7/29/2019 LHERALD DE PERE IV

1/5

LHERALD DE PERE IV

Alba Valls Formosa

(Barcelona)

I

Pere de Portugal, Pere IV de Catalunya, en el decurs de la seva vida i sobretoten la seva breu regncia a Catalunya durant la Guerra Civil deix repetidament laseva divisa cavalleresca gravada en els llocs on habit i en els diversos objectes queempr. Aquesta divisa era Paine pour joie (Pena per joia)1.

Aquestes paraules es troben gravades a la font del castell portugus de Flor daRosa, i en una finestra cega de lantic Palau Major de Barcelona que dna a lescala

del Palau del Lloctinent, lactual Arxiu de la Corona dArag. Es troben tamb en lafulla de lespasa que forj a Barcelona el daguer Joan lo Florent; tamb en unllumenera o en un llibre, tal com pot apreciar-se en els primers fulls del cdex de laseva obra Tragedia de la insigne Doa Isabel2. Tanmateix figura en algunes obresartstiques que encarreg fer, com ara el retaule de lEpifania de Jaume Huguet3 o lacreu de pedres precioses que va pertnyer al comte de Foix i que feu reformar perlliurar-la com ofrena a la verge de Montserrat, de la qual nera devot.

No hi ha dubte que la divisa fou collocada en tots els llocs i objectes ambveritable afany de perpetuar la seva memria, i que lacci del temps ha anatesborrant inexorablement. Potser com si pressents la brevetat de la seva vida i,sobretot, la volleitat dels homes.

Generalment, aquesta divisa anava acompanyada de la figura duna guila oduna roda de la fortuna, smbol aquest ltim molt emprat durant ledat mitjana perrepresentar les diverses facetes de la vida. Pere IV la feu brodar en els tapissos queornaven els murs de les seves estances, tamb la feu posar en els reposapeus, tot perrecordar-li sempre el canviant que s la sort. I no anava errat. La seva vida fou unaconstant lluita contra ladversitat. Comen amb la trgica mort del seu avi JaumedUrgell, el desventurat, a la pres de Xtiva4, desprs la del seu pare, el duc deCoimbra, a la batalla dAlfarrobeira, ms tard la del seu germ, a Xipre, la de les

seves germanes Isabel i Brites, possiblement enverinades, la molt prematura del seugerm Jaume, cardenal de Florncia..., i acab amb la seva prpia tragdia al venir aservir la causa catalana. s molt illustratiu el passatge de la seva obra dramticadedicada a la seva germana, Tragdia de la insigne Reina Doa Isabel, on palesa lagran desconfiana envers les coses humanes desprs de les experincies sofertes:

... Edifica en los cielos morada firme e perpetua, e alli pon tu confiana, turenta e tu thesoro, adonde carcoma no lo consume, ni traa no lo gasta, ni ladrones

no lo furtan, ni traydores lo roban, ni rey, ni principe, ni tirano, ni an la ciega

fortuna, con todo su poder, lo pueden quitar.. .5

Probablement, Pere de Portugal adopt aquesta divisa cavalleresca quan fouarmat cavaller per lInfant Enric de Portugal, lanomenat lInfant Navegant, a

Reembres,nm.

1.

Any1993.

Pgs.27-31

.

27

7/29/2019 LHERALD DE PERE IV

2/5

lesglsia de Sant Jordi de Coimbra, abans danar-se'n a guerrejar a Castella.Desprs, el seu afany per immortalitzar la seva divisa el port fins i tot a humanitzar-la: Un personatge de carn i ossos del seu servei personal port per nom Paine pour

joie. Aquest personatge que no deix rastre del seu veritable nom era el seu herald.Paine pour joie era un jove ben plantat, culte i distingit, lletrat, devot imagnfic orador. Donat que el rei era home deducaci exquisida, de gran sensibilitat,enamorat de la bellesa, escriptor en vers i prosa6, el seu herald havia de tenir lesmateixes qualitats. Se sap que represent el rei moltes vegades, viatj molt, encapalambaixades reials, tenint tractes amb gent important i docta. Molts dels seus viatgesforen per mar7. Particip a la batalla de Calaf (28 de febrer de 1465) al costat delsdefensors de la terra, de la Generalitat, representats per Pere IV, contra els partidarisdel Trastmara Joan II. En aquesta batalla fou fet presoner junt amb la majoria delscapitans, sent posteriorment rescatat pel seu sobir i recompensat amb unes cases

del carrer de la Bria de Barcelona8.Tots els servidors que Pere IV sendugu de Portugal, com ara el cavallers

portuguesos Eanes i Dea, serien coneguts pels seus noms vertaders, malgrat lestransformacions de la grafia i fins i tot de la prpia histria .Lnic nom que es perdcompletament fou el del personatge que encarn la seva divisa, Paine pour joie, i nopas perqu no en tingus o no se li conegus, sin perqu la identificaci desaparegujunt amb alguns documents comprometedors de Pere IV desprs de la seva mort.

Tot i amb aix, es coneix, grcies a documents aportats per Baqu i Estadella9,la relaci entre lherald i els cavallers portuguesos radicats a Catalunya. Tamb quefou company del navarrs Menaut de Guerri, uixer, capit de lexercit de terra iambaixador durant la Guerra Civil catalana, que en la darrera etapa de la seva vidavisqu com un corsari molt actiu i fustigat pel papa Alexandre VI. Tamb foucompany de Bertran de Armeniriz, Menaut de Baumont i daltres guerrers.

Lherald Paine pour joie convisqu i es relacion amb lalta noblesa portugue-sa, la qual cosa el permet de poder recrrer-hi desprs del negatiu desenlla de laGuerra Civil per trobar ajut i protecci.

Aquesta divisa vivent que encarn el sentir, pensar i quefer del Conestable dePortugal, fou un personatge mtic que un bon dia desaparegu esfumant-se entre elsavatars daquella lluita civil devastadora. El seu rastre desaparegu en aquells

amargs dies de la derrota i agonia del Conestable10

. La roda de la fortuna per quetant preocup aquell prncep, ha portat actualment a establir relaci entre lherald iun altre personatge de lpoca tan enigmtic com ell: la del navegant Colom.

II

Molts documents sobre lAlmirall Colom han desaparegut, daltres o b hanestat manipulats o b desvirtuats. Fins i tot shan canviat els noms i llocs de

procedncia de les persones amb qui es relacion, i encara no est clar ni el seuveritable nom, ni el seu origen, ni el seu lloc de naixement.

28

7/29/2019 LHERALD DE PERE IV

3/5

Si es tenen en compte les descripcions fetes pels cronistes i per les persones delpoca que el conegueren, Colom era un home de gran presncia fsica i graneloqncia. Bartolom de las Casas anot en la seva Historia de Indias11:

... Lo que perteneca su exterior persona y corporal disposicin, fue de altocuerpo, ms que mediano; el rostro luengo y autorizado; la nariz aguilea; los ojos

garzos; la color blanca, que tiraba a rojo encendido; la barba i cabellos cuando

era mozo, rubios, puesto que muy presto con los trabajos se le tornaron canos; era

gracioso y alegre, bien hablado,... elocuente y glorioso... en sus negocios; era

grave en moderacin, con los extraos afable, con los de casa suave y placentero,

con moderada gravedad i discreta conversacin, i as poda provocar a los que les

viesen fcilmente a su amor. Finalmente, representaba en su persona y aspecto

venerable persona de gran estado y autoridad y digna de toda reverencia...

Aquestes dades descriptives es troben avalades per la biografia que sobre elseu pare va escriure Ferran Colom.

Colom havia viatjat molt i havia tractat amb gent de diversa condici. Ellmateix ho manifesta en una carta adreada al reis catlics:

... Todo lo que hasta hoy se navega he andado. Tracto e conversacin he tenidocon gentes sabias, eclesisticos y seglares, latinos y griegos, judos y moros, y con

otros muchos de otras sectas...12

Els companys de Paine pour joie seran els mateixos que desprs tindr Colom,dentre els qu conv citar a Vicente Yez (Eanes) Pinzn, al qual lAlmirall anir

a retrobar lany 1484 a la vila empordanesa de Pals, on consta que residia13

, perqulajuds i acompanys en el seu primer viatge de exploraci al nou mn. Tamb alsDea, dels quals es conserven cartes manuscrites del propi Colom. Al navilier Juande la Cosa, que tamb acompanyaria a Colom, primer com a pilot i desprs com acartgraf.

De Paine pour joie se sap que lluit i caigu presoner a la batalla de Calaf totdefensant els interessos de la Generalitat de Catalunya i que posteriorment fourescatat per ordre reial per Jaume dArag. En el bndol contrari, en el de Joan II,lluitaven els Bobadilla, i fou precisament un Francesc Bobadilla lencarregat dedestituir Colom del seu crrec de governador i virrei de lilla Espanyola, duent-lo

encadenat a Castella. Aquest tracte tan vexatori fa pensar en una antiga enemistat ien un sentiment cruel de venjana14.Pere de Portugal com ja sha dit feu una ofrena a la verge de Montserrat, de la

qual nera devot. El seu herald tamb ho va ser, i Colom demostr tamb aquestamateixa devoci en diverses ocasions, fins i tot don el nom de Montserrat a una deles illes que descobr a les Antilles menors. No en va, Didac Colom, fill deldescobridor, constat en el seu testament la devoci que tots dos tenien per la vergemontserratina fent donaci duna llntia de plata.

A ligual que Paine pour joie, Colom tingu en propietat unes cases a Barcelo-na. Precisament, per aquestes cases, un cop mort, els seus dos fills tingueren un

29

7/29/2019 LHERALD DE PERE IV

4/5

litigi. Val a dir que aquestes cases no consten en el testament apcrif de 1506, perlexistncia de les quals s ben coneguda15.

Els fills de lalmirall no seguiren la trajectria marinera del seu pare. Aquest

els encarril cap a la cort aconseguint-los-hi el crrec de patges, primer del prncepJoan i, desprs de la seva mort, de la reina Isabel. Segurament va voler per els seusfills una formaci semblant a la que ell reb, la mateixa que va rebre Paine pour joie.

El detall amb que Colom anot els seus viatges en certa manera el relacionentamb amb Paine pour joie. Tot herald t, a ms, la funci danar anotant minuciosamentels oficis de la cort i el comportament dels cavallers en les batalles. Diversosmanuscrits de Colom i especialment el seu fams llibre de navegaci, o ms ben dit lacpia coneguda16, atesa la riquesa de detalls i la forma, fan pensar en una formacitamb molt lligada a lescrivania.

Per acabar no estar de ms comentar que en el monument construt a la Porta

de la Pau (entrada marina) de la ciutat de Barcelona, com a element representatiu dela vida de lalmirall, figura el gran navegant Jaume Ferrer de Blanes acompanyat deljove Cristfor Colom amb una bola del mn a la m i vestit precisament dherald. Elconjunt escultric fou una creaci de Josep Pags i Serratosa presentat a concurspblic i acceptat el 24 de juliol de 1884.

Tamb, el sarcfag que suposadament cont les despulles de lAlmirall Coloma la Catedral de Sevilla est sostingut per quatre heralds17. El monument fou creatper lescultor Arturo Mlida lany 1891 per a ser erigit a la Catedral de lHavana(Cuba), per la guerra hispano-americana i la prdua de les colnies dultramarimpossibilitaren de dur a terme el projecte a lilla caribenya, sent posteriormentrealitzat amb lleugeres variants a la ciutat andalusa. Tenint en compte que elsmonuments acostumen a blasmar els trets ms fonamentals de la vida del difunt,aquests monuments vindrien a reafirmar que Colom havia estat un herald notable,com ara Paine pour joie. La qesti en aquest cas s de quines fonts dinspiraci idocumentaci histrica begueren aquests escultors?

Si s'accepta que lalmirall Colom era sbdit catal, que va estar al servei dePere de Portugal, que pertanyia a una coneguda famlia notable, que era personacultivada i molt coneixedora del protocol cortes, com ho demostr en totes les sevesactuacions, res priva de relacionar Cristfor Colom amb Paine pour joie18.

Bibliografia i notes

3 Conegut tamb com retaule del Conestable,es troba a laltar major de lesglsia deSanta gata, a la plaa del Rei de Barce-lona. A lescena de lAdoraci estanrepresentats Pere de Portugal, com a rei

Mag vestit de negre brocat, i el seu heraldPaine pour joie.

1 Martnez Ferrando, J. Ernesto: Algunesnoves notcies entorn de la divisa de Pere

de Portugal. Barcelona, 1936.2 Pedro de Portugal: Tragdia de la Insigne

Reina Doa Isabel. A Obras completas

do Condestvel Dom Pedro de Portugal.Fundaao Calouste Gulbenkian. Lisboa.

30

7/29/2019 LHERALD DE PERE IV

5/5

4 Masi de Ros, Angels: El dissortat comtedUrgell. Episodis de la histria. Barce-lona, 1960.

Salas Bosch, Xavier de: La fi del comtedUrgell. Ed. Barcino. Barcelona, 1931.

5 Pere IV de Catalunya mor a Granollers el29 de juny de 1465 en el palau de Joan deMontbui i de Tagament, envoltat dungrup de fidels portuguesos i catalans, als37 anys. Havia arribat a Barcelona el 21de gener de 1464 per fer-se crrec de laregncia catalana desprs de la mort delprncep de Viana i la renncia dEnric IVi fer front a les pretensions de Joan II.

Pere IV es considerava amb dret a recla-mar la corona per ser nt del difunt comtedUrgell.

6 Pere de Portugal fou un escriptor en vers iprosa de gran sensibilitat. Sn notablesles seves epstoles adreades a personesnotables de lpoca pels seus profundsraonaments i gran humanitat. Vegeu elseu Razoamento de despedida dirigido a

Dona Joana, Conshelo dirigido a DomAlfonso V, Carta a Zurara i les cartes

escrites a Catalunya entre 1464 i 1466adreades als consellers, als pahers de laciutat de Lleida i altres personatges oservidors seus.

7 El desembre de 1465 form part dunaambaixada que, a les ordres de JaumedArag, fou enviada a la cort de Llus XIde Frana, a la Borgonya i a Siclia.Posteriorment, quan Catalunya ofer lacorona a Renat dAnjou, possiblement foulHerald qui presid lambaixada portantles armes dArag, entrevistant-se amb elgovernador de la Provena i arribant finsAugiers, on residia el rei.

8 A la batalla de Calaf el rei va poder salvarla vida en despendres de les seves insgniesreials, muntant un cavall facilitat perRoderic de Mora i tornant al seu campa-ment aprofitant la foscor de la nit. Vegeu,de Mitjana de les Doblas, Enric: La casadels Colom. Barcelona, novembre 1931.

9

Baqu i Estadella, Teresa: Noves dadessobre el descobridor dAmrica a Cata-

lunya (lherald Paine pour joie) . VColloqui dEstudis Catalans de Nord-amrica. North American Catalan Society,University of South Florida, Tampa, marde 1987.

10 Paine pour joie, que havia realitzat viatgesper mar al servei del Conestable, passariaal servei de Renat dAnjou a la marina,probablement com a corsari.

11 Bartolom de Las Casas: Historia de In-dias, lib. I, cap. III, pg. 29. Fondo deCultura Econmica. Mxico.

12 Op. cit. 11, pg. 31.13 Baqu i Estadella, Teresa, op. cit. 9.14

Els Bobadilla eren militars oriuns deCastella. Sestabliren a la Segarra perdefensar els interessos de Joan II durantla Guerra Civil catalana. Ms tard, undels descendents, Francisco de Bobadilla,germ de Beatriz de Bobadilla arrib aser enemic acrrim de lAlmirall Colom.

15 El testament de Didac Colom, obert aSanto Domingo el 2 de maig de 1523, diu...item que entre Don Fernando Colnmi hermano e mi obro ciertas diferencias

sobre razn de cierta manda quel almi-rante, mi senyor, le abia fecho e sobre

razn de las casas que por su testamento

dezia pertenecia, sobre lo qual nos con-

certamos...16 Cristobal Colon: Libro de navegacin.

Versi manuscrita de Bartolom de LasCasas (o Casaus).

17 La Real Academia de Bellas Artes de SanFernando en el seu informe oficial descriuaix el monument: ... Cuatro reyes dearmas llevan en hombros el fretro de

Coln, y visten lobas luctuosas por el

muerto, con insignias de gala por la exul-

tacin del glorioso Almirante...18 Com a detall significatiu i curis, tamb

Barcelona ha estat representada simb-licament en diverses ocasions per la figu-ra dun Herald. El mite de lHerald planejaper damunt la histria oculta daquestaterra. Vegeu el cartell commemoratiu de

lExposici Internacional de Barcelona de1929, realitzat per Josep Rojas Assens.

31