redacció: 93 458 87 80 - continguts@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 - publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

baix llobregat linianord.cat · 16/09/2015 · Núm. 27· Difusió controlada per OJD-PGD: 10.025 exemplars mensualslínianordFALTEN11DIES

Martorell pàg 8La plantilla de Solvay, a l’espera de desencallarles negociacions

Esparreguera pàg 11La CUP tanca la porta a formar part del governlocal amb PSC i ICV

Comerç pàg 14Nou Martorell torna a sortiral carrer amb el ForaStock

Esports pàg 15El juvenil del CH Sant Esteveseguirà a la Lliga Catalana

El Baix Llobregat Nord obre la porta als refugiats sirians

Els municipis de la comarca impulsen mecanismes per acollir els desplaçats que fugen cap a Europa pàg 14

pàg 12

Viatge al 1714Olesa celebra els Miquelets i torna a acollir ‘Fang i Setge’

Diada pàg 3Nova demostració de força del sobiranismede cara al 27-S

Collbató pàg 13L’humorista de l’APM, Peyu, serà el pregonerde la Festa Major

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 línianord.cat 16 setembre 2015

3 | línianord.cat16 setembre 2015Agenda Nacional

L’independentisme va tornar adeixar clar divendres passat a laMeridiana que, si el procés inde-pendentista només depenguésde la mobilització popular, el seuèxit estaria més que assegurat.

Un total d’1,4 milions depersones, segons la Guàrdia Ur-bana, van omplir una Via Lliu-re que, igual que en les mobilit-zacions dels darrers anys, vaservir per demostrar que, aramateix, l’independentisme ca-talà és segurament l’únic movi-ment polític del món capaç detreure tanta gent al carrer.

A mesura que el rellotge s’a-nava apropant a les 17:14h,l’hora marcada per a l’inici de la

mobilització, la Meridiana esva anar omplint de gent des-plaçada d’arreu del país. Cotxes,autocars i trens havien anatarribant al llarg del dia a la ca-pital. A l’hora de començar, lesimatges aèries ja permetien veu-re una Meridiana totalment ple-na dels colors que formaven els10 blocs amb els punters que lagent havia de dur.

A les 17:14h la Via Lliure vaarrencar des de l’alçada del ca-rrer Roselló i Porcel quan unpunter gegant arrossegat perdiferents esportistes es va co-mençar a moure per un passa-dís central direcció al Parc de laCiutadella. Al seu pas, la gentmostrava les seves cartolines itot seguit ocupava el passadíshabilitat pel punter, cosa quecreava un efecte cremallera. Amesura que el punter anava

avançant es feia palès l’ambientfestiu i reivindicatiu que va en-voltar tota la jornada. Al mateixtemps es podien apreciar este-lades onejant i la presència dediferents colles castelleres aixe-cant castells.

Aproximadament tres quartsd’hora després de l’inici, i un coptravessada tota la Meridiana,el punter va arribar a lloc des-prés d’encaixar-se amb l’escenarihabilitat pels parlaments de lesentitats organitzadores, l’ANC iÒmnium.

SÀNCHEZ AVISA ELS POLÍTICSEl primer parlament va anar acàrrec del president d’Òmnium,Quim Torra. Torra, visiblementsatisfet, es va mostrar orgullósd’haver “tornat a omplir els ca-rrers per demostrar que aquestpoble vol decidir el seu futur”. El

substitut de Muriel Casals va re-marcar que “al llarg d'aquestescinc manifestacions hem vistun poble abraçar la causa de lallibertat, que se sent lliure i volser un poble normal amb un es-tat propi”. Per acabar, Torra, afe-gint èpica al seu discurs, va as-segurar que “com deia Pau Ca-sals, la llibertat no és negociable.Si som, siguem d'una vegada”.

Una estona més tard, el pre-sident de l’ANC, Jordi Sánchez,que va pronunciar el seu discursdesprés dels de Gabriel Rufián(Súmate) i Liz Castro (coordi-nadora internacional de l’ANC),va llançar un avís molt clar alspolítics independentistes. “De-manem als polítics escollitslleialtat al mandat de les urnes,que siguin valents i no ens fallinperquè al darrere hi tenen milersde persones. No acceptarem

claudicacions ni falses vies, isabem que el camí no serà fàcil”,va afirmar Sánchez de forma cla-ra i directa. Aquestes no van serles úniques paraules contun-dents del president de l’ANC,que va deixar clar que “no volemseguir formant part ni un minutmés del Regne d'Espanya”.

EL BAIX NORD, PRESENTEl Baix Llobregat Nord no es vaquedar a casa i també va voler for-mar part de la jornada reivindi-cativa. Des de Martorell va sortirun grup de persones, encapçala-des per l’alcalde, Xavier Fono-llosa, i la colla dels Gegants deMartorell. Des de Sant Andreu,Esparreguera, Olesa, Abrera, SantEsteve i Collbató també van sor-tir autobusos carregats de per-sones que van col·laborar a fer dela Via Lliure un acte històric.

Meridianament clar» 1,4 milions de persones omplen la Via Lliure de la Diada al llarg dels 5,2 quilòmetres de la Meridiana» Jordi Sánchez (ANC) adverteix als polítics que les entitats sobiranistes “no acceptaran claudicacions”

L’avinguda Meridiana va presentar un aspecte immillorable al llarg de tota la Via Lliure. Fotos: ANC

Albert RibasBAIX LLOBREGAT

| 4 línianord.cat 16 setembre 2015 Agenda Nacional

Fa temps que des de l’ANC i Òmnium ensrecorden que “és l’hora”, però ara sí ques’acosta realment l’hora de la veritat. Que-den menys de dues setmanes per al 27 desetembre. Enrere queda la –relativa–tranquil·litat estiuenca, alterada per unsescorcolls policials i una polèmica cartade l’expresident espanyol Felipe Gonzá-lez que van tornar a fer bullir l’olla del pro-cés sobiranista. El clima s’ha enrarit –imés que ho farà– i ja es respiren els ai-res d’una campanya electoral que vaarrencar oficialment divendres passat,Diada de l’Onze de Setembre.

El compte enrere per a les eleccionsplebiscitàries ha començat i tots els actorsmultipliquen les seves agendes per arri-bar amb el màxim de forces a una citaque, passi el que passi, serà determinantper a la història del país. Junts pel Sí, lallista unitària de CDC, ERC i les entitatssobiranistes encapçalada per Raül Ro-meva, ha intensificat els seus actes arreudel territori i ja ha aconseguit gairebé85.000 “candidats” –així anomena la co-alició els seus voluntaris–. De fet, ja s’hamarcat la fita d’arribar als 100.000 abansde l’acte final de campanya del 25S a l’Es-

tadi Olímpic Lluís Companys i, sobretot,d’aconseguir més penetració a les ciutatsde l’entorn de Barcelona, on el ritme de“candidats pel Sí” no creix de la mateixamanera que a la resta del país.

Precisament són en aquestes ciutats onels partits del No –i els que no volen po-sicionar-se ni en un costat ni en l’altre– hancentrat i centraran les seves forces fins al27S. Saben que necessitaran una altaparticipació a l’àrea metropolitana per ob-tenir bons resultats. No en va han repetitper activa i per passiva que “cal anar a vo-tar”. Però, per si de cas les coses no els vanbé a les urnes, el PP ja s’ha afanyat a re-gistrar una proposició urgent al Congrésper reformar la llei perquè el TribunalConstitucional pugui ordenar una inha-bilitació exprés de Mas, si cal.

Amb aquesta legislació ad hoc, “la bro-ma s’ha acabat”, s’enorgullia recentmentXavier Garcia Albiol, candidat del PP, elmateix dia que una enquesta de la SERreflectia que a Espanya els ciutadans noho veuen precisament com una broma.De fet, la majoria d’espanyols creu queJunts pel Sí tirarà endavant el seu full deruta i declararà la independència de Ca-talunya si guanya el 27S. Que ho acon-segueixi dependrà de com acabi d’expli-car, durant la recta final, els avantatgesde l’estat propi i aclareixi dubtes, algunsdels quals repassem en aquesta pàgina.

» Comença el compte enrere per al 27S amb el clima enrarit i Junts pel Sí prement l’accelerador

10 preguntes amb resposta

ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSD’ESTAT NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder funcionar,

una sèrie d’estructures que el fan via-ble. Moltes d’elles ja existeixen, com lesforces de seguretat. La més prioritàriaés l’agència tributària, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa al model d’Estat, una República ésl’opció més compartida.

IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?Catalunya ja disposa ac-tualment de l’AgènciaTributària de Catalunya

(ATC), que s’encarrega de gestionar elsimpostos que són competència de laGeneralitat. Per tant, l’estructura jaexisteix i només s’hauria d’assumir lagestió dels impostos que ara adminis-tra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

ESPANYAQUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat català man-tindria una relació veïnal

amb Espanya, com la que té ara Es-panya amb França o Portugal. Seriauna relació d’igualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria part de l’espaiSchengen si continués a la Unió Euro-pea, no hi hauria cap mena de fronte-ra entre els dos estats.

UNIÓ EUROPEAEL NOU ESTAT CATALÀQUEDARIA FORA DE LAUNIÓ EUROPEA?La UE no disposa de capnorma específica que re-

guli la secessió interna, per la qual cosala permanència de Catalunya dins laUnió dependria d’una decisió essen-cialment política dels caps d’Estat i deGovern dels països membres. Per altrabanda, sortir de la UE no implica ha-ver d’abandonar l’euro.

EMPRESESQUÈ PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A CATALUNYA?Si el nou Estat garantísla seguretat jurídica de

les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no tindriencap raó per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que Barcelona està con-siderada una de les ciutats europeesmés atractiva per als negocis.

PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATURESTARIEN GARANTIDES?Segons els càlculs de laconselleria d’Economia,un Estat català indepen-

dent podria fer front perfectament a lespensions i a les prestacions d’atur. Ac-tualment, Catalunya aporta al voltantd’un 19% de les cotitzacions socials del’Estat espanyol i només rep, en con-trapartida, el 17% de les prestacions.

IMMIGRACIÓQUÈ PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capd’un temps de residèn-

cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: l’espanyola i la del seu país d’ori-gen. En un Estat català, la triple na-cionalitat seria possible jurídicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre estats ho permetessin.

LLENGUAEN QUINA SITUACIÓQUEDARIA EL CASTELLÀEN EL NOU ESTAT?En una Catalunya inde-pendent, el català pas-

saria a ser llengua d’Estat a tots els efec-tes i esdevindria la llengua comuna enl’espai públic. Pel que fa al castellà, i te-nint en compte que és la primera llen-gua de molts catalans, hauria de tenirun estatus de reconeixement especiala l’Estat català.

DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT VÀLIDS?Després de la constituciódel nou Estat, s’haurien

de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs àmbits per facilitar la transi-ció cap a la legislació pròpia. Per tant,tots els documents continuarien sentvàlids. De fet, ja s’està implantant elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.

BARÇAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇAI L’ESPANYOL?Jurídicament, les lliguessón creades per associa-

cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap impediment legal. Enaquest sentit, també podrien jugar aqualsevol altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.

L’hora de la veritat

AGENDA NACIONAL4“La CUP no fa-llarà. No anirem amb apriorismes ni ambcondicions impossibles de complir peracabar fugint. Si els nostres vots són ne-cessaris per fer una república catalana,hi seran”. Són paraules recents d’Anto-nio Baños, candidat de la CUP, un par-tit que podria acabar sent imprescindi-ble perquè el Sí aconsegueixi la majoriaabsoluta a les pròximes eleccions del 27S.Almenys així ho apunten les –semprepoc fiables– enquestes i així ho assumeix,“sense por”, la mateixa formació.

Darrerament, la CUP, a qui li pro-nostiquen uns resultats que quan es vapresentar per primer cop a les elec-

cions al Parlament de Catalunya l’any2012 no s’hauria ni imaginat, ha volgutdeixat clar que, si l’aritmètica ho fa ne-cessari, està disposada a donar suport aun govern de Junts pel Sí. Ara bé, sen-se formar-ne part ni investint Mas i sem-pre condicionant-ho a un projecte de“ruptura immediata” amb Espanya, a l'i-nici d'un procés constituent i a un pla dexoc social.

La formació de l’esquerra indepen-dentista ha tancat així un debat ques’havia creat durant l’estiu amb la vo-luntat de centrar-se ara, en paraules deBaños, en el que realment importa:“forçar aquest escenari de ruptura”.

La CUP apunta alt i estén la mà

Arnau NadeuBAIX LLOBREGAT

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88 5 | línianord.cat16 setembre 2015

| 6Opiniólínianord.cat 16 setembre 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Nord no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: continguts@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

línianord.cat

Dipòsit legal: B 12314-2013

amb el suport de:Difusió controlada

10.025 exemplars mensuals

#TalComRaja

@pauvillanueva1: Que Espanya és anti-catalanista ho demostren els xiulets al fut-bolista Gerard Piqué, que li dediquen vagion vagi.

#Benvinguts

@vpartal: Que diu El País que la crisi delsrefugiats 'obliga' a bombardejar Síria. Pen-sava que només s'havien tornat bojos ambnosaltres...

Actualitat a la xarxa

#HiTornen

@RTapiasCors: El TC continua en campa-nya pel No a les eleccions del 27-S. Ara tocaatacar la Hisenda pròpia, estructura delnou Estat de Catalunya.

Acabo de fer cinquanta anys i enaquest mig segle no ha passat ni unany, ni un de sol, sense que el Go-vern espanyol no hagi emès una llei,o generat una política, en contra dela llengua i la cultura catalanes. Així,potser la pregunta correcta no és“per què hi ha tants catalans que novolen ser espanyols?”, sinó “per quèCatalunya encara segueix dinsd’Espanya?”.

Fins al segle XV les dues po-tències dominants de la penínsu-la Ibèrica eren Castella i Catalunya.Dos països molt diferents, tant perraons geogràfiques com políti-ques. A Castella, país interior i desecà, s’havia refermat el principiabsolutista segons el qual “la pa-raula del rei és llei”. En canvi, a laCatalunya mediterrània els mo-narques mantenien unes rela-cions molt més complexes amb lesinstitucions populars, com el Par-lament o les Corts. Com diria unobservador atònit, “per als catalansel rei només ho és in abstracto”,mentre que un altre explicariaque “les últimes Corts han deixatels catalans més repúblics queels anglesos”.

Al segle XV els dos països s’u-neixen per casament reial. Però calentendre-ho bé: no es fonen; lessobiranies respectives es mante-nen intactes. Catalans i castellanses deuen al mateix monarca, peròles atribucions d’aquest, almenysa Catalunya, continuen sent tan li-mitades com antigament. Amèri-ca esdevé una empresa puramentcastellana perquè, com que Cata-lunya és un regne a part, no tédrets. No hi ha “conquistadors” ca-talans.

Coincidint amb la unió dinàs-tica —oh, paradoxa!— s’inicia l’au-

tèntica rivalitat entre Castella i Ca-talunya. No pot ser de cap altramanera: es tracta de models po-lítics antipòdics. Els catalans noparticipen en l’empresa imperialcastellana. Les lleis de Barcelona,per exemple, impedeixen que el reirecluti catalans per lluitar fora deCatalunya. Així, Castella sosté ensolitari les guerres de Flandes,d’Amèrica. Els catalans són acu-sats d’insolidaris. Fins i tot el ma-teix Quevedo els tracta de “leprade tots els reis”. Però hi ha algunacosa més. Amb l’expulsió dels ju-eus el 1492 el regne necessita

buscar un substitut de l’“enemicinterior”. Sobre qui recaurà unacàrrega tan pesada? L’imaginaricol·lectiu espanyol que —avuidia!— es té dels catalans prové dellavors. El català com a criatura es-talviadora, però reservada; labo-riosa, però estranya. El català “feta la seva”, potser perquè parla unaltre idioma, i ho fa amb mala fe,perquè no entenguem el que pla-neja. Llest, o més aviat astut, peròegoista.

El difícil equilibri entre elsdos regnes acaba el 1700, ambl’esclat de la Guerra de SuccessióEspanyola. En realitat es tractad’un conflicte a escala europea en-

tre les dues potències del mo-ment: França i Anglaterra. Elscontendents busquen aliats; Cas-tella s’alia amb França, Catalunya,amb Anglaterra. En els camps debatalla europeus es lluita pel pre-domini continental; a Espanya ésuna lluita a mort. Els catalans sa-ben que si els seus enemics ab-solutistes vencen serà el final deles seves institucions. No és unaguerra ètnica, sinó de projectespolítics, la qual cosa permetràals individus creuar les línies: elsdirigents catalans trien com acomandant militar de les sevestropes un castellà.

La guerra és ferotge. I el 1713,per interessos polítics, Anglater-ra abandona Catalunya a la sevasort. Aïllada, Barcelona resisteix unany sencer de setge. Es rendeix el1714, després d’un terrible assalten el qual moren milers de civilsi soldats. És un 11 de setembre: ac-tualment el dia nacional de Cata-lunya, la Diada. Però si la lluita vaser ferotge, la repressió encara hoserà més. S’anul·len les institu-cions, es prohibeix la llengua,s’incendien dotzenes i dotzenes delocalitats. Tres-cents anys des-prés encara esglaia la correspon-dència dels oficials castellans:“Hauríem de penjar-los a tots” es-criu un comandant a Madrid,“per desgràcia no podrà ser: ensfalten forques”.

A partir del 1714, Espanyadeixa de ser un estat confederalper convertir-se en el que encaraés: un projecte de matriu estric-tament castellana. I, tanmateix,cada vegada que s’ha proclamatuna república, o ha mort un dic-tador, és a dir, a cada onada de-mocràtica, Catalunya ha anat al

capdavant de les ànsies de lli-bertat col·lectiva. Fins avui.

Avui una majoria de catalanscomença a entendre que és im-possible ser catalans dins d’Es-panya. El poder polític espany-ol és, simplement, massa infle-xible, massa intolerant. La ca-talanitat es continua visualitzantcom un element patogen, un tu-mor. Madrid ni tan sols ho ocul-ta: “El nostre objectiu”, va pro-clamar recentment el seu mi-nistre de cultura, “consisteix aespanyolitzar els nens catalans”.

Catalunya viu un procés demobilització social extraordi-nari, inspirat en Mandela, enGhandi. La seva demanda? Quela societat catalana pugui deci-dir lliurement el seu futur, unacosa que les lleis espanyolesimpedeixen. No hi ha contra-oferta: Espanya s’ha limitat aatemorir la societat catalana, aacusar els seus líders de “na-zis” –per delirant que sembli, ésaixí– i a brandir l’amenaça d’ex-clusió de la Unió Europea. Peròsi la UE ha fet tot el possible permantenir en el seu si un estat

llast i fallit com Grècia, per quèhauria d’expulsar Catalunya,un país pròsper, ferotgementeuropeista, contribuent net ique acull tantes empreses eu-ropees? Quin mal ha fet Cata-lunya? Reivindicar el principidemocràtic?

El 1714 Anglaterra es va sen-tir culpable d’haver abandonat elscatalans a un destí tan atroç, i aLondres va aparèixer un mani-fest, The Deplorable History ofthe Catalans. Avui dia el que méstem Madrid és que un poder su-perior l’obligui a negociar amb elscatalans. I això només ho acon-seguirà una opinió pública eu-ropea informada. Si us plau, in-formeu-vos. El que està passanta Catalunya és magnífic. Una re-volució cívica, una renovació de-mocràtica. I escolteu totes lesparts, no només els altaveus deMadrid. I, potser llavors, per fi, lahistòria catalana deixarà de serdeplorable. I la d’Europa unamica més admirable.

Article publicat al blog @ElNacionalcat.

“El que està passant

és magnífic. Una

revolució cívica,

una renovació

democràtica”

Un diari plural

4La deplorable història dels catalansper Albert Sánchez Piñol, escriptor

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88 7 | línianord.cat16 setembre 2015

| 8

línianord.cat 16 setembre 2015

Uns 500 treballadors d’InovynSolvay i persones que els donensuport es van manifestar el pas-sat 8 de setembre contra la de-cisió del Ministeri d’Indústria dedeixar l’empresa martorellencafora de la subhasta elèctrica del2016 per decisió del Ministerid’Indústria, que assegura que laplanta no va complir amb les or-dres d’interrompre el submi-nistre elèctric.

La concentració va tenir llocdavant de la delegació del governespanyol a Barcelona a dosquarts de set de la tarda. A laprotesta van assistir l’alcaldeXavier Fonollosa i alguns regi-dors de l’Ajuntament. El mateixdia al matí, coincidint amb la vi-sita del president espanyol Ma-riano Rajoy a Seat (més infor-

mació a la notícia de la dreta),la plantilla també va aprofitarper fer sentir la seva veu.

Ara per ara, amb l’empresasegueix fora de la subhasta elèc-trica i perillen 500 llocs de tre-ball directes i 2.000 d’indirectes,i la viabilitat de la planta no estàgarantida i les negociacions es-tan en punt mort. El presidentdel comitè d’empresa, Jordi Cal-vo, va dir fa uns dies que neces-siten que hi hagi una resposta

per part del govern central per-què consideren que “crear unataula de diàleg és vital per a laviabilitat de l’empresa”.

SUPORT COMARCALA més del consistori martore-llenc, la plantilla de Solvaycompta amb el suport de moltsajuntaments de la comarca igrups polítics, com ICV i el PSC,els quals han emès comunicatsde suport.

L’alcalde Fonollosa en una concentració dels treballadors. Foto: Ajuntament

La plantilla de Solvay, a l’esperade desencallar les negociacions» Els treballadors demanen solucions al govern espanyol per afrontar

el futur de l’empresa, que segueix fora de la subhasta elèctrica

Volkswagen invertirà 3.300milions en la planta de Seat

EMPRESA4El grup automobi-lístic Volkswagen va anunciar fauns dies que farà una inversió de3.300 milions d’euros en la fà-brica de Seat de Martorell en elspròxims cinc anys.

Aquests diners es destinaran,segons han informat fonts de lacompanyia, a desenvolupar qua-tre nous models de la marca enels pròxims dos anys. També espreveu millorar els equips, lesinstal·lacions i impulsar la I+D.Es tracta de la inversió més granque ha registrat la planta deMartorell en la seva història.

L’anunci es va fer en el marcde la celebració del 40è aniver-sari del Centre Tècnic d’Auto-

mobilística de Seat, a la qual vaassistir el president del governespanyol, Mariano Rajoy. Capdels alcaldes de la zona ni cap re-presentant de la Generalitat vaacompanyar Rajoy durant laseva visita.

40 ANIVERSARI DEL CENTREUn total de 900 enginyers tècnicsformen part de la plantilla delCentre Tècnic de Seat, que pre-tén que augmenti la plantillafins a un miler en acabar l’any.

Al centre s’hi han fabricatmodels tan emblemàtics com elLeón, l’Ibiza, el Toledo i l’Al-hambra, el Màlaga i el Marbella,entre altres.

HABITATGE4Fa uns dies quatreajuntaments del Baix LlobregatNord –Martorell, Esparreguera,Olesa i Abrera– van presentar lacoordinadora per recuperar elshabitatges buits de la zona a lamateixa ciutat de Martorell. Estracta d’una acció promogudaconjuntament amb la Plataformad’Afectats per la Hipoteca (PAH).

Concretament, la coordina-dora s’ha creat per fer un segui-ment de la “moció per a la san-ció dels immobles permanent-

ment desocupats propietat d’en-titats financeres i altres gransempreses”, aprovada pels mu-nicipis abans esmentats.

L’objectiu de la coordinado-ra, segons ha explicat Adolf Bar-gués, regidor de Planificació Ur-banística, Medi Ambient i Ha-bitatge de Martorell, és “agruparrecursos i tenir més força per ne-gociar amb les entitats bancàriesi altres administracions”. Bar-gués també ha destacat el paperdels consistoris i ha dit que “els

ajuntaments som les adminis-tracions més properes als ciuta-dans i ciutadanes i hem de ferfront a la urgència social d’habi-tatge per a les famílies amb pocsrecursos econòmics o cap”.

MÉS CONSISTORIS ADHERITSEls ajuntaments de Collbató,Sant Andreu de la Barca i SantEsteve Sesrovires també hananunciat que tenen la voluntatd’adherir-se a la coordinadoradel Baix Nord.

Martorell

RedaccióMARTORELL

Objectiu: els pisos buits

Membres de la nova coordinadora del Baix Nord. Foto: Ajuntament

Educació | La ciutat acull una jornada pedagògica del Baix NordMartorell va acollir el passat 8 de setembre la 14a jornada d’intercanvi d’experiències pedagògiques.

Enguany es va centrar en la ciència i l’experimentació a l’aula i hi van participar més de 200 docents del Baix Llobregat Nord. La jornada va comptar amb una xerrada d’un professor expert en

Ciències Químiques i una taula rodona on diversos centres van compartir les seves experiències.

9 | Martorell línianord.cat16 setembre 2015

Un total de 105 nens i nenes dela ciutat han estat beneficiaris delprograma de suficiència ali-mentària que ha impulsat el de-partament de Benestar Social delPatronat Municipal de Serveisd’Atenció a les Persones de Mar-torell (PMSAPM).

L’ajut, que s’atorga per tercerany consecutiu, consisteix a ofe-rir dos àpats al dia –l’esmorzari el dinar– a cada infant. Els be-neficiaris són nens i nenes d’en-tre 3 i 13 anys que estan en si-tuació de vulnerabilitat.

Aquest estiu el programas’ha dut a terme al menjador del’escola Vicente Aleixandre i esdesenvolupa en col·laboracióamb el departament de Benestari Família de la Generalitat de Ca-talunya.

Enguany, el mes de juliol esvan beneficiar un total de 68nens i nenes i a l’agost, 37.Aquesta xifra s’apropa molt a lade l’any passat, quan es van be-neficiar un total de 111 in-fants –72 al juliol i 39 a l’a-gost–. Aquests dos darrers estiusdoblen les xifres d’altres anys

com, per exemple, les del de2013, en el qual hi va haver 46beneficiaris.

AJUTS DURANT TOT L’ANYA més del programa de l’estiu, elconsistori martorellenc assegu-ra que treballa en matèria de su-ficiència alimentària durant totl’any. És una necessitat social quefa anys que s’aguditza, coincidintamb l’inici de la crisi econòmica.Cada vegada hi ha més famíliesal municipi que sol·liciten aquesttipus de subvencions.

Segons dades que ha pro-porcionat fa uns dies la regido-ra de Benestar Social, CristinaDalmau, “al llarg del 2015 s’hanatès un total de 288 famílies enel marc del Programa de Sufi-ciència Alimentària”. Tot aixòs’ha fet mitjançant “els recursosde targeta moneder i l’accés alsBancs d'Aliments”, afegeix.

Dalmau també explica qued’aquests ajuts també “s’hanbeneficiat els menors que for-men part dels nuclis d’aquestesfamílies”.

105 infants han rebut dos àpats al dia durant l’estiu. Foto: Ajuntament

Més de cent infants han rebutajuts alimentaris aquest estiu

RedaccióMARTORELL

Rècord d’usuaris a la piscinadurant els mesos de calor

SOCIETAT4La piscina munici-pal ha registrat un creixementen nombre d’usuaris d’un24,65% més que l’any passat.Enguany hi ha hagut 64.007usos durant els mesos de juny,juliol i agost.

Només el mes de juliol hi hahagut 31.954 usos, una xifrarècord que ha superat la del2006, quan es van registrar31.756 usos el mateix mes, se-gons dades del consistori mar-torellenc. Al juny i a l’agosttambé s’han registrat més usos

que a l’estiu de 2014, amb 4.000usuaris més (juny) i 1.500(agost). A l’inici de setembre,però, a causa del mal temps,s’han registrat xifres similars ales de l’any passat.

Pel que fa als abonaments,aquest estiu hi ha hagut 1.264més, un 16,7% més respecte dela temporada anterior. La gentgran és la franja que ha crescutmés –un 44,4%– i els infants,després –31,57%–. Els abona-ments d’adults, en canvi, hanbaixat un 22,7%.

La ciutat és distingida amb el segell de ‘Viles Florides’

GUARDÓ4Martorell ja està en-tre les ciutats reconegudes perla gestió dels seus espais verdsdesprés d’haver rebut fa unsdies la distinció de Viles Flori-des, que atorga la Confederaciód'Hornicultura Ornamental deCatalunya (CHOC).

La ciutat ha estat reconegu-da amb tres flors d’honor per lagestió de les zones verdes delpasseig de Catalunya, de les re-modelacions al barri de BuenosAires i de la reconversió de l’an-tiga N-II en un passeig.

Aquesta darrera actuació ur-banística és, segons el consistori,la més important que s’ha dut aterme a Martorell en les darre-res dècades. I és que en un tra-çat de cinc quilòmetres de l’an-tiga N-II s’hi han plantat 613 ar-bres, s’hi han posat 525 punts dellum i s’hi han instal·lat 164bancs.

L’acte d’entrega de la dis-tinció va tenir lloc el passat di-mecres 9 de setembre a l'Espainatural Riera de Villacrosa-Fontdel Pic, a Sant Hilari Sacalm.

| 10

línianord.cat 16 setembre 2015

La música i les arts escèniquesvan ser unes de les principalsprotagonistes de la Festa Majorde Sant Andreu de la Barca, quees va celebrar els passats dies 4,5, 6 i 7 de setembre. L’actuaciómés destacada va ser la del can-tant Manu Tenorio, que va fer vi-brar la gent que va assistir al seuconcert, gratuït, a l’escenari cen-tral de les festes.

Un altre esdeveniment mu-sical destacat de les festes va serla nit de Festa Ràdio Flaixbac perals joves i la Barca del senyor An-dreu, el primer dia de la FestaMajor.

Però a més d’això, també vandestacar altres novetats enguany.El pregó, que el van llegir repre-sentants de les colles de diablesi gegants de la ciutat, es va tras-

lladar a l’Ajuntament vell, situata la plaça d’Anselm Clavé. Abansde la lectura del pregó els diablesvan oferir una cercavila des de laplaça de Federico García Lorca.

Una altra novetat va ser la fes-ta Holi, una celebració tradicio-nal de l’Índia en què s’utilitza polsde colors que es llancen sobre elsassistents.

En l’edició d’enguany tambéva destacar la il·luminació de

tres edificis municipals durant elsdies de Festa Major.

LA FESTA DELS MÉS PETITSEls més petits també van podergaudir de moltes activitats, comara diverses representacions deteatre familiar, la festa de l’escu-ma i d’una gran varietat de tallersi activitats infantils. La majoriad’aquestes activitats van tenirlloc al parc Central.

El concert de Manu Tenorio, un dels principals reclams. Foto: MT

La música i la cultura, gransprotagonistes de la Festa Major» Sant Andreu de la Barca ha viscut quatre dies de celebracions ambnovetats com el trasllat del pregó a l’antic Ajuntament i la Festa Holi

El consistori destina 100.000euros a material escolar

EDUCACIÓ4L’Ajuntament des-tinarà gairebé 100.000 eurosper a ajudar a les famílies de laciutat a la compra de material es-colar. En concret, la partidapressupostària per a aquestamatèria és de 97.350 euros, delsquals cada alumne rebrà 75 eu-ros per comprar llibres de text omaterial escolar.

Segons han informat fontsmunicipals, enguany hi ha hagut1.324 sol·licituds d’ajuts, de lesquals l’Ajuntament n’ha atorgatel 98% –1.298 ajuts, en xifresabsolutes–. D’aquests, 883s’han atorgat a alumnes de Pri-

mària, 298 a estudiants de Se-cundària i 117 a noves matricu-lacions de P3.

A més d’aquests ajuts, el curspassat el consistori va atorgartambé 418 beques menjador alsnens i nenes de la ciutat.

La regidora d’Educació i Ser-veis Socials de l’Ajuntament,Dolors Bedós, ha explicat queamb mesures com aquestes “esvol ajudar a les famílies perquèla despesa per alumne no siguiun pes tan important”. Bedóstambé ha recordat que “el pres-supost per a aquests ajuts és“íntegrament municipal”.

ESPAIS VERDS4Els jardins deBonaventura i Pedemonte te-nen des de fa uns dies una novapassarel·la de fusta que salva eldesnivell d’aquest espai verdemblemàtic de la ciutat.

Gràcies a la nova infraes-tructura, que va ser inauguradaper l’alcalde Enric Llorca i la re-gidora de Via Pública i MediAmbient, Eva Prim, es facilita elpas de persones amb mitjansamb rodes, com és el cas dels cot-xets per a infants, els carros de la

compra o persones amb mobili-tat reduïda.

La nova passarel·la travessaels jardins de Bonaventura Pe-demonte i comunica la zona del’escola Àngel Guimerà amb elcarrer de Mossèn Playà.

L’actuació ha tingut un costde 30.000 euros i ha inclòs tam-bé la urbanització de la zona i larenovació de la vegetació.

Durant l’acte d’inauguració,que va tenir lloc el passat dissabte5 de setembre, l’alcalde Enric

Llorca va dir que “actuacionscom aquesta faciliten el dia a diade les persones” i va posar èm-fasi amb què el govern munici-pal també “ha d’estar pendentdels petits detalls i d’obres me-nors, amb pressupostos dis-crets”. Per la seva banda, la re-gidora Eva Prim va dir que lanova passarel·la està “integradaen l’entorn” i “significa una su-pressió de les barreres arquitec-tòniques” entre diversos carrersde la zona.

Sant Andreu de la Barca

RedaccióSANT ANDREU DE LA BARCA

Nova passarel·la als jardins

L’obra facilita l’accés a les persones a l’espai verd. Foto: Ajuntament

Successos | Investiguen la mort d’un treballadorEls Mossos d’Esquadra estan investigant la mort d’un treballador de

l’empresa de components d’automoció Faurecia, el qual va morir el 31 d’agost passat al seu lloc de treball. L’home presentava una

contusió al cap. Ara es vol esbrinar si es tracta d’un accident laboral.

11 |

línianord.cat 16 setembre 2015

“No entrem al govern de PSC-ICV. Entrar-hi seria renunciar alsprincipals eixos de l’esquerratransformadora”. Així de con-tundents es van mostrar els re-presentants de la CUP el passatdijous 10 de setembre en unaroda de premsa convocada a laplaça de l’Ajuntament.

Després de més de tres mesosd’incertesa sobre l’entrada o node la CUP al govern munici-pal –format pel PSC (6 regi-dors) i ICV (3)–, la formació, queva aconseguir cinc regidors a leseleccions municipals, ha deciditno entrar-hi. Segons la CUP,formar part del govern seria“trair les persones que ens handipositat la seva confiança”.

Una de les raons per la qualla CUP ha pres aquesta decisió ésperquè no vol acceptar els 2.200euros nets mensuals per dedica-ció exclusiva que altres forma-

cions proposaven. Per altra ban-da, segons la CUP, s’han quedat“sols” defensant “un model decreixement zero”. També hanesmentat l’àmbit d’habitatge, enel qual discrepen amb el governactual. “Calen polítiques valentesi arriscar”, diuen. Un altre eixamb el qual la CUP no connectaamb el govern local és la parti-cipació, que ells entenen com a“vinculant” i no “consultiva”.

Davant d’això, Maria Mas,portaveu del grup municipal delPSC, ha explicat a Línia Nordquelamenten haver-se assabentatde la decisió de la CUP per la rodade premsa, tot i que, diu, res-pecten la seva decisió.

De tota manera, Mas afegeixque “no volem que la negativaimpedeixi seguir treballant” con-juntament, i estén la mà a la CUP“sobretot en el pla de mandat”.

Els representants de la CUP llegint el comunicat. Foto: CUP Esparreguera

La CUP tanca la porta a formarpart del govern amb PSC i ICV

Esparreguera Infraestructures | Millora a la línia de mitja tensióLa companyia elèctrica Endesa ha modificat la infraestructura de mitja

tensió del municipi per tal de millorar-ne la seguretat i el subministrament.En concret, s’ha desplaçat una torre metàl·lica d’una línia de 25kV que estrobava en un terreny poc estable cap a un altre indret més segur i fiable.

RedaccióESPARREGUERA

Òpera i teatre, protagonistesde la tardor a La Passió

CULTURA4La Passió ha avan-çat fa uns dies la seva progra-mació per al mes d’octubre, enel qual el teatre i l’òpera en se-ran els protagonistes.

La sala petita acollirà l’obrade teatre Santa Joana dels Es-corxadors, de Bertold Brecht,els dies 3, 4, 9 i 10 d’octubre. Ésuna producció de La Passió i elGrup Bohèmia, en el qual par-

ticipen joves actors del grup te-atral de La Passió.

L’11 d’octubre a les sis de latarda serà el torn de l’òpera,amb Magda. Es tracta d’unaòpera en català de la companyiaTeatre Líric Català, que primerl’estrenarà a Barcelona i desprésel portarà al municipi, en unagira que passa també per Te-rrassa i Sitges.

Arrenquen les obres als carrers de Baix i de Sant Miquel

URBANISME4Fa uns dies vancomençar les obres d’arranja-ment dels carrers de Baix i deSant Miquel. Amb aquestes ac-tuacions, la circulació de vehicless’ha vist afectada en algunesvies, com el carrer de l’Hospital.

Durant els treballs de millo-ra se soterraran les línies elèc-triques i es farà una plataformaúnica a les dues vies. Més enda-vant, es preveu també fer ac-tuacions similars a l’entradanord del municipi.

| 12

línianord.cat 16 setembre 2015

Olesa de Montserrat

Tres-centes persones es van ma-nifestar el passat 9 de setembredavant de la seu de Foment delTreball a Barcelona per reclamaruna política industrial que de-fensi el sector. Entre els mani-festants hi havien membres de laplantilla de l’empresa U-Shind’Abrera –anteriorment, pro-pietat de Valeo–, la qual preveufer una rebaixa salarial del 30%als seus treballadors.

Els sindicats CCOO i UGTvan ser els convocants de lamarxa, que va tenir com a lemaEn defensa de la indústria a Ca-talunya. “Cal recordar a les ad-ministracions, als poders polítics,als empresaris i a la societat engeneral que sense indústria no hiha futur per al país”, proclama-ven els sindicats en un comuni-cat. “No es pot permetre que lesempreses se segueixin aprofitant

de la reforma laboral per retallarl’ocupació i els drets laborals”,emfatitzaven els sindicats.

EL CAS DE GENERAL CABLEUn altre cas polèmic en matèriad’ocupació a Abrera és el deGeneral Cable. A finals de junyla plantilla afectada per l’EROque va presentar l’empresa elmaig van protestar davant delParlament per les retallades que

creuen “desproporcionades”.L’ERO afectarà finalment 196treballadors –a l’inici es preveien93 acomiadaments més– de lesquatre plantes de treball a Ca-talunya, ubicades a Abrera, Bar-celona, Manlleu i Moncada iReixac. Només a Abrera, l’em-presa preveu finalment aco-miadar un total de 89 treballa-dors dels 220 que hi ha a l’ac-tualitat.

Planta de l’empresa a Abrera. Foto: Google Maps

La plantilla d’U-Shin protestacontra les rebaixes salarials

RedaccióABRERA

Abrera

El municipi va celebrar fa unsdies la Festa dels Miquelets, quecommemora els fets de 1714amb diverses recreacions histò-riques al municipi. També ha es-tat l’escenari de l’estrena de la se-gona temporada del musicalFang i Setge, amb Lloll Bertrancom a cap de cartell.

Amb tots dos esdeveniments,Olesa assoleix un pes impor-tant en la commemoració del1714. Del 4 al 6 de setembre,doncs, Olesa ha viatjat 301 anysenrere a través d’una recreacióhistòrica dels diferents fets oco-rreguts a la vila en el transcurs dela Guerra de Successió.

La Festa dels Miquelets va te-nir la participació de centenarsd’actors i recreadors històrics, ienguany es van voler potenciar

les activitats dirigides al públicinfantil. En total, en l’edició del2015 s’han programat més detrenta activitats. Es va fer un ta-ller d’ex-librisdels Miquelets; esva inaugurar l’exposició Fran-cesc de Castellví. Narracionshistòriques de la Guerra de Suc-cessió. 1705-1714; i jocs del 1714i un taller de corones florals, en-tre altres.

Tot això en l’entorn del cam-pament borbònic, el campament

del Regiment de cavalleria Cui-rassers de Sant Jordi, el mercatbarroc i el campament dels Mi-quelets, entre altres escenarisdestacables.

NOU ÈXIT AL TEATREPel que fa a l’estrena de Fang iSetge, més de 1.500 especta-dors ja van assistir al Gran Tea-tre de La Passió per veure el mu-sical durant el cap de setmanadel 5 i 6 de setembre.

Un moment de la festa dels Miquelets. Foto: Jordi López

Olesa commemora el 1714 ambels Miquelets i ‘Fang i Setge’

RedaccióOLESA DE MONTSERRAT

Denuncien un veí per capturaril·legalment tretze ocells

MEDI AMBIENT4Els Mossosd’Esquadra van denunciar faunes setmanes un veí d’Abreraper haver capturat de formail·legal tretze ocells fringíl·lids,una família d’ocells passerifor-mes –les espècies de la qual sónde mides mitjanes o petites–, ala zona de Gimenells (Segrià).

Els agents van enxamparl’home quan van veure que a lazona hi havia una xarxa abatibleamb deu ocells fringíl·lids atra-pats, a més d’una gàbia ambtres aus més a l’interior.

L’home havia abandonat lafurgoneta, suposadament quanva veure venir els agents, amb gà-

bies i eines de caça a l’interior.Més tard, va aparèixer el pro-pietari i va ser quan els Mossosvan denunciar-lo. Dels ocellscapturats, cinc van ser posats enllibertat al moment pels Mossosi la resta van ser traslladats alCentre de Recuperació de FaunaAutòctona de Vallcalent (Lleida)perquè presentaven algun tipusde lesió, segons els agents.

L’home va ser denunciat pertinença d’aus sense autoritzacióadministrativa i per capturaraquesta mena d’ocells fora delperíode permès. La sanció potoscil·lar entre els 100 i els 2.000euros.

El pinsà comú, una espècie d’ocell fringíl·lid. Foto: Arxiu

Tradició | Sardanes amb la Cobla Ciutat de ManresaEls abrerencs i abrerenques podran gaudir aquest dissabte d’una nova ballada de sardanes a la plaça de Pau Casals. L’aplec tindrà lloc en horari nocturn, a partir de les 10de la nit, i comptarà amb la presència de la Cobla Ciutat de Manresa, que es desplaçaràa Abrera per oferir el seu repertori. L’acte està organitzat per Abrera Sardanista.

Cultura | OlesaAteneu s’omple d’activitatsOlesaAteneu ha programat diverses activitats agrupades en dos blocs. Un és l’Aula Ateneu, que conté tots els cursos i una conferència. L’altra és Àgora Ateneu, que

engloba les activitats de tertúlia i debat per a socis. El pròxim dia 16 es farà una tertúlia radiofònica (20:00) i el 25, una conferència sobre la comunitat minera olesana (19:30).

Obren el termini persol·licitar horts municipals

SOCIETAT4L’Ajuntament haobert el termini per sol·licitar lacessió de parcel·les als hortsmunicipals de la localitat. Entotal, hi ha disset parcel·les queel consistori ha posat al servei dela ciutadania olesana per tal dedestinar-les a horts urbans.

El termini romandrà obertFins al pròxim dissabte 19 de se-tembre.

Les parcel·les estan ubicadesal pati de l’antiga escola Sant Ber-nat i es cediran durant un perí-ode determinat als seus benefi-ciaris. Així, la cessió dels te-

rrenys es regirà per un reglamentque consistirà a atorgar una lli-cència d’ocupació temporal.

REQUISITS PER ALS HORTSEls sol·licitants dels horts han deser olesans que tinguin més de 18anys i estiguin empadronats almunicipi amb una antiguitat de,com a mínim d’un any. A més,cal que ni el sol·licitant, ni el còn-juge, parella de fet o qualsevol al-tre membre de la unitat familiaruna altra parcel·la dels hortsmunicipals o una parcel·la des-tinada al cultiu.

13 |

línianord.cat 16 setembre 2015

Sant Esteve Sesrovires

CollbatóCultura | Mostra ‘El 1714 al Baix Llobregat’El Casal de Cultura del municipi va acollir fins fa poc l’exposició El 1714 al Baix Llobregat. Es tracta d’una mostraproduïda pel Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat ique es va inaugurar el 8 de setembre passat.

Educació | Serafina Poch dóna la benvinguda del cursEl passat dijous 10 de setembre Serafina Poch, màxima autoritat en matèria de

Musicoteràpia, va ser l’encarregada d’impartir la conferència de l’acte de benvingudadel curs escolar 2015-2016 al poble. Es tracta d’un acte que es fa cada any i que

organitza la regidoria d’Educació del municipi i hi participa la comunitat educativa.

Collbató està en plena celebracióde la seva Festa Major, en elmarc de la diada del patró delmunicipi, Sant Corneli, que va co-mençar el passat dissabte 12 desetembre i s’allargarà fins aaquest diumenge, dia 20. En-guany la programació està benfarcida de propostes per a tots elspúblics i gustos i compta amb unampli ventall d’activitats, amb elprotagonisme de la música i latradició popular. Tot i que a par-tir del dia 12 ja s’han celebrat al-guns actes, el gruix de les festesse celebra sobretot del 18 al 20.

‘EL PEYU’ ÉS EL PREGONERAquest divendres 18 l’humoris-ta de l’APM de TV3, Peyu, seràl’encarregat de llegir el pregódes del balcó de l’Ajuntament. Hofarà a les vuit del vespre. Méstard, cap a les onze de la nit el

grup musical Hotel Cochambreserà l’encarregat d’animar la nitamb versions musicals a l’avin-guda Centenari Amadeu Vives.

Dissabte 19 serà el torn de latradició popular i se celebraràuna cercavila que recorrerà elmunicipi a partir de les set de latarda. Es farà a càrrec de la Co-lla Gegantera de Collbató, queestà a punt de celebrar el seu 30èaniversari, acompanyada delXarop de Canya i la Batucadadels Diables Salnitrats.

El diumenge 20 el protago-nista serà l’humor, amb l’espec-tacle Lo mejor de Pepe Rubia-nes, que tindrà lloc al Casinet ales set de la tarda. Al llarg de larepresentació, un actor assu-meix la personalitat de PepeRubianes per traslladar l’espec-tador als millors moments de laseva carrera. Les festes acabarandiumenge a dos quarts de nouamb el correfoc dels DiablesSalnitrats pels carrers i places delnucli antic del municipi.

Hotel Cohambre actuarà aquest divendres 18. Foto: Hotel Cochambre

Hotel Cochambre, diables itradició, plats forts de les festesNeus MarmolCOLLBATÓ

Fa unes setmanes van començarles obres de la nova rotondad’accés al municipi, que s’estàconstruint en el nus de la carre-tera B-224 i la BV-2293. Elstreballs s’emmarquen en el pro-jecte d’urbanització del polígonCan Margarit i es preveu que tin-guin una durada de vuit mesos,aproximadament.

Concretament, es construiràun enllaç de cent metres de dià-metre que absorbirà la circula-ció de vehicles de les zones in-dustrials, així com l’esperat des-doblament de la B-224. L’ac-tuació serà executada per laJunta de Compensació del nouàmbit industrial.

Els treballs es duran a termeen dues fases, per tal de mante-nir la circulació de vehicles per

l’actual B-224. En la primera, estreballarà la meitat sud de la ro-tonda i el vial que connectaràamb el polígon Anoia.

Durant la segona fase de lesobres, es realitzarà la part nordde la rotonda. Durant aquestaetapa, la incorporació a la ca-rretera B-224 es farà provisio-nalment pel vial que connectaràamb el polígon Anoia.

REPARACIÓ D’UN ESVORANCA més de les obres de la roton-da, al municipi també s’està ac-tuant als accessos a Martorell i al’autovia direcció Barcelona desde la rotonda de la Seat. Aqueststrams romandran tancats altrànsit durant tres mesos men-tre duri la reparació de l’esvorancque es va detectar el juliol ambuna amplada de deu metres.

La rotonda està situada en el nus de la B-224 i la BV-2293. Foto: Ajuntament

En marxa les obres de la novarotonda d’accés al municipi

RedaccióSANT ESTEVE SESROVIRES

Arrenca la construcció de la nau logística de Decathlon

ECONOMIA4La nau logísticade Decathlon al municipi, jun-tament amb la de l’empresa Go-odman, ja està en fase de cons-trucció des de fa uns dies.

L’empresa encarregada delstreballs és la constructora Inbi-sa Construcción, la qual ha ex-plicat que el recinte tindrà unasuperfície de més de 40.000metres quadrats.

La constructora també pre-veu que el pròxim agost de 2016les obres hagin acabat i que s’hipugui encabir l’activitat corres-ponent a les dues empreses lo-gístiques.

Goodman és un grup em-presarial del sector immobiliariindustrial, mentre que Decathlonés majorista en material i acces-soris esportius.

L’estelada oneja al consistoride forma permanent

CATALUNYA4Des de fa unessetmanes el balcó de l’Ajunta-ment de Collbató llueix l’estela-da de forma permanent. Aixího van decidir els regidors del’actual govern municipal junta-ment amb l’ANC collbatonina.

Els representants munici-pals del nou govern es van com-prometre des d’un primer mo-ment amb el procés d’indepen-dència de Catalunya. I, a més,tots els grups municipals delconsistori van aprovar seguirformant part de l’Associació deMunicipis per la Independència

(AMI). Ara, a més de la senyeraque presideix de manera oficialel balcó del consistori, s’hi trobauna estelada fixa.

Segons fonts municipals,amb aquesta acció l’Ajuntamenti l’ANC “volen posar de manifestel seu rebuig a l’actitud i elmenyspreu costant per part del’Estat espanyol envers les de-mandes i aspiracions del poblecatalà i les nostres institucions”.

La idea a partir d’ara, se-gons ha explicat el consistori, ésinstal·lar més estelades a diver-sos indrets del municipi.

L’estelada al balcó del consistori. Foto: Ajuntament

La nau estarà enllestida l’agost de 2016. Foto: Decathlon

| 14

línianord.cat 16 setembre 2015

Comarca

Comerç

Els botiguers i comerciants del’associació Nou Martorell vansortir al carrer per celebrar el Fo-rastock el passat 6 de setembre.Es tracta d’una iniciativa que fatemps que celebren els comerçosassociats martorellencs i que técom a objectiu vendre els estocsde la temporada anterior. Du-rant la jornada els comerciantsparticipants van oferir gransdescomptes aplicats als seusproductes.

En l’edició d’enguany hi vanparticipar una setantena d’esta-bliments comercials, els quals esvan instal·lar en unes carpes, lesquals comptaven també ambuna atracció inflable per als méspetits de la ciutat.

El Forastock va tenir lloc a larambla de les Bòbiles de Marto-rell, on els estands de la setan-tena de comerciants de Nou

Martorell es van aplegar des deles deu del matí fins a les vuit dela tarda.

En aquesta edició els arti-cles més demandats van ser elsde material escolar i moltes fa-mílies van aprofitar per adquirirmotxilles, bates, roba infantil i ar-ticles de papereria diversos perpreparar la tornada a l’escola.Marc Cassassayas, president de

Nou Martorell, va destacar la“bona marxa de la fira” i els des-comptes dels comerços, que arri-baven fins al 70%.

A més de la participació delscomerços dels barris nous de laciutat, a la jornada també s’hivan sumar alguns establimentsde La Vila, com és el cas de lesbotigues Cinco i Les Mil Cosesde la Toñi.

La fira va acomiadar les rebaixes d’estiu. Foto: Ajuntament

Els comerciants de NouMartorell celebren el ForaStock

RedaccióMARTORELL

Economia | Augmenta l’ocupació hotelera amb xifres rècordEls hotels del Baix Llobregat han registrat una ocupació del 76,9% durant el segon trimestrede l’any, segons dades de l’Observatori Comarcal. Es tracta d’una xifra rècord, ja que supera

les registrades en els últims set anys. Més de la meitat dels seus clients provenen de la resta de l’Estat espanyol i el motiu principal de la seva estança ha estat els negocis.

Vint-i-tres locals participen en la quarta Ruta de la Tapa

SANT ANDREU4Els passatsdies 4, 5 i 6 de setembre un to-tal de 23 bars i restaurants deSant Andreu de la Barca vanparticipar en la quarta edició dela Ruta de la Tapa, unes jorna-des que tenen per objectiu do-nar a conèixer l’oferta gastro-nòmica de la ciutat. Les jorna-des van tenir lloc coincidintamb la Festa Major.

Els assistents van poder gau-dir d’una tapa i una beguda alpreu de 2,5 euros. Segons ha ex-plicat el regidor de PromocióEconòmica, Juan Pérez, l’edició

d’enguany “ha registrat un rè-cord de locals participants”. Pé-rez també ha dit que “la inicia-tiva serveix perquè els veïns i lesveïnes de la ciutat puguin co-nèixer l’oferta de restauracióque hi ha a Sant Andreu de laBarca, on podem trobar esta-bliments de diverses caracte-rístiques i molt variats”.

Entre els plats que s’oferiendestaquen el risotto d’espinacsamb formatge parmesà, un miniburrito de pollastr, el pintxo dexoriç asturià o el caneló de Fes-ta Major.

El conjunt de la comarca s’ha bol-cat amb els refugiats de Síria id’altres països de la zona. Moltsajuntaments han expressat elseu suport a l’acollida de perso-nes desplaçades i s’han adherit ala campanya de la PlataformaAturem el Genocidi al Mar Me-diterrani. Així, els consistoris dela comarca s’hi han sumat com aciutats refugi i durant les últimessetmanes han estat escenari denombroses concentracions soli-dàries amb la causa.

A Martorell, per exemple, elgovern municipal format perCDC i ERC ha anunciat que pre-sentarà una moció de suport a l’a-collida de refugiats en el pròximPle, que tindrà lloc el 21 de se-tembre. D’aquesta manera, sis’aprova la moció, el municipi es-

devindria territori d’acollida i sesumaria al model de moció quehan elaborat el Fons Català deCooperació al Desenvolupament,l’Associació Catalana de Muni-cipis i la Federació de Municipisde Catalunya.

En el cas d’Olesa, la vila s’hamostrat interessada en acollirrefugiats i s’ha inscrit al registrede ciutats que volen col·laboraramb aquesta tasca. Un altre mu-nicipi de la zona, Esparreguera,

també s’ha compromès amb lacausa i va organitzar una con-centració de suport als refugiatsel passat 4 de setembre davantdel consistori.

Tanmateix, des del PSC es vaanunciar fa uns dies que tots elsmunicipis de la comarca on go-verna “col·laboraran amb la xar-xa de ciutats-refugi”, tal com vaassegurar el primer secretaricomarcal de la formació, Anto-ni Poveda.

Quatre milions de persones han fugit de Síria per la guerra. Foto: Arxiu

El Baix Llobregat Nord obre la porta als refugiats sirians

RedaccióBAIX LLOBREGAT

Augmenta l’atur a la comarcaperò es registren menys EROOCUPACIÓ4El mes d’agost hatancat amb un augment del2,1% en nombre d’aturats a lacomarca respecte del mes an-terior. En xifres absolutes, l’aturregistrat ha estat de 56.511 per-sones desocupades al Baix Llo-bregat.

La taxa d’atur comarcal se si-tua en 15,1%, una xifra que su-pera a la del conjunt de l’àmbitterritorial metropolità, que ésdel 14,7%, i la mitjana del con-junt del territori català, que ésdel 14,6%.

La població on hi ha mésatur és Sant Vicenç dels Horts(20%), seguida de Martorell(18,5%), Esparreguera (18,4%)i Olesa (18,1%).

Sant Just és on s’han regis-trat menys aturats (9,6%).

Tot i aquest augment de ladesocupació, la comarca ha re-gistrat menys expedients de re-gulació de l’ocupació (ERO) du-rant els primers sis mesos del’any. En concret, han disminuïtun 64% respecte del segon se-mestre del 2014, havent-hi 660casos menys aquest any.

Si la xifra es compara amb elmateix semestre de l’any passat,la davallada és del 78%, ja que hiha hagut 1.363 persones afecta-des menys.

El sector on hi ha hagut mésexpedients ha estat el d’activitatsesportives i d’entreteniment, onhan afectat 91 persones. A con-tinuació, el comerç a l’engròs i aldetall i les activitats industrialssón els més afectats, segons da-des de l’Observatori Comarcal.

Campanya | Presenten la targeta ‘Compradors pel país’La Confederació de Comerç va presentar fa uns dies la targeta Compradors pel país, una targeta de fidelització que identificarà els seus usuaris com a clients preferents i els permetrà acumular euros virtuals que podran bescanviar en futures compres. L’objectiu és incentivar les compres en el petit comerç. Ara es posaran en circulació 1 milió de targetes.

15 |

Esportslínianord.cat 16 setembre 2015

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUALDIVENDRES 18 DE SETEMBRE21:30 Celebració de la Festa de Rosanes. Pre-

gó, coca i mistela. Preu: gratuït. Organitza: As-sociació de Veïns del Barri Rosanes. Lloc: pla-ça 25 de Setembre.

DIUMENGE 20 DE SETEMBRE19:00 Representació teatral: Rémora. Preus: 7

euros (anticipada), 9 euros (a taquilla des d'u-na hora abans de cada espectacle). Lloc: Te-atre Núria Espert.

FINS AL 25 DE SETEMBREMatí-Tarda Fins al 25 de setembre la matrícu-

la dels cursos de català romandrà oberta. Lesclasses començaran el mes d’octubre. Lloc: Ser-vei de Català (Escoles Velles).

FINS AL 30 DE SETEMBREMatí-Tarda Exposició 100 anys de les bibliote-

ques, a càrrec de la Biblioteca MunicipalL’Ateneu. Lloc: a diferents espais de la Bi-blioteca.

DIMECRES 16 DE SETEMBRE17:30 Converses en anglès nivell intermedi. Ins-

cripció prèvia a la biblioteca. Durada: dues ho-res, aproximadament. Lloc: Biblioteca L’Ate-neu. DIMECRES 16 DE SETEMBRE

9:15 Olesa posa't en forma: Tai-Txi. Cal portarroba i calçat còmode. Hora: de 9:15 a 10:30hores. Lloc: Parc Municipal. Organitzador: Re-gidoria de sanitat.

DIJOUS 17 DE SETEMBRE17:00 Sortida cultural per Olesa: Anem a l'Ar-

xiu Municipal. A càrrec de l'arxiver municipal,Antoni Pérez. Lloc: Arxiu municipal.

FINS AL 20 DE SETEMBREMatí-Tarda Celebració de la Festa Major de Coll-

bató, amb música i tradició. Divendres 18 ac-tuarà Hotel Cochambre a les 23:00.

MARTORELL OLESA COMARCAESPARREGUERASANT ANDREU

Cursa per construir la Marca Personalels dies 23, 25, 26 i 27 de novembre aCal Rapissa. Inscripcions fins al dia 20d'octubre. Lloc: Cal Rapissa.

Inscripcions per al Curs de Marca Personal

Fins al 20 d’octubre

Al llarg d’aquests dies la ciutat repar-tirà deu tones d’aliments a més de 150famílies que es beneficien de la ini-ciativa.

La ciutat comença a repartir deu tones d’alimentsDes del 14 de setembre

El CN Martorell presenta els equips denatació i waterpolo al Complex EsportiuLa Vila. Abans es disputaran dos par-tits de waterpolo contra el CN Grano-llers (absolut femení) i el CN Vallirana(absolut masculí).

Presentació dels equips de natació i waterpolo Ds. 19 de setembre a les 19:00

Ball al Progrés, amb David Swing a laPista Jardí d’El Progrés. Organitza:Centre Cultural i Recreatiu El Progrés.

Ball al Progrés, amb David Swing

Dg. 27 de setembre a les 18:00

El juvenil del CH Sant Estevecontinuarà a Lliga Catalana

SANT ESTEVE4L’equip juvenilmasculí del Club Handbol SantEsteve Sesrovires continuarà unany més a Lliga Catalana.

Els nois d’Albert Falguera vanaconseguir la primera posició delgrup E de la fase classificatò-ria –que dóna accés a jugar la Lli-ga Catalana–, de manera que unany més els del Baix Nord podrancompetir a la màxima categoriade l’handbol català juvenil.

La fase final es va disputar ennomés tres dies, entre els dies 11i 13 de setembre. El CH Sant Es-

teve va iniciar la competició el dia11 amb un empat (26-26) al pa-velló de l’OAR de Sabadell, undels clubs que millor treballen lescategories inferiors.

El tercer partit va ser contral’AEH Les Franqueses. A priori elCH Sant Esteve tenia la classifi-cació a l’abast, en un partit acasa i sense res en joc pels valle-sans, però els franquesins vanplantar cara fins al final. Un gol deSergi Ureña en els darrers segonsva certificar la victòria i l’accés ala Lliga Catalana.

El documental ‘Paddling to Alaska’ arriba a Olesa

OLESA4L’estiu de 2014, el tarra-goní Raimon Puig va decidir por-tar la seva passió, anar en caiac, allímit, i va emprendre un viatge desde Vancouver, a l’oest del Canadà,fins al Parc Natural de Glacier Bay,al nord de Juneau, a Alaska.

Aquesta odissea, però, ha que-dat filmada en un documental de60 minuts que porta per títol

Paddling to Alaska, i que es pro-jectarà a l’Auditori de la Casa de laCultura d’Olesa dijous de la set-mana que ve a partir de dos quartsde vuit del vespre.

Aquesta projecció s’emmarcaen els actes del 35è aniversari delCentre Muntanyenc i de Recer-ques Olesà. L’accés a l’auditori seràgratuït per a tothom.

El cap de setmana passat va sermolt especial per al Club Sala 5Martorell.

Per una banda, dissabte pas-sat el primer equip va començarla lliga de la millor manera pos-sible, amb un triomf de prestigicontra l’AE Bellsport al semprecomplicat Pavelló Municipal Ser-gio Manzano de Bellvitge (3-5).

Va ser un partit vibrant, en elqual els del Baix Nord semprevan tenir la iniciativa en el mar-cador, però que no es va decidirfins als moments finals, quan amenys d’un minut per al final delpartit els martorellencs van sen-tenciar aprofitant que els ribe-rencs atacaven sense porter.

A més, diumenge passat elclub va celebrar la tradicional jor-nada de presentació de tots elsequips al Pavelló Esportiu Mu-nicipal. L’alcalde Xavier Fono-llosa i diferents representants

municipals van participar enl’acte i van desitjar sort a tots elsequips del club.

La jornada festiva va acabaramb un partit amistós del primerequip contra el Club NatacióSabadell que també va acabaramb victòria dels martorellencsper 5 a 4. Tot seguit, jugadors i

directius van compartir un dinarde germanor.

EL MONTCADA, SEGÜENT RIVALUn cop superada la primera set-mana de competició, el Sala 5 jatreballa en el pròxim partit. Elsdel Baix Nord es veuran les carescontra el FS Montcada.

Els jugadors escalfen abans de l’últim partit. Foto: Sala 5 Martorelll

El sènior del Sala 5 Martorellarrenca el curs amb una victòria

Martorell | Israel Núñez, campió mundial de BTTEl veterà ciclista martorellenc Israel Núñez es va proclamar campiómundial de BTT en la categoria Màster 35-39 a Vallnord, Andorra.

L’esportista va completar els 21 quilòmetres del recorregut en 1 hora15 minuts i 21 segons, per davant de Laurent Spiesser i Fred Frech.

RedaccióMARTORELL

| 16 línianord.cat 16 setembre 2015 Pròxima edició: 7 d’octubre