libreoffice nivell avançat

LibreOffice Nivell avanat

Escola Pia de Catalunya 1/131


ndex de contingutsINSTALLACI DEL LIBREOFFICE (CATAL).....................................................................4ACCELERAR LA CRREGA DEL LIBREOFFICE................................................................9COM AFEGIR CLIPARTS A LA GALERIA DEL LIBREOFFICE ..........................................11PERSONALITZAR EL LIBREOFFICE.................................................................................13ACOBLAR I DESACOBLAR FINESTRES...........................................................................20REGISTRAR UNA FONT DE DADES.................................................................................22PLANTILLES I PLANTILLA PER DEFECTE.......................................................................26NDEX DE CONTINGUTS...................................................................................................28ELS FORMULARIS..............................................................................................................34LES MACROS......................................................................................................................41ELS ESTILS.........................................................................................................................45DIFERENTS ORIENTACIONS EN EL MATEIX DOCUMENT.............................................54COLUMNES.........................................................................................................................57LES SECCIONS...................................................................................................................59COMBINACI DE CORREU...............................................................................................69INSERIR TEXT MATEMTIC..............................................................................................82ETIQUETES DES D'UNA FONT DE DADES......................................................................83FORMATACI CONDICIONAL............................................................................................87BASES DE DADES, FILTRES I PIVOT TABLE EN CALC..................................................90EL SOLUCIONADOR...........................................................................................................95EL COMOD * A CALC.........................................................................................................97ORGANIGRAMES AMB IMPRESS.....................................................................................99CREAR PANCARTES AMB IMPRESS I POSTERAZOR..................................................101PRESENTACIONS AUTOMTIQUES AMB MSICA.......................................................104CREACI DE FRMULES AMB MATH............................................................................111FRMULA REFERNCIA D'ORDRES...........................................................................115DOCUMENTS MESTRES I SUBDOCUMENTS................................................................127



INSTALLACI DEL LIBREOFFICE (CATAL)

Tant si tenim el Windows en castell com en catal, s molt convenient establir al Tauler de control les Opcions regionals i de llengua que veiem a les imatges segents. No no-ms per al LibreOffice, sin tamb per a tot el programari lliure.

Windows XP

Windows 7

Anem al Tauler de control / Rellotge, llengua i regi / Regi i llengua. Hi esta-blim les opcions que veiem a les imatges.

Ens baixem del nostre web programari lliure, secci Ofimtica, els fitxers del programa i l'ajuda en catal. Primer installem el programa i desprs l'ajuda.

Durat la installaci hem de tenir en compte:

Tant el program com l'ajuda creen una carpeta temporal a l'escriptori, que en acabar hem de suprimir.



Al quadre de dileg Informaci del client hem de seleccionar Per a qualsevol persona que utilitzi aquest ordinador (tots els usuaris).

A Tipus d'installaci hem de triar Personalitzada.

A Paquets de llengua addicionals noms deixem els que necessitem. Normal-ment Catal, Espanyol, Angls i Francs.

A Components opcionals / Diccionaris noms deixarem els que es corresponen amb els paquets de llengua que hem seleccionat abans.



Finalment, a Tipus de fitxer hem de decidir si volem que el LibreOffice obre els fit-xers de Microsoft Office o no.

En acabar el programa, installem l 'ajuda i suprimim les carpetes temporals de l'es-criptori. Ja podem obrir el programa.

A Eines / Opcions / Configuraci de la llengua / Llenges establim Catal, tal com ve-iem a la imatge segent.



A Eines / Opcions / LibreOffice / Memria accelerem la crrega del programa, tal com veiem a la imatge segent.

Al men Eines / Opcions / LibreOffice Writer / Tipus de lletra bsic (occidental) esta-blim els tipus de lletra bsics per a tots els llocs i per a tots el documents, tal com veiem a la imatge segent.

Creem la plantilla per defecte. Creem un document amb el format que volem:

Tipus de lletra i mida per defecte: Arial, 12. Alineaci del text per defecte: Justificat. Escala per defecte: Ajusta a l'amplada. Diccionari per defecte: Catal (men Format / Carcter / Tipus de lletra / Llen-

gua). Separaci de mots per defecte (men Format / Pargraf / Flux del text). ... ms les accions que creguem necessries per a la nostra plantilla por defecte.

Desem aquest document com a plantilla: anem al me-n Fitxer / Plantilles / Desa i la desem a la carpeta Les meves plantilles amb el nom que volem (p. ex. Normal).



Establim aquesta plantilla com a Plantilla per defecte: anem al men Fitxer / Plantilles / Organitza, fem clic amb el bot dret a la plantilla Normal (si s el nom que li hem posat) i seleccionem Estableix com a plantilla per defecte.

Els ClipArts. Com LibreOffice no porta cliparts, ens els baixarem del nostre web de pro-gramari lliure, de la secci Formaci / LibreOffice. A ms hi trobareu tamb tutorials de com fer-lo.

Extensions del LibreOffice. Abans era necessari installar diverses extensions per com-plementar algunes funcions gaireb imprescindibles, com a per exemple:

Thesaurus, diccionari de sinnims de catal Diccionari de separaci de mots de catal PDF Import (per editar fitxers PDF) Presentation Minimizer (per reduir la mida dels fitxers de l'Impress).

Ja no fa falta, s'installen amb el programa. Com podem comprovar anant el men Eines / Gestor d'extensions.



ACCELERAR LA CRREGA DEL LIBREOFFICE

Per accelerar la crrega del LibreOffice, anem al men Eines / Opcions. A l'es-querra, despleguem la branca LibreOffice i seleccionem Memria. Aqu apliquem els canvis que veiem a la imatge segent.

Men Eines / Opcions

Qu hem fet?

1. A Desfs, a Nombres de passos hem disminut la quantitat d'accions que es poden desfer i que el programa mantindr a la memria.

2. A Memria cau d'imatges hem augmentat la quantitat de memria que el LibreOffice reserva per als objectes grfics que s'insereixen als documents (com ms memria reservada, menys memria lliure, per ms rapidesa en la pre-sentaci de les imatges).

3. Memria cau per a objectes inserits indica la quantitat de memria que el LibreOffice reserva per contenir els objectes (que no sn imatges) inserits al do-cument.

4. Inici rpid de LibreOffice determina si la precrrega del LibreOffice es fa en ar-rencar el sistema operatiu. En cas de marcar la casella, la icona del LibreOffice apareix a la barra de tasques.

Amb aquestes 4 opcions s'accelera molt l'inici del LibreOffice.

Tamb deu estar activat Java, tal com veiem a la imatge segent.



COM AFEGIR CLIPARTS A LA GALERIA DEL LIBREOFFICE

Anem a aprendre a afegir cliparts a la galeria d'imatges del LibreOffice. Utilitzarem imatges extretes de l'OpenClip Art Library. A continuaci teniu una taula amb els ClipArts agrupats per categories que trobareu al nostre web de programari lliure, secci Recursos Formatius / LibreOffice. Descarregueu-vos els que us interessin. Sn arxius ZIP que cal descomprimir. Aqu utilitzarem com a exemple el paquet Ordinadors.

Animals Esports Menjar PlantesEdificis Figures Miscellnia Signs i smbols 1Educaci Gent Msica Signs i smbols 2Eines Geografia Oficina TransportsElectrnica Jocs i festes Ordinadors

1. Fem clic a Ordinadors. Ens descarregarem el fitxer ordinadors (251).zip. El descomprimim.

2. Ens crear una carpeta (anomenada ordinadors (251)) amb els cliparts a dins. s aconsellable moure aquesta carpeta dins la carpeta del LibreOffice que tro-bem a:

Windows XP: C:\Archivos de programa Windows 7: "C:\Program Files"

3. Obrim el Writer i fem clic al bot Galeria de la barra d'eines Estndard.

4. Sota les barres d'eines s'obre la galeria d'imatges. Fem clic al bot Tema nou.

En el quadre de dileg que apareix, en la pestanya General, li posem un nom al nou tema, en aquest cas Ordinadors.



5. En la pestanya Fitxers, fem clic al bot Cerca fitxers i cerquem la carpeta on hem posat les imatges. Una vegada les tenim, fem clic a bot Afegeix-ho tot. Per acabar fem clic a D'acord.

6. Ara ja podem utilitzar les imatges en els nostres documents. Noms cal obrir la galeria, cercar la imatge i arrossegar-la al nostre document.



PERSONALITZAR EL LIBREOFFICE

Aprendrem a personalitzar l'entorn de treball del LibreOffice, creant i modificant me-ns i barra d'eines.

1. MENS

Al men Eines / Personalitza / pestanya Mens podem personalitzar les opcions dels mens, modificar-los, suprimir-los i afegir-ne de nous.

1.1. MODIFICAR ELS MENS

Primer seleccionem el men que volem modificar a la llista Men. Amb el bot des-plegable Men podem canviar-li el nom o suprimir un men personalitzat (s a dir, creat per nosaltres, un men predeterminat no s pot suprimir ni canviar-li el nom).

Amb Mou podem establir l'ordre en qu es mostraran els mens en la barra de me-ns.



Per modificar el contingut d'un men, utilitzarem el bot desplegable Modifica:

Afegeix un submen: afegeix un submen al men, com veurem desprs. Comena un grup: afegeix una lnia horitzontal de punts per diferenciar entre

els diferents blocs d'ordres. Canvia el nom: per canviar-li el nom a una entrada del men. Suprimeix: per suprimir una entrada del men.

Finalment, amb les dues fletxes que hi ha al costat podem canviar l'ordre de les en-trades d'un men.

1.2. CREAR MENS

Per crear un men fem clic al bot Nou, li posem un nom, per exemple Personali-tzat 1, amb les fletxes el colloquem al lloc que volem i fem clic a D'acord.

Una vegada creat, fem clic al bot Afegeix per afegir-li ordres. Hem d'anar seleccionant de les dife-rents categories les ordres que volem afegir al nou men.

Per practicar-ho inserirem les ordres que po-dem veure a la imatge segent.



Finalment hem d'establir l'ordre en qu volem que apareguin les ordres amb les 2 fletxes i inserir, si cal, lnies horitzontals per diferenciar els diferents blocs del nou men, com veiem a la imatge anterior. Per inserir les lnies horitzontals fem clic a Modifica / Co-mena un grup.

Veiem com ens ha quedat i provem si funciona:

1.3. CREAR SUBMENS

Tamb podem crear un submen dins d'un men. Per exemple, en la nostra prctica afegirem el submen Efectes. Per fer-ho, anem al men Eines / Personalitza. Seleccionem el men Personalitzat 1 a dalt, desprs fem clic al bot Modifica i seleccio-nem Afegeix un submen. Ens sortir una finestra per posar-li el nom.



Per afegir-li ordres al submen, a dalt a la llista desplegable Men, seleccionem Personalitzat 1 / Efectes. Fem clic al bot Afegeix i li afegim els ordres que volem. Per exemple, afegim Ombra (categoria Formata) i altres, com veiem a la imatge segent.

Veiem com queda:

1.4. ON DESAR ELS MENS?

s molt importat, quan estem modificant o creant un men, tenir present on el de-sarem: si volem el men noms en el document actual o que es desi en la plantilla prede-terminada i que aparegui a tots els documents a partir d'ara. En la imatge segent veiem que l'hem desat a la plantilla predeterminada.

Si volem noms per al document actual, en la llista Desa a hem de seleccionar el nom del fitxer (abans hem d'haver desat aquest fitxer, sin el nom no apareixer a la llista).



2. BARRES D'EINES

Amb el men Eines / Personalitza / pestanya Barres d'eines podem modificar les barres d'eines, modificar els botons i crear noves barres d'eines.

2.1. MODIFICAR LES BARRES D'EINES

Primer, en la llista Barra d'eines hem de seleccionar la barra que volem modificar. Desprs podem:

Amagar o fer visibles els botons activant o desactivant la casella de verificaci que hi ha davant els noms dels botons.

Canviar l'ordre dels botons d'una barra utilitzant les dues fletxes que hi ha al costat.

Afegir separadors entre els diferents grups de botons fent clic al bot desplega-ble Modifica / Comena un grup.



Canviar la icona dels botons seleccionant el bot i fent clic al bot Modifica / Canvia la icona.

Suprimir o canviar-li el nom a un bot, seleccionant-lo i fent clic al bot Modifica / Suprimeix o Canvia el nom.

2.2. REINICIALITZAR

Si desprs de fer canvis en una barra d'eines volem tornar a la situaci inicial, se-leccionem la barra a Barra d'eines i fem clic al bot Barra d'eines / Restaura la configu-raci per defecte.

Si volem tornar totes les barres d'eines i tots els mens a la configuraci original del LibreOffice, fem clic al bot Reinicialitza.

2.3. ON DESAR LES MODIFICACIONS

s molt importat, quan estem modificant una barra d'eines, tenir present on de-sarem els canvis: si volem els canvis noms en el document actual o que es desin en la plantilla predeterminada i que apareguin en tots els documents a partir d'ara. A la imatge segent veiem que l'hem desat a la plantilla predeterminada.

Si volem noms per al document actual, en la llista Desa a hem de seleccionar el nom del fitxer (abans hem d'haver desat aquest fitxer, sin el nom no apareixer a la llista).



2.4. CREAR UNA BARRA D'EINES

Per crear una nova barra d'eines, anem al men Eines / Personalitza / pestanya Barres d'eines i fem clic al bot Nou.

En sortir una finestra per posar-li el nom i decidir on desar-la. Si volem que es desi a la plantilla predeterminada (i aix aparegui en tots els documents) o noms en un fitxer determinat (llavors seleccionarem el nom del fitxer en la llista desplegable Desa a). Fem clic a D'acord. Ara ja podem afegir-li botons.

El bot desplegable Barra d'eines permet canviar el nom de la barra, suprimir-la o decidir la modalitat en qu es presentaran les eines a la barra: noms les icones, noms el nom o les icones ms el nom.

Ara hem d'afegir botons a aquesta nova barra d'eines. Fem clic al bot Afegeix i seleccionam les ordres que volem. En la nostra prctica seleccionem les ordres que veiem a la imatge del costat.

Finalment, fem clic a D'acord. Veurem la nova barra. Si la nova barra no fos visible, anem a Visualitza / Barra d'eines i l'activem.

Podem moure la barra arrossegant la marca que hi ha al inici (quan el ratol adopta la forma de 4 fletxes).

Per tornar a situar la barra a la zona de mens i barres d'eines, fem doble clic a la barra de ttol de la barra d'eines (on s el nom).



ACOBLAR I DESACOBLAR FINESTRES

A vegades, sense saber com, desacoblem finestres. Al LibreOffice hi ha 3 finestres que es podem acoblar o desacoblar prement CTRL i fent doble clic a una rea grisa de la finestra. Les 3 finestres sn: la Galeria, el Navegador i Estils i formataci.

La Galeria acoblada i desacoblada:

El navegador acoblat i desacoblat:


Per acobar o desacoblar hi fem doble clic mentre premem CTRL.

Per acobar o desacoblar hi fem doble clic mentre premem CTRL.


Estils i formataci acoblat i desacoblat:



REGISTRAR UNA FONT DE DADES

Per poder crear etiquetes o cartes agafant les dades des d'un full de clcul o des d'una base de dades, abans he de registrar la font de dades. Aix, quan combinem les da-des amb l'etiqueta o la carta ens imprimir una per cada registre de la base de dades o del full de clcul.

Aquest registre permetr als diferents programes del LibreOffice accedir a les da-des de la font de dades.

1. REGISTRAR UN FULL DE CLCUL COM A FONT DE DADES

Si volem registrar un full de clcul com a font de dades (per exemple, un llistat d'alumnes), a la primera fila de cada columna deu haver un nom de camp. Obriu el fitxer alumnes.ods per fer les prcti-ques.

Els passos per registrar-lo com a font de dades sn:

1. Anem al men Fitxer / Auxiliars / Font de dades de les adreces. Al quadre de dileg seleccionem Un altre tipus de dades externes i clic a Segent.

2. Ara fem clic a Configuraci.



3. En el segent quadre de dileg seleccionem Full de clcul en la llista desplega-ble Tipus de base de dades. I clic a Segent.

4. Fem clic al bot Navega i cerquem el full de clcul que t les dades al nostre disc dur. Abans de continuar, fem clic al bot Prova la connexi per veure que tot vagi b. Clic a Finalitza.

5. Aqu fem clic a Segent.

6. A l'ltim quadre de dileg, li posem un nom (canviem el que ens ofereix 'adreces' per un altre) i deixem activat Fes disponible aquesta llibreta d'adreces per a tots els mduls de LibreOffice. Finalment, fem clic a Finalitza.



2. REGISTRAR UNA BASE DE DADES COM A FONT DE DADES

Si volem registrar una base de dades feta amb el LibreOffice Base o qualsevol base de dades amb un altre format compatible amb el LibreOffice, anem a Eines / Opci-ons / LibreOffice / Bases de dades i fem clic al bot Nou.

En aquest quadre de dileg podem tamb suprimir una base de dades registrada.

Amb el bot Font de dades de la barra d'eines Estndard tamb podem veure les bases de dades registrades, amb les taules i els registres que cont.



PLANTILLES I PLANTILLA PER DEFECTE

Per crear una plantilla en LibreOffice Writer seguirem els segents passos:

1. Preparem un document tal com el volem: tipus i mida de lletra, idioma, justificar, flux del text, escala, taules, disseny general...

2. Anem al men Fitxer / Plantilles / Desa.3. A Categories, seleccionem Les meves plantilles i en Nova plantilla li posem un

nom (per exemple, Factura).4. Finalment, clic a Dacord.

Ara, per utilitzar-la, noms hem de fer clic al bot Nou / Plantilles i documents de la barra d'eines Estndard i fer doble clic al nom de la plantilla. Writer obrir una cpia de la plantilla per treballar-hi com si fos un document nou, per que ja t un disseny previ.



PLANTILLA PER DEFECTE

Per establir una plantilla com a la plantilla per defecte, en la qual estaran basats per defecte tots els documents nous, seguim els segents passos:

1. Preparem un document tal com el volem: tipus i mida de lletra, idioma, justificar, flux del text, escala...

2. Anem al men Fitxer / Plantilles / Desa.3. A Categories, seleccionem Les meves plantilles i en Nova plantilla li posem

un nom (per exemple, Normal).4. Finalment, clic a Dacord.

1. Anem al men Fitxer / Plantilles / Organitza.2. Fem doble clic a Les meves plantilles.3. Fem clic amb el bot dret a la plantilla que volem (en el nostre exemple, Normal)

i clic a Estableix com a plantilla per defecte.



NDEX DE CONTINGUTS

Per a inserir un ndex automtic, que Writer anomena ndex de continguts, al co-menament o al final d'un treball, els passos a seguir sn:

1. Segons anem escrivint el text, anem aplicant als ttols dels diferents apartats els estils Encapalament 1, Encapalament 2, Encapalament 3... segons la jerarquia dels t-tols. Ms convenient s fer-ho al final, quan hem acabat d'escriure el treball. Molt im-portat: mentre escrivim no numerarem els ttols, ja ho farem desprs tots a la vegada.

Amb aquest tutorial s'adjunta un fitxer per fer les segents prc-tiques: El sistema solar, pres de la Viquipdia.

Obrim el fitxer el sistema solar.odt. Seleccionem cada ttol d'apartat i a continuaci fem doble clic a l'estil que li correspon en la finestra Estils i Formataci (que s'activa amb el bot Estils i formataci de la barra d'eines Formataci o prement F11).

2. Una vegada hem aplicat els estils als ttols, anem al men Eines / Numeraci d'es-quemes.

En la pestanya Numeraci, a Nivell seleccionem 1-10, a Nmero 1, 2, 3 i a Mostra els subnivells 3. A Separador, a Desprs escrivim . (punt + espai). Com veiem a la imatge segent.



En la pestanya Posici posem Sagnat, Amplada de la numeraci i Distncia entre mnima entre la numeraci i el text a 0,00cm.

3. Quan ja hem marcat tots els apartats, ens colloquem al comenament o al final del text, on volem inserir l'ndex, anem al men Insereix / ndex i taules / ndexs i taules, i fem clic a D'acord.

L'ndex ha de quedar aix:



Posteriorment, si fem canvis en els ttols, hem d'actualitzar l'ndex. Per a aix, fem clic a l'ndex amb el bot dret del ratol i seleccionem Actualitza l'ndex o la taula.

Si volem fer canvis a l'ndex (canviar el tipus de lletra, majscules o minscules...) no podrem perqu est protegit. Per desprotegir-lo fem clic a l'ndex amb el bot dret del ratol, seleccionem Edita l'ndex o la taula (com veiem a la imatge anterior) i en el quadre de dileg desactivem Protegit contra canvis manuals.

Per treure l'ndex, hi fem clic amb el bot dret i seleccionem Suprimeix l'ndex o la taula.

ESTILS

Realment, el que hem fet s aplicar estils als ttols. Per aix, s convenient abans saber modificar els estils perqu siguin com a nosaltres ens agraden.

Prement F11 per obrir Estils i Formataci. Fem clic amb el bot dret al estil Encapalament 1 i seleccionem Modificar.

Ens apareixer un quadre de dileg on podrem modificar el format del estil: el tipus de lletra, els pargrafs...

En la nostra prctica, per al estil Encapalament 1, en la pestanya Sagnats i espaiats, posarem a 0 els sagnats i l'espaiat (espai sobre o sota els pargrafs). I en la pestanya Tipus de lletra seleccionarem Arial, negre-ta, 125%.



Per al estil Encapalament 2, canviarem els sagnats i el espaiat tamb a 0 i el ti-

pus de lletra a Arial, negreta, 14p.

I aix successivament, segons els encapalaments que necessitem. I a ms, hem aprs a modificar els estils.

Aquests canvis en els estils noms s'apliquen al document actual. Si els volem per sempre, hem de fer-los a la plantilla per defecte. Per aprendre a fer plantilles i establir la plantilla per defecte consulteu el document Plan-tilles i plantilles per defecte en aquest mateix web.

INSERIR HIPERENLLAOS A L'NDEX

Ara millorarem l'ndex del document, fent que, en fer clic a qualsevol de les entrades, puguem accedir directament a la secci del document corresponent.

Aix s molt til, per exemple, quan volem publicar un document en un web en format PDF. Aix podrem utilitzar l'ndex per desplaar-nos per les diferents parts del document.

1. Fem clic amb el bot dret a l'ndex i seleccionem Edita l'ndex o la taula. En el quadre de dileg fem clic a la pestanya Entrades.

2. Veurem un llistat de nivells (sn els diferents nivells i subnivells de l'ndex), i una lnia marcada amb el nom Estructura.



3. Seleccionem el nivell 1 i a Estructura fem clic a la casella buida davant el bot E# i fem clic al bot Enlla. Aix collocar l'indicador d'inici d'enlla davant el nmero de captol.

4. Al final de la estructura fem clic ara a la casella buida davant el bot # i tornem a fer clic al bot Enlla. Aix collocar l'indicador de final d'enlla darrera el nmero de pgina.

5. Finalment fem clic al bot Tots el nivells.6. Premem D'acord i comprovem el funcionament.



TTOLS

Recordem les normes aconsellades per als ttols d'un treball:

Alineaci esquerra. Majscules. Negreta (mai cursiva ni subratllat). Darrere dels ttols no posarem ni punt ni dos punts. El tipus de lletra no ha de ser molt diferent del text. La mida de lletra dependr de la jerarquia del ttols: abans de comenar, hem de

pensar com plantejar-nos la divisi del treball en apartats i subapartats, i utilitzar sempre la mateixa manera de destacar els diferents ttols. Per exemple, si estem escrivint el text en Arial, 12, en els ttols podrem utilitzar les segents mides i estils:

Ttol general Arial, 16, NegretaTtol de cada apartat Arial, 14, NegretaTtol de cada subapartat Arial, 12, Negreta

Si hi hagus ms nivells, canviarem la mida, per mantenint sempre la proporci segons la importncia del ttol.



ELS FORMULARIS

Un formulari s un document interactiu amb rees buides (camps) on s'introduxen dades. Els formularis de Writer ens permeten crear documents per a recopilar informaci d'una forma senzilla (tant de forma impresa com en pantalla), en comandes, factures, en-questes En els formularis podem fer preguntes concretes i fer que les respostes siguin en el format que volem: caselles de verificaci, botons d'opci, llistes desplegables amb unes opcions ja predefinides, text, dates Podem imprimir el formulari per tal que els usu-aris ho emplenin en el mateix paper o distribuir-lo electrnicament per tal que completin el formulari en pantalla. En aquest cas, protegirem el document perqu els usuaris no puguin canviar el disseny.

Per dissenyar un formulari cal seguir els passos segents:

Crear una secci: aquest pas s bsic, perqu al final protegirem la secci i aix els usuaris no podran modificar el disseny. Noms podran emplenar els camps.

Activar el mode disseny del formulari. Crear el formulari: inserir els camps i donar-li format. Establir l'ordre de tabulaci: l'ordre que es seguir al desplaar-nos amb TAB. Desactivar el mode disseny del formulari. Protegir la secci. Desar el document o b desar-ho com a plantilla.

Anem a aprendre fent una prctica d'una fitxa d'entrada de dades dels alumnes.

1. Obrim un document nou per crear el formulari.

2. Anem al men Insereix / Secci. Posem un nom a la secci i fem clic a Inse-reix.

Veurem al full que s'ha creat una secci d'una lnia. Ens colloquem a dins per comenar a crear el formulari.



3. Anem al men Visualitza / Barra d'eines i activem la barra d'eines Controls de formulari.

Selecciona Bot d'opci

Mode de disseny activat/desactivat Quadre de llista

Control Quadre combinat

Formulari Camp d'etiqueta

Casella de selecci Ms controls

Quadre de text Disseny del formulari

Camp formatat Auxiliars habilitats/inhabilitats

Bot per prmer

Bot de selecci de valors Camp numric

Barra de desplaament Camp de moneda

Bot d'imatge Camp de patr

Control d'imatge Quadre de grup

Camp de data Control de taula

Camp d'hora Barra de navegaci

Selecci de fitxers



4. Activem el mode disseny i, de moment, deshabilitem els auxiliars.

5. A la imatge segent veiem com quedar el formulari al final. Ara anem pas a pas.

Qu hem fet?

Primer, una taula de 2 columnes x 10 files. La primera columna l'hem fet ms petita i li hem posat un fons groc i lletra negreta. En les files 6-9, hem dividit les celles de la segona columna en 2 parts (men Taula / Divideix les celles) i hem fusionat les quatre segones parts en una sola cella (men Taula / Fusio-na les celles). Finalment he escrit els ttols de cada fila.

En les files Nom, Cognoms, DNI, Adrea, Telfon i Observacions hem inserit un Quadre de text en la segona columna de cada una. Fem clic al bot Quadre de text, desprs fem clic a la cella corresponen i arrosseguem fins que el camp tingui la mida necessria, com podem veure a la imatge anterior.

Ara hem de modificar les propietats de cada control. Fent-hi doble clic surt la finestra de les seves propietats. Els hem aplicat les segents propietats:



NomCognomsAdrea

Tipus de lletra: Arial, 12.Alineament: Esquerra.Escriptura del text: Una sola lnia.

DNITelfon

Tipus de lletra: Arial, 12.Alineament: Dreta.Escriptura del text: Una sola lnia.

Observacions Escriptura del text: Lnies mltiples amb formataci.Les lnies del text acaben amb: CR+LF Windows.Barres de desplaament: Vertical.

En les files Codi Postal i Poblaci hem inserit una llista desplegable. He utilitzat el control Quadre combinat. S'anomena combinat perqu a l'hora d'emplenar les dades o b podem seleccionar una element de la llista o b podem escriure directament. Recordem que hem de tenir els auxiliars inhabilitats.

Fem clic a l'eina Quadre combinat, fem clic a la cella i arrosseguem fins que tingui la mida necessria. Desprs hi fem doble clic per aplicar-li les segents propietats:

Codi Postal Tipus de lletra: Arial, 12.Alineament: Dreta.Llista les entrades: aqu escriurem els elements que s'ensenyaran en la llista. Escrivim el primer: 08400Premem MAJS+ENTER.Escrivim el segent: 08401Premem MAJS+ENTER. Etc.Per acabar ENTER.

Poblaci Tipus de lletra: Arial, 12.Alineament: Esquerra.Llista les entrades: aqu escriurem els elements que s'ensenyaran en la llista. Escrivim el primer: GranollersPremem MAJS+ENTER.Escrivim el segent: Mollet del VallsPremem MAJS+ENTER. Etc.Per acabar ENTER.

Per a la data de naixement hem inserit un control camp de data. Fem clic a Ms controls i desprs a Camp de data. Una vegada inserit, fem doble clic al con-trol i li canviem les propietats.



Datanaixement

Tipus de lletra: Arial, 12.Format de la data: DD/MM/YYYY.Format Estricte: S.Text d'ajuda: Format DD/MM/YYYY. De aquesta manera, si deixem el ratol sobre el con-trol, sortir una pista groga informant de com s'ha d'introduir correctament la data.

En la fila Menjador hem inserit dos controls: una Casella de selecci i un Camp numric. Per a la casella de selecci, en les propietats, hem posat l'eti-queta Tots els dies. I en les propietats del camp numric, li hem afegit un bot incremental, per poder augmentar o disminuir els nmeros amb el ratol, i sense decimals. Davant del camp numric escrivim el text Dies

Finalment per al Curs hem utilitzat un Quadre de grup. Primer, activem els au-xiliars. Utilitzarem l'eina Quadre de grup de la barra d'eines Ms controls. Els quadres de grups sn tils per quan hem de triar una opci (i noms una) entre diverses.

Fem clic i arrosseguem dibuixant el rectangle. Ens apareixer l'auxiliar per aju-dar-nos. Escrivim 1r ESO i fem clic a . Desprs 2n ESO, etc.



Quan hem escrit tots els cursos, fem clic a Segent. En la finestra segent no seleccionem cap opci per defecte i clic a Segent. A continuaci, clic a Se-gent una altra vegada i en la ltima finestra li posem com llegenda Curs i clic a Finalitza.

6. Ja hem acabat el formulari. Noms ens queda establir l'ordre de tabulaci. s a dir, a l'hora d'emplenar els dades del formulari, ens desplaarem utilitzant el ta-bulador (TAB). Hem d'establir quin camp va darrere d'un altre. Per aix, anem a les propietats de cada camp (doble clic al camp) i a Ordre de les tabulacions indiquem el nmero que li pertoca: en el camp del Nom el 1, Cognoms el 2, etc.

7. Desactivem el Mode de disseny.

8. Protegim la secci: d'aquesta manera impedirem que a l'hora d'emplenar el for-mulari, es puguin fer canvis al formulari. Noms es podr emplenar les dades de cada camp. Per aix, anem al men Format / Seccions i activem Protegit a Protecci contra escriptura.

9. Desem el document.

10.Una vegada desat com a un fitxer de text normal (ODT), ho desem com a una plantilla (OTT). Aix, quan anem a Fitxer / Nou / Plantilles i documents, i fem doble clic a la plantilla, Writer ens donar una copia buida, preparada per emple-nar les dades.



Per desar-ho com a plantilla, anem al men Fitxer / Plantilles / Desa. Seleccionem Les meves plantilles i a Nova plantilla li posem un nom (per exemple Fitxa Alumnes) i clic a D'acord.

Ara, per utilitzar-la, noms hem d'anar al men Fitxer / Nou / Plantilles i docu-ments, doble clic a la carpeta Les meves plantilles i desprs doble clic al nom de la plantilla.

Si volem fer canvis en la plantilla, obrim el fitxer ODT, fem els canvis i el tornem a desar com a plantilla (OTT) amb el mateix nom.



LES MACROS

En la darrera versi del LibreOffice, les macros estan amagades per defecte. Per poder enregistrar macros, abans hem d'anar a Eines / Opcions / General i activar Habili-ta les funcionalitats experimentals. A ms diu que es inestable!

--------------------

Una macro s una srie enregistrada d'ordres i accions que s'executen com si fos-sin una nica ordre, de manera automtica. s a dir, en lloc d'utilitzar una srie d'ordres, una darrere d'una altra, que realitzin una tasca, podem crear una macro que cada vegada que l'executem realitzar tots els passos de la tasca i ens estalviar molt temps cada ve-gada que hgim de realitzar la mateixa tasca. Per exemple, en un treball, si volem realar alguns textos, tots de la mateixa manera, per exemple, els ttols dels apartats, per fer-los tots de la mateixa manera.

Farem ara aquesta prctica de realar alguns textos d'un treball:

1. Escrivim el text i el seleccionem.

2. Per crear la macro anirem al men Eines / Macros / Enregistra una macro.

3. Executem les accions que volem. En la nostra prctica, 3 accions: li apliquem el format Arial, 14, negreta.

4. Mentre sestigui enregistrant la macro, ser visible la barra deines Enregistra una macro. Fem clic a Atura lenregistrament per parar l'enregistrament i fina-litzar la creaci de la macro.



5. Apareixer la finestra Macros de LibreOffice Basic, on posarem un nom a la macro: en la nostra prctica realcar (no permet la trencada). Es desar a la carpeta Les meves macros. Finalment, clic a Desa.

EXECUTAR MACROS

Des del quadre de dileg Eines / Macros / Executa una macro es poden executar les macros que hem creat. Per aix s un procs molt lent. s molt millor i molt ms r-pid assignar una combinaci de tecles a la macro. Desprs noms hem de prmer aques-tes tecles per executar la macro.

Per tal que les macros es puguin executar amb una combinaci de tecles s neces-sari que la macro shagi desat a la biblioteca Les meves macros, com hem vist a la imat-ge anterior.

Per assignar-li una combinaci de tecles, una vegada desada la macro:

1. Anem al men Eines / Personalitza / Teclat.

2. A Categoria despleguem Macros de LibreOffice. Desprs despleguem la car-peta User, a continuaci la carpeta Standard i, finalment, seleccionarem Modu-le 1. Al costat, a Funci apareixer la llista de les nostres macros. Caldr utilit-zar les barres de desplaament, perqu el lloc es una mica petit.

3. A Funci seleccionarem la macro a la qual volem assignar la combinaci de te-cles que lactivaran. En la nostra prctica realcar.

4. A dalt, a Tecles de dreceres, cercarem una combinaci que no estigui asso-ciada a cap altra i la seleccionarem. Per exemple, CTRL+T, si est lliure.

5. Per ltim, fem clic als botons Modifica i Dacord.



Desprs, quan treballem en el document i seleccionem un text, en prmer CTRL+T se li aplicar el format.

SUPRIMIR MACROS

Per suprimir una macro, anem al men Eines / Macros / Organitza les macros / LibreOffice Basic. Cerquem la macro a Les meves macros / Standard / Module1 i fem clic al bot Suprimeix.



LIMITACIONS DE LES MACROS

Les accions segents no s'enregistren: No s'enregistra l'obertura de finestres.

No s'enregistren les accions que fem en una finestra diferent d'aquella en qu heu iniciat l'enregistrador.

No s'enregistren els canvis de finestra.

No s'enregistren les accions que no estan relacionades amb els continguts del document; per exemple, els canvis que fem al dileg Opcions, l'organitzador de macros o la personalitzaci.

Les seleccions noms s'enregistren si es fan amb el teclat (desplaament del cursor); quan s'utilitza el ratol, no s'enregistren. Per seleccionar amb el teclat utilitzarem MAJS + les tecles de moviment.

L'enregistrador de macros noms funciona al Calc i al Writer.



ELS ESTILS

1. DEFINICI

Els estils ens permeten aplicar formats predefinits. Hi ha estils de carcter, de par-graf, de pgina, de llista i de marc. Els estils donen coherncia als nostres documents i re-presenten un estalvi de temps considerable. Per exemple, si volem que una paraula, un pargraf, una pgina... tinguin sempre un determinat format, noms ens hem de crear un estil i aplicar-lo.

Estils de pargraf: per donar format als pargrafs (sagnat i espaiat, alineaci, flux del text, tipus de lletra, contorns, tabulaci, fons...).

Estils de carcter: per donar format a carcters, paraules... (tipus de lletra, efectes, posici, fons...).

Estils de marc: per donar format als grfics i marcs. Estils de pgina: per donar format a les pgines (mida i marges, fons, capale-

ra i peu, contorns, columnes, notes al peu...). Estils de llista: per donar format a les llistes numerades o amb pics (tipus de

pics, estils de numeraci, posici i espaiat...)

Amb el bot Estils i formataci de la barra d'eines Formataci (o F11) ens aparei-xer la finestra Estils i formataci.

Estils de pargraf Estils de carcter Estils de marc Estils de pgina Estils de llista

A la barra d'eines Formataci, al costat del bot Estils i formata-ci, tamb trobem la llista desplegable Aplica l'estil on es veu l'estil apli-cat al text o l'object seleccionat.



2. APLICAR ESTILS

Podem aplicar estils de diverses maneres:

Amb la llista d'estils de la finestra Estils i formataci. Amb la llista desplegable Aplica l'estil de la barra d'eines Formataci. Amb el bot Mode Format d'emplenament de la finestra Estils i formataci. Amb el bot Pinzell de format de la barra d'eines Estndard.

2.1. APLICAR ESTILS DE PARGRAF

Per aplicar un estil de pargraf, fem clic al pargraf en el document, fem clic al bot Estils de pargraf de la finestra Estils i formataci i fem doble clic a l'estil que volem.

Si no es veuen tots els estils, despleguem la llista de la part de sota de la finestra Estils i formataci i seleccionem Tots els estils.

Per provar-ho, seleccioneu un o diverses pargrafs i apliqueu-les diferents estils. Per treure els estils que heu aplicat, apliqueu l'estil Per defecte.

Tamb podem copiar l'estil d'un pargraf i aplicar-lo a un altre: seleccionem el par-graf amb l'estil, fem clic al bot Pinzell de format de la barra d'eines Estndard i fem clic a l'altre pargraf.

Per als estils Encapalament (1-10) mireu el documentWriter - ndex de continguts.

2.2. APLICAR ESTILS DE CARCTER I LLISTA

Per aplicar un estil a una o diverses paraules, les seleccionem, fem clic al bot Estils de carcter o Estils de llista de la finestra Estils i formataci i fem doble clic a l'estil que volem.

Proveu ara els estils de carcter i llista: seleccioneu una o diverses paraules o llis-tes i apliqueu-les diferents estils. Per treure els estils que heu aplicat, apliqueu l'estil Per defecte.

Aqu tamb podem utilitzar el Pinzell de format.



2.3. MODE FORMAT D'EMPLENAMENT

El bot Mode format d'emplenament de la finestra Estils i formataci ens permet aplicar rpidament un estil a diferents elements sense haver d'anar repetidament a fer do-ble clic a l'estil a la llista d'estils.

1. Fem clic a aquest bot per activar el Mode format d'emplenament.2. Seleccionem l'estil que volem.3. Si s un estil de pargraf, fem clic als diferents pargrafs als quals volem apli -

car l'estil. Si s un estil de carcter o llista, seleccionem les diferents paraules o llistes a les quals volem aplicar l'estil.

4. Per desactivar el Mode format d'emplenament tornem a fer clic al bot o pre-mem ESC.

3. CREAR ESTILS

Per crear un estil hi ha 3 formes:

Crear un estil a partir d'una selecci. Crear un estil a partir de les caracterstiques d'un altre estil. Crear un estil propi no basat en cap altre estil.

3.1. CREAR UN ESTIL A PARTIR D'UNA SELECCI

Per crear un estil a partir d'una selecci (noms pargrafs, carcters i llistes), pre-parem un pargraf, una paraula o una llista amb el format que volem, el seleccionem, en la finestra Estils i formataci fem clic al bot Estil nou a partir de la selecci i li posem un nom.

Per als estils basats en una selecci mireu el documentCalc Formataci condicional.



3.2. CREAR UN ESTIL A PARTIR D'UN ALTRE ESTIL

Per crear un estil a partir de les caracterstiques d'un altre estil (noms pargrafs i carcters), fem clic amb el bot dret del ratol en el nom d'aquest ltim i seleccionem Nou.

En el quadre de dileg que surt, li posem un nom. En Estil segent posar per de-fecte el mateix estil. Ho deixarem si volem que l'estil s'apliqui tamb al pargraf segent o seleccionarem Per defecte si volem que noms s'apliqui al pargraf actiu.

Desprs en les pestanyes Sagnats i espaiats, Alineaci... canviarem les opcions que volem diferents de l'estil origen.

3.3. CREAR UN ESTIL NOU NO BASAT EN CAP ALTRE ESTIL

Per crear un estil propi nou no basat en cap altre estil, el procs s molt semblant: fem clic en un lloc en blanc de la finestra Estils i formataci i en el quadre de dileg que surt seleccionem Cap en Basat en.



4. MODIFICAR UN ESTIL

Per modificar un estil fem clic amb el bot dret en el nom de l'estil i seleccionem Modifica. Desprs noms hem de canviar en les diferents pestanyes les opcions que vo-lem.

5. ELIMINAR UN ESTIL

Per eliminar un estil fem clic amb el bot dret en el seu nom i seleccionem Suprimeix. Hem de tenir en compte que noms es po-den eliminar els estils personalitzats, s a dir, els que hem creat no-saltres. Els estils predefinits noms es poden modificar.



6. ESTILS DE PGINA

Utilitzarem els estils de pgina per definir el disseny d'una pagina concreta: l'orien-taci, el fons, els marges, les capaleres, els peus de pgina i les columnes.

Per crear un estil de pgina, en la finestra Estils i formataci fem clic al bot Es-tils de pgina, i a continuaci, fem clic en un lloc en blanc de la llista d'estils amb el bot dret i seleccionem Nou.

En el quadre dileg que apareix li posem un nom en la pestanya Organitzador.

En Estil segent tenim dos opcions:

Si volem que l'estil creat s'apliqui noms a una pgina, seleccionarem Per de-fecte.

Si volem aplicar l'estil a ms d'una pgina, seleccionarem el mateix estil creat.



Desprs, en la resta de pestanyes, hem d'establir el disseny que volem per a la p-gina. Per exemple, en Pgina seleccionarem Orientaci Horitzontal, en Fons li posarem un fons groc i no activarem ni l'encapalament ni el peu de pgina.

Ja tenim el estil creat. Anem ara a aplicar-ho. Tenim un document amb encapala-ments i peus, i orientaci vertical. En la pgina 2 necessitem orientaci horitzontal i que no hi hagi ni encapalaments ni peus, perqu, per exemple, hi farem una taula molt comple-xa.

Ens posem al final de la pgina 1 i:

1. Anem al men Insereix / Salt manual.2. Seleccionem Salt de pgina.3. En la llista desplegable Estil seleccionem el nou estil creat i fem clic a D'acord.



Veurem que ara la pgina 2 t orientaci horitzontal i que no t encapalament ni peu de pgina. En canvi la resta de pgines s. (El fons groc noms l'hem posat perqu destaqui). Ho podeu comprovar en la imatge.

Per tornar al format per defecte a partir de la pgina 3, ens situem al final de la 2 i hi inserim un salt manual amb l'estil Per defecte.

6.1. ESTIL PRIMERA PGINA

Un estil molt interessant s Primera pgina, que serveix per treure els encapalaments i peus en la primera pgina dels treballs, pgina que normalment reservarem per al ttol del treball i per als noms dels autors.

Per aplicar-ho ens colloquem a la primera pgina, activem la finestra Estils i formataci, fem clic al bot Estils de pgina i doble clic a l'estil Primera pgina.



7. ON ES GUARDEN ELS ESTILS?

Els estils es guarden en el document o plantilla on han estat creats. Si volem que els estils estiguin disponibles per a tots els documents, els hem de desar a la plantilla per defecte.

Per veure ms en profunditat el tema de plantilles i la plantilla per defecte, mireu el document Plantilles i plantilla per defecte.

8. COPIAR ESTILS D'UN ALTRA PLANTILLA O DOCUMENT

Si en una plantilla o en un document volem importar estils d'una altra plantilla o do-cument, en la finestra Estils i formataci fem clic a Carrega els estils.

Si volem copiar-los des d'una plantilla la cerquem a Categories i desprs a Planti-lles. Si volem copiar-los des d'un altra fitxer fem clic al bot Del fitxer. Si la casella Sobre-escriu est activa, els nous estils del fitxer origen reemplaaran els estils amb el mateix nom en el fitxer dest.



DIFERENTS ORIENTACIONS EN EL MATEIX DOCUMENT

Si necessitem tenir pgines amb diferents orientacions en el mateix document, els passos a seguir sn:

1. En primer lloc, hem de crear un estil de pgina, amb orientaci horitzontal. Per fer-ho, obrim el quadre de dilegs Estils i formataci fent clic al bot Estils i formataci de la barra d'eines Formataci.

2. En aquest quadre de dileg fem clic al bot Estils de pgina. I en un lloc lliure fem clic amb el bot dret i seleccionem Nou.

3. En el quadre de dileg que surt, en la pestanya Organitzador, com a Nom li posem Apasat i a Estil segent seleccionem tamb Apasat.


Bot Estils de pgina

Bot Estils de pgina


4. En la pestanya Pgina seleccionem Orientaci horitzontal. I fem clic a D'acord. Ja tenim l'estil creat.

Ara anem a utilitzar-lo quan el necessitem. Anem treballant i en el moment que vo-lem que la pgina segent sigui horitzontal, en colloquem a final de pgina anterior i anem al men Insereix / Salt manual. Seleccionem Salt de pgina i en la llista desplega-ble Estil seleccionem Apasat. S'hi inserir una nova pgina amb orientaci horitzontal.

Quan vulguem tornar a orientaci vertical, inserim un nou salt de pgina, per amb l'estil Per defecte.



COLUMNES

Per defecte, el text es mostra en una sola columna. Per podem dividir-lo en diver-ses columnes per imitar l'estil periodstic, crear dptics o trptics...

Podem aplicar format en columnes a:

Tot el document: si no hem seleccionat res, les columnes s'aplicaran a tot el document.

Selecci: si hem fet una selecci de diverses pargrafs, les columnes s'aplica-ran noms a la selecci (Writer hi inserir automticament una secci).

Per fer-ho, una vegada escrit el text, seguim els segents passos:

1. Seleccionem el text o no seleccionem res si volem tot el document.2. Anem al men Format / Columnes.3. A dalt, a Parmetres seleccionem el nmero de columnes.4. En Espaiat s aconsellable establir una separaci, per tal que les columnes no

quedin massa juntes.5. A baix, poden seleccionar una lnia de separaci.6. Finalment, fem clic al bot D'acord.


En aquest cas, s'aplica a tot el

document

En aquest cas, s'aplica a tot el

document


A la imatge segent veiem un exemple en el qual noms hem aplicat columnes a una selecci. Si ens fixem b en les lnies, veurem que Writer ha inserit una secci.


En aquest cas, s'aplica noms a

la selecci

En aquest cas, s'aplica noms a

la selecci


LES SECCIONS

Les seccions en Writer poden ser molt tils per:

Modificar el format de columnes, fons, marges i notes al peu noms en una part del document.

Protegir parts d'un document. Per exemple, els formularis. O el contrari: fer que es puguin modificar diverses parts d'un document de no-

ms lectura. Amagar parts d'un document. Vincular seccions d'un altre document (o un document complet) en el document

actual.

1. CREAR UNA SECCI

Per crear una secci buida anem al men Insereix / Secci. Tamb podem fer que un text ja escrit passi a formar part d'una nova secci: seleccionem el text i anem al men Insereix / Secci. En el quadre de dileg li posem un nom i fem clic al bot Insereix.

Reconeixerem la secci per les lnies de divisi al principi i al final de la secci. Tamb veurem el seu nom en la barra d'estat.



Una altra forma de crear una secci automticament s aplicant el format columnes a un text seleccionat amb el men Format / Columnes.

2. MODIFICAR LES PROPIETATS D'UNA SECCI

Podem canviar les propietats d'una secci de dues maneres:

1. Amb el men Format / Seccions i seleccionant la secci que volem editar.2. O b, si estem dins de la secci, fent doble clic al seu nom en la barra d'estat.

Ens apareixer un quadre de dileg on podrem decidir si volem protegir la secci contra escriptura, amagar-la... Amb el bot Opcions podem canviar el format de la secci: columnes, fons, marges i notes al peu.

Aquestes opcions tamb es podem establir en el moment de crear la secci amb Insereix / Secci (en les diferents pestanyes del quadre de dileg). Desprs veurem aquestes opcions.

3. ELIMINAR UNA SECCI

Per suprimir una secci, anem al men Format / Seccions. En el quadre de dileg, seleccionem la secci a l'esquerra i fem clic al bot Suprimeix.


Per aprendre ms sobre les columnes, consulteu el document Columnes.Per aprendre ms sobre les columnes, consulteu el document Columnes.


4. UTILITZACI DE LES SECCIONS

Anem ara a veure diverses aplicacions prctiques de les seccions.

4.1. MARGES ESPECIALS EN UNA PART DEL DOCUMENT

Si volem que diverses parts d'un document tinguin marges diferents que els esta-blerts en el format de pgina, amb les seccions s molt fcil.

Anem al men Format / Seccions, seleccionem la secci, fem clic al bot Op-cions, i en la pestanya Sagnats indiquem la distncia, en Abans de la secci i Desprs de la secci. Com podem veure a les imatges segents.

4.2. COLUMNES

Per donar format de columnes a una secci anem al men Format / Seccions, se-leccionem la secci, fem clic al bot Opcions i en la pestanya Columnes establim les op-cions que volem: nmero de columnes, distncia entre les columnes i si volem una lnia entre les columnes.



Podem fer el mateix, seleccionant el text i anat al men Format / Columnes. Writer inserir automticament una secci.

4.3. IMATGE O COLOR PER AL FONS D'UNA SECCI

Per establir una imatge o un color com a fons de la secci, anem al men Format / Secci, seleccionem la secci i fem clic al bot Opcions. A continuaci anem a la pesta-nya Fons, i en la llista desplegable seleccionem Color o Grfic.

Si seleccionem Color, desprs noms cal fer clic en el color que volem. Si seleccio-nem Grfic, amb el bot Navega la cerquem al disc dur.



4.4. PROTEGIR PARTS D'UN DOCUMENT

A vegades voldrem protegir parts d'un documents, o b per evitar canvis acciden-tals o b per compartir un document amb alg i no volem que modifiquin alguna part en concret. Amb una secci podrem fer-ho.

Per protegir una secci, en crear-la o en editar-la, fem clic a la casella Protegir, i, si volem, li posem una contrasenya.

Quan una secci est protegida, quan hi fem clic, apareix noms de lectura al costat del nom de la secci en la barra d'estat.

Si ara provem de fer canvis, no podrem i Writer ens avisar.

4.5. VINCULAR SECCIONS O DOCUMENTS COMPLETS

Moltes vegades tenim un text d'un document (o el document complet) que deu apa-rixer en diversos documents. Normalment el que fem s copiar i enganxar. Per i si fem canvis en el text original? Hem de canviar el text tantes vegades com l'hem enganxat?

Per evitar aix podem utilitzar les seccions vinculades. Imaginem que tenim 2 docu-ments. En el primer tenim el text que necessitem inserir en altres documents. En el segon inserirem vinculat aquest text.


Amb aquest funci podem crear formularis protegits.Per aprendre a crear formularis, consulteu el document Els formularis.

Amb aquest funci podem crear formularis protegits.Per aprendre a crear formularis, consulteu el document Els formularis.


1. En el document 1 creem una secci amb el text a vincular (anomenarem la sec-ci Origen).

2. Obrim el document 2 i ens situem on volem inserir la secci de l'altre.3. Anem al men Insereix / Secci.4. Activen la casella Enlla. Veurem que s'activa automticament la casella Prote-

git, per evitar canvis accidentals, encara que podem desactivar-la.5. En Nom del fitxer fem clic al bot dels 3 punts per cercar el fitxer al nostre disc

dur.6. Una vegada seleccionat el fitxer, a sota seleccionem la secci. Si no seleccio-

nem cap secci, es vincular tot el document.7. Finalment, fem clic al bot Insereix.

Ara fem canvis en el text origen i els desem. Quan tornem a obrir el document 2, Writer es demandar si volem actualitzar els canvis.


Document 1 amb la secci a vincularDocument 1 amb la secci a vincular

Document 2 amb la secci vinculadaDocument 2 amb la secci vinculada


4.6. AMAGAR SECCIONS

Si en algun moment tenim una part del document que volem amagar, creem una secci amb aquesta part i activem la casella Amaga. N'oblidarem d'activar tamb la case-lla Protegit, per evitar que l'esborrem accidentalment.

Per tornar a veure-la, anem al men Format / Seccions, seleccionem la secci i desactivem la casella.

Seria molt ms interessant si ho combinssim amb un camp variable. Si al camp variable establim S, la secci es veur. Si establim No, s'amagar. Ho farem pas a pas (suposant que ja tenim la secci creada):

1. En situem fora de la secci, just a sobre. Anem al men Insereix / Camps / Al-tres / pestanya Variables.

2. En Tipus seleccionem Camp d'usuari. En Format seleccionem Text. A sota, a Nom li posem com a nom amagar. A Valor escrivim No. Finalment, fem clic al bot Insereix.



Aix es quedar el nostre document, amb la secci visible:

3. Ara, anem al men Format / Seccions, seleccionem la secci i en Amaga esta-blim la condici Amagar == S (recordem que el camp variable s'anomenava Amagar). Per acabar, fem clic al bot D'acord.

Ara noms queda comprovar que funciona. Canviarem el valor de la variable a S i la secci s'amagar. Per canviar el valor de la variable fem doble clic al comenament del camp i escrivim a sota el nou valor:



El document es veur aix, amb la secci amagada:

Si tornem a posar No, la secci es tornar a veure.

4.7. PERMETRE EDITAR SECCIONS EN DOCUMENTS DE NOMS LECTURA

Amb el men Fitxer / Obre podem obrir un document en mode Noms de lectura:

Aquest document no el podrem modificar fins que fem clic al bot Edita el fitxer de la barra d'eines Estndard.

Tamb podem forar que el document s'obri sempre en mode Noms de lectura anat al men Fitxer / Propietats / Seguretat i activant la casella Obre el fitxer en mode noms de lectura.



Ara b, en un document obert en mode noms de lectura, podem crear una secci editable, en la qual podrem fer canvis. s una molt bona idea quan tenim que compartir un fitxer amb alg i volem que noms puguin modificar una part en concret. Per fer-ho, anem al men Format / Seccions, seleccionem la secci i a Propietats activem la casella Edi-table en documents de text de noms lectura.

Si es fan canvis en la secci editable, haurem de desar el document amb un altre nom (amb el men Fitxer / Anomena i desa). Aix el document original queda intacte.



COMBINACI DE CORREU

Amb la combinaci de correu podem enviar massivament cartes als membres d'una llista d'adreces. En aquest tutorial veurem com combinar una fons de dades amb una car-ta. Veurem dos exemples. En el primer suposarem que som una empresa de mobles i vo-lem enviar una carta als nostres clients. En el segon, en la nostra escola volem donar una carta a tots els nostres alumnes amb les dades del correu de l'escola.

Per fer-ho hem de tenir registrada una font de dades amb les adreces. Aquest re-gistre permet als diferents programes del LibreOffice accedir a les adreces emmagatze-mades en la base de dades. Aqu partirem de zero, s a dir, crearem una nova font de da-des i durant el procs es registrar automticament.

Els passos a seguir sn:

1. Podem comenar amb un document en blanc o amb un document existent, si ja tenim la carta feta. En la nostra prctica, obriu l'arxiu carta mobles.odt, que ad-juntem amb aquest tutorial.

2. Anem al men Eines / Auxiliar de combinaci de correu. Seleccionem Utilit-za el document actual. I fem clic al bot Segent.

3. En el quadre de dileg segent seleccionem Carta. Clic al bot Segent.



4. En el quadre de dileg segent, fem clic al bot Selecciona la llista d'adreces.

5. En el quadre de dileg segent, com no tenim cap font de dades, fem clic al bo-t Crea per crear-ne una de nova (si ja tenim una o diverses fonts de dades re-gistrades, aqu podem seleccionar-la).

6. Ens apareix una base de dades amb una srie de camps ja preparats. Abans de comenar, personalitzarem la base de dades per a les nostres necessitats. Fem clic al bot Personalitza.



En aquest quadre de dileg podem suprimir camps, afegir-ne de nous, canviar el nom i, amb les fletxes, canviar l'ordre. Feu les canvis necessaris per tal que quedi com el de la imatge segent. En acabar, fem clic al bot D'acord.

7. Comencen a introduir les dades. Per a la nostra prctica, introduirem les dades de dos clients. En acabar el primer, fem clic a Nou per introduir un altre. Molt importat: en el camp Sexe, per als homes introduu Home i Dona per a les dones (ja veurem perqu). Finalment, fem clic a D'acord.

Quan fem clic a D'acord ens demanar un nom per a la base de dades. L'ano-menem adreces.

8. En el segent quadre de dileg veurem seleccionada la base de dades adreces. Fem clic a D'acord per continuar amb la carta. Si volem fer canvis en les dades podem fem clic al bot Edita i aix tornar a la base de dades.



9. Hem tornat al quadre de dileg on estvem abans de seleccionar la fons de da-des. Ara seleccionarem el bloc d'adrea (com apareixer en la carta l'adrea dels nostres clients). En el punt 2 fem clic al bot Ms.

10.En aquest quadre de dileg, ens ofereix diversos blocs d'adreces. Seleccionem el que ms s'adapti al que volem. Amb el bot Edita el modificarem per tal que sigui exactament el que volem.



11. Amb les fletxes afegim o traiem camps. Feu que quedi com el de la imatge. Per acabar, clic a D'acord. I en el segent quadre de dileg D'acord una altra vega-da.

12.Tornem al mateix quadre de dileg d'abans. En la part inferior podem veure una previsualitzaci. Amb les fletxes avancem per veure tots els clients. Una vegada confirmat que tot est b, clic a Segent per continuar.

Si hem canviat al nom a algun camp, ens apareixer . En aquest cas, hem fer clic en el punt 3 al bot Fes coincidir els camps, on hem de fer coincidir el nom que nosaltres li hem posat amb el nom original.

13.En el segent quadre de dileg crearem la salutaci. Crearem una per als ho-mes i una altra per a les dones. Writer sabr quan utilitzar l'una o l'altra en fun-ci del contingut del camp Sexe. Omplirem el camp de la llista d'adreces que in-dica una destinatria femenina: en Nom de camp seleccionarem Sexe, i en Valor de camp escriurem Dona. Aix en el moment de fer les cartes, la saluta-ci ser diferent per als homes i per a les dones. Finalment, farem una salutaci general per als casos quan el camp Sexe sigui buit. En la nostra prctica escriu-rem Benvolguts, (amb un espai al final de text).



14.Per tal que la salutaci sigui la que nosaltres volem, fem clic al bot Nova (pri-mer en Femenina, i desprs en Masculina). En el quadre de dileg que apa-reix, arrosseguem Salutaci al quadre 1. Una vega arrossegat, seleccionem , i en el quadre 2 escrivim Benvolguda Sra. (amb un espai al final del text). A continuaci arrosseguem el camp Nom al quadre 1. Per acabar, clic a D'acord. Fem el mateix per a les homes.

15.Estem una altra vegada al quadre de dileg de la salutaci. Per acabar amb el tema de les salutacions, fem clic al bot Segent.

16.En el segent quadre de dileg ajustarem la distribuci del bloc en la carta. Acti-varem la casella Alinear amb el cos del text i a Des de dalt de tot indicarem els cm de separaci. Finalment amb el botons Amunt i Avall collocarem on vo-lem la salutaci. Al costat podem veure com va quedant. Per acabar, clic a Se-gent.



17.En el segent quadre de dileg s el moment d'escriure la carta (si havem co-menat amb un document en blanc) o de fer els ltims retocs a la carta.

Per fer-ho, fem clic al bot Edita el document. Ens apareixer el document per fer els canvis oportuns i un petita finestra amb el bot Torna a l'auxiliar de combinaci de correu, on farem clic quan hgim acabat la carta. (Si no cal perqu ja tenim acabada la carta, fem clic a Segent).



18.Hem tornat a l'auxiliar. Fem clic al bot Segent. El segent quadre de dileg ens permet modificar individualment una carta. Imaginem que a tots el clients els enviem la mateixa carta, per a un individualment li volem afegir un comen-tari. Aix ho podem fer fem clic al bot Edita un document individual. Ens apareixer un document amb totes les cartes, on cercarem el client en concret i li afegirem els canvis. Si no cal, fem clic al bot Segent.

19.En l'ltim quadre de dileg, tenim diverses opcions:

Desa el document inicial: per desar la carta original.

Desa el document combinat: per desar el nou document que s'ha creat amb les cartes combinades. Ens permet desar-les totes juntes en un docu-ment o cadascuna en un document individual. s el que farem. Aix tindrem un document amb totes les cartes i les imprimirem quan vulguem. I aix po-drem veure abans d'imprimir si hi ha errors, per tal d'evitar despeses inne-cessries de paper i tner.



Imprimeix el document combinat: per imprimir les cartes, algunes o totes.

20.Per acabar, fem clic al bot Finalitza.

--------------------

En qualsevol moment podem veure els registres de la base de dades que hem cre-at fent clic al bot Fonts de dades de la barra d'eines Estndard.

--------------------



LibreOffice porta el seu propi gestor de bases de dades, Base, amb el qual podem modificar aquesta base de dades (afegir registres, suprimir-los...). Per la manera ms f-cil d'afegir registres a la base de dades, sense tenir coneixements de Base, s:

1. Anar al men Eines / Auxiliar de combinaci de correu.2. Clic al bot Segent.3. Clic al bot Segent.4. Clic al bot Selecciona una llista d'adreces diferent.

5. Clic al bot Edita.

--------------------

Aqu tamb podem crear filtres. Per exemple, si volem enviar la carta noms als clients de la ciutat de Granollers, fem clic al bot Filtre i establim els criteris.

--------------------



Veiem ara un altra exemple de les possibilitats de combinar correu una mica dife-rent. Suposem que volem donar a cadasc dels nostres alumnes una carta amb les seves dades d'usuari que els hem creat a Google Apps.

Amb aquest tutorial adjuntem 2 fitxers: carta google apps.odt, la carta que dona-rem als alumnes, i carta google apps.ods, el full de clcul on sn les dades dels alum-nes.

Aquesta s la carta:

Aquest s el full de clcul de dades:

Anem ara a combinar les dades del full de clcul amb la carta.



1. Obrim el fitxer carta google apps.odt.2. Ens situem a la primera cella de la primera taula.3. Anem al men Insereix / Camp / Altres / pestanya Base de dades.

4. Fem clic al bot Navega i cerquem el fitxer carta google apps.ods. Desple-guem l'arbre del fitxer per tal que apareguin els camps fent clic al signe + que hi ha al costat.

5. Fem clic al camp NOM i al bot Insereix. A continuaci el mateix amb COG-NOM. I fem clic a Tanca. Ens colloquem a la segent cella i hi inserim el camp CLASSE. Desprs fem el mateix amb la resta, tal com veiem a la imatge se-gent. En la primera cella, entre i inserim un espai en blanc.



6. Anem al men Eines / Auxiliar de combinaci de correu. En el primer quadre de dileg deixem Utilitza el document actual i clic a Segent.

7. En el segent quadre de dileg deixem activat Carta i clic a Segent.

8. En els 4 segents quadres de dileg, clic a Segent.

9. Ara seleccionem Desa el document combinat i Desa-ho com un document individual. Clic al bot Desa els documents. Li posem un nom i seleccionem una carpeta on desar-lo. Clic a Finalitza.

S'obrir el document amb una carta per a cada alumne. Per no imprimirem aquest fitxer, perqu el LibreOffice insereix un full en blanc entre cada pgina i volem estalviar pa-per. Si aneu a Previsualitzaci de la pgina, ho comprovareu. Desarem una cpia del fit-xer en format PDF i imprimirem aquest, que ja no t els fulls en blanc.



INSERIR TEXT MATEMTIC

Per inserir text cientfic en Writer anem al men Insereix / Objecte / Frmula. Ens apareix una finestra a sota, on anirem escrivint la frmula o seleccionant els smbols de la barra d'eines Selecci.

A la imatge segent hem fet clic al bot Funcions i desprs a Arrel ensima. A baix apareix nroot{}{}. Noms hem de substituir per un nmero.

Per tornar a Writer, noms hem de fer clic a un lloc lliure del full. Per fer canvis en una frmula, hi farem doble clic. Per canviar el tipus o la mida de la lletra, quan estem edi-tant la frmula, anem al men Format / Tipus de lletra o Mida de la lletra.

Un altre exemple:


Per conixer totes les ordres, consulteu el document Frmula Referncia d'ordres, en aquesta mateixa secci del web.

Per conixer totes les ordres, consulteu el document Frmula Referncia d'ordres, en aquesta mateixa secci del web.


ETIQUETES DES D'UNA FONT DE DADES

Quan necessitem imprimir etiquetes (per exemple, per enviar cartes a les famlies de l'escola...), la millor manera s utilitzar una font de dades, de tal manera que ens impri-meixi una etiqueta per cada registre de la base de dades.

En aquest tutorial, farem la segent prctica: volem donar una etiqueta a cada alumne del Projecte 1x1 per a qu l'enganxi al porttil. Tenim un full de clcul amb els noms dels alumnes (adjuntem el fitxer alumnes.ods per fer la prctica).

1. La font de dades ha d'estar registrada. Si no sabeu com fer-ho, mireu abans el tutorial LibreOffice - Registrar una font de dades. s recomanable que practi-queu aquell tutorial abans de fer aquesta prctica de les etiquetes.

2. Fem clic al bot Nou i a continuaci a Etiquetes.

3. En el quadre dileg Etiquetes, a la llista desplegable de Base de dades seleccionem Alumnes (en la llista noms ens sortiran les fonts de dades registrades).

4. A Taula seleccionem l'nica que hi ha: Sheet1 (que s com es diu en angls full1).

5. De la llista desplegable Camp de la base de dades, primer selec-cionem Nom i fem clic a la fletxa del costat. Desprs fem el mateix amb Cognom1.

6. A Formata seleccionem la marca de l'etiqueta i el tipus. Si dins la llista est la marca que tenim, la seleccionem. Si no, cerquem una compatible. O b, tamb podem crear el nostre propi format, com veurem desprs.

Aqu utilitzem sovint les etiquetes APLI 01272, que no surten a la llista. Per l'A-VERY Zeckform 3422 s totalment compatible (3 etiquetes de 7cm x 3,5cm en 8 files).



7. Fem clic a la pestanya Opcions i activem Sincronitza els continguts. De aquesta manera els canvis que fem en la primera etiqueta es faran a totes. Per acabar fem clic al bot Document nou.

8. Ens crear un full d'etiquetes. Noms hem de retocar el disseny de la primera per tal que sigui com nosaltres volem i fer clic al bot Sincronitza les etiquetes.

9. Noms queda imprimir les etiquetes. Anem al men Fitxer / Imprimeix. Ens far una pregunta a la qual responem que S.

10.Ens apareix el quadre de dileg Combinaci de correu. Posem el full d'etiquetes a la impressora i fem clic a D'acord.

--------------------



Si no trobem la etiqueta que tenim a la llista ni ninguna compatible, podem crear el nostre propi format a la pestanya Format. Hem d'introduir el nombre files i columnes, la amplada i alada de l'etiqueta... La previsualitzaci que hi al costat ens ajudar.



FORMATACI CONDICIONAL

Amb la formataci condicional podem definir fins a tres condicions per tal que les celles tinguin un format determinat. Per exemple, per tal que en un llistat de qualificacions els aprovats surtin en blau i els suspensos en vermell. O en una empresa, les prdues en vermell i els beneficis en blau. Per fer-ho hem d'utilitzar estils.

Ara suposarem que no sabem crear estils. Hi ha una manera molt fcil de crear es-tils i utilitzar-los per a la formataci condicional. Per a les prctiques utilitzeu el fitxer con-dicional.ods.

Per exemple, tenim el segent full de clcul:

Volem que els nmeros ens surtin automticament amb diferent format segons les segents condicions:

Menor que 0 Negreta, vermellEntre 0 i 99 Negreta, blauMajor o igual que 100 Negreta, verd

En un costat del full de clcul creem 3 textos amb aquest format:

Obrim el quadre de dileg Estils i formataci fent clic al bot Estils i formataci de la barra d'eines Formataci.


Per aprendre a utilitzar els estils mireu el tutorial Els estilsPer aprendre a utilitzar els estils mireu el tutorial Els estils


Anem ara a crear els 3 estils a partir dels 3 textos que hem escrit abans. Seleccio-nem el primer text (en el nostre exemple, seleccionem la cella E2) i fem clic al bot Estil nou a partir de la selecci en el quadre de dileg Estils i formataci. Ens demanar un nom per al estil.

Ja tenim el primer estil creat. Ara fem el mateix per als altres dos, amb els textos de les celles E3 i E4.


Estil nou a partir de la

selecci

Estil nou a partir de la

selecci


Una vegada que tenim creats els 3 estils, anem a utilitzar-los. Seleccionem els n-meros: en el nostre exemple el rang B2:B13.

Anem al men Format / Formataci condicional. Introdum els criteris tal com po-dem veure a la imatge segent. Finalment, fem clic a D'acord i veurem el resultat.



BASES DE DADES, FILTRES I PIVOT TABLE EN CALC

LibreOffice Calc permet manipular les dades per tal de realitzar tot tipus d'anlisi amb l'estructura de taula de bases de dades organitzada per camps (cada columna) i re-gistres (cada fila). Disposa, tamb, d'eines especfiques per a la realitzaci de les accions ms bsiques sobre aquestes taules (ordenaci, filtrat...) agrupades al men Dades.

1. Crear una base de dades

Per practicar obriu el fitxer dades alumnes.ods que adjuntem amb aquest tutorial.

Cada columna s un camp, per tant cada columna tindr un sol tipus de dades. A cada fila hi haur un registre. Es poden utilitzar frmules per realitzar clculs en un camp determinat.

2. Introduir dades en una llista

Es tracta d'introduir la informaci dins de cada cella a cada fila i columna. Un siste-ma d'aprofitar la informaci que ja est introduda s el segent:

1. Ens situar a la cella on volem introduir la informaci.2. Hi fem clic amb el bot dret del ratol.3. Seleccionem Llista de Selecci. Es desplega una llista amb els textos introduts

fins a aleshores en aquest camp.4. Seleccionem el text que volem.


Nom dels CampsNom dels CampsRegistreRegistre


3. Els filtres

Els filtres permeten mostrar un subconjunt de dades de la base i treballar-hi. Els fil -tres amaguen provisionalment les dades que no compleixen els criteris establerts. A Calc ens trobem tres tipus de filtres: Filtres automtics, Filtres estndards i Filtres Avan-ats.

3.1. Filtres automtics

Per accedir-hi, el primer que hem de fer es collocar-nos a la cella del ttol de la primera columna i anar al men Dades / Filtre / Filtre automtic.

Automticament sortir una llista desplegable a cada columna.

Quan es desplega la llista d'un camp, a ms de mostrar tots els elements de la co-lumna, cont aquestes opcions:

Tot Mostra tots els elements de la columna. Es pot utilit-zar per eliminar el filtre.

Els 10 supe-riors

Permet mostrar en els camps numrics els 10 valors ms grans.

Filtre estndard Des d'aquesta opci accedim a la opci filtre estn-dard.

- buit - Mostra les celles que no contenen cap dada.

- no buit - Mostra les celles que contenen alguna dada, ja sigui un nombre, text...



3.2. Filtres estndards

Per fer servir els filtres estndards, hem d'anar al men Dades / Filtre / Filtre es-tndard. Automticament ens sortir el quadre de dileg segent:

Podem establir criteris ms complexos que en un filtre automtic i seleccionar con-dicions com les que veiem a la imatge anterior: = igual que, < menor que, > major que, = major o igual que, diferent...

Podrem utilitzar un nic criteri de cerca o ms d'un. Utilitzarem el operador I si volem que es compleixi el criteri anterior i el segent, o l'operador 0 si volem que es compleixi el criteri anterior o el segent.

Per desfer el filtre estndard hem de tornar al men Dades / Filtre i seleccionar Suprimeix el filtre.

3.3. Filtres avanats

Amb aquesta opci podrem indicar ms d'una condici alhora de filtrar les dades. A la imatge segent veiem que hem escrit a A2 i B2 dos condicions: Sexe 1 i Etapa Batx.



Anem al men Dades / Filtre / Filtre avanat. Hem d'introduir el rang on sn els criteris de filtre que hem introdut abans, en el nostre cas son A1:B2. Tamb podem utilit-zar el bot Redueix, que ens permet anar al full a seleccionar el rang. Una vegada selec-cionat fem una altra vegada al mateix bot i tornarem al quadre de dileg amb les dades ja introdudes.

Calc filtrar i ens mostrar noms els registres que coincideixin amb les dades que hem escrit a A1 i B2.

Per treure el filtre anem al men Dades / Filtre / Suprimeix el filtre.

4. Pivot Table

Aquesta opci de Calc ens permet representar les dades d'una llista de la forma ms prctica i cmode, ja que cont moltes possibilitats.

Per veure les funcions que cont, farem servir una llista de venedors d'una em-presa ordenada per mesos i venedors. El que volem aconseguir s una llista ordenada per mesos, desprs per venedor amb el subtotal que ha de cobrar cadasc. Per fer les prctiques obriu el fitxer llista vendes.ods que adjuntem amb aquest tutorial.

Seleccionem les dades i anem al men Dades / Pivot Table / Create. Al quadre de dileg deixem activat Selecci actual i fem clic a D'acord.

Es apareix un nou quadre de dileg on amb el ratol arrossegarem Ms fins a Camps de Fila, Venedor fins a Camps de fila, Vendes fins a Camps de dades i final-ment, Client fins a Camps de columnes. El que volem fer s que la primera columna es-tigui ordenada per mesos, la segona columna ordenada per venedor per a cada mes i la resta de columnes amb les vendes i els clients.



Farem clic al bot More situat a la part inferior dreta del quadre de dileg i a la op-ci Resultat li diem que el resultat ens ho mostri en un full nou.

Fem clic a D'acord i tindrem el resultat en un nou full amb el resultat, on po-drem veure per mesos quins han sigut els venedors que han generat vendes, a quins clients i per quins imports. I al fi-nal de columna i fila els totals.



EL SOLUCIONADOR

El solucionador s una eina que es troba a la versi del LibreOffice i que trobem a Excel com l'eina Solver.

L'objectiu del solucionador s trobar un valor a la cella objectiu en concret. Podeu triar si el valor de la cella objectiu ha de ser un mxim, un mnim o s'ha d'aproximar a un valor determinat.

Per arribar a aquest valor, haureu de modificar una cella o un interval de celles que introduireu al quadre Canviant les celles.

Es poden definir una srie de condicions limitadores que posin restriccions a al-gunes celles. Per exemple, podeu establir la restricci que una de les variables o celles no sigui ms gran que una altra variable o que un valor determinat. Tamb podeu definir la restricci que una o ms variables siguin nombres enters (valors sense decimals), o b valors binaris (on noms es permet 0 i 1).

Per veure ms clar com funciona el solucionador, farem un exemple:Suposem que tenim una taula a on es reflexa el pressupost que li fem a un client

amb les frmules corresponents:

El client ens diu que noms vol pagar un total de 1000 i que vol les dues m-quines. Haurem de saber per quin import li hem de vendre les mquines per arribar a aquest total.

Definirem les celles que hem de canviar, que sn els preus corresponents de cada mquina i que es troben a les celles D4 i D5 i D6. Aix s, no ens interessa vendre una mquina Vending Llaunes per un preu inferior a 500,00, cella D4.

Anirem al men Eines / Solucionador i definirem la cella objectiu del canvi, el To-tal Net (E11) i les celles a modificar, els preus unitaris del productes (D4 i D5 i D6) amb les corresponents limitacions com el preu unitat de la mquina Vending Llaunes (D4).



Farem clic al bot Soluciona i ens sortir el resultat modificat al full de Calc.

A la vegada ens sortir aquest quadre al que hem de dir si acceptem aquesta solu-ci o restaurem i ho deixem com es trobava anteriorment.

Amb el resultat de Total Net de 1000,00, arribarem a la conclusi de que per acon-seguir que el pressupost s'ajusti a aquest import hem de vendre la mquina Vending Caf per 500,00 i que hem d'aconseguir un provedor al que desprs de comprar la mquina Vending Caf, li podem vendre al client a un preu unitat de 362,07. Hem de tenir en compte que d'aquesta manera li hem de regalar els 8 subministres per la mquina de ca-f.



EL COMOD * A CALC

En teoria el comod * (asterisc) serveix per a reemplaar un nombre indefinit de carcters. Per realment no funciona. Per tal que funcioni cal utilitzar .* (punt + asterisc).

Per exemple, tenim una llista de ciutats, i volem saber quantes comencen per a. La frmula hauria de ser:

=COMPTASI(RANG;a*)

Per tal que funcioni, hem d'afegir el punt:

=COMPTASI(RANG;"A.*")



ORGANIGRAMES AMB IMPRESS

1. Hem de crear-los amb el LibreOffice Impress o Draw. Desprs, si volem, podem portar-los fcilment al Writer amb Copia i enganxa.

2. Una vegada tenim una presentaci nova o un dibuix nou, activem la barra d'eines Dibuix (si no ho est) amb el men Visualitza / Barres d'eines / Dibuix.

3. Amb les eines Rectangle o Ellipse dibuixem el primer objecte.

4. Si volem, podem canviar els colors, lnies, ombra... d'un objecte amb el bot dret i seleccionant Lnia o rea, o amb la barra d'eines Lnia i emplenament.

5. Desprs, per a la resta d'objectes, copiarem i enganxarem els que siguin iguals.

6. Per escriure el text, fem doble clic a cada objecte i escrivim.

7. Per ltim, per connectar els objectes, fem clic al bot Connector de la bar-ra d'eines Dibuix. Cliquem al primer objecte i arrosseguem fins al que est connectat amb ell. Fem el mateix amb la resta.


Rectanglei ellipse Connectors



DirecciDirecci

SoftwareSoftware HardwareHardware XarxesXarxes

SistemesSistemes PlanificaciPlanificaci


CREAR PANCARTES AMB IMPRESS I POSTERAZOR

Com exemple, crearem una pancarta d'aproximadament 80x30 cm (4 DinA4 engan-xats), per podem canviar la mida o proporcions fcilment.

1. Anem al LibreOffice Impress i, canviem el format de pgina, ajustant-lo a la mida desitjada. Men Format / Pgina / pestanya Pgina, a la llista Format seleccio-nem Usuari i llavors podrem modificar l'amplada i l'alada.

2. Dissenyem la pancarta fent servir qualsevol eina fins donar-li el format adequat, i la desem.

3. Anem al men Fitxer / Exportar, i desem el fitxer en format JPG.

4. Obrim el PosteRazor, i en el primer pas, cerquem la nostra imatge.

Podeu trobar el PosteRazor al nostre web de programari lliure, a la secci Grfics / Psters i cartells.



5. En el segon pas, comprovem que hi ha marcat DinA4 (doncs s la mida del full en el que imprimirem).

6. En el tercer pas podem definir l'rea de superposici. Deixeu la que ve per defecte.



7. En el quart pas podem definir la mida final del pster. Si les mides de format de p-gina del LibreOffice Impress eren adequades, aqu tindrem poca feina. (Les mar-ques vermelles ens indiquen les pgines).

8. En el cinqu pas, guardarem el fitxer PDF, que contindr les diferents pgines de la pancarta.

9. Un cop desat, s'obrir automticament el lector de PDF que tinguem assignat al sistema. Noms ens queda imprimir, retallar i enganxar la pancarta.

Podeu provar de crear psters amb fotos digitals, imatges escanejades o edita-des... qualsevol imatge podem passar-la a PosteRazor.



PRESENTACIONS AUTOMTIQUES AMB MSICA(amb Impress i Audacity)

En aquest tutorial donem per descomptat que ja tenim una presentaci prc-ticament acabada: amb totes les diapositives, les transicions, les animacions, objectes, enllaos.... Ens dedicarem exclusivament a ensenyar com afegir msica a una presenta-ci automtica o com crear la banda sonora de la presentaci amb l'Audacity barrejant fragments de diverses canons.

Per fer una presentaci automtica hem de pensar en 3 coses: (1) les transicions, (2) les animacions i (3) la msica.

1. LES TRANSICIONS

Hi ha dues maneres de fer avanar les diapositives: automticament (desprs d'un temps determinat) o manualment (fent clic a la diapositiva o prement ENTER). Per fer-ho, anem al panell Transici entre diapositives i en Avana diapositiva triem Auto-mticament (i li assignem un temps)

libreoffice nivell avançat

Documents