L’HIPERBÒLIC59 PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARISwww.deria.cat febrer 2008

SETEM, camps de solidaritat - Barcelona, capital del fotobloc

Jaume Balagueró Terror català

Tiratge: 26.330

SETEM, camps de solidaritat - Barcelona, capital del fotobloc

L’HIPERBÒLICEdItoRIaL2

La xarxa i la creativitat

2 EDITORIAL La xarxa i la creativitat

3 LA IMATGE David Bastué

4 MÓN UNIVERSITARI Notícies

5 DIUE ...”Circuits”

6 EL CONVIDAT Jaume Balagueró

8 ALTAVEU Rauxa, bojos pels ritmes

10 TEMA DEL MES Barcelona, capital del fotobloc

12 MÓN VIU Chevrolet Volt, propulsió elèctrica

13 JOVENTUT Joves cooperants

14 REPORTATGE Neix un artista

15 SETEM Camps de solidaritat. Estiu 2008

16 BOCA A BOCA David Rabadà

18 TENDÈNCIES Porta un canell original

19 COSMOCAIXA Barra lliure de ciència

20 SEXE Com t’ho has fet per Nadal?

20 GUIA JOVE

20 AGENDA Febrer 2008

Han passat les festes i comença la quotidianitat. Però, per a què això no sigui sinònim d’avorriment, hem d’apostar per la creativitat, l’únic motor de trencar rutines, de gaudir del dia a dia, de trobar la finestra que ens faci escapar de la somnolèn-cia de fer sempre el mateix. I, per aconseguir-ho, L’Hiperbòlic ha organitzat una nova aventura per a aquest 2008.

L’any passat, per als alumnes de secundària, vam organit-zar un concurs literari on havien de, a partir d’un fragment d’una obra coneguda, construir una narració de ficció en quatre capítols. Ara és l’hora dels universitaris i, a través del web www.deria.cat/unificcions , podreu dir la vostra i guanyar, entre molts altres premis, un viatge per a tres per-sones. És l’hora d’escriure la història que portes dins. Al web trobaràs eines, fòrums... i, en definitiva, un lloc de trobada on conèixer gent amb les mateixes inquietuds que tu. I és que Internet apropa la gent que vol comunicar-se, compartir literatures pròpies.

No és casualitat, per tant, que en aquest número parlem de cinema, amb Jaume Balagueró, de com promocionar-se com a artista i de les eines que la xarxa ens ofereix per potenciar la nostra creativitat. Perquè l’aventura acaba de començar i, a partir de l’1 de febrer, podreu construir la vostra proposta.

L’HIPERBÒLIC 59 FEBRER

Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 91edicat@edicat.net

Editors: Josep Ritort i Antoni González

Direcció: Albert Lladó

Cap de màrqueting: Àngel Garcia

Consell de redacció: Montse San Agustín, Atomic Girls, David Baret, Jaume López

Assessorament lingüístic: Rosa Soley

Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo

Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

Impressió: Imprintsa S. A.

Dipòsit legal: B-47891-2007

Flaixos

Lloc:

PakistanBenazir Bhutto, ex primera ministra de Pakis-

tan i líder de l’oposició, va morir assassina-

da el passat 27 de desembre a la ciutat de

Rawalpindi en acabar un míting. Una tragè-

dia que ha deixat el país, i la regió, en una

situació de màxim risc. El president, Pervez

Musharraf, molt criticat per no haver protegit

prou la seva rival política, ha decidit ajornar

les eleccions.

Xifra:

333Els morts a les carreteres catalanes han dis-

minuït durant el primer any del carnet per

punts un 6,5% respecte el 2006. En total,

han perdut la vida 333 persones. Una xifra

que, de totes maneres, no és per alegrar-se.

Cal seguir lluitant contra aquesta lacra social

que, directament o indirectament, ens afec-

ta a tots. Cal reflexionar sobre el fet que la

majoria de morts, sobretot en festes, són per

culpa de l’alcohol.

Nom: Josep GuinovartEl passat 13 de desembre va morir el pintor,

cartellista, escultor i gravador barceloní Josep

Guinovart als vuitanta anys. Sens dubte, una

figura de referència de l’art d’avantguarda de

la postguerra. Membre del grup Dau al Set,

va ser reconegut, entre altres, amb el Premio

Nacional de Artes Plásticas.

Tirada 26.330 exemplars

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plu-ral i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opi-nió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la lli-bertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les insti-tucions, i siguin d’interès general.

Subscripció: 1 €

L’HIPERBÒLIC3La ImatgE

“Acc

ione

s en

el c

uerp

o”, 2

006

. Aut

or: D

avid

Bes

tué

/ M

arc

Vive

s .

Expo

sici

ó de

l Cen

tre

d’Ar

t San

ta M

ònic

a: “

Ham

ster

whe

el”,

un p

roje

cte

de F

ranz

Wes

t i U

rs F

ishe

r

L’HIPERBÒLIC MÓN UNIVERSITARI4

Les universitats són

Ferran Adrià, doctor honoris causa “He lluitat tota la meva carrera per a què la cuina sigui cultura” va dir Ferran Adrià durant les se-ves declaracions en ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona. Les seves aportacions a la ciència i a la química dels aliments, i la projecció del seu treball a escala mundi-al, entre d’altres raons, han estat determinants a l’hora de concedir-li aquesta distinció. Tal com va dir Claudi Mans, catedràtic del Departament d’Enginyeria Química de la UB, “Ferran Adrià és vist com a artista científi c, ja que utilitza la ciència com a font d’idees i de creacions artístiques”. Tanmateix, va destacar la creativitat, la ciència, la raó, la passió i la cuina “en l’enfocament de la seva tasca, la metodologia rigorosa basada en la documentació prèvia, la investigació sistemà-tica, la innovació constant, el treball en equip i la publicació de resultats”

Una altra raó ha estat la creació d’el Bulli taller, com un concepte poc habitual en el món cu-linari. Un equip de professionals científi cs, químics, de ciències dels aliments, nutricionistes i d’altres camps que investiga sobre temes suggerits pels creatius, per tal de proporcionar-los les eines tecnològiques que els poden solucionar tècnicament els seus més genuïns desitjos.

www.ub.edu

notíciaUNIVERSITATS

Fer esport i estudiar sense problemes

La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i la Universitat Abat Oliba CEU

(UAO) han signat un conveni per tal de potenciar la formació dels esportistes amb recursos

acadèmics durant la seva projecció esportiva, i sobretot quan hagin d’integrar-se al món

laboral. El conveni serà efectiu a partir de 2008 i contempla els estudis de les llicenciatures

de Periodisme i Publicitat, i Relacions Públiques amb horaris adaptats als dels esportistes.

Els benefi ciaris són el col·lectiu federat català, que està integrat dins de la Unió de Fede-

racions. També la UAO organitzarà un sistema per guiar, als esportistes que ho desitgin, en

grup de tutoria i que vindrà a ser de sis hores setmanals d’obligada assistència de classes

teòriques, materials didàctics i personalitzats. En qualsevol de les opcions, són carreres de

4 anys, amb un primer cicle comú i durant el segon la especialització.

D’aquesta manera, la Unió de Federacions i la Universitat Abat Oliva demostren el seu inte-

rès per tal d’ajudar a millorar la formació dels esportistes i tècnics, afavorint la seva sortida

i incorporació al mercat professional.

www.uao.es

La importància econòmica dels videojocs

Pel·lícules d’acció, contes infantils, sèries de televisió... quasi bé estem envoltats de versions

d’obres literàries i audiovisuals convertides en videojocs. Realment, la part més recreativa i

accessible de la computació són els videojocs, però el que està clar és que darrerament, a

més a més, estan assolint una importància econòmica, cultural i social fonamental.

Per aquesta raó, s’ha organitzat, en el marc de l’Any de la Computació de la Universitat Autònoma

–del 14 al 18 de gener-, un programa d’activitats tant acadèmiques com lúdiques dedicades als

videojocs i a la seva trajectòria. Tot una sèrie d’activitats amb diverses conferències i taules rodo-

nes, campionats... així com temes paral·lels relacionats com ara una mostra de videoconsoles

antigues, videojocs de programari lliure, Otaku no Game i un cicle de cinema i computació.

www.uab.cat

notícies breus

En col·laboració amb: Amb el suport de: Organitzat per:

Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure eleccióUAB 2 crèdits i UPC 1,5 crèdits

Informació i inscripció: www.accat.cat (Formulari), A/e: universitaris@accat.cat, Tel.: 93 412 57 33 (de 10 a 14 h)

CURSOS FEBRER - ABRIL 2008

Curs “La història de Catalunya”Conèixer la història per entendre la nostra realitat contemporàniaDurada: 10 sessions de 3 hores cadascuna.Inici: A partir del 6 de novembre de 2007.Horaris: Grup F-1: dimarts i dijous de 10 a 13 hores, del 12 de febrer al 13 de març de 2008. Grup F-2: dimarts i dijous de 18 a 21 hores, del 12 de febrer al 13 de març de 2008. Grup F-3: dimecres de 18 a 21 hores, del 13 de febrer al 23 d’abril de 2008. Grup F-4: dissabtes de 10 a 13 hores, del 9 de febrer al 26 d’abril de 2008.Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat fi nal. Crèdits: UAB 2 crèdits, UPC 1,5 crèdits.Matrícula: 40 Inclou: llibres, material curs i visita a museus. Matrícula oberta fi ns el 2/11/2007

Curs “La història Pas a Pas”Conèixer la història tot visitant els grans museus de Barcelona Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna.Inici: A partir del 6 de novembre de 2007.Horaris: Grup M-1: dimarts i dijous de 10 a 13 hores, del 12 de febrer al 13 de març de 2008. Grup M-2: dimarts i dijous de 16 a 19 hores, del 12 de febrer al 13 de març de 2008. Grup M-3: dimecres de 16 a 19 hores, del 13 de febrer al 23 d’abril de 2008. Grup M-4: dissabtes de 10 a 13 hores, del 9 de febrer al 26 d’abril de 2008.Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat fi nal. Crèdits: UAB 2 crèdits, UPC 1,5 crèdits.Matrícula: 60 Inclou: llibres, material curs i visita a museus. Matrícula oberta fi ns el 2/11/2007

L’HIPERBÒLIC5món unIvERsItaRI

“Circuits! Passejades per la ciència i la història” és un projecte del De-partament d’Innovació, Universitats i Empresa. El seu objectiu és apropar la ciència a la ciutadania, i adonar-se que els carrers i edificis de les nostres ciutats són protagonistes de la histò-ria de la ciència del nostre país.

Els itineraris es poden trobar en uns fulletons que es distribueixen gratuïtament entre els punts d’informació de la Generalitat de Cata-lunya i els turístics de la ciutat o de les ciutats en les quals hi ha itinerari. A més, coincidint amb la setmana de la ciència, es realitzen aquests itineraris guiats i escenificats. Podeu consultar els circuits al següent enllaç: www.gencat.cat/recerca/circuits

Els 5 itineraris de BarcelonaEureka. Inventors i descobridors a Barcelona.Els carrers de Ciutat Vella han allotjat durant segles els protagonistes de descobertes ci-entífiques que ara es poden resseguir en un circuit que ens exposa les vides i els invents de vuit personatges lligats a la ciència, la tec-nologia i la història de la ciutat de Barcelona.

Dones de ciènciaPer a les dones, l’accés al món de la ciència ha estat sempre una tasca difícil. La Casa de Maternitat o la Universitat de Barcelona foren algunes de les primeres institucions que van obrir les seves portes a les dones. Aquest circuit permet conèixer el difícil camí que van haver de superar algunes de les nostres antecessores.

Els 6 de Catalunya

FIGUERES.

Cronologia, Metrologia i Climatologia

És un circuit en el decurs del qual descobrireu

l’origen i evolució d’alguns dels instruments

que ens permeten mesurar i controlar el nos-

tre entorn immediat. Rellotges, termòmetres,

balances i altres aparells són els protagonis-

tes d’aquest itinerari.

GIRONA.

Figures científiques de tots els temps

Aquest circuit us proposa que descobriu un

altre tipus d’història, la trajectòria d’uns per-

sonatges que gràcies a les seves aportacions

al món de la ciència i de la tècnica han deixat

la seva petjada a la societat actual.

LLEIDA.

La ciència mèdica a les tres cultures

Alguns personatges d’aquestes tres cultures

(jueva, islàmica i cristiana) han estat els pro-

tagonistes de la ciència mèdica a les diferents

èpoques: sanadores o llevadores sarraïnes i

jueves, metges al servei dels reis de la Corona

d’Aragó, hebreus traductors de textos mèdics

àrabs o algunes de les primeres dones que

van accedir a la Facultat de Medicina.

MANRESA.

Arquitectes i mestres d’obra

La ciutat de Manresa ens ofereix el marc ideal

per resseguir la diversitat dels estils arquitec-

tònics. Una profusió de formes i d’edificis que

s’escampa arreu dels seus carrers i que ens

permetrà apreciar, amb un altre punt de vista,

aquelles construccions tan quotidianes.

TARRAGONA.

Scientia Romanorum

Aquest circuit ens aproparà a Tarraco des

d’un vessant diferent. Gràcies al patrimoni

arquitectònic i cultural, es poden descobrir

algunes de les disciplines científiques clàssi-

ques: medicina, arquitectura, enginyeria..., i la

seva vinculació a aquesta ciutat.

TORTOSA.

Ús i tecnologia de l’aigua

Tortosa conserva un important llegat cultural

que ens demostra la importància que tingué

l’aigua per a la història de la localitat. El cir-

cuit ens permet conèixer alguns dels desco-

briments científics i tecnològics que s’ende-

garen en diverses èpoques històriques per fer

possible l’explotació d’aquest recurs natural.

passeja’t per la història de la ciència!“Circuits”:

Salut i Ciència. Dels hospitals medievals a les institucions mèdiques actuals. El circuit proposat permet conèixer de prime-ra mà els escenaris barcelonins que protago-nitzaren una part fonamental de la història de la medicina i de la salut de la ciutat. Els edificis, distribuïts als barris del Raval i de l’Eixample, repassen des dels centres sanita-ris principals fins a les escoles per a la forma-ció dels professionals.

Les fonts d’energia a la ciutat comtalLes activitats industrials han necessitat sem-pre una font d’energia per dur a terme les tasques de producció. Des d’una de les por-tes de la ciutat romana, passant pel jaciment arqueològic del Born, fins arribar al barri de la Barceloneta, el recorregut repassa la història de les diferents fonts d’energia i la seva apli-cació a la vida quotidiana dels barcelonins.

Xifres i Lletres. L’ensenyament i les agrupa-cions científiques.Aquest circuit proposa un passeig per la his-tòria de l’ensenyament científic a la ciutat. A través de les diferents cultures i èpoques històriques, descobrirem els canvis que hi va haver fins arribar a les universitats i centres docents actuals.

www.gencat.cat/diue

L’HIPERBÒLIC EL CONVIDAT6

Els actors van passar por de veritat”Albert Lladó, albert@edicat.cat

Tal com rajaNom: Jaume Balagueró

Lloc i data de naixement: Lleida, 3 de no-

vembre de 1968

Un llibre que ens recomanaries: Elogio de

la madrastra de Mario Vargas Llosa

I una pel·lícula: Paris, Texas

Plat que cuines millor: Espaguetis amb oli.

Una mania: No en tinc.

Una qualitat: La contradicció.

Un somni: Un dia, arribar a fer una pel·lícula

que canviï el món.

On t’agradaria anar de viatge: A Melbourne.

Tens fama de ser molt… graciós.

Jaume Balagueró, director de cinema

Era molt important que els actors no sabessin què passaria”

Jaume Balagueró és el director de ci-nema de terror més important de Ca-talunya i, potser, un dels més aplaudits a tot Europa. Ara, després de l’estrena al Festival de Sitges, triomfa amb REC, la seva nova pel·lícula, co-dirigida amb Paco Plaza, i que està omplint les sales setmana rere setmana. Parlem amb ell per preguntar-li les claus del seu èxit.

Millor Actriu, Millor Director, Millor Pel·lícula i Premi de la Crítica del Festival de Sitges 2007. Realment, és un festival on sembla que entenen molt el teu cinema, no?Home, és un festival de gènere, de gènere fantàstic. I, per tant, el tipus de cine que jo faig sempre és benvingut. Però, de totes for-mes, m’agrada pensar que si donen el pre-mi a la Millor Actriu, doncs és perquè s’ho

mereix i no perquè és una pel·lícula meva. Però és cert que m’hi sento molt vinculat.

L’HIPERBÒLICEL CONVIDAT 7

Allà vas debutar com a director amb el teu primer curtmetratge, AliciaTotes les pel·lícules que he fet, menys OT, les he estrenat al Festival de Sitges.

tors no sabessin què passaria. Només sabi-en unes mínimes bases però no, els detalls. Van passar por de veritat, i això és nota.

I, una vegada muntada, és la pel·lícula que teníeu al cap abans de gravar?La pel·lícula era molt orgànica. Anava exi-gint algunes coses i anava rebutjant unes altres. Tenia vida pròpia. Rodàvem de forma cronològica i era bastant impredecible què quedaria. Teníem una idea d’allò que volíem però la pròpia pel·lícula anava evolucionant ella mateixa. Era molt curiós.

Al muntatge, hi ha un moment que quedes satisfet o sempre hi ha una inseguretat que no et deixa parar de tallar i retocar?En una peli convencional, el procés és aquest. Sempre vols experimentar i seguir millorant. Però en aquesta, no hi havia molt a tallar i estava molt clar tot.

És molt difícil la presa de decisions quan treballes amb un altre director?Seria impossible en un altre tipus de peli. En un

fi lm com aquest, que és tan particular, és molt més fàcil, perquè no has de prendre les decisi-ons íntimes i personals. En cap moment, vam repartir les feines sinó que tot ho vam fer junts.

Què té a veure la pel·lícula d’OT en aquesta idea de gravar allò no previst?OT és un documental d’uns cantants que eren un fenomen social i aquest és un do-cumental fals, d’una realitat creada artifi ci-alment. No és tan diferent.

Tot i les diferències formals, REC és una pel·lícula de gènere. Què té el terror que agrada tant a Jaume Balagueró? Et veus fent altre tipus de cinema?Jo sóc fan de les pel·lícules de terror des de petit. I, per tant, em sento molt còmode fent aquest tipus de cinema. Però m’agrada tot, i m’agradaria fer també altres coses.

Hi va haver algun moment en què pensà-veu que se us anava de les mans?Els actors van passar por de veritat i, al fi -nal, quan estaven a les fosques, van tenir la

temptació de parar, però sabien que no ho podien fer. Les condicions eren aquestes. Passés el que passés, havien de continuar gravant perquè aquesta era la idea, gravar coses que passaven de veritat. Si queien per les escales, a no ser que es fessin mal de veritat, havien de seguir. Afortunadament, sempre vam poder seguir gravant.

TargeNeuLa millor assegurança dels esports d’hivern

Federa’t per tan sols 54 Federació Catalana d�Esports d�Hivern Balmes, 191, 5è 1a 08006 BarcelonaTelef. 93 415 55 44 Fax 93 237 85 26 www.fceh.cat info@fceh.org

Més informació a:

La millor assegurança365 dies l�anyCobertura mundialRevista “Esports d�Hivern” gratuïta (4 números)Descomptes a la xarxa de botigues col.laboradoresSeràs solidari amb els esports d’hivern: “faràs possible els Equips Catalans i les Seleccions Catalanes”

La millor assegurançaAvantatges que t’ofereix la TargeNeu

El debat sobre l’ètica de la televisió està a la societat”

Sóc fan de les pel·lícules de terror des de petit”

REC és una pel·lícula arriscada. Per què vau pensar en el format televisiu per rodar-la?Perquè va sorgir una mica de la història. Era un repte del Paco Plaza i meu. Conversant, vam tenir la idea de fer una pel·lícula que arribés a una quota de por més gran i vam veure que, basant-nos en el tipus de reality show que es fa ara, es podia aconseguir.

És veritat que els actors no coneixien gran part del guió?Sí. És un fi lm que està basat molt en la reali-tat i, per això, era molt important que els ac-

Al teu cinema, podem veure alguns recur-sos expressius propis que es van repetint. És conscient o surt sense pensar-ho?En aquesta pel·lícula, potser no es veuen tant perquè s’allunya del llenguatge cine-matogràfi c clàssic. Però és molt inconscient. Una vegada estic muntant, m’adono que es tornen a repetir algunes coses.

El fi lm, es vulgui o no, també acaba sent una refl exió sobre la televisió d’avui, no?Nosaltres vam pensar en aquest format perquè era el que ens permetia innovar i fer una pel·lícula entretinguda. Però, inevitable-ment, el debat sobre l’ètica de la televisió està a la societat. Quan parles d’alguna cosa, estàs convidant a la refl exió.

Molts premis a la teva carrera. Ajuda a fer més cine o et pressiona?Ho tens en compte, i ets sensible a tot, però tinc l’habilitat de relativitzar-ho tot. L’èxit, el fracàs, la repercussió de les coses... Per continuar fent cine de manera natural t’has d’oblidar d’aquestes coses...

L’HIPERBÒLICALTAVEU8

www.enderrock.com

MACEDÒNIAGira la fruita 07CD+DVD Per als afi cionats a la seva música i per a les

mateixes components del grup, Gira la fruita 07

signifi ca la posada en escena del relleu genera-

cional de Macedònia, el comiat de les cinc veus

que havien gravat els anteriors discos i la presen-

tació d’un nou grup de nenes. El llançament ofe-

reix tots els continguts d’un objecte per a fans: un

DVD i un llibret amb abundant material fotogràfi c.

CONRAD VALLVERDÚ

LA PUERTA DE LOS SUEÑOSEn directeCD+DVDLa Puerta de los Sueños publica un CD i DVD en

directe on recull l’actuació en format acústic que

va oferir el 12 de novembre de 2006 al Teatre

Auditori de Sant Cugat del Vallès, la seva ciutat.

Pop-rock sense sorpresa executat amb professio-

nalitat i melodies senzilles de cara al hit i lletres

fàcils de temàtica amorosa. Una aposta de quali-

tat i ben executada del pop comercial en català.

ROGER PALÀ

DIVERSOS AUTORSPorca Misèria. Vol. 2Els Pets enceten la tria “A batzegades”. Un inici

clàssic per a un recopilatori atrevit, que barreja

des de Dani Flaco versionant “Que tinguem sort”

de Llach fi ns a dos temes de Gossos del tot di-

ferents: el hit dels inicis “Quan et sentis de mar-

bre” i el que més sona darrerament a les ràdios,

“Corren”, amb la col·laboració de Macaco. Una

doble aposta: tant pels noms consolidats com

pels músics emergents.

ELISENDA SORIGUERA

8

MACEDÒNIAMACEDÒNIAGira la fruita 07Gira la fruita 07Gira la fruita 07Gira la fruita 07CD+DVD CD+DVD Per als afi cionats a la seva música i per a les Per als afi cionats a la seva música i per a les

mateixes components del grup, mateixes components del grup, mateixes components del grup, mateixes components del grup,

signifi ca la posada en escena del relleu genera-signifi ca la posada en escena del relleu genera-signifi ca la posada en escena del relleu genera-

cional de cional de

que havien gravat els anteriors discos i la presen-que havien gravat els anteriors discos i la presen-que havien gravat els anteriors discos i la presen-

tació d’un nou grup de nenes. El llançament ofe-tació d’un nou grup de nenes. El llançament ofe-tació d’un nou grup de nenes. El llançament ofe-tació d’un nou grup de nenes. El llançament ofe-

reix tots els continguts d’un objecte per a fans: un reix tots els continguts d’un objecte per a fans: un reix tots els continguts d’un objecte per a fans: un

DVD i un llibret amb abundant material fotogràfi c.DVD i un llibret amb abundant material fotogràfi c.DVD i un llibret amb abundant material fotogràfi c.

CONRAD VALLVERDÚ CONRAD VALLVERDÚ

Rauxa, Bojos pels ritmesRauxa fan honor al seu nom, són sinònim de gresca. Ho demostra la setantena de concerts que durant el 2007 els han portat a recórrer el territori català de dalt a baix. A fi nals d’any es van tancar a l’estudi per posar una mica de seny i preparar el seu segon treball, un disc que està previst que surti a fi nals de mes amb el nom de Dr. Soroll (Música Global, 2008).

La carrera de Rauxa va començar amb una formació anterior que es deia Oreig & Com-panyia que feia cançó d’autor: “Va arribar un moment en què ja no hi teníem res a veure i va néixer Rauxa”, explica Otger Estanyol (bai-xista). Això va ser a principi de 2004, moment en què es van posar les piles per presentar-se al concurs de maquetes Sona 9. Al novembre van guanyar el concurs en la categoria de “folk i noves músiques”, el mateix any que Gàtaca (en ‘pop-rock’) i Carnal (en “cançó d’autor”). Un moment molt dolç per al grup: “Hi havia molts grups que estaven molt preparats, va ser al·lucinant. Quan vam actuar a la fi nal, que se celebrava a la Fira Mediterrània de Manre-sa, el públic va començar a cridar el nostre nom i vam sortir amb una sensació brutal de què la gent ens volia i sortiria tot bé. I quan ens van dir que havíem guanyat va ser una festa, com un somni”. El premi els va obrir les portes per anar a un estudi professional i gravar el seu primer disc, S’ha acabat el seny (Música Global, 2005). Un treball que van enregistrar amb presses: “Vam guanyar el concurs i vam haver de fer-ho tot molt ràpid, hi havia cançons que gairebé vam escriure di-rectament abans d’entrar a gravar-les”, expli-ca Gerard Borrell (fl autista).Després de dos anys carregats de concerts, els Rauxa han tornat al seny només per una estona. Ho han fet per enregistrar el segon disc, que en principi es titularà Dr. Soroll. Són

deu temes interpretats en català i tres en castellà: “És un pas més, una nova etapa i un canvi de mentalitat del grup. També un canvi de so. En Nicox “el teclista que s’ha incorpo-rat el grup substituint l’acordionista Raféu Sichel” ha aportat moltes coses i hi ha hagut un canvi de xip. Després d’haver fet tants con-certs, ens vam adonar que potser ens calia no fer tants directes i assajar més les can-çons noves, posar-les en comú per preparar

el segon disc. Hem estat més de tres mesos gravant, ha estat una feinada, però n’ha sortit un treball més pensat que l’altre, que ens va venir molt de cop”, diu Carles Borrell, guitar-rista del grup. Entre els tretze temes nous, Rauxa serveixen cançons d’aires galàctics, altres amb una marxa més discotequera “un tast a l’electrònica”, incursions amb aires cel-tes o tangos, i cançons que porten el “segell 100% Rauxa”.

L’aventura de crear històries

entra a www.deria.cat, participa i guanya un viatge

UNIFICCIONS

L’HIPERBÒLIC TEMA DEL MES10

Barcelona, capital del fotobloc”

Què és un fotobloc?Un fotobloc és un web on, principalment, es

publiquen fotografi es presentades de manera

cronològica en format diari o bitàcola. Es trac-

ta d’un bloc on la imatge és la protagonista.

Des que les càmeres digitals van aparèixer, i van baixar de preu, i des que el món dels blocs cada vegada s’ha posat més de moda, la cre-ativitat al món de les imatges s’ha fet, indiscu-tiblement, un lloc a Internet. Milions d’afi cio-nats, i professionals, utilitzen les eines que la xarxa ofereix per publicar el seu treball.

Fran Simó i David Lladó són dos joves de Barcelona que compartien la seva obses-sió per captar tot allò que els envolta. Però, una vegada més, van desmentir el fals mite que diu que Internet allunya la gent i , l’estiu del 2005, es van trobar per fer un cafè i comentar la jugada. D’aquest cafè, i de les aportacions de centenars de persones que s’han anant sumant al projecte, va néixer Barcelona Photobloggers.

De fet, no estaven creant res nou, sinó que es sumaven a una iniciativa que s’estava imposant a tot el món. Brandon Stone havia creat una xarxa de fotoblocs que havia tin-gut èxit a ciutats com Nova York, Londres o París, i que centralitzava en un mateix web les fotografi es que els propis autors anaven penjant al seu propi fotobloc.

Com col·laborar?Per col·laborar amb Barcelona Photoblog-gers, només cal viure a Barcelona, o rodali-es, tenir un fotobloc i tenir ganes que la teva càmera digital tregui fum. No és necessari

ser professional ni fer les fotos d’un estil de-terminat. Et poses en contacte amb els ad-ministradors i, a través de sindicació RSS, cada vegada que publiquis una foto al teu fotobloc, tothom la podrà veure també a la secció “fotobloguejant”.

Però si el web de Barcelona Photobloggers ha aconseguit milers de visites mensuals és perquè és un espai viu, on tothom partici-pa i diu la seva. Notícies sobre exposicions, un fòrum on intercanviar dubtes, tutorials, propostes culturals, cursos, tallers i una in-acabable font informació sobre el món de

Per a més informació:Barcelona Photobloggers

http://barcelona.photobloggers.org

Galeria Fotonauta

http://www.fotonauta.com

Organització de Photobloggers

http://www.photobloggers.org

la fotografi a. Diàriament, el web s’actualitza i, fi ns i tot, hi podreu trobar un mapa amb totes les galeries dedicades a la fotografi a de Barcelona.

El reconeixementUn dels premis més prestigiosos sobre el món dels blocs és el que organitza el diari 20 Minutos. Barcelona Photobloggers, a l’edició 2006, va ser escollit un dels tres fi nalistes en la categoria Ciutat. Els organitzadors van anar a Madrid, a l’acte d’entrega de premis, i, naturalment, ho van fotografi ar tot.

Foto: Santiago Garcés

http://www.imatges.net http://www.imatges.net http://montsepuig.blogspot.com

http://www.jommis.com

http://www.lapsusdememoria.com

Foto: Santiago Garcés

11L’HIPERBÒLIC

11HISTÒRIES DE CATALUNYA

L’holandès errantL’holandès errant –el vaixell fantasma- és una de les llegendes més conegudes del mar. Se’n desconeix el seu origen, però totes les versions parlen d’un capità que, desafi ant una tempesta, fou condemnat per Déu a vagar pels oceans eternament, alhora que provocava la mort de tots aquells que albiressin la nau. Al llarg de la història, a aquest capità se l’ha conegut amb diferents noms: Vanderdecken, Van Demien, Van Sraaten... Tot i que el més conegut és Vanderdecken, que capitanejava la nau que va ser atrapada en una terrible tempesta en passar pel cap de Bona Esperança. Els tripulants van pregar de buscar refugi; però, embogit, el capità va decidir de lligar-se al timó, tot ignorant les peticions dels passat-gers. Fou llavors que, gràcies a les pregàries, una poderosa llum va il·luminar la proa i va mostrar una fi gura gloriosa: es tractava de Déu, qui, enfrontant-se al capità, el va condem-nar –juntament amb al seu cuiner- a recórrer els mars fi ns al dia del Judici Final. Aquesta és la versió clàssica de la llegenda de l’Holandés Errant, però n’hi ha que creuen que aquesta història es va originar el 1488 amb les aventures del navegant portuguès Bar-tolomeu Dias, descobridor del cap de Bona Esperança i les seves travessies marítimes del qual semblaven sobrehumanes.Richard Wagner va adaptar aquesta llegenda i en va dirigir una òpera amb el mateix nom: L’holandès errant. Estrenada el 2 de gener de 1843 a Dresden, aquesta òpera s’ambienta-va a principis del segle XVIII. A diferència de la història original, en la versió de Wagner, el capità navega amb tota la seva tripulació i se li permet trepitjar terra ferma cada set anys. A més, té la possibilitat de redimir la seva blasfèmia. Però només una dona pot dur-li la salvació, si aquesta li ofereix amor fi del fi ns a la mort. Es tracta de Senta que, plena de compassió i d’amor cec, li lliura el seu cor en senyal d’amor etern. En arribar el vaixell a port, Senta es llença al mar, el vaixell desapareix, moren tots dos i ascendeixen al cel.El tema principal d’aquesta obra és la redempció a través de l’amor, argument al qual Wag-ner retornaria en moltes de les seves òperes posteriors. La idea del compositor és utilitzar la música com a mitjà per arribar al drama, al contrari de l’òpera italiana. D’aquesta manera, hi apareix el leitmotiv –tema musical vinculat amb un fet determinat o amb un personatge–. Wagner va concebre l’òpera per ser executada sense interrupcions; però la versió més co-muna és en tres actes separats. Amb aquest nou format i la introducció del leitmotiv, l’autor volia trencar amb la tradicional estructura de l’òpera del moment. El primer esbós va ser escrit en prosa, i es basava en la història Les memòries del senyor von Schnabelewopski d’Heinrich Heine. Però el fet que va fer que Wagner s’inspirés per escriure L’holandès errant, fou un viatge a bord del vaixell Thetis. Tot fugint de creditors de Riga, es dirigia a París passant per Londres. Aquest viatge es va veure estroncat per tem-pestes i, en lloc de durar vuit dies, es va allargar tres setmanes. Aquesta òpera va encetar l’etapa de maduresa de Wagner.A fi nals del segle XIX, quan la cultura catalana viu un dels seus moments de màxima esplen-dor amb el Modernisme i la seva fam de cultura europea, la producció wagneriana va arribar als Països Catalans de mans dels barcelonins Joaquim Marsillach Lleonart i el Dr. Joaquim Letamendi de Manjarres que, amb els seus escrits, la van donar a conèixer. Però la seva relació amb Catalunya no és quedà aquí ja que el 12 d’octubre de 1901 nasqué l’Associació Wagneriana de Barcelona de la mà de tres estudiants de medicina, associació que segueix viva, juntament amb un centenar més arreu del món.

www.acpg.catwww.acpg.catAmb: Oriol Junqueras Helena Moliné

Barcelona, capital del fotobloc”Albert Lladó, albert@edicat.cat

Com fer un fotobloc?Hi ha moltes maneres de fer un fotobloc. La

més fàcil és donar-se d’alta en un web que

ofereixi serveis d’allotjament de fotoblocs. La

majoria dels serveis són gratuïts i són fàcils

d’utilitzar. Només has de crear un compte,

posar un nom al teu fotobloc i escollir una

plantilla. Pots provar amb http://www.blipfo-

to.com o a http://www.shutterchance.com.

Barcelona, capital d’EuropaLa resta de fotobloggers s’han fi xat en Bar-celona com la capital europea del món de la fotografi a a la xarxa. Cada vegada és més fà-cil trobar referències a tot el món, i enllaços a aquesta plana on, cada dia, s’hi sumen més usuaris. Per aquest motiu, Barcelona Photobloggers ha estat triat per organitzar la IV Trobada Europea de photobloggers, el setembre del 2008.

De la xarxa a la paretLa galeria Fotonauta, del carrer Vic del bar-

ri de Gràcia de Barcelona, va voler portar aquest moviment, aquest punt de trobada a la xarxa, a la seva sala d’exposicions. Fo-tografi es de tot tipus, i afi cionats i professi-onals, es van trobar per comentar el treball de cadascú i, molts, per veure’s la cara en persona per primer cop. Ara, i gràcies a la gran convocatòria de públic de la primera exposició, es repeteix l’experiència i, a partir del 17 de gener i fi ns al 8 de febrer, podreu veure el seu treball sota el nom “De la red a la pared”, un recull de fotos de tots els par-ticipants al projecte.

http://enricsirera.blogspot.com

http://jordifarres.blogspot.com

http://opcionbarcelona.blogspot.com

http://sebastian.yepes.in

http://jgaudenzi.blogspot.com

http://35mm.my-expressions.com

L’HIPERBÒLICmón vIu12

Chevrolet VoltAlbert Lladó, albert @edicat.cat

General Motors ha donat un pas més enllà en la creació de prototips de cotxes amb propulsió elèctrica. A principis de 2007, al Saló Internacional de Detroit, va presentar el model Chevrolet Volt, un cotxe amb una bateria que pot alimentar un motor elèctric amb una potència màxima de 165 cavalls. D’aquesta manera, s’assegura una autono-mia mínima de 60 quilòmetres.

El que ha fet GM, en realitat, és canviar el concepte de cotxe elèctric. En comptes de crear una pila on es produeixi l’energia elèctrica, el Chevrolet Volt té un generador d’energia elèctrica accionat per un petit mo-tor de combustió interna.

Segons diverses estadístiques, el 70% de la població es desplaça diàriament en cotxe, com a màxim, els 60 quilòmetres que aguan-ta la bateria del nou prototip. Així, la majoria d’usuaris podrien desplaçar-se només amb energia elèctrica, sense contaminar, ja que la bateria es pot recarregar endollant-la a la xarxa elèctrica, amb només 6 hores es pot re-carregar totalment. Però el Chevrolet Volt no és un cotxe només per fer recorreguts petits, si es vol viatjar, el mateix motor, mitjançant benzina, carrega automàticament la bateria. Si el conductor vol parar, pot fer una recàrre-ga ràpida deixant el motor en marxa 15 mi-nuts i només gastaria 3 litres de carburant.

Per a més informació:http://www.chevrolet.com/electriccar

El cotxe amb propulsió elèctrica

El fet que aquest cotxe combini un motor elèc-tric, alimentat per una bateria, amb un motor de combustió elèctrica que pot funcionar com a generador quan la bateria s’esgota, és una revolució. Fins ara, els cotxes elèctrics no teni-en prou autonomia. Ara, amb el model de GM, si el trajecte és inferior a l’autonomia del ve-hicle, el consum de carburant és nul. Sinó, el consum és molt inferior al d’un cotxe actual.

Sens dubte, estem davant de la possibilitat de canviar el concepte de transport, una for-ma de contaminar molt menys i de combatre els efectes negatius del petroli que s’utilitza per a la benzina. A més, si el prototip es con-verteix en una realitat, es podrien instal·lar endolls per recarregar el cotxe en aparca-ments i llocs de treball per aprofitar el temps que el cotxe es manté parat. De totes formes, per la complexitat del nou cotxe, fins al 2010 no estarà al mercat automobilístic.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

Projectes i joves cooperants elegits enguany

Millora de la seguretat alimentària (Malí, Níger i Mauritània)

Olga Inyongo Ambot, 29 anys. Llicenciada en Ciències Polítiques

Creació d’un museu comunitari etnohistòric natural a Moxos (Bolívia)

Núria Gómez i Camprubí, 28 anys. Llicenciada en Sociologia

Pla director d’infraestructures de sanejament i abastiment d’aigua

potable a comunitats rurals (El Salvador)

Josep Escarrà Vila, 26 anys. Llicenciat en Ciències Ambientals

Educadora social amb infants, adolescents i joves provinents del

carrers a Managua (Nicaragua)

Raquel González Delshorts, 26 anys. Llicenciada en Psicologia

“Xarxa Cornisa” dinamització comunitària i promoció al desenvolupa-

ment local (Marroc)

Juliette Lapacó Montero, 29 anys. Diplomada en Treball Social

Suport escolar per a estudiants de primària, educació en el lleure i

dinamització d’escoles tangerines (Marroc)

Aina Autonell Ferrer, 25 anys. Llicenciada en Filosofi a

(Pendent de concretar per reubicació)

Anabel Blas Montesinos, 25 anys. Llicenciada en Ciències Polítiques

Posada en marxa de microempreses productores de pinso a Loja

(Equador)

Eduard Blasco Langa, 26 anys. Llicenciat en Economia

Enfortiment del component agropecuari de les contraparts de

Veterinaris sense Fronteres (Hondures i Guatemala)

Jana Sambola Civit , 25 anys. Diplomada en Enginyeria Agrònoma

Generació d’innovacions tecnològiques per al desenvolupament de

la ramaderia ovina i bovina a comunitats Aymara de l’altiplà (Bolívia)

Pablo Reyero Aubareda, 29 anys. Enginyer tècnic agrònom

La Generalitat contracta 10 Joves Cooperants per treballar en països en desenvolupament

Aquest és el vuitè any que el programa Joves Cooperants ofereix contractes de treball a 10 joves que vulguin fer feines de coopera-ció en països de L’Amèrica Central i del Sud, i de l’Àfrica durant nou mesos. Els requisits són: tenir menys de 30 anys, ser diplomat/da o llicenciat/da i estar en situació d’atur. El programa va començar l’any 1999 i està organitzat per la Secretaria de Joventut (a través de l’Agència Catalana de la Joven-tut) i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), i compta també amb el suport del Servei d’Ocupació de Ca-talunya i de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament. Durant aquests anys 90 joves (61 noies i 29 nois) hi han participat, duent a terme projectes en més de 20 països.

Els i les joves han estat triats segons el seu perfi l i la seva adequació als deu projectes seleccionats, presentats per diverses ONG. Els triats es realitzaran a Mali, Níger, Mauri-tània, Bolívia, El Salvador, Nicaragua, Mar-roc, Equador, Hondures i Guatemala.

A través de Joves Cooperants, les perso-nes seleccionades tindran la possibilitat de formar-se, adquirir coneixements i ha-bilitats en el sector de cooperació interna-cional. El programa vol promoure la figura del cooperant, de tal manera que sigui una nova veta d’ocupació. Igualment i, al mateix temps, dóna suport a projectes de les ONG de Catalunya.

L’HIPERBÒLIC13JOVENTUT

Des de 1999, 90 joves han participat en el programa impulsat per la Secretaria de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

Més informació a: www.jove.cat

Projectes i joves cooperants elegits enguany

Millora de la seguretat alimentària (Malí, Níger i Mauritània)

Olga Inyongo Ambot, 29 anys. Llicenciada en Ciències Polítiques

Creació d’un museu comunitari etnohistòric natural a Moxos (Bolívia)

Núria Gómez i Camprubí, 28 anys. Llicenciada en Sociologia

Pla director d’infraestructures de sanejament i abastiment d’aigua

potable a comunitats rurals (El Salvador)

Josep Escarrà Vila, 26 anys. Llicenciat en Ciències Ambientals

Educadora social amb infants, adolescents i joves provinents del

carrers a Managua (Nicaragua)

Raquel González Delshorts, 26 anys. Llicenciada en Psicologia

“Xarxa Cornisa” dinamització comunitària i promoció al desenvolupa-

ment local (Marroc)

Juliette Lapacó Montero, 29 anys. Diplomada en Treball Social

Suport escolar per a estudiants de primària, educació en el lleure i

dinamització d’escoles tangerines (Marroc)

Aina Autonell Ferrer, 25 anys. Llicenciada en Filosofi a

(Pendent de concretar per reubicació)

Anabel Blas Montesinos, 25 anys. Llicenciada en Ciències Polítiques

Posada en marxa de microempreses productores de pinso a Loja

(Equador)

Eduard Blasco Langa, 26 anys. Llicenciat en Economia

Enfortiment del component agropecuari de les contraparts de

Veterinaris sense Fronteres (Hondures i Guatemala)

Jana Sambola Civit , 25 anys. Diplomada en Enginyeria Agrònoma

Generació d’innovacions tecnològiques per al desenvolupament de

la ramaderia ovina i bovina a comunitats Aymara de l’altiplà (Bolívia)

Pablo Reyero Aubareda, 29 anys. Enginyer tècnic agrònom

La Generalitat contracta 10 Joves Cooperants per treballar en països en desenvolupament

Aquest és el vuitè any que el programa Joves Cooperants ofereix contractes de treball a 10 joves que vulguin fer feines de coopera-ció en països de L’Amèrica Central i del Sud, i de l’Àfrica durant nou mesos. Els requisits són: tenir menys de 30 anys, ser diplomat/da o llicenciat/da i estar en situació d’atur. El programa va començar l’any 1999 i està organitzat per la Secretaria de Joventut (a través de l’Agència Catalana de la Joven-tut) i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), i compta també amb el suport del Servei d’Ocupació de Ca-talunya i de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament. Durant aquests anys 90 joves (61 noies i 29 nois) hi han participat, duent a terme projectes en més de 20 països.

Els i les joves han estat triats segons el seu perfi l i la seva adequació als deu projectes seleccionats, presentats per diverses ONG. Els triats es realitzaran a Mali, Níger, Mauri-tània, Bolívia, El Salvador, Nicaragua, Mar-roc, Equador, Hondures i Guatemala.

A través de Joves Cooperants, les perso-nes seleccionades tindran la possibilitat de formar-se, adquirir coneixements i ha-bilitats en el sector de cooperació interna-cional. El programa vol promoure la figura del cooperant, de tal manera que sigui una nova veta d’ocupació. Igualment i, al mateix temps, dóna suport a projectes de les ONG de Catalunya.

L’HIPERBÒLIC13JOVENTUT

Des de 1999, 90 joves han participat en el programa impulsat per la Secretaria de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

Més informació a: www.jove.cat

L’HIPERBÒLICREPORTATGE14

Neix un artista. Vols ser promotor musical?

Montse San Agustín, montse@edicat.cat

Si tens un grup musical i vols dedicar-te a la cançó, o bé creus que tens futur com a artista, ara tens un camí diferent per donar-te a conèixer. Si d’altra banda, tens la pos-sibilitat d’invertir uns calerons i t’agradaria poder ajudar joves artistes, sent una mena de discogràfi ca personalitzada, ara existeix un lloc on pots fer-ho.

Apadrinaunartista és un negoci molt jove. Només fa dos mesos que Xavier i Albert León el van posar en marxa. www.apadri-naunartista.com és una empresa on line amb suport tecnològic que fi ns ara ja té 350 artistes, de diferents nacionalitats, que es-peren el seu padrí i que ja ha rebut prop de 70.000 dòlars en inversions.

Segons els germans León, aquesta idea “ha estat possible gràcies a la revolució tecno-lògica i el gran creixement de la societat de la informació que ha permès que els fans puguin assumir el rol d’una discogràfi ca fi -nançant la gravació i promoció dels discos d’un artista del seu gust, i alhora poder ser part del negoci de la música”.

Són dues vessants diferents, encara que de les dues, la més important és oferir als usua-ris la possibilitat d’invertir en gent amb talent musical i d’aquesta manera donar una opor-tunitat als artistes. I això, com es fa? Doncs l’empresa gestiona una borsa de valors on els clients poden comprar accions del grup o ar-tista que volen, i d’aquesta manera fi nancen la gravació d’un disc i la seva promoció. La mecànica consisteix en què quan un grup mu-sical o artista rep la quantitat sufi cient, llavors comença la gravació i els concerts de llança-ment. Seguidament, l’accionista (el seu padrí) rep una edició limitada del disc, segons la quantitat d’accions que hagi adquirit, i, a més a més, proporcionalment també, les rendes generades pels benefi cis del disc tota la vida.

El negoci està basat en un concepte d’estra-tègia de màrqueting anomenat “crowdsour-cing”, iniciat al mercat nord-americà, que permet, fent servir les noves tecnologies, comprovar de manera fi dedigna, i amb un cost mínim, la rebuda d’un producte nou al mercat. L’aportació de valor d’aquest nou negoci va ser l’aplicació d’aquest concepte, sense capital estranger, a un negoci disco-gràfi c. Tot això es recull en una web i també en un bloc d’informació del sector musical: http://apadrinaunartista.wordpress.com.

Per a més informació de com apun-

tar-te com artista o bé poder inver-

tir en aquests, apropa’t al site:

www.apadrinaunartista.com

L’HIPERBÒLIC15SETEM

La millor manera de conèixer altres pobles i cultures és durant els viatges, i sobretot amb la convivència. Més de 4.000 joves catalans han viscut aquesta experiència vital diferent després d’haver fet estades als Camps de Solidaritat d’estiu organitzats per SETEM. Viure amb camperols, ajudant en les seves feines de conreus, veient quins són els seus problemes i escoltant les dificultats que es troben diàriament, no només enriqueix el nostre coneixement, saviesa i ens fan valo-rar més allò que tenim, sinó que també ens apropa de veritat a la manera de viure, i en-cara més de sobreviure, en condicions poc imaginables per a nosaltres.

Amb aquesta finalitat, SETEM organitza els Camps de Solidaritat cada any durant l’estiu. Són estades de col·laboració i convivència amb persones i organitzacions de diferents llocs d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, que de ben segur no deixen indiferent ningú.

No ho oblidaràs maiCamps de Solidaritat. Estiu 2008

Condicions per participar-hi- Ser resident a Catalunya. Fora de Catalunya,

la federació SETEM també organitza altres

programes de Camps de Solidaritat.

- Complir 21 anys durant l’any 2008.

- Es valorarà haver participat en altres associ-

acions i grups de voluntariat social, cultural,

religiós, sindical o polític al nostre país.

La possibilitat de compartir la vida quotidiana amb els camperols indígenes et demostra la gran quantitat de dificultats que han de superar aquestes comunitats per poder subsistir. Per si la duresa del conreu del cafè fos poca cosa, aquests camperols han d’afrontar les dificultats de la situació política a Mèxic, i, el que és pitjor, les lleis del comerç internacional”Jordi, participant en un camp a Chiapas.

Vaig anar a Filipines amb SETEM amb ganes de veure i d’escoltar, però l’experiència va superar completament les meves expectatives. Em vaig adonar del molt que ens queda per aprendre d’altres cultures i de les profundes desigualtats nord-sud”

Ramon, participant en un camp a Filipines.

Inscripcions només entre el 14 de gener i el 15 de febrer de 2008.

Més informació: www.setem.cat

Aquesta oferta formativa combina la reflexió i la sensibilització sobre factors relacionats amb el Desenvolupament Internacional, amb la facilitació de coneixements, instruments i mètodes que contribueixin a la millora qualitativa del treball de les ONGDs i Administracions Públiques que es dediquen a la cooperació internacional, incidència política i àmbits relacionats.

Informació i inscripcions: SETEM-Catalunya: c/ Bisbe Laguarda 4, Barcelona - T. 93 4415335 ext. 110 postgrau.master@setem.org - www.setem.cat - www.fundacio.upc.edu

Màster i Postgrau en Desenvolupament Internacionalorganitza SETEM-Catalunya amb la Universitat Politècnica de Catalunya.

Amb la col·laboració de:

L’HIPERBÒLIC BOCA A BOCA16

Menys lleis, i més sentit comú”

David Rabadà és geòleg, escriptor i pro-fessor de Secundària. L’experiència als 6 centres on ha treballat, i en els seus 12 anys com a docent, li ha servit per escriure ¿Educar? Educamos todos, un llibre on repassa les claus per entendre el perquè de l’actual fracàs escolar de tants alumnes.

El nou projecte de llei per a l’Educació, de la Generalitat, pretén resoldre el fracàs es-colar. Per fer-ho, creu que cal avaluar els docents. És una criminalització de la pro-fessió? Per què?El fracàs escolar té dos aspectes fonamen-tals. Un és l’aplicació de la reforma, que va implicar una sèrie de disjuncions a nivell de Primària i Secundària. L’altre, són els hàbits familiars i la manca de temps de qualitat que les famílies tenen per estar amb els fills. Si ara avaluem els docents, per tant, no ata-quem d’arrel el fracàs escolar. És una mesura que pot ajudar, però no resoldrà el problema.

Com es fa una llei que no canviï amb el go-vern de torn?Primer, hem de fer pressió tots plegats. I els polítics han de fer la seva feina, que és fer lleis amb sentit comú. Han de fer un pacte escolar de tots els partits. S’han de posar d’acord en una cosa tan important com és la formació. Si no hi ha pacte, consens, no hi haurà l’estabilitat que necessitem. Canviar és fàcil, millorar és difícil.

En què va fallar l’aplicació de la reforma escolar?La reforma va implicar, primer, una baixada de nivell importants. Amb la por de frustrar l’alumne, es van començar a eliminar una sèrie d’elements. A Primària, es van treure totes les notes i ara, per sort, sembla que tornen. Es va començar a posar el “progres-sa adequadament” o el “necessita millorar”. L’exigència educativa es va rebaixar i es va enviar als alumnes que no funcionaven bé, per no fer-los repetir, a Secundària i, com diu l’estudi de la Fundació Jaume Bofill, el fracàs a l’ESO és molt gran. Després, per ex-plicar aquest fracàs, els teòrics et diuen que la culpa és de la societat actual que és molt complexa. I totes les societats sempre han estat molt complexes.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

David Rabadà, Autor d’¿Educar? Educamos todos

Canviar és fàcil, millorar és difícil”

Precisament, molt sovint, els pedagogs que redacten les lleis sobre Educació no han trepitjat un aula mai. Creu que aques-ta pedagogia, molt teòrica, també ajuda a fer legislacions allunyades de la realitat?Bé, criticar és molt fàcil. Però la veritat és que els polítics han fet molt cas de savis sortits de la universitat. I ningú diu que no siguin gran savis, però ja són gent que respi-ra fora de l’aula. No està en contacte direc-te amb adolescents 24 hores a la setmana i, òbviament, crea lleis fetes més des de la teoria que des de la pràctica. Això és el que ha pogut passar.

El llibre, per tant, és una invitació a tornar a utilitzar el sentit comú.Sí, hi ha una frase que repeteixo molt: “Menys lleis, i més sentit comú”.

I quina culpa de tot plegat tenen els pa-res?La majoria de pares que conec fan el que han de fer. Però el problema és que el per-centatge de famílies on hi ha casos de fra-càs escolar creix. No poden dedicar prou temps de qualitat, i no parlo de quantitat, i quan els fills estan desatesos, llavors, fracassen. Jo diria que el 90 per cent de

fracassos escolars ve de desatencions familiars. Alguns casos per negligència i, molts, perquè han de pagar una hipoteca a preus desorbitats.

Què és temps de qualitat?Temps de qualitat vol dir, en arribar al ves-pre, parlar amb el fill, revisar els deures, sopar tots junts amb el televisor apagat. Si puc, al matí, el vaig a portar a l’escola. Comunicar-te. Premiar-lo i, si ha fet algu-na cosa malament, castigar-lo. Són coses de molt fàcil aplicació. Són pautes d’inter-venció directa.

L’HIPERBÒLICSECCIÓ 17

Premiar, castigar... estàs a favor del con-ductivisme?Jo no em caso amb cap teoria. El nom el po-sen els teòrics. Jo utilitzo coses pràctiques, com la majoria de docents.

Quina és la diferència entre ensenyar i educar?Ensenyar vol dir, bàsicament, impartir conei-xements. Educar és impartir coneixements però també és formar la persona, donar-li pautes de conducta, transmetre-li valors, i, per tant, educar és molt més important que ensenyar. Ara, l’Escola està educant més del que feia fa uns anys. No es pot delegar tot a l’Escola. L’Educació és una cosa que l’alumne ha de portar posada des de casa. La família és fonamental.

Els professors, alguna cosa hauran fet ma-lament?Jo penso que els docents hem fet diversos errors. Crec, primer, que ens hem queixat poc. Amb la Reforma, vam sortir al carrer, però ara ja no protestem tant. I, també, com que la societat és més permissiva, no hem sabut en moltes ocasions saber imposar

l’autoritat que ens pertoca. A més, al llibre explico alguns exemples de professors, que no són la majoria, però que ajuden a distor-sionar la realitat. El professor que va d’amic de l’alumne, el professor que és massa autoritari i no deixa veure el seu perfil més humà... Però, insisteixo, el fracàs escolar no

és culpa dels professors. La majoria de pro-fessionals que conec treballa amb il·lusió.

Avui, també tenim un tema complex: la im-migració. Com evitar els “guetos”?Hi ha lleis que intenten evitar aquests “gue-tos” distribuint els alumnes immigrants entre els diferents centres. Però no podem carregar l’escola concertada amb el 50 per cent d’immigrants perquè els professors treballen més hores lectives. Aquests nens i nenes no estaran ben atesos. Per tant, s’ha d’invertir i a la concertada hi ha d’haver igualtat professional.

Hem pecat d’uns certs prejudicis que voli-en fer veure que érem molt progressistes i que, en realitat, han perjudicat el nivell dels nostres estudiants?Sí, amb l’aplicació de la LOGSE es va voler fu-gir de l’educació franquista i llavors vam anar d’un extrem a l’altra extrem, i es va potenciar el “coleguisme” del professor amb l’alumne. Els nens no han de tenir pànic al docent, com passava abans, però tampoc es pot creure que és el seu amic. En un aula, no es pot ser demòcrata. Jo he de tenir autoritat. És la llei del pèndul. Ara sembla que anem cap el ter-me mig i, per tant, sóc optimista.

Es hàbits familiars i l’aplicació de la Refor-ma són els culpables del fracàs escolar”

L’HIPERBÒLICTENDÈNCIES18

Portar rellotge és per a algunes persones

una obligació, però per a d’altres és quasi

una devoció i un símbol de la seva pertinen-

ça a un tipus d’ambient i gent. Abans, els

rellotges clàssics eren de butxaca amb una

cadeneta o bé eren de corda. Aquests van

ser els clàssics i, més tard, van donar pas a

la revolució dels primers dissenys esportius

i de plàstic d’una marca suïssa. Des de lla-

vors, hi ha hagut tota una explosió mundial

de formes i colors, algunes dins de la joieria,

però en molts casos, quasi la gran majoria,

han anat adreçats a la gent jove i per aques-

ta raó, al seu abast.

Montse San Agustín, montse@edicat.catcanell original!

Els rellotges són cada vegada més un símbol de tendències

Porta un

Modes, maneres de viure, estils de vida...

són refl ectides en les formes esfèriques, o

de qualsevol altre tipus, i en les corretges

i braçalets que formen part dels rellotges.

Avui dia, hi ha tot un veritable assortit on

molts artistes fan la seva i treuen profi t

d’aquesta marcada tendència. I d’altra ban-

da, també existeix una gran quantitat de

gent que col·lecciona tot tipus de rellotges,

i en tenen un per a cada moment del dia o

segons l’estat anímic.

De fet, fi ns i tot, aquesta tirada que el més

modern es refl ecteixi en els rellotges, fa que

en el mercat puguem trobar-ne alguns de

formes impossibles i inexplicables. Trans-

parents, fashion, esportius, resistents a

l’aigua, amb corretges metàl·liques, de

pell… Inclús, hi ha l’oportunitat, segons les

marques, de fer el teu propi disseny triant el

tipus de corretja o el color de la corona que

forma part de l’esfera, i poder combinar-lo

amb la roba que portes.

Aquí tenim una petita mostra dels que ens

podem trobar ara mateix al mercat. Des dels

més innovadors, semblants a naus espaci-

als, fi ns als més artístics, simulant fl ors o ca-

res humanes. El cost és també molt variat,

tot dependrà de la nostra butxaca, de l’estil

de vida que portem o bé de les nostres ga-

nes de ser originals.

Per veure altres models:www.misssixty.com

www.guesswatches.com

www.diesel.com

www.fossil.com

www.15minutesof.com

www.tokyofl ash.com

wristfashion.com

www.swatch.com

+ informació a:www.laCaixa.es/ObraSocialdins del Cicle Ciència-Barra Lliure.

Les activitats són gratuïtes

Places limitades

En la Fórmula 1, una dècima de segon pot decidir la pole, una cursa o fi ns i tot el campionat. Mai abans millorar les prestacions d’un cotxe havia resultat tan costós i tecnològicament complex: el tipus de benzina, la composició de les gomes, el rendiment del motor o l’aerodinàmica del monoplaça són claus per a l’èxit o fracàs de les escuderies.

Parlarem de les claus científi ques i tecnològiques en la Fórmula 1 i gaudirem d’una classe magistral per saber com els científi cs, enginyers, mecànics i pilots contribueixen a millorar, quasi fi ns al límit, les prestacions dels cotxes d’alta competició.

A càrrec de Vicenç Aguilera, enginyer industrial i expert en Fórmula 1, Toni Cuquerella, enginyer de Fórmula 1 i un pilot de Fórmula 1 pendent de confi rmació.

FÓRMULA 1, tecnologia al límit! divendres, 25 de gener a les 20 h

AMOR, CIÈNCIA I SEXEdijous, 7 de febrer a les 19 h

RENTADORES I SCALEXTRIC PER FER MÚSICAdimarts, 11 de març a les 19 h

Del laboratori musical de Cabo San Roque surten les màquines més diverses per a concerts altrament inimaginables: una màquina d’escriure espatllada, una rentadora connectada a altres aparells mitjançant rodes dentades, una mena de sitar fet amb una caixa de galetes, un pal de fregar, una joguina trencada, una carxofa de dutxa, un scalextric de quan érem petits...

Per a Cabo San Roque, la música és una excusa per passar-s’ho bé i dissenyar aquests instruments no convencionals que resulten increïbles. Ells els imaginen, els pensen, els proven, els construeixen i els toquen fent que tots plegats sonin amb científi ca harmonia.

Explicació i demostracions a càrrec de Cabo San Roque. Darrera activitat entorn de l’exposició Física i música, oberta fi ns abril de 2008

Diuen que notar papallones a l’estómac, viure als núvols o patir insomni pensant “en l’altre” són sinònims d’estar enamorat. Però, què passa dins del nostre cos quan ens enamorem? Per què ens agrada una persona i no una altra? Què o qui acciona el “clic” de l’amor dins del nostre cervell? Per què el nostre cos sembla un laboratori químic en plena ebullició?

L’amor, el desig i el sexe han mogut el món des dels seus orígens, però mai com fi ns ara havíem pogut comprendre com funciona internament la maquinària de l’amor. L’avanç de la tecnologia mèdica i els estudis al voltant d’aquest tema han permès els investigadors poder explicar l’enamorament, l’amor i el desig sexual. Vols saber a quines conclusions han arribat?

Et proposem que vinguis amb la teva parella a veure si estàs o no, enamorat. Quin millor preescalfament científi c per al 14 de febrer?

A càrrec de Mara Dierssen, neurobiòloga i investigadora del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona i d’Elena Crespi, psicòloga i col·laboradora del programa de ràdio “Prohibit als pares”.

RENTADORES I SCALEXTRIC PER FER MÚSICAdimarts, 11 de març a les 19 h

AMOR, CIÈNCIA I SEXEdijous, 7 de febrer a les 19 h

Presentant aquest cupó et regalem

2 entrades gratuïtes a

CosmoCaixa i al Planetari*

* oferta vàlida fi ns el 30 de març

places limitades

FÓRMULA 1, TECNOLOGIA AL LÍMIT! divendres, 25 de gener a les 20 h

L’HIPERBÒLICSEXE20

Com t’ho has fetper Nadal?El Nadal ja ha passat i ara és l’hora

de fer balanç. Com t’ho has fet? Si no ha sigut un èxit, no pateixis. Et propo-sem un seguit d’idees per treure profit d’aquestes dates el proper any.

• Envia postals de Nadal a tots els teus contactes

desitjant-los aquelles coses més necessàries per

al proper any. Salut, doblers i sexe, sexe, sexe!

• Cerca un venal d’aquests que boten, n’hi ha

per davall les pedres i tot... Basta que facis un

rastreig amb el radar i veuràs tots els que trobes,

és al·lucinant!

• T’has plantejat mai què pinta el caganer al teu

betlem? Segueix les seves passes: baixa’t els

calçons i espera amb el cul a l’aire en posició,

a veure què passa, pentura apareix el venal que

bota i te fa un “traje”.

Atòmic Girls i Sardines nocturnes

• Aprofita aquestes dates per anar-te’n de copes

amb amics del sexe oposat, són ocasions espe-

cials en què com més amics més endins... i així

tots serem germans!

• Posa un cuerpo de policia a la teva vida i dedi-

ca’t a decorar-lo com un arbre de Nadal: bolletes

per aquí, campanetes per allà... I no t’oblidis de

l’estrelleta (ens referim a un policia perquè en

aquestes èpoques fan molta feina...).

• Organització. Hi ha molts de dies de festa i no

se’ns han d’acumular els homes. Or-ga-nit-za-

ci-ó. Hi ha dies per a tots. No se’ns han d’ajuntar

els homes del mateix poble; i si això succeeix,

cerca’t una estratègia, nina...

• Apunta’t al betlem vivent del teu poble, us ima-

ginau com pot ser de morbós veure la randeta de

la faldilla a la pagesa que teniu devora? Maneta

per aquí, rebosillo per allà... Uuuu!

• Fes les campanades de Cap d’Any i en lloc de

menjar raïm dedica’t a fer besades amb llengua

a la gent del teu voltant i reserva el millor per a

la campanada número 12. El raïm forma part de

la història!

• Aprofita la reunió de tapper-sex per carregar

els regals de Reis, i si no tens l’oportunitat, al

sex shop de devora ca teva . Sigues solidari/ària

depenent de les necessitats.

• A la fadrina, un vibrador; a la composta i amb

nòvio, dos vibradors (un per a ell i un per a

ella); a l’amiga que va fora corda, una corretja;

a l’amic asexual una pepa inflable perquè s’ini-

ciï en el tema...

• Sabíeu que la canyella és un afrodisíac sexual?

No la mescleu amb perfum i posau-vos-la a ra-

cons interessants, susceptibles de ser ensumats

o de ser llepats... No falla.

• El millor del Nadal, per a elles: les bolles netes

i brillants que ho decoren tot; per a ells: el conill

amb ceba de la Nit de Nadal.

• Sortiu de l’armari, del calaix o d’on estigueu

amagats aquest Nadal, i estareu en l’onda na-

dalenca. Els Reis Mags d’Orient en aquestes

èpoques de viatges i treball acumulat se solen

relaxar entre ells o bé amb els seus camells. Tot

està permès (nit de pau...).

• Després de llargues hores de marxa, ressaca

i ulleres, el millor per a la brillantor de la pell

és una bona màscara de llet (na Cleopatra ja ho

feia). Prenguem exemple de la història…

• Ens han dit que hi ha moltes possibilitats que

enguany se separi la Verge Maria (cansada de ser

verge -Extremoduro-) i sant Josep. Motiu: en el

pessebre fa tant de fred que no s’atreveixen a

llevar-se la roba per consensuar l’acte, i és clar,

la verge ja està cansada de ser-ho.

• Pare Noel, aquell grasset repartidor de som-

nis... Enguany, per començar les festes bé, no li

demanarem pau, alegria ni somriure, li demana-

rem profilàctics, viagra i picardías, ja està bé de

no poder superar les temperatures nadalenques.

• Un altre tòpic del Nadal: la loteria. Temptem la

sort i triem aquell número que simbolitzi el nom-

bre de polvos de què ens agradaria gaudir durant

el 2008.

• Els ajudants del pare Noel estan de vaga, han

muntat una orgia per boicotejar l’”esclavisme”

nadalenc. Prenguem-ne exemple, el Nadal es

presta a això i a molt més.

• Cap d’any, data màgica que ens fa a tots estar

pletòrics. Substitueix les postres per “palpades” i

segur que, a més de no guanyar pes, guanyaràs

en temperatura.

• Oblida aquella cistella de Nadal tan típica que

el teu cap s’entesta a regalar any rere any... A qui

li agrada el melicotó en almívar? El que volem és

tenir en almívar el melicotó de la companya de

taula, siguem sincers i rebutgem qualsevol altre

tipus d’imitació.

• I... als nostres estimats Reis Mags d’Orient, i

seguint la tradició, els demanam -com no pot ser

d’una altra manera- “POLVOS” MÀGICS, per a tot

el 2008.

Us desitjam a tots un nou any ple de plaer i bon

sexe! Salut.

L’HIPERBÒLIC21GUIA JOVE

MODA

EDUCACIÓSERVEIS

NIT

T’agrada el turisme?Adscrits a la primera universitat en re-cerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i in-formació turística, f ins la Diplomatura i el nou segon cicle oficial en Turisme.Una borsa de treball amb més de mil ofer-tes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta! Descobreix per què som líders en turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EDUC

ACIÓ

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, for-ma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video), Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889. info@bcn.ied.es - www.ied.es

EDUC

ACIÓ T’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 info@euncet.eswww.euncet.es

Agencia de modelosbusca...Agencia de modelos busca chicas/os con o sin experiencia para anuncios TV, video-clips, catalogos, pasarelas,... Tlf: 93 200 71 88

MO

DAEl futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofe-reix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67www.eae.es admisiones@eae.es

EDUC

ACIÓ

EDUC

ACIÓ

L’HIPERBÒLIC CULTURA22

TeatreHomebody Kabul. En casa /en KabulDe Tiny Kushner, direcció Mario GasDia: del 23/01/2008 al 03/02/2008Barcelona. Teatre Espanyol

f.r.a.n.z.p.e.t.e.r.De Sergi FäustinoDia. 24/01/2008Lleida. Teatre l’Escorxador. Preu: 5 euros

El SíndromeChuloskyDe Sandra FernándezA partir de generBarcelona. Teatre El Llantiol.

MúsicaDeVisionDia: 19/01/2008Barcelona. Sala Bikini.

Antònia Font and Orquestra de GironaDia: 03/02/2008Girona. Auditori- Palau de Congressos. Preu: de 12 a 25 euros

1ST Hip Hop Dance FesstivalDia: 27/01/2008Barcelona. Sala Apolo. Preu: 5 euros

DansaL’home, la dona i l’altra donaDe Carles MallolDia: 15/01/2008 – 20/01/2008Barcelona. Mercat de les fl ors. Preu: 15 euros

ExposicionsHenri Cartier-Bresson Dia: fi ns 20/01/2008Girona. Sala Girona. Preu: gratuït

“La història més bella del Cos-mos... o l’aparició i l’evolució de les formes vives”Dia: fi ns 31/03/2008Barcelona. Cosmocaixa. Preu: gratuït

FestivalsBarnasants Pop-RockDia: 10-01-2008 al 16-03-2008 Barcelona. Diversos espaiswww.barnasants.org

Tradicionàrius (Folklor)Dia: 12-01-2008 al 30-03-2008 www.tradicionarius.com

Fires i festesTres TombsDia: de 20/01/2008Fira de Igualada

Mercat Tradicional Sant AntoniDia: de 20/01/2008Fira de Tàrrega

Festa de l’ArròsDia: 10/02/2008Manresa

febrer 2008

Chaplin en imatge

s

Dies: 20/12/2007 al 27/04/2008

Barcelona. CaixaForum

Organitzada per la

Fundació “la Caixa” i N

BC Photographie,

París, arrib

a aquesta gran exposici

ó dedicada a Char-

lie Chaplin. Es veuran al vo

ltant de 300 documents,

fotografi es, pòsters, m

aterial documental i extra

ctes de

pel·lícules, a

lguns inèdits.

http://obrasocial.lacaixa.es

Chaplin en imatge

s

Dies: 20/12/2007 al 27/04/2008

Barcelona. CaixaForum

Organitzada per la

Fundació “la Caixa” i N

BC Photographie,

París, arrib

a aquesta gran exposici

ó dedicada a Char-

lie Chaplin. Es veuran al vo

ltant de 300 documents,

fotografi es, pòsters, m

aterial documental i extra

ctes de

pel·lícules, a

lguns inèdits.

http://obrasocial.lacaixa.es

Tirant lo Blanc

Dia: del 08/02/2008 al 09/03/2008.

Barcelona

A partir de l’obra de Joanot Martorell i sota la direcció

de Calixto Bieito. Considerada com la prim

era i més

important novel·la de la literatura catalana i un del pilars

fonamentals de la literatura universal, hereva de les

sagues artúriques de cavallers. La posada en escena ha

volgut cercar tota l’essència de l’original escrit pel

cavaller valencià Joanot Martorell i fer-lo una

gran festa teatral.www.teatreromea.com

Chaplin en imatge

s

Chaplin en imatge

s

Dies: 20/12/2007 al 27/04/2008

Barcelona. CaixaForum

Organitzada per la

Fundació “la Caixa” i N

BC Photographie,

París, arrib

a aquesta gran exposici

ó dedicada a Char-

lie Chaplin. Es veuran al vo

ltant de 300 documents,

fotografi es, pòsters, m

aterial documental i extra

ctes de

Tirant lo Blanc

Dia: del 08/02/2008 al 09/03/2008.

Barcelona

A partir de l’obra de Joanot Martorell i sota la direcció

de Calixto Bieito. Considerada com la prim

era i més

important novel·la de la literatura catalana i un del pilars

fonamentals de la literatura universal, hereva de les

sagues artúriques de cavallers. La posada en escena ha

volgut cercar tota l’essència de l’original escrit pel

Manuel Vázquez

Montalbán

Dies: fi ns 16/03/2008

Barcelona. Palau Robert

El Palau Robert fa una exposició que vol comm

emorar

l’obra de l’escriptor barceloní Manuel Vázquez M

ontal-

bán (1939-2003). Es repassa la vida i l’obra del polifa-

cètic escriptor, i es poden veure les primeres edicions

de les seves novel·les i llibres.

http://www10.gencat.net/

probert/index_cast.htm

agenda

Chaplin en imatge

s

Dies: 20/12/2007 al 27/04/2008

Barcelona. CaixaForum

Organitzada per la

Fundació “la Caixa” i N

BC Photographie,

París, arrib

a aquesta gran exposici

ó dedicada a Char-

lie Chaplin. Es veuran al vo

ltant de 300 documents,

fotografi es, pòsters, m

aterial documental i extra

ctes de

pel·lícules, a

lguns inèdits.

http://obrasocial.lacaixa.es

Carnestoltes 2

008

Dia: 31/01/2008 al 05/02/2008

Les festes de Carnestoltes d’aquest a

ny 2008 són les

més matineres de la histò

ria. Comencen el 31 de gener i

fi nalitzen el 5 de febrer. Aquestes ce

lebracions organitza-

des en honor d’En Carnal sempre es fa

n en funció de

la celebració de la Setmana Santa, just després de

quaranta dies de Quaresma que comencen després

de la disbauxa de Carnestoltes.

És una festa originalment pagana, grecs i

romans festejaven l’h

ivern, o bé es feia en

honor dels déus in

doeuropeus. Actu

alment,

són festes que es fa

n al carrer plenes d

e

color i disfre

sses.

TitolOLYMPIA 1900poemes de parís (1956)

FrègoliEntrava en escena de frac i pantalonsAjustat fi ns al genoll, amb un clavellBlanc al trau, i recitava el pròlegDe la farsa. Després reapareixiaTransformat en marit, inspectorDe policia i successivamentEn la muller, en un jove amantI en un vell, sord com una tàpia;Tot això canviant en un batre d’ullsI cantant de baríton, de contralt,De tenor o de baix. El públicDubtava que fos un artista solEl qui feia tots els papers. A l’últimEl reclamava en escena i cada vegadaEntrava amb el frac de color diferent.

Joan Brossa (1919-1998)

LA POESIA

23L’HIPERBÒLIC

23L’ATENEU

FINESTRES AMB HISTÒRIAPròleg

Al principi era l’espai sense límits. Però ben aviat la terra i l’aigua, l’aire i el foc es van complicar amb colossals batalles. Les muntanyes van ser el primer intent de posar barreres a la lliure circulació, fi ns que la insistència del vent hi va obrir escletxes. I a les roques, les primeres fi nestres.

Des d’aleshores, les persones no hem deixat de reproduir les velles lluites. Estimem els espais amples, però necessitem protegir-nos dels perills amb parets que ens as-segurin la supervivència. Defensem el dret a la intimitat i a les pertinences, però no volem perdre el contacte amb la naturalesa, amb els altres.

Aquí hi ha unes quantes fi nestres que ens parlen de la dualitat humana, sempre a la corda fl uixa entre el replegament i l’expansió, entre l’àmbit privat i el col·lectiu. Unes fi nestres que poden ser contemplades des de dins o des de fora, com un testimoni viu del pas del temps. De nosaltres mateixos.

NO ÉS UN BODEGÓ

No, no és un bodegó de Giorgio Morandi. No va ser l’artista italià qui va estudiar la posició de l’ampolla dreta i les dues tombades, ni el morter tan ben situat a la dreta. Ni el plat de terrissa al mig i el got descuidadament vessat. No va ser cap pintor qui va decidir que el marró combinava bé amb el blau i amb el blanc de sota les esquerdes. Ni va col·locar una columna fosca de contrast darrere les peces. Tot va ser molt més simple. La família que vivia en aquesta casa va haver de marxar d’un dia per l’altre, perquè l’aigua del nou pantà ja pujava més i més. El temps va acabar-hi de posar l’art.Fotografi a: ©navarrofi sas

Isidre Grau,

escriptor i professor de l’Escola d’Escriptura

Finestres amb història és un audiovisual interactiu a partir de les fotografi es de J. Navarro Fisas acompanyades pels relats d’Isidre Grau, amb la veu de Jordi Dauder i la música de Gerard Sesé. El CD-ROOM, concebut com un entreteniment didàctic, conté 50 imatges de fi nestres fotografi ades en territori català i aragonès, en el trian-gle format per Vilafranca de Confl ent, La Muela i Fredes. Cada imatge ha inspirat una història diferent.

Canuda, 6 - 08002 BCN - Tel. 93 317 49 08 - www.escoladescriptura.org