7/23/2019 Lexperimentaci de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3

1/9

Revista Tcnica de Poltica LingsticaNmero 46 (2009)

Llengua i s (2009, 45) Lexperimentaci de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3

Experincies

58

iLlengua is

Lexperimentaci de les noves programacionsen el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3

Larticle descriu lexperincia de laplicaci de les noves programacions en el nivell in-

termedi del CNL Valls Occidental 3. Shi descriu el treball per tasques i ladaptaci dels

dossiers a aquest treball.

En aquest curs que comencem, el corresponent a lany lectiu 2009-2010, iniciem laplicaci de lesnoves programacions als nivells alts de lensenyament de catal a adults. Ja fa temps que des de laSecretaria de Poltica Lingstica (SPL) i des del Consorci per a la Normalitzaci Lingstica (CPNL)es treballa en les noves programacions, en els continguts i en els materials amb un enfocamentcomunicatiu i per tasques. Aquesta manera densenyar s substancialment diferent de la maneratradicional, ja que demana ms implicaci tant del professorat com de lalumnat.

Al Centre de Normalitzaci Lingst ica del Valls Occidental 3 les aplicarem, per primer cop aquestcurs, al nivell intermedi. Durant el curs passat ja vam comenar a experimentar amb algunes deles activitats del dossier per tasques de lintermedi elaborat i pilotat per professors del Consorci,

per comprovar com el rebien els alumnes i com ens hi trobvem els professors treballant-hi. Abanda daix, i dins el marc de les prctiques del Mster de formaci de professorat de catal pera persones adultes, vaig portar a la prctica una unitat de lintermedi dissenyada exclusivamentamb enfocament comunicatiu i per tasques. A ms, durant aquest estiu, amb una companyadel mateix CNL hem dut a terme ladaptaci del dossier per tasques per dotar-lo de contingutsgramaticals i ortogrfics, s a dir, de suport teric i prctic que permeti a lalumne sistematitzar-nels. Creiem necessari, i ms desprs de laplicaci daquesta unitat de prctiques, que lalumnepugui fer exercicis per practicar aquests continguts.

Vull presentar aquestes dues experincies per mostrar als professors i les professores que estanimmersos en aquest mateix procs com hem aplicat les noves programacions i com hem intentatincloure a les tasques les activitats de gramtica i ortografia, de manera que es pugui treballar amb

un enfocament per tasques i alhora no deixar de banda aquests dos aspectes.

La unitat per tasques

La unitat didctica que vaig programar per a les prctiques del mster la vaig estructurar al voltantde la notcia periodstica per al curs de nivell intermedi anual que feia al Servei Local de Catalde Montcada i Reixac. Aix, la unitat presenta una nica tasca que s la redacci duna notciaperiodstica i la seva locuci, i totes les activitats que es proposen estan dissenyades per anarelaborant i perfeccionant la notcia fins a assolir lobjectiu final. La diferncia amb el dossier delintermedi elaborat pel CPNL i la Secretaria de Poltica Lingstica s la manera com est enfocat,

ja que les unitats encadenen diferents tasques fins a aconseguir lobjectiu final.

Autor

Montserrat Campoy Mestres

Consorci per a la NormalitzaciLingstica

7/23/2019 Lexperimentaci de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3

2/9

59Llengua i s (2009, 45) Lexperimentaci de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3

Lexperimentaci de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3iLlengua i

s

Exemple dactivitat deductiva

sobre accentuaci de la unitatdidctica sobre la notcia.

Per fer el treball per tasques i poder dur a terme la tasca final, els alumnes van treballar des delprincipi en grups de tres o quatre persones i van anar assolint coneixements de manera conjunta,ajudant-se i complementant-se entre ells.

Els tipus dactivitat que cont la unitat sn, principalment, de carcter deductiu, extretes oinspirades en els llibres Trvol 1 i 2 de llengua i text, de Glria Bordons, Josep M. Castell i PilarMonn, i els llibres Llengua Catalana, Suficincia 1, 2 i 3, de Jordi Esteban i Josep Ti. Tanmateix,hi vaig incloure alguns exercicis ms tradicionals per complementar explicacions o reforar alguncontingut que no havia quedat prou clar de laltra manera. La ra de fer aix va ser que em vaigadonar que en aquest nivell no tot es pot treballar nicament per tasques, s necessari introduirpndoles de gramtica de tant en tant.

Dos exemples dactivitats, la primera deductiva i la segona ms tradicional, sn els segents. El primert com a objectiu la deducci de les regles daccentuaci, i el segon, la sistematitzaci dels demostratius.

Accentuaci

En aquest exercici utilitzarem la notcia que ha triat cada grup per

introduir laccentuaci grca. Primer els alumnes faran els exercicis i

desprs el professor/a sistematitzar les regles daccentuaci amb tot

el grup classe.

Subratlleu les paraules accentuades grcament de la vostra notcia i

classiqueu-les a la taula segent:

Busqueu en el text de la vostra notcia paraules sense accent grc i

classiqueu-les a la taula segent segons on caigui laccent de pronunciaci.

Els alumnes dedueixen la regla desprs dhaver fet lexercici i ho posen en

com amb el grup classe, i el professor/a fa els aclariments necessaris.

Monosllabesaccentuades

Agudes accentuades

a lltima sllaba

Planes accen-tuades a la

penltima sllaba

Esdrixoles accen-tuades a lantepe-

nltima sllaba

...

Monosllabes Agudes Planes Esdrixoles

...

Saccentuen grcament les paraules ................................................. que

acaben en -a, -as, / -e, -es, -en, / -i, -is, in, / -o, -os, / -u, -us.

Saccentuen grcament les paraules ................................................. que no

acaben en -a, -as, / -e, -es, -en, / -i, -is, -in, / -o, -os, / -u, -us.

Saccentuen totes les paraules ........

7/23/2019 Lexperimentaci de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3

3/9

60Llengua i s (2009, 45) Lexperimentaci de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3

Lexperimentaci de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3iLlengua i

s

Subratlleu els demostratiusdaquest fragment de text i indiqueu-ne

el sentit (la paraula o idea a qu es refereixen o la proximitat):

Vilanova i la Geltr ser escenari a partir de dissabte que ve,

dia 30, dun important esdeveniment musical que podrem qualicar

dnic a Europa: el III Festival Internacional de Msica Popular i

Tradicional. La principal caracterstica daquest festival, que el

diferencia daltres mostres folklriques que se celebren arreu, s

la seva especialitzaci en la msica popular i la participaci de

persones i grups de diferents pasos que es dediquen a la recerca i

a la investigaci de les arrels musicals de les seves respectives

cultures. Amb aquest criteri selectiu es deixen de banda tots

aquells grups que utilitzen instruments electrnics, tot i que

prenguin com a base de la seva obra la msica popular. Aquesta

s una de les principals diferncies entre aquest festival i la

trobada del Mn Celta de Santa Maria dOrtigueira, una interessant

experincia que ha arribat a la seva aquest any sen celebrar

la darrera edici a causa de la massiva assistncia de pblic,

que ha desbordat lorganitzaci.

El Mn (29 de juliol de 1983)

Reuniu-vos amb el vostre grup i redacteu un text curt en qu

intervinguin els demostratius segents: aquest, aquella, aquests,aquesta, aquell, aquella.

s important que els alumnes arribin per ells mateixos a deduir les normes i regles gramaticals iortogrfiques; en aquest sentit, sc partidria de plantejar activitats intutives abans de recrrera lexplicaci tradicional. s obvi que hi ha continguts que potser no es poden tractar daquestamanera, per sempre s possible fer una combinaci de lenfocament comunicatiu i de lenfocamentms tradicional per explicar-los i treballar-los.

La tasca final va consistir a redactar una notcia periodstica breu per a un diari i fer-ne el guiper poder locutar-la en un telenotcies. Ens podrem haver quedat noms en la redacci de la

notcia per al diari, per el fet de locutar-la va permetre treballar el resum i el gui, lexpressi orali lexposici oral com a preparaci del que farem durant el segon trimestre, en el qual aquestaltima habilitat va tenir un paper principal.

Els continguts que vam treballar van ser, des del punt de vista sociolingstic, la realitat dels mitjansde comunicaci en catal al pas. Pel que fa a lxic, vam treballar els antnims i les frases fetes.Respecte a la morfosintaxi i a lortografia, vam treballar: els verbs en present, imperfet i perfetdindicatiu; connectors i adverbis; els demostratius; els interrogatius quin/-a?, on i qu?, quan?,amb qui?, qui?, com? per qu?; loraci simple i els diferents tipus doraci, entre daltres.

Cada grup va triar un tema sobre el qual havien de redactar una notcia i hi van comenar a treballar,

sempre en grup, dues vegades abans descriure la definitiva. En cada text que em lliuraven avaluavaels continguts que havem fet fins llavors, de manera que els anessin integrant progressivament.

Exemple dactivitat tradicional dela unitat didctica de la notcia.

7/23/2019 Lexperimentaci de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3

4/9

61Llengua i s (2009, 45) Lexperimentaci de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3

Lexperimentaci de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3iLlengua i

s

Aix mateix, van escoltar notcies radiofniques que els van servir de model per a la locuci de latasca final. Aquestes notcies tamb les vam utilit zar com a mostra dels diferents tipus doraci i perveure la diferncia entre una notcia escrita i una notcia oral. En tot moment vaig intentar utilitzarrelies. El seu s tenia com a propsit la contextualitzaci del tema i que els alumnes a lhora

delaborar la seva notcia estiguessin ms motivats i la fessin al ms real possible, com aix va ser.

Pel que fa a la locuci, cada grup es va responsabilitzar dobservar un dels altres grups; tots teniengraelles on anotar les seves observacions. Van anotar aspectes dadequaci, de coherncia i decorrecci. La ra de lobservaci va ser que es fixessin en els companys per aprendre i per reflexionarsobre la seva prpia locuci. Daquesta manera, es van comenar a adonar i a ser conscients desi pronunciaven b, de si havien assolit els continguts de la unitat i de si havien sabut resumir iestructurar b la notcia. s una manera que es responsabilitzin del seu propi aprenentatge i defomentar la seva autonomia com a aprenents. Tot aix es va reflectir en una autoavaluaci final ien una posada en com desprs de lactivitat.

Tamb els vaig passar una graella perqu avaluessin la tasca docent durant tota la unitat. s

important saber aquells punts on els alumnes shan trobat cmodes i on no, per poder millorarels aspectes ms fluixos durant la realitzaci de la docncia. Els resultats van ser molt positius, alsalumnes els va agradar la manera de treballar i van reconixer que, tot i els seus dubtes del principi,van aprendre molt i ms fcilment, gaireb sense adonar-sen, que de la manera tradicional.

Per qu vaig triar treballar daquesta manera i amb lenfocament comunicatiu i per tasques, enun moment en qu encara no ho havem implementat? La ra principal va ser que sabia queaquest proper curs comenarem a treballar amb lenfocament comunicatiu i per tasques, i era unaoportunitat nica per veure com reaccionaven els alumnes davant daquesta manera tan diferentde treballar, a la vegada que tamb era una oportunitat per conixer amb quines dificultats o ambquins avantatges es trobaria el professor.

Ladaptaci del dossier de tasques de lintermedi 1 i 2

Durant aquest estiu, la Llibertat Blanes, companya del CNL del Valls Occidental 3, i jo mateixa hemtreballat en ladaptaci dels dossiers de lintermedi 1 i 2 elaborats per un equip de treball del CPNLcoordinat pel Xavier Abell, per part del CPNL, i pel Jordi Esteban, per part de la SPL.

Les unitats que formen part dels dossiers consten de tres o quatre tasques progressives, segons launitat, i una tasca final. Aquestes tasques progressives serveixen perqu els alumnes practiquin iconsolidin els objectius i continguts de cada unitat. En canvi, la tasca final serveix per comprovar si elalumne ha assolit de manera satisfactria lobjectiu de la unitat, a banda de consolidar els continguts

treballats a cada unitat.

Els dossiers originals contenen material didctic per als alumnes i una guia didctica per als professorsque consisteix en una llista dels continguts que a cada unitat, segons la programaci, shan de treballar.

Ara b, aquest material no inclou activitats o exercicis que relacionin els continguts gramaticals,de lxic o ortogrfics amb els mbits, temes o continguts textuals programats en cada unitat. Lanostra primera actuaci va ser detectar els aspectes no recollits a les tasques de cada unitat delsdossiers. Per fer aix, vam comparar el llistat dobjectius i continguts de cada tasca present en laguia didctica del professorat del dossier original i els vam assenyalar en el dossier.

7/23/2019 Lexperimentaci de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3

5/9

62Llengua i s (2009, 45) Lexperimentaci de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3

Lexperimentaci de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3iLlengua i

s

GUIA PER AL PROFESSORAT

Objectius relacionats amb la tasca

Objectius segons mbits

Conixer les persones del curs, don sn, a qu es dediquen...

Assabentar-se de les seves dates assenyalades.

Objectius segons temes

Saber quins sn els dies ms assenyalats de les persones del curs.

Objectius discursius

Reconixer, comprendre i saber usar els elements que caracteritzen la nota pel que fa a

adequaci, coherncia i cohesi. Seleccionar la informaci necessria i expressions adequades per aconseguir el propsit

comunicatiu en converses, notes i invitacions. Comprendre el valors semntic i sintctic dels enllaos i els signes de puntuaci que sutilitzenmajoritriament en notes i aplicar-los correctament com a factors de coherncia i cohesi textuals.

Objectius gramaticals

Reconixer i comprendre el concepte doraci i els seus components.

Continguts relacionats amb la tasca

Seleccionar la informaci en notes.

Decidir lordre i la disposici de la informaci en notes.

Elements de la nota breu: salutaci, nucli, signatura, data, hora. Presncia o absnciadaquests elements segons la situaci de comunicaci. Loraci i els seus components. Concordana entre el subjecte i el verb. La connexi doracions mitjanant el punt i seguit.

Concepte i classicaci del nom (com i propi). Cognoms freqents, homnims de noms

comuns doficis o crrecs (Abat, Moliner, Pastor...), dssers vius (Roman, Colom, Abella...),delements topogrfics (Badia, Camps, Castells...); noms de persona homnims de nomscomuns (Alba, Marc, Esperana...). Distinci entre so i grafia. Aplicaci a la lectura de noms, cognoms i localitats catalans i perlletrejar en catal noms daltres llenges.

Tamb caldria repassar

Lalfabet catal per lletrejar noms i cognoms. Estructures i exponents de presentaci personal.

Durant aquest procs vam crear uns quadres de continguts on apareixen organitzats per tasques els con-tinguts textuals, gramaticals i sociolingstics, i el material didctic complementari. Pensem que aquestestaules seran tils als professors per saber, noms amb un cop dull, qu sha de treballar en cada moment.

Guia per al professorat de la tasca1 de la unitat 1. Marcats en cursivaels continguts absents en la tasca.

7/23/2019 Lexperimentaci de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3

6/9

63Llengua i s (2009, 45) Lexperimentaci de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3

Lexperimentaci de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3iLlengua i

s

El procediment seguit per incorporar els continguts absents va ser, en primer lloc, consultar elllibre de lEAPC, del nivell B, perqu s el llibre de classe que utilitzarem al CNL durant aquest

curs. Si els aspectes absents al dossier es trobaven al llibre, simplement hem fet una recomanacial professor indicant en quina pgina del llibre pot trobar aquests continguts i els exercicis queels acompanyen.

TascaGnerestextualsassociats

Components textuals Components gramaticals

Sociolingstica MaterialcomplemetariElementsdadequaci

Elements decoherncia i cohesi Mor fologia i sintaxi Lxic Font ica i or tografia

T1La notaLa conversa

Seleccionar la in-

formaci en notes.

Elements de la notabreu: salutaci,nucli, signatura,data, hora. Pre-sncia o ab snciadaquests elementssegons la situacide comunicaci.

Lordre i la dispo-sici de la infor-maci en notesi invitacions.

Comprendre enles produccions tex-tuals de la unitatqui s lemissor, elreceptor, el propsitcomunicatiu, el codique cal utilitzar, elcanal i el context.

El grau de for-malitat en lesconverses cara acara i telefniques,notes i invitacions.

Utilitzaci de codisno verbals, recursosparalingstics, etc.en les converses.

Reps destructuresi exponents de pre-sentaci personal.

Estructures

per manifestaracceptaci orefs (reps).

Estructures perconfirmar lassis-tncia i per excu-sar labsncia a unacte, festa, etc.

Frmules dinici,manteniment ifinalitzaci de laconversa (reps).

Formes que con-fereixen un toformal i respectu-s als interlocutorsduna conversa:interrogacionsindirectes i al-tres elements(voldria sabersi..., per favor, sius plau, etc.).

Loraci i e ls seus

components. Con-cordana entre elsubjecte i el verb.

Concepte i clas-sificaci del nom(com i propi).Cognoms fre-qents, homnimsde noms comunsdoficis o crrecs(Abat, Moliner,Pastor...), dssersvius (Roman,Colom, Abella...),

delementstopogrfics (Badia,Camps, Castells...);noms de personahomnims denoms comuns(Alba, Marc,Esperana...).

La connexi dora-cions mitjanantel punt i seguit.

Distinci entre so i gra-

fia. Aplicaci a la lecturade noms, cognoms ilocalitats catalans i perlletrejar en catal nomsdaltres llenges.

Lalfabet catal (reps).

Els dies ms

assenyalats deles personesdel curs.

Conixer lespersones delcurs, donsn, a qu esdediquen...

El P aprofitar per introduir el concepte doraci, els seus components i la connexi entreoracions mitjanant el punt i seguit.Per a loraci i els seus components es poden treballar els exercicis del llibre de lEscola dAd-ministraci Pblica de Catalunya (EAPC), p. 108, 28.1.Per treballar la puntuaci aprofitar les notes creades pels alumnes. El Ppassar per la classe idonar les indicacions i explicacions oportunes.

Taula de continguts de la tasca1 de la U1 de lintermedi 1.

Quadre explicatiu per al professor,unitat 1, tasca 1, activitat 4.

7/23/2019 Lexperimentaci de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3

7/9

64Llengua i s (2009, 45) Lexperimentaci de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3

Lexperimentaci de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3iLlengua i

s

En el cas que aix no fos aix, vam recrrer a la creaci de materials, o als materials ja existentsals Itineraris daprenentatge. Llengua catalana. Nivell intermedi, de la SPL, al Parla.cat i a altres fontsi recursos de companys i del CPNL (en cada cas es cita la font convenientment). Hem intentatsempre conservar la unitat temtica de la tasca i crear materials relacionats temticament.

Llegeix aquesta nota i separa les paraules en sllabes:

Ara, subratlla totes les a i e que hi trobis, torna a llegir el text i

xat com es pronuncien. Sonen totes com a i e? Quan no sonen tal com

sescriuen?

Separa-les en la taula segent i classica-les segons sonin com a, e o ,

i es trobin en sllaba tnica o tona.

Qu us sembla si fem una festa el proper cap de setmana?

Podrem aprotar per celebrar els aniversaris den Joan i la Maria

i, a ms a ms, trobar-nos amb amics que fa temps que no veiem.

Us agradaria que llogussim una casa rural i ens hi estigussim tot

el cap de setmana? Us proposo que en parlem amb la resta dels amics

i el dilluns prenguem una decisi.

Vinga! Animeu-vos!

Per tant, la a i la e quan no es troben en una sllaba ___________

tenen el so de vocal neutra.

Sllaba tnica Sllaba tona

a

e

a

Exemple dexercici de creaci prpia,U1, tasca 2, activitat 3, exercici 2.

7/23/2019 Lexperimentaci de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3

8/9

65Llengua i s (2009, 45) Lexperimentaci de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3

Lexperimentaci de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3iLlengua i

s

Coneixeu algun mercat? Aneu a comprar habitualment a algun

mercat? Sabeu que un dels mercats ms antics de Barcelona s

el de la Boqueria? Al text que hi ha a continuaci, hi trobareu

la histria del mercat de la Boqueria, el seu funcionament,quanta gent hi treballa... Llegiu-lo atentament i contesteu les

preguntes que trobareu a sota.

LA BOQUERIA, LA REINA

El de la Boqueria, existent des de molt antic al Pla de la

Boqueria, es va traslladar el 1836 al solar de lenderrocat

convent de Sant Josep i va ser voltat duns porxos la primera

pedra dels quals es va posar el 1840, per la coberta de ferro

va ajornar-se ns al 1914. La seva construcci va ser molt

polmica, es van fer moltes propostes, durant molts anys, i

per una paradoxa caracterstica del desenvolupament urbanstic

de la Barcelona moderna, el mercat ms cntric de la ciutat ha

viscut, ha crescut i sha anat modernitzant element per element.

Aquest mercat ha estat contemplat amb ulls ben diferents per les

diferents escoles urbanistes que shan succet a Barcelona des

dels temps de la revoluci liberal. Els racionalistes de la segona

meitat del s. XIX, a partir de Cerd, volien conduir-lo per una

de les grans lnies de la Reforma Interior; els historicistes dela primera meitat del XX pensaven de transgurar-lo en un ctici

Barri Barroc de la Virreina... [...]

[...] s impossible descriure tot el que hi ha a la Boqueria.

Per exemple, en una parada on hi ha herbes fresques, tant nes

com aromtiques, o per amanir, com coriandre, estrag, alfbrega,

marduix, el venedor em va dir que la seva especialitat sn els

productes africans, com banana, planten juca, okra, egusi gari i

altres productes extics.

M. Rosa de Andrs, La llibreta, n. 1

Noms i cognoms: _______________________________________________

El Ppot fer servir aquest exercici per a lavaluaci de

curs del bloc de comprensi lectora.

Exemple dexercici relacionatamb la tasca i de CL.

7/23/2019 Lexperimentaci de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3

9/9

66Llengua i s (2009, 45) Lexperimentaci de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3

Lexperimentaci de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Valls Occidental 3iLlengua i

s

Subratlla els mots que facin referncia a tipus de peixos i a

tipus danimals de granja o de caa. Els coneixes tots? Els que no

coneguis, buscals al diccionari i elabora un glossari.

Aix mateix, hi hem afegit activitats que segueixen el mateix format que les de la nova avaluaci,absents tamb als dossiers originals, que preveuen de forma extensa lEE i lEO, per en cap cas laCL i la CO. Tamb hem fet una proposta dexercicis davaluaci de curs.

La nostra intenci s que els professors provin el dossier de tasques adaptat durant aquest curs i

facin les aportacions oportunes, treguin, afegeixin i modifiquin les activitats que considerin opor-tunes i ho comparteixin amb la resta de companys per arr ibar a tenir un bon dossier de lintermedimentre no ens arriben els llibres amb aquest nou enfocament.

Conclusions

Laplicaci de les noves programacions s un repte que tots hem dassumir perqu ens ofereixuna nova manera de treballar amb els alumnes que fa que ells deixin de dependre del professori siguin conscients del seu aprenentatge i shi comprometin. Aix els proporciona la certesa quepoden aprendre i avanar duna manera ms rpida i ms efectiva perqu aprenen treballant amball que els s ms proper: la seva quotidianitat. Lexperincia amb el grup del nivell intermedi va

ser dall ms engrescadora perqu desprs dun primer moment destranyesa i desconfiana perpart dels alumnes, ben aviat van ser conscients que no noms seguien aprenent, sin que ho feienduna manera ms efectiva i que al final de la unitat sadonaven que havien assolit els coneixementsgaireb sense adonar-sen.

Pel que fa a lexperincia de ladaptaci dels dossiers, estem esperant comenar el curs per com-provar com es desenvolupa la seva aplicaci a laula i rebre els suggeriments dels companys i lesseves esmenes i recomanacions. La filosofia que hem seguit s la que va guiar la unitat de prcti-ques i la prpia de lenfocament per tasques i comunicatiu, per tant confiem que la seva aplicacinoms far que aquests dossiers puguin ser millorats amb lexperincia de tots.

g

V F

El mercat de la Boqueria s

el ms antic de Barcelona.

El mercat de la Boqueria t

ms de 1.000 parades de venda.

El marit de la Lola la Pes-

cadilla fa ms de seixanta

anys que s al mercat.

A la Boqueria es poden com-

prar animals tpics dels Pi-

rineus.

Les dones joves sn les

grans enteses en cuina.