Entrevista a Xavier FonollosaAlcalde de Martorell

pàgs 6 i 7

“El Baix Llobregat és un pèl artificial, nomésens uneix una autovia

i un riu. Volem una comarca al nord”

redacció: 93 458 87 80 - continguts@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 429 517 - publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Sant Andreu pàg 9

Dracs i éssers mitològicsde la mà de Pep Lópezal Teatre Núria Espert

Igualtat pàg 3

La taxa d’atur femenina a la comarca supera envuit punts la masculina

Montserrat pàg 14

Vist per sentència el judicials anarquistes acusats devoler atemptar al temple

Comerç pàg 14

Olesa obre el concurs perconcedir parades del mercat

Esports pàg 15

El Baix Nord serà clau enla darrera etapa de la Volta

Esparreguera i Olesa viuenl’efervescència de La Passió

Les representacions encaren el final de Setmana Santa amb optimisme després dels primers èxits de públic pàgs 10 i 11

Opinió pàg 4

Oriol Junqueras, vicepresidentdel Govern: ‘La injusta realitatde l’economia catalana’

línianordbaix llobregat linianord.cat · 23/3/2016 · Núm. 33 · Difusió controlada per OJD-PGD: 10.025 exemplars mensuals

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517| 2 línianord.cat 23 març 2016

3 | línianord.cat23 març 2016Reportatge

» El Consell de Dones denuncia que aquestes pateixen injustícies en l’àmbit laboral “pel sol fet de ser-ho” » Des del 2008, la taxa d’atur femenina a la comarca ha crescut i ja supera en vuit punts la dels homes

La consellera de Dones, Vicky Castellanos (segona per la dreta), ha iniciat una ronda de trobades amb regidors d’Igualtat dels ajuntaments de la comarca. Fotos: CC i arxiu

La (des)igualtat laboral

El mes de març –i en concret el dia8– és el de la dona treballadora.Una commemoració que, teninten compte les estadístiques delmercat laboral a la comarca, ésmés necessària que mai. I és queles últimes dades de l’atur, que fanreferència al mes de febrer, de-mostren que, dels 54.350 aturatsal Baix Llobregat, 29.681 són do-nes i 24.669 són homes: una di-ferència de més de 5.000.

Aquesta escletxa s’ha anateixamplant en els últims mesos,ja no només a la comarca, sinó atot Catalunya. Un fet que, segonsel secretari general del Departa-ment de Treball, Josep Ginesta,porta a pensar que no s’estàavançant en la part “qualitativa”

del mercat de treball. Un cop d’ullen les dades permet descriure mi-llor la situació d’inferioritat de ladona respecte de l’home. Del’últim estudi del Consell de Do-nes del Baix Llobregat –depenentdel Consell Comarcal–, no nomésse’n desprèn que hi ha més donesque homes desocupades, sinótambé que aquesta dinàmicas’intensifica a mesura que l’edataugmenta. En aquest sentit, l’es-tudi permet, segons l’ens, “pren-dre consciència de les injustíciesque les dones pateixen pel sol fetde ser-ho”.

UN PROBLEMA A L’ALÇADes de l’any 2008, el percentat-ge de dones aturades no només hacrescut, sinó que ha superat ambescreix el dels homes. Si fa vuitanys la taxa d’atur era del 51% en-tre els homes i del 49% en les do-nes, ara la balança s’ha decantat

cap al cantó femení: 46 a 54. “ElBaix és un reflex del que està pas-sant a la resta de l’Estat”, explicaVictoria Corbacho, responsabled’Igualtat d’UGT a la comarca.

Si s’analitzen les dades peredat, el panorama encara és mésnegatiu per a les dones, ja que elpercentatge d’aturades augmentaen la població més envellida: sientre les menors de 20 anys lataxa d’atur és del 20%, entre lesdones majors de 55 arriba al58%. I a això se li suma que mésde la meitat de les aturades ma-jors de 45 anys fa més d’un anyque busquen feina. Aquest fe-nomen, segons posen de mani-fest des de CCOO, provoca que elrisc de caure en la pobresa “afec-ti més les dones”.

Per tal de pal·liar la situació,des del Consell de Dones es tre-balla “per un canvi profund de va-lors en tots els estaments so-

cials”. De fet, la consellera del ram,Vicky Castellanos, està fent tro-bades amb els regidors d’Igualtatdels consistoris del Baix per “de-finir de manera conjunta les líniesestratègiques a desenvolupar enels pròxims anys” per combatre ladesigualtat i “reforçar la col·la-boració entre les institucions”.

XIFRES PER MUNICIPISTal com indica l’estudi, Castellví deRosanes és el poble de la comar-ca que té un percentatge més grande dones aturades: un 62%. Percontra, Cornellà registra la xiframés baixa, 49%, seguit de Marto-rell, amb el 51,5%. Sant Just, per laseva banda, acumula un atur fe-mení del 54%, sent el sisè quemenys en té. Esplugues és la vui-tena d’aquesta classificació amb el54,3%, mentre que a Sant Joan laxifra supera el 55%. Tanmateix, pelque fa als nous contractes, Sant

Joan és un dels quatre municipisdel Baix on les dones n’han signatmés que els homes –un 52,2% alseu favor–, tot i que més de la mei-tat són temporals. En aquest ràn-quing, Abrera ocupa la darrera pla-ça, on només un 24% dels con-tractes són de dones.

Amb tot, un conjunt de dadesque mostren que el camí cap a laigualtat laboral serà llarg. Enaquest sentit, Corbacho assen-yala que és indispensable “trencarestereotips i rols des de l’escola” icritica els “problemes” de conci-liació familiar que pateixen mol-tes dones, les quals, afegeix, “es-tan millor preparades però ocupenllocs de feina pitjors que els ho-mes”. I, sobretot, en el que coin-cideixen tant des d’UGT com desde CCOO és en demanar que laGeneralitat desenvolupi la Lleid’Igualtat. Una igualtat que, demoment, sembla una quimera.

F.J. RodríguezB. LLOBREGAT

| 4Opiniólínianord.cat 23 març 2016

publicitat 686 429 517línianord.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Nord no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: continguts@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: B 6618-2015

amb el suport de:Difusió controlada

10.025 exemplars mensuals

4Ja són aquíper Jordi Lleal

Amb motiu del procés de reor-ganització de l’exèrcit de terraespanyol, la base militar delBruc de Barcelona i el campa-ment de Sant Climent de Ses-cebes passaran a formar partde la brigada Aragón I, ambbase al quarter general de Sa-ragossa. Això serveix per des-plaçar a Sant Climent de Ses-cebes un centenar de tancs ivehicles cuirassats de transportde tropes.

És una casualitat? El tempspotser ens ho deixarà clar. Ja hoveurem. Aquests fets es podenmirar des de dues perspectives:la negativa és que és una ame-naça per als catalans i la posi-tiva és que els podrem recupe-rar com a màquines per al’exèrcit català, que quan nego-ciem els actius i els passius al’hora de la nostra independèn-cia ens quedaríem com a pe-nyora del deute espanyol amb

Catalunya i, si de cas, com a po-ble pacifista que som els po-dríem vendre com a ferralla perfondre’ls i fer-ne acer per a es-tructures d’edificis per als sensesostre i recuperar uns calerons.

Encara que quedi mala-ment, podríem fer com aquellsapastre militarot exclamant:“Expropiense!”. Preparem-nos,doncs, que si arriba el moment,el govern espanyol es posa fla-menc i fa sortir els tancs, hau-rem de canviar de punt de vistai, en lloc de mirar cap a la Dia-gonal, com s’ha dit des de sem-pre, ara tocarà girar la vista capa la Meridiana per veure comentren les forces “dissuasives”.Ai las, quina por! No em toca lacamisa a la pell. Tenim al da-vant un exèrcit que no ha gua-nyat mai una guerra exterior.Només ha vençut quan ha es-clafat els seus conciutadans.Quina glòria més escarransida!

Tribuna

Vivim un moment extrema-dament difícil per a bona partde la societat catalana, coms'ha fet notar aquests dies alParlament de Catalunya durantel debat monogràfic sobre lapobresa. La demografia, lesconseqüències de la llarga cri-si econòmica i el convuls con-text polític i econòmic mundialestan posant en perill els me-canismes socials de redistri-bució que ajuden a esmorteir laduresa d'una crisi que ha fetmolt mal a desenes de milersde famílies.

Una realitat dura, doncs,que esdevé encara més injustaquan es posa de manifest quela societat catalana és capaç degenerar recursos suficients perfer front a totes aquestes ne-cessitats socials però, en can-vi, no en pot disposar per im-plementar les solucions. Unfet que explica bona part d’a-questa contradicció entre dis-posar d’una economia que pre-senta símptomes molt positius–per sobre de la mitjana euro-pea– i, en canvi, unes defi-ciències socials terribles. Perposar només alguns exemples,el 2015 l’economia catalana vacréixer un 3,4%, l’incrementmés alt de l’última dècada. I eldarrer trimestre de l’any, elritme de creixement va ser del4,1%. A més, la reducció de l’a-tur del passat mes de febrer haestat la més important delsdarrers 20 anys en un mes defebrer. I, això, en bona part, ésgràcies a la gran capacitat ex-

portadora de l’economia cata-lana, a l’increment de la re-captació provinent del turismei a la captació d’inversió estra-ngera. I, al costat de tot això, elmotor d’aquest dinamisme éstambé provocat per l’incre-ment de la demanda interna,malgrat les dificultats de les fa-mílies. És a dir, la despesa quefan els mateixos ciutadans.

Tot i aquest context positiu,els nivells d’atur continuensent altíssims, tenim població

ocupada, que malgrat estar-ho, rep una retribució per sotadel llindar de la pobresa, tenimun atur juvenil vergonyós, si-tuacions de falsos autònoms opersones aturades de llargadurada amb unes perspectivesmolt complicades. I malgratgenerar els recursos, no po-dem disposar-ne, entre d’al-tres qüestions, pel conegut dè-ficit fiscal, per la manca d’unahisenda pròpia que ens permetipoder lluitar amb eficàcia con-tra el frau fiscal o per les nom-broses dificultats que posa l’Es-

tat perquè ens en sortim. Enaquest sentit, l’Estat espanyolens deixa diners, que s’han re-captat a Catalunya, cobrant-nosun interès 16 vegades superioral que el Banc Central Europeuli presta a ell. Una estratègiaque suposa per a l’economia ca-talana un cost de 380 milionsd’euros en interessos, més delque costa el Pla de Xoc Social.A més, ha recorregut qualsevolintent d’aconseguir nous in-gressos amb l’aplicació de no-ves taxes, ha incomplert siste-màticament el pagament de lallei de dependència, la disposi-ció addicional tercera o no volfer efectiu el pagament de 1.400milions d’euros fins a juliold’aquest any de la liquidació de2014, quan és un deute reco-negut pel mateix Estat.

Mentrestant, hem de segu-ir treballant, amb el ferm com-promís de blindar tota la des-pesa social i implementar unpla de xoc que ajudi a esmor-teir aquesta dura realitat quecal plasmar en els nous pres-supostos. Reduir la taxa d’aturi la precarietat laboral i im-pulsar la creació de llocs de tre-ball de qualitat és la millor ga-rantia per fer que el creixementexistent sigui sostingut. Men-tre no disposem d'un Estat alnostre servei haurem d'opti-mitzar els recursos dels qualsdisposem, sempre insuficients,i per això mateix sempre, in-excusablement, al servei de lamajoria i ajudant els que mésho necessiten a sortir-se'n.

L’Estat espanyol ens

deixa diners que s’han

recaptat a Catalunya

cobrant-nos un interès

que ens costa més que

el Pla de Xoc Social

Un diari participatiu

per Oriol Junqueras, vicepresident del Govern de Catalunya

4La injusta realitat de l’economia catalana

Actualitat a la xarxa

#NousTemps#FotografiaDEstat #TornaElTerror

@Spindoctors_cat: Dels creadors d'Estruc-tures d'Estat arriba... Fotografies d'Estat:Carles Puigdemont rep Matteo Renzi al'aeroport. #compol.

@omnium: Condemnem els atemptats a#Brussel·les i refermem el nostre compro-mís amb la pau i la solució política delsconflictes arreu del món.

@nytimesES: "Podemos estar hoy en de-sacuerdo sobre temas en los que estare-mos de acuerdo mañana": Barack Obamaa Raúl Castro.

5 | Agenda Nacional línianord.cat23 març 2016

Ja fa un parell de mesos que el “Govern dela postautonomia i la preindependència”, talcom l’anomena el president de la Genera-litat, Carles Puigdemont, va prendre pos-sessió. Seixanta dies i escaig que han evi-denciat que el camí de la “desconnexió” –unaltre terme que ha fet fortuna en el vocabulariindependentista– serà dur. De fet, i com java sent costum, aquestes primeres setma-nes del mandat han estat marcades, bàsi-cament, per l’estira-i-arronsa jurídic. Eldebat polític, que és el que se suposa que hau-ria d’imperar en aquests moments, segueixrelegat en un segon terme, a l’ombra dels re-cursos, dels tripijocs jurídics i de l’omni-present Tribunal Constitucional (TC).

Probablement per això, per aquesta pi-cabaralla jurídica permanent, són molts elsciutadans –tant els que van votar partits in-dependentistes com els que van optar peraltres forces– que desconeixen els passosque Junts pel Sí i la CUP han pactat per ferpossible un Estat català independent. Un fullde ruta que tot just ara s’ha començat a des-plegar amb l’impuls de les ponències de leslleis de transitorietat jurídica, de la SeguretatSocial i de la Hisenda pròpia –la del procésconstituent es deixa per més endavant– i

la comissió del procés constituent –ja re-correguda al TC–. Aquestes són les prime-res accions d’un pla que ha de permetre arri-bar, segons els seus impulsors, a la inde-pendència d’una manera “segura” i més omenys ràpida. I és que sembla que els 18 me-sos dels quals es parlava a l’inici han deixatde ser prioritaris. Ara s’opta per no cenyir-se excessivament en un compte enrere quemolts veuen més perjudicial que altra cosa.

Amb tot, i un cop les ponències de les lleisde “desconnexió” han tirat endavant, aixícom la comissió del procés constituent, elssegüents passos que s’han de fer són l’inicid’un procés constituent participatiu i l’im-puls de les principals estructures d’Estat, sen-se oblidar l’aplicació del pla de xoc social. Jaen una segona fase s’han d’aprovar les lleisde ruptura per procedir a convocar leseleccions constituents. D’aquestes, i per a lesquals l’objectiu de l’independentisme és tras-passar la barrera del 50% més 1 dels vots,n’ha de sortir una comissió redactora que ela-bori la nova Constitució per després ser ra-tificada en un referèndum que serveixitambé per avalar la independència.

Tot plegat si abans no s’ha pogut cele-brar un referèndum acordat amb Espanya.I és que ningú, ni el mateix Puigdemont, s’a-treveix a descartar del tot aquesta via. D’o-brir-se finalment, els passos abans descritspodrien canviar substancialment. Quedaclar que no és temps per a pronòstics.

» El Govern impulsa les ponències de les lleis de “desconnexió” i la comissió del procés constituent» Són els primers passos d’un full de ruta que ha d’acabar amb un referèndum sobre la nova Constitució

Arnau NadeuBAIX LLOBREGAT

L’hora de passar a l’acció

ECONOMIA4Més enllà del full de ruta,compartit a grans trets pels actors políticsdel procés sobiranista, hi ha una batalla quede ben segur serà determinant per a l’èxitdel mandat independentista: la de la cai-xa de la Generalitat. La de la Hisenda.

Fins fa poc força apartat dels focus me-diàtics, però no per això menys actiu, el de-partament d’Economia i Hisenda, lideratpel vicepresident Oriol Junqueras, ja ha co-mençat a posar fil a l’agulla per intentar re-flotar l’autonomia financera de la Gene-ralitat. Peticions de liquiditat a Montoro iDe Guindos a banda, l’objectiu principal acurt termini de Junqueras és esprémer almàxim les competències que ja són de laGeneralitat en aquest àmbit i que fins arano s’havien desenvolupat, probablement

per la impopularitat, per exemple, de me-sures com l’embargament. Sigui com sigui,el Govern actual vol acabar amb la cessióde l’execució i la liquidació efectiva dels pro-pis impostos de la Generalitat (un 10% delsque paguem els catalans), un servei pel quall’any passat es van haver d’abonar 10 mi-lions al Ministeri d’Hisenda espanyol i 25més als registradors de la propietat.

Passar a assumir directament aques-tes funcions –cosa que ja s’ha començata fer– i aconseguir així tenir totes les com-petències ja reconegudes efectivamentdesplegades és el primer i indispensablepas perquè quan arribi el moment –si fi-nalment arriba– es pugui assumir la ges-tió dels impostos massius: IVA, IRPF, So-cietats... La mare dels ous.

La batalla de la Hisenda

| 6 línianord.cat 23 març 2016 Entrevista

Xavier FonollosaAlcalde de Martorell

“No hi ha cap poble que en tan poc tempss’hagi transformat tant com Martorell”

Durant la darrera entrevistaa Línia Nord, just abans deles eleccions municipals,

vostè va prometre “transformarper millorar” la ciutat. Gairebé unany després, en quin sentit s’hatransformat Martorell?“Transformar per millorar” no ésun objectiu a curt termini: és unamàxima. He estat vuit anys regi-dor amb responsabilitats i no hiha cap poble a la comarca queen tan poc temps s’hagi transfor-mat tant com ho ha fet Martorell.I puc fer el catàleg.

Endavant.La conversió de cinc quilòmetresde l’antiga N-II en un passeigurbà, la millora de totes les pla-ces ubicades al barri de BuenosAires, la construcció del CentreIntegral d’Esports Salut, les ins-tal·lacions esportives del Torrentde Llops... Tot això ho hem fet enels darrers anys i, en l’últim, hemposat les bases per continuartransformant la ciutat.

Com?Farem tot un seguit d’actuacionsprioritàries a la via pública, comara a l’avinguda de Montserrat,que l’hem de recuperar com apasseig, i a molts altres carrersque hem de reurbanitzar.

En aquella entrevista també vaproposar “continuïtat” amb lamanera de fer de l’exalcaldeSalvador Esteve. És curiós, per-què aquesta és la principal crí-tica que li fa l’oposició.Em poden fer la crítica que vul-guin, però vull recordar que vamguanyar les eleccions municipalsper vuitena vegada consecutiva.La tasca de l’exalcalde Esteve haestat impecable i ara nosaltrestenim una part de continuïtat,

una d’evolució i una altra de pro-grés. Els que ens han de dir siestem encertats o no són els ciu-tadans, no els partits de l’oposició.I com que tenim la confiança ma-joritària dels veïns de Martorell,farem allò que vam prometre a leseleccions: transformar la ciutatper millorar-la.

Una altra de les crítiques de l’o-posició és la suposada manca detransparència del govern muni-cipal, especialment pel que fa al’elaboració dels pressupostos.Què hi té a dir?Digui’m un govern municipal alqual l’oposició no l’acusi d’això.

...És un recurs tan esgotat que cauper si mateix. Si vostè entra a lanostra pàgina web veurà que hiha el portal de la transparència,amb tots i cadascun dels puntsque exigeix la llei. Tota la informa-ció municipal és pública.

Parlant de l’oposició, ara ja ningúrecorda que el seu actual soci degovern, ERC, va estar a punt depactar-hi. Això ho deu dir l’oposició.

Els republicans van considerarl’opció de pactar amb les es-querres. Van signar un acord amb nosal-tres només, que és amb qui go-vernen. Ara bé, que hi havia trespartits que, amb l’ajuda d’ERC, vo-

lien desbancar aquell que haviaguanyat les eleccions de maneraclara i en tots els col·legis electo-rals de la ciutat, sí, però no van re-eixir. ERC va atendre tothom, comés normal, però va optar per allòque s’avenia més amb el seu pro-grama electoral, el qual és molt si-milar al nostre.

Com descriu la seva relació ambla formació republicana?És una relació bona i fructífera.

El seu acord amb ERC, el Pactede Progrés, establia com un delsprincipals objectius la lluita con-tra la desocupació. Però en elsúltims nou mesos la taxa d’aturha pujat tres punts i és de lesmés altes de la comarca.L’atur, malauradament, no depènde l’administració local. El que síque podem fer és incentivar l’es-tabliment d’empreses a la ciutatperquè generin ocupació. Tenimun teixit industrial i econòmicmolt potent, però en momentsde crisi patim més. Però quan esgenera ocupació se’n crea moltamés a Martorell que a cap altremunicipi del Baix. Aquesta és unadada que no recull l’Observatoricomarcal i ho hauria de fer. Amés, som el poble amb més llocsde treball per càpita. Això ho vol-drien tots els ajuntaments i nos-altres ho tenim.

És una dada positiva, efectiva-ment, com també ho són els3.300 milions d’euros d’inversióque Volkswagen ja ha confirmata Seat. De ben segur que això potser un revulsiu per generar feina.Segur. És un algoritme senzill: ge-nerar activitat econòmica és igual

Text: F. Javier RodríguezFotografia: Neus Marmol

“Quan es genera

ocupació, se’n crea

molta més a

Martorell que a cap

altre municipi”

“Tenim una part

de continuïtat amb

l’exalcalde Esteve,

però també

d’evolució i progrés”

7 | línianord.cat23 març 2016Entrevista

a generar ocupació. La gent tre-balla a les empreses, majoritària-ment. Per tant, hem d’incentivar lageneració d’activitat econòmicaaquí i a la Xina popular, com diriaaquell.

Com és la seva relació i la de l’A-juntament amb Seat?Excel·lent. Sempre hi ha hagutuna gran relació i ara s’estrenyperquè el nou president és ita-lià –Luca de Meo–. Fins ara elspresidents de l’empresa eren nòr-dics, però ara és llatí. Les condi-cions d’Espanya i d’Itàlia sónsemblants i ell està més al correntde la situació social.

La inversió de Volkswagen és perals pròxims cinc anys. Quines sónles perspectives més enllà d’a-quest termini?Martorell és la capital de l’auto-moció, un sector que mou l’eco-nomia de la zona i de mitjaCatalunya. De moment, les pers-pectives que tenim són bones, toti que estem en crisi.

De fet, el conseller d’Empresa,Jordi Baiget, va assegurar du-rant la seva darrera visita a laciutat que Martorell “està esde-venint el gran pol de l’automo-ció del sud d’Europa”.És cert. No hi ha cap municipi o cap

zona que tingui una representaciótan gran d’una empresa. Seat ésl’única fàbrica de l’Estat que fa totel procés sencer: des del dissenydel cotxe fins a la producció final. I,a més, Seat és la fàbrica més gran imés moderna de l’Estat espanyol iuna de les més importants de totel grup Volkswagen. Que seguei-

xin invertint a Seat és molt positiui, de fet, el conseller Baiget va venira l’acte de llançament d’una novainversió a l’empresa: el nou centrede rehabilitació per als treballa-dors. Si Seat va bé, l’economia dela zona anirà bé.

Creu que hi ha una excessivadependència de Seat?No és una dependència, és unarealitat. Seat és un motor econò-mic, ja que darrere seu hi ha totala indústria auxiliar, de compo-nents i serveis.

Certament, la indústria és unactiu de la ciutat. Fa poc es co-neixia que el 75% dels veïnsviuen a Martorell per motius la-borals, però que només el 12%tenen estudis universitaris, quanla mitjana catalana és del 19%. Elpreocupa aquesta dada?Com a alcalde m’agradaria que hihagués un índex més alt d’estu-dis universitaris, perquè això voldir coneixement, cultura i un ni-vell de cohesió social probable-ment més alt, tot i que el nostreja és important. Martorell és unpoble de treballadors, no somSant Cugat ni Matadepera. Somun poble industrial i tenim la gentque tenim.

El que sí que el preocupa són els“dèficits” de l’Hospital de SantJoan de Déu. A principis de mesva transmetre el seu neguit a di-putats de Junts pel Sí (JxSí). Vaobtenir algun compromís?Que des del grup parlamentari deJxSí treballaran perquè des de laconselleria de Salut hi hagi unaresposta positiva a les nostres de-mandes.

Quines són exactament?Reduir les llistes d’espera, tot i queestem fent esforços importantsen aquest sentit i, de fet, les hemreduïdes. Però tota l’activitat de

més no ve finançada pel ServeiCatalà de la Salut i això és un dèfi-cit que nota l’hospital. Hi ha altrescentres sanitaris on passen cosessimilars, però volem que es reco-negui la realitat d’un hospital dereferència per a més de 160.000habitants.

L’hospital és un dels pilars delBaix Llobregat Nord. En ante-riors entrevistes, ha vist ambbons ulls la creació d’una novacomarca autònoma al nord del’actual. S’ha fet alguna cosa alrespecte darrerament?En l’anterior mandat vam dema-nar que la Llei de governs localsrecollís la possibilitat de reconèi-xer una nova comarca, que seriael Baix Llobregat Nord o Montser-ratí i que abraçaria la zona nordde l’actual i alguna part de l’Anoia.Però aquesta llei ha quedat atu-rada. Estem esperant perquè estramiti de nou.

I aleshores?Des de Martorell capitanejaremaquesta reivindicació, perquè en-tenem que el Baix Llobregat és unpèl artificial perquè només ensuneix una autovia i un riu. La nos-tra realitat no té res a veure niamb la zona centre ni amb la zonadel Delta.

Parlem ara de l’agenda nacio-nal. L’expresident Mas va reco-nèixer fa poc que cal aglutinarmés persones a favor de la in-dependència perquè “no sónsuficients” ara per ara.El que defensem és que la sobi-rania nacional recau en el poblede Catalunya. Volem el referèn-dum i, de fet, les dues opcionssobiranistes al Congrés diuenque donaran suport a aquellesforces que ens assegurin unaconsulta. El que diu el presidentMas és que cal eixamplar lamassa social que estaria d’acordamb la llibertat nacional de Cata-lunya, un país molt plural i divers,per si s’acaba celebrant el refe-rèndum.

Què es pot fer a zones com elBaix Llobregat Nord per contri-buir-hi, tenint en compte lesseves especificitats socials?He de dir que no crec massa en fer

un discurs diferent depenent dela zona on estàs. La força de l’ar-gument és molt gran: tenim dretels catalans a triar el nostre futurpolític? Això és igual i serveix tantper al Baix Llobregat Nord comper a Osona o la Garrotxa, perposar alguns exemples.

Li preguntava perquè les dinà-miques són diferents a cada co-marca.No dic que no hi hagi algunspunts estratègics diferents, peròel missatge ha de ser igual. No enpots tenir un de diferent a la Valld’Aran o al Delta de l’Ebre. Ha deser exactament el mateix perquèels arguments són sòlids. Nomésvolem que la nostra gent visquimillor. Això és tot.

Vostè és independentista?A mi no m’agrada aquest termecom a tal. Jo sóc sobiranista, per-què crec que els catalans tenimdret a triar el nostre futur. I consi-dero que el millor per al nostrepaís és que ens deixin fer a nosal-tres sols. Que això vol dir anar capa un estat propi? Doncs endavant.Però cal explicar-ho amb moltapedagogia i amb més temps, per-què això no es farà d’aquí a unquart d’hora.

Creu que potser es vol anar massade pressa?Si ens donem una mica més detemps, potser aconseguirem unampli consens. No ha de ser unacosa obsessiva: ha d’entrar demanera natural. De vegades pot-ser hem volgut marcar ritmesque poden generar confusióentre la gent. No ens hem d’ata-balar i hem de tenir un pas ferm.I jo dic que els catalans seremallò que majoritàriament vul-guem ser, independentment delque passi fora d’aquí.

“Sóc sobiranista: crec

que hem de poder

triar el nostre futur.

No m’agrada el terme

independentista”

“Martorell és

un municipi de

treballadors, no

som Sant Cugat

ni Matadepera”

– L’oposició critica una suposada manca de transparència del govern municipal, sobretot pel que fa a l’elaboració dels pressupostos. Què hi té a dir?

– Digui’m un govern municipal al qual l’oposició no l’acusi d’això.

– ...

– És un recurs tan esgotat que cau per si mateix.

Martorell| 8

línianord.cat 23 març 2016

Es posa en marxa la primerallançadora d’ocupació juvenilOCUPACIÓ4La primera llan-çadora d’ocupació de Martorellja està en marxa. Aquest mes jaha començat a funcionar. Estàadreçada als joves de la co-marca d’entre 18 i 29 anys quees trobin a l’atur. En el cas deles dones, l’edat s’allarga fins als34 anys.

En total, hi participen 25 jo-ves, els quals han estat selec-cionats pels organitzadors.Aquests compten amb un co-ordinador o coach, el qual elsassessora sobre com millorar laseva ocupabilitat, entre altres

aspectes entorn de la vida la-boral. Alguns d’aquests aspec-tes són també la intel·ligènciaemocional, les dinàmiques decomunicació, l’establiment d’u-na marca personal i la recercade feina a través de les eines 2.0.També s’ofereixen sessions perpracticar com fer una entrevis-ta personal de feina i per ela-borar mapes d’ocupabilitat pera cada persona. A més, es pro-gramen diverses visites a em-preses de la zona i està previstorganitzar reunions amb em-prenedors de la comarca.

Seat crearà un centre derehabilitació per als empleatsEMPRESA4Els treballadors de laplanta de Seat de Martorellcomptaran amb un centre de re-habilitació sanitària a partir de fi-nals d’aquest any, segons ha in-format recentment la companyiaautomobilística.

El nou centre, que tindrà uncost de tres milions d’euros, ofe-rirà serveis de medicina preven-tiva, assistencial i de rehabilitacióper als empleats. Fa uns dies es vacelebrar l’acte de col·locació de la

primera pedra, en el qual va par-ticipar el conseller d’Empresa iConeixement de la Generalitat,Jordi Baiget, i el vicepresident deRecursos Humans de Seat, XavierRos. El nou centre de rehabilita-ció i atenció sanitària de Seat tin-drà una superfície de 1.300 me-tres quadrats i comptarà amb di-versos espais polivalents per al fit-ness i la rehabilitació, inspirats enels centres d’entrenament delsmarines nord-americans.

Llengua | Comencen nous cursos de catalàEl Servei Local de Català ha ofert nous cursos de català per al tercer

trimestre del curs. Les inscripcions es van poder fer del 14 al 18 demarç i hi ha diversos nivells, des del Bàsic 1 al de Suficiència 3. Els aturats i les famílies nombroses han gaudit de descomptes.

Des del passat divendres 11 demarç el Centre d’Interpretaciódel Patrimoni Històric La Ca-serna acull l’exposició AgustíCentelles, Memòries d’un fotò-graf. La mostra fa un recorregutper la trajectòria de l’emblemà-tic fotoperiodista i recull, a mésde fotografies, dietaris i altres ob-jectes personals de l’autor.

Agustí Centelles va captarimatges quotidianes durant laRepública, la Guerra Civil i l’exili.“La mostra permet fer memòriahistòrica i parlar de la Guerra Ci-vil, quelcom tan poc habitual ales escoles”, va destacar el fill delfotoperiodista, Sergi Centelles.“Aquí hi ha imatges del Frontd’Aragó, del 19 de juliol i de l’e-xili a Argelers i al camp de con-centració de Bram”, va afegir.

De fet, les imatges del campde concentració de Bram sónmolt rellevants, ja que ha estat“l’únic cas de fotògraf que, sentintern d’un camp de concentra-ció, ha arribat a fer-ne un repor-tatge fotogràfic durant vuit me-sos”, va remarcar Sergi Centelles,el qual ha produït l’exposiciójuntament amb el nét del fotò-graf, que també es diu Agustí.

El regidor de Cultura de l’A-juntament de Martorell, SergiCorral, va agrair al Sergi i a l'A-gustí Centelles les facilitats do-nades per portar fins a Martorellun recull d'aquestes caracterís-tiques, i va lloar el fotoperiodis-ta. “És una sort que en aquellaèpoca hi hagués algú tan valentper posar-se en perill i reproduirdures escenes”, va afirmar.

La mostra ha estat produïda pel fill i el nét de Centelles. Foto: Ajuntament

Martorell homenatja AgustíCentelles amb una mostra» L’exposició històrica recull fotografies de la Guerra Civil

i de camps de concentració com el d’Argelers o el de Bram

RedaccióMARTORELL

Els Motards celebren dos anysamb una festa a Ca n’Oliveras

ANIVERSARI4Motards Marto-rell, associació que va néixer apartir de la desapareguda seccióEls Mussols de l'Associació deMotos Clàssiques i Antigues deMartorell (AMCAM), va celebraraquest diumenge passat al re-cinte firal de Ca n'Oliveras unafesta per commemorar el seu se-gon aniversari.

L'alcalde Xavier Fonollosa, iel regidor de Serveis Urbans,Via Pública, Mobilitat i AfersInterdepartamentals, Lluís Es-teve, van assistir a la cita, que vacomptar amb un esmorzar po-

pular, marxandatge, espectaclecountry i un homenatge als mo-toristes accidentats.

Els Mussols de l'AMCAM,secció que aplegava motos mo-dernes, es va dissoldre fa tresanys. Ara en fa dos que algunsdels seus membres van fundarl'associació Motards Martorellamb la mateixa essència. “Ungrup d'amics apassionat per lesmotos, per la sensació de lli-bertat i de pertinença al paisat-ge que aquestes transmeten”, vadescriure l’associació el seu pre-sident, Pep Solà.

Foto de família de l’associació. Foto: Ajuntament

9 |

Sant Andreu de la Barcalínianord.cat 23 març 2016

El Teatre Núria Espert va acollirla cita anual de la conferència so-bre l’estat de la ciutat el passat dia11. L’alcalde Enric Llorca va serl’encarregat d’exposar la situaciódel municipi en el present i par-lar sobre les fites futures. L’acteva ser conduït pel periodista deLa Vanguardia, David Guerrero.

Durant la jornada Llorca vaanunciar nous plans d’ocupació“per generar llocs de treball almunicipi”, amb els quals, se-gons va dir, “es podrà contractarun centenar de persones o bécontinuar subvencionant la con-tractació de joves per part de lesempreses”. Una altra prioritat del’alcalde és facilitar l’accés al’habitatge i va remarcar que elconsistori està treballant per cre-ar un parc d'habitatges proce-

dents d'entitats bancàries, parti-culars i administracions.

Llorca també va dir que volmillorar les zones industrials i ferempreses més competitives i vafer menció al paper que jugaSant Andreu a la zona nord delBaix Llobregat. Segons l’alcalde,“la ciutat s'ha convertit en la lo-comotora del Baix nord”.

EL ‘WHATSAPP’ DE L’ALCALDEA més, l’alcalde ha fet èmfasi enla posada en marxa de processosde participació ciutadana. Enaquest sentit, fa uns dies va ferpúblic un telèfon (629707306)perquè els ciutadans puguin en-viar consultes i comentaris viaWhatsapp, a més de funcionarcom a canal per enviar notícies.

L’alcalde durant la conferència. Foto: Ajuntament

Llorca: “Sant Andreu és la locomotora del Baix Nord”

» L’alcalde repassa la situació i les fites del municipi en diferents àmbits a la conferència sobre l’estat de la ciutat

El consistori reclama al Governun deute d’1,3 milions d’eurosDEMANDA4L’Ajuntament hareclamat recentment un deuted’1,3 milions d’euros a la Gene-ralitat. Segons ha informat elconsistori, aquests “són els di-ners que el Govern deu per di-ferents conceptes al municipides de fa anys”.

El consistori assegura quefa temps que avança diners en di-versos projectes a la ciutat quesón competència de la Genera-litat, la qual “va deixar de pagarargumentant problemes econò-mics”, expliquen fonts munici-pals. Així, actuacions com l’escolade música, la posada en marxade polítiques de formació ocu-

pacional i la despesa en matèriade serveis socials han estat sub-vencionades per l’Ajuntament.

Per aquest motiu, l’alcaldeEnric Llorca ha demanat a la Ge-neralitat que “cada administra-ció es faci càrrec del seu deute”.També ha recordat que l’Ajun-tament fa front als pagaments“amb puntualitat”, “a diferènciadel que fa la Generalitat”.

“L’Ajuntament no condicio-na el pagament als seus treba-lladors al cobrament d’aquestdeute”, afegeix Llorca. L’alcalde,a més, ha destacat que “la crisiafecta a totes les administra-cions per igual”.

CULTURA4El pròxim dissabte16 d’abril Pep López oferirà l’es-pectacle infantil Per terra dedracs al Teatre Núria Espert. L’o-bra, en forma de concert inter-actiu, tindrà lloc a les sis de la tar-da i comptarà amb diversos for-mats audiovisuals per tal d’en-dinsar a l’espectador en l’at-mosfera de la narració.

La història que narrarà, can-tarà i acompanyarà amb músicaPep López gira entorn de laMartina i en Dídac. Són dos

nens que troben un llibre i con-juntament decideixen esbrinarquè hi ha de cert en la històriaque narra.

El llibre que troben el Dídaci la Martina comença amb un re-lat sobre dracs i éssers mitolò-gics, el qual els protagonistes se-gueixen i els acaba portant a al-tres narracions i personatges.És el cas de la història sobre unemperador xinès que patia d'unmal de cap terrible, o la del nenque va canviar jugar amb un drac

per una videoconsola, o la d'unesperles que apareixien cada matísota el coixí, i així al llarg de totl’espectacle.

HUMOR, MÚSICA I PROJECCIONSPep López combina l’humoramb les cançons i els contes, elsquals poden ser tradicionals o bérelats del mateix autor. Durantl’espectacle hi ha projeccionsaudiovisuals que ajuden a cosirla trama i es descobreixen ins-truments musicals poc freqüents.

RedaccióSANT ANDREU DE LA BARCA

Il·lusió i màgia amb Pep López

Pep López actuarà el 16 d’abril a Sant Andreu. Foto: Teatre Núria Espert

Anècdota | Santandreuenc per accidentUna dona de 30 anys va donar a llum mentre conduïa el passat 29 de febrer per la carretera de Barcelona a l’alçada del municipi. De

seguida mare i fill van ser atesos per la Policia Local i van ser traslladatsa l’Hospital de Martorell. Tots dos es troben en bon estat de salut.

Esparreguera| 10

línianord.cat 23 març 2016

La nova temporada de La Passióha començat amb molt bon peua Esparreguera. Està havent-himolta afluència de públic i s’hanpresentat moltes novetats, in-formen els organitzadors.

Només en les dues primeresrepresentacions –la del 28 de fe-brer i el 6 de març– hi ha hagut1.400 espectadors. Segons elsorganitzadors, les vendes d’en-trades van “a molt bon ritme encomparació amb temporades an-teriors”. “Tot això fa preveure quese superarà el nombre d'espec-tadors de la temporada passada”,diuen. Les pròximes representa-cions se celebraran aquest Di-vendres Sants dia 25, el 3, 10, 16i 24 d’abril i 1 de maig.

Les novetats d’enguany sónmoltes. Una d’elles és la col·la-boració de La Passió amb l’ONGMans Unides sota el lema PassióSolidària. Amb aquest acord,

una part del preu de les entradesde l’espectacle es destinaran aprojectes de lluita contra la po-bresa de l’ONG.

A més, hi ha hagut canvis enl’espectacle en si mateix. S’haneliminat alguns requadres i sen’han afegit de nous. Per exem-ple, entre altres, s’han separat elsquadres del Complot de Judes idels Mercaders del Temple.Aquest últim es representa ara en

un dels laterals de l’escenari. Elscanvis en aquest sentit són peragilitzar el pas d’escena a escena.

També hi ha hagut modifica-cions en el repartiment. ÈricRoijals representa ara el paper deSant Pere i Maria Martín fa demare de Déu enguany.

Enguany la música de l’or-questra de la Passió seguiràacompanyada per segon any con-secutiu pels músics de la JOCPE.

Escena del guariment d’un leprós. Foto: La Passió

La forta arrencada de La Passióaugura un rècord de públic

Serveis | Milloren el centre de transformació d’EndesaEndesa ha reformat recentment el centre de transformació que té al municipi.

S’hi han instal·lat elements d’última tecnologia, de manera que fan el centre“més segur i maniobrable”. Segons ha informat l’empresa recentment, aquests

canvis “garanteixen una més ràpida resposta en cas d’eventual avaria”.

RedaccióESPARREGUERA

Les obres de remodelació deLa Plana duraran cinc mesosURBANISME4El consistori vaposar en marxa fa unes setmanesles esperades obres de reformadel barri de La Plana. A finals defebrer van començar els primerstreballs de millora en la cruïlladel carrer Pintor Fortuny ambJoan XXIII i el carrer dels Prín-ceps d’Espanya.

En aquesta primera fase, l’A-juntament explica que es condi-cionarà l’asfaltat de les zonesafectades i es milloraran les vo-reres. També es renovarà l’arbrati l’enllumenat al carrer del Pin-tor Fortuny.

Més endavant es preveu mi-llorar la zona del carrer d’ÀngelGuimerà i la plaça de la Creue-ta. S’hi renovarà la pista de bàs-quet, l’skate park i el mobiliariurbà. En total, les obres, a càrrecde Mercantil Hidràulica ObresSA, s’allargaran cinc mesos.

AFECTACIONS AL BUSAmb motiu de les obres, el ser-vei de bus urbà quedarà afectata finals d’aquest mes a les para-des de la rotonda de La Pla-na –carretera B231– en els dossentits de la marxa.

Lluís Soler torna al Teatretamb l’espectacle ‘Canigó’

TEATRE4El reconegut actor Llu-ís Soler ha tornat a l’escenari delTeatret amb Canigó. Ho ha fet enel marc de la nova edició del Fes-tival Lola en tres funcions úni-ques, que van tenir lloc els pas-sats dies 11, 12 i 13 de març.

L’espectacle ha estat dirigitper Antonio Calvo i recull un mi-

ler de versos de l’obra de JacintVerdaguer. La selecció de textosl’ha fet el mateix actor.

Canigó és un poema èpic del’any 1886 escrit per Jacint Ver-daguer en plena efervescència dela Renaixença catalana. Descriuels Pirineus a través de la figuramítica del Comte Tallaferro.

11 |

Olesa de Montserratlínianord.cat 23 març 2016

AbreraEmpresa | Abrera acull la cloenda del ‘networking’ del Baix NordEl pròxim dimarts 19 d’abril el centre polivalent d’Abrera acollirà la jornada de cloenda de la segona edició de les sessions de networking a la zona nord del Baix Llobregat. A l’acte assistiran els alcaldes i els regidors de Promoció Econòmica dels ajuntaments de Collbató, Esparreguera, Olesa, Martorell, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve. Tindrà lloc de nou del matí a dues.

Durant la matinada del passatdissabte 6 de març els veïns i veï-nes de Les Carpes van alertar ala policia de la celebració d’unafesta il·legal a Can Bros Vell, fetque va permetre els cossos de se-guretat aproximar-se a la zona iinstal·lar diversos controls.

La Policia Local i els Mossosd’Esquadra van treballar con-juntament i van situar-se a lasortida de Can Bros Vell, en di-recció a Abrera, a l’alçada de LesMates.

Allà van instal·lar-hi un con-trol, en el qual un conductor vadonar positiu en el test d’alco-holèmia i un altre va ser detingutper un delicte contra la salut pú-blica per tinença de substàn-cies estupefaents.

Els agents van col·locar un al-tre control a la sortida de CanBros Vell, en direcció a Martorell

en aquest cas, on van realitzaruna detenció per un cas molt si-milar als altres dos.

Segons la policia abrerenca,en aquest tipus de festes (raves)s’empren “equips de músicamolt potents” i “gran part delsassistents a aquests esdeveni-ments provenen de França”.

COL·LABORACIÓ VEÏNAL“Una vegada més, la col·labora-

ció ciutadana ha permès l’ac-tuació dels cossos de segure-tat”, han expressat des del con-sistori abrerenc.

Els agents locals han mostratel seu agraïment als veïns i veï-nes d’Abrera, els quals tambéhan col·laborat en altres ocasionsamb els cossos de seguretat encasos d’incivisme, com el cas deles pintades homòfobes apare-gudes al bar Zentric.

Zona de Can Bros, on es va fer la festa. Foto: Territori

La policia clausura una festa a Can Bros gràcies als veïns

RedaccióABRERA

La nova temporada de la Passiód’Olesa ha arrencat amb força iamb canvis, ja que enguany hi hahagut un nou equip de direcció,format per Oriol Garrido, LloreçSegura i Esther Vela i encapça-lat per Ignasi Campmany. Se-gons els organitzadors, la pri-mera representació va ser tot unèxit de públic, ja que van assis-tir-hi més de 1.200 espectadors.

La nova direcció ha deciditenguany eliminar el quadre de lavall de leprosos al primer acte.Un altre dels canvis destacats haestat la feminització d’algunspersonatges, com és el cas del del’àngel de l’hort. Aquest paper ésinterpretat per tres exmares deDéu: Antònia Martells, CarminaCheca i Dolors Xairó.

Pel que fa als personatges

principals, Pep Vilà encarna Je-sús; Judes és interpretat per Mi-quel Àngel Parent; Núria Rieraés la Mare de Déu; Raül Díaz iRoger Forn són Sant Pere i SantJoan; Dúnia Ascaso interpretaMaria Magdalena, i Carles Tem-poral fa de Ponç Pilat.

LES PASSIONS SUMEN FORCESLa Passió d’Olesa s’ha adherit ala Federació Catalana de Pas-sions, creada recentment ambl’objectiu de promocionar les

representacions i tradicions deSetmana Santa. És una iniciati-va que ja es va començar a ges-tar l’any 2005, amb la Passió dePassions, formada per una dot-zena d’agrupacions.

La federació agrupa sis pas-sions i té l’objectiu d’unir esfor-ços entre per fer col·laboracionsi compartir aspectes tècnics. Lespassions que en formen partsón les d’Olesa, Esparreguera,Cervera, Ulldecona, Molins deRei i Vilalba dels Arcs.

Escena de l'entrada a Jerusalem. Foto: La Passió

La Passió comença amb caresnoves i papers feminitzats

RedaccióOLESA DE MONTSERRAT

Condemnen les pintadeshomofòbes al bar Zentric

IGUALTAT4Els grups munici-pals del PSC, Alternativa d’A-brera, Abrera en Comú, ERC,CiU, Ciutadans i PP han con-demnat conjuntament les pin-tades homofòbiques aparegu-des en la persiana del bar Zentricdel municipi fa uns dies.

Els partits han emès recent-ment un comunicat amb el qualmostren la seva “solidaritat”amb les víctimes i els donen su-

port. “És la nostra tasca comba-tre tot tipus d’accions que atemp-tin contra la dignitat dels nostresciutadans i ciutadanes”, diuen.

“Rebutgem aquesta menad’actes menyspreables”, afegei-xen, “ i continuarem treballantconjuntament amb les nostresassociacions”. De fet, la denún-cia va ser impulsada per la Xar-xa d’Entitats Socials d’Abrera i hiha hagut altres casos similars.

Abrera homenatja EnricGranados amb una mostra

CULTURA4Durant dues set-manes la Casa de Cultura d’A-brera ha commemorat la figuradel cèlebre compositor EnricGranados en el centenari de laseva mort.

La mostra es va inaugurar el5 de març amb una audició depiano a càrrec de Jordi Casas(foto) i s’ha pogut visitar fins al18 de març. Granados va ser undels exponents musicals en l’è-

poca del modernisme.El músicés conegut per la seva obra pia-nística, especialment per la sui-te Goyescas (1911), en què va ba-sar també l'òpera del mateixnom. Va crear una escola depiano a Barcelona, l'AcadèmiaGranados, que ha produït unallarga llista de talentosos pia-nistes. El fons personal d'EnricGranados es conserva a la Bi-blioteca de Catalunya.

Ariadna dóna 1.500 euros percombatre el càncer de mama SOLIDARITAT4L’entitat olesanaAriadna ha donat recentment1.500 euros a la investigació peral càncer de mama. Els dinersprovenen de la recaptació del fes-tival que va organitzar l’ens i queportava per lema Lluitant es potvèncer. Aquests beneficis vanser lliurats a la Fundació Priva-da d’Estudis i Recerca Oncolò-gica (FERO).

L’entrega es va fer efectiva elpassat 10 de març durant la con-ferència que va oferir el doctor

Antonio Jesús Esgueva, gine-còleg de la Unitat de la PatologiaMamària de l’Hospital de la Valld’Hebron. Esgueva va explicar lahistòria de la cirurgia del càncerde mama, els tipus de cirurgiaque avui s’apliquen i la radiote-ràpia, entre altres.

NOU SERVEI DE SALUT MENTALEn l’àmbit de la salut, Olesa ha fetun nou pas. A partir d’abril, aco-llirà un servei d’assessorament ensalut mental a Can Mané.

Nomenen Carlos Fernándeznou portaveu del PSC a OlesaPOLÍTICA4Carlos Fernández haestat escollit nou portaveu delgrup municipal del PSC a Olesai substituirà Julio Silva, el qual hadeixat el càrrec “per motius la-borals”. La socialista Chari Ca-banillas substituirà Silva com aregidora a l’oposició.

Els canvis es materialitza-ran a partir del pròxim Ple, quese celebrarà el 31 de març. Seràaleshores quan Silva farà oficialla seva renúncia, que ha estat unadecisió aprovada per l’Executivadel partit en una reunió que es vacelebrar el passat 16 de març.

Successos | Cremen 19 contenidors en una nitDurant la matinada del dissabte 27 al diumenge 28 de febrer van aparèixer un

total de 19 contenidors cremats repartits en diversos punts del municipi. Dilluns29 de febrer la Policia Local va detenir els presumptes autors, dues persones

veïnes d’Olesa i Esparreguera. Tots dos van ser enviats als Mossos de Martorell.

Sant Esteve Sesrovires| 12

línianord.cat 23 març 2016

CollbatóUrbanisme | Apliquen tecnologia LED en alguns punts de l’enllumenatDes de principis de mes s’han instal·lat diversos punts de llums LED en alguns carrers. De moment, es troben en fase de proves al carrer de Bonavista i el tram final del carrer d’Amadeu Vives. Al passeig de la Fumada es preveu que a l’abril ja es col·loquin de forma definitiva, entre la parada d’autobusos i el carrer de Llonganies. També n’hi haurà en un tram de l’avinguda de Montserrat, a la zona industrial i a Les Illes.

Societat | Primera reunió per la Festa MajorEl passat dijous 17 de març es va celebrar la primera reunió oberta a la participació dels ciutadans i ciutadanes per parlar sobre la Festa Major

d’enguany. Durant la trobada es van recollir aportacions per tenir en comptea l’hora de fer el programa. Es poden fer propostes online fins al 30 d’abril.

Els alcaldes i alcaldesses delsmunicipis de l’entorn de la mun-tanya de Montserrat es van aple-gar el passat dilluns 14 de marça Collbató amb l’objectiu comúd’impulsar el Parc Rural deMontserrat.

La iniciativa té la finalitat de“afavorir els recursos agrícoles,forestals, ramaders, turístics iculturals dels municipis de l’en-torn de la muntanya de Mont-serrat”, tal com expliquen fontsdel consistori collbatoní.

Els municipis involucratssón, a més de Collbató, Espa-rreguera, Abrera, Olesa, Caste-llolí, Sant Salvador de Guar-diola, Marganell, el Bruc, Vaca-risses, Monistrol de Montserrati Castellbell i el Vilar.

Tots els alcaldes i alcaldessesvan signar un manifest, amb elqual es reivindica la creació

d’un organisme que gestioni elsòl no urbà i les potencialitatsdel territori de tots els munici-pis de la zona esmentada.

PRÒXIMS TRÀMITSAmb aquest acord supramuni-cipal al qual s’ha arribat, el Con-sell Promotor del Parc Rural japot començar a fer els primerstreballs aquest any.

Paral·lelament a aquests trà-mits, es demanarà a la Diputa-ció de Barcelona que doni llumverda a aquesta iniciativa quepermetrà recuperar l’activitatrural en aquest àmbit.

Segons l’Ajuntament de Coll-bató, durant els darrers anys“l’activitat rural s’ha anat re-duint, malgrat les potenciali-tats del territori”, lamenta.

Els alcaldes montserratinss’uneixen per crear el Parc RuralRedaccióCOLLBATÓ

El consistori sesrovirenc ha ce-lebrat que el Parlament hagiaprovat instar la Generalitat per-què ampliï l’institut MontserratColomer. L’exalcalde i portaveudels socialistes al municipi, En-ric Carbonell, ha mostrat la sevasatisfacció, juntament amb els re-presentants de l’AMPA i la se-cretaria de l’equip directiu del’institut. Tots ells, conjunta-ment amb l’alcaldessa, CarmeRallo, es van desplaçar fins alParlament el passat 1 de març perassistir a la sessió de la comissiód’Educació.

Enric Carbonell consideraque es tracta “d’una resolució dejustícia per tots els estudiants quehan completat els seus estudis debatxillerat en barracons”. El por-taveu socialista reclama que “l’e-

quip directiu necessita treballaramb òptimes condicions per as-solir els seus objectius docents”i lamenta que els estudiants “es-tan patint les limitacions impo-sades per les condicions d'uncentre inacabat”.

UN LLARG I LENT CAMÍL’ampliació de l’institut Mont-serrat Colomer és una reclama-ció del municipi des de fa molts

anys. El 2008 l’Ajuntament ja vademanar als Serveis Territorialsampliar el centre amb aules pera Batxillerat, tutoria, un labora-tori i una aula de dibuix. El2009 la Generalitat va acordardestinar 1,6 milions d’euros perequipar tres línies d’ESO i duesde Batxillerat, però no es fa dura terme. I el juny 2011 es va ga-rantir que s’ampliaria el centrei s’eliminarien els mòduls.

Delegació sesrovirenca al Parlament. Foto: Ajuntament

El Parlament insta el Govern aampliar el Montserrat ColomerRedaccióSANT ESTEVE SESROVIRES

Canvien el pla urbanístic perimpulsar l’àmbit de la Seat

URBANISME4La Comissió Te-rritorial d'Urbanisme de Barce-lona ha aprovat la modificaciópuntual del planejament urba-nístic de Sant Esteve per facili-tar la millora de les instal·lacionsde Seat.

En concret, es tracta de di-verses actuacions “necessàries”que ha de dur a terme la com-panyia automobilística per“mantenir i impulsar” la seva ac-tivitat. El canvi ha consistit aclassificar com a sòl urbà con-solidat l’àmbit de la fàbrica en elterme municipal de Sant Esteve.D’aquesta manera, les actua-

cions que es preveuen fer a lazona dels tallers estaran lliuresde “feixugues càrregues urba-nístiques” que imposava l’ante-rior pla, aprovat als anys setan-ta, quan es va construir el Cen-tre Tècnic de Seat.

NOVA ROTONDA A BRIANSLa rotonda d’accés al municipiper la B-224 ja està en funcio-nament des de fa uns dies. Estàpensada per al futur desdobla-ment de la carretera, que és unareivindicació que fa temps que esreclama des del municipi. Es vacomençar a construir el juliol.

Més de vint escriptorsparticipen en el Collbató NegreLITERATURA4Els passats dies 11i 12 de març el municipi va aco-llir la celebració de les terceresjornades de novel·la negra, Coll-bató Negre. Al llarg de dos dieses van presentar quinze obres ies van aplegar més de vint es-criptors, segons dades oficials delconsistori.

Collbató es consolida, així,com a referent en el gènere lite-rari policial i de novel·la negra,amb autors de renom com Nú-

ria Vázquez, Graziella Moreno,Alberto Valle, Aro Sainz de laMaza, Josep Camps, Empar Fer-nández, Marc Moreno o Ramo-na Solé, entre altres. També esvan projectar pel·lícules.

MOSTRA D’ORGUES Per altra banda, el Casal ha aco-llit l’exposició d’orgues en ho-menatge al constructor de tubsJosep Giménez. La mostra vacloure fa uns dies.

Lluís Llach ofereix unaxerrada a la sala del Casinet

POLÍTICA4 El cantautor i di-putat al Parlament per Junts pelSí (JxS), Lluís Llach, va oferiruna xerrada al Casinet el passat27 de febrer.

L’acte portava per títol Con-verses amb Lluís Llach. Inde-pendència de Catalunya: Il·lu-sió o resignació, i estava orga-nitzat per l’assemblea del BaixLlobregat de l’ANC.

En aquella conferència,Llach va explicar que quan li vanpreguntar què volia fer quan si-gues diputat va respondre que“anar als pobles i parlar amb lagent”.

A la xerrada també van par-ticiàr membres de la plataformaindependentista de castellano-parlants Súmate i de les altresassemblees comarcals de l’ANC.

Els alcaldes de l’entorn de Montserrat durant la trobada. Foto: Ajuntament

13 | línianord.cat23 març 2016Comarca

L'economia de les comarques bar-celonines continua mantenint va-riacions positives en ocupació iatur, seguint la tendència que es vainiciar a finals de l’any 2014. Així horeflecteixen les dades de l'Informede conjuntura socioeconòmica dela província de Barcelona, elaboratper l'Àrea de DesenvolupamentEconòmic Local de la Diputació deBarcelona, i que es refereix al quarttrimestre de l’any passat.

L’informe també destaca la con-tinuació de la bona marxa de les ex-portacions i especialment del tu-risme. En canvi, com a dades no tanpositives hi ha el decreixement dela població ocupada femenina(amb un descens del 0,2%) i l’im-portant increment (18%) dels tre-balladors amb contracte temporal.

El document evidencia que lapoblació ocupada estimada aug-menta interanualment un 1,8%,mantenint el seu creixement per

vuitè trimestre consecutiu. D’a-questa manera, la variació inter-anual situa la xifra d'ocupats alquart trimestre de 2015 en2.275.400 persones. L'ocupació fe-menina i masculina, però, es com-porten d'una manera contrària(un augment en els homes del3,8% i un petit retrocés pel que fa

a les dones, d’un 0,2%), mentre quela taxa d'ocupació de 16 a 64 anysse situa en el 65,4%, la xifra més altades de principis de 2009.

Per desè trimestre consecutiudes de l’inici de la crisi es pro-dueix un descens significatiu delsaturats. Les dades de l’Enquesta dePoblació Activa (EPA) del quart tri-mestre de 2015 mostren com elnombre de persones que no tenien

feina ha caigut un 12,7% inter-anual. Així, el nombre total d’atu-rats estimats se situa en 474.400,uns 69.000 menys que l’any ante-rior. L’atur masculí ha baixat un21%, mentre que el femení ho hafet en un 3,5%. La taxa d’atur de 16a 64 anys el quart trimestre de 2015se situa en el 17,3%.

El nombre de beneficiaris deprestacions per desocupació a lademarcació de Barcelona se situaen 205.756 persones en el mes dedesembre de 2015, dada que re-presenta una caiguda interanualdel 15%. Aquesta xifra és la mésbaixa dels darrers anys, amb unataxa de cobertura actual del 60,3%el mes de desembre de 2015 (mésde 26 punts percentuals per sotade l’any 2009). Per tipologia deprestació, la variació interanual ésnegativa en els beneficiaris del ni-vell contributiu (un descens del15%), els de nivell assistencial(menys 14%) i també en els derenda activa d’inserció (reducciódel 17%).

El nombre de centres de cotit-zació registrats (dada que s’apro-

xima al nombre d’empreses) a lescomarques barcelonines el quarttrimestre de 2015 ha augmentat un2,4% interanual, el que represen-ta 4.245 empreses més respecte delmateix període de l’any anterior,una dinàmica que consolida elcreixement que va començar aprincipis de 2014. Això situa el

nombre d’empreses totals d’a-quest quart trimestre en 179.895,xifra, però, encara lluny de les200.000 que hi havia l’any 2005.

EXPORTACIÓ I TURISMEPer altra banda, la demarcació deBarcelona ha exportat béns per unvalor de quasi 9.000 milions d’eu-ros en els dos primers mesos delquart trimestre de 2015, xifra su-

perior a la del mateix període del’any anterior, i continua com la pro-víncia més exportadora amb mol-ta diferència sobre la segona (queés Madrid, amb 4,7 milions). Per ti-pologia dels béns destaquen envolum la fabricació de vehicles,les indústries químiques i farma-cèutiques, la fabricació de maqui-nària, la indústria alimentària i laconfecció. Aquest darrer sector,juntament amb la indústria de fa-bricació de maquinària, són elsque més creixen en el període.

Per últim, durant el quart tri-mestre, 2,4 milions de turistes hanvisitat les comarques barcelonines.Segons l’Enquesta d’Ocupació Ho-telera, el nombre de turistes que leshan visitat entre octubre i desem-bre de 2015 se situa en 2.407.084persones, un 4,1% més que l’any an-terior, cosa que representa el volummés important de viatgers en la sè-rie de dades per un quart trimestre.Pel que fa a l’ocupació, el mes de se-tembre la xifra era d’un 43,7%,dada que suposa un augment dedos punts respecte del mateix pe-ríode de l’any anterior.

En la bona direcció» Ocupació, exportacions i turisme es consoliden com els punts forts de l’economia barcelonina

» Un estudi de la Diputació de Barcelona confirma la tendència a l’alça dels principals indicadors

La xifra de personesamb feina creix per

vuitè trimestre seguit

RedaccióBAIX LLOBREGAT

La demarcació de Barcelona continua sent la més exportadora (esquerra) al mateix temps que segueix atraient milions de turistes (dreta). Fotos: iStock i Age fotostock

La demarcació va rebre 2,4 milions de

turistes en tres mesos

Comarca| 14

línianord.cat 23 març 2016

ComerçSant Andreu | Detenen sis joves xenòfobs per atacar establimentsSis joves, amb domicili a Sant Andreu de la Barca i Castellví de Rosanes, han estat detingutsrecentment per haver assaltat diversos comerços de Sant Andreu de la Barca i amenaçar i insultarels seus treballadors amb crits xenòfobs. També van robar productes i van emprar la violència física contra els empleats. Les víctimes eren d’origen estranger, sobretot del Pakistan i la Xina.

Fins al pròxim dimarts 29 demarç totes aquelles persones in-teressades a optar per una plaçaal mercat municipal poden pre-sentar les seves sol·licituds a l’A-juntament d’Olesa.

Els comerciants que ho vul-guin podran optar a parades i acambres frigorífiques de cinc aonze metres lineals de façana ientre cinc i vint metres quadratsde superfície, segons han infor-mat fonts municipals.

L’objectiu de la iniciativa,segons han explicat des de la re-gidoria de Comerç del consisto-ri olesà és “impulsar el mercatmunicipal”.

CONCESSIÓ PER A 20 ANYSLes parades que s’han obert anoves concessions estan ara bui-des. Els nous paradistes ques’estableixin al mercat munici-

pal d’Olesa comptaran amb unaconcessió per a un màxim devint anys.

Segons han informat des delconsistori, les parades que s’o-fereixen tenen diverses mides icaracterístiques, tot i que la ma-joria responen a les mides des-crites en la convocatòria.

Els interessats poden pre-sentar la seva sol·licitud al De-partament de Contractació de

l’Ajuntament en horari de deu delmatí a dues del migdia de dillunsa divendres.

DADES COMPLEMENTÀRIESPer tal de rebre més informació,si s’escau, l’Ajuntament posa adisposició dels sol·licitats un co-rreu electrònic (contracta-cio@olesademontserrat.cat). Através d’aquesta eina s’aportaranles dades necessàries.

L’objectiu del consistori és impulsar el mercat municipal. Foto: Ajuntament

Olesa obre el concurs perconcedir parades del mercat

RedaccióOLESA DE MONTSERRAT

Martorell tanca les rebaixesamb un gran Forastock

MARTORELL4La jornada co-mercial Forastock s’ha consoli-dat com a cita ineludible per alsbotiguers de l’associació NouMartorell, els quals van gaudird’una gran afluència de públic elpassat 6 de març.

Hi van participar una sei-xantena de comerciants de laciutat, els quals van poder vendreels seus productes per tancar latemporada de rebaixes. El mo-ment més àlgid quant a visitants

es va produir al migdia, quan esva registrar una afluència mésgran. Tot i que a mitja tarda vacomençar a ploure i les paradesvan haver de tancar abans delprevist, “el Forastock ha consta-tat l’interès dels compradors peraconseguir els productes rebai-xats o a meitat de preu”, expli-quen des del consistori.

Al llarg de la jornada es va ce-lebrar una exhibició de balls a cà-rrec d’un grup sesrovirenc.

El judici al matirmoni anar-quista acusat d’haver atacat labasílica del Pilar l’octubre del2013 amb un artefacte explo-siu –que va deixar una dona fe-rida– i de voler fer el mateix almonestir de Montserrat ha que-dat vist per a sentència. Durantla vista oral del judici, celebradaels dies 8, 9 i 10 de març, els dosanarquistes –Francisco JavierSolar ‘Cariñoso’ i Mónica Ca-ballero ‘Moniquita’– van des-vincular-se dels fets i van negarla seva pertinença a cap orga-nització armada, acusació quetambé els fa el fiscal.

El 2 d’octubre del 2013 un ar-tefacte compost d’una bombonade butà, dos quilograms de pòl-vora i un rellotge activador va es-clatar al temple saragossà, oca-

sionant desperfectes per un va-lor de més de 180.000 euros ideixant una dona ferida a l’ore-lla. El fiscal els acusa d’aquestaacció i de voler perpetra-ne unade similar a Montserrat. Perafirmar això es basa en un vídeode seguretat del temple catalàenregistrat el dia 12 de novem-bre del 2013 –poc abans que fos-sin detinguts–, on hi apareixen

els dos processats. Segons el fis-cal, Solar i Caballero haurienrepetit recorreguts per “ubicar lesdiferents càmeres de gravació iseleccionar el lloc adequat peratemptar”.

Durant el judici, els dos acu-sats van negar aquesta intenció ivan assegurar que, tot i que sí quevan visitar Montserrat, només hovan fer com a “visita cultural”.

Captura del vídeo de la visita dels dos anarquistes a Montserrat. Foto:CNP

Jutgen els anarquistes acusatsde voler atemptar a MontserratRedaccióBAIX LLOBREGAT NORD

L’església de la cienciologiabusca seu al Baix Llobregat

SOCIETAT4L’església de la cien-ciologia està buscant un edificion instal·lar una nova seu a l’À-rea Metropolitana de Barcelonai la comarca, segons va publicarfa uns dies La Vanguardia. Enconcret, estaria buscant un edi-fici d’entre quatre mil i sis milmetres quadrats de superfície.De moment, està estudiant di-verses opcions, entre les quals hiha edificis situats al Baix Llo-bregat. Entre alguns dels muni-cipis que sonen per acollir la seude la confessió estaria Martorell.

Les altres alternatives serienl’Hospitalet, Viladecavalls, Ca-brils i Castellar del Vallès, Es-plugues o Sant Just. Actual-ment l’Església ja disposa d’untemple i un local a la ciutat deBarcelona.

RECONEGUDA PER L’ESTATLa cienciologia és una creençareligiosa que està reconegudacom a tal per l’Estat espanyoldes de l’any 2007. Fins alesho-res, feia vint anys operava coma associació cultural.

La cienciologia és una doctrina que va néixer als Estats Units. Foto: Arxiu

Turisme | Descomptes familars per a escapades turístiques a la comarcaEl Consorci de Turisme de la comarca ha tornat a engegar una campanya per afavorir el turisme en

família al Baix Llobregat. Ha ofert nous cupons de descomptes i promocions a les famílies per visitar els atractius turístics de la comarca. Es poden adquirir a les oficines de turisme de les ciutats, als punts

d’informació juvenil i els equipaments municipals, entre altres. També s’han distribuït a les escoles.

Montserrat Vilalta, novadirectora general de ComerçNOMENAMENT4La Generali-tat ha nomenat Montserrat Vi-lalta com a nova directora ge-neral de Comerç, un càrrec quefins ara havia ocupat Josep Ma-ria Recasens, que es va acomia-dar definitivament.

Nascuda a Barcelona l’any1965, Vilalta és llicenciada enCiències Econòmiques per laUniversitat de Barcelona, doc-

torand en Direcció i Organitza-ció d’Empreses a la Pompeu Fa-bra i diplomada en Màrquetingde Serveis (ESADE) i en Alta Di-recció en Vendes (IESE).

La nova directora ha desen-volupat la seva carrera princi-palment en el sector de les or-ganitzacions empresarials i laconsultoria estratègica i de màr-queting en empreses de comerç.

15 |

Esportslínianord.cat 23 març 2016

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUALAVUI 23 DE MARÇ19:00 Xerrada: La vida a Vila Matilde i Kudielela.Conferència i audiovisual a càrrec de la mis-sionera mercedària, Josefina Cortadella, qui ex-plicarà la seva missió a Angola. Organitza: El Cír-col, Mans Mercedàries i Ajuntament. / El Círcol.

DEMÀ 24 DE MARÇ09:30 Sessions d'orientació professional: Et sentorgullós de tu? Empleabilitat i emocions. Pertenir confiança en un mateix, autoestima i mo-tivació. Cal inscripció prèvia. / Escoles Velles.

DIMARTS 29 DE MARÇ17:15Tallers: Fem papallones i cucs. El preu de cadataller és de 5 euros en concepte de material.Els infants sempre hauran d'anar acompanyatsd'un adult/familiar. / EBM El Trenet.

A PARTIR DE DEMÀ19:30 Exposició Retrats de la paraula. Exposiciófotogràfica. Retrats de la paraula de Carles Ro-dríguez Marín. Es podrà visitar fins al pròxim18 d’abril. / Sala d’exposició de la BibliotecaMunicipal l'Ateneu.

DIUMENGE 3 D’ABRIL18:30Teatre: Històries Inesperades. Dues històriesinesperades: Xai al Forn i El Tast (Gastrònoms).Interpretades per Serafí Casanovas, Maria Mar-tin, Eva Ros, Joan Roca-Cusachs, GemmaPiñero, Xavier Mas, Clàudia Rio i l'actuació es-pecial de Jaume Torruella. / Teatret.

DEMÀ 24 DE MARÇ17:00Visita guiada de la Ruta dels Misteris. Calinscripció prèvia trucant al telèfon 653 80 7231. Organitza: Associació Col·lectiu Misterisd'Olesa. / Plaça de Fèlix Figueras i Araga

DIJOUS 31 DE MARÇ19:00 Presentació del llibre Cirurgies, d’Eli-senda Solsona. És un conjunt de microrelatsque ens descriuen com les emocions ens es-quincen brutalment la pell i ataquen el nos-tre organisme. / Biblioteca Santa Oliva.

A PARTIR DEL 30 DE MARÇ09:30 Tallers de Mindfulness destinat a em-prenedors i empreses. Hi haurà tres ses-sions, una el 30 de març, l’altra el 6 d’abril il’última, el 13 d'abril. / Centre Escoles Velles(Sant Andreu de la Barca).

MARTORELL OLESA COMARCAESPARREGUERASANT ANDREU

Maquetes d'escenes de La Passió de l'o-lesà Marcel Garriga. / Casa de Cultu-ra. Organitzadors: Associació Col·lec-tiu Misteris d'Olesa. Col·labora: Asso-ciació La Passió.

Exposició a càrrec de Marcel Garriga: ‘Apassionat’

Fins al 3 d’abril

Sessió per identificar aquelles habili-tats i capacitats que tenim i com fer-les valdre en la recerca de feina. Pla-ces limitades, amb inscripció prèvia (es-colesvelles@sabarca.cat o 93 635 6407). Durada de l’activitat: dues hores./ Escoles Velles.

Sessions grupals d'orientacióprofessional: Què saps fer?Avui 23 de març a les 10:30

Espectacle adreçat al públic infantil.Preu: 6,5 euros adults i 6 euros nens inenes. Gratuït per a les famílies quedisposen de l'abonament de tota latemporada de La Xarxa. / Centre Cul-tural de Martorell.

Teatre familiar: 'El Rei que s'avorria'Dg. 3 d’abril a les 12:00

Exposició del treball fotogràfic dels jo-ves del programa Arrels. Els participantsacaben d’arribar al país, no coneixenl’idioma i tenen dificultats per poderbeneficiar-se d’altres programes d’in-serció social. / El Círcol.

Exposició: 'Rostres de Martorell. Un món amb arrels’

Dj. 31 de març a les 09:00

L’Handbol Sant Esteve marxade vacances en sisena posicióSANT ESTEVE4Victòria agònica.L’Handbol Sant Esteve Sesrovi-res marxa de vacances en la si-sena posició de la Primera esta-tal masculina després de derro-tar el Joventut Mataró (25-24)dissabte passat al Municipal.

Els homes de Dani Ariñoafrontaven un dels partits més exi-gents del tram final de la compe-tició contra un rival directe i, toti que els maresmencs van manar

en el partit durant bona part de laprimera meitat, un parcial en elsdarrers cinc minuts del primertemps va capgirar el resultat.

Els sesrovirencs van gestionarel seu petit avantatge durant lasegona meitat, però els mataro-nins no van abaixar els braços. Elgol decisiu va arribar a un minuti mig per al final.

L’equip tornarà a la competi-ció el dia 3 d’abril a Sant Cugat.

Hart i Carpenter dominen el Descens de Sant Andreu

SANT ANDREU4Com ja és ha-bitual, una nova edició del GranPremi RockShox-Descens deSant Andreu va ser la prova en-carregada d’obrir la temporadade BTT a nivell estatal.

Els millors riders mundialsvan ser presents al circuit percompetir a la 23a edició del cam-pionat, que va coronar DannyHart i Manon Carpenter en lescategories masculina i femenina,respectivament.

Hart, l’actual campió mun-dial, va reivindicar-se amb unavictòria molt ajustada davantdel també britànic Marc Beau-mont. El tercer en discòrdia vaser el fracès Florent Payet.

El bon moment dels pilots deles illes el va confirmar Carpen-ter, que va proclamar-se cam-piona en la categoria elit. Lagal·lesa va pujar al podi acom-panyada de dues franceses,Myriam Nicole i Marine Cabirou.

La Volta es decidirà a la comar-ca. La setena i última etapa de laronda ciclista que es disputaaquest diumenge amb sortida iarribada a Barcelona passaràper alguns municipis del BaixNord, com Sant Andreu de laBarca o Martorell.

El pas per aquestes dues lo-calitats serà a partir del quilò-metre 30 de l’etapa, la més cur-ta de tota la prova però al mateixtemps una de les més exigents.El pilot arribarà a Martorell bai-xant per la carretera C-243 icontinuarà el seu camí per la ca-rretera de Barcelona per SantAndreu. A partir del quilòmetre38, els ciclistes hauran d’afron-tar un dels ports de muntanya dela prova, amb rampes de fins aun 8% i una mitjana de desnivelld’un 4,7%.

Un cop superat aquest tram,els candidats a la victòria a la ge-

neral continuaran el seu camí perla BV-2421 i entraran a Barce-lona per l’oest de la ciutat. El fi-nal de l’etapa serà davant delMuseu Nacional d’Art de Cata-lunya (MNAC).

La Volta, una de les primeresproves per etapes del calendariciclista anual, compta enguany

amb una enorme representaciódels millors ciclistes del pilot. Elvigent campió del Tour, ChrisFroome, el paretà Joaquim ‘Pu-rito’ Rodríguez, el colombià Nai-ro Quintana, el madrileny Al-berto Contador o l’australià Ri-chie Porte són alguns dels favo-rits a la victòria.

Una imatge de la primera etapa de la ronda. Foto: VC

La comarca serà clau en la darrera etapa de la Volta

RedaccióBAIX LLOBREGAT

Esparreguera | El CB Esparreguera derrota els Lluïsos de GràciaNovena victòria del curs. El CB Esparreguera va aconseguir un triomf contra pronòstic en lavisita dels Lluïsos de Gràcia de dissabte passat (67-66). Tot i que els barcelonins van ser elsdominadors del marcador durant bona part del matx, els d’Andrés Joya van saber capgirar

el resultat al darrer quart. El dia 2 d’abril l’equip tornarà a la Copa Catalunya contra l’AESE.

| 16 línianord.cat 23 març 2016 Pròxima edició: 20 d’abril