lr: .'

*'-*ffi:lffi iiitiilriiiii-ii*iiiiriiiiiii

''l.-'lNDrPrrq'a

M AVAN T

TiltflA Ll- tuR[,lJoct/¡¡reflt r¡e 1'

Isuitl 19118. '

' . ' . ! . ' . ' . ' . : . : . ' . : . ' ' : . : ' : ' : . : . : . : ' : : . :

i:j:i:i: i:;,;;i;l¡i¡i:::::ii::ii:ii:iii¡i;:liii; i;: i:;:; i;l;!1::i:i:i:i:i::: i..........:':;:.:.:.:':.:.:.i:':.i:,:.:.1.1:1.:':':'.' :

:i:i:1:1:i:;:;:;,¡;;;iiiiij:i:j:i:i:i:i:::,¡¡1¡:i¡i;i:i¡i¡:¡:iiii:i:¡:j:i:j¡i;':'. ..'"'.'.'.'.''"'.'.'.":':.-:':.:.:.:';..';':';'.'.'.';';:.:':.:.:':.;.:

i'iii:i,ijri:ii:i:::iiii:::iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii.. ,;.. ,...'.'.'.', '.'.'.'.:,'.t.'.','.'.','.'r'¡'.r.'¡,'.'r' , ,

. .

. . ' l .

. ,

. .

. .

. , . .

. . ' . ' t

. ,

"' ,:' .:' .^':':':.',1,,'.,.,...: , ... :, :.' .::. "

,_1I

Aquest docurnent ha estat debatut iaprovat flnalrnent per unanlmita!,al si de la 3.t Assenrblea de TerraL1 iure real i tzada. enguany.La seva finalltat és la de prornoureel debat a1 si del l.l ovlnrent Cataled-Al I iberailent Nacional (ltCAN), ila d-oferir propostes concretes so-bre les quals slgui possible avangarcap a una progresslva unitat popular {;

.per assol'i r T-a InOependéncla, la ( LrAReun{flcacló', t el Soclaltsme, tot

ücceptant l-estratégia de la lluita'armada''¡tls. aspectes autocrítics sobre elsdarrers anys del 14CAN (on lncloernigt¡alment a TL) han de ser interpre-tats unicament com una necessitatrevolucionária de reflexió per anrillor construir el futur. En caprnornent es tracta de buscar responsa-tiles, sinó nonrés d-assurnlr col.lecttVdrnent posslbles errors t rnancanceslcJe la rnatei.xa rnanera que hern de con¡-partlr conjun.tament els encerts.Il combat continua. I és responsabilltat de tot el conjunt del l'"lcAi'¡ de-condulr-lo a bon lloc.

INUEPIII DINTISTlE IJAVANI IL IIIPTT t]EL g?

tl 9? serrtbla sera partir del qual lanya (PaTsos Cata'l ansafectlll conl a l4CAN.

Un d'ells, és evident, seri l-obertura del noumarc europ€u, que consolldará els estats opressorsde la nostra terra, dotant-lo.s d-una rnajor poten-cialitat econórnica, militar, tecnoldgica, repres-siva, cte control de la informació, i una ntajor":legitimitat" internacional. Aquesta transforma'

un any irrrport,ant de refer¿nciareaJitat Po'l ítica de Catalu-

) pot sofrlr canv'i s que erls

cló-no será cle coP i volta en un sol dnY, Pe!Ó sfque será a partlr del 92 que es Faran.possiblesnoves sortides I nous rnAtodes repressius peraquests estats.

A ni vel I estricte d-estat espanyol, s1 bé no

és segur és possible, potser, gue e'l goverrlde I-éstat arrlbl a'negoclar f'lnalment amb tTA'Si aquesta possibl'l itat es ggTplelx, Pot ser que

d'una,nanera o altra incldelil sobre nosaltres.D'un costat, en cas d-haver-hl una treva de lapart d-ETA, perqu€ s'u]liqeraria un contingenti,nportant d';xperts pollclals que podrien passara bedicar-se eiclusivarnent sobre ttosaltres. Perótambé incidiria a catalunya la possibilitat qued-aquest hipotéttc acord govern-tTA en.sortisslnmesures que poguessitl afectar-nos: un possibleindult generalitzat que pogués incloure o no laresta ¿á presoners i refuglats.polítlcs, un poss'i -

ble canvi d-estructures i-instltucions estatals(seria reconegut el dret a 1'autodeterntinaciÓ?,l-est.at es .o,iuertirla en una tnena d-estat federaltot i manten'int-la "unidad de Españ1"?' les poli--ciespassariellsotadirecctóexclusivaautonornica?uti.l. Firtalntent, també incld'i rla sobre el poblecatalá l'exemple i les lligons que poguessin ex-i;.;re-s d-aqiesta hipoté[ica neEociacló, o bé es-

tlnrulant-n'os a segulr els seus passos (9n cas que

realment haguesslñ aconseguit el reconeixementdels seus diets naclonals), o bé estiruulant-nos a

buscar nous camins i a concebre forgosarnent 1a

;;;i;¡ lirita.óor1¡ a una llulta de deseast a l'l are

terrn'l nii sense expectatlves de negociació nrés o

rnenys properes (elr cas que l-estat s'hagi tancatal ál¡ieq o u ..conéixer drets fonanrentals delpoble basc).

Iperacabar,tanrbés-hade'considerarlapos-sibllttat que en algun moment s-arribi a.pllnt::jar 'l a reforma de Ittstatut d-autonomia de la Ca-

ialunya central corn a un avenq en la ll:q:rtat ne

c'ionai.' Per ara sernbla que és només l-tRC quipuilu anrb insisténcia d aquqs!a.qoss'i bili!itl.pero fins j tot en Jordi Puiol hi va,lgt al'lusióLn el recent discurs d'investidura, af irrnant que

ii no ex{.stelx un millor clinla d'entesa amb elgou..n central entorn del text estatutarl actual'Iodrien promoure la reforrna de l'tstatut. Sernblaboncs que aquesta sigui l a seva carta tJe "reserva'iper lntentai reagrupár-entorn del seu part.i t tot'ot nacionaljsnre possib'l e en el moment que ho cre-guf necessar,l. Qui sap' flns i tot, si aquesta ?9drla ser 1a seva carta per a'les autonórniques dulgZ. De totes maneres, ii aixó s-arribés a produirla posstbllitat que aquesta propgstl ?u9u'l generaruna certa esperanqa momentánia al si de sectorsdel naciona'l isme ó¿tal¡ actualment desenganyats de

l'autonoml sme, depeñdrá di rectament de I a si tuaciódel MCAN, del grau cl-arrelatrtent popular que naglaconseguit i dé la consegüent clarif icació ideoló-glca. Quál levol fdrma quq representl 'lu slmpl e

iefo'nuiacló de l'opress{ó sobre el nostre poble,ha de ser igualrnent rebutjada' La únic¿ llibertatés la que eñs permeti desier-nos de la tutela delsestats agressors: la lndependéncla'

f)e produir-se aquestes dlferents hipÓtesis'serla una nova bornbona <l'oxfgen per a l-estat,quepotlrla recuperar rnornentbniament part de la sevacretJibil'i tat detnocrática i autononrista. Cos¡ que

sens dubte podrla ser aprofltada per-aquest' per

a intenslf lcar cle manera contundent la repressióiontra l-lndependentlsme cotalá, que davant;t;questes htpotests quggarla al marge de la su-poiJ¿i n.gocfi.iO amb'ETA, I enfrontat al rtrateix[.Ápr,. lá reforma de 1-Estatut de la catalunyaCentra'l , precisament en un rnoment qYe l'estat es

trobaria en un ¡nontent de reaqrupar Iorces (elsiriono,nistes) i de superar rtrémentaniarnent algunsdels seus "problemes" histórics (la hipotét'ica'treva a Iuskadi, ]a integracló a turopa' etc']'

Un cop rnés, tot dependrá de les forces pop1t-

tari que'et l1ónrr nagu'em 9:tat capagou 9-uglutinarentorn del pr; jecte d'al I iberarnent nacional .

irrdepentlenti sute corrtl¡atitl els ddr'I'cl's ürlyS

Des rle 1a creaciÓ dels pritrters nuclis de TL

i la seva actuació contjnuada, rles del treballun'i tari al si dels CSpC i, sobretot des de laii.uc1ó del. MDT l-any '1984, així cortt de les di-verses oraanitzacionl sectorials (G0L' AEIU'¿alii; 'i -índependentlsme va fer un salt quantl-tatlu i qualitatlu lnolt lrnportant'

La creacló del I'lDT el nlarE de l9S4 veni¡ a

representar el primer, pas -organ'i tzat.i u !u9 as so

li; recollir en una plataforma asserrtbleária'unltárla t'bberta l-áuglnent tle la consciértciain¿.penaentlsta que comenqava a sorgir en rnoltssectbrs del nostie pob1e, €sPeclalnlent erttre elJovent. L-actuació'de TL i el treball tle les¿ir"rents organitzacions sectorials havie¡t ar¡,ltdentostrant, en la nesura de lcs seves possibili-tats, que era possible de f.t un tipus de polít1iu ¿íferent al parlanrentarjsrner Que ef9 possibleenfrontar-se a i-estat des diun treball constructiu alternatiu, i que la lluita per 'la'indepen-

tléncia era una v.ia'possible a Catalurlya' Periir¿ fla'cieactó de'l'l"lDT co.r a organització unitaria g1oba1 de l-indepenclent'i sme va ser una autéñttc ievul S'lu que va atre ure a lllol tíssirrrs rlous rrtT

ii¡ants i.sirnpatitzants, corn es va detrtoslrar erl

les diferents convocatÓries d'actes (especial-¡nent als 0nze de seterlrllre) i en 1-augnlent consi-clerable tle la implantació en rnoltes colnarques'l,lolts col.lect'ius locals i cornarcals, tatrtbé, vanvcure en el f'lDT I a seva possi bi I i tat de trobaruna tJirnensió d-al.¡ast'nacional a la seva lluita

obstant aixó, sense tJesvalorar asp(jcIes dlpositius de'l l.l0T, cal ser obiectius i no

negar que han existit probleilles i ill allcall*Uná d'e1les, la'rnanca de quadres i err gene-¡;rrnaif

O polít1ca. L-altra, la no exiscl'un bloc estratégic forrnat per TL i les

l,l o

t, arne n tJlodertrc.e s . ,.

ral detenci a

ot'!lalll tzaclo¡s polfttqucs d-avantr¡ tr ilt'(.1 a. rll ¡¡ rrrl

,.exercls la dlreccló pollttcá. FirraltttettL, fruitdáquestes clues fnancances, la falta de debat se-riós sobre el paper d-avantguurda de la lluita

rármada'(ós a clir, cl paper que lla de jugar l-or-ganització arilrada en el procés d'allibcrattrentnaciona] ).

La falta cle forrnació política ha estat rrtotda per- l-accelerat creixenr eñt de la conscidiicindepenclentista entre el iovent i sectors cle

clcrss€s po¡rulars catalilnes, QuB s-han adottatl-autononr isrne barrava el pas als anhels d-all'rarnent clel nostre poble. Aquest creixetttent s

tat lra clesbancaf al nucll reslstent que es va

oposar des del seu lnlci al transfranqulsnte, iqL. no lra sabut, o no ha pogut politltzar sufici-entmeltt a aquests llous sectorS. Gran part d'a-questa nova nlllltánc1a que ha genefut-la lluitapu, la indepenclénc.i a no ha viscut la lluita antiirunquisL.r, i e'l nou Narc en e'l qua:1 ens trobetlt*(una'pseudodetnocricia arnb uns estatuts,d-autono-uia i una regional'itzac'ló a la Catglunya deltlord bastartt arrel ats), ens lta d-ol¡l i9a¡ a rlur a

f .r,,,. una ¡-roli tl tzaci'ó ile-_l-í'rde-peñSenTTsnre cotlt--TTT6e-

ranrent-naciortal arreli a anrples sectors del po-ble treballador catalá i de les classes populars.

sobre la seqona nraircanqa, 'TL-'El- Cbñi;c{'err1?-háVEI'- c-óiirEi ún ff eif -Erróh'lio'l f t1c un cop e.l -vqcrear I'l.lllT: 'el'Oé no exercli de dlreccló pol ít'l

, ca conjuntament I conseñsuádá 'amb' I és organi tza-,'.iont-"polfttques d-avantguartta. Fenser¡¡ que TL

havi.. ,l-l,ovel nrantl'gut ó1 bloc estrateglc de direcc.i ó que va exercji anrb els CSPC at¡ans de lacreació del l.lDT'i no l'actitud d-avalar sirnple-ment el I'lovitltent.

'31 tL haguéi. fet aquesra'flt-ñ'óló'i',Fo:s1bl erlrent

,no--i-hagués prodult.l-'actual' dlvlsló al sl del/ I,IDT, ja que i-truurien evitat susplcácies j des-.oniiánc.s polítlques en tot el procés de conso-lidació cl'un proiecte polític. Ens haul-i c¡rt pre-

Vü\^

CS

quej beob:

ocupat ,,,U, tots plegats <le fer rrlovi,rrrerlt i de po-lititzar-lo que no de corttrolar' el i'lovitrtc'tlt i

les organitzacions sectorjals.PerÓ el cas és que aquesta rldrlcarrqa de TL

vers el 14DT d-engá la creació del rlovitrtertt el1984, l'l-existerrcia de tlos plrtits ¡l si de l-iclepenclentisrne cot¡tbatlu (t¡ue natt¡ralrrlertt podiencoexi stiri ho podrien f er cncilra si hi lragués vc,

luntat i confiarrga política), hatt ajudac rttés ¿ désestabilitzar el ¡rrocés que a generar i vertebrarel I'lovirnent. I si a tot aixÓ hi uflitn les lnancan-ces de formació política tlels nous rrrilitants ques-han apropat al proiecte elrloriortari tle l-irldeper:dentisme cbmbatiu (els quals s'ltan alittrentat di --rectanrent o indirectalltent d'una fortn¡ rilolt barro-era dels sectarisntes), obtenirrt que una <Jivisié all.lDT 0na lnevitatlle, ia que hi trlarlcavd urlü liniapolítica clue vertebrés seriosalrteltt url í)l-ojecte p9iitic que arrelés al si elel poule tretr.rllador cal'tald i les classes populars catalclrlüs d¡rrb l-objecl.iu d'atacar les €structures socio-econórniques d¡l'estat i que provoqués contradiccions ¿ls col.l¿boracioni stes.

In aquesta {ttuació tJe manca de direcció polí-'t'l ca;"e1' conjunt'de l''i ndependentisrtle sovint hemirnprov'itzat posicionanlents nrés que llo pas pre-veure eituácions amb ternps i decitlir les po-sicions després de debats clarificadors. Sortos¿ment no ha estat setttpre així, pcró sí que en al--guns rnonrents 'irnportants han prevalgut els posi-cionarrrents precipitats i tlescoorrJirl¡ts.

Ai xí , davant del referéndurn tle I -0TAll es vd tIernanar finalnrent l'abstenció enrttig de poc debat i-de tensions internes, Qudlt "a posteriori" porlernveure que hauria estat rnillor reconrarlar el ll0.que si bé no era una posició tant "pura", sí quepertrtetia de generar.una carlpanya d-explicació delrebuig inrlependentista, tot lligant la qiiestió tlel-0TAN a l-agresjó colonitzadora espanyol.r que piteix cl nostre ¡loble. I un cop ac,lD¡t tl ¡'rrl-,'r,i';rl tlrtl . 0tl s ltattri;l llnt-ur,f c r,'lr ' i- F ",. , '

f¡

explotar la corltradicció obvia entre el N0 popu-lar rnajoritari enfrontat a un estat que de t.otes,nun.r.i e's irrrposa 'la sevil ioluntat par['icular.

un altre rnonrerrt de posicionatnent delic.rt va

ser davant T-actuabló--a-El¡1'¡ Catalunya, On cada¡ilcf,ir -del

HD f , el s compaiils'de' l9 Presó, ' 1 1L

vem prendre postures diferents, PensElrl que per.¡'Éáon-, polítlques ho podiem entráf'en la desqualllit;"itb oúbllca corn va fer-se des de la preso'' ieforEant tndlrecta¡nent' les chmpanYgs estatals'{-d-intóxtcacl6. De totes maneres' l'accidentd-Hipercor i l-ofensiva propagandística espanyo-la qle es va generar' vü posar utés tard l-1nde.p"nienLlsrne cátot¡ en l'ol'¡ligacig pglít'ica de de

flnlr-se fent un toc d'atencló públtc sobrel-error táctlc d-tIA, peró tot, t denunclantresponsabilitaI de les forces d-ocupació que

dien lraver evitat l-explosió, i nrantenint latra so'l icl ariIat inqüestionable atrt b la lluitaheroica del poble basc pel seu alliberanterlt

Urt nou mottretlt delicat i contradlctori va serquan llB es va presentar a les eleccions europees.Els dos sectors del I'lDT van'reacclonar diferellt-ment. Uns dotrant suport a HB i partjcipant ella campanya, i els aitres no part'icipant ofic'i alment, peró detttanant a 'la mllitáncla de votar a

llB. TL no va prendre cap posl.ció.,p9-lqud-,no-!9-li va det¡tanarr i perquE a mésino úelbm'que -l-in-t-¿óenüent t sme é atal á- t'ingués' una 'l nc ldénci a'

üi¡¿¡i; trebaltant cóñjt¡ñtament, ámb organltza jrclons que no.tenien clara 'l a 11u1ta armada al

llnostre país, dlluTh't ü1Xf-'élrbáráetei^ estricta-lment llrlernacionallsta del suport a la calnpanyd'lialgrat aixó, el vot a llu era inqüesl-ionable.

tlefet,isensedonar-hirnésvoltes'ltetndeser autocrítics cornenganL per nosillt¡:es nlate'i x:la divisió del i.lllT lra'estat causa de la faltacle rnaduresa que e11 rliferent grau herlt.d'assull¡irtots els-rnilitar¡ts i totes les orgartitzacionsT-ñTependent i s te s . -:-

lapo-no5

Solucions definitives a curt terrrtini llo

.r.iá,i,-qu. t'-tti hagin, tl.quglsevol t::' aques

ta proposta ¿e'¿;ü;i i anilisi p9t cortLribuir a

clarlflcar la'rituacló 1 a qye bt :?lt:lttós no

:;;;á;;;;i';i "'i;;;;áe r1'oll:'lll:l:,R"ll':::>uu¡ sPsJJ I s ' Sta Si tUaCió ha COm-i.tponsable l.oberta' AqYg

;ii;;t ia in.iááncia,<re I -ln1:l::d:l:l;l'i,,lnPl tLuLla cl upticltat ¿* slgles, d1 marge d-allÓ que

les ha ocaslonat, crea confusió; i des d-un

'llit'"l.";i;i; ;;ápótttit es veu corn una 'rostra[:";";; ;;;i.til-i-¿e Picaballll:: ?9::?:ili;;;tá:";.;;',';o fa menvs necessárla l-extensto; ;;iuiu*.ñt soclal d--orga11!tuciont ?f3?illt;sec tor ial s, .tl ' :-;t;uiti -d'i mpql:ut. I lYi tes i

carnpanyes con.iu[.t'un gefen:1-9:l:-:?:::t::"i

lltSli'i;t.:.;;onodrista entre aquells que s-uni-;;;-;i ñóit.. ó.ái'it' pol ítlc I el s ,!1:^il^.,, -sense reserves'donaran suport al proiecte poJí-tlc de ,1 esta; ;;pi.v"t ' -tn aqugtt,:tlllt: l:i.iiii,,ii.iá";;;;[.i'l.r for¡nes ¿e lluita i es-

;;¿i;i*unt lq-*iiiiu', ?9' ?'i!-.Í:,1:' :::l:l';;;i;;;-¡e l -independenti srne combati u'! JUsaraun paper molL;;;;;;;nt u 1'hora de l a cl ari f t -

::ll]i;i;: ';;";bui-q" les orsan{tzacrons de r a

!;!T¿;;i'cruil-;;ntiituelxen un terrenv de tre-ball lnrportant. Otr l'independentlsme' sobretotoqrulie's de *u¡[i lncldéntlu entre el jovent'

+fiuffiántri tu ideoloeia_dom'i nant de

l-estat espa.;;i:' ;t;inuolupañt la ¡rolaritzaciólcleológica enir.'.onceptes- no'l ítics excloents(Est¡t esptnv'i7páüi;-;ii'rh',T':?11 l:i?::/:l' -

;;;;;iu; ::'.i: Aquesr tipus cr e dialéctica ha

cre portir a iu ¿.i9oTposti1: ::::ll.o:],.' :l::

c ac i ó Po l í t I c a

Terra L li ure: lgtj5-l9tJB

Pel que fa a TL tlirectatttent, després cle lacaiqurja de ruiS."i¿á tl gener úe1 19ts5,,i] á'':V,{-

liin i á ü -ii o I f t I c á ¿ e .. !. ¡ '! i¡ o é p:q I d I ! t l Siit. , y ¿' p e r r' e -

'tre la continuTtat segut:a qe !;0rgan1[zaclo'així co'r la rnillor c0ñsoli¿ació que posberior-Ir¡ent s'ha attat acorlsegulnt.

Iot i així, si bé cl'un costat hi ha aque:!9'v o l u n b a L - o o l í i i c a . e v i d e n t i _ t tl d u b t a b l e , d d '' l á l * '

trr-¡;-ü;;¡.'o.rst sr¿ix.ll5'¡f 5lEá"de idéUaü '$obte el' pápd¡ d-dvantgtlarda'dq:larl'lult'a'armada' Fins

i iot dins ,rraIeix .le/T[i, ia lto herrt dit' crl al-ouns n¡bruent s'3'lie' dlüdi t''¡qüéStil''td!.Cq - d:üvdtltLiüii¡il:ioi;ri,,riiaÁú,iA á' j,rd ;áétüáir órairrrada ;

'i a un'sirirple paper ü-áüalacior del tnovirttent po-lític. Aqlesta greu rrrartcarrqa s.l]a llut fenbconscient al si áe l'0rgartil'zació, fins a gene-rar- l'oberLura d-u. proééS clSS€rtlblcari illtcrntle discussió- política que ha clonat Iloc a Ia

/^3!|--AS5éniUléf ;ealitzatla enguany, i que inLenta

ii ; ; !¡ i i ;' I : i, ; ! : i : : : i11

i i: i3¡tlri i U 3 i :' u i,;,1 i,,')rn un proiés b-alliberbment naciona'l : ts lrora' áu. el' cotr.iunt de .les"orgün1'rzeclonS lü6.|lülqueir-¡s somE t I I ñ' fÜ ü á I ñE il t,.. á g \t e s t- tl 9 -b-gl..} /é I n p 6 p e ri'd=;;;;ifuaroá de I -d¡diáit¿T¿iUfiliríit¿o¡, i ¡ro-'gue,,, fei uri,Itou pas eñ¿avartt en aquesta llorgai dura, ¡teró engrescadora tasca d'allil¡erar-noscorir a poble.

D-enqá del 1985, TL ha passat nlontents difí-c.ils. Érirner va ser la rnort en cornbat del colll-pu,r-r, Quirrr 5ánchez. Després I -aIenrptat d'lliper-lor- pe, part d-[TA. pos.teriorrnent .l -acciderrt

de les Borges Ula'ques, /ott l -inclependerltisrllc

Dossibjlisia va cri t'i car-nos cluratitetlL, i certs#¡i#i ;;;tr poilttttats- de l'-lirdépenclentisrtte "

l;;;ürli,'r.; real'itzar *anifestacions púLrliques'

nítddSáftlttrtnácleS:. Tailt¡é lia al'ectat a TL la di-

I 1I

visió dcl l,iÜT, que així trencova lrlorrr€tttartiaritent

la traiectóriá onormctnerll' creixent de l'indepenclenti sl¡te organi t'z

Davant rl-aquesba divisió, peró' 1L.s-ha rrlan-

tingut sense pronunciar-se per ca¡r dels dgt t"9.tors. loL i ql¡efál9uns presoners lamentablernentVán;'i ¡slst{r'a if er-cornunicats par!idisIes que

;;;q;;i iiíi au.ri ,i ndi rect anrenr a I - 0!sani tzac i ó.lriiriiat tot,. els dos secLors tlel i4DT van.rrranLe-nir en tot tnontent el seu recolzalnent incondi-cional a TL., Durant tot aquest tetnps, TL ha rnantingut una

Dreséncia operutiua que colllellga a donar-se ¿mb

;¿;:ói,iioir ol rcbrer'del l9tl7' Aquests prirners;;;;;";;it uu 'nantenir

e'ls ¡r¡ote'ixos objectius ha

bil;.it,-peró -il

tnuteix-ternp: in!"nla donlrlYn-coo d'efecte atnb l-acció contra la Caravel'1ai;i poit-¿. uarcelona), que-obr"i a n9u:t :il:::!ii;.!"u"li-líüitn arrnada. En el r¡rateix sentit-s'lra de conrptar 1-acció contra lu.991oqació ":,;.;t"i; ¿tHi tenua a.lgual ada (real itzacla en plé[;i;clror¡re llipeiior" ¡,"i ].'oberIura' rrova¡¡tenL delfionb al PAf; Valenciá, el qual cons'i <'lere¡n

;;í;:rtpt;i;nt p.. ¡narcar la unitat nacional '

Arnl¡ aquestes perlpectives, TL sap-encaixar,,,olL bé io latrtentablb ¡¡lort accidental rl'unaJánu a I - acci ó cle' I es llorges ul anque: ' tet que

cle retruc va provocar illrlirectalnent la clarifi''cació al si d;i; iáitott rnés possibilistes'

Uesprés d-aixó, TL repren ]g línia ilitiadad'accibns rrrés ofensives, conl l'acc'ió punLual

contra el i'10PU arran de les inundacions d-Alzi-r^á,.i nou'i ntent fallit contra la Caravel'la'I -acció conLra 1

-agent espanyolis.ta .üórrrez l{ovi-l^0, i l-arteractelirarrllra tle i'ineda de i4ar' elsquals rlemostren r.¡na rttajor se'lect'i vilat'd-obiec-t'ius

..ir .ro'r rrós- s-obre un flou fronIL-abril del tJB, a rrlés' s

de lluita obliclat: el cJe la droga, inLroduTda

12

sota la corrlplicitat de les forces d-ocupacló' i

que tants estralls causa en el Jovent de-Catalu;;;.

-Ei nrateli 'n.t d'abril es detenen als n0s-

tres companys i4u;;el . I f Canet I Sebasti á Datzi -

Fd, just la nit abans que.vingués el l9i borbó

espanyol a Ba;;*iona' enmig d'una forta protes-ta popular .onii;-ii'.p"i¿ñ'il-1:l i:li::i,u:1^;".;;í;' ;;'nüé"itrna dLra leP'ut:19-p:11:1 :l.to!ir; ;i'poule .itilá,' amb.deienclons rnassivesde mllltantt in;;p;n¿.ntistes' TL resp9n,1d:

-

quadament a uqr.tiu onada. rel'lt::-1u1-u'ltY.,l? "'oq;;:;;;;;; ;u"!;;;;: dernostraht que 1a I I ui ta

armada del poúl; iátute pot endtirir-se si aixl.n, hi obliga liact'itud igressora de l-estatocupant.

Tot alxd dóna una certa credlbllttat a TL'

i p"i-tint al;ioi¿:,1'ull'l berament catalá'qr!-;,nlr-ul progressiu enfortiment polf tic es va

veient cada coó nrés com una vla polltlca de

iiuita possiui! i amb rnés expectatives' llo.obstant és necetiiti seguit insistint en ll ntadurá

ció oolltica del conjunt d;i l4cAN' ql.".! a¡: héce3;rii [ ;["ü'r ;;;;" Eiirúutüruñt' unenuc'1 li:;ul F{ s9nt'' ; i ; ; ' . I n,

- .

"

' I i

- n . i

" t t i t a t d

- a p r 9 f u n d I r . e I d e b a t

i d-assutnir "l oup.r:Que iuga l-0rganitzacióarmada en el p.ó.'e. d-'alllUératnent naclonal.iot, els esfo'tcot han d'anar de cara a cohes-,ionu,. millot'i a eixamplar la unltat popu)arentorn dels nostres obibctius lnínlms irrenun-ciables.

tüt

14irant el futur

. TL ha volgut estar al luarge.del,:outenctosdel l"lllT 1 anufitiut fredarrrenb la situ¿ció' al

itrrlt-una vlsiá-utát gloiral -i irrrparcial del con

i;'i; ¿ál-l'lcAl'1. lqug:tq f"flexjó inter¡ta' QUe

;;;ioii ¿e I -evol rició del conjurrt del i;roviilrent:;;;ii"¿turiiberanrent nacional ' ha dut a TL a

poder af irlnar:a/ Que l-independenIisnre cornbaLiu :i::lial Yv- ivindiha J'arf imáf" afnblcontundéncl a I a seva re

ü..ió-.r:inJup;;;a;;1i, r'9'o 9ye lo.u' ?:t li':i;;; ; trná stirple l.elvlndicacló abstracta, srno

;;; r'o-J'onur'iiornp¿nvado 1-Y1-!':i::l:-?ot j,;.tlc arrelat al si be les classes popylars, que

;ü;tti;;i t"s estrüctures socio-econÓtniquesdel s',. estat s espanyol i Itancés ' , Pro j ec t ant - se

con a una altáinotiuo global.'a l'actual ¡nodel

de socletat i-móJel l^u!ionalista. Ar:tb aixó no

t,ütáñ"üi¡tüu,¿ iris consisnes ctares d- lndepen-

''ü;;;Tols:n;;it áe'dlluli entre l luites secbo-

.rlals I conct.tói, sinó qqe tot al contrari 's-han de segui. ui.l r.u,ant de fornra contundcnt'n.té q;; el"nástte poble no les vegi rrotttés conr

!-rárüJiuc'iont-t.Óriques, s'inó corn a. exPres-sions d-una liuitu concreta que es desenvolupi'arrelada a les cl asses populars i al s problemes

qüotldians.b/ 'La nostra ¡ració cotnpta amb:?':':rques

i zones on **iilti*"n condicions particulars'Així hi ha .o"tá;q";s total¡nent urbancs i inCus

tri al l tzades, I ol t"t zones totalrrterrt rural s 'o I es cle tnuntanya ' lli ha colnarques - i z'one s on

i.';urg.rlu ";;tóctona" iuga lo cart: "1'.ciona

ljsta" (espe.iiiment a lá datalunya Cerrtral)Taltres on iuga la. carta espanyolista' lli ha

coularques on ltt c-l'asses populars-viut"'n en bona

;;;; i;-iretalls teruporers i rurals' i en a'l-

tres on pesarn"it 't¿t el sector indusIrial o el

l4

I ar.CS

a

dees-déne

a

ca-rre-ca-si

ea-

ca-

es

!"e

no-raa

'l ." r

ta-

a

sosenti nóIde-

nts,atsefnaspon

turístic. Hi lra les illes, la Catalunya insu.tl 14ovirrrent, sense renunciar gens ni tttica a I

campanyes cl-abast nacional que cóntriuueixenplantejar amb irrrpacte iglobalitat l-essénciala nostra 'lluita (l:enfrontament atnb l'estat.panyo'l i francés, 1 el planteig'de la Indepettcia-naciona] corn a projecte alternatlu), ha d

ser no obsta¡lt sensl.ble, conseqüent I arrelatles realitats concretes de cada cornarca 1 deda zona. Cal que I -inde¡lendentistrte sápiga scpresent i cornprontés en cada problenrdtlca conctd, i saoent dur la práctica lnés adequada enda realitat contarcal'per a l¡rillor incidir alde les classes populars i nrillor Provocar lescontradiccions al sistcrrta en funció de cada rlitat i tIe cada problelna. I a partir tl'aquí,d'aquest arre'larnertt en la rea'litat próp'ia detJa colnarca, saber globalitzar el conjunt delluites en el project.e independentista i en I

carnpanyes i la dialéctica d-abast ltacional.definiiiva, És necessari saber cotnbinar l-adequació tictica a les realitats específiques d

cada coilrarca o zona, atttb l-estra!égia global.c t it ."n¡i¿3¡'ár'F,len6m6?it ¿ói'r'e¿té' 1á- ite

i-ñllñaó1ó""Chtáluñya"'per al conjunt de la nostnació, arrrLr els seus derivats "GhtálüriJrh"Cbñtrrbütaluhya del Sü¿tr':l''tetá1úñyh lnsular", "c¿rrlunya del flord"i etc. Considera tantbé que laintro<Jucció progressiva d-aquest terme no s-hde fer nrai enfrontalrt-lo a l-anterior de "PaiCatalans", ni tarnpoc que s-introdueixi unicarrrdes d-un nivell teoricista i lntel.'lectual, s

que ha de ser una incorporació progressiva denour a rnesura que l'arrelarnent popular de l-ilrperrdenti srrre ava,nqa i ,que e'l contprolnís en les.I I ui tes s i gui ferrn. 'Un

'indvldetlt; d

- al I t beratneiñ-aclonaf piesent al si de ies classes popular\present en l es I 1ui tes _qof cf gtgs, i,,l,et, [Fa] 'l I.rle catJa comarca,,nd tiñürá ¿i méi niinlm próui:'u lntrorluir conburrdentrnent el,tertile que corre

l5

a,la nostra nacló. Es necessari que l¿ poblaciórelacloni aquesL terr¡re ailrb uil proiecLu ¡lolítici alrtb ull iltovituent collll)rol¡tos rllrl u I a :;rjva própi a

realitat i prot¡lerndtica., ú/ TL, Lot i ser cortscicnl- de lr:s 5tvc"

própies nrancatlces internes, lücltir¡ues, ltolÍt1-i¡ues. i orqanitzatives, creu que la capacltat

',iiltú",íÍ"en e1 cornbat inclependentisIa esta corre-

lativ¿imént cond'ic'ionáda per la cafr¿citat políti-.i del conjunt del i'lCAN. Així' ¡rei enf.ortir,reforgar, i donar credibilitat política ól pro-jecte'independentjsta i Per poder d-aqucsta ru¿-

llera .seguir vertebrant el lilt¡virfic¡lt catalád'al'l iberatnent nacional, TL f a una crida alstlos 14DT i a'l conjunt del

teiar-se en els Pr0f.ters anYs

Wó seriosa'i responsabJe dels següentso¡rj.gcLius:l. ?repdrar-se'per a les eleccjons rrlunicipals'del'91, per a poder si tnés llo otrlofundrr i

afermar el treball per 0ra sjrnt¡Ólic i forqo-satnent limitat de l-Al'lEI. El 9l ós irrtpensa-ble, sent real'istes, de fer üna entrada mas-siva a tots els Aiuntantents, ¡leró sí que éspossible, si es va treballant. dcs d-ara en lairrObletneiica concreta cIe cada ciuta[, d acon-seguir eixamplar una rnica ilrés la presenciq.il,1 .ÉendenL,ista a la vida nrunicipal, t: nUrandinLpe¡ tant el ventall d-experiétlcies que enshon de pertttetre en un futur posteri'or.¿ccedira n'i velis rnés arrrplis de credibilitat i 'J9 !articipac'ló. La participació insIiLuciorral i

elecLo.ul <le l-jntlependent,js¡¡re ha d-esIar li-rrritada de lllolllent als Ajunt¿rr¡erlts, i en la fie-irru ¿e"l possible, en els consclls coriarcals.Les eleccions generals o europees ltan tJe que:clar de ttloillenl. ¡escarlaclcs, a no scr' en eltas'de les europees' qu.e en a19un n¡oment es

"valorés conJuntament l'es possibilitats d'ob-tenir uns result,aLs acceptables que permetes

,s, n o.*or'r,aur' la"'Elr6roou :t,t,u*-isténc'j a' d- ulanació catalana en llutta p'er 'l a seva Inde.pen<lencla I per.l--E.uropa..cle les naciotlsI I i rres. Reipeét'e ¡ :lbs;lautÜnóhri'ques, alconsiderar la inrportáncia que té el fetque aquestes eleccions es celebraran du-rant l-any olírnpic i_ tot_.el rnón estari pen,.4elt . de t¡irce I oha, ¡fiodriiir*itr.,''t n'teres's aht-/iurit i repres-eirthci é' par.l amenfárI a',en.aquesta instttuclQl; ara bé, aquesta hipo-tética preséncia estará condicionada a lasjtu¿ció específica del l,lCAN en aquell lro-lnent. trr tot cas, TL, de nroment, estñ encontra de qualsevol altra part'i cipacióelcctoral que no sigui a les nt unicipalsi als consells cornarcals (o consell insu-lar cn cl cas de la Catalunya lnsular),ja que són les úniques instituci0ns desd-on es pot exercir un treball alternal-iude base, QUB sigui un auténtic suport itrarn¡rolí de les reivindicacions i leslluites populars. La gestió nlunicipal o

,'cornarca'1 , ha d-estar enfocada sent pre conta suporl de la població, 'i rnal coln'a ges-tió aclrninistrativa deslligada de la participació i les decissions populars. TarrrbE,enfortint la diversitat d-experléncics idcbats al si de 1-Al,l [], s-enforteix ü(l rresta lllatafornra ur unicipalista tl e l-indepcn:dentisrne i les seves possibilitats d-irr-terven"i r conr a tal en la vida pública dela noslra lluita glot¡al. -'

0brir una línia de treball propia al si rl clsindicalislne que cs caracteritzi tant'plcrla seva cotnbativitat com pel fet de scr unsi ndi cal i snle obert r assenrbl eari , pa[Li c'i pa-tiu, cornpronr es arub la realitat conralial 'i

nacional, i tarlr bé solidari aur b totes lesiniciatives populars progressistes. Que sigui, a nr es, rrn sincl icalisnr e que dins cl e la

l¡

seva perspectiva d-alliberanlent nacional I

social cler pouiá de Catalunya' :i9'i solidarji-.ottpromüs'anlb els sectors de "l a classeótiéti trtés necessltots: els aturats' e1s trel¡alladors ten,i;;;.i, ets eventuals' etcAfortant un .ttil de sin<licalisrne que doniuit.rnatives globals a aquests problemes de

la nostra ,o.íetat, lluitant des de la realitat concreta cóntrá'la pobresa 'i la rnarglna-ció d'aquests-iec.tors','.,Aprof 'l tar des d'ara

'irllü-d;iáncii'i l'ex'l sténcia que ja tenim¿';;[';;;;ñitiac{é sindical pfÓ?19' inserida

"t""i,nrn[ ¿lns de'l rnoviment d'al ]'iberatnentií;;;;;;i,.rion'6t 1a cos' per petita qYg :1-oui <le moinent, desenvolupant la seva llnla';i't;;;;¡b;ií' i la seva oreanltzació' sentóU.itt al rrtateix tenlps a aglutinar a. Lotsels col.lectius s'i ndicals q!e es rnostrlni'dentificats anlb una 1ínia de sintllcallsmecontl¡atiu i indePendenti sta'iD-ot.ár*'1''l'iideir'éñrténtl siire' d- un m1 t j á d - i nfor-;;;ló irevisIi, diari , o rádio' segons-lesiü;;iir,ii;i;ii-i.eals, econdmiqY?'r. j técni-j[;¿ii';';;i-,'itii'1qani un consel I directiu i'tti.iiol format per personalitats indepen-;;;ir

- i *i 1i ¡int's prbres si onal s no- sectar i s ,

oaranteixi unu infbrrnac'ié i debat tePfesentaiiu-¿el conjunt de'l I'ICAN' sense cap mes ex-

;i;.iá qu. i:;;ieóncio del respecte rrutu' i

;;;";i"d;i la-suiicient proressionalitatper a ser un-'niiie ágil.que informi ¡l náxir;r

de séctors cle la"pobíacié' ajxí conl 9ut ir:t-

uulsi el deuit ionstruct.i u al si de les clast.t poPulars catalanes'

.1lrupüiiai"'11 liu'l ta contra el tráf ic de dro-

;;;t,- r-enenric fo¡nenta-el tráfic de drogues

conl a instru'nent ptt tal de destruir el jo-vetlt catalá Qu€, stnse perspectives Ce futuren aquesta soc'ietat és potencialtrtent revolu-c'ionori, així collr tamt¡é la fornenta per tal

3.

d.elevare.lsnivellsd.insegUretatciutadanai iustlf icar l'estat policial, a 11és delsnróU i l s es tri ctament econóil|'lcs. L

-'i ndependentisnre ha o'e,nprendre lmmed!atarilent yna lluiTasense descans proplciant, ntltjanqant les.organitzacions civils'i sectorials, la creaciórJ-associacions contra la droga que aglutinina arnics i falnif iars c.le drogaaddictes i'efec-tudnt carnpanyes de denúncia pública i.de serr-sibilitza.i¿'J; i; pénlació bn general' 'tn

,iqu.sr carnp, I elliof !¡in1tzeE"l.óTí!,,4{jóv!i 9o,"l'l ndepenobÁtt smá, h,! r te.[e,1, uni paper ¡ioJ t"l nr'.

¡'portantls. potenciació d-dñ'ffbñri:'Ufill'ütta, bspecf f ic

biitUrñ"ile lbs-0llrnfladés#que sigui capaqd'agrupar sota un ntatef x discurs:- 1és ilu¡tes contra les agressions.ecológi-ques i urbanístiques que generaran (ia han

c orne n q a t ) .

- les lluites contra cls aspectes colonitza-dors que contportaran (llen9ud, r¡tissatge d-cs-panyolitat, etc.).'- lá denúncia del món nraflós I especuladorde'l s negoc'i s que s'amaguen darrera d'aquestesdevenlment olfnrplc finanqat en bona partpe'l s fons púb'l ics, que hi potecaran 99t forqatu*ps la realitzacló d-actuacjons púnllquesrnés necessár'ies.- la llujta contra les repercussions soc'i alsnegatjves que d-una forma ündirecta ens reprssenten tots aquests aspectes (coacció contra-el dret de vaga cl elollrnpica, fornént de noves onades irnl¡tigrulÓ-ries quan ja tenlm la duresa de nlés de tn.ig nli

lió d-aturats , exprápiacions rnassives dte

terrenys, canvis cl'utilització d'arees tlelsól urtlá, el drarlta hurrr á del trasllat, filassiude vcTns desnonats, incrernent del control po-lic.i al, nrarglnació lnstituciorral de les "bos-ses de pobresa",' etc.).

6.

l9

CohesSlonarr€l front de la lluita ecologisl";len la seva doble vertent, d'oposar-se i donaralternatives a 1.es agressiuns clel rr¡edi arrl.'

bienL. així com a lrivell d-oferir alIernati-ves giobals per a cacla terna relacionat üilrb

I'ecólogia (análisi i propostes d-áriltrit na-cional Ioure polít,ica cnergóbica, prollosLasotlre cli vl sió i descnvol ul)anlent l.crri Iori alpoLenclant l-equillbri enIre lcs cotnarques'analisi i proposta integral sobre Lota lacosta mediterránia catalana -peninsular i

insular- , etq. ).,'Enf ortl ri I á I I ui ta ant,i rrepres s i va, ex tenentla solidaritat a tots els racons de la so-cietat clvil caLalana, sense excloure absolu¡la.üñiiá cap sector del nostre poble dlspo-,tut.a solldarltzar-se, i sense deixar cap,.repressallat Per a defensar'Arnb tot,es les organitzacions indepeldenti s-tes que es mostrin recep!1ves, lrnpulsar un

cltrnd constructlu, positivista, i tle det¡at

¡obert al sl cle l-irrclepeldentisnre cornbatf u,que cleixant cle costat els sectarisrnes, elsrumors i Jes acusacions públiques, ens per-rrreti avangar cüp a la construcció d-un orga-rriinre que sigui capag cl e coorcl inar les diverses orgonitzacioni d-avantguarda de l-in-,Jependentls'ne conrbatiu, i que treballi tanbe¡ la possibilitat d-unlflcar esforqos conr

cle troi:ar t¡n llenguatge comú i, poIser, feroossible nrél endavant . una verltable organi t-,uc{ó de masses d-unitat popular. Ils pri,rers object,ius haurien de ser l-intercanvicle clebu[r, l-intercanvi d-experiéncies, Iacoordi rració conjurrta cle I I ui tes, concreLes'I-orgarriIzació unitáriq dels principals ac-t0s nacionals (Onze cle setenrbre, SartL Jordi '25 d-abril, prinl er cl e i'l aig, 3l tl c deseill brel'1-unif-i cació del llenguaIge, i l.a respostaunitária a la repressiO dels estaLs espanyol

7.

8.

segui¡n avanEar erl aquesta lfnia' setl-ar:el cofnpromís en les lluites concreI debat nacional ,Fétsitá;lñcl ependénclA,

" éT Séc{álísrne, t tot accePtantcacl0,ta de la llutta arinadü' estarern prepanfrontar arttb ¡rtilJors concllcions el -gZ on coincidiran les 0linrplades de

amb allo que comporta (lgressions ecourbaní stiques, espanyol i tzaci ó, i Íl---,la repressi0 contra I -indepeldenti srne

...), bl 500 aniversarl del "descu-i la "unidad de tsPaña", la caPital14adrid, i, l-Acta únlca europea que

rá un salt qualitatiu important en laió del nou marc que s-han donat elser-i alistes que'ens oprime'l xen arnb elsats occidental s euroPeus o

setes

íl a

.i 'eratrepBarI ógcrecombrlculrepconestalt

i francés sobre TL i el conjunt del movintentcatalá d-alliberarnent nacional. Aqugs! orga

fñl;ii e és el'qtIé''htütla"d-esdé9unlr el futurbloc dirlgent.5i acondescuid-i-.,en e

Reunl f istratégs Per e

te de]celonái ques iment debatiu,m i e n f o "t ur a I a

resentasolldaca t s i mp

res estAmbtotaixdnohihacapdubtequeel.-cornt¡at

6Ei:.t i- tnuépendéncl á',¡-'lá: Reunl f I Óáci ó' t é'l

-tb-oClallsrne passa per tenir.'clars els següentspunts'táctics': . :.,¡...,.... Lr I I t berti'i' dei s'=¡átít oteE;i'üfiiñié'sbn'ats' 'i e l",i i I i ure retorn del s' refugl at,3'.,-/La defensa de la nostra llengUat'. .'-i L; dáf .nsa del nostre patrlmonlilh¡átuiit'l '. ¡ [a defensa del s dréts bel pobl e tiebal I adof'-JL;

áéf.ntu de la ldentttat.t la unltat de lá';nacló catalana.'

. -i¡

,iIS COntpafly5 llr clrIS.erl COrr¡ t¡aL:

wi

f't:lixll.t. f..'l'-¡rt.¡

Ci oir i

. .' Vl lÍlTon¡ V¡llaescusa

Al¡lra. ?OVll'84¡'

.l¡t"tl *1Jr?tld

r ¡¡¡ry'"l

tII

o

tJ

ncia o tncrIl

IIrl,lI

\*

arti Martécclu+¡. ?8 t'19