les societats ibèriques de la hispània citerior durant els
TRANSCRIPT
LES SOCIETATS IBEgraveRIQUES DE LA HISPAgraveNIA CITERIOR DURANT ELS PRIMERS ANYS DE
ROMANITZACIOacute (218-133 AC)
Jordi Vivo i Llorca
Per citar o enllaccedilar aquest document Para citar o enlazar este documento Use this url to cite or link to this publication httphdlhandlenet10803385283
httpcreativecommonsorglicensesby-nc-nd40deedca
Aquesta obra estagrave subjecta a una llicegravencia Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada
Esta obra estaacute bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives licence
TESI DOCTORAL
LES SOCIETATS IBEgraveRIQUES
DE LA HISPAgraveNIA CITERIOR DURANT
ELS PRIMERS ANYS DE ROMANITZACIOacute (218-133 AC)
JORDI VIVO I LLORCA
2015
1
TESI DOCTORAL
LES SOCIETATS IBEgraveRIQUES
DE LA HISPAgraveNIA CITERIOR DURANT
ELS PRIMERS ANYS DE ROMANITZACIOacute (218-133 AC)
JORDI VIVO I LLORCA
2015
PROGRAMA DE DOCTORAT EN CIEgraveNCIES HUMANES I DE LA CULTURA
(INVESTIGACIOacute ARQUEOLOgraveGICA)
Dirigida pel Dr Josep Burch i Rius
Memograveria presentada per optar al tiacutetol de doctor per la Universitat de Girona
2
3
Als meus pares
sense els quals no hauria arribat fins allagrave on ho he fet
Aquesta Tesi Doctoral ha estat realitzada amb lrsquoajut drsquouna beca de Formacioacute drsquoInvestigadors
(FI) de la Generalitat de Catalunya (2005-2008) dins del Pla de Recerca i Innovacioacute de
Catalunya (2005-2008)
4
5
LLISTA DrsquoABREUJAMENTS
ActPal IX = PalHisp 5 = Acta Palaeohispanica IX = Palaeohispanica 5
ActPal XI = PalHisp 13 = Acta Palaeohispanica XI = Palaeohispanica 13
AE = Anneacutee Epigraphique
AEspA = Archivo Espantildeol de Arqueologiacutea
AFDUAM = Anuario de la Facultat de Derecho de la Universidad Autoacutenoma de Madrid
AHB = The Ancient History Bulletin
AIEG = Annals de lrsquoInstitut drsquoEstudis Gironins
AJA = American Journal of Archaeology
APL = Archivo de Prehistoria Levantina
AnMurcia = Anales de Prehistoria y Arqueologiacutea
AulaOr = Aula Orientalis
CIA = Corpus Inscriptionum Atticorum
CIL = Corpus Inscriptionum Latinarum
CLE = Carmina Latina Epigraphica
CNH = L VILLARONGA Corpus Nummum Hispaniae ante Augusti aetatem Madrid 1994
CuPAUAM = Cuadernos de Prehistoria y Arqueologiacutea de la Universidad Autoacutenoma de Madrid
EBE = Estudis del Baix Empordagrave
Hant = Hispania Antiqua
HEp = Hispania Epigraphica
HLPI II = J DE HOZ Historia linguumliacutestica de la Peniacutensula Ibeacuterica en la Antiguumledad II El mundo ibeacuterico
prerromano y la indoeuropeizacioacuten 2011
IG = Inscriptiones Graecae
ILS = H DESSAU Inscriptiones Latinae Selectae Berlin 1892-1916
IRC = G FABRE M MAYER i I RODAgrave Inscriptions Romaines de Catalogne Pariacutes-Bellaterra 1984
IHR = International History Review
IThrakAig = L LOUKOUPOULOU (ed) Inscriptiones antiquae partis Thraciae quae ad ora maris Aegaei
sita est (praefecturae Xanthes Rhodopes et Hebri) Atenes 2005
JBL = Journal of Biblical Literature
JRA = Journal of Roman Archaeology
JRS = Journal of Roman Studies
MadMitt = Madrider Mitteilungen
MCV = Melanges de la Casa de Velaacutezquez
MemArqMurcia = Memorias de Arqueologiacutea
6
PalHisp = Palaeohispanica
RAP = Revista drsquoArqueologia de Ponent
RIT = G ALFOumlLDY Die roumlmischen Inschriften von Tarraco (Madrider Forschungen 10) Berlin 1975
SEBarc = Sylloge Epigraphica Barcinonensis
SEG = Supplementum Epigraphicum Graecum
SHHA = Studia Historica Historia Antigua
7
IacuteNDEX
LLISTA DrsquoABREUJAMENTS 5
RESUM 11
RESUMEN 12
ABSTRACT 13
INTRODUCCIOacute 15
OBJECTIU METODOLOGIA I ESTRUCTURA DEL TREBALL 21
1 HISTOgraveRIA DE LA RECERCA 29
11 La immigracioacute itagravelica aspectes juriacutedics oriacutegens i motivacions 30
12 La identificacioacute dels grups socials 34
13 Relacions socials Dependegravencia i clientela 38
14 Transformacions socials 43
15 Recapitulacioacute 46
2 LA SOCIETAT ROMANA ENTRE ELS SEGLES III I II AC 49
21 Roma i els canvis socials en lrsquoegravepoca de lrsquoexpansioacute territorial 49
211 Introduccioacute lrsquoestructura social romana i la seva evolucioacute entre el segle IV i finals
del segle III aC 49
212 Lrsquoimpacte de la segona guerra puacutenica la societat de la Roma en expansioacute (segle II
aC) 65
22 Roma i les comunitats itagraveliques al segle II aC 89
23 Recapitulacioacute 111
3 ELS TESTIMONIS LITERARIS 115
31 Lrsquoorganitzacioacute territorial indiacutegena πολεicircς oppida i urbes 119
8
32 Al cim de lrsquoorganitzacioacute sociopoliacutetica δυνάσται βασιλεῖς reguli principes i similars 123
33 El cos social per sota de les elits 129
34 Magistrats i concilia ibegraverics 136
35 Els exegravercits romanoitagravelics desplaccedilaments i assentaments 140
36 Prosopografia de personatges dels exegravercits de Roma 147
37 Sequellae civils romanoitagravelics al darrere de (i entre) les legions 153
38 Relacions entre ibers i romanoitagravelics 168
39 Recapitulacioacute 176
4 EPIGRAFIA I NUMISMAgraveTICA 179
41 Lrsquoepigrafia 179
411 Epigrafia ibegraverica 181
412 Epigrafia llatina 195
413 Epigrafies grega puacutenica i neopuacutenica 202
42 La numismagravetica 204
421 Alguns apunts sobre la introduccioacute de la moneda entre els ibers (segles V-III aC)
204
422 Un canvi de rumb Roma i lrsquoexpansioacute de les seques indiacutegenes 208
423 Lrsquoepigrafia monetagraveria 214
424 El reflex de les elits ibegraveriques a les tipologies de les encunyacions indiacutegenes 218
43 Recapitulacioacute 221
5 EL REGISTRE ARQUEOLOgraveGIC 225
51 Establiments romanoitagravelics 226
511 Establiments temporals 226
512 Establiments permanents 229
52 Establiments indiacutegenes 236
521 Introduccioacute establiments i jerarquies territorials 236
522 Identificacioacute dels sectors socials als assentaments indiacutegenes grups no privilegiats
241
9
523 Identificacioacute dels sectors socials als assentaments indiacutegenes grups privilegiats 242
53 El reflex de la societat al registre funerari 245
531 Lrsquoelement romanoitagravelic al registre funerari 246
532 Identificacioacute dels sectors socials als espais funeraris indiacutegenes 248
533 Una necrogravepolis singular Les Corts (Empuacuteries) 255
54 Produccioacute emmagatzematge i societat 258
541 Estructures productives i societat 258
542 Estructures drsquoemmagatzematge i societat 262
55 Estructures defensives i cultuals relacions socials i recursos ideologravegics 265
56 Recapitulacioacute 271
6 LA SOCIETAT DE LA HISPAgraveNIA CITERIOR IBEgraveRICA (218-133 AC) 275
61 Romans 275
611 Ingenui 275
612 Liberti 298
613 Ciues Romani a la Hispagravenia Citerior ibegraverica 308
62 Itagravelics 311
621 Definicioacute juriacutedica 311
622 Localitzacioacute drsquoitagravelics a la Citerior ibegraverica 313
623 Grups socials i condicions econogravemiques dels itagravelics 318
624 Naturalesa de la migracioacute itagravelica 325
625 Motivacions de la presegravencia itagravelica 327
626 Itagraveliques 334
627 Itagravelics a la Hispagravenia Citerior ibegraverica 335
63 Peregrini indiacutegenes 338
631 Definicioacute juriacutedica 338
632 Localitzacioacute dels peregrini indiacutegenes 341
633 Grups socials i condicions econogravemiques dels peregrini 345
634 Projeccioacute poliacutetica dels peregrini 351
635 Mobilitat geogragravefica 361
10
636 Peregrinae 368
637 Els peregrini de la Citerior ibegraverica 371
64 Esclaus 376
641 Definicioacute juriacutedica 376
642 Localitzacioacute dels serui a la Citerior ibegraverica 377
643 Funcions econogravemiques dels esclaus 381
644 Esclaus a la Hispagravenia Citerior ibegraverica 384
65 Grups i relacions socials a la Citerior ibegraverica entre 218 i 133 aC 385
651 Definicioacute dels grups socials 385
652 Formes de relacioacute social 390
653 Mobilitat social 399
654 Lrsquoestructura de la societat de la Hispagravenia Citerior ibegraverica al periacuteode 218-133 aC 402
7 CONCLUSIONS 407
BIBLIOGRAFIA 419
RESUM
En el decurs de lrsquoegravepoca republicana Roma experimentagrave una segraverie de pregons canvis
en la societat que no foren produiumlts nomeacutes per causes endogravegenes sinoacute tambeacute per les relacions
establertes amb els altres pobles de la peniacutensula Itagravelica primer i meacutes endavant amb els
drsquoaltres contrades del Mediterrani sobre les quals una rere lrsquoaltra anava estenent el seu
domini Lrsquoannexioacute dels nous territoris suposava la implantacioacute drsquoun nou ordenament social
fonamentat en la condicioacute juriacutedica i les capacitats econogravemiques dels individus que se
sobreposava a les organitzacions socials autogravectones En aquest proceacutes jugagrave un paper destacat
la intensificacioacute de la presegravencia de poblacioacute de diversa extraccioacute social i procedent de la Urbs
i sobretot drsquoaltres comunitats aliades itagraveliques que als segles III i II aC cercaven
principalment treure beneficis econogravemics assumint diverses menes de negocis
El nostre interegraves srsquoha centrat en els moments inicials formatius de la societat de la
prouincia Hispania Citerior ndashi particularment de lrsquoagraverea ocupada pels ibersndash constituiumlda com
a tal lrsquoany 197 aC i que srsquoanagrave expandint al llarg dels prop de dos segles seguumlents vers lrsquointerior
de la peniacutensula Ibegraverica Tot i que lrsquoegravepoca republicana no es distingeix per eacutesser especialment
progravediga quant a fonts de coneixement a la nostra proviacutencia diversos aspectes de la seva
societat ja havien despertat la inquietud cientiacutefica dels investigadors des del tombant del segle
XIX Drsquoenccedilagrave drsquoaleshores el panorama de la recerca srsquoha anat ampliant i fent meacutes complex amb
les aportacions procedents des de diferents camps les relacions socials entre romans i
indiacutegenes i entre els mateixos indiacutegenes els contingents poblacionals procedents drsquoItagravelia les
categories juriacutediques dels diferents grups socials i lrsquoevolucioacute de la societat al llarg del temps
Partint de les recerques pregravevies i sense perdre de vista el context social de la Roma i la
Itagravelia republicanes hem rastrejat i analitzat els indicis de totes les fonts a lrsquoabast els testimonis
transmesos per la literatura antiga els documents epigragravefics i numismagravetics i les dades
procedents del registre arqueologravegic amb la intencioacute drsquoassolir lrsquoobjectiu final drsquoestablir drsquouna
manera global i tan completa com fos possible lrsquoordenament social desenvolupat a lrsquoagraverea
ibegraverica de la Hispagravenia Citerior i estudiar-ne la seva evolucioacute durant els primers vuitanta-cinc
anys de presegravencia romana
12
RESUMEN
En el transcurso de la eacutepoca republicana la sociedad de Roma experimentoacute un
conjunto de profundos cambios que no fueron provocados solamente por causas endoacutegenas
sino tambieacuten por las relaciones establecidas primero con los demaacutes pueblos de la Peniacutensula
Itaacutelica y maacutes tarde con los de otras partes del Mediterraacuteneo sobre las que una tras otra fue
extendiendo su dominio La anexioacuten de nuevos territorios supuso la implantacioacuten de un
nuevo ordenamiento social cimentado en la condicioacuten juriacutedica y las capacidades econoacutemicas
de los individuos que se superpuso a las organizaciones sociales autoacutectonas En este proceso
jugoacute un papel destacado la intensificacioacuten de la presencia de poblacioacuten de distinta extraccioacuten
social y procedente de la Urbe y sobre todo de otras comunidades aliadas itaacutelicas que en los
siglos III y II aC perseguiacutean principalmente la obtencioacuten de beneficios econoacutemicos
asumiendo varios tipos de negocios
Nuestro intereacutes se ha centrado en los momentos iniciales formativos de la sociedad
de la prouincia Hispania Citerior y en particular del aacuterea ocupada por los iberos Dicha
provincia fue constituida en el antildeo 197 aC y se fue extendiendo a lo largo de los casi dos siglos
siguientes hacia el interior de la Peniacutensula Ibeacuterica A pesar de que la eacutepoca republicana no se
distingue precisamente por ser especialmente proacutediga en fuentes histoacutericas relativas a la
provincia varios aspectos de su sociedad ya suscitaron la inquietud cientiacutefica de los
investigadores a finales del siglo XIX Desde entonces el horizonte de la investigacioacuten se ha
ido ampliando y haciendo maacutes complejo a traveacutes de las aportaciones realizadas desde
distintos campos las relaciones sociales entre romanos e indiacutegenas y entre los propios
indiacutegenas los contingentes poblacionales procedentes de Italia las categoriacuteas juriacutedicas de los
distintos grupos sociales y la evolucioacuten de la sociedad provincial a lo largo del tiempo
Partiendo de las investigaciones previas y siempre teniendo en mente el contexto
social de la Roma i la Italia republicanas hemos rastreado y analizado los indicios de todas las
fuentes disponibles los testimonios transmitidos por la literatura antigua los documentos
epigraacuteficos y numismaacuteticos y los datos procedentes del registro arqueoloacutegico El objetivo
uacuteltimo ha sido establecer de manera global y tan completa como fuere posible el
13
ordenamiento social desarrollado en el aacuterea ibeacuterica de la Hispania Citerior y estudiar su
evolucioacuten durante los primeros ochentaicinco antildeos de presencia romana
ABSTRACT
Throughout the Republican period Roman society experimented several changes
provoked not only by endogenous causes but also by relationships established with other
peoples of Italian Peninsula and those inhabiting other places around the Mediterranean over
which she extended her dominion Annexation of new territories implied the installation of a
new social order established on juridical condition and economic power of persons which
overlapped the native social organization An important factor in this process was the
intensification of presence of population of several social origins from the Urbs and specially
other allied Italic communities which main aim in 3rd and 2nd centuries was earn economic
profits from several kinds of business
Our interest has focused on the initial formative moment of the society of the
prouincia Hispania Citerior specially the area occupied by the Iberian peoples This territory
become Roman province in 197 BC and extended towards the interior of the Iberian Peninsula
for the next two centuries Although republican era does not excel in the generosity of the
sources of knowledge of the province some scholars at the end of 19th century undertook
researches on several aspects of the provincial society From that moment the research
horizon has been widened and become more complex thanks to the contributions from
several fields social relationships between Romans and natives and between natives
themselves population groups from Italy juridical categories of the social groups and society
evolution throughout the time
Starting from previous researches and bearing in mind the social context of republican
Rome and Italy we trawled and analysed clues from all the available sources evidences left
by ancient literature epigraphic and numismatic documents and information from the
archaeological record The main aim was to propose a comprehensive and complete picture
of the social order developed in the Iberian area of Nearer Spain and study its evolution
throughout the first eighty-five years of Roman presence
15
INTRODUCCIOacute
En el moment de redactar aquestes ratlles estem concloent un cicle Eacutes la fi drsquoun viatge
que vagraverem iniciar ja fa uns quants anys i que ens ha portat a recoacuterrer un camiacute que ha travessat
terrenys molt diversos a voltes meacutes suaus a voltes meacutes abruptes perograve sempre enriquidor
Lrsquointeregraves per la histograveria en general i pel moacuten antic en particular era la bruacuteixola que guiava les
nostres passes des de temps molt reculats i que ens menagrave a cursar la carrera drsquoHistograveria Aquell
fou un altre cicle que srsquoallargagrave durant cinc anys massa fugaccedilos perograve que fou decisiu ategraves que
ens permeteacute adquirir no nomeacutes un coneixement meacutes aprofundit dels periacuteodes histograverics sinoacute
tambeacute els instruments que els historiadors i les historiadores empren per analitzar de manera
criacutetica el seu objecte drsquoestudi Al mateix nivell drsquoimportagravencia hem de situar el bagatge que
pogueacuterem comenccedilar a acumular en relacioacute a la pragravectica de lrsquoArqueologia mercegraves a les
oportunitats que srsquooferien als estudiants ndashi afortunadament es continuen oferintndash de
participar directament tant en les tasques de camp com les de laboratori
En apropar-se el final del darrer curs i amb ell de la carrera calia prendre la decisioacute
de cap a on encaminar les passes a partir drsquoaleshores La determinacioacute de fet ja estava presa
temps abans perograve calia comenccedilar a precisar el camiacute Ens atreia poderosament aleshores el
proceacutes de transformacioacute que experimentaren els ibers a partir del moment que els seus
territoris caigueren a lrsquoograverbita de Roma eacutes a dir allograve que es coneix com a romanitzacioacute Aixiacute
doncs amb la intencioacute de fer el doctorat perograve sense un tema prou clar sobre el qual realitzar
la tesi recorregueacuterem a qui millor ens podia guiar per tal que ens aporteacutes la llum necessagraveria
El professor Josep Burch qui en seria el director proposagrave diversos temes dels quals un en
particular ens resultagrave atractiu els canvis socials a la proviacutencia romana de la Hispania Citerior
en el transcurs de tota lrsquoetapa republicana des del desembarcament dels romans a Empuacuteries
fins al sorgiment del Principat
Lrsquoobjectiu cal admetre-ho era molt ambicioacutes De fet massa per poder-lo assumir amb
comoditat perquegrave implicava una agraverea geogragravefica molt vasta ndashaproximadament meacutes drsquoun terccedil
de la superfiacutecie de la peniacutensula Ibegravericandash ocupada per una quantitat molt agravemplia i variada de
pobles (ibers celtibers vetons vacceus vascons agravesturs cagraventabres etc) La tria inicial tenia
lrsquoavantatge que en tractar-se drsquoun territori extens i drsquouna cronologia relativament agravemplia era
16
fins a cert punt fagravecil drsquoaconseguir aplegar una quantitat de dades meacutes gran Perograve al mateix
temps podia dificultar i alentir el proceacutes de recollida i anagravelisi de les dades Per aquesta raoacute
acotagraverem lrsquoabast tant des del punt de vista geogragravefic reduint-lo a lrsquoagraverea ibegraverica de la mateixa
prouincia i restringint la cronologia a un periacuteode meacutes breu perograve amb uns termes clars i ben
establerts tant en relacioacute a la histograveria de Roma com de la mateixa proviacutencia
Esmentagravevem meacutes amunt que el camiacute passagrave per diversos estadis Srsquohi dediquin meacutes o
menys hores a lrsquoelaboracioacute de la tesi no deixa drsquoeacutesser una part meacutes de la vida del doctorand o
la doctoranda i per tant de la mateixa manera que una tesi pot tenir ndashi teacute com tots sabemndash
efectes sobre ella les diverses vicissituds i contingegravencies que afecten les nostres vides fan
tambeacute que la tesi en rebi drsquouna manera o una altra el seu impacte En un moment determinat
del proceacutes de realitzacioacute de la recerca a la vora que la beca predoctoral de la qual gaudiacuteem
srsquoesgoteacutes sersquons plantejagrave una nova oportunitat assumir tasques docents a la mateixa
Universitat de Girona Lrsquoacceptagraverem delerosos i lrsquoencaragraverem amb ilmiddotlusioacute malgrat que la tesi
encara cuejava si beacute per una banda les classes exigien la seva dedicacioacute de lrsquoaltra srsquoobrien uns
anys que ens permetrien continuar treballant-hi sense el desassossec drsquohaver de patir per
trobar la manera de guanyar el sosteniment propi al mateix temps que servia per explorar la
nova faceta com a docent
Tambeacute aquest tram arribagrave al seu terme i nrsquoentragraverem en un altre No podem negar que
la situacioacute personal quedagrave en una posicioacute fins a cert punt precagraveria Aixograve no obstant estigueacute
marcat per dos grans avantatges la disponibilitat de temps fonamental per envestir la part
final de lrsquoelaboracioacute de la tesi i el sorgiment de diverses oportunitats per seguir incrementant
lrsquoexperiegravencia com a arqueograveleg participant en les excavacions que porta el grup de recerca
drsquoArqueologia i Prehistograveria de la UdG a vegades com a becari i en drsquoaltres assumint les
responsabilitats de la direccioacute El final del camiacute ha estat ho hem drsquoadmetre accidentat perquegrave
ens hem vist abocats a accelerar el tancament de la tesi ndashsobretot com a consequumlegravencia de
quumlestions administrativesndash amb menys serenitat de la que hauria convingut i aixograve molt ens
temem reverbera en el resultat final de la tesi Nogensmenys no podem deixar de veure-ho
com lrsquoempenta uacuteltima que necessitagravevem per tancar definitivament el cercle
Degraveiem al principi que si beacute el viatge ha estat solcat per moments de tota mena ha
estat en conjunt una experiegravencia molt enriquidora Aixograve ha estat en bona mesura gragravecies
17
totes aquelles persones que drsquoalguna manera o una altra han tingut la generositat de
concedir-nos suport consell i ajut i sense les quals aquest treball no hauria estat possible
Creiem que eacutes de justiacutecia dedicar-los una mica de temps per tenir-los presents i mostrar-los
una gratitud meacutes que merescuda
Per comenccedilar (i aquiacute em desempallego de la persona gramatical formal que he
adoptat fins ara i a la resta del cos de la tesi) vull agrair als professors i membres del grup de
recerca drsquoArqueologia i Prehistograveria de la Universitat de Girona Josep Maria Nolla Marc Sureda
i David Vivoacute de qui vaig tenir en tots els casos lrsquoimmens plaer drsquoeacutesser-ne alumne tant pels
coneixements que em varen transmetre com per encoratjar-me a avanccedilar per la via de
lrsquoarqueologia i del moacuten acadegravemic aixiacute com a introduir-mrsquohi i fer-hi les primeres passes
En aquesta nogravemina manquen dos noms no pas per omissioacute sinoacute perquegrave els vull
distingir adreccedilant-los un agraiumlment particular En primer lloc en Josep Burch a qui li he
drsquoagrair no nomeacutes el coneixement transmegraves a les seves classes sinoacute tambeacute que accepteacutes
dirigir-me la tesi Tots i cadascun dels seus comentaris consells i recomanacions han estat
drsquouna gran utilitat i he procurat recollir-los Aixiacute mateix li he drsquoagrair tot el recolzament rebut
la confianccedila que ha dipositat en mi i les oportunitats que mrsquoha ofert al llarg drsquoaquests anys
tant les vinculades estrictament a lrsquoelaboracioacute de la tesi com les relacionades amb la meva
formacioacute acadegravemica i professional al moacuten de lrsquoarqueologia En segon lloc en Jordi Sagrera a
qui he drsquoagrair tambeacute els seus ensenyaments suport i agravenims
En Lluiacutes Palahiacute es mereix un altre agraiumlment Tant quan era becari com quan vaig
deixar de ser-ho sempre srsquoha preocupat molt perquegrave pogueacutes dedicar tot el temps possible a
elaborar la tesi i drsquouna manera remarcable als uacuteltims moments que han estat forccedila frenegravetics
Aixiacute mateix no puc oblidar drsquoesmentar a les companyes i companys de fatigues amb qui hem
compartit tants moments (tots bons) tant a les excavacions com seguint camins paralmiddotlels
amb els nostres respectius doctorats Alguns srsquohan incorporat meacutes tard que drsquoaltres a lrsquoequip
perograve a totes i tots he drsquoagrair lrsquoentusiasme la simpatia i les ganes incombustible drsquoarrencar-me
algun somriure i de passada drsquoarrencar-me a mi mateix del davant de lrsquoordinador en els
moments que quedava meacutes absorbit per la tesi Trobar altres persones (fantagravestiques a meacutes)
que es troben en la mateixa situacioacute que un mateix parlar de les penes i les alegries i adonar-
se que no divergeixen gaire de les drsquoun mateix sempre eacutes un consol Aixiacute doncs gragravecies Ana
18
Costa Fina Simon Neus Coromina Alba Varenna Marc Prat i Helena Ventura Ara des del
cap del camiacute em toca seguir-vos animant perquegrave tambeacute hi arribeu aviat I gragravecies tambeacute Marc
Soler Marc Bouzas i Kagravetia Shkarinska vosaltres us trobeu tot just al principi perograve espero que
aconseguiu portar a bon port els vostres respectius projectes
Agraeixo tambeacute a Xavier Aquilueacute Pere Castanyer Joaquim Tremoleda i Marta Santos
que mrsquoobrissin les portes de la biblioteca del Museu drsquoArqueologia de Catalunya-Empuacuteries on
hi he passat uns quants dies sobretot les tardes del cada cop meacutes llunyagrave juliol de 2007 quan
vaig participar al Curs drsquoArqueologia drsquoEmpuacuteries El meu agraiumlment tambeacute per a lrsquoAurora
Martiacuten i en Gabriel de Prado tant per posar a la meva disposicioacute la biblioteca del Museu
drsquoArqueologia de Catalunya-Ullastret com per donar-me lrsquooportunitat drsquoexcavar durant uns
quants anys seguits en un jaciment ibegraveric tan sigular
No vull deixar de dirigir un agraiumlment molt particular a en Toni Rojas Colmiddotlaborar amb
ell mrsquoha servit per obtenir unes lliccedilons i una experiegravencia molt importants sobre la pragravectica de
lrsquoarqueologia
Lrsquoany 2009 gragravecies a una beca de mobilitat concedida per lrsquoAGAUR vaig tenir
lrsquooportunitat de fer una estada de recerca de tres mesos a la ciutat de Roma on em va acollir
la Escuela Espantildeola de Historia y Arqueologiacutea en Roma (CSIC) He drsquoagrair a tot el personal
que mrsquoacceptessin al seu centre i tota lrsquoajuda que em varen proporcionar sobretot a lrsquohora de
consultar la seva progravepia biblioteca i drsquoaccedir a altres fons bibliogragravefics drsquoaltres institucions de
recerca de la Urbs Ricardo Olmos Trinidad Tortosa i Cristina Jular aixiacute com Esther Barrondo
i Vito Mucci
Un agraiumlment drsquouacuteltima hora va adreccedilat a en Toni Ntildeaco Tot i haver-nos trobat quan em
ja era just a les portes del final encara ha estat a temps de recomanar-me alguna referegravencia
bibliogragravefica que mrsquoha resultar drsquoutilitat El seu entusiasme fervent i la radiant disponibilitat
per oferir-me ajuda tambeacute han estat molt encoratjadors
Fer una tesi eacutes com totes aquelles coses importants de la vida per a les quals hom lluita
per aconseguir-les una activitat que reclama sacrificis no nomeacutes als doctorands sinoacute tambeacute
a aquelles i aquells que tenen meacutes a la vora En el meu cas a mig viatge el meu camiacute srsquoencreuagrave
i srsquoentrellaccedilagrave amb el drsquouna altra persona Estic en deute amb la Montse Zamora a qui he
drsquoagrair que comprengueacutes tot allograve que significava per a mi la tesi i que no obstant aixograve
19
estigueacutes disposada a acompanyar-me i compartir la seva vida Sense el seu suport
incondicional ni les ganes inesgotables per aportar-me llum i calidesa als moments meacutes
tenebrosos potser no hauria aconseguit tirar endavant com ho he fet
Aixiacute mateix vull adreccedilar un agraiumlment a en Jordi Ribera un dels millors amics que he
tingut mai Encara que en els darrers anys ha passat per moments molt difiacutecils i complicats
ha estat amb mi des del principi del proceacutes (i molt abans i tot) sempre recolzant-me No li
podreacute agrair mai prou totes les ocasions que srsquoha acostat per esbargir-me i distreurersquom amb les
seves anegravecdotes i histograveries i especialment els anys que vagraverem passar compartint pis tant
quan eacuterem estudiants com despreacutes de llicenciar-nos
El darrer agraiumlment ndashi no per eacutesser lrsquouacuteltim eacutes el menys important sinoacute tot el contrarindash
va adreccedilat a en Jordi i la Isabel els meus pares a qui dec la curiositat i lrsquoafany per saber una
llavor que saberen plantar en mi quan era molt petit i que arrelagrave amb una forccedila inusitada
Sempre els he tingut al darrere donant-me tota la seva empara i animant-me a estudiar allograve
que a mi realment mrsquoompliacutes i em fes feliccedil Si no hagueacutes estat per ells dos estic convenccedilut que
avui la meva vida seria molt diferent i segurament no pas millor A ells ndashmalgrat que un
tristament no la veuragravendash va dedicada la tesi
20
OBJECTIU METODOLOGIA I ESTRUCTURA DEL TREBALL
A les darreries del segle III aC la peniacutensula Ibegraverica estava habitada per una
multiplicitat de pobles molt diversos entre si que estaven a punt de patir una sotragada
traumagravetica com a consequumlegravencia drsquoallograve que al moacuten dels nostres dies anomenariacuteem poliacutetica
internacional Sense estar-hi involucrats de forma directa els territoris on habitaven
esdevingueren un dels teatres drsquooperacions meacutes importants de les lluites armades que
enfrontaren per segona vegada les dues principals potegravencies del Mediterrani drsquoaquell temps
De fet la detonacioacute del conflicte que ja es percebia a lrsquoambient pregraveviament tingueacute lloc a la
mateixa Peniacutensula en una petita ciutat edetana fortament helmiddotlenitzada situada al lloc meacutes
inoportuacute (o segons com es miri potser no tant) en el moment meacutes inconvenient Una dotzena
drsquoanys despreacutes de la deflagracioacute la guerra es donagrave per finalitzada a la Peniacutensula tot i que el
terme definitiu no arribagrave fins a quatre anys meacutes tard El moacuten que sortiacute de la contesa havia
canviat fortament respecte drsquoaquell que hi havia entrat a escala global en imposar-se una de
les dues contendents (Roma) a lrsquoaltra (Carthago) de manera indiscutible quedagrave com a
potegravencia uacutenica amb la capacitat de fer i desfer drsquoacord amb el seu sol arbitri I a escala regional
els anys de guerra comportaren pregones alteracions als agravembits social econogravemic poliacutetic i
cultural en un proceacutes que tot just aleshores despuntava i que srsquoanagrave desplegant en el cas
concret de la peniacutensula Ibegraverica en el transcurs de les dues centuacuteries seguumlents
El principal interegraves que ha guiat la nostra recerca eacutes lrsquoanagravelisi drsquouna part de les
transformacions que experimentaren alguns dels pobles peninsulars a partir de lrsquoesclat de la
segona guerra puacutenica Meacutes concretament lrsquoobjectiu ha estat estudiar lrsquoevolucioacute que seguiacute la
societat durant els primers decennis de presegravencia romana a la Peniacutensula No es pot dir que
aquest sigui un tema drsquoinvestigacioacute nou perograve lrsquohem escomegraves amb la pretensioacute drsquoaportar una
visioacute global i actualitzada de la societat a partir drsquouna anagravelisi integral de totes les fonts a lrsquoabast
Tradicionalment hom ha tendit a prioritzar les fonts literagraveries per aproximar-srsquohi perograve tenir
en consideracioacute la resta de la documentacioacute ha de permetre aconseguir una imatge meacutes
completa de la societat
No cal dir que una avaluacioacute global de tots els pobles peninsulars eacutes una meta
inabastable en el marc de la realitzacioacute drsquouna tesi doctoral de manera que ha calgut fixar un
22
agravembit geogragravefic meacutes preciacutes Ategraves que poc despreacutes de la fi de la guerra annibagravelica el territori
sota control romagrave fou dividit administrativament en dues proviacutencies en vagraverem triar una de
les dues lrsquoanomenada Hispania Citerior per quumlestions de proximitat geogragravefica Com que la
sola proviacutencia constituiumla igualment un espai molt extens i poblat per una agravemplia varietat de
pobles diferents fou necessari de definir un espai encara meacutes restringit Per aquesta raoacute
lrsquoagravembit geogragravefic que abastem eacutes el de la seccioacute de la Hispagravenia Citerior ocupada pels pobles
ibers Es tracta drsquoun territori ubicat al litoral o relativament proper a la costa que srsquoestenia des
dels Pirineus a lrsquoextrem septentrional fins poc meacutes enllagrave de la ciutat de Carthago Noua a
lrsquoextrem meridional i que srsquoendinsava vers lrsquointerior peninsular a la zona de la vall de lrsquoEbre
fins arribar a les terres limiacutetrofs amb els celtibers En conjunt era un territori marcat per una
orografia relativament suau amb turons no especialment elevats amb lrsquoexcepcioacute de lrsquoextrem
de tramuntana on srsquoeleva la serralada dels Pirineus la banda central coincidint amb una altra
serralada la del sistema Ibegraveric i lrsquoextrem de migdia on srsquoalccedila el sistema Subbegravetic Lrsquouacutenic riu
de consideracioacute que travessa el territori eacutes lrsquoEbre que solca en diagonal el terccedil nord de la
proviacutencia a traveacutes drsquouna fegravertil vall i acaba abocant les aiguumles a la Mediterragravenia La resta de
cursos fluvials que baixen de les muntanyes i els turons solen eacutesser rierols i torrents que
irriguen tot de planes meacutes o menys petites disposades al litoral i prelitoral Quant als recursos
del territori les planes costaneres eren un lloc que afavoria lrsquoagricultura La ramaderia tambeacute
podia tenir lloc aprofitant sobretot les elevacions suaus perograve tambeacute altres terrenys meacutes alts
Als boscos i al mar hom podia aprofitar tot drsquoaltres recursos complementaris Finalment no
era un territori distingit per disposar de minerals si beacute aquiacute i allagrave hi havia reduiumldes vetes de
metalls com el ferro deixant de banda la concentracioacute del sud-est peninsular on hi havia
destacats jaciments de plom i argent
Pel que fa a lrsquoagravembit cronologravegic ens hem centrat en un periacuteode molt concret que
comenccedila lrsquoany 218 aC i acaba el 133 aC La tria drsquoaquest marc temporal ve motivada per eacutesser
dos termes drsquoaccentuada rellevagravencia histograverica Des de la perspectiva de la histograveria de la
peniacutensula Ibegraverica el primer ve marcat per la presa drsquoArse (Saguntum) per part de les tropes
cartagineses considerat com el fet que donagrave lloc a la segona guerra puacutenica el segon pel final
de les complicades guerres celtibegraveriques un moment que anagrave seguit drsquouna nova fase de la
conquesta de la Peniacutensula en la qual srsquoestabilitzaren extensos territoris perograve encara en
23
restaven drsquoaltres que caurien a lrsquoograverbita romana en el proper segle i escaig Des de la
perspectiva de la histograveria de Roma soacuten dues dates clau en la mesura que la primera obre el
periacuteode de la guerra annibagravelica de la qual Roma en sortiragrave extraordinagraveriament beneficiada
per la posicioacute en la qual quedagrave despreacutes del conflicte mentre que la segona srsquoha considerat el
moment que comencen a manifestar-se els primers siacutemptomes greus de la crisi
baixrepublicana amb el tribunat de Ti Semproni Grac i tots els esdeveniments que
lrsquoenvoltaren i que tingueren les seves consequumlegravencies als decennis posteriors
Per tal drsquoassolir lrsquoobjectiu marcat vagraverem iniciar la nostra recerca plantejant diversos
interrogants relatius a diferents aspectes Estudiar la societat drsquouna proviacutencia romana drsquoegravepoca
republicana i meacutes concretament dels estadis inicials de la seva existegravencia significa enfrontar-
se a un proceacutes de canvi en el qual la nova estructuracioacute social srsquoimplanta sobre la preexistent
per donar lloc a una realitat social completament nova Les societats ibegraveriques srsquoorganitzaven
drsquouna manera que no tenia gaire res en comuacute amb la manera com ho feia la romana perograve com
que la que srsquoimposagrave fou aquesta darrera a lrsquohora drsquoestablir els criteris bagravesics que havien de
conduir la formulacioacute de les preguntes de recerca vagraverem optar per seguir les caracteriacutestiques
de lrsquoordenament desenvolupat per la societat de la Urbs Dos eren els paragravemetres
interrelacionats que permetien enquadrar un individu en un sector social determinat la seva
condicioacute juriacutedica i la seva fortuna El primer element permetia distingir en primer lloc
aquelles persones que gaudien de la libertas drsquoaquelles altres que nrsquoestaven mancades i havien
caigut en la condicioacute servil en segon lloc els homes i les dones lliures quedaven situats en
diferents categories algunes meacutes privilegiades i drsquoaltres menys ciutadans romans ciutadans
llatins lliberts i peregrini El segon element servia per ubicar una persona en una posicioacute
socioeconogravemica concreta de manera que els individus meacutes rics ocupaven classes socials meacutes
elevades i els meacutes modestos drsquoaltres de meacutes baixes
Establerts aquests paragravemetres la primera tasca consistiacute a establir grans agrupacions
socials en funcioacute de la categoria juriacutedica eacutes a saber ciutadans romans (etiqueta sota la qual
srsquoinclouen tant els ingenui com els lliberts) socii itagravelics (conjunt que aglutinava tant ciutadans
de dret llatiacute com peregrini procedents de les comunitats itagraveliques sotmeses a Roma i dotades
de diferents condicions juriacutediques) peregrini indiacutegenes i finalment esclaus El seguumlent pas
fou la fixacioacute dels diversos aspectes especiacutefics que havien de servir per definir cadascuna
24
drsquoaquelles agrupacions Si beacute predominava la intencioacute drsquoestablir uns elements de caire
transversal que fossin aplicables a totes fou necessari drsquoadaptar-ne alguns perquegrave srsquohi
cenyissin millor Aixiacute un primer aspecte que calia aclarir era la definicioacute juriacutedica amb
lrsquoobjectiu de concretar quina era la naturalesa juriacutedica dels membres de cada grup quins eren
els drets del quals gaudien i els canvis ndashsi eacutes que sersquon produiumlenndash que podien experimentar Un
segon aspecte es relacionava amb la presegravencia fiacutesica dels individus sobre el territori provincial
Aixiacute calia establir els llocs determinats i els tipus drsquoassentament on srsquoha documentat la
presegravencia de cadascun dels grups aixiacute com el grau de permanegravencia dels seus membres no tota
la poblacioacute forana present a la Citerior ibegraverica arribava amb agravenims drsquoassentar-se sinoacute que nrsquohi
havia que nomeacutes hi romanien de manera temporal Un tercer aspecte tenia a veure amb la
situacioacute econogravemica Com hem esmentat lrsquoeconomia eacutes una de les dues coordenades
fonamentals que hem pres en consideracioacute i en consequumlegravencia calia fixar les bases el poder i
les capacitats econogravemiques de quegrave disposaven els diferents membres de cada grup aixiacute com
les funcions que duien a terme i el nivell de vida que portaven Un quart aspecte estava
relacionat amb les capacitats poliacutetiques i passava per establir les funcions poliacutetiques que
tenien si era el cas Un cinquegrave aspecte es focalitzava en els moviments poblacionals de
manera que lrsquointeregraves es trobava a procurar precisar-ne la naturalesa ndasheacutes a dir quina mena de
moviments eren i si tenien un caragravecter individual o colmiddotlectiu espontani o organitzatndash i les
motivacions que menaven els contingents poblacionals a traslladar-se (de manera temporal o
permanent) cap al i pel sogravel provincial Un sisegrave aspecte es vinculava a lrsquoorigen dels membres de
cada agrupacioacute tant el social ndasheacutes a dir de quin sector social provenienndash com el geogragravefic amb
lrsquoobjectiu drsquoestablir-ne les procedegravencies meacutes habituals en ambdoacutes sentits Finalment un
darrer aspecte intentava aportar una mica de llum a les quumlestions relatives a les dones malgrat
les dificultats per al seu estudi amb la idea drsquoaproximar-nos a la seva situacioacute juriacutedica
capacitats econogravemiques presegravencia i paper social
Per mitjagrave de tots aquests elements haviacuteem drsquoeacutesser capaccedilos no nomeacutes de caracteritzar
amb relativa profunditat cadascuna de les agrupacions sinoacute tambeacute de fixar les seves
diferegravencies internes Aixiacute mateix no eren realitats estanques sinoacute que formaven part drsquouna
uacutenica societat i estaven relacionades muacutetuament Era necessari per tant de plantejar alguns
interrogants addicionals orientats en primer lloc a identificar els diferents grups (i els seus
25
integrants) que constituiumlen la societat a partir dels elements socials econogravemics i poliacutetics que
caracteritzaven les diferents agrupacions juriacutediques en segon lloc a precisar els tipus de
relacions socials i mecanismes de control exercits pels grups dominants sobre els dominats
per mitjagrave dels quals interactuaven els diversos sectors de la societat en tercer lloc a establir
els canvis socials que afectaven els individus de cada grup i finalment fixar la manera com
srsquoorganitzava la jerarquitzacioacute social a partir de les relacions descrites Gragravecies a tot aquest
proceacutes haviacuteem drsquoaconseguir ategravenyer lrsquoobjectiu primordial de la nostra recerca que era
identificar les transformacions socials dutes a terme al territori ibegraveric de la Hispagravenia Citerior
durant el periacuteode 218-133 aC la manera com es produiumlren i les raons que les motivaren
Resoldre els diferents interrogants formulats requeria a continuacioacute la documentacioacute
i la recollida de dades pertinents Qualsevol investigador que pretengui aproximar-se al
coneixement de les Hispaniae republicanes sap que toparagrave amb un escull de grans
proporcions que no eacutes altre que les fonts Malauradament aquesta eacutes una etapa histograverica que
en general no acostuma a ser generosa en fonts i les que hi ha disponibles presenten grans
irregularitats quant a la varietat Les fonts escrites forneixen una informacioacute molt parcial ategraves
que les referegravencies a lrsquoagraverea ibegraverica es limiten fonamentalment als afers militars que la
tingueren com a escenari i per tant es circumscriuen a les darreries del segle III aC i els
primers anys de la centuacuteria seguumlent coincidint amb el temps de la guerra annibagravelica (218-206
aC) i les revoltes indiacutegenes de 197-195 aC A meacutes a meacutes els relats que ens han llegat els
escriptors de lrsquoantiguitat es fixen de manera gairebeacute exclusiva en els sectors elevats de les
societats i solen obviar de manera pragravecticament sistemagravetica aquells individus i grups
pertanyents a segments meacutes baixos Lrsquoepigrafia aporta una quantitat relativament nombrosa
de documents que tenen tambeacute els seus inconvenients perquegrave la majoria estan redactats en
escriptura ibegraverica ndashque ara com ara no podem entendrendash i els que ho estan en llatiacute que soacuten
quantitativament meacutes escassos no apareixen deixant de banda unes poques mostres aiumlllades
fins a un moment forccedila avanccedilat del periacuteode La numismagravetica eacutes una altra font amb uns
problemes similars En canvi la que meacutes dades pot aportar eacutes lrsquoarqueologia que per la seva
naturalesa pot oferir documents en una sequumlegravencia cronologravegica meacutes o menys continuada o
almenys aquesta eacutes la teoria perquegrave les restes materials tambeacute poden veurersquos afectades per
factors com lrsquoestat de conservacioacute la intensitat i extensioacute de les intervencions arqueologravegiques
26
o la qualitat de la documentacioacute en casos drsquointervencions antigues Un cop seleccionades i
analitzades convenientment les dades ja ens trobariacuteem en disposicioacute drsquoabordar la resolucioacute
dels interrogants formulats
La tesi srsquoestructura en tres grans blocs principals drsquoacord amb el seu contingut que
estan formats per diversos capiacutetols El primer bloc teacute un caragravecter introductori i estagrave constituiumlt
per dos capiacutetols Al capiacutetol 1 fem un balanccedil historiogragravefic del nostre tema de recerca tot
destacant les fites meacutes remarcables quant a les aportacions realitzades drsquoenccedilagrave del tombant del
segle XIX quan els primers investigadors comenccedilaren a interessar-se per les societats
peninsulars i les seves transformacions a partir de lrsquoarribada dels romans Tot seguit amb la
voluntat de disposar de prou elements per contextualitzar els canvis esdevinguts a la Citerior
ibegraverica al capiacutetol 2 hem elaborat una siacutentesi de lrsquoevolucioacute per una banda de la societat
romana i de lrsquoaltra de les societats itagraveliques en el transcurs dels segles III i II aC amb un
apartat preliminar que cobreix el periacuteode immediatament precedent (del segle IV a les
darreries del III aC) per tal de situar lrsquoorigen drsquoalguns dels processos que afectaren la societat
i que es desplegaren posteriorment
Al segon bloc apleguem presentem i analitzem les dades que serveixen de base a la
investigacioacute distingides en tres capiacutetols diferents en funcioacute de la naturalesa de cadascuna de
les fonts Aixiacute el capiacutetol 3 conteacute la informacioacute extreta de les fonts literagraveries el capiacutetol 4 la
procedent de lrsquoepigrafia i la numismagravetica i el capiacutetol 5 les dades obtingudes del registre
arqueologravegic Sempre que ha estat possible les mostrem reunides drsquoacord amb els aspectes que
hem esmentat meacutes amunt (econogravemic poliacutetic social etc)
El tercer bloc estagrave integrat per un sol perograve extens capiacutetol en el qual a partir del context
general establert al primer bloc i de les dades recollides al segon procedim a la discussioacute i a
lrsquoobtencioacute dels resultats de la recerca Internament el capiacutetol 6 estagrave organitzat en cinc
apartats en els quals procurem omplir de contingut aquelles quatre grans agrupacions que
haviacuteem fixat de bell antuvi en funcioacute de les coordenades juriacutedica i econogravemica (ciutadans
romans socii itagravelics peregrini indiacutegenes i esclaus) i els diversos aspectes que havien de
permetre aprofundir en la complexitat interna de cadascun drsquoells aixiacute com traccedilar-ne lrsquoevolucioacute
en el decurs del periacuteode contemplat Aixiacute mateix el cinquegrave apartat estagrave dedicat a estudiar les
formes de relacioacute social establertes entre els diferents grups socials
27
Tanquen el cos de la tesi les preceptives conclusions en les quals recollim de manera
resumida els principals resultats organitzats a traveacutes drsquouna proposta de perioditzacioacute dels
canvis esdevinguts a la societat de la Hispania Citerior ibegraverica entre els anys 218 i 133 aC
28
29
1 HISTOgraveRIA DE LA RECERCA
Lrsquointeregraves per lrsquoestudi de les societats ibegraveriques en general i meacutes concretament per les
transformacions que experimentaren en el periacuteode de tragravensit que fou lrsquoIbegraveric final amb
lrsquoimpacte que suposagrave lrsquoannexioacute de la peniacutensula Ibegraverica a lrsquoimperi territorial romagrave arrenca de
les darreries del segle XIX1 Drsquoaleshores enccedilagrave els investigadors que han optat per enfrontar-se
a aquest objecte drsquoestudi ho han fet des de diverses perspectives i metodologies a vegades
atrets drsquouna manera meacutes global i drsquoaltres perseguint lrsquoanagravelisi drsquoaspectes meacutes concrets i acotats
En la mesura que els canvis foren provocats per la superposicioacute drsquoun ordenament social
drsquoorigen foragrave sobre un altre drsquoautogravecton es poden estudiar atenent a la vessant romana io a la
vessant ibegraverica Amb frequumlegravencia els autors han acostumat a fixar-se en ambdues perograve aixograve no
treu que alguns drsquoells srsquohagin decantat de manera meacutes o menys exclusiva per una en concret
Independentment drsquoaquest fet podem observar que les inquietuds de la recerca han procurat
resoldre de manera reiterada una segraverie de quumlestions que soacuten fonamentals per aproximar-se a
aquesta societat canviant la identificacioacute de la composicioacute social ndashja fos de iure o de factondash
les formes de relacioacute dels diferents grups socials ndashtant dins de la societat ibegraverica com entre els
sectors ibegraverics i els romans i itagravelicsndash o els oriacutegens socials egravetnics i geogragravefics dels nouvinguts
itagravelics i les motivacions que tenien per establir-se (ja fos de manera temporal o permanent) al
territori Altres recerques focalitzades en aspectes meacutes concrets pretenen complementar i
aprofundir els coneixements generals amb aportacions especiacutefiques sobre una variada
multiplicitat de temes Sovint lrsquointeregraves per aquesta mena drsquoaspectes ha tingut molt a veure
amb lrsquoevolucioacute de lrsquoArqueologia (i en general de la Histograveria) com a disciplina acadegravemica
especialment als darrers decennis Aixiacute les noves perspectives han permegraves cristalmiddotlitzar
quumlestions com per exemple la visualitzacioacute de la dona2 a les societats del passat que ha
1 J COSTA ldquoInscripcioacuten ibero-latina de Jodarrdquo Boletiacuten del Instituto Libre de Ensentildeanza Madrid 1889 p 297-302
IDEM Estudios Ibeacutericos (La servidumbre entre los iberos Litoral Ibeacuterico del Mediterraacuteneo en el siglo VI-V antes de
Jesucristo) Madrid 1891-1895 2 L PRADOS ldquoMujer y espacio sagrado Haciendo visibles a las mujeres en los lugares de culto de eacutepoca ibeacutericardquo
Complutum 18 2007 p 217-225 C LOacutePEZ RUIZ ldquoUna aproximacioacuten a la imagen de la mujer en el mundo ibeacutericordquo
S GONZAacuteLEZ REYERO et al Una nueva mirada sobre el patrimonio histoacuterico Liacuteneas de investigacioacuten arqueoloacutegica
en la Universidad Autoacutenoma de Madrid Madrid 2008 p 217-236 L PRADOS ldquoY la mujer se hace visible estudios
de genero en la arqueologiacutea ibeacutericardquo Arqueologiacutea del geacutenero 1er encuentro en la UAM Madrid 2008 p 225-250
EADEM ldquoGeacutenero e identidad en los contextos funerarios ibeacutericos (siglos V-I aC)rdquo L PRADOS et al Arqueologiacutea y
genero Mujer y espacio sagrado haciendo visibles a las mujeres en los lugares de culto de eacutepoca ibegraverica Madrid
30
menat a maldar per cercar i examinar els indicis de la dona i els rols que jugava dins de la
societat o lrsquoestudi de sectors determinats de la poblacioacute com ara el format pels artesans3 o
lrsquoestudi de determinats segments de la societat a partir drsquoanagravelisis detallades dels registres
iconogragravefic4 funerari i religioacutes5 etc
11 LA IMMIGRACIOacute ITAgraveLICA ASPECTES JURIacuteDICS ORIacuteGENS I MOTIVACIONS
Si ens fixem en la vessant romana i itagravelica els autors han indagat sovint els aspectes
juriacutedics amb la intencioacute drsquoestablir quina era la situacioacute de dret dels nouvinguts eacutes a dir si eren
lliures lliberts o esclaus Els investigadors han volgut aprofundir aquest tema intentant assolir
una quantificacioacute i fixar les proporcions que representava cada categoria Per arribar a aquest
objectiu el camiacute a seguir ha passat per fer anagravelisis demogragravefiques per trobar unes xifres meacutes o
menys aproximades Ensems amb les quantificacions han examinat els moviments migratoris
drsquoItagravelia vers les proviacutencies hispanes (i altres contrades del Mediterrani) aixiacute com la
procedegravencia social egravetnica i geogragravefica dels individus Tots els investigadors que han examinat
els moviments migratoris han observat lrsquoexistegravencia drsquoun doble flux un de militar i un altre de
civil Finalment sense deixar drsquoestar relacionades amb tots aquests aspectes han analitzat les
raons que impulsaren als immigrants a venir a la Citerior Unes raons que amb frequumlegravencia
srsquohan cercat en lrsquoagravembit econogravemic si beacute alguns autors han explorat altres menes de motius
2011 p 201-217 C ALFARO ldquoLa mujer y el trabajo en la Hispania prerromana y romana Actividades domeacutesticas y
profesionalesrdquo M I del Val (coord) El trabajo de las mujeres en Espantildea Desde la Antiguumledad al siglo XX Dossier
des Meacutelanges de la Casa de Velaacutezquez Nouvelle seacuterie 40 (2) 2010 p 15-38 3 M BLECH i E RUANO ldquoLos artesanos dentro de la Sociedad ibeacuterica ensayo de valoracioacutenrdquo C ARANEGUI (coord)
Congreso Internacional Los Iberos Priacutencipes de Occidente Valegravencia 1998 p 301-308 J MORER i A RIGO Ferro i
ferrers en el moacuten ibegraveric El poblat de Les Guagraverdies (El Vendrell) Barcelona 1999 M C ROVIRA ldquoLos talleres de
herrero en el mundo ibeacuterico aspectos teacutecnicos y socialesrdquo Saguntum-PLAV Extra-3 2000 p 265-270 4 R OLMOS T TORTOSA i P IGUACEL (eds) La sociedad ibegraverica a traveacutes de la imagen Madrid 1992 R OLMOS
ldquoMetaacuteforas de la eclosioacuten y del cultivo Imaginarios del cultivo en eacutepoca ibeacutericardquo AEspA 69 1996 p 3-16 T CHAPA
i R OLMOS ldquoEl imaginario del joven en la cultura ibeacutericardquo Meacutelanges de la Casa de Velaacutezquez 34-1 2004 p 43-83
I IZQUIERDO i J PEacuteREZ BALLESTER ldquoGrupos de edad y geacutenero en un nuevo vaso del Tossal de Sant Miquel de Lliacuteria
(Valegravencia)rdquo Saguntum-PLAV 37 2005 p 85-103 5 T CHAPA ldquoLa percepcioacuten de la infancia en el mundo ibeacutericordquo Trabajos de Prehistoria 60 nuacutem 1 2003 p115-138
I IZQUIERDO i L PRADOS ldquoEspacios funerarios y religiosos en la cultura ibeacuterica lecturas desde el geacutenero en
arqueologiacuteardquo Spal 13 2004 p 155-180 I IZQUIERDO ldquoArqueologiacutea de la muerte y el estudio de la sociedad una
visioacuten desde el geacutenero en la cultura ibeacutericardquo Complutum 18 2007 p 247-261
31
En aquest sentit un dels treballs meacutes destacables eacutes el de Peter Brunt6 Amb lrsquoobjectiu
de valorar adequadament les motivacions i el volum dels moviments migratoris itagravelics vers les
proviacutencies partiacute drsquouna perspectiva demogragravefica i intentagrave dur a terme una recerca molt
acurada de la demografia tant de Roma com drsquoItagravelia No era aquesta una tasca senzilla puix
que srsquohagueacute de basar en els censos que malgrat que eren elaborats regularment presenten
com a principal inconvenient que no reflectien el conjunt de la poblacioacute sinoacute nomeacutes els
adsidui o propietaris lliures Tanmateix aixograve no fou un impediment perquegrave intenteacutes sempre
amb prudegravencia i de manera raonable estudiar la poblacioacute no lliure i fins i tot quantificar-la
amb la finalitat drsquoassolir unes conclusions sogravelides Un cop fet aixograve es dedicagrave a estudiar els
moviments migratoris cap a lrsquoexterior drsquoItagravelia i els tipus drsquoassentaments i de comunitats
establerts arreu dels territoris sotmesos a lrsquoegravegida de Roma tot analitzant-ne la seva composicioacute
social i intentant de nou donar xifres si no exactes almenys siacute aproximades Entre altres
aspectes destacava (com de fet ja havien notat altres autors anteriors que cita) que malgrat
que les fonts escrites gregues fan referegravencia de manera genegraverica a Ρωμαῖοι presents als territoris
orientals duent a terme negocis diversos meacutes que progravepiament ciutadans eren socii itagravelics tal
i com posa de manifest lrsquoonomagravestica documentada a lrsquoepigrafia7 Les funcions que realitzaven
aquests personatges tant a orient com a occident eren muacuteltiples hi havia els publicans que
arrendaven el cobrament de tributs i tambeacute els negotiatores que actuaven com a agents
encarregats de lrsquoexplotacioacute dels camps les mines o altres recursos naturals Juntament amb
tots ells hi havia diversos individus que els assistien i ajudaven en les seves tasques entre els
quals molts esclaus i probablement tambeacute indiacutegenes8 Malgrat tot Brunt srsquooposava a la visioacute
tradicional sorgida sobretot a partir de la lectura drsquoun conegut passatge de Diodor9 drsquouna
arribada massiva drsquoimmigrants ndashque serien meacutes itagravelics que romans com defensa amb diversos
argumentsndash a llocs com la peniacutensula Ibegraverica atrets per les seves riqueses mineres (a les quals
srsquohaurien drsquoafegir les agriacutecoles) i considerava que el seu nombre era molt meacutes reduiumlt
especialment abans de mitjan segle I aC10
6 P A BRUNT Italian manpower 225 BC ndashAD 14 1971 7 P A BRUNT op cit p 205-206 8 P A BRUNT op cit p 209-211 9 DIODOR 5363 10 P A BRUNT op cit p 160-165 i 233
32
Altres autors nrsquohan fet un tractament diferent com eacutes el cas de Joseacute Mariacutea Blaacutezquez
Martiacutenez qui no es deturagrave a fer una anagravelisi tan exhaustiva de la demografia ni tampoc de la
situacioacute juriacutedica dels immigrants A partir de la lectura de les fonts escrites de lrsquoantiguitat que
feien referegravencia expressa a Hispania afirmava que amb anterioritat a les guerres mitridagravetiques
la poblacioacute itagravelica a la Peniacutensula seria considerable ndashsense fer a diferegravencia de Brunt un
exercici de quantificacioacutendash tenint present la dada que Metel traslladagrave tres mil colons de la
Peniacutensula a Mallorca per poblar els nous assentaments de Palma i Pollentia11 Aixograve no obstant
admetia que el punt agravelgid de la colonitzacioacute no arribagrave fins al segle I aC12 Aquests itagravelics que
haurien anat arribant en el transcurs del segle II aC srsquoencarregarien de tasques variades serien
administradors agents i apoderats dels (hipotegravetics) colons al capdavant de les explotacions
mineres I eacutes que allograve que els mouria a traslladar-se a les proviacutencies seria altra vegada
lrsquoeconomia i especiacuteficament els rics recursos miners13 Les perspectives comercials serien una
segona motivacioacute de pes que lrsquoautor portava ja als moments primerencs de presegravencia romana
al territori argumentava que detectava en aquell periacuteode una arribada nombrosa de
mercaders itagravelics esgrimint que els comerciants expulsats dels campaments escipioneus ldquono
seriacutean pocosrdquo14
Mariacutea Amalia Mariacuten Diacuteaz es mostrava drsquoacord amb aquesta doble motivacioacute la gent
procedent drsquoItagravelia arribava per mercadejar amb la soldadesca perograve tambeacute per explotar els
recursos naturals del territori particularment les mines del migdia i el sud-est ategraves que si beacute
la titularitat drsquoaquests recursos era de la Repuacuteblica lrsquoexplotacioacute era cedida en regravegim
drsquoarrendament a priuati De fet percebeacute els fluxos migratoris com una iniciativa privada que
menava tal i com testimonien les fonts literagraveries a redemptores mercatores i mangones a
actuar en sogravel provincial Aquesta investigadora exploragrave la condicioacute juriacutedica dels nouvinguts i
detectagrave que hi hauria ingenui lliberts i esclaus en proporcions diverses El grup meacutes minoritari
seria el dels ingenui i encara dins seu aquells que tenien un gentilici romagrave serien pocs i
estarien relacionats amb les clienteles provincials mentre que aquells amb un gentilici itagravelic
serien meacutes nombrosos i estarien relacionats amb la intendegravencia dels contingents militars
11 ESTRABOacute 351 12 J M BLAacuteZQUEZ La Romanizacioacuten vol 2 1975 p 27-31 13 J M BLAacuteZQUEZ op cit p 150-161 IDEM Historia de Espantildea Meneacutendez Pidal vol 21 1982 p 295-308 14 J M BLAacuteZQUEZ op cit p 144-149
33
Quantitativament superior seria el grup dels lliberts tal i com testimonia lrsquoepigrafia que en
molts casos srsquoagruparien en collegia professionals com palesa lrsquoepigrafia de Carthago Noua15
En canvi Mariacuten no localitzagrave cap testimoni que avaleacutes lrsquoexistegravencia drsquoaltres formes drsquoagrupacioacute
drsquoaquesta poblacioacute forana que eacutes habitual en altres contrades com la del conuentus ciuium
Romanorum16 La mateixa epigrafia tambeacute posa de manifest la presegravencia tant o meacutes nombrosa
que la dels lliberts drsquoesclaus17
Per la seva banda John S Richardson tambeacute estudiagrave els moviments migratoris
particularment de la poblacioacute militar romana i itagravelica No nomeacutes es detingueacute a mirar de
quantificar els militars enrolats als exegravercits que Roma enviava a la Peniacutensula sinoacute que tambeacute
analitzagrave les motivacions en aquest cas socials i poliacutetiques que els meacutes alts comandaments
podien tenir per voler participar a les guerres de conquesta Aixiacute durant tot el periacuteode que
examinagrave apreciava drsquoenccedilagrave de 179 aC un periacuteode en quegrave les tropes destinades a les proviacutencies
hispanes es reduiumlren a una legioacute per proviacutencia i caigueacute la quantitat de pretors enviats a la
Peniacutensula que atenyien el consolat lrsquoany seguumlent o en un periacuteode de temps relativament curt
en contrast amb el que havia succeiumlt en anys anteriors Per tot plegat considerava que quan
lrsquoactivitat begravelmiddotlica a Hispania es reduiacute deixagrave drsquoeacutesser un destiacute atractiu per beneficiar el cursus
honorum18 Tanmateix tornagrave a produir-se un canvi en el periacuteode entre 155 i 133 aC que estigueacute
marcat per un acusat clima begravelmiddotlic al centre i occident peninsulars amb les guerres contra
celtibers i lusitans cosa que significagrave lrsquoenviament continuat de cogravensols en comptes de pretors
i per tant lrsquoafluegravencia altra vegada de contingents meacutes nombrosos19
Les quumlestions relacionades amb la procedegravencia dels itagravelics ha estat una vella inquietud
dels investigadors fins i tot drsquoaquells de fora de lrsquoagravembit de lrsquoArqueologia i la Histograveria El filograveleg
Ramoacuten Meneacutendez Pidal per exemple mentre es documentava per elaborar la seva Historia
de la lengua espantildeola proposagrave que les proviacutencies hispanes foren colonitzades per individus
drsquooriacutegens suditagravelics20 Aquesta tesi fou recollida pels historiadors com J M Blaacutezquez que
15 M A MARIacuteN DIacuteAZ Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacuten en la Hispania republicana Granada 1988 p 49-
59 16 M A MARIacuteN DIacuteAZ Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacutenhellip p 82-93 17 M A MARIacuteN DIacuteAZ Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacutenhellip p 76 i s 18 J S RICHARDSON Hispaniae Spain and the development of Roman imperialism 218-32 BC Cambridge 1986 p
104-107 19 J S RICHARDSON op cit p 128-134 20 R MENEacuteNDEZ PIDAL Historia de la Lengua espantildeola vol 1 Madrid 2005 p 93-94
34
precisava la procedegravencia en terres de la Campagravenia lrsquoApuacutelia i el Bruacutetium i per tant es tractaria
de poblacioacute samnita sabina i osca establerta en primer lloc als territoris de vascons ilergets
edetans lacetans i ausetans21 Meacutes endavant M A Mariacuten corroboragrave despreacutes drsquoexaminar els
gentilicis de la poblacioacute colonitzadora documentats al registre epigragravefic que la major part dels
immigrants era drsquoorigen itagravelic i especialment relacionat amb les terres campanianes22
12 LA IDENTIFICACIOacute DELS GRUPS SOCIALS
Un dels aspectes essencials en lrsquoestudi de la societat ha estat la definicioacute dels diferents
grups que constituiumlen el cos social En general tots els investigadors que lrsquohan abordat han
tendit a examinar-lo a partir de la identificacioacute de la composicioacute social preexistent o indiacutegena
i de la forana o romanoitagravelica Lrsquoaproximacioacute als sectors socials romans ha comptat amb un
avantatge pel fet que a Roma amb el pas del temps hom havia anat perfilant un ordenament
juriacutedic fixat al dret que eacutes una font ben coneguda Drsquoaquesta manera es pot intentar esbrinar
la categoria juriacutedica de comunitats senceres de colmiddotlectius presents al territori o fins i tot
drsquoindividus concrets partint dels indicis que nrsquohan romagraves En canvi per a la societat ibegraverica no
comptem amb quelcom de semblant meacutes enllagrave de la consideracioacute amb frequumlegravencia i drsquoacord
amb els paragravemetres aplicats per Roma de peregrini Perograve de la mateixa manera que no tots els
ciues (ni aquells que no ho eren) eren iguals tampoc ho eren tots els peregrini ibers Per aixograve
en el seu cas cal tenir en compte la seva posicioacute econogravemica social poliacutetica etc A partir drsquoaquiacute
els investigadors han tendit habitualment a establir una dicotomia entre uns grups
privilegiats aristocragravetics i nobles i uns altres de no privilegiats organitzats jeragraverquicament de
manera que aquests srsquohan vist subordinats als primers a traveacutes de diferents mecanismes Les
raons que expliquen aquesta divisioacute soacuten fonamentalment segons tots els autors de caire
econogravemic sempre vinculades com sol eacutesser frequumlent entre les societats agragraveries a lrsquoacceacutes i la
possessioacute als recursos principalment les terres de conreu
En aquest sentit un dels primers estudiosos que trobem eacutes Joaquiacuten Costa Martiacutenez
qui a les acaballes del segle XIX distingia per a la societat ibegraverica un grup de nobles i un altre
21 J M BLAacuteZQUEZ op cit p 27-31 22 M A MARIacuteN DIacuteAZ ldquoLa emigracioacuten itaacutelica a Hispania en el siglo II aCrdquo SHHA 4 1986 p 53-63 EADEM
Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacutenhellip p 60-82
35
de vassalls als quals nrsquoafegia drsquoenccedilagrave de la segona guerra puacutenica un tercer vingut de lrsquoexterior
format pels romans23 Costa srsquoinclinava per analitzar els grups socials des drsquouna perspectiva
juriacutedica al mateix temps que econogravemica i se centragrave particularment en els sectors no
privilegiats Considerava que els seus membres es trobaven en una situacioacute de dependegravencia
dels grups aristocragravetics a mig camiacute de la llibertat i de lrsquoesclavitud i des de la vessant
econogravemica es dedicaven essencialment a la ramaderia i malviurien en condicions miserables
fins al punt drsquooferir-se a puacutenics i a romans per combatre els seus propis senyors a canvi de
terres24 Joan Maluquer de Motes per la seva banda anava meacutes enllagrave quant a la situacioacute
juriacutedica i socioeconogravemica dels ibers i es mostrava convenccedilut que els grups no privilegiats no
nomeacutes es trobaven sotmesos als aristogravecrates sinoacute que nrsquoeren llurs esclaus25 Per a Antonio
Balil que estudiava tambeacute el tema des de la perspectiva socioeconogravemica la societat ibegraverica
tenia com a base econogravemica la possessioacute de la terra que estava repartida de manera desigual
entre tota la poblacioacute Drsquoaquesta manera proposava un model lleugerament meacutes complex que
la polaritzacioacute habitual amb lrsquoaddicioacute drsquoun tercer segment que restaria enquadrat dins dels
sectors no privilegiats la societat estaria formada per una aristocragravecia cavalleresca i
terratinent un grup format per pagesos lliures i un altre grup de clients que treballaria la terra
cedida per la noblesa26 Tambeacute Arturo Ruiz insistia meacutes recentment que lrsquoelement
fonamental per analitzar la societat ibegraverica eacutes la terra i les formes drsquoapropiacioacute27 i com els seus
predecessors distingia uns sectors privilegiats i uns altres de no privilegiats28 El seu
enfocament perograve diferia en el fet que analitzava lrsquoestructura del poblament i lrsquoentenia com
una traduccioacute de lrsquoorganitzacioacute social ibegraverica i el seu desenvolupament en el decurs del temps
sobre el territori
Altres autors han intentat complementar aquestes concepcions generals amb
aportacions diverses En aquesta liacutenia trobem per exemple a Miquel Tarradell qui focalitzagrave
lrsquoanagravelisi de la posicioacute socioeconogravemica de les poblacions ibegraveriques a partir sobretot del registre
23 J COSTA ldquoInscripcioacuten ibero-latina de Jodarrdquo p 297-302 24 J COSTA Estudios ibeacutericos p I-II 25 J MALUQUER ldquoPueblos ibeacutericosrdquo Historia de Espantildea dirigida por Meneacutendez Pidal t 1 vol 3 Madrid 1954 26 A BALIL ldquoIndiacutegenas y colonizadoresrdquo Aacute DrsquoORS Historia econogravemica y social de Espantildea Primer Volumen la
Antiguumledad Madrid 1973 p 158 27 A RUIZ ldquoLos priacutencipes iberos procesos econoacutemicos y socialesrdquo Saguntum-PLAV Extra-1 1998 p 285-300 A
RUIZ i M MOLINOS Los Iberos Anaacutelisis arqueoloacutegico de un proceso histoacuterico Barcelona 1993 p 179 28 A RUIZ op cit A RUIZ i M MOLINOS op cit p 124-141
36
material No obstant acceptar que dins de la societat ibegraverica hi devia haver diferegravencies
constatava a partir de lrsquoexamen de les restes de les cases dels poblats que no serien molt
marcades Amb tot alertava que la riquesa i el poder no sempre es relacionen directament
amb lrsquoarquitectura lrsquourbanisme ni els objectes recuperats a lrsquointerior dels habitatges
excavats29 Tambeacute Joseacute Aparicio i altres autors en una siacutentesi publicada fa uns deu anys
admetien la dificultat per fixar les diferegravencies socials a partir de les fonts a lrsquoabast i veien la
ibegraverica com una societat forccedila igualitagraveria Com drsquohabitud atribuiumlen les escasses diferegravencies a
raons drsquoiacutendole econogravemica ja que els ibers tindrien nomeacutes una economia basada en
lrsquoexplotacioacute agropecuagraveria i amb prou feines hi hauria comerccedil drsquoaltres recursos econogravemics
(com els minerals per exemple)30
Un aspecte meacutes que han pres en consideracioacute alguns investigadors per aproximar-se
al coneixement de la societat teacute a veure amb lrsquoestudi de les famiacutelies particularment les
ibegraveriques Nrsquohi ha que han procurat definir-ne la naturalesa en ocasions arribant a
conclusions diametralment oposades Per exemple M Tarradell avaluant lrsquoestructura dels
habitatges ibegraverics i els testimonis literaris considerava que els ibers eren monogravegams31 En
canvi per a J Aparicio la famiacutelia ibegraverica admetia la poligagravemia32 sense argumentar tanmateix
lrsquoafirmacioacute
En altres casos els autors han valorat la funcioacute de les famiacutelies dins del cos social Segons
Luis Garciacutea de Valdeavellano la societat de les comunitats de determinades agraverees
srsquoestructurava a partir de grups familiars gentilicis o clans (les gentilitates de les fonts
escrites)33 eacutes a dir agrupacions de famiacutelies que compartien un avantpassat comuacute Cadascuna
era independent de la resta posseiumla uns deacuteus gentilicis propis i els seus exclusiu cultes i drets
i un vincle de proteccioacute i auxili mutu lligava entre si a tots els membres Tot plegat significava
que encara que existiacutes una comunitat poliacutetica superior en la qual srsquoenglobarien diferents
gentilitats o clans cadascuna drsquoelles era un grup tancat i hermegravetic
29 M TARRADELL Les Arrels de Catalunya Barcelona 1983 (lrsquooriginal eacutes de 1962) p 270-271 30 J APARICIO et al La Cultura Ibeacuterica Siacutentesis histoacuterica Valegravencia 2005 p 65 31 M TARRADELL op cit p 271 32 J APARICIO et al op cit p 63 33 L GARCIacuteA DE VALDEAVELLANO Historia de Espantildea I De los oriacutegenes a la baja Edad Media Primera parte Madrid
1973 (lrsquoedicioacute original eacutes de 1952) p 145-146
37
En un principi dins de les consideracions al voltant de les famiacutelies hom incloiumla ndashquan
era el casndash algunes idees sobre les dones i el paper que jugaven dins de la societat si beacute no ha
estat una quumlestioacute que srsquohagi tractat amb meacutes profunditat fins a les darreres degravecades amb el
creixement dels corrents feministes i lrsquoauge de les dites perspectives de gegravenere que han volgut
fer visibles les dones Malgrat que els esforccedilos invertits en la recerca han pogut donar els seus
fruits malauradament per al nostre periacuteode els estudis solen eacutesser marcadament escassos
ategraves que moltes vegades els interessos de les investigacions i les dificultats relacionades amb
les fonts han portat a elaborar estudis molt concrets quant a la temagravetica perograve molt amplis
quant a la cronologia que en el cas del moacuten iber tendeixen a focalitzar-se als periacuteodes Ibegraveric
antic i ple i deixen de banda el moment de transicioacute vers el moacuten hispanoromagrave Aixiacute mateix
un problema afegit eacutes el biaix social que es deriva de les fonts disponibles com que els textos
dels autors antics fan referegravencies escasses i genegraveriques a les dones iberes que sovint no passen
de la mera anegravecdota etnologravegica les investigadores han hagut de recoacuterrer bagravesicament a la
iconografia dels atuells i altres objectes documentats en assentaments concrets34 o beacute al
registre funerari35 En consequumlegravencia les hipogravetesis plantejades nomeacutes poden almiddotludir a les dones
pertanyents als sectors privilegiats mentre que les dels grups no privilegiats segueixen restant
en la foscor
34 B GRINtildeOacute ldquoImagen de la mujer en el mundo ibeacutericordquo R OLMOS T TORTOSA i P IGUACEL (eds) op cit 194-205 I
IZQUIERDO i J PEacuteREZ BALLESTER op cit p 85-103 L PRADOS ldquoMujer y espacio sagrado Haciendo visibles a las
mujeres en los lugares de culto de eacutepoca ibeacutericardquo Complutum 18 2007 p 217-225 C RUEDA ldquoLa mujer
sacralitzada la presencia de las mujeres en los santuarios (lectura desde los exvotos de bronce iberos)rdquo
Complutum 18 2007 p 227-235 L PRADOS ldquoY la mujer se hace visible estudios de geacutenero en la arqueologiacutea
ibeacutericardquo L PRADOS i C RUIZ (eds) Arqueologiacutea del Geacutenero Ir Encuentro Internacional en la UAM Madrid 2008
p 225-250 C ALFARO ldquoLa mujer y el trabajo en la Hispania prerromana y romana Actividades domeacutesticas y
profesionalesrdquo M I DEL VAL (coord) El trabajo de las mujeres en Espantildea desde la Antiguumledad al siglo XX Dossier
des Meacutelanges de la Casa de Velaacutezquez Nouvelle seacuterie 40 (2) Madrid 2010 p 15-38 35 T CHAPA op cit p115-138 I IZQUIERDO ldquoArqueologiacutea de la muerte y estudio de la sociedad Una visioacuten desde
el genero en la Cultura Ibeacutericardquo Complutum 18 2007 p 247-261 N FONTANALS ldquoEl textil como indicador de
geacutenero en el registro funerario ibeacutericordquo Interpreting household practices Barcelona 21-24 november 2007 Treballs
drsquoArqueologia 13 2007 p 115-146 C RIacuteSQUEZ i A GARCIacuteA LUQUE ldquoiquestActividades de mantenimiento en el registro
funerario El caso de las necroacutepolis ibeacutericasrdquo Interpreting household practices Barcelona 21-24 november 2007
Treballs drsquoArqueologia 13 2007 p 147-173
38
13 RELACIONS SOCIALS DEPENDEgraveNCIA I CLIENTELA
Lrsquoanagravelisi de les relacions per mitjagrave de les quals interactuaven els diferents grups entre
si ha estat un aspecte meacutes marcat per les divergegravencies que la identificacioacute dels sectors socials
ategraves que hi ha hagut autors que han focalitzat els seus interessos de manera exclusiva en els
ibers com feacuteu per exemple J Costa que plantejava que els sectors no privilegiats estaven
sotmesos a lrsquoaristocragravecia per obligacions fiscals i militars36 o Joseacute Mariacutea Ramos Loscertales
qui tambeacute reconeixia unes formes de dependegravencia perograve afegint com a novetat que srsquohi
barrejaven forts vincles de clientela militar i elements religiosos37 Drsquoaltres en canvi han
procurat ampliar els horitzons cap a la interaccioacute entre indiacutegenes i forans com feacuteu Antonio
Tovar que considerava que durant el periacuteode que estem estudiant les relacions entre ibers i
romans estaven marcades per un fort caire personalista de manera que un cop desaparegut
el cap militar amb el qual les havien establert es consideraven altre cop lliures drsquoimposar la
seva voluntat38 De tota manera en termes generals hi ha consens en el fet que els grups
socials es relacionaven de manera jeragraverquica en consequumlegravencia hi havia grups dominants i
grups dominats A partir drsquoaquiacute perograve es percep un ventall meacutes ampli de punts de vista des
dels quals estudiar-les Hi ha investigadors que ho han analitzat des de perspectives de caire
juriacutedic com M A Mariacuten Diacuteaz que considerava que en el transcurs del temps la presegravencia
romana implantagrave al territori un proceacutes de regulacioacute administrativa de les relacions entre Roma
i les comunitats sotmeses bagravesicament a traveacutes dels mecanismes del foedus i la deditio Observagrave
tambeacute una evolucioacute en les formes de relacioacute que comenccedilarien amb la consideracioacute drsquoamici o
fins i tot de socii de moltes comunitats indiacutegenes en els temps de la guerra puacutenica i que
canviarien ragravepidament cap a la imposicioacute de deditiones (ja fossin in fidem o in diccionem) a
partir drsquoinicis del segle II aC39 Aquest proceacutes comportagrave el desenvolupament de la regulacioacute
juriacutedica de les comunitats de nadius que serien considerades en conjunt com a peregrinae A
partir de les dades transmeses per les fonts literagraveries (sobretot el passatge tan citat de Plini)40
lrsquoautora arribagrave a identificar la categoria juriacutedica drsquoalguns establiments concrets com per
36 J COSTA ldquoInscripcioacuten ibero-latina de Jodarrdquo p 297-302 37 J M RAMOS ldquoLa devotio ibeacutericardquo Anuario de Historia del Derecho Espantildeol 1 1924 p 7-26 38 A TOVAR i J M BLAacuteZQUEZ Historia de la Hispania romana Madrid 1977 (lrsquoedicioacute original eacutes de 1975) p 35-36 39 M A MARIacuteN Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacutenhellip p 11-25 40 PLINI Nat Hist 3418-25
39
exemple Sagunt que seria una ciuitas foederata41 per beacute que la immensa majoria serien
stipendiariae
Drsquoaltres en canvi ho han avaluat atenent a paragravemetres espacials i vinculats a
lrsquoorganitzacioacute del territori de manera que han considerat que els patrons drsquoassentament soacuten
un reflex de la jerarquia social En aquesta liacutenia trobem a M Tarradell qui arribagrave a la conclusioacute
que la unitat social fonamental del moacuten iber seria el poblat un assentament establert
generalment en alccedilada i on residien els grups familiars42 O com ja hem vist meacutes amunt tambeacute
a A Ruiz qui veia en lrsquooppidum la plasmacioacute espacial del poder de les elits ibegraveriques43 Miquel
Miret Joan Sanmartiacute i Joan Santacana soacuten altres autors que han seguit una perspectiva
similar44
El tipus de relacioacute segurament meacutes estudiat eacutes la clientela Si beacute a partir del segle I aC
es parla de la creacioacute de clienteles provincials meacutes o menys agravemplies45 sembla que entre els
ibers molt abans que arribessin els romans srsquohavien desenvolupat formes de dependegravencia
que es podrien qualificar de clientela Aixiacute ho veieacute J Maluquer qui assumint que en els
primers segles de domini romagrave assoliacute una marcada intensitat i extensioacute creia que la societat
ibegraverica devia conegraveixer pregraveviament les relacions clientelars altrament veia difiacutecil drsquoexplicar la
rapidesa i la profunditat del fenomen46 En canvi Julio Mangas era del parer contrari i es
mostrava convenccedilut que tot i que existirien entre els ibers formes de dependegravencia serien
diferents a la clientela i per tant es tractaria drsquouna forma de relacioacute social introduiumlda pels
41 M A MARIacuteN Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacutenhellip p 27-32 42 M TARRADELL op cit p 270-271 43 A RUIZ ldquoEl concepto de clientela en la sociedad de los priacutencipesrdquo III Reunioacute sobre Economia en el Moacuten Ibegraveric
Saguntum-PLAV Extra-3 2000 p 11-20 44 M MIRET J SANMARTIacute i J SANTACANA ldquoLa evolucioacuten y el cambio del modelo de poblamiento ibeacuterico ante la
romanizacioacuten un ejemplordquo Los asentamientos ibeacutericos ante la romanizacioacuten Madrid 1986 p 79 45 L AMELA ldquoEl desarrollo de la clientela pompeyana en Hispaniardquo SHHA 7 1989 p 105-118 IDEM ldquoLa
amonedacioacuten pompeyana en Hispania Su utilizacioacuten como medio propagandiacutestico y como reflejo de la clientela
de la gens Pompeiardquo Faventia 12-13 1990-1991 p 181-197 IDEM ldquoLa Turma Salluitana y su relacioacuten con la clientela
pompeyanardquo Veleia 17 2000 p 79-92 IDEM ldquoLa clientela de Pompeyo Magno en Hispaniardquo Historia 16 297 2001
p 64-73 IDEM Las clientelas de Cneo Pompeyo Magno en Hispania Barcelona 2002 IDEM ldquoPompeyo Magno y la
guerra sertoriana la constitucioacuten de una clientelardquo Boletiacuten del Museo de Zaragoza 17 2003 p 105-132 M Aacute
NOVILLO ldquoAmicita y relaciones clientelares durante el Bellum Hispanienserdquo Espacio Tiempo y Forma Serie II
Historia Antigua 22 2009 p 127-139 Amb tot recentment srsquohan comenccedilat a revisar els supogravesits que des de
Badian srsquohavien mantingut en relacioacute a les clienteles provincials que sense negar-ne lrsquoexistegravencia srsquohan sotmegraves a
una criacutetica molt meacutes profunda que ha portat a minimitzar-ne la magnitud (F PINA ldquoGenerales y clientelas
provinciales iquestqueacute clientelasrdquo J SANTOS i C CRUZ (eds) Romanizacioacuten fronteras y etnias en la Roma Antigua el
caso hispano Vitoria-Gasteiz 2012 p 55-79) 46 J MALUQUER ldquoPueblos ibeacutericosrdquo Historia de Espantildea dirigida por Meneacutendez Pidal t 1 vol 3 Madrid 1954
40
romans47 Antonio Balil per la seva banda acceptava la presegravencia de la clientela i considerava
que els clients tenien una funcioacute econogravemica que seria treballar les parcelmiddotles de terra que els
cedien els aristogravecrates48
A Ruiz despreacutes drsquoexaminar els models territorials i la seva evolucioacute establiacute fins a sis
categories diferents de clientela entre els ibers49 Plantejagrave drsquoentrada dues articulacions
diferents de lrsquooppidum una manifestada a la zona meridional (model polinuclear) i una altra
a la llevantina i septentrional (model mononuclear) En la segona que eacutes la que ens interessa
lrsquooppidum seria el centre a partir del qual emanaria la clientela en un proceacutes que provocaria
al llarg del temps la caiguda a lrsquoograverbita de les elits de tots els assentaments establerts en un
territori fins als de meacutes reduiumldes dimensions i meacutes allunyats del centre de poder
Meacutes recentment Ignasi Grau Mira ha examinat la formacioacute i el desenvolupament de
la clientela entre els ibers particularment els contestans a partir de lrsquoanagravelisi del paisatge
(urbagrave rural funerari etc) en les seves progravepies paraules ldquola organizacioacuten del territorio
muestra la formacioacuten clientelarrdquo50 Drsquoaquesta manera veu a traveacutes dels canvis produiumlts als
models territorials la plasmacioacute de lrsquoorganitzacioacute i la redefinicioacute de les relacions socials al llarg
del temps Complementa aquest esquema amb lrsquoanagravelisi de les formes de legitimacioacute ideologravegica
de les relacions socials de dependegravencia Drsquoacord amb el seus plantejaments hi hauria uns
sectors dependents que residirien en establiments rurals propers als assentaments principals
que srsquoencarregarien de lrsquoexplotacioacute directa dels recursos agropecuaris per als seus patrons
Aquests darrers per tant estarien capacitats per acumular lrsquoexcedent agriacutecola i al mateix
temps per obtenir articles drsquoimportacioacute que serien emprats com a beacutens de prestigi51 Les raons
que expliquen el sorgiment de la dependegravencia poden eacutesser muacuteltiples els pagesos podien
veurersquos obligats a treballar els camps si la dependegravencia era molt intensa o beacute si no ho era tant
podia respondre meacutes que a una obligacioacute a una eleccioacute meacutes o menys voluntagraveria amb
47 J MANGAS ldquoClientela privada en la Hispania romanardquo Memorias de Historia Antigua 2 1978 p 217-226 48 A BALIL op cit p 158 49 A RUIZ ldquoEl concepto de clientelahelliprdquo p 18-19 50 I GRAU ldquoDinaacutemica social paisaje y teoriacutea de la praacutectica Propuestas sobre la evolucioacuten de la sociedad ibeacuterica
en el aacuterea central del oriente peninsularrdquo Trabajos de Prehistoria 64 nuacutem 2 2007 p 132 51 Cal precisar que a lrsquoagraverea contestana (que eacutes la que estudia Grau) la manca de formes drsquoemmagatzematge
preparades per a lrsquoacumulacioacute de grans volums de produccioacute evidenciaria una capacitat limitada de les elits per
acaparar i concentrar lrsquoexcedent davant drsquouns sectors pagesos que retindrien part de la gestioacute de la produccioacute
tal i com mostra la frequumlegravencia de la documentacioacute de formes drsquoemmagatzematge domegravestic (I GRAU op cit p
133)
41
lrsquoobjectiu drsquoaconseguir entrant en competegravencia els uns amb els altres produir un excedent
que els assegureacutes la participacioacute a les reunions socials que organitzarien els patrons fins i tot
Grau no negava que en alguns casos les famiacutelies establertes als assentaments rurals optarien
per exclourersquos de la comunitat que estava experimentant la formacioacute de les estructures de
dependegravencia Lrsquoexplotacioacute dels camps el desenvolupament dels assentaments les
transformacions en els intercanvis comercials els canvis en els patrons de consum la
redistribucioacute dels beacutens de prestigi i els canvis en la societat i les relacions socials soacuten factors
que anirien per tant iacutentimament lligats Lrsquoesquema plantejat que es formaria al segle IV aC
seguiria desenvolupant-se en el transcurs de la seguumlent centuacuteria i fent-se meacutes complex de tal
manera que un establiment concret o millor dit les elits drsquoun determinat oppidum (La Serreta
en el cas estudiat) aconseguirien esdevenir un pol drsquoatraccioacute per a totes les relacions
clientelars de la regioacute i srsquoerigirien com a centre drsquoaquestes relacions a partir de la creacioacute de
llaccedilos de dependegravencia amb els sectors dirigents dels establiments drsquoordre inferior (donant lloc
drsquoaquesta manera a la clientela de rang territori definida per A Ruiz)
Un cop territoris i poblacions ibegraveriques entraren a formar part de lrsquoimperi territorial
romagrave les formes clientelars pervisqueren si beacute modificades convenientment per les noves
autoritats Si fins aleshores les elits se situaven al capdamunt de lrsquoestructura clientelar drsquoenccedilagrave
de lrsquoannexioacute passaren a ocupar aquesta posicioacute els comandants de les tropes destinades a la
Peniacutensula J M Blaacutezquez apuntava una via a traveacutes de la qual els ibers podien esdevenir clients
dels generals romans aquells que srsquoenrolaven com a auxiliars i aconseguien un full de serveis
meritori gragravecies a la seva dedicacioacute a lrsquoexegravercit eren premiats amb una promocioacute juriacutedica
(obtenien drets de ciutadania) i entraven a formar part de la clientela drsquoaquells que els
concedien aquestes recompenses52 La clientela perograve no nomeacutes seria individual ans tambeacute
podia ser comunitagraveria tal i com manifestagrave A Tovar qui proposava que Sagunt havia
esdevingut clienta de Roma poc despreacutes de signat el tractat de 226 aC entre cartaginesos i
romans53
Una altra forma de relacioacute que es donaria tant entre ibers com entre ibers i
romanoitagravelics i que tradicionalment srsquoha tractat sobretot com un problema social eacutes el dit
52 J M BLAacuteZQUEZ op cit p 31-35 53 A TOVAR i J M BLAacuteZQUEZ op cit p 13
42
bandolerisme J Costa fou un dels primers a definir i analitzar aquest fenomen que examinagrave
des drsquouna perspectiva fonamentalment econogravemica54 En aquest sentit lrsquoentenia com una
consequumlegravencia de les necessitats econogravemiques dels grups sotmesos ja que es tractaria drsquouna
solucioacute que adoptarien alguns dels seus membres amb preferegravencia els individus meacutes joves i
desarrelats encaminada a millorar la seva situacioacute econogravemica malgrat que aquesta via
implicava contravenir les normes socials establertes Amb tot Costa admetia que el
bandolerisme no nomeacutes es trobava entre els sectors servils sinoacute que era meacutes generalitzat i hi
participaven tambeacute alguns membres dels grups privilegiats En aquest cas sense perdre del
tot la perspectiva econogravemica ponderava aspectes amb un marcat caire social i arribava a la
conclusioacute que entre els nobles era una forma de relacionar-se els uns amb els altres o millor
dit els uns contra els altres
El fenomen del bandolerisme fou analitzat novament des drsquoun punt de vista similar
per Antonio Garciacutea Bellido qui procuragrave examinar-lo no nomeacutes des de la perspectiva dels ibers
sinoacute que tambeacute tingueacute en consideracioacute la dels romans55 En una liacutenia semblant a la de J Costa
considerava que el desigual acceacutes a terres de qualitat per part dels diferents membres de les
comunitats provocava que alguns drsquoells no fossin capaccedilos de procurar-se el sosteniment i en
consequumlegravencia es veurien abocats a vulnerar les normes socials establertes abandonarien la
comunitat i es dedicarien a viure del saqueig i la rapinya drsquoaltres comunitats56 tenint com a
blanc principal els ramats drsquoaltri57 A diferegravencia del seu predecessor afegia una matisacioacute de
caire cultural les fonts documenten el bandolerisme entre els pobles de lrsquooccident i nord
peninsulars mentre que al sud i al llevant si nrsquohi havia devia ser a petita escala per beacute que
esmentava que les fonts en diuen alguna cosa en relacioacute amb els ilergets els lacetans i els
bergistans Aquesta diferegravencia srsquoexplicaria fonamentalment ldquoen la mayor riqueza de
Andaluciacutea y Levante y sin duda en su mayor culturardquo58 En contemplar el punt de vista dels
romans srsquoadonava que no comprenien aquesta pragravectica perquegrave desconeixien el marc social
econogravemic i consuetudinari de les societats en les quals es trobava Aixograve provocagrave una reaccioacute
54 J COSTA Estudios ibeacutericos p I-II 55 A GARCIacuteA BELLIDO ldquoBandas y guerrillas en las luchas con Romardquo Hispania t 5 nuacutem 21 1945 p 547-605 Lrsquoedicioacute
que hem consultat i que citem aquiacute perograve eacutes la continguda al volum drsquoA GARCIacuteA BELLIDO et al Conflictos y
estructuras sociales en la Hispania Antigua Madrid 1977 p 13-60 56 DIODOR 5346 seguint Posidoni A GARCIacuteA BELLIDO op cit p 19 57 A GARCIacuteA BELLIDO op cit p 14-16 58 A GARCIacuteA BELLIDO op cit p 17
43
que es materialitzagrave en la lluita contra els ldquobandolersrdquo i les comunitats de les quals procedien
que no feacuteu altra cosa segons lrsquoautor que desestructurar la societat i incrementar encara meacutes
el fenomen59
14 TRANSFORMACIONS SOCIALS
Les transformacions socials produiumldes durant els primers temps de presegravencia romana
al territori de la Citerior han estat abordades des de diferents perspectives Una de les meacutes
habituals eacutes la juriacutedica que consisteix a examinar els mecanismes mitjanccedilant els quals els
ibers srsquoanaren integrant a les categories juriacutediques de Roma Aquest eacutes el punt de vista de L
Garciacutea de Valdeavellano per a qui els indiacutegenes anaren esdevenint romans en un proceacutes
gradual i lent a traveacutes de les categories juriacutediques personals o comunitagraveries60 Per tant hi
hauria una doble via drsquointegracioacute que implicaria lrsquoadopcioacute i la promocioacute juriacutedica o beacute
drsquoindividus concrets o beacute de colmiddotlectius sencers En una liacutenia similar trobem a J M Blaacutezquez
per a qui el principal mecanisme que contribuiria a la fusioacute juriacutedica dels nadius amb els
nouvinguts era la concessioacute de ciutadania que assenyalava com a ldquohecho frecuente desde el
principio de la conquistardquo61 tanmateix reconeixia que el primer cas testimoniat amb seguretat
nomeacutes es troba a partir de lrsquoany 90 aC62 La ciutadania seria sovint una recompensa per a
aquells ibers que ja fos com a mercenaris o beacute com a auxiliars participaven a les files de
lrsquoexegravercit romagrave Al mateix temps perograve admetia que la major part dels assentaments ibegraverics no
estaven sotmesos a cap categoria juriacutedica romana situacioacute que interpreta com un
manteniment de les formes organitzatives tradicionals per part dels ibers63
Podem situar dins drsquouna perspectiva similar a R C Knapp el qual es detingueacute a
identificar les foacutermules juriacutediques emprades per Roma als territoris hispans i la seva evolucioacute
a mesura que la presegravencia romana anava avanccedilant per la Peniacutensula i traslladant els escenaris
begravelmiddotlics meacutes cap a lrsquointerior64 Drsquoacord amb la documentacioacute a lrsquoabast primer de tot el meacutes
59 Ibid 60 L GARCIacuteA DE VALDEAVELLANO op cit p 179-186 61 J M BLAacuteZQUEZ op cit p 31-35 62 Es refereix a lrsquoepiacutegraf CIL I2 2 709 = ILS 8888 altrament conegut com a bronze drsquoAscoli 63 J M BLAacuteZQUEZ op cit p 55-67 64 R C KNAPP Aspects of the Roman experience in Iberia 206-100 BC Valladolid 1977
44
habitual seria lrsquoestabliment de foacutermules com la societas armorum que implicava una
cooperacioacute drsquoambdues parts per enfrontar-se als cartaginesos tot deixant les comunitats
indiacutegenes independents65 Un cop expulsats els puacutenics aquest mecanisme aniria deixant pas
a lrsquoamicitia (almenys des de 155 aC) i despreacutes de posar fi a les guerres celtibegraveriques i lusitanes
aquesta fou substituiumlda per altres formes de subjeccioacute meacutes favorables als interessos dels
romans66 En paralmiddotlel a lrsquoextensioacute de lrsquoamicitia determinades agraverees rebrien la consideracioacute de
socii (al voltant de Carthago Noua les comunitats edetanes suessetanes i sedetanes Sagunt i
Empuacuteries) o beacute drsquoaliats dependents En general despreacutes de la guerra puacutenica nomeacutes
srsquoacceptaven deditiones eacutes a dir tractats on es reconeixia la superioritat romana Altres
tractats finalment srsquoaplicaven a aquells que havien estat venccediluts per la forccedila de les armes i
contemplaven la destruccioacute fiacutesica de la ciutat i lrsquoesclavitud dels seus habitants67 Amb tot la
duresa o blanesa de les clagraveusules dels tractats podien dependre de diversos factors la faccioacute
dominant en aquells moments al Senat el caragravecter del general victorioacutes el fet que Roma es
trobeacutes fent front a una guerra exterior que requeria la seva atencioacute de manera meacutes marcada
etc Drsquoaquesta manera els tractes meacutes igualitaris en general es donarien en situacions que les
circumstagravencies no eren del tot favorables a Roma68
Altres investigadors srsquohan apartat dels aspectes progravepiament juriacutedics i han procurat
aprofundir en temes com la composicioacute dels grups socials que sorgiren en el transcurs dels
dos darrers segles anteriors al canvi drsquoera En aquest sentit A Balil sense abandonar la
tradicional dicotomia entre grups privilegiats i no privilegiats identificava una nova classe
social formada en part per sectors que procedien de lrsquoordre social previ i en part per sectors
que srsquohavien introduiumlt amb lrsquoarribada de poblacioacute procedent drsquoItagravelia69 Entre els primers hi
comptava les aristocragravecies indiacutegenes supervivents i els comerciants orientals (grecs i semites
que seguirien maldant per mantenir un lloc al moacuten del comerccedil mediterrani) i entre els segons
els magistrats romans i els emigrants itagravelics Aquest heterogeni grup procuraria ategravenyer el
control de determinades activitats comercials i artesanals aixiacute com lrsquoalta direccioacute de les
explotacions agriacutecoles Per altra banda Balil veia incrementada i de manera extraordinagraveria
65 R C KNAPP op cit p 37-39 66 R C KNAPP op cit p 39-40 67 R C KNAPP op cit p 50-51 68 R C KNAPP op cit p 40-43 69 A BALIL op cit p 202-203
45
la quantitat de la magrave drsquoobra servil associada a lrsquoexplotacioacute de les mines i del camp malgrat
que reconeixia la dificultat per establir xifres meacutes o menys precises No oblidava tampoc que
drsquohomes lliures (perograve mancats de beacutens) a lrsquoentorn rural tambeacute nrsquohi hauria i constituirien una
part considerable del peonatge agriacutecola
Una de les materialitzacions dels canvis que ha atret lrsquoatencioacute de diversos autors eacutes el
desplaccedilament de poblacions indiacutegenes senceres frequumlentment arrancades dels seus hagravebitats
originaris en oppida encimbellats per dur-les a espais menys abruptes i meacutes cogravemodes J M
Blaacutezquez era del parer que els trasllats almenys aquells que es produiumlen en espais afectats pel
fenomen del bandolerisme era la solucioacute aplicada per les autoritats romanes amb la intencioacute
drsquoevitar que es perpetueacutes o beacute per tenir els indiacutegenes meacutes controlats i evitar sollevaments70
Aixiacute mateix fa esment drsquoaltres formes de mobilitat menys forccedilades i meacutes llunyanes
geogragraveficament en recordar que hi havia hagut ibers que srsquohavien traslladat (habitualment
amb lrsquoexegravercit en el qual estaven allistats) a Itagravelia i Roma71
Per la seva banda R C Knapp mantenia una perspectiva meacutes agravemplia considerant els
desplaccedilaments poblacionals drsquouna manera global no nomeacutes vinculada al combat de Roma
contra el bandolerisme A lrsquohora de descriure i analitzar els contactes entre romans i hispans
i els canvis que sersquon derivaren seguia en bona mesura a Brunt destacant el paper que jugaren
les tropes destinades a la Peniacutensula perograve hi afegiacute un segon focus fonamentat tant en les
referegravencies de les fonts literagraveries com en les dades aportades pel registre arqueologravegic ldquothe
definitie policy of encouraging a settled life among the more restive elements of the Spanish
populationrdquo72 Per tant des del seu punt de vista hi hauria una poliacutetica encaminada a
esperonar els ibers (de la mateixa manera que els celtibers) a abandonar els seus establiments
tradicionals i reassentar-los en espais meacutes cogravemodes i sobretot on es pogueacutes desenvolupar una
vida meacutes a la manera romana eacutes a dir emmarcada en un entorn veritablement urbagrave
Tanmateix cal dir aquiacute que Knapp resulta poc clar en la mesura que no defineix amb precisioacute
quegrave entenia per aquesta poliacutetica drsquoassentaments Apuntava exemples que haurien de servir
per recolzar la seva hipogravetesi com ara les fundacions endegades per Emili Paulmiddotlus (Turris
70 J M BLAacuteZQUEZ op cit p 25-27 71 J M BLAacuteZQUEZ op cit p 67-76 72 R C KNAPP op cit p 158
46
Lascutana 189 aC)73 o Ti Semproni Grac (Gracchurris Ilturgis)74 a meacutes de Valentia Palma i
Pollentia i drsquoaltres que ja se situen al segle I aC Ara beacute el fet que tinguem documentades
aquestes fundacions i que efectivament ldquothroughout the second and first centuries there was
a steady tendency to abandon the hill-top oppida in favor of new settlements on the plainsrdquo75
no permet copsar directament la naturalesa drsquoaquesta poliacutetica Eacutes a dir no eacutes fagravecil dir drsquoentrada
si es tracta drsquouna poliacutetica sistemagravetica emanada des de la instagravencia senatorial o aplicada ad hoc
segons les circumstagravencies i el general de torn
15 RECAPITULACIOacute
La societat al territori ibegraveric englobat dins de la prouincia Hispagravenia Citerior en egravepoca
republicana ha estat un objecte de recerca des de temps relativament reculats Les estrategravegies
per abordar-lo han estat diverses i han anat variant a mesura que ha avanccedilat la investigacioacute
Independentment drsquoaixograve els autors que se nrsquohan ocupat han pogut aproximar-srsquohi des del
punt de vista romagrave o beacute de lrsquoindiacutegena tot i que srsquoaprecia una tendegravencia a tenir meacutes o menys
en compte ambdues vessants Cal dir perograve que els estudis fets des de lrsquoiberisme han presentat
de manera habitual un inconvenient els investigadors han maldat ndashindependentment de les
perspectives de la recercandash per analitzar la societat perograve han tendit a centrar-se en els
periacuteodes antic i ple sovint traccedilant les transformacions produiumldes entre lrsquoun i lrsquoaltre mentre
que han deixat meacutes de banda el periacuteode final Sense negar que la societat a partir de lrsquoannexioacute
dels territoris ibegraverics a Roma es transformagrave de manera molt pregona el fet de deslligar els
periacuteodes deixa una sensacioacute de certa manca de continuiumltat respecte de la societat pregravevia En
canvi la societat que sorgiacute sota el domini romagrave no deixava drsquoevolucionar a partir de
lrsquoautogravectona a la qual srsquoafegiren nous elements exogravegens
Una de les primeres perspectives drsquoanagravelisi aplicades fou la juriacutedica entenent que a
partir de lrsquoannexioacute dels territoris peninsulars per part de Roma srsquoimposa lrsquoordenament propi
dels romans hom procurava trobar la materialitzacioacute de les categories juriacutediques romanes
tant entre els nouvinguts drsquoItagravelia com entre la poblacioacute i les comunitats autogravectones En
73 APIAgrave Ib43 74 LIVI per 41 75 R C KNAPP op cit p 159
47
consequumlegravencia investigadors com P Brunt L Garciacutea de Valdeavellano R C Knapp o M A
Mariacuten han intentat establir les condicions juriacutediques i identificar ingenui lliberts i esclaus
ciues i peregrini socii i auxiliares La societat portada per romans i itagravelics srsquoestructurava en
grups organitzats jeragraverquicament de la mateixa manera que la indiacutegena srsquohavia articulat en
sectors dominants i sectors dominats de manera que tambeacute calia cercar els mecanismes de
relacioacute social aixograve es feacuteu drsquoentrada des de la mateixa perspectiva juriacutedica que portagrave a parlar
drsquoamicitiae societates armorum deditiones i altres formes que els romans haurien aplicat per
regular les relacions amb les comunitats iberes
Sovint trobem que de bracet del punt de vista juriacutedic hi va lrsquoeconogravemic que ha servit
per explicar les desigualtats dins de les societats aixiacute com un dels principals motors que
impulsaria itagravelics i romans a acostar-se al territori provincial Com hem vist molts autors estan
drsquoacord a considerar que arribarien atrets per ategravenyer la gestioacute de lrsquoexplotacioacute dels recursos
naturals i per obtenir beneficis mercadejant amb la soldadesca i amb els indiacutegenes No obstant
la ponderacioacute de les motivacions econogravemiques hi ha hagut qui com J S Richardson ha volgut
donar relleu a altres raons meacutes vinculades a aspectes socials i poliacutetics com lrsquointeregraves dels alts
comandaments de les tropes per participar a les guerres de conquesta de la peniacutensula Ibegraverica
amb la intencioacute drsquoassolir no nomeacutes sucosos botins sinoacute tambeacute altres regravedits com la seva eleccioacute
a les meacutes altes magistratures de la Urbs
A partir drsquoun moment determinat els investigadors amb lrsquoafany drsquoanar meacutes enllagrave i
aconseguir una precisioacute meacutes marcada introduiumlren una perspectiva demogragravefica Aixiacute autors
com Brunt han considerat convenient reconstruir la demografia antiga per intentar
quantificar els diferents sectors socials de la Itagravelia republicana i meacutes especiacuteficament aquells
que participaren directament en els moviments migratoris vers les proviacutencies A aixograve srsquoha
drsquoafegir lrsquointeregraves per fixar-ne amb meacutes exactitud lrsquoorigen geogragravefic i egravetnic fonamentalment a
partir de lrsquoavaluacioacute de la documentacioacute literagraveria i epigragravefica
El seguumlent pas arribagrave amb lrsquoadopcioacute de les anagravelisis del territori i del paisatge com han
fet M Tarradell A Ruiz M Miret J Sanmartiacute J Santacana o I Grau que han volgut establir
lrsquoarticulacioacute de la societat examinant lrsquoestructura territorial amb el convenciment que la
segona eacutes un reflex de la primera Aixiacute mateix en els darrers anys han anat sorgint altres
48
perspectives encaminades a aprofundir quumlestions particulars com el paper que jugarien
sectors concrets (com per exemple les dones o els artesans) dins de la societat
49
2 LA SOCIETAT ROMANA ENTRE ELS SEGLES III I II AC
21 ROMA I ELS CANVIS SOCIALS EN LrsquoEgravePOCA DE LrsquoEXPANSIOacute TERRITORIAL
211 Introduccioacute lrsquoestructura social romana i la seva evolucioacute entre el segle IV i finals del
segle III aC
El proceacutes drsquoexpansioacute territorial que experimentagrave Roma fou un dels principals factors
implicats en el canvi i les transformacions de la seva progravepia societat durant els segles IV III i
particularment el II aC Des del punt de vista social la Urbs havia entrat a la quarta centuacuteria
amb lrsquoagreujament dels conflictes entre els sectors patricis i plebeus ategraves que les velles
tensions entre ells encara no havien finalitzat sinoacute tot el contrari1 El sector de la plebs romana
no era homogeni ja que estava format per grups de petits pagesos que havien perdut llurs
terres altres pagesos propietaris de les finques que conreaven petits artesans urbans i tambeacute
algunes famiacutelies riques que srsquoemmirallaven en el patriciat2 Els plebeus sobretot els adinerats
havien jugat un paper destacat als exegravercits que havien permegraves ampliar els territoris sota el
domini de la ciutat perograve havien vist com per una banda la seva actuacioacute no era reconeguda
amb cap contrapartida poliacutetica i de lrsquoaltra les noves terres eren repartides entre els patricis
cosa que tampoc contribuiumla a millorar llur situacioacute econogravemica en un moment que la poblacioacute
romana estava augmentant perograve una bona proporcioacute de la qual no disposava de terres I si
amb aixograve no nrsquohi havia prou el 390 aC lrsquoatac dels gals no feacuteu altra cosa que empitjorar encara
meacutes la situacioacute3
Malgrat el manteniment de la tradicional dicotomia de patricis i plebeus no srsquoha
drsquooblidar que des del patriciat tambeacute hi havia algunes figures que mostraven una actitud meacutes
receptiva amb relacioacute als interessos i les demandes dels plebeus si meacutes no drsquoaquells sectors
econogravemicament meacutes poderosos i amb els quals podien compartir interessos Mercegraves a
lrsquoactuacioacute drsquoaquests elements patricis i sobretot a les lluites i pressions dels plebeus
1 G ALFOumlLDY Historia social de Roma Madrid 1987 p 40-42 2 G FORSYTHE A critical history of early Rome from prehistory to the first Punic War Berkeley-Los Angeles 2005
p 158 3 G ALFOumlLDY op cit p 41
50
encapccedilalades per un conjunt meacutes tost reduiumlt format per les famiacutelies meacutes acabalades4 es
comenccedilaren a aprovar algunes mesures encaminades a resoldre alguns dels greus problemes
que els afectaven i a aplicar una segraverie de decisions que els beneficiaven particularment a
aquells meacutes ben posicionats econogravemicament5 Drsquoaquesta manera per exemple lrsquoany 367 aC
foren aprovades les leges Liciniae Sextiae6 que anaven adreccedilades a millorar la situacioacute
econogravemica i social dels sectors meacutes desafavorits de la plebs (incidint en les quumlestions de lrsquoacceacutes
a la terra i dels deutes i la usura que encara no quedarien ben resolts) i equiparava
poliacuteticament les seves capes altes amb el patriciat de manera que a partir drsquoaleshores tambeacute
aquests plebeus podien aspirar a ocupar alguna alta magistratura inclosa el consolat ndashja lrsquoany
seguumlent el plebeu L Sexti Lateragrave detingueacute aquest cagraverrec si beacute la decisioacute drsquoacord amb les
paraules de Livi incomodagrave al sector de la nobilitasndash7 i deixava drsquoeacutesser impossible que un
plebeu pogueacutes tornar a ocupar algun dia un lloc al Senat com sembla que ja hauria passat en
els temps de la Roma monagraverquica8 De fet la situacioacute que aquestes lleis sancionaven i
permetien ja havia comenccedilat a manifestar-se lrsquoany abans quan el dictador P Manli
drsquoextraccioacute patriacutecia escolliacute com a magister equitum a un plebeu lrsquoextribuacute militar C Licini9
Meacutes tard lrsquoany 339 aC les assemblees populars amb els plebeus rics al capdavant comenccedilaren
a obtenir un pes meacutes gran en detriment del Senat gragravecies a la lex Publilia que condicionava el
vet senatorial contra una decisioacute dels comicis de manera que des de llavors calia emetre
qualsevol negativa amb un temps prudencial i davant de lrsquoassemblea 10 El proceacutes
drsquoascendegravencia dels sectors plebeus seguiacute lrsquoany 326 aC amb la lex Poetelia Papiria que aboliacute de
manera definitiva lrsquoesclavitud per deutes11 una xacra que fins aleshores afectava a moltes
famiacutelies plebees La lex Ouinia12 de 312 aC capacitava als censors per tal que srsquoencarreguessin
de cobrir les baixes del Senat de manera que en cada censura es podia renovar el Senat amb
lrsquoingreacutes de nous senadors que podien procedir sense cap mena drsquoinconvenient de les files meacutes
4 J M ROLDAacuteN Historia de Roma I La Repuacuteblica Romana Madrid 1999 p 85 5 G ALFOumlLDY op cit p 42-45 6 LIVI 6341-423 VALERI MAgraveXIM 863 GELmiddotLI Noct Att 20123 7 LIVI 6429 i 711 (on qualifica a L Sexti drsquohomo nouus) 8 M C DIE GOYANES ldquoLa plebe como grupo marginado en el estado romano republicanordquo Memorias de Historia
Antigua 1 1977 p 69-71 9 LIVI 6393 i 6398 10 LIVI 81214-16 11 LIVI 828 12 FEST F 246
51
acabalades de la plebs i a meacutes a meacutes els vots drsquoaquests senadors plebeus tenien exactament
el mateix valor que els dels patres tradicionals Al final drsquoaquesta centuacuteria srsquoaprovagrave ndashno sense
certs intents drsquoobstruccioacute per part de la nobilitasndash13 una altra llei la lex Ogulnia (300 aC)14 que
obria la porta als plebeus als cagraverrecs religiosos del pontificat i lrsquoaugurat15 Finalment tot aquest
desplegament de drets que beneficiaven als plebeus arribagrave a la culminacioacute amb la
promulgacioacute de la lex Hortensia (287 aC) a traveacutes de la qual els plebiscita adquirien forccedila de
llei i per tant passaven a ser vinculants per al conjunt de la ciutadania de Roma16 Ara beacute tot
aquest proceacutes no ha de fer pensar que comportagrave una democratitzacioacute de la societat romana
ategraves que no afavoriacute al conjunt dels plebeus sinoacute sobretot els que formaven part de les elits
Drsquoaquesta manera la classe dirigent quedagrave constituiumlda ara al llarg del segle III aC per
la vella aristocragravecia patriacutecia i els elements meacutes preeminents dels vells sectors plebeus que
arribaven a quedar vinculats entre si a traveacutes de llaccedilos de parentiu17
A meacutes lrsquoestructura socioeconogravemica quedagrave marcada per una diferenciacioacute meacutes gran i
aprofundida que abans amb unes capes ja riques que eren les principals beneficiagraveries de
lrsquoexpansioacute territorial ndashno nomeacutes perquegrave obtenien meacutes terres sinoacute perquegrave podien
desenvolupar una segraverie drsquointeressos relacionats amb la induacutestria i el comerccedilndash per sota de les
quals srsquoestenia una estratificacioacute complexa en la qual la pertinenccedila a un o altre estrat venia
definida per un conjunt de criteris gaudi o no de ciutadania i llibertat (i lrsquoestatut juriacutedic
personal que sersquon derivava) riquesa i propietats possibilitats poliacutetiques i origen familiar
La ciutadania no era quelcom que estigueacutes a lrsquoabast de tothom Per posseir la plena
ciutadania romana o el que eacutes el mateix per obtenir la categoria de ciuis optimo iure hom
havia drsquoeacutesser un home lliure adult i haver estat nat en una famiacutelia de ciutadans romans o beacute
haver estat beneficiari drsquouna concessioacute de ciutadania Durant lrsquoetapa de lrsquoexpansioacute romana per
Itagravelia diverses comunitats particularment les llatines havien rebut la ciutadania ndashper beacute que
no sempre completandash sovint com a gratificacioacute pel suport i ajuda prestats en les guerres
aquest eacutes el cas per posar nomeacutes un parell drsquoexemples de lrsquoetrusca Caere en reconeixement
13 LIVI 106-8 14 LIVI 1091 15 LIVI per 18 16 LIVI per 11 GAI Instit 13 JUSTINIAgrave Instit 124 Dig 128 17 G ALFOumlLDY op cit p 49
52
per haver asilat les vestals i el foc sagrat durant lrsquoatac dels gals el 390 aC18 o dels cavallers de
Cagravepua per no haver actuat contra Roma en el temps de les guerres llatines 19 Tanmateix a
mesura que Roma srsquoanava imposant en diversos territoris extraitagravelics i anava esdevenint meacutes
poderosa tambeacute es tornava meacutes restrictiva a lrsquohora drsquoestendre aquests drets sobretot a partir
de 177 aC20 com veurem meacutes endavant
Ser ciutadagrave comportava gaudir drsquoun conjunt de drets exclusius originalment lligats als
sectors patricis de la societat i posteriorment despreacutes de les llargues lluites i tensions socials
produiumldes a Roma entre inicis del segle V i inicis del III aC estesos tambeacute als sectors plebeus
Malgrat que com ja hem esmentat meacutes amunt els principals beneficiaris eren els plebeus meacutes
ben posicionats econogravemicament els canvis que aconseguiren introduir comportaren a la
llarga una transformacioacute decisiva drsquoampli abast Drsquoacord amb la tradicioacute fins aquest moment
i arrencant de les egravepoques de formacioacute de la comunitat romana els grups socialment
privilegiats eren els patricis els quals es distingien dels plebeus per haver-se estructurat en
gentes21 eacutes a dir famiacutelies extenses que reconeixien un avantpassat comuacute i que es relacionaven
amb altres grups inferiors de lrsquoescala social per mitjagrave de vincles de clientela22 Aquesta
18 ESTRABOacute 523 LIVI 5503 19 LIVI 81116 20 E BADIAN Foreign clientelae (264-70 BC) Oxford 1958 p 149-150 21 CICEROacute Top 29 22 CICEROacute De Rep 2916 J M ROLDAacuteN ldquoLa comunidad romana primitiva la clientela y la pleberdquo Memorias de
Historia Antigua 2 Oviedo p 19-39 M C DIE GOYANES op cit p 69-71 Amb tot cal advertir que dins de la
tradicioacute literagraveria hi ha alguns aspectes que semblen incongruents o que si meacutes no soacuten obscurs i han suscitat
debats entre els investigadors des drsquoalmenys el temps de B G Niebuhr (Roumlmische Geshichte 1811-1832) El fet per
exemple que els plebeus fossin originalment clients dels patricis es posagrave en dubte adduint diversos arguments
(G W BOTSFORD ldquoSome Problems Connected with the Roman Gensrdquo Political Science Quarterly vol 22 4 1907
p 669-677) de la mateixa manera que la vella distincioacute de tres grups diferents de persones lliures dins de la
societat romana arcaica patricis plebeus i clients Segons la visioacute que es despregraven dels textos de lrsquoantiguitat els
patricis constituirien un sector privilegiat format per individus dotats drsquouna dignitat de la qual els plebeus situats
en un pla social inferior nrsquoestaven mancats Els clients per la seva banda serien gent que es trobaria en una
situacioacute de dependegravencia envers el patriciat tot i tractar-se tambeacute drsquoindividus lliures (uid G W BOTSFORD ldquoThe
Social Composition of the Primitive Roman Populusrdquo Political Science Quarterly vol 21 3 1906 p 498-507) Per
intentar explicar lrsquoorigen i lrsquoevolucioacute de la distincioacute entre patricis i plebeus srsquohan fet multitud de propostes Meyer
seguit per autors com Botsford era del parer que hi hauria hagut un moment meacutes o menys dilatat en el qual es
formaria el patriciat durant el qual ja existirien les gentes que srsquoescindirien en patriacutecies i plebees en funcioacute de la
sort dels seus membres aixiacute aquelles branques que haurien aconseguit mantenir la seva riquesa i posicioacute social
haurien esdevingut patriacutecies mentre que aquelles que les haurien perdut haurien quedat reduiumldes a la condicioacute
plebea (E MEYER Geshichte des Alterthums vol 2 Stuttgart 1893 p 516-521 G W BOTSFORD ldquoSome Problems
Connectedhelliprdquo p 690-691) Posteriorment quan ambdoacutes grups ja havien quedat tancats i definits hi havia gentes
o branques familiars que com a consequumlegravencia drsquouna pegraverdua de posicioacute socioeconogravemica podien eacutesser degradades
a traveacutes del mecanisme de la transitio ad plebem (R E A PALMER The Archaic Community of the Romans
Cambridge 1970 p 249 i 293 R F VISHNIA ldquoThe transitio ad plebem of C Servilius Geminusrdquo Zeitschrift fuumlr
Papyrologie und Epigraphik 114 1996 p 289-298) cosa que podria explicar ndashperograve no de manera sistemagraveticandash que
53
estructura que tenia vessants econogravemiques socials i poliacutetiques fonamentava tambeacute uns drets
gentilicis que venien determinats per la pertinenccedila o no a una gens En canvi a partir drsquoinicis
del segle III aC la situacioacute havia canviat de tal manera que el vell dret gentilici quedagrave en un
segon terme en favor del dret de ciutadania aixiacute amb independegravencia del fet que hom hagueacutes
nascut en una famiacutelia patriacutecia o plebea gaudia drsquouns drets determinats sempre eacutes clar que
reuniacutes les condicions abans esmentades per tal drsquoeacutesser considerat ciutadagrave Aquests drets eren
de dues menes per una banda hi havia els dos drets poliacutetics fonamentals el ius suffragii i el
ius honorum que permetien votar i poder optar a la candidatura drsquouna magistratura
respectivament de lrsquoaltra un conjunt de drets ciacutevics el ius prouocationis que era el dret
drsquoapelmiddotlar al poble contra la sentegravencia capital emesa per un magistrat (a excepcioacute del
dictador)23 el ius commercii que era la capacitat juriacutedica drsquoadquirir conservar i transmetre
propietats el ius conubii que permetia contreure matrimoni de dret civil reconegut
juriacutedicament el ius actionis que permetia participar en litigis judicials com a demandant o
com a demandat el ius militiae que era el dret de participar a lrsquoexegravercit com a legionari i
finalment el dominium que era el dret a la propietat absoluta i exclusiva del propietari sobre
beacutens immobles i mobles24 Les dones lliures tambeacute podien eacutesser considerades ciutadanes per
beacute que estaven sotmeses a una restriccioacute dels drets puacuteblics (ius honorum ius suffragii i ius
prouocationis)25 que no els permetia de poder participar a la vida poliacutetica ni activament ni
passiva Pel que fa als menors tant els nens com les nenes nascuts en el si drsquouna famiacutelia de
ciutadans lliures i reconeguts pel paterfamilias com a tals no tenien consideracioacute de ciues fins
que arribaven a lrsquoedat adulta quan eren inscrits formalment als registres del tabularium En el
en un moment determinat es documentin branques plebees drsquoalgunes gentes Altres investigadors han intentat
identificar els sectors patricis i els plebeus emfasitzant aspectes concrets com per exemple R E Mitchell qui ha
considerat com a element clau per definir els patricis arcaics ndashi meacutes concretament els patres o senadorsndash la
religioacute aquells patres serien fonamentalment sacerdots que maldarien per desenvolupar una estructura
ideologravegica encarada a crear un monopoli secular Eacutes a dir a partir del predomini en lrsquoagravembit religioacutes els patricis
acapararien tambeacute el poder poliacutetic i nrsquoexclourien els plebeus Mitchell per tant explicaria el conflicte dels ordes
des de la vessant ideologravegica i religiosa perograve sense negar els conflictes socials econogravemics i poliacutetics esdevinguts
durant bona part de lrsquoegravepoca republicana (R E MITCHELL ldquoThe Definition of patres and plebs An End of the
Struggle of Ordersrdquo K A RAAFLAUB (ed) Social Struggles in Archaic Rome Malden-Oxford-Carlton 2005 p 150-
151) 23 LIVI 2188 Lrsquoexcepcioacute amb tot desaparegueacute el 300 aC en promulgar-se la lex Valeria de prouocatione (LIVI
1093) 24 F BETANCOURT Derecho romano claacutesico Sevilla 2007 p 57-58 H T PECK Harpers Dictionary of Classical
Antiquities New York 1898 s u Civitas 25 JUSTINIAgrave Dig 50173
54
cas dels nens aquest moment es trobava a lrsquoentorn dels setze o disset anys quan esdevenien
aptes per entrar a lrsquoexegravercit aquest tragravensit quedava representat amb lrsquoabandonament dels
atributs propis de la infantesa (les anomenades insigniae pueritiae) la bulla i en el cas de les
famiacutelies meacutes ben posicionades econogravemicament i social la substitucioacute de la toga praetexta per
la toga pura En el cas de les nenes es considerava que deixaven la infantesa i esdevenien
adultes quan contreien matrimoni i per tant deixaven drsquoestar sotmeses a lrsquoautoritat del
paterfamilias per estar-ho a la del marit26
Un restringit cercle de ciutadans optimo iure gaudia a meacutes a meacutes drsquoalgun dret privatiu
de la seva posicioacute aristocragravetica el ius imaginum que concedia el privilegi a homes i dones
nobiles (en un principi nomeacutes patricis i meacutes endavant tambeacute plebeus) de tenir les imagines o
magravescares (inicialment de cera) dels seus avantpassats ilmiddotlustres que solien estar acuradament
exposades en cambres preeminents de les cases Aquestes imatges no nomeacutes eren emprades
per recordar els predecessors sinoacute que servien per fer-los participar en determinades
cerimogravenies familiars tal i com descriu Polibi de manera minuciosa27 com ara als sacrificis o
als funerals
La possessioacute o no dels drets de ciutadania eacutes drsquoimportagravencia cabdal ja que era la base a
partir de la qual srsquoestablien les relacions juriacutediques entre els mateixos habitants de Roma ndash
que ni tots tenien drets ni tots els que en tenien gaudien exactament dels mateixos dretsndash i
entre els ciutadans romans i la resta de les poblacions no nomeacutes llatines o itagraveliques sinoacute del
conjunt del Mediterrani Eacutes a partir de les categories juriacutediques que Roma desenvolupagrave durant
lrsquoegravepoca de lrsquoexpansioacute republicana un complex sistema de relacions que afavoria o perjudicava
meacutes o menys a les altres comunitats amb les quals tenia contacte Aixograve es veu sobretot en els
diversos estatuts que els romans els assignaven i que els permetia tenir meacutes o menys
autonomia i llibertat En aquest sentit per sota de la condicioacute de ciutadagrave romagrave hi havia la de
ciutadagrave llatiacute (ciuis minuto iure) que disposava de la major part dels drets ciacutevics (ius conubii
ius commercii etc) i malgrat que no gaudia dels drets poliacutetics en tenia un altre de gran
importagravencia el ius migrandi que era una porta oberta a la promocioacute juriacutedica ategraves que
implicava que qualsevol ciutadagrave llatiacute que aneacutes a residir a Roma i fos inscrit al cens podia
26 H W PRESTON The private life of the Romans 2009 p 64-65 27 POLIBI 653 cf tambeacute PLINI 352
55
obtenir la ciutadania romana28 El procediment censal era forccedila simple quan pertocava
elaborar el nou cens nomeacutes calia presentar-se davant dels censors i fer una declaracioacute sota
jurament en la qual havia de constar el nom i lrsquoedat del ciutadagrave els fills que tenia els clients i
les possessions (esclaus armes o beacutens de qualsevol mena tant immobles com mobles)29 Amb
aquestes dades els magistrats inscrivien els nous ciutadans i els distribuiumlen en la centuacuteria que
els pertocava drsquoacord amb les seves rendes i en la tribu que consideressin escaient Al llarg del
segle II aC com veurem el ius migrandi comportagrave algunes implicacions greus tant per a les
comunitats llatines com la romana que menarien les autoritats de la Urbs a actuar en alguna
ocasioacute de manera dragravestica30
Llibertat i drets juriacutedics eren dos conceptes que anaven estretament lligats fins al punt
que no srsquoentenia lrsquouna sense els altres i viceversa no hi podia haver drets sense llibertat
personal ni hom podia ser lliure i estar mancat de cap mena de dret Fins i tot aquells individus
lliures que procedien drsquoaltres comunitats no romanes ni llatines els peregrini o estrangers
disposaven de la seva progravepia ciutadania i a les seves poblacions drsquoorigen gaudien i exercien
els drets que nrsquoemanaven que es fonamentaven en el ius gentium particular31 En relacioacute amb
els ciutadans romans en termes generals a aquells no sersquols reconeixia ni els ius conubii ni el
ius commercii de manera que legalment els peregrini no podien casar-se amb ciutadans
romans ni tampoc els estava permegraves drsquoadquirir tenir ni transmetre propietats procedents de
ciutadans romans Tanmateix aixograve no implica que ciues i peregrini no tinguessin cap mena de
relacioacute com es despregraven del fet que els segons afluiumlren a Roma en un nombre progressivament
creixent tal i com testimonia la creacioacute lrsquoany 242 aC de la figura del praetor peregrinus
encarregat dels litigis entre peregrini i entre peregrini i ciues32
Fins ara ens hem referit a individus que gaudien de llibertat i drsquouna forma o altra de
ciutadania perograve a Roma tambeacute hi havia qui no havia tingut mai llibertat ni cap dret ciacutevic ni
molt menys poliacutetic a diferegravencia dels ciutadans Aquests els esclaus i les esclaves estaven
relegats a la part meacutes baixa de lrsquoescalafoacute social i de fet des del punt de vista juriacutedic no eren
altra cosa que una possessioacute dels seus amos i mestresses i com a tals els estava vetat drsquoacord
28 P LOacutePEZ BARJA i F J LOMAS Historia de Roma Madrid 2004 p 136 29 P CANtildeAS ldquoAspectos juriacutedicos del censo romanordquo Boletiacuten de la Facultad de Derecho UNED 26 2005 p 458-460 30 LIVI 3934-6 i 4197-12 31 GAI Institut 11 32 POMPONI Libro singulari enchiridii D 12228
56
amb la llei de posseir beacutens de cap mena malgrat que alguns amos els donaven un petit
peculium33 i els llaccedilos familiars entre esclaus en el cas que es donessin no eren reconeguts34
Malgrat la seva existegravencia a la societat romana en egravepoques anteriors al proceacutes drsquoexpansioacute
mediterragravenia tal i com testimonia i regula la llei de les XII Taules35 sembla que el seu nombre
srsquoincrementagrave desmesuradament durant el segle II aC com a consequumlegravencia de les guerres
continuades a lrsquoexterior36
Passem ara a examinar el segon paragravemetre que hem definit per caracteritzar la societat
romana la riquesa Com qualsevol societat preindustrial aquesta fonamentava la seva
economia en lrsquoagricultura Tanmateix no tots els romans tenien ni la mateixa fortuna ni la
mateixa facilitat per accedir a la terra de manera que els elements meacutes rics eren sempre els
que hi tenien un acceacutes meacutes directe Conveacute que ens aturem aquiacute un moment per aclarir el
concepte de ric Atenent al que diuen les fonts literagraveries a lrsquoalccedilada del segle III aC els romans
rics eren de fet forccedila humils Valeri Magravexim exposa que quan arribaren a Roma uns legats
samnites es presentaren al davant de Mrsquo Curi Dentat i el trobaren menjant en un ligneo
catillo37 A meacutes a meacutes fa tot lrsquoefecte que Curi es mostrava orgulloacutes de la seva modegravestia ategraves que
rebutjagrave els cinquanta iugera de sogravel sabiacute que li volia donar el Senat i nrsquoacceptagrave tan sols set38
Semblantment C Fabrici un dels censors de lrsquoany 275 aC disposava drsquouns beacutens aparentment
modestos declarava posseir tan sols cinc lliures drsquoargent deu de bronze i deu esclaus39 i el seu
collega a la censura C Emili Papus tambeacute destacava per lrsquoescassa plata que tenia a casa seva40
I de la mateixa manera que Curi Fabrici tambeacute declarava posseir una granja molt petita i una
casa que no sobresortia precisament per les seves dimensions41 Meacutes endavant Segraveneca
subratlla que Escipioacute Africagrave treballava personalment la seva progravepia terra i que vivia en unes
condicions molt humils42 Si acceptem les paraules dels autors de lrsquoantiguitat es produiacute un salt
enorme en el grau de riquesa de lrsquoaristocragravecia en els darrers tres segles de la Repuacuteblica perograve
33 FEST s u Peculium 34 ULPIAgrave Frag 55 K BRADLEY Esclavitud y sociedad en Roma Barcelona 1998 p 41 35 Lex XII Tabularum 114 i 12 36 APIAgrave Bel ciu 17 37 VALERI MAgraveXIM 435 38 CICEROacute Sen 55 VALERI MAgraveXIM 435 39 VALERI MAgraveXIM 436 I 443 40 VALERI MAgraveXIM 443 41 DIONIacuteS 19151 42 SEgraveNECA MIN Ad Luc 865
57
realment fou aixiacute No sembla que es pugui dubtar de les diferegravencies entre els rics del segle III
aC i els de finals del segle II aC i inicis del I aC tenint en compte que els primers vivien en una
egravepoca en quegrave lrsquoexpansioacute mediterragravenia encara no srsquohavia ni plantejat o en tot cas tot just
comenccedilava i per tant la gran afluegravencia de beacutens i riqueses procedents de les conquestes encara
no srsquohavia donat i els aristogravecrates romans no srsquoenvoltaven dels luxes dels quals siacute fruiumlren llurs
descendents Ara beacute no hem de perdre de vista que tots els autors que parlen drsquoaquests i altres
personatges marcats per la frugalitat escrivien en general molt temps despreacutes amb la qual
cosa no deixa drsquoeacutesser possible que reelaboressin les seves vides per compondre uns models
morals exemplars Que els rics del segle III aC no eren ben beacute tan humils com pretenen fer
creure les fonts literagraveries queda demostrat per elements com les condicions de riquesa per a
ser inscrit al cens lrsquoexistegravencia de les guerres drsquoexpansioacute per Itagravelia ndashque tambeacute comportaven
lrsquoarribada de botins generososndash o el nombre drsquoesclaus i lliberts que havia drsquoeacutesser elevat tal i
com es despregraven de les quantitats recaptades per les manumissions43 De fet fins i tot alguns
dels mateixos autors antics posen de manifest que la modegravestia dels rics no era al capdavall
tan accentuada Polibi explica clarament que Emiacutelia la dona drsquoEmili Paulus fou beneficiagraveria
drsquouna enorme heregravencia que li havia llegat la viacutedua drsquoEscipioacute Africagrave44 Aixiacute doncs podem
considerar que els rics del segle III aC eren individus que tot i estar mancats de grans luxes
disposaven de certes fortunes que estaven materialitzades potser no massa en metalls
preciosos perograve siacute en terres i esclaus
Entre els romans meacutes acabalats hi havia les famiacutelies dels tres centenars de ciutadans
que formaven part del Senat que es comptaven entre els meacutes grans propietaris De fet un dels
pilars sobre els quals se sustentava la posicioacute privilegiada dels senadors era la base econogravemica
fonamentada en les propietats terratinents A partir del que explica Livi sembla que si meacutes
no a les darreries del segle III aC per eacutesser ben considerat sobretot als ulls dels seus companys
drsquoestament el senador havia drsquoeacutesser un home acabalat perograve no totes les formes drsquoenriquiment
es consideraven igual de dignes calia que les rendes sortissin fonamentalment de la possessioacute
de terres45 Aixograve no significa que els senatorials no tinguessin cap mena drsquointeregraves en altres
43 W V HARRIS Guerra e imperialismo en la Roma republicana 327-70 aC Madrid 1989 p 64-66 i 264-265 on
recull meacutes exemples de la riquesa dels aristogravecrates romans drsquoaquesta egravepoca 44 POLIBI 33262-5 i 33288-9 45 LIVI 21633
58
sectors econogravemics que podien comportar nombrosos guanys i un increment de llur riquesa
com ara la produccioacute artesanal i el comerccedil Perograve com a grup consideraven que la tinenccedila de
la terra era el que els distingia de la resta de la societat allograve que els dotava de la dignitat i el
prestigi consubstancials a la seva posicioacute i per tant no es podien rebaixar a dedicar-se com
feien altres membres de la societat situats per sota drsquoells a altres activitats A meacutes a meacutes la
possessioacute de la terra tenia lrsquoavantatge que no comportava tants riscos com el comerccedil sempre
subjecte a tota mena de vicissituds (sobretot maltempsades i pirateria) que podien fer
naufragar qualsevol operacioacute Paralmiddotlelament les propietats immobles constituiumlen la manera
meacutes segura de mantenir la riquesa aconseguida ategraves que a diferegravencia dels beacutens mobles ni
perdien valor ni podien eacutesser robades46
En aquells moments les propietats terratinents es trobaven concentrades
principalment al territori de lrsquoager Romanus que comprenia els terrenys de la Itagravelia central
que havien pertangut tradicionalment als romans i que havien expandit com a consequumlegravencia
de les primeres guerres de conquesta des del mar Tirregrave a lrsquoAdriagravetic47 No sembla que en aquest
periacuteode hi haguessin ja latifundis malgrat que alguns propietaris podien tenir terrenys meacutes o
menys extensos48 que serien treballats per ells mateixos i llurs famiacutelies amb lrsquoajuda drsquoalguns
esclaus i en els moments de meacutes feina segurament tambeacute de jornalers
No vol dir aixograve que a la Roma republicana nomeacutes les famiacutelies senatorials tenien
terrenys perquegrave els integrants drsquoaltres sectors ja fossin meacutes humils o meacutes benestants tambeacute
podien posseir-ne per beacute que eren propietaris de parcelmiddotles meacutes reduiumldes allunyades de les
superfiacutecies meacutes agravemplies en mans de lrsquoalta aristocragravecia Els camperols al capdavall constituiumlen
el grup meacutes nombroacutes dins de la societat romana i sersquon trobaven deixant de banda els rics
terratinents de tota mena i condicioacute des de pagesos meacutes o menys acomodats a drsquoaltres que es
trobaven lligats a la noblesa per forts vincles de dependegravencia aixiacute mateix cal tenir present
que no tots els pagesos disposaven de terres progravepies per conrear ja que com posa de manifest
Catoacute al seu tractat agronogravemic49 tambeacute hi havia jornalers que es posaven al servei dels
46 S T ROSELAAR Public land in the Roman Republic a social and economic history of the ager publicus tesi doctoral
inegravedita Leiden 2009 p 180 47 Ja hem vist meacutes amunt lrsquoexemple de Mrsquo Curi Dentat que rebeacute unes parcelmiddotles al territori sabiacute (VALERI MAgraveXIM
435) Cf S T ROSELAAR Public landhellip p 182 48 W V HARRIS op cit p 264-265 49 CATOacute De agri cult 54
59
propietaris que els requerien Per altra banda la necessitat de terres havia empegraves ja avanccedilat
el segle IV aC els romans a obtenir el control de nous territoris primer en lrsquoentorn immediat
de Roma i de mica en mica meacutes enllagrave Aquestes terres annexionades podien eacutesser repartides
entre ciutadans romans de manera colmiddotlectiva a traveacutes de la deduccioacute drsquoestabliments colonials
amb la qual cosa tant els sectors plebeus (aixiacute com els patricis) mancats de terres com
lrsquoaristocragravecia terratinent senatorial es podien beneficiar els uns perquegrave accedien a la propietat
i els altres perquegrave veien que amb lrsquoannexioacute de noves terres no caldria repartir les que ja es
tenien i fins i tot podien ampliar llurs finques50 Amb tot els principals beneficiaris no eren
tant els pagesos petits i mitjans com els propietaris rics51
Tenim per tant un grup econogravemic format per persones meacutes o menys enriquides que
fonamentaven principalment la seva fortuna en la terra Dins drsquoaquest es trobaven tant els
membres del Senat com els equites52 que sovint pertanyien a les mateixes famiacutelies i
compartien interessos no nomeacutes relacionats amb les propietats agragraveries sinoacute que podien
estendrersquos tambeacute cap a altres activitats econogravemiques meacutes vinculades a la produccioacute industrial
i el comerccedil Eacutes logravegic que els grans terratinents destinessin els excedents al mercat ja fos venent
directament els productes del camp o beacute transformant-los en altres productes derivats que
per al seu emmagatzematge i comercialitzacioacute requerien lrsquouacutes drsquoatuells apropiats que eren meacutes
barats si eren fabricats per ells mateixos que no pas si eren comprats a tercers Amb tot tambeacute
50 U ESPINOSA RUIZ ldquoCrear ciudades y regir el mundo una siacutentesis sobre el papel de las colonias en la expansioacuten
territorial de Romardquo Iberia 7 2004 p 129-130 51 W V HARRIS op cit p 59-60 52 En origen eques era el nom que rebia aquell ciutadagrave que havia rebut la distincioacute de disposar drsquoun cavall cedit i
mantingut per lrsquoestat Es tractava de persones dotades drsquouna fortuna remarcable que suposadament integrarien
les primeres divuit centuacuteries del dit sistema serviagrave tot i que la tradicioacute literagraveria vol que aquest ordenament de la
poblacioacute drsquoacord amb criteris censataris sigui una iniciativa del rei Servi Tulmiddotli no hi ha indicis que permetin dur-
lo a una egravepoca meacutes reculada de la segona meitat avanccedilada del segle IV aC (J C DOMIacuteNGUEZ PEacuteREZ ldquoNueva
composicioacuten y origen social de los cuadros poliacuteticos dirigentes en la Roma de los siglos IV i III aCrdquo Polis Revista
de ideas y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 14 2002 p 97-98) Els equites formaven part dels cossos de
cavalleria de lrsquoexegravercit legionari juntament amb altres ciutadans drsquoestatus similar perograve als quals no srsquohavia
premiat amb lrsquoequus publicus i per tant havien drsquoaportar el seu propi equus priuatus (C NICOLET Lrsquoordre eacutequestre
a lrsquoeacutepoque reacutepublicaine (312-43 av J-C) Tome 1 Deacutefinitions juridiques et structures sociales Pariacutes 1974 p 54-55 J
M ARBIZU Res publica oppresa Poliacutetica popular en la crisis de la Repuacuteblica (133-44 aC) Madrid 2000 p 27)
Malgrat que com els senadors ndashals quals molts equites estaven units per llaccedilos de parentiundash basaven la seva
riquesa en la propietat de la terra tenien un ventall meacutes ampli drsquointeressos econogravemics com lrsquoartesania el comerccedil
o les finances En aquest sentit la promulgacioacute del plebiscit claudi (218 aC) afavoriacute aquells que invertien en
empreses mercantils perquegrave eliminagrave (si meacutes no de iure) la competegravencia que podia suposar lrsquoestament senatorial
(J M ARBIZU ibid) Com veurem meacutes endavant en aquest mateix capiacutetol lrsquoorientacioacute vers els negocis portagrave vers
el final de lrsquoegravepoca republicana a assimilar aquest sector de ciutadans privilegiats amb els publicani tot i que des
del punt de vista social no tenien gaire res a veure
60
hi havia qui meacutes que buscar els beneficis econogravemics recolzant-se en la tinenccedila de la terra ho
feia essent propietari de tallers artesanals o dedicant-se als afers financers i comercials De fet
des de les darreries del segle III aC srsquoaprecia un canvi que porta a una distincioacute meacutes marcada
entre els integrants drsquoaquests grups en primer lloc per la promulgacioacute de la lex Claudia de
naue senatorum que excloiumla als senadors i llurs fills de les activitats comercials de meacutes volum
i en segon lloc perquegrave el nombre de comerciants (i la riquesa de molts drsquoells) srsquoincrementagrave
en part mercegraves a les necessitats generades per les guerres i sobretot la segona guerra puacutenica
que portagrave la Repuacuteblica a recoacuterrer als grans financers privats per tal de fer front a les despeses53
Meacutes endavant aquests sectors tambeacute es beneficiarien de lrsquoexpansioacute mediterragravenia per les
agravemplies possibilitats comercials que comportava Tot plegat els permetia obtenir grans
beneficis que els portava a assolir una riquesa propera equiparable i fins i tot en alguns casos
superior a la de lrsquoalta aristocragravecia senatorial54
Per sota drsquoaquest primer grup de grans propietaris terratinents i industrials nrsquohi havia
un segon constituiumlt pel que podriacuteem anomenar una classe mitjana alta marcada per un grau
de riquesa menor perograve suficient com per poder posseir finques o tallers artesanals meacutes
modestos i per dedicar-se al comerccedil encara que fos a una escala menor En un tercer nivell i
formant una classe mitjana baixa es trobaven els treballadors de petits tallers persones
humils que o beacute havien perdut o beacute no havien arribat a tenir mai els vincles amb la terra
Finalment a la base drsquoaquesta estructuracioacute social hi havia els sectors meacutes pobres formats per
aquells que no tenien res o gairebeacute res eacutes a dir els ciutadans que no tenien prou recursos com
per eacutesser propietaris i els esclaus
En estreta relacioacute amb la riquesa hi havia les possibilitats poliacutetiques de cadascuacute En
teoria qualsevol ciutadagrave optimo iure podia tenir aspiracions poliacutetiques pel fet de posseir els
drets corresponents tanmateix aixograve en realitat no era aixiacute perquegrave a Roma tothom qui
pretengueacutes seguir la carrera poliacutetica se lrsquohavia de costejar amb els seus propis recursos de
manera que lrsquoexercici del ius honorum a la pragravectica restava limitat nomeacutes a aquells individus
que gaudien drsquouna posicioacute econogravemica prou folgada55 Drsquoaquesta manera fins i tot despreacutes de
53 POLIBI 1472 i s LIVI 2349 i 241810 54 C NICOLET Lrsquoordre eacutequestre a lrsquoeacutepoque reacutepublicaine (312-43 av J-C) Tome 1 Deacutefinitions juridiques et structures
sociales Pariacutes 1974 p 55-66 55 A DOSSI Cosigrave votavano i Romani Il sistema elettorale Roma 2004 p 46
61
superar les tensions entre patricis i plebeus la societat seguia estant dominada per un clar
component aristocragravetic com beacute palesa la principal institucioacute poliacutetica i social el Senat Gragravecies
a la seva potegravencia econogravemica prestigi social i influegravencia (que srsquoestenia a la resta de la societat
a traveacutes de les relacions clientelars) els senadors tenien a les seves mans la major part del
poder56 i podien exercir un determinat control sobre les assemblees populars amb la intencioacute
drsquoaconseguir prou recolzament poliacutetic per assolir els seus objectius57 La classe senatorial no
era tota homogegravenia ategraves que al seu interior hi havia distincions entre aquells que procedien
drsquouna vintena de famiacutelies molt prestigioses amb avantpassats que ja havien detingut el
consolat ndashque formaven lrsquoexclusiu grup de la nobilitasndash58 i aquells que no tenien un llinatge
tan brillant Malgrat tot aquest no era un grup tancat sinoacute que durant la tercera centuacuteria
permetia que aquells membres meacutes capaccedilos drsquoaltres famiacutelies amb una posicioacute social no tan
elevada i que no comptaven amb avantpassats que haguessin ocupat cap magistratura els
anomenats noui homines poguessin accedir-hi Aquests personatges que maldaven per
aconseguir dur a terme un destacat cursus honorum tendien a mostrar certa inclinacioacute cap a
les posicions dels sectors populars ndashespecialment els liderats i representats pels tribuns de la
plebsndash com foren els casos per una banda de Mrsquo Curi Dentat el vencedor dels sabins (290
aC)59 qui pretenia repartir lrsquoager publicus obtingut entre els meacutes humils i xocagrave amb lrsquooposicioacute
del Senat i de lrsquoaltra de C Flamini que ja al darrer terccedil del mateix segle volia seguir una liacutenia
similar en aquesta ocasioacute relacionada amb les terres annexionades a la rica plana padana60
Els senadors no nomeacutes pretenien controlar altres sectors socials sinoacute que tambeacute es
vigilaven els uns als altres per mitjagrave de diversos mecanismes que perseguien la meta drsquoevitar
que algun membre de la nobilitas destaqueacutes excessivament pel damunt de la resta i per tant
es trenqueacutes la solidaritat de classe i adquiriacutes massa poder en detriment dels altres Eacutes en
aquesta clau que srsquoha de llegir la lex Claudia de naue senatorum de 218 aC61 no nomeacutes es
tractava de mantenir la situacioacute i lrsquoequilibri del Senat sinoacute que la mesura assenyalava un punt
56 POLIBI 613 57 A DOSSI Lotte politiche e giochi di potere nella Roma repubblicana Mursia 1999 p 77-79 58 Les tradicionals gentes patriacutecies eren lrsquoAemilia la Claudia (amb una branca plebea) la Cloelia la Cornelia la
Fabia la Furia la Iulia la Manlia la Nautia la Papiria (amb una branca plebea) la Postumia la Quinctia la
Quinctilia la Sergia la Seruilia la Sulpicia la Ualeria i la Ueturia (G FORSYTHE op cit p 158) 59 COLUMELmiddotLA De re rust pref 14 i 1310 FRONTIacute Strat 4312 60 POLIBI 2217-8 LIVI 21632 VALERI MAgraveXIM 545 61 LIVI 21633 i s
62
drsquoinflexioacute que comenccedilava a apuntar un cert tancament de lrsquoorganisme en si mateix ategraves que
implicava que els individus que srsquoenriquissin a partir de les activitats industrials i mercantils
no podrien accedir-hi mai per molta fortuna que tinguessin i en definitiva era un mitjagrave que
mantenia el control del Senat en les tradicionals famiacutelies terratinents romanes
Malgrat tot no nomeacutes els descendents de famiacutelies nobiles comptaven amb
possibilitats poliacutetiques sinoacute que tambeacute altres ciutadans que ocupaven posicions benestants
podien aspirar a exercir plenament el seu ius honorum i presentar la seva candidatura per a
algun cagraverrec puacuteblic Aquest eacutes el cas com ja hem vist dels noui homines i en general de tots
aquells ciutadans amb prou patrimoni per pagar lrsquoonerosa carrera poliacutetica62
Allograve que siacute podia fer el conjunt dels ciutadans tant si eren rics com modestos era
exercir el seu ius suffragii en el marc dels comitia Ara beacute tambeacute aquiacute els sectors amb una
importagravencia meacutes marcada eren els dels individus rics per comenccedilar als comitia centuriata
que eren els meacutes rellevants pel fet drsquoelegir els magistrats cum imperio els primers que votaven
sempre eren els membres de les centuacuteries pertanyents a les classes amb major cens i un cop
assolida la majoria dels vots (cosa que drsquoacord amb el que expliquen Livi i Dioniacutes drsquoHalicarnagraves
passava frequumlentment quan havien votat els equites i la primera classe o com a molt la
segona) el proceacutes electoral srsquoaturava63 El pes i la influegravencia poliacutetica dels propietaris rics es
feien sentir tambeacute als comitia tributa on el resultat de les eleccions depenia sobretot de la seva
voluntat ategraves que els terratinents estaven adscrits a qualsevol de les tribus ruacutestiques que
representaven cada vegada meacutes a mesura que avanccedilava el temps i sersquon creaven de noves fins
assolir el nombre de trenta-una una xifra molt superior a les quatre tribus urbanes dins les
quals es trobaven els habitants de la ciutat generalment persones meacutes humils (incloent-hi els
lliberts) i mancades de terres A meacutes a meacutes intentaven exercir llur influegravencia sobre els
principals magistrats que escollien els concilia plebis els tribuns de la plebs que eren unes
figures molt poderoses en tant que posseiumldors del ius intercedendi i el ius auxilii i que
inicialment havien aparegut per fer front als abusos del patriciat contra els plebeus i meacutes
endavant de la noblesa contra els sectors populars Per tot plegat no sembla tampoc que el
62 G ALFOumlLDY op cit p 79-81 A LINTOTT ldquoElectoral Bribery in the Roman Republicrdquo JRS 80 1990 p 3-6 A
YAKOBSON Elections and Electioneering in Rome A Study on the Political System of the Late Republic Stuttgart 1999
p 201 i s 63 LIVI 14310-11 DIONIacuteS 7593-8
63
populus de Roma es mostreacutes en general massa interessat a participar en uns sufragis en els
quals tenia una migrada capacitat drsquoeleccioacute64
Finalment quant als oriacutegens familiars cal partir de la distincioacute bagravesica que feia el jurista
Gai sobre les menes drsquohomes entre liberi i serui65 Aixiacute podem diferenciar entre els fills dels
homes i dones lliures i els drsquoaquelles i aquells que no eren lliures Els primers naixien en el
marc drsquouna famiacutelia reconeguda legalment mentre que els altres no Dins del primer grup
tambeacute es podia trobar una diferegravencia clara entre els fills de famiacutelies patriacutecies i els de famiacutelies
plebees que amb el pas del temps tendiacute a diluir-se per beacute que no en tots els aspectes Les
diferegravencies no venien tant de la riquesa (ja hem vist que hi havia patricis rics aixiacute com tambeacute
plebeus tot i que en general doacutena la sensacioacute que els humils i pobres es trobaven nomeacutes entre
els plebeus mentre que al patriciat no nrsquohi havia per beacute que els escriptors de lrsquoantiguitat
aporten alguns testimonis de la seva existegravencia66) com drsquoaltres factors com ara les capacitats
poliacutetiques o la religioacute Del primer ja nrsquohem parlat anteriorment als primers moments als
plebeus no els estava permegraves de participar a les altes instagravencies poliacutetiques de Roma per beacute
que de mica en mica els dos ordes es van anar equiparant Pel que fa a la quumlestioacute de la religioacute
patricis i plebeus tenien alguns deacuteus i cultes propis els darrers per exemple sentien una gran
veneracioacute per Ceres fins al punt que el seu temple principal bastit a lrsquoAventiacute estava dedicat
a la deessa de lrsquoagricultura que formava una triacuteade progravepia juntament amb les deiumltats Liber i
Libera67 La inicial preeminegravencia social i poliacutetica del patriciat donagrave perograve meacutes relleu a les seves
formes religioses de manera que quedagrave establert que els principals sacerdocis (sobretot els
flaminats de Juacutepiter Mart i Quiriacute)68 havien drsquoeacutesser ocupats necessagraveriament per patricis69 I
aquesta tradicioacute es mantingueacute durant la resta de lrsquoetapa republicana per beacute que com ja hem
vist alguns cagraverrecs de caragravecter religioacutes srsquoobriren als plebeus com a consequumlegravencia de les
pressions que exercien els sectors meacutes adinerats i que aspiraven a compartir lrsquoespai del
patriciat en qualsevol cas malgrat aquestes consecucions els sacerdocis seguien restringits a
64 H H SCULLARD A History of the Roman World 753 to 146 BC London-New York 2003 p 129-130 65 GAI Institut 19 66 Tant Livi com Dioniacutes palesen la pobresa de L Tarquici (o Tarquini) Flac elegit per L Quinci Cincinnat per a
ser el seu magister equitum el 458 aC (LIVI 3271-2 i DIONIacuteS 10243) Gairebeacute a lrsquoaltre extrem de lrsquoegravepoca republicana
Plutarc assenyala que Sulmiddotla havia nascut al si drsquouna famiacutelia patriacutecia perograve pobre (PLUTARC Sul 11) 67 LIVI 3557 102313 68 GELmiddotLI Noct Att 1015 69 CICEROacute Dom 38 En aquest passatge lrsquoorador inclou una llista de tots els cagraverrecs religiosos que eren ocupats per
patricis el rex sacrorum els flamines els Salii i els interreges
64
lrsquoaristocragravecia Per tant neacuteixer en una famiacutelia o una altra determinava la vida i les possibilitats
de cada individu ategraves que no era el mateix fer-ho al si drsquouna famiacutelia de lrsquoaristocragravecia senatorial
que drsquouna famiacutelia camperola modesta o no cal dir-ho de pares esclaus
En conjunt doncs veiem que la societat romana anterior a les darreries del segle III
aC es va anar constituint en una complexa estructura formada per diferents grups o sectors
Per comenccedilar hi havia un grup quantitativament reduiumlt drsquoingenui amb la categoria juriacutedica
de ciues optimo iure amb una riquesa notable que els obria les portes tant a la gran propietat
terratinent com a les magistratures de Roma i que els permetia seguir un cursus honorum que
podia culminar amb la seva entrada al Senat el fet drsquoeacutesser descendents drsquoantics magistrats
curuls a meacutes a meacutes els concedia el privilegi del ius imaginum i en definitiva els atorgava un
gran prestigi i dignitat Aquest era el grup de la nobilitas format tant per elements patricis
com plebeus Immediatament per sota hi havia una capa formada per individus que
compartien bona part del perfil dels anteriors en el sentit que tambeacute eren ingenui ciues
optimo iure acabalats i amb terres i amb agravemplies possibilitats poliacutetiques perograve que estaven
mancats dels privilegis especials de la meacutes alta aristocragravecia Al seu costat hi havia altres
ciutadans que en comptes de fonamentar les seves rendes en la terra ho feien sobretot en les
activitats industrials i mercantils i per tant per molta fortuna que aconseguissin i per molt
que srsquoesforcessin a seguir el cursus honorum ho tenien molt difiacutecil per accedir al Senat Al seu
dessota hi havia una agravemplia capa de ciutadans ja fossin posseiumldors de tots els drets o nomeacutes
drsquouna part amb una gradacioacute interna pel que fa a la riquesa que o beacute eren petits propietaris
de terres o beacute residien a ciutat i treballaven als tallers artesanals (entre els quals hi trobariacuteem
lliberts) en qualsevol cas els seus recursos io els seus drets no els permetien habitualment
tenir aspiracions poliacutetiques i malgrat que disposessin del ius suffragii rarament lrsquoexercien El
sector meacutes humil de ciutadans lliures estava format per aquells que no disposaven de terres
(perquegrave no les havien tingudes mai o perquegrave les havien perdudes per exemple com a
consequumlegravencia drsquoalgun deute) ni de cap mena de patrimoni ni propietat i que esperaven trobar
a la ciutat algun mitjagrave per sobreviure i amb sort millorar la seva penosa situacioacute no cal dir
que aquests no tenien la meacutes miacutenima possibilitat poliacutetica Finalment a la banda meacutes inferior
drsquoaquesta estructura social hi havia aquelles i aquells que ni eren lliures ni tenien drets poliacutetics
ni ciacutevics ni propietats i que juriacutedicament no eren res meacutes que un objecte una possessioacute dels
65
seus amos i mestresses Aquests els esclaus lrsquouacutenica esperanccedila que tenien era que algun dia
fossin enfranquits esdevinguessin lliures ciutadans i per tant adquirissin la capacitat drsquoeacutesser
propietaris i fins i tot de tenir el dret de vot Encara que ells gaudirien drsquouna ciutadania
rebaixada almenys els seus fills ja serien reconeguts com a ciutadans romans de ple dret
212 Lrsquoimpacte de la segona guerra puacutenica la societat de la Roma en expansioacute (segle II
aC)
El mateix esdeveniment que va portar els romans a conegraveixer i prendre interegraves per la
peniacutensula Ibegraverica la segona guerra puacutenica va marcar un punt drsquoinflexioacute cabdal en el
desenvolupament de llur progravepia societat Despreacutes de sortir drsquoaquell conflicte Roma havia
esdevingut lrsquouacutenica gran potegravencia del Mediterrani occidental i es decidiacute a expandir-se no ja pel
territori italiagrave ndashon la guerra havia evidenciat i consolidat el seu lideratgendash sinoacute per totes les
terres banyades pel mar Mediterrani que disposaven de tota mena de recursos susceptibles
drsquoeacutesser explotats pels romans i que no farien altra cosa que incrementar el seu poder
econogravemic i de retruc el poliacutetic Drsquoacord amb la imatge presentada per la tradicioacute literagraveria70 la
classe senatorial fou la gran beneficiagraveria de tot aquest proceacutes ategraves que comenccedilagrave a acumular
meacutes i meacutes propietats com a consequumlegravencia de lrsquoenriquiment provocat pels ingents botins de
guerra fins a formar extensos latifundis treballats sobretot pels esclaus i ja no tant per
pagesos lliures per tal drsquoaconseguir un gran volum de produccioacute destinat al comerccedil
Tanmateix recentment diversos investigadors han quumlestionat aquest panorama i han posat
de manifest que no eacutes tan monoliacutetic com les fonts antigues volen fer creure sinoacute que hi hauria
una diversitat de situacions en el conjunt de la peniacutensula Itagravelica71 Drsquoaquesta manera lrsquoescenari
meacutes dramagravetic i fins a cert punt proper a la visioacute transmesa per la literatura quedaria reduiumlt a
la zona de la Itagravelia central eacutes a dir el territori meacutes proper a la ciutat de Roma (on hi havia el
principal mercat del moment) i en el qual restaven menys terres disponibles
70 PLUTARC Ti Grac 81 i s APIAgrave Bel ciu 132 i s 71 S T ROSELAAR ldquoRegional variations in the use of the ager publicusrdquo L DE LIGT i S NORTHWOOD (eds) People
land and politics Demographic development and the transformation of Roman Italy 300 BC-AD 14 Leiden-Boston
2008 p 573-602 A LAUNARO Peasants and Slaves The Rural Population of Roman Italy (200 BC to AD 100)
Cambridge 2011
66
El desenllaccedil de la guerra annibagravelica havia comportat un reforccedilament de lrsquoalta
aristocragravecia romana ndashla nobilitas senatorialndash que aniria en augment al llarg de les guerres
drsquoexpansioacute gragravecies al fet que els generals de les legions sortien tots drsquoella Tot plegat
cristalmiddotlitzaria amb la constitucioacute drsquoun autegraventic ordo senatorius que quedaria plasmat de forma
ben notograveria en fets com per exemple lrsquoaparicioacute de llocs drsquohonor reservats als ludi72 Aixiacute doncs
els senatorials srsquoanaren veient al llarg drsquoaquest nou periacuteode drsquouna manera diagravefana com un
grup diferent i separat de la resta de la societat tant que a partir drsquoara passagrave a ser molt meacutes
exclusiu del que era al segle anterior i es tancagrave en si mateix en un restringidiacutessim grup
oligagraverquic73 Drsquoaquesta manera a la pragravectica les meacutes altes magistratures nomeacutes restaren a
lrsquoabast de les vint-i-cinc famiacutelies meacutes poderoses de la nobilitas Durant tot el segle II aC
escassos foren els noui homines que aconseguiren ategravenyer el consolat M Porci Catoacute (195 aC)74
Mrsquo Acili Glabrio (191 aC)75 Q Pompeu (141 aC)76 i P Rupili (132 aC)77
Lrsquoalta aristocragravecia de Roma que com hem vist era el sector que treia meacutes profit de
lrsquoexpansioacute pels sucosos guanys que obtenia dels botins78 es dedicava a invertir no tan sols en
lrsquoadquisicioacute de terres pel centre drsquoItagravelia ndashcosa que es pot relacionar durant la primera meitat
de la centuacuteria amb un impuls del fenomen colonialndash79 sinoacute tambeacute en el financcedilament drsquoobres
puacutebliques a Roma80 (perograve tambeacute en altres indrets drsquoItagravelia com veurem meacutes endavant) aixiacute
com de festes i celebracions obertes al conjunt de la ciutadania que servien per fer-se
autopropaganda i incrementar el seu prestigi davant dels sectors populars i al mateix temps
72 G ALFOumlLDY op cit p 68-69 73 PLUTARC Ti Grac 84-7 74 CORNELI NEPOS 11 i 21 LIVI 33427 PLUTARC Cato Mai 101 75 LIVI 35245 i 3611 EUTROPI 43 76 LIVI pergamiacute drsquoOxirrinc per 53 CICEROacute ad Att 125b EUTROPI 416 i 17 77 CICEROacute Verr 24112 Amic 37 i ad Att 13233 78 POLIBI 21343 i s LIVI 38121 i s 79 Les darreres cologravenies deduiumldes al segle III aC foren Cremona i Placentia (ambdues de ciutadans llatins) lrsquoany
218 aC (LIVI per 20 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148) amb lrsquoesclat de la segona guerra puacutenica i totes les dificultats que
comportagrave per a Roma com eacutes logravegic srsquoaturagrave la colonitzacioacute En els anys immediatament posteriors a la fi del
conflicte aquesta tendegravencia es mantingueacute Tanmateix un cop Roma comenccedilagrave a recuperar-se i davant drsquouna
demanda de terres a partir ja del primer decenni del segle II aC es tornaren a endegar les deduccions colonials i
ho feren amb una forccedila notable ategraves que com ens testimonien Livi i Velmiddotleu Pategravercul en el transcurs de menys
de vint anys sersquon fundaren en conjunt fins a vint (LIVI 34451-5 34531-2 35405-6 37469-472 39233-4
394410 39555-9 40291-2 40342-3 40431 i 41134-5 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1152-3) una xifra molt similar a la de
les cologravenies establertes des dels primers anys del segle III aC fins al moment previ a la guerra contra els
cartaginesos (POLIBI 390 LIVI 925 1032 1098 10217 per 11 per 14-16 per 19-20 3636 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1145-
8) 80 M BEARD i M CRAWFORD Rome in the Late Republic Problems and interpretations London 1985 p 16-24
67
davant dels altres membres del seu propi estament En aquest sentit no srsquoha de perdre de vista
que en lrsquoegravepoca de lrsquoexpansioacute un dels recursos que disposaven les elits per enaltir-se ja fos en
conjunt com a classe o de manera meacutes particular famiacutelies o fins i tot individus era la
produccioacute literagraveria i en general artiacutestica Aixiacute per exemple en aquest periacuteode la cultura
romana estava madurant una literatura que estava molt vinculada a les elits que eren les que
pagaven unes obres (sobretot annaliacutestiques i histograveriques) destinades a exalccedilar-les i a situar i
entendre la posicioacute que ocupaven en aquell moacuten en expansioacute81
Els senadors i els membres de lrsquoalta aristocragravecia que aspiraven a esdevenir-ho tenien
clars interessos en els territoris provincials (incloent-hi eacutes clar les dues proviacutencies de la
peniacutensula Ibegraverica) particularment relacionats amb les ndashen generalndash lucratives activitats
militars Una campanya ben dirigida comportava lrsquoobtencioacute de botins i per tant un increment
del poder econogravemic Perograve tambeacute permetia augmentar el prestigi militar que en els casos meacutes
brillants podia ser reconegut pel Senat amb la votacioacute de la celebracioacute drsquoun triumphus o en el
seu defecte drsquouna ouatio I tot plegat acabava comportant el creixement del prestigi social i
en darrera instagravencia el poliacutetic cosa que permetia als meacutes ambiciosos (i que srsquoho podien
permetre) ascendir fins al cim tan cobejat de lrsquoestructura sociopoliacutetica romana82
De les vint-i-cinc famiacutelies meacutes poderoses esmentades meacutes amunt nrsquohi havia set
(diversos membres de les quals detingueren algun cagraverrec a la Citerior) que destacaven pel
damunt de les altres de manera ostensible i que mostraven que el grup de la nobilitas no
constituiumla un bloc uniforme ni homogeni sinoacute que al seu interior cada gens actuava drsquoacord
amb els seus interessos particulars cosa que podia portar aixograve siacute a quegrave diferents famiacutelies amb
interessos coincidents srsquoaliessin Durant els segles III i II aC la vida poliacutetica de Roma estava
encapccedilalada pels Fabii i la seva tendegravencia meacutes tost conservadora i pels Cornelii Scipiones i la
seva tendegravencia meacutes oberta Els primers eren una famiacutelia antiga i prestigiosa que tenien en
aquesta egravepoca a Q Fabi Magravexim com a principal exponent83 Home conservador i defensor del
mos maiorum maldagrave per frenar lrsquoexpansioacute romana vers els grans centres comercials
mediterranis i per bloquejar el creixent poder de les assemblees populars afavorides per un
dels seus opositors Ap Claudi Caecus amb tot tambeacute mostrava una certa obertura que el
81 Ibid 82 W V HARRIS op cit p 25-33 83 A DOSSI Gruppi e partiti politici di etagrave repubblicana Roma 2002 p 31-33
68
portagrave a defensar els petits propietaris agriacutecoles i enfrontar-se a les oligarquies mercantils i
agragraveries
Afins en general als Fabii hi havia els Fuluii84 que tingueren com a figura meacutes
destacada a Fulvi Flac que aconseguiacute el consolat lrsquoany 237 aC i tornagrave a ser elegit com a tal en
tres ocasions meacutes fins 209 aC85 Com els Fabii Fulvi Flac era partidari drsquouna expansioacute de Roma
envers el nord drsquoItagravelia ndashon hi havia excelmiddotlents terres de conreundash i aixograve tambeacute fou defensat pel
seu fill M Fulvi Nobiacutelior que era oriuumlnd de Tusculum i fou pretor de la Ulterior (193 aC) i
cogravensol (189 aC)86 Els seus egravexits militars en diferents punts del Mediterrani i tambeacute el seu gust
per la cultura helmiddotleniacutestica feren despertar les enveges i lrsquoanimadversioacute drsquoaltres sectors de la
nobilitas entre els seus adversaris meacutes insistents hi havia M Porci Catoacute
A lrsquoaltra banda hi trobagravevem els Cornelii Scipiones que srsquooposaven diametralment als
Fabii i es caracteritzaven per un caragravecter molt meacutes obert fins al punt drsquoeacutesser molt permeables
a les influegravencies culturals orientals El seu paper preponderant en el transcurs de la segona
guerra puacutenica incrementagrave la seva importagravencia i prestigi i a partir drsquoaquells moments
comenccedilaren a rebre recolzament i estar envoltats drsquoalgunes velles famiacutelies senatorials (com
els Veturii o els Filones) de famiacutelies pertanyents a la noblesa plebea (com les de Livi Salinagravetor
o Q Cecili Metel) de noui homines i membres destacats de les aristocragravecies itagraveliques (com C
Leli) i especialment les etrusques entre les quals establiren importants clienteles i fins i tot
llaccedilos de parentiu (com amb els Pomponii) tanmateix durant el segle II aC els Cornelii
Scipiones anaren perdent pes poliacutetic87
Els Claudii eren una altra gens molt antiga de la qual al llarg del temps diversos
membres arribaren a ocupar posicions destacades a la Repuacuteblica alguns dels quals foren molt
admirats i drsquoaltres profundament odiats88 Entre els primers era especialment rellevant la
figura de lrsquoesmentat Ap Claudi Caecus que ja a cavall dels segles IV i III aC srsquoerigiacute en un gran
defensor drsquouna poliacutetica encarada a lrsquoexpansioacute de Roma vers els grans centres comercials
mediterranis per a la qual cosa es recolzagrave en les assemblees populars que concebia com un
84 A DOSSI Gruppi e partiti politicihellip p 43-46 85 EUTROPI 32 i ZONARAS 918 (consolat de 237 aC) POLIBI 2318 i OROSI 4311 (consolat de 224 aC) LIVI 2524 i 2531
VALERI MAgraveXIM 247 FEST 438 L (consolat de 212 aC) LIVI 276 i 29152 i CICEROacute Leg Agr 290 (consolat de 209 aC) 86 LIVI 3578 i OROSI 42016 (pretura a la Ulterior) LIVI 37477 i 37481 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1152 ZONARAS 919-20
(consolat) 87 A DOSSI Gruppi e partiti politicihellip p 33-38 88 A DOSSI Gruppi e partiti politicihellip p 38-42
69
immillorable instrument poliacutetic per aconseguir desplegar-la Per aixograve introduiacute una segraverie de
modificacions que afavorien als ciutadans mancats de possessions i als proletarii i permeteacute
que els fills dels lliberts srsquoinscrivissin a la classe que els pertocava drsquoacord amb el seu cens a
meacutes era un home proper als sectors de mercaders i publicani89 Entre els segles III i II aC cal
fer esment drsquoun membre de la branca plebea drsquoaquesta gens M Claudi Marcel home molt
apreciat pels sectors populars i pregonament odiat pels Cornelii Scipiones90 A les acaballes del
nostre periacuteode tambeacute trobem a Ap Claudi Pulcher que formava part del triumvirat que srsquohavia
drsquoencarregar de posar en pragravectica la reforma agragraveria impulsada per Ti Semproni Grac91
Una altra de les famiacutelies meacutes rellevants particularment al segle II aC era la dels
Aemilii92 que tendia a inclinar-se meacutes aviat cap a les liacutenies dels Escipions Un dels seus
membres meacutes coneguts fou L Emili Paulus un personatge que srsquohavia guanyat la fama
drsquoincorruptible i com els Escipions era un gran amant de la cultura helmiddotlegravenica De fet les
relacions entre aquestes dues gentes eren tan estretes que Escipioacute Nasica arribagrave a adoptar el
fill petit drsquoEmili Paulus L Corneli Escipioacute Emiliagrave93 La gran preocupacioacute drsquoaquest era
aconseguir mantenir lrsquoestabilitat constitucional per la qual cosa es mostrava sempre prest a
defensar-la per beacute que sembla que no acabava de comprendre beacute alguns dels grans problemes
del seu temps com els conflictes amb els itagravelics que es veia incapaccedil de solucionar
adequadament94 Tambeacute destaca la figura drsquoEmili Legravepid que fou cogravensol el 187 aC tenint com a
collega a C Flamini95 amb qui tenia una bona relacioacute drsquoamistat i conjuntament es dedicaren
a dur a terme una poliacutetica drsquoexpansioacute cap a la Itagravelia septentrional Aixiacute mateix tenia excelmiddotlents
relacions amb els Fuluii de fet lrsquoany 179 aC detingueacute la censura juntament amb M Fulvi
Nobiacutelior96 drsquoaquell any enccedilagrave fou tambeacute princeps senatus fins a la seva mort
89 LIVI 9295-11 9334 9422 94610-11 101110 101512 i 10228 DIODOR 20361-6 i 20451 CICEROacute Sen 16 FRONTIacute
Aq 15 VALERI MAgraveXIM 1117 PLUTARC Public 75 Meacutes endavant en aquest mateix capiacutetol parlarem amb meacutes detall
sobre els publicani 90 POLIBI 1032 i 18421 LIVI 272612 27277 29204 31501-2 32273 33241 33379-12 33473-9 33491-4 37579-
582 38282 38365-10 4199 i 41134 DIODOR 2746 CICEROacute Sen 42 PLUTARC Marc 29-30 APIAgrave Hann 50 i Syr
4 91 LIVI papir drsquoOxirrinc per 53 i per 58CICEROacute Leg Agr 231 FRONTIacute Aq 17 VALERI MAgraveXIM 546 i 726 APIAgrave Bell
ciu 113 i 118-19 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 223 PLUTARC Ti Grac 131 OROSI 547 92 A DOSSI Gruppi e partiti politicihellip p 46-50 93 LIVI per 48 94 A DOSSI Gruppi e partiti politicihellip p 47-48 95 POLIBI 2232 LIVI 38422 i 3961 VALERI MAgraveXIM 663 ZONARAS 921 96 LIVI 40456-4616 CICEROacute Prou cons 20 VALERI MAgraveXIM 421 GELmiddotLI Noct Att 1285-6 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1103
70
Els Mucii Scaeuola97 constituiumlen una altra de les famiacutelies meacutes antigues amb unes
tendegravencies poliacutetiques de caire moderat Lrsquoany 133 aC trobem al consolat a un Muci Escegravevola98
que es mostrava partidari de les reformes socials per beacute que sense arribar als extrems que
pretenia materialitzar Ti Semproni Grac
Finalment hi havia els Caecilii Metelli99 una gens poderosa especialment a partir de
les darreries del segle III aC que srsquoinclinava al recolzament de les tendegravencies dels Escipions
Precisament drsquoaquesta famiacutelia era membre Q Cecili Metel Macedogravenic que participagrave a la
batalla de Pidna (168 aC)100 i iniciagrave les guerres contra la lliga aquea primer i posteriorment
contra els numantins a diferegravencia de la tendegravencia general de la seva gens tanmateix
srsquooposava a la poliacutetica dels Escipions i sobretot drsquoEscipioacute Emiliagrave i inicialment recolzava les
reformes de Ti Grac per beacute que aviat se nrsquoapartagrave perquegrave era massa moderat per acceptar el
caire que prenien Metel Macedogravenic eacutes lrsquouacutenic dels membres drsquoaquesta famiacutelia que tingueacute
cagraverrecs de responsabilitat a la Hispagravenia Citerior ja que fou cogravensol lrsquoany 143101 i procogravensol el 142
aC102
Durant el segle III aC com hem anat veient srsquohavien anat perfilant dues grans
tendegravencies dins del grup de la nobilitas una de meacutes poliacuteticament conservadora i una altra amb
inclinacions meacutes populistes i ja a les darreries de la centuacuteria entraren en conflicte directe en
una mena de prolegomen als enfrontaments violents que es produirien una centuacuteria meacutes tard
La primera lluita fou protagonitzada lrsquoany 217 aC103 pel dictador Q Fabi Magravexim Cunctator
representant dels sectors conservadors i pel seu magister equitum Q Minuci Rufus
representant dels sectors plebeus Les diferegravencies poliacutetiques drsquoambdoacutes en ple camp de batalla
portaren a aplicar mesures inegravedites fins aleshores com la drsquoequiparar els poders dels dos
magistrats Les friccions seguirien els anys seguumlents amb altres personatges com M Terenci
Varroacute ndashqui provocagrave la desfeta de Cannaendash i L Emili Paulus104 en un moment que Roma no
97 A DOSSI Gruppi e partiti politicihellip p 50-52 98 CICEROacute Verr 241-8 Att 1194 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 222 99 A DOSSI Gruppi e partiti politicihellip p 53-55 100 LIVI 44453 i 451-2 101 LIVI papir drsquoOxirrinc per 53 VALERI MAgraveXIM 711 851 i 937 APIAgrave Ib 76 102 LIVI per 53 VALERI MAgraveXIM 745 i 937 103 A DOSSI Lotte politiche e giochihellip p 79-80 104 LIVI 3534 i 22385 i ss
71
nomeacutes srsquohavia drsquoenfrontar contra lrsquoamenaccedila puacutenica sinoacute que tambeacute srsquoestava comenccedilant a
enfrontar a si mateixa
El tancament de la classe senatorial comportagrave dos greus problemes que srsquoanaren
desenvolupant al llarg del temps Per una banda les dificultats per rejovenir les seves files
que en part srsquointentava solucionar per mitjagrave de les adopcions De lrsquoaltra el descontentament
drsquoaltres famiacutelies econogravemicament cada cop meacutes poderoses procedents essencialment de
lrsquoagravembit equumlestre i lrsquoaristocragravecia menor perograve mancades del seu elevat prestigi social i que veien
completament vetades les seves aspiracions drsquoascendir socialment i poliacutetica Al costat
drsquoaquests dos problemes encara cal afegir-ne un altre la progressiva desestabilitzacioacute interna
i el trencament de la solidaritat de classe cosa que comportagrave una competegravencia cada vegada
meacutes considerable (fins esdevenir veritablement ferotge) per la supremacia drsquounes gentes sobre
les altres que les abocagrave a desplegar tots els mitjans disponibles tant els liacutecits com els ilmiddotliacutecits
amb lrsquouacutenica finalitat drsquoassolir els seus objectius105
Com ja hem apuntat meacutes amunt des dels inicis de lrsquoexpansioacute de Roma lrsquoalta
aristocragravecia fou la gran beneficiagraveria del proceacutes gragravecies a la riquesa que anava acumulant per
lrsquoafluegravencia dels botins uns beacutens que destinava a invertir essencialment en lrsquoadquisicioacute de sogravel
itagravelic i en el financcedilament de lrsquooneroacutes cursus honorum Les fonts literagraveries soacuten excessivament
parques per al nostre periacuteode perograve pel que sembla les famiacutelies senatorials maldaven per
adquirir terres sobretot al centre de la peniacutensula Itagravelica atesa la proximitat amb Roma cosa
que feia meacutes assequibles els costos del transport terrestre106 En canvi sembla que no
mostraven gaire interegraves a adquirir camps a proviacutencies Potser hi teacute a veure la prohibicioacute que
si fem cas a Ciceroacute estigueacute vigent fins a mitjan segle I aC i que vetava als senadors la possessioacute
de terres fora drsquoItagravelia107 De tota manera aquest aparent desinteregraves no eacutes malgrat el que podria
semblar drsquoentrada un fenomen tan estrany a la mateixa peniacutensula Itagravelica les confiscacions
de terres als enemics venccediluts i la transformacioacute en ager publicus no anagrave seguida drsquouna
ocupacioacute immediata sinoacute que sovint passaren uns quants decennis abans drsquoestablir-hi
105 F EPSTEIN Personal enmity in Roman Politics 218-43 BC London 1987 p 60-62 90-94 i 102-104 G P KELLY A
history of exile in the Roman Republic Cambridge 2006 p 54-55 106 S T ROSELAAR ldquoRegional variationshelliprdquo p 589 107 CICEROacute Verr 2545 VARROacute Re rust 2411 M H CRAWFORD ldquoOrigini e sviluppi del sistema provinciale romanordquo
G CLEMENTE F COARELLI i E GABBA (cur) Storia di Roma Volume secondo Lrsquoimpero mediterraneo I La repubblica
imperiale Torino 1990 p 95
72
cologravenies o drsquoeacutesser posseiumldes drsquoalguna manera108 En aquest sentit no hem drsquooblidar que no
srsquoestabliren mai cologravenies de ciutadans romans en sogravel provincial fins que Grac proposagrave la
fundacioacute no reeixida de Carthago Iunonia i fins que srsquoestabliacute Narbo Martius (c 120 aC)109 Per
altra banda no hi ha cap indici que assenyali que en aquests moments els romans mostressin
gaire interegraves a tenir explotacions agriacutecoles a proviacutencies ndashi especialment a les meacutes occidentalsndash
probablement perquegrave acostumats com estaven a quegrave el mercat srsquoesdevenia en un entorn
urbagrave un espai tan escassament urbanitzat com la peniacutensula Ibegraverica no devia oferir massa
atractius Si beacute eacutes cert que durant tot el periacuteode hi havia destinats contingents militars que
constituiumlen un significatiu focus de demanda de productes diversos110 sobretot aliments
sembla que en cap moment ninguacute es plantejagrave explotar els sogravels hispans per obtenir-los sinoacute
que alguns eren importats drsquoItagravelia (com el vi o els cereals)111 i drsquoaltres eren proporcionats pel
mateix territori (com els cereals)112 que era treballat pels indiacutegenes Segurament durant tot ndash
o almenys bona partndash del segle II aC els romans no veieren cap necessitat ni avantatge
drsquoestablir explotacions agriacutecoles ategraves que per una banda lrsquoaprovisionament de lrsquoexegravercit
permetia obtenir beneficis a traveacutes del comerccedil i de lrsquoaltra el drenatge de la produccioacute agriacutecola
local resultava una opcioacute molt econogravemica probablement meacutes que no pas reconvertir les
explotacions existents o posar-ne en funcionament de noves a la manera romana que es
podien destinar no nomeacutes al conreu del gra sinoacute tambeacute al de la vinya o lrsquoolivera
Aixograve no obstant sabem que no gaire temps meacutes tard almenys des drsquoinicis del segle I
aC (i segurament des drsquoabans encara que no hi ha cap testimoni) hi havia ciutadans itagravelics
(potser tambeacute de romans) amb possessions fora drsquoItagravelia com ara Siciacutelia o Hispagravenia Plutarc
exposa que M Licini Cras una viacutectima potencial de la persecucioacute contra els optimates duta a
108 S T ROSELAAR ldquoRegional variationshelliprdquo p 574-576 109 G CLEMENTE ldquoLrsquoeconomia imperiale romanardquo G CLEMENTE F COARELLI i E GABBA (cur) Storia di Roma
Volume secondo Lrsquoimpero mediterraneo I La repubblica imperiale Torino 1990 p 381 En canvi siacute srsquohavien deduiumlt
a proviacutencies cologravenies de ciutadans llatins com Carteia a la Hispania Ulterior (LIVI 4333-4 cf D J PIPER ldquoLatins
and the Roman Citizenship in Roman Colonies Livy 34425-6 Revisitedrdquo Historia Zeitschrift fuumlr Alte Geschichte
36 1 1987 p 38-50 F WULFF ldquoLa fundacioacuten de Carteya Algunas notasrdquo SHHA 7 1989 p 43-57) 110 J MOLINA La dinaacutemica comercial romana entre Italia e Hispania Citerior Alacant 1997 p 184-185 111 De fet un volum notable procediria meacutes que de la peniacutensula Itagravelica de Sardenya i sobretot de Siciacutelia que fou
el principal graner de Roma abans de lrsquoannexioacute drsquoEgipte Vid G CLEMENTE op cit p376 112 A meacutes de la coneguda intencioacute del cogravensol Catoacute de mantenir les tropes amb els fruits de la terra tot rebutjant
la participacioacute dels redemptores (LIVI 349) les fonts registren en diverses ocasions ndashgeneralment entre les multes
imposades als indiacutegenes acabats de vegravencerndash lrsquoobligacioacute dels nadius a procurar aliments i vestimenta als soldats
romanoitagravelics LIVI 2935 i 43212 i APIAgrave Ib 54
73
terme en temps de Cinna i Mari (85 aC) es refugiagrave vuit mesos a la Hispagravenia Ulterior
concretament als terrenys propietat de Vibius Paciaecus un possessor absentista113
possiblement itagravelic114 Semblantment Ciceroacute tambeacute ens informa de ciutadans romans que en
la seva egravepoca tenien possessions a Siciacutelia115 la riquesa drsquoalguns dels quals els posagrave al punt de
mira de Verres Aquest fou el cas del cavaller romagrave C Matrini116 o el del ciutadagrave C Servili romagrave
domiciliat al conuentus Panormitanus a qui el fet drsquoeacutesser ciues romanus no deslliuragrave de
lrsquoinaudit ultratge drsquoeacutesser assotat fins a la mort per ordre del pretor117 Tot i lrsquoexistegravencia drsquoaquests
acabalats propietaris a partir de les paraules de Ciceroacute sembla que abans de la pretura de
Verres a Siciacutelia lrsquoestructura de la propietat agragraveria estava dominada per una multiplicitat de
petits possessors majoritagraveriament sicilians que tampoc pogueren defugir lrsquoavidesa del
pretor118
Lrsquoexpansioacute de Roma havia comportat lrsquoestabliment de relacions diverses entre la Urbs
i les comunitats que sotmetia a la seva hegemonia Al principi quan srsquoimposava sobre els
pobles itagravelics que esdevenien socii les relacions tendien a ser teogravericament drsquoigual a igual a
traveacutes de lrsquohospitium com testimonien diverses tesserae hospitalis documentades arreu
drsquoItagravelia119 En canvi quan Roma entragrave en contacte amb altres contrades del Mediterrani
especialment lrsquooriental ja drsquoentrada les relacions no srsquoestablien en pla drsquoigualtat sinoacute que
tendien meacutes a la forma del clientelisme de tal manera que els caps militars que participaven
a les guerres de conquesta actuaven com a patrons dels venccediluts120 El primer cas que registren
les fonts literagraveries eacutes el de M Claudi Marcel qui lrsquoany 210 prometia protegir els siracusans que
ell mateix havia venccedilut121 Ara beacute davant drsquoaquesta situacioacute sorgeix el dubte de si aquest tipus
de relacioacute clientelar tenia un caragravecter personalista eacutes a dir si es considerava que els clients
eren de Roma com a entitat poliacutetica o beacute del general concret Potser al principi els magistrats
romans actuaven com a representants del Senat i del Poble de Roma meacutes que com a individus
113 PLUTARC Cras 42 114 J S HERNAacuteNDEZ FERNAacuteNDEZ ldquoLos Vibii Pac(c)iaeci de la Beacutetica una familia de hispanienses mal conocidardquo
Faventia 202 1998 p 163-176 115 CICEROacute Verr 2311 116 CICEROacute Verr 2515 117 CICEROacute Verr 25140-141 118 CICEROacute Verr 2327 119 CIL I223 828 1764 etc 120 CICEROacute De off 135 121 LIVI 2632
74
particulars122 perograve aixograve no significa que fos entegraves per tots els pobles sotmesos de la mateixa
manera
Durant el segle II aC i com a consequumlegravencia de lrsquoexpansioacute del comerccedil i les activitats
industrials produiumldes per lrsquoincrement dels territoris annexionats i les possibilitats per al
comerccedil exterior per a lrsquoexplotacioacute dels recursos naturals (a partir de la magrave drsquoobra esclava) i
per a lrsquoaugment de la capacitat financera de Roma a partir de les exaccions i dels espolis que
aixograve representava srsquoanagrave consolidant el sector drsquohomes de negocis format per rics propietaris
empresaris comerciants i financers que ja trobagravevem des drsquoalmenys el final del segle anterior
(si no abans)123 en el qual es trobaven diversos membres de lrsquoagravembit equumlestre124 Llurs
operacions tocaven preferentment els sectors del comerccedil i les finances ategraves que es tractava
de ciutadans drsquouna notable potegravencia econogravemica que perseguien uns interessos econogravemics que
pretenien assolir a traveacutes de la inversioacute en la produccioacute artesanal i el comerccedil aixiacute com del
negoci del preacutestec de diners125
La Roma republicana tenia una estructura financera poc desenvolupada i estava
mancada de quelcom similar a una banca dedicada al preacutestec drsquoinversioacute perograve aquest buit era
ocupat en bona mesura per lrsquoactivitat drsquoaquests personatges rics que estaven disposats a
invertir llur capital en lrsquoagravembit puacuteblic particularment en tot allograve referent a obres de construccioacute
i de manteniment ndashque lrsquoEstat podia assumir poc o gensndash perquegrave veien lrsquooportunitat
drsquoafavorir llurs interessos126 En aquest sentit la presegravencia i el paper drsquoaquests privats sembla
que es pot detectar en egravepoques reculades de lrsquoetapa republicana i fins i tot potser ja en la
monagraverquica127 En qualsevol cas perograve les relacions entre aquests dos sectors el privat i el
puacuteblic no esdevingueren meacutes estretes i adquiriren veritable forccedila fins a les acaballes del segle
III aC En efecte la primera gran contracta documentada se situa lrsquoany 215 aC128 en plena
segona guerra puacutenica moment en el qual Roma es trobava davant drsquoun greu problema
lrsquoonerosa necessitat drsquoabastar les tropes destinades a Hispagravenia que no podia satisfer amb les
122 E BADIAN op cit p 155 123 LIVI 23491 124 G ALFOumlLDY op cit p 74-75 125 J ANDREAU ldquoInteacuterecircts non agricoles des chevaliers romainsrdquo S DEMOUGIN H DEVIJVER i M-T RAEPSAET-CHARLIER
(eds) Lrsquoordre eacutequestre Histoire drsquoune aristocratie (IIe siegravecle av J-C ndash IIIe siegravecle ap J-C) Roma 1999 p 277-285
G ALFOumlLDY op cit p 76-77 126 J J FERRER La Repuacuteblica participada Intereses privados y negocios puacuteblicos en Roma 2005 p 40-42 i 77 127 E BADIAN Publicans and sinners Private enterprise in the service of the Roman Republic Oxford 1972 p 15-16 128 LIVI 23491
75
arques buides com a consequumlegravencia de les despeses de la guerra Finalment aquesta situacioacute
tan delicada es pogueacute resoldre mercegraves a la participacioacute de dinou ciutadans units en tres
societates que prestaren a lrsquoEstat la quantitat suficient A partir drsquoaleshores i durant la resta de
lrsquoegravepoca republicana la foacutermula de les societates publicanorum ben reconeguda juriacutedicament
faria fortuna
Polibi nrsquoexplica lrsquoestructura i funcionament amb tot detall129 estaven encapccedilalades per
un magister que era un dels mateixos membres que constituiumlen la societas elegit anualment
pel conjunt dels integrants130 Al seu dessota es trobava un conjunt de decumani a meacutes drsquoalgun
auctor (o manceps) la funcioacute del qual era representar la societas en les subhastes puacutebliques i
estava capacitat per presentar ofertes als magistrats signar els contractes i consignar les
garanties oportunes131 A meacutes a meacutes les societates amb interessos provincials tambeacute
disposaven de pro magistri que actuaven en representacioacute seva fora drsquoItagravelia i que tenien un
conjunt de subalterns que podia estar format per lliberts esclaus i fins i tot provincials 132 Era
drsquoobligat compliment inscriure en una llista oficial tots els socis per beacute que tambeacute es
contemplaven les participacions anogravenimes de persones que invertien en la societas (i que
participaven dels beneficis com qualsevol altre) perograve que preferien no figurar com a socis de
ple dret Entre ells baldament la promulgacioacute de la lex Claudia de naue senatorum hi havia
senadors que no volien deixar drsquoaprofitar les bones perspectives que oferia el moacuten dels
negocis
Abans de prosseguir amb el paper que aquests grans homes de negocis jugaven als
territoris provincials cal alertar que durant tot el nostre periacuteode hom distingia amb prou
claredat entre els equites i els publicani a diferegravencia del que passaragrave a partir del segle II avanccedilat
i especialment durant el I aC133 quan ambdues denominacions tendiran a confondrersquos Els
publicani eren en sentit estricte individus que arrendaven la recaptacioacute dels publica
(impostos) Perograve tambeacute rebien aquest nom altres persones que licitaven lrsquoexplotacioacute de mines
terres obres de construccioacute o de manteniment o beacute que es dedicaven a fer negoci amb el
129 POLIBI 617 130 CICEROacute Ad Att 5152 Ad fam 139 i Verr 22173 22182 i 23167-168 131 CICEROacute Pro Plan 322 i Verr 2141-142 FEST s u manceps 132 CICEROacute Verr 22188 133 L HARMAND Socieacuteteacute et eacuteconomie de la reacutepublique romaine 1993 p 109
76
diner134 com ara faenatores i argentarii (prestamistes) negotiatores (comerciants) i molts
agricolae (terratinents) En un principi aquells que duien a terme aquestes tasques i aquells
que es presentaven a les adjudicacions de contractes puacutebliques no eren generalment de rang
equumlestre sinoacute meacutes baix i en ocasions molt meacutes baix135 Els estudis prosopogragravefics palesen
clarament que la majoria dels equites no es dedicaven a les grans activitats mercantils i
financeres136 dit drsquouna altra manera lrsquoordo equester no eacutes lrsquoequivalent a una burgesia comercial
romana137 Una altra cosa eacutes clar era que aquests personatges que licitaven operessin ja fos a
la peniacutensula Itagravelica a la Ibegraverica o a qualsevol altre racoacute de lrsquoimperi en nom i representacioacute
drsquoalgun dels equumlestres que es dedicava a dirigir aquestes activitats fet que a la llarga acabaria
comportant la confusioacute de denominacions
Les possibilitats econogravemiques que comportaven les proviacutencies despertaven lrsquointeregraves (i
lrsquoavidesa) de tots aquests personatges independentment que fossin equumlestres o no Els
negotiatores de la mateixa manera que els publicani no actuaven directament sobre els
territoris annexionats sinoacute que hi enviaven els seus pro magistri A partir dels testimonis
epigragravefics procedents de la banda oriental del Mediterrani estagrave ben documentada la seva
presegravencia en lrsquoentorn grec Molts drsquoells malgrat eacutesser identificats genegravericament com a Ῥομάιοι
no eren progravepiament romans sinoacute itagravelics i particularment campanians lucans apulis i
siciliotes tal i com evidencien els seus cognomina138 Malauradament per a la banda
occidental no tenim a lrsquoabast la mateixa riquesa de fonts i eacutes meacutes complicat de rastrejar-los
perograve no hi ha cap mena de dubte sobre la seva presegravencia com posen de manifest algunes
referegravencies en relacioacute amb lrsquoexistegravencia drsquoitagravelics al nord drsquoAgravefrica abans de 146 aC139 Apiagrave
nrsquoassenyala la seva presegravencia en parlar de la reaccioacute enfurismada del poble de Carthago en
sentir les noves de la comissioacute senatorial que srsquohavia entrevistat amb les autoritats romanes
en el context previ a lrsquoesclat de la darrera guerra puacutenica La ira el portagrave a atacar els itagravelics que
134 LIVI 23491 i s 241810 i 45183 135 POLIBI 6172-5 136 C NICOLET LrsquoOrdre eacutequestre agrave lrsquoeacutepoque reacutepublicaine 312-43 av J-C 1974 vol 2 Nicolet recolliacute dades
prosopogragravefiques de tres-cents setanta equites dels quals nomeacutes disset foren publicans i quaranta-sis es
dedicaven al comerccedil o a les finances 137 J J FERRER ldquoPoder econoacutemico en Roma el Ordo Publicanorumrdquo Millars Espai i Histograveria 19 1996 p 21-26 138 P A BRUNT Italian manpower Oxford 1987 p 205 L HARMAND op cit p 100-102 139 POLIBI 376 APIAgrave Lyb 92
77
pogueren ategravenyer a la ciutat als quals acusava de traiumldors i els culpava de la seva dissortada
situacioacute
Encara relacionat amb el moacuten del comerccedil les fonts literagraveries antigues registren la
presegravencia drsquoindividus de tota mena i condicioacute a proviacutencies sovint acompanyant els exegravercits
de conquesta per oferir-los tota mena de productes i serveis entre els quals es documenten
endevins sacrificadors i prostitutes Amb relacioacute a aquest darrer i ndashsi acceptem la xifra de
Poliegrave de les dues mil prostitutes expulsades dels campaments numantins el 134 aC per Escipioacute
Emiliagravendash nombroacutes grup140 malgrat que la informacioacute que ens ha arribat eacutes molt migrada podem
situar la seva posicioacute social a traveacutes drsquoalgunes dades generals A Roma la prostitucioacute era una
activitat socialment mal considerada perograve al mateix temps hom acceptava que era necessagraveria
i agravedhuc que tenia consequumlegravencies beneficioses per a la societat en conjunt en la mesura que
contribuiumla a evitar que els homes caiguessin en la indecegravencia de cometre actes indignes
reprovables moralment i perseguits legalment com lrsquoadulteri o lrsquoestupre141 En general les
prostitutes pertanyien als sectors meacutes baixos de la societat independentment que fossin
dones lliures o esclaves142 i les maneres drsquoesdevenir-ho eren variades143 podien ser dones
abandonades quan eren nenes per llur progravepia famiacutelia quan aquesta es trobava en una situacioacute
econogravemica desesperada esclaves dones que havien estat condemnades per algun delicte
(habitualment adulteri) a exercir la prostitucioacute dones violades que quedaven relegades a una
posicioacute social marginal o beacute dones que practicaven la prostitucioacute meacutes o menys per voluntat
progravepia En aquest darrer grup perograve cal distingir entre les que davant drsquoun panorama
econogravemic molt precari veien aquesta activitat com una forma drsquoobtenir recursos per
140 Per beacute que aixograve no significa necessagraveriament que totes fossin romanes i itagraveliques sinoacute que tambeacute podria ser
que nrsquohi haguessin drsquoautogravectones que aprofitarien les circumstagravencies de tenir a la vora les tropes romanes per fer
negoci Al respecte cf C HERREROS ldquoProstitutas romanas en el ejeacutercito de los Escipiones deseo moderacioacuten y
deberrdquo I CALERO i V ALFARO (eds) Las hijas de Pandora historia tradicioacuten y simbologiacutea Maacutelaga 2005 p 181-182 141 HORACI Sat 1231 142 No obstant el fet que moltes podien eacutesser lliures les prostitutes es trobaven a lrsquoescalafoacute meacutes baix de tots de la
poblacioacute ingenua Prova drsquoaixograve eacutes que estaven mancades de cap mena de dret i juriacutedicament entraven a la
categoria de turpes personae (PAULUS Dig 37123) que incloiumla a totes aquelles persones que tenien alguna mena
de mancanccedila que els impedia algunes capacitats sobretot aquelles relatives a lrsquoagravembit de lrsquoaccioacute cosa que significa
que no podien fer testament ser beneficiagraveries drsquoheregravencies contraure matrimoni legal o rebre donacions Eacutes meacutes
la llei tot sovint ni les emparava ategraves que si per exemple eren viacutectimes drsquoun robatori la llei considerava que la
causa havia estat la libidinositat i per tant el lladre no podia ser inculpat pel simple fet que des del punt de vista
legal no srsquohavia produiumlt cap furt (C HERREROS ldquoLas meretrices romanas mujeres libres sin derechosrdquo Iberia
Revista de la Antiguumledad 4 2001 p 111-117) 143 C HERREROS i M C SANTAPAU ldquoProstitucioacuten y matrimonio en Roma iquestuniones de hecho o de derechordquo Iberia
8 2005 p 100-101
78
sobreviure i les que la veien com un mitjagrave per obtenir meacutes quotes de llibertat que els estaven
completament vetades si es mantenien dins de la via de la ldquodecentrdquo dona casada Deixant de
banda aquest darrer cas la majoria de les prostitutes com veiem era drsquoextraccioacute social baixa
o molt baixa i pertanyia a sectors econogravemicament desafavorits En canvi aquestes uacuteltimes
podien venir de grups socials no tan baixos i algunes que esdevindrien veritables prostitutes
de luxe arribarien a obtenir fortunes considerables oferint els seus serveis a homes de classes
meacutes altes que les frequumlentarien durant periacuteodes de temps meacutes o menys llargs144 La presegravencia
drsquoaquesta mena de cortesanes fou al capdavall una meacutes de les consequumlegravencies de lrsquoexpansioacute
de Roma pel Mediterrani i particularment per orient des drsquoon arribaren a la Urbs al segle II
aC145 i per tant tambeacute es beneficiaren a la seva particular manera de les riqueses que afluiumlen
a Roma des de les proviacutencies
Lrsquoesment a la presegravencia drsquoendevins i sacrificadors entre els contingents civils que
anaven al darrere de les tropes de Roma tambeacute eacutes prou interessant sobretot si la posem en
relacioacute amb alguna altra notiacutecia que fa referegravencia a aquests individus Particularment cal
recordar que en el temps de la segona guerra puacutenica a lrsquoalccedilada de 213 aC Livi146 registra
lrsquoarribada massiva de plebeus a la Urbs procedents del camp com a consequumlegravencia del context
de temor general provocat pel conflicte Amb aquest fet explica que en aquells moments
srsquoestenguessin ragravepidament per tota la ciutat tant en lrsquoagravembit privat com encara meacutes greu al
seu parer en el puacuteblic nous cultes i ritus estranys a les tradicions progravepies dels romans i amb
ells es multiplicaven els individus que srsquoarrogaven la capacitat per oficiar-los als quals
anomenava sacrificuli (literalment ldquosacrificadoretsrdquo amb un evident to despectiu) i uates
(endevins)147 La transformacioacute de la religiositat dels romans esdevingueacute un assumpte tan
serioacutes que srsquoarribagrave a tractar al Senat per tal de posar-hi remei i evitar que les tradicions de
144 J GUILLEacuteN Urbs Roma Vida y costumbres de los romanos Salamanca 1977 vol 2 p 312 145 Lrsquoexistegravencia de prostitutes de luxe al segle II aC queda ben recollida per Plaute a la seva comegravedia Trinummus
2123-36 on assenyala amb ironia lrsquoavidesa de benefici que solien mostrar ldquonam qui amat quod amat quom
extemplo sauiis sagittatis perculsust ilico res foras labitur liquitur lsquoda mihi hoc mel meum si me amas si audesrsquo
ibi ille cuculus lsquoocelle mi fiat et istuc et si amplius vis dari dabiturrsquo ibi illa pendentem ferit iam amplius orat non
satis id est mali ni amplius etiam quod ecbibit quod comest quod facit sumpti nox datur ducitur familia tota
uestiplica unctor auri custos flabelliferae sandaligerulae cantrices cistellatrices nuntii renuntii raptores panis
et peni fit ipse dum illis comis est inops amatorrdquo 146 LIVI 2516-12 147 LIVI 2518
79
Roma fossin substituiumldes148 Malgrat que lrsquohistoriador pataviacute no ho diu clarament eacutes evident
que aquests personatges que srsquoaprofitaven de la inseguretat i la inquietud de la poblacioacute per
obtenir un benefici econogravemic eren alguns dels camperols nouvinguts procedents de lrsquoentorn
rural llatiacute i itagravelic tot i que no seria gens estrany que drsquoaltres fossin habitants de la mateixa
ciutat que veurien tambeacute una bona oportunitat de millorar llur economia en un moment
drsquoinestabilitat En qualsevol cas a partir de les paraules de Livi es pot descartar que aquests
endevins i sacrificadors pertanyessin a les classes altes ategraves que explicita que ja drsquoentrada
alguns ciutadans srsquoindignaren per lrsquoegravexit que tenien els cultes estrangers149 ciutadans que sens
dubte eren membres de lrsquoaristocragravecia ategraves que per una banda lrsquohistoriador els denomina
boni (els bons) i de lrsquoaltra tradicionalment aquests havien estat els meacutes grans defensors del
mos maiorum i les tradicions meacutes genuiumlnament romanes De manera que entre ells hi hauriacuteem
drsquoidentificar ciutadans drsquoextraccioacute social baixa sense exclourersquon drsquoaltres de capes intermegravedies
i meacutes ben posicionades com es podria arribar a deduir del detall sobre la manca de mesures
preses pels edils i els tresuiri capitales cosa que provocagrave la queixa encesa dels patres ja que
els responsabilitzaven drsquohaver permegraves que els cultes forans srsquoescampessin per la ciutat150
Tot i la presegravencia dels grans homes de negocis el cert eacutes que la majoria de les persones
que com ja hem anat veient es dedicaven al comerccedil ndashen el sentit meacutes divers del termendash a
Roma (com en altres assentaments drsquoItagravelia o a proviacutencies) no pertanyien progravepiament a lrsquoordo
equester sinoacute que constituiumlen un grup juntament amb els sectors artesans que srsquohavien
multiplicat a la Urbs i a drsquoaltres ciutats itagraveliques arran de lrsquoexpansioacute econogravemica 151 Drsquoaquesta
manera les circumstagravencies relacionades amb lrsquoexpansioacute havien fet sorgir meacutes i noves
necessitats que calia satisfer construir vaixells destinats a la guerra elaborar productes (com
per exemple atuells ceragravemics diversos) que podien necessitar els soldats en campanya
construir obres puacutebliques i monumentals a Roma amb finalitats commemoratives i
propagandiacutestiques etc Tot plegat havia motivat lrsquoaparicioacute de nous tallers artesanals
habitualment modestos i de caire familiar (incloent-hi els esclaus152) tot i que en els casos de
les officinae de meacutes entitat les famiacutelies que els regentaven solien incloure-hi a meacutes drsquoalguns
148 LIVI 2519-12 149 LIVI 2519 150 LIVI 25110 151 G ALFOumlLDY op cit p 77-78 152 W L WESTERMANN ldquoIndustrial Slavery in Roman Italyrdquo Journal of Economic History 2 1942 p 149-156
80
dels seus esclaus tambeacute lliberts153 Tambeacute podien contractar proletaris urbans el nombre dels
quals al llarg de la centuacuteria no feacuteu altra cosa que creacuteixer de manera veritablement dramagravetica
ja que lrsquooferta no podia ser coberta de cap manera amb la demanda de treballadors dels tallers
de Roma o drsquoaltres ciutats drsquoItagravelia Aixograve no obstant la quantitat de persones que arribava a la
Urbs cada cop era meacutes gran Aquestes masses de proletarii estaven formades pels sectors meacutes
depauperats de la mateixa poblacioacute de Roma entre els quals hi havia molts dels antics petits
propietaris afectats per lrsquoexpansioacute dels latifundis als quals srsquoafegia poblacioacute vinguda de
comunitats llatines i itagraveliques que sovint patien el mateix mal154 i que a meacutes a meacutes esperaven
millorar llur condicioacute social a traveacutes de la residegravencia a Roma155 ategraves que drsquoaquesta manera
tenien lrsquoesperanccedila drsquoacabar obtenint la ciutadania romana Tanmateix el que feien era abocar
la ciutat al colmiddotlapse Les mateixes autoritats romanes conscients del problema arribaren a
prendre mesures en forma de bandejaments per rebaixar la pressioacute com ara els dels anys 187
aC (que implicagrave lrsquoexpulsioacute de la ingent quantitat de dotze mil llatins) 156 i 177 aC157
La pagesia en general fou el sector social menys afavorit pel proceacutes drsquoexpansioacute
Afectada primer com vegraveiem en parlar dels endevins i els sacrificadors per les consequumlegravencies
negatives de lrsquoaccioacute drsquoAnniacutebal sobre determinades zones de la peniacutensula i despreacutes per les
guerres de conquesta que consumien la millor part de la forccedila de treball camperola158 es veia
obligada en molts casos a desprendrersquos de llurs terres ndashque anaven a raure a mans dels grans
terratinentsndash i a cercar altres maneres de sobreviure ja fos treballant com a mercennari o
operarii a les explotacions dels rics159 o beacute ndashlrsquoopcioacute meacutes habitualndash emigrant cap a la ciutat on
la sort que els esperava sovint era passar a engruixir les files dels proletarii urbans Drsquoaquesta
manera el proletariat esdevingueacute una enorme massa depauperada que les elits dirigents
podien polititzar i emprar per als seus propis fins160 Per pobres que fossin no deixaven de ser
ciutadans i per tant estaven dotats drsquoun conjunt de drets ndashque ja hem repassat meacutes amunt en
parlar de la ciutadaniandash i de deures Els legionaris eren sempre ciutadans perograve no tots els
153 K HOPKINS Conquerors and slaves Cambridge 1978 p 48-52 154 PLUTARC Ti Grac 81-3 155 K HOPKINS Conquerors and slaves p 56 i s 156 LIVI 3934-6 157 LIVI 4197-12 158 POLIBI 31174 PLUTARC Ti Grac 94 APIAgrave Lyb 134 SALmiddotLUSTI Bell Iugur 418 159 CATOacute De agri cult 1451 160 G ALFOumlLDY op cit p 79-81
81
ciutadans podien eacutesser legionaris aquest eacutes precisament el cas dels proletarii romans com
que no assolien els miacutenims de riquesa establerts i en consequumlegravencia no podien costejar
lrsquoarmament formaven part del grup dels capite censi i estaven exempts del servei militar (no
eren adsidui)161 de tota manera en el transcurs del segle II aC davant de les necessitats
drsquoefectius militars per alimentar les tropes es rebaixagrave en diferents ocasions la quantitat
miacutenima per ser inclograves al cens162 Ara beacute com a ciues conservaven els seus drets poliacutetics i
malgrat que no podien aspirar a ser candidats per a cap magistratura perquegrave no srsquoho podien
permetre siacute que podien votar als comitia Aixograve no passava per alt als sectors de les elits que
comprenien molt beacute que les masses proletagraveries dirigides convenientment podien esdevenir
una forccedila poliacutetica important com es veieacute a partir sobretot del darrer terccedil del segle II aC en
lrsquoegravepoca dels germans Grac
Pel que fa a les capes meacutes inferiors de la societat aquestes estaven constituiumldes per
lrsquoara ingent massa drsquoesclaus En el moacuten romagrave republicagrave les formes com hom podia caure en la
condicioacute servil eren diverses163 Una de prou frequumlent era la pirateria i el segrest qualsevol
pirata (o comerciant) del Mediterrani que ataqueacutes una altra nau o algun establiment costaner
podia capturar homes dones o nens per dur-los a algun mercat drsquoesclaus (com el de Delos) on
obtenir bons beneficis Una altra era lrsquoabandonament dels expogravesits eacutes a dir les criatures no
reconegudes per llurs pares que deixaven a la seva sort i que en meacutes drsquouna ocasioacute acabaven
en mans drsquoindividus que els venien tambeacute als mercats drsquoesclaus En una liacutenia similar en
algunes comunitats els seus liacuteders arribaven a vendre alguns dels seus propis membres com a
esclaus I eacutes clar la possessioacute de diversos esclaus per part drsquoun mateix propietari podia
comportar el naixement a casa de fills drsquoesclaus (uernae) una pragravectica que a vegades era
esperonada pels mateixos propietaris Finalment una darrera forma de caure en lrsquoesclavitud
que fou la principal i meacutes habitual en el nostre periacuteode era la guerra i les consequumlegravencies que
sersquon derivaven drsquoaquesta manera una part dels venccediluts en els conflictes podia ser venuda com
a esclaus als mercats esclavistes164 Aixograve no significa perograve que tots els individus venccediluts a les
161 LIVI 1431-10 DIONIacuteS 416-17 GELmiddotLI Noct Att 161010-13 162 POLIBI 6193 CICEROacute Rep 22240 163 K R BRADLEY Slavery and Rebellion in the Roman world 140 BC-70 BC Londres 1989 p 19-22 R BRADLEY
Esclavitud y sociedad en Roma p 48-56 E D AUGENTI Il lavoro schiavile a Roma Roma 2008 p 5-12 164 Nomeacutes per posar un exemple de la magnitud que podia arribar a assolir lrsquoesclavitud com a consequumlegravencia drsquouna
guerra Livi (5221) assenyala que a la presa de Carthago es feren cinquanta-cinc mil esclaus
82
batalles acabessin reduiumlts a lrsquoesclavitud en alguns indrets (com veurem per a casos drsquoalgunes
comunitats iberes i celtiberes) els capturats podien recuperar la llibertat despreacutes drsquohaver
satisfet un rescat En altres casos en canvi tots o una part de les persones capturades eren o
beacute venudes sobre el terreny (esmentem en aquest sentit la presegravencia de mangones
testimoniada indirectament a les fonts literagraveries en algunes de les guerres produiumldes a la
Peniacutensula) o beacute eren repartits entre la soldadesca com a part del botiacute o de la soldada En
qualsevol cas no es pot dubtar que lrsquoexpansioacute comportagrave lrsquoaparicioacute de grans quantitats
drsquoesclaus malgrat que eacutes complicat drsquoestablir xifres meacutes o menys precises es calcula que a les
darreries de lrsquoegravepoca republicana al segle I aC hi havia a Itagravelia entre dos i tres milions
drsquoesclaus165
De fet lrsquoesclavitud a la Roma del segle II aC fou una de les consequumlegravencies derivades
del seu proceacutes drsquoexpansioacute Els esclaus tenien una funcioacute eminentment econogravemica ategraves que
molts drsquoells anaven destinats a treballar les terres dels propietaris terratinents especialment
drsquoaquells que posseiumlen i estaven acaparant grans extensions de terres particularment dels
territoris de la Itagravelia central i meridional ja que al nord a les terres guanyades als gals i on
srsquohavien establert cologravenies predominaven els pagesos lliures per damunt de la magrave drsquoobra
servil166 Durant aquella centuacuteria es desenvolupagrave el sistema drsquoexplotacioacute centrat en la figura de
la uilla bagravesicament a les zones del Laci i la Campagravenia que tenia una vocacioacute meacutes mercantil
que no pas destinada a lrsquoautoconsum drsquoacord amb el que expliquen els tractadistes agrogravenoms
de lrsquoantiguitat167 Els mateixos autors perograve posen de manifest que les uillae no nomeacutes eren
treballades per magrave drsquoobra servil sinoacute tambeacute per magrave drsquoobra lliure formada per jornalers que hi
treballarien a canvi drsquoun salari168 Drsquoesclaus amb tot no nrsquohi havia nomeacutes al camp sinoacute en
molts altres sectors productius tambeacute a ciutat com ara als tallers artesanals i al servei
domegravestic169
165 P A BRUNT Italian manpower p 121-130 K HOPKINS Conquerors and slaves p 10 Les recerques meacutes recents
de tota manera tendeixen a considerar que la xifra drsquoesclaus no arribaria a assolir aquestes quantitats tan
elevades W SCHEIDEL ldquoHuman Mobility in Roman Italy II The Slave Populationrdquo JRS 95 p 67 S T ROSELAAR
ldquoRegional variations in the usehelliprdquo p 585 166 A MARCONE Storia dellrsquoagricoltura romana Dal mondo arcaico allrsquoetagrave imperiale Roma 1997 p 126 167 CATOacute De agri cult VARROacute Re rust 168 CATOacute De agri cult 54 169 W L WESTERMANN ldquoIndustrial Slavery in Roman Italyrdquo p 149-156 K HOPKINS Conquerors and slaves p 48-56
W JONGMAN ldquoSlavery and the Growth of Rome The Transformation of Italy in the Second and First Centuries
83
Encara que estiguem parlant drsquoesclaus no hem de perdre de vista que en egravepoca
romana aquests no constituiumlen una classe social homogegravenia i unitagraveria sinoacute tot el contrari170
existien muacuteltiples categories dins del conjunt dels esclaus que venien definides a partir de
factors com la seva educacioacute o civilitzacioacute les tasques a les quals estaven destinats o el
tractament que rebien per part dels seus amos171 Aixiacute molts esclaus procedents del cultivat
moacuten grec estaven destinats a encarregar-se de tasques de caire intelmiddotlectual formar els fills de
les grans famiacutelies actuar com a metges privats prendre part fins i tot en activitats
diplomagravetiques etc Altres esclaus menys ldquocivilitzatsrdquo ndashentre els quals srsquohi trobarien en general
els hispani172 srsquoencarregarien meacutes aviat de tasques meacutes manuals i els meacutes bagraverbars anaven a
raure a lrsquoexplotacioacute de les mines i els latifundia Aquestes diferegravencies solien comportar tambeacute
un tracte diferenciat per part dels amos amb una agravemplia varietat que aniria des dels esclaus
que eren tractats amb la magravexima deferegravencia fins als que estaven condemnats a una vida
miserable als quals sersquols facilitava el miacutenim necessari per sobreviure173 De tota manera no
hem drsquooblidar que els esclaus eren possessions generalment costoses aixiacute que sovint certes
activitats de risc eren encomanades als treballadors lliures per evitar que cap esclau patiacutes
qualsevol mena de dany que li impediacutes de treballar i veieacutes retallada la seva eficiegravencia174
Una segona funcioacute que tenien els esclaus a Roma meacutes enllagrave de lrsquoestrictament
econogravemica era la social175 entre lrsquoaristocragravecia romana estava ben vist i incrementava el
prestigi de la gens el fet de tenir al seu servei un gran nombre drsquoesclaus en la mesura que aixograve
implicava un signe de riquesa De la mateixa manera el manteniment del prestigi tambeacute
portava amb frequumlegravencia no nomeacutes a cobrir les necessitats bagravesiques dels esclaus (sobretot els
que formaven part de la familia urbana) sinoacute fins i tot a satisfer-les amb generositat per evitar
que altres gentes aristogravecrates pensessin que la seva gasiveria era produiumlda per dificultats
econogravemiques
BCErdquo C EDWARDS i G WOOLF (eds) Rome the Cosmopolis Cambridge 2003 p 106 El darrer autor sosteacute que
lrsquoesclavitud era un fenomen que tenia una particular incidegravencia en lrsquoagravembit urbagrave meacutes agravedhuc que al rural 170 K BRADLEY Esclavitud y sociedad en Roma p 13-17 171 S TREGGIARI Roman Freedmen during the Late Republic Oxford 2003 p 8-9 K BRADLEY Esclavitud y sociedad
en Roma p 23-25 172 VARROacute Re rust 2104 173 K BRADLEY Esclavitud y sociedad en Roma p 78 i 105-113 174 J C DUMONT Servus Rome et lrsquoesclavage sous la Reacutepublique Roma 1987 p 778-779 175 K BRADLEY Esclavitud y sociedad en Roma p 28-29
84
Perograve els esclaus acomodats serien en conjunt una minoria davant del nombre
considerable drsquohomes i dones que es veien obligats a dur una vida dura i precagraveria al servei
drsquouns amos que arribat el cas no dubtarien a emprar megravetodes violents contra ells i que els
podien sotmetre a abusos de tota mena al capdavall juriacutedicament no eren altra cosa que beacutens
privats i per tant els amos podien fer amb ells tot allograve que els plagueacutes perquegrave cap legislacioacute
no cobria els maltractaments que sersquols podia infligir Davant drsquoaquesta mena de situacions
hom podria esperar que sorgissin reaccions per part dels esclaus I efectivament estan ben
documentats diversos mitjans enginyats per escapar a aquest tipus de vida amb reaccions que
anaven des de la simulacioacute drsquoestar malalts i la destruccioacute la manipulacioacute o el robatori de beacutens
de lrsquoamo fins a la fugida o el suiumlcidi per beacute que aquestes darreres opcions no eren les meacutes
frequumlents176 Allograve que no srsquoarribagrave a produir mai ndashsi meacutes no en el nostre periacuteodendash foren revoltes
esclaves a gran escala tot i que puntualment al llarg del segle II aC siacute que srsquohan documentat
unes escasses rebelmiddotlions localitzades com la de Praeneste de 198 aC la drsquoEtruacuteria el 196 aC o la
de lrsquoApuacutelia el 185 aC177 De fet aquesta mena de reaccions eren molt rares tant per la
inexistegravencia drsquouna consciegravencia de classe esclava produiumlda per totes les diferegravencies internes
entre els esclaus com pel temor que inspiraven les represagravelies i els correctius que aplicarien
els amos si la revolta fracassava178
Malgrat que en molts casos un esclau havia perdut la llibertat per sempre meacutes tambeacute
nrsquohi havia molts altres que acabaven essent alliberats meacutes tard o meacutes drsquohora De fet drsquoenccedilagrave de
la segona guerra puacutenica i durant el segle II aC (i encara al I aC) el nombre de lliberts anagrave
augmentant179 despreacutes de tot eacutes prou logravegic que sigui aixiacute ja que com major era la quantitat
drsquoesclaus meacutes gran era el nombre drsquoindividus susceptibles drsquoeacutesser enfranquits Aixograve no
significa que en temps anteriors no existissin a Roma esclaus que eren alliberats ategraves que la
seva presegravencia estagrave ben testimoniada ja a la llei de les XII taules180 i per tant nrsquohi havia drsquohaver
abans del segle V aC A meacutes a meacutes la manumissioacute era una pragravectica que estava ben regulada
per llei des drsquoalmenys lrsquoany 357 aC moment a partir del qual srsquoestabliacute una taxa la uicesima
176 K BRADLEY Slavery and Rebellionhellip p 31-44 K BRADLEY Esclavitud y sociedad en Roma p 133-157 177 LIVI 39298 i 39416 i ss 178 K BRADLEY Slavery and Rebellionhellip p 42-44 179 Lrsquoincrement del nombre de lliberts queda reflectit en una dada que transmet Livi (271011) segons el qual vers
209 aC lrsquoerari de Roma havia ingressat prop de quatre mil lliures drsquoor en concepte de taxes de manumissioacute
(uicesima libertatis uid infra) 180 Lex XII Tabularum 58
85
libertatis que gravava el cinc per cent sobre el valor de cada esclau enfranquit181 Tanmateix
el moment exacte a partir del qual comencen a aparegraveixer els lliberts eacutes mal conegut ategraves que
no es troba un consens entre tots els autors de lrsquoantiguitat que en fan referegravencia aixiacute per a Livi
i Plutarc el primer enfranquiment tingueacute lloc el primer any de la Repuacuteblica182 perograve per a Dioniacutes
drsquoHalicarnagraves en canvi fou molt abans en egravepoca monagraverquica i concretament durant el regnat
de Servi Tulmiddotli183 En qualsevol cas no eacutes aquesta una quumlestioacute rellevant per al nostre objectiu
Meacutes important eacutes remarcar allograve que significava per a un antic esclau (i per al seu antic amo)
obtenir ndasho recuperar segons el casndash la llibertat
Les motivacions per a lrsquoenfranquiment eren muacuteltiples184 alguns amos la concedien en
reconeixement de megraverits dels treballs prestats o de la confianccedila i fidelitat mostrada drsquoaltres
els alliberaven per incrementar les seves clienteles i drsquoaltres finalment aprofitaven el fet que
un llibert esdevenia automagraveticament un ciuis per seguir disposant dels seus serveis ara com a
client i sobretot perquegrave fos lrsquoEstat qui el mantingueacutes a traveacutes dels repartiments gratuiumlts de
vitualles per beacute que aquest fenomen no es produiacute drsquouna manera meacutes marcada i ben
institucionalitzada fins a lrsquoegravepoca del tribunat de C Semproni Grac (123 aC)
Fos alliberat de la manera que fos185 lrsquoantic esclau obtenia o recuperava la llibertat i
quelcom meacutes que com hem vist anteriorment hi estava estretament relacionat la ciutadania
Ara beacute el llibert no esdevenia automagraveticament un ciuis optimo iure sinoacute que la seva era una
ciutadania rebaixada en tant que restava mancat drsquoalguns drets poliacutetics se li reconeixia el ius
suffragii perograve no el ius honorum o dit drsquouna altra manera podia emetre vots als comitia perograve
no es podia presentar com a candidat per a cap magistratura De la mateixa manera tampoc
181 LIVI 7167 182 LIVI 245-6 PLUTARC Public 75 183 DIONIacuteS 4224 184 A M DUFF Freedmen in the Early Roman Empire Oxford 1928 p 29 S TREGGIARI op cit p 17 185 A la Roma dels segles III-II aC srsquohavien establert diverses foacutermules juriacutediques per manumetre esclaus (cf P
LOacutePEZ BARJA Historia de la manumisioacuten en Roma de los oriacutegenes a los Severos Gerioacuten Anejos 11 2007 p 20-26
30-37 i S TREGGIARI op cit p 28) En primer lloc hi havia la manumissio censu que eacutes la que Dioniacutes (4224)
atribuiumla a Servi Tulmiddotli i que en egravepoca republicana nomeacutes es podia realitzar com el seu nom indica durant els
divuit mesos drsquoexercici dels censors El procediment pel que hom sap era simple nomeacutes calia que lrsquoesclau
sempre amb el vist-i-plau de lrsquoamo es presenteacutes davant drsquoun dels censors per tal que lrsquoinscriviacutes al cens En segon
lloc hi havia la manumissio uindicta a la qual feien referegravencia tant Livi (245-6) com Plutarc (Public75) i que
srsquoescenificava a traveacutes drsquouna cerimogravenia en la qual intervenia la uindicta (una vara) i lrsquoamo declarava davant drsquoun
magistrat dotat drsquoauspicis (cogravensols i pretors generalment que srsquoencarregaven de registrat lrsquoacte) que atorgava
la llibertat al seu esclau Finalment hi havia la manumissio testamento a traveacutes de la qual un amo o mestressa
podia enfranquir a un o meacutes dels seus esclaus i esclaves per mitjagrave drsquoun acte testamentari
86
disposava de tots els drets civils ja que li estava negat el ius conubii i per tant estava legalment
prohibit que un llibert o lliberta es caseacutes amb una ingenua o un ingenuus per descomptat a
la pragravectica cadascuacute era meacutes o menys lliure de fer el que li plagueacutes perograve una unioacute drsquoaquestes
caracteriacutestiques no tenia el reconeixement juriacutedic de iustum matrimonium sinoacute que era
considerada un concubinatum De fet sembla que les prohibicions eren forccedila respectades
perquegrave habitualment els lliberts es troben casats amb llibertes186 sovint mantenint una
situacioacute que ja venia de quan eren esclaus (de manera que anteriorment ja es podien trobar
units en contubernium) i que podien regularitzar o reconegraveixer en eacutesser enfranquits Tot plegat
feia que per molt que gaudissin drsquoalguns drets de ciutadania els sectors de liberti apareguessin
com un grup social apart i diferenciat de la resta de ciutadans perograve en un sentit pejoratiu En
canvi els fills que havia tingut un llibert despreacutes drsquohaver estat enfranquit adquirien aquests
siacute la ciutadania plena amb tots els drets i deures que hi anaven associats
Com a ciutadagrave que era el llibert adquiria el praenomen i el nomen de lrsquoantic amo (de
manera que passava a estar integrat a la seva gens) i havia drsquoeacutesser inscrit al cens i a la tribu i la
classe censitagraveria pertinents Precisament aixograve sobretot lrsquoadscripcioacute a la tribu fou una quumlestioacute
que provocagrave controvegraversies durant tota lrsquoetapa republicana si meacutes no des del segle IV aC en
endavant187 La situacioacute sembla que quedagrave meacutes o menys establerta vers 233 aC moment en el
qual tots els lliberts quedaven obligats a inscriurersquos en una de les quatre tribus urbanes
(Esquilina Palatina Suburana i Collina)188 per beacute que el problema no quedagrave completament
resolt Aixograve ho prova el fet que anys meacutes tard durant la censura de Ti Semproni Grac (169
aC) aquest pretenia expulsar a tots els lliberts de les tribus urbanes i impedir que es poguessin
inscriure en cap de les trenta-cinc ruacutestiques llevat dels que tinguessin fills de cinc o meacutes anys
els que ja srsquohavien inscrit durant la censura anterior o els que posseiumlssin un miacutenim de riquesa
en terres valorat en trenta mil sestercis Aquesta mesura radical fou frenada pel seu collega C
Claudi Pulcher que considerava que posar-la en pragravectica equivalia a negar als lliberts tant la
ciutadania com la llibertat Al final ambdoacutes arribaren a lrsquoacord de mantenir lrsquoadscripcioacute dels
186 P LOacutePEZ BARJA ldquoFear of Freedmen Roman Republican Laws and Voting Procedurerdquo A SERGHIDOU (ed) Fear
of Slaves ndash Fear of Slavement in Ancient Mediterranean XXIXe colloque du Groupe du Recherche sur lrsquoEsclavage
dans lrsquoAntiquiteacute Besanccedilon 2007 p 125-126 187 LIVI 94611-12 DIODOR 20364 PLUTARC Public 75 188 LIVI per 20
87
lliberts perograve a una uacutenica tribu que srsquoelegiacute a sorts i que resultagrave ser lrsquoEsquilina189 El fet que
anessin sorgint aquestes iniciatives de caragravecter restrictiu en contra dels lliberts srsquoexplica per
lrsquoaugment del seu nombre cosa que podia representar una amenaccedila per a lrsquoordre establert de
la Repuacuteblica en tant que hom considerava que cada cop meacutes podien aconseguir una
influegravencia poliacutetica remarcable que els sectors dirigents no estaven disposats a acceptar si meacutes
no sense cap mena de control Un altre factor que apunta en la mateixa direccioacute de lrsquoincrement
del nombre de lliberts teacute a veure amb la uicesima libertatis190 una taxa que permetia obtenir
uns diners que anaven destinats a crear un fons de reserva per a utilitzar-lo en circumstagravencies
criacutetiques191 Tot i que les dades soacuten escasses tot sembla indicar que les quantitats que es
recaptaven eren considerables192 i per tant el nombre de manumissions havia drsquoeacutesser forccedila
elevat
Des del punt de vista poliacutetic allagrave on els lliberts i els seus fills tenien una forccedila meacutes
notograveria era als comitia tributa193 i als concilia plebis com quedagrave demostrat ja a les acaballes del
segle IV aC amb lrsquoampli suport que donaren al llibert Flavi per ategravenyer el tribunat de la plebs
(304 aC)194 De fet es pot considerar que eren una de les principals veus de la plebs romana
sense que aixograve signifiqui que parlessin en nom del conjunt dels sectors populars ni que les
seves demandes fossin coincidents amb les drsquoaltres sectors de la plebs (els lliberts meacutes pobres
compartien meacutes necessitats amb els ingenui pobres que no pas amb els lliberts meacutes ben
posicionats)195 Per altra banda els lliberts i particularment els meacutes rics podien eacutesser emprats
com a agents de pressioacute en contextos poliacutetics una pragravectica que es feia meacutes habitual a mesura
que ens acostem a les darreries del segle II aC Aixograve eacutes precisament el que feacuteu Ti Semproni
Grac per combatre al seu oponent Octavi196 Un patroacute poderoacutes podia disposar drsquoun o meacutes
lliberts especialitzats en afers poliacutetics que tinguessin sempre les orelles i els ulls a punt per
recollir informacioacute entre la poblacioacute romana o fins i tot podien actuar amb tota discrecioacute per
189 LIVI 45151-6 CICEROacute De orat 1938 190 LIVI 7167 191 Com era el cas de lrsquoany 209 assenyalat a la nota 177 o drsquoaltres que ja se situen al segle I aC en relacioacute amb les
guerres civils (PLINI 3355 OROSI 6155) 192 Livi (271011) explica que lrsquoany 209 aC hi havia un fons de quatre-centes lliures drsquoor mentre que Ciceroacute (ad Att
2161) afirma que la uicesima libertatis era una de les principals fonts drsquoingressos de lrsquoaerarium 193 Segons Ciceroacute (Sest 114) la tribu Velina era una autegraventica ldquoplagardquo de lliberts 194 LIVI 946 DIODOR 20366 CICEROacute Att 618 PLINI Nat Hist 3317 VALERI MAgraveXIM 252 195 S TREGGIARI op cit p 168 196 PLUTARC Ti Grac 124
88
negociar algun afer determinat en nom del patroacute aquestes tasques que comencen a
despuntar a finals del segle II aC es desenvoluparen plenament durant la seguumlent centuacuteria197
Aixiacute doncs els lliberts esdevenien ciutadans perograve la situacioacute social i econogravemica en quegrave
quedaven quan obtenien lrsquoenfranquiment depenia sovint de la situacioacute que tenien quan eren
esclaus Aixiacute el llibert drsquoun home ric podia quedar en una condicioacute prou favorable mentre
que al drsquoun home menys acomodat lrsquoesperava una vida amb meacutes dificultats progravepia de
qualsevol dels proletarii que sobrevivien gragravecies als congiaria que donaven els rics als meacutes
desafavorits per incrementar el seu prestigi i popularitat198 Alguns lliberts srsquoesforccedilaren per
millorar la seva situacioacute personal i tenim alguns casos ben testimoniats en quegrave reeixiren i
assoliren posicions encimbellades Al segle II aC per exemple trobem la famiacutelia drsquoA Gabini
lrsquoavi del qual havia estat ndashdrsquoacord amb la tradicioacute199 per beacute que podia haver estat manipulada
per part dels seus enemicsndash un esclau ceramista de Cales que lrsquoany 138 aC esdevingueacute tribuacute de
la plebs i acabagrave donant lloc a una dinastia de senadors
Tot i aixograve el que sembla meacutes habitual eacutes que els manumesos es fessin cagraverrec de les
tasques productives i comercials com a treballadors (a compte propi o de llur patroacute) en tallers
artesanals i botigues200 Generalment quan eren esclaus havien comenccedilat com a aprenents i
en eacutesser enfranquits es podien situar al capdavant de la botiga Per altra banda els patrons
ben situats podien valdrersquos dels seus clients lliberts ndashque quedarien en una posicioacute
relativament acomodadandash per dur a terme tasques administratives ja fos relacionades amb
propietats immobiliagraveries (cases i terres) o amb afers financers tant a Itagravelia com a proviacutencies201
Era a aquest darrer grup meacutes ric que pertanyien bona part dels lliberts que es troben
duent a terme operacions econogravemiques diverses de les quals no nomeacutes es beneficiarien llurs
patrons sinoacute tambeacute ells mateixos De la mateixa manera que lrsquoepigrafia com veurem meacutes
endavant posa de relleu la presegravencia de socii itagravelics a la conca oriental del Mediterrani tambeacute
fa referegravencia a lrsquoexistegravencia de lliberts des drsquoalmenys mitjan segle II aC (molts drsquoells tambeacute amb
197 S TREGGIARI op cit p 193 Segurament un dels casos meacutes remarcables de llibert amb un paper important
relacionat amb afers poliacutetics fou ja a inicis del segle I aC Crisogravegon al servei de Sulmiddotla (CICEROacute Rosc Amer 26-7
PLUTARC Cicero 32-5) 198 LIVI 375711 G ALFOumlLDY op cit p 78 199 CICEROacute Legg 335 i LIVI pergamiacute drsquoOxirrinc per 54 200 S TREGGIARI op cit p 160-161 201 Ibid
89
cognomina que evidencien el seu origen itagravelic) sobretot a Delos202 Novament les dades a
lrsquoabast soacuten marcadament meacutes escasses a occident per al nostre periacuteode perograve creiem que no hi
ha motius per dubtar de la seva presegravencia com es despregraven dels testimonis epigragravefics meacutes
antics que els situen en relacioacute amb les explotacions mineres de lrsquoentorn de Carthago Noua a
principis del darrer terccedil del segle II aC si beacute fan pensar en la possibilitat que hi fossin presents
ja anys abans203
22 ROMA I LES COMUNITATS ITAgraveLIQUES AL SEGLE II AC
Lrsquoexpansioacute romana pel sogravel itagravelic afectagrave com eacutes evident tambeacute a les comunitats
autogravectones de cada zona i llurs societats des dels segles IV i III aC de manera que caldragrave que
tambeacute en fem esment per veure quines relacions hi havia entre Roma i els pobles itagravelics que
no ho oblidem seran els que conjuntament participaran a les guerres de conquesta
mediterragravenies
La peniacutensula Itagravelica estava habitada per una multiplicitat de pobles cadascun amb les
seves particularitats que els romans saberen aprofitar o modificar convenientment per als
seus interessos tot desenvolupant diferents formes de submissioacute aixiacute per exemple pobles
com els volscs els hegravernics els faliscs o els etruscs residien en nuclis amb un urbanisme meacutes o
menys desenvolupat cosa que facilitagrave el control per part de Roma mentre que drsquoaltres com
els samnites tenien un model drsquoorganitzacioacute territorial basat en assentaments dispersos i
tenien una societat menys estratificada cosa que en dificultava meacutes el control i suposagrave el
desenvolupament drsquoaltres foacutermules204
202 Per exemple a la inscripcioacute AE 190860 = CIL I2 22238 (datada entre 142 i 134 aC) srsquoesmenten dos lliberts al
costat de dos ingenui que dedicaven conjuntament una ara a la nimfa Maia i lrsquoepiacutegraf AE 1910159 = CIL I2 22247
(datat entre mitjan II i mitjan I aC) recorda a un conjunt de set esclaus dos lliberts i dos ingenui que dedicaren
un signum al deacuteu Vulcagrave Probablement tots ells eren membres pertanyents a collegia 203 J M ABASCAL i S F RAMALLO La ciudad de Carthago Nova la documentacioacuten epigragravefica Murcia 1997 p 441-
443 204 E T SALMON The making of Roman Italy Londres 1982 p 61 W V HARRIS ldquoThe Italians and the empirerdquo W
V HARRIS (ed) The imperialism of mid-republican Rome Roma 1984 p 94 G DrsquoHENRY ldquoLa romanizzazione del
Sannio nel II e I secolo aCrdquo La romanisation du Samnium aux IIe et Ier siegravecles av J-C Actes du colloque organiseacute
par les Centre Jean Beacuterard en collaborations avec la Soprintendenza archeologica e per i BAAAS del Moles et
Soprintendenza archeologica per le Province di Salerno Avellino e Benevento Naples Centre Jean Beacuterard 4-5
Novembre 1988 Napoli 1988 p 9
90
Lrsquoexpansioacute comportagrave que Roma passeacutes a gestionar nombrosos territoris a traveacutes de
diferents mecanismes com ara lrsquoestabliment de cologravenies ndashtant de dret romagrave com de dret llatiacutendash
i drsquoaltres formes drsquoassentament com els fora o els conciliabula205 Els assentaments colonials
comenccedilaren a aparegraveixer lrsquoendemagrave mateix de la dissolucioacute de la Lliga Llatina (338 aC) perograve no
tots els establiments colonials eren iguals ategraves que es distingien en funcioacute de lrsquoestatut juriacutedic
Aixiacute per una banda hi havia les coloniae ciuium Romanorum conegudes a vegades com a
coloniae maritimae pel fet drsquoestar establertes sovint al litoral En un principi nomeacutes eren dues
Ostia206 i Antium207 i de fet durant la resta del segle IV fins a finals del III aC no van ser gaire
nombroses ja que nomeacutes sersquon deduiumlren vuit meacutes Tarracina (329 aC)208 Minturnae (296 aC)209
Sinuesa (296 aC)210 Sena Gallica (283 aC)211 Pyrgi (268 aC)212 Castrum Nouum (c 264 aC)213
Alsium (247 aC)214 i Fregenae (246 aC)215 En conjunt es tracta drsquoestabliments meacutes o menys
reduiumlts pensats per allotjar uns tres centenars de ciutadans de dret romagrave per beacute que molts no
eren inicialment ciues optimo iure sinoacute que al costat drsquoindividus progravepiament romans hi havia
ciutadans llatins promocionats Entre els uns i els altres es trobaven camperols necessitats de
terres artesans i comerciants216 als quals sersquols assignava un lot de terres de la mateixa
superfiacutecie Un element definidor drsquoaquest tipus drsquoassentament era que calia que el seu territori
hagueacutes estat repartit segons criteris romans fet que no es donava en lrsquoaltra categoria de
cologravenies les llatines217 Tot plegat portava a considerar-les com una extensioacute de la mateixa
Roma i eacutes que eren instalmiddotlades sobre terrenys amb la categoria juriacutedica drsquoager Romanus Les
seves funcions eren sobretot militars i de control del territori de fet si parem esment a la
situacioacute geogragravefica veiem que les primeres cologravenies es trobaven assentades en territoris
llatins meacutes o menys propers a Roma perograve de mica en mica es van escampant a meacutes distagravencia
205 E T SALMON op cit p 59-60 206 Livi (1339) porta la deduccioacute drsquoOstia a egravepoques exageradament reculades ja que lrsquoatribueix a una iniciativa
drsquoAncus Marcioacute 207 LIVI 314-7 208 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1144 209 LIVI 925 i 10217 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1146 210 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1146 211 LIVI per 15 212 LIVI 3636 213 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 214 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 215 LIVI per 19 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 216 F E BROWN Cosa The making of a Roman town Michigan 1980 p 15 217 M WEBER Historia agraria romana Madrid 2008 p 82
91
i en contrades que permetien tenir sota vigilagravencia espais estrategravegics on residien altres
comunitats diferents Minturnae i Sinuesa al Samni Sena Gallica a lrsquoAdriagravetic i a tocar dels
territori dels gals senons i Pyrgi i Castrum Nouum a Etruacuteria
Per altra banda hi havia les coloniae latinae que tambeacute servien per expandir el domini
romagrave sobre el sogravel itagravelic Es tractava de comunitats poliacuteticament autogravenomes poblades per
ciutadans de dret llatiacute i que gaudien drsquouns drets propis (els mateixos que els romans a excepcioacute
del ius suffragium i el ius honorum) i tambeacute drsquouns deures tant per a si mateixes com per a
Roma amb la qual mantenien estrets lligams I eacutes que les cologravenies llatines es fundaven sempre
sobre ager publicus i per tant sobre territoris que havien passat a Roma a traveacutes del dret de
conquesta Lrsquoager Romanus i lrsquoager publicus soacuten dos conceptes diferents el primer fa
referegravencia a aquells territoris de lrsquoentorn de Roma o drsquoaltres contrades de la peniacutensula Itagravelica
(no de proviacutencies) on els ciutadans podien exercir el dominium de ple dret i per tant les
propietats situades en ell no estaven subjectes a tributacioacute En canvi el segon es refereix als
territoris que annexionats militarment havien passat a ser terres de lrsquoestat romagrave i eren
susceptibles drsquoeacutesser repartides entre els ciutadans a canvi de pagar algun cagravenon o tributacioacute
particularment la decuma si es tractava de camps de conreu i la scriptura si eren pastures218 A
diferegravencia de les cologravenies romanes les llatines presentaven com veurem amb meacutes detall meacutes
endavant una clara estratificacioacute i aixograve feia que als seus habitants tambeacute sersquols assigneacutes un lot
de terres perograve la seva extensioacute era desigual en funcioacute de la posicioacute socioeconogravemica que
ocupava el beneficiari com meacutes ric fos meacutes agravemplia era la superfiacutecie de les parcelmiddotles que li
pertocaven219 Una altra diferegravencia eacutes que les coloniae latinae estaven habitades per un conjunt
meacutes nombroacutes de colons que frequumlentment eren uns pocs milers220 perquegrave la seva funcioacute
principal era aportar efectius militars als exegravercits romans Tot plegat explica que la quantitat
drsquoaquesta mena de cologravenies sigui molt superior a les romanes almenys fins a les darreries del
segle III aC moment en el qual es comptabilitzen una trentena de deduccions Signia221
218 M J GARCIacuteA GARRIDO Diccionario de jurisprudencia romana Madrid 2006 p 31 i 278 219 U ESPINOSA RUIZ op cit p 130 220 Per nomeacutes esmentar quatre exemples Interamna Sora i Carseoli foren poblades amb quatre mil colons (LIVI
9288 1011 i 1032) i Alba amb sis mil (LIVI 1011) 221 LIVI 839 Com amb Ostia aquest autor preteacuten situar la fundacioacute de Signia en egravepoca monagraverquica i meacutes
concretament en temps de Tarquini Prisc 1563 i 2217
92
Norba222 Ardea Circeii223 Setia224 Sutrium225 Nepete226 Cales (totes c 338 aC)227 Fregellae (328
aC)228 Luceria (314 aC)229 Suessa230 Pontiae231 Saticula (les tres al 313 aC)232 Interamna (312
aC)233 Sora234 Alba (ambdues al 303 aC)235 Narnia (299 aC)236 Carseoli (298 aC)237 Venusia (291
aC)238 Hadria (289 aC)239 Castrum Nouum (al Picegrave 289 aC)240 Paestum (283 aC)241 Cosa (273
aC)242 Ariminum243 Beneuentum (ambdues al 268 aC)244 Firmum (264 aC)245 Aesernia (263
aC)246 Brundisium (246 aC)247 i Spoletium (240 aC)248
Tot plegat suposagrave una dispersioacute de poblacioacute romana arreu de la peniacutensula i amb ella
el sorgiment de problemagravetiques administratives que se solucionaren generalment amb la
formacioacute de praefecturae al capdavant de les quals srsquohi situava un praefectus iure dicundo elegit
i enviat des de Roma Aquests praefecti tenien eminentment funcions judicials ja que
srsquoencarregaven drsquoadministrar justiacutecia i fer complir les lleis romanes entre els ciutadans romans
drsquoarreu drsquoItagravelia per beacute que en territoris on les cologravenies eren meacutes abundants podien exercir
tambeacute certes funcions administratives que afectaven al conjunt de la poblacioacute249 Entre les
cologravenies com ja hem vist anteriorment la magravexima categoria juriacutedica era la de les cologravenies de
222 LIVI 2346 223 LIVI 1563 224 LIVI 6309 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1142 225 DIODOR 14985 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1142 226 LIVI 2797 i 29154 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1142 227 LIVI 81613 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1143 228 LIVI 8221-2 i 9383-5 229 LIVI 9261-5 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1144 230 LIVI 9287 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1144 231 LIVI 9287 232 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1144 233 LIVI 9287-8 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1144 234 LIVI 9231-2 i 1011 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1145 235 LIVI 1011 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1145 236 LIVI 1098 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1145 237 LIVI 1032 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1145 238 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1146 239 LIVI per 11 240 LIVI per 11 241 LIVI per 14 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1147 242 LIVI per 14 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1147 243 LIVI per 15 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1147 244 POLIBI 390 LIVI per 15 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1147 245 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 246 LIVI per 16 i per 72 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 247 LIVI per 19 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 248 LIVI per 20 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 249 E T SALMON op cit p 62
93
ciutadans romans ategraves que estaven poblades per ciues optimo iure de Roma si beacute la ciutadania
els era rebaixada amb la pegraverdua drsquoalgun dret important com el ius suffragium Drsquoaquesta
manera els colons romans es desplaccedilaven als nous establiments ndashque tenien unes funcions
eminentment de defensa i control del territorindash i guanyaven terres de conreu perograve havien de
renunciar a canvi a part dels seus drets ciacutevics En el nostre periacuteode les fundacions dels segles
anteriors es mantenien i de fet experimentaren en conjunt un creixement que comportagrave
ampliacions als nuclis urbans250 Al seu costat es deduiumlren Puteoli Liternum Volturnum
Salernum Buxentum i Auximum (197)251 Sipontum Croton Tempsa (194)252 Sipontum i
Buxentum (186)253 Potentia i Pisaurum (184)254 Parma i Mutina (183)255 Saturnia (183)256
Grauiscae (181)257 i Luna (177)258
Les cologravenies llatines per la seva banda quedaven regulades a traveacutes de les lleis
constitutives de cadascuna drsquoelles i per decisioacute del govern romagrave srsquohi establia una riacutegida
estratificacioacute social en diferents classes censitagraveries ndashgeneralment tresndash que venien donades
per les diverses assignacions de lots de terra als colons259 En alguns casos a les capes altes de
les cologravenies es trobaven alguns individus procedents de les elits indiacutegenes al costat dels llatins
(com a Brundisium)260 mentre que a les classes inferiors hi havia itagravelics al costat drsquoindividus
drsquoaltres procedegravencies261 Les diferegravencies socials i econogravemiques dels colons tambeacute es veien
reflectides en el tipus drsquoassentament mentre la classe alta i lrsquoelit dirigent residia a lrsquointerior de
la ciutat la resta vivia sovint fora muralles262 Per al periacuteode que ens ocupa estan
250 U ESPINOSA RUIZ op cit p 136 251 LIVI 34451-2 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1153 252 LIVI 34453-5 253 LIVI 39233-4 Ambdues foren refundades lrsquoany 186 aC despreacutes drsquohaver estat abandonades 254 LIVI 394410 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1152 255 LIVI 39556-8 256 LIVI 39559 257 LIVI 40291-2 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1152 258 LIVI 41134-5 259 E GABBA ldquoStrutture sociali e politica romana in Italia nel II sec aCrdquo E GABBA Italia romana Como 1994 p
51 260 Ibid Cal precisar que entre la poblacioacute que gaudia del ius Latii no nomeacutes hi havia individus de procedegravencia
itagravelica sinoacute tambeacute antics ciutadans romans que en traslladar el seu domicilium a aquesta categoria de cologravenies
acceptaven la rebaixa dels seus drets (M PIEGDOŃ ldquoColoniam deducere Colonisation as an Instrument of the
Roman Policy of Domination in Italy in the 3rd and 2nd Centuries BC as Illustred by Settlements in the Ager
Gallicus and Picenumrdquo Electrum 20 2013 p 121) 261 Aquest seria el cas de la cologravenia drsquoAquileia on entre la tercera classe censitagraveria hi hauria alguns element vegravenets
cf E GABBA op cit p 51 262 E GABBA op cit p 52-53
94
testimoniades les fundacions de Cremona i Placentia (218)263 Vibo Valentia (193)264 Copia
(193)265 Bononia (189)266 Aquileia (181)267 i Luca (votada el 180)268
En relacioacute amb el periacuteode anterior a lrsquoesclat de la segona guerra puacutenica resulta evident
que la situacioacute havia canviat notablement ategraves que drsquoentrada en un primer moment ja no es
fundaven meacutes cologravenies llatines que romanes sinoacute tot el contrari esdevingueren meacutes
nombroses les romanes que les llatines i en un segon moment a partir dels anys 180-177 aC i
durant la major part de la mateixa centuacuteria lrsquoactivitat colonial cessagrave completament coincidint
amb un dels moments meacutes grans drsquoexpansioacute pel Mediterrani Aquest canvi de perspectiva
tindria les seves motivacions econogravemiques en impulsar particularment els anys seguumlents a la
fi del conflicte contra els puacutenics un repartiment de terres sobretot entre els ciutadans
romans encarat a explotar els fegravertils territoris irrigats pel Po (Parma Mutina Bononia) Aixiacute
mateix aquests mateixos indrets foren objecte drsquoadquisicioacute en el transcurs de la centuacuteria per
part de lrsquoaristocragravecia romana que es dedicagrave a aplegar terres per obtenir com en altres punts
drsquoItagravelia grans extensions destinades al conreu269 Perograve tambeacute tenia les seves motivacions
socials i poliacutetiques especialment pel que fa a les cologravenies llatines recordem que el gaudi del
ius Latii implicava la possessioacute del ius migrandi i en definitiva la possibilitat drsquoobtenir algun
dia la ciutadania plena amb tots els avantatges que aixograve significava I aquiacute rau la font del
problema la situacioacute social i econogravemica de grans masses posseiumldores del dret llatiacute (a les
cologravenies perograve tambeacute i sobretot a les comunitats de socii drsquoarreu de la peniacutensula afectades amb
meacutes gravetat per les consequumlegravencies de la segona guerra puacutenica i en alguns indrets per la
creacioacute dels latifundis) els impelmiddotlia ja durant els primers decennis del segle II aC a cercar
unes millors condicions a les ciutats i marcadament a Roma Tanmateix aixograve generagrave un
doble problema per una banda la Urbs era incapaccedil drsquoabsorbir les ingents multituds que hi
afluiumlen (de manera que lluny drsquoaconseguir una vida meacutes digna el que esperava a la gran
majoria dels que es desplaccedilaven era passar a engruixir les files dels proletarii) i ben aviat veieacute
amb gran inquietud les consequumlegravencies de repartir la ciutadania a tanta gent Per altra banda
263 LIVI per 20 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 264 LIVI 34531-2 i 35405-6 265 LIVI 34531-2 266 LIVI 37469-472 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1152 267 LIVI 39555-6 i 40342-3 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1152 268 LIVI 40431 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1152 269 U ESPINOSA RUIZ op cit p 132-135
95
les comunitats drsquoorigen de tots aquells emigrants tambeacute es mostraven profundament
preocupades ategraves que Roma en virtut dels pactes establerts els exigia la pertinent dotacioacute
drsquoefectius militars el nombre dels quals no era flexible ni srsquoadaptava a les circumstagravencies amb
la qual cosa moltes drsquoelles es veien en serioses dificultats per poder complir-ho270 Tot plegat
explica les mesures preses a Roma els anys 187 i 177 aC esmentades supra per expulsar milers
de persones de la ciutat i per restringir la concessioacute de drets de ciutadania
En general les comunitats aliades itagraveliques restaven virtualment independents en el
sentit que seguien organitzant-se a la seva manera amb les seves progravepies lleis i institucions
malgrat que les quumlestions relatives a la poliacutetica exterior quedaven exclusivament dins del
domini de Roma Aquestes comunitats aliades estaven liderades per unes elits locals que es
mostraven favorables i fidels a Roma i drsquoaquesta manera per una banda aquestes aristocragravecies
podien mantenir la seva posicioacute en llurs comunitats i de lrsquoaltra Roma srsquoassegurava lrsquoestabilitat
i lrsquoordre de cada zona que sempre seria meacutes fagravecil drsquoacceptar pels nadius si eren ells mateixos
els qui se nrsquoencarregaven adequadament271
Ja hem vist meacutes amunt que la segona guerra puacutenica suposagrave un punt drsquoinflexioacute en el
desenvolupament que la societat romana havia tingut fins aleshores aquest fet tambeacute tingueacute
les seves consequumlegravencies sobre les poblacions itagraveliques De la contesa fou Roma la que en
tragueacute meacutes profit en la mesura que durant el conflicte moltes comunitats itagraveliques havien
acceptat el seu lideratge cosa que li havia atorgat un paper definitivament preponderant per
sobre drsquoelles i finalitzada la guerra li havia assegurat lrsquohegemonia sobre tota Itagravelia Aquesta
hegemonia venia tambeacute de la circumstagravencia que a diferegravencia de diverses zones drsquoItagravelia que
havien patit a la progravepia pell els efectes devastadors de la guerra Roma no havia de fer front a
una reconstruccioacute tan considerable com altres comunitats272 La preponderagravencia de Roma
portagrave a la introduccioacute de diversos elements que canviaren el moacuten itagravelic en diferents aspectes
Per comenccedilar els romans comenccedilaren a veurersquos com una autoritat dotada de la capacitat de
jutjar i decidir de manera unilateral sobre aspectes de qualsevol altra comunitat273 Una de les
270 LIVI 3934-6 i 4197-12 271 E T SALMON The making of Roman Italy p 68-69 272 E T SALMON Samnium and the Samnites Cambridge 1967 p 304-308 IDEM The making of Roman Italy p 92 273 K LOMAS Roman Italy 338 BC ndash AD 200 A sourcebook Londres 1996 p 50 E T SALMON Samnium and the
Samnites p 92
96
primeres mostres es troba en lrsquoepisodi de les Bacchanalia de 186 aC274 que va suposar el
processament drsquouna gran quantitat drsquohomes i dones entre els quals hi havia uns quants
sacerdots De fet aquesta mena drsquoactes era relativament habitual especialment als anys 90 i
80 del segle II aC a la Itagravelia meridional on els romans encara tenien certes sospites i temors
que hi hagueacutes algun alccedilament contra ells
Un segon element estagrave relacionat amb les obligacions dels socii itagravelics envers Roma
Despreacutes de la derrota drsquoAnniacutebal els romans havien quedat com a uacutenica forccedila al conjunt del
Mediterrani occidental i srsquohavien proposat de portar lrsquoexpansioacute que fins aleshores srsquohavia
mogut per sogravel itagravelic cap a lrsquoexterior Aixograve implicagrave unes campanyes militars meacutes allunyades i
meacutes llargues i conseguumlentment les necessitats militars de Roma es multiplicaren
particularment per als periacuteodes que srsquoestenen entre 200 i 179 aC i 168 i 133 aC que van eacutesser
anys drsquointensa activitat begravelmiddotlica La proporcioacute meacutes nombrosa drsquoefectius procedia dels socii cosa
que podia portar com ja hem vist a algunes drsquoaquestes comunitats a una situacioacute
compromesa per les consequumlegravencies econogravemiques i socials que unes exigegravencies abusives
podien comportar Els itagravelics ndashllevat drsquoexcepcions que lrsquohavien rebuda com a premi o
recompensandash no disposaven de la ciutadania romana i per tant no tenien a lrsquoabast cap
mecanisme per defensar-se davant drsquoaquests abusos els romans gragravecies als seus drets podien
elevar protestes i es podien emparar en el recolzament dels tribuns de la plebs perograve aixograve no
podien fer-ho els itagravelics275
Vegem a continuacioacute com srsquoorganitzaven i quines foren les consequumlegravencies de
lrsquoexpansioacute per a diverses comunitats de la peniacutensula Lrsquoagraverea etrusca una de les meacutes properes
a Roma comenccedilagrave forccedila aviat a ser annexionada La ciutat de Vulci276 per exemple caigueacute a les
mans dels romans el 280 aC i veieacute com li era expropiat bona part del seu territori que passagrave a
ser considerat ager publicus Aixograve inicialment provocagrave que zones que fins aleshores es
trobaven sota la jurisdiccioacute de la ciutat com les valls altes drsquoAlbegna i Fiora obtinguessin una
certa independegravencia per beacute que ben aviat quedaren sota el control de prefectes escollits i
enviats des de Roma i a la llarga al seu territori srsquoacabagrave fundant la cologravenia de Saturnia (183
274 LIVI 398 i s 275 F WULFF Romanos e Itaacutelicos en la Baja Repuacuteblica Estudios sobre sus relaciones entre la Segunda Guerra Puacutenica
y la Guerra Social (201-91 aC) Bruxelles 1991 p 143-144 276 M MUNZI ldquoStrategies and forms of political Romanization in central-southern Etruria (third century BC)rdquo S
KEAY i N TERRENATO (eds) Italy and the west Comparative issues in romanization Oxford 2001 p 42-43
97
aC)277 Set anys despreacutes de la deductio de Vulci es fundagrave la cologravenia de Cosa278 a la costa que fou
poblada amb ciutadans optimo iure que segons es despregraven de llurs noms tenien un origen
llatiacute i probablement molts drsquoells serien pagesos procedents de la vella Lliga Llatina que no
havien reeixit gaire en llurs comunitats drsquoorigen tot i que tambeacute hi podia haver artesans i
comerciants279 Altres elements que fan pensar en una procedegravencia llatina i no romana dels
pobladors originals eren les muralles que eren de filiacioacute llatina (testimoniat per lrsquouacutes de lrsquoopus
poligonal) i no pas etrusca280 De tota manera Vulci malgrat la pegraverdua de territori hauria
conservat una autonomia limitada regulada a traveacutes drsquoun foedus de manera anagraveloga a altres
ciutats com Caere Falerii i segurament tambeacute Tarquinii281 De fet els assentaments etruscs
en general mantingueren llurs prerrogatives administratives i obtingueren lrsquoestatut de
ciuitates sine suffragio282 sovint com a reconeixement pel seu suport a Roma de manera que
els seus ciutadans a meacutes de tenir la ciutadania progravepia eren recompensats amb una ciutadania
romana rebaixada (no gaudien del ius suffragium) Amb tot durant el segle II aC aquesta
categoria va anar desapareixent per ser substituiumlda per la de comunitats de ciutadans de ple
dret que a la llarga en el tragravensit drsquoaquesta centuacuteria i la seguumlent acabarien donant lloc als
municipis283
A la zona de la Campagravenia284 destacava el centre de Cagravepua una ciutat rica en
produccions cerealiacutestiques i tambeacute artesanals particularment en els sectors de la toregraveutica la
ceragravemica els perfums i els medicaments Tradicionalment havia mantingut bones relacions
amb Roma a la qual havia proveiumlt amb frequumlegravencia de cereals285 La cordialitat de les relacions
es fa palesa en el fet que el 338 aC obtingueacute la categoria juriacutedica de ciuitas sine suffragio al
mateix temps que Cumae i Suessulae286 Durant aquest periacuteode i fins a les darreries del segle III
aC Cagravepua estava regida per les seves progravepies formes de govern constituiumldes per una banda
277 LIVI 39559 278 LIVI per 14 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1147 279 F E BROWN op cit p 15 280 F E BROWN op cit p 19 281 M MUNZI op cit p 43-46 282 M MUNZI op cit p 43 283 J M ROLDAacuteN Historia de Roma1 p 152-153 284 O SACCHI ldquoLimiti geografichi cenni di storia ed organizzazione dellrsquoAger Campanus fino alla deditio del 211
aCrdquo G FRANCIOSI (ed) La romanizzazione della Campania antica Napoli 2002 p 19-86 285 G DrsquoISANTO Capua Romana Richerche di prosopografia e storia sociale Roma 1993 p 16-17 286 LIVI 81410-11
98
pel meddiacutess tuacutevtiks (meddix tuticus en llatiacute)287 que era el magistrat superior de les comunitats
osques amb un marcat caragravecter militar i de lrsquoaltra un consell o senat
La situacioacute canviagrave tambeacute amb lrsquoarribada drsquoAnniacutebal ategraves que lrsquoany 216 aC Cagravepua feacuteu
defeccioacute de Roma288 si beacute uns cinc anys meacutes tard es penediacute de la seva decisioacute tal i com mostra
el fet que vers 211 aC les magistratures quedaren desertes i el senat cessagrave les seves activitats289
En recuperar Roma el control de la situacioacute prengueacute dures represagravelies contra la ciutat i en
general contra els campanians que havien abraccedilat la causa puacutenica290 dugueacute a terme una
deditio (211 aC) les formes progravepies de govern foren dissoltes agravemplies extensions de terres
passaren a ser ager publicus de Roma i alguns dels campanians foren venuts altres foren
deportats i drsquoaltres foren executats i encara molts drsquoaltres foren declarats lliures perograve sersquols vetagrave
ndashen principi per semprendash la possibilitat drsquoassolir la ciutadania llatina o la romana amb la qual
cosa quedaven reduiumlts a la consideracioacute de peregrini o dediticii A meacutes a meacutes les ciutats meacutes
importants de la zona quedaren des de 210 aC sota lrsquoautoritat dels praefecti Capuam Cumas
que srsquoencarregaren de la seva administracioacute sobretot judicial Aquests praefecti es distingien
drsquoaltres que Roma enviava a altres contrades drsquoItagravelia pel fet drsquoeacutesser sempre quatre elegits
anualment als comitia entre els joves magistrats de Roma cosa que assenyala la importagravencia
que li concedia a la Campagravenia291 Per altra banda el fegravertil ager Campanus restagrave sota control
militar amb una legioacute destinada a tal efecte fins 200 aC
Tanmateix passat aquest primer moment i refredades les tensions els censors de 189
aC decretaren lrsquoobligacioacute que tots els campanians havien drsquoeacutesser registrats a Roma i ja lrsquoany
seguumlent reberen el ius conubii292 A partir drsquoinicis del segle II aC srsquoassentaren diverses cologravenies
romanes a lrsquoager costaner (Puteoli Liternum Volturnum)293 amb la intencioacute de controlar la
frontera occidental de lrsquoager Campanus perograve amb aquesta decisioacute Cagravepua perdeacute lrsquoacceacutes directe
al mar Puteoli assoliria una poblacioacute considerable entre la qual destacava una notable
proporcioacute drsquooscs Aquesta com la majoria de les cologravenies estava governada per uns duouiri
elegits anualment i un consilium format per exmagistrats que constituiumlen conjuntament la
287 LIVI 233513 24192 i 26613 288 LIVI 222 i 2613-4 289 LIVI 26616-17 M FREDERIKSEN Campania Oxford 1987 p 238-243 290 LIVI 26169-13 291 M FREDERIKSEN op cit p 247-250 292 LIVI 38284 i 38365-6 293 LIVI 34451-2 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1153
99
curia Malgrat que el meacutes habitual a les cologravenies era que lrsquoadministracioacute recaigueacutes en els
colons en aquest cas estan documentades algunes diferegravencies que assenyalen tambeacute la
presegravencia drsquoelements oscs al govern local alguns dels quals procedirien de Cagravepua i que
recuperarien drsquoaquesta manera la ciutadania que havien perdut drsquoenccedilagrave de 211 aC294 Per altra
banda tot i la consideracioacute de lrsquoager Campanus com a ager publicus el cert eacutes que la major
part dels qui lrsquoexplotaven despreacutes de la deduccioacute eren els seus antics amos per beacute que en
aquests moments eren gravats amb una decuma295 Ara beacute tambeacute hi havia moltes terres ni
venudes ni llogades ni assignades originalment a cap colon que alguns drsquoells es dedicaren a
apropiar-se indegudament fins al punt que el 173 aC el cogravensol L Postumi Albiacute es
responsabilitzagrave de recuperar i termenar els liacutemits legalment establerts296 Aixograve no obstant
Postumi no arrendagrave les terres puacutebliques recuperades amb la qual cosa al cap de no res els
colons dugueren a terme les mateixes pragravectiques ilmiddotliacutecites Aixiacute el 165 aC el pretor P Corneli
Legraventul tornagrave a la Campagravenia per establir novament els liacutemits i aquesta vegada redactagrave una
forma de lrsquoager Campanus i parcelmiddotlagrave les terres per evitar que es tornessin a produir els
mateixos actes fraudulents297
De fet la riquesa de les terres de la zona fou al llarg del periacuteode un bon motiu per als
rics propietaris romans per comprar-ne i establir-hi uillae especialment a partir de mitjan
segle II aC298 Entre ells hi havia algunes figures destacades com P Corneli Escipioacute Africagrave Major
M Emili Legravepid (amb una uilla a Tarracina) L Emili Paulus Macedogravenic (a Velia) P Corneli
Escipioacute Emiliagrave Africagrave Numantiacute (amb dues vilmiddotles una a Lauernium i una altra a Formiae) C
Leli Sagravepiens (tambeacute amb dues vilmiddotles una a Formiae i lrsquoaltra a Puteoli) o Cornegravelia la dona de
Ti Semproni Grac i mare dels dos tribuns (a Misenum) Amb tot aquestes uillae maritimae no
sembla que estiguessin tan orientades a lrsquoexplotacioacute dels recursos agriacutecoles com destinades al
gaudi i lrsquootium si fem cas dels comentaris que ens han transmegraves els autors de lrsquoantiguitat299
que parlen de vilmiddotles dominades per un luxe que posava de manifest lrsquoarribada i la posada en
294 M FREDERIKSEN op cit p 270-271 295 A MANZO ldquoLrsquoager Campanus Dalla deditio di Capua alla redazzione della forma agri Campani di Publio
Cornelio Lentulordquo G FRANCIOSI (ed) La romanizzazione della Campania antica Napoli 2002 p 137-138 296 LIVI 4215-6 297 CICEROacute Leg Agr 282 A MANZO op cit p 144-153 298 J H DrsquoARMS ldquoRomans on the Bay of Naples A Social and Cultural Study of the Villas and Their Owners from
150 BC to AD 400rdquo F ZEVI (ed) Romans of the Bay of Naples and other essays of Roman Campania Bari 2003
p 15-22 299 CATOacute De agri cult GELmiddotLI Noct Att 2206
100
pragravectica de les influegravencies helmiddotleniacutestiques Lrsquoestabliment drsquoaquest tipus de uillae es pot posar
en relacioacute amb el bastiment drsquoalgunes de les cases meacutes grans i sofisticades drsquouna ciutat de la
badia de Nagravepols Pompeia que es dugueacute a terme contemporagraveniament300 En conjunt tot
assenyala que les ciutats campanianes saberen fer rendible el proceacutes drsquoexpansioacute de Roma i
canalitzar els beneficis econogravemics derivats que permeteren a les elits romanes perograve tambeacute a
les locals de construir-se grans i luxoses residegravencies
Al llarg de lrsquoegravepoca republicana la societat capuana estava formada per diversos
sectors les capes aristocragravetiques fidels a Roma i uns estrats meacutes baixos constituiumlts per lliures
humils lliberts i esclaus Els dos darrers particularment jugaven un paper destacat en la
produccioacute agriacutecola i artesanal301 i en el cas concret dels esclaus molts serien com palesa
lrsquoepigrafia drsquoorigen aparentment grec perograve tambeacute drsquoaltres oriacutegens tant orientals com
occidentals (semites ilmiddotliris gals i celtes)302
La regioacute del Samni estava poblada tambeacute per pobles de parla osca concretament pels
carecini els pentri els hirpini i els caudini303 que tenien una economia basada sobretot en les
activitats pastoriacutevoles perograve tambeacute en les agriacutecoles si beacute aquestes darreres no semblen haver
estat massa destacades tenint en compte la pobresa general atribuiumlda tradicionalment a la
regioacute304 Territorialment srsquoorganitzaven en una segraverie de districtes rurals (pagi) que
comprenien un o meacutes uici hagravebitats petits i mitjans meacutes tost dispersos305 que srsquoaglutinaven a
lrsquoentorn de centres religiosos rurals com els santuaris de Pietrabbondante306 de
Campochiaro307 o del mont S Croce308 si beacute existien tambeacute alguns ndashpocsndash nuclis meacutes grans
com Aufidum Aesernia Bouianum Maleuentum Auellinum Aeclanum Telesia Saticulum i
300 J H DrsquoARMS op cit p 29 301 Recordem que Catoacute (De agri cult 1352-3) subratllava les excelmiddotlegravencies de diverses manufactures elaborades a
Cagravepua hamae (poals) urnae oliariae (urnes olieres) urcei aquarii (gots aiguumlers) urnae uinariae (gerres
vinateres) uasa ahenea (vasos de bronze) funes subduactuarios (cordes corrioleres) i spartum (productes
drsquoespart) 302 M FREDERIKSEN op cit p 301-302 303 V A SIRAGO Il Sannio Romano Carattere e peristenze di una civiltagrave negata Napoli 2000 p 25-27 304 T J CORNELL ldquoWarfare and urbanization in Roman Italyrdquo T J CORNELL i K LOMAS (eds) Urban Society in
Roman Italy London 1995 p 123 305 G DrsquoHENRY op cit p 9 306 S CAPINI ldquoIl santuario di Pietrabbondanterdquo S CAPINI i A DI NIRO Samnium Archeologia del Molise Roma 1991
p 113-114 307 S CAPINI ldquoIl santuario di Ercole a Campochiarordquo S CAPINI i A DI NIRO op cit p 115-119 308 S CAPINI ldquoVenafro e lrsquoalta valle del Volturnordquo S CAPINI i A DI NIRO op cit p 108
101
Caudium309 i altres establiments reduiumlts encimbellats en indrets drsquoacceacutes complicat i
fortificats310 Per altra banda una confederacioacute de pagi constituiumla un touto o unitat tribal
(vindria a ser lrsquoequivalent osc del terme llatiacute populus) que es trobava sota lrsquoautoritat drsquoun cap
electe amb funcions militars que ja hem vist en parlar de la Campagravenia el meddiacutes tuacutevtiks311
El Samni comenccedilagrave a caure dins lrsquoograverbita de Roma ja des de les darreries del segle IV aC
moment a partir del qual es comenccedilaren a instalmiddotlar les primeres cologravenies (Luceria el 314 aC312
i Saticula el 313 aC313) pensades per desestructurar lrsquoorganitzacioacute territorial samnita314 Meacutes
endavant a inicis del segle III aC altres centres destacats foren derrotats o ocupats per Roma
(com Aesernia 295 aC315) que mantingueacute activa la poliacutetica de fundacions colonials Aixiacute
Venusia fou establerta el 291 aC316 Lrsquoantiga Maleuentum fou deduiumlda el 268 aC despreacutes de la
guerra contra Pirros amb un nou nom de ressonagravencies meacutes positives Beneuentum317 El nucli
prerromagrave era un centre que havia adquirit notable importagravencia i que estava encapccedilalat per
una elit local que mantenia relacions amb altres elits del seu entorn tant de la zona de la
Campagravenia com de la Magna Gregravecia318 Beneuentum seria poblada amb sis mil colons llatins que
srsquoorganitzaren emmirallant-se en Roma a partir drsquoun senat una assemblea popular i un parell
de magistrats superiors anomenats tambeacute com a Roma consules I Aesernia319 fou tambeacute
deduiumlda el 263 aC amb la qual cosa passagrave a ser una altra cologravenia de dret llatiacute amb una poblacioacute
en aquesta mateixa centuacuteria drsquouns set mil colons llatins (amb llurs famiacutelies) i uns vuit mil
samnites lliures amb la consideracioacute drsquoincolae320 tal i com testimonia una inscripcioacute del segle
II aC321 Drsquoacord amb aquesta inscripcioacute la poblacioacute samnita srsquoorganitzava en collegia que
309 V A SIRAGO ibid 310 T J CORNELL op cit p 124 311 LIVI 233513 24192 i 26613 cf T J CORNELL op cit p 123-124 312 LIVI 9261-5 313 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1144 314 M TORELLI ldquoIl problema storico della piugrave antica colonizzazione latinardquo Archaeologia Laziale II 1979 p 193-
196 D GIMPAOLA ldquoBeneventordquo La romanisation du Samnium aux IIe et Ier siegravecles av J-Chellip p 123 R
COMPATANGELO ldquoCatasti e strutture agrarie regionali del Sanniordquo La romanisation du Samnium aux IIe et Ier
siegravecles av J-Chellip p 139-140 315 LIVI 10312 316 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1146 317 LIVI per 15 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1147 318 M R TORELLI Benevento Romana Roma 2002 p 73-79 V A SIRAGO op cit p 34 319 LIVI per 16 i 72 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 320 F J LOMAS ldquoDe la condicioacuten social de los incolae con especial referencia a Hispaniardquo Habis 18-19 1987-1988 p
383-395 321 CIL I2 3201
102
constituiumlen una mena de magistratura i estaven formats per quatre magistri a meacutes a meacutes
tambeacute eren una porta que menava cap a la promocioacute juriacutedica ategraves que haver estat magister
drsquoaquests collegia permetia la consecucioacute del dret llatiacute i per tant la categoria de colonus322 La
tria del lloc tenia a veure amb la rellevant posicioacute geoestrategravegica que ocupava lrsquoassentament
samnita que permetia controlar amb facilitat el territori de lrsquointerior cosa que interessava als
romans per tal de tenir-lo ben vigilat i evitar que les comunitats que lrsquohabitaven es rebelmiddotlessin
per aixograve tambeacute instalmiddotlaren una fortificacioacute a lrsquoactual Castelromano323
Gairebeacute al mateix temps que es deduiumla Aesernia (263 aC)324 es creava la praefectura de
Venafrum325 a la qual poc despreacutes srsquohi afegiren les drsquoAtina326 i Casinum327 Drsquoaquesta manera la
jurisdiccioacute del territori samnita passava a mans romanes ndashen el cas de les prefecturesndash i
llatines ndashen el cas de les colograveniesndash per beacute que si meacutes no en part els samnites seguien
mantenint algun tipus de jurisdiccioacute bagravesicament entre la seva progravepia gent com hem vist amb
els magistri drsquoAesernia Paralmiddotlelament en determinades zones del Samni com Venafrum els
romans introduiumlren ja al segle III aC formes progravepies drsquoexplotacioacute del territori a diferegravencia
drsquoaltres on encara es mantenien els sistemes productius autogravectons328
Malgrat les resistegravencies que podien sorgir davant de la presegravencia romana a la zona en
general no es va discutir el lideratge de Roma durant la major part del segle III aC329 Ara beacute
amb la segona guerra puacutenica tot i que en un principi les comunitats samnites es mantenien
al costat de Roma despreacutes del desastre de Cannae molts drsquoells actuaren com tants altres aliats
els hirpini i alguns caudini feren defeccioacute de Roma mentre que els pentri conservaren la
fidelitat envers els romans Aquestes defeccions eren importants ategraves que en aquesta egravepoca
322 G DrsquoHENRY op cit p 12-14 C TERZANI ldquoLa colonia latina di Aeserniardquo S CAPINI i A DI NIRO op cit p 111 323 S CAPINI ldquoVenafro e lrsquoalta valle del Volturnordquo p 108 324 LIVI per 16 i 72 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 325 FEST 262 L 326 LIVI 928 i 1039 327 LIVI 2693 328 Venafrum era una altra ciutat que com Cagravepua es distingia per lrsquoelaboracioacute de determinats productes (eines
agriacutecoles materials constructius i ceragravemica) com posa de manifest Catoacute (De agri cult 1351 i 1353) quan
recomanava de comprar palas (pales) tegulae (teules) i funem torculum (cabestre de premsa) fabricats allagrave De
fet la importagravencia del centre com a productor de materials ceragravemics estagrave ben testimoniada arqueologravegicament
En aquest sentit eacutes de destacar el fragment drsquouna tegula datada pels volts de 90 aC i localitzada a
Pietrabbondante lrsquointeregraves de lrsquoobjecte rau en un grafit bilinguumle osc i llatiacute que almiddotludeix a la figlina on fou
elaborada pertanyent a un Heirens Sttais membre drsquouna de les famiacutelies meacutes importants de la zona i a dos esclaus
que hi treballaven un Deftri samnita i una amica procedent de lrsquoagraverea de parla llatina (S CAPINI ldquoVenafrordquo La
romanisation du Samnium aux IIe et Ier siegravecles av J-Chellip p 28-29) 329 E T SALMON Samnium and the Samnites p 293
103
els samnites en general eren els aliats que aportaven un nombre meacutes gran drsquoefectius a les
tropes romanes que igualava els soldats aportats per totes les cologravenies llatines juntes330 Un
cop restablerta la situacioacute els samnites que srsquohavien girat contra Roma hagueren de fer front
a les consequumlegravencies que implicaren la liquidacioacute dels elements favorables als puacutenics i la
conversioacute de bona part de llurs territoris en ager publicus Drsquoaquesta manera els caudini
perderen tota la seva autonomia i els seus territoris passaren a ser organitzats com a
praefecturae als hirpini encara sersquols permeteacute de mantenir algunes formes drsquoorganitzacioacute
progravepies i finalment els pentri com que no srsquohavien rebelmiddotlat no foren castigats i conservaren
les seves progravepies formes drsquoorganitzacioacute331
La presegravencia de romans i de llatins al Samni provocagrave alguns canvis durant els segles III
i II aC que es manifesten arqueologravegicament en les reformes i reconstruccions drsquoalguns
temples i santuaris drsquoarreu Un dels que fou refet era el de Pietrabbondante que havia estat
destruiumlt en el context de la segona guerra puacutenica i que es tornagrave a aixecar durant la primera
meitat del segle II aC A les obres hi jugagrave un paper destacat la famiacutelia samnita dels Staii alguns
membres de la qual havien detingut la magravexima magistratura la del mediacutess tuacutevtiks Un proceacutes
similar experimentagrave el santuari drsquoHegravercules de Campochiaro332 Aquest santuari que en origen
no era arquitectogravenicament massa destacat ja al segle II aC (segurament durant el tercer
quart) fou monumentalitzat seguint les tendegravencies helmiddotleniacutestiques del moment de manera
que quedagrave situat en posicioacute elevada i dominant sobre un espai terrassat a dos nivells Les obres
requeriren la mobilitzacioacute drsquoun bon contingent de constructors com evidencien les
diferegravencies que srsquoobserven en la construccioacute i que parlen de la participacioacute de diversos equips
drsquoobrers cadascun amb unes habilitats progravepies (un equip almenys sembla procedir de la
zona campaniana) i que comportaren que algunes parts presentin un acabat drsquouna gran
qualitat mentre que drsquoaltres en soacuten drsquouna meacutes inferior Al santuari en si per la seva banda se
li donagrave la forma drsquoun temple in antis progravestil i tetragravestil amb una segona columnata jogravenica al
costat llarg un pronaos (al centre del qual srsquoobria un puteal estrigilmiddotlat) i un naos uacutenic sense
cap mena de particioacute La coberta estava feta amb teules que es fabricaven en una figlina de la
330 POLIBI 3919 i s E T SALMON Samnium and the Samnites p 294 331 G COLUCCI ldquoEvidenze archeologiche in Irpiniardquo La romanisation du Samnium aux IIe et Ier siegravecles av J-Chellip p
85-122 E T SALMON Samnium and the Samnites p 302-303 332 S CAPINI ldquoIl santuario di Ercole a Campochiarordquo p 115-119
104
zona de Bouianum en les quals es marcagrave el nom del meddiacutes tuacutevtiks de 130 aC que era un altre
membre de la famiacutelia esmentada abans i que trobagravevem a Venafrum un Sn Staiis Mit K
De la mateixa manera que hem vist per a la Campagravenia al Samni trobem algunes
comunitats i famiacutelies indiacutegenes que sabien treure profit econogravemic de les consequumlegravencies
derivades de lrsquoexpansioacute romana i de la situacioacute en la que es trobaven i que estaven decidits a
dur a terme unes obres de caragravecter puacuteblic i aplicant les tendegravencies meacutes modernes del moment
fent venir si ho consideraven escaient una part dels constructors drsquoaltres territoris veiumlns
Aixograve que queda ben clar al santuari de Campochiaro es pot aplicar tambeacute a una fase posterior
ndashperograve no gaire meacutesndash del de Pietrabbondante A les darreries del II aC es comenccedilagrave a construir
un complex format per un temple i un teatre i el temple ja mostra unes evidents influegravencies
llatines tant pel que fa a la decoracioacute exterior com a lrsquoestructura tripartita de la celmiddotla que era
un element completament estrany a lrsquoarquitectura religiosa itagravelica333
Ara beacute el fet que hi hagi samnites acomodats i ben posicionat que endeguin obres
drsquoaquesta magnitud no ha de fer pensar que la situacioacute econogravemica del conjunt del Samni fos
molt bona ja que en realitat srsquoaprecien moltes diferegravencies en funcioacute de la zona Tambeacute eacutes
innegable que alguns dels samnites jugaren un paper molt remarcable en el camp del comerccedil
internacional com ho mostren els testimonis que assenyalen una nombrosa presegravencia
drsquoindividus procedents drsquoaquesta zona i especialment de lrsquoagraverea dels samnites pentri als
mercats de Delos334
Pel que fa al moacuten magnogrec entragrave dins de la influegravencia romana a partir del segle IV
aC moment en el qual la Urbs comenccedilagrave a establir uns tractats amb les diferents comunitats
que comportaren diversos estatuts algunes esdevingueren socii drsquoaltres com Cumae
ciuititates sine suffragio i algunes adquiriren un estatut colonial com eacutes el cas de Paestum que
fou deduiumlda el 273 aC com a colonia latina La major part de les comunitats magnogregues
esdevingueren aliades de Roma despreacutes de la guerra piacuterrica i els foedera signats els garantien
el manteniment de llur llibertat un concepte que com veiem a lrsquoobra de Polibi seria esgrimit
novament a inicis del segle II aC al moacuten grec oriental en aquest cas pel vencedor de Filip V de
333 E T SALMON The making of Roman Italy p 117 334 E BADIAN Roman imperialism in the Late Republic Oxford 1968 p 17 J-P MOREL ldquoArtisanat importations et
romanisation dans le Samnium aux IIe et Ier siegravecles av J-Crdquo La romanisation du Samnium aux IIe et Ier siegravecles
av J-Chellip p 191 K LOMAS Roman Italyhellip p 51-52
105
Macedogravenia T Quinci Flamini335 com a recurs diplomagravetic per satisfer els grecs De fet sembla
que els membres de les comunitats italiotes es mostraven en general orgullosos dels seus
oriacutegens helmiddotlegravenics de manera que com palesa Ciceroacute hi havia ciutats (com Heraclea o
Neapolis) que srsquoestimaven meacutes de seguir com a comunitats lliures abans que adquirir un
estatut de ciutadania romagrave o llatiacute336 Per altra banda aquestes ciutats mantingueren els vells
contactes amb el moacuten helmiddotlegravenic oriental tant des del punt de vista poliacutetic com econogravemic o
cultural i religioacutes i estagrave ben testimoniada la presegravencia de grecs orientals a les ciutats de la
Magna Gregravecia337
Aixograve no obstant moltes ciutats italiotes experimentaren una certa davallada al llarg
del temps sobretot des del punt de vista de lrsquoeconomia ategraves que a mesura que Roma srsquoanava
expandint podia modificar les rutes comercials drsquoacord amb els seus interessos amb la qual
cosa algunes ciutats que havien estat situades en indrets estrategravegics comercialment durant el
segle II aC havien quedat meacutes allunyades de les noves rutes com seria el cas de Tarentum que
veieacute com comenccedilava a decaure la seva activitat mercantil despreacutes de la deduccioacute de
Brundisium338 En aquesta mateixa liacutenia diverses comunitats magnogregues que havien
encunyat moneda progravepia deixaren de fer-ho pels volts de 180 aC (Velia Vibo Rhegium Copia
Heraclea Brundisium Paestum i Ancona) si beacute algunes drsquoelles encara mantingueren les
encunyacions de numerari de bronze i anaren substituint llurs emissions per les de la moneda
romana que srsquoestava imposant cada cop meacutes al conjunt de la peniacutensula339 Aixiacute mateix igual
que les comunitats drsquoaltres contrades la seva actuacioacute durant la segona guerra puacutenica
comportagrave consequumlegravencies al pla poliacutetic com eacutes el cas de Tarentum que una part del Senat
pretenia castigar amb la imposicioacute drsquouna praefectura Si beacute la decisioacute pel que sabem no
srsquoarribagrave a resoldre mai pel complicat debat que es generagrave al seu voltant340 la ciutat restagrave sota
control militar romagrave durant un periacuteode desconegut O el cas de Locris Epizephyria que despreacutes
de la seva defeccioacute de 216215 aC341 fou posada sota control militar el 205 aC a les ordres de Q
335 POLIBI 1846 336 CICEROacute Pro Balbo 21 337 K LOMAS Rome and the Western Greeks 350 BC ndash AD 200 Conquest and acculturation in South Italy London-
New York 2002 p 94 338 K LOMAS Rome and the Western Greeks p 91-92 339 K LOMAS Rome and the Western Greeks p 90 340 LIVI 2725 341 LIVI 23308 i 241
106
Plemini qui governagrave ndashdeixant al seu darrere no precisament gaire bon recordndash342
conjuntament amb un grup de locris proromans que srsquohavien exiliat a Rhegium durant la
defeccioacute i que en recompensa per la seva lleialtat havien rebut terres expropiades al seus
conciutadans que srsquohavien girat contra Roma343
Les comunitats magnogregues assentades al litoral que tenien a la seva disposicioacute
estols de vaixells ndashentre les quals destaca sobretot la poderosa Tarentumndash i comptaven amb
mariners ben experimentats obtingueren per aquesta raoacute una consideracioacute lleugerament
diferent de la de moltes altres ciutats aliades A les fonts escrites apareixen identificades com
a socii nauales i per tant quan Roma ho reclamava havien drsquoaportar efectius militars perograve
materialitzats en tripulacions i naus344 que participarien tambeacute en les guerres de conquesta
arreu del Mediterrani De tota manera els autors de lrsquoantiguitat no registren un uacutes regular de les
flotes gregues sinoacute que meacutes aviat sembla esporagravedic i per altra banda lrsquoaportacioacute drsquoefectius per a les
tripulacions no requeia exclusivament sobre les ciutats magnogregues sinoacute que Roma tambeacute podia
exigir-ne a les cologravenies mariacutetimes com Ostia Fregenae Castrum Nouum Pyrgi Antium Tarracina
Minturnae o Sinuessa345 i podia completar-les amb proletarii346 lliberts i agravedhuc esclaus347
El territori de lrsquoAger Praetutianus corresponent a la banda septentrional dels Abruccedilos
fou conquerit lrsquoany 290 aC pels romans348 que confiscaren bona part de les terres dels praetutii
per convertir-les en ager publicus i consideraren llurs ciutats com a ciuitates sine suffragio Als
terrenys confiscats srsquohi fundaren les cologravenies drsquoHasta i Castrum Nouum349 mentre que la ciutat
drsquoInteramnia Praetutiorum350 esdevingueacute la seu drsquoun conciliabulum eacutes a dir un indret en el
qual romans i nadius vivien junts i cooperaven i tambeacute drsquouna praefectura iure dicundo
Originalment la ciutat es regia per un colmiddotlegi drsquooctouiri cosa que potser teacute relacioacute amb la
forma tradicional de governar-se amb un conjunt de vuit magistrats351 En canvi a les cologravenies
342 LIVI 298-9 i 29164-1820 Reflecteix especialment la mala imatge que es guanyagrave com a consequumlegravencia dels seus
abusos la llarga descripcioacute de Plemini i els seus actes que Livi posa a la boca dels legats locris enviats a elevar
una queixa al davant del Senat lrsquoany 204 aC (291710-189) 343 LIVI 2982 344 POLIBI 120 LIVI 26393-5 345 LIVI 3634-6 346 POLIBI 6193 347 LIVI 24117-9 348 LIVI per 11 349
LIVI per 11 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 350 LIVI 229 i 2743 351 M P GUIDOBALDI ldquoTransformations and continuities in a conquered territory the case of the ager
Praetutianusrdquo S KEAY i N TERRENATO (eds) op cit p 85-87
107
la magravexima autoritat estaria en mans dels praefecti romans Anys meacutes tard quan es crearen les
darreres tribus els praetutii foren registrats a la Velina en qualitat de ciues optimo iure352
Durant el segle II aC (i encara al I aC) hi havia arreu del territori un conjunt de uici que
dependrien no pas de les cologravenies on hi havia la poblacioacute romana o llatina sinoacute directament
drsquoInteramnia353
Entre el Laci el Picegrave i lrsquoUacutembria es trobava un altre territori que patiacute les consequumlegravencies
de lrsquoexpansioacute romana la Sabina Com lrsquoager Praetutianus aquest tambeacute fou conquerit el 290
aC354 i moltes de les seves terres passaren a la condicioacute drsquoager publicus que es repartiacute a traveacutes
drsquoassignacions viritanes a les cologravenies establertes a la zona a traveacutes del mecanisme de la
uenditio quaestoria ndashque era meacutes aviat una mena drsquoemfiteusi meacutes que no una veritable vendandash
i en el cas dels terrenys muntanyosos i menys atractius a traveacutes de la locatio censoria que
implicava el pagament drsquoun uectigal355 Aquiacute tambeacute trobem des drsquoegravepoques primerenques
lrsquoatorgament de lrsquoestatut de ciuitates sine suffragio a assentaments com Forum Nouum o Cures
Sabini (290 aC) En canvi els territoris meacutes interiors on es trobaven ciutats com Armiternum
Reate o Nursia quedaren sota el control de diverses praefecturae Durant la resta del segle III
i el II aC lrsquoocupacioacute del territori es feacuteu essencialment per mitjagrave drsquoestabliments rurals sovint de
caire familiar la introduccioacute de les primeres uillae amb magrave drsquoobra esclava i pensades per
explotar a gran escala conreus de vinya olivera i fruiters no arribagrave fins a les darreries del segle
II aC Els nuclis habitats no mostren cap mena de monumentalitzacioacute i de fet durant tot
aquest periacuteode en general eren sobretot vilatges i poblats Lrsquoestructura territorial tradicional
basada en un poblament dispers distribuiumlt en pagi i uici es mantingueacute forccedila temps fins que a
partir del segle II aC comenccedilagrave lentament a dissoldrersquos ja que srsquoobserven moviments de gent
que tendia a agrupar-se en pols drsquoatraccioacute econogravemica (mercats i nusos de comunicacions) que
progressivament esdevingueren nuclis urbanitzats En part aquestes agrupacions eren
estimulades per lrsquoaristocragravecia senatorial que pagava obres de construccioacute de vies muralles o
temples i feia algunes donacions gragravecies al botins de guerra356
352 M P GUIDOBALDI op cit p 85 353 M P GUIDOBALDI op cit p 88-90 354 LIVI per 11 355 M STERNINI La romanizzazione della Sabina Tiberina Bari 2004 p 23-24 356 M STERNINI op cit p 24-25
108
Pels volts de 300 aC Roma tambeacute havia arribat al Picegrave357 on els seus habitants
esdevingueren socii dels romans tal i com quedava establert a partir dels foedera Tanmateix
una trentena drsquoanys meacutes tard i potser davant del temor que els inspirava una Roma que estava
esdevenint hegemogravenica els picens es rebelmiddotlaren cosa per la qual nrsquohagueren de pagar les
consequumlegravencies habituals358 que tambeacute contemplaven en aquesta ocasioacute deportacions i
desplaccedilaments forccedilats de part de la poblacioacute rebel cap a altres contrades En concret foren
deportats al sud de la peniacutensula al territori dels samnites hirpini on passaren a anomenar-se
picentins359 Aixograve permetia atacar dos problemes drsquoun sol cop ategraves que drsquoaquesta manera els
romans introduiumlen un element meacutes per desestructurar els samnites i castigaven amb duresa
els picens rebels Despreacutes de la tercera guerra samnita ja srsquohavien deduiumlt la cologravenia llatina
drsquoHadria i la cologravenia de ciutadans romans de Sena que serien seguides davant de lrsquointeregraves de
Roma per la zona per les deduccions drsquoAriminum Firmum Castrum i Aefulum entre 268 i 246
aC360 Posteriorment despreacutes ja de la segona guerra puacutenica srsquoestabliren les cologravenies de
ciutadans romans de Pisaurum (184 aC) a lrsquoager Gallicus i Potentia (185 o 184 aC)361 i Auximum
(197 aC) al Picegrave362
En definitiva des de la segona guerra puacutenica Roma experimentagrave unes mutacions
econogravemiques i socials profundes i tambeacute molt ragravepides massa fins i tot perquegrave les pogueacutes
assimilar de manera adequada i aixograve provocagrave un conjunt de canvis que afectaren tots els
nivells de la societat de tal manera que sorgiren un conjunt de tensions i conflictes que per
eacutesser resolts requerien una reforma estructural que no es dugueacute a terme o en tot cas les
propostes de reforma foren massa poc decidides i sempre arraconades per les elits
senatorials363 Per tot plegat a la segona meitat del segle II aC el proceacutes havia arribat a un punt
drsquoinsostenibilitat tan acusada que els conflictes socials comenccedilaren a esclatar amb brots de
violegravencia com exposarem tot seguit
Ja hem vist anteriorment que Roma havia establert inicialment diverses formes de
relacioacute amb els pobles itagravelics per beacute que a mesura que passava el segle II aC avanccedilava
357 LIVI per 15 358 C DELPLACE La romanisation du Picenum Lrsquoexemple drsquoUrbs Salvia Roma 1993 p 11 359 V A SIRAGO op cit p 31 360 LIVI per 15 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1147-8 361 LIVI 394410 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1152 362 LIVI 34451-2 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1153 363 PLUTARC Ti Grac 84-7 i 9
109
lrsquoexpansioacute i les circumstagravencies socials poliacutetiques i econogravemiques canviaven les relacions
clientelars srsquoanaren imposant arreu fins i tot entre les comunitats que tradicionalment
gaudien de lrsquohospitium drsquoaquesta manera unes relacions que havien estat originalment en pla
drsquoigualtat esdevingueren jeragraverquiques en detriment dels itagravelics364 De fet aquesta
transformacioacute no feia altra cosa que reconegraveixer la situacioacute real de moltes drsquoaquestes
comunitats a les quals Roma havia fet creure que es tractaven drsquoigual a igual i que des de finals
del primer terccedil del segle II aC comenccedilava a mostrar meacutes obertament la consideracioacute que
realment els tenia com ho mostren les mesures preses els anys 187 i 177 aC per expulsar milers
drsquoitagravelics instalmiddotlats a la Urbs i les restriccions en lrsquoacceacutes a la ciutadania romana per als socii365
A partir drsquoaquestes dates els aliats comenccedilaren a prendre consciegravencia de lrsquoautegraventica
naturalesa de les seves relacions amb la cada cop meacutes poderosa Roma Aquesta els obligava a
cedir un nombre determinat drsquoefectius que servien per alimentar lrsquoexegravercit perograve que les guerres
devoraven implacablement a inicis del segle II aC els socii aportaven conjuntament uns set
mil cinc-cents infants i quatre-cents genets com a complement per a cada legioacute mentre que
al cap drsquouns vint-i-cinc anys vers 176 aC lrsquoaportacioacute havia davallat a cinc mil infants i tres-
cents genets Aquesta minva significa que les comunitats aliades quedaven greument
afectades per una disminucioacute demogragravefica provocada per la guerra366 A canvi de lliurar una
bona proporcioacute de la seva poblacioacute perograve els socii obtenien alguns beneficis Semblaria que el
meacutes immediat era el botiacute aconseguit despreacutes drsquouna campanya victoriosa perograve tot fa pensar
que els beacutens que els eren assignats eren lluny de poder ser comparats amb els que
srsquoemportaven els legionaris romans El repartiment depenia del general i de la seva generositat
o gasiveria envers els itagravelics i en general devia predominar meacutes aquesta darrera que la
primera com es pot inferir a partir drsquoindicis com el fet que la inversioacute en temples i altres
edificis puacuteblics que es duia a terme a Roma era incomparablement meacutes elevada que en altres
contrades367
Si els socii treien cap profit de lrsquoexpansioacute romana era a traveacutes de les activitats
comercials Molts negotiatores que operaven als mercats mediterranis especialment a la
364 E BADIAN op cit p 154 365 LIVI 3934-6 i 4197-12 366 E BADIAN op cit p 149-150 367 E BADIAN op cit p 151
110
conca oriental procedien de famiacutelies de diferents punts drsquoItagravelia preferentment del centre i la
meitat meridional368 La participacioacute al comerccedil tanmateix tampoc beneficiava al conjunt de
la societat ategraves que els mercaders solien pertagravenyer als sectors de les elits que eren els que
estaven amb millor sintonia amb lrsquoaristocragravecia romana en la qual srsquoemmirallaven Aixograve no
obstant lrsquoextensioacute de lrsquohegemonia i el poder de Roma en el transcurs de la centuacuteria que corria
en paralmiddotlel a la degradacioacute de les relacions amb els itagravelics acabagrave portant a quegrave aquelles
mateixes elits es giressin contra ella a inicis del segle seguumlent369
En general als socii itagravelics de motius per estar descontents no els en mancaven370 ategraves
que des de mitjan II aC havien de suportar les cada cop meacutes notables arbitrarietats i
maltractaments de les autoritats romanes que ja hem vist meacutes amunt a les quals hem drsquoafegir
que mentre els ciutadans de Roma es beneficiaven drsquoun repartiment drsquoaliments bagravesics gratuiumlts
o a preus poliacutetics molt reduiumlts i des de 167 aC quedaven exempts de pagar el tributum371 els
itagravelics no gaudien de cap drsquoaquests avantatges a aixograve srsquoha de sumar lrsquoagreujant de la situacioacute
econogravemica general amb conreus arrasats per les guerres els possessors de les quals sovint no
podien fer front a la seva restauracioacute i al mateix temps agravemplies extensions de terres en mans
de propietaris absentistes que les explotaven sobretot amb magrave drsquoobra esclava A meacutes a meacutes si
fins als anys seixanta del segle II aC Roma havia mostrat certa generositat a lrsquohora de concedir
la ciutadania llatina i la romana a partir drsquoaleshores coincidint amb el tancament de lrsquoelit
senatorial fou molt meacutes restrictiva per tal drsquoevitar que les aristocragravecies itagraveliques poguessin
accedir a la ciutadania i per tant esdevinguessin competidores directes Aixograve comenccedilagrave a
causar protestes per part drsquoaquests sectors itagravelics afectats que veien com passava el temps i
Roma no srsquohi pronunciava favorablement A la llarga ja a inicis del segle I aC els itagravelics
acabaren per enfrontar-se obertament als romans en la dita guerra dels aliats La manera com
lrsquoelit romana havia gestionat lrsquoexpansioacute despreacutes de la segona guerra puacutenica havia comportat
un conjunt de greus problemes socials tant a dins com a fora de Roma que amb el temps
acabarien per desestabilitzar la Repuacuteblica i destruir-la
368 E BADIAN op cit p 152-153 369 LIVI per 71-76 i 80 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 213-17 APIAgrave Bell ciu 135-55 OROSI 518-19 370 G ALFOumlLDY op cit p 103-105 371 C NICOLET Il mestiere di cittadino nellrsquoantica Roma Roma 1982 p 193-198 i 238-240 A DOSSI Lotte politiche e
giochi di potere nella Roma repubblicana p 95-96
111
23 RECAPITULACIOacute
En conjunt doncs veiem que el fet histograveric que marcagrave el tancament del segle III aC a
Roma i el conjunt del Mediterrani occidental la segona guerra puacutenica comportagrave unes
consequumlegravencies de molt gran abast en tots els agravembits Amb la nova posicioacute hegemogravenica que els
romans havien adquirit comenccedilaren a expandir-se militarment pel Mediterrani occidental i
oriental una actuacioacute en la qual no estigueren sols sinoacute que en virtut dels pactes a quegrave havien
arribat amb els diversos pobles que habitaven lrsquoantiga Itagravelia es feren acompanyar drsquoefectius
reclutats entre els aliats itagravelics Tot plegat comportagrave un conjunt de canvis que afectaren la
societat de la Urbs perograve tambeacute com no podia ser de cap altra manera les dels pobles itagravelics
Tant els romans com els itagravelics jugaren els seus papers particulars als territoris que anaren
annexionant al llarg del periacuteode que arrenca del tragravensit del segle III al II aC uns papers que
recaigueren en intensitat i formes diverses en els diferents sectors socials
Aixiacute a Roma srsquoaccentuaren les distincions entre els sectors aristocragravetics ndash
particularment els formats pels membres de la nobilitas senatorialndash i els no privilegiats Els
primers constituiumlts per un nombre relativament reduiumlt de personatges acabalats que
fonamentaven la seva riquesa sobretot en les propietats terratinents foren els grans
beneficiaris del proceacutes drsquoexpansioacute en primer lloc en termes econogravemics gragravecies al paper de
lideratge que jugaren als exegravercits i a lrsquoobtencioacute de notables botins de guerra que serviren per
incrementar llurs fortunes En segon lloc en termes poliacutetics ategraves que mercegraves a aquests
recursos podien costejar sense dificultats el cada cop meacutes car cursus honorum I finalment en
termes socials ja que tot plegat servia per incrementar el prestigi i la posicioacute que ocupaven
aquests personatges i llurs famiacutelies en el conjunt de la societat El seu principal interegraves a
proviacutencies per tant era durant bona part del segle II aC participar a les guerres drsquoarreu del
Mediterrani per aconseguir botins i riqueses A partir de les notiacutecies a lrsquoabast no sembla que
drsquoentrada estiguessin interessats a adquirir noves terres en sogravel provincial sinoacute nomeacutes a Itagravelia
ndashi particularment a la centralndash tot i que tambeacute sembla que a partir drsquoalgun moment
segurament avanccedilat de la mateixa centuacuteria els grans terratinents comenccedilaren a ampliar llurs
possessions a proviacutencies com es despregraven de les notiacutecies comentades meacutes amunt situades ja a
inicis del segle I aC tant a Siciacutelia com a la Hispagravenia Ulterior
112
Per descomptat el control sobre els nous territoris implicava la gestioacute de lrsquoexplotacioacute
dels recursos que disposaven (com per exemple els miners o tambeacute els agriacutecoles a traveacutes de
tributacions) la qual generalment no era realitzada directament per la Repuacuteblica sinoacute que
requeia en privats que licitaven les contractes Aquests privats srsquoorganitzaven per tal de fer
front a les despeses en societates que aplegaven a individus de molt diversa condicioacute social
Al capdavant de cada societas hi havia personatges rics que disposaven del capital sovint ndash
perograve no necessagraveriamentndash de rang equumlestre romans perograve tambeacute membres de les aristocragravecies
itagraveliques entre els socis capitalistes tambeacute nrsquohi podia haver drsquoanogravenims alguns dels quals
serien senadors que des del punt de vista de la llei no podien participar en els negocis perograve a
traveacutes drsquoaquest parany legal podien treurersquon profit Per sota hi havia un conjunt de persones
procedents drsquoestrats socials molt diversos sovint de baixos o molt baixos incloent-hi lliberts
i fins i tot esclaus que eren els que participaven meacutes directament de lrsquoexplotacioacute del territori
com palesen les fonts epigragravefiques de diverses contrades del Mediterrani del segle II aC
Lrsquoexpansioacute de terres sota lrsquoegravegida de Roma fou concebuda ben aviat com una excelmiddotlent
oportunitat drsquoestablir relacions comercials En aquest sentit mercaders i comerciants de tota
mena organitzaren un comerccedil que oferia gairebeacute qualsevol producte o servei a proviacutencies
Aquesta oferta anava adreccedilada inicialment a les tropes de conquesta que podien necessitar
meacutes enllagrave de les vitualles productes com ara vaixella o serveis que pretenien satisfer una
agravemplia varietat de necessitats incloent-hi les meacutes iacutentimes o les relacionades amb la incertesa
de lrsquoesdevenidor en terres estranyes i hostils Aixograve no treu amb tot que ben aviat hom veieacutes
com a potencials clients els nadius com posa de manifest per exemple la troballa habitual
de determinats tipus ceragravemics als assentaments indiacutegenes drsquoaquest periacuteode Els participants
en aquest comerccedil tambeacute eren de molt variats oriacutegens i condicioacute social De fet el registre
epigragravefic assenyala una activitat molt destacada de personatges itagravelics meacutes que progravepiament
romans per altra banda trobem la participacioacute de bona part de lrsquoespectre social amb
personatges meacutes o menys rics encarregats de dirigir des drsquoItagravelia determinats tipus de negoci
(vitualles ceragravemica potser fins i tot prostitucioacute) i drsquoaltres drsquoextraccioacute meacutes baixa
(independentment que fossin ingenui lliberts o esclaus) encarregats drsquoactuar directament
sobre el territori ja fos en representacioacute drsquoalgun dels primers o per interegraves propi
113
En definitiva els sectors aristocragravetics romans jugaren un paper rellevant a proviacutencies
durant el segle II aC perograve no foren els uacutenics Els seus interessos econogravemics poliacutetics i socials
els portaren a fer-se amb el control de nous territoris a traveacutes de lrsquoexpansioacute militar una
expansioacute en la qual intervingueren bona part dels segments socials de Roma ndashllevat en
general de les masses de proletarii que no arribaven al cens miacutenim exigitndash i de les comunitats
de socii itagravelics Meacutes enllagrave de les activitats militars lrsquoexplotacioacute i el drenatge dels recursos
provincials aixiacute com el comerccedil suposaren la posada en marxa de maquinagraveries moltes vegades
desenvolupades drsquouna forma meacutes o menys espontagravenia poc o gens planificada en les quals
participaren si no tots bona part dels sectors socials Aixiacute els segments enriquits de Roma i
les aristocragravecies locals de diverses comunitats itagraveliques ndashsobretot del centre i el migdia de la
peniacutensulandash tingueren un paper de rectors drsquoaquestes activitats dirigint-les des de la Urbs o
drsquoaltres nuclis importants drsquoItagravelia mentre que altres segments de posicions mitjanes baixes i
molt baixes (incloent-hi els esclaus) actuaven a proviacutencies com a agents dels primers o beacute
cercaven un benefici per a si mateixos Drsquouna manera o drsquouna altra tota o gairebeacute tota la
societat participava en les actuacions que comportaren les profundes transformacions que
afectaren tant lrsquoestructura social romana com les dels itagravelics i dels provincials
114
115
3 ELS TESTIMONIS LITERARIS
Els territoris habitants i sobretot els esdeveniments que tingueren com a escenari
lrsquoespai que esdevindria la Hispania Citerior atragueren lrsquointeregraves de diversos autors de
lrsquoantiguitat Amb meacutes o menys detall en deixaren un testimoni escrit que pot aportar algunes
dades per a la nostra recerca De tota manera cal advertir que com anirem veient en analitzar
les altres fonts de coneixement les escrites tenen algunes virtuts i al mateix temps diversos
inconvenients Si per una banda presenten lrsquoavantatge drsquoestar organitzades en un discurs meacutes
o menys coherent i estructurat de lrsquoaltra estan afectades per unes quantes limitacions en
primer lloc hi ha un problema de contingut ategraves que els escriptors antics generalment
tendeixen a centrar-se en els afers de caragravecter militar protagonitzats per les tropes
romanoitagraveliques i per tant solen fer referegravencia expliacutecita nomeacutes als indrets i poblacions
relacionats amb els conflictes begravelmiddotlics que relaten En aquest sentit ens trobem amb una
dificultat insalvable pel que fa a la informacioacute relativa als territoris ibers ja que la immensa
majoria de les dades es concentren tan sols en el context relacionat amb la segona guerra
puacutenica i la immediata revolta indiacutegena que marca el tragravensit dels segles III al II aC Despreacutes del
pas de Catoacute lrsquoagraverea ibegraverica resta aparentment pacificada i el teatre drsquooperacions es desplaccedila
cap a lrsquointerior de la Peniacutensula cap a terres celtiberes cosa que fa perdre lrsquointeregraves als escriptors
per les zones meacutes properes al litoral que no recuperaran fins a lrsquoesclat de les guerres
sertorianes i les posteriors guerres civils A meacutes a meacutes no reflecteixen la totalitat del moacuten iber
sinoacute que tan sols almiddotludeixen a determinats populi que soacuten invariablement aquells que meacutes
maldecaps provocaren als exegravercits de Roma Aixiacute podem trobar alguna descripcioacute sobre els
ilergets edetans lacetans i ausetans mentre que altres pobles o beacute soacuten simplement
mencionats o beacute ni tan sols se nrsquoha deixat constagravencia
En segon lloc hi ha un problema de les fonts i de la metodologia emprades pels autors
Malgrat que narren episodis de la histograveria ocorreguts a la peniacutensula Ibegraverica o en altres
contrades del moacuten conegut gairebeacute cap tingueacute un contacte directe ni amb el territori ni amb
els esdeveniments que recull Lrsquouacutenica excepcioacute eacutes Polibi qui acompanyant a Escipioacute tingueacute
ocasioacute de recoacuterrer part del territori peninsular en el mateix moment que es desenvolupava la
guerra numantina I fins a cert punt tambeacute Estraboacute no perquegrave lrsquohagueacutes visitat sinoacute perquegrave
116
empragrave per a la seva Geografia les obres dels seus predecessors Posidoni i Artemidor1 qui siacute
havien trepitjat el territori malgrat que un centenar drsquoanys abans que lrsquoamasita lrsquoescriviacutes Per
tot plegat la majoria srsquohavia de refiar de la paraula ndashoral o escritandash drsquoaltres persones i del seu
propi criteri
I aquiacute arribem a la quumlestioacute del megravetode Eacutes cert que la historiografia de lrsquoantiguitat es
distingeix fonamentalment de lrsquoactual pel fet drsquoestar mancada drsquoun megravetode cientiacutefic i drsquoeacutesser
meacutes propera a un gegravenere literari que a una produccioacute cientiacutefica No srsquoha de perdre de vista que
pragravecticament fins al Principat la historiografia era un domini drsquoautors que procedien del moacuten
militar i poliacutetic que escrivien una histograveria fonamentada sobretot en la seva experiegravencia
personal la qual empraven per contrastar les fonts que utilitzaven Drsquoaltra banda tambeacute srsquoha
de tenir present el pes de la historiografia helmiddotleniacutestica marcada meacutes per observar els aspectes
literaris i estegravetics de les narracions amb lrsquoobjectiu de commoure els lectors i oients i de fer de
la histograveria un relat exemplar aixograve quan no consistia senzillament en un catagraveleg de prodigis i
meravelles2 Perograve tot plegat no significa que no hi hagueacutes ni una miacutenima criacutetica ni quelcom de
semblant a una metodologia En aquest sentit Polibi fou el que meacutes reflexionagrave sobre aquesta
quumlestioacute i de tots fou lrsquouacutenic que desenvolupagrave una autegraventica metodologia amb la seva
πραγματικὴ ἱστορία3 No nomeacutes es dedicava a valorar criacuteticament les fonts que utilitzava sinoacute
que buscava les dades que li permetessin respondre a les preguntes πῶς καὶ πότε καὶ διὰ τί4 com
quan i sobretot per quegrave tingueacute lloc aquella guerra o aquell altre fet Tenia per tant una
concepcioacute causal de la histograveria que lrsquoimpelmiddotlia a cercar sistemagraveticament les causes dels
esdeveniments histograverics especialment de les guerres5 Nomeacutes aixiacute considerava es podia
reconstruir una histograveria que fos veriacutedica Altres com T Livi Estraboacute o Plutarc per esmentar-
1 A SCHULTEN Fontes Hispaniae Antiquae IV Estraboacuten Geografiacutea de Iberia Barcelona 1952 p 3-5 F LASSERRE
ldquoHistoire de premiegravere main dans la Geographie de Strabonrdquo F PRONTERA (ed) Strabone Contributi allo studio
della personalitagrave e dellrsquoopera vol 1 Perugia 1984 p 13 F TROTTA ldquoEstraboacuten el libro III y la tradicioacuten geogragraveficardquo
G CRUZ (ed) Estraboacuten e Iberia nuevas perspectiva de estudio Magravelaga 1999 p 84-87 M P DE HOZ ldquoEstraboacutenrdquo J
MANGAS i D PLAacuteCIDO (eds) Testimonia Hispaniae Antiqua II B La Peniacutensula ibeacuterica prerromana de Eacuteforo a
Eustacio Madrid 1999 p 626 2 P G WALSH Livy and his historical aims and methods Cambridge 1976 p 20-34 3 POLIBI 1225 P PEacuteDECH La meacutethode historique de Polybe Pariacutes 1964 p 22-31 F W WALBANK Polybius Califogravernia
1972 p 6-7 i 103 P S DEROW ldquoPolybiusrdquo T J LUCE (ed) Ancient Writers Greece and Rome Volume I Homer to
Caesar New York 1982 p 526 T J LUCE The Greek historians London-New York 1997 p 123-124 i 127 L A LLERA
ldquoPolibio de Megaloacutepolisrdquo J MANGAS i D PLAacuteCIDO (ed) Testimonia Hispaniae Antiqua II B La Peniacutensula ibeacuterica
prerromana de Eacuteforo a Eustacio Madrid 1999 p 531 4 POLIBI 312 5 POLIBI 36-74 i 22182-11
117
ne nomeacutes tres procuraren documentar-se emprant moltes i variades fonts tant gregues com
romanes i contrastar les dades que obtenien comparant-les entre si i sotmetent-les a llurs
propis judici i raonament beacute eacutes cert que aixograve no impediacute que caiguessin en incorreccions6
En tercer lloc hi ha un problema de biaixos que en part es deriva del que acabem de
comentar Ara beacute no nomeacutes de les errades i incorreccions associades a les fonts i la criacutetica
sinoacute que les distorsions tambeacute poden haver estat introduiumldes de manera meacutes o menys
conscient i voluntagraveria per diversos motius Drsquoentrada no hem de perdre de vista que els
escriptors pertanyien sense excepcioacute a les classes altes7 i en el cas dels autors en llengua
llatina especialment transmeten als seus textos la ideologia progravepia drsquoaquests sectors Per aixograve
rarament paren esment en la gent corrent que formaven part dels segments inferiors per molt
que constituiumlssin la majoria de la poblacioacute i quan ho fan acostumen a transmetre una visioacute
pejorativa Aixiacute mateix molts autors pretenien fer dels seus relats obres exemplars i edificants
de manera que es preocupaven meacutes de reelaborar els personatges histograverics per fer-ne models
morals que drsquoincidir en la veracitat de la histograveria o la geografia Eacutes el cas de Livi Valeri Magravexim
o Plutarc entre drsquoaltres i ni tan sols Polibi en algun passatge determinat escapagrave a aquesta
voluntat Raons similars unides al desconeixement i al desinteregraves portaren als escriptors a
obviar bona part de la informacioacute relativa als pobles nadius ja fossin populi ibers celtibers
vacceus vetons etc tots eren frequumlentment descrits de manera superficial i general com a
bagraverbars salvatges caracteritzats consequumlentment per la seva dubtosa moralitat8 Nomeacutes en
rares excepcions els autors concedien algunes poques ratlles a personatges nadius molt
concrets per subratllar-ne la noblesa moral No cal dir que es tractava en tots el casos
drsquoindividus que havien donat el seu suport als romans i amb les seves accions els havien
6 A SCHULTEN op cit p 5 P G WALSH op cit p 150-151 i 154-157 F TROTTA op cit p 83 C P JONES ldquoPlutarchrdquo
T J LUCE (ed) Ancient Writers Greece and Rome Volume II Lucretius to Ammianus Marcelinus New York 1982
p 974 7 Per beacute que no a la meacutes alta aristocragravecia sinoacute a sectors meacutes secundaris A RODRIacuteGUEZ MAYORGAS ldquoLa figura del
historiador en la Repuacuteblica romanardquo SHHA 29 2011 p 65-95 8 Per posar alguns exemples LIVI 25331-2 on planteja lrsquoepisodi en el qual Asdruacutebal ordeix el pla perquegrave els vint
mil auxiliars celtibers que portava Cn Corneli Escipioacute desertessin aprofitant omnis barbaricae et praecipue
earum gentium in quibus per tot annos militabat perfidiae LIVI 2818 on presenta els auxiliars i mercenaris
indiacutegenes al servei de les tropes puacuteniques com a indisciplinades i confiades ESTRABOacute 345 on defineix els ibers
com a pegraverfids i tossuts o ESTRABOacute 3416-17 on descriu diversos costums i pragravectiques atribuiumlts a diferents pobles
peninsulars
118
procurat una gran ajuda Entre ells hi ha Abilix (o Abelux)9 descrit per Livi com a Sagunti
nobilis Hispanus que en el temps que els germans Escipioacute guerrejaven contra els cartaginesos
i preveient correctament la tendegravencia del conflicte qualia plerumque barbarorum ingenia
jutjagrave convenient deixar drsquoeacutesser aliat dels puacutenics per passar al bagravendol romagrave Els autors que en
parlen remarquen que la defeccioacute del saguntiacute va anar acompanyada drsquoun pla que permeteacute que
els ostatges que els cartaginesos tenien a la ciutat passessin a mans romanes deixant en
evidegravencia al sorpregraves praefectus puacutenic que els tenia al seu cagraverrec
Finalment encara hem de comptar una darrera limitacioacute que pateixen les fonts
escrites que eacutes el problema de la transmissioacute textual i la conservacioacute Els textos que han arribat
fins als nostres dies soacuten edicions de cogravepies realitzades segles despreacutes que fossin escrits i per
tant existeix un risc elevat que en algun moment al llarg de la histograveria algun copista hagi
alterat ja sigui de manera involuntagraveria per descuit o per incomprensioacute els textos originals
que copiava tot ometent alguns passatges o afegint interpolacions progravepies Per altra banda
eacutes evident que actualment nomeacutes es conserva una petita part de tota la produccioacute literagraveria
antiga producte del fet sobretot que algunes obres han gaudit de meacutes egravexit que altres Perograve el
deteriorament i la pegraverdua tambeacute afecten alguns dels textos preservats que es conserven de
manera parcial Aixiacute dels quaranta volums que constituiumlen originalment les Histograveries de
Polibi nomeacutes resten complets els cinc primers llibres el sisegrave ha arribat gairebeacute sencer del setegrave
al divuitegrave srsquohan conservat fragments drsquouna certa amplitud (tot i que el dissetegrave srsquoha perdut
completament) i la resta llevat del darrer de tots nomeacutes ha romagraves molt parcialment i encara
mercegraves a les cites i fragments recopilats per lrsquoemperador bizantiacute Constantiacute VII Porfirogeneta
(segle X)10 Aquestes pegraverdues es tradueixen en el nostre camp en la desaparicioacute de les dades
referents a bona part del segle II aC i a les que hauria contingut el llibre trenta-quatre dedicat
monogragraveficament a aspectes geogragravefics i etnogragravefics Quelcom de semblant passa amb la
monumental obra de Livi que de cent quaranta-dos volums nomeacutes han sobreviscut els deu
9 POLIBI 3981-993 LIVI 22226-21 ZONARAS 91 Altres exemples semblants els trobem en alguns passatges on hom
fa referegravencia a lrsquoIndiacutebil sotmegraves a lrsquoautoritat romana (les ocasions en quegrave desertava era tractat amb les mateixes
paraules pejoratives que qualsevol altre bagraverbar) POLIBI 10356-8 i LIVI 27173-4 Particularment Livi destaca amb
motiu de la primera trobada de lrsquoilerget amb els Escipioacute a Carthago Noua a inicis de lrsquoestiu de 208 aC que
sorprengueacute als romans que Indiacutebil srsquoexpresseacutes amb una dignitat que no esperaven en un bagraverbar Indibilis pro
utroque locutus haudquaquam ut barbarus stolide incauteue sed potius cum uerecundia ac grauitate propiorque
excusanti transitionem ut necessariam quam glorianti eam uelut primam occasionem raptam (271710) Tambeacute
Edecoacute (o Edescoacute) el cabdill dels edetans eacutes qualificat de clarus inter duces Hispaniae (LIVI 27171-2) 10 P S DEROW op cit p 526-527 T J LUCE op cit p 123-125
119
primers i del vint-i-unegrave al quaranta-cinquegrave que cobreixen dels oriacutegens de la Urbs a lrsquoany 293
aC i el periacuteode compregraves entre 218 i 167 aC Tampoc srsquohan preservat el conjunt de vint-i-quatre
llibres en quegrave estava distribuiumlda la Ῥωμαική ἱστορία drsquoApiagrave11 si beacute en aquest cas podem
considerar-nos meacutes afortunats perquegrave el volum dedicat a Ibegraveria eacutes un dels conservats de
manera que encara que sigui drsquouna manera meacutes resumida es poden cobrir les llacunes de les
obres anteriors
No obstant el conjunt de mancances apuntades que no srsquohan de perdre mai de vista
per tal de fer una correcta valoracioacute les fonts escrites poden donar algunes dades prou
valuoses per aproximar-nos al coneixement de les societats de la Citerior en el transcurs dels
primers anys de presegravencia romana com veurem tot seguit
31 LrsquoORGANITZACIOacute TERRITORIAL INDIacuteGENA πολεicircς oppida I urbes
Poca cosa diuen les fonts al voltant de lrsquoestructura territorial drsquoaquells espais ocupats
per les comunitats ibegraveriques Drsquoentrada si nomeacutes ens hagueacutessim de refiar del retrat que fan12
uacutenicament trobariacuteem allograve que els autors de parla grega anomenen πολεicircς i els de parla llatina
oppida o urbes aquests soacuten els tres termes que de manera reiterada apareixen escrits a les
fonts literagraveries En grec com veiem srsquoempra una sola paraula amb el significat de ciutat si beacute
els escriptors de lrsquoantiguitat tant el podien entendre en el sentit de nucli urbagrave com en el de
comunitat poliacutetica13 En llatiacute en canvi habitualment srsquoempren dos vocables diferents que
serveixen per designar el mateix concepte particularment referit a lrsquoaccepcioacute de nucli urbagrave
molt meacutes rarament els autors feien servir el mot ciuitas (o drsquoaltres que tenien a veure amb el
mateix camp semagraventic com ciues) meacutes relacionat amb el sentit poliacutetic I com altres paraules
11 A DIacuteAZ ldquoLa historiografiacutea de eacutepoca imperialrdquo J A LOacutePEZ (ed) Historia de la literatura griega Madrid 1992 p
1066-1070 12 Deixant de banda els autors ndashsempre drsquoegravepoca imperialndash que fan enumeracions meacutes completes com ESTRABOacute
331-7 321-2 3215 331-8 i sobretot 346-13 PLINI Nat Hist 3418-30 o PTOLOMEU 25 que tampoc transmeten
els noms ni la situacioacute de molts dels establiments ibegraverics perquegrave ja feia temps que havien desaparegut 13 M G HANSEN ldquoThe Hellenic Polisrdquo M G HANSEN (ed) A Comparative Study of Thirty Ciy-State Cultures
Copenhagen 2000 p 152-170 Ja a lrsquoantiguitat srsquoalccedilaren algunes veus criacutetiques que es resistien a acceptar que a
Iberia nomeacutes hi haguessin πολεicircς i cap altre tipus drsquoassentament com la drsquoEstraboacute (3413) que veia un uacutes
interessat de la paraula per magnificar les victograveries de generals romans com Ti Semproni Grac qui pretenia fer
creure que havia capturat uns tres centenars de πολεicircς quan a parer del geogravegraf segur que hi barrejava simples
πύργοι Tampoc doacutena cregravedit a lrsquoafirmacioacute que hi havia meacutes drsquoun miler de ciutats i considera que sota aquesta
denominacioacute srsquoocultaven en realitat altres nuclis meacutes petits (κώμαι)
120
que examinarem meacutes endavant tampoc en aquest cas sembla apreciar-se un uacutes tegravecnic i preciacutes
dels termes com es despregraven de lrsquoanagravelisi de la utilitzacioacute14
Les fonts nomeacutes registren una miacutenima part dels noms dels assentaments establerts al
territori de la Hispagravenia Citerior ibegraverica i quan els defineixen fan servir de manera indistinta i
intercanviable tots els mots assenyalats Saguntum que eacutes un dels nuclis hispans dels quals en
parlen meacutes i amb meacutes detall eacutes considerada πόλις15 urbs16 oppidum 17 i agravedhuc ciuitas18 pel que
fa als seus habitants tant es poden trobar designats com a oppidani19 o com a ciues20 Cissa eacutes
considerada πόλις21 i oppidum22 Atanagrum de la qual nomeacutes Livi en parla situant-la com a
caput del populus dels ilergets eacutes anomenada urbs23 de la mateixa manera que Ibera24 i
Onusa25 A vegades les referegravencies soacuten meacutes vagues esmentant gairebeacute de passada que alguns
populi ibers tenien al seu territori una ciutat com eacutes el cas dels ausetans i els bergistans que
tenien una urbs26 cadascun i els lacetans que tenien un oppidum27 o urbs28 En altres ocasions
les referegravencies es corresponen de manera encara meacutes inconcreta a establiments ibegraverics en
general que tambeacute poden eacutesser designats com a πολεicircς29 oppida30 i ciuitates31 Lrsquouacutes de diferents
mots com a sinogravenims tambeacute srsquoaplica a assentaments drsquoorigen no ibegraveric com per exemple
Emporion definida com una δίπολις32 o dos oppida units33 un de grec34 i un drsquoibegraveric35 i tambeacute
14 F PINA ldquoCalagurris contra Roma de Acidino a Sertoriordquo Kalakoricos 11 2006 p 119-122 15 POLIBI 3172 3179 3202 3216 3976 i 3987 16 LIVI 2172 2185 2187 2188 21114 21117 21119 21125 21136 25142-3 i 21165 17 LIVI 2186 21115 i 21151 Fins i tot quan lrsquohistoriador pataviacute reprodueix les condicions de rendicioacute que exposa
Anniacutebal a Alcoacute i Alorc i esmenta que una drsquoelles contemplava lrsquoabandonament de la ciutat per part dels saguntins
i la construccioacute allagrave on el cartaginegraves especifiqueacutes drsquoun nou nucli drsquoaquest en diu nouum oppidum (21136) 18 LIVI 2172 Lrsquouacutenica ocasioacute en la qual Livi la designa ciuitas eacutes quan inicia la descripcioacute geogragravefica i histograverica (o
meacutes tost miacutetica) de Saguntum 19 LIVI 2184 20 LIVI 21121 i 21131 21 POLIBI 3765 22 LIVI 21607 23 LIVI 21616 24 LIVI 23810-11 25 LIVI 22204 26 LIVI 21618 i 34169 respectivament 27 LIVI 34203-4 28 LIVI 34205 i 34208 29 POLIBI 3763 3987 399 APIAgrave Ib 23 i 41 30 LIVI 34201-2 31 LIVI 26201 26491 i 26-499-10 281610 34165-6 34175 i 39307 32 ESTRABOacute 348 33 LIVI 3491 34 LIVI 3492 35 LIVI 3498
121
com a urbs36 per beacute que els emporitans soacuten anomenats ciues37 Quelcom de semblant esdeveacute
amb Carthago Noua esmentada tambeacute com a πόλις38 i com a urbs39 i habitada per oppidani i
ciues40 En definitiva no hi ha res que marqui lrsquoeleccioacute drsquoun terme o un altre en funcioacute del tipus
drsquoassentament Nomeacutes a vegades doacutena la sensacioacute que els autors fan servir oppidum quan
descriuen fets begravelmiddotlics i particularment la derrota dels assentaments afectats41 Aixograve es pot
veure per exemple en la caiguda de Sagunt davant dels cartaginesos que eacutes un moment en
el qual Livi empra la paraula amb reiteracioacute42 com si volgueacutes posar egravemfasi en lrsquoaspecte militar
de la ciutat Tambeacute quan Cissa eacutes capturada al principi de la guerra puacutenica eacutes anomenada
oppidum43 i el mateix mot defineix els establiments de sedetans ausetans i suessetans
derrotats per Catoacute44 De tota manera el mateix autor quan parla de lrsquoordre emesa per M Porci
perquegrave totes les ciutats aterrin les seves muralles el terme que usa no eacutes oppidum sinoacute ciuitas
En aquest sentit podem apreciar fins a cert punt un uacutes meacutes determinat drsquoaquest darrer mot
ja que sempre que fa referegravencia als ostatges nadius retinguts pels puacutenics i alliberats pels
romans en demanar els generals els seus llocs drsquoorigen on viuen els seus familiars nomeacutes els
designa amb la paraula ciuitas Sembla per tant que en aquests casos la fa servir amb el
significat de comunitat meacutes que no pas amb el de lloc fiacutesic o situacioacute geogragravefica
No obstant el que hem dit fins ara eacutes obvi que el panorama esbossat per les fonts
escrites eacutes molt distorsionat ja que lrsquoestructura territorial era molt meacutes complexa com
lrsquoarqueologia demostra a bastament45 els integrants dels diferents populi no es concentraven
en un sol establiment com sembla desprendrersquos del contingut dels textos sinoacute que es
trobaven repartits arreu del territori en assentaments de diversa condicioacute i categoria En
36 LIVI 3496 37 LIVI 3496 38 POLIBI 10105-7 10114 10121-2 i 10124 APIAgrave Ib 20 22 i 23 39 LIVI 26423 26426 26429-10 26442 26444 26446-7 26449 26455-6 26463 26465 26467 264610 i
26481-3 40 LIVI 26442 i 26447 41 Anomena Sagunt captum oppidum (LIVI 2186) 42 LIVI 2186 211115 i 21151 En diverses ocasions perograve situa la part final de les batalles al que hauriacuteem de
considerar el darrer baluard de les ciutats que eacutes anomenat sovint arx (i a vegades castellum destacant
segurament lrsquoaspecte defensiu del lloc) i per tant cal pensar que srsquoesdevenen en un espai aturonat dins dels
liacutemits fiacutesics de la ciutat fagravecil de defensar i que actua com a refugi uacuteltim dels habitants Esmenta especiacuteficament
un arx a Saguntum (21123 i 22224) aixiacute com un castellum on srsquoanaren a arrecerar els saguntins a la fase final del
setge (211110) 43 LIVI 21607-8 44 LIVI 34201-4 45 Vegeu el capiacutetol 5 dedicat als testimonis arqueologravegics
122
qualsevol cas notem que si no en totes almenys siacute en la majoria de les ocurregravencies les ciutats
de quegrave parlen els autors antics coincideixen amb nuclis destacables per lrsquoagraverea que ocupaven
la situacioacute estrategravegica el desenvolupament social econogravemic io poliacutetic etc En contrast
gairebeacute mai fan cap mena drsquoesment als assentaments menors nomeacutes en molt comptades
ocasions els escriptors deixen anar algun petit indici que permet entrellucar encara que sigui
de manera superficial la complexitat de la realitat Aixiacute quan Livi narra les primeres activitats
del cogravensol Catoacute a la Peniacutensula a la zona drsquoEmpuacuteries explicita que derrotagrave als Emporitanos
Hispanos accolasque46 eacutes a dir als ibers emporitans i a aquells que habitaven el territori proper
(accolae) Pot semblar certament un detall insignificant perograve revela la presegravencia drsquoaltres
unitats de poblament secundagraveries meacutes o menys prograveximes a Emporion Per aquelles mateixes
dates se situa lrsquoepisodi de lrsquoambaixada dels ilergets de Bilistages que anagrave a implorar lrsquoajuda de
Catoacute per posar fi als atacs que altres pobles no pacificats llanccedilaven contra els seus castella47
Per entendre aquesta afirmacioacute potser estaria beacute de recordar un cas similar i contemporani el
dels bergistans dels quals sabem que tambeacute tenien sota el seu control un conjunt de set
castella48 El terme castellum es fa servir de manera general per identificar un recinte fortificat
situat aparentment en alccedilada Hauriacuteem de veure aleshores estructures de defensa o
vigilagravencia del territori en terres ilergetes i bergistanes i potser per extensioacute en altres
contrades No ho creiem pas ja que ateses les capacitats i recursos que tenien a lrsquoabast els
ibers no ens sembla possible lrsquoexistegravencia de quelcom semblant a una xarxa de fortificacions
en el moacuten iber de finals del segle III i inicis del II aC Meacutes aviat som del parer que cal llegir
aquests castella com un altre tipus drsquohagravebitat situat molt probablement en posicions
dominants i estrategravegiques (enlairats i propers a vies de comunicacioacute) dotats drsquoalguna mena
de fortificacioacute (muralles o si meacutes no murs de tancament potser quelcom similar a una torre)
i dedicats primordialment a lrsquoexplotacioacute dels recursos del territori (forestals minerals etc)
sense negar del tot una funcioacute ndashperograve que seria en general secundagraveriandash de control i vigilagravencia
de lrsquoespai proper aprofitant la situacioacute topogragravefica Aixiacute doncs quan lrsquohistoriador pataviacute diu
que ilergets i bergistans tenien sota la seva autoritat un nombre de castella estagrave fent
46 LIVI 34164 47 LIVI 3411 48 LIVI 34169
123
referegravencia un cop meacutes a nuclis meacutes petits que els oppida o urbes49 Drsquoaquesta manera tampoc
eacutes estrany que fossin lrsquoobjecte dels atacs drsquoaquells elements que no es volien sotmetre a
lrsquoautoritat dels romans ni a la dels ibers que els eren addictes devia ser meacutes fagravecil hostilitzar
aquests establiments petits i a la seva poblacioacute que cal imaginar seria meacutes tost migrada i si
nrsquoassolien la captura drsquoalgun aconseguien donar un cop a lrsquoeconomia dels seus oponents i al
mateix temps obtenien un lloc en el qual fer-se forts i incrementar les seves accions contra
lrsquoordre establert Drsquoaquiacute que a Bilistages i al princeps bergistanus anogravenim els interesseacutes de
posar terme a aquests focus drsquoinestabilitat amb rapidesa i si era necessari recorrent a les
forces que Roma tenia desplegades sobre el territori Els comandants romans i particularment
Catoacute en canvi semblen haver vist el problema com un mal menor fagravecil de resoldre tot i que
hagueacute de sufocar els bergistans diacutescols dues vegades consecutives fins que perdeacute la paciegravencia
i tallagrave el problema de soca-rel venent els revoltats com a esclaus50
32 AL CIM DE LrsquoORGANITZACIOacute SOCIOPOLIacuteTICA δυνάσται βασιλεῖς reguli principes I SIMILARS
Drsquoacord amb la informacioacute que transmeten els escriptors de lrsquoantiguitat sembla que
almenys algunes de les comunitats ibegraveriques estaven encapccedilalades per un individu dotat de
grans poders de diversa iacutendole Polibi i Livi als quals es pot afegir Apiagrave soacuten els principals
autors que aporten algunes dades per intentar definir-lo Els autors grecs empren tres paraules
diferents per a designar-lo τύραννος δυνάστης i βασιλεύς El primer dels mots el trobem quan
Polibi fa el repagraves dels enemics capturats despreacutes de lrsquoenfrontament a les proximitats de Kissa
entre els quals hi compta un indiacutegena molt fidel als cartaginesos Indiacutebil qualificat com a
τύραννονhellip τῶν κατὰ τὴν μεσόγαιον τόπων51 Aquesta afirmacioacute per tant posa de manifest no
nomeacutes les estretes relacions entre els ilergets i els cartaginesos en aquells primers moments
49 A JIMEacuteNEZ DE FURUNDARENA ldquoCastellum en la Hispania romana su significado militarrdquo Hant 19 1995 p 129-
150 Aquest autor distingeix dues accepcions diferents per al mot llatiacute una amb una vessant civil i lrsquoaltra militar
La primera faria referegravencia a un nucli de poblacioacute secundari emmurallat ndashque eacutes el que srsquoescauria meacutes als castella
indiacutegenesndash mentre que la segona designaria una fortificacioacute per controlar un territori o defensar un punt
concret 50 LIVI 34169-10 Malgrat les seves actuacions Catoacute encara hagueacute de presentar-se una tercera vegada al territori
bergistagrave ategraves que un xic meacutes endavant el Bergium castrum havia caigut en mans de praedones Un cop derrotats
el cogravensol els sotmeteacute a un tractament similar al dels darrers que srsquohavien rebelmiddotlat feacuteu executar els praedones i
lliuragrave els bergistans que srsquohavien aliat amb aquells al quumlestor perquegrave els vengueacutes com a esclaus (LIVI 34211-5) 51 POLIBI 3763
124
sinoacute tambeacute el fet que els ilergets estaven sota lrsquoautoritat drsquouna figura poderosa en diversos
sentits (poliacutetica militar social i econogravemica) la qual havia estegraves la seva sobirania o el seu
control per una regioacute meacutes o menys vasta Aquesta ocasioacute eacutes lrsquouacutenica en la qual Indiacutebil eacutes
anomenat τύραννος La major part de les vegades que eacutes citat ja sigui juntament amb Mandoni
o tot sol eacutes designat amb el terme δυνάστης52 que es podria interpretar com el membre o
membres meacutes destacats i poderosos de lrsquoelit aristocragravetica drsquoun determinat poble en aquest cas
concret els ilergets53 El fet que en el context del passatge sobre els i les ostatges de Carthago
Noua parli de les dones i les filles de molts altres δυνάσται ibers ndashentre els quals Edecoacute δυνάστης
dels edetansndash corroboraria aquesta interpretacioacute Finalment el tercer mot emprat per referir-
se a Indiacutebil eacutes βασιλεύς54 que aplica en una sola ocasioacute
Als textos llatins el termes per referir-se a les figures meacutes preeminents en el sentit
poliacutetic social i militar de les societats nadiues soacuten quatre princeps regulus rex i dux De la
mateixa manera que Polibi Livi es refereix amb meacutes frequumlegravencia entre els ibers als ilergets
dels quals explica que es trobaven sota lrsquoautoritat drsquoun home al qual qualifica de regulus55 o
princeps56 Aquestes denominacions suggereixen que la societat ilergeta (igual que drsquoaltres
com la bergistana o la lacetana on tambeacute documenta la presegravencia drsquoaquests personatges57)
comptava amb una capa aristocragravetica drsquoentre els membres de la qual sorgiria aquesta figura
dotada de meacutes poder que els seus semblants Si ens fixem en lrsquouacutes dels mots veiem que empra
regulus per referir-se a Indiacutebil en el passatge en el qual identifica una de les ostatges ibegraveriques
52 POLIBI 10353 (on anomena Indiacutebil i Mandoni μέγιστοι μὲν ὄντες δυνάσται τῶν κατrsquo Ἰβηρίαν) i 11312 En aquest sentit
cal assenyalar que tambeacute Dioacute Cassi (com podem llegir a Frontiacute Strat 5742) empra el mateix terme per referir-se
als dos cabdills ilergets aixiacute com Apiagrave (Ib 37) 53 Aquest eacutes un terme impreciacutes pel qual els investigadors que han analitzat les estructures poliacutetiques ibegraveriques i
particularment la quumlestioacute de les suposades ldquomonarquiesrdquo a partir de lrsquoexamen de les fonts escrites han tendit a
passar de puntetes sense entrar a copsar el significat que podia tenir J Caro Baroja tot i bastir un extens i
complet discurs al voltant de les altres denominacions gairebeacute es podria dir que lrsquoobvia si no fos perquegrave la cita
en referir-se a Edecoacute (ldquoLa lsquorealezarsquo y los reyes en la Espantildea Antiguardquo Cuadernos de la Fundacioacuten Pastor 17 1971 p
149) Meacutes endavant R Loacutepez Domech la menciona perograve concebent-la com un mot que feien servir els autors
grecs per referir-se a personatges importants de rang inferior al dels autegraventics βασιλεῖς (ldquoSobre reyes reyezuelos
y caudillos militares en la protohistograveria hispanardquo SHHA 4 1986 p 19-20) Tampoc P Moret srsquohi deteacute gaire
subratllant la imprecisioacute de la paraula (ldquoLos monarcas ibeacutericos en Polibio y Tito Liviordquo CuPAUAM 28-29 2002-
2003 p 28) Nomeacutes L Silgo meacutes recentment ha donat dues breus definicions considerant δυνάστης com a ldquohome
poderoacutesrdquo o beacute com a ldquocap drsquoun petit principatrdquo (ldquoLa organizacioacuten poliacutetica de los iacuteberos en la segunda guerra puacutenica
seguacuten Tito Livio y Apiano (237-195 aC)rdquo Arse 44 2010 p 77) 54 POLIBI 10187 55 LIVI 264911-14 i 3411 56 LIVI 27173-4 57 A 21617-8 fa referegravencia a Amusicus princeps dels lacetans i a 3421 esmenta un anogravenim princeps dels bergistans
125
a Carthago Noua com la dona de Mandoni i en una altra ocasioacute en relatar lrsquoambaixada de
membres del mateix populus davant de Catoacute per solmiddotlicitar ajuda militar per poder respondre
favorablement als atacs contra Bilistages En canvi escriu princeps per almiddotludir conjuntament
a ambdoacutes germans en el moment que explica que es decideixen a fer defeccioacute dels
cartaginesos Quan aplica el terme a dirigents drsquoaltres pobles ho fa en el context dels atacs
drsquoEscipioacute contra els lacetans liderats per Amusicus que havien acudit a socoacuterrer els ausetans
i en els de Catoacute contra el castrum Bergium que tot i estar sota el control drsquoun princeps havia
caigut a les mans drsquouns praedones que es dedicaven a saquejar lrsquoentorn Malgrat que no ho
especifica en cap moment no sembla segur que aquests reietons poguessin llegar la seva
posicioacute als fills Just un decenni despreacutes de la mort drsquoIndiacutebil i de Mandoni els ilergets estaven
regits per Bilistages58 a qui en cap moment lrsquohistoriador associa cap llaccedil de parentiu amb els
anteriors si beacute el fet que no ho expliciti no significa necessagraveriament que no estiguessin
emparentats eacutes estrany que en el cas drsquoestar-ho no ho esmenti tenint en compte que sempre
que pot tendeix a situar les relacions familiars dels personatges que desfilen per la seva
histograveria59
A meacutes de reguli i principes Livi documenta entre els ibers concretament entre els
edetans la figura del dux60 encarnada en un personatge anomenat Edescoacute (el mateix Edecoacute
que ja esmentava Polibi) qui lrsquoestiu de 208 aC srsquoadreccedilagrave al davant drsquoEscipioacute despreacutes de la
caiguda de Carthago Noua per recuperar els parents que els puacutenics retenien com a ostatges
El terme dux ens suggereix un cabdill amb un significat meacutes marcadament militar per beacute que
eacutes ben possible que meacutes que a un cabdill militar en sentit estricte lrsquohistoriador estigui
almiddotludint aquiacute a una de les diverses atribucions que tenia aquest personatge que culminava
lrsquoorganigrama sociopoliacutetic dels ibers (o drsquoalgunes de les comunitats iberes) tot deixant de
banda drsquoaltres que quedarien recollides en la resta de denominacions utilitzades No srsquoha
drsquooblidar com srsquoha vist que Polibi es referia a Edecoacute amb el mot δυνάστης que no teacute massa a
veure amb lrsquoagravembit militar
58 LIVI 3411 59 Per exemple seguint amb el cas dels ilergets hi ha un passatge en el qual explica que Indiacutebil i Mandoni eren
germans i fa referegravencia tambeacute a la dona drsquoaquell i les filles drsquoIndiacutebil (264911-14) Aixiacute mateix meacutes endavant
subratlla que entre els membres de lrsquoambaixada de Bilistages a Catoacute hi havia precisament un fill del regulus
ilerget (3411) 60 LIVI 27171-2
126
Aixiacute doncs veiem que Polibi fa uacutes de tres paraules diferents perograve no sembla que les
utilitzi com a termes tegravecnics per referir-se amb precisioacute a conceptes diferents sinoacute meacutes aviat
com a sinogravenims61 Eacutes cert amb tot que en el cas dels ilergets per al qual fa servir els tres mots
es pot arribar a distingir una certa inclinacioacute per un o altre en funcioacute del contingut del seu
discurs Drsquoaquesta manera anomena a Indiacutebil τύραννος quan significativament abans de la
batalla de Kissa els ilergets es mostraven favorables als puacutenics (i consequumlentment contraris
als romans) i fins i tot en destaca la fidelitat que els mostrava Posteriorment quan fan
defeccioacute dels cartaginesos i srsquouneixen als romans el mateix Polibi lrsquoanomena potser per
remarcar el reconeixement per part de les autoritats romanes βασιλεύς Finalment quan
almiddotludeix conjuntament a Indiacutebil i Mandoni la paraula que empra eacutes δυνάσται com si hi hagueacutes
una diferegravencia de rang entre ambdoacutes personatges de tal manera que baldament pertagravenyer al
sector aristocragravetic lrsquoun (Indiacutebil) ocuparia una posicioacute meacutes preeminent que lrsquoaltre (Mandoni)
i per tant no els pot anomenar en rigor βασιλεῖς62 El que posa de manifest que Polibi feia uacutes
dels tres termes esmentats com a fins a cert punt mots intercanviables eacutes el fet que tambeacute
anomena a Edecoacute δυνάστης el qual a partir del que explica drsquoaquest personatge edetagrave en el
context de les consequumlegravencies derivades de la caiguda de Carthago Noua i lrsquoalliberament dels
ostatges indiacutegenes63 era lrsquohome meacutes influent i important de la seva comunitat de manera que
quedaria en un pla similar al drsquoIndiacutebil
Lrsquouacutes que Livi fa de les quatre paraules (regulus rex princeps i dux) no sembla
respondre com acabem de veure en relacioacute amb Polibi a una distincioacute clara de posicioacute social
o poliacutetica dels ibers aixiacute esmentats Un exemple molt clar drsquoaixograve eacutes que en el mateix passatge
que lrsquohistoriador pataviacute exposa la darrera batalla dels ilergets contra els romans (206 aC) en
la qual Indiacutebil acabagrave perdent la vida primer lrsquoanomena regulus64 i just a continuacioacute el
considera rex65 Meacutes aviat sembla que nrsquoempra una o una altra segons el context del seu relat
Aixiacute en el conjunt de la seva obra el mot regulus adquireix connotacions pejoratives ja que
nomeacutes lrsquoaplica als pobles bagraverbars (gals hispans i africans)66 i concretament en els passatges
61 P MORET op cit p 24-25 62 P MORET op cit p 27-29 63 POLIBI 10351-4 64 LIVI 29214 65 LIVI 29215 66 P MORET op cit p 25 Els reguli en consequumlegravencia serien tots aquells reis de les comunitats de lrsquooccident
bagraverbar independentment de les seves capacitats i poder
127
referents a la peniacutensula Ibegraverica eacutes el que fa servir amb meacutes frequumlegravencia (fins a quatre vegades)67
per referir-se als cabdills de comunitats enemigues de Roma a excepcioacute drsquouna uacutenica ocasioacute en
quegrave lrsquoutilitza per fer referegravencia a un aliat lrsquoilerget Bilistages68 En canvi a lrsquohora de parlar dels
aliats tendeix a fer uacutes dels mots princeps dux i fins i tot rex69
Per altra banda a traveacutes de Livi observem novament un detall relatiu a Mandoni que
ja haviacuteem vist en parlar del discurs del megalopolita la situacioacute drsquoambdoacutes germans en un pla
de desigualtat ategraves que de la mateixa manera que Polibi no el qualifica mai de βασιλεύς Livi
tampoc lrsquoanomena mai ni regulus ni rex a diferegravencia drsquoIndiacutebil perograve siacute princeps quan almiddotludeix
als dos en conjunt Eacutes exactament la mateixa situacioacute que llegiacuteem en Polibi que srsquohi referia
conjuntament com a δυνάσται De fet es poden establir certes relacions i paralmiddotlelismes entre
les paraules gregues emprades pel megalopolita i les llatines del pataviacute70 Aixiacute δυνάστης tindria
el mateix sentit que princeps mentre que βασιλεύς equivaldria tant a regulus com a rex
Com a paralmiddotlel proper podem esmentar el dels celtibers per als quals la terminologia
sociopoliacutetica de Livi torna a ser la mateixa (a excepcioacute de dux) rex71 regulus72 i princeps73 per
beacute que doacutena la impressioacute que els seus reietons disposaven drsquoun marcat poder econogravemic com
es despregraven del que explica en dos episodis relacionats amb les consequumlegravencies de la presa de
Carthago Noua per part de les tropes comandades per P Escipioacute lrsquoany 209 aC Per una banda
Livi explica74 que entre els ostatges procedents de les elits de diversos pobles peninsulars que
els cartaginesos retenien a la ciutat hi havia la promesa del princeps celtiber Almiddotluci encara
un adolescent qui en tenir notiacutecies de la desfeta puacutenica srsquoatansagrave a la ciutat al capdavant drsquouna
ambaixada entre la qual es trobaven els pares de la jove que transportaven magnum auri
pondus per recuperar-la Per altra banda una trentena drsquoanys meacutes tard75 en el context del
periacuteode que Ti Semproni Grac tingueacute a cagraverrec la Citerior esmenta que entre el botiacute aconseguit
67 Soacuten qualificats de reguli el turdetagrave Attenes (2815) Culchas i Luxinus (3321) i Corribilo (352) tots ells
personatges rellevants de diverses comunitats assentades als territoris de la Hispagravenia Ulterior 68 LIVI 3411 69 En el conjunt drsquoepisodis centrats en la peniacutensula Ibegraverica reben el tracte de dux lrsquoedetagrave Edescoacute (LIVI 2717) i el
tartegravessic Chalbus (2326) el de princeps els ilergets Indiacutebil i Mandoni (2717) i el princeps Bergistanus del qual Livi
no en registragrave el nom (3421) i el de rex Culchas a la Ulterior (2813) i Indiacutebil (29215 i 37259) 70 P MORET op cit p 24-25 71 LIVI 3576 72 LIVI 35225 i 40494-7 73 LIVI 2533 i 26501-2 74 LIVI 26501-2 75 LIVI 40494-7
128
a Alce hi havia un fill i una filla del regulus Thurrus al qual Livi qualifica com a longe
potentissimus omnium Hispanorum i que despreacutes de recuperar els seus planccedilons passagrave a ser
com anys abans havia fet Almiddotluci un dels meacutes fidels defensors de la causa romana
Amb totes aquestes diferegravencies de nomenclatura en definitiva no sembla que es
pugui parlar progravepiament drsquoun rei ilerget perograve siacute que aquest poble (i potser tambeacute altres
drsquoibers) presentaven amb seguretat una estructura social i poliacutetica jerarquitzada al cim de la
qual srsquohi situava una aristocragravecia meacutes o menys poderosa drsquoentre la qual sorgiria un prestigioacutes
cap visible amb atribucions poliacutetiques i militars Sembla raonable pensar que el prestigi
drsquoaquest cap estava molt relacionat amb el poder econogravemic i social com palesa el fet que
Asdruacutebal Gisgoacute exigiacute al cabdill ilerget quantiosos χρημάτα (a meacutes drsquoostatges) despreacutes de la
desfeta dels germans Escipioacute76 En aquest sentit eacutes convenient recordar un interessant
fragment transmegraves per Ateneu de Nagraveucratis (segles II-III dC) i que suposadament formaria
part del perdut llibre 34 de Polibi77 El passatge conteacute la descripcioacute drsquouna cambra noble drsquouna
residegravencia pertanyent a un βασιλεύς iber Concretament compara la riquesa de la casa
drsquoaquest personatge amb la proverbial sumptuositat dels feacis i explica que posseiumla craters
drsquoor i argent que contenien la beguda caracteriacutestica de molts pobles peninsulars cervesa A
partir de la cita drsquoAteneu tanmateix no queda clar si aquesta descripcioacute teacute relacioacute amb un
cabdill iber progravepiament dit o si en aquest cas lrsquouacutes de lrsquoadjectiu Ἴβηρος es refereix a un natural
drsquoIbegraveria sense que necessagraveriament hagi drsquoeacutesser iber en sentit estricte Beacute eacutes cert que
lrsquoarqueologia avala la possibilitat que efectivament aquest reietoacute fos iber perograve potser meacutes de
la banda meridional (i per tant de la Ulterior) que no de la septentrional78 Perograve no tan sols
estava relacionat amb el poder econogravemic i social sinoacute tambeacute i sobretot amb les capacitats
militars com es despregraven del fet que segons Polibi els ibers aclamaven unagravenimement al jove
P Corneli Escipioacute Africagrave com a βασιλεύς79 despreacutes de les seves reiterades victograveries davant dels
puacutenics Tambeacute Livi recull lrsquoanegravecdota80 tot subratllant que Escipioacute srsquoafanyagrave a rebutjar el tiacutetol de
rex que li atorgaven els indiacutegenes perquegrave no hauria estat ben vist entre els seus compatriotes
pel mal record que havia deixat la monarquia (i encara que no ho reconegui expliacutecitament
76 POLIBI 911 77 Aquest fragment ha estat remarcat recentment per P Moret op cit p 29-31 78 P MORET ibid 79 POLIBI 10383 i 10402-4 80 LIVI 27193-6
129
perquegrave els seus opositors poliacutetics ho haurien pogut aprofitar com a arma per a atacar-lo a
Roma)
Encara amb relacioacute a aquests cabdills ibers no podem passar per alt un passatge
relatat tant per Polibi81 com per Livi82 de marcada importagravencia en la mesura que indica la
influegravencia i els canvis que exercien les autoritats romanes sobre les elits locals Polibi ens
presenta un Escipioacute que per defensar-se drsquoaquells que acusaven els romans drsquoingeregravencia sobre
els governs dels territoris que annexionaven deposant els reis legiacutetims reconeix sense embuts
que no nomeacutes mantenien els monarques nadius en llurs respectius trons sinoacute que en molts
casos ndashi posa com a exemple Indiacutebilndash els havien ajudat a consolidar la seva posicioacute i passar
drsquoeacutesser simples liacuteders o ldquoreietonsrdquo (τῶν τυχόντων δυναστῶν) a veritables reis (βασιλεῖς) sempre
que no mostressin eacutes clar cap oposicioacute als romans Livi per la seva banda recorda les paraules
drsquoEscipioacute assegurant que els romans no interferien en els governs locals (sempre que els fossin
fidels no cal dir-ho) perograve a vegades siacute que donaven suport a cabdills i ldquoreietonsrdquo que (com
Indiacutebil) gragravecies a la seva ajuda esdevenien autegraventics reis reconeguts i legitimats per les
autoritats romanes regulos se acceptos in fidem in Hispania reges reliquisse Encara que no ho
expressi de manera directa creiem molt probable que aquell princeps bergistanus que segons
lrsquohistoriador pataviacute havia perdut el control del seu propi castrum fos un altre drsquoaquests
cabdills potenciats per les autoritats romanes potser pel mateix Catoacute despreacutes drsquohaver posat fi
de manera consecutiva a dues rebelmiddotlions83 altrament no caldria que srsquohagueacutes justificat o
excusat (purgare) davant del cogravensol per la seva situacioacute
33 EL COS SOCIAL PER SOTA DE LES ELITS
Meacutes enllagrave de les parques notiacutecies sobre els membres meacutes preeminents de les elits les
fonts acostumen a emmudir amb relacioacute a la resta del cos social de les comunitats de les quals
parlen Nomeacutes en casos molt puntuals registren alguna pista que pot permetre aproximar-se
a la composicioacute de les societats per beacute que sol tractar-se de comunitats molt singulars i que
difiacutecilment permeten una extrapolacioacute a drsquoaltres ja que soacuten Sagunt i Carthago Noua De tant
81 POLIBI 21112 82 LIVI 37259 83 LIVI 3416
130
en tant a meacutes trobem al mig dels relats alguns detalls que es poden vincular a la societat perograve
que al capdavall no deixen drsquoeacutesser trivialitats quan Livi ens diu que a Tarraco hi havia
piscatores que frequumlentaven les aiguumles de Carthago Noua84 no estagrave descobrint cap gran secret
sinoacute que ve a confirmar la presegravencia natural i esperable de pescadors en un establiment
costaner
Un dels assentaments dels quals els escriptors han donat meacutes informacioacute eacutes la ciutat
cartaginesa de Carthago Noua Els autors xifren en uns deu mil el nombre drsquohomes lliures que
foren capturats85 dada que si fos certa voldria dir que el nucli era molt populoacutes tenint en
compte que caldria afegir les dones els fills i aquella poblacioacute mancada de drets de ciutadania
a meacutes dels esclaus E Conde veu una suma raonable en el resultat del seu cagravelcul que situa el
total de la poblacioacute al voltant de les vint-i-cinc mil persones86 perograve ens sembla una quantitat
exagerada Un dels arguments que esgrimeix la investigadora eacutes que la superfiacutecie que ocupava
lrsquoassentament era prou gran per poder-hi encabir una poblacioacute tan gran perograve no teacute en compte
que independentment de les dimensions del recinte encerclat per les muralles no
necessagraveriament tota lrsquoagraverea havia drsquoestar urbanitzada i ocupada87 sinoacute que podien haver-hi
espais buits especialment considerant que la topografia del lloc estagrave marcada per la presegravencia
de cinc promontoris88 que dificultarien la urbanitzacioacute que seria molt meacutes fagravecil drsquoestendre per
la superfiacutecie meacutes planera que hi ha entre ells I al contrari tambeacute podia haver poblacioacute
assentada en establiments meacutes petits fora de la ciutat meacutes o menys propers que davant dels
aires de guerra que bufaven a la zona a les acaballes del segle III aC cercarien proteccioacute dins
del clos emmurallat
Drsquoacord amb el que explica Polibi Escipioacute feacuteu separar la poblacioacute capturada en dos
grups un format pels πολίται (Livi en llatiacute diu ciues) i lrsquoaltre constituiumlt per unes dues mil
persones pels χειροτέχναι (opifices) Als primers atorgagrave la llibertat i els restituiacute els beacutens mentre
que als altres els retingueacute com a δημόσιοι o publicos fore populi Romani89 eacutes a dir com a esclaus
puacuteblics al servei de lrsquoexegravercit segons quina fos la seva actitud i predisposicioacute els prometeacute
84 LIVI 26457 85 POLIBI 10176 LIVI 26471 86 E CONDE La ciudad de Carthago Nova la documentacioacuten literaria (inicios-Julioclaudios) Murcia 2003 p 65 87 J M NOGUERA M J MADRID i V VELASCO ldquoNovedades sobre la arx Hasdrubalis de Qart Hadasht (Cartagena)
nuevas evidencias arqueoloacutegicas de la muralla puacutenicardquo CuPAUAM 37-38 2011-2012 p 481 88 M MARTIacuteNEZ ANDREU ldquoLa topografiacutea en Carthago Nova Estado de la cuestioacutenrdquo Mastia 3 2004 p 11-21 89 POLIBI 10179-10 LIVI 26472
131
recompensar-los amb la llibertat al final de la guerra Si els la concediacute o no no se nrsquoha
conservat cap notiacutecia perograve eacutes segur que estigueren treballant per les legions ja durant la
temporada que Escipioacute romangueacute a Carthago Noua posant ordre reparant la ciutat i
disposant-ho tot per evitar que els puacutenics la recuperessin90 Aquesta distincioacute entre ciutadans
i artesans sembla assenyalar que els darrers no eren individus lliures sinoacute que havien drsquoestar
sotmesos drsquoalguna manera per beacute que tambeacute es pot entendre que els artesans eren lliures i
tenien drets de ciutadania perograve que foren reduiumlts a la condicioacute servil de manera excepcional
ateses les circumstagravencies begravelmiddotliques per explotar els seus coneixements i habilitats en favor de
lrsquoexegravercit de Roma Al costat dels πολίταιciues i els χειροτέχναιopifices entre les captures es
trobaven altres persones que almenys en part eren serui amb seguretat dels quals Escipioacute en
destinagrave els meacutes forts a bogar a les naus91 ja que la presa de la ciutat comportagrave lrsquoobtencioacute de
divuit embarcacions que hi havia ancorades al port tambeacute a tots aquests asseguragrave que
alliberaria en finalitzar el conflicte92
A meacutes a meacutes a Carthago Noua els puacutenics havien concentrat un nombroacutes grup de
poblacioacute forana Es tracta dels meacutes de tres-cents ostatges (ὁμήροιobsides)93 que les autoritats
cartagineses retenien per garantir la fidelitat de diverses comunitats ibegraveriques i celtibegraveriques
No eren uns captius qualssevol sinoacute que tots pertanyien a les aristocragravecies indiacutegenes i tant hi
havia dones com homes de totes les edats nens (παῖδες)94 nois (νεανίσκοι) i noies (παῖδες)95 i
adults96 alguns drsquoells drsquoedat avanccedilada (πρεσβυτέρες) com la dona de Mandoni97
Si poques coses sabem de la major part de la poblacioacute ibegraverica menys dades tenim
sobre les relacions internes dins de la seva societat Livi recull que existien relacions de
clientela entre els celtibers en el passatge que explica que els dies seguumlents a haver recuperat
la seva promesa que es trobava entre els ostatges de Carthago Noua alliberats per Escipioacute el
princeps Almiddotluci feacuteu una lleva entre els seus clients (dilectu clientium) per proporcionar al
general romagrave un cos auxiliar de cavalleria98 Eacutes clar per tant que lrsquohistoriador pataviacute estagrave
90 POLIBI 10206 91 POLIBI 101711 LIVI 26473 92 POLIBI 101714 93 POLIBI 10183 LIVI 26474 94 POLIBI 10183 95 POLIBI 10186 96 POLIBI 10184 97 POLIBI 10186-8 98 LIVI 265014
132
almiddotludint a unes relacions que afecten els sectors aristocragravetics perquegrave difiacutecilment ninguacute meacutes
podria permetrersquos un cavall Tanmateix com hem dit fa referegravencia als celtibers no
progravepiament als ibers Per a ells no tenim cap mencioacute tan directa si beacute hi ha alguns indicis que
permeten pensar en lrsquoexistegravencia de relacions semblants tambeacute entre els ibers En aquest sentit
el passatge meacutes aclaridor lrsquoofereix Polibi quan esmenta que Edecoacute es desplaccedilagrave a Tarraco tambeacute
per presentar-se al davant drsquoEscipioacute i donar-li el seu suport99 Com Almiddotluci no srsquohi atansagrave sol
sinoacute acompanyat μετὰ τῶν οἰκείων καὶ φίλων eacutes a dir de la gent que constituiumla el seu οἰκός (una
mena de clients segons el punt de vista del megalopolita) i dels seus amics100
En diverses ocasions en el transcurs de la segona guerra puacutenica les fonts presenten els
ilergets com un populus poderoacutes i prestigioacutes que estagrave dotat de capacitat per mobilitzar grans
quantitats drsquoefectius militars no nomeacutes entre ells mateixos sinoacute tambeacute entre altres pobles
Tant si eacutes per donar suport a les tropes romanoitagraveliques com per combatre-les sovint
aconsegueixen alccedilar els ausetans els lacetans els edetans o els suessetans despreacutes que els
germans Escipioacute se separen al migdia peninsular per no tornar-se a trobar mai meacutes hi ha un
moment en quegrave Publi que es veu cada cop meacutes derrotat tem lrsquoanunciada arribada drsquoIndiacutebil al
capdavant de set mil cinc-cents suessetans101 Posteriorment quan els ilergets fan defeccioacute dels
romans en creure els rumors que circulaven sobre la mort del fill i nebot drsquoaquells solleva els
lacetans i els celtibers102 i plegats es dediquen a hostilitzar els territoris de suessetans i
sedetans que encara romanien fidels als romans103 Segons les xifres de Livi havien congregat
vint mil soldats drsquoinfanteria i tres mil de cavalleria104 A la darrera rebelmiddotlioacute documentada dels
ilergets aconseguiren que els seguissin els ausetans i altres pobles veiumlns no identificats
assolint xifres drsquoefectius molt elevades ndashtrenta mil infants i quatre mil genetsndash amb els quals
ocuparen el territori dels sedetans105 Malgrat que el pataviacute aplega als revoltats sota una
denominacioacute genegraverica i que manifesta el seu menyspreu envers aquells indiacutegenes (ignobiles
Hispani populi) les condicions de rendicioacute dels rebels permeten considerar la possibilitat que
99 POLIBI 10342-5 100 J UROZ ldquoLa agricultura ibeacuterica del Levante en su contexto mediterraacuteneordquo SHHA 17 1999 p 84-85 101 LIVI 25345-6 102 POLIBI 11266 i LIVI 28242-4 103 APIAgrave Ib 37 104 LIVI 28315-7 105 LIVI 29119
133
procedissin drsquoalmenys trenta oppidaurbes diferents ategraves que els romans exigiren el
lliurament drsquoostatges de triginta populi106
Tal i com ho expressen els escriptors de lrsquoantiguitat aquestes unions de pobles ibers
es produiumlen amb lrsquoesperanccedila de fer front amb eficagravecia a un enemic comuacute Ara beacute es formaven
de manera meacutes o menys improvisada o espontagravenia fruit de la simple necessitat o eren una
manifestacioacute de relacions meacutes profundes Els ilergets aparentment juguen sempre el paper
meacutes rellevant en la mesura que soacuten ells els primers a rebelmiddotlar-se i tot seguit instiguen els
pobles veiumlns a imitar-los Aquesta actuacioacute assenyala la influegravencia que tenien sobre els altres
la qual podria estar fonamentada en vincles com els de la clientela La quumlestioacute del clientelisme
entre els ibers ha estat assenyalada en diverses ocasions i sovint srsquohan plantejat les relacions
jeragraverquiques que sersquon deriven associades a alguna forma de servitud107 Drsquoacord amb aquest
esquema per tant les elits ibegraveriques disposarien de clients de naturalesa servil Aixograve no
obstant no hi ha aparentment cap indici que corrobori aquest caragravecter de servitud perquegrave
les relacions clientelars no impliquen necessagraveriament una manca o pegraverdua de llibertat 108
recordem que al moacuten romagrave per exemple els clients eren persones lliures Perograve tornant al cas
que ens ocupa podriacuteem copsar que els ilergets ja fos a partir de contactes diplomagravetics o
militars previs havien establert vincles de clientela no nomeacutes entre els mateixos membres del
populus sinoacute tambeacute amb altres pobles veiumlns i en consequumlegravencia en tant que patrons arribat
el moment exigien lrsquoajuda militar que necessitaven Ara beacute cal admetre que a partir de les
descripcions de les fonts aquesta imatge que acabem drsquoesbossar eacutes tan vagravelida (o invagravelida) com
qualsevol altra perquegrave les coalicions de pobles tambeacute es poden explicar drsquoaltres maneres
sense necessitat de la clientela En qualsevol cas un aspecte que posen de manifest els autors
antics eacutes lrsquoevolucioacute que seguiren les relacions entre aquests populi ja que si a lrsquoalccedilada de 212-
211 aC Livi documenta una alianccedila entre ilergets i suessetans sis o set anys meacutes tard presenta
els ilergets coaliats amb els lacetans i els celtibers que ataquen plegats el territori
106 LIVI 2935 107 A DrsquoORS Epigrafiacutea juriacutedica de la Hispania romana Madrid 1953 J MALUQUER ldquoPueblos ibeacutericosrdquo Historia de
Espantildea dirigida por Meneacutendez Pidal t 1 vol 3 Madrid 1954 M VIGIL ldquoEdad Antiguardquo Historia de Espantildea vol 1
Madrid 1973 J MANGAS ldquoServidumbre Comunitaria en la Beacutetica Prerromanardquo Memorias de Historia Antigua
1977 A RUIZ RODRIacuteGUEZ M MOLINOS i C RIacuteSQUEZ ldquoPaisaje y territorio mundo dos dimensiones de una misma
teoriacutea arqueoloacutegicardquo Arqueologiacutea Espacial 19-20 Arqueologiacutea del Paisaje Teruel 1998 108 F QUESADA ldquoLa guerra en las comunidades ibeacutericas (c 237-c195 aC) un modelo interpretativordquo Aacute MORILLO
F CADIOU i D HOURCADE (eds) Defensa y territorio en Hispania de los Escipiones a Augusto Leoacuten 2003 p 116
134
precisament dels suessetans juntament amb el dels sedetans Eacutes evident que en el decurs
drsquoaquells pocs anys quelcom havia succeiumlt amb les relacions entre ilergets i suessetants que
feacuteu que els antics aliats esdevinguessin enemics potser per accioacute de les actuacions romanes
Les fonts semblen indicar que les aristocragravecies ibegraveriques estaven avesades a establir
pactes personals entre elles com es despregraven de les relacions que establien amb alguns caps
militars romans109 Lrsquoexemple meacutes clar el tenim amb Indiacutebil i Mandoni qui despreacutes drsquohaver fet
defeccioacute dels cartaginesos en haver-los retornat els romans els ostatges que tenien captius a
Carthago Noua quan els arribaren els rumors que Escipioacute havia mort srsquoalccedilaren110 Drsquoaquesta
manera entenent que el pacte srsquohavia extingit amb la defuncioacute del general se sentiren lliures
per exercir a plaer la seva voluntat i hostilitzar els territoris de pobles veiumlns De nou quan P
Corneli abandonagrave la Peniacutensula per retornar a Roma i arribaren els nous pretors els ilergets
tornaren a aixecar-se perquegrave no reconeixien lrsquoautoritat drsquoaltres generals que no fossin
Escipioacute111 Acostumats per tant als pactes interpersonals no comprenien que els romans
entenien la relacioacute drsquouna altra manera ja que el general de torn nomeacutes era el representant
drsquouna institucioacute no la institucioacute mateixa i la seva posicioacute al capdavant de lrsquoexegravercit un cagraverrec
que ocupaven successivament persones diferents
A vegades hi ha qui ha volgut veure en aquests pactes la materialitzacioacute drsquoallograve que a la
bibliografia apareix identificat amb el nom deuotio Aquest tipus drsquoinstitucioacute eacutes controvertida
ategraves que drsquoentrada srsquoha de reconegraveixer que cap autor antic lrsquoesmenta expliacutecitament no hi ha
ninguacute ndashamb lrsquouacutenica excepcioacute drsquouna vaga referegravencia drsquoEstraboacutendash112 que parli de la suposada
109 Els pactes interpersonals poden recordar fins a cert punt la pragravectica de lrsquohospitium que com hem vist
anteriorment era ben coneguda a Itagravelia Aixograve no obstant tambeacute estagrave documentada a la peniacutensula Ibegraverica
preromana especialment entre els celtibers Despreacutes de la pacificacioacute de la Celtibegraveria fou mantinguda (VALERI
MAgraveXIM 3221) i agravedhuc potenciada particularment a les darreries de lrsquoegravepoca republicana i a inicis de la imperial
(J M RAMOS ldquoHospicio y clientela en la Espantildea ceacutelticardquo Emerita 10 1948 p 308-337 M SALINAS ldquoLa funcioacuten del
hospitium y la clientela en la conquista y romanizacioacuten de Celtiberiardquo SHHA 1 1983 p 21-41 M C GONZAacuteLEZ
RODRIacuteGUEZ ldquoCorpus de inscripciones del aacuterea indoeuropea de la Peniacutensula Ibeacuterica con mencioacuten de unidades
sociales indiacutegenasrdquo Memorias de Historia Antigua 7 1986 p 51-80 M D LOPICO ldquoEl hospitium celtibeacuterico Un
mito que se desvanecerdquo Latomus t 48 1 1989 p 19-35 A J LORRIO Los celtiacuteberos Alacant 1997 p 237 i 324 M
SALINAS ldquoFides hospitium y clientela en Hispaniardquo F VILLAR i M P FERNAacuteNDEZ (coord) Religioacuten lengua y cultura
prerromanas de Hispania 2001 p 241-256) Entre els ibers en canvi no sembla testimoniada ni a traveacutes dels
escriptors de lrsquoantiguitat ni tampoc de lrsquoepigrafia ja que no es coneixen tesserae hospitales tant frequumlents al moacuten
celtiber Potser que lrsquohospitium srsquohagi considerat una institucioacute social progravepia de pobles indoeuropeus explica
aquest fet 110 POLIBI 11266 LIVI 28242-4 APIAgrave Ib 37 111 LIVI 29119 112 ESTRABOacute 3418
135
deuotio Iberica I no eacutes estrany que sigui aixiacute ja que per fortuna que hagi fet a la historiografia
en realitat aquesta denominacioacute fou encunyada per J M Ramos Loscertales en lrsquoarticle que
publicagrave lrsquoany 1924113 En ell relacionava lrsquoacte de deuotio realitzat primer pel cogravensol P Deci
Mus114 lrsquoany 340 aC i meacutes endavant pel seu fill el 295 aC115 amb allograve que ell considerava una
institucioacute social progravepia dels pobles ibegraverics en la qual es barrejaven elements de la clientela
militar i la religioacute A aquesta conclusioacute arribava a traveacutes de diversos passatges de la literatura
clagravessica que feien referegravencia a Sertori116 i a lrsquoalmiddotlusioacute drsquoEstraboacute que hem esmentat meacutes amunt
sobre el costum ibegraveric de consagrar-se als caps i morir per ells caldria veure amb tot quegrave volia
dir el geogravegraf drsquoAmagravesia quan empra lrsquoadjectiu Ἰβηρικὸν que no necessagraveriament havia de fer
referegravencia als ibers com els entenem actualment117
Drsquoacord amb la visioacute proposada per Ramos Loscertales els deuoti serien soldats
indiacutegenes que prometien protegir a ultranccedila i sota qualsevol circumstagravencia la vida del seu
general lliurant si esqueia llurs progravepies vides i arribant a lrsquoextrem de suiumlcidar-se si
fracassaven en llur missioacute El mateix autor admetia que ambdues deuotiones no eren
exactament el mateix perograve que els punts de contacte eren tants que podien anomenar-se de
la mateixa manera Aixograve no obstant si examinem amb detall els episodis que serveixen de
base a la seva comparacioacute copsem que les similituds soacuten menors del que ell hi veia El primer
cas se situa en el context de la guerra contra la lliga llatina que reclamava a Roma que el seu
suport militar es traduiacutes en beneficis poliacutetics A la batalla que es dugueacute a terme a la vora del
Vesuvi el cogravensol Deci Mus srsquooferiacute a si mateix en sacrifici a les divinitats per salvar les legions i
el poble de Roma El segon protagonitzat pel fill del cogravensol tingueacute lloc en el transcurs de la
guerra samnita quan els dos collegae drsquoaquell any srsquoadreccedilaren a Sentinum per fer front a la
coalicioacute de samnites gals i etruscos En un moment determinat de la batalla en quegrave els gals
gragravecies a la seva intervencioacute amb carros de guerra dispersaren lrsquoexegravercit liderat per Deci Mus
aquest evocant el sacrifici de son pare decidiacute drsquoemular-lo i oferir-se tambeacute com a viacutectima
113 J M RAMOS ldquoLa devotio ibeacutericardquo Anuario de Historia del Derecho Espantildeol 1 1924 p 7-26 114 LIVI 895-10 Ciceroacute De diu 151 115 LIVI 102812-18 116 SALmiddotLUSTI Hist 1112 i 1125 PLUTARC Sert 145 117 El mateix autor poc meacutes endavant (3419) fa una dissertacioacute sobre el significat drsquoIbegraveria i els canvis que ha
experimentat al llarg del temps perograve sense aclarir quin eacutes el sentit que li doacutena ell mateix Vid sobre la mateixa
quumlestioacute J M GOacuteMEZ FRAILE ldquoLos conceptos de lsquoIberiarsquo e lsquoiberorsquo en Estraboacutenrdquo Spal Revista de Prehistoria y
Arqueologiacutea de la Universidad de Sevilla 8 1999 p 159-187
136
expiatograveria Eacutes a dir la deuotio romana eacutes un acte diametralment oposat a la suposada
institucioacute ibegraverica ategraves que no eren els soldats els qui es consagraven al seu cap sinoacute al reveacutes
era el general el qui srsquooferia a si mateix i als efectius dels oponents com a expiacioacute als deacuteus pel
beacute dels altres i per dur a la ruiumlna els enemics
Vol dir aixograve que la deuotio Iberica no eacutes res meacutes que una entelegravequia historiogragravefica
Primer de tot cal no perdre de vista que la conceptualitzacioacute que en feacuteu Ramos Loscertales
encaixava perfectament amb les tendegravencies acadegravemiques imposades uns anys meacutes tard pel
regravegim franquista Com ha posat de manifest recentment F Greenland la imatge heroica drsquouns
lleials soldats hispans lliurats en cos i agravenima al seu liacuteder disposats a donar-ho tot i a enfrontar-
se contra les amenaces procedents de lrsquoexterior apareixia com una prefiguracioacute de la
inclinacioacute suposadament natural a la unitat nacional118 Aquesta visioacute certament era
distorsionada perograve no es pot negar a partir dels testimonis de les fonts escrites per a alguns
dels pobles peninsulars (com els lusitans els celtibers i potser tambeacute els ibers) que hi havia
la pragravectica de protegir la vida del cap militar Quumlestioacute a part eacutes que el nom encunyat per Ramos
Loscertales sigui el meacutes adequat De tota manera el nom deuotio sembla haver arrelat prou ja
que un cop desaparegut el regravegim hi ha investigadors que lrsquohan mantingut procurant aixograve siacute
de matisar i completar el concepte original Que A Prieto Arciniega publiqueacutes un breu
article119 reflexionant i actualitzant el concepte lrsquoany 1978 no hauria de sorprendre gaire perquegrave
el canvi poliacutetic srsquoestava duent a terme justament llavors Perograve posteriorment encara srsquoha
mantingut com ho mostra un treball drsquoA Ruiz Rodriacuteguez que proposa la deuotio com una de
les formes de clientela que es trobarien al moacuten iber120
34 MAGISTRATS I CONCILIA IBEgraveRICS
Drsquoacord amb el que transmeten les fonts escrites algunes de les comunitats
disposaven drsquoalguna mena de magistrats Altra vegada perograve topem amb lrsquoobstacle sovintejat
118 F GREENLAND ldquoDevotio Iberica and the Manipulation of Ancient History to Suit Spainrsquos Mythic Nationalist Pastrdquo
Greece amp Rome vol 53 nuacutem 2 octubre 2006 p 235-251 119 A PRIETO ldquoLa devotio ibegraverica como forma de dependencia en la Hispania Prerromanardquo Memorias de Historia
Antigua 2 1978 p 131-135 120 A RUIZ RODRIacuteGUEZ ldquoEl concepto de clientela en la sociedad de los priacutencipesrdquo III Reunioacute sobre Economia en el
Moacuten Ibegraveric Saguntum-PLAV Extra-3 2000 p 18
137
de la informacioacute referent nomeacutes a assentaments molt singulars i no tots soacuten progravepiament
ibegraverics El cas meacutes antic que testimonien eacutes el de Saguntum eacutes Livi qui en el context de la part
final del setge annibagravelic anota que lrsquohispagrave (no saguntiacute) Alorcus despreacutes drsquohaver-se entrevistat
amb el general cartaginegraves es presenta a la ciutat per anunciar les condicions de capitulacioacute
que proposava Anniacutebal i demana veure al praetor Saguntinus121 Aquesta eacutes lrsquouacutenica vegada que
apareix mencionat aquest cagraverrec i aixograve suscita molts interrogants Per comenccedilar quegrave vol dir
Livi amb la seva afirmacioacute Que lrsquoorganitzacioacute civicopoliacutetica de Sagunt era prou
desenvolupada com per estar dotada de com a miacutenim un cagraverrec puacuteblic Aquesta
magistratura tenia un caragravecter ordinari o havia estat creada de manera extraordinagraveria ategraves
lrsquoestat excepcional en el qual es trobava la ciutat Qui podia detenir-la I per quegrave fa servir la
paraula praetor
Al discurs liviagrave la pretura teacute el significat habitual del cagraverrec que ostentava la
jurisdiccioacute sobre la prouincia dotat de poder militar i civil perograve en alguna ocasioacute tambeacute
almiddotludeix a la presegravencia de pretors entre altres pobles Aixiacute lrsquoany 340 aC situa dos pretors al
Laci (L Annius Setinus i L Numisius Circeiensis) procedents de sengles cologravenies romanes i a
qui atribueix la instigacioacute de les cologravenies de Signia i Velitrae a meacutes dels volscs contra Roma122
Aquests pretors perograve no foren nomenats per Roma sinoacute que sembla que srsquoerigiren en llurs
comunitats gragravecies a les seves progravepies accions i iniciativa i per tant doacutena la sensacioacute que Livi
aplica praetores per designar els liacuteders del moviment que defensava que romans i llatins fossin
tractats en igualtat de condicions Un sentit similar doacutena en la primera guerra contra els
samnites uns anys meacutes tard al comandant dels samnites al qual designa tambeacute com a
praetor123 I quan avanccedilada la guerra i ja amb P Corneli Escipioacute capitanejant les tropes a la
peniacutensula Ibegraverica diversos habitants de Gades que valoren la conveniegravencia de fer defeccioacute
dels cartaginesos soacuten descoberts soacuten posats a disposicioacute del pretor Adherbal124 Novament el
significat que vol transmetre lrsquoautor ens defuig si beacute amb la indicacioacute que Adherbal enviagrave els
desertors a una quinquerrem amb la intencioacute de dur-los a lrsquoAgravefrica sembla suggerir que aquesta
pretura cartaginesa tambeacute detenia un poder militar A partir drsquoaquests paralmiddotlels perograve
121 LIVI 21127 122 LIVI 839-10 123 LIVI 8261 124 LIVI 28304-12
138
advertint que no hi ha res que permeti equiparar-los amb seguretat podem proposar que el
pataviacute identificava el praetor Saguntinus amb un liacuteder investit amb autoritat militar potser
fins i tot en la liacutenia dels personatges que hem analitzat a lrsquoapartat 32
El mateix Livi documenta lrsquoexistegravencia de magistrats tambeacute a Emporion quan fa la
descripcioacute de la ciutat aprofitant lrsquoavinentesa de lrsquoepisodi de lrsquoarribada de Catoacute125 Tanmateix
en aquest passatge eacutes tant o meacutes vague que en el de Saguntum perquegrave es limita a dir que la
porta que segons ell comunicava el barri grec amb lrsquoibegraveric estava vigilada durant el dia per
aliquis ex magistratibus sense donar cap meacutes detall de la seva naturalesa De la condicioacute
juriacutedica de lrsquoEmpuacuteries de finals del segle III i inicis del II aC sabem ben poc i eacutes
extremadament complicat esbrinar com srsquoorganitzava socialment i poliacutetica Si intentem
cercar la resposta en altres comunitats helmiddotlegraveniques meacutes o menys properes no la trobarem a
Rhode de la qual el coneixement eacutes encara meacutes exigu El seguumlent paralmiddotlel ja eacutes la metrogravepoli
Massagravelia que Estraboacute retrata molt millor126 segons explica el govern de la ciutat depenia
drsquouna assemblea (συνεδρίον) constituiumlda per sis-cents τιμούχοι que eren homes que procedien
de les famiacutelies meacutes riques i que podien remuntar els seus drets de ciutadania almenys tres
generacions Lrsquoassemblea tenia una marcada estructura jeragraverquica ategraves que entre tots nrsquohi
havia quinze que formaven una comissioacute que la presidia i tenien al seu cagraverrec els afers
ordinaris al seu torn la direccioacute de la comissioacute depenia de tres dels membres que finalment
estaven encapccedilalats per un de la terna Per altra banda el geogravegraf assenyala que la ciutat
estava regida per les lleis jogravenies les quals estaven exposades al puacuteblic Emporion en efecte era
un establiment meacutes petit i menys complex que no pas Massagravelia de manera que caldria esperar
que el seu funcionament fos meacutes simple Ara beacute amb les escasses dades a lrsquoabast ignorem si
el poder de la ciutat el retenien nomeacutes els ciutadans meacutes rics i si srsquoaplegaven en alguna mena
de συνεδρίον meacutes reduiumlt o si lrsquoorganitzacioacute era diferent
En canvi alguns indicis apunten que si meacutes no a determinades comunitats ibegraveriques
hi hauria alguna mena drsquoassemblees nobiliagraveries Un cop meacutes eacutes Livi qui ofereix dos passatges
on en parla si beacute cadascun dels casos presenta les seves progravepies especificitats Un el trobem
en lrsquoepisodi de la divulgacioacute dels rumors de la mort drsquoEscipioacute com a consequumlegravencia drsquohaver
125 LIVI 3495 126 ESTRABOacute 415
139
sucumbit pretesament a una malaltia (206 aC) fet que indueix a Indiacutebil a veurersquos deslliurat
dels vincles que lrsquounien al general romagrave i a partir drsquoaquest moment es dedica a organitzar una
coalicioacute de diversos populi (entre els quals hi havia els ausetans i drsquoaltres que lrsquoescriptor no
especifica)127 per saquejar els territoris dels veiumlns fidels als romans Tanmateix ben aviat
Escipioacute srsquoencarregagrave de demostrar que els rumors eren falsos i reaccionagrave per castigar aquells
que srsquohavien revoltat En consequumlegravencia la tropa reunida per Indiacutebil srsquoenfrontagrave a lrsquoexegravercit romagrave
i en aquella contesa el cabdill ilerget perdeacute la vida Despreacutes de la desfeta Mandoni srsquoafanyagrave a
convocar un concilium128 per discutir la situacioacute i decidir quegrave calia fer a continuacioacute Drsquoentrada
per tant sembla que aquest tipus de reunions srsquoesdevindrien en circumstagravencies
extraordinagraveries i motivades per afers de caire militar Lamentablement no trobem cap altra
mencioacute a concilia ibegraverics enlloc meacutes ni en Livi ni en cap altre autor Per aquesta raoacute eacutes difiacutecil
drsquoaprofundir en la naturalesa drsquoaquestes assemblees P Moret considera que Mandoni
convocagrave els notables del conjunt de la coalicioacute ilergeta129
Ara beacute siacute que hi ha un fragment en el qual lrsquohistoriador pataviacute descriu una altra
assemblea drsquoun establiment concret Sagunt130 Situant-se en el moment criacutetic en quegrave les forces
cartagineses havien aconseguit obrir esvorancs a les muralles i la seva resistegravencia penjava drsquoun
fil explica que estava regida per un ogravergan que equipara a un senat a la sessioacute del qual pel
motiu extraordinari del setge havien assistit membres drsquoun populi concilium131 En altres
paraules a Saguntum hi hauria dos ogravergans assemblearis un de caragravecter nobiliari ndashel senatndash i
un altre de popular ndashel conciliumndash cosa que marca un elevat desenvolupament sociopoliacutetic
A meacutes del sector popular i de la ldquoclasse senatorialrdquo Livi parla tambeacute drsquouns primores Pel nom
que els atorga queda forccedila clar que eren individus que gaudien drsquouna posicioacute privilegiada
com a miacutenim des del punt de vista social poliacutetic i molt probablement tambeacute econogravemic Els
primores devien formar part del senat ategraves que els situa abandonant en un moment concret i
a corre-cuita lrsquoassemblea per acumular els metalls preciosos de la ciutat tant puacuteblics com
privats destruir-los i evitar que caiguessin en mans dels cartaginesos132 Livi no esmenta
127 LIVI 29125 128 LIVI 2931 129 P MORET op cit p 27 130 LIVI 21131-9 131 Ad haec audienda cum circumfusa paulatim multitudine permixtum senatui esset populi conciliumhellip (21141) 132 LIVI 21142
140
lrsquoexistegravencia de cap paralmiddotlel als assentaments de lrsquoagraverea propera a Sagunt perograve el fet que es
trobeacutes a la zona edetana fa pensar que les comunitats veiumlnes srsquoorganitzarien drsquouna forma
diferent sobretot tenint en compte que el mateix historiador hi remarca lrsquoexistegravencia del
regulus Edescoacute En qualsevol cas com vegraveiem abans amb el concilium ilerget tornem a trobar
una assemblea que es reuneix urgida per les circumstagravencies begravelmiddotliques Tanmateix si
lrsquohistoriador no va errat a diferegravencia del cas ilerget meacutes difiacutecil de definir aquiacute podriacuteem
presumir un caragravecter meacutes permanent i ordinari drsquoambdues assemblees el mateix fet que nrsquohi
hagi dues sembla corroborar-ho ja que els moments de crisi solen reclamar agilitat en la presa
de decisions que difiacutecilment es pot aconseguir deixant que els ciutadans discuteixin en
assemblees diferents Aixiacute mateix acceptant lrsquoexistegravencia del senatus i el concilium popular
podriacuteem entendre en part per quegrave Livi parla drsquoun praetor i no drsquoun regulus a Sagunt li serviria
per distingir societats com lrsquoedetana o la ilergeta on lrsquoautoritat es trobava concentrada de
manera exclusiva en els sectors aristocragravetics drsquoaltres com la saguntina on es trobava
aparentment meacutes repartida entre altres capes socials
Finalment no volem oblidar que Polibi informa de lrsquoexistegravencia de consells
assemblearis a la Carthago Noua puacutenica La ciutat estava regida fins a la derrota davant dels
romans pels membres de la comunitat cartaginesa que es distribuiumlen en un consell drsquoancians
(γερουσία) i una assemblea (σύγκλητος)133 que presumiblement reproduirien a una escala
menor les principals estructures politicoadministratives de la metrogravepoli amb el consell
nobiliari que les fonts llatines han equiparat al seu Senat i una assemblea de ciutadans lliures
35 ELS EXEgraveRCITS ROMANOITAgraveLICS DESPLACcedilAMENTS I ASSENTAMENTS
La dilatada presegravencia de les tropes romanoitagraveliques sobre el territori comportagrave
necessagraveriament lrsquoaparicioacute de nous establiments destinats a allotjar-hi els efectius i llur
impedimenta Cal pensar que la majoria tindrien un caragravecter temporal mentre que drsquoaltres
haurien estat bastits amb la voluntat de perdurar durant un temps meacutes prolongat Aixiacute
semblen indicar-ho les mateixes fonts a traveacutes de les quals es pot anar seguint el seu
desplaccedilament pel sogravel peninsular
133 POLIBI 10181
141
El 218 aC Cn Corneli Escipioacute arriba a la ciutat aliada drsquoEmpuacuteries que esdeveacute la base a
partir de la qual inicia la seva ofensiva vers el sud seguint el litoral fins a lrsquoEbre134 Polibi
recorda en aquestes primeres accions un detall remarcable Escipioacute ordenagrave fortificar els
assentaments ibers que srsquohavien passat al seu bagravendol Despreacutes drsquoobtenir el control de Cissa135
deixagrave una guarnicioacute moderada (praesidium modicum) a Tarraco i srsquoentornagrave novament cap a
Empuacuteries136 Des drsquoallagrave llanccedilagrave nous atacs en aquesta ocasioacute cap a lrsquointerior als territoris dels
ilergets (on drsquoacord amb la narracioacute de Livi prengueacute la seva capital Atanagrum) els ausetans
i els lacetans137 i atacagrave les ciutats drsquoOnusa i Loguntica138 Meacutes endavant Escipioacute preparagrave la flota
per organitzar una campanya a les Balears139 i en tornar-ne marxagrave molt meacutes cap al sud ja que
Livi el situa al saltus Castulonensem140 Aleshores aprofitant la distagravencia els ilergets
hostilitzaren territoris dels aliats romans a la qual cosa Escipioacute respongueacute enviant-hi un
escamot lleuger drsquoauxiliars a les ordres drsquoun prefecte141 Finalitzades aquestes accions retiragrave
les tropes a Tarraco per hivernar-hi142
A la primavera de lrsquoany seguumlent arribagrave P Corneli Escipioacute llavors en qualitat de
procogravensol i uniacute els efectius que portava als de son germagrave desembarcant a Tarraco143 Plegats
comenccedilaren a avanccedilar cap al migdia les fonts els van situant successivament a Sagunt 144
Ibera145 Iliturgi i Intibili146 i finalment paren campament a Castrum Album147 Uns anys meacutes
tard el 211 aC ambdoacutes germans es trobaven a Amtorgis148 on es repartiren les forces i se
separaren per atacar els cartaginesos si beacute els resultats foren catastrogravefics per als romans
Despreacutes de la desfeta Marci uniacute els supervivents als de Fonteius i es replegaren al nord de
134 POLIBI 3762-4 LIVI 21601-3 135 LIVI 21605-8 136 LIVI 21614 137 LIVI 21616-11 138 LIVI 22201-8 139 LIVI 22209-11 140 LIVI 222012 141 LIVI 22211-4 142 POLIBI 37612 143 LIVI 22221-2 144 POLIBI 3966 LIVI 22224-5 145 LIVI 232810-12 146 LIVI 23495-13 147 LIVI 24411-6 148 LIVI 25325-10
142
lrsquoEbre149 Lrsquoany seguumlent atracagrave a Tarraco C Neroacute150 a qui el Senat havia enviat per continuar la
guerra a la Peniacutensula contra els cartaginesos Des drsquoallagrave srsquoadreccedilagrave de nou cap al migdia
peninsular com ho mostra Livi qui el situa en terres oretanes151
El 209 aC vingueacute el fill i nebot dels Escipions que havien perdut la vida dos anys abans
i arribagrave com havien fet ells anteriorment a Empuacuteries152 Tot seguit srsquoatansagrave a Tarraco on
convocagrave les tropes i els aliats i on rebeacute diverses delegacions indiacutegenes153 En acabat es desplaccedilagrave
pel territori ndashen un recorregut que les fonts no precisenndash per inspeccionar les ciutats aliades i
els quarters drsquohivern154 i retornagrave a Tarraco155 Escipioacute marxagrave amb la major part dels efectius cap
a Carthago Noua perograve abans deixagrave una guarnicioacute de tres mil infants i cinc-cents genets a les
ordres de Marci perquegrave des de Tarraco controleacutes les terres al nord de lrsquoEbre156 Despreacutes de
conquerir la capital cartaginesa a la Peniacutensula Escipioacute romangueacute un temps a la ciutat i a
continuacioacute tornagrave a Tarraco157 Allagrave feacuteu amarrar les naus i engruixiacute els contingents terrestres
amb els efectius de la marina158 Tot seguit se nrsquoanagrave cap al sud a guerrejar contra els puacutenics159
i en arribar lrsquoegravepoca hivernal replegagrave les tropes de nou a Tarraco
Lrsquoany seguumlent Escipioacute partiacute altre cop160 cap a la zona de Castulo per prosseguir la
guerra161 Despreacutes de la batalla de Baecula desplaccedilagrave una vegada meacutes lrsquoexegravercit a Tarraco162 i
instalmiddotlagrave un destacament a prop del pas dels Pirineus163 Meacutes endavant enviagrave M Juni Silagrave al
capdavant de deu mil infants i cinc-cents genets a la Celtibegraveria on hi havia les tropes
comandades per Magoacute i Hannoacute164
149 LIVI 25371-6 150 LIVI 261723 151 LIVI 26174 152 LIVI 261911 153 LIVI 261912-14 154 LIVI 26201-2 155 LIVI 26204 156 POLIBI 1066-8 LIVI 26421 APIAgrave Ib 20 157 POLIBI 10201-8 LIVI 26519-14 APIAgrave Ib 24 158 LIVI 27176-7 159 Polibi (10384-5) situa els exegravercits de Roma a les proximitats de Castulo 160 LIVI 27179-10 161 POLIBI 11203-9 LIVI 27181 APIAgrave Ib 24 162 LIVI 27203 163 LIVI 27201-2 164 LIVI 2814-5
143
El 206 aC el darrer any de la guerra a la Peniacutensula Escipioacute decidiacute inicialment portar
els contingents novament cap al sud165 perograve en un moment determinat srsquohi repensagrave i es desviagrave
cap al nord si beacute deixagrave un destacament de deu mil infants i mil genets davant drsquoOrongis per
tal de sotmetre-la166 Tambeacute deixagrave a Silagrave a cagraverrec dels darrers enfrontaments contra els
cartaginesos mentre ell mateix srsquoencaminava cap a Tarraco tot inspeccionant al llarg del seu
recorregut la participacioacute de les comunitats aliades indiacutegenes i concedint les recompenses
escaients en funcioacute de llur actuacioacute en la guerra167 Poc despreacutes srsquoembarcagrave cap a Numiacutedia per
reunir-se amb el rei Siacutefax i deixagrave Tarraco a cagraverrec de Marci i Carthago Noua a cagraverrec de Silagrave168
La tornada la feacuteu al port drsquoaquesta darrera ciutat que era la que quedava a menys distagravencia de
Numiacutedia169 Tot seguit emprengueacute accions punitives contra diversos establiments indiacutegenes
pel paper que havien jugat durant la guerra enviagrave un contingent capitanejat per Marci contra
Castulo i un altre comandat per ell mateix contra Iliturgi170 En acabat enviagrave Marci a acabar de
sotmetre altres nadius renuents i Escipioacute tornagrave a Carthago Noua171 Marci travessagrave el Baetis i
assetjagrave Astapa172 un cop srsquoasseguragrave la pacificacioacute de la zona retornagrave tambeacute a Carthago Noua173
Amb tot hagueacute drsquoanar altra vegada cap al sud ja que Escipioacute lrsquoenviagrave juntament amb Leli a
Gades per combatre Magoacute que srsquohi estava rearmant174
Meacutes endavant tenim notiacutecies drsquouna guarnicioacute apostada a la vora del Sucro que tenia
com a missioacute el control dels pobles al nord de lrsquoEbre i que es rebelmiddotlagrave contra lrsquoautoritat en
arribar-los els rumors de la mort drsquoEscipioacute175 Aquest despreacutes de recuperar-se drsquouna malaltia
convocagrave els sediciosos a Carthago Noua i els ajusticiagrave de manera exemplar176 Mentrestant
Marci i Leli seguien encara al sud de la Peniacutensula i no tornaren a Carthago Noua fins que no
enllestiren definitivament llur comesa177 Com que els ilergets tambeacute srsquohavien sollevat en
165 LIVI 28214-15 166 LIVI 2831-2 167 LIVI 28169-10 168 LIVI 281710-12 169 LIVI 281811-12 170 LIVI 28194 171 LIVI 28211 172 LIVI 2822 APIAgrave Ib 32 173 LIVI 28233-5 174 LIVI 28236-8 175 POLIBI 1125 LIVI 28245-12 176 POLIBI 1127-31 LIVI 28258-15 APIAgrave Ib 34 177 LIVI 28311-2 i 2835
144
donar cregravedit als rumors de la defuncioacute drsquoEscipioacute els romans dugueren les seves forces cap a la
Ilergegravecia178 Meacutes tard Escipioacute srsquoatansagrave a Gades per entrevistar-se amb Massinissa qui pretenia
abandonar als cartaginesos i passar-se al bagravendol romagrave i en acabat anagrave cap a Tarraco179 La
darrera dada que tenim en relacioacute amb aquell mateix any la proporciona Livi qui documenta
la presegravencia dels exegravercits romans batallant contra els cartaginesos al davant de Carthago
Noua180
Les fonts parlen de nous moviments lrsquoany 205 aC quan situen les tropes comandades
per Legraventul i Manli travessant el territori ausetagrave per anar-se a enfrontar a la coalicioacute dels
ilergets que srsquohavien tornar a rebelmiddotlar aprofitant el retorn drsquoEscipioacute a Roma181
Temps meacutes tard quan es produiacute la revolta generalitzada dels ibers i fou enviat un dels
cogravensols a sufocar-la Catoacute srsquoadreccedilagrave en primer lloc a Rhode i despreacutes de vegravencer els rebels anagrave
cap a Empuacuteries182 pels voltants de la qual srsquoenfrontagrave i sotmeteacute meacutes indiacutegenes A continuacioacute
marxagrave cap a Tarraco183 per desplaccedilar-se despreacutes a Seguntia on deixagrave apostada una guarnicioacute
abans drsquoencaminar-se cap a lrsquoEbre184 Meacutes endavant el trobem atacant lrsquooppidum dels lacetans
i el Bergium castrum185
Despreacutes del pas de Catoacute el nombre de dades a lrsquoabast sobre els moviments de tropes a
la Citerior ibegraverica cau en picat ategraves que la majoria de les accions es desenvolupen en territoris
meacutes interiors de la proviacutencia (com tambeacute passa a la Ulterior) principalment a la Celtibegraveria
Nomeacutes de manera molt ocasional tenim alguna notiacutecia com la de la presegravencia lrsquoany 183 aC
de les forces del procogravensol A Terenci enfrontant-se als celtibers en terres ausetanes186 O
lrsquoarribada del pretor Ti Semproni Grac el 180 aC a la Peniacutensula per Tarraco on pretenia
reorganitzar les tropes del seu predecessor Fulvi Flac187
178 POLIBI 1132-33 LIVI 28331 179 LIVI 2835 180 LIVI 28364-13 181 LIVI 2921-2 182 LIVI 348 APIAgrave Ib 40 183 LIVI 3416 184 LIVI 3419 185 LIVI 3420-21 186 LIVI 39561 La notiacutecia tanmateix eacutes vague i dubtosa perquegrave el pataviacute assenyala que el territori ausetagrave en el
qual es produiumlren els enfrontaments es trobava a la vora de lrsquoEbre 187 LIVI 40393-4 i 404014-15
145
Recapitulant a partir dels testimonis deixats pels escriptors de lrsquoantiguitat podem
arribar a diverses conclusions En primer lloc els romans aprofitaren les infraestructures i les
caracteriacutestiques naturals de determinats assentaments preexistents particularment Emporion
i Carthago Noua Ambdoacutes tenien en comuacute el fet drsquoestar ubicats al litoral i de disposar de bons
ports Tenien per tant uns marcats valors logiacutestic i estrategravegic durant la segona guerra puacutenica
i la revolta del 197 aC lrsquoaliada Empuacuteries jugagrave un paper decisiu en la penetracioacute de les forces
romanes ja que actuagrave com una autegraventica porta drsquoentrada Carthago Noua per la seva banda
es convertiacute en un altre centre privilegiat no nomeacutes pel seu port i per les comunicacions amb
el migdia peninsular i fins i tot amb el nord drsquoAgravefrica sinoacute tambeacute per les riqueses minerals del
seu rerepaiacutes tan celebrades pels autors antics Un tercer nucli de notable importagravecia era
Tarraco que esdevingueacute un centre neuragravelgic com ho mostra la reiteracioacute amb la qual hi
trobem lrsquoexegravercit especialment per hivernar-hi A meacutes a mesura que les tropes anaven
accedint cada cop meacutes a lrsquointerior peninsular Tarraco sembla haver estat el punt pel qual
arribaven els nous magistrats amb les seves respectives tropes i per on marxaven cap a Roma
aquelles que es desmobilitzaven despreacutes del temps de servei La tria del lloc respongueacute sens
dubte a la seva posicioacute favorable pel que fa a les comunicacions vers el sud aixiacute com vers
lrsquointerior Tot i aixograve en aquest cas no hi ha cap evidegravencia que indiqui la presegravencia
drsquoinfraestructures pregravevies ni tan sols de cap muralla que encerclaria el poblat ibegraveric188
En segon lloc la petjada deixada pels exegravercits es notagrave molt meacutes enllagrave drsquoaquests tres
establiments Si fem cas a les fonts en el transcurs de la contesa contra els puacutenics els romans
instalmiddotlaren alguns destacaments amb lrsquoobjectiu de controlar els territoris sotmesos com els
que servien per vigilar els pobles situats al nord de lrsquoEbre ndashun dels quals el del Sucro eacutes
conegut gragravecies a la rebelmiddotlioacute que srsquohi gestagravendash o el del pas dels Pirineus Tambeacute servirien com a
bases de suport logiacutestic per assegurar les rutes drsquoavituallament de les tropes189 Meacutes enllagrave de les
funcions que desenvolupessin desconeixem si aquestes bases es mantingueren un cop
acabada la guerra perquegrave la literatura antiga no en diu absolutament res al respecte O Olesti
defensa la possibilitat que quan la conquesta es desplaccedilagrave vers les terres interiors als primers
territoris a quedar sotmesos a Roma ndasheacutes a dir els del nord-est peninsularndash es desplegueacutes una
188 J M MACIAS et al Planimetria arqueologravegica de Tagraverraco Documenta 5 Tarragona 2007 189 T NtildeACO ldquoRearguard Strategies of roman Republican Warfare in the Far Westrdquo T NtildeACO i I ARRAYAacuteS (eds) War
and Territory in the Roman World Guerra y territorio en el mundo romano Oxford 2006 p 156-158
146
mena de xarxa de praesidia per assegurar la rereguarda190 Drsquoacord amb el seu punt de vista
aquestes guarnicions no necessagraveriament havien drsquoeacutesser campaments romans instalmiddotlats al
territori sinoacute que almenys alguns drsquoells es trobarien en establiments indiacutegenes En aquest
sentit els principals nodes serien Emporion i Tarraco (ambdoacutes dotats drsquoancoratges capaccedilos)
complementats per guarnicions disposades a indrets com Castell de Palamoacutes Burriac Darroacute
o Calafell ja que en tots ells hi veu fases drsquoocupacioacute pertanyents a aquest periacuteode amb uns
suposats sistemes defensius i de control de la costa
De tota manera cal admetre ndashi de fet Olesti ho fa en partndash que el fet que les fonts
almiddotludeixin a aquests praesidia no significa necessagraveriament que tinguessin un caragravecter
permanent especialment com argumenta F Cadiou despreacutes que lrsquoamenaccedila puacutenica quedeacutes
definitivament anorreada a Zama191 Aixiacute mateix es fa difiacutecil de creure que la Roma de finals
del segle III i inicis del II aC disposeacutes de prou recursos humans i econogravemics per permetrersquos
drsquoanar instalmiddotlant guarnicions per allagrave on passava amb la voluntat de mantenir-les durant un
periacuteode de temps meacutes o menys dilatat per tal de controlar els territoris sotmesos Nomeacutes cal
recordar les reserves que mostrava Catoacute a dividir els seus efectius quan fou visitat per
lrsquoambaixada ilergeta que suplicava al cogravensol que prescindiacutes drsquoun contingent suficient per
enfrontar-se als enemics que els hostilitzaven192 En definitiva sembla meacutes coherent amb el
context histograveric per una banda veure els praesidia dels textos ndashi segurament molts altres
dels quals no nrsquoha quedat cap recordndash com uns establiments militars instalmiddotlats de manera
puntual per les necessitats de la guerra que es desmuntaven quan deixaven de tenir utilitat
I de lrsquoaltra lrsquoinnegable control de Roma sobre el territori es devia exercir a traveacutes de
mecanismes diferents als de lrsquoestabliment drsquohipotegravetiques xarxes de guarnicions tant si
srsquoapostaven dins dels assentaments ibegraverics com en els seus territoris193
190 O OLESTI ldquoEl control de los territorios del Nordeste Peninsular (218-100 aC) un modelo a debaterdquo T NtildeACO i
I ARRAYAacuteS (eds) op cit p 121-122 191 F CADIOU Hibera in terra miles Les armeacutees romaines et la conquecircte de lrsquoHispanie sous la Reacutepublique (218-45 av
J-C) Madrid 2008 p 327-329 192 LIVI 3411 193 F CADIOU op cit p 354-361 Creiem escaient portar a colmiddotlacioacute en aquest punt la proposta de J Guitart qui
planteja que les relacions establertes entre ibers i romans en el temps de la guerra annibagravelica en general bones
srsquohaurien mantingut en gran part en els anys seguumlents inclosa lrsquoegravepoca de les dites revoltes indiacutegenes Aixiacute ho
demostrarien alguns detalls registrats a les fonts escrites com les demandes drsquoauxili drsquoalguns pobles al cogravensol
Catoacute o el suport militar que voluntagraveriament oferien als romans els mateixos ibers contra els elements renuents
meacutes violents que tambeacute els atacaven a ells Tot plegat havia de crear un clima que propiciaria els canvis
esdevinguts en el transcurs del segle II aC (J GUITART ldquoIbers versus romans Arqueologia de lrsquoorigen de les ciutats
147
36 PROSOPOGRAFIA DE PERSONATGES DELS EXEgraveRCITS DE ROMA
Un altre aspecte drsquointeregraves que ens ofereixen les fonts literagraveries eacutes la informacioacute sobre
determinats individus dels quals no en sabriacuteem res (o no gaire cosa) a partir drsquoaltres fonts
Com ja hem apuntat a les consideracions introductograveries del present capiacutetol els testimonis
textuals que han arribat fins a nosaltres es focalitzen de manera quasi exclusiva en els
esdeveniments begravelmiddotlics de manera que trobem que tots aquests personatges formaven part de
les tropes romanes En aquest apartat ens centrarem a desgranar qui eren aquestes persones i
quina rellevagravencia histograverica tingueren les famiacutelies a les quals pertanyien tot prestant atencioacute
al paper ndashquan srsquoescaundash que jugaren o beacute ells mateixos o beacute altres membres de la seva mateixa
gens a la peniacutensula Ibegraverica i al llarg del temps Abans de continuar perograve creiem convenient
de fer un advertiment hem deixat de banda de manera premeditada els comandants
principals de les legions que soacuten personatges ben estudiats i coneguts i que pertanyien a
gentes aristocragravetiques de les quals hem parlat al capiacutetol anterior Al final de lrsquoapartat hem
afegit un quadre (quadre 1) que recull de manera sintegravetica els noms dels individus la posicioacute
ndashquan eacutes conegudandash que tenien a lrsquoexegravercit en el moment que apareixen esmentats als textos
la cronologia i els passatges on hom hi almiddotludeix
Polibi eacutes un dels autors que fa referegravencia a alguns drsquoaquests personatges com M Silagrave i
C Leli M Iunius Silanus194 eacutes identificat com a propretor assistint al cogravensol P Corneli Escipioacute
entre els anys 210 i 206 aC Aquest de fet fou el darrer cagraverrec conegut que ostentagrave ategraves que
abans ja havia estat prefecte de la guarnicioacute de Neapolis lrsquoany 216 aC195 pretor a Etruacuteria el 212
aC i propretor lrsquoany seguumlent196 Silagrave pertanyia a una de les famiacutelies romanes que colmiddotlocagrave meacutes
membres en diferents cagraverrecs puacuteblics (fins a cinquanta-dos) i des drsquoegravepoques meacutes reculades ja
que un dels dos primers cogravensols de la Repuacuteblica L Brutus pertanyia a aquesta gens Per altra
banda la branca del propretor de la Citerior la dels Iunii Silani sembla haver estat de les meacutes
destacades juntament amb la dels Iunii Bruti ategraves que ben beacute una dotzena detingueren
romanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagraverdquo Homenatge als nostres pobles i a la seua gent Primer cicle de conferegravencies
al sud del Paiacutes Valenciagrave Barcelona 2004 p 77-96) 194 POLIBI 1061-7 Juni Silagrave tambeacute eacutes esmentat per Livi per primer cop a 261910 195 T R S BROUGHTON The magistrates of the Roman Republic vol 1 New York 1951 p 251 196 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 268 i 274
148
magistratures i cagraverrecs militars diversos a partir de les darreries del segle III aC197 La gens Iunia
tingueacute certa relacioacute amb la proviacutencia en moments posteriors on jugaren papers destacats
particularment a partir de les acaballes del segle I aC com ho demostren les diverses
inscripcions documentades que recullen noms drsquoindividus drsquoaquesta famiacutelia Particularment
interessant eacutes la meacutes antiga de totes les conservades localitzada a Empuacuteries i datada lrsquoany 25
aC198 que els emporitans feren inscriure en honor a un seu patronus el qual pertanyia
precisament a la mateixa branca que el propretor i srsquoanomenava M Iunius Silanus A lrsquoentorn
del canvi drsquoera srsquohan datat un parell drsquoepiacutegrafs escrits sobre sengles ares199 trobades a Cartagena
que recorden a L Iunius L f T n Paetus A Xagravetiva finalment srsquohan documentat dues
inscripcions meacutes una datada al primer terccedil del segle I dC on srsquoalmiddotludeix a un Q Iunius Q f Gal
Aenibelus200 i lrsquoaltra datada entre els anys 14 i 50 i que fa referegravencia a Q Iunius Q f Gal Iustus
qui fou duumuir i flamen diui Augusti201
Per altra banda C Laelius 202 fou un altre dels colmiddotlaboradors de P Corneli Escipioacute en
els darrers anys de la segona guerra puacutenica a Hispagravenia A les fonts que lrsquoesmenten apareix
identificat com a praefectus classis en el context del reeixit setge de Carthago Noua i molt poc
temps despreacutes com a legat encarregat de dur a Roma les noves de la caiguda de la ciutat (209
aC) Aquests foren els seus primers cagraverrecs coneguts els primers esglaons drsquouna carrera que el
portaria a actuar de legat en altres ocasions (206 204 i 203 aC)203 aixiacute com de praefectus classis
a lrsquoAgravefrica sota les ordres drsquoEscipioacute (205 i 204 aC)204 Lrsquoany 202 aC prosseguiacute el seu cursus en
eacutesser elegit quumlestor encara al servei drsquoEscipioacute205 i el continuagrave ocupant els cagraverrecs drsquoedil de la
plebs el 197 aC206 pretor de Siciacutelia el 196 aC207 cogravensol drsquoItagravelia i la Gagravelmiddotlia Cisalpina el 190 aC i
197 T R S BROUGHTON The Magistrates of the Roman Republic vol 2 New York 1956 p 575-577 198 AE 1984 615 199 J M ABASCAL i S F RAMALLO La ciudad de Carthago Nova la documentacioacuten epigragravefica Murcia 1997 p 115-
120 nuacutems 7 i 8 200 J CORELL Inscripcions romanes del Paiacutes Valenciagrave 3 Saetabis i el seu territori 2006 nuacutem 7 201 J CORELL op cit nuacutem 8 Al costat drsquoaquestes que soacuten especiacuteficament de la Citerior tambeacute srsquohan trobat
inscripcions que recullen la presegravencia de Iunii (perograve cap meacutes de cognomen Silanus) a la Begravetica entre egravepoca
augustal i el segle I dC (AE 1987 509 CIL II2 5676 i CIL II27244) 202 POLIBI 1094-7 Tambeacute eacutes esmentat per Livi 26424-5 i Apiagrave Ib 25 203 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 300 309 i 314 204 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 305 i 309 205 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 316 206 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 333 207 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 335
149
procogravensol lrsquoany seguumlent208 i ambaixador davant del rei Perseu de Macedogravenia lrsquoany 174 aC209 i
davant del rei gal Cincibilis el 170 aC210 Malgrat la brillant carrera drsquoaquest personatge la gens
Laelia no es distingiacute per haver tingut molts membres participant a les magistratures
republicanes sinoacute meacutes tost el contrari nomeacutes estan documentats cinc Laelii entre finals del
segle III i mitjan segle I aC i nomeacutes un altre C Laelius Sapiens obtingueacute les dignitats pretorial
(fou escollit pretor drsquoHispagravenia lrsquoany 145 aC i propretor lrsquoany seguumlent) i consolar (140 aC)211 No
tenim cap altre membre drsquoaquesta famiacutelia documentat a Hispagravenia per a egravepoca republicana i
lrsquouacutenica mencioacute coneguda a un Laelius la trobem en un epiacutegraf de Carthago Noua datat entre
la segona meitat del segle I i la primera del segle II dC on es fa referegravencia al llibert C Laelius
C l Chrestus212
Livi identifica a diversos personatges generalment vinculats als exegravercits que
estigueren a la Citerior A meacutes de M Juni Silagrave i C Leli parla tambeacute de L Marci L Acili C
Escriboni Q Trebelmiddotli Sex Digiti i M Semproni Tuditagrave L Marcius Septimius213 fou tribunus
militum a les ordres dels germans Escipioacute el 211 aC i despreacutes de la desfeta a mans dels
cartaginesos prengueacute les regnes de les restes de les tropes romanes i les menagrave a la victograveria sota
el tiacutetol autoimposat de propretor acte que desplagueacute al Senat Als anys seguumlents se sap amb
seguretat que el 206 actuagrave com a legat a les ordres de P Escipioacute214 La gens Marcia sembla haver
jugat un paper destacat a la Repuacuteblica com ho mostra el fet que hi ha documentats quaranta-
vuit membres de la famiacutelia amb cagraverrecs puacuteblics a partir de principis del segle IV aC amb Cn
Marcius que lrsquoany 389 aC fou elegit tribuacute de la plebs i C Marcius que el mateix any exerciacute de
tribuacute militar A meacutes a meacutes diversos membres de la gens seguiren carreres brillants que els
portaren a detenir elevades i prestigioses magistratures com serien els casos de Q Marcius
Philippus qui obtingueacute el consolat lrsquoany 281 aC i la censura el 261 aC a meacutes drsquoeacutesser magister
equitum el 263 aC C Marcius Rutilus Censorinus qui fou elegit com a tribuacute de la plebs lrsquoany 311
aC i al seguumlent obtingueacute el consolat en una carrera que culminaria amb lrsquoeleccioacute com a censor
(294 i 265 aC) o un altre Q Marcius Philippus qui fou elegit cogravensol en dues ocasions (186 i 169
208 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 356 i 363 209 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 405 210 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 420 211 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 578 212 J M ABASCAL i S F RAMALLO op cit p 253-254 nuacutem 77 213 LIVI 2537-39 214 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 300
150
aC) i censor el 164 aC entre altres cagraverrecs Per al periacuteode en quegrave Marci Septimi era a la
Peniacutensula trobem exercint cagraverrecs puacuteblics a M Marcius com a rex sacrorum almenys lrsquoany
210 aC i M Marcius Ralla que lrsquoany 204 aC fou escollit pretor urbagrave Epigragraveficament els Marcii
es troben testimoniats en egravepoca republicana a Beneuentum on es localitzagrave una inscripcioacute del
segle I aC on apareix un llibert anomenat D Marcius Philemo215 i al bronze drsquoAscoli216 on
srsquoesmenta a un Q Marcius L f Pap Per altra banda a la Carthago Noua augustal estagrave
testimoniada la presegravencia de T Marcius Sp f Rufus217
L Acilius218 estagrave documentat per Livi nomeacutes com a legat del pretor Q Fulvi Flac en un
atac contra els celtibers de la zona drsquoAebura Els Acilii donaren disset dels seus membres al
servei de la Repuacuteblica des de les darreries del segle III aC essent el primer un Mrsquo Acilius que
lrsquoany 218 aC fou IIIuir agris dandis assignandis219 Les carreres meacutes brillants de membres
drsquoaquesta gens es troben particularment al segle II aC amb les figures de Mrsquo Acilius L f K n
Balbus (pretor vers 153 i cogravensol el 150 aC) Mrsquo Acilius Mrsquo f L n Balbus (pretor vers 117 i cogravensol el
114 aC) Mrsquo Acilius C f L n Glabrio (tribuacute de la plebs el 201 decemuir sacris faciundis a partir
de 200 edil de la plebs el 197 praetor peregrinus el 196 cogravensol a Gregravecia el 191 i procogravensol el 190
aC) o Mrsquo Acilius Mrsquo f C n Glabrio (IIuir aed dedicandis el 181 edil curul el 166 pretor vers 157 i
consul suffectus lrsquoany 154 aC)
C Scribonius220 eacutes identificat per Livi com a praefectus sociorum a les ordres de Fulvi
Flac lrsquoany 181 aC En egravepoca republicana a partir de les acaballes del segle III aC es coneixen
una dotzena de membres drsquoaquesta gens ostentant cagraverrecs puacuteblics particularment de la
branca dels Scribonii Libones que en representen la meitat
Livi221 explica que despreacutes de la presa de Carthago Noua (209 aC) a lrsquohora de repartir
condecoracions hi havia dos homes que es disputaven la corona muralis Un era el centurioacute
de la IV legioacute Q Trebellius del qual no sabem que hagueacutes exercit cap altre cagraverrec De fet els
Trebellii no haurien estat una famiacutelia gaire important ja que nomeacutes estan documentats dos
membres i tan sols al segle I aC ostentant alguna magistratura per una banda L Trebellius
215 AE 1983 265 216 CIL I709 217 CIL II3481 218 LIVI 41311-9 219 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 240 i 242-242 n 12 i 13 220 LIVI 40313 i 5 221 LIVI 26486
151
qui fou tribuacute de la plebs lrsquoany 67 aC i de lrsquoaltra L Trebellius Fides que tambeacute fou elegit tribuacute
de la plebs per a lrsquoany 47 aC passagrave per lrsquoedilat curul tres anys meacutes tard i finalment actuagrave com
a oficial (no se sap exactament en qualitat de quegrave) a les ordres de M Antoni lrsquoany 43 aC222 No
nrsquohi ha cap altre de documentat a Hispagravenia en general ni a la Citerior en particular
Lrsquoaltre que es disputava la recompensa era el socius naualis Sex Digitius un altre
personatge que com lrsquoanterior procedia drsquouna famiacutelia que tan sols donagrave al servei de la
Repuacuteblica dos membres (incloent-lo a ell) ambdoacutes anomenats de la mateixa manera Poc meacutes
de dos decennis despreacutes de la caiguda de Carthago Noua el mateix Digitius fou elegit pretor
de la Citerior lrsquoany 194 aC se li prorrogagrave el cagraverrec un any meacutes i fou legat en diverses ocasions
tant al davant de lrsquoexegravercit (190 aC) com en qualitat drsquoambaixador (entre 174 i 172 aC) una de
les vegades al costat de C Leli en lrsquoambaixada a Perseu de Macedogravenia223 Lrsquoaltre nomeacutes exerciacute
de tribuacute militar el 170 aC a Macedogravenia sota les ordres drsquoHostili Manciacute224 Tampoc hi ha cap
Digitius documentat a la Peniacutensula ni en egravepoca republicana ni en la imperial
Encara amb relacioacute a aquest episodi de la corona muralis hem drsquoesmentar dos
personatges meacutes que formaren part dels recuperatores encarregats de decidir quin dels dos
era mereixedor de la condecoracioacute Per una banda M Sempronius Tuditanus membre de
lrsquoexegravercit comandat per Escipioacute perograve la categoria exacta del qual Livi no transmet tot i aixograve eacutes
possible que fos un dels tribuns militars225 Aquest home per beacute que no sabem que hagueacutes
ocupat cap altre cagraverrec formava part drsquouna famiacutelia poderosa i prestigiosa com es pot apreciar
en el fet que estan documentats cinquanta-dos membres ocupant algun cagraverrec puacuteblic ja des
de principis del segle V aC i drsquoaquests tres entraren al Senat durant el segle II aC Meacutes
concretament dins de la mateixa branca dels Sempronii Tuditani hem de remarcar la figura
de C Sempronius Tuditanus que dugueacute a terme un cursus honorum potser no especialment
brillant perograve que hem de tenir en compte en la mesura que detingueacute la pretura de la Citerior
en el difiacutecil any de 197 aC i el proconsolat lrsquoany seguumlent no menys difiacutecil Aixiacute mateix el 198 aC
havia estat elegit edil de la plebs i fou pontifex fins 196 aC226 Tambeacute cal fer esment de Ti
Semproni Grac que fou pretor de la Citerior els anys 180-179 aC i que tan bon record deixagrave
222 T R S BROUGHTON op cit vol 2 p 627 223 T R S BROUGHTON op cit vol 2 p 559 224 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 421 225 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 288 226 T R S BROUGHTON op cit vol 2 p 615-616
152
entre els celtibers De fet la gens Sempronia deixagrave una profunda petjada al conjunt drsquoHispagravenia
tot i que no eacutes evident en lrsquoepigrafia fins a partir de la segona meitat del segle I dC com posen
de manifest les divuit inscripcions que hi fan referegravencia trobades a la Hispagravenia Citerior o les
vint-i-dues de la Begravetica totes elles amb una cronologia que abasta sobretot els tres primers
segles de lrsquoEra Per altra banda el segon recuperator era P Cornelius Caudinus un altre
personatge del qual en desconeixem el rang i que no sembla que arribeacutes a ocupar cap cagraverrec
puacuteblic ategraves que no estagrave documentat meacutes enllagrave de lrsquoepisodi de la corona muralis Aixograve no
obstant tornem a trobar un membre de la gens Cornelia una de les meacutes notograveries de Roma
com ja hem vist al capiacutetol anterior A la proviacutencia de fet tenim constagravencia de la presegravencia de
quatre membres meacutes drsquoaquesta gens al segle I aC227
L Marcius Septimius tribunus militum
legatus
211 aC
206 aC
Livi 253739
M Iunius Silanus propraetor 210-206 aC Polibi 1061-7
Livi 261910
C Laelius praefectus classis 209-206 aC Polibi 1094-7
Livi 26424-5 i 26487
Apiagrave Ib 25
P Cornelius Caudinus Membre de lrsquoexegravercit cagraverrec
desconegut
209 aC Livi 26488-9
Sex Digitius socius naualis
praetor
209 aC
194 aC
Livi 26486
C Flaminius quaestor militaris 209 aC Livi 26478
M Sempronius Tuditanus Membre de lrsquoexegravercit cagraverrec
desconegut (tribunus
militum)
209 aC Livi 26487
Q Trebellius centurioacute de la IV legio 209 aC Livi 26486
L Acilius legatus 181 aC Livi 41391-9
C Scribonius praefectus sociorum 181 aC Livi 40313 i 40315
Quadre 1 Quadre de siacutentesi amb tots els membres dels exegravercits identificats a les fonts escrites
227 Les inscripcions conservades rememoren a L Cornelius Tacitus (IRC 1191 epiacutegraf trobat a Sant Martiacute Sarroca)
M Cornelius Marcellus i Cn Cornelius Cinna (CIL II3426 CIL II3425 i J M ABASCAL i S F RAMALLO La ciudad de
Carthago Nova la documentacioacuten epigraacutefica Muacutercia 1997 inscripcioacute nuacutem 4 ambdoacutes localitzats a la Carthago
Noua del darrer terccedil del segle I aC on detingueren alguns cagraverrecs puacuteblics) A meacutes un dels genets ilerdencs que
apareixen esmentats al bronze drsquoAscoli du el mateix nomen Cn Cornelius Com podem veure tanmateix cap
drsquoells pertanyia a la coneguda branca dels Scipiones
153
37 SEQUELLAE CIVILS ROMANOITAgraveLICS AL DARRERE DE (I ENTRE) LES LEGIONS
Els itagravelics i romans que es movien per la Citerior en el nostre periacuteode no eren
uacutenicament militars Tal i com posen de manifest diversos passatges en paralmiddotlel a les tropes
arribaven civils de molt diversa condicioacute que els anaven al darrere per beneficiar-se a la seva
particular manera de la guerra tot oferint a la soldadesca tota mena de productes i serveis
Generalment les narracions no fan mencioacute a la seva presegravencia probablement perquegrave devien
eacutesser un element tan habitual que els autors no en paren esment llevat de moments molt
puntuals en quegrave llurs paraules els fan fugaccedilment visibles Aquesta rara circumstagravencia estagrave ben
documentada en dues ocasions en el transcurs del segle II aC la primera esdeveacute amb lrsquoarribada
del cogravensol Catoacute i la ragravepida reorganitzacioacute que fa de les tropes i la segona amb la vinguda
drsquoEscipioacute Emiliagrave per posar fi definitiva a la guerra de Numagravencia Ambdoacutes generals actuen
moguts per la mateixa voluntat que no eacutes altra que optimitzar les forces militars acantonades
a la proviacutencia per fer-les meacutes eficients I una de les primeres mesures que prenen eacutes desfer-se
drsquoaquella multitud supegraverflua des del punt de vista militar que a la pragravectica no era res meacutes que
un gran destorb que coartava lrsquoagilitat de les legions Tanmateix queda ben clar que malgrat
els esforccedilos de Catoacute per expulsar tots aquests individus dels campaments tard o drsquohora els
seus successors al comandament de les tropes relaxaren el rigor que imposagrave i permeteren que
sersquols unissin novament els grups civils Altrament Escipioacute no hauria hagut de prendre la
mateixa decisioacute que Catoacute una seixantena drsquoanys abans I la histograveria encara es repetiacute meacutes tard
ategraves que a finals de la mateixa centuacuteria primer Metel a Numiacutedia228 i pocs anys meacutes tard C
Mari quan endegagrave la seva reforma de lrsquoexegravercit els tornaren a bandejar
Dins drsquoaquests heterogenis grups hi havia calones229 membres del servei amb quegrave es
feien acompanyar els ciutadans a les legions perquegrave els transportessin llurs pertrets230 Aquests
esclaus foren presents entre les tropes en egravepoca republicana tal i com testimonia Livi en el
context de la segona guerra samnita231 i especialment en la imperial232 El que no queda tan
228 SALmiddotLUSTI Bell Iug 452-3 229 LIVI 2718 230 W SMITH (ed) A Dictionary of Greek and Roman Antiquities London 1890 s u calo 231 LIVI 9378-11 232 R MACMULLEN ldquoThe legion as a societyrdquo Historia Zeitschrift fuumlr Alte Geschichte vol 33 4 1984 p 444-445 E
HILDINGER Swords Against the Senate The Rise of the Roman Army and the Fall of the Republic Cambridge
(Massachussets) 2003 p 2-3 D SIERRA ldquoEl imperator republicano un general experimentado y un hagravebil taacutectico
154
clar eacutes si els esclaus pertanyien a legionaris particulars o a lrsquoexegravercit en conjunt tot i que el meacutes
probable eacutes que nrsquohi haguessin de totes menes Eacutes indubtable que la logiacutestica militar requeria
la presegravencia a lrsquoexegravercit de persones que srsquoencarreguessin de lrsquoalimentacioacute i la cura dels cavalls
i les atzembles el transport i custogravedia de la impedimenta etc233 essent lrsquoopcioacute meacutes econogravemica
lrsquouacutes de persones de condicioacute servil per tant meacutes enllagrave que hi haguessin ciutadans que es
portessin els seus propis esclaus lrsquoexegravercit necessitava lrsquoesforccedil de serui publici234 A diferegravencia
drsquoaltres personatges esmentats per les fonts els calones podien eacutesser en definitiva molt uacutetils
per a lrsquoexegravercit duent a terme tasques de suport per facilitar la seva actuacioacute com assenyala Livi
en el passatge citat anteriorment o encara que fos simplement per fer molta gatzara per
confondre els enemics com feacuteu Claudi Marcel a la segona guerra puacutenica235 En aquest sentit
cal assenyalar que les fonts literagraveries apunten en meacutes drsquouna ocasioacute que a alguns dels calones
sersquols permetia de dur algun tipus drsquoarma ja fos defensiva o ofensiva236 En la centuacuteria que
aproximadament srsquoesteacuten entre les darreries del segle III i les del II aC sembla que es va anar
desenvolupant el proceacutes drsquoarmament dels calones237 que fins i tot podien arribar a rebre
entrenament militar per si arribat el cas calia que tambeacute prenguessin part en el combat
En formaven part tambeacute els lixae238 uns individus la naturalesa dels quals eacutes difiacutecil
drsquoaclarir com a consequumlegravencia de la fragmentacioacute i la disparitat de testimonis literaris que en
fan referegravencia En el seu moment J Roth intentagrave discernir qui hi havia al darrera drsquoaquesta
denominacioacute i despreacutes de repassar les fonts i les seves nombroses discordances srsquoinclinagrave per
considerar-los persones que es dedicaven a vendre determinats productes als soldats
particularment relacionats amb lrsquoalimentacioacute no es tractaria de subministradors drsquoaliments
bagravesics (com els cereals) que eren proporcionats per lrsquoestat ni de productes a lrsquoengrograves sinoacute de
(385-168 aC)rdquo Polis Revista de ideas y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 22 2010 p 190 N B KAMPEN
ldquoSlaves and Liberti in the Roman Armyrdquo M GEORGE (ed) Roman Slavery and Roman Material Culture Toronto
2013 p 188-190 233 J P ROTH The Logistics of the Roman Army at War (264 BC-AD 235) Leiden-Boston-Koumlln 1999 p 102-105 234 Aixiacute com la presegravencia drsquoesclaus privats estagrave ben documentada entre les tropes en el transcurs del nostre
periacuteode (APIAgrave Pun 530 SALmiddotLUSTI Bell Iug 452) les fonts no en testimonien de puacuteblics o pertanyents al conjunt
de la legioacute fins a mitjan segle I aC (APIAgrave Bell Ciu 2746) Aixograve no treu eacutes clar que no nrsquohi haguessin anteriorment 235 FRONTIacute Strat 248 236 Sense agravenims drsquoeacutesser exhaustius en tenim notiacutecia a Bell Alex 74 Bell Afr 84-85 DIOacute CASSI 79266 FRONTIacute
Strat 246 i FLAVI JOSEP Bell Iud 369 237 Livi (271812) els descriu a la batalla de Baecula (208 aC) encara desarmats perograve ajudant a lrsquoexegravercit a enfrontar-
se contra els cartaginesos llanccedilant-los pedres perograve quan Plutarc (Mar 191) almiddotludeix als enfrontaments contra
els teutons aquests esclaus ja duen armament encara que possiblement lleuger (J P ROTH op cit p 105-110) 238 LIVI 28223 i VALERI MAgraveXIM 271
155
productes meacutes refinats exogravetics o difiacutecils drsquoaconseguir en campanya com podien ser salses
espegravecies o vinagre239 Meacutes recentment Rachel F Vishnia ha realitzat un estudi complet i
aprofundit per intentar obtenir una mica meacutes de llum sobre la quumlestioacute Ha analitzat la
setantena drsquoocurregravencies del mot a les fonts des drsquoegravepoca republicana fins a la baiximperial i
encara fins a la Suda on apareix per darrera vegada240 Segons lrsquoautora sovint srsquoha considerat
per una falsa etimologia establerta ja a lrsquoantiguitat que els lixae ndashper a alguns de condicioacute
servil per a drsquoaltres lliurendash acompanyaven les legions per tal de proveir-les drsquoaigua i potser
tambeacute aliments i vitualles Tanmateix Vishnia ha rebutjat a partir de lrsquoexamen de tots els
documents a lrsquoabast aquesta imatge estagrave convenccediluda que ni eren esclaus ni tampoc es
guanyaven la vida fent drsquoaiguaders per als soldats La seva proposta eacutes que de bell antuvi eren
persones lliures que efectivament oferien un servei a les legions perograve que tenia a veure amb
els esclaus i meacutes concretament amb la captura i el manteniment drsquoesclaus als territoris on
Roma guerrejava En territori hispagrave Livi en revela la seva presegravencia quan cap a les darreries
de la segona guerra puacutenica els contingents romans es trobaven pels voltants drsquoAstapa i
comenta que els seus habitants fidels aliats dels cartaginesos saquejaven les terres dels veiumlns
que srsquohavien passat al bagravendol romagrave i no dubtaven a atacar els romans que trobaven vagarejant
independentment que fossin ndashespecificandash soldats lixae o mercatores241 Aixiacute mateix a Valeri
Magravexim devem la notiacutecia de lrsquoexpulsioacute dels nombrosos lixae juntament amb la resta de la gran
munioacute de civils dels campaments en arribar Escipioacute per conduir la guerra contra els
numantins242
Al seu costat hom podia trobar una segraverie de comerciants de la meacutes diversa condicioacute
Per comenccedilar hi havia els institores la definicioacute dels quals ens ve proporcionada pels textos
juriacutedics Institor est qui tabernae locoue ad emendum uendendumue praeponitur quique sine
loco ad eundem actum praeponitur243 Eacutes a dir eacutes el nom que rebia qualsevol agent que per
compte drsquoaltri se situava al capdavant drsquouna botiga o qualsevol lloc on es duguessin a terme
transaccions que a la pragravectica podia ser des drsquoun granger a un prestador passant per un
239 J P ROTH op cit p 93-101 240 R F VISHNIA ldquoThe Shadow Army ndash The Lixae and the Roman Armyrdquo Zeitschrift fuumlr Papyrologie und Epigraphik
139 2002 p 265-272 241 LIVI 28223 242 VALERI MAgraveXIM 271 243 ULPIAgrave Dig 14318
156
terrissaire un hostaler etc No obstant aixograve les fonts literagraveries utilitzen el terme amb un
significat menys tegravecnic i preciacutes i amb ell designen persones generalment de baixa extraccioacute
social relacionades amb activitats comercials de volum reduiumlt ja fos en agraverees urbanes rurals
o en territori provincial244 aixiacute com de venda ambulant245 Aquests mateixos personatges estan
documentats a les fonts gregues sota el nom de κάπελοι almenys des drsquoegravepoca helmiddotleniacutestica no
nomeacutes a les ciutats sinoacute tambeacute de la mateixa manera que els institores que ens interessen
seguint els exegravercits246
La imatge que en transmeten els autors acostuma a ser pejorativa ja que els presenten
com a venedors de bagatelmiddotles i androgravemines fuacutetils sempre disposats a engalipar viacutectimes
incautes preferentment el jovent247 Sovint aquests venedors ambulants es dedicaven al
mercadeig de roba i aliments fossin naturals (fruita cereals peix llet) o elaborats (pa pastes
salsitxes)248 A les agraverees urbanes tendien a concentrar-se als espais concorreguts on calia
esperar que seria meacutes fagravecil de trobar alguacute que adquiriacutes els seus productes com als voltants dels
temples les termes o els edificis drsquoespectacles i per les restes epigragravefiques que nrsquohan romagraves ndash
si beacute ja drsquoegravepoca imperialndash disposaven de petites agraverees marcades al terra i comptaven amb la
llicegravencia dels edils249 Des del punt de vista social els institores tant podien ser esclaus com
lliures homes com dones adults com menors250 perograve tenien en comuacute la procedegravencia de les
classes inferiors com posen en evidegravencia els escriptors quan habitualment els relacionen
amb la pobresa i la mendicitat251 Alguns actuaven per compte drsquoaltri (encaixant en bona
mesura amb la definicioacute juriacutedica) venent allograve que produiumlen els fabricants de roba flequers o
hostalers mentre que drsquoaltres ho feien per compte propi venent el que podien per aconseguir
uns guanys suplementaris o directament per tenir-ne alguns252 En el nostre cas altra vegada
244 J-J AUBERT Business Managers in Ancient Rome A Social amp Economic Study of Institores 200 BC- AD 250
Leiden-New York-Koumlln 1994 p 6-8 16-17 i 36 245 El mateix Ulpiagrave (Dig 14354) especifica institoreshellip quos uolgo circitores appellamus 246 XENOFONT Cyr 4542 DEMOgraveSTENES Aristog 46 LLUCIAgrave Hist conscr 16 ATENEU Deip 10431d 247 J-J AUBERT op cit p 21-23 248 C HOLLERAN Shopping in Ancient Rome The Retail Trade in the Late Republic and the Principate Oxford 2012
p 203-205 249 C HOLLERAN op cit p208-212 250 J-J AUBERT op cit p 38 i 56 251 C HOLLERAN op cit p 202-203 252 C HOLLERAN op cit p 229
157
eacutes Valeri Magravexim qui els enumera entre els civils que seguien les legions aquarterades a
Numagravencia i que Escipioacute srsquoafanyagrave a foragitar253
Livi tambeacute recorda lrsquoexistegravencia dels redemptores254 De manera general aquest era el
nom que rebien aquells que licitaven en una locatio eacutes a dir un tipus de subhasta puacuteblica255
Malgrat que allograve que es licitava a les locationes anagrave variant al llarg del temps sembla que en
origen es feien per contractar subministraments i serveis necessaris per a lrsquoestat256 com ara vi
(segurament per a celebracions religioses)257 o roba per als actors de representacions
teatrals258 perograve tambeacute la construccioacute i el manteniment drsquoobres puacutebliques com ara temples o
aquumleductes259 A meacutes a meacutes tambeacute es podia contractar lrsquoavituallament de lrsquoexegravercit tal i com
posa de manifest Livi en exposar lrsquoepisodi en el qual el cogravensol Catoacute tot just despreacutes drsquoarribar
a la Peniacutensula despatxagrave tots els redemptores amb la intencioacute de fornir la tropa amb el cereal
de la terra i aixiacute estalviar-se tots els costos que implicava el transport i la venda del gra De fet
eacutes possible que les tres societates que srsquoencarregaren de transportar a cregravedit les vitualles per
als contingents comandats pels Escipions lrsquoany 215 aC260 estiguessin tambeacute formades per
redemptores261
Els contractistes jugaven un paper drsquointermediaris ategraves que quan srsquoadjudicaven una
obra o servei normalment no srsquoencarregaven de realitzar-ho ells mateixos sinoacute que havien de
buscar i aportar els homes materials eines diners i beacutens necessaris per poder-ho dur a terme
drsquoacord amb les clagraveusules estipulades i un cop realitzat rebien el pagament establert Un bon
exemple de les activitats drsquointermediacioacute el doacutena el mateix historiador pataviacute en relatar
lrsquoesmena de lrsquoacte sacriacuteleg protagonitzat pel censor Q Fulvi Flac lrsquoany 173 aC com que havia
retornat victorioacutes contra els celtibers prometeacute com a vot lrsquoereccioacute drsquoun temple a Fortuna
Equestris que havia drsquoeacutesser el meacutes esplendoroacutes de tota la Urbs Per assolir aquest objectiu
253 VALERI MAgraveXIM 271 254 LIVI 34912 255 A MATEO Manceps redemptor publicanus Contribucioacuten al estudio de los contratistas puacuteblicos en Roma
Santander 1999 p 34-39 256 Els redemptores amb tot no nomeacutes participaven en licitacions puacutebliques sinoacute tambeacute privades com es despregraven
de diversos passatges del De agri cultura de Catoacute on fa referegravencia a les contractes per construir una uilla (De agri
cult 14) recollir olives i fabricar oli (De agri cult 144 i 145 respectivament) 257 FEST s u quadrantal 258 PLAUTE Persa 1379-80 259 FRONTIacute De aquae 1004 260 LIVI 23484-493 261 A MATEO op cit p 77-78
158
tingueacute la pensada drsquoemprar les teules de marbre que formaven la coberta del temple de Iuno
Lacinia del Bruacutetium de manera que les feacuteu arrencar i deixagrave lrsquoaedes malmegraves Ragravepidament lrsquoacte
drsquoimpietat fou denunciat al Senat el qual obligagrave a Fulvi Flac a retornar i recolmiddotlocar les teules
I aquiacute eacutes on entren en escena els redemptores ja que el transport i la reposicioacute se subhastaren
en una locatio Pel que explica Livi els adjudicataris es procuraren la nau (o les naus) i els
homes per dur les teules perograve hagueren de deixar-les estibades a lrsquoarea del temple perquegrave no
trobaren ninguacute per arreglar la teulada262
Pel que fa a la composicioacute social dels redemptores a partir dels testimonis escrits (tant
literaris com sobretot epigragravefics) A Mateo eacutes de lrsquoopinioacute que estava formada en general per
individus de baixa extraccioacute263 Cal advertir que per a la major part de lrsquoetapa republicana les
dades soacuten molt minses i nomeacutes comencen a ser relativament abundants a partir de la baixa
repuacuteblica Ciceroacute en les seves invectives contra Verres rememora al plebeu P Juni qui havia
arrendat el manteniment del temple de Cagravestor el 80 aC i la defuncioacute del qual poc despreacutes
havia aprofitat Verres aleshores pretor urbagrave per arruiumlnar la famiacutelia de Juni i afavorir de
manera molt lucrativa a un amic seu un tal Haboni264 A la segona meitat del segle I aC tambeacute
tenim documentat en aquest cas per lrsquoepigrafia funeragraveria al pistor i redemptor M Virgili
Eurysaces que era llibert265 Altres ja en egravepoca imperial eren tambeacute lliberts o esclaus266
Certament davant drsquoaquest exemples i drsquoaltres que hem referit meacutes amunt veiem a
personatges drsquouna relativa riquesa ja que si no ho fossin no podrien assumir els costos que
comportaven les obres i serveis pels quals licitaven ni en el cas del flequer suara esmentat
srsquohauria pogut construir aquella tomba tan monumental com pintoresca Ara beacute no hem
drsquooblidar com ja hem vist anteriorment que els enfranquits podien ser persones que
arribaven a acumular grans fortunes perograve al mateix temps lrsquoestigma de la servitud els
perseguia la resta de la vida de manera que socialment seguien quedant arraconats als
sectors inferiors Significa aixograve que tots els redemptores srsquoenquadraven a les capes baixes de la
societat Si ens fixem en el testimoni que doacutena Ciceroacute de P Juni ens diu que era un plebeu267
262 LIVI 423 263 A MATEO op cit p 73-74 264 CICEROacute Verr 21142-151 265 CIL I21203-1205 = CIL VI1958 = ILS7460 a-c = AE 1993 109 = CLE 13 = AE 2001 219 = AE 2001 482 266 Vid el recull que fa A MATEO op cit p 74 n 224 267 CICEROacute Verr 21151
159
cosa que drsquoentrada no vol dir necessagraveriament que pertanyeacutes als grups meacutes humils meacutes aviat
el fet que hagueacutes aconseguit el contracte de la construccioacute i manteniment de lrsquoaedes Castoris
ens fa sospitar que devia tenir un nivell de rendes ben digne Aixiacute mateix el pagament de
lrsquoextorsioacute que Verres feacuteu al germagrave del difunt i el fet que aquest pretengueacutes presentar-se a la
nova locatio per al manteniment del temple amb una oferta de quaranta mil sestercis tambeacute
ens fa pensar que havia de disposar drsquouna determinada fortuna encara que no fos
marcadament abundosa Aixiacute mateix els redemptores que tenien al seu cagraverrec lrsquoavituallament
dels exegravercits que operaven a proviacutencies havien drsquoeacutesser posseiumldors de sumes significatives per
poder fer front a les despeses de la recollida dels cereals la roba etc el noliejament de naus i
tripulacions i les travesses mariacutetimes i els viatges Malgrat que en alguns casos els mateixos
contractistes podien ser els productors o els armadors de les embarcacions cosa que els
permetria de reduir els costos no eren circumstagravencies que es donessin sempre De tota
manera i no obstant les fonts no en diguin res al respecte segurament un redemptor podia
recoacuterrer a drsquoaltres per unir capitals i esforccedilos (com haurien fet les dinou persones que
constituiumlren les tres societates268 per avituallar els exegravercits a la peniacutensula Ibegraverica el 215 aC si
eren realment redemptores) o al cregravedit De fet en el cas exposat per Ciceroacute especifica que D
Brutus que havia drsquoeacutesser meacutes ric que el finit havia posat les seves progravepies terres i beacutens com a
garantia269 per evitar que el menor orfe que havia deixat P Juni quedeacutes arruiumlnat i desemparat
Sigui com sigui en efecte totes les dades a lrsquoabast menen a pensar que aquests contractistes
podien tenir meacutes o menys cabals perograve difiacutecilment se situarien als esglaons meacutes elevats del cos
social
Livi situa la presegravencia de mercatores al costat dels soldats com ja hem vist en el
passatge que almiddotludeix a les activitats de les legions a la vora del Baetis i com tant la soldadesca
com els mercatores i els lixae que vagarejaven pel territori eren hostilitzats pels habitants
drsquoAstapa270 El significat del terme mercator eacutes difiacutecil de precisar a partir de les dades
transmeses pels textos antics ja siguin literaris o epigragravefics i sembla haver tingut una evolucioacute
268 J J FERRER ldquoLa operacioacuten de creacutedito del 215 aC para el aprovisionamiento del ejeacutercito en Hispaniardquo Millars
Espai i Histograveria 15 1992 p 112-120 269 CICEROacute Verr 21144 i 150 270 LIVI 28223
160
semagraventica entre egravepoca republicana i imperial271 Per al periacuteode que ens interessa eacutes
especialment complicat drsquoestablir el significat ategraves que la immensa majoria de la informacioacute
la devem a Ciceroacute que en consequumlegravencia reflecteix una realitat posterior en meacutes drsquouna
cinquantena drsquoanys tot i aixograve Livi transmet alguna dada que com assenyalarem pot ajudar a
copsar millor lrsquoactivitat drsquoaquestes persones Aixiacute doncs en temps avanccedilats de la Repuacuteblica el
mot designava a un comerciant dedicat a transaccions de poc volum de manera que es podria
considerar una mena de venedor al detall o petit importador272 Els autors antics en general
estan drsquoacord a indicar una baixa extraccioacute social per als mercatores que podien eacutesser
ciutadans romans itagravelics naturalitzats o fins i tot peregrini273 Aquesta circumstagravencia sol
comportar un judici pejoratiu per part seva tal i com es pot observar de manera reiterada en
Ciceroacute274
El fet que estiguessin a prop de les legions es pot explicar no tant per la intencioacute dels
mercatores drsquoactuar com els lixae o els institores sinoacute per una funcioacute que Livi explicita en
diverses ocasions Una de les primeres mencions la situa a lrsquoany 296 aC durant les guerres
samnites275 Aleshores els romans aconseguiren victograveries que els reportaren uns abundosos
praeda que vengueren a mercatorem ut sequatur agmen276 Meacutes de nou decennis meacutes tard
embrancats llavors en la segona guerra puacutenica als botins arreplegats ara als cartaginesos sersquols
reservagrave la mateixa fi ut ad mare deuectam praedam uenderent mercatoribus adpellentibus
naues ad id ipsum277 En altres paraules per molt mal vistos que fossin pels autors antics els
mercatores situats als escenaris begravelmiddotlics complien una funcioacute prou important que era la
liquidacioacute dels praeda mercegraves a la qual lrsquoexegravercit obtenia uns diners i srsquoestalviava drsquohaver de
traginar els beacutens que la victograveria els havia posat a les mans En aquest sentit sens dubte hem
de veure tambeacute els mercatores intervenint en lrsquoacte de la venda del botiacute aconseguit per les
tropes disciplinades i comandades pel cogravensol Catoacute en el relat drsquoApiagrave278
271 G GARCIacuteA BROSA ldquoMercatores y negotiatores iquestsimples comerciantesrdquo Pyrenae 30 1999 p 173-190 i sobretot
K VERBOVEN ldquoCe que negotiari et ses deacuteriveacutes veulent direrdquo J ANDREAU i V CHANKOWSKI (eds) Vocabulaire et
expression de lrsquoeacuteconomie dans le monde antique Bordeaux 2007 p 89-118 on lrsquoautor repassa lrsquoestat de la quumlestioacute 272 G GARCIacuteA BROSA op cit p 181 273 Ibid 274 Sobretot en diversos passatges del De off i tambeacute a II Verr 255137 i 558149 275 LIVI 10174-10 276 LIVI 10175 277 LIVI 293111 278APIAgrave Ib 40
161
Per altra banda el fet que les fonts facin referegravencia amb certa frequumlegravencia a la captura
de presoners de guerra que acaben venuts com a esclaus279 estagrave assenyalant malgrat que no
els esmenten de manera expliacutecita la presegravencia de uenaliciarii o mangones280 Aquests
individus srsquoencarregaven de la compra dels esclaus sovint als mateixos camps de batalla i la
seva posterior venda als mercats especialitzats de la Mediterragravenia Els captiui no deixaven
drsquoeacutesser considerats praeda i per tant com la resta del botiacute estaven al cagraverrec del comandant
militar281 Aquest tenia la potestat drsquoalliberar-los ja fos exigint la satisfaccioacute drsquoun rescat o sense
demanar res a canvi o beacute de vendrersquols com a esclaus Si la darrera era la decisioacute del general
eren venuts tant si es feia al territori conquerit com a la Urbs mitjanccedilant la uenditio sub
corona282 una pragravectica el nom de la qual sembla tan obscur que ja al segle I dC ninguacute podia
assegurar-ne lrsquoorigen283 A traveacutes drsquoaquesta venda els uenaliciarii compraven lots de
nombrosos esclaus que eren traslladats al mercats corresponents per aconseguir els seus
propis beneficis Sens cap mena de dubte era una activitat molt lucrativa perograve molt mal
considerada socialment284
Aquesta mala reputacioacute venia per una banda del tipus de mercaderia amb quegrave
traficaven de fet juriacutedicament el seruus no era considerat progravepiament una merx raoacute per la
qual els uenaliciarii no podien eacutesser tinguts ni per mercatores ni per negotiatores285 Siacute que
podien ndashi acostumaven a fer-hondash actuar formant societates (societas uenaliciaria) cosa que els
permetia operar al mateix temps en diverses contrades abastant-se drsquoesclaus i en diferents
mercats venent-los De tota manera encara que lrsquoesclavitud com hem vist anteriorment
279 LIVI 21608 27198 341610 i 34216 APIAgrave Ib 68 77 i 99 280 M A MARIacuteN ldquoLa emigracioacuten itaacutelica a Hispania en el siglo II aCrdquo SHHA 4 1986 p 55 281 R ORTU ldquoQui venaliciariam vitam exercebatrdquo ruolo sociale e qualificazione giuridica dei venditori di schiavirdquo
Ius Antiquum - Древнее Право 9 2002 p 87-112 EADEM ldquoPraeda bellica la guerra tra economia e diritto
nellrsquoantica Romardquo DirittoStoria 4 2005 [en liacutenia accessible a httpwwwdirittoestoriait4MemorieOrtu-
Praeda-bellicahtm consultat 13052014] 282 Livi especifica que els revoltats dels castella bergistans (341610) derrotats per Catoacute el 195 aC foren venuts sub
corona 283 GELmiddotLI Noct Att 643-5 Doacutena un parell drsquohipogravetesis sobre lrsquoetimologia de lrsquoexpressioacute apuntant que el nom venia
del fet que en un principi els esclaus eren venuts duent una corona al cap o beacute que quan srsquoesdevenia la
transaccioacute una rotllana de soldats es disposava al voltant de la mercaderia per custodiar-la Independentment
del significat que tingueacutes originalment aquesta pragravectica drsquoacord amb la informacioacute transmesa per Livi ja existia
almenys des de les acaballes del segle VI aC (2176) 284 J A HARRILL ldquoThe Vice of Slave Dealers in Greco-Roman Society the Use of a Topos in 1 Timothy 110rdquo JBL vol
118 1 spring 1999 p 97-122 M SILVER ldquoContractual slavery in the Roman Economyrdquo AHB 25 2011 p 73-132 285 Dig 5016207 PLAUTE Trin 2251 i ss
162
jugava un paper prou important en lrsquoeconomia i la societat romanes la venda drsquoesclaus era
una activitat mal vista286 Per altra banda la visioacute pejorativa venia de les frequumlents accions
fraudulentes a quegrave es dedicaven per tal drsquoocultar els defectes dels esclaus i imposar drsquoaquesta
manera un preu meacutes alt del que pertocaria drsquoaquiacute el nom de mangones amb quegrave tambeacute eren
coneguts ja que inicialment mango designava un comerciant de qualsevol producte no
nomeacutes esclaus que intentava colmiddotlocar de manera fraudulenta valent-se drsquoenganys En aquest
sentit Plini el Vell aporta un bon repertori dels ardits emprats pels uenaliciarii que en alguna
ocasioacute arribaren a enredar a personatges ben reconeguts explica que un conegut mango
anomenat Toranius287 vengueacute al triumvir M Antoni dos jovenets com a bessons288 Meacutes enllagrave
de lrsquoextraordinagraveria semblanccedila fiacutesica que tinguessin la relacioacute fraternal srsquoesvaiacute immediatament
aixiacute que comenccedilaren a parlar ja que un procedia de lrsquoAgravesia i lrsquoaltre de meacutes enllagrave dels Alps En
adonar-se de la jugada de Torani un indignat Antoni es presentagrave al seu davant per protestar
per lrsquoelevat preu que li havia demanat a la qual cosa el mango admetent la jugada amb molta
descaradura replicagrave que el preu era meacutes que justificat tenint en compte que ambdoacutes nois
srsquoassemblaven tant tot i venir drsquoindrets tan distants I en dos passatges meacutes recorda un parell
de recursos (de dubtosa eficagravecia) utilitzats sovint pels mangones per dissimular lrsquoedat drsquoalguns
dels esclaus que oferien289 Els autors en definitiva coincideixen en lrsquouacutes sovintejat que feien
de maquillatges abillaments i ornaments290 Perograve segurament lrsquoepiacutetom del judici moral
negatiu relatiu als mangones el proporciona Segraveneca en enumerar-los al costat de prostitutes
(meretrix) assassins (homicida) pirates (pirata) i proxenetes (leno)291
Entre els individus que les fonts esmenten que foren foragitats dels campaments
numantins Plutarc i Apiagrave coincideixen a comptar-hi μάντεις i θύτας292 endevins i sacrificadors
respectivament Sovint la traduccioacute grega del mot μάντις al llatiacute eacutes haruspex Tanmateix cal
286 PLAUTE Capt 98-101 CICEROacute De off 31771 Dig 21112 21137 i 21144 287 Tambeacute en parlen SUETONI Aug 69 i MACROBI 24 288 PLINI Nat Hist 712 289 Lrsquoun consistia a aplicar sobre el cos una substagravencia present als bulbs dels jacints barrejada amb vi dolccedil que es
creia que retardava els signes de la pubertat (PLINI Nat Hist 2197) i lrsquoaltre amb la mateixa finalitat consistia a
fregar ous de formiga a les aixelles dels que estaven entrant a lrsquoadolescegravencia per evitar que els creixessin pegravels a
meacutes es podia evitar sentir lrsquoolor de les mateixes parts del cos fent-hi fregues amb la sang sortida dels testicles
dels xais en castrar-los (PLINI Nat Hist 3013) 290 QUINTILIAgrave Inst 21525 SEgraveNECA MIN Ad Luc 809 291 SEgraveNECA MAI Controu 129 292 PLUTARC apopht regum 8216 APIAgrave Ib 85-86
163
alertar abans de continuar que el terme era emprat per designar diferents individus tal i com
distingia Ciceroacute293 En origen era el nom que rebien uns personatges elegits entre les classes
altes etrusques als quals srsquoensenyaven els coneixements religiosos (la dita etrusca disciplina)
que havien estat revelats a profetes com Tages o Vegoia i que els permetien drsquointerpretar
senyals (ostenta) com fenogravemens naturals vols drsquoaus o entranyes drsquoanimals immolats per veure
lrsquoestat de les coses o lrsquoequilibri de les forces divines Malgrat que algunes pragravectiques els podien
acostar als augures romans no eren ben beacute equiparables sobretot perquegrave mentre que aquests
feien les seves lectures per respondre a una pregunta relacionada amb la voluntat dels deacuteus
els haruspices no partien de cap interrogant294 Per exemple uns i altres podien observar el vol
drsquoun ocell perograve si els augures ho feien cercant una resposta enviada pels deacuteus per als
haruspices lrsquoocell era un missatger que la divinitat enviava per avisar als mortals sense esperar
cap pregunta pregravevia per als etruscos de fet cada espegravecie drsquoau transmetia els missatges drsquouna
deiumltat concreta un picot era enviat per Laran (lrsquoequivalent al Mart romagrave) un colom per Turan
(lrsquoequivalent a Venus) o un agraveliga per Tinia (igual que el Juacutepiter romagrave)295 Eren persones
prestigioses i respectades fins al punt que ja amb tota Etruacuteria sota control de Roma el Senat
ocasionalment recorria a ells perquegrave llegissin determinats fenogravemens i proposessin els remedia
convenients per aplacar els deacuteus296
Aquests no tenien res a veure amb els haruspices que se solen trobar a les pagravegines de
les fonts literagraveries romanes amb els quals lrsquouacutenica cosa que compartien era el nom Els autors
els presenten amb una visioacute negativa insistint en lrsquoescassa confianccedila que els inspiraven Ja
Catoacute quan aconsellava sobre com havia de comportar-se un bon uillicus deixava ben clar que
haruspicem augurem hariolum Chaldaeum nequem consuluisse uelit297 La recomanacioacute
segurament pretenia evitar no nomeacutes que lrsquoencarregat de lrsquoexplotacioacute perdeacutes el temps
inuacutetilment en comptes drsquoinvertir-lo en la supervisioacute del correcte funcionament de la uilla sinoacute
que malgasteacutes els diners amb gent que malgrat els diferents noms que esmenta es dedicaven
en conjunt a dir la bonaventura a canvi drsquounes monedes Tampoc Ciceroacute degravecades meacutes tard
293 CICEROacute De diu 1132 294 J A NORTH ldquoDiviners and divination at Romerdquo M BEARD i J A NORTH (eds) Pagan Priests Religion and Power
in the Ancient World London 1990 p 51-61 J-R JANNOT Religion in Ancient Etruria Madison 2005 p 23-24 295 J-R JANNOT op cit p 28 296 J A NORTH ldquoProphet and text in the third century BCrdquo E BISPHAM i C SMITH (eds) Religion in Archaic and
Republican Rome and Italy Evidence and Experience Edinburgh-Chicago 2000 p 94-100 297 CATOacute De agri cult 154
164
els mostrava gaire simpatia en anomenar-los despectivament per boca de son germagrave Quint
uicanos haruspices i llanccedilar-los els mateixos improperis que a circo astrologos Isiacos
coniectores o interpretes somniorum298
Lrsquoendevinacioacute de caire privat (per distingir-la de la puacuteblica que duien a terme els
especialistes vinculats al moacuten de la religioacute com ara els augures) era una activitat que exercien
tant homes com dones Habitualment hom els podia trobar en espais molt concorreguts com
el forum el circ o indrets on se celebraven mercats esperant que alguacute requeriacutes els seus serveis
per beacute que tambeacute nrsquohi havia que els oferien porta a porta299 Els professionals de la magraventica
desplegaven una agravemplia varietat drsquoarts com es pot observar sobretot en diverses comegravedies
de Plaute300 hi havia coniectores i coniectrices que interpretaven els somnis sortilegi que
pronosticaven el futur mitjanccedilant sortes uns petits objectes que podien eacutesser de diversos
materials i amb alguna paraula escrita301 etc Livi tambeacute parla en el sovintejat to pejoratiu de
sacrificuli uates ldquosacrificadoretsrdquo que vaticinaven lrsquoesdevenidor a traveacutes de la immolacioacute de
viacutectimes animals302
No obstant lrsquoescassa reputacioacute que es despregraven dels textos ni els usuaris dels serveis
drsquoaquesta gent es reduiumlen nomeacutes a persones procedents dels estrats socials inferiors ni tampoc
tots els endevins tenien mala fama Una mostra molt ilmiddotlustrativa de les darreries del segle II
aC la proporciona un dels homes meacutes poderosos drsquoaquells dies C Mari Mentre estava
conduint les guerres contra cimbres i teutons permeteacute que lrsquoacompanyeacutes una dona siacuteria
Marta qui amb les seves prediccions de victograveria feia creacuteixer la moral de la soldadesca303 En
retornar a la Urbs el paper que havia jugat es difongueacute ragravepidament i la seva brama
srsquoincrementagrave notablement de manera que meacutes drsquouna i meacutes drsquoun entre lrsquoaristocragravecia romana
no srsquoho pensava dues vegades per anar-la a buscar per saber quegrave li preparava el destiacute304 Mari
procurava tenir-la a la vora quan es mostrava en puacuteblic305 tot i que no acaba de quedar del tot
clar si ho feia perquegrave confiava en les extraordinagraveries habilitats drsquoaquella saga o si es limitava
298 CICEROacute De diu 1132 299 M W DICKIE Magic and Magicians in the Graeco-Roman World London-New York 2003 p 157 300 Com a Cistellaria Curculio Epidicus o Mostellaria 301 W E KLINGSHIRN ldquoInventing the sortilegus lot divination and cultural identity in Italy Rome and the
provincesrdquo C E SCHULTZ P B HARVEY (eds) Religion in Republica Italy Cambridge 2006 p 137-161 302 LIVI 2518 303 PLUTARC Mar 17 304 Ibid 305 Ibid
165
a aprofitar lrsquoavinentesa per tenir un recurs meacutes que li permeteacutes fer creacuteixer la seva influegravencia
En qualsevol cas aquest exemple ens retorna a la quumlestioacute de la presegravencia de mags i endevins
al costat de les tropes i el paper que podien jugar Veient el cas de Marta no sersquons fa estranya
la presegravencia de μάντεις i θύται als campaments Si ja a ciutat molta gent sembla haver mostrat
una predileccioacute meacutes o menys manifesta o amagada pels serveis que oferien srsquoenteacuten que en
ple escenari begravelmiddotlic els soldats tinguessin el neguit de saber quin futur els esperava sobretot
en les campanyes que la situacioacute era meacutes criacutetica306
Juntament amb tots aquests personatges els autors antics fan esment de la presegravencia
de prostitutes (drsquoambdoacutes sexes)307 el nombre de les (i els) quals seria forccedila remarcable com
posa de manifest Livi308 en comptabilitzar-ne dues mil quan arribagrave Escipioacute Emiliagrave De les
prostitutes ja nrsquohem parlat anteriorment i no repetirem novament el que ja nrsquohem dit perograve siacute
que procurarem afegir alguna dada meacutes Per comenccedilar i com hem anat fent fins ara definirem
els mots que fan servir els escriptors per referir-srsquohi Les paraules que empren frequumlentment
soacuten dues scortum i meretrix La primera significa literalment pell i inicialment srsquoutilitzava
per designar les parts iacutentimes femenines Amb tot almenys des del temps de Plaute tambeacute es
feia servir per anomenar no nomeacutes les dones sinoacute tambeacute els homes que oferien llurs cossos
com a mercaderia i que sovint eren buscats per a una relacioacute esporagravedica temporal i (si meacutes
no en les obres del comediogravegraf) en un context de conuiuium309 En canvi meretrix sol aplicar-
se progravepiament a les que viuen i treballen als bordells per beacute que tambeacute eacutes el nom donat a les
prostitutes de meacutes nivell310 Aixiacute mateix srsquoobserva una tendegravencia clara a atorgar a scortum un
to pejoratiu del qual meretrix nrsquoestagrave mancat i per tant eacutes el terme preferit pels escriptors quan
pretenen fer judicis moralitzants311
Com que solien sortir de les capes baixes de la societat i la seva existegravencia srsquoentenia
com quelcom habitual les fonts tendeixen a eludir lrsquoexistegravencia de les prostitutes especialment
en relacioacute amb la seva presegravencia en territori provincial en unes cronologies primerenques com
les nostres De fet nomeacutes hem pogut localitzar dues referegravencies sempre en autors ja del
306 APIAgrave 85-86 307 LIVI per 57 VALERI MAgraveXIM 271 LUCILI 398 d POLIEgrave 8162-4 308 LIVI per 57 309 J N ADAMS ldquoWords for lsquoprostitutersquo in Latinrdquo Rheinisches Museum fuumlr Philologie Neue Folge 126 Bd H 34
1983 p 322-325 310 J N ADAMS op cit p 326 311 Ibid
166
Principat perograve que narren episodis referits al segle II aC Una drsquoelles ndashi la meacutes antigandash la
proporciona Livi en relatar lrsquoexpulsioacute de L Quint Flamini del Senat per mitjagrave de la nota
censoria lrsquoany 184 aC312 Segons explica entre els actes indignes i impropis drsquoalguacute amb rang
senatorial com ell hi havia el fet drsquoencaterinar-se de Filip un jovenet cartaginegraves a qui el pataviacute
titlla tres vegades de scortum que Flamini srsquohavia endut amb ell a la seva proviacutencia de la Gagravelmiddotlia
Cisalpina Aquest episodi perograve eacutes una mica confuacutes perquegrave a continuacioacute el mateix Livi doacutena
una altra versioacute extreta de Valeri Agraventias313 en la qual situa lrsquoexsenador a la cologravenia de Placentia
en companyia en aquest cas drsquouna scortum femenina Lrsquoaltra la devem a A Gelmiddotli qui posa a
la boca de C Grac un discurs defensant la seva actuacioacute com a pretor a Sardenya314 Especifica
que en els dos anys que exerciacute el cagraverrec es comportagrave de la manera honesta i virtuosa que
qualsevol ciutadagrave esperaria i entre els exemples que posa diu clarament que cap meretrix no
entragrave a casa seva
Com veiem els dos uacutenics episodis coneguts exposen casos molt concrets ambdoacutes
directament associats a personatges rellevants de la societat lrsquoun per subratllar la baixesa
moral del protagonista i lrsquoaltre per remarcar el contrari la seva rectitud En consequumlegravencia es
fa difiacutecil discernir (sobretot en el segon cas) fins a quin punt la prostitucioacute no deixa drsquoeacutesser un
recurs emprat pels autors per emfasitzar el rerefons moral dels personatges Si ens fixem en
els mots que escriuen veiem que a la histograveria de Flamini Livi nomeacutes empra el pejoratiu
scortum mentre que Gelmiddotli es limita a fer uacutes del meacutes neutre meretrix si beacute aquiacute per referir-se
a la impecable accioacute de Grac eacutes possible que srsquoestigui referint a cortesanes o prostitutes de
luxe Per altra banda no hi ha cap indici que ens permeti saber si eren de les que anaven al
darrere de les legions o si es tractava drsquoindiacutegenes amb lrsquoexcepcioacute de Filip qui essent
cartaginegraves podria haver estat un esclau sense que tampoc aquest detall es pugui assegurar
En qualsevol cas totes les fonts que recorden lrsquoexpulsioacute de les prostitutes dels
campaments numantins coincideixen a lrsquohora de fer servir la paraula scortum (o πόρνη que teacute
un significat afiacute si lrsquoescriptor eacutes grec) que apunta a la presegravencia de prostitutes meacutes vulgars no
pas de luxe i al mateix temps serveix per intensificar lrsquoescassa moralitat que srsquoestenia entre
els soldats pel fet de tenir-les (i tenir-los) a prop
312 LIVI 39428-12 313 LIVI 3943 314 GELmiddotLI Noct Att 1512
167
Deixem per al final un altre tipus drsquoagents comercials que no estaven tan relacionats
amb els exegravercits perograve siacute amb lrsquoexplotacioacute dels territoris de la Citerior es tracta dels
negotiatores Per definicioacute eren aquells que es dedicaven als negotia que generalment es
materialitzaven en activitats comercials de gran volum Podien eacutesser grans comerciants
dedicats a la venda a lrsquoengrograves i amb bases establertes arreu del Mediterrani tot i que hom
tambeacute podia trobar-los gestionant empreses de transport finances induacutestria construccioacute i
negocis immobiliaris explotacioacute agriacutecola i minera etc315 Eren per tant individus dotats
habitualment drsquouna certa potegravencia econogravemica amb un origen social que podia arribar a ser
molt ampli si beacute en general srsquoaprecia una proximitat o relacioacute amb els sectors elevats de la
societat romana cosa que feia que els escriptors de lrsquoantiguitat els tinguessin en millor
consideracioacute que a drsquoaltres menes de mercaders316 Segurament en aquesta visioacute positiva hi
influiumla el fet que els negotiatores acostumaven a reinvertir els beneficis en propietats
fundiagraveries que recordem eren la base econogravemica dels sectors meacutes elevats de la societat
consequumlentment aixograve els permetia dotar-se de la noblesa i virtut progravepies dels boni uiri317 En
els temps republicans semblen haver-se dedicat de manera preferent a les activitats financeres
meacutes que a drsquoaltres de comercials318 malgrat que tambeacute estagrave ben documentat que generalment
assentats a Itagravelia319 explotaven els recursos de les proviacutencies ja fossin de propietat privada o
beacute puacuteblica en el cas de possessions de titularitat estatal De fet entre els negotiatores vinculats
amb la Citerior drsquoaquests moments hi havia homes encarregats de la gestioacute de les activitats
extractives de les mines320 Segons indiquen els autors antics particularment Polibi321
Diodor322 i Estraboacute (seguint el megalopolita)323 les mines de la zona de Carthago Noua
atragueren amb forccedila els interessos de molts negotiatores itagravelics que destinaren des de bastant
aviat grans recursos per obtenir sobretot els preuats metalls
315 G GARCIacuteA BROSA op cit p 183 K VERBOVEN op cit C HOLLERAN op cit p 81-82 316 G GARCIacuteA BROSA op cit p 184-185 317 K VERBOVEN op cit 318 G GARCIacuteA BROSA op cit p 183-184 319 P A BRUNT op cit p 211-214 320 DIODOR 536 ESTRABOacute 329 321 POLIBI 3498-9 322 DIODOR 536 323 ESTRABOacute 3210
168
38 RELACIONS ENTRE IBERS I ROMANOITAgraveLICS
En el transcurs del periacuteode que estudiem els ibers i els nouvinguts de la peniacutensula
Itagravelica es relacionaren de diverses maneres algunes de les quals soacuten reflectides als textos Les
que apareixen retratades amb meacutes profusioacute com eacutes natural soacuten les que tenen a veure amb
lrsquoagravembit de la guerra tant si uns actuaven com a enemics dels altres o com a aliats
Les fonts mostren un panorama en el qual un rere lrsquoaltre els populi ibers (com tambeacute
els celtibers i altres pobles peninsulars) van quedant sotmesos a les autoritats romanes
Independentment que sigui de grat o com sembla meacutes frequumlent per forccedila el procediment
habitual eacutes el de la deditio terme que ha estat llargament debatut324 En el seu moment R C
Knapp la definiacute325 com un pacte de capitulacioacute que sancionava la superioritat romana sobre la
comunitat que srsquohavia rendit raoacute per la qual implicava el reconeixement de la rendicioacute de tot
allograve humagrave i diviacute la presa drsquoostatges la deposicioacute de les armes i la imposicioacute drsquouna guarnicioacute326
Dins de les deditiones malgrat tot la literatura antiga327 mostra alguns matisos que en
principi permeten distingir-ne diferents menes Aixiacute hi hauria una deditio in fidem que
hauria estat acceptada voluntagraveriament i comportaria un tracte meacutes amable i fins a cert punt
privilegiat dels dediticis i una deditio in dicionem que srsquohauria imposat per la forccedila de les
armes i comportaria un tracte meacutes dur i repressiu fins al punt que legitimava el general
victorioacutes per dret de conquesta a fer allograve que meacutes li abelliacutes amb els derrotats Recentment P
J Burton ha subratllat remetent-se al passatge en el qual Polibi descriu la deditio328 que meacutes
enllagrave de les precisions que facin els autors llatins posteriors al megalopolita a la pragravectica totes
les deditiones eren iguals329 ategraves que a traveacutes de la rendicioacute tot allograve que fos dels dediticii passava
324 Es pot trobar un recull de la bibliografia sobre aquesta quumlestioacute a P J BURTON ldquoAncient International Law the
Aetolian League and the Ritual of Surrender during the Roman Republic The Constructivist Viewrdquo IHR 31 2009
p 237 n 1 325 R C KNAPP Aspects of the Roman experience in Iberia 206-100 BC Valladolid 1977 p 43-47 326 Les clagraveusules de rendicioacute enumerades procedeixen de fet drsquoun passatge de Livi (28347) que Apiagrave (Ib 38)
aplica especiacuteficament al cas de la deditio dels ilergets el 205 aC 327 LIVI 39546-7 VALERI MAgraveXIM 651 328 POLIBI 20912 329 P J BURTON Friendship and Empire Roman Diplomacy and Imperialism in the Middle Republic (353-146 BC)
Cambridge 2011 p 116-117 De tota manera que independentment de lrsquoadjectivacioacute una deditio no deixava de
ratificar el dret de conquesta del vencedor i consequumlentment aquest passava a disposar en tots els sentits dels
derrotats eacutes una observacioacute que Knapp (op cit p 45 n 29) ja assenyalava i abans que ell W Dahlheim (Struktur
und Entwicklung des roumlmischen Volkerrechts im dritten und zweiten Jahrhundert v Chr Muumlnchen 1968 p 25)
169
a ser dels romans330 Una altra cosa eacutes que per mitjagrave de la redditio les autoritats romanes
ldquotornessinrdquo les possessions (bagravesicament les terres) als mateixos indiacutegenes o les redistribuiumlssin
a altres grups de nadius331 de tota manera al capdavall la ndashper dir-ho drsquoalguna manerandash
titularitat uacuteltima pertanyia nomeacutes a Roma
No es pot negar perograve el fet que la deditio podia ser acceptada o beacute de grat o beacute per
forccedila En el nostre agravembit estan testimoniades les imposades despreacutes drsquouna desfeta militar quan
la coalicioacute liderada pels ilergets que es revoltagrave tot seguit de la partenccedila drsquoEscipioacute cap a Roma
fou esclafada332 i quan els ibers foren derrotats a la vora drsquoEmporion el 195 aC per Catoacute333 Al
mateix temps estan documentades rendicions que els pobles indiacutegenes acceptaren
voluntagraveriament sovint despreacutes drsquoassabentar-se de les derrotes infligides a altres populi meacutes o
menys propers quan un cop Catoacute hagueacute donat els primers cops exitosos a lrsquoextrem nord-est
es desplaccedila cap a Tarraco li sortien al pas enviats de diverses comunitats que li oferien
voluntagraveriament la seva rendicioacute334 Uns anys abans despreacutes de la caiguda de Carthago Noua
davant de les tropes comandades pel futur Africagrave trobem un cas similar quan Escipioacute torna
amb els contingents cap a Tarraco i van a cercar-lo delegacions drsquoibers procedents de
territoris situats tant a una riba com lrsquoaltra de lrsquoEbre335 A algunes les despatxagrave meacutes ragravepidament
sobre la marxa mentre que a drsquoaltres les convocagrave a Tarraco Livi no ho diu expliacutecitament perograve
sembla forccedila clar que els indiacutegenes devien recoacuterrer als romans per establir les condicions de
la deditio
Malgrat les condicions de rendicioacute que transmeten Livi i Apiagrave sembla que no sempre
srsquoaplicaven totes conjuntament com posa de manifest un notable document epigragravefic datat
a les darreries del segle II aC i localitzat al Castro de Villavieja (Alcaacutentara Caacuteceres) que
reprodueix una deditio oficial336 El poble deditici hagueacute de lliurar presoners (captiuos) i els
cavalls (equos) i les eugues (equas) que haguessin pres Per altra banda el pretor per mitjagrave de
la redditio tornagrave als rendits totes les possessions que per dret de conquesta havien passat a
330 POLIBI 3643 331 T NtildeACO Vectigal incertum Economiacutea de guerra y fiscalidad republicana en el occidente romano su impacto
histoacuterico en el territorio (218-133 aC) Oxford 2003 p 233 332 LIVI 2931 APIAgrave Ib 38 333 LIVI 34164 334 LIVI 34167 335 LIVI 26519-10 APIAgrave Ib 24 336 R LOacutePEZ MELERO J L SAacuteNCHEZ ABAL i S GARCIacuteA JIMEacuteNEZ ldquoEl bronce de Alcaacutentara Una deditio del 104 aCrdquo
Gerioacuten 2 1984 p 265-323
170
mans romanes agros et aedificia Aixiacute mateix decretagrave que es mantinguessin com havien
tingut fins aleshores les lleis i altres coses que el document no especifica (leges ceter[ra] quae
sua fuissent pridie quam se dedi[erunt]) Res es diu en canvi al respecte de la instalmiddotlacioacute de
cap guarnicioacute cosa que ens fa pensar que no totes les deditiones devien incloure aquesta
clagraveusula Pensem meacutes tost que la imposicioacute drsquouna guarnicioacute srsquoaplicaria a casos concrets per
tal de controlar populi que srsquohavien mostrat marcadament conflictius com els ilergets abans
de la desfeta de 205 aC i indrets drsquoespecial rellevagravencia des del punt de vista estrategravegic i logiacutestic
aquesta darrera seria la situacioacute de Carthago Noua337 on no nomeacutes es consideraria
imprescindible per haver estat el principal centre cartaginegraves a la Peniacutensula sinoacute tambeacute per les
potencialitats sobretot portuagraveries que oferia el lloc Tarraco seria un altre cas semblant338 on
calia tenir-hi apostades forces militars en la mesura que des de ben aviat i durant tot el
periacuteode esdevingueacute un punt neuragravelgic de tragravensit de tropes i vitualles i de control dels territoris
circumdants a meacutes del lloc on les tropes tendien a fer hivernada al llarg de la guerra puacutenica339
Un cop establerta una deditio els venccediluts passaven a ser aliats de Roma i com a tals
estaven obligats a aportar auxilia340 Drsquoaquesta manera els ibers entraven en contacte directe
amb els soldats romanoitagravelics ategraves que passaven a formar part de les tropes romanes La cessioacute
drsquoefectius es remunta als inicis del conflicte entre cartaginesos i romans En una data tan
reculada com el 218 aC Livi ja la testimonia quan comenta que poc despreacutes de desembarcar a
Emporion Cn Corneli aprofitant la bona predisposicioacute que mostraven els nadius assentats al
litoral fins a la desembocadura de lrsquoEbre en reclutagrave com a auxiliars fins a formar unes quantes
cohorts341 Aquests mateixos (o drsquoaltres que srsquohi afegirien poc meacutes endavant) serien els que
trobagrave lrsquoany seguumlent Abiacutelix quan srsquoadreccedilagrave al campament de P Escipioacute amb la intencioacute
drsquoexposar el seu estratagema per aconseguir que els ostatges que els puacutenics retenien a
Saguntum fossin transferits als romans si es pogueacute comunicar sense dificultats amb els
generals fou gragravecies al fet que hi havia ibers al seu servei que actuaren com a integraverprets342
Lrsquoegravexit de la idea drsquoAbiacutelix reportagrave notoris beneficis al romans perquegrave havent retornat sans i
337 La presegravencia de guarnicions estagrave ben testimoniada per Livi (28364-13) 338 LIVI 21614 i 26421 339 POLIBI 37612 10201-8 i 104011-12 LIVI 26204 26519-14 i 27179 340 APIAgrave Ib 43 341 LIVI 2160 342 POLIBI 3991-3 LIVI 222215
171
estalvis els ostatges es guanyaren la gratitud dels pobles afectats que oferiren el seu suport
militar en contraprestacioacute Aquesta fou la mateixa poliacutetica aplicada uns anys meacutes tard amb
relacioacute als ostatges de Carthago Noua343 A lrsquoentorn dels anys 212-211 aC els germans Escipioacute
tenien al seu servei vint mil celtibers344 la defeccioacute dels quals fou un dels principals factors
que provocagrave llur estrepitosa derrota Meacutes endavant lrsquoany 206 aC mentre P Escipioacute
srsquoencaminava cap a Baecula diversos populi li sortien al pas per unir-se a ell i aportar auxiliars
de tal manera que quan hi arribagrave comptava amb quaranta-cinc mil efectius entre legionaris
socii itagravelics i auxilia345 I ja en el context de les guerres celtibegraveriques trobem el pretor Fulvi
Flac (181 aC) amb sis mil auxiliars celtibers346
Entrar al servei drsquoexegravercits forans no era una novetat per als ibers (ni els celtibers) ja
que els cartaginesos tambeacute es valien de les seves forces contractant-los com a mercenaris Sens
dubte lrsquouacutes drsquoauxiliars indiacutegenes comportava els seus avantatges no nomeacutes per multiplicar el
poder militar sinoacute tambeacute perquegrave eren bons coneixedors del territori i per tant difiacutecilment es
podrien trobar millors guies347 Aixiacute mateix podien actuar drsquointermediaris entre els nadius i
les autoritats romanes com veiem en lrsquoepisodi drsquoAbiacutelix
Una altra forma de relacioacute que esmenten els autors antics amb moderada frequumlegravencia
sovint relacionada amb la deditio eacutes lrsquoamicitia Drsquoexemples en trobem des del primer any de
la segona guerra puacutenica ja que poc temps despreacutes drsquohaver desembarcat a Empuacuteries Polibi
presenta a Cn Escipioacute establint aliances (συμμαχίαι) i amistat (φιλία) amb els pobles ibers que
ocupaven el territori al nord de lrsquoEbre348 Posteriorment en conquerir Carthago Noua P
Escipioacute commina als ciutadans a qui retorna la llibertat que esdevinguin amics de Roma349 i
amb la seva actitud benvolent envers els ostatges indiacutegenes aconsegueix que diversos pobles
cerquin la seva amistat350 Entre ells el megalopolita especifica els edetans el dinasta dels
quals Edecoacute que recuperagrave dona i fills travagrave amicitia amb el general Semblantment quan
Escipioacute retorna la promesa drsquoAlmiddotluci tambeacute retinguda com a ostatge fins aleshores li proposa
343 POLIBI 10341-354 LIVI 2649-50 344 LIVI 25321-2 345 LIVI 28134-5 346 LIVI 41311-2 347 Livi ho palesa quan situa un grup de nadius que havien fet defeccioacute dels cartaginesos guiant els contingents
de M Juni Silagrave el 207 aC contra els celtibers (2815-6) 348 POLIBI 3766 349 POLIBI 10179 350 POLIBI 10341
172
que accepti ser amicus populo Romano351 El jove princeps Celtiberorum en agraiumlment pel seu
gest tan noble com estudiat srsquohi avingueacute i es presentagrave al cap drsquouns dies davant del general per
oferir-li unes forces de cavalleria que ascendien segons Livi a mil quatre-cents genets En
difondrersquos aquestes noves nombrosos pobles abraccedilaren la causa romana352 Pocs anys meacutes
tard quan el mateix Escipioacute derrotagrave els ilergets que srsquohavien revoltat en creure que havia mort
els deixagrave escollir entre ser amics o enemics de Roma353
Malgrat que el terme que empren les fonts en tots els casos exposats eacutes φιλία o amicita
hi ha hagut tradicionalment una tendegravencia a considerar-lo com a sinogravenim o eufemisme de
clientela354 Drsquoaquesta manera ja durant el desenvolupament del conflicte entre romans i
puacutenics es formarien les primeres clienteles entre cabdills i comunitats indiacutegenes per una
banda i les autoritats romanes per lrsquoaltra Aquesta assimilacioacute habitual per part de la
historiografia moderna drsquoambdoacutes conceptes ve del fet que lrsquoamicitia eacutes concebuda com una
forma de relacioacute social degravebil en un context provincial com el de les Hispaniae particularment
al principi de la presegravencia romanoitagravelica ategraves que lrsquoacostament i lrsquoamistat que poguessin sorgir
entre comunitats nadiues i romans vindrien donades fonamentalment per la necessitat
conjuntural de combatre lrsquoenemic comuacute355 Aixiacute mateix es barreja en aquesta concepcioacute el
sentit que adquireix lrsquoamicitia a partir de la baixa Repuacuteblica quan esdeveacute un mot de clar
contingut poliacutetic356 que es trasllada de manera anacrogravenica al periacuteode anterior
Recentment tanmateix P J Burton ha posat en valor el significat de lrsquoamicita en
relacioacute amb la diplomagravecia romana de la mitja Repuacuteblica fins al punt de veure-hi la foacutermula
meacutes sovintejada de tractat internacional promoguda per Roma357 Meacutes que un vincle juriacutedic
aquesta amistat (com al capdavall qualsevol amistat de caire personal) es basava en un vincle
moral que tenia com a pedra angular la fides Tres serien les vies per mitjagrave de les quals es podia
351 POLIBI 10193-7 LIVI 2650 ZONARAS 985 352 POLIBI 10342-3 353 LIVI 28347-12 354 M SALINAS ldquoLa funcioacuten del hospitium y la clientela en la conquista y romanizacioacuten de Celtiberiardquo SHHA 1
1983 p 28 J J SEGUIacute ldquoLa Historia Militar del Levante espantildeol en la Edad Antiguardquo Militaria Revista de Cultura
Militar 11 1998 p 22 A RUIZ RODRIacuteGUEZ ldquoEl concepto de clientelahelliprdquo p 11-20 HERNAacuteNDEZ PRIETO ldquoMecanismos
de adhesioacuten y control de los pueblos hispanos durante la Segunda Guerra Puacutenicardquo Habis 42 2011 p 108 355 E GARCIacuteA RIAZA ldquoDerecho de guerra romano en Hispania (218-205 a C)rdquo Memorias de Historia Antigua 19-20
1998-1999 p 204 356 J MANGAS ldquoClientela privada en la Hispania romanardquo Memorias de Historia Antigua 2 1978 p 219 F EPSTEIN
Personal Enmity in Roman Politics 218-43 BC London 1987 P J BURTON Friendship and Empire p 32 i ss 357 P J BURTON Friendship and Empire p 81
173
establir una relacioacute drsquoamistat per cooperacioacute militar per intercanvi diplomagravetic o beacute per una
deditio ja fos voluntagraveria o imposada per la forccedila de les armes358 Un cop assentada lrsquoamicitia
cadascuna de les parts implicades treia uns beneficia que diferien segons quina era la part
mentre que sovint les fonts mostren els amics internacionals de Roma aportant-li recursos
humans i materials diners ports on arrecerar les flotes etc aquesta en contrapartida sol
intervenir diplomagraveticament a favor dels seus amics i proveint-los de proteccioacute militar tot i
que els intercanvis vinguessin de la part que vinguessin podien eacutesser tambeacute de naturalesa
simbogravelica consell ambaixades de personatges importants que incrementaven el prestigi dels
romans etc359
Segons lrsquoinvestigador clientela i amicita soacuten conceptes que si beacute a la llarga acabaran
confonent-se de bell antuvi es distingien clarament sobretot pel fet que en una relacioacute
drsquoamistat ambdues parts tenen llibertat de decisioacute i en canvi en una de clientela una de les
parts sempre se situa jeragraverquicament en una posicioacute dominant sobre lrsquoaltra i per tant li
sostreu autodeterminacioacute360 Si recordem els casos que hem exposat meacutes amunt ens
adonarem que els generals romans no imposen directament la seva amistat sinoacute que la
proposen i deixen triar als indiacutegenes aixograve no obstant a ninguacute se li escapa que almenys en
algunes ocasions per molt que els romans oferissin aparentment una eleccioacute lliure estava
molt clar quina era la tria per la qual calia decantar-se per tal drsquoevitar greus problemes en el
futur Per exemple els ilergets havent patit una gran desfeta despreacutes de rebelmiddotlar-se el 206 aC
devien eacutesser ben conscients de quina era la resposta adequada que havien de donar a P
Escipioacute
Burton examina diversos testimonis drsquoarreu del Mediterrani proporcionats per les
fonts literagraveries i epigragravefiques perograve passa de puntetes per la peniacutensula Ibegraverica perquegrave segons
ell la situacioacute begravelmiddotlica continuada dificulta una anagravelisi convenient per afirmar o refutar
lrsquoestabliment drsquoamicitiae361 No obstant aquesta valoracioacute pensem que hi ha prou elements
com per poder-se aproximar a aquesta quumlestioacute Drsquouna banda ja hem vist que les fonts parlen
amb reiteracioacute drsquoamicita no pas de clientela de manera que els mateixos autors antics
358 P J BURTON Friendship and Empire p 79 359 P J BURTON Friendship and Empire p 244 360 P J BURTON Friendship and Empire p 112-113 361 P J BURTON Friendship and Empire p 154
174
semblen relacionar els romans amb les comunitats hispanes en la mateixa liacutenia que amb altres
drsquoaltres contrades Per altra banda aixiacute com per al segle I aC no es pot negar lrsquoevidegravencia de
lrsquoexistegravencia de clienteles provincials362 especialment a partir de les guerres civils sersquons fa difiacutecil
de veure-les en cronologies tan reculades com el tombant del segle III aC Els autors antics aixiacute
ho assenyalen car la primera mencioacute que es troba al patronatge es pot datar a lrsquoany 171 aC363
Com que diversos populi drsquoambdues proviacutencies se sentien injuriats per les extorsions a quegrave els
sotmetien els pretors resolgueren drsquoenviar una ambaixada conjunta al Senat per exposar la
situacioacute i implorar que la meacutes alta autoritat de Roma poseacutes remei i eviteacutes ne se socios foedius
spoliari uexarique quam hostes patiantur364 Els senadors la reberen i amb lrsquoobjectiu
drsquoinvestigar el cas demanaren als legats que escollissin dos patrones per prouincia els quals
haurien drsquoactuar com a advocats dels indiacutegenes Els legats elegiren com a patrones a
personatges que havien tingut una vinculacioacute pregravevia amb la Peniacutensula aixiacute els representants
de les comunitats de la Citerior triaren a M Porci Catoacute i a Cn Corneli Escipioacute perquegrave
defensessin llurs interessos365
Lrsquoany 160 aC L Emili Paulmiddotlus exhalagrave a Roma el seu darrer alegrave despreacutes drsquouna llarga
malaltia Al final de la biografia que sobre el vencedor de Perseu redactagrave segles meacutes tard
Plutarc lrsquoautor apunta un detall de marcat interegraves als funerals assistiren ibers liacutegurs i
macedonis que participaren activament a les exegravequies tornant-se per carregar el fegraveretre a les
espatlles ndashels joves i fortsndash i aclamant-lo ndashels de meacutes edatndash εὐεργέτην καὶ σωτῆρα τῶν πατρίδων366
No eacutes cap casualitat que fossin ibers liacutegurs i macedonis ategraves que Emili Paulmiddotlus havia dirigit
362 L AMELA ldquoEl desarrollo de la clientela pompeyana en Hispaniardquo SHHA 7 1989 p 105-118 IDEM ldquoLa
amonedacioacuten pompeyana en Hispania Su utilizacioacuten como medio propagandiacutestico y como reflejo de la clientela
de la gens Pompeiardquo Faventia 12-13 1990-1991 p 181-197 IDEM ldquoLa Turma Salluitana y su relacioacuten con la clientela
pompeyanardquo Veleia 17 2000 p 79-92 IDEM ldquoLa clientela de Pompeyo Magno en Hispaniardquo Historia 16 297 2001
p 64-73 IDEM Las clientelas de Cneo Pompeyo Magno en Hispania Barcelona 2002 IDEM ldquoPompeyo Magno y la
guerra sertoriana la constitucioacuten de una clientelardquo Boletiacuten del Museo de Zaragoza 17 2003 p 105-132 M Aacute
NOVILLO ldquoAmicita y relaciones clientelares durante el Bellum Hispanienserdquo Espacio Tiempo y Forma Serie II
Historia Antigua 22 2009 p 127-139 363 J MANGAS ldquoClientela privadahelliprdquo p 217 364 LIVI 4321-5 365 LIVI 4327 366 PLUTARC Aem 394
175
campanyes molt exitoses a Ibegraveria (191-189 aC)367 Liguacuteria (182 aC)368 i Macedogravenia (168 aC)369 Les
seves accions havien reportat a lrsquoerari ingents quantitats de riqueses particularment de la
Hispagravenia Ulterior i de Macedogravenia370 aconseguides a vegades a costa de brutals actuacions
militars No obstant aixograve tots els pobles afectats eren presents al sepeli i elogiaven la seva
figura anomenant-lo ldquobenefactorrdquo i ldquosalvadorrdquo Segurament hauriacuteem de veure en aquesta
escena una de les consequumlegravencies derivades de les seves victograveries un cop venccediluts els enemics
Emili hauria establert les corresponents deditiones i drsquoaquiacute srsquohaurien assentat unes relacions
ja fossin drsquoamicitia o potser directament de clientela que explicaria la seva presegravencia i el seu
panegiacuteric De tota manera hi ha un aspecte que no deixa de sobtar i que les fonts no
aclareixen quegrave hi feien els ibers (i la resta de pobles mencionats) a la Urbs en un moment tan
propici per poder assistir al funeral Eacutes evident que havien drsquoeacutesser-hi pregraveviament a la defuncioacute
de lrsquoaleshores censor altrament hauria estat materialment impossible rebre la notiacutecia del
deceacutes embarcar-se cap a Roma i arribar a temps a les exegravequies Eacutes possible que fossin a la
ciutat per pur accident per exemple perquegrave havien enviat ambaixades relacionades o no
amb un suposat interegraves per lrsquoestat de salut drsquoEmili Perograve tambeacute eacutes possible que els hagueacutes fet
portar ell mateix com a clients seus (o potser fins i tot com a esclaus) perquegrave lrsquoacompanyessin
en puacuteblic
Les relacions establertes entre ibers i romans no sempre es derivaven drsquoesdeveniments
begravelmiddotlics sinoacute que podien eacutesser tambeacute de caire diplomagravetic Les fonts literagraveries documenten uns
pocs casos per al conjunt drsquoambdues proviacutencies hispanes dels quals nrsquohi ha un parell que
tenen a veure especiacuteficament amb els ibers El primer se situa en un moment relativament
primerenc lrsquoany 205 aC poc despreacutes que Escipioacute aconseguiacutes la dignitat consolar Els saguntins
en tenir-ne notiacutecia enviaren una delegacioacute de deu persones que es presentaren davant del
Senat per agrair el suport i lrsquoajuda rebuts pels romans i llur exegravercit i enaltiren la figura i les
accions de P Escipioacute a qui qualificaren com a spem opem salutem nostram i felicitaren pel
seu flamant cagraverrec371 Lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta ambaixada no provoca cap gran sorpresa ategraves
367 Els enfrontaments eren particularment contra els lusitans LIVI 37211 37467-8 i 37575-11 PLUTARC Aem 41
OROSI 42023 368 PLUTARC Aem 61-3 369 POLIBI 2914-18 i 201-4 LIVI 44211-3 442216 442233-46 4542-7 i 457-8 PLUTARC Aem 101-3 i 12-27 VALERI
MAgraveXIM 153 181 518 753 i 8111 FRONTIacute Strat 2320 OROSI 42039 ZONARAS 923 370 POLIBI 328 371 LIVI 28391-16
176
que els saguntins amb anterioritat a lrsquoesclat de la guerra ja eren segons Polibi aliats
(σύμμαχοι) de Roma
Un cas diferent eacutes el que proporciona lrsquoambaixada a la qual ja ens hem referit meacutes
amunt que srsquoadreccedilagrave a la Urbs trenta-quatre anys meacutes tard formada per representants de
diversos pobles drsquoambdues proviacutencies372 Malgrat que tots es veien vexats pels pretors res
indica que haguessin tingut la temptacioacute drsquoalccedilar-se militarment El rebuig a la reaccioacute violenta
drsquoaquests moments contrasta amb la dels primers anys del segle II aC probablement perquegrave
havien quedat marcades a foc en la memograveria colmiddotlectiva les consequumlegravencies de la darrera vegada
que es rebelmiddotlaren El fet que hagueacutes transcorregut gairebeacute una generacioacute sencera drsquoenccedilagrave
drsquoaquells esdeveniments tambeacute hi deu tenir molt a veure Per tot plegat queda clar que
reconeixien la suprema autoritat del Senat i que entenien que la jurisdiccioacute dels magistrats
destinats a les proviacutencies estava limitada per aquell ogravergan els uacutenics que podien posar fre als
abusos dels pretors eren els senadors
39 RECAPITULACIOacute
Lrsquoexamen dels testimonis literaris a lrsquoabast posa de manifest que constitueixen una
documentacioacute molt parcial ategraves que lrsquoagraverea ibegraverica nomeacutes hi apareix reflectida de manera molt
fragmentagraveria tant des del punt de vista cronologravegic com del geogragravefic en el primer cas abasta
fonamentalment el periacuteode de la segona guerra puacutenica i els primers anys del segle II aC
mentre que amb posterioritat a aquestes dates les dades soacuten llevat de molt rares excepcions
gairebeacute inexistents en el segon cas se centra uacutenicament en aquelles agraverees que foren escenaris
begravelmiddotlics o com a molt que estaven dotades de recursos naturals drsquointeregraves Dit drsquouna altra
manera la informacioacute que transmeten les fonts escrites es limita a un nombre molt reduiumlt de
comunitats i populi ibers situats particularment entre les darreries del segle III aC i molt als
inicis de la centuacuteria seguumlent A meacutes a meacutes els escriptors de lrsquoantiguitat no srsquoentretingueren a
radiografiar de manera completa i exhaustiva aquelles comunitats i pobles sinoacute que
nrsquoofereixen habitualment una visioacute superficial genegraverica i parcial per les raons que hem adduiumlt
al principi del capiacutetol
372 LIVI 4321-2
177
No obstant aquestes remarcables mancances no es pot negar el valor histograveric drsquoaquest
tipus de documentacioacute Certament sovint cal espigolar molt els textos per aconseguir alguna
dada miacutenimament uacutetil per a la nostra recerca perograve com esperem haver demostrat amb el
recull que hem fet nrsquohi ha En relacioacute amb les societats ibegraveriques bona part de la informacioacute
estagrave relacionada amb les capes meacutes preeminents que constituiumlen els sectors aristocragravetics Els
seus membres ocupaven les posicions socials econogravemiques i poliacutetiques meacutes elevades i
actuaven com a interlocutors de les autoritats romanes tot i que les relacions sobretot al
principi del domini de Roma podien eacutesser complicades Sobre la resta de la societat les dades
soacuten encara meacutes parques perquegrave la gent corrent no despertava el meacutes miacutenim interegraves dels
autors antics tot i aixograve alguns donen algunes febles pistes per entrellucar lrsquoexistegravencia de
relacions de dependegravencia entre els ibers ja fos alguna forma de clientelisme de servitud
drsquoesclavitud etc Aparentment i basant-nos en el que hom pot llegir als textos els mecanismes
de relacioacute social preexistent no es modificaren durant la primera part del segle II aC perograve siacute
que srsquohi sobreposaren les maneres de relacionar-se que imposaven (meacutes directament o
indirecta) les autoritats romanes que se sintetitzen bagravesicament en les deditiones
Pel que fa als romanoitagravelics presents al territori de la Citerior entre les acaballes del
segle III aC i els dos primers terccedilos del seguumlent la literatura assenyala la presegravencia majoritagraveria
de poblacioacute militar que sembla haver romagraves a la Peniacutensula uacutenicament durant el seu temps de
servei de manera que en eacutesser llicenciada retornava cap a Itagravelia Hi ha amb tot unes poques
excepcions com la deductio de Valentia que ja al final del nostre periacuteode assentagrave en un nou
establiment els veterans que srsquohavien enfrontat a Viriat De tota manera les fonts escrites es
fan ocasionalment ressograve de la presegravencia de poblacioacute civil durant tot el periacuteode ja sigui seguint
les tropes per ofertar-los tot tipus de productes i serveis o per explotar els recursos naturals
drsquoindrets molt concrets com les mines de lrsquoentorn de Carthago Noua Lrsquoanagravelisi dels anomenats
sequellae aporta alguns detalls interessants perquegrave com hem anat veient la majoria drsquoells
pertanyia a segments baixos dins de la societat romana de manera que hauriacuteem de veure tota
mena de personatges que malgrat els riscos que comportava anar al darrere dels exegravercits en
contrades poc segures es decidien ndashmeacutes drsquoun i drsquouna segurament forccedilat per les seves
circumstagravencies personalsndash a embarcar-se i buscar fortuna seguint els soldats Tampoc els
individus que srsquoestablien de manera meacutes o menys permanent per fer-se cagraverrec de les
178
explotacions dels recursos naturals semblen eacutesser drsquoextraccioacute social elevada ategraves que es
tractava de lliberts i esclaus
En definitiva els testimonis literaris forneixen unes dades que serveixen per aportar
alguna llum a la recerca perograve que cal contrastar adequadament amb altres tipus de fonts no
nomeacutes per corroborar o desmentir la seva informacioacute quan aixograve sigui possible sinoacute tambeacute per
obtenir una imatge meacutes completa de la societat i els canvis que experimentagrave al llarg del temps
Recordem nomeacutes per posar un exemple que els autors de lrsquoantiguitat nomeacutes es refereixen a
les ciutats com a element quasi uacutenic que formava lrsquoestructura territorial ibegraverica obviant
lrsquoexistegravencia drsquoaltres nuclis menors que el registre arqueologravegic en canvi documenta a
bastament
179
4 EPIGRAFIA I NUMISMAgraveTICA
41 LrsquoEPIGRAFIA
Les fonts epigragravefiques del territori ibegraveric de la Hispagravenia Citerior per al periacuteode compregraves
entre 218 i 133 aC soacuten des drsquoun punt de vista global i estrictament quantitatiu forccedila
nombroses Al conjunt de lrsquoagraverea es documenten fins a quatre epigrafies diferents la ibegraverica la
grega la puacutenica i la llatina cadascuna de les quals ha deixat diversos testimonis si beacute de
manera desigual la meacutes profusa eacutes la ibegraverica seguida a notable distagravencia per la llatina i
encara meacutes lluny queden la grega i la puacutenica No obstant aquesta situacioacute a priori favorable
ja una miacutenima avaluacioacute qualitativa revela un panorama meacutes agraverid Cadascuna de les epigrafies
esmentades presenta unes problemagravetiques progravepies que anirem desgranant en les properes
pagravegines i que comporten una minva en el potencial (o si meacutes no el rendiment que podem
treure) drsquoaquestes fonts Algunes de les dificultats resulten ara com ara ndashi molt probablement
continuaran essent-ho en el futurndash insalvables mentre que drsquoaltres podrien arribar a resoldrersquos
a mesura que srsquoincrementin els corpora amb noves troballes especialment si es produeixen
en el marc drsquointervencions arqueologravegiques sistemagravetiques i a mesura que el coneixement vagi
avanccedilant Malgrat tot estem convenccediluts que aquesta circumstagravencia no ha de menar a
menystenir aquestes fonts sinoacute que una anagravelisi de les epigrafies pot aportar algunes pistes
interessants i uacutetils per a la nostra recerca
Abans de passar a presentar-les perograve creiem escaient fer una segraverie drsquoadvertiments La
nostra intencioacute no ha estat en cap moment drsquoaplegar de manera exhaustiva i completa tots i
cadascun dels testimonis epigragravefics coneguts tant si es conserven com si srsquohan perdut perograve
nrsquoha quedat algun notiacutecia de manera que hom no ha drsquoesperar de trobar a continuacioacute una
inacabable llista drsquoinscripcions amb llurs corresponents transcripcions Ho hem considerat
innecessari bagravesicament per una banda perquegrave en els darrers anys fruit dels esforccedilos dels
investigadors i les investigadores en els diferents camps de lrsquoepigrafia srsquohan ampliat i
completat els reculls iniciats degravecades enrere ja sigui en el marc de publicacions o en el de
lrsquoelaboracioacute de tesis doctorals encara inegravedites Si hi afegim el destacat paper que al mateix
temps han jugat i juguen els recursos derivats de les noves tecnologies actualment la consulta
180
eacutes molt accessible immediata i cogravemoda ja sigui per la tendegravencia creixent a penjar a la xarxa
les tesis i les publicacions com per la creacioacute drsquoespais on srsquoallotgen bases de dades
drsquoinscripcions ndashles hereves naturals drsquoaquells vells corpora decimonogravenicsndash dotades de potents
motors de cerca1 De lrsquoaltra el nostre principal objectiu eacutes escatir les dades que poden servir
per aproximar-se a les societats de la Citerior no pas fer un aplec drsquoepiacutegrafs que per si mateix
poca cosa ens pot aportar
Ara beacute aixograve no treu que ocasionalment ens detinguem en textos concrets per la seva
singularitat i la informacioacute que proporcionen2 En aquests casos incloem les transcripcions
corresponents que fem seguint els criteris a lrsquouacutes en la bibliografia especialitzada3
ndash en general aquelles parts perdudes de les inscripcions que es poden restituir de
manera raonable es disposen entre claudagravetors si es doacutena el cas que srsquoaprecia un
signe perograve la seva lectura eacutes difiacutecil fins al punt drsquoimpedir-ne la identificacioacute la seva
presegravencia srsquoassenyala amb una creu (+) i si la part perduda no es pot restituir
srsquoindica tambeacute entre claudagravetors amb guionets
ndash les inscripcions ibegraveriques es presenten en minuacutescula i negreta sense separar per
mitjagrave de punts els signes quan lrsquoepiacutegraf estagrave recollit als MLH de J Untermann es
doacutena entre paregraventesis el codi que lrsquoidentifica
1 Aixiacute tots els volums del monumental CIL es poden consultar sense dificultats al web propi que gestiona la
Berlin-Brandenburgische Akademie der Wissenschaften (httpcilbbawdeindexhtml) i les inscripcions
llatines que conteacute a meacutes de les que srsquohan documentat amb posterioritat a la seva edicioacute estan aplegades en bases
de dades com lrsquoEpigraphische Datenbank Heidelberg de la universitat de Heidelberg (httpedh-wwwadwuni-
heidelbergdehomeamplang=de) Els epiacutegrafs llatins especiacuteficament de la peniacutensula Ibegraverica es poden consultar
tambeacute a la pagravegina drsquoHispania Epigraphica (httpeda-beaes) Lrsquoepigrafia grega tambeacute compta amb els seus
recursos a internet amb el web de les IG malauradament encara molt incomplet
(httppombbawdeigindexhtml) o la base de dades del Pachard Humanities Institute Searchable Greek
Inscriptions (httpepigraphypackhumorginscriptions) entre drsquoaltres tambeacute eacutes molt uacutetil el Lexicon of Greek
Personal Names (httpwwwlgpnoxacukonlinesearch_datahtml) que permet fer cerques drsquoinscripcions
gregues a partir drsquoantropogravenims Per als textos ibegraverics i en general paleohispagravenics la Universidad Complutense
de Madrid a iniciativa del professor Javier de Hoz i actualment en colmiddotlaboracioacute amb altres universitats teacute a
disposicioacute del puacuteblic investigador la base de dades Hesperia Banco de datos de lenguas paleohispaacutenicas
(httphesperiaucmesindexphp) Finalment les inscripcions feniacutecies i puacuteniques srsquoestan fent en aquests
moments espai a la xarxa al Corpus Inscriptionum Phoenicarum necnon Poenicarum (httpcipcchscsices) que
no srsquoofereix de moment en acceacutes obert 2 Com es veuragrave meacutes endavant no hem considerat necessari transcriure cap epiacutegraf grec ni puacutenic atesa la manca
drsquoinformacioacute que proporcionen en general per a la societat del nostre periacuteode Aixiacute doncs les transcripcions
nomeacutes soacuten drsquoescrits ibegraverics i llatins 3 No oferim noves lectures perograve en alguna ocasioacute ha calgut regularitzar-les sobretot les dels epiacutegrafs ibegraverics ategraves
que en la bibliografia meacutes reculada no hi havia malgrat uns criteris meacutes o menys homogenis una normalitzacioacute
establerta com srsquoaprecia en la meacutes recent
181
ndash les inscripcions llatines es presenten en cursiva desplegant les parts abreujades
si escau entre paregraventesis
Finalment com que posteriorment dediquem un capiacutetol a la numismagravetica excloem
les referegravencia a lrsquoepigrafia monetagraveria que reservem per a meacutes endavant
411 Epigrafia ibegraverica
Abordar lrsquoepigrafia ibegraverica en general i amb la intencioacute de fer-la servir per aproximar-
se a la societat que la generava i lrsquoemprava en particular no eacutes una tasca en absolut senzilla
No ho eacutes fonamentalment per dos grans esculls en primer lloc pel fet que la llengua en la
qual estan escrits els textos ibegraverics no srsquoha pogut desxifrar malgrat els esforccedilos que diversos
investigadors han abocat des de fa anys Les seves recerques han aconseguit afinar de manera
notable el coneixement sobre diversos aspectes de la llengua i les seves representacions
gragravefiques4 perograve fins i tot aixiacute ara com ara resten molts buits difiacutecils drsquoomplir Meacutes enllagrave de la
identificacioacute drsquoantropogravenims i de numerals poca cosa meacutes es pot arribar a entendre Tot plegat
implica per tant que per molts textos que es conservin hom no pot assegurar-ne la
interpretacioacute del contingut En segon lloc pel problema de la cronologia nombrosos epiacutegrafs
per les circumstagravencies i els moments que foren localitzats es troben descontextualitzats i
separats de la resta del conjunt de cultura material que hauria servit per datar-los amb meacutes o
menys precisioacute Nomeacutes els descoberts els darrers decennis en el marc drsquoactuacions
arqueologravegiques regulars no estan afectats per aquest problema Com en altres formes
4 Des que M Goacutemez-Moreno desxifragrave el signari emprat pels ibers (M GOacuteMEZ-MORENOrdquoLa escritura ibeacutericardquo
Boletiacuten de la Real Academia de la Historia 112 1943 p 251-278) diversos estudiosos han pogut retocar i fer meacutes
acurat el coneixement de les escriptures que feien servir com per exemple descobrir lrsquoanomenat sistema dual
present al semisilmiddotlabari llevantiacute del segle IV fins a inicis del II aC que servia per distingir les oclusives sordes de
les sonores Lrsquoaprofundiment en aquest aspecte ha permegraves millorar lrsquoassignacioacute dels valors fonegravetics drsquoalguns
signes ndashespecialment les formes complexes de bo (bo1 i bo3 dels MLH III1 de J Untermann) que cal llegir ta
(uid J FERRER ldquoNovetats sobre el sistema dual de diferenciacioacute gragravefica de les oclusives sordes i sonoresrdquo ActPal
IX = PalHisp 5 2005 p 957-982 i tambeacute el treball meacutes recent J FERRER ldquoEls sistemes duals de les escriptures
ibegraveriquesrdquo ActPal XI = PalHisp 13 2013 p 445-459)ndash i en consequumlegravencia la transcripcioacute dels textos Aixiacute mateix
els estudis de conjunt de les inscripcions ibegraveriques han contribuiumlt a distingir arrels formants i sufixos (com les
terminacions ndashar i ndashen que servirien per assenyalar algun tipus de genitiu uid J RODRIacuteGUEZ RAMOS ldquoiquestExiste el
doble sufijo de lsquogenitivorsquo ndashAR ndashEN en la lengua ibeacutericardquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 23
2002-2003 p 251-256) formes verbals i substantius i expressions formulars com la que podria indicar lrsquoautoria
drsquoun objecte o obra NP+d(e)+egiar+(ḿi) (J FERRER ldquoIbegraveric tagiar Terrissaires que signen les seves produccions
Biuŕko ibeitigeŕ biuŕbedi i companyiardquo SEBarc 6 2008 81-93)
182
drsquoescriptura caldria esperar una evolucioacute dels signaris que permeteacutes una anagravelisi paleogragravefica
i de fet seguint aquest criteri tan raonable ja hi ha hagut intents drsquoestablir cronologies a partir
del traccedilat i la calmiddotligrafia si beacute amb uns resultats ara com ara insatisfactoris5
Quan els romans desembarcaren a la Peniacutensula els ibers ja disposaven drsquoescriptures
progravepies com ho prova el fet que les inscripcions amb signari ibegraveric meacutes antigues conservades
daten de la segona meitat del segle V aC6 Ara beacute una cosa eacutes que haguessin desenvolupat uns
sistemes gragravefics propis i una altra la seva difusioacute arreu del territori Drsquoentrada i a partir dels
testimonis epigragravefics documentats el seu uacutes sembla restringir-se tan sols al litoral i encara a
determinats nuclis que coincideixen amb centres on les activitats mercantils ndashparticularment
amb els comerciants grecsndash jugaven un paper destacat i per tant on existia una necessitat de
conservar registres escrits cartes comercials contractes instruccions comandes etc7 Aixiacute a
mesura que srsquoanagrave desenvolupant aquest comerccedil i srsquoanagrave estenent vers lrsquointerior seguint les
principals rutes fluvials lrsquoescriptura anagrave fent acte de presegravencia cap a aquelles zones
Amb tot cal reconegraveixer que lrsquoexpansioacute meacutes accentuada de lrsquoepigrafia ibegraverica
coincideix amb el periacuteode a partir del qual arribaren els romans i comenccedilaren a introduir llur
progravepia epigrafia Aixograve es veu no nomeacutes en la meacutes agravemplia difusioacute de lrsquoescriptura sinoacute tambeacute en
lrsquoincrement de la quantitat i la varietat de testimonis epigragravefics alguns dels quals evidencien
de manera clara la influegravencia de les inscripcions llatines sobretot a partir de la segona meitat
del segle II aC Aquest eacutes el cas de les marques de terrissers estampillades8 o els textos que fan
servir com a suport la pedra i que estan pensats per a ser vistos per un puacuteblic meacutes o menys
ampli9 eacutes a dir aquells que tenen una clara vocacioacute puacuteblica i monumental
Malgrat els dos obstacles principals als quals hem fet referegravencia meacutes amunt les
inscripcions ibegraveriques aporten algunes dades drsquointeregraves per als nostres objectius Vistes en
5 J RODRIacuteGUEZ RAMOS ldquoPrimeras observaciones para una datacioacuten paleograacutefica de la escritura ibeacutericardquo AEspA 70
1997 p 13-30 J RODRIacuteGUEZ RAMOS ldquoNuevas observaciones de crono-paleografiacutea ibeacuterica levantinardquo AEspA 73
2000 p 43-58 J DE HOZ Historia linguumliacutestica de la Peniacutensula Ibeacuterica en la Antiguumledad II El mundo ibeacuterico
prerromano y la indoeuropeizacioacuten Madrid 2011 p 190-191 6 M I PANOSA La escritura ibeacuterica en Cataluntildea y su contexto socioeconoacutemico (siglos V-I aC) Vitoria Gasteiz 1999
p 64-65 J DE HOZ HLPI II p 208-212 7 M I PANOSA La escritura ibeacutericahellip p 220-221 8 E SALVAT ldquoLa tegravecnica de lrsquoestampillat a lrsquoepigrafia ibegraverica i celtibegravericardquo SEBarc 5 2004 p 149-171 J FERRER
ldquoḿltunśor un nou model de segell ibegraveric procedent de Ca lrsquoEstrada (Canovelles Barcelona)rdquo SAGVNTVM 45
2013 p 167-168 9 F BELTRAacuteN ldquoRoma y la epigrafiacutea ibeacuterica sobre piedra del nordeste peninsularrdquo PalHisp 12 2012 p 9-11
183
conjunt les meacutes interessants poden eacutesser de tres menes diferents grafits documents
comercials i administratius sobre plom i epiacutegrafs amb vocacioacute monumental A les properes
pagravegines ens dedicarem a desgranar-los
4111 Grafits
Dins del periacuteode analitzat la majoria de les inscripcions documentades estan
formades frequumlentment per textos molt breus traccedilats amb un element punxegut sobre
objectes de terrissa sovint cuita o meacutes esporagravedicament encara crua10 Drsquoaquesta mena sersquon
localitzen a tot arreu ja sigui en nuclis costaners interiors o fins i tot drsquoalta muntanya i
drsquoextensioacute i complexitat molt variades fins i tot se nrsquohan documentat en fundacions romanes
com Valentia11 o La Cabantildeeta (El Burgo de Ebro Saragossa)12 Aixiacute mateix la seva presegravencia es
troba en produccions diverses tant importades (campanianes A i B agravemfores Dr 1) com locals
(comuna ibegraverica grisa de la costa catalana agravemfores ibegraveriques) El fet que especialment en els
casos meacutes complets srsquohi hagin pogut identificar formants onomagravestics ha portat a interpretar-
los principalment com a marques de propietat Tot plegat permet considerar que ens
trobariacuteem davant drsquoun moment en quegrave lrsquohagravebit de lrsquoescriptura srsquohavia difoacutes entre capes meacutes o
menys agravemplies de la poblacioacute
En alguns productes ceragravemics particularment els destinats a actuar de contenidors ndash
agravemfores i gerresndash srsquohan localitzat marques que havien estat incises o impreses pels terrissaires
pregraveviament a la coccioacute La majoria de les conegudes es concentra en les tres centuacuteries
anteriors al canvi drsquoera perograve no srsquoha de veure en aquest fenomen una influegravencia directa de
lrsquohagravebit dels artesans romans i itagravelics drsquoestampillar els contenidors que fabricaven ategraves que srsquoha
10 Malgrat que la ceragravemica acostuma a ser el suport meacutes frequumlent dels grafits tambeacute se nrsquohan documentat
puntualment sobre restes fauniacutestiques com la banya de ceacutervol amb perforacions per dur-la penjada localitzada
al Puntal dels Llops (Olocau Valegravencia) en un context drsquoinici del segle II aC (H BONET i C MATA ldquoNuevos grafitos
e inscripcions ibeacutericos valencianosrdquo APL 19 1989 p 140-141) o un possible punxoacute drsquoos trobat a La Pentildea de las
Majadas (El Toro Castelloacute) juntament amb altres materials que assenyalaven una cronologia meacutes tardana ja del
segle I aC (L SARRIOacuteN ldquoEl poblado ibeacuterico de la Pentildea de las Majadas (E1 Toro CasteIloacuten)rdquo APL 15 1978 p 177-
189) 11 M P DE HOZ B DIacuteAZ ARINtildeO i A RIBERA ldquoGrafitos sobre ceragravemica procedentes de los niveles
romanorrepublicanos de Valentia (Valencia Espantildea)rdquo ActPal XI = PalHisp 13 2013 p 407-429 12 J A MIacuteNGUEZ i B DIacuteAZ ARINtildeO ldquoGrafitos sobre ceragravemica ndashibeacutericos latinos griegos y signos procedentes del
yacimiento romanorepublicano de La Cabantildeeta (El Burgo de Ebro Zaragoza)rdquo AEspA 84 2011 p 51-86
184
documentat ja molt abans a lrsquoIbegraveric antic13 El sentit drsquoaquestes marques no sembla que es
pugui relacionar amb la identificacioacute del taller on es fabricaven els contenidors ja que si
fossin marques de taller caldria esperar trobar meacutes peces marcades i meacutes variades en canvi
la major part de les marques conegudes soacuten uacuteniques i no es troben en altres produccions fora
dels contenidors Meacutes aviat assenyalen una manera drsquoindividualitzar el producte per al
destinatari ndashper alguna raoacute que ens defuigndash14 o beacute com passa amb les produccions romanes
de contenidors es tractaria de marques relacionades amb el proceacutes de fabricacioacute com una
manera de controlar la produccioacute de lots per part dels artesans
A meacutes dels atuells ceragravemics es coneixen inscripcions ibegraveriques sobre altres elements
elaborats amb argila cuita com ara torteres o pesos de teler Pel que fa a les primeres srsquoaprecia
una concentracioacute tant cronologravegica ndashque abasta especialment els dos darrers segles abans del
canvi drsquoerandash com geogragravefica ndashparticularment a la part septentrional del territori15 Entre
aquests productes sembla detectar-se una regularitat en els textos ategraves que a meacutes
drsquoantropogravenims sol aparegraveixer la sequumlegravencia kaśtaun possiblement un mot ibegraveric que podria fer
referegravencia expliacutecita a lrsquoobjecte o beacute com srsquoha proposat meacutes recentment a partir de paralmiddotlels
gals que fos un apelmiddotlatiu femeniacute genegraveric16 Com que moltes torteres foren inscrites quan
lrsquoargila encara era crua i per tant eacutes molt probable que la mateixa persona que les modelava
tambeacute afegiacutes els textos sersquons plantegen diversos interrogants interessants perograve que
difiacutecilment poden tenir ara com ara cap resposta Per comenccedilar qui les fabricava La
produccioacute de les torteres no requeriria grans coneixements de terrisseria aixiacute que
segurament es devien poder fabricar a casa17 perograve se nrsquoencarregaria algun membre de la
famiacutelia en concret Ja que estan vinculades al filat srsquohan associat habitualment a lrsquoesfera
femenina18 aleshores podia ser que les mateixes usuagraveries se les fabriquessin I si era aixiacute eren
tambeacute les dones les que escrivien els signes cosa que voldria dir que almenys algunes dones
13 C MATA i L SORIA ldquoMarcas y epiacutegrafes sobre conteniedores de eacutepoca ibeacutericardquo APL 22 1997 p 316-317 14 C MATA i L SORIA op cit p 350-351 15 N MONCUNILL i J VELAZA ldquoLa escritura ibeacuterica en la casa iberorromanardquo SEBarc 10 2012 p 56-57 16 J FERRER ldquoIbegraveric kaśtaun un element caracteriacutestic del legravexic sobre torteresrdquo Cypsela 17 2008 p 256-266 17 N MONCUNILL i J VELAZA ibid 18 L PRADOS ldquoY la mujer se hace visible estudios de geacutenero en la arqueologiacutea ibeacutericardquo Arqueologiacutea del geacutenero 1er
encuentro en la UAM Madrid 2008 p 236 C LOacutePEZ RUIZ ldquoUna aproximacioacuten a la imagen de la mujer en el mundo
ibeacutericordquo S GONZAacuteLEZ REYERO M PEacuteREZ RUIZ i C I BANGO Una nueva mirada sobre el patrimonio histoacuterico Liacuteneas
de investigacioacuten arqueoloacutegica en la Universidad Autoacutenoma de Madrid Madrid 2008 p 217-236 Vegeu tambeacute meacutes
avall (apartat 53) algunes consideracions meacutes sobre aquest tema en relacioacute amb el registre funerari
185
ibegraveriques tenien coneixements drsquoescriptura io lectura En el cas que totes aquestes
possibilitats que hem apuntat fossin certes i per acabar de reblar el clau ja nomeacutes quedaria
preguntar exactament quines dones dins del conjunt de la societat tenien els coneixements
esmentats i com els adquirien Tanmateix ja ho hem expressat nomeacutes soacuten preguntes que no
es poden respondre basades en suposicions possibilitats i en definitiva hipogravetesis
inverificables
Els pesos de teler inscrits alguns dels quals abans de coure la peccedila tambeacute semblen
contenir NNPP de manera que hom ha suggerit que de nou es tractaria de referegravencies al
propietari19 Amb tot cal admetre que en la mesura que un pondus formava part drsquoun aparell
meacutes gran format per una colmiddotleccioacute drsquoaltres objectes similars el fet que srsquoinclogueacutes un nom
estaria almiddotludint a la propietat de tot el teler
A meacutes de la terrissa i les restes ogravessies tambeacute es coneixen unes poques mostres de
grafits que empren el plom com a suport A diferegravencia del tipus de document que veurem tot
seguit ndashles lagravemines que srsquohan relacionat amb continguts de caragravecter comercial i
administratiundash del poblat de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet Barcelona)
provenen dos fragments de plom que mostren incises unes breus sequumlegravencies de signes que
srsquohan reconegut com a sengles antropogravenims20 No eren amb seguretat lagravemines fabricades
inicialment com a suport escriptori sinoacute trossos de plom fos o reaprofitats drsquoobjectes
amortitzats (un drsquoells sembla procedir de la vora drsquoun vell atuell) i destinats a ser partits per
aprofitar-los en activitats metalmiddotluacutergiques Els noms a partir de paralmiddotlels coneguts en altres
19 I SIMOacuteN ldquoUn grafito ibeacuterico sobre una pesa de telar de La Guardia de Alcorisa (Teruel)rdquo Habis 43 2012 p 80-
81 Perograve no podem oblidar que entre els ibers ndashcom entre drsquoaltres pobles de lrsquoantiguitatndash hi havia un particular
costum a marcar pesos de teler no nomeacutes amb silmiddotlabogrames sols o formant una breu sequumlegravencia sinoacute amb
decoracions geomegravetriques o figurades Valguin com a exemple els nou pesos de teler aplegats a lrsquoestabliment del
Coll del Moro de Gandesa amb diverses decoracions geomegravetriques (N RAFEL M BLASCO i J SALES ldquoUn taller
ibeacuterico de tratamiento de lino en el Coll del Moro de Gandesa (Tarragona)rdquo Trabajos de Prehistoria 51 nuacutem 2
1994 p 131-132) o el conjunt de pondera que presenten figuracions zoomorfes (S MACHAUSE ldquoPesas de telar
ibeacutericas con decoracioacuten zoomorfardquo APL 29 2012 p 273-287) En aquest sentit dins del nostre marc temporal
(tot i que se nrsquohan documentat drsquoanteriors i de posteriors) es coneixen dos pondera amb decoracions zoomorfes
estampillades un amb un quadruacutepede que podria ser un cagravenid i un altre amb un cavall localitzats
respectivament al Fonollar (Vallbona drsquoAnoia Barcelona) i al Palao (Alcanyiacutes Terol) podria haver-hi un tercer
meacutes dubtoacutes quant a la datacioacute amb la figura drsquoun altre cagravenid procedent de Bolvax (o Bolbax Cieza Muacutercia S
MACHAUSE op cit p 276 i 278 280 i 282-283) Hom ha intentat dotar de significat aquesta pragravectica que potser
tambeacute serviria per explicar els epiacutegrafs perograve amb un egravexit meacutes tost escagraves 20 N MONCUNILL i N MORELL ldquoReexcavando en los museos novedades epigraacuteficas en soportes de plomordquo PalHisp
8 2008 p 243-255
186
contextos antics21 podrien pertagravenyer als propietaris dels fragments de metall que serien
potser els artesans que els treballaven
4112 Documents comercials i administratius sobre plom
En segon lloc trobem els documents que empren com a suport escriptori el plom
Aquest metall fou el material utilitzat des de meacutes antic per part dels ibers que encara en
mantingueren lrsquouacutes durant part de lrsquoIbegraveric final22 Aixiacute ho demostren exemplars com la lagravemina
de Castell de Palamoacutes datada al segle III aC23 la de Castelloacute de la Plana situada entre els segles
III i II aC i que conteacute un text distribuiumlt en quatre liacutenies entre les quals srsquohan distingit diversos
antropogravenims24 la drsquoEmpuacuteries amb una cronologia similar i text per ambdues cares a meacutes drsquoun
tercer escrit molt meacutes breu amb el plom doblegat25 la localitzada al Puig de Sant Andreu
(C23) tambeacute de les acaballes del segle III aC o primers anys de la centuacuteria seguumlent amb dos
textos on srsquohan reconegut alguns NNPP26 dues meacutes de localitzades a La Caregravencia (Toriacutes
Valegravencia) una amb una datacioacute semblant i la presegravencia de numerals i lrsquoaltra datada entre el
segle II aC i la primera meitat de la centuacuteria seguumlent27 o el fragment trobat a lrsquoagravembit A52 de la
Moleta del Remei datat de manera imprecisa entre els segles V i II aC i que conserva de
manera molt afectada tres liacutenies de text28
21 N MONCUNILL i N MORELL op cit p 250-251 22 El plom oferia un conjunt drsquoavantatges que propiciagrave que els ibers lrsquoempressin com a suport escriptori que es
resumeixen en la facilitat per aconseguir el material i ateses les seves propietats fiacutesiques treballar-lo i escriure-
hi al damunt amb qualsevol element punxegut lrsquoalta capacitat de reciclatge de manera que quan un text perdia
la seva vigegravencia o utilitat el metall es podia refondre de nou sense cap dificultat i sense necessitat de complexitats
tegravecniques i novament com a consequumlegravencia de la seva naturalesa la resistegravencia aixiacute com la comoditat per
manipular-lo i portar-lo ja que permet enrotllar o plegar les lagravemines i desenrotllar-les o desplegar-les
posteriorment sense que el text quedi alterat i obtenir un objecte de dimensions exiguumles i reduiumlt pes que en
facilitava el transport (N MORELL La metalmiddotluacutergia del plom durant el periacuteode ibegraveric treball i uacutes del plom entre els
ibers del nord tesi doctoral inegravedita Barcelona 2009 p 256-263) 23 F RIUROacute ldquoEl plom amb epigrafia ibegraverica del poblat de Castell (Palamoacutes)rdquo Cypsela 4 1982 p 123-131 24 M ALMAGRO-GORBEA Epigrafiacutea Prerromana Cataacutelogo del Gabinete de Antiguumledades Real Academia de la
Historia Madrid 2003 inscripcioacute 39A p 142 25 I PANOSA La escritura ibeacutericahellip inscripcioacute 1030 p 268 26 I PANOSA La escritura ibeacutericahellip inscripcioacute 113 p 268 27 J VELAZA ldquoLa epigrafiacutea ibeacuterica de la Caregravenciardquo R ALBIACH (coord) Lrsquooppidum de la Caregravencia de Toriacutes i el seu
territori Valegravencia 2013 p 234-235 J VELAZA ldquoTres inscripciones sobre plomo de La Carencia (Turiacutes Valencia)rdquo
ActPal XI = PalHisp 13 2013 p 543-545 28 J FERRER et al ldquoUna inscripcioacuten sobre plomo procedente del poblado de la Moleta del Remei (Alcanar
Montsiagrave Tarragona)rdquo PalHisp 8 2008 p 205-209
187
El contingut exacte de totes aquestes peces eacutes desconegut perograve a partir de paralmiddotlels
drsquoaltres cultures mediterragravenies ndashespecialment la gregandash hom les interpreta majoritagraveriament
com a cartes comercials29 Aquesta hipogravetesi es reforccedila amb els arguments de la presegravencia dels
antropogravenims de marques que serien numerals de lrsquohabitual sequumlegravencia śalir ndasha la qual se li
atribueix un significat proper a plata o dinerndash30 i de la repeticioacute sovintejada dels signes a o i
ki que podrien ser unitats de mesura ponderal31 En ocasions en un mateix document
srsquoobserva la repeticioacute drsquouna estructura formada per signes que srsquointerpreten com a numerals
al costat drsquoantropogravenims cosa que doacutena lloc a autegraventiques llistes en les quals apareixen
expressament ratllats alguns dels iacutetems aixograve fa pensar que les lagravemines drsquoaquest metall eren
un suport privilegiat pels ibers per registrar comptes deutes pagaments i en definitiva dades
relacionades amb lrsquoadministracioacute de beacutens Aquesta idea estagrave recolzada quan la procedegravencia
dels epiacutegrafs estagrave ben documentada en el context drsquouna intervencioacute arqueologravegica pel fet que
solen aparegraveixer associats a espais drsquoemmagatzematge o drsquoactivitats artesanals o comercials32
Tambeacute teacute molt de sentit si es teacute en compte la cronologia la majoria dels epiacutegrafs sobre plom
del nostre periacuteode es concentren en el moment del tragravensit dels segles III al II aC de manera
que doacutena la sensacioacute que a mesura que transcorre la segona centuacuteria van desapareixent
coincidint amb lrsquoascens de lrsquoauge del comerccedil itagravelic que introduiria altres maneres de fer sense
necessitat del plom De fet no deixa de ser un proceacutes similar al que srsquoobserva en altres
contrades del Mediterrani a partir del segle IV aC aixiacute com arreu del moacuten grec estagrave ben
documentat lrsquouacutes drsquoaquest metall com a suport per a cartes (no nomeacutes comercials sinoacute tambeacute
personals)33 abans de lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica a partir drsquoaquest periacuteode queda arraconat per la
introduccioacute drsquoaltres suports escriptoris com el papir segurament meacutes abundants fagravecils
29 I PANOSA La escritura ibeacutericahellip p 220-221 J VELAZA ldquoEscritura autorrepresentacioacuten y poder en el mundo
ibeacutericordquo Cultura Escrita amp Sociedad 9 2009 p 148-150 30 L SILGO Leacutexico ibeacuterico Valegravencia 1994 p 240 N MONCUNILL Legravexic drsquoinscripcions ibegraveriques (1991-2006) tesi
doctoral inegravedita Barcelona 2007 p 274-275 31 J RODRIacuteGUEZ RAMOS ldquoLa cultura ibeacuterica desde la perspectiva de la epigrafiacutea un ensayo de siacutentesisrdquo Iberia
Revista de la Antiguumledad 4 2001 p 25 J DE HOZ HLPI II p 193-194 Rodriacuteguez Ramos destaca que si efectivament
es tracta drsquounitats de pes els ploms acostumen a reflectir uns intercanvis de poc volum cosa que el porta a
plantejar-se la possibilitat que els productes intercanviats fossin de marcat valor com lrsquoargent De tota manera
cal admetre que el coneixement drsquoaquest suposat sistema metrologravegic eacutes encara escagraves i no estan gens clars ni el
valor de cada unitat ni la relacioacute entre elles 32 N MORELL op cit p 299-300 33 D R JORDAN ldquoA personal letter found in the Athenian Agorardquo Hesperia vol 69 1 2000 p 91-103
188
drsquoaconseguir i cogravemodes de manejar34 malgrat que tambeacute soacuten meacutes peribles i per tant eacutes molt
meacutes difiacutecil que es conservin al registre arqueologravegic35
4113 Epiacutegrafs monumentals i drsquoautorepresentacioacute
En tercer lloc hi ha aquelles inscripcions que foren redactades amb la idea drsquoatorgar-
los un sentit de monumentalitat o de manera meacutes genegraverica amb lrsquoobjectiu drsquoesdevenir un
element drsquoautorepresentacioacute de determinats individus En aquest cas el material predilecte
acostuma a ser la pedra que en general ndashi deixant de banda les tres inscripcions
documentades en blocs reaprofitats per a bastir les muralles del segle IV aC de lrsquooppidum del
Puig de Sant Andreu drsquoUllastretndash36 al moacuten ibegraveric no es comenccedila a emprar com a suport
escriptori fins a egravepoques avanccedilades just quan els seus territoris ja es troben sota lrsquoautoritat de
Roma En aquest sentit els especialistes estan drsquoacord en el fet que la difusioacute de lrsquoepigrafia
lapiacutedia ibegraverica srsquoesdeveacute principalment durant els dos darrers segles anteriors al canvi drsquoera37
A meacutes a meacutes la majoria de les inscripcions soacuten de caire funerari ategraves que es troben gravades
en esteles Aquest tipus drsquoelement monumental no eacutes original drsquoaquesta egravepoca sinoacute que ja es
troba a les necrogravepolis de lrsquoIbegraveric antic (com demostren troballes com lrsquoestela antropomorfa
drsquoAltea la Vella (Alacant) o la procedent possiblement de la necrogravepolis del Portitxol a
lrsquoEscala)38 amb la funcioacute drsquoassenyalar la presegravencia drsquouna tomba i de retruc recordar la persona
les restes de la qual restaven sebollides al dessota Aixograve no obstant hi ha una diferegravencia
fonamental entre les esteles dels temps meacutes reculats i les dels meacutes recents mentre que les
primeres soacuten anepiacutegrafes i nomeacutes estan ornamentades amb iconografia (generalment de tipus
guerrer) les datades a lrsquoIbegraveric final no nomeacutes estan escrites sinoacute que a meacutes tendeixen a
concedir als textos un paper molt destacat o directament exclusiu en detriment del camp
34 B BRAVO ldquoUne lettre sur plomb de Berezanrsquo colonisation et modes de contact dans le Pontrdquo Dialogues drsquohistoire
ancienne 1 1974 p 115-116 35 Malgrat lrsquoabandonament del plom com a suport per a textos ibegraverics lrsquoepigrafia que empra aquest metall no
desapareix enlloc despreacutes del segle III aC sinoacute que es manteacute si beacute restringida a agravembits religiosos i funeraris com
demostren a bastaments les tabellae defixionum (redactades en llatiacute) localitzades en muacuteltiples necrogravepolis uid J
D C BOULAKIA ldquoLead in the Roman Worldrdquo AJA vol 76 2 abril 1972 p 143-144 36 J VELAZA ldquoEscritura autorrepresentacioacuten y poderhelliprdquo p 151-152 37 F BELTRAacuteN op cit p 10-11 38 I IZQUIERDO Monumentos funerarios ibeacutericos los pilares-estela Valegravencia 2000 p 53 i 61
189
iconogragravefic39 En aquest sentit molts investigadors han emfasitzat la influegravencia de lrsquoepigrafia
llatina amb una progressiva ordenacioacute del camp epigragravefic lrsquouacutes de liacutenies guia una tendegravencia a
la modulacioacute dels signes etc40
Srsquoaprecia un curioacutes decalatge entre les necrogravepolis ibegraveriques de les quals hom en
coneix un nombre molt escagraves com veurem meacutes endavant i les troballes de lagravepides amb
frequumlegravencia els textos no procedeixen de necrogravepolis sinoacute que srsquohan localitzat fora de contextos
funeraris sense que hi hagi cap rastre de presegravencia drsquoalgun cementiri progravexim i a vegades a
prop drsquohagravebitats Aquesta circumstagravencia ha fet que almenys en alguns casos alguacute hagi posat
en dubte la identificacioacute dels epiacutegrafs amb epitafis i hagi proposat altres hipogravetesis com per
exemple que es tractaria de fites per assenyalar territoris41 Tanmateix drsquohabitud apareixen en
moltes drsquoaquestes inscripcions antropogravenims acompanyats drsquoalgunes sequumlegravencies concretes
que srsquohan associat al legravexic funerari42 com ara eban (i variants) o seltar La primera srsquointerpreta
com una marca de filiacioacute paralmiddotlela al mot llatiacute filius fins i tot hom ha plantejat que com
aquest la paraula ibegraverica es podria escriure de manera abreujada amb el signe e inicial Aquest
eacutes un detall interessant perquegrave si el significat eacutes correcte estagrave indicant la introduccioacute del
patroniacutemic als epitafis potser per influegravencia llatina43 Cal veure-hi una simple imitacioacute o la
indicacioacute del patroniacutemic estagrave marcant veritables canvis en la societat En un capiacutetol ulterior
reprendrem aquesta quumlestioacute La segona sequumlegravencia en canvi podria fer referegravencia al suport de
la inscripcioacute eacutes a dir a la mateixa estela o monument funerari
La pedra amb frequumlegravencia calcagraveries i greses de procedegravencia local44 es treballava per
fer-ne esteles o meacutes excepcionalment monuments funeraris Per beacute que en termes generals
al moacuten antic (grec etrusc romagrave etc) aquesta eacutes lrsquoepigrafia que proporciona una quantitat
39 F ARASA ldquoEstelas epigraacuteficas sin decoracioacutenrdquo dins de I IZQUIERDO op cit p 62-66 40 No tots els investigadors tanmateix hi estan drsquoacord Alguns com J de Hoz soacuten del parer de minimitzar
lrsquoimpacte de les influegravencies de lrsquoepigrafia llatina en les esteles ibegraveriques escrites i de posar lrsquoaccent en la progravepia
evolucioacute de les esteles J DE HOZ ldquoEscrituras en contacto ibeacuterica y latinardquo F BELTRAacuteN (ed) Roma y el nacimiento
de la cultura epigragravefica en occidente Saragossa 1995 p 65 i ss N BARRANDON ldquoLa part de lrsquoinfluence latine dans
les inscriptions funeacuteraires ibeacuteriques et celtibeacuteriquesrdquo MCV 33 2003 p 199-237 41 E GALAacuteN ldquoEstelas y fronteras un caso de estudio en el Bajo Aragoacuten en eacutepoca ibeacutericardquo C DE LA CASA (ed) V
Congreso Internacional de Estelas Funerarias (Soria 1993) Soria 1994 p 99-106 42 N MONCUNILL op cit p 152 i 279-280 Un tercer possible mot vinculat a les inscripcions funeragraveries per beacute que
meacutes dubtoacutes seria baikar (p 98) Aquesta sequumlegravencia apareix entre drsquoaltres llocs a la inscripcioacute de la pagravetera de
Tivissa esmentada meacutes amunt raoacute per la qual alguns investigadors pensen que meacutes que relacionada amb el moacuten
funerari serviria per designar objectes de valor 43 J VELAZA ldquoEscritura autorrepresentacioacuten y poderhelliprdquo p 158 44 I IZQUIERDO op cit p 54
190
meacutes nombrosa de testimonis45 no eacutes aixiacute en el nostre cas Ja hem dit que els epitafis arriben
tard al moacuten ibegraveric coincidint amb la presegravencia romana al territori de manera que el temps
per produir aquest tipus drsquoepiacutegrafs eacutes molt limitat Si a aquesta circumstagravencia afegim el
problema reiteratiu de moltes inscripcions ibegraveriques eacutes a dir el desconeixement del context
arqueologravegic esdeveacute molt difiacutecil assignar-los una cronologia acotada i precisa meacutes enllagrave drsquouna
forquilla que srsquoesteacuten entre els segles II aC i I aCI dC46 Sembla malgrat tot que la quantitat
drsquoinscripcions funeragraveries creix a mesura que srsquoaproxima el canvi drsquoera
En efecte si atenem de manera conjunta als aspectes morfologravegics de les esteles i la
seva decoracioacute i als aspectes epigragravefics podem apreciar una evolucioacute que segurament no
deixa de ser una traduccioacute al registre funerari dels canvis produiumlts en les societats ibegraveriques
drsquoaquest periacuteode Aixiacute al punt de partida drsquoaquest proceacutes trobariacuteem peces com lrsquoanomenat
monument de La Vispesa (Tamarit de Llitera Osca) meacutes conegut a la bibliografia amb la
denominacioacute de ldquomonument de Binegravefarrdquo47 De lrsquoobra original nomeacutes es conserven alguns
fragments malmesos com a consequumlegravencia drsquounes obres de canalitzacioacute dutes a terme als anys
seixanta del segle XX i recuperats poc despreacutes pel Museu drsquoOsca Abans de la seva destruccioacute
era un paralmiddotlelepiacutepede que mesurava 2 x 1 x 05 m i que estava ornamentat amb una segraverie de
figures i textos en relleu El desplegament iconogragravefic drsquouna de les cares inclou un conjunt de
mans dretes (no nrsquohi ha representada cap drsquoesquerra) un animal monstruoacutes mal preservat ndash
un griu o potser millor una mena de voltorndash que srsquoestagrave nodrint de les despulles drsquoun home
caigut (i decapitat) i un possible guerrer armat amb una llanccedila i una caetra tot plegat apareix
emmarcat per lrsquoextrem conservat ndashtot i que no seria estrany que el marc fos originalment
completndash per una inscripcioacute esculpida (D121) que divideix a meacutes el camp iconogragravefic en dues
meitats Els fragments que constitueixen lrsquoaltra cara (tot i que hi ha alguns dubtes al voltant
45 L BONFANTE ldquoEtruscanrdquo J T HOOKER (ed) Reading the Past Ancient Writing from Cuneiform to the Alphabet
Berkeley-Los Angeles 1990 p 345 B H MCLEAN An Introduction to Greek Epigraphy of the Hellenistic and Roman
Periods from Alexander the Great down to the Reign of Constantine (323 BCndashAD 377) Michigan 2005 p 260 A
E COOLEY The Cambridge Manual of Latin Epigraphy Cambridge 2012 p 128-129 M-L HAACK ldquoLes inscriptions
funeacuteraires dans lrsquoItalie preacuteromainerdquo Revue SciencesLettres [en liacutenia] 1 2013 p 2 [consultat el 25032014] 46 Un resum de les consideracions cronologravegiques que srsquohan fet amb la bibliografia corresponent es pot trobar a
I IZQUIERDO i F ARASA ldquoLa imagen de la memoria Antecedentes tipologiacutea e iconografiacutea de las estelas de eacutepoca
ibeacutericardquo APL 23 1999 p 292-293 Cf R RIERA ldquoEstelas ibeacutericas con lanzas y auxiliares en el nordeste peninsularrdquo
Gladius 33 2013 p 49-51 47 I GARCEacuteS ldquoNuevas interpretacions sobre el monumento ibeacuterico de La Vispesa (Tamarite de Litera Huesca)rdquo
Caesaraugusta 78 2007 p 337-354
191
de si formen part de la mateixa peccedila o nrsquoeacutes una altra)48 dibuixen una escena amb dos cavalls
els arreus dels quals srsquoallarguen passant pel damunt drsquoun element prim i vertical que conteacute
una inscripcioacute incisa (D122) i acaben unint-se a almenys un altre cavall enfrontat amb els
anteriors La cronologia proposada darrerament a partir drsquoarguments paleogragravefics situa la
factura del monument cap al principi de la primera meitat del segle II aC49 un moment en el
qual encara sembla que es concedeix meacutes importagravencia al camp iconogragravefic que a lrsquoepigragravefic
Tambeacute a aquest primer periacuteode pertanyeria lrsquoestela antropomorfa del Mas de
Barberaacuten (Nogueruelas Terol)50 hereva de les produccions similars meacutes antigues que
donaven forma humana a la lagravepida Aquesta en concret dibuixa la silueta drsquoun home
completada com eacutes frequumlent amb la representacioacute de peces drsquoarmament Per mitjagrave drsquoun
treball escultograveric molt senzill perograve efectiu un conjunt drsquoincisions representen les tires que
passades per les espatlles servien per aguantar un disc-cuirassa pectoral Just a sota
srsquoinscriviren com a miacutenim cinc liacutenies de text (E141) en un exemple meacutes on la inscripcioacute resta
subordinada a la imatge Quelcom de semblant passa a lrsquoestela del Acampador (Casp
Saragossa)51 estagrave presidida a la part meacutes alta per les restes drsquoun gran feliacute probablement un
lleoacute sota el qual es gravaren les imatges de quatre escuts i finalment a la part meacutes baixa un
epitafi distribuiumlt en almenys quatre liacutenies El lleoacute eacutes una figura tradicional en lrsquoescultura
funeragraveria ibegraverica que remet al moacuten drsquoultratomba i que actuava com a protector de la sepultura
Pel que fa als escuts es podrien explicar com una representacioacute dels enemics que el difunt
havia venccedilut en vida52 Cal destacar que dels quatre tres soacuten caetrae i el darrer un escut oval
de tradicioacute La Tegravene53
En un moment meacutes avanccedilat aquesta iconografia de caire meacutes tradicional tendiria a
desaparegraveixer i la jerarquia entre imatges i textos srsquoaniria invertint Drsquoaquesta manera els
escrits no nomeacutes anirien guanyant importagravencia passant a ocupar espais meacutes preeminents en
la composicioacute general de les esteles sinoacute que serien executats de manera meacutes acurada Aixograve
48 I GARCEacuteS op cit p 347 49 I GARCEacuteS op cit p 350-352 50 F ARASA i I IZQUIERDO ldquoEstela antropomorfa con inscripcioacuten del Mas de Barberaacuten (Nogueruelas Teruel)rdquo
AEspA 71 p 79-102 51 M MARTIacuteN-BUENO i M PELLICER ldquoNuevas estelas procedentes de Caspe (Zaragoza)rdquo Habis 1979-1980 10-11 p
400-420 I IZQUIERDO i F ARASA op cit p 271 279 281 i 292 52 I IZQUIERDO i F ARASA op cit p 281 53 G GARCIacuteA JIMEacuteNEZ El armamento de influencia la Tegravene en la Peniacutensula Ibeacuterica (siglos V - I aC) Montagnac 2012
p 190-230 i 261
192
es veu en la preparacioacute del camp epigragravefic cada cop meacutes polida i tendent a la uniformitzacioacute
i allisat de la superfiacutecie i en la regularitzacioacute de lrsquoescriptura mitjanccedilant lrsquouacutes de liacutenies guia i la
modulacioacute dels signes La culminacioacute del proceacutes arribaria amb lagravepides com lrsquoestela de
Cabanes54 la de Sinarcas (F141)55 una de les trobades a Sagunt (F1113)56 o la de Guissona
(D151)57 per posar nomeacutes quatre exemples En aquests casos els textos meacutes o menys llargs
ocupen la part meacutes alta de la peccedila
Malgrat aquesta sequumlegravencia evolutiva cal fer un parell de matisacions La primera eacutes
que tot i que hi hagi diverses esteles exclusivament epigragravefiques sense cap imatge que les
complementi aixograve no significa que la tendegravencia natural sigui la desaparicioacute de la iconografia
Com a mostra tenim les esteles del Pilaret de Santa Quitegraveria de Fraga (D101)58 Badalona59 o
Barcelona60 on apareixen representades ndashllevat de la darrerandash diverses puntes de llanccedila
(enteses potser com un siacutembol del prestigi personal i lrsquoheroiumltzacioacute del titular de la sepultura)61
al costat de decoracions geomegravetriques i elements de caragravecter astral estrelles en forma de
roseta inscrita en un cercle creixents lunars i siacutembols solars La presegravencia de les imatges
astrals ndashaixiacute com els dofins enfrontats de lrsquoestela de Barcelonandash srsquohan relacionat amb la
imatgeria de les lagravepides romanes i en consequumlegravencia srsquohan considerat com un producte de la
influegravencia romana de manera que ens trobariacuteem davant de peces drsquouna cronologia avanccedilada
ja plenament dins el segle I aC o fins i tot drsquoegravepoca augustal En qualsevol cas allograve que ens
interessa destacar eacutes el canvi que es produeix en les figures mentre que a les meacutes antigues
predominen encara caracteriacutestiques tradicionals com la representacioacute de guerrers armes i en
54 F ESTEVE ldquoLa laacutepida ibeacuterica de Cabanesrdquo APL 19 1989 p 103-115 55 L SILGO ldquoLa estela de Sinarcas y su leyenda epigraacuteficardquo Arse 35 2001 p 13-24 56 A CHABRET Sagunto Su historia y monumentos vol 2 Barcelona 1888 inscripcioacute ibegraverica nuacutem 9 p 184 D
FLETCHER i L SILGO ldquoRepertorio de inscripcions ibeacutericas procedentes de Sagunto (Valencia)rdquo Arse 22 1987
inscripcioacute nuacutem 5 p 663 57 J GUITART et al ldquoNoticia preliminar sobre una inscripcioacuten ibeacuterica encontrada en Guissona (Lleida)rdquo Hispania
Preromana Actas del VI Coloquio sobre lenguas y culturas prerromanas de la Peniacutensula Ibeacuterica Salamanca 1996
p 163-170 J PERA ldquoEpigrafia ibegraverica a la ciutat romana de Iesso (Guissona la Segarra)rdquo RAP 13 2003 p 249-250 58 F FITA ldquoFraga Inscripciones romanas e ibeacutericasrdquo Boletiacuten de la Real Academia de la Historia 25 1894 p 274-278
A MONTANER Catagraveleg dels jaciments arqueologravegics del municipi de Fraga Fraga 1997 p 43-47 I IZQUIERDO i F
ARASA ibid 59 J de C SERRA-RAgraveFOLS ldquoNoves inscripcions ibegraveriquesrdquo Anuari MCMXXVII-MCMXXXI Barcelona IEC 1936 p
341-342 J PUIG I CADAFALCH Lrsquoarquitectura romana a Catalunya Barcelona 1934 p 33-34 I IZQUIERDO i F ARASA
ibid 60 E HUumlBNER Monumenta Linguae Ibericae Berliacuten 1893 inscripcioacute IV p 143 J PUIG I CADAFALCH ibid I IZQUIERDO
i F ARASA ibid 61 F QUESADA ldquoLanzas hincadas Aristoacuteteles y las estelas del Bajo Aragoacutenrdquo C DE LA CASA op cit p 366-367
193
general un ambient begravelmiddotlic a mesura que passa el temps aquesta iconografia va perdent
protagonisme i se substitueix per les decoracions astrals nomeacutes resten particularment en
diverses esteles concentrades al Baix Aragoacute les puntes de llances La imatgeria dels primers
temps per tant remetria encara a la ideologia que les elits ibegraveriques anteriors a la segona
guerra puacutenica empraven per legitimar la seva posicioacute perograve a mesura que srsquoanava consolidant
la presegravencia romana es diluiria i consequumlentment deixaria drsquoemprar-se en les esteles La
continuiumltat de les puntes de llances es pot explicar pel destacat valor que tenia aquesta arma
entre els mateixos romans no nomeacutes al camp de batalla sinoacute tambeacute en el terreny simbogravelic62
de manera que no veurien motius per oposar-se a la seva representacioacute a les tombes dels ibers
La segona matisacioacute teacute a veure amb la cronologia Malgrat que hem esbossat un proceacutes
raonable en lrsquoevolucioacute de les esteles com que soacuten molt poques les que srsquohan trobat en un
context arqueologravegic ben documentat eacutes molt complicat atorgar a cada fase una cronologia
concreta Per altra banda es tracta drsquoun proceacutes general que no teacute per quegrave seguir els mateixos
ritmes a lrsquoextensa agraverea geogragravefica estudiada meacutes aviat caldria esperar que en algunes zones ndash
presumiblement les de lrsquoagraverea litoral i les interiors meacutes ben comunicadesndash les transformacions
arribarien abans i en drsquoaltres de manera meacutes tardana El moment a partir del qual cada zona
quedagrave sota el control de Roma la forma com es produiacute lrsquoannexioacute o el pes que podien tenir les
tradicions funeragraveries soacuten factors que afectarien el proceacutes
A banda de les inscripcions funeragraveries nrsquohi ha sobre altres suports que potser tambeacute
tenien una vocacioacute no tan monumental perograve siacute drsquoautorepresentacioacute com els tituli picti
circumscrits a lrsquoagraverea edetana amb el nucli de Lliacuteria al capdavant63 Aquestes produccions
epigragravefiques se situen al principi del periacuteode que estudiem ategraves que srsquohan datat entre les
acaballes del segle III aC i els inicis del II aC64 En diversos casos malgrat que no sempre les
inscripcions acompanyen les decoracions iconogragravefiques pintades a les parets i llavis dels
vaixells Drsquoaquiacute que hom consideri que aquests textos servirien per complementar i explicar
62 A ALFOumlLDI ldquoHasta-Summa Imperii The Spear as Embodyment of Sovereignity in Romerdquo AJA vol 63 1 gener
1959 p 1-27 F QUESADA ibid 63 H BONET El Tossal de Sant Miquel de Lliacuteria La antigua Edeta y su territorio Valegravencia 1995 p 459 i 462-464 G
CLAUSELL et al ldquoLa fase del ibeacuterico final en el asentamiento del Torrelloacute del Boverot (Almazora Castelloacuten) dos
piezas ceraacutemicas singularesrdquo AEspA 73 2000 p 100 J FERRER ldquoEls sistemes dualshelliprdquo p 445 64 H BONET op cit p 446-447 J RODRIacuteGUEZ RAMOS ldquoLiria XIIC iquestun kaacutelathos ibeacuterico dedicado a Proserpinardquo
Faventia 162 1994 p 66-67 I SIMOacuteN ldquoEpigrafiacutea ibeacuterica en espacios domeacutesticosrdquo Antesteria 1 2012 p 273
194
les escenes figurades com el lebes de la batalla naval recuperat a la fauissa del santuari65 que
incorpora un breu text sota una de les embarcacions representades o el vas de la desfilada de
genets localitzat al departament 18 on srsquohi ha volgut veure fins i tot lrsquoonomatopeia del renill
drsquoun cavall66 Meacutes enllagrave del contingut dels epiacutegrafs eacutes de notable interegraves observar els indrets
on les intervencions arqueologravegiques han documentat la presegravencia drsquoaquests atuells La
immensa majoria es concentren al barri situat a la banda meacutes alta del tossal on tambeacute es va
localitzar lrsquoedifici sacre o santuari De fet el recinte que meacutes exemplars ha proporcionat ha
estat precisament aquest amb un total de set Tot i aixograve als agravembits domegravestics dels voltants
tambeacute srsquohan recuperat entre quatre i set peces per departament acompanyades de nombroses
produccions drsquoimportacioacute67 Tot plegat eacutes molt significatiu perquegrave per una banda sembla
assenyalar que els residents del sector meacutes elevat drsquoEdeta eren els que tenien prou capacitat
econogravemica per adquirir diversos beacutens de prestigi tant en la forma de vaixella importada com
de produccions locals que es distingien de la resta per una decoracioacute complexa amb escenes
que reflectien una imatgeria exclusiva de lrsquoaristocragravecia i textos pintats Per aquesta raoacute hom
considera que tots aquests atuells serien obres drsquoencagraverrec demanades per les elits edetanes
per tal de refermar la seva posicioacute social68 La finalitat podia ser doble la seva presegravencia al
santuari fa pensar que es tractaria drsquoobjectes votius presentats com a ofrena mentre que els
trobats als agravembits domegravestics servirien per eacutesser exposats o mostrats drsquoalguna manera i
distingir llurs propietaris en definitiva de la resta de la societat Per altra banda aquestes
produccions tan especiacutefiques han portat a plantejar la possibilitat de lrsquoexistegravencia drsquoartesans
amb un elevat grau drsquoespecialitzacioacute que es dedicarien a satisfer les demandes de
lrsquoaristocragravecia69
La rica decoracioacute els models iconogragravefics emprats ndashsovint almiddotludint a personatges
ambients i activitats privatives de les elitsndash i els textos assenyalen una funcioacute de caire puacuteblic
ja fos religiosa io civil Hi ha investigadors que relacionant aquestes troballes amb les dels
agravembits sacres soacuten del parer que els atuells haurien intervingut en algun tipus de ritual o
65 C ARANEGUI ldquoLa favissa del santuario urbano de Edeta-Liria (Valencia)rdquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia
de Castelloacute 18 1997 p 109-110 66 H BONET op cit p 462 67 H BONET ibid 68 H BONET op cit p 463-464 69 H BONET op cit p 464
195
cerimogravenia religiosa que es duria a terme dins de lrsquoespai domegravestic perograve oberta a la participacioacute
drsquoun puacuteblic meacutes ampli Drsquoaltres coincideixen amb la destinacioacute expositiva perograve la
desposseeixen de la finalitat meacutes religiosa En qualsevol cas els missatges que hom devia voler
transmetre als espectadors es devien compondre de la combinacioacute de les imatges i els escrits70
Aixograve no significa que tots els membres del puacuteblic que assistia a aquestes hipotegravetiques
cerimogravenies o celebracions tingueacutes la capacitat de llegir els textos pintats sinoacute que meacutes tost
hauriacuteem de pensar en diferents registres la gent lletrada seria capaccedil drsquoentendre el contingut
dels epiacutegrafs mentre que la illetrada rebria el missatge a traveacutes de les escenes representades
Qui sap si fins i tot en el transcurs dels actes alguacute no srsquoencarregava de llegir puacuteblicament els
textos Ens movem de nou en lrsquoinestable terreny de les elucubracions
412 Epigrafia llatina
Per al nostre marc cronologravegic lrsquoepigrafia llatina eacutes encara escassa i si beacute de grafits sobre
atuells domegravestics se nrsquohan documentat aquiacute i allagrave amb relativa frequumlegravencia les inscripcions en
conjunt tendeixen a concentrar-se en uns pocs punts geogragravefics molt concrets Aquest fet no
teacute res drsquoextraordinari ategraves que es tracta dels primers anys de presegravencia drsquoitagravelics i romans a la
Peniacutensula i per tant encara no era prou ferma per generar unes necessitats que requerien lrsquouacutes
drsquoinscripcions Aixiacute mateix la concentracioacute revela les contrades on la presegravencia i les activitats
drsquoitagravelics i romans era meacutes intensa en aquells moments primerencs Aquesta situacioacute contrasta
amb la de temps posteriors particularment a partir de la segona meitat del segle I aC que eacutes
quan es documenten la major part dels epiacutegrafs republicans (i no nomeacutes llatins ans tambeacute i
eacutes important tenir-ho present ibegraverics) Molts tenen ja un caragravecter monumental i estan
relacionats sovint amb la fundacioacute de noves ciutats fruit de la consolidacioacute de la poblacioacute
romanoitagravelica i la implicacioacute de la poblacioacute local meacutes o menys romanitzada71 Malgrat la
70 Amb tot no sempre els textos acompanyen les imatges sinoacute que a vegades es troben en llocs meacutes apartats
com els llavis drsquoalguns vaixells i per tant no semblen tenir una relacioacute directa uid I SIMOacuteN ldquoEpigrafiacutea ibeacuterica en
espacios domeacutesticosrdquo p 271-272 71 En aquest darrer sentit encara que sigui en escasses ocasions lrsquoepigrafia ens permet veure que als establiments
de nova fundacioacute itagravelics hi residien a meacutes dels nouvinguts de la peniacutensula Itagravelica la poblacioacute local Nomeacutes per
posar tres exemples ilmiddotlustratius es pot esmentar el conjunt de grafits ibegraverics sobre ceragravemica documentats a
Gerunda (J M NOLLA ldquoEl material ceragravemic dels nivells fundacionals de Gerunda Els estrats inferiors de casa
Pastorsrdquo RAP 9 1999 p 181-214) les dues inscripcions funeragraveries de Tarraco escrites en part en llatiacute i en part amb
lrsquoescriptura progravepia dels ibers (RIT 9 = CIL II4318a = DIacuteAZ ARINtildeO C66 i RIT 18 = DIacuteAZ ARINtildeO C65) o meacutes a lrsquointerior
196
migradesa de testimonis epigragravefics els que hi ha permeten copsar lrsquoexistegravencia a la proviacutencia
drsquoun cert grup privilegiat drsquoitagravelics ndashparticularment com veurem tot seguit de les zones del
centre i migdia italiansndash relacionat amb lrsquoexplotacioacute de les mines metalmiddotliacuteferes de lrsquoentorn de
Carthago Noua durant el segle II aC tal i com palesen tretze lingots de plom estampillats
trobats al port de Cartagena que es poden datar en aquella centuacuteria72 Aquestes tretze peces
recullen els praenomina nomina i filiacioacute pertanyents a quatre personatges diferents El nom
meacutes repetit present en onze lingots eacutes el de M Aquinius C f un personatge que pertanyia a
una gens que assoliacute una marcada importagravencia en lrsquoagravembit de Carthago Noua com ho demostren
altres inscripcions de la ciutat que testimonien la presegravencia continuada de la famiacutelia ndash
possiblement lligada a lrsquoexplotacioacute minerandash des de finals del segle II aC fins a inicis del
principat Els exemples soacuten variats la inscripcioacute musiva que el llibert M Aquinius Andro feacuteu
colmiddotlocar al sacellum que dedicagrave a Juacutepiter Stator en algun moment entre el darrer terccedil del segle
II i el primer del segle I aC73 la que recorda la tambeacute lliberta Aquinia Stratonice drsquoegravepoca
augustal74 o beacute les llegendes monetagraveries que esmenten el duumuir quinquennalis C Aquinius
Mela de les darreries de lrsquoetapa republicana75 Lrsquoorigen de la gens es relaciona amb el territori
dels volscs per beacute que el nom tambeacute estagrave documentat entre els faliscs76
En segon lloc tenim un C Messius L f conegut per un uacutenic lingot Aquest nomen
tindria uns oriacutegens oscs i es trobava forccedila difoacutes arreu de la peniacutensula Itagravelica si beacute amb una
marcada intensitat al territori dels volscs el Vegravenet i a la Campagravenia de manera que eacutes probable
que la procedegravencia de lrsquoexplotador de les mines de lrsquoentorn de Carthago Noua fos alguna
drsquoaquestes regions Com lrsquoanterior estagrave documentat epigragraveficament a la ciutat un altre
membre de la famiacutelia que ens la hi situa encara a les uacuteltimes darreries de la Repuacuteblica i lrsquoegravepoca
augustal es tracta concretament drsquoun llibert M Messius M l Samalo77
lrsquoanomenada ldquoCasa de Likinerdquo del jaciment de La Caridad de Caminreal (Terol) la cambra meacutes noble de la qual
estava pavimentada amb un mosaic amb una inscripcioacute escrita amb semisilmiddotlabari iber (J D VICENTE M P
PUNTER C ESCRICHE i A I HERCE ldquoLas inscripciones de la lsquoCasa de LIKINErsquo (Caminreal Teruel)rdquo J UNTERMANN i
F VILLAR (eds) Lengua y cultura en la Hispania prerromana actas del V coloquio sobre lenguas y culturas
perromanas 1993 p 747-750) 72 C DOMERGUE ldquoLes lingots de plomb romains de Museeacute Archaeologique de Carthagene et du Museeacute Naval de
Madridrdquo AEspA 39113114 1966 p 41-72 73 J M ABASCAL i S F RAMALLO La ciudad de Carthago Nova la documentacioacuten epigraacutefica Muacutercia 1997 p 204 74 CIL II3448 75 A VIVES La moneda hispaacutenica 1924 IV 34 nuacutem 5 76 C DOMERGUE op cit p 46 77 AE 1977 458
197
En tercer lloc un altre lingot recull els noms de C Fiduius C f i S Lucretius S f Els
testimonis referents al primer personatge i la seva gens soacuten molt escassos en el conjunt del
moacuten romagrave ategraves que tan sols sersquon coneixen dos meacutes un situat al Bruacutetium i lrsquoaltre a la
Campagravenia78 La situacioacute eacutes ben diferent per al segon personatge ja que la Lucretia era una de
les gentes romanes meacutes antigues associada exclusivament fins a lrsquoegravepoca de la segona guerra
puacutenica amb els patricis Al segle II aC la famiacutelia tenia un pes important dins de la societat
romana com ho demostra el fet que trobem un M Lucretius que fou tribuacute de la plebs lrsquoany 172
aC i legat lrsquoany seguumlent sota les ordres del seu germagrave C Lucretius Gallus aleshores pretor de
la flota al Mediterrani oriental79 Un Sp Lucretius que fou nomenat pretor de la Ulterior lrsquoany
172 aC es mantingueacute com a promagistrat lrsquoany seguumlent tant a la mateixa proviacutencia com a la
Citerior fou legat (tot i que no eacutes del tot segur) a Macedogravenia el 169 aC i finalment fou enviat
els anys 163-162 aC com a ambaixador a diversos territoris del Mediterrani oriental juntament
amb Cn Octauius i L Aurelius Orestes80 El Lucretius Gallus suara esmentat que a meacutes de pretor
de la flota havia estat duumuir naual el 181 aC81 Hom teacute coneixement tambeacute drsquoun Cn Lucretius
Trio que fou magistrat monetari lrsquoany 136 aC82 I finalment tambeacute coneixem un Lucretius
Vespillo que lrsquoany 133 aC srsquoesqueia ser edil de la plebs i que segons les fonts literagraveries fou qui
ordenagrave que les despulles de Ti Grac i els seguidors que havien estat assassinats amb ell fossin
llanccedilats al Tiacuteber83 Per altra banda la distribucioacute del nomen es trobava repartida arreu de la
peniacutensula Itagravelica si beacute srsquoobserva una major concentracioacute a la Campagravenia el territori dels volscs
el Laci la Transpadana i lrsquoEmiacutelia Tambeacute eacutes interessant tenir present que com els casos dels
Aquinii i dels Messii hi ha testimonis que situen membres dels Lucretii a Carthago Noua temps
despreacutes de la fosa dels lingots com posen de manifest les inscripcions funeragraveries de les
llibertes Lucretia Sp l Polla84 i Lucretia W l Prima85 ambdues datades ja dins del primer terccedil
de la primera centuacuteria de la nostra era
78 C DOMERGUE op cit p 50 79 T R S BROUHGTON The magistrates of the Roman Republic vol 1 1986 p 411 i 418 80 T R S BROUHGTON op cit p 411 417 426 441 i 443 81 T R S BROUHGTON op cit p 386 i 416 82 T R S BROUHGTON op cit vol 3 p 130 83 VALERI MAgraveXIM 142 i De uir illust 648 T R S BROUHGTON op cit p 493 84 CIL II3477 85 CIL II3478
198
Finalment el darrer lingot de Cartagena que es pot situar cronologravegicament al segle II
aC estagrave massa degradat com per arribar a llegir el nomen del personatge esmentat de manera
que tot el que srsquoha conservat eacutes el praenomen i la filiacioacute M [-----]i M f
En conjunt com veiem si relacionem els epiacutegrafs dels lingots amb inscripcions
posteriors drsquoegravepoca republicana i augustal obtenim una dada molt interessant la continuiumltat
de la major part de les gentes encarregades drsquoexplotar les mines durant tota la resta de lrsquoetapa
republicana i encara als primers anys del principat les quals estan representades sobretot
per lliberts i llibertes Eacutes molt temptador pensar que la presegravencia drsquoafranquits es relaciona amb
lrsquoexplotacioacute directa dels recursos miners de tal manera que eren ells qui tenien al seu cagraverrec
la gestioacute sobre el territori de lrsquoobtencioacute dels metalls actuant en nom dels seus patrons i per
tant constituint dins del panorama social de la Citerior un grup privilegiat Tot i que aquesta
hipogravetesi sembla raonable la manca de testimonis similars per a la nostra cronologia no
permet refermar-la
Fos com fos eacutes innegable que la produccioacute i la distribucioacute del plom de Carthago Noua
eren activitats de remarcable importagravencia especialment entre les darreries del segle II aC i la
centuacuteria seguumlent tal i com ho testimonien les nombroses troballes de lingots marcats
localitzats en nombrosos derelictes arreu del Mediterrani i sobretot a la meitat occidental86
Al costat dels lingots entre 218 i 133 aC coneixem tambeacute quatre inscripcions meacutes que
com les anteriors srsquoinclouen dins de la categoria drsquoinstrumenta domestica si beacute aquestes estan
meacutes relacionades amb el sector de la produccioacute viniacutecola itagravelica Es tracta en concret de nou
grafits i un segell de fusta amb marques de productors que ens parlen de certs interessos
comercials per part drsquoalguns itagravelics en els territoris de la proviacutencia des del principi del periacuteode
Els grafits es localitzen tots sobre agravemfores grecoitagraveliques documentades a la zona drsquoEmpuacuteries
i el seu rerepaiacutes Pontoacutes i Ullastret La marca meacutes antiga eacutes la de Pontoacutes datada entre el darrer
quart del segle III i el primer quart del II aC87 en ella srsquohi pot llegir el nom de Maraeos Rulios
del qual no srsquoha trobat fins ara cap paralmiddotlel per la qual cosa el personatge resta mal conegut
86 D SALVI ldquoLe massae plumbeae di Mal di Ventrerdquo LrsquoAfrica romana 9 1991 Nuoro p 661-672 EADEM ldquoCabras
(Oristano) Isola di Mal di Ventre De Carthago Nova verso i porti del Mediterraneo Il naufragio di un carico di
lingotti di piombordquo Bolletino di Archeologia 16-18 1992 p 237-254 P R TRINCHERINI et al ldquoThe identification of
lead ingots from the Roman mines of Cartagena (Murcia Spain) the role of lead isotope analysisrdquo Physics and
Society 2010 p 1-18 87 IRC 5137 = HEp 7 337 M GARCIacuteA SAacuteNCHEZ ldquoEpigrafiacutea anfoacuterica de Mas Castellar-Pontoacutes aacutenforas grecoitaacutelicas y
masaliotasrdquo Pyrenae 28 1997 p 265
199
En canvi el nom del sigillum de lrsquoagravemfora drsquoUllastret88 datada a les darreries del segle III aC eacutes
molt meacutes conegut ategraves que es tracta drsquoun membre de la famiacutelia romana dels Claudii que fou
una de les meacutes importants durant tota lrsquoetapa republicana89 Aixograve no obstant en conjunt
lrsquoepigrafia no avala la presegravencia o els interessos drsquoaquesta gens a la proviacutencia fins al segle I aC
primer a Carthago Noua90 i uns anys despreacutes a Empuacuteries91 on trobem Ap Claudius Pulcher
com a patroacute de la ciutat92 Finalment la tercera marca drsquoEmpuacuteries situada a la primera meitat
del segle II aC o fins i tot a les acaballes de la centuacuteria anterior93 almiddotludeix a un P Campatius
del qual se sap que la seva famiacutelia tenia uns clars oriacutegens campanians94 Finalment el segell de
fusta fou trobat al derelicte del cap Negret a Eivissa i srsquoha datat tambeacute dins del segle II aC
Aquiacute trobem el nom de Q Verginius Scaeuola un personatge que en egravepoca republicana
compartia el gentilici amb un Verginius que arribagrave a tribuacute militar a Sarsina (Uacutembria)95 si beacute
visqueacute un centenar drsquoanys despreacutes del del segell
Valentia lrsquouacutenica ciutat romana de lrsquoagraverea i el periacuteode que estudiem fou una cologravenia
llatina fundada a les acaballes del segon terccedil del segle II aC i per tant en arribar al final del
periacuteode que estudiem no havia tingut temps material per obrar inscripcions de caire puacuteblic
perograve les diverses campanyes drsquoexcavacions tot i haver-se centrat majoritagraveriament en espais
molt concrets han recuperat una quantitat gens menyspreable de grafits amb una cronologia
fundacional o molt propera a aquell moment i redactats amb diferents escriptures
Proporcionalment la gran majoria estagrave escrita amb lrsquoalfabet llatiacute i formada per una o dues
lletres marcades sobre vaixella drsquoimportacioacute (sobretot campaniana A) els grafits escrits amb
88 CIL I32920b = IRC 5135 89 Malgrat que la lectura CL middot CAS ha estat la meacutes acceptada a la bibliografia no srsquoha de perdre de vista que lrsquoinici
de la inscripcioacute eacutes complicat de llegir De fet a CIL I3 2920b es proposa la lectura R middot CAS i Diacuteaz Arintildeo (Epigrafiacutea
latina republicana de Hispania Barcelona 2008 p 36) suggereix agravedhuc la possibilitat Q middotCAS 90 CIL II3433 91 IRC 325 92 N BONNEVILLE ldquoLes patrons du municipe drsquoEmporiaerdquo (Ampurias Espagne) REA 88 1986 (Hommage agrave R
Etienn) Burdeux p 181-200 R PLANA i M J PENA ldquoAmpurias cuestiones agrarias y juriacutedicas de finales de la
Repuacuteblicardquo SHHA 13-14 1995-1996 p 91-92 93 IRC 5136 i B DIacuteAZ ARINtildeO op cit p 36 94 M J PENA ldquoVesvia un nombre insoacutelito en un grafito ampuritanordquo Ampurias 41-42 1979-1980 p 278 95 AE 1980 411 Broughton assenyala la presegravencia de membres drsquoaquesta gens ja en egravepoques reculades de la
Repuacuteblica un Proculus Verginius Tricostus Rutilus patrici fou cogravensol el 486 aC i a ell sembla que srsquoha drsquoatribuir
la dedicacioacute drsquoun temple de Fortuna Muliebris (Dioniacutes 8555) un A Verginius Caelimontanus tambeacute drsquooriacutegens
patricis arribagrave al consolat lrsquoany 469 aC un altre A Verginius esdevingueacute tribuacute de la plebs el 461 aC un altre patrici
de nom L Verginius fou tribuacute militar el 402 aC el qual hauria estat de fet un dels darrers membres de la liacutenia
patriacutecia a detenir algun cagraverrec puacuteblic Cf T R S BROUHGTON op cit vol 1 p 21 31 37 i 83 i vol 3 p 218
200
signari ibegraveric soacuten molt meacutes minoritaris i en darrer lloc queden els escrits amb lrsquoalfabet grec
Tots plegats perograve srsquointerpreten com a marques de propietat96 Nrsquohi ha dos que volem destacar
pel fet que si beacute estan escrits amb lrsquoalfabet llatiacute empren com a suport sengles cagravelats ibegraverics
Lrsquoun eacutes meacutes senzill constituiumlt nomeacutes per les lletres AR97 perograve lrsquoaltre registra el praenomen i el
nomen del propietari (o destinatari) malauradament incomplet M(arci) middot Ca(---)98 Siguin com
siguin i es conservin com es conservin un dels principals interessos drsquoaquesta mena de
documents eacutes que mostren com entre els membres drsquouna comunitat que en principi cal
esperar que eacutes majoritagraveriament forana nrsquohi havia almenys alguns que demanaven i adquirien
productes indiacutegenes99 Malgrat que solen estar meacutes o menys decorats els cagravelats no deixaven
drsquoeacutesser contenidors i els grafits que duen se solen interpretar com els noms dels destinataris
del producte
Carthago Noua ha proporcionat altres menes drsquoepiacutegrafs llatins concretament cinc
grafits gravats tots ells sobre vaixella campaniana100 La major part procedeixen de les
excavacions dutes a terme en un dels trams coneguts de la muralla puacutenica de la ciutat El meacutes
antic al qual se li atribueix una cronologia del darrer quart del segle III aC eacutes el traccedilat sobre
una copa de campaniana A de la forma L 28 amb el text Cr(---) middot Nea(---)101 Esbrinar el
desenvolupament de les abreviatures eacutes complicat perquegrave estan documentats nombrosos
nomina i cognomina amb les inicials Cr- en canvi Nea- nomeacutes pot desenvolupar-se de dues
maneres diferents drsquoacord amb els noms coneguts o beacute com el gentilici Nearcius o beacute com el
cognomen Neapolitanus102 Tres soacuten els personatges documentats que el porten PIR N n 28
(ad 66) CIL VI200029 i CIL IX491 (una dona) Drsquouna pagravetera de la forma M1532 ve un grafit
de propietat amb el nom C(aii) middot Caec(ilii)103 Un altre grafit similar es troba en una copa de
96 M P DE HOZ B DIacuteAZ ARINtildeO i A RIBERA op cit p 410-418 97 M P DE HOZ B DIacuteAZ ARINtildeO i A RIBERA op cit nuacutem 2 p 411-412 98 M P DE HOZ B DIacuteAZ ARINtildeO i A RIBERA op cit nuacutem 25 p 418 99 M P DE HOZ B DIacuteAZ ARINtildeO i A RIBERA op cit p 419-420 100 Es coneix un sisegrave grafit sobre una pagravetera de ceragravemica campaniana del taller de les petites estampilles de la
forma L27 (DIacuteAZ ARINtildeO C18) que esmentem aquiacute perograve no el tenim en consideracioacute en el recompte perquegrave srsquoha
datat en un moment molt anterior al periacuteode que estudiem a la primera meitat del segle III aC Per aquesta raoacute
eacutes possible que hom graveacutes les paraules abans que lrsquoobjecte arribeacutes a aquest territori Com en els casos posteriors
es tracta drsquouna marca de propietat que recorda que aquella peccedila era una pertinenccedila drsquoun C Acr El nomen no es
pot desenvolupar amb certesa ategraves que estan documentades fins a cinc gentes que comencen amb aquestes tres
lletres Acraia Acrasia Acricedia Acrisia i Acria B DIacuteAZ ARINtildeO op cit p111 amb la bibliografia anterior aplegada 101 DIacuteAZ ARINtildeO C21 102 B DIacuteAZ ARINtildeO op cit p 112 103 HEp 6 662 = DIacuteAZ ARINtildeO C19
201
campaniana A de la primera meitat del segle II aC que hauria pertangut a un Stai(i) middot
Epidi(ani)104 En aquest cas caldria pensar que el primer element eacutes el nomen de la gens Staia
si beacute hi ha la possibilitat que la lectura sigui Stat(i) de manera que faria referegravencia al gentilici
Statuius Statius o Statorius105 El segon seria el cognomen Epidianus que pren la forma drsquoun
derivat en -anus-ana a partir drsquoun gentilici quatre soacuten els documentats arreu de lrsquoimperi CIL
17225 CIL X802 831 i 939 que es concentren majoritagraveriament a Pompeia Pel que fa als dos
grafits restants apareixen gravats respectivament en una peccedila de campaniana A i una altra
de campaniana B i es redueixen en ambdoacutes casos a dues lletres que no permeten desenvolupar
els noms CR i AS106
Per acabar lrsquouacuteltima inscripcioacute drsquoaquesta egravepoca eacutes un altre grafit perograve a diferegravencia dels
anteriors no estagrave relacionat amb el moacuten productiu ni el mercantil sinoacute que teacute un caragravecter
votiu Es tracta de lrsquoepiacutegraf que un devot itagravelic Mrsquo Vibios gravagrave a les acaballes del segle III aC
en un carreu situat a la banda interior de la dita torre de Minerva de Tarraco107 En egravepoca
republicana el nomen Vibius estagrave testimoniat al Laci i la Campagravenia108 i tambeacute a Roma109 i
sembla que els oriacutegens del nom soacuten oscos110 de manera que probablement aquesta zona seria
el lloc de procedegravencia drsquoaquest home Amb tot recentment srsquoha proposat que podria tractar-
se drsquoun individu etrusc que vindria concretament de la localitat de Perusia111
En definitiva disposem de diverses inscripcions llatines amb una cronologia entre les
darreries del segle III aC i els dos primers terccedilos de la centuacuteria seguumlent de les quals gairebeacute
totes llevat drsquouna es troben en instrumenta domestica i assenyalen malgrat la seva modegravestia
lrsquoaparicioacute drsquoun sector social netament diferenciat de les poblacions nadiues drsquoorigen foragrave
centrat bagravesicament en interessos de caire econogravemic i constituiumlt fonamentalment per
explotadors dels recursos miners drsquoHispagravenia i productors i comerciants itagravelics A pragravecticament
104 DIacuteAZ ARINtildeO C20 105 B DIacuteAZ ARINtildeO op cit p 112 106 DIacuteAZ ARINtildeO C22 i C23 107 CIL I334491 cf B DIacuteAZ ARINtildeO op cit p 146-148 amb la bibliografia anterior aplegada Algunes observacions
interessants sobre la datacioacute de la torre a F CADIOU Hibera in terra miles Les armeacutees romaines et la conquecircte de
lrsquoHispanie sous la Reacutepublique (218-45 av J-C) Madrid 2008 p 337-338 108 AE 1980 228 i AE 1984 190 109 CIL I808 i AE 1980 1965 110 E BADIAN Foreign Clientelae (264-70 BC) Oxford 1958 p 308 J S HERNAacuteNDEZ ldquoLos Vibii Pac(c)iaeci de la Beacutetica
una familia de hispanienses mal conocidardquo Faventia 202 1998 p 168-171 111 M SORDI ldquoLa piugrave antica iscrizione latina in Hispaniardquo A SARTORI i A VALVO (eds) Hibera-Italia Italia-Hibera
Convegno internazionale di Epigrafia e Storia Antica Gargano-Brescia (28-30 aprile 2005) Brescia 2006 p 2
202
tots a meacutes a meacutes sersquols pot identificar mercegraves al fet drsquohaver-se conservat llurs noms cosa que
ha permegraves registrar fins a nou gentes diferents algunes meacutes ben conegudes i drsquoaltres menys i
fins i tot mirat en perspectiva podem arribar a veure com algunes drsquoaquestes famiacutelies
mantingueacute si no la seva presegravencia fiacutesica almenys els seus interessos a la Citerior al llarg del
temps
413 Epigrafies grega puacutenica i neopuacutenica
Els testimonis documentats drsquoepigrafia grega puacutenica i neopuacutenica112 soacuten marcadament
escassos encara meacutes concentrats geogragraveficament que els llatins i no solen aportar dades
drsquointeregraves per a lrsquoestudi de la societat Tant una com les altres estan representades
fonamentalment per esgrafiats marcats sobre peces de vaixella i marques amfograveriques de
produccions importades
Per una banda lrsquoepigrafia grega estagrave documentada de manera majoritagraveria a Empuacuteries
i els territoris del seu voltant (com lrsquoestabliment ibegraveric de Pontoacutes)113 perograve es tracta amb
frequumlegravencia de marques amfograveriques estampillades sobre contenidors drsquoorigen oriental
especialment de lrsquoilla de Rodes114 Tres petites plaques votives115 i diversos grafits considerats
112 Drsquoacord amb les precises consideracions de J Aacute Zamora (ldquoLa escritura en el periodo puacutenico tardiacuteo la epigrafia
neopuacutenica como producto histoacutericordquo B MORA i G CRUZ (coords) La etapa neopuacutenica en Hispania y el
Mediterraacuteneo centro occidental identidades compartides Sevilla 2012 p 116-121) els adjectius ldquopuacutenicrdquo i ldquoneopuacutenicrdquo
corresponen a dues grafies diferents per representar la llengua semita que parlaven els puacutenics Aquestes dues
formes drsquoescriptura tot i llurs denominacions no se succeiumlren lrsquouna a lrsquoaltra sinoacute que convisqueren al capdavall
la segona no deixava de ser una forma cursiva de la primera que si beacute en un principi srsquoemprava tiacutemidament sobre
suports epigragravefics (sobretot de caire puacuteblic) va anar guanyant terreny fins a introduir-srsquohi plenament
especialment despreacutes de lrsquoanorreament de Carthago i les consequumlegravencies que aquest fet comportagrave sobre
lrsquoadministracioacute de lrsquoestat cartaginegraves i lrsquoadquisicioacute i la transmissioacute del coneixement de lrsquoescriptura (J Aacute ZAMORA
ldquoLa escritura en el periodohelliprdquo p 135-138) 113 M GARCIacuteA SAacuteNCHEZ ldquoLrsquoepigrafia amfogravericardquo E PONS (dir) Mas Castellar de Pontoacutes (Alt Empordagrave) Un complex
arqueologravegic drsquoegravepoca ibegraverica (excavacions 1990-1998) Girona 2002 p 565-575 114 M ALMAGRO Las inscripciones ampuritanas griegas ibeacutericas y latinas Barcelona 1952 inscripcions gregues
nuacutems 29 p 43 i 33 p 45 M GARCIacuteA SAacuteNCHEZ ldquoEpigrafiacutea anfoacuterica griega de Empuacuteriesrdquo Pyrenae 30 1999 p 223-
242 I CANOacuteS Lrsquoepigrafia grega a Catalunya Debrecen 2002 Garciacutea Saacutenchez recull una vintena de segells marcats
sobre nanses drsquoagravemfores (especialment rogravedies) la major part de les quals haurien estat fabricades entre les uacuteltimes
degravecades del segle III aC i el primer quart del II aC i corregeix les lectures incorrectes de les dues marques
proporcionades per Almagro qui havia pres les indicacions del mes del calendari rodi en quegrave srsquohavien produiumlt
les agravemfores per patroniacutemics (inscripcions nuacutems 8 i 13 p 228 i 230 respectivament) 115 M ALMAGRO op cit inscripcions gregues nuacutem 9 10 i 11 p 24-26 I CANOacuteS op cit nuacutem 128 129 i 130 p 115-117
J DE HOZ HLPI II p 151
203
com a marques de propietari especialment gravats sobre vaixella de campaniana A i B116
completen les mostres epigragravefiques conegudes Altres grafits srsquohan localitzat escampats arreu
del territori117 del qual nomeacutes en destacarem un trobat als nivells fundacionals de Valentia
que ha conservat el nom sencer de qui caldria pensar era el propietari del bol de campaniana
B sobre el qual estava inciacutes un home anomenat Serapiacuteon118 Malauradament no disposem de
meacutes dades per esbrinar la seva situacioacute social econogravemica i juriacutedica Aixiacute mateix hom ha
atribuiumlt a lrsquoentorn de Sagunt la procedegravencia drsquouns glandes de plom que presenten a lrsquoanvers
breus inscripcions drsquoun sol mot119 La datacioacute dels projectils no es pot establir amb facilitat
ategraves que haurien estat localitzats al segle XIX i quedaren fora de context De tota manera
tenint en compte per una banda que ens estem referint a lrsquoextrem occidental del Mediterrani
i de lrsquoaltra que els epiacutegrafs grecs sobre els glandes tendeixen a desaparegraveixer arreu a les
darreries del segle II aC srsquoha proposat una cronologia de finals del segle III aC coincidint amb
el setge drsquoEscipioacute a la ciutat Aixiacute doncs els projectils haurien arribat portats per part de les
tropes auxiliars reclutades per Roma drsquoacord amb el dialecte que srsquoaprecia a les inscripcions
a lrsquoagraverea magnogrega En definitiva meacutes enllagrave de documentar la presegravencia de mercaderies
orientals i potser el pas drsquoauxilia reclutats a la Magna Gregravecia pel territori de la Citerior la
migrada epigrafia grega no permet anar meacutes enllagrave
Per altra banda la proporcioacute meacutes gran de documents epigragravefics puacutenics i neopuacutenics
pertany tambeacute a marques impreses incises o pintades sobre atuells ceragravemics importats ndash
116 I CANOacuteS op cit p 165-169 117 Nomeacutes per posar alguns exemples J FRANCEgraveS J VELAZA i N MONCUNILL ldquoLos esgrafiados sobre ceraacutemica de ca
nrsquoOliver (Cerdanyola del Vallegraves)rdquo PalHisp 8 2008 inscripcioacute 310 fig 10 p 222-223 i 234 i inscripcioacute 313 figs 13a
i 13b p 224 i 236 M P DE HOZ B DIacuteAZ ARINtildeO i A RIBERA op cit nuacutem 8 p 413 J A MIacuteNGUEZ i B DIacuteAZ ARINtildeO op
cit p 53 i nuacutems 37 i 38 p 76 118 M P DE HOZ B DIacuteAZ ARINtildeO i A RIBERA op cit nuacutem 1 p 410-411 Serapiacuteon eacutes un nom relativament frequumlent
documentat almenys des drsquoegravepoca helmiddotleniacutestica a Esciacutetia i Sinope (Vas Tolstoi 255 i CIA III 3633 2 = SEG XXVIII
309) A les dues darreres centuacuteries abans del canvi drsquoera estagrave testimoniat a Barka (Suppl Cir 211 bis 4) Salamina
(IG II2 10210 ndash2 ocurregravencies) Maroneia (IThrakAig E212 28 i IThrakAig E204 3 ndash2 ocurregravencies) Herakleia (AM 66
(1941) p 228-232 nuacutem 4 = FRA 2173 = IHeraclea p 159) i Paros (IG XII (5) 372) eacutes a dir nomeacutes a la conca oriental
del Mediterrani aixograve no obstant en una inscripcioacute localitzada a Pompeia i datada de manera imprecisa entre els
segles I aC i I dC srsquoesmenta a un Serapion (CIL IV 5260 5262 5277) el nom del qual apareix escrit ja amb alfabet
llatiacute 119 C ARANEGUI ldquoProyectiles de honda con epiacutegrafes griegos atribuidos a Saguntordquo Romula 2 2003 p 43-52 Altres
paralmiddotlels a M GUARDUCCI Epigrafia Greca II Roma 1969 p 516-524 i LrsquoEpigrafia Greca dalle origini al Tardo
Impero Roma 1987 p 238-239
204
especialment agravemforesndash120 sense que acabi de quedar clar si els antropogravenims que transmeten
pertanyien al productor del contenidor al del contingut o beacute al comerciant que els
transportava121 A meacutes de lrsquoagraverea de Carthago Noua122 tambeacute srsquohan localitzat marques de
productor o comerciant tant puacuteniques (particularment) com neopuacuteniques en punts molt
diversos de la geografia de la proviacutencia com lrsquoAlcuacutedia drsquoElx123 o el Puig de Sant Andreu
drsquoUllastret124 Poc aporten per tant al coneixement de la societat
42 LA NUMISMAgraveTICA
421 Alguns apunts sobre la introduccioacute de la moneda entre els ibers (segles V-III aC)
Tradicionalment hom ha considerat que la fabricacioacute de monedes per part de la
majoria dels pobles de la proviacutencia va estar molt relacionada amb la presegravencia dels romans i
les seves activitats militars pel territori peninsular raoacute per la qual sersquols atribueix la difusioacute de
la moneda i lrsquoestimulacioacute de lrsquoobertura de multitud de seques locals Aixograve no significa que amb
anterioritat a la irrupcioacute dels romans no srsquohagueacutes vist mai una moneda en aquest territori Per
comenccedilar tenim els dos establiments grecs a lrsquoextrem septentrional de la proviacutencia que
estaven avesats a emprar la moneda per fer transaccions comercials i que fruit del
desenvolupament drsquoambdues comunitats i drsquouna bona conjuntura econogravemica pogueren batre
llur propi numerari Primer fou Emporion a mitjan segle V aC la que comenccedilagrave a encunyar
moneda drsquoargent i meacutes tard a les darreries del IV o inicis del III aC la seva veiumlna Rhode feacuteu el
mateix125 Com eacutes logravegic els pobles nadius meacutes progravexims bagravesicament els indigets perograve de mica
120 W ROumlLLIG ldquoContribucioacuten de las inscripciones fenicio-puacutenicas al estudio de la protohistoria de Espantildeardquo G DEL
OLMO i M E AUBET (dirs) Los fenicios en la peniacutensula Ibeacuterica Vol II Sabadell 1986 p 54-55 M J FUENTES Corpus
de la inscripciones fenicias puacutenicas y neopuacutenicas de Espantildea Barcelona 1986 121 J Aacute ZAMORA ldquoPoenica Hispana I documentos epigraacuteficos fenicio-puacutenicos ineacuteditos mal conocidos o sujetos a
nuevo examen procedentes de la peniacutensula Ibeacuterica y su entornordquo Mainake 32 1 2010 p 341-342 122 J A BELMONTE ldquoDocumentacioacuten epigraacutefica fenicio-puacutenica en la Peniacutensula Ibeacuterica estado de la cuestioacutenrdquo G
CARRASCO i J C OLIVA (coords) El Mediterraacuteneo antiguo lenguas y escrituras Cuenca 2010 p 181 M J FUENTES
op cit inscripcioacute 138 p 69 J Aacute ZAMORA ldquoPoenica Hispana Ihelliprdquo p 337-341 123 M J FUENTES op cit inscripcions 0103 0104 i 0105 p 7-8 124 J A BELMONTE op cit p 171 125 M CAMPO ldquoEls inicis una moneda de colonitzadorsrdquo Hispagravenia el reflex de la moneda Cicle de conferegravencies
Barcelona 12-28 de novembre del 1990 a cura del Gabinet Numismagravetic de Catalunya Barcelona 1990 p 3-12 L
VILLARONGA Les monedes de plata drsquoEmporion Rhode i les seves imitacions De principi del segle III aC fins a
205
en mica tambeacute altres de contrades properes al mar tant del sud com del nord entraren en
contacte amb aquestes monedes per beacute que en aquells moments encara no les imitaren com
farien meacutes endavant per fer produccions progravepies i per tant cal pensar que no les empraven
per a les mateixes finalitats que els seus fabricants Una altra manera com els pobles indiacutegenes
havien conegut la moneda era a traveacutes del contacte amb altres mercaders orientals grecs i
fenicis126 que duien metalls encunyats o en forma de lingots juntament amb les seves
mercaderies En aquest sentit no hem drsquooblidar que a prop de les costes llevantines hi havia
lrsquoassentament fenici drsquoEbusus que a partir de la segona meitat del segle IV aC bateacute moneda de
bronze127
Amb tot als darrers anys srsquoestagrave posant en evidegravencia un fenomen que si no era paralmiddotlel
al contacte dels ibers amb el numerari helmiddotlegrave i fenici srsquoesdevingueacute no gaire meacutes tard i que
assenyala lrsquoapreciacioacute almenys per part drsquoalguns dels populi del valor dels metalls nobles ndash
essencialment lrsquoargentndash i el seu uacutes premonetari Ara com ara el cas meacutes ben estudiat eacutes el de
la Contestagravenia128 on hom ha comprovat que entre la composicioacute de diversos tresorets datats
al segle III aC hi havia nombrosos fragments de plata en brut (coneguts a la bibliografia
especialitzada amb el terme alemany Hacksilber) Aixograve per si sol nomeacutes indica que qui havia
acumulat els beacutens concedia un valor intriacutensec al metall Ara beacute en analitzar els retalls srsquoha
vist que el pes dels fragments malgrat la variabilitat tendeix a concentrar-se de manera molt
significativa al voltant drsquounes xifres molt determinades baixes i especialment a lrsquoentorn dels
3 g129 No es tracta per tant de simples acumulacions de metall noble sinoacute que la presegravencia de
Hacksilber que procura ajustar-se a un patroacute metrologravegic apunta a un uacutes de lrsquoargent com a mitjagrave
lrsquoarribada dels romans el 218 aC Barcelona 2000 M CAMPO ldquoLa moneda a Rhode produccioacute i circulacioacuterdquo A M
PUIG i A MARTIacuteN ORTEGA (dirs) La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt Empordagrave) Girona 2006 p 575-583 126 Aixiacute ho demostren troballes de numerari grec fenici i drsquoaltres procedegravencies en establiments ibers en
cronologies anteriors a finals del segle III aC com ara la moneda etrusca de la proviacutencia de Tarragona datada a
lrsquoentorn de les darreries del segle V i principis del IV aC (R M ASENSI ldquoUna moneda etrusca a la proviacutencia de
Tarragonardquo Faventia 12-13 1990-1991 p 175-179) cf P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetaria en la Tarraconense
mediterraacutenea Valegravencia 1982 127 C ALFARO ldquoLa moneda en las ciudades fenopuacutenicasrdquo Moneda i vida urbana V Curs drsquoHistograveria Monetagraveria
drsquoHispagravenia Barcelona 2001 p 30 M CAMPO ldquoEls inicishelliprdquo p 7 128 P P RIPOLLEgraveS i M del M LLORENS (coords) Arse-Saguntum Historia monetaria de la ciudad y su territorio
Sagunt 2002 P P RIPOLLEgraveS ldquoCuando la plata se convierte en moneda Iberia orientalrdquo M P GARCIacuteA-BELLIDO L
CALLEGARIN i A JIMEacuteNEZ DIacuteEZ (eds) Barter money and coinage in the ancient Mediterranean (10th-1st centuries
BC) Anejos de AEspA 58 2011 p 213-226 129 M GONZALBES i P P RIPOLLEgraveS ldquoCirculacioacuten y dispersioacutenrdquo P P RIPOLLEgraveS i M del M LLORENS (eds) Arse-
Saguntum Historia monetariahellip p 220-222
206
drsquointercanvi premonetari A banda dels contestans a lrsquoagraverea de la Indigegravecia srsquohan documentat
algunes ocultacions formades no nomeacutes per moneda sinoacute tambeacute per fragments drsquoargent ndash
alguns dels quals monetiformes perograve no encunyatsndash i petits lingots a partir del segle IV aC
com les de Pont de Molins (Girona) o Mas Castellar (Pontoacutes Girona)130 que assenyala un
proceacutes afiacute a lrsquoextrem nord-oriental del territori ja fos com a consequumlegravencia de la influegravencia
drsquoEmpuacuteries o drsquoun desenvolupament autogravenom indiget
Malgrat que per al cas concret dels ibers no disposem de cap notiacutecia transmesa pels
autors de lrsquoantiguitat que en faci referegravencia siacute que ens nrsquoha arribat una drsquoEstraboacute sobre els
pobles de la banda nord-occidental de la Peniacutensula131 que segurament es podria extrapolar
fent recular la cronologia a les comunitats drsquoaltres contrades Aixiacute mateix aquest eacutes un
fenomen molt ben testimoniat en altres cultures de lrsquoantiguitat des del Progravexim Orient fins a
Gregravecia132 Drsquoaquesta manera les primeres i meacutes antigues passes cap a la introduccioacute de la
moneda en el moacuten iber es donarien amb relacioacute al comerccedil ja fos per una tendegravencia fins a cert
punt comuna en el desenvolupament de les societats humanes per la influegravencia exercida pels
comerciants orientals avesats a utilitzar el metall amonedat o per una barreja drsquoambdoacutes
factors133 No es pot atribuir de cap manera a una casualitat que les primeres encunyacions del
territori apareguessin en centres que es distingien per la seva situacioacute costanera favorable a
les activitats mercantils Emporion primer i meacutes endavant Rhode i Arse
Perograve el volum i la profunditat del comerccedil individualment no expliquen lrsquoaparicioacute de
la moneda sinoacute que cal quelcom meacutes Segons P P Ripollegraves134 lrsquouacutes premonetari del metall ndashi el
consequumlent desenvolupament de la monedandash nomeacutes apareixeria en les comunitats amb una
organitzacioacute social poliacutetica i econogravemica que lrsquoafavoriacutes eacutes a dir aquelles que haguessin assolit
130 M CAMPO ldquoDinero de metal y moneda en territorio indigete el testimonio de Mas Castellar (siglos V-III aC)rdquo
F CHAVES i F J GARCIacuteA FERNAacuteNDEZ (eds) Moneta qua scripta La moneda como soporte de escritura Anejos de
Archivo Espantildeol de Arqueologiacutea 33 2004 p 346-348 P P RIPOLLEgraveS ldquoLas primeras acuntildeaciones griegas e ibeacutericas
de la peniacutensula Ibeacuterica formalizacioacuten del uso de la plata a peso Emporion y Arserdquo F CHAVES i F J GARCIacuteA
FERNAacuteNDEZ (eds) op cit p 335 131 ESTRABOacute 337 ἀντι δὲ νομίσματος οἱ λίαν ἐν βαθεῖ φορτίων ἀμοιβῇ χρῶνται ἢ τοῦ ἀργυροῦ ἐλάματος ἀποτέμνοντες διδόασι 132 J H KROLL ldquoThe monetary backgroud of early coinagerdquo W E METCALF (ed) The Oxford handbook of Greek and
Roman coinage Oxford 2012 p 33-37 133 En aquest sentit no es pot passar per alt que entre les ocultacions corresponents a la segona guerra puacutenica es
troben monedes partides per tal drsquoobtenir peces adequades al pes que hom necessitava (M GONZALBES i P P
RIPOLLEgraveS op cit p 224-228) 134 P P RIPOLLEgraveS ldquoCoinage and Identity in the Roman Provinces Spainrdquo C HOWGEGO V HEUCHERT i A BURNETT
Coinage and Identity in the Roman Provinces Oxford 2007 p 81 IDEM ldquoCuando la plata se conviertehelliprdquo p 223
207
uns models urbans desenvolupats Eacutes innegable que lrsquoaparicioacute de la moneda va lligada al
desenvolupament de les comunitats no pot eacutesser una simple coincidegravencia que al mateix
temps que Arse comenccedilagrave a batre el seu propi numerari a la segona meitat del segle IV aC135
srsquoesdevingueacutes un proceacutes drsquoexpansioacute urbaniacutestica que potser marcava la formacioacute i
consolidacioacute drsquoun cos ciacutevic meacutes ampli i heterogeni136 En aquesta direccioacute apunta el fet que
entre les primeres emissions de la ciutat srsquoafegiacutes la llegenda arsesken al revers meacutes endavant
substituiumlda per arseetar arseetarkiterterer i arskitar137 noms que malgrat les variants
sempre farien referegravencia a la comunitat emissora Nomeacutes entre tot el numerari batut fins a
inicis del segle II aC srsquohan documentat dos antropogravenims aŕsbikis (a la sequumlegravencia
aŕsbikisteekiar present en dracmes) i etebanar (present en hemiogravebols) que en tots els casos
soacuten esmentats als anversos i sense que la seva presegravencia vagi en detriment del nom de la
comunitat que segueix ben visible al revers Aquests noms especialment en el primer cas on
es pot reconegraveixer la foacutermula NP + te + ekiar que srsquoha interpretat com una manera drsquoindicar
lrsquoautoria138 fa pensar que estan fent referegravencia a les persones encarregades de lrsquoemissioacute El
problema amb tot eacutes que no queda clar si es tractaria drsquoalguna mena de magistrats que
assumirien lrsquoencunyacioacute o si seria meacutes tost la signatura dels artesans que se nrsquoocuparen139 Meacutes
avall reprendrem aquesta quumlestioacute amb meacutes profunditat
Aixiacute doncs quan els romans arribaren a la Peniacutensula el metall encunyat no era
quelcom habitual entre la immensa majoria dels seus habitants perograve tampoc es pot dir que
fos del tot desconegut principalment als territoris meacutes propers al litoral on no tan sols els
nadius lrsquohavien vist sinoacute que fins i tot en casos de persones cal pensar drsquouna posicioacute social
elevada lrsquoarribaven a posseir i atresorar com testimonien els diversos tresorets documentats
entre finals del III i els primers anys del II aC en establiments indiacutegenes com Ullastret
135 Malgrat que les primeres emissions srsquohavien situat tradicionalment dins del primer quart del segle III aC (uid
M P GARCIacuteA-BELLIDO i C BLAacuteZQUEZ Diccionario de cecas y pueblos hispaacutenicos Volumen II catalogo de cecas y
pueblos Madrid 2001 p 37-38) meacutes recentment P P Ripollegraves ha assenyalat una cronologia notablement meacutes
alta P P RIPOLLEgraveS ldquoLa ordenacioacuten y la cronologiacutea de las emisionesrdquo P P RIPOLLEgraveS i M del M LLORENS (coords)
op cit p 275-280 136 P P RIPOLLEgraveS ldquoCuando la plata se conviertehelliprdquo p 220 137 J VELAZA ldquoLas inscripciones monetariasrdquo P P RIPOLLEgraveS i M del M LLORENS (coords) op cit p 129-134 P P
RIPOLLEgraveS ldquoLa ordenacioacuten y la cronologiacuteahelliprdquo p 276-282 138 J FERRER ldquoIbegraveric tagiar Terrissaireshelliprdquo p 81-93 139 J VELAZA ldquoLas inscripciones monetariasrdquo p 135-136
208
(Girona)140 on fins ara srsquohan trobat dues ocultacions de moneda emporitana ndashla darrera no
per casualitat al gran edifici de la zona 14ndash141 Puig Castellar de Santa Coloma de Gramanet
(Barcelona)142 Tivissa (Tarragona)143 Xest (Valegravencia)144 Plana drsquoUtiel (Valegravencia)145 Moixent
(Valegravencia)146 Escuera (Alacant)147 o Mazarroacuten (Muacutercia)148
422 Un canvi de rumb Roma i lrsquoexpansioacute de les seques indiacutegenes
A les darreries de la tercera centuacuteria149 ja amb els romans presents al territori que ben
aviat passaria a ser la Citerior es posaren en funcionament set (o vuit) tallers indiacutegenes meacutes
que imitaren models emporitans i massaliotes per emetre la seva progravepia moneda de plata i
140 P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetaria en la Tarraconense mediterraacutenea p 56 M CAMPO ldquoTesoro de dracmas
emportianas hallado en el Puig de Sant Andreu (Ullastret) II Estudio de las monedasrdquo Numisma 251 2007 p
65-78 F CODINA A MARTIacuteN i G DE PRADO ldquoExcavacioacute dels nivells fundacionals i precedents de la zona 14 a
lrsquooppidum del Puig de Sant Andreu (Baix Empordagrave) anys 2006 i 2007rdquo Novenes Jornades drsquoArqueologia de les
Comarques Gironines LrsquoEscala-Empuacuteries 2008 p 99-116 141 Al respecte de lrsquoanomenada zona 14 del Puig de Sant Andreu uid infra el cap 52 Un dels tresorets estava
constituiumlt per unitats i divisors i lrsquoaltre iacutentegrament per cinquanta-quatre dracmes 142 Aquiacute aparegueacute un conjunt de meacutes de dos centenars de monedes emporitanes (P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten
monetariahellip p 47-48) 143 Hom hi coneix un dipogravesit de numerari de diversa procedegravencia (tres monedes emporitanes catorze que les
imiten set de Roma dues de Massagravelia i dues meacutes drsquoArse) i un altre format per nou monedes drsquoimitacioacute
emporitana i vuit de romanes (P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetariahellip p 52-54) 144 Srsquohi documentagrave un conjunt de vint-i-cinc monedes hispanocartagineses tres drsquoEmpuacuteries quatre imitacions
una de Roma una altra de Massagravelia i una meacutes drsquoArse (P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetariahellip p 32-33) 145 En aquest establiment es trobaren trenta-una monedes drsquoEmpuacuteries dues de Roma tres de Massagravelia tretze de
procedegravencia galmiddotla i dues de la Mediterragravenia central (P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetariahellip p 46-47) 146 A Moixent es descobriacute un conjunt de cent tretze monedes hispanocartagineses vint-i-nou drsquoemporitanes i una
de romana (P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetariahellip p 44-45) 147 Srsquohi localitzagrave una ocultacioacute formada per cinquanta-dues monedes hispanocartagineses (P P RIPOLLEgraveS La
circulacioacuten monetariahellip p 36) 148 Hom hi documentagrave un tresoret constituiumlt per vuitanta-cinc peces de moneda hispanocartaginesa (P P
RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetariahellip p 44) 149 A lrsquohora de fixar un moment a partir del qual comenccedilaren a obrir-se els tallers que encunyaren moneda amb
llegenda ibegraverica hi ha hagut algunes discrepagravencies relacionades amb la funcioacute que els diversos autors i autores
els atribuiumlen Aixiacute srsquoha proposat des de lrsquoendemagrave de la guerra puacutenica fins al voltant de lrsquoany 180 aC o agravedhuc meacutes
tard Vid F LOacutePEZ SAacuteNCHEZ ldquoMoneda ibegraverica y hospitiumrdquo XIII Congreso Internacional de Numismaacutetica Madrid
2003 Actas Madrid 2005 p 511
209
fins i tot en alguns casos de bronze Saitabi150 Tarakon i Kese151 Iltirta152 i Iltirka153 A aquestes
encara nrsquohem drsquoafegir tres meacutes que completen la nogravemina dels tallers inicials que bateren
argent imitant el numerari emporitagrave exclusivament en aquest curt periacuteode de temps Barkeno
(associada a lrsquoestabliment laietagrave de Montjuiumlc Barcelona)154 Kertekunte i Etokisa (o
Bastogisa)155 Rhode en canvi a finals del III aC batia les darreres monedes fraccionagraveries de
150 Saitabi bateacute didracmes i hemidracmes amb la llegenda ibegraverica śaitabietar (P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten
monetariahellip p 265 M SOLER ldquoLa moneda dels ibers un moacuten uniformerdquo Hispagravenia el reflex de la moneda Cicle de
conferegravencies Barcelona 12-28 de novembre del 1990 a cura del Gabinet Numismagravetic de Catalunya Barcelona 1990
p 21-32 CNH p 314-315 M CAMPO ldquoLes primeres monedes dels ibers el cas de les imitacions drsquoEmporionrdquo La
moneda en la societat ibegraverica II Curs drsquoHistograveria Monetagraveria drsquoHispagravenia 26 i 27 de novembre de 1998 a cura del
Gabinet Numismagravetic de Catalunya Barcelona 1998 p 29) 151 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalanes una siacutentesirdquo Fonaments 3 1982 p 136 i 147-154 P P RIPOLLEgraveS
La circulacioacuten monetariahellip p 374 L VILLARONGA ldquoLes dracmes ibegraveriques de Tagraverracordquo Faventia 10 1988 p 143-
152 J M GURT ldquoLa segona guerra puacutenica vers una nova economia monetagraveriardquo Hispagravenia el reflex de la moneda
Cicle de conferegravencies Barcelona 12-28 de novembre del 1990 a cura del Gabinet Numismagravetic de Catalunya
Barcelona 1990 p 17 M SOLER ldquoLa moneda dels ibers un moacuten uniformerdquo p 21-25 CNH p 158-160 Pel que fa a
Kese habitualment srsquoacceptava que comenccedilagrave les seves primeres encunyacions amb unes dracmes que es
caracteritzen per la llegenda ibegraverica tarakonsalir que hauria caigut en desuacutes poc abans de 211 aC amb les
seguumlents emissions ja de bronze en les quals la llegenda igualment ibegraverica canviagrave per kese tanmateix en els
darrers anys noves dades (A PEacuteREZ ALMOGUERA ldquoLas monedas con nombres de eacutetnicos del s II aC en el nordeste
peninsular iquestReflejo de posibles circunscripciones iquestcivitates con doble nombrerdquo AEspA 2008 81 p 53) fan
dubtar drsquoaquesta evolucioacute ja que sembla que les monedes amb la denominacioacute kese podrien eacutesser
contemporagravenies o fins i tot un xic meacutes antigues que les altres de manera que no acaba de quedar clar si Tarakon-
Kese seria la mateixa localitat amb dos noms o beacute dos assentaments diferents Potser es tracta drsquoun cas similar al
plantejat per a Arse i el topogravenim grec testimoniat en un plom drsquoEmpuacuteries Σαίγανθα que srsquohan interpretat com
dues denominacions que farien referegravencia a un mateix indret perograve distingint dos nuclis diferents essent el primer
progravepiament el nom de lrsquoassentament iber i el segon el de lrsquoestabliment orientat al comerccedil i localitzat al Grau Vell
(A J DOMIacuteNGUEZ MONEDERO ldquoSagunto el emporion de Arse punto de friccioacuten entre las poliacuteticas de Roma y
Cartago en la peniacutensula Ibeacutericardquo CuPAUAM 37-38 2011-2012 p 395-417) Drsquoaquesta manera Kese identificaria
lrsquooppidum cessetagrave i Tarakon topogravenim testimoniat en fonts gregues amb la denominacioacute Ταρράκων (Estraboacute 347)
designaria tambeacute lrsquoestabliment portuari (I ARRAYAacuteS Morfologiacutea histoacuterica del territorio de Tarraco siglos III-I aC
Barcelona 2005 p 25-27 un interessant estat de la quumlestioacute general es pot trobar a M PREVOSTI ldquoLa ciutat de
Tarraco entre nucli urbagrave i territorirdquo M PREVOSTI i J GUITART (dirs) Ager Tarraconensis 1 Aspectes histograverics i marc
natural Tarragona 2010 p 25-111) Tanmateix a diferegravencia drsquoArse aquest argument no serveix per explicar per
quegrave ambdoacutes nuclis bateren moneda simultagraveniament 152 Iltirta encunyagrave imitacions de monedes emporitanes i massaliotes de plata i poc despreacutes comenccedilagrave a batre
monedes de bronze tant unitats com divisors ndashmeitats i quartsndash amb la llegenda ibegraverica iltirta (P P RIPOLLEgraveS
La circulacioacuten monetariahellip p 510 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 155-160 M SOLER op cit
p 21-22 i 26 A BELTRAacuteN ldquoCuestiones generales sobre hallazgos de moneda ibeacuterica en la Peniacutensulardquo Tresors del
moacuten antic VII Cicle de conferegravencies Barcelona del 14 al 30 de novembre de 1994 a cura del Gabinet Numismagravetic de
Catalunya Barcelona 1994 p 71 CNH p 175-176 M GOMIS ldquoAlgunes quumlestions sobre produccioacute monetagraveria a la
proviacutencia Citerior (segles III-I aC)rdquo La moneda en la societat ibegraverica II Curs drsquoHistograveria Monetagraveria drsquoHispagravenia 26 i
27 de novembre de 1998 Barcelona 1998 p 95 153 Iltirka comenccedilagrave a produir tiacutemidament dracmes i divisors A PEacuteREZ ALMOGUERA ldquoLa ceca de iltirka (iltirkesken)
a la luz de los nuevos datos analiacuteticosrdquo RAP 21 2011 p 58 (amb la bibliografia anterior aplegada) La localitzacioacute
drsquoaquesta seca eacutes desconeguda perograve lrsquoautor aporta algunes dades que sense ser del tot fermes apunten que
Iltirka podria situar-se a la zona del Baix Ebre 154 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 167-169 155 M CAMPO ldquoLes primeres monedes dels ibershelliprdquo p 27-47 P OTINtildeA i J RUIZ DE ARBULO ldquoDe Cese a Taacuterraco
Evidencias y reflexiones sobre la Tarragona ibeacuterica y el proceso de romanizacioacutenrdquo Empuacuteries 52 2000 p 115
210
bronze despreacutes drsquouna centuacuteria de meacutes o menys esplendor durant la qual havia fabricat les
seves progravepies dracmes156
Tot i aquests inicis de la produccioacute monetagraveria la distribucioacute de lrsquoobertura i
desenvolupament de les seques nadiues assenyala que la presegravencia romana estimulagrave en el
transcurs de la guerra contra els cartaginesos la produccioacute de moneda local tant als tallers
existents (especialment Empuacuteries) com en nombrosos de nous que srsquoanaren obrint a mesura
que la conquesta del territori anava avanccedilant vers lrsquointerior peninsular El que no estan tan
clares soacuten les motivacions precises que menaren a aquesta situacioacute Un dels arguments meacutes
acceptats157 eacutes que els romans incentivaren la produccioacute de moneda local sobretot drsquoargent
per tal de financcedilar les guerres cosa que incloiumla ndashperograve sense limitar-se nomeacutes a aixogravendash el
pagament de les soldades a les tropes ja fos als legionaris als auxilia indiacutegenes o a tots
plegats158 Drsquoaquesta manera malgrat que els romans portaven monedes progravepies i que fins i tot
de manera molt puntual encunyaren victoriats i altres valors a la Peniacutensula159 no eren
suficients per satisfer tots els pagaments els quals a meacutes atesa la distagravencia fins a Roma
podien endarrerir-se i generar descontentament entre la soldadesca160 De fet es pot seguir
lrsquoavenccedil de les legions observant la distribucioacute de les seques al llarg del temps a meacutes tambeacute es
pot veure com un cop els exegravercits es trobaven ja a una certa distagravencia de les seques aquestes
deixaven drsquoencunyar argent per deixar drsquoemetre moneda o beacute per batrersquon nomeacutes de bronze161
Aquesta hipogravetesi amb tot srsquoha matisat recentment F Cadiou tot i acceptar la cronologia alta
per a lrsquoinici de la fabricacioacute de numerari drsquoargent entre els ibers ha recordat que els soldats al
servei de lrsquoexegravercit de Roma no tenien encara aleshores lrsquohagravebit de percebre la soldada en plata
156 L VILLARONGA Les monedes de plata drsquoEmporion Rhodehellip M CAMPO ldquoLa moneda a Rhode produccioacute i
circulacioacuterdquo 157 T NtildeACO Vectigal incertum Economiacutea de guerra y fiscalidad republicana en el occidente romano Su impacto
histoacuterico en el territorio 218-133 aC Oxford 2003 p 218-221 (conteacute la bibliografia anterior sobre les diverses
argumentacions al voltant de lrsquoaparicioacute de la moneda a la Peniacutensula) 158 M GONZALBES i J M TORREGROSSA ldquoDe Iberia a Hispania Plata dracmas y denarios entre los siglos VI y I aCrdquo
APL 30 2014 p 290 159 M CAMPO ldquoLes emissions militars de la Repuacuteblica el cas drsquoHispagraveniardquo Roma moneda i societat Cicle de
conferegravencies Barcelona 11-27 de novembre del 1991 a cura del Gabinet Numismagravetic de Catalunya Barcelona 1991
p 4 160 Com passagrave lrsquoany 206 aC entre una part dels soldats que Escipioacute tenia acantonats a les ribes del Sucro (LIVI 2824-
29) 161 M GOMIS ldquoAlgunes quumlestions sobre produccioacute monetagraveria a la proviacutencia Citerior (segles III-I aC)rdquo p 95 F
BELTRAacuteN ldquoDe nuevo sobre el origen y la funcioacuten del lsquodenario ibeacutericorsquordquo La moneda en la societat ibegraverica II Curs
drsquoHistograveria Monetagraveria drsquoHispagravenia 26 i 27 de novembre de 1998 Barcelona 1998 p 113-114
211
sinoacute en bronze162 Per la seva banda Gonzalbes i Torregrossa han cridat lrsquoatencioacute sobre el fet
que els legionaris solien eacutesser pagats en el moment que es llicenciaven i per tant quan
retornaven cap a Itagravelia perograve en canvi no srsquohan documentat denaris ibegraverics a la peniacutensula
veiumlna163
Un altre argument164 ha associat tradicionalment lrsquoobertura de tallers monetaris a una
implantacioacute des dels primers temps de presegravencia romana a la Peniacutensula drsquouna suposada
fiscalitat que els romans exigien si no totalment almenys siacute de forma parcial en metagravelmiddotlic
Tanmateix srsquoha demostrat165 que eacutes insostenible la idea drsquoun sistema fiscal tan madur com es
pressuposava per a un moment tan primerenc en el qual Roma encara no havia generat cap
model de gestioacute per als territoris i pobles annexionats Meacutes aviat cal considerar que el que hi
havia aleshores era una fiscalitat de guerra puntual lligada particularment a les deditiones
dels sotmesos a lrsquoobtencioacute de botins i en definitiva als drets que la victograveria concedia als
vencedors sobre els venccediluts En cap cas es pot parlar encara drsquouna exigegravencia regular
continuada i ben organitzada de tributs i per tant no es pot associar mecagravenicament lrsquoaparicioacute
de les seques ibegraveriques amb una suposada exigegravencia de tributacioacute en metagravelmiddotlic tenint en
compte a meacutes a meacutes que la major part drsquoaquests pobles entre finals del segle III i principis del
II aC i encara durant la resta drsquoaquesta centuacuteria tenien acceacutes restringit a la moneda i molt
menys lrsquoempraven com estaven habituats els romans166
Aixiacute doncs tot i que la creacioacute i el desenvolupament de les seques locals des dels
darrers anys del segle III aC mostren una relacioacute forccedila estreta amb la presegravencia i lrsquoavenccedil de les
tropes romanes les raons ndashmeacutes que no pas la raoacute en singularndash que les expliquen han drsquoeacutesser
meacutes complexes i segurament no deuen eacutesser ben beacute les mateixes a tot arreu Sigui com sigui
hi ha un aspecte que cal remarcar el fet que Roma permeteacutes que els ibers primer i despreacutes
els celtibers encunyessin moneda estagrave parlant drsquoun tracte fins a cert punt privilegiat de les
comunitats que nrsquoemetien en primer lloc perquegrave lrsquoencunyacioacute depenia de lrsquoautoritat del
162 LIVI 40354 M H CRAWFORD Coinage and Money under the Roman Republic London 1985 p 95 F CADIOU
Hibera in terra miles Les armeacutees romaines et la conquecircte de lrsquoHispanie sous la Reacutepublique (218-45 av J-C) Madrid
2008 p 518-519 i 527-529 163 M GONZALBES i J M TORREGROSSA op cit p 304 164 T NtildeACO ibid P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetariahellip p 410-411 F BELTRAacuteN op cit p 112-115 P OTERO ldquoUso
y funcioacuten de las monedas ibeacutericasrdquo La moneda en la societat ibegraverica II Curs drsquoHistograveria Monetagraveria drsquoHispagravenia 26 i
27 de novembre de 1998 Barcelona 1998 p 128-129 165 T NtildeACO Vectigal incertumhellip 166 T NtildeACO Vectigal incertumhellip
212
governador provincial167 i en segon lloc perquegrave els romans en general tendiren al tancament
de les seques drsquoaquells indrets que quedaven sota llur control (eacutes el cas de Macedogravenia Corint
i la Lliga Aquea Carthago o totes les seques italianes que encunyaven argent llevat de Roma)
perograve al mateix temps estimularen la produccioacute de les comunitats que els eren aliades168 amb
la qual cosa introduiumlren diferegravencies de categoria entre els diversos assentaments aquest fet
potser es pot llegir com lrsquoexistegravencia de nuclis on hi havia unes elits que havien resultat meacutes
privilegiades que les drsquoaltres
Aixiacute a principis del segle II aC lrsquoactivitat dels tallers existents continuagrave amb algunes
diferegravencies quant als metalls i als valors emesos Drsquoaquesta manera la seca drsquoEmporion emeteacute
les darreres dracmes i tot seguit comenccedilagrave a encunyar asos i divisors de bronze amb la
llegenda ibegraverica untikesken169 No deixa drsquoeacutesser curioacutes constatar el fet que malgrat haver estat
una fidel aliada Emporion veieacute com Roma clausuragrave les emissions de plata i nomeacutes li permetia
batre bronze ja no amb llegenda grega sinoacute exclusivament ibegraverica Drsquoentrada aixograve es podria
veure com un sorprenent tracte desfavorable perograve segurament no ho fou tant si tenim en
compte que drsquoaleshores enccedilagrave lrsquoestabliment es beneficiagrave drsquouna activitat comercial que no
havia experimentat mai abans (ni tampoc despreacutes)170 Per la seva banda Kese seguiacute batent
argent aixiacute com bronze171 A meacutes en aquells moments tambeacute feacuteu acte de presegravencia una nova
seca a la zona ausetana Ausesken172
En el transcurs de la primera meitat del segle II aC a les seques existents173 sersquols uniren
una desena meacutes Vuit comenccedilaren batent bronze i nomeacutes dues al costat drsquoaquest aliatge
167 P P RIPOLLEgraveS ldquoCoinage and Identityhelliprdquo p 79-93 168 L VILLARONGA Denarios y quinarios ibeacutericos Estudio y catalogacioacuten Barcelona 1995 p 14-15 T NtildeACO Vectigal
incertumhellip p 212-215 169 CNH p 140 i ss L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 140-141 F BELTRAacuteN ibid 170 J BURCH et al ldquoLa siacutentesirdquo p 106-108 171 Tot i mantenir lrsquoencunyacioacute de la plata en aquests moments canviaren les peces i els valors ategraves que comenccedilagrave
a emetre denaris i quinaris les produccions de bronze prengueren forma drsquoasos i divisors (L VILLARONGA ldquoLes
seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 147-154 CNH p 160-161) 172 Ausesken srsquoestrenagrave directament amb emissions de bronze tant drsquoasos com drsquounitats i de divisors (L
VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 163-165 CNH p 185) 173 Entre els tallers preexistents cal destacar els canvi esdevinguts al de Kese que deixagrave drsquoemetre moneda drsquoargent
per dedicar-se nomeacutes a batre asos i divisors (CNH p 162-165) i al drsquoIltirta que continuagrave produint plata i bronze
si beacute seguint la metrologia romana de manera que emeteacute denaris i quinaris i asos i divisors respectivament (L
VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 155-160 CNH p 176-178)
213
encunyaren tambeacute argent Entre les primeres hi havia Laiesken174 Arketurki175 Abariltur176
Seteisken177 Kelse178 i els tallers que en aquests moments comenccedilaren a activar-se a les terres
celtibegraveriques A mitjan segle II aC la llista de seques srsquoampliagrave amb lrsquoobertura de tres nous
tallers179 Kili180 Basti181 i Kelin182 Per altra banda Arse183 comenccedilagrave a encunyar al costat de les
dracmes unitats i divisors de bronze mentre que Saitabi184 es dedicagrave exclusivament al bronze
amb els valors drsquounitats i divisors de la mateixa manera que Iltirka185 que seguia en
funcionament ara encunyant nomeacutes bronze amb els valors drsquounitats i divisors
El punt agravelgid pel que fa a lrsquoaparicioacute de seques esdevingueacute durant la segona meitat del
segle II aC ategraves que es documenten trenta-cinc nous tallers186 majoritagraveriament en terres
celtibegraveriques i bascones187 si beacute no totes tindrien continuiumltat meacutes enllagrave drsquoaquest periacuteode Eacutes el
174 Laiesken que possiblement era lrsquohereva directa del taller de Barkeno emeteacute tant asos com unitats de bronze
(L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 167-169 CNH p 191) 175 La localitzacioacute drsquoaquesta seca eacutes imprecisa si beacute sembla que caldria situar-la en el territori del baix Ebre
encunyagrave asos i divisors (L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 160-162 CNH p 182 cf M P GARCIacuteA-
BELLIDO i C BLAacuteZQUEZ Diccionario de cecashellip vol 2 p 31 on apunten la possibilitat que el taller es trobeacutes en un
espai diferent potser a la vora de la Seu drsquoUrgell o ala Ilergegravecia) 176 Tampoc es coneix la ubicacioacute drsquoaquest taller malgrat que tot apunta a algun punt de la costa catalana nomeacutes
se nrsquohan documentat divisors (L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 180-182 CNH p 203-204) 177 Seteisken se situaria en alguna localitzacioacute imprecisa de les terres aragoneses a prop de lrsquoEbre encunyagrave unitats
i divisors (CNH p 219) 178 Tambeacute Kelse (la futura Celsa del segle I aC situada a Velilla del Ebro Saragossa) emeteacute unitats i divisors (CNH
p 221-222) 179 Sense comptar els que srsquoobriren a la Celtibegraveria com Sesars Louitiskos i Oilaunikos (CNH p 209-210 275-276 i
277-278) 180 Situada a lrsquoEdetagravenia Kili emeteacute unitats (CNH p 318) 181 Tambeacute ubicada a lrsquoEdetagravenia es coneix tan sols per una uacutenica meitat de bronze (CNH p 319) 182 Localitzada al poblat de Los Villares de Caudete de Las Fuentes Valegravencia bateacute unitats de bronze nomeacutes durant
aquest periacuteode (CNH p 328) 183 CNH p 308-309 M GONZALBES i P P RIPOLLEgraveS ldquoCirculacioacuten y dispersioacuten p 243-248 184 CNH p 315 185 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 172-174 CNH p 200 186 Cal tenir en compte que no eacutes fagravecil establir amb precisioacute quines seques entren dins del nostre periacuteode i quines
en queden excloses perquegrave la cronologia de les emissions no estagrave del tot ben fixada (T NtildeACO Vectigal incertumhellip
p 218-221) i per tant hi ha la possibilitat que algunes de les esmentades a continuacioacute srsquoobriacutes en realitat despreacutes
de la fi de les guerres celtibegraveriques Aquest detall eacutes especialment important per a la quumlestioacute que presentarem
meacutes endavant dels magistrats monetaris la major part dels quals es documenten despreacutes de 133 aC 187 Com Bolskan (Osca) Belikio (situada segurament en territoris suessetans en contacte amb els sedetans) Iaka
(Jaca Osca) Sekia (Ejea de los Caballeros Saragossa) Tamaniu (La Muela de Hinojosa Terol) Borneskon (situada
en algun punt incert de la vall del Jaloacuten) Bursau (Borja Saragossa) Nertobis (possiblement Nertobriga entre Rica
i Calatorao Saragossa) Tabaniu (potser Deacutebanos Sograveria) Barskunes (situada a Navarra) Arsaos (tambeacute en algun
punt indeterminat de Navarra) Kaiskata (Cascante Navarra) Kueliokos (situada a lrsquoalt Ebre) Olkairun
Unanbaate (de situacioacute desconeguda dins dels territoris vascons) Tirsos (tambeacute de localitzacioacute inconeguda)
Ontikes (situada a lrsquoalt Aragoacute o a Navarra) Turiasu (Tarazona Saragossa) Arekorata Kalakorikos (la Calagurris
romana i actual Logrontildeo La Rioja) Kaisesa (potser Caesada Siguumlenza Guadalajara) Karalus (en algun punt
incert de la Celtibegraveria) Karaues (tambeacute en algun indret no localitzat de la Celtibegraveria) Konterbia Karbika (la
Segobriga llatina als Fosos de Bayona Huete Cuenca) Ekualakos (a lrsquoalt Duero) Erkauica (El Castro de Santaver
214
cas de seques com Masonsa188 Ore189 Lauro190 i Ieso191 Finalment un dels uacuteltims tallers a ser
obert fou el de Valentia192 que emeteacute asos i divisors amb posterioritat a la data de la seva
deductio lrsquoany 138 aC i en els quals apareixen identificats fins a vuit magistrats responsables
de les encunyacions
423 Lrsquoepigrafia monetagraveria
Deixant de banda el numerari batut a Emporion i Rhode que emprava la llengua i
lrsquoescriptura gregues en les seves llegendes consignant uacutenicament el nom de la comunitat
ciacutevica en genitiu plural ndashcom era habitualndash i lrsquoemegraves a Valentia que les escrivia en llatiacute la resta
de la moneda fabricada a la Citerior utilitzava el signari ibegraveric llevantiacute Gairebeacute tot el numerari
procedent de les seques indiacutegenes porta una llegenda molt simple formada tan sols per un
nom acabat en ndash(e)sken fet que ha portat a interpretar aquesta terminacioacute com una marca
de genitiu plural193 Aixiacute faria referegravencia a la moneda drsquoun populus determinat nomeacutes tarakon
i kese fugen de la norma i mantenen la denominacioacute de la seca sense cap flexioacute Si entenem la
moneda com el producte drsquouna comunitat ciacutevica aleshores potser hauriacuteem de matisar
lrsquoafirmacioacute anterior i no considerar les monedes progravepiament drsquoun populus sinoacute meacutes
especiacuteficament drsquouna ciutat Beacute eacutes cert que en general a cadascun dels pobles ibers
documentats (drsquohabitud pels escriptors de lrsquoantiguitat) els correspon alguna seca amb
lrsquoexcepcioacute dels ceretans probablement per les particulars caracteriacutestiques de la seva evolucioacute
histograverica194 Perograve aquests tallers es trobaven sempre en algun dels assentaments meacutes destacats
Cuenca) Titiakos (potser Tricio Logrontildeo) Varakos (la Vareia llatina i actual Varea Logrontildeo) com Usamus (la
llatina Uxama propera a Burgo de Osma Sograveria) i Urkesken (situada en algun indret entre Cuenca i Valegravencia)
CNH p 210-217 240-242 244-246 249-255 258-262 272-274 276-277 282-287 294 297-298 300 i 329 188 Situada en algun punt incert de les terres tarragonines nomeacutes emeteacute asos i divisors (L VILLARONGA ldquoLes seques
ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 154 CNH p 173) 189 Ubicada en territori ausetagrave encunyagrave unitats i divisors de bronze (L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques
catalaneshelliprdquo p 166-167 CNH p 189) 190 Identificada amb lrsquoestabliment de Llerona (Barcelona) bateacute unitats i divisors (L VILLARONGA ldquoLes seques
ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 174-176 CNH p 195-197) 191 Es correspon amb Guissona (Lleida) i comenccedilagrave en aquest periacuteode a emetre unitats (L VILLARONGA ldquoLes seques
ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 179-180 CNH p 199) 192 P P RIPOLLEgraveS La ceca de Valentia Valegravencia 1988 CNH p 317-318 193 L ABAD i M BENDALA ldquoUrbanismo y Ciudad de las formaciones ibeacutericas a la consolidacioacuten del modelo
romanordquo Actas del XXIII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Saragossa 1997 p 18 J DE HOZ ldquoEl complejo sufijal ndash
(e)sken de la lengua ibeacutericardquo PalHisp 2 2002 p 159-168 194 A PEacuteREZ ALMOGUERA ldquoLas monedas con nombres de eacutetnicoshelliprdquo p 67
215
on per una banda residiria el poder que es responsabilitzava de lrsquoemissioacute i en garantia
lrsquooficialitat i de lrsquoaltra cal pensar que seria meacutes fagravecil disposar dels mitjans per encunyar la
moneda Aixiacute mateix hi ha diversos territoris ocupats per un sol populus que comptaven amb
meacutes drsquouna seca Tot plegat voldria dir doncs que els tallers monetaris ibers del segle II aC es
trobaven repartits entre els nuclis indiacutegenes amb algun tipus drsquoimportagravencia tant aquells que
havien sobreviscut al tragravensit del segle III al II aC com els que srsquohavien desenvolupat per
substituir els vells centres abandonats en aquell moment Aixograve no obstant tampoc eacutes constant
a tot arreu a la Indigegravecia per exemple tota la produccioacute numismagravetica sempre restagrave
concentrada a lrsquoestabliment emporitagrave
Un fenomen que no srsquoaprecia en tot el nostre periacuteode perograve que siacute afecta just a
continuacioacute a finals del segle II aC les emissions drsquoalguns tallers ibegraverics concrets (Untikesken
i Arse)195 eacutes lrsquoaddicioacute drsquoantropogravenims En sentit estricte queda fora de lrsquoagravembit cronologravegic
drsquoaquest treball perograve com que creiem que eacutes important per la proximitat en el temps i per
tant perquegrave eacutes la consequumlegravencia de processos que srsquohan hagut drsquoanar gestant durant la resta de
la centuacuteria i que es poden relacionar amb les transformacions socials ens detindrem per fer
algunes consideracions
Frequumlentment hom els ha interpretat com els noms de suposats magistrats monetaris
indiacutegenes196 prenent com a paralmiddotlel els que apareixen al circulant romagrave La mencioacute dels
magistrats no era a Roma un costum massa antic197 no fou fins a inicis del segon decenni del
segle II aC que coincidint amb un moment de creixement de la produccioacute monetagraveria es
comenccedilaren a introduir siacutembols que identificaven els edils encarregats de les emissions o llurs
noms de manera abreujada Meacutes endavant pels volts de la quarta degravecada de la mateixa
195 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 146 196 Tots els noms documentats no nomeacutes estan escrits amb el semisilmiddotlabari ibegraveric sinoacute que soacuten clarament
indiacutegenes a Arse trobem la parella ikoŕbeleś i balkakaltuŕ (i ja al segle I aC biulakoś i balkakaltuŕ J VELAZA
ldquoLas inscripciones monetariesrdquo p 136-137) i a Untikesken eterter seste iskerbeles iltirarker i atabels Nomeacutes
dos antropogravenims drsquoaquesta darrera seca generen alguns dubtes al voltant de la seva filiacioacute luki i tiberi que en
algunes emissions figuren sols o beacute acompanyats drsquoalgun altre nom ibegraveric Efectivament srsquoassemblen de manera
sospitosa a praenomina llatins (Lucius Tiberius) tot i que cal tenir en compte que tambeacute poden eacutesser interpretats
drsquoaltres maneres ategraves que luki coincideix amb un nomen documentat a lrsquoagraverea de parla osca (J SILES ldquoIberismo y
latinizacioacuten nombres latinos y epiacutegrafes ibeacutericosrdquo Faventia 3 1981 p 106-113 M J PENA ldquoAlgunas observaciones
sobre la forma de los magistrades monetaries de eacutepoca republicanardquo M-P GARCIacuteA-BELLIDO i R M SOBRAL (eds)
La moneda hispagravenica Ciudad y territorio Anejos de AEspA 14 1995 p 275-279 BURCH et al ldquoLa siacutentesirdquo p 106)
en qualsevol cas eacutes temptador de veure-hi personatges romans o itagravelics involucrats en les encunyacions
indigetes 197 K W HARL Coinage in the Roman Economy 300 BC to AD 700 Baltimore 1996 p 46
216
centuacuteria els noms passaren a escriurersquos de manera completa Aixograve deixa per tant un lapse de
temps pel cap baix drsquouna trentena drsquoanys fins al moment drsquoaparicioacute del numerari indiacutegena
amb antropogravenims prou com perquegrave els ibers lrsquohaguessin pogut conegraveixer i emular el costum
Ara beacute fins a quin punt podem associar aquells noms amb els de magistrats El coneixement
que tenim del desenvolupament de lrsquoorganitzacioacute sociopoliacutetica dels ibers eacutes ndashllevat i de
manera molt limitada lrsquoexcepcioacute drsquoArsendash198 massa superficial com per afirmar lrsquoexistegravencia de
quelcom semblant a magistratures que a meacutes a meacutes tindrien al seu cagraverrec el proceacutes
drsquoencunyacioacute que no deixava drsquoeacutesser en molts casos una activitat introduiumlda recentment Per
descomptat a lrsquohora de plantejar una nova emissioacute de numerari era imprescindible designar
alguacute perquegrave sersquon responsabilitzeacutes perograve aixograve no significa necessagraveriament que aquestes
persones haguessin de detenir especiacuteficament una magistratura Fins i tot hi ha qui pensa que
aquestes llegendes estarien fent referegravencia meacutes que a magistrats drsquoextraccioacute indiacutegena als
artesans encarregats de la fabricacioacute dels encunys en tant que a vegades nomeacutes se nrsquoesmenta
un de sol i van acompanyats de foacutermules199 De tota manera pel que fa al primer argument el
cert eacutes que soacuten poques les monedes que duen nomeacutes un uacutenic antropogravenim (a Untikesken es
troben els semissos de tiberi perograve aquest mateix personatge es retroba en altres semissos i
quadrants al costat del nom drsquoun altre home com en les encunyacions romanes) i per altra
banda sense sortir de la proviacutencia a Emporiae tambeacute hi hauragrave algunes monedes amb les sigles
drsquoun sol magistrat (P F L per exemple) Pel que fa al segon argument fins que el coneixement
de les llenguumles ibegraveriques no permeti arribar a entendre millor les llegendes no sembla
concloent Tambeacute eacutes veritat que les seques on srsquohan documentat segraveries amb antropogravenims es
troben o beacute entre les meacutes antigues (Arse) o beacute entre les que havien tingut un contacte meacutes
antic amb la moneda i amb centres poliacuteticament meacutes desenvolupats (Untikesken) i que en un
o altre cas es tractava de comunitats complexes i amb uns trets especiacutefics i poc habituals en
el conjunt dels assentaments ibers Des drsquoaquest punt de vista es podria arribar a plantejar en
aquests establiments concrets lrsquoexistegravencia de quelcom similar a cagraverrecs puacuteblics tot i que a la
llum de les dades a lrsquoabast eacutes impossible de contrastar
198 LIVI 21131-142 199 Vid els comentaris que fa al respecte J VELAZA ldquoLas inscripciones monetariasrdquo p 134
217
Hi ha dos aspectes en relacioacute amb aquest tema que no deixen de cridar lrsquoatencioacute i que
potser van lligats El primer eacutes que les autoritats romanes permetessin als ibers incloure els
seus propis noms a les monedes tenint en compte que en aquells moments eren ben
conscients del seu poder propagandiacutestic Segurament el fet que els tallers que batien aquest
numerari es trobessin en zones controlades des de feia meacutes temps i on era meacutes difiacutecil que es
generessin amenaces contra Roma afavoria aquest fenomen Aixiacute mateix que els romans no
aturessin les emissions ens podria assenyalar que entre la poblacioacute indiacutegena hi havia alguns
membres ndashfossin o no magistratsndash privilegiats per les autoritats que tal vegada podien rebre
a manera de premi per alguna raoacute especial que sersquons escapa200 escriure el seu nom a les
monedes i que tota la comunitat (i altres allagrave on arribessin) ho veieacutes El segon eacutes que les
llegendes amb antropogravenims ibers semblen ndasha banda de les encunyacions antigues drsquoArsendash
concentrar-se exclusivament en aquest periacuteode per tot seguit desaparegraveixer Quan es
recuperin les encunyacions signades ben entrat el segle I aC les coses hauran canviat
radicalment ategraves que lrsquoalfabet emprat i els noms ja seran llatins201 Tenint present el context
general dels inicis de la darrera centuacuteria abans del canvi drsquoera no sembla forassenyat apuntar
a les guerres sertorianes i les seves consequumlegravencies com un factor rellevant en lrsquoestroncament
de les emissions ibegraveriques signades
Lrsquouacutenic taller de tots els inclosos dins del nostre periacuteode que bat un numerari en el qual
es reflecteixen sens cap mena de dubte noms de magistrats (en llatiacute) eacutes el de Valentia Dels
vuit coneguts (T Ahius T f202 T Atl203 L Coranius204 C Lucienus205 C Munius206 C Numisius207
L Tr208 i Trinius L f209) tots ells sempre identificats com a quumlestors als seus asos nomeacutes hi ha
un sol parell que havien tingut cura drsquoalguna emissioacute abans de 133 aC Es tracta dels dos
200 En lrsquohipotegravetic cas que hi hagueacutes una voluntat honoriacutefica al darrere drsquoaquestes emissions no ho sabriacuteem perquegrave
els dissenys soacuten exactament els mateixos que drsquoaltres drsquoanteriors i de posteriors 201 M A MARIacuteN op cit p 229 CNH p 224 nuacutem 18 19 20 21 22 23 i 28 p 225 nuacutem 24 25 26 27 28 i 29 i p 277
M M LLORENS La Ceca de Ilici Valegravencia 1987 p 94-96 202 CNH p 317 nuacutem 4 203 CNH p 317 nuacutem 6 204 CNH p 318 nuacutem 8 205 CNH p 317 nuacutem 1 206 CNH p 317 nuacutem 1 207 CNH p 318 nuacutem 8 208 CNH p 317 nuacutem 6 209 CNH p 317 nuacutem 4
218
magistrats encarregats de les encunyacions fundacionals pels volts de 138 aC o poc despreacutes210
C Munius i C Lucienus
Ambdoacutes personatges pertanyien a gentes que no sembla que fossin gaire influents i
encara menys en el nostre periacuteode Per una banda la gens Munia fou una famiacutelia que nomeacutes
donagrave a la Repuacuteblica un sol membre M Munius M f Lem que lrsquoany 129 aC esdevingueacute
senador211 Munius era un nomen progravepiament romagrave que srsquoestengueacute per la Campagravenia i el Samni
i en menor proporcioacute pel Laci Etruacuteria Lucagravenia i els territoris dels volscs212 Deixant de banda
el quumlestor de Valentia no es coneix a la Citerior republicana cap altre membre de la famiacutelia
per beacute que en egravepoca altimperial nrsquohi ha cinc de documentats entre Dertosa i Saguntum213 Per
altra banda el pes social i poliacutetic dels Lucienii sembla que com el dels anteriors fou molt escagraves
ategraves que tan sols es coneix un membre drsquoaquesta famiacutelia Q Lucienus qui tambeacute arribagrave a
senador lrsquoany 67 aC tal i com refereix Varroacute214 De fet aquest nomen seria de creacioacute recent i
tindria els seus oriacutegens en els territoris de parla osca i als pobles dels uolsci el marsii els
marracienii els paeligni i el Laci Lrsquoepigrafia eacutes molt parca en referegravencia a aquesta gens ja que
nomeacutes estagrave testimoniada en dos epitafis de Roma215 A la proviacutencia nomeacutes es coneix el quumlestor
de Valentia i ni durant la resta de lrsquoegravepoca republicana ni a la imperial nrsquohi ha cap altre de
documentat
424 El reflex de les elits ibegraveriques a les tipologies de les encunyacions indiacutegenes
Malgrat que despreacutes de la segona guerra puacutenica la fabricacioacute de moneda a les seques
de la proviacutencia esdevingueacute una potestat de Roma216 el disseny dels tipus restagrave en mans de les
seques cosa que srsquoha llegit com la possibilitat del gaudi de certa autonomia per part de les
210 M A MARIacuteN op cit p 152 P P RIPOLLEgraveS La Ceca de Valentia p 17 211 T R S BROUGHTON op cit vol 2 p 493 212 P P RIPOLLEgraveS La Ceca de Valentia p 17-18 213 A Dertosa es coneixen per a la segona meitat del segle I dC L Munius (AE 1985 626) i per a la segona meitat
de la centuacuteria seguumlent L Munnius L f Gal Placidus i el seu fill L Munnius L f Placidus (CIL II2 14 792 i CIL II2 14
793) A Saguntum estan documentats per al segle II dC Q Munnius Q f Graecus i el seu fill Q Munnius Q f
Graecianus (CIL II2 755) 214 VARROacute Re rust 251 T R S BROUGHTON op cit vol 2 p 492 215 P P RIPOLLEgraveS La Ceca de Valentia p 17 216 M GONZALBES i J M TORREGROSSA op cit p 302
219
comunitats ibegraveriques (i celtibegraveriques) sotmeses217 Aparentment les autoritats no van imposar
unes tipologies sinoacute que les deixaren a eleccioacute de cada comunitat emissora Vistes en conjunt
perograve srsquoaprecia una determinada homogeneiumltzacioacute amb uns dissenys tant drsquoanversos com de
reversos particularment de les unitats que es troben de manera reiterada a gairebeacute totes les
seques en el transcurs de llurs existegravencies218 Amb diverses variants a lrsquoanvers sol aparegraveixer un
cap masculiacute i al revers un genet219 No es tracta de models romans sinoacute que meacutes aviat cal anar
a buscar les fonts drsquoinspiracioacute en la cultura grecohelmiddotleniacutestica de fet sovint srsquohan proposat les
encunyacions de Hieroacute II de Siracusa (que al seu torn reproduiumlen models macedogravenics) com
a principal influegravencia220
El primer taller que feacuteu servir aquests tipus fou el de Kese i drsquoenccedilagrave drsquoaleshores els nous
que srsquoanaren obrint arreu del territori iber (aixiacute com al celtiber) els imitaren tot introduint
meacutes o menys variacions el cap amb barba o sense complementat amb un torques o una fiacutebula
anulmiddotlar i el genet portant una palma o una llanccedila Per explicar aquesta manca drsquooriginalitat es
pot pensar que ambdoacutes motius simbolitzaven per a tots aquells populi quelcom prou
important i apreciat com per adoptar-los ragravepidament i en tot cas adaptar-los amb lleugeres
manipulacions Perograve el fet que les mateixes tipologies srsquoestenguessin no nomeacutes entre les
comunitats ibegraveriques sinoacute tambeacute entre les celtibegraveriques i que fins i tot tant les unes com les
altres empressin el signari llevantiacute sense cap rastre de les modificacions constatades a la resta
de lrsquoepigrafia celtibegraverica per tal drsquoadaptar-lo a la fonegravetica de les llenguumles cegraveltiques ha fet
sospitar que la uniformitzacioacute podria respondre a una voluntat procedent de meacutes enllagrave de les
comunitats nadiues221 Drsquoacord amb aquest punt de vista doncs Roma siacute hauria influiumlt ndash
drsquoalguna manera poc clarandash en la tria dels dissenys per tal drsquoaconseguir un panorama meacutes
homogeni que respongueacutes a alguns motius de caire poliacutetic i econogravemic que els defensors
drsquoaquesta hipogravetesi perograve no poden precisar222 Una explicacioacute a aquest fenomen podria ser que
alguns dels artesans que intervenien directament en la fabricacioacute del numerari eren els
217 P P RIPOLLEgraveS ldquoCoinage and Identityhelliprdquo p 82-84 218 M P GARCIacuteA-BELLIDO i C BLAacuteZQUEZ Diccionario de cecas y pueblos hispaacutenicos Volumen I Introduccioacuten Madrid
2001 p 63-64 219 M ALMAGRO-GORBEA ldquoLa moneda hispaacutenica con jinete y cabeza varonil iquesttradicioacuten indiacutegena o creacioacuten
romanardquo Zephyrus 48 1995 p 235-237 220 M P GARCIacuteA-BELLIDO i C BLAacuteZQUEZ Diccionario de cecashellip vol 1 p 65 P P RIPOLLEgraveS ldquoThe ancient coinages of
the Iberian Peninsulardquo W E METCALF (ed) op cit p 364-365 221 M P GARCIacuteA-BELLIDO i C BLAacuteZQUEZ Diccionario de cecashellip vol 1 p 63-64 222 Ibid
220
mateixos i per tant crearien els encunys de les noves seques a partir dels tipus i les grafies que
coneixien223 Per acceptar aquesta proposta cal assumir lrsquoexistegravencia drsquohipotegravetics artesans
itinerants que o beacute acompanyarien les tropes o beacute serien cridats expressament quan les
circumstagravencies aixiacute ho requerissin
El significat drsquoambdoacutes tipus ha estat objecte de debat des de fa anys La testa masculina
srsquoha associat sovint amb el retrat drsquoalguna divinitat indiacutegena representada segons models
helmiddotleniacutestics224 Hegravercules (veient-hi una influegravencia puacutenica per la interpretatio de Melkart) Ares
o una deiumltat guerrera un deacuteu aquagravetic o un heroi fundador Amb tot tambeacute srsquohan donat
lectures meacutes profanes en considerar que podia tractar-se de la imatge drsquoalgun cabdill
guerrer225 Un referent proper es trobava a les emissions hispanocartagineses als anversos de
les quals una efiacutegie ambigua representava el cap drsquoHegraveracles-Melkart (com a divinitat poliacuteada
de Carthago) perograve al mateix temps podia ser llegida com un retrat idealitzat dels dinastes
bagravercides226 No seria res de massa estrany per tant que les comunitats ibegraveriques de la Citerior
fessin quelcom de semblant figurant una deiumltat que progressivament aniria derivant cap al
retrat del responsable de les encunyacions227 Per la seva banda al genet tambeacute sersquol relaciona
amb el moacuten diviacute i al mateix temps amb una simbologia privativa de les elits ibegraveriques i
celtibegraveriques228 anagraveloga a la iconografia drsquoalgunes esteles funeragraveries de manera que ens
trobariacuteem davant drsquoun heros equitans un avantpassat miacutetic o un aristogravecrata en apoteosi
Sigui com sigui la tipologia sembla vincular el disseny del numerari ibegraveric amb les
classes altes de les comunitats emissores Eacutes possible per tant que les imatges triades fossin
emprades pels membres drsquoaquelles elits com a element per legitimar i refermar llur posicioacute i
que nomeacutes petits perograve significatius detalls ndashcom per posar un exemple el llop en actitud de
submissioacute de les emissions drsquoIltirtandash229 distingissin les diferents seques
223 M GONZALBES i J M TORREGROSSA op cit p 304-305 224 F GIRAL ldquoEl lobo en las acuntildeaciones de Iltiŕta Imagen monetaria de un mitordquo Pyrenae 37 vol 2 2006 p 71-
82 M GONZALBES ldquoDivinitats i herois a les emissions iberes i celtiberes de la Citeriorrdquo M CAMPO (ed) Deacuteus i
mites de lrsquoantiguitat Lrsquoevidegravencia de la moneda drsquoHispagravenia Barcelona 2012 p 48-49 225 M GONZALBES op cit p 49 226 M ALMAGRO-GORBEA op cit p 239 227 M ALMAGRO-GORBEA op cit p 240-242 228 M ALMAGRO-GORBEA op cit p 246-247 M P GARCIacuteA-BELLIDO i C BLAacuteZQUEZ Diccionario de cecashellip vol 1 p
65 E SAacuteNCHEZ-MORENO ldquoCaballo y Sociedad en la Hispania ceacuteltica del poder aristocraacutetico a la comunidad
poliacuteticardquo Gladius 25 2005 p 237-264 P P RIPOLLEgraveS ibid M GONZALBES ibid 229 El llop srsquoha considerat tradicionalment com una mena drsquoanimal totegravemic que representaria la comunitat
ilergeta tot i que srsquohan proposat diverses interpretacions una de les darreres (F GIRAL op cit p 75-79) lrsquoha
221
43 RECAPITULACIOacute
Lrsquoepigrafia i la numismagravetica en conjunt forneixen algunes dades drsquointeregraves per
apropar-nos a lrsquoestudi de la societat i els seus canvis particularment amb relacioacute als sectors
privilegiats
Aixiacute les inscripcions llatines ajuden a aprofundir aspectes relacionats amb la poblacioacute
romanoitagravelica desplaccedilada a la Citerior ibegraverica la presegravencia sobre el territori lrsquoextraccioacute social
la gens a la qual hom pertanyia i a vegades tambeacute les motivacions que portaven a venir ndasho
almenys a tenir interessosndash a la Peniacutensula Aixiacute assenyalen malgrat la seva modegravestia
lrsquoaparicioacute drsquoun sector social netament diferenciat de les poblacions nadiues drsquoorigen foragrave
(procedent principalment drsquoagraverees del centre i el sud drsquoItagravelia) centrat bagravesicament en interessos
de caire econogravemic i constituiumlt fonamentalment per explotadors dels recursos miners
drsquoHispagravenia i productors i comerciants itagravelics A pragravecticament tots a meacutes a meacutes sersquols pot
identificar mercegraves al fet drsquohaver-se conservat llurs noms cosa que ha permegraves registrar fins a
nou gentes diferents algunes meacutes ben conegudes i drsquoaltres menys i fins i tot mirat en
perspectiva podem arribar a veure com algunes drsquoaquestes famiacutelies mantingueacute si no la seva
presegravencia fiacutesica almenys els seus interessos a la Citerior al llarg del temps
El cas meacutes ben conegut eacutes el de Carthago Noua i la seva agraverea metalmiddotliacutefera La presegravencia
dels recursos miners ja coneguts i explotats pels ibers primer i meacutes endavant tambeacute pels
cartaginesos suposagrave un notable pol drsquoatraccioacute per a tots aquells romans i itagravelics interessats a
arrendar-ne lrsquoexplotacioacute La produccioacute de plom implicava la generacioacute drsquoepiacutegrafs ategraves que les
peces de metall a les quals hom donava la forma de lingots eren estampillades amb uns
segells que marcaven el nom del propietari de lrsquoempresa minera corresponent Els
antropogravenims conservats fan referegravencia a ciutadans romans o itagravelics que serien els qui tenien
al seu cagraverrec lrsquoexplotacioacute de les mines Aixograve no obstant la profusa documentacioacute de lliberts i
llibertes a la ciutat amb els mateixos nomina des de les darreries del segle II aC fins a les
acaballes de lrsquoegravepoca republicana fan sospitar molt seriosament que qui srsquoencarregava
relacionat amb motius ideologravegics de manera que es tractaria drsquouna imatge que remetria a un mite protagonitzat
per un avantpassat heroiumltzat de lrsquoelit dirigent que hauria derrotat un llop Aixiacute lrsquoanimal venccedilut seria el que
apareixeria a les monedes
222
segurament de bell antuvi de lrsquoadministracioacute directa sobre el territori de les extraccions era
un conjunt de lliberts Atesa la continuiumltat dels noms de les mateixes gentes al llarg del temps
caldria pensar que aquests lliberts (i probablement tambeacute llurs famiacutelies) srsquoestablirien de
manera permanent a la proviacutencia i almenys en alguns casos sembla clar que anirien
progressant socialment com ho mostra el cas dels Aquinii un dels membres dels quals arribagrave
a detenir la meacutes alta magistratura municipal en un moment avanccedilat del segle I aC
A les nou gentes documentades a traveacutes de lrsquoepigrafia hem drsquoafegir les dues meacutes que
testimonia la primera segraverie drsquoencunyacions de Valentia que revela en la produccioacute de la
moneda local la participacioacute de membres de les classes altres de la cologravenia que detenien la
magistratura municipal de la quumlestura Drsquooriacutegens itagravelics (C Lucienus segur i molt
probablement tambeacute el seu colmiddotlega C Munius) pertanyien a gentes drsquoescassa importagravencia
tant de manera global en egravepoca republicana com de manera particular a la ciutat com ho
mostra el fet que a diferegravencia de les famiacutelies documentades a Carthago Noua no hi ha
testimoniada una continuiumltat ni al mateix assentament ni en cap altre indret de la proviacutencia
Per altra banda entre els ibers si beacute lrsquohagravebit de lrsquoescriptura sembla haver-se estegraves per
bona part de la poblacioacute (o si meacutes no la capacitat de traccedilar sobre els objectes personals els
signes que representaven els propis noms) observem un uacutes meacutes concentrat entre determinats
sectors socials principalment les elits i aquells que ndashsi no eacutes que eren els mateixos
aristogravecratesndash es dedicaven al comerccedil Pel que fa a lrsquoaristocragravecia hem vist que hi ha una relacioacute
entre els rics atuells amb textos i els agravembits on srsquoha reconegut la presegravencia de la noblesa
ibegraverica ja fossin espais domegravestics de representacioacute io cultuals La mateixa relacioacute sembla
retrobar-se en els monuments funeraris que denoten una progressiva permeabilitzacioacute a les
influegravencies de lrsquoepigrafia llatina i tambeacute molt probablement reflecteixen la transformacioacute que
experimentaven les classes altes ibegraveriques en el transcurs dels segles II-I aC a traveacutes dels canvis
en la iconografia de les esteles el pes concedit a les escriptures i a la introduccioacute de foacutermules
com el patroniacutemic En qualsevol cas tot apunta que les elits del nostre periacuteode aprofitaren els
textos com un recurs propagandiacutestic i drsquoautorepresentacioacute de la mateixa manera que
empraren la moneda Meacutes enllagrave de les funcions a quegrave hom destineacutes el numerari encunyat al
territori ibegraveric una cosa sembla segura la vinculacioacute amb els sectors socials alts indiacutegenes
Lrsquoencunyacioacute de circulant era un dret exclusiu de lrsquoautoritat romana la qual permetia en tot
223
cas que les comunitats indiacutegenes en batessin Dins drsquoaquestes comunitats aquells que
srsquoencarregarien de gestionar-ne la produccioacute serien amb tota probabilitat els membres de les
elits ja que eren els interlocutors dels romans Lrsquoaristocragravecia ibegraverica capacitada per fabricar
moneda ho aprofitaria com a instrument de propaganda i reafirmacioacute davant de la resta de la
poblacioacute (progravepia perograve tambeacute forana com demostra la circulacioacute monetagraveria) imprimint a
anversos i reversos unes imatges que remetien altra vegada a les elits miacutetiques histograveriques o
presents Malgrat que drsquoentrada podria semblar contradictori que els romans permetessin als
ibers fer uacutes drsquoiconografies (i meacutes excepcionalment llegendes amb noms drsquoindiacutegenes) que els
enaltien en realitat no ho eacutes tant es tractava de poblacions que havien quedat ben sotmeses
i les elits havien entegraves que els convenia contemporitzar amb els romans ategraves que aixograve els
garantia el manteniment de la seva posicioacute No suposaven en definitiva cap amenaccedila a
lrsquoautoritat de Roma A meacutes a meacutes si tenim en compte algunes de les segraveries lleugerament
posteriors drsquoUntikesken que inclouen antropogravenims sembla que si meacutes no de manera
ocasional personatges itagravelics podien intervenir en les encunyacions
224
225
5 EL REGISTRE ARQUEOLOgraveGIC
Els variats testimonis materials forneixen dades drsquointeregraves per a lrsquoestudi de la societat
A traveacutes de lrsquoanagravelisi de restes com les estructures drsquohagravebitat la seva naturalesa els materials
associats lrsquoorganitzacioacute territorial o els espais destinats a usos funeraris ens podem aproximar
a aspectes com el nivell i les condicions de vida de la gent el seu origen geogragravefic i la dispersioacute
de la poblacioacute sobre el territori o les funcions econogravemiques que duien a terme En definitiva
ajuden a definir els sectors privilegiats i no privilegiats del cos social les seves relacions i la
seva evolucioacute Afortunadament en les darreres degravecades el coneixement arqueologravegic del nostre
periacuteode srsquoha vist aprofundit gragravecies a lrsquoimpuls de la recerca com a consequumlegravencia en part de
la diversificacioacute dels interessos cientiacutefics i en part de la gran quantitat drsquointervencions que
srsquohan dut a terme de la magrave de la intensa activitat urbaniacutestica i constructiva dels anys anteriors
Aixiacute per exemple meacutes enllagrave drsquoampliar la informacioacute sobre els nuclis habitats hom srsquoha
interessat tambeacute pel moacuten rural que no havia cridat tradicionalment gaire lrsquoatencioacute dels
investigadors fins fa relativament poc temps atesa lrsquoaparent dificultat que suposa estudiar-lo
en la mesura que els indicis arqueologravegics soacuten forccedila modestos i fugissers i no sempre srsquoha
considerat convenient o interessant intervenir ja sigui a partir de sondejos o drsquoexcavacions en
extensioacute en aquest tipus drsquoestacions Per aixograve lrsquoexistegravencia de nombrosos jaciments de caragravecter
rural estagrave documentada nomeacutes a partir de troballes en superfiacutecie1 No obstant aixograve la
tendegravencia srsquoha anat invertint en els darrers anys en part pels mateixos avenccedilos produiumlts en la
recerca centrats en les anagravelisis de patrons drsquoocupacioacute i en un interegraves meacutes aprofundit en
jaciments rurals (alguns dels quals a hores drsquoara encara molt escassos han pogut eacutesser
excavats completament en extensioacute) i en part pels bons temps que ha viscut lrsquoarqueologia en
els dos decennis precedents quan de la magrave de les obres de grans infraestructures puacutebliques o
tambeacute drsquoobres de caire privat han sorgit moltes oportunitats per prospectar excavar i
documentar una notable quantitat drsquoestacions que han permegraves aplegar noves dades Tot
plegat ha significat un avenccedil considerable en aquest terreny malgrat que encara resta molt
1 C MATA A MORENO i D QUIXAL ldquoHaacutebitat agrario y paisajehelliprdquo p 42 J LOacutePEZ VILAR i M PREVOSTI ldquoEl poblament
rural del Camp de Tarragona en egravepoca tardorepublicana (segles II-I aC)rdquo Time of changes In the beginning of the
Romanization Studies on the rural world in the Roman period 5 2010 p 114 V REVILLA ldquoRural settlement in the
central litoral area and the interior regions of Catalonia in the 1st and 2nd centuries BCrdquo Time of changes In the
beginning of the Romanization Studies on the rural world in the Roman period 5 2010 p 71
226
per fer Un dels problemes principals eacutes com sol ser habitual la desigualtat del coneixement
que hom teacute arreu del territori mentre algunes zones concretes han estat explorades de
manera meacutes intensa drsquoaltres nrsquohan quedat meacutes excloses i al mateix temps no sempre la
informacioacute recuperada abasta una cronologia agravemplia de manera que podem trobar indrets
on el coneixement eacutes prou abundoacutes per a una egravepoca concreta mentre que el drsquouna altra eacutes
deficient
51 ESTABLIMENTS ROMANOITAgraveLICS
Quan examinagravevem la documentacioacute literagraveria hem vist que alguns testimonis
assenyalaven una arribada meacutes o menys nombrosa drsquoitagravelics en egravepoca republicana Tanmateix
el registre arqueologravegic ens mostra una presegravencia meacutes limitada i acotada drsquoimmigrants al sogravel
provincial ja sigui en establiments de caire temporal ndashbagravesicament campaments militarsndash o
permanent ndashfortificacions militars nuclis urbans bastits a la vora de vells assentaments
indiacutegenes o ciutats fundades ex nihilo
511 Establiments temporals
Drsquoaquesta mena es coneixen campaments militars dels quals escassos indicis solen
conservar-se al registre arqueologravegic atesa la seva naturalesa Com que es tractava
drsquoestabliments que convenia muntar i desmuntar amb meacutes o menys rapidesa i que calia
transportar drsquouna banda a una altra els materials emprats acostumaven a ser lleugers i
peribles Una de les poques instalmiddotlacions militars temporals que srsquoestagrave excavant i estudiant eacutes
el que srsquoha interpretat com un campament situat a La Palma (lrsquoAldea Tarragona)2 A partir de
les evidegravencies arqueologravegiques numismagravetiques i literagraveries se li ha atribuiumlt una cronologia que
va de 218217 aC ndashcoincidint amb lrsquoinici del conflicte a la zona o la seva estabilitzacioacute despreacutes
2 Es tractaria drsquoun gran establiment drsquounes trenta hectagraverees estimades i disposat en una terrassa fluvial a tocar de
lrsquoantiga desembocadura de lrsquoEbre a una quinzena de metres al seu damunt Vid J NOGUERA ldquoLos inicios de la
conquista romana de Iberia los campamentos del curso inferior del riacuteo Ebrordquo AEspA 2008 81 p 32-36 E BLE et
al op cit p 105-132 IDEM ldquoLa Palma-Nova Classis a Publius Cornelius Scipio Africanus encampment during the
Second Punic War in Iberiardquo MadMitt 53 2012 p 262-288
227
de la victograveria naval romana a la desembocadura de lrsquoEbrendash3 i 210209 aC ndashcoincidint amb la
presa de Carthago Noua i el desplaccedilament del conflicte meacutes al sud que faria ja innecessari
aquest campament4 Com seria drsquoesperar en un establiment militar de caire temporal no srsquohan
documentat evidegravencies drsquoestructures fixes perograve siacute abundants materials relacionats amb les
activitats dels soldats i la vida castrense claus i piquetes per sostenir les tendes projectils
diversos grosses agulles de bronze instruments megravedics restes de vaixella de metall objectes
drsquoornamentacioacute personal (com ara fiacutebules) o amulets diversos (que ens porten a la memograveria
els passatges dels testimonis literaris sobre els temors de la soldadesca davant de la incertesa
de lrsquoesdevenidor)
Aixograve no obstant no tots els establiments de caragravecter militar tenien un caragravecter
temporal meacutes o menys breu sinoacute que nrsquohi havia drsquoaltres que foren concebuts per tenir una
vida meacutes prolongada com ho mostra el fet de bastir algunes estructures amb materials molt
meacutes sogravelids com la pedra Aquest seria el cas dels anomenats praesidia de la Part Alta del turoacute
de Tarragona establert en teoria entre 218 i 217 aC5 i de la banda alta del turoacute drsquoEmpuacuteries
establert als primers anys del segle II aC6 com tambeacute el del campament localitzat a la vora del
3 POLIBI 3961-5 LIVI 22196-12 4 POLIBI 1012-15 LIVI 264446 5 Per tant poc despreacutes de la derrota de les tropes puacuteniques comandades per Hannoacute i de la presa de control de
Cissa per part dels romans (POLIBI 3761-3 LIVI 21605-7) Com a arguments per defensar aquesta cronologia tan
primerenca srsquoha adduiumlt la importagravencia que hauria pres ben aviat aquesta base naval que seria punt drsquoarribada
de les noves tropes i de sortida dels soldats que retornaven cap a Itagravelia i tambeacute campament drsquohivernada (POLIBI
37612 3954104012 LIVI 2161 2219 i 2222) Aixiacute en el tragravensit del segle III al II aC la guarnicioacute esdevindria
veritablement un praesidium drsquounes cinc o sis hectagraverees de superfiacutecie envoltat per unes poderoses muralles de
carreus ciclopis (I ARRAYAacuteS Morfologiacutea histoacuterica del territorio de Tarraco (ss III-I aC) Barcelona 2005 p 165 A
MORILLO ldquoLos establecimientos militares temporales conquista y defensa del territorio en la Hispania
republicanardquo Aacute MORILLO F CADIOU i D HOURCADE (coords) Defensa y territorio en Hispania de los Escipiones a
Augusto Salamanca 2003 p 48-49) Tanmateix darrerament F Cadiou ha desenvolupat una altra perspectiva
diferent que analitza de manera meacutes criacutetica la documentacioacute a lrsquoabast tant literagraveria com arqueologravegica Drsquoaquesta
manera posa en dubte lrsquoexistegravencia drsquoaquest praesidium considerant que els autors antics no esmenten enlloc i
de manera expressa que els romans haguessin establert una guarnicioacute permanent a lrsquoindret Aquesta hipogravetesi es
veu refermada amb les evidegravencies arqueologravegiques derivades de les intervencions a les muralles que han aportat
una cronologia per a la seva construccioacute de 150-125 aC de manera que el recinte emmurallat potser es
correspondria meacutes amb una actuacioacute urbaniacutestica que progravepiament militar Aixiacute mateix en contrast amb la
hipogravetesi acceptada tradicionalment les muralles no srsquohaurien bastit en dues fases diferents una situada en el
context de la segona guerra puacutenica i en lrsquoegravepoca dels Escipioacute que es correspondria amb la cinta de carreus ciclopis
i una segona que se situaria drsquoacord amb les dades arqueologravegiques al tercer quart del II aC No hi ha de fet res
que corrobori lrsquoexistegravencia de les dues fases estrictament les dades arqueologravegiques nomeacutes parlen de la
construccioacute del segle II aC no pas abans (F CADIOU Hibera in terra miles Les armeacutees romaines et la conquecircte de
lrsquoHispanie sous la Reacutepublique (218-45 av J-C) Madrid 2008) 6 Fins fa molt pocs anys nomeacutes estaven documentats uns migrats vestigis de la fortificacioacute republicana que es
limitaven a un recinte de planta rectangular (35 x 70 m eacutes a dir en mesures romanes 1 x 2 actus) que allotjava
quatre cisternes al seu interior destinades a lrsquoabastament drsquoaigua de la soldadesca Al seu costat es coneixia un
228
poblat ibegraveric del Castellet de Banyoles (Tivissa) que fou instalmiddotlat en el transcurs del primer
decenni del segle II aC7 o les dues torres erigides al primer quart de la mateixa centuacuteria al
Castillo de Sagunt8 Es tracta en definitiva de campaments instalmiddotlats en diversos punts del
territori en relacioacute amb el desenvolupament de la guerra entre romans i cartaginesos i als
primers anys de conquesta del territori provincial que en alguns casos foren abandonats quan
perderen la seva utilitat original ndashcom passa amb el del Castellet de Banyoles que deixa
drsquoeacutesser emprat quan fou pres lrsquoassentament iberndash mentre que drsquoaltres continuaren ja fos
mantenint els seus usos o adaptant-los a la situacioacute militar de cada moment ndashcom passa amb
les fortificacions de Tarragona i Empuacuteries
Malgrat que cronologravegicament eacutes lleugerament posterior al periacuteode que estem
estudiant afegim a aquesta breu llista el jaciment del Camp de les Lloses (Tona Barcelona)9
sitjar que convivia amb el praesidium i que tingueacute una llarga pervivegravencia ategraves que algunes sitges es mantingueren
molt temps despreacutes que a lrsquoentorn de 100 aC el campament fos desmuntat per bastir-hi al mateix indret la ciutat
regular romana de fet les darreres srsquoobliteraren en egravepoca augustal moment en el qual es construiacute just al damunt
del sitjar el fograverum (E SANMARTIacute i M SANTOS ldquoAlgunes observacions entorn dels nivells tardo-republicans
drsquoEmpuacuteriesrdquo Empuacuteries 48-50 vol 2 1986-1989 p 292-309 J M NOLLA ldquoEmpuacuteries De les darreries del segle III a
mitjan segle I aC Algunes ideesrdquo AIEG 32 1992-1993 p 24-26 R MAR i J RUIZ DE ARBULO Ampurias romana
Historia Arquitectura y Arqueologiacutea Sabadell 1993 p 188-192 A MORILLO ldquoLos establecimientos militares
temporaleshelliprdquo p 48-49) Intervencions recents han permegraves ampliar les dades sobre les construccions militars
emporitanes drsquoegravepoca republicana amb la troballa drsquoun nou recinte emmurallat situat a migdia de lrsquoestabliment
grec i a la vora del vell Camiacute drsquoEmpuacuteries La muralla datada al segle II aC estava formada per un doble parament
drsquoopus poligonal de blocs de calcagraveria amb un reble intern de terra i pedres Un dels trams coneguts discorria en
direccioacute a lrsquoextrem sud-oriental de la ciutat regular eacutes a dir en aquest periacuteode lrsquoanomenat praesidium (P
CASTANYER et al ldquoIntervencions arqueologravegiques a Empuacuteries (LrsquoEscala Alt Empordagrave) als anys 2012 i 2013rdquo
Dotzenes Jornades drsquoArqueologia de les Comarques de Girona Girona 2014 p 206-208) Malgrat que la
interpretacioacute del praesidium eacutes la meacutes acceptada des de fa anys F Cadiou tambeacute ha posat en dubte que
lrsquoestructura amb les quatre cisternes fos una part de la guarnicioacute argumentant que tot i la presegravencia de
campaniana A al reble dels dipogravesits la majoria dels materials registrats soacuten ibegraverics A meacutes repassant les fonts
literagraveries creu veure-hi fins a tres castra hiberna diferents a lrsquoentorn drsquoEmpuacuteries en temps de Catoacute Finalment
considera que la guarnicioacute que deixagrave el cogravensol a la vora de la ciutat grega tampoc tenia per quegrave eacutesser permanent
de fet les mateixes fonts assenyalen que despreacutes de pacificar la zona Catoacute feacuteu aixecar el campament per
desplaccedilar totes les forces cap a Tarraco (F CADIOU op cit p 345-350) 7 La coincidegravencia de les cronologies de la presegravencia del campament i de la destruccioacute del poblat fa pensar que les
tropes que hi estaven acantonades foren molt probablement les encarregades de destruir lrsquooppidum (J NOGUERA
ldquoLos inicios de la conquista romanahelliprdquo p 42-46) 8 Malgrat els diferents estats de conservacioacute de lrsquouna i lrsquoaltra ambdues serien molt similars presenten una planta
rectangular (95 per 83 m) i estan formades per murs de pedra seca drsquo16 m drsquoamplada La seva construccioacute estaria
evidenciant algunes reformes a Sagunt que portarien a una ampliacioacute del seu recinte per iniciativa romana (I
PASCUAL ldquoUna torre defensiva republicana en el Castillo de Sagunto y la expansioacuten de la ciudad despueacutes de la
segunda guerra puacutenicardquo La ciutat en el moacuten romagravehellip vol 2 p 319-320) 9 Es tracta drsquoun espai organitzat a partir de dos eixos perpendiculars un nord-sud i lrsquoaltre est-oest a lrsquoentorn dels
quals es disposen les edificacions De manera semblant als exemples anteriors els paraments estan construiumlts
amb un sogravecol de pedres irregulars unides en sec fins a una alccedilada drsquo12-13 m sobre el qual lrsquoalccedilat continua amb
tovots o tagravepia la coberta finalment estaria constituiumlda per bigues de fusta i palla (M DURAN et al ldquoLrsquoestabliment
iberoromagrave del Camp de les Lloses (Tona Osona)rdquo Tribuna drsquoArqueologia 1993-1994 p 63-73 M D MOLAS et al
229
que comenccedilaria a funcionar c 120 aC Dins de lrsquoassentament semblen haver tingut un paper
destacat les activitats relacionades amb la fosa de metalls (sobretot bronze i ferro i en menor
proporcioacute tambeacute plom) i fins i tot eacutes possible que hagueacutes funcionat com a seca10 La
coincidegravencia cronologravegica i geogragravefica de lrsquoestabliment amb la construccioacute de la calccedilada
romana dirigida per Mrsquo Sergius ha portat a les seves excavadores a veure-hi una estacioacute
relacionada amb les obres del tram proper de la via en la qual habitarien ibers i itagravelics com
es despregraven del conjunt de materials metagravelmiddotlics i ceragravemics registrats i de la troballa de tres
ofrenes fundacionals formades per sengles infants perinatals difunts11
512 Establiments permanents
Pel que fa al segon tipus drsquoassentament que hem assenyalat cada cop meacutes srsquoestagrave veient
la implantacioacute ex nouo de petits nuclis urbans durant el segle II aC que tenen en comuacute el fet
de trobar-se a prop de vells establiments indiacutegenes i de compartir una segraverie de trets
genuiumlnament itagravelics Per posar nomeacutes dos casos eacutes el que veiem a lrsquoassentament de ca lrsquoArnau-
can Mateu (Cabrera de Mar Barcelona)12 o al situat als peus del Cerro del Castillo de Lorca
ldquoEl jaciment del Camp de les Lloses (Tona Osona) i el seu taller de metallsrdquo Saguntum-PLAV Extra-3 2000 p
271-282 M DURAN I MESTRES i J PRINCIPAL ldquoEvolucioacuten y significado del vicus romanorrepublicanordquo en premsa) 10 En un dels agravembits excavats srsquohi ha reconegut un taller metalmiddotluacutergic gragravecies a la troballa de centenars drsquoescograveries
de ferro i bronze i drsquoobjectes ndashsencers i fragmentatsndash dels mateixos materials al costat de gresols motlles i
canalitzacions drsquoaigua Entre els objectes de bronze localitzats nrsquohi ha que srsquohavien aplegat amb la intencioacute de
fondrersquols i reciclar-los i drsquoaltres que srsquohavien produiumlt al mateix lloc Els primers meacutes nombrosos solien eacutesser de
qualitat i procedien amb seguretat de la peniacutensula Itagravelica Estaven formats per ornaments personals
complements de mobiliari aplics i figuretes exemptes peanyes i plaquetes decoratives i monedes fragmentades
Els objectes refosos en canvi semblen haver tingut una vocacioacute meacutes pragravectica ategraves que soacuten claus xinxetes etc
De ferro srsquohan documentat tot i les dificultats per identificar-los com a consequumlegravencia de lrsquooxidacioacute eines
agriacutecoles i domegravestiques ornaments personals (sivelles de cinturoacute) i guarniments per als cavalls i els carros Les
troballes numismagravetiques soacuten nombroses i a meacutes es documentaren dos ploms monetiformes amb una llegenda
escrita amb signari ibegraveric que contenia lrsquoantropogravenim berkalnetihellipn els quals srsquointerpreten com unes
encunyacions drsquouacutes exclusivament local emeses per lrsquoautoritat com a siacutembol de la concessioacute drsquoalgun permiacutes o
adjudicacioacute (M DURAN et al ldquoLrsquoestabliment iberoromagravehelliprdquo p 70) 11 M E SUBIRAgrave i N MOLIST ldquoInhumacions perinatals muacuteltiples i espais de treball en els assentaments ibegravericsrdquo F
GUSI S MURIEL i C R OLARIA (eds) Nasciturus infans puerulus Vobis mater terrae La muerte en la infancia
Castelloacute de la Plana p 376 Dues de les ofrenes foren localitzades al taller metalmiddotluacutergic La relacioacute entre aquest
tipus drsquoofrenes i els espais de treball eacutes un fenomen que les autores constaten al moacuten iber en altres indrets i
diferents egravepoques tant anteriors com posteriors ja en ple periacuteode altimperial Fos quina fos la raoacute que explica
aquesta pragravectica eacutes segur que les criatures havien mort de mort natural i que les despulles foren enterrades amb
cura i respecte 12 Fou disposat significativament als peus de la muntanya del Montcabrer on srsquoalccedilava lrsquoantic oppidum de Burriac
perograve en una situacioacute meacutes cogravemoda Srsquoestenia per una superfiacutecie drsquouns 7000 m2 i estava ocupat per un conjunt
drsquoedificis erigits amb uns materials i unes tegravecniques constructives que drsquoentrada poc semblen diferir de les
230
(Muacutercia)13 La presegravencia a ca lrsquoArnau-can Mateu drsquoun edifici termal que srsquoerigiacute a la primera
meitat del segle II aC14 palesa de manera indiscutible que lrsquoassentament no fou nomeacutes
promogut per les autoritats romanes sinoacute que es plantejagrave inicialment com un espai on havia
de residir poblacioacute vinguda drsquoItagravelia altrament no es pot entendre la presegravencia drsquounes termes
que per les dimensions (uns 450 m2) i situacioacute dins de lrsquoaglomeracioacute (just al centre del nucli
urbagrave) havia drsquoeacutesser un espai puacuteblic Aquest fet no exclou perograve que tambeacute hi visqueacutes poblacioacute
indiacutegena Per la seva banda a Lorca es construiacute a la primera meitat del segle II aC un barri
dissenyat amb un traccedilat ortogonal que poc sembla tenir a veure amb les tradicions
urbaniacutestiques i ediliacutecies indiacutegenes Els materials documentats soacuten en bona proporcioacute itagravelics
sobretot la vaixella i la ceragravemica de cuina si beacute tambeacute srsquohan trobat produccions locals Malgrat
que el coneixement que hom en teacute no eacutes tan complet com el de Cabrera els indicis apuntats i
lrsquoimportant paper que srsquoha atribuiumlt a lrsquoestabliment ibegraveric com a centre drsquoemmagatzematge i
redistribucioacute de mercaderies locals i importades han menat a suposar que es tractaria drsquoun
barri fet construir per les autoritats romanes en el qual habitarien itagravelics i indiacutegenes
encarregats del control de les activitats comercials
La presegravencia de romanoitagravelics es fa evident tambeacute en centres preexistents
particularment situats en agraverees litorals i per tant ben comunicades Eacutes el cas de la ciutat de
progravepies del paiacutes els sogravecols eren de pedra local pragravecticament sense treballar lligades amb fang i al seu damunt
lrsquoalccedilat era de tovot Les llindes i els brancals de les portes eren fets amb fang cuit i les parets estaven lliscades amb
fang i emblanquinades (A MARTIacuteN MENEacuteNDEZ ldquoIntervencions arqueologravegiques a ca lrsquoArnau-Can Mateu (Cabrera
de Mar Maresme) 1997-1998rdquo M GENERA (coord) Actes de les Jornades drsquoArqueologia i Paleontologia 2001
Comarques de Barcelona 1996-2001 La Garriga 29 i 30 de novembre 1 de desembre de 2001 Barcelona 2004 vol 2
p 376-407) 13 J BELLOacuteN ldquoMineriacutea y metalurgia en el aacuterea de Carthago Nova modelos de ocupacioacuten del territorio desde la
Repuacuteblica hasta el principado de Augusto en Finca Peteacuten (Mazarroacuten Murcia)rdquo rqueologiacutea y Territorio 6 2009
p 166 L LOacutePEZ-MONDEacuteJAR ldquoPoblamiento sociedad y economiacutea en el valle del Gadalentiacuten el Cerro del Castillo de
Lorca entre los siglos V aC-I dCrdquo Complutum 23 (1) 2012 p 155-157 14 Aquests banys soacuten els meacutes antics documentats a la proviacutencia i uns dels primers de lrsquooccident romagrave Era de
planta quadrangular i srsquohi reconegueren un apodyterium un tepidarium i un caldarium als quals srsquoafegiren en
una reforma posterior un espai interpretat provisionalment com una palestra i un laconicum Els murs eren fets
amb pedres locals si beacute foren carejades per la banda vista i unides amb argila nomeacutes les cantonades i els
muntants de les portes per tal de donar solidesa es reforccedilaren amb carreus quadrangulars forccedila ben desbastats
La majoria de parets semblen haver estat revestides algunes amb morter hidragraveulic de bona qualitat mentre que
altres revestiments aixiacute com paviments eren fets amb morter de calccedil i un opus segmentatum dur Per la seva
banda la coberta estava formada per una cuacutepula (sobre el caldarium) i una combinacioacute de voltes de canoacute i
superfiacutecies corbes i construiumlda amb tubs ceragravemics afusats lligats amb morter de calccedil i travats amb eixos de ferro
El trespol de lrsquoapodyterium estaria format per tegulae sostingudes sobre un embigat de fusta de les quals devia
penjar un encanyissat resistent que constituiumla la base per a un gruixut recobriment de morter a faisoacute de cel ras
(A MARTIacuteN MENEacuteNDEZ op cit p 384-387)
231
Carthago Noua que tot i els seus oriacutegens puacutenics i poblacioacute eminentment cartaginesa (amb
elements ibers) experimentagrave una arribada drsquoitagravelics amb la intencioacute de gestionar lrsquoexplotacioacute
dels rics recursos miners del rerepaiacutes immediat i drsquoobtenir benefici amb les activitats
comercials15 Si beacute lrsquoexploracioacute arqueologravegica no eacutes fagravecil pel fet drsquoeacutesser un nucli habitat de
manera continuada al llarg de la histograveria16 els canvis urbaniacutestics detectats fins ara palesen una
presegravencia de romanoitagravelics que srsquoanagrave intensificant a partir de la segona meitat del segle II aC
i que srsquoacceleragrave especialment al darrer terccedil Les parts conegudes arqueologravegicament han
revelat barris amb estructures domegravestiques modestes i estructures artesanals que se situen en
el transcurs drsquoaquesta centuacuteria17 A totes bandes es documenta durant bona part del periacuteode
el manteniment dels materials puacutenics i a meacutes en proporcions majoritagraveries fet que indica que
malgrat que la ciutat es trobava sota control romagrave els contactes comercials tradicionals es
mantenien en bona mesura especialment amb Ebusus Aixograve no treu perograve que anessin
arribant cada vegada en quantitats meacutes grans els productes itagravelics que acabarien per
inundar com a la resta de la proviacutencia els mercats18 A partir del darrer terccedil perograve es
documenten empreses ediliacutecies de gran volada orientades a lrsquoampliacioacute i millora de les
infraestructures de la ciutat sobretot les portuagraveries19 i a la monumentalitzacioacute de
lrsquoestabliment20 Aquests profunds canvis srsquohan vinculat a lrsquoaugment de lrsquoactivitat comercial i
minerometalmiddotluacutergica que farien de la ciutat un dels nuclis meacutes potents de la Citerior Aixiacute les
obres de monumentalitzacioacute srsquoexplicarien per lrsquointeregraves drsquoaquesta poblacioacute enriquida gragravecies
a les activitats econogravemiques de promocionar-se embellir la ciutat i dotar-la drsquoelements que
manifestessin la seva importagravencia i prestigi
Deixant de banda aquests nuclis nomeacutes es detecta a tota la proviacutencia una uacutenica
fundacioacute urbana anterior a 133 aC Valentia que fou establerta lrsquoany 138 aC pel cogravensol D Iunius
15 F RAMALLO i M MARTIacuteNEZ ANDREU ldquoEl puerto de Carthago Novahelliprdquo p 153-154 16 J M NOGUERA M J MADRID i V VELASCO ldquoNovedades sobre la arx Hasdrubalis de Qart Hadast (Cartagena)
nuevas evidencias arqueoloacutegicas de la muralla puacutenicardquo CuPAUAM 37-38 2011-2012 p 481 17 M J MADRID ldquoPrimeros avances sobre la evolucioacuten urbana del sector oriental de Carthago Nova PERI CA-4
barrio universitariordquo Mastia 3 2004 p 38-46 J PEacuteREZ BALLESTER ldquoLa actividad comercial y el registrohelliprdquo p 341 18 J PEacuteREZ BALLESTER ldquoLa actividad comercial y el registrohelliprdquo p 342-345 19 S F RAMALLO i M MARTIacuteNEZ ANDREU ldquoEl puerto de Carthago Novahelliprdquo p 153-154 20 S F RAMALLO i E RUIZ VALDERAS ldquoUn ediacuteculo republicano dedicado a Atargatis en Carthago Novardquo AEspA 67
1994 p 79-102 S F RAMALLO ldquoLa realidad arqueoloacutegica de la lsquoinfluenciarsquo puacutenica en el desarrollo de los santuarios
ibeacutericos del sureste de la Peniacutensula Ibericardquo B COSTA i J H FERNAacuteNDEZ (eds) Santuarios fenicio-puacutenicos en Iberia
y su influencia en los cultos indiacutegenas XIV Jornadas de Arqueologiacutea Fenicio-Puacutenica (Eivissa 1999) Eivissa 2000 p
194
232
Brutus per assentar-hi els veterans que havien participat en les lluites contra Viriat21 Lrsquoespai
escollit era una zona marcada per una significativa presegravencia humana ategraves que a no massa
distagravencia srsquoalccedilaven alguns nuclis edetans importants que havien sobreviscut als trasbalsos del
tragravensit del segle III al II aC (a diferegravencia de la mateixa Edeta)22 El solar on es bastiacute la ciutat era
idoni en la mesura que es trobava proper a un curs fluvial i la seva desembocadura i a un nus
de comunicacions terrestres tenia un acceacutes fagravecil a lrsquoaigua potable i es trobava en una situacioacute
elevada que evitava els efectes de les inundacions i la insalubritat dels aiguamolls propers23
Precisament aquests terrenys de maresma que eren tan poc apreciats pels ibers eren molt
preuats pels romans ja que eren ben conscients que si els dessecaven obtindrien unes terres
de conreu molt fegravertils24
Lrsquoaspecte de lrsquoespai previ i contemporani a la fundacioacute de tota manera no seria gaire
diferent dels campaments militars temporals com han posat de manifest les troballes de
forats de pal escombreres petits abocadors i llars Indicis que parlen drsquoun primer establiment
format per estructures molt senzilles i de caragravecter provisional tendes en les quals residirien
temporalment els colons encarregats de donar forma a la nova ciutat25 Al costat de les restes
esmentades pertanyen a aquest mateix moment un conjunt de dipogravesits que per la seva
ubicacioacute factura i contingut fan pensar en dipogravesits rituals relacionats amb ritus fundacionals
itagravelics26 Poc temps despreacutes (potser uns mesos) de la instalmiddotlacioacute primigegravenia en tendes
21 LIVI per 55 22 A RIBERA ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itaacutelica de mediados del siglo II aC Novedades y
complementosrdquo J UROZ J M NOGUERA i F COARELLI (eds) Iberia e Italia modelos romanos de integracioacuten
territorial Muacutercia 2008 p 172-173 IDEM El papel militar de la fundacioacuten de Valentia (183 aC) historia y
arqueologiacutea A MORILLO F CADIOU i D HOURCADE (eds) Defensa y territorio en Hispaniahellip p 364 i 369 IDEM El
influjo ibeacuterico en la ciudad romana de Valentia Empuacuteries 52 2000 p 178 23 A RIBERA La fundacioacute de Valegravencia La ciutat a lrsquoegravepoca romanorepublicana (segles II-I a de C) Valegravencia 1998 p
297 24 A RIBERA ldquoEl influjo ibeacutericohelliprdquo p 179 IDEM ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 172 A meacutes
en el moment de fundar Valentia ja disposaven drsquouna experiegravencia acumulada en relacioacute a lrsquoenginyeria necessagraveria
per posar en valor terres guanyades als aiguamolls ja que lrsquohavien experimentada anys abans en el transcurs de
la colonitzacioacute de la plana padana (P SOMMELLA Italia Antica LrsquoUrbanistica Romana Roma 1988 p 62-64) 25 A RIBERA ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 172 IDEM ldquoEl papel militar de la fundacioacuten
de Valentiahelliprdquo 367 IDEM La fundacioacute de Valegravenciahellip p 114-115 26 Per exemple A tocar de lrsquoencreuament del cardo amb el decumanus es registragrave un pou de planta rectangular
(125 per 07 per 329 m) obliterat per dos estrats lrsquoinferior contenia nombroses restes de carboacute i ceragravemica al costat
drsquoossos de bou ovicaprins porc i gall pertanyents tots a individus joves el superior en canvi contenia tambeacute
alguns fragments ceragravemics perograve en una proporcioacute molt menor i drsquoalguna manera actuava com a segell del que
tenia al seu dessota Un segon dipogravesit era una petita fossa rectangular (092 per 046 per 07-08 m) revestida
interiorment i reblerta tambeacute per dos estrats seguint el mateix model que el pou anterior lrsquoestrat inferior
contenia la majoria dels materials recuperats tant ceragravemics com ossis amb una representacioacute de les mateixes
233
testimoniada pels forats de pal ja es detecten les primeres estructures meacutes estables
constituiumldes per edificis encara relativament senzills formats per murs amb un sogravecol de pedra
seca i un alccedilat de tova que en ocasions srsquoassocien a uns prims paviments de morter de calccedil27
que recorden els primers sogravels similars de la Part Baixa de Tarraco Aquests edificis solen
presentar una planta rectangular allargassada amb molts punts de contacte amb els barracons
drsquoun campament militar cosa que no ha de sorprendre tenint en compte que els primers
colons eren soldats llicenciats avesats a residir en aquesta mena drsquoestructures28 De fet a
diferegravencia dels materials i tegravecniques constructives emprades en el bastiment dels primers
edificis puacuteblics (com veurem tot seguit) els domegravestics dels primers decennis drsquoexistegravencia de
la cologravenia apareixen marcats per un caragravecter molt meacutes modest29 Aquesta circumstagravencia
palesa uns nivells de vida austers i poc sofisticats dels seus habitants Tot i aixograve a partir de la
cultura material recuperada sembla clar que els pobladors de la Valentia fundacional devien
eacutesser itagravelics si beacute arribar a precisar-ne lrsquoorigen no eacutes tan fagravecil Tenint en compte que la
immensa majoria de la ceragravemica recuperada era produiumlda en aquella zona i particularment
a lrsquoentorn de Cales (altres punts de procedegravencia dels productes eren Etruacuteria i lrsquoApuacutelia) srsquoha
suggerit que els primers colons vindrien principalment de lrsquoagraverea campana30 Aquesta
possibilitat perograve admet matisacions perquegrave les produccions campanianes soacuten presents a tot
arreu en aquestes mateixes cronologies cosa que assenyala una potent capacitat econogravemica
drsquoaquella zona drsquoItagravelia que no ha drsquoanar necessagraveriament aparellada a lrsquoassentament de gent de
la Campagravenia a Valentia o a drsquoaltres localitzacions
Entre les primeres construccions ciacuteviques endegades a continuacioacute dels ritus
fundacionals de Valentia hi hauria de ben segur31 les muralles Lrsquoespai elegit comptava ja amb
espegravecies (llevat del gall) mentre que el superior en contenia molt menys i per tant tapava la fossa i separava a
consciegravencia els objectes que havien participat al ritual ndashcontaminats pel contacte amb la divinitatndash del moacuten dels
vius En altres fosses srsquohan recuperat materials similars entre els quals destaca un conjunt de cinc urnes romanes
(no pas ibegraveriques) dipositades acuradament de cap per avall i amb la tapadora segellada amb resina que
contenien restes orgagraveniques cendres i carbons (A RIBERA ldquoUna peculiar fosa de fundacioacuten en Valenciardquo
Saguntum 29 1995 p 187-195 ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 173-177 IDEM La fundacioacute
de Valegravenciahellip p 114-116 i 252-254) 27 A RIBERA ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 178 IDEM La fundacioacute de Valegravenciahellip p 116-
117 28 A RIBERA ldquoEl papel militar de la fundacioacuten de Valentiahelliprdquo 367 IDEM ldquoValentia (Hispania Citerior) una
fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 178 29 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 490 30 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 497-500 31 Com constata Vitrubi (Arch 151) com a norma habitual
234
algunes defenses naturals ja que es trobava sobre una elevacioacute del terreny delimitada per
diversos costats per barrancs Allagrave on la natura no oferia prou proteccioacute foren els homes els
qui erigiren una muralla i excavaren fossats32 A lrsquointerior de la ciutat a meacutes drsquoalgunes restes
que formaven part de les humils residegravencies dels colons srsquoha localitzat al nord del decumanus
i a lrsquooest del cardo part drsquouna construccioacute meacutes gran i pavimentada amb opus signinum que
podria ser un edifici puacuteblic potser un magatzem aquesta possibilitat ve apuntada pel fet que
pocs anys despreacutes (vers 120-110 aC) aquest edifici seria enderrocat per bastir-hi al seu damunt
un gran horreum de cinc naus33
En les mateixes dates passada una vintena drsquoanys de la fundacioacute la ciutat veieacute
aparegraveixer algunes noves estructures de caire monumental Malgrat que srsquoescapen
lleugerament del nostre liacutemit cronologravegic en fem mencioacute perquegrave pensem que eacutes important de
tenir-los en compte per aproximar-nos a la poblacioacute que habitava Valentia Per una banda a
finals del II aC srsquoaixecagrave no gaire lluny de lrsquohorreum un edifici termal amb tabernae que
ocupava una insula sencera34 Per altra banda vora les termes i a tocar de la possible porta de
llevant srsquohan localitzat unes estructures que srsquohan interpretat com un santuari dedicat un culte
de les aiguumles35
32 Concretament estan documentats alguns fossats pertanyents a una palissada que estava reforccedilada per la part
interior per filades de pedra Aixiacute mateix srsquohan identificat alguns murs molt potents que tambeacute formarien part
del sistema defensiu i que podrien ser part drsquouna porta i les restes drsquouna torre potser relacionada amb un altre
acceacutes En relacioacute amb la troballa de la primera porta les mancances en la tasca de documentacioacute han provocat
que no es pugui interpretar correctament i definitiva aquesta estructura que tambeacute podria ser un castellum
aquae Cf A RIBERA ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 180-182 33 A RIBERA ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 185 IDEM La fundacioacute de Valegravenciahellip p 344-
345 34 Dels banys srsquohan identificat diverses estances el praefurnium el caldarium el tepidarium lrsquoapodyterium i un
hipocaustum simple perograve suficient (A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 194-207 J M NOLLA ldquoLas termas
republicanas en Hispaniardquo C FERNAacuteNDEZ OCHOA i V GARCIacuteA ENTERO (eds) Termas romanas en el Occidente del
Imperio II Coloquio Internacional de Arqueologiacutea en Gijoacuten Gijoacuten 2000 p 47-49) Aquesta estructura termal troba
uns paralmiddotlels molt similars en la fase IV de les termes de Stabias (amb una cronologia del segle II aC) en les de
Cosa (tambeacute del segle II aC) en les de Fregellae (a la frontera entre el Laci el Samni i la Campagravenia segle II aC) i
en les de Musarna (Etruacuteria finals del segle II aC A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 431-434 i 437-438 C
MARIacuteN i A RIBERA ldquoUn caso precoz de edificio termal los bantildeos republicanos de Valentiardquo C FERNAacuteNDEZ OCHOA
i V GARCIacuteA ENTERO (eds) op cit p 155) 35 Aquesta lectura es deriva de la presegravencia drsquoun pou i una piscina o lacus revestit interiorment de signinum La
bona comunicacioacute del santuari tant vers lrsquointerior com lrsquoexterior de la ciutat es retroba en altres casos com a
Falerii Noui (A RIBERA ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 186-187) La presegravencia de
santuaris en els quals teacute un paper protagonista lrsquoaigua tambeacute teacute paralmiddotlels en altres ciutats republicanes de la
mateixa egravepoca com Paestum Glanum o molt meacutes propers geogragraveficament lrsquoAsklepieion de la ldquoNeagravepolisrdquo
emporitana i els santuaris ibegraverics de Sant Aniol de Finestres i Mas Castell de Porqueres (A RIBERA ldquoValentia
(Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 187-188 R MAR i J RUIZ DE ARBULO Ampurias romanahellip p 157-158
J ESTEBA op cit p 287-296 J ESTEBA i R DEHESA op cit p 285-298 J BURCH et al Els temples i els cementiris
235
Com ja hem vist a ca lrsquoArnau-can Mateu lrsquoexistegravencia drsquoun edifici tan caracteriacutestic com
les termes eacutes un indici inequiacutevoc drsquouna important presegravencia drsquoindividus drsquoorigen itagravelic a la
Valentia de finals del segle II aC ja que per una banda aquesta era una construccioacute
desconeguda entre els ibers perograve apreciada pels itagravelics entre els quals no nomeacutes jugava un
rellevant paper des drsquoun punt de vista higiegravenic sinoacute tambeacute ndashi potser de manera encara meacutes
destacadandash social Per altra banda els assentats a Valentia (com els de Cabrera) serien drsquoorigen
itagravelic meacutes que progravepiament romagrave perquegrave durant el segle II aC les termes srsquohavien anat
introduint al moacuten itagravelic procedents de la Gregravecia helmiddotleniacutestica perograve no a la ciutat de Roma on
predominava un corrent senatorial que srsquooposava a la introduccioacute de les influegravencies
helmiddotleniacutestiques per evitar la depravacioacute de la ciutadania36
Donen suport a aquesta hipogravetesi els materials ceragravemics documentats als nivells
fundacionals i de la fase immediatament posterior on predominen de forma clara les
produccions itagraveliques per damunt de les importacions habituals entre els ibers drsquoaquests
moments37 campaniana A i calena parets fines ceragravemica de cuina itagravelica i agravemfora Dr 1A al
costat perograve en proporcions inferiors de campaniana B etrusca comuna oxidada de taula
reduiumlda de cuina i agravemfores neopuacuteniques ebusitanes centremediterragravenies i rogravedies A totes
aquestes tipologies encara srsquohan drsquoafegir les produccions locals iberes que no manquen perograve
estan representades en una proporcioacute molt menor respecte dels materials itagravelics Aixiacute doncs
la ceragravemica doacutena un altre argument per considerar que la poblacioacute de Valentia seria
eminentment itagravelica38 per beacute que eacutes innegable que hi hauria una part meacutes petita o meacutes gran
indiacutegena De fet si quan srsquoestablia una cologravenia no srsquoaconseguia arribar al nombre necessari de
colons srsquoacceptava lrsquoadmissioacute de gent del paiacutes com passagrave a Aquileia lrsquoany 181 aC39
antics i altmedievals de mas Castell de Porqueres Quaderns del Centre drsquoEstudis Comarcals de Banyoles 20
Banyoles 1999 p 24-25 i 122) 36 C MARIacuteN i A RIBERA ldquoUn caso precoz de edificio termalhelliprdquo p 155 37 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 310-345 38 A meacutes de tots els arguments esbossats aquiacute encara nrsquohi podrem afegir algun altre quan parlem de la necrogravepolis
relacionada amb els nivells fundacionals de Valentia on trobarem elements de la cultura material i dels rituals
funeraris que apunten en la mateixa direccioacute 39 A RIBERA ldquoEl influjo ibeacutericohelliprdquo p 179
236
52 ESTABLIMENTS INDIacuteGENES
521 Introduccioacute establiments i jerarquies territorials
A lrsquohora drsquoanalitzar la societat a traveacutes de lrsquoarqueologia ibegraverica eacutes important de tenir
en compte el model de poblament que es forma durant lrsquoIbegraveric ple que eacutes el que arriba al
periacuteode compregraves entre les darreries del segle III aC i les de la centuacuteria seguumlent Al mateix
temps aquest model no eacutes estagravetic sinoacute que es va transformant en el transcurs drsquoaquests anys
com a consequumlegravencia de la superposicioacute del nou model que implanta Roma i que seragrave el que
srsquoacabaragrave imposant En les properes pagravegines per tant pregraveviament a entrar a examinar el reflex
de la societat al registre arqueologravegic resseguirem lrsquoestructura territorial ibegraverica ategraves que ens
ajudaragrave a entendre alguns aspectes de la societat que tractarem meacutes tard40 Com veurem
malgrat que compartien diverses caracteriacutestiques no tots els assentaments ibegraverics eren iguals
quant a dimensions complexitat i funcions Aquestes diferegravencies anaven lligades a una
organitzacioacute territorial jerarquitzada en la qual hom pot trobar la traduccioacute drsquoalgunes
caracteriacutestiques drsquoaquesta societat canviant
En el moment que els romans desembarcaren a la peniacutensula Ibegraverica hi havia fins a
quatre tipus diferents drsquoassentaments indiacutegenes quant a situacioacute topogragravefica extensioacute i
funcions Aixiacute hi havia una primera categoria formada per un reduiumlt nombre de grans
establiments que rondaven i agravedhuc en alguns casos depassaven les deu hectagraverees de
superfiacutecie41 en gairebeacute tots els casos es trobaven bastits en turons que permetien un domini
40 Creiem convenient per lrsquoimpacte que ha tingut en la recerca recordar encara que sigui de manera succinta
la teoria que considera la formacioacute entre els pobles ibers drsquoestats arcaics o protoestats J Sanmartiacute que nrsquoha
estat un dels principals defensors considera que la jerarquitzacioacute territorial eacutes un tret caracteriacutestic de sistemes
administratius de caragravecter estatal Vid J SANMARTIacute ldquoTerritoris i escales drsquointegracioacute poliacutetica a la costa de
Catalunya durant el periacuteode ibegraveric ple (segles IV-III aC)rdquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (coord) Territori poliacutetic i
territori rural durant lrsquoedat del ferro a la Mediterragravenia Occidental Actes de la taula rodona celebrada a Ullastret del
25 al 27 de maig de 2000 Barcelona 2001 IDEM ldquoFrom local groups to early states the development of complexity
in protohistoric Cataloniardquo Pyrenae 35 vol 1 p 7-41 2004 J SANMARTIacute i J SANTACANA Els ibers del nord
Barcelona 2005 C BELARTE i J SANMARTIacute (eds) De les comunitats locals als estats arcaics la formacioacute de les
societats complexes a la costa del Mediterrani occidental Homenatge a Miquel Cura Barcelona 2007 41 Es tracta concretament del conjunt format pel Puig de Sant Andreu i lrsquoIlla drsquoen Reixac (Ullastret Girona) amb
meacutes de quinze hectagraverees el Tossal de San Miquel (Lliacuteria Valegravencia) amb quinze (H BONET El Tossal de Sant
Miquel de Lliacuteria La antigua Edeta y su territorio Valegravencia 1995 p 249) Arse (Sagunt Valegravencia) amb dotze
hectagraverees (C ARANEGUI Sagunto Oppidum emporio y municipio romano Barcelona 2004 p 33) el poblat de
LrsquoEsquerda (Masos de Roda Barcelona) amb onze (I OLLICH i M DE ROCAFIGUERA ldquoEl poblat ibegraveric i medieval de
237
visual remarcable de lrsquoentorn i es trobaven situats a escassa distagravencia de lrsquoaigua ja fos en la
forma de rius o estanys o tambeacute en alguns casos puntuals del mar42 Per sota drsquoaquests hi
havia una segona categoria de nuclis que baldament compartir la majoria de les
caracteriacutestiques esmentades amb els anteriors presentaven una extensioacute menor que es movia
entre les tres i les nou hectagraverees43 Aquestes dues menes drsquoestabliments superiors tenien
tendegravencia a ubicar-se a tocar o directament al damunt de cursos fluvials cosa que permetia
per una banda un acceacutes fagravecil a un recurs tan essencial com eacutes lrsquoaigua i de lrsquoaltra en els casos
dels corrents que ho permetien el control del tragravensit pels rius que constituiumlen la forma meacutes
fagravecil de posar en relacioacute les terres de lrsquointerior amb les del litoral A meacutes a meacutes amb frequumlegravencia
soacuten propers o es troben sobre les principals vies de comunicacioacute terrestre cosa que permetia
controlar el tragravensit pels camins i passos naturals
La majoria dels assentament ibers tanmateix ocupava una superfiacutecie inferior a les
tres hectagraverees en aquesta tercera categoria es trobaven aquells establiments que estarien
lrsquoEsquerda (les Masies de Roda Osona) De lrsquoexcavacioacute a lrsquoexperimentacioacute arqueologravegicardquo Tribuna drsquoArqueologia
nuacutem 2000-2001 2002 p 119-123) el de Kese (Tarragona) amb nou o deu (A ROS ldquoLrsquoibegraveric tardagrave a la Cessetagravenia
canvis i continuiumltats en el moacuten ibegraveric (segles III-I aC)rdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans vol 1 Puigcerdagrave 2005 p
584-585) i el poblat de Kelin (Los Villares Caudete de las Fuentes Valegravencia) tambeacute amb unes deu (C MATA Los
Villares (Caudete de las Fuentes Valencia) origen y evolucioacuten de la cultura ibeacuterica Valegravencia 1991 p 7) 42 M BLECH i D MARZOLI ldquoCambios en el paisaje costero del Empordagrave Las investigaciones interdisciplinarias
llevadas a cabo por el Instituto Arqueoloacutegico Alemaacuten Madridrdquo Empuacuteries 54 2005 p 45-58 I OLLICH i M DE
ROCAFIGUERA ldquoEl poblat ibegraveric i medievalhelliprdquo p 119-123 A ROS ibid C MATA ibid J APARICIO et al La cultura
ibeacuterica Siacutentesis histoacuterica Valegravencia 2005 p 91-93 H BONET op cit p 366-371 C ARANEGUI ibid 43 Uid alguns dels nombrosos exemples a A LOacutePEZ i M RIERA ldquoIntervencions recents (1997-2001) a lrsquooppidum del
Turoacute del Montgrograves (El Brull Osona)rdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 2000-2001 2001 p 135-136 i 171-178 D ZAMORA
Lrsquooppidum de Burriac Centre del poder poliacutetic de la Laietagravenia ibegraverica Laietagravenia Revista drsquoestudis drsquohistograveria i
drsquoarqueologia de Mataroacute i del Maresme 17 2006-2007 p 324-325 D ASENSIO et al ldquoLes formes drsquoorganitzacioacute
social i econogravemica a la Cossetagravenia ibegraverica noves dades sobre lrsquoevolucioacute i tipologia dels assentaments entre els
segles VII-I aCrdquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (dirs) Territori poliacutetic i territori rural durant lrsquoedat del Ferro a la
Mediterragravenia Occidental Actes de la Taula Rodona celebrada a Ullastret Girona 2001 p 256 H BONET i J VIVES-
FERRAacuteNDIZ ldquoLa organizacioacuten territorial en el Paiacutes Valenciano entre los siglos VI y I aC Panorama actual y
reflexiones para el debaterdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans vol 1 Puigcerdagrave 2005 p 669 J APARICIO et al La
cultura ibeacuterica Siacutentesis histoacuterica Valegravencia 2005 p 83-84 E A LLOBREGAT et al ldquoEl urbanismo ibeacuterico en La
Serreta (Alcoi)rdquo Recerques del Museu drsquoAlcoi 1 1992 p 37-70 I GRAU ldquoLa reorganizacioacuten del territorio durante la
romanizacioacuten un caso de estudio en el aacuterea central de la Contestaniardquo L ABAD (ed) De Iberia in Hispaniam La
adaptacioacuten de las sociedades ibeacutericas a los modelos romanos Murcia 2003 p 55-73 J NOGUERA ldquoLos inicios de la
conquista romana de Iberia los campamentos del curso inferior del riacuteo Ebrordquo AEspA 2008 81 p 41 D ASENSIO
M MIROacute i J SANMARTIacute ldquoEl nucli ibegraveric del Castellet de Banyoles (Tivissa Ribera drsquoEbre) un estat de la quumlestioacuterdquo I
Jornada drsquoArqueologia Ibers a lrsquoEbre Recerca i interpretacioacute Tivissa 23 i 24 de novembre de 2001 Ilercavogravenia 3
2002 p 200 D ASENSIO et al op cit p 256 J BURCH el al Excavacions arqueologravegiques a la muntanya de Sant
Juliagrave de Ramis 1 El sector de lrsquoantiga esgleacutesia parroquial Girona 2000 p 98-108 i 135-140 M DE ROCAFIGUERA
Osona ibegraverica El territori dels antics ausetans Vic 1995 p 34-35 39 102 i 117 A ROS op cit p 586-587 M OLCINA
i R PEacuteREZ JIMEacuteNEZ La ciudad ibero-romana de Lucentum (el Tossal de Manises Alicante) Introduccioacuten a la
investigacioacuten del yacimiento arqueoloacutegico y su recuperacioacuten como espacio puacuteblico Alacant 1998 p 35-37
238
formats per diversos nuclis familiars que residien a lrsquointerior drsquoun espai generalment aturonat
i clos per una muralla o mur de tancament i que es dedicaven essencialment a lrsquoexplotacioacute
directa sobretot agriacutecola del territori meacutes immediat44 En altres casos les restes
documentades als assentaments drsquoaquesta mateixa categoria palesen la dedicacioacute de bona
part dels seus habitants no nomeacutes a tasques agriacutecoles o agropecuagraveries sinoacute tambeacute i sobretot
a activitats relacionades amb lrsquoobtencioacute de mategraveries primeres io la seva transformacioacute en
productes manufacturats45 Finalment encara es pot apreciar una quarta categoria
drsquoassentaments formada per recintes drsquoescassa extensioacute fins a uns 1000 m2 Al mateix temps
es pot fer una distincioacute entre aquells establiments que es troben bastits en altura i sovint
protegits per alguna mena drsquoestructura defensiva i aquells que es localitzen en zones meacutes
baixes o directament a la plana i que solen estar mancats de muralles o altres estructures de
defensa46 En qualsevol cas els uns i els altres semblen tenir unes funcions econogravemiques
marcades ja sigui en el sentit drsquoexplotar els recursos naturals com de transformar-los
44 E PONS BRUN (dir) Mas Castellar de Pontoacutes (Alt Empordagrave) Un complex arqueologravegic drsquoegravepoca ibegraverica (Excavacions
1990-1998) Girona 2002 p 590-591 D ASENSIO E PONS BRUN i M FUERTES ldquoLa darrera fase drsquoocupacioacute del Mas
Castellar de Pontoacutes (Alt Empordagrave Girona)rdquo L PALAHIacute J M NOLLA i D VIVOacute (eds) De Kerunta a Gerunda Els
oriacutegens de la ciutat Girona 2007 p 103-104 J SANMARTIacute i J SANTACANA El poblat ibegraveric drsquoAlorda Park Calafell
Baix Penedegraves Campanyes 1983-1988 Excavacions Arqueologravegiques a Catalunya 11 Barcelona 1992 D ASENSIO et
al ldquoLes formes drsquoorganitzacioacute socialhellip p 262 F GRACIA et al Alcanar La Moleta del Remei Guies del Museu
drsquoArqueologia de Catalunya MAC Barcelona 2006 p 41-43 I ESPIacute M P IBORRA i S DE HARO ldquoEl aacuterea de
almacenaje del poblado ibero-romano del Cormulloacute dels Moros (Albocagravesser Castelloacute)rdquo Saguntum-PLAV Extra-
3 2000 p 147 H BONET El Tossal de Sant Miquel de Lliacuteria p 524 F ARASA La romanitzacioacute a les comarques
septentrionals del litoral valenciagrave Poblament ibegraveric i importacions itagraveliques en els segles II-I aC Valegravencia 2001 p
182 45 D ZAMORA et al ldquoEl poblament a la Laietagravenia central i septentrional durant el periacuteode ibegraveric ple Una proposta
drsquoorganitzacioacute territorialrdquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (dirs) Territori poliacutetic i territori rural durant lrsquoedat del
Ferro a la Mediterragravenia Occidental Actes de la Taula Rodona celebrada a Ullastret Girona 2001 p 208-209 A
OLIVER ldquoMaterial procedente del yacimiento ibeacuterico del Cormulloacute dels Moros (Albocaacutecer Castelloacuten) I
Caracteriacutesticas generales y material ibeacutericordquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 16 1994 p 116 i
123-124 F ARASA ldquoMaterial procedent del jaciment ibegraveric del Cormulloacute dels Moros (Albocagravesser Castelloacute) II Els
materials drsquoimportacioacute i les imitacionsrdquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 16 1994 p 125-155 I
ESPIacute M P IBORRA i S DE HARO op cit p 147 D ASENSIO et al ldquoTipus drsquoassentaments i evolucioacute del poblament
ibegraveric a la Catalunya central (eix Llobregat-Cardener)rdquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (dirs) op cit p 186-187 46 D ASENSIO et al ldquoTipus drsquoassentaments i evolucioacutehelliprdquo p 190-191 D ASENSIO et al ldquoLrsquohagravebitat i el camp de sitges
ibegraveric de Sant Esteve drsquoOlius (Olius Solsonegraves) un nucli drsquoactivitats econogravemiques especialitzades del segle III aC
a la Catalunya interiorrdquo Tribuna drsquoArqueologia 2007-2008 p 149-168 H BONET El Tossal de Sant Miquel de Lliacuteria
p 524 J APARICIO et al op cit p 88-90 M CURA i E SAacuteNCHEZ ldquoUn poble pre-romagrave mal conegut Els bergusi o
bergistani de lrsquointerior de Catalunya Estat actual de la quumlestioacute histograverica i arqueologravegicardquo M MAYER et al De les
estructures indiacutegenes a lrsquoorganitzacioacute provincial de la Hispagravenia Citerior Barcelona 1998 p 163-173 I GRAU op cit
p 58-59 J SANMARTIacute J SANTACANA i R SERRA El jaciment ibegraveric de lrsquoArgilera i el poblament protohistograveric al Baix
Penedegraves Barcelona 1984 M P CARRASCO J PALLEJAgrave i V REVILLA ldquoCa lrsquoArtur Calafell (Baix Penedegraves)rdquo Butlletiacute
drsquoArqueologia 12 Tarragona 1990 p 154-159
239
manufacturar-los i emmagatzemar-los Aixiacute ho evidencien com en altres nuclis de la categoria
anterior les troballes de sitges o vestigis drsquoaltres formes drsquoemmagatzematge de la produccioacute
agriacutecola i de restes relacionades amb produccions manufactureres de diverses menes Aquests
centres a meacutes comparteixen el fet drsquoestar ocupats per escasses estructures domegravestiques de
manera que srsquohaurien drsquoentendre com a petits nuclis habitats per un nombre reduiumlt de
persones possiblement pertanyents a una mateixa famiacutelia o en els casos meacutes grans a poques
unitats familiars Aquests altres assentaments inferiors en conjunt semblen haver tingut una
vocacioacute productiva clara i meacutes marcada que als dos anteriors amb un determinant la
proximitat als recursos naturals que explotaven ja fossin terres de conreu boscos extraccions
de metalls etc Aixograve feia que sovint tambeacute estiguessin situats en espais prou ben comunicats
si no amb les vies principals siacute almenys amb drsquoaltres de secundagraveries que enllaccedilarien aquests
establiments amb els altres meacutes grans dels quals possiblement en serien dependents
El tragravensit del segle III al II aC tingueacute com a consequumlegravencia una modificacioacute de
lrsquoestructura territorial Per comenccedilar un dels trets meacutes remarcables eacutes la desaparicioacute de la
major part dels oppida de meacutes entitat tant de la primera com de la segona categories47 Malgrat
tot no tots els grans nuclis foren abandonats (o destruiumlts) en aquests moments sinoacute que fins
i tot comenccedilaren a experimentar processos drsquoexpansioacute Un creixement que no nomeacutes implicagrave
una ampliacioacute de la superfiacutecie ocupada pels assentaments sinoacute tambeacute sobretot durant el
transcurs de la segona meitat del segle II aC un increment de la monumentalitzacioacute a traveacutes
de lrsquoarquitectura on sovint srsquoidentifiquen evidents influegravencies itagraveliques48 Pel que fa als
47 Centres de primer ordre com els drsquoUllastret LrsquoEsquerda el Vilar o el Tossal de Sant Miquel aixiacute com diversos
dels centres de segon ordre meacutes grans com el Turoacute del Montgrograves Masies de Sant Miquel el Castellet de Banyoles
o La Serreta foren abandonats entre les acaballes del segle III aC i els primers anys de la centuacuteria seguumlent (J
BURCH el al ldquoEl poblament ibegraveric del Gironegravesrdquo L PALAHIacute J M NOLLA i D VIVOacute (eds) De Kerunta a Gerunda Els
oriacutegens de la ciutat Girona 2007 p 136-137 I OLLICH i M DE ROCAFIGUERA op cit p 118-119 O CURULLA et al ldquoEl
yacimiento ibeacuterico de lsquoEl Vilarrsquo (Valls Tarragona)rdquo XXIV Congreso Nacional de Arqueologiacutea Cartagena 1997
Volumen 3 Impacto colonial y Sureste Ibeacuterico 1999 p 301-306 H BONET op cit p 528 A LOacutePEZ MULLOR i M RIERA
ldquoIntervencions recentshelliprdquo p 135-136 i 171-178 A ROS op cit p 585 J SANMARTIacute i J SANTACANA Els ibers del nord
p 145-146 J NOGUERA op cit p 41-42 I GRAU R OLMOS i A PEREA op cit p 5-29) Majoritagraveriament i atesa la
manca drsquoestrats de destruccioacute lrsquoabandonament es produiacute sense violegravencia aparent ndashcosa que no vol dir que no les
tropes romanoitagraveliques no apliquessin altres formes de violegravencia menys tangiblesndash per beacute que en alguns casos
concrets (LrsquoEsquerda el Turoacute del Montgrograves Tossal de Sant Miquel) sembla que siacute foren viacutectimes de destruccions
violentes 48 Un exemple de nucli de primer ordre el proporciona lrsquooppidum de Burriac que no nomeacutes es mantingueacute sinoacute
que experimentagrave un proceacutes drsquoexpansioacute fins al moment del seu abandonament ja a les acaballes del segle II aC
Eacutes precisament en aquest periacuteode que lrsquoassentament abastagrave la magravexima extensioacute que es mouria entre les set i les
deu hectagraverees Drsquoaquest periacuteode destaquen les reformes dutes a terme sobre les muralles que comportaren
lrsquoobertura drsquouna nova porta a la banda de migdia obrada amb una tegravecnica afiacute a lrsquoopus quadratum aixiacute mateix
240
assentaments menors observem la mateixa dinagravemica que per a les altres categories alguns
dels que existien a lrsquoIbegraveric ple desaparegueren49 mentre que drsquoaltres es mantingueren durant
la resta del nostre periacuteode i en general sobrevisqueren fins al segle I aC o meacutes
excepcionalment fins i tot al I dC entre aquests darrers es compten establiments costaners
de reduiumldes dimensions que actuarien com a ancoratges petits ports i punts de suport
comercial50 Per altra banda durant el segle II aC srsquoaprecia un increment del nombre dels
assentaments de menors dimensions a tot arreu particularment als terrenys planers de
manera que ens trobariacuteem al davant drsquouna expansioacute de petits centres rurals dedicats a una
srsquoha documentat la construccioacute drsquoun magatzem de dolia (D ZAMORA Lrsquooppidum de Burriachellip p 324-325 V
REVILLA i D ZAMORA op cit p 43) Entre els de segon ordre esmentem a tiacutetol purament ilmiddotlustratiu i entre
nombrosos exemples el de Sant Juliagrave de Ramis on a inicis del darrer terccedil del segle II aC hom dugueacute a terme una
considerable reorganitzacioacute urbaniacutestica destinada a bastir en un punt ben visible un nou temple de tipus
clarament itagravelic (J BURCH el al Excavacions arqueologravegiqueshellip 1 p 98-108 i 135-140 P CASTANYER et al ldquoPautes i
evolucioacute del poblament rural a les comarques interiors de Gironardquo Rythms and cycles of countryside
Romanization Studies on the rural world in the Roman period 1 Girona 2006 p 14-15) Semblantment el poblat
de Darroacute experimentagrave a inicis del II aC una marcada activitat urbaniacutestica que portagrave a doblar la superfiacutecie
ocupada pels seus habitants en el transcurs de la centuacuteria fins abastar les vuit hectagraverees Aquest creixement es
plasmagrave en la construccioacute drsquoun nou barri amb un urbanisme ben regular i planificat amb carrers porticats cases
complexes etc (A LOacutePEZ MULLOR et al ldquoLes excavacions a Darroacute (Vilanova i la Geltruacute Garraf) entre 1996 i 1998rdquo
Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 1998-1999 2001 p 185 A LOacutePEZ MULLOR i X FIERRO ldquoDarroacute i el poblament ibegraveric al
Garrafrdquo Protohistograveria a Catalunya Rosselloacute i Llenguadoc Occidental Actualitat de lrsquoarqueologia de lrsquoedat del Ferro
Girona 2000 p 43-58) Aixiacute mateix Olegraverdola i lrsquoAlzinar Gran expandiren tambeacute el seu poblament (R BATISTA J
MOLIST i N ROVIRA ldquoEl conjunt monumental drsquoOlegraverdola les darreres campanyes drsquoexcavacions (1983-1989)rdquo
Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 1989-1990 1991 p 87-100) Un proceacutes similar experimentaren la Moleta dels Frares
que a principis del segle II aC cresqueacute fins assolir les sis hectagraverees (H BONET i J VIVES-FERRAacuteNDIZ op cit p 669)
o el Tossal de Manises que per aquelles mateixes dates augmentagrave les seves dimensions en part segurament per
lrsquoabsorcioacute de la poblacioacute de lrsquoestabliment del Tossal de les Basses abandonat en el tragravensit dels segles III al II aC i
arribagrave a les tres hectagraverees (M OLCINA i R PEacuteREZ JIMEacuteNEZ op cit p 38-39 i 54) 49 E PONS BRUN (dir) Mas Castellar de Pontoacuteshellip p 590-591 D ASENSIO E PONS BRUN i M FUERTES ldquoLa darrera fase
drsquoocupacioacutehelliprdquo p 103-104 E PONS J M LLORENS i J MERINO Puig Castellet Guies del Museu drsquoArqueologia de
Catalunya Barcelona 1999 J BURCH el al ldquoEl poblament ibegraveric del Gironegravesrdquo p 136-137 A ROS op cit p 585 H
BONET op cit p 521 A OLIVER ldquoTorres y casas fortificadashelliprdquo p 147-148 F GUSI op cit p 151-172 S BRONCANO
ldquoEl poblado ibeacuterico de lsquoEl Amarejorsquo (Bonete Albacete)rdquo Al-Basit Revista de Estudios Albacetenses 15 1984 p 75-
92 F ARASA La romanitzacioacute a les comarques septentrionalshellip p 194-195 50 J BURCH A ROJAS i J SAGRERA ldquoNoves aportacions per al coneixement del poblat ibegraveric de Sant Sebastiagrave de la
Guarda (Llafranc Palafrugell)rdquo EBE 22 2003 p 9-54 J BURCH A ROJAS i J VIVO ldquoLrsquoAssentament ibegraveric de Sant
Sebastiagrave de la Guarda (Palafrugell Baix Empordagrave)rdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 2008-2009 2010 p 45-58 M
CURA i E SAacuteNCHEZ op cit p 163-173 J M NOLLA J BURCH i L PALAHIacute ldquoLrsquoabandonament de lrsquooppidum de Castellrdquo
EBE 17 1998 p 59-78 J M NOLLA L ESTEVA i F AICART ldquoEl poblat ibegraveric dels Guiacutexols (segles IV aC-I dC)rdquo EBE 8
1989 p 45-116 F AICART ldquoEl final del moacuten ibegraveric a la vall drsquoAro i Sant Feliu de Guiacutexols estat de la quumlestioacuterdquo EBE
19 2000 p 17-24M CURA i A M FERRAacuteN ldquoEl poblado prerromano de lsquoEl Cogulloacutersquo (Sallent ndash Barcelona)rdquo Pyrenae
5 1969 p 115-130 D ASENSIO et al ldquoTipus drsquoassentaments i evolucioacute del poblament ibegraverichelliprdquo p 186-187 H BONET
El Tossal de Sant Miquel de Lliacuteria p 524 F ARASA La romanitzacioacute a les comarques septentrionalshellip p 182 i 259-
260
241
explotacioacute agropecuagraveria a petita escala51 Coincidia amb aquest fet com ja hem vist lrsquoaparicioacute
dels primers establiments romanoitagravelics sovint a la vora dels vells nuclis ibers
522 Identificacioacute dels sectors socials als assentaments indiacutegenes grups no privilegiats
Per al periacuteode que estem tractant lrsquoArqueologia aporta un conjunt drsquoevidegravencies que
poden eacutesser llegides com a marcadors del nivell de vida de la poblacioacute autogravectona i drsquoaquiacute es
pot inferir la seva posicioacute social La major part dels ibers ndashque constituiumla els grups no
privilegiats dins de la societat ibegravericandash acostumava a residir en estructures modestes52
independentment de la categoria drsquoassentament que habitava ja fossin urbans o rurals meacutes
grans o meacutes petits Seguint les velles tradicions arquitectograveniques les cases estaven formades
per una o dues estances que ocupaven una superfiacutecie que oscilmiddotlava entre els vint i els trenta
metres quadrats Les habitacions eren polifuncionals ategraves que al mateix espai hom hi
emmagatzemava els aliments destinats al consum quotidiagrave els transformava els coiumla els
menjava hi descansava hi duia a terme produccions artesanals (destinades fonamentalment
a lrsquoautoconsum) i en definitiva hi realitzava totes les activitats domegravestiques i familiars No
srsquohi detecten en canvi activitats meacutes especiacutefiques o especialitzades com cultes religiosos
La documentacioacute sovintejada de fragments ceragravemics pertanyents a gerres i altres
recipients contenidors de dimensions mitjanes parlen drsquoun emmagatzematge a petita escala i
assenyalen al mateix temps una dependegravencia drsquoamplis segments de la poblacioacute dels grans
magatzems on es concentrava la produccioacute agriacutecola tant si es tractava de sitjars com
drsquoestructures drsquoobra En efecte aquest tipus drsquoemmagatzematge permetia disposar drsquouna
reserva alimentagraveria capaccedil drsquoassegurar la subsistegravencia drsquouna unitat domegravestica durant uns pocs
mesos amb les condicions i els mitjans de conservacioacute habituals era molt difiacutecil aconseguir
un volum prou considerable per allargar durant un any sencer i a meacutes mantenir-lo en bon
51 P CASTANYER et al ldquoPautes i evolucioacute del poblamenthelliprdquo p 15-16 V REVILLA i D ZAMORA op cit p 46-47 V
REVILLA ldquoEl poblament al territori de Barcino en egravepoca tardorepublicana i imperial anagravelisi arqueologravegica i
histogravericardquo Rythms and cycles of countryside Romanization Studies on the rural world in the Roman period 1
Girona 2006 p 43 A ROS op cit p 588-587 I ARRAYAacuteS Morfologia histogravericahellip vol 2 nuacutem 351 p 734-735 F
ARASA La romanitzacioacute a les comarques septentrionalshellip p 197 i 259-260 H BONET i J VIVES-FERRAacuteNDIZ op cit p
669 I GRAU ldquoLos valles de Alcoi durante la romanizacioacutenhelliprdquo Lucentum 21-22 2002-2003 p 87-102 52 M C BELARTE H BONET i F SALA ldquoLrsquoespai domegravestic i lrsquoorganitzacioacute de la societat ibeacuterica els territoris de la
franja mediterragraveniardquo M C BELARTE (ed) Lrsquoespai domegravestic i lrsquoorganitzacioacute de la societat a la protohistograveria de la
Mediterragravenia occidental (1r milmiddotleni aC) Arqueo Mediterragravenia 11 Barcelona 2009 p 93-123
242
estat Per tant un cop transcorreguts uns mesos hom hauria drsquoabastar-se noves reserves53 Cal
pensar que la font de proveiumlment es trobaria als mateixos poblats en alguna estructura que
funcionaria com a graner Aixiacute per als pobles al nord de lrsquoEbre lrsquoobertura drsquouna sitja no
plantejaria gaires inconvenients perquegrave si diverses famiacutelies tenien la necessitat de proveir-se
de cereal en un mateix moment tota la produccioacute ensitjada podia quedar fagravecilment
distribuiumlda i es podria aprofitar tota o bona part del gra que srsquohi havia dipositat
523 Identificacioacute dels sectors socials als assentaments indiacutegenes grups privilegiats
Entre les particularitats que distingeixen els assentaments de primer segon i fins i tot
tercer ordre hi ha la insercioacute dins del teixit urbagrave drsquoestructures que srsquoaparten de manera notograveria
de les cases habituals i que remarquen la complexitat social de les comunitats que hi vivien
Es tracta de grans construccions que cobrien una extensioacute meacutes gran i disposaven drsquouna
quantitat meacutes nombrosa drsquohabitacions que a meacutes solen mostrar una diversificacioacute funcional
Aixiacute alguns espais estarien destinats a usos progravepiament residencials mentre que drsquoaltres a
artesanals i productius tal i com demostren les troballes de rebutjos de metall forns molins
o peces de teler54 Fins i tot algunes cambres semblen haver estat lrsquoescenari drsquoactivitats de
representacioacute o vinculades a cultes religiosos eacutes el cas per posar nomeacutes uns pocs exemples
drsquouna estanccedila de grans dimensions del gran casal de la zona 14 del Puig de Sant Andreu on
srsquohan localitzat restes pertanyents a una gran llar de foc central i fragments drsquoestuc que
53 R GARCIacuteA HUERTA i J MORALES ldquoSistemas de almacenamiento y tratamiento de alimentos entre los pueblos
prerromanos de la Meseta meridionalrdquo R GARCIacuteA HUERTA i D RODRIacuteGUEZ GONZAacuteLEZ (eds) Sistemas de
almacenamiento entre los pueblos prerromanos peninsulares Cuenca 2009 p 192-193 54 A MARTIacuteN ORTEGA et al ldquoLa zona 14 de lrsquooppidum del Puig de Sant Andreu drsquoUllastret Un conjunt arquitectogravenic
dels segles IV i III aCrdquo Cypsela 15 Girona 2004 p 265-284 J BARBERAgrave ldquoUn paralmiddotlel remot de lrsquoedifici puacuteblic de
Burriac (Cabrera de Mar)rdquo Laietagravenia Revista drsquoestudis drsquohistograveria i drsquoarqueologia de Mataroacute i del Maresme nuacutem 2-
3 1982-1983 p 146-151 D ASENSIO M MIROacute i J SANMARTIacute ldquoDarreres intervencions arqueologravegiques al Castellet de
Banyoles (Tivissa Ribera drsquoEbre) una ciutat ibegraverica en el segle III aCrdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans XIII
Colmiddotloqui Internacional drsquoArqueologia de Puigcerdagrave vol 1 Puigcerdagrave 2005 p 615-627 D ZAMORA ldquoLrsquooppidum de
Burriachelliprdquo p 89-90 J SANMARTIacute et al ldquoEl Castellet de Banyoles (Tivissa) Una ciudad ibeacuterica en el curso inferior
del riacuteo Ebrordquo AEspA 85 2012 p 55 H BONET op cit p 519 H BONET C MATA i A MORENO ldquoPaisaje y haacutebitat
rural en el territorio edetano durante el ibeacuterico pleno (siglos IV-III aC)rdquo Arqueologiacutea de la Tierra Paisajes rurales
de la protohistoria peninsular Castuera 2007 p 255-259 J BURCH el al Excavacions arqueologravegiqueshellip 1 p 65 D
ASENSIO et al ldquoEvidegravencies arqueologravegiques del proceacutes drsquoemergegravencia drsquoeacutelites aristocragravetiques a la ciutadella ibegraverica
drsquoAlorda Park (Calafell Baix Penedegraves)rdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans vol 1 Puigcerdagrave 2005 p 597-613 P
GUEacuteRIN El Castellet de Bernabeacute y el horizonte ibeacuterico pleno edetano Valegravencia 2003 M OLCINA i R PEacuteREZ JIMEacuteNEZ
op cit p 67
243
revestien les parets55 una altra de la casa complexa del Castellet de Bernabeacute lrsquoagravembit
interpretat com a espai de recepcioacute del dit edifici 2 del Castellet de Banyoles56 i els anomenats
edifici 10 del mateix establiment57 i ldquoedifici singularrdquo de lrsquooppidum drsquoIlturo58 que presenten
indicis drsquohaver funcionat com a espais de reunioacute dels membres destacats de cada comunitat o
construccions de caire cultual Aixiacute mateix en meacutes drsquouna ocasioacute aquestes edificacions es
trobaven en una situacioacute privilegiada dins de la trama urbana A vegades eacutes pel lloc que
ocupaven com el conjunt de grans casals que constituiumla tot un barri a la part meacutes enlairada
del Tossal de Sant Miquel de Lliacuteria59 Altres vegades pels accessos que tenien a espais
importants dels oppida com ara les muralles o les portes tal i com es pot veure a la zona 14
del Puig de Sant Andreu que es trobava just al darrere de i comunicat amb la muralla i
connectava directament amb un dels carrers principals60 o al Castellet de Bernabeacute on la casa
tenia un acceacutes directe a lrsquoexterior del poblat a traveacutes drsquouna porta secundagraveria oberta a la
muralla61 Eacutes interessant remarcar que en alguns indrets srsquoaprecia clarament com els habitants
drsquoaquests edificis srsquoapropiaren drsquoespais comunitaris per tal de disposar drsquouns accessos privats
com passa a Ullastret on hom feacuteu seu un vell carreroacute per tenir acceacutes a una de les torres i a una
poterna que comunicava amb lrsquoexterior del poblat62 o al Castellet de Banyoles on lrsquoexpansioacute
de lrsquoedifici 1 significagrave absorbir part del carrer amb lrsquoobjectiu de bastir tres noves habitacions
Per si no nrsquohi hagueacutes prou amb la ubicacioacute destacada sovint srsquoevidencia una clara voluntat de
55 A MARTIacuteN ORTEGA et al op cit 56 D ASENSIO M MIROacute i J SANMARTIacute ldquoDarreres intervencions arqueologravegiques al Castellet de Banyoles (Tivissa
Ribera drsquoEbre) una ciutat ibegraverica en el segle III aCrdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans XIII Colmiddotloqui Internacional
drsquoArqueologia de Puigcerdagrave vol 1 Puigcerdagrave 2005 p 615-627 J SANMARTIacute et al ldquoEl Castellet de Banyoles
(Tivissa) Una ciudad ibeacuterica en el curso inferior del riacuteo Ebrordquo AEspA 85 2012 p 55 57 J SANMARTIacute et al ldquoEl Castellet de Banyoleshelliprdquo p 56-59 58 J BARBERAgrave ldquoUn paralmiddotlel remot de lrsquoedifici puacuteblic de Burriac (Cabrera de Mar)rdquo Laietagravenia Revista drsquoestudis
drsquohistograveria i drsquoarqueologia de Mataroacute i del Maresme nuacutem 2-3 1982-1983 p 146-151 D ZAMORA ldquoLrsquooppidum de
Burriachelliprdquo p 89-90 Sobre la quumlestioacute de la funcioacute drsquoaquesta estructura cf C GONZALO i C VILA ldquoEl edificio puacuteblico
de Burriac iquestFueacute un templo ibeacutericordquo XXIII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Elche 1995 1997 vol 1 p 457-466
F GRACIA G MUNILLA i E GARCIacuteA ldquoModels drsquoanagravelisi de lrsquoarquitectura ibegraverica Espai puacuteblic i construccions
religioses en medis urbansrdquo Cota Zero 10 1994 p 90-101 C VILA ldquoLrsquoedifici puacuteblic de Burriac hipogravetesis sobre la
seva interpretacioacuterdquo Laietagravenia Revista drsquoestudis drsquohistograveria i drsquoarqueologia de Mataroacute i del Maresme 9 1994 p 19-
32 59 H BONET op cit p 519 H BONET C MATA i A MORENO ldquoPaisaje y haacutebitat rural en el territorio edetano durante
el ibeacuterico pleno (siglos IV-III aC)rdquo Arqueologiacutea de la Tierra Paisajes rurales de la protohistoria peninsular
Castuera 2007 p 255-259 60 G DE PRADO ldquoNoves aportacions al coneixement de les portes i dels sistemes drsquoacceacutes a lrsquooppidum ibegraveric del Puig
de Sant Andreu (Ullastret Baix Empordagrave)rdquo RAP 19 2009 p 350-351 61 H BONET op cit p 524 62 G DE PRADO Ibid
244
distingir-les de la resta de cases mitjanccedilant una separacioacute fiacutesica com ara murs o espais oberts
tal i com srsquoobserva de manera diagravefana als diferents conjunts de cases complexes del Castellet
de Banyoles63 o al Castellet de Bernabeacute on el gran casal restava netament separat de la resta
de residegravencies de la comunitat i del sector artesanal gragravecies a la construccioacute drsquouns murs
divisors64 Finalment un altre tret que presenten alguns drsquoaquests grans casals eacutes la presegravencia
drsquoobjectes (conjunts monetaris joies productes drsquoimportacioacute ploms escrits i altres) que
palesen un nivell de vida superior drsquoaquells que hi residien65
A diferegravencia del que hem vist per als sectors no privilegiats detectem en agravembits
drsquoaquests edificis meacutes grans i complexos una presegravencia abundosa de restes ceragravemiques
pertanyents a atuells drsquoemmagatzematge que estarien assenyalant lrsquoexistegravencia de magatzems
privats que afavoririen una independegravencia dels residents respecte dels graners comunitaris66
Si beacute la majoria dels exemples que hem anat esmentant de grans casals es trobava en
nuclis que foren objecte de destruccioacute o abandonament als primers anys del segle II aC no
hem de concloure que aquesta mena de construccions desaparegueacute a tot arreu Com a mostra
de la continuiumltat esmentem lrsquoanomenat ldquoedifici puacuteblicrdquo drsquoIlturo o una casa complexa
documentada a Sant Juliagrave de Ramis67 constituiumlda per set habitacions i situada al barri sud-
occidental que fou arrasat a les darreries de la mateixa centuacuteria per bastir-hi al damunt la
plataforma monumental sobre el qual srsquoerigiacute un temple de tipus itagravelic En qualsevol cas cal
admetre que els casos coneguts drsquoaquesta egravepoca tendeixen a ser meacutes modestos que els
paralmiddotlels meacutes antics cosa que podem veure com un indici meacutes dels canvis esdevinguts en les
societats indiacutegenes
63 J SANMARTIacute i J SANTACANA Els ibers del nord Barcelona 2005 p 145-146 J NOGUERA ldquoLos inicios de la conquista
romanahelliprdquo p 41-42 64 P GUEacuteRIN El Castellet de Bernabeacute y el horizonte ibeacuterico pleno edetano Valegravencia 2003 65 M CAMPO ldquoTesoro de dracmas emporitanas hallado en el Puig de Sant Andreu (Ullastret) II Estudio de las
monedasrdquo Numisma Revista de Estudios Numismaacuteticos 251 Barcelona 2007 p 65-78 J de C SERRA-RAgraveFOLS ldquoEl
poblado ibeacuterico del Castellet de Banyoles (Tivissa - Bajo Ebro)rdquo Ampurias 3 1941 p 15-34 D ASENSIO M MIROacute i
J SANMARTIacute ldquoEl nucli ibegraveric del Castellet de Banyoleshelliprdquo p 197-200 66 R GARCIacuteA HUERTA i J MORALES op cit p 192-193 67 J BURCH el al Excavacions arqueologravegiqueshellip 1 p 65
245
53 EL REFLEX DE LA SOCIETAT AL REGISTRE FUNERARI
Les sepultures i els espais on eren dipositades les restes dels difunts han estat
emprades per lrsquoArqueologia per obtenir dades sobre lrsquoestructura de la societat i les relacions
socials drsquouna manera que com eacutes logravegic ha anat evolucionant al mateix temps que les
metodologies els criteris analiacutetics i els models interpretatius drsquoaquesta ciegravencia histograverica68
Aixiacute durant bona part del segle passat les consideracions que hom acostumava a fer no anaven
meacutes enllagrave de descripcions i classificacions de les tombes les despulles i ndashsi nrsquohi haviandash els
conjunts funeraris i a partir drsquoaquestes restes srsquoapuntaven diferegravencies drsquoestatus social i
econogravemic No obstant aixograve V Gordon Childe als anys quaranta69 havia demostrat interegraves per
aproximar-se a les interrelacions entre el moacuten dels vius i el dels morts accioacute que lrsquohavia menat
a establir un model teograveric per analitzar a partir de les restes materials la mort i els rituals
funeraris que concebia com a mecanismes orientats a assegurar la reproduccioacute dels sistemes
socials Aquest interegraves i les possibilitats que obria la perspectiva de Childe tanmateix no fou
seguit per altres investigadors No fou fins fa quatre decennis que es comenccedilagrave a ponderar de
manera meacutes generalitzada el registre funerari com a indicador de la realitat social de les
comunitats a les quals pertanyien els difunts amb el desenvolupament dels principis i els
models metodologravegics i teograverics drsquoallograve que en el seu moment es batejagrave com la New Archaeology
nord-americana Partint de la perspectiva sistegravemica i de les experiegravencies de lrsquoantropologia i
lrsquoetnologia els ldquonous arqueogravelegsrdquo introduiumlren una branca que ells mateixos anomenaren
Archaeology of Death70 Aquesta Arqueologia de la Mort entenia lrsquoagravembit funerari com un
subsistema meacutes de la cultura i les tombes com un conjunt tancat que permetria inferir
aspectes socials de manera que hom considerava que a partir del registre funerari es podia
reconstruir lrsquoestructura de la societat
Ja de bon principi als anys setanta i vuitanta els principis de lrsquoArqueologia de la Mort
foren criticats per altres arqueogravelegs ndashincloent-hi alguns dels ldquonous arqueogravelegsrdquondash i
antropogravelegs71 que incidien en les dificultats per relacionar les restes materials procedents de
68 V LLULL i M PICAZO ldquoArqueologiacutea de la muerte y estructura socialrdquo AEspA 62 1989 p 5-20 69 V G CHILDE Progress and Archaeology London 1944 V G CHILDE What happened in History New York 1946 70 R W CHAPMAN I KINNES i K RANDSBORG (eds) The Archaeology of Death Cambridge 1981 71 V LLULL i M PICAZO op cit p 8-9
246
tombes i necrogravepolis amb lrsquoestructura social (i sobretot amb les creences relacionades amb el
moacuten de la mort) fins al punt que alguns arribaven a negar que hi hagueacutes cap associacioacute entre
lrsquoesfera dels vius i la dels morts Malgrat les criacutetiques no es pot negar que lrsquoArqueologia de la
Mort ha aportat alguns elements positius com la introduccioacute de lrsquoavaluacioacute matemagravetica i
estadiacutestica de les dades materials que pot donar informacioacute complementagraveria de gran utilitat
A meacutes a meacutes en els darrers anys el perfeccionament de les metodologies i lrsquoanagravelisi del registre
funerari ha permegraves millorar lrsquoobtencioacute i la interpretacioacute de la informacioacute relacionada amb el
gegravenere de la persona sebollida la seva posicioacute social etc
531 Lrsquoelement romanoitagravelic al registre funerari
No obstant la presegravencia ben documentada de poblacioacute romanoitagravelica al territori de la
Citerior lrsquouacutenica necrogravepolis itagravelica segura del periacuteode 218-133 aC eacutes la de Valentia72 Les
sepultures meacutes antigues localitzades soacuten mitja dotzena i responen sense excepcioacute a la
mateixa tipologia es tracta drsquohipogeus73 fosses amb forma de paralmiddotlelepiacutepede excavades al
subsogravel argiloacutes drsquouns dos metres de longitud vora un metre drsquoamplada i una profunditat que
pot arribar als 16 m En un dels costats llargs de cada tomba hom hi obriacute un niacutenxol que actuava
com a lectus funerari ategraves que en ell srsquohi dipositava el cos del difunt juntament amb diversos
objectes que lrsquohavien drsquoacompanyar en el seu viatge al meacutes enllagrave Les restes localitzades
pertanyien a cinc homes i una dona adults amb unes edats que es movien dins drsquoun rang
compregraves entre els 25 i els 65 anys Els objectes associats als finits soacuten forccedila homogenis en
conjunt i estaven marcats per la presegravencia de materials de factura indiacutegena (sobretot olles
ibegraveriques) al costat drsquoagravemfores grecoitagraveliques alguns atuells de campaniana A unguumlentaris
estriacutegils de ferro i restes fauniacutestiques (especialment porc si beacute tambeacute srsquohan trobat restes
pertanyents a xais bogravevids i peixos)
Tot plegat proporciona informacioacute de molt drsquointeregraves En primer lloc cal destacar la
tipologia drsquoaquestes tombes que ja mai meacutes es tornagrave a utilitzar a la necrogravepolis Aquesta
72 E GARCIacuteA PROacuteSPER et al ldquoRituales funerarios y economiacutea de subsistencia en las tumbas de caacutemara de la
necroacutepolis romana de la calle Quart de Valentia (ss II aC-III dC)rdquo Saguntum-PLAV Extra-9 De la cuina a la
taula IV Reunioacute drsquoEconomia en el Primer Milmiddotleni aC 2010 p 233 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 492 IDEM
ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 188-189 73 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 492-493 E GARCIacuteA PROacuteSPER et al op cit p 234