linia valles sabadell 19

redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

edició sabadell líniavallès

Reportatge pàgs 8 i 9La viabilitat d’unpossible Estat català:dubtes amb resposta

Salut pàg 4Després de 3 mesossegueix la incògnitasobre la legionel·losi

Polèmica pàg 16Els facultatius del Taulíperdran el 40% de lapaga extra de Nadal

Comerç pàg 3Els botiguers encarenNadal amb optimisme

Esports pàg 20La Pista Coberta d’Atletismeacollirà els estatals de cadet

L’Ajuntament serà acusacióparticular al Cas Mercuri

Els germans Bustos seran jutjats el gener per la peça Montcada juntament amb Fernández i Pérez pàg 10

pàg 14

El soterrament, més a prop

Foto:

Plata

forma

Soter

rament Ferr

ocarr

ils Ar

a

Presentació pàg 11Carles Rossinyol (CiU)es postula com el “canvipositiu” per a Sabadell

22 de desembre de 2014 · Núm.19 · www.liniavalles.cat

| 2Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88líniavallès.cat 22 desembre 2014

3 | En Portada 22 desembre 2014 líniavallès.cat

Ja està tot a punt. Els torrons i elscaganers ja han envaït els carrersde tot el país i els comerciants espreparen per intentar millorar lesseves vendes i maquillar els re-sultats dels últims mesos. I és quedurant Nadal, el balanç de vendesdels botiguers millora conside-rablement.

Des de la Confederació deComerç de Catalunya (CCC) s’es-pera que durant aquesta cam-panya de Nadal “s’incrementin lesvendes un 4% respecte a l’anypassat”, especialment en els sec-tors de l’alimentació, de l’elec-trònica i de la moda, entre altres.

Miquel Àngel Fraile, secreta-ri general de CCC, assegura a Lí-nia Vallèsque “la situació de l’e-conomia de les famílies ha mi-llorat”, i assenyala que “l’aturs’ha reduït una mica, aspecteque provoca que enguany hi hagimés consumidors potencials”. Amés, des de la CCC preveuen quel’ocupació en el sector augmen-ti entre un 2 i un 3%, cosa que po-dria significar la creació de propde 6.000 llocs de treball.

Aquestes esperances se su-men a la lleugera millora dels re-sultats de venda durant l’últimsemestre d’enguany, malgrat lestemperatures anormals i lleuge-rament càlides de l’últim mes denovembre, un fenomen que haperjudicat el sector de la moda,que no ha pogut vendre gaire

roba de cara a aquesta tempora-da d’hivern.

IMPORTANT TRADICIONSDurant el darrer cap de setmanade novembre el sector es va su-mar a la campanya del Black Fri-dayo Divendres Negre, una tra-dició anglosaxona importada du-rant la qual el petit i gran comerçofereix descomptes d’entre el 20i el 50%. “Estem en un món glo-balitzat, i tot i que hem de refor-çar les nostres tradicions, si ambaquesta moda ajudem al fet quees mogui el consum, benvingu-da sigui”, afegeix Fraile.

El comerç català frisa pertrencar la dinàmica de pèrduesdels últims anys. “Veiem la llumal final del túnel, però encara noestem bé del tot”, conclou Fraile.

» Els comerciants afronten la campanya de Nadal amb la previsió d’un augment de les vendes del 4%» El Black Friday, o Divendres Negre, es comença a consolidar tant al petit com al gran comerç català

F. Javier RodríguezSABADELL

INICIATIVES4Els comerciantsde Sabadell estan immersos enla campanya de Nadal amb laqual esperen “recuperar unamica les vendes”.

Per segon any consecutiu, laciutat ha apostat per la instal·la-ció d’una pista de gel al renovatPasseig de la Plaça Major, queestarà oberta fins a l’11 de generi amb la qual els organitzadorsesperen repetir l’èxit de l’anypassat, quan va tancar amb20.000 patinadors.

Tampoc hi falten la tradicio-nal Fira de Santa Llúcia, que es-

tarà oberta fins demà al Passeigde la Plaça Major, i la Fira d’ar-tesans, que es podrà visitar finsal 5 de gener a la plaça DoctorRobert i que compta amb unavintena de tallers i artesans d’a-rreu de Catalunya.

Enguany, el Passeig serà elcentre neuràlgic de les activitatsnadalenques i, en aquest sentit,el president de Sabadell ComerçCentre, Josep Maria Porta, es-pera que la reobertura d’aques-ta via faci que “el volum de gentque s’apropi a les botigues de lazona sigui espectacular”.

Dues fires i la pista de gelpromocionen el comerç

El sector comercial preveu un augment de la contractació d’entre el 2 i el 3%. Foto: Arxiu

L’hora de la veritat

Ciutat| 4

22 desembre 2014líniavallès.cat

Ja han passat tres mesos des quees van produir sis morts a la ciu-tat a causa del brot de legio-nel·losi més greu de tot Cata-lunya i, de moment, no se sapres sobre quin podria ser l’origendel focus infecciós.

Malgrat que el director deSalut Pública de la Generalitat,Antoni Mateu, va afirmar des delprincipi que la meitat dels brotsque es produeixen al món es tan-quen sense que mai se’n sàpigal’origen, des del departament deSalut asseguren que aviat tin-dran resultats concloents delcentenar d’analítiques que esvan realitzar a la ciutat.

Des del 23 d’octubre, SalutPública no ha donat cap tipusd’informació sobre el brot, cosaque ha indignat els sabade-

llencs. El president de la Fede-ració d’Associacions de Veïns deSabadell, Manuel Navas, asse-gura que és “impresentable”que a hores d’ara encara no sesàpiga què va passar i que nos’hagi informat amb detall sobrequè s’està fent per esbrinar-ho.Navas ho considera, tot plegat,una “presa de pèl als ciutadans”.

En un primer moment, es va

apuntar a una empresa del ba-rri de Gràcia com a possiblecausant del brot, però desprésaquesta hipòtesi va ser descar-tada. Segons Navas, des de lla-vors “els rumors han substituïtles informacions oficials” i el fo-cus s’ha situat al camp de futbolde Torre Romeu, al Corte Inglèsi als camions de neteja munici-pals, entre altres.

L’empresa que en un principi es va senyalar com a culpable. Foto: Línia Vallès

Segueix oberta la incògnitasobre el brot de legionel·losi » Salut assegura que aviat tindrà els resultats de les analítiques

» Els veïns han mostrat la seva indignació per la manca d’informació

Creu Roja Sabadell donaràjoguines a més de 1.700 nens

SOLIDARITAT4Enguany, mésde 1.700 infants de la ciutat ne-cessitaran l’ajuda de Creu Rojaperquè els Reis els portin els re-gals el pròxim 6 de gener. Aixího asseguren fonts de l’entitat,que remarquen que el nombrede nens atesos ha crescut en uncentenar des de l’any passat.“Aquest any hem hagut d’in-cloure en la campanya famíliesque l’any passat no eren tanvulnerables”, afirmen les ma-teixes fonts.

L’increment del nombre debeneficiaris de la campanya su-posarà que la Creu Roja hagi de

recollir almenys 4.000 joguines.Per això, des de l’entitat temenno poder arribar a aquesta xifra,com els va passar l’any 2013quan van necessitar una últimaaportació extraordinària. Pertot plegat, des de la Creu Rojafan una crida a la ciutadania per-què s’impliqui en la campanyai així poder abastir les 800 fa-mílies derivades per Serveis So-cials. Complementaran el re-capte les aportacions d’una tren-tena d’empreses de la comarca,de l’Obra Social La Caixa, delsServeis Socials i de la mateixaCreu Roja.

Un detingut a Sabadell en el marc de l’operació PandoraSUCCESSOS4Un veí de la ciutatva ser detingut la setmana pas-sada en el marc de l’anomenadaoperació Pandora, que lideral’Audiència Nacional, contra elque consideren “una organitzaciócriminal amb finalitat terroristade caràcter anarquista violent”.Segons fonts policials, van haver-hi onze detinguts, que van passara disposició judicial.

En un comunicat de la Cridaper Sabadell, s’assegura que lapersona detinguda va ser “assal-

tada al seu domicili mentre dor-mia i va ser encanonada al seu llitamb armes de foc per part delsMossos, que van regirar tot el do-micili”. En el marc d’aquesta ope-ració es van fer un total de 14 es-corcolls.

Diferents partits polítics vandenunciar les actuacions i van as-segurar que amb aquesta opera-ció es vol justificar la llei de Se-guretat Pública, més conegudacom a llei mordaza, aprovada ensolitari pel govern del PP.

El casal cívic Arraona Merinalsara es diu Julio Reglado

MEMÒRIA4Des de principis demes, el casal cívic Arraona Me-rinals ha canviat de nom perportar el del líder veïnal i me-dalla de la Ciutat al Mèrit Social,Julio Reglado. D’aquesta ma-nera, s’ha volgut reconèixer latasca que va portar a terme Re-galado en favor del barri delsMerinals i del moviment veïnalen general.

Julio Reglado, que va moriral juny, va ser nomenat president

de l’Associació de Veïns Arrao-na Merinals l’any 1986. Des d’a-leshores va negociar amb lesadministracions per aconseguiruna sèrie de millores urbanísti-ques i d'equipaments al barri itambé la rehabilitació i substi-tució dels blocs d’habitatges. El2001 va ser nomenat presidentde la Federació d’Associacions deVeïns d’Habitatges Socials deCatalunya, on va fer la seva tas-ca social fins a la seva mort.

RedaccióSABADELL

Immigració | Es redueix la xifra d’estrangers a la ciutatEl nombre d’estrangers residents a Sabadell s’ha reduït considerablement a causa de la

crisi. Actualment, només un de cada deu ciutadans és de fora de l’Estat. Els principalspaïsos d’origen d’aquests veïns són el Marroc, Bolívia, Romania i l’Equador. Entre les

principals raons per les quals aquests veïns han deixat la ciutat hi ha la manca de feina.

5 | Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 líniavallès.cat22 desembre 2014

| 6Opiniólíniavallès.cat desembre 2014

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Vallès no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniavallès.cat

Dipòsit legal: B.12317-2013

10.000 exemplars

22

Actualitat a la xarxa

Els mitjans de comunicació envan plens a vessar, Cuba i elsUSA restabliran relacions diplo-màtiques i per trencar el gel hanfet un intercanvi d’espies. Comés natural, segons els mitjans li-berals diuen que han guanyat elsseus i els esquerranosos que hanguanyat ells. És una simplificacióperversa, quan dues parts es po-sen d’acord sempre es perd al-guna cosa i es guanya una altra.Cinquanta-tres anys d’embarga-ment han fracassat i a l’hora derepartir les culpes i demanar res-ponsabilitats, n’hi ha per a tot-hom, sempre que hi ha un litigi ouna desavinença entre dues partses pot repartir a banda i banda.Fer aquest pas per part d’Obamai Castro, és cosa de dos estadistesvalents, deixant a banda el quèdiran ara els més encasellats envelles fórmules immobilistes, dequè el president dels USA haclaudicat i s’ha humiliat, mentreque des de l’altra banda diranque Castro s’ha venut al podereconòmic americà, que ha rene-gat dels principis socialistes i d’al-tres simplicitats. Tinc amics i co-neguts amb molts lligams a Cubai estic segur que tots se n’alegra-ran d’aquesta notícia, lligams defamília, d’amistat, de negocis,culturals i de solidaritat que ensfan sentir molt properes les bo-nes noves pels cubans. Des de famolts anys Catalunya i Cuba hanestablert relacions amistoses, es-perem que continuïn i millorinsi potser. Tots els contenciosos iguerres entre països, nacions, so-cietats o persones sempre s’aca-ben negociant al voltant d’unataula. En aquest cas el poble cubàés sense cap dubte el que hi gua-nya i ens hem de felicitar-nos.

4Bones notíciesper Jordi Lleal

#OperacióPandora#AdéuTorresDulce #FiDelBloqueig

4La defensa del Barçaper Sergi Villena

Ja fa trenta-cinc anys de la pri-mera vegada que vaig pensaren allò que anomeno “indica-dor xinès”. Va ser en un viatgea Paris que em va sorprendreveure una família d’origenoriental formada per pare,mare i tres nens. Els primersparlaven en mandarí entre ellsi als seus fills. Aquests darrersels responien en francès.

Poc més tard vaig ser tes-timoni del mateix fenomen aLondres (dins un McDonalds).A la taula veïna la conversa eraabsolutament mixta, amb elspares, un fill gran i un fill pe-tit parlant en xinès i dos fillsmitjans responent en anglès.Però quan vaig prendre real-ment consciència del factorinfantil mandarí com a “indi-cador de normalitat” fou aGant (Flandes). Hi vaig estaren un moment que la parla fla-menca encara era una mica fe-ble en relació al francès, mal-grat que els patriotes s’esfor-çaven a “desconèixer” la llen-gua dels valons responent enanglès qualsevol pregunta quese’ls feia en francès. Fou enaquest context que, entre im-migrants grecs, albanesos,africans i flamencs ligh, totsells parlant en francès, em vasorprendre veure un grup denens d’origen xinès jugant en-tre ells en neerlandès.

Els darrers dies he tingutoportunitat de copsar la reali-tat d’alguns patis d’escola del’eixample barceloní. Ningú sesorprendrà si us dic que la ma-joria de la quitxalla juga en es-panyol, però he pogut veureque quan han de dir-se algunacosa al marge de la represen-tació del joc fan servir el cata-là, l’espanyol o altres idiomes enfunció de l’origen dels membresdel grup. Així, doncs, no és rarque un grup heterogeni formatper barcelonins d’origen i ma-grebins parlin entre ells en ca-talà, encara que quan desprésels toca parlar als d’origen lla-tinoamericà es limitin a adre-çar-se en espanyol a la resta.

I què passa amb els xine-sos? D’entrada em pensava quefarien com els marroquins engrup (usant el català) i alhoracom els sud-americans si és ungrup homogeni xinès (és a dir,parlant en mandarí entre ells).Però m’ha sorprès que allò quehe vist no se sembla ni al Parísni al Londres de fa quarantaanys, però menys encara aFlandes. A totes quatre escoleshe vist grups xinesos parlantentre ells en la llengua del paísveí, en espanyol. M’ho prenccom un indicador. Hem digni-ficat molt la llengua catalana enaquests quaranta anys, peròens queda molta feina.

per Manel Fantassin

4L'indicador lingüístic xinès

Sí, és el problema endèmic alBarça des de fa anys i segueixsense resoldre’s. La lamentableplanificació esportiva no ha sa-but encara trobar la tecla o lespeces que li manquen al siste-ma defensiu de l’equip. I amb lapossible sanció de la FIFA -que podria deixar el club dosanys sense poder fitxar- en l’ho-ritzó, un té la sensació que la re-reguarda blaugrana està des-compensada i pot novamentconvertir-se en un colador quanarribin les cites importants.

Especialment flagrant és elcas del lateral dret. Dani Alves,que probablement deixarà l’en-titat a finals de temporada, ésl’única opció per a Luis Enriqueen aquesta demarcació. Els al-tres dos teòrics laterals drets

purs no representen a dia d’a-vui cap alternativa.

La inexplicable contracta-ció del brasiler Douglas ( juga-dor que sembla a anys llum detenir el nivell mínim per a ju-gar en aquest equip), i la inex-plicada situació de Montoya(relegat pel tècnic a una eternasuplència que segurament elportarà a marxar a un altre cluben l’imminent mercat d’hi-vern) fan que si no pot jugar Al-ves s’hagi de recórrer a experi-ments. La resta de variantspassen per utilitzar un esquer-rà a cama canviada com Adria-no, o provar amb un centralcom Bartra que ja havia jugaten aquesta posició durant laseva etapa al filial. Per tant, ladescompensació és patent.

@XSalaimartin: La dimissió de TorresDulce: nova confirmació de la deriva abso-lutista del PP i la seva manipulació sectàriade les institucions democràtiques.

@crazypolitoleg: Cuba s'ha obert al lliurecomerç i a allunyar-se de Veneçuela, peròsegons alguns "experts" els perdedors sónels Estats Units. Ai las!!

@ramircalvo: Algú em pot dir quantesbombes i armes guardaven els "terroristesanarquistes" que han detingut aquesta mati-nada a Barcelona?

Un diari plural Un diari participatiu

7 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] líniavallès.cat22 desembre 2014

@encampanya: Aquest Nadal Josep Pujolmenjarà sol a Can Ferrusola: “Amb el quet'hem ensenyat i no estàs ni imputat. Ets lavergonya de la familia”.

@martavilaltat: El problema del país no sesoluciona amb una partida amunt o avallals pressupostos: calen eleccions i mandatdemocràtic per fer la independència.

@anaoftherock: Ayer fue el peor atentadoen Pakistán (y ya es decir). Los niños sonuniversales. Cuanto más ligero es el ataúdmás pesado es de cargar.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Darrerament torna a haver-hi una ofen-siva en l’opinió publicada segons laqual la independència tindria uns cos-tos de transició massa grans per l’eco-nomia catalana i el seu empresariat.

És imprescindible no confondre lesconseqüències directes de l’emancipa-ció amb el que podríem anomenar “re-venja institucional espanyola”, que en-globaria la pèrdua de la condició de paísde la UE, l’aixecament de fronteres, elboicot absolut, la pèrdua de l’euro i del’accés al crèdit del BCE per part de lesinstitucions financeres catalanes.

Els diners generen un escenari deconfrontació on tothom perd: Espa-nya, Catalunya i la Unió Europea. Els di-ners no tenen cor, l’economia no té ads-cripcions emocionals històriques trans-cendents, més enllà dels interessos cre-matístics i de les garanties de cobrament.

Que els diners s’empassen les vo-luntats particulars i els patriotismes ésuna realitat històrica de la qual, amb mésvergonya que orgull, els catalans conei-xem en primera persona. El vell projectecatalanista, el reformador d’Espanya, esdesenvolupà sota un pacte tàcit que tin-gué sòlids beneficis per l’economia ca-talana. L’acord no escrit entre Catalunyai l’estat funcionava de la següent manera:

“Els catalans produïm i venem pro-ductes dins el mercat espanyol protegitsper lleis i polítiques monetàries que fa-cin difícil a la competència estrangera pe-netrar-hi. A canvi, els catalans ens pa-garem el fet diferencial amb volunta-risme i diners altruistes de la societat ci-vil -que quan ens entengueu gràcies alsnostres dots pedagògics esdevindreumàgicament plurinacionalistes-, i con-tribuirem solidàriament al desenvolu-pament polític –catalanisme- i econòmic–dèficit fiscal- de la resta de l’Estat. Sub-vencionarem les rendes de les regions es-panyoles més pobres perquè, de fet, es-tarem creant una població amb més po-

der adquisitiu pels nostres propis pro-ductes”.

Un escenari proteccionista es potpensar que és fora del procés de la glo-balització que ens envolta. Però això noés cert. Molts analistes de pa sucat amboli que pul·lulen per ràdios i diaris hau-rien d’intentar vendre un producte pro-pi al Japó, al Brasil, o a Rússia, abans d’a-nar donant lliçons a la babalà. Tant seval. El pacte Catalunya – Estat va mo-rir amb l’Euro, va morir amb la Unió Eu-ropea. Actualment, les empreses cata-lanes que van sobreviure les adquisicionsper part dels seus proveïdors estra-ngers a les darreries del segle passat, estroben que segueixen mantenint el pac-te de transferència de rendes amb Pa-lència o Jaén, i que els ciutadans que hiviuen es gasten els calerons en produc-tes de la seva competència italiana,americana o xinesa.

La mobilització de Madrid per tald’evitar la compra d’Endesa –una deles joies de la corona del modus ope-randi econòmic de l’altiplà- per part deGas Natural, sota l’únic argument que“una empresa estratégica no puede es-tar en manos catalanas”, ja hauriad’haver posat en guàrdia tot el teixitproductiu català, fins i tot a les arnesde Foment i de PIMEC, però és que elpagament a 30 dies de la vergonyosaindemnització de 1300 milions d’eurosde la plataforma Castor al senyor Flo-rentino Pérez, amb diners de tots pelssegles dels segles estel·lars reflectits alrebut de la llum, em sembla que tren-ca tots els records de la infàmia. L’a-fer Castor és el símptoma que corro-bora que no hi ha solució espanyola perles necessitats de prosperitat de l’eco-nomia catalana. Sembla mentida queencara hi hagi indocumentats que en-cara els faci por un futur català des-lliurat d’aquesta tríada maligna delBOE, Hisenda i la Llotja del Bernabéu.

4BOE, Hisenda i el Bernabéuper Carles Savalls

La Constitució espanyola s’està utilitzantper destruir, i no per construir, que eral’objectiu amb què va néixer. Els lídersde l’Altiplà estan utilitzant la Constitu-ció per destruir coses que d’altres pre-tenen construir, i no ho estan fent, encanvi, per construir quelcom que puguiservir d’alternativa a allò que ells volendestruir. Utilitzar una constitució –siguila que sigui- per destruir la deslegitimai, com a conseqüència, la desautoritza.Una constitució que no serveix per unir,sinó que divideix, és absolutament desentit comú que ha de ser canviada. I, sia tres quartes parts d’un territori uneixi a una quarta part divideix, potser im-plica que aquesta quarta part que no s’hiveu reflectida necessita una constituciópròpia. Tot això també és de sentitcomú, i estic convençut que per Madridho acceptarien en l’àmbit dels principis…si Catalunya no existís.

Una constitució, així mateix, ha deservir per protegir la llibertat. Les per-sones que es troben a l’àmbit d’aplicacióde la constitució han de considerar queaquesta constitució contribueix a la sevallibertat, que és una eina positiva per a lagent, que obre portes en comptes de tan-car-ne. Les grans constitucions del mónhan servit per eixamplar-ne la llibertat.La constitució americana, la constituciófrancesa, les diverses constitucions nòr-diques són sentides per les personesque les tenen com a referència legal mà-xima com una eina per garantir els seusdrets i per assegurar-ne la llibertat.

Avui la Constitució espanyola es tro-ba discutida per tants sectors que aquellsque diuen defensar-la haurien de fer unpensament. Com pot dir algú que defensala Constitució espanyola i al mateixtemps deixar que hi hagi un percentat-ge elevadíssim de persones amb ciuta-dania espanyola que no s’hi sentin gensni mica representats? Què ocorreria si, po-sem per cas (i, naturalment, m’ho in-vento) si a Califòrnia, a Illinois i a Flori-da hi hagués un deu per cent de ciutadansque no estiguessin gens ni mica d’acordamb la Constitució americana ni se la sen-tissin com a seva? Algú trobaria normalque a Baviera o a Westfàlia hi hagués undeu per cent de ciutadans que discutis-sin la Constitució alemanya sense que elgovern de Berlín mogués fitxa? Reac-cionarien els líders d’aquests països dientque els ciutadans dels estats díscols s’ha-guessin d’empassar les constitucions

respectives perquè una majoria consi-deressin que eren les adequades? Laresposta a totes aquestes preguntes emsembla, evidentment, òbvia.

Analitzem què ocorre en relació a laConstitució espanyola. Per començar, esva implantar sense el suport d’una de lesquatre nacions que formen el Regned’Espanya. En aquell moment, la naciódíscola va ser Euskadi. M’imagino que, siara hi fessin un referèndum, Euskadi tam-poc no aprovaria la Constitució espanyola.Però és que, ara mateix, tenim el cas deCatalunya, on el nou de novembre pas-sat 2.350.000 persones (xifra inexacta,però aproximadíssima) varen votar, enuna consulta prohibida pel TribunalConstitucional, sobre la independènciadel país, amb una xifra de vots favorablesa la independència que fregava els dos mi-lions. Quin percentatge de la població ca-talana amb dret a vot l’any 2014 votariaa favor de l’actual constitució? Quina partde la població catalana (o de la basca) sesent, avui en dia, compromesa amb el quediu la Constitució espanyola? Encaramés, ens podríem demanar quina part dela població espanyola estricta s’hi sent.

Des de l’aprovació de la Constituciófins avui les coses han canviat substan-cialment. Llavors sortíem del franquisme,i es pot entendre que molta gent, enca-ra que no li agradés, pogués acceptar-laper avançar cap a una societat més de-mocràtica. Però ara, almenys en teoria,ja gaudim d’una democràcia consolida-da. I tot apunta que els tabús que hem ar-rossegat durant prop de quatre dècadesestan caient com les fitxes d’un dòmino.

L’únic sentit que podria tenir, avui,la Constitució espanyola seria que fossentida per una majoria social a les qua-tre nacions ibèriques com una CartaMagna real, i no imposada. I, perquèaixò fos possible, les quatre se l’hauriende sentir seua. I cap col·lectivitat no hau-ria de sentir que la Constitució era uti-litzada per posar barreres, per tancarpossibilitats, per enderrocar il·lusions iesperances.

Però, perquè tot això fos possible, nos’haurien d’haver apropiat la Constitu-ció espanyola aquells que, si més no es-piritualment, se sentien més prop delsPrincipios Generales del Movimientoque no de la democràcia liberal. I creienmés en les essències inamovibles que noen la capacitat democràtica de la gent deprendre les seves pròpies decisions.

4CE: presó, destrucció? per Bernat Joan Marí, exdirector general de Política Lingüística

| 8 22 desembre 2014líniavallès.cat

L’estira-i-arronsa per la legalitat o il·lega-litat d’una consulta sobre el futur polític deCatalunya ha impedit, fins ara, que s’hagifet un debat profund sobre els pros i elscontres d’un hipotètic Estat català inde-pendent. El debat s’ha centrat en les lleisi en la Constitució espanyola, obviant el querealment és important en aquest procés:els avantatges i inconvenients d’una pos-sible Catalunya independent.

No obstant això, i malgrat que el debatpúblic i mediàtic ha girat –forçosament–entorn de la legalitat o no d’una consulta,la societat civil fa temps que està treballantper fer arribar als catalans i catalanes ar-guments sòlids a favor d’un Estat propi.

Fa cosa d’un any i mig va néixer El-Clauer.cat, un web de preguntes i res-postes sobre la independència de Cata-lunya adreçada a totes aquelles personesque dubten sobre la viabilitat –entesa entots els sentits– de l’Estat propi. El projecte,impulsat per Òmnium Cultural, l’Assem-blea Nacional Catalana (ANC) i l’Associacióde Municipis per la Independència (AMI),conjuntament amb onze associacions mésde l’entorn sobiranista, desmunta tòpicsque sovint utilitza el front contrari a la in-dependència de Catalunya en el seu dis-curs –moltes vegades de la por–.

Tanmateix, des de setmanes i mesosabans diversos col·lectius ja s’havien po-sat a treballar –i ho segueixen fent– peroferir arguments sòlids a favor de la in-dependència. Un dels més importants,sens dubte, és el Col·lectiu Wilson, formatper catedràtics catalans –principalmentd’economia– de renom mundial que vo-len “contribuir al fet que Catalunya puguidecidir el seu futur sense por ni amenaces”.

Un altre grup de catalans que treballaper a l’Estat propi és el Col·lectiu Emma,en aquest cas per “respondre a visions es-biaixades que es donin sobre els catalansa la premsa internacional”. I també el Cer-cle Català de Negocis, que ha elaborat di-versos estudis contrastats sobre el poten-cial econòmic i la viabilitat d’una Catalunyaindependent.

Nosaltres, en aquestes pàgines, res-ponem resumidament deu preguntesmolt esteses sobre l’Estat propi.

» Diversos col·lectius de la societat civil s’organitzen per oferir arguments sòlids a favor de l’Estat propi

Arnau NadeuVALLÈS OCCIDENTAL

10 PREGUNTES AMB RESPOSTA

ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSD’ESTAT NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder funcionar,

una sèrie d’estructures que el fan via-ble. Moltes d’elles ja existeixen, com lesforces de seguretat. La més prioritàriaés l’agència tributària, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa al model d’Estat, una República ésl’opció més compartida.

IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?Catalunya ja disposa ac-tualment de l’AgènciaTributària de Catalunya

(ATC), que s’encarrega de gestionar elsimpostos que són competència de laGeneralitat. Per tant, l’estructura jaexisteix i només s’hauria d’assumir lagestió dels impostos que ara adminis-tra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

ESPANYAQUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat català man-tindria una relació veïnal

amb Espanya, com la que té ara Es-panya amb França o Portugal. Seriauna relació d’igualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria part de l’espaiSchengen si continués a la Unió Euro-pea, no hi hauria cap mena de fronte-ra entre els dos estats.

UNIÓ EUROPEAEL NOU ESTAT CATALÀQUEDARIA FORA DE LAUNIÓ EUROPEA?La UE no disposa de capnorma específica que re-

guli la secessió interna, per la qual cosala permanència de Catalunya dins laUnió dependria d’una decisió essen-cialment política dels caps d’Estat i deGovern dels països membres. Per altrabanda, sortir de la UE no implica ha-ver d’abandonar l’euro.

EMPRESESQUÈ PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A CATALUNYA?Si el nou Estat garantísla seguretat jurídica de

les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no tindriencap raó per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que Barcelona està con-siderada una de les ciutats europeesmés atractiva per als negocis.

PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATURESTARIEN GARANTIDES?Segons els càlculs de laconselleria d’Economia,un Estat català indepen-

dent podria fer front perfectament a lespensions i a les prestacions d’atur. Ac-tualment, Catalunya aporta al voltantd’un 19% de les cotitzacions socials del’Estat espanyol i només rep, en con-trapartida, el 17% de les prestacions.

IMMIGRACIÓQUÈ PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capd’un temps de residèn-

cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: l’espanyola i la del seu país d’ori-gen. En un Estat català, la triple na-cionalitat seria possible jurídicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre estats ho permetessin.

LLENGUAEN QUINA SITUACIÓQUEDARIA EL CASTELLÀEN EL NOU ESTAT?En una Catalunya inde-pendent, el català pas-

saria a ser llengua d’Estat a tots els efec-tes i esdevindria la llengua comuna enl’espai públic. Pel que fa al castellà, i te-nint en compte que és la primera llen-gua de molts catalans, hauria de tenirun estatus de reconeixement especiala l’Estat català.

DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT VÀLIDS?Després de la constituciódel nou Estat, s’haurien

de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs àmbits per facilitar la transi-ció cap a la legislació pròpia. Per tant,tots els documents continuarien sentvàlids. De fet, ja s’està implantant elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.

BARÇAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇAI L’ESPANYOL?Jurídicament, les lliguessón creades per associa-

cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap impediment legal. Enaquest sentit, també podrien jugar aqualsevol altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.

- www.elclauer.cat

- www.wilson.cat

- www.collectiuemma.cat

- www.ccncat.cat

La força del sentit comúReportatge

9 | 22 desembre 2014 líniavallès.cat

Un país mobilitzat

L’acceleració i velocitat del procés inde-pendentista s’explica –si no del tot, coma mínim en part– per la gran capacitat demobilització que ha demostrat la ciuta-dania, que en els últims anys ha estat ca-paç de sortir al carrer de forma massivaen diverses ocasions.

La sentència del Tribunal Constitu-cional (TC) del juny del 2010, que va su-posar la retallada de l’Estatut que el Par-lament havia aprovat feia quatre anys, vasignificar el tret de sortida a un cicle po-lític carregat de manifestacions i on l’in-dependentisme ha crescut exponencial-ment. Va ser precisament aquesta sen-tència la que va provocar la primeragran mobilització ciutadana. Un milió depersones van omplir, el 10 de juliol del2010, el centre de Barcelona sota el lemaSom una nació. Nosaltres decidim.

Dos anys i dos mesos més tard, durantla Diada del 2012, una nova manifestacióva omplir els carrers de la capital catala-na. Aquella marxa, que va reunir un mi-lió i mig de persones, va ser la primera ce-lebrada sota el paraigua organitzatiu del’Assemblea Nacional Catalana (ANC),que des d’aquell moment ja no ha aban-

donat el lideratge cívic de l’independen-tisme. Un any més tard, l’11 de setembrede l’any passat, l’ANC va aconseguir fer unsalt qualitatiu en el format de la protestai va reunir 1,6 milions de catalans que esvan unir per fer una cadena humana, la ViaCatalana, de nord a sud del país.

La quarta mobilització històrica, la dela Diada d’enguany, també va servir perdemostrar que la capacitat de convoca-tòria que ha aconseguit l’ANC ha anatacompanyada d’una dosi important d’o-riginalitat. Després de la Via Catalanasemblava que ja no hi havia cap repte persuperar, però no ha estat així. A l’abril,l’organització que lidera Carme Forcadellva anunciar que el seu pròxim objectiu erafer una V que omplís la Diagonal i la GranVia. El repte plantejat era majúscul, peròes va tornar a aconseguir. Un total d’1,8milions de catalans es van concentrar ala ciutat i van aconseguir formar una im-pressionant V amb els colors de la senyeraque va donar la volta al món.

Votar. Tot i ser a través d’un procés par-ticipatiu, i no en unes eleccions oficials,aquesta ha estat l’última –i més significa-tiva– mobilització de l’independentisme itambé d’una part, petita, de ciutadans noindependentistes. Va ser el passat 9 de no-vembre, en una jornada històrica on 2,3 mi-lions de catalans van expressar la seva opi-nió sobre el futur polític de Catalunya.

Albert RibasVALLÈS OCCIDENTAL

1 2

3

5

1 10 de juliol del 2010. La primera gran manifestació del poblecatalà, en protesta per la sentència del TC contra l’Estatut.

2 L’Onze de setembre del 2012, 1,5 milions de catalans omplenBarcelona sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”.

3 La Diada Nacional de Catalunya del 2013 serà recordada per la històrica Via Catalana, que va unir el país de nord a sud.

4 Un total d’1,8 milions de catalans es concentren a Barcelonal’Onze de Setembre del 2014 per fer una impressionant V.

5 El 9 de novembre del 2014, 2,3 milions de persones votenen el procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya.

Fotos: ANC

Reportatge

4

Centre| 10


L’Ajuntament de Sabadell espersonarà com a acusació parti-cular en el cas Mercuri. Així es vadecidir a principis d’aquest mes,amb el vot favorable de tots elsgrups municipals i regidors noadscrits, excepte el del PSC quegoverna en minoria. Es tractad’una proposta de l’oposició,feta a instàncies de la PlataformaSabadell Lliure de Corrupció,amb l’objectiu que l’Ajuntamentrecuperi “el seu honor i la sevacredibilitat”.

El PSC va al·legar que estavaen contra de la petició perquè l’o-posició no especificava en quinade les 33 peces del Cas Mercuricalia personar-se i perquè con-sideren que fer-ho va “en contradels imputats i de la presumpciód’innocència”. Una explicació

que el regidor popular, EstebanGesa, i la regidora d’EUiA, Ma-risol Martínez, van considerar“una excusa tècnica per no donarla cara”.

L’alcaldable de CiU, CarlesRossinyol, va remarcar que “noes tracta d’anar en contra de nin-gú, sinó de defensar la ciutat”. Laportaveu de l’ES, Virgínia Do-mínguez, i el d’ICV, Aureli Cal-vo, van destacar que “aquesta ésla manera de poder arribar alfons de la qüestió”.

ELS BUSTOS, A JUDICI EL GENEREntre el 28 i el 30 de gener, elTribunal Superior de Justíciade Catalunya (TSJC) jutjarà elsgermans Bustos, el diputat delPSC, Daniel Fernández, i l’al-caldessa de Montcada, MariaElena Pérez, per la peça Mont-cada. Se’ls acusa dels delictes detràfic d’influències i prevaricacióper haver designat a dit Carmi-na Llumà com a responsable del’àrea Territorial de l’Ajunta-ment de Montcada.

L’Ajuntament es personarà al Cas Mercuri. Foto: Línia Vallès

L’Ajuntament serà acusacióparticular al Cas Mercuri

» El PSC va ser l’únic grup que va votar en contra de la iniciativa» Els germans Bustos seran jutjats el gener per la peça Montcada

Denuncien manca de suportals centres educatius

ENSENYAMENT4Els pressupos-tos de la Generalitat per a l’any2015 han decebut l’Ajuntamentde la ciutat, que ja ha acusat l’ad-ministració catalana de “mancade suport als centres educatius detitularitat municipal”.

En paraules del tinent d’E-ducació, Ramón Burgués, “l’ac-titud de la Generalitat trenca elscompromisos establerts en ma-tèria de finançament i traspassaals Ajuntaments la responsabi-litat de la continuïtat dels serveisd’escola bressol i ensenyamentsd’art i música que també formenpart d’una educació integral”, iafegeix que “malgrat la manca desuport del Govern, Sabadell con-tinuarà garantint aquests ser-veis que tenen un paper fona-

mental en la construcció d’unasocietat més formada i, per tant,més justa”.

En qualsevol cas, l’Ajunta-ment ha confirmat que es trobena l’espera de saber si la Diputa-ció continuarà finançant la partdel cost de les places que no as-sumeix la Generalitat, com ha feten els últims dos anys amb unaaportació de 875 euros per infant.Malgrat això, el regidor d’Edu-cació ha avançat que no es que-daran de braços plegats i inten-taran pressionar el Govern cata-là perquè canviï d’opinió. Ho fa-ran a través d’una esmena alspressupostos perquè es tornin aconsignar els 54 milions d’eurosper finançar les escoles bressolmunicipals.

ECONOMIA4L’oposició va tom-bar les ordenances fiscals i preuspúblics del 2015 en el darrer Plemunicipal, cosa que suposa queno es podran imposar noves me-sures fiscals, com la taxa als pi-sos buits.

Un dia abans de la votació, elPP havia anunciat que s’abstin-dria, després d’haver pactat ambel PSC la congelació de l’Impostde Béns Immobles (IBI) i la taxade residus. Una postura que vamotivar les crítiques de la resta

de l’oposició que van recordar elpaper que havia tingut el PP i elregidor Jordi Soriano durant l’e-tapa Bustos. Però els esdeveni-ments van sorprendre a tothom,ja que, inesperadament i en l’úl-tim moment, el PP va canviard’opinió i va votar en contra.

Segons el portaveu del PP,Esteban Gesa, el motiu d’aques-ta decisió és perquè el PSC va do-nar suport a la moció de CiU quedemana la dimissió de la dele-gada del govern espanyol, María

de los Llanos de Luna. “Si els so-cialistes prefereixen acostar-semés als partits pro independen-tistes, que no pretenguin nego-ciar amb un partit que davant detot defensa la legalitat i la unitatd’Espanya”, remarca Gesa.

Durant el Consell de Ciutat,l’alcalde, Joan Carles Sánchez, vaafirmar que no es poden barre-jar els dos temes i va deixar clarque, tot i que el PSC no és inde-pendentista, està “a favor deldret a decidir”.

RedaccióCENTRE

No hi haurà noves mesures fiscals

Societat | Reconeixement a la tasca dels voluntarisL’Ajuntament va reconèixer, la setmana passada, la tasca de totes aquelles persones quedediquen part del seu temps de forma desinteressada al desenvolupament dels projectes

que duen a terme les entitats de la ciutat. Durant l’acte es fa fer el reconeixement a untotal de 56 voluntaris i voluntàries, designats per les 26 entitats de la ciutat.

11 | Centre líniavallès.cat22 desembre 2014

Presentació de Carles Rossinyol com a alcaldable. Foto: CiU Sabadell

Rossinyol es presenta com el“canvi positiu” per a Sabadell

URBANISME4El Racó del Cam-panar ja compta amb l’arbratque quedava per plantar. Així,l’espai central d’aquesta zona dela ciutat ara queda embolcalladaper la plantació d’arbrat a labanda sud, al costat de l’edifici del’Ajuntament i per uns parterresamb llorers i boixos. Amb aques-tes arbustives es pretén donarcontinuïtat a la plantació existenten l’entrada del Campanar deSant Fèlix. El tinent d’alcalde dePresidència, Josep Ayuso, destacaque “ara només falta esperar unsdies per poder accedir-hi i perquèla ciutadania se’l faci seu”. “Seràllavors quan l’espai adquirirà re-alment el seu sentit complet”, diu,recordant que “durant el 2015 s’a-fegiran elements artístics”.

El Racó delCampanar llueixel nou arbrat

SOCIETAT4Un grup de 200 per-sones es van unir, durant la set-mana passada, per condicionarla seu de la Fundació Main, a laplaça del Vallès. A causa de les re-tallades, l’entitat, que treballaamb joves d’entre 14 i 17 anysamb dificultats escolars, no po-dia adequar l’edifici que els va ce-dir l’Ajuntament el setembrepassat. Una empresa, de mane-ra altruista, ha fet que això fospossible gràcies a la seva solida-ritat. Els encarregats de realitzarels treballs han estat els mateixoscomercials de l'empresa Luxot-tica, del sector de les ulleres.D'altra banda, Unit Elementsha estat l'encarregada d'orga-nitzar l'esdeveniment.

Les noves instal·lacions de laFundació Main compten ambun total de 48 joves i nou pro-fessionals.

200 personescondicionen laFundació Main

CiU Sabadell ja té oficialment elseu alcaldable. Serà Carles Ros-sinyol, que es presenta com el“canvi positiu” per a la ciutat.

Davant d’un saló Modernis-ta de l’Antiga Fundació Caixa Sa-badell ple de gom a gom, Ros-sinyol va reivindicar el projectedel seu equip com el millor permirar cap al futur amb “nousulls” i més, va remarcar, “des-prés d’uns anys molt durs iagreujats pel cas Mercuri”. Ros-

sinyol va proposar un nou mo-del de ciutat basat en la “trans-parència, l’honestedat, en pen-sar com volem que sigui Saba-dell i després fer-ho”. Per a l’al-caldable, la base d’aquest noumodel ha de ser la justícia social.“Vull que Sabadell torni a ser elpols industrial que era, perquèaixò permetrà crear ocupació ibenestar”, va remarcar.

Rossinyol també va voler re-cordar que, a banda de treballaren el nou model de ciutat, elspròxims anys seran decisiusarran del procés sobiranista i esva posar al costat del presidentMas en el camí cap a la inde-

pendència. “Estic convençut quesi els catalans així ho volen i as-solim la independència, viuremmolt millor”, va afirmar.

El coordinador General deCDC, Josep Rull, considera elprojecte de Rossinyol com “lasacsejada que Sabadell necessi-ta, amb una manera de governardiferent, propera als ciutadansi que faci de la transparència i elrigor les normes bàsiques deconducta a l’hora de governar”.Segons Rull, “Rossinyol és l’an-títesi del que va representar l’e-tapa socialista de l’exalcaldeBustos, on tot es feia amb pràc-tiques complicades”.

RedaccióCENTRE

| 12

SabadellButlletí mensual nº4 CiU SABADELL

El coordinador general de CDC, Josep Rull va pre-sentar el passat 9 de desembre el candidat de CiUa l’alcaldia, Carles Rossinyol, davant un Saló Mo-dernista de l’Antiga Fundació Caixa Sabadell plede gom a gom. L’alcaldable va defensar la neces-sitat d’un canvi en el govern de Sabadell, i va re-ivindicar el projecte del seu equip com el millorper mirar cap al futur amb “nous ulls, amb unpunt de vista diferent” i més, va remarcar, des-prés d’uns anys “molt durs agreujats pel casMercuri”.

Davant d’aquests antecedents a la ciutat, Rossi-nyol va proposar un nou model de ciutat basat enla “transparència, l’honestedat, en pensarcom volem que sigui Sabadell i després fer-ho ”. Per l’alcaldable, aquest nou model ha de ser-vir de base la justícia social: “Vull que Sabadell

torni a ser el pols industrial que era perquèaixò permetrà crear ocupació i benestar”.

Rossinyol també va recordar que, a banda detreballar en el nou model de ciutat, els propersanys també seran decisius arran del procés sobira-nista i es va posar al costat del president Mas en elcamí cap a la independència “perquè estic con-vençut que si els catalans així ho volen i as-solim la independència viurem molt millor”.

De la seva banda, Rull va qualificar Rossinyolcom el “canvi positiu que la ciutat necessitadesprés d’un període absolutament convuls”.Rull va explicar que el seu projecte és “la sacse-jada que aquesta ciutat necessita, amb unamanera de governar diferent, propera als ciu-tadans i que faci de la transparència i el rigorles normes bàsiques de conducta a l’hora de

governar”, en referència, entre d’altres, al casMercuri. Segons va apuntar Josep Rull, el projectede Rossinyol és “l’antítesi del que ha represen-tat aquesta etapa del socialisme a Sabadell,d’una ciutat en la qual tot era gesticulació,amb pràctiques complicades d’entendre, unamanera d’un paternalisme insuportable pera molts sabadellencs”.

Sobre el projecte que encapçala Carles Rossi-nyol, Josep Rull també va destacar “la seriosi-tat, el compromís de servei públic i amb elprojecte de llibertat nacional de Catalu-nya”. Per tot plegat, el coordinador general deCDC es va mostrar convençut que “un canvi aSabadell és possible” i que la federació “téopcions serioses” de ser la formació políticamés votada a la ciutat.

Rossinyol: “Hem de canviar de model de ciutat per aconseguir ocupació i benestar

L’any vinent, el 2015, estarà marcat per una de les ci-tes més importants de la democràcia: les eleccions mu-nicipals que han de definir qui serà l’encarregat degestionar la ciutat de Sabadell en els propers quatreanys. Després d’una època complicada per als saba-

dellencs i sabadellenques, tinc el convenciment queun Sabadell diferent és possible.

El repte principal de la ciutat de Sabadell ha deser el de recuperar un dels subjectes més importantsque ha quedat abandonat en els darrers anys: les per-sones. Els desnonaments diaris, joves que han d’a-bandonar la ciutat per trobar una feina, nivells ele-vats d’atur, gent que no arriba a final de mes, són al-gunes de les causes que han provocat que la genthagi perdut l’interès i l’esperança en la política.

Cal, doncs, recuperar la confiança perduda i po-sar les persones al centre de les decisions polítiques.A Sabadell hi cal una nova cultura política, noves ac-tituds i noves prioritats. Cal que els polítics que go-vernin la ciutat de Sabadell tinguin la capacitat defer creure als sabadellencs i sabadellenques que unSabadell diferent és possible.

Una ciutat emprenedora, oberta i propera quetreballi per a l’excel·lència en la gestió i l’atenció ales persones d’una forma rigorosa, eficaç i eficient.Necessitem una nova manera de ser i fer que permetiuna regeneració democràtica i una transparència ab-soluta que vagi més enllà de l’accés a la informacióper part de la ciutadania.

I crec fermament que ho podem aconseguir. Hiha una manera diferent de fer política. Només hem

d’aprofitar totes les eines que tenim al nostre abast:confiar en les persones de Sabadell, en les seves ap-tituds i en el seu gran potencial. Cal que els políticsconfïin en la seva gent. Sabadell no tornarà a ser elque era sense el suport de la ciutadania. Hem de tre-ballar plegats amb l'ampli teixit associatiu que tenim,treure el millor de les persones i apostar fermamentpel teixit empresarial de la nostra ciutat.

La prioritat ha de ser la de vetllar per a què elssabadellencs i sabadellenques rebin els millors ser-veis i atenció possibles amb l’objectiu principal quetinguin una millor qualitat de vida. Ara cal sortir dela crisi i impulsar un canvi de model que creï un en-torn favorable per a les empreses i l’activitat pro-ductiva, fer de la millora de la productivitat i de l’e-conomia creativa els eixos principals del creixementeconòmic i situar Sabadell com a motor de la rein-dustrialització a Catalunya.

Aquest canvi de model té sentit si serveix per acon-seguir més feina i benestar social per a tothom. Lacreació de riquesa i dinamisme en l’economia sem-pre han d’anar lligades a més benestar i justícia so-cial. Sense progrés econòmic no hi haurà progrés so-cial, pero progrés econòmic sense progrés social noté cap sentit, perquè només afavoreix a uns pocs.

Un altre Sabadell és possibleCarles Rossinyol i Vidal, alcadable de CiU

www.ciu.cat/sabadell

Foto: Tàndem estudi fotogràfic

Fotos: Tàndem estudi fotogràfic

13 |

SabadellButlletí mensual nº4 CiU SABADELL

La Diputació es posa a disposició detots els municipis afectats per la ventadaper ajudar-los a tornar a la normalitat

El president delegat de l'Àrea d'Hisenda, Recursos Internsi Noves Tecnologies de la Diputació de Barcelona, CarlesRossinyol ha assegurat que la institució ajudarà en tot elpossible als municipis més afectats per la ventada. "Elsajuntaments tenen la porta oberta si necessiten ajuda pertornar a la normalitat, especialment per posar a punt ca-rreteres i camins que van quedar devastats per la ventada.En situacions com aquestes, tots hem de fer mans i mà-nigues", ha assegurat Rossinyol.

L'alcaldable de CiU també ha recordat que Sabadelldisposa de 1.660.000 milions d'euros del Pla d'Ocupacióde la Diputació que es poden utilitzar per contractar per-sonal per la neteja de boscos i camins forestals que hanquedat plens de branques i arbres caiguts. En aquest sen-tit, Rossinyol ha explicat: "quan algun fenomen provo-ca la caiguda d'arbres s'incrementa molt el risc d'incen-dis, així que des de CiU demanem que es prenguin me-sures per netejar-lo, com ara usar els fons d’Ocupació”.

Així mateix, Rossinyol ha explicat que l'Àrea d'Hisenda,Recursos Interns i Noves Tecnologies de la Diputació vacrear una partida de 5 milions d'euros per tal d'afrontarcatàstrofes naturals.

www.ciu.cat/sabadell

• CiU proposa utilitzar els fons del pla d'Ocupació de la Diputació dels que disposa Sabadell per contractar personal que netegi el bosc per evitar incendis a l'estiu

Foto: Espai Cultura

Gràcia / Can Feu| 14


Sembla que el soterrament de lesvies dels Ferrocarrils de la Ge-neralitat de Catalunya (FGC) alseu pas pels barris de Gràcia iCan Feu està cada vegada més aprop. La Generalitat s’ha com-promès a elaborar un pla deviabilitat que hauria d’estar en-llestit durant la tardor del 2015i ser executat l’any 2016.

En aquest sentit, el Govern ca-talà també ha acceptat la propostade l’Ajuntament per fer el sote-rrament en dues fases. En la pri-mera, amb una inversió de noumilions d’euros, s’eliminarien lesvies en un tram de 90 metres, queés la zona urbanitzada de Gràcia.En la segona, que suposaria uncost d’11 milions d’euros, se so-

terraria el tram del Passeig de CanFeu, d’uns 300 metres. “És es-sencial que el soterrament es pu-gui fer ara, coincidint amb lesobres de Metro Sabadell”, afirmal’alcalde, Joan Carles Sánchez, iamb el qual coincideixen tant laPlataforma Soterrament FGCAra com diferents partits polítics.

Aquesta notícia ha estat benrebuda pels diferents partits de laciutat, tot i que consideren ques’ha de ser prudent fins que la Ge-neralitat presenti el projecte, laplanificació, el calendari i el pres-supost. Pel que fa al pagamentd’aquesta obra, l’alcaldable perERC, Juli Fernández, remarcaque no comparteixen “el modelde generació de plusvàlues per talde pagar l’obra pública” i dema-na que es creï “un espai de coo-peració entre Generalitat, Ajun-tament i agents econòmics i so-cials per trobar-hi alternatives”.

PENDENTS DEL PRESSUPOSTTot i que el Departament de Te-rritori i Sostenibilitat afirma quel’allargament dels FGC segueix elcalendari previst, reconeix que elprocés d’adjudicació de les obresa les estacions de la Creu Alta,plaça Espanya i Ca n’Oriac es faràper fases en funció de les dispo-nibilitats pressupostàries, en llocde fer-ho a la vegada.

Segons fonts de la conselleriade Territori, durant el primer tri-mestre del 2015 es licitaran is’adjudicaran les obres de laCreu Alta i la plaça Espanya,mentre que els treballs a l’estacióde Ca n’Oriac s’adjudicaran en elsegon trimestre de l’any vinent.Això farà que l’entrada en serveide les diferents parades es puguifer de forma progressiva, però encap cas, asseguren, “suposaràun retard de la posada en marxade tot l’allargament”.

La Generalitat farà un pla de viabilitat del soterrament dels FGC. Foto: Plataforma Soterrament Ferrocarrils Ara

La Generalitat farà un pla deviabilitat per soterrar els FGC

» El projecte hauria d’estar enllestit durant la tardor de l’any vinent» Les obres es farien en dues fases i tindrien un cost de 20 milions

Partits i associacions volenque es desestimi el 4t Cinturó

URBANISME4La PlataformaSant Julià, ICV i ERC conside-ren que la construcció del QuartCinturó entre Terrassa i Sabadellsuposarà un impacte molt ne-gatiu a la zona. Per aquest mo-tiu, tant els ecosocialistes comels republicans s’han compro-mès a incloure en els seus res-pectius programes electoralsdel 2015 l’enllaç de la B-124 i laronda Oest.

Aquest projecte és una de-manda llargament proposadaper la Plataforma Sant Julià, queassegura que “executar aquestaconnexió no arriba als 10 mi-lions d’euros i seria una solució

més barata als problemes de cir-culació que es registren a la B-124 i la Gran Via”.

ICV i ERC consideren que laconnexió de la carretera B-124amb la ronda Oest és una obra“inajornable” i demanen que esdesestimi definitivament elQuart Cinturó. Tant l’alcaldabled’ERC a Sabadell, Juli Fernán-dez, com el d’ICV, Joan Ber-langa, asseguren que aquestenllaç ha de significar una“oportunitat” per a la ciutat, jaque la Gran Via podria deixarde ser una “cicatriu que separala ciutat i convertir-se un bule-vard molt més amable”.

El pavelló de Gràcia comptaràamb un nou desfibril·lador

SALUT4Durant el mes de des-embre l’Ajuntament instal·laràun desfibril·lador al pavelló deGràcia. Amb aquesta mesura, esfacilita l’actuació si es produeixun cas d’aturada cardiorespira-tòria en un dels llocs del barri onhabitualment es registra unaimportant afluència de persones.

L’ajuntament també ins-tal·larà aquests aparells a 15equipaments més de la ciutat.L’objectiu d’aquestes accions éscontribuir a la sensibilitzacióde la ciutadania perquè recone-gui els signes propis d’una pa-

rada cardiorespiratòria i puguiavisar immediatament els ser-veis d’emergència (112) i utilit-zar l’aparell, si s’escau, seguintles instruccions que l’acompan-yen.

Segons la regidora de Salut,Cristina Moreno, “Sabadell ésuna ciutat cardio-preventiva,perquè en aquests casos el fac-tor més important és la rapide-sa a l’hora d’actuar”.

Els dispositius s’ubicaran envitrines i podran ser claramentidentificats pels usuaris dels di-ferents equipaments.

RedaccióGRÀCIA / CAN FEU

Societat | Un documental repassa la història de Can FeuL’Associació Cultural Can Feu ha fet un documental en el qual es parla sobre els 800anys d’història de Can Feu i el seu Castell. El documental, que ha necessitat set anys

per veure la llum, parla sobre diferents esdeveniments a través d’imatges i documentsinèdits, així com entrevistes a historiadors i tècnics especialitzats en Can Feu.

15 |


Zona Oest

HABITATGE4De moment, noes construiran el 346 habitatgesprevistos per l’Ajuntament albarri de Can Gambús.

L’oposició en bloc va rebut-jar la proposta de l’equip degovern de fer una modificaciópuntual del Pla General d’urba-nisme sobre Can Gambús i quenecessita la majoria absolutade 14 vots per ser aprovat.Aquesta modificació preveia laconstrucció de 346 habitatges ala zona, però una vegada més,l’única esperança del PSC era elpacte amb el PP, que va tornara unir els seus vots amb la res-ta de l’oposició i el dictamen vaser rebutjat. “No pot ser que el

PSC li rigui les gràcies a CiU idesprés vulgui que el PP li donisuport”, sentenciava el popularEsteban Gesa.

L’alcaldable de CiU, CarlesRossinyol, atribueix el resultatde la votació a la falta de capa-citat de pacte dels regidors so-cialistes i remarca que aquestadecisió “afecta un barri sencer iens hem de posar tots d’acord,però l’equip de govern no ho haintentat”. La portaveu de l’En-tesa per Sabadell, Virgínia Do-mínguez, per la seva banda,afirma que “Sabadell no neces-sita construir més habitatges i ellloc on es volien fer, al costat del’autopista, no és el més adient”.

L’escola bressol l’Heura tindràun nou ús. I és que a partir delmes de març es convertirà en uncentre de tarda, gràcies a l’a-portació dels 30.000 euros del’Obra Social la Caixa, que serviràper adequar les instal·lacions,comprar material i cobrir partdel cost del servei.

L’escola bressol l’Heura vahaver de tancar el juliol passatper manca de matriculacions il’Ajuntament ha decidit conver-tir-la en un centre de tarda oberta tot el barri, però orientat so-bretot als infants de famíliesamb pocs recursos derivats delsServeis Socials. La tinenta d’al-calde de Serveis Socials, MartaFarrés, assegura que “com aAjuntament, no només hem decontenir la pobresa, sinó com-batre-la i en aquest sentit elscentres de tarda el que fan és do-nar als infants els instruments

perquè puguin avançar en les mi-llors condicions possibles”, alhoraque ressalta la importància de“generar igualtat d’oportunitats”.

El director de l’àrea de negocide Caixabank, Pere Comajun-cosa, defineix el projecte com a“engrescador” i s’ha mostratmolt satisfet de col·laborar-hi.

El nou centre de tarda s’ubi-carà en una zona, la Concòrdia,

que fins ara no disposava d’a-quest recurs. Així doncs, l’equi-pament permetrà atendre millorles necessitats socioeducativesdels infants d’aquest barri i zo-nes properes. Ara com ara, Sa-badell compta amb una xarxa in-tegrada per cinc centres de tar-da. Són els de Can Deu, Can Rull,Can Puiggener, Torre-romeu iLes Termes.

L’escola bressol l’Heura seràun centre de tarda el 2015

RedaccióZONA OEST

L’antiga escola bressol l’Heura. Foto: Google Maps

No es construiran els 346 pisos previstos a Can Gambús

Successos | Cinc intoxicats per fum en un incendiCinc persones van resultar intoxicades per inhalació de fum en un incendi

que es va produir en un pis del carrer Dant, dijous passat. Segons informenels Bombers, el foc es va produir a un quart de cinc de la tarda i va cremar

dues habitacions, mentre que la resta del pis va quedar afectat pel fum.

Creu Alta| 16


MEDI AMBIENT4El Punt Blau1 de la ciutat comptarà ambdues plantes de transferència iuna bàscula noves. El projected’obres ha estat encarregat aEcoembes, pel Consorci de Re-sidus del Vallès Occidental, ambun pressupost d’execució de105.862 euros i estarà acabat elmes vinent.

Fins ara, Sabadell comptavaamb una planta de transferèn-cia que requeria contínues re-paracions. Per aquesta raó elConsorci de Residus va oferir lapossibilitat de recepcionar elsenvasos de petits municipis de

l’entorn i així poder evitar viat-ges més llargs i menys eficients.Per fer-ho efectiu, però, ha estatnecessari instal·lar una segonaplanta de transferència i unabàscula.

Les plantes de transferènciaserveixen per estalviar viatgesfins a les plantes de tractament,en aquest cas a Hostalets de Pie-rola, que és la planta de tracta-ment que Ecoembes té assigna-da a Sabadell.

La gestió de cada planta detransferència suposarà uns in-gressos de 16,34 euros per tonade residus recollida.

Els treballadors de l’Hospitalde Sabadell perdran el 40% dela paga extra d’aquest Nadal.Una retallada que segons el Co-mitè d’empresa s’uniria a la re-ducció del sou de prop del 20%que porten acumulada des del2010.

El Comitè d’empresa de lacorporació sanitària es va reunirfa unes setmanes amb l’Ajunta-ment per traslladar-li la preo-cupació i el malestar dels tre-balladors per les condicions la-borals en les quals es veuenobligats a desenvolupar la sevafeina. Des de consistori consi-deren que això no es pot per-metre i defensen que “els facul-tatius cobrin el 100% de la pagaextra”. En aquest sentit, l’alcal-de, Joan Carles Sánchez, i la re-gidora de Salut, Cristina More-no, s’han compromès amb elstreballadors a traslladar, unavegada més, al Consell de Go-

vern del Taulí la preocupació peraquesta situació i la necessitatque es donin les condicions eco-nòmiques necessàries per com-plir amb els diferents contracteslaborals. A més, Joan CarlesSánchez també ha asseguratque parlarà amb el conseller deSalut, Boi Ruiz, sobre la discri-minació en el finançament de laCorporació Sanitària Parc Tau-lí respecte d’altres hospitals dereferència.

Per altra banda, el diputat sa-

badellenc d’EUiA, Joan Mena,afirma que el seu partit traslla-darà al Parlament la creaciód’una comissió de seguimentdel Parc Taulí, amb l’objectiu“que hi hagi un marc de diàlegestable entre l’Ajuntament, quecreiem que ha de ser una peçaclau en el disseny de l’Hospital,el departament de Salut i els tre-balladors”, els quals, afirma,“estan patint les retallades queafecten greument les seves con-dicions laborals”.

Els facultatius del Taulí perdranel 40% de la paga extra

RedaccióCREU ALTA

Hospital de Sabadell. Foto: Arxiu

El Punt Blau 1 de la ciutattornarà a funcionar el gener

Cultura | Últims detalls per tenir a punt Els PatoretsEl Centre Sant Vicenç ultima els darrers preparatius per tenir a punt la tradicional

funció de Nadal d’Els Pastorets. El repte d’aquesta entitat és que la tradició sigui sinònim també d’espectacle i mantenir les xifres d’espectadors dels últims anys. El

Centre Sant Vicenç estrenarà l’obra el dia de Sant Esteve, a les 17:30 hores.

17 |

Comarca22 desembre 2014líniavallès.cat

El vent es va acarnissar amb lacomarca dimarts 9 de desembre.Ràfegues de més de 100 quilò-metres per hora van sembrar elpànic a tots els municipis del Va-llès Occidental, on els arbrescentenaris van caure un darrerel’altre a les carreteres, les vies deltren i els edificis de les diferentslocalitats.

El temporal va provocar dosmorts a Terrassa per la caigudad'un mur sobre un jove de 27anys i una noia de 16, a més de di-versos ferits per cops o contu-sions, talls de llum i edificis arra-sats. Les destrosses es van repe-tir a la majoria de poblacions de

la comarca, amb especial inci-dència a les cocapitals Terrassai Sabadell, però també en muni-cipis com Rubí, Castellar, Sent-menat, Polinyà, Sant Cugat oRipollet.

L'episodi va afectar de ma-nera important les comunica-cions viàries i ferroviàries (la lí-nia R4 entre Sabadell i Manresava haver de ser interrompuda du-rant tot el dia), però també el sub-ministrament de serveis d'elec-tricitat i fins i tot d'aigua en al-guns municipis. En el momentmés fort del temporal, entre les11 i les 16 hores, més de 42.000abonats es van quedar sensellum per la caiguda de torres id'arbres sobre les línies, segonsva informar Endesa, i molts d’ellsno van recuperar els subminis-traments fins passats dos dies.

ALT RISC D’INCENDILa Federació d’Agrupacions deDefensa Forestal (ADF) del Va-llès Occidental ha fet un crit d’a-lerta davant la situació de de-vastació en la qual han quedat elsboscos de la comarca després dela ventada del 9 de desembre. Elpresident de l’ADF, Enric Sapés,assegura que el risc d’incendi“s’ha multiplicat per tres, perquèles capçades que es deixin alsboscos provocaran un canvi en latipologia dels incendis i els focsseran més ràpids”.

Davant aquesta situació, elsalcaldes del Vallès Occidental esvan reunir d’urgència la setma-na passada i van demanar alGovern que “s’actuï amb rapidesai s’habilitin línies d’ajudes perabordar la devastació de les zo-nes forestals de la comarca”.

Les ventades del 9 de desembre van tirar a terra molts arbres centenaris. Foto: Arxiu

Grans desperfectes a causa deles ventades a tota la comarca» El temporal va provocar la mort de dos joves al Vallès Occidental» Alerten que el risc d’incendi a la comarca s’ha multiplicat per tres

L’Àmbit B30 reclama millores de mobilitat i transport

POLÍTICA4L’Associació ÀmbitB30 ha reclamat a la Generali-tat millors infraestructures demobilitat i transport. El seu pre-sident, Josep Monràs, va lliurarla setmana passada al consellerde Territori i Sostenibilitat, San-ti Vila, l'informe amb les 62 ac-tuacions prioritàries en l’àmbitde les infraestructures i la mo-bilitat i les va definir com “unelement cabdal per a la compe-titivitat del nostre territori i deles seves empreses”. Monràs vaoferir la col·laboració de l’Asso-ciació en els processos de pla-nificació a curt i llarg termini queafectin l’entorn B30 i també va

demanar que l’Associació “puguiparticipar en els futurs proces-sos de revisió del sistema tarifarizonal del transport públic”.

Per la seva banda, el conse-ller Santi Vila va reconèixer laimportància del corredor de laB30 i va destacar algunes obresen curs com, per exemple, el me-tro del Vallès.

A la sortida de la reunió,l’alcalde de Sabadell, Joan Car-les Sánchez, va remarcar que es-tan “molt satisfets per la bonaacollida del document per partdel conseller, que ha manifestatun acord majoritari amb lespropostes”.

Mantenen el rebuig a la llei de reforma dels AjuntamentsMUNICIPALISME4Els alcaldesdel Vallès Occidental coincideixenen el rebuig a les conseqüènciesde l'aplicació de la Reforma Lo-cal amb els presidents de la Fe-deració de Municipis de Cata-lunya (FMC) i l’Associació Cata-lana de Municipis (AMC). Els re-presentants dels Ajuntamentsde la comarca i de Catalunya tit-llen la llei d'injusta.

La presidenta del Consell Co-marcal, Pepita Pedraza, ha ex-plicat que “la nova llei ens afec-

ta molt. Des dels municipis s’es-tà fent un esforç important per ti-rar endavant serveis sense afec-tar les persones”.

El president de l’FMC, XavierAmor, destaca que “la LRSAL ésmolt injusta. No soluciona, em-pitjora i a més provoca molta in-certesa perquè no és prou clara”,imentre que el president de l’AMC,Miquel Buch, demana “celeritat enel recurs d’inconstitucionalitatpresentat pels 2.500 ajuntamentsespanyols contra la llei”.

Pamela MartínezVALLÈS OCCIDENTAL

Consell Comarcal | Els pressupostos aposten pel benestar i l’educació El Consell Comarcal ha aprovat uns pressupostos pel 2015 de 18 milions d’euros, un 11% més que els

del 2014. Més del 77% d’aquests comptes es dedicaran a l’àrea de Benestar Social i Educació i la detransport escolar. La presidenta de l’entitat, Pepita Pedraza, assegura que “continuem intentant fer

una economia ajustada a tot el que podem per dotar de més partides el vessant social”.

Comerç| 18


L'Associació de Majoristes deMercavallès creu que és “im-prescindible” dur a terme el pro-jecte de reforma del mercat, ques'hauria de començar a executara principis de 2015, perquè se-gons afirma el seu president, Vi-cenç Ramia, “aquesta rehabilita-ció assegura la continuïtat i re-força la competitivitat”. Amb unainversió de mig milió d'euros, lesobres suposaran una actualitza-ció de les instal·lacions, una mi-llora de la seva imatge i també unestalvi en el consum energètic.

Amb la remodelació, que esdurà a terme sota la coordinaciódel Consell Comarcal, l'associa-ció veu satisfeta una de les seves“principals reivindicacions” delsúltims anys per tal de seguircomptant amb “un mercat di-

nàmic en un enclavament es-tratègic i amb preus competi-tius”. “La reforma del mercat aju-darà a potenciar el seu rol de di-namitzador econòmic de lazona”, assegura Ramia. Des del'associació es reivindica la tas-ca de l'entitat des del punt de vis-ta econòmic “que ha ajudat engran mesura a tirar endavant elprojecte de reforma”.

El projecte, ara en la seva fase

d'adjudicació, suposarà una re-modelació important de l'edifi-ci central del mercat, que can-viarà d'imatge gràcies a actua-cions com el revestiment de la fa-çana, la instal·lació d'un noupaviment i la millora de les con-dicions dels espais per a la ven-da. A més, també se substituiràla il·luminació actual per un sis-tema led que permeti reduir lafactura de la llum.

Una imatge de l’interior de Mercavallès. Foto: Mercavallès

Els majoristes de Mercavallèsveuen imprescindible la reforma » Els comerciants volen que les obres comencin a principis del 2015» El Consell Comarcal invertirà mig milió d’euros en la remodelació

La Cambra de Comerç defensala llei d’horaris comercials

POLÈMCIA4La llei catalanad’horaris comercials continuagenerant enfrontaments entre elgovern català i l’espanyol. La da-rrera es va produir fa dues set-manes arran de la suspensióautomàtica de la llei per part delTribunal Constitucional i ambmotiu del recurs interposat pelgovern espanyol.

La Cambra de Comerç deSabadell ja ha criticat aquestadecisió del Tribunal Constitu-cional, perquè assegura que lallei aconsegueix una bona sim-biosi entre les grans empreses iel petit comerç. El president dela Comissió de Comerç de laCambra, Josep Maria Porta, de-

fensa que la llei catalana és “lamés equilibrada de l’Estat es-panyol” i alerta que l’aplicació dela llei espanyola “suposaria elpunt final del comerç de proxi-mitat, perquè aquest no pot su-portar els costos d’haver d’obrir90 hores setmanals”. Així doncs,des de la Cambra de Comerç de-manen a la Generalitat que pre-senti al·legacions a la decisió delTribunal Constitucional, com, defet, ja ha anunciat que farà.

La principal diferència entrela llei catalana i l’espanyola ésque la primera estableix un ho-rari màxim d’obertura setmanalde 72 hores, enfront de les 90 dela llei estatal.

INICIATIVES4Més de 220 boti-guers van participar, fa dos capsde setmana, a la tercera edicióde la Nit de Compres, organit-zada per Sabadell Comerç Cen-tre. Inspirada en la popularshopping night de Barcelona,els establiments van obrir fins amitjanit i van organitzar dife-rents activitats al carrer per atota la família.

La iniciativa, pensada perpromocionar el comerç de laciutat i que en un principi s’ha-

via de celebrar el 29 de novem-bre, però a causa de les plugesva haver de ser ajornada, va te-nir una molt bona acollida perpart dels sabadellencs, que vansortir massivament al carrer.Enguany, a més dels botiguersde la Rambla i el Passeig, tam-bé van participar-hi comer-ciants d’altres carrers.

Entre els principals reclamsd’aquesta edició van destacar elstallers infantils, el photocall,les sessions de dj’s i, com no po-

dia ser d’una altra manera, lespromocions i els descomptes.

El president de Sabadell Co-merç Centre, Josep Maria Por-ta, es va manifestar molt satis-fet amb aquesta tercera edició iva remarcar que havia tingut unvolum d’assistència “més granque altres vegades”. Porta tam-bé va avançar que estudiaran lapossibilitat de portar a termeuna altra Nit de Compres “decara a la primavera o principisd’estiu”.

RedaccióVALLÈS OCCIDENTAL

Èxit de l’ajornada Nit de Compres

Nit de Compres. Foto: Sabadell Comerç Centre

Loteries | Bons índex de venda de la Grossa de Cap d’AnyEls estanquers de Sabadell asseguren que, de moment, estan registrant uns bons

índexs de vendes de la Grossa de Cap d’Any, tot i que la demanda no està sent tandesbordant com l’any passat. Així, segons els estanquers, aquesta loteria ha instau-rat una nova tradició, la de “regalar butlletes de la Grossa per Nadal i Sant Esteve”.

19 |


Serveis

La Diputació de Barcelonaaportarà 920.000 euros a l’A-gència de l’Habitatge de Cata-lunya per finançar la Xarxad’habitatges d’inserció social.Aquest import, que s’abonaràentre aquest any i el pròxim al’Agència, que coordina aques-ta Xarxa, servirà per mantenirel suport econòmic a les entitatsque gestionen pisos tutelatsper a col·lectius en risc d’ex-clusió.

El president de la Diputacióde Barcelona, Salvador Esteve,considera que “la situació d'e-mergència provocada per lacrisi financera i econòmica hasituat les polítiques públiquesd'habitatge en un primer pla,que no els era habitual”. Enaquest sentit, reconeix “el paperde les entitats que formen laXarxa, així com el de la Tauladel Tercer Sector Social en eldesenvolupament d'aquesta ac-ció en favor d'un dret essencialen una societat lliure i demo-cràtica”.

El fort impacte de la crisieconòmica ha tingut com a

conseqüència un empobrimentd’amplis sectors de la població.L’habitatge és una de les ne-cessitats bàsiques més afecta-des. Com a conseqüència, lesentitats que gestionen els pisosinclosos dins la Xarxa d’habi-tatges d’inserció social han vistdesbordades les seves previ-sions i necessiten reforçar elsajuts per mantenir-los en fun-cionament.

PISOS TUTELATSActualment, un total de 100entitats formen part de la Xar-xa a la demarcació de Barcelo-na i gestionen 916 habitatges.Es tracta de pisos on les perso-nes que s’hi allotgen poden

gaudir, a més d’una llar digna,de suport psicosocial per aju-dar-les a reintegrar-se a la so-cietat. S’adrecen, entre d’al-tres, a persones sense llar, do-nes víctimes de la violència,drogodependents, personesamb trastorns mentals, recep-tors de prestacions econòmi-ques molt baixes, joves extute-lats i altres situacions anàloguesque requereixen una especialatenció.

Són les entitats del tercersector les que es fan càrrec delpagament del lloguer i de lesdespeses corrents dels pisos(llum, aigua, gas, etc.), així comdel seu manteniment. A banda,cada entitat fixa els paràmetresd’estada i les condicions dels in-quilins. Els fons procedents dela Diputació de Barcelona aju-daran, per tant, a cobrir aques-tes despeses.

Durant aquest any, l’Agèn-cia de l’Habitatge de Catalunyaha signat convenis amb entitatssocials d’arreu de la demarcacióde Barcelona per cedir-los 153pisos del seu parc públic perdestinar-los a aquesta Xarxad’inserció social. L’any passat esvan signar convenis per cedir122 pisos i el 2012 es va fer perun total de 98.

Objectiu: una llar per a tothom» La Diputació de Barcelona aporta 1 milió d’euros a la Xarxa d’habitatges d’inserció social

» S’amplia el suport a les entitats que gestionen pisos tutelats per a col·lectius en risc d’exclusió

RedaccióVALLÈS OCCIDENTAL

SOCIETAT4Aquesta acció s’em-marca en el conjunt d’actua-cions de la Diputació de Barce-lona per l’impuls de la inclusiósocial i la lluita contra la po-bresa. S’afegeix, per exemple, ala col·laboració d’enguany ambCàritas, que ha permès la cessióa aquesta entitat de 43 pisospropietat de la corporació perdestinar-los a famílies en riscd’exclusió social.

També en col·laboracióamb l’Agència d’Habitatge de

Catalunya, a més dels ens lo-cals i els col·legis d’advocats dela demarcació de Barcelona, laDiputació està desplegant elServei d’Intermediació en Deu-tes de l’Habitatge (SIDH), des-tinat a persones en risc de des-nonament per impagament deles quotes hipotecàries. Ac-tualment estan en funciona-ment 15 punts d’atenció arreudel territori, amb una previsiód’obertura d’11 punts mésabans de final d’any.

Cessió de pisos i intermediació

El president de la Diputació, Salvador Esteve, i el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat,Santi Vila, signant el conveni que formalitza l’acord, en presència de la presidenta de la Taula del TercerSector, Àngels Guiteras; el diputat de Benestar Social, Salut Pública i Consum, Josep Oliva; el secretarid'Habitatge i Millora Urbana del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Carles Sala;

i el director de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, Jaume Fornt. Foto: Diputació de Barcelona

Salvador Esteve:“El paper de la

Xarxa és fonamental en aquesta acció en

favor d’un dretessencial en una

societat democràtica”

Ajuda | 30.000 famílies atesesCatalunya és el territori de l’Estat que més recursos destina en matèria d’habitatge per evitarl’exclusió social, amb uns 60 milions d’euros, que beneficien 30.000 famílies. Aquestes llarsperceben una mitjana anual de 2.000 euros en ajuts. Enguany, el Govern ha posat en marxa

una línia d’ajuts específica per a aturats de llarga durada que ha beneficiat 4.000 famílies.

Esports| 20


La Pista Coberta d’Atletisme deCatalunya de Sabadell acollirà elpròxim mes de març el campio-nat d’Espanya de categoria ca-det. En concret, el certamen esdisputarà els dies 21 i 22 demarç i serà una de les cites méssignificatives de la temporadaesportiva a Sabadell.

El regidor d’Esports, JosepAyuso, va valorar un equipa-ment que “no només té capaci-tat per acollir campionats d’a-tletisme, sinó que també és l’es-cenari d’una gran quantitat d’ac-tivitats esportives al llarg del’any”. Ayuso va fer aquestesdeclaracions fa uns dies, du-rant la presentació del conveniamb la Federació Catalana d’A-tletisme (FCA) pel qual la pistasabadellenca continuaria acollintles competicions de proves decontrol en categoria cadet, ju-venil, júnior i absoluta d’atle-

tisme, i també els campionats deCatalunya indoor.

Ayuso també va recordar quedurant el curs 2013-2014 la Pis-ta Coberta d’Atletisme de Cata-lunya va registrar més de 70.000usos, “un fet que demostra el seudinamisme”, assegura el regidor.L’activitat durant el curs anteriorva ser molt variada. Tot i que l’a-tletisme va ser l’esport més prac-

ticat, l’equipament sabadellenctambé va ser la seu de diferentscampionats de gimnàstica rít-mica i fins i tot de bàsquet.

Per la seva banda, Joan Vi-lluendas, president de la FCA, vadestacar la “gran satisfaccióper poder dur a terme aquestcampionat en aquestes magní-fiques instal·lacions el pròximmes de març”.

La pista acull proves esportives al llarg de tot l’any. Foto: Arxiu

La Pista Coberta d’Atletismeacollirà els estatals cadet el març

RedaccióSABADELL

Homenatge al club Grandalla, present als Special Olympics

RECONEIXEMENT4L’equip defutbol Grandalla de Sabadell,un dels conjunts participantsen els Jocs Special Olympics deBarcelona-Calella 2014 que vantenir lloc el mes passat, va rebrel’homenatge del consistori localen un acte oficial celebrat a prin-cipis de desembre.

La representant del consellrector de Grandalla, Pilar Alta-rriba, va expressar la seva satis-facció “pel suport incondicio-nal de les famílies, dels entre-nadors, de tot l’equip de Gran-dalla i dels voluntaris” en els Spe-

cial. Un dels entrenadors de l’e-quip, Sergi Jara, va explicar quevolen “seguir treballant” i va as-segurar que està “molt satisfetper la feina d’aquest equip”.

Per la seva banda, l’alcalde,Joan Carles Sánchez, va afir-mar que “assolir la fita de parti-cipar en una competició com elsSpecial ja és un èxit” i va voleradreçar-se als membres de l’e-quip per dir-los que “l’esport aSabadell és gran també gràcies avosaltres”. Un homenatge queserveix per reconèixer l’esforçd’aquests esportistes.

Foto de la recepció als integrants del club. Foto: Ajuntament

Ajudes | Es lliuren les ajudes de la Fundació de l’EsportLa Fundació de l’Esport Sabadellenc ha lliurat enguany ajuts per un total de

65.360 euros, destinats a 47 projectes d’entitats i esportistes i a 246 infants i joves amb dificultats econòmiques. Les ajudes es van lliurar de manera oficialla setmana passada, amb la col·laboració dels Serveis Socials de l’Ajuntament.

| 22Agenda22 desembre 2014líniavallès.cat

[email protected]

AGENDA MENSUALDIJOUS 25 DE DESEMBRE22:00 Molt soroll per no res. Adaptació irònica

de l'obra de William Shakespeare. Aquestaobra, que ha recollit 15 premis en quatre con-cursos, es representarà una funció de gala id'homenatge de l'obra el dia de Nadal a la nit.Preu: 10 euros./ Teatre Sant Vicenç.

DIMECRES 24 DE DESEMBRE11:00 El whatsapp del 1714. Taller d'escriptu-

ra amb ploma sobre paper antic per reproduirla cal·ligrafia i l'estilisme de la correspondènciadel segle XVIII. Preu: 2 euros. / Museud’Història de Sabadell.

DIUMENGE 4 DE GENER12:00 Visita guiada al Museu del gas. Cada pri-

mer diumenge de mes podeu gaudir d'unavisita guiada gratuïta a les exposicions del Mu-seu del Gas de la Fundació Gas Natura. Acti-vitat gratuïta. / Museu del Gas.

FINS AL 31 DE DESEMBRE10:30 La vida al camp. L’exposició recrea la vida

quotidiana al món rural, tot veient les dife-rents estances d’una masia. També mostra elscicles productius i les eines emprades en elconreu tradicional del blat, la vinya i l'olive-ra i les feines complementàries al bosc i deltransport. Preu: 2,5 euros. /Masia Can Deu.

FINS A L’11 DE GENER11:00 Fotografia industrial de Ramon de Baños.

L’exposició recull una selecció d’imatges de l’Àl-bum del 1947 i altres obres fotogràfiques degènere industrial, a més d’un audiovisual del’any 1927, del mateix Ramon de Baños, quela complementa. / Museu del Gas.

DISSABTE 27 DE DESEMBRE17:00 Cavalcada dels tres ambaixadors reials. Els

ambaixadors dels Reis Mags passejaran pelscarrers del barri de Sol i Padrís - Sant Oleguer,recollint les cartes dels nens per portar-les alsreis. / Carrers de Sol i Padrís.

DIUMENGE 28 DE DESEMBRE11:30 Jugant amb la màgia. Quan el públic des

del més petit al més gran, té ganes de pas-sar una bona estona la màgia deixa de ser unart complicat per transformar-se en un joc di-vertit. / Espai Àgora.

DIUMENGE 28 DE DESEMBRE22:00 Orquestrina la Vallesana en concert i ball.

Al cap de 25 anys l'Orquestrina la Vallesanaes retroba amb la seva formació original. Ensoferiran els clàssics del seu repertori i reco-brarem l'esperit del Sabadell lúcid i esperançatdels anys 70 i 80. / Cavaurpí.

CULTURA INFANTIL MÚSICAEXPOSICIONSTALLERS

Un ogre coix i famolenc està preparantun trist sopar a base de verdures quanli arriba un nen a la recerca de refugi.L'alegria de l'Ogre és infinita. Però elnen té fred, gana, sanglot, son... i l'O-gre, que no pot menjar-se un nen fredi famolenc i decideix cuidar-lo. / EspaiCultural Fundació Sabadell 1859.

A taula! TitellesDs. 27 de desembre a les 18:30

El taller permet que nens i nenesdescobreixin les característiques prin-cipals d'aquests animals i que coneguinquines eines utilitzen els paleontòlegsper estudiar-los. Durant l'activitats'explica què és un fòssil tot treballantamb rèpliques d'ossos de dinosaure. /Espai Cultura Fundació Sabadell 1859.

S’ha escapat un dinoraure! Demà 23 de desembre a les 11:30

Els pastorets o l'adveniment de l'infantJesús, de Josep Maria Folch i Torres, és unclàssic nadalenc que a Sabadell té una llar-ga tradició. La Joventut de la Faràndularepresenta aquesta obra teatral, de for-ma ininterrompuda, des de 1947 i sem-pre amb gran èxit. / Teatre la Faràndula.

Els Pastorets26, 27 i 28 de desembre a les 18:00

El Festival de Valsos i Danses de l'Or-questra Simfònica del Vallès arriba pun-tual a la cita amb el públic per celebrarplegats l’entrada al nou any. Sota la di-recció del mestre Rubén Gimeno, la for-mació vallesana torna a desgranarun repertori alegre i vital amb Strausscom a protagonista. / La Faràndula.

Festival de valsos i dansesDg. 4 de gener a les 11:30

Pròxima edició: 19 de gener| 24 22 desembre 2014líniavallès.cat

linia valles sabadell 19

Documents