redacci: 93 458 87 80 - linianord@comunicacio21.com | anunciat: 619 13 66 88 - publicitat@comunicacio21.com | administraci: facturacio@comunicacio21.com

Sant Adri pg 16Els Mossos dEsquadrano modificaran el seudesplegament a La Mina

Badalona pg 3Llus Llach irromp per sorpresaa la clausura del Filmets i cantaLestaca, censurada lany passat

Entrevista a Dolors SabaterAlcaldessa de Badalona

pgs 12 i 13

De moment no hem trobat cap rastre de lOperaci Pnica.

Seguim amb lainvestigaci

Santa Coloma estudia novesmobilitzacions contra la MAT

Els vens anuncien que tornaran a sortir al carrer si la via legal, que lAjuntament tamb defensa, es paralitza pg 14

lnianordEl setmanari del Barcelons Nord linianord.cat 3/12/2015 Nm.152 Difusi OJD-PGD: 15.025 exemplars setmanals

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 lnianord.cat 3 desembre 2015

En Portada 3 | lnianord.cat3 desembre 2015

Ms de 16.500 espectadors hanparticipat en la 41a edici del Fil-mets Badalona Film Festival, ce-lebrat del 20 al 29 de novembrea Badalona. La clausura del festi-val va tenir lloc dissabte al TeatreZorrilla, amb la celebraci de latradicional Nit de les Venus, enqu el jurat va entregar els premisa les produccions ms destacadesdenguany. En aquest sentit, elcurtmetratge Isand (The Master)va rebre la Venus a millor pell-cula. Es tracta dun curt dani-maci, de producci estoniana, di-rigit per Riho Unt i que reflexio-na sobre les dinmiques de poder,i labs daquest, que es pro-dueixen entre un mico i un gos

que conviuen en la mateixa casa.Precisament, la projecci del curtguanyador va posar punt final a lagala de cloenda de Filmets.

REIVINDICAR EL CURTAbans daix, per, va haver-hitemps per a altres premis i sor-preses. En aquest sentit, Las pe-queas cosas de Carla SimnPip va guanyar el premi al millorcurt de Badalona, Zerode DavidVictori a la millor producci es-panyola, Os meninos do Ro deJavier Macipe la Venus a millorproducci europea i El corredorde Jose Luis Montesinos a millorproducci catalana. A ms, Chris-tian Redl i Edin Hasanovic vancompartir el premi a millor actorper Schuld um schuld i Evelyne ElGarby Kai es va endur el guarda millor interpretaci femeninapel seu paper al curt Au Sol.

Ms enll dels premis con-crets, el jurat va destacar la im-portncia que el Filmets t per alsector del curtmetratge. Cal rei-vindicar el curt com es fa a Bada-lona. Aqu es reconeix el curtcom a gnere, va assenyalar laseva presidenta, Isona Passola,que tamb va reclamar la recupe-raci dun cinema per a la ciutat.

El jurat tamb va ressaltar lagran presncia internacional alfestival, que ha quedat patentamb pellcules com Listen, pro-ducci de Finlndia i Dinamarcaguanyadora de la Venus a millorcurt danimaci, o la sussa Dis-cipline, que es va endur el premiespecial del jurat. PrecisamentSussa ha estat el pas convidat aledici d enguany, i lany que vepassar el relleu a Irlanda.

A banda dels premis atorgatspel jurat, La buena feva guanyar

el premi del pblic. s el premique ens fa ms felios, perqu alcap i a la fi fem pellcules per a lagent, va expressar la seva direc-tora, Begoa Sol.

LLIBERTAT I CENSURALa Nit de les Venus tamb vacomptar amb una sorpresa so-nada. Just abans dentregar el pre-mi a millor producci catalana,Llus Llach va aparixer a lesce-nari per cantar Lestaca, que el p-blic va seguir entonant abans dededicar-li un sonor aplaudimentdempeus. Davant la censura dequalsevol Albiol es pot imposar lallibertat dun Mart Serra, va et-zibar Llach. El cantautor feia re-ferncia a la denncia que Serra,un dels msics de la banda del Fil-mets, va fer pblica lany passatquan el gerent de Badalona Co-municaci, Albert Fernndez Sal-

tiveri, va prohibir que els msicstoquessin la can durant la Nit deles Venus.

Per encara va haver-hi msmoments emotius, com lentregadel Premi dHonor a MontserratCarulla, per la seva trajectria alcinema, el teatre i la televisi, aixcom pel seu comproms amb elsector del curtmetratge. Emconsidero una dona molt feliperqu he fet el que magrada i asobre mhan pagat, va expressarlactriu en el moment de recollirla Venus.

El Filmets abaixa el tel finsa lany que ve, fent un balan po-sitiu de ledici denguany. Heufet que el curtmetratge sigui lafletxa que arribi als nostres cors,va dir el director del festival,Agust Argelich, per acomiadarel pblic que dissabte es va aple-gar al Zorrilla.

Cinema i reivindicaci El Filmets Badalona Film Festival clausura la seva 41a edici amb un xit rotund dafluncia Llus Llach va cantar Lestaca a La Nit de les Venus desprs que lany passat fos censurada

Foto de famlia durant la gala de cloenda del Filmets. Foto:Lnia Nord

Andreu MerinoBADALONA

| 4Opinilnianord.cat 3 desembre 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes dopini es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Lnia Nord no comparteix necessriament les opinions que els signants expressen en aquesta secci ni sen fa responsable.

redacci: linianord@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministraci: facturacio@comunicacio21.com

lnianord.cat

Dipsit legal: B 43222-2010

amb el suport de:Difusi controlada

15.025 exemplars setmanals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Senyores i senyors de la CUP, usfelicito per la vostra integritat, ladefensa dels valors tics i delsvostres principis programtics,de fer la poltica sense comple-xos, ni en funci de captar el po-der. Anem a unes eleccions, elmes de mar de 2016, on es po-saran les urnes perqu els cata-lans tornin a dir la seva i aclarirquines sn les preferncies delsvotants. Al mateix temps, les for-ces unionistes es reforaran en-cara ms del que ja ho estan i ani-ran laminant la poca autonomiaque ens queda per deixar-la, defacto, totalment anullada.

Ei! Que el que est passant noen teniu la culpa, que el pobleest amb vosaltres 337.794 vots,un 8,21% del total, us podeuquedar tranquils que en Mas i lapatuleia que lenvolta i li fan cos-tat ja sho faran. La prioritat s re-soldre els problemes socials, larepblica catalana pot esperar ilArtur Mas que shi posi fulles,que s un collaborador dels oli-gopolis i porta una motxilla car-regada de porqueria.

Mentrestant, a Madrid es pi-xen de riure veient les nostres fla-queses. La culpa de tot plegat sdels altres, els de les retallades,tendncies dretanes i amics delsistema capitalista. Podreu con-templar com senfonsa el procsdes de la riba i cantar-li les absol-tes sense cap remordiment. Ja estornaran a trobar daqu a cin-quanta anys, els pocs que quedindels que ara hi han treballat, aveure si es pot tornar a intentartancar un acord entre els cmpli-ces del sistema capitalista i vosal-tres, els purs sense mcula. Fins ales calendes gregues o sigui, finsmai! Us ho dic sense rancnia.

4Sense rancniaper Jordi Lleal

#EnemicABatre#SenseInvestidura #JaArriba

4El franquisme i el pasper Nria Martnez

Diuen que sn hores decisives.Deien que, tot i no votar res di-umenge dia 29 a Manresa, lajornada de debats de la CUP po-dia servir per desencallar la in-vestidura. Es deia, tamb, que laformaci anticapitalista est re-bent unes pressions despro-porcionades per investir ArturMas. Aix els irrita i, a tenor dela seva reacci cada vegada queperceben un pressing ms,sembla que lacord per acceptarel candidat de Junts pel S esti-gui ms lluny. Ara b, els favo-rables a reelegir el presidentno estan sols en la tasca dex-torsionar els cupaires.

Unes 140 persones ms omenys rellevants van signar unmanifest fet pblic un dia abansde la crucial reuni de tots elssectors dels antisistema amblnic argument de demanar a laCUP no investir Mas. Afirma co-ses com ms enll de la defen-sa de la independncia, sommoltes les persones que coinci-dim en el fet que cal un gir a les-querra en les poltiques socials.Parla de regeneraci poltica,corrupci on assenyala expl-

citament CDC, pobresa i bancs.I, tot i defensar la independn-cia, diuen que fins ara en la ges-ti del procs sha confs pas ipartit i sha prets construir unaidentificaci banal reduint-hotot a una sola persona. Totplegat es resumeix en el ttol:Per un gir a lesquerra.

El pressing CUP s, enaquest cas, dels anti-Mas. En elmoment ms crucial i en el mo-ment en qu la proposta deJunts pel S s ms coral i t msvoluntat dintegrar ms gentsense que ning es despengi, elmanifest que, per cert, encap-alen Teresa Forcades i ArcadiOliveres, pretenia influir en les1.600 persones que aquest di-umenge passat podien decidir elfutur del procs. Procs Consti-tuent, el projecte que havia defer confluir tot lindependentis-me per escriure una Constituciindependentista, pretn ara aca-bar de trencar la unitat que sesuposa que sest construint.Ja veurem, en aquests prximsdies, com es desenvolupa tot ple-gat i quins resultats ha tingut lapressi duns i altres.

per Guifr Jordan

4PressingCUP superlatiu

La dictadura del general Fran-co continua deixant constnciadel mal perpetrat, sense poderpassar a la Histria. S que hovan fer els feixismes nascuts a lamateixa poca, tamb menys-preadors de lexistncia huma-na i negadors de la ra. Fen-mens energumnics, superats ivenuts progressivament en lesseves diverses concrecions ter-ritorials i en el temps, fins des-prs de la II GM: tant en els pa-sos que els van patir imposatspels ocupants com all on vannixer; en economia, reorien-tant la de cada pas i la de totaEuropa Occidental; en la recu-peraci cultural i cvica, a cadasocietat nacional, etctera.

El franquisme va procla-mar la voluntat de destruir elpas, confirmant la necessitat deconcretar un punt de vista ter-ritorial catal per combatrel.Sha perseguit la mateixa exis-tncia del pas econmicament,lingsticament, culturalment i

socialment. El capitalisme sha-via consolidat ja clarament alPrincipat, i el catalanisme ma-joritriament volia exportar lamodernitat a Espanya, tot afir-mant el mateix pas.

La insuficincia duna pers-pectiva catalana prpia contrael franquisme potser s lex-plicaci de la feblesa davant elfenomen, aqu i all. I mante-nint el punt de vista propi,veurem que anteriorment, ladictadura del general Primo deRivera va actuar amb la ma-teixa voluntat. I prenent tot elsegle passat fins ara veuremque Espanya no ha volgutcompartir una realitat subs-tantiva ni des de la diversitat nide lhomogenetat, sent el fran-quisme una manifestaci delnacionalisme espanyol espe-cialment iniqua, per haver ma-tat amb gran extensi. Si elnostre pas vol anar endavanti superar el passat ha dassumirla realitat prpia i perspectiva.

@encampanya: Els agents del CNI no en-tenen res. Infiltrats per motius policials a laCUP, ara s'han hagut d'aprendre les canonsd'Ovidi Montllor i votar.

@bertagonzz: Gran allau de consumisme,desprs el caldo de Nadal ser de tetrabricgallina blanca. Fem un pensament. Hi hacrisi. Ens cal tant? #BlackFriday.

@norcoreano: Si Espaa paga los 141 mil-lones que debe a la lucha contra el SIDA,cmo va a pagar los 130 de subvencin alos toros?

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88 5 | lnianord.cat3 desembre 2015

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 6 lnianord.cat 3 desembre 2015

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88 7 | lnianord.cat3 desembre 2015

| 8Envians les teves cartes a: opinio@comunicacio21.comlnianord.cat 3 desembre 2015

4Efectes de la simbiosi poltica i crisi

Un diari obert

Els valors sn qualitats que fan que lespersones siguin preuades per la societatque els envolta. Per aix es diu que unapersona t valor quan t coratge per em-prendre grans afers o perqu senfron-ta als perills sense por, encara que no si-guin normes de conducta habituals,sin fets excepcionals. Els principis s quepodrien ser considerats com una reglade conducta o comportament hum i, enaquest cas, es tenen o no es tenen.

Sn valors el dret a la vida i a la sa-lut, a leducaci, a lobservana de leslleis... En definitiva, sn un conjunt deprincipis que ens ajuden a respectar-nosi a millorar les nostres condicions devida. Per aix, en cap cas shan dim-posar els valors duna determinadacultura o naci, sin que sha de buscarla manera perqu les nacions i les di-verses cultures que compartim aquestmn els acceptem i compartim de ma-nera voluntria.

Aviat far seixanta-set anys quelAssemblea General de les NacionsUnides va adoptar la Declaraci Uni-versal dels Drets Humans com lidealcom que tots els pobles i totes les na-cions han dassolir a fi que tots els indi-vidus i rgans de la societat sesforcin apromoure el respecte daquests drets idaquests llibertats, ja que les personessom ssers socials que convivim encompanyia daltres persones.

Hi ha tot un conjunt de valors que espodrien considerar universals, tots icadascun dels quals sn importantsper poder conviure amb la dignitat i elrespecte que es mereix tothom: la lli-bertat que tenim cadasc de nosaltresper actuar sempre que no danyem lal-tre; la responsabilitat que assumimquan actuem sense que ning ens obli-gui; la tolerncia cap a posicions con-trries a les nostres, i la veritat i la co-herncia de dir i actuar com es pensa.

Tamb hi ha uns drets fonamentalscom ara el dret de tota persona a un ni-vell de vida que asseguri la seva salut, elseu benestar i el de la seva famlia, el dreta la llibertat dopini i dexpressi, el dreta no ser privat de cap nacionalitat, el dret

al treball, a leducaci, etctera, quehaurien destar garantits i ser priorita-ris per a tots els que tenen responsabi-litat de govern. Per aix cal valor i tam-b tenir principis per afavorir el progrssocial i el benestar de les persones persobre de qualsevol altre dret que no si-gui humanitari.

Dit aix, podem confiar en els pol-tics, amb grans responsabilitats insti-tucionals, que ens han retallat serveis b-sics i drets fonamentals?

Podem creure poltics que ens hantancat escoles i hospitals, que ens neguenel dret a un habitatge digne, que no fanres per evitar la pobresa energtica demilers de persones del nostre territori ique no respecten els drets fonamentalsprevistos en els textos internacionals quehan subscrit?

Podem donar suport a poltics cor-ruptes que estan al servei dels podero-sos i sobliden de les classes populars?

Podem donar ms crdit poltic alsque anteposen el pagament dun deuteillegtim per sobre del benestar de lespersones?

Podem refiar-nos dels que han in-crementat, amb mesures poltiques, lesdesigualtats socials i han fet que hi hagirics ms rics i pobres ms pobres?

Qu podem esperar dels que ali-menten la confrontaci i fugen del dileg?Dels que ignoren el patiment de les per-sones i no actuen per evitar-lo? Dels queens diuen una cosa i fan tot el contrari?

Alguns sobliden que el gat escaldat,de laigua freda fuig. Sn massa vegadesles que hem vist lorella al llop i ja estemfarts de tantes histries. I el que cal fers agafar el bou per les banyes i acabaramb tantes contradiccions. Si no pen-sarem que a alguns destacats poltics elspassa el que deia Grouxo, un dels ger-mans Marx: Aquests sn els meusprincipis, per si no li agraden, en tincdaltres.

Limportant per a aquests perso-natges amb responsabilitats poltiquesque no assumeixen s continuar vivintamb lesquena dreta. La feina no est fetaper a ells, gens ni mica.

4Valors, principis i dretsper Pedro Jess Fernndez

Aire fresc

En els darrers mesos estem envats pertots costats premsa, televisions, rdios,banquers, governs de lEstat, comunita-ri, local...- de la simbiosi poltica i crisi, alinrevs, que tant li fa. Crisi econmica,crisi financera, crisi de confiana... nousplantejaments poltics, independentistes,unionistes o de tercera via que ens han duta una altra mena de crisi. Si de leconmicasembla que de mica en mica es regira capa un moderat optimisme, la poltica scada cop ms profunda, per ms eleccionsi noves eleccions siguin ofertes als ciuta-dans. Els ms agosarats fins i tot es qes-tionen si tot plegat no s sin una crisi delsistema capitalista que ha obert la portaals antisistema, que tamb practiquen lasimbiosi poltica i crisi.

Ser del signe que sigui, per ara comara, que estem immersos en un mn glo-balitzat, el que s que s evident s que totsaquests esdeveniments dmbit generalens afecten a tots, uns ms i altres menys,per ning sen pot escapar. Afecta pro-porcionalment al grau que cadasc haapostat en lintrigant mn de la poltica,les finances, les hipoteques o el consu-misme especulatiu.

I nosaltres, la gent de Badalona, queno volem ser menys, podem detectar queigualment ens arriba lonada negativa queens sotmet a la crisi simbitica i ens re-percuteix en l'operativitat del Consistorii en les nostres butxaques particulars. I jase sap, a on hi ha crisi, del signe que sigui,hi ha falta de confiana, falta dillusi, fal-ta de generositat i que, com si es tractsd'un virus, traspua dels mbits particularsi sescampa a diferents aspectes de la vidasocial i collectiva badalonina.

I per qu fem aquesta ltima afirma-ci? Doncs perqu darrerament sob-serva, de forma preocupant, com el governen minoria t dificultats per tirar endavantles seves promeses relatives als mbits cul-tural, comunicacional i associatiu; tots tresqueden esmortets perillosament, hon-roses excepcions a part. Observem comalgunes entitats del nostre patrimonicultural i associatiu estan en situaci defallida tcnica. Un patrimoni que fins fauns anys va representar un valus i am-pli capital del qual ens en sentem orgu-llosos, per que sest debilitant de formaalarmant.

No vull esmentar noms, per unabona colla daquestes entitats tenen se-riosos problemes pel relleu de les juntes

o per nodrir-se de nous components. Totplegat fa que el seu patrimoni es deterio-ri per manca dingressos i la seva activi-tat decaigui cada vegada ms.

La mateixa incertesa derivada de lasimbiosi econmica-poltica la visualit-zem en lmbit comunicacional. Els mit-jans pblics de la ciutat, tot i la incorpo-raci d'un tot terreny com en Pep Vie-ta, no mouen les fitxes dun tauler que tel joc a ralent. No saborden amb la pro-funditat necessria ni una nova i trans-parent poltica de mitjans, ni qu fer-neamb cadascun dels que conformen Ba-dalona Comunicaci, com s el cas fla-grant duna revista com Btulo, que fa unacompetncia absolutament illcita alsmitjans privats, ni tampoc els staff quehan de conduir els nous combois. I tam-poc el gabinet de premsa t clar ni qui serel seu cap ni quin el mtode de treball quesadoptar.

Que est passant? Ser que la mo-derna societat consumista davui no dei-xa prou espai per a les activitats comu-nicacionals o participatives, amb un su-port decisiu de lAjuntament? Ser quequan els estaments oficials encara tractende forma discriminatria les entitats i as-sociacions de vens, collapsant la illusiper laltruisme? Ser que quan no hi hauna convivncia harmnica entre els ve-ns i els seus collectius la gent es tanca acasa? Ser que el govern municipal estmassa collat i tmid, potser desbordat perla pesada llosa de la crisi econmica i ellaberint en qu estan ficats els poltics entots els fronts?

Badalona exigeix cotilles fora a tots elscrrecs municipals. Convivncia amb lasimbiosi crisis financera i crisis poltica;capacitat dacci i de resposta. Un exem-ple ftil: la bandera que oneja al costat delmonument als herois de l11 de setembredel 1714 a La Plana. Per coherncia i per-qu aix era fins fa un temps, la banderaque ha dacompanyar el petit monu-ment ha de ser la catalana; doncs no, se-nyor, hi oneja la bandera de Badalona! Demoment, no hi ha reacci i la gent no hoentn. Qui va fer el canvi? El perqu nocal que ens el diguin

Moltes preguntes necessiten respostaurgent per posar-hi remei a partir dara ma-teix amb la responsabilitat que li corres-pongui a cadasc, si no volem veure comes va descapitalitzant el preuat patrimonicultural i associatiu dels badalonins.

per Estanis Alcover i Mart

@cristina_pardo: Para los ofendidos conlos tuits sobre Artur Mas: no os pre-oCUPis; seguro que habr cruasanes dechocolate para todos los copresidentes.

@n_riu: Quina bogeria, no, aix del BlackFriday? Cues, empentes, bosses amunt iavall... Realment els mitjans no n'hem fetun gra massa?

@carlesponsi: Ada Colau vol celebrar elSolstici d'Hivern. Jo proposo sacrificar unaverge. Tot sigui per utilitzar el Frum perquelcom.

Opini en 140 carcters

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88 9 | lnianord.cat3 desembre 2015

Badalonalnianord.cat 3 desembre 2015

Asseguren la continutat de les barques de pescadors

ESPAIS4El govern municipalassegura que no t intenci dedestruir les barques de la platjadels Pescadors, sin que vol con-servar aquelles que es puguin res-taurar per tal de musetzar-les ique la zona es converteixi en uncentre datracci per la ciutat, se-gons afirma el regidor de lmbitde Badalona Prspera i Sosteni-ble, lex Maas.

Maas ha fet aquestes decla-racions desprs que dijous passatlAjuntament presents el seupla per al litoral badalon, que in-clou la reforma de la platja delsPescadors. El document pre-sentat per lexecutiu de Sabater

recollia que el projecte de res-tauraci preveu la retirada de lesbarques deteriorades i la recu-peraci de tot lespai de barquescom a zona de bany.

Aix va provocar el rebuig deConvergncia, que acusava elgovern de voler treure les barquesde la platja. Fins i tot el presidentdel seu grup municipal, FerranFalc, va impulsar una campan-ya de recollida de firmes a travsde la plataforma change.org. Perla seva banda el govern munici-pal assegura que lanunci de Ma-as no s cap rectificaci i quesempre ha tingut la voluntat demantenir les barques.

Albiol deixa la Diputacidesprs de 16 anys

POLTICA4El regidor del PP deBadalona i fins ara president delgrup popular a la Diputaci deBarcelona, Xavier Garcia-Albiol,ha anunciat la seva renncia alcrrec de diputat provincial. Feia16 anys que Albiol ocupava alguncrrec a la Diputaci, on va entrarel 1999 i on ha exercit de porta-veu i desprs de president del PP.

La Diputaci fa una granfeina. Si no exists, s'hauria d'in-ventar pel servei que dna alsmunicipis, va afirmar Albiol enla sessi plenria del 26 de no-vembre, en qu va anunciar ofi-

cialment el seu comiat. Daltrabanda, lexalcalde de Badalonatamb va tenir paraules d'agra-ment per als diferents equips degovern que hi ha hagut a la Di-putaci al llarg d'aquests quatreltims mandats, i tamb per alstreballadors de la instituci i laresta de diputats.

A partir dara, Albiol ser re-llevat al capdavant del grup po-pular a lens provincial per Ma-nuel Reyes, regidor de Castellde-fels. El regidor de lAjuntament deBarcelona, Javier Mulleras, serel diputat que el substituir.

Els vens volen que el servei depediatria es quedi a La Salut

SALUT4Les Associacions deVens de Can Clars, Verge de laSalut i Juan Valera volen que elservei de pediatria del CAP de laSalut, que ara sest oferint al CAPde Gran Sol, torni al barri. La de-cisi queda plasmada en un co-municat firmat per les tres asso-ciacions al qual ha tingut accs L-nia Nord. En el comunicat, ex-pliquen que la decisi s fruit deldebat amb els vens, desprs deconixer els avantatges i des-

avantatges del manteniment dela pediatria a Gran Sol o del seuretorn a La Salut.

Ara caldr esperar si la deci-si dels vens fora el canvi depostura de lInstitut Catal de laSalut (ICS), que es plantejava eltrasllat definitiu del servei. LICS,per, va assegurar que la decisifinal es consensuaria amb lA-juntament. Per la seva banda, elconsistori ha garantit que esta-r al costat dels vens.

Companys de barri | Educaci en la diversitatLAjuntament organitza avui al mat al teatre Principal lespectacle de titelles

Companys de barri, amb el suport de la Plataforma Deixem de Ser Invisibles i laPlataforma 3D. Lobjectiu s commemorar el Dia Internacional de les Persones

amb Discapacitat i potenciar leducaci en la diversitat i en la convivncia.

Els partits de loposici a lAjun-tament ja han presentat les sevesallegacions a la proposta dorde-nances fiscals que el govern de Do-lors Sabater va presentar el 8doctubre. Desprs de gaireb dosmesos de treball, el PP i el PSC hanpresentat les seves propostes, quesobretot se centren en noves bo-nificacions de lImpost de BnsImmobles (IBI).

En aquest sentit, el PP propo-sa una rebaixa general dun 10%de lIBI i bonificar el pagament da-quest impost a les famlies en fun-ci de la seva renda i no delpreu del seu habitatge. A ms, elspopulars tamb volen que elspropietaris de pisos que actual-ment estan buits rebin una bo-nificaci si lloguen limmoble a lameitat del seu preu de mercat.

Daltra banda, el PSC vol quelAjuntament bonifiqui lIBI de lesfamlies monoparentals i da-quelles en les quals algun delsseus membres estigui a latur.

A ms, els socialistes tambhan presentat una allegaci perrebaixar els preus de les escolesbressol pbliques. Concretament,el PSC vol recuperar els preus an-teriors al 2012. Aleshores lesquotes mensuals costaven 122

euros, mentre que ara shan apu-jat fins als 176.

POTENCIAR EL PETIT COMERPer la seva banda la FederacidAssociacions de Comerciantsha demanat que el govern apugilIBI a les grans superfcies i el bai-xi al comer de proximitat. Aixpermetria dinamitzar la nostraactivitat, argumenta el presidentde la federaci, Joaqun Nocete.

Les taxes als immobles han protagonitzat les propostes dels partits. Foto: Arxiu

LIBI de pisos i comeros centrales allegacions a les ordenances PP i PSC proposen ms bonificacions de lImpost de Bns Immobles

Els comerciants aposten per apujar-lo a les grans superfcies

RedacciBADALONA

11 | Badalona lnianord.cat3 desembre 2015

Ultimtum de Voluntaris Bada-lona al govern municipal de Do-lors Sabater. Si abans del 9 dedesembre lentitat no rep 10.000euros corresponents a la sub-venci corresponent al 2015, dei-xar de collaborar en les activitatsimpulsades per lAjuntament.

Lentitat ha escollit una dataespecialment significativa, ja queel dia 10 lAjuntament preveu ini-ciar la campanya Nadal solida-ri, cap nen sense joguina. Estracta duna iniciativa que pro-mou la recollida daliments i jo-guines i que tradicionalment hacomptat amb la collaboraci deles associacions de vens i co-merciants de la ciutat, aix comdaltres entitats de la ciutat comVoluntaris.

Els 10.000 euros reclamatsequivalen al 20% de la seva sub-venci anual, que s de 50.000euros. Fins ara lentitat ja nha re-but 15.000, i la quantitat de-mandada suposaria ingressar lameitat de la subvenci del 2015.LAjuntament ens hauria dha-ver ingressat la primera meitatdel pagament durant el primer

trimestre de lany, asseguraMarc Prat, membre de lentitat.

FER PRESSIDe fet, Prat assegura que Volun-taris es conformaria amb qu elgovern es compromets per es-crit a pagar aquesta quantitat.Uns diners que, segons ell mateixassegura, no necessiten percollaborar en la campanya na-dalenca. Volem fer pressi alAjuntament per no perdre unasubvenci que ens correspon,afegeix Prat. De tota manera,Voluntaris creu que si ells no par-

ticipen en la campanya, lAjun-tament hauria de ser capa de ti-rar-la endavant igualment, jaque es tracta duna iniciativa decarcter municipal impulsadapel consistori.

A ms, Prat assegura que lasubvenci s lltim escull queimpedeix la collaboraci de len-titat amb lAjuntament. Hem re-nunciat momentniament a la fi-gura del coordinador pagat perlAjuntament, i el govern muni-cipal ja ens dna suport admi-nistratiu i logstic, tal com recla-mvem, conclou.

Voluntaris ha fet un ultimtum al govern de Sabater. Foto: Voluntaris

Voluntaris exigeix la subvenciper participar en el Nadal Solidari

EDUCACI4El Sant Andreu deNatzaret va obtenir un resultatdestacat en la seva participaci enel World Robotic Olympiad, uncertamen internacional de ro-btica celebrat el primer cap desetmana de novembre a Doha(Qatar). El collegi hi va ser re-presentat a travs del grup Nat-zaret rea 7, lespai extraescolardel centre dedicat a aquest mbit,i va quedar classificat en 16a po-sici de la categoria Open, entreun total de 44 participants darreudel mn.

Els alumnes van presentar alconcurs el projecte dun robotcapa de preveure erupcions vol-cniques La participaci en elcertamen ha suposat un apre-nentatge increble per als alum-nes, assegura Anna Vilar, res-ponsable del grup Natzaret rea7. Vilar explica que els jutges vanfelicitar els alumnes i consideraque potser lnic que es podria ha-ver millorat era la maqueta delprojecte. Altres participants la te-nien ms elaborada, recorda.

Daltra banda, ms enll delresultat i laprenentatge cientfic,Vilar destaca el bagatge culturalamb el qual han tornat els alum-nes. Han pogut relacionar-seamb persones de 55 pasos dife-rents, assenyala.

Bon paper delSant Andreu a la World Robotic

Impulsen un nouviver dempresesal BCIN

OCUPACI4El govern municipalha impulsat la creaci dun viverdempreses a ledifici del Bada-lona Centre Internacional de Ne-gocis (BCIN), al polgon de LesGuixeres. Lobjectiu, segons as-segura lexecutiu de Sabater, sajudar les persones de la ciutatque vulguin emprendre algunnegoci. Aix doncs, 6 dels 54 m-duls del BCIN es destinaran aaquest viver.

Lestada mnima que es re-querir a les empreses que shivulguin installar ser de 6 mesos,renovables mensualment fins aun mxim de dos anys, amb unlloguer de 227 euros al mes. Vo-lem que els emprenedors tin-guin un espai assequible a la ciu-tat on poder iniciar la seva acti-vitat i no hagin de marxar a altresmunicipis, argumenta el regidorde lmbit de Badalona Prspe-ra i Sostenible, lex Maas.

RedactorBADALONA

| 12 lnianord.cat 3 desembre 2015 Entrevista

s lltima vegada que mentrevis-ten en aquest despatx [edifici mu-nicipal El Viver].

A s?S, canvio de despatx. Men vaig a laCasa de la Vila.

A qu es deu el canvi?Crec que s all on em pertoca ser.Al cor de la ciutat, on tot passa ideixa de passar. On es fan les mani-festacions. A prop dels ciutadans.

Un canvi ms respecte a letapaAlbiol.B, de fet tots els alcaldes anteriorshavien estat all. Albiol va decidirtraslladar-se al Viver, per jo prefe-reixo tornar a la plaa de la Vila.

Ja sigui al Viver o a la Casa de laVila, est satisfeta daquests pri-mers mesos de feina al capdavantde lAjuntament?S. bviament, espero poder-neestar ms quan porti ms temps alcrrec, perqu amb sis mesos no espot fer tot. Per crec que ja hem

aconseguit que la ciutadania sentique forma part del govern de la ciu-tat, hem transms quines sn lesnostres prioritats socials i hem co-menat a engegar canvis profunds.Per tant, s, estic satisfeta de la feinafeta fins ara.

El nou govern ser de tots, tambdels que han votat el PP.[Somriu].

Sn paraules seves extretes de len-trevista que va concedir a aquestmitj quatre dies desprs de leseleccions municipals del 24M. Ho recordo. Amb aquesta frase voliaresumir que el govern havia de serde tots. No podia ser sectari. Evi-dentment, un no satisf mai tot-hom, per s que tenim la voluntatde governar per a tota la ciutat, peral b com i sense excloure ning.

Creu que fins ara ha estat aix?S, crec que ha estat aix.

En aquella entrevista tamb deiaque volia poder governar la ciutatslidament. Finalment el PSC vaquedar fora del govern i est fentuna oposici dura. Creu que aixpot variar en els prxims mesos?B, jo diria que en els ltims Plens ja

ha variat una mica. Tamb depn deltema. Penso que la prova de focseran els pressupostos. Aleshoresveurem si el PSC aposta fort per lapoltica progressista i fa costat aaquesta lnia de treball, que s un bper a la ciutat, o no. El que ser difcilque canvi s la posici del PP, percrec que el PSC ens ajudar a tirarendavant un projecte slidamentdesquerres i a favor de la ciutadania.

Que es basa, ha dit vost en msduna ocasi, en lemergncia so-cial, la transparncia i la participa-ci ciutadana. Sha fet prou finsara en aquests tres mbits?Crec que hem fet coses importantsen els tres mbits, s. En lmbit de le-mergncia social ens hem implicatmolt en el tema dels desnonaments.A dia davui, tots els llanaments hi-potecaris que han arribat a les nos-tres mans els hem aturat. Aix no

havia passat mai i ha estat possibleperqu hem sumat la feina que fanles entitats com la PAH, el treball tc-nic del consistori i una clara voluntatpoltica de resoldre el problema.Aix no vol dir que no quedi feinaper fer. Hi ha molta altra gent queho passa malament i hem de seguirdedicant-hi tots els esforos. Perqueda clar que aquesta s la nostraprioritat.

I pel que fa a la transparncia i laparticipaci?A finals de novembre tots els Con-sells de Districte shan posat enmarxa, hem incorporat la PAH dunamanera sistemtica a les taules detreball dhabitatge, hem abordatamb els vens de la zona del port eltema del canal... Tenim una interlo-cuci constant amb els agents so-cials. Podem fer ms? s clar. Encarahem de posar en marxa els Consellsde la Mobilitat, el Consell de lHabi-tatge... Per en sis mesos hem fet jamoltes actuacions en aquest sentit.Com no pot ser daltra manera, per-qu ens hi havem comproms.

Un altre comproms que van ad-quirir va ser el de realitzar una au-ditoria del deute. Quan es far?Est en marxa. Per cal entendre

que els processos necessiten el seutemps. Amb aix no vull dir que nos-altres ens escudarem en la burocr-cia. Tot el contrari. No llanarem latovallola. Per necessitem una micade marge.

Sentn, per el dia a dia pres-siona. Per comenar, per exemple,ja es va trobar amb un dilemasobre la taula: qu fer amb el canaldel port. Finalment el tiraran en-davant, per se sent cmode ambaquest projecte heretat?Aquest, com altres, sn projectesque vnen danys enrere. Segura-ment nosaltres no lhaurem impul-sat, per ara tenim loportunitat demillorar-lo en benefici de la ciutat. Elfet dincloure-hi un procs partici-patiu va en aquesta lnia i tamb in-tentarem que lhotel que lha definanar respongui al model de ciu-tat que volem. Un model que pensoque no ha de renunciar al potencialque tenim, tamb turstic, i que noestem explotant. Aix s, sempre desdun punt de vista de sostenibilitat ifugint del turisme massiu. Creiemque es pot aconseguir un equilibri.

Parlant dherncies rebudes, vostens va avanar que lAjuntamentinvestigaria possibles rastres de

Dolors SabaterAlcaldessa de Badalona

Text: A. Nadeu / A. MerinoFotografia: Neus Marmol

Crec que el PSC ens ajudar a tirar endavantun projecte slidament desquerres

Canvio de despatx.

Men vaig a la Casa

de la Vila. s all

on em pertoca ser

13 | lnianord.cat3 desembre 2015Entrevista

lOperaci Pnica al consistori. Hantrobat alguna cosa fins ara?No. El que ens va preocupar ms delfet que el senyor Albiol shagus re-unit amb aquella empresa era la pos-sibilitat que ho hagus fet amb ms ique hagus fet favors que ens com-prometessin. Hem anat trobant al-tres coses, com ara molts contractesque no estan regularitzats o deman-des dempreses que ens diuen que elconsistori els deu diners i no ho te-nem controlat, per de moment nohem trobat cap rastre de la Pnica.Seguim amb la investigaci.

Tamb van dir que investigarien lesproves dascens de la Gurdia Ur-bana. Ja han comenat a fer-ho?S, ja ens hi hem posat. I deixin-me dirque els primers interessats sn elsmateixos integrants de la Gurdia Ur-bana, perqu malauradament el cosha estat protagonista de massa pgi-nes periodstiques en els darrerstemps, i no precisament en sentit po-sitiu. Amb tot, estem treballant per es-clarir totes les polmiques al respecte.

Una altra herncia que els ha dei-xat Albiol s el comproms depagar un extra de productivitat ala plantilla municipal, cosa que se-gons vosts la llei no permet. Men-trestant, els sindicats anuncienmobilitzacions al respecte.S, tot plegat s fora complicat. Evi-dentment, a mi magradaria que,davant la solidesa dels argumentsque hem presentat nosaltres sobreaquest tema, hi hagus prou sentitcom per part dels sindicats i queaquests posessin els interessos delservei pblic i de la ciutadania perdavant dels personals.

La PSU i la UGT estan posant elsinteressos personals per davantdels collectius?s clar, perqu el que ens estan de-manant provocaria que lAjunta-ment incorreria en una illegalitat, iaix entenc que cap sindicat ho potdefensar. En aquest sentit, pensoque nosaltres hem destar tranquilsi defensar amb fermesa la nostra po-sici, perqu s lgica i raonable.

Un altre conflicte el tenen amb Vo-luntaris Badalona, que no shanpres gens b que lAjuntamenthagi deixat de pagar un coordina-dor de lentitat.Lnica discrepncia que tenimamb Voluntaris s aquesta. Per,per molta pressi que es faci, notornarem a contractar el coordina-dor amb diners de lAjuntament.Aix no t volta de full. Per, mal-auradament, en aquest cas i en al-tres loposici ha jugat un paperdeslleial i, en lloc de posicionar-seamb actituds de coherncia i sentitcom en relaci amb els interessosde la ciutadania, ha apostat perlembolica que fa fort i la confusiper desgastar el govern.

Loposici ha polititzat el conflicte,est dient?S, totalment. Aquest conflicte es vapolititzar des del primer moment,com sha intentat fer en la majoriade temes. Per crec que hem de-mostrat que, davant de tots elsfronts que ens ha anat obrint lopo-sici polititzant qualsevol tema quela ciutadania planteja, hem tingutla capacitat de posar al seu lloc elsproblemes i trencar la utilitzacipoltica que se nintentava fer.

Un tema que la ciutadania haplantejat, ms concretament elsvens de la Salut, s que no es tras-lladi el servei de pediatria del seuCAP. Malgrat aix, sembla quelICS t clar que sha de fer. I, men-trestant, vosts estan al mig.Nosaltres valorem que la propostade trasllat del servei de pediatriadel CAP de la Salut al de Llefi-GranSol s correcta des dun punt devista professional. No es tracta duntema de retallades, tot el contrari.Fins i tot hi ha un augment de pro-fessionals. Per, malgrat tot, nosal-tres donarem suport als vens,

perqu aquest tipus de canvis noes poden fer sense consens. Ente-nem que encara hi ha marge denegociaci, per creiem que hemdestar al costat dels vens.

Una altra reivindicaci venal, enaquest cas de la comunitat mu-sulmana Al-Riduan, s la duncentre cultural islmic a la Salut,entre altres coses per combatre laradicalitzaci dels joves. Satendrla petici?La comunitat Al-Riduan tenia unlocal que es va tancar perqu pre-sentava deficincies i, davant

daix, necessiten un altre local perfer-hi les seves activitats culturals.s lgic. I una entitat cultural isl-mica, per part nostra i a difernciade la discriminaci i el tracte desi-gualitari de lanterior govern, tin-dr els mateixos drets quequalsevol altra entitat cultural quetreballa per la ciutat. Per tant, evi-dentment els hem de donar res-posta perqu puguin disposardun espai per realitzar-hi activitatsculturals.

Tractar totes les entitats de la ma-teixa manera s una de les sevesprioritats. Tamb treballar conjun-tament amb els altres municipis dela comarca. Fins ara han mostratmolt bona sintonia amb lalcaldessade Santa Coloma, Nria Parlon.S, i tamb amb lalcalde de SantAdri, Joan Callau. Per s cert queamb lalcaldessa Nria Parlon jahem tingut ms intensitat de treballconjunt i compartim bastant unamirada sobre la poltica social a lesdues ciutats.

La reprovaci del Ple de Badalonaa Dolors Sabater pel debat nacionals un error. Sn paraules de Parlona lentrevista que recentment li vafer Lnia Nord.Qu va pensar, quanho va llegir?Vaig agrair la valentia poltica i lasinceritat que va demostrar ambaquesta afirmaci i comparteixoamb ella que el que sem va fer vaser absolutament desmesurat. Abanda que sem va acusar decoses que no eren certes, crec,com va dir Nria Parlon, que a unpoltic sel pot reprovar si vulneradrets, principis tics o valors i va encontra del b com. Per jo novaig vulnerar res de tot aix i, pertant, la vaig considerar una repro-vaci injusta.

Ha estat el moment poltic ms durque ha viscut fins ara?No, perqu no em vaig sentir re-provada per la ciutadania. I per ami, el que realment importa s elque t veure amb la veritat pol-tica. I la veritat poltica s al carrer.s la gent la que mha de reprovaro no. I al carrer jo no he sentit capmena de reprovaci. Crec que totplegat va ser una postura polticade cara a la galeria, poca cosams. Amb tot, he de dir que no hovaig viure com un moment espe-cialment dur.

Parlant de moments especials, envam viure un en sentit contrari fapocs dies a la cerimnia de clau-sura del Filmets, quan Llus LLachva sortir a cantar lEstaca desprsque lany passat fos censurada. Comvan convncer-lo perqu ho fes?[Somriu] B, personalment vaig par-lar amb ell, precisament el dia de laconcentraci en suport als imputatspel 9N. Li vaig explicar qu havia suc-cet lany passat i la importncia sim-blica que havia tingut aquella accide censura per exemplificar el ta-rann de lanterior govern. En aquestsentit, li vaig traslladar el nostre desigque enguany fos present a la ceri-mnia de clausura del festival. Ell hova veure b i, a partir daqu, jo nosabia que sortiria a cantar. Aix va serpossible grcies a la bona feina fetades de Badalona Comunicaci i, so-bretot, fruit de la generositat de LlusLlach, que va entendre la importn-cia dun gest aix per escenificar elcanvi que sha produt a la ciutat.

No s si va tenir loportunitat deparlar amb Llach, ara diputat, sobretot el que est passant aquests diesi la manca dacord entre Junts pel Si la CUP per investir un president.Com ho veu tot plegat? Vost in-vestiria Mas?Com a alcaldessa de Badalona nodonar la meva opini al respecte.En tot cas, s que puc dir que esperoque aviat sarribi a un acord i queaquest sigui el ms fidel possible ala voluntat dels votants expressadaa les urnes. Entenc que la situaci smolt complexa, per jo sincera-ment confio que la responsabilitatde tothom acabar desembocanten una soluci ptima per tirar en-davant. Personalment, no magra-daria gens que shagin de celebrarunes noves eleccions. Crec que calprioritzar el que uneix ms que elque separa: lobjectiu com. Aix hohem fet nosaltres aqu a Badalona.

En aquella entrevista que li citvemal principi ens deia que vosts vo-lien construir la Repblica Cata-lana des dels barris. A hores dara,aquesta repblica est ms a propo ms lluny que al maig passat?[Pensa] Crec que est ms a propdes del punt de vista que el debatsobre la independncia est ms alcarrer. El que s que hem aconseguittots plegats amb el procs s queaquest debat hagi sortit dels salonspoltics i shagi installat al carrer.

Com veu la manca dacord entre Junts pel S i la CUP? Vost investiria Mas?

Agraeixo la valentia

poltica i la sinceritat

de Parlon quan va

titllar derror la

meva reprovaci

Sobre aix no opino com a alcaldessa. Per espero que aviat sarribi a un acord.Crec que cal prioritzar el que uneix ms que el que separa: lobjectiu com. Aix ho hem fet nosaltres a Badalona.

Santa Coloma| 14

lnianord.cat 3 desembre 2015

La lluita contra la lnia de MoltAlta Tensi (MAT) a Santa Co-loma podria fer prximament unpas endavant. I s que la Fede-raci dAssociacions de Vensde Santa Coloma (FAVGRAM)es planteja convocar de nou mo-bilitzacions en contra daquestainfraestructura i de la subestacique vol installar Red ElctricaEspaola (REE) al municipi, se-gons ha confirmat el president dela FAVGRAM, Toms Fernndeza Lnia Nord. LAjuntamentest fent tot el que pot legalment,per potser cal alguna cosa msper fer canviar la voluntat delsque manen, argumenta Fer-nndez. Laltra opci s que elgovern espanyol canvi desprsdel 20 de desembre, afegeix.

ESTUDI MEDIAMBIENTALEls vens han adoptat aquestaposici desprs que ni el Minis-teri de Medi Ambient ni REE ha-gin tingut en compte, de mo-ment, la demanda de lAjunta-ment perqu lempresa realitziun estudi dimpacte ambientalen profunditat per avaluar lesafectacions del pas de la MAT pelmunicipi, sobretot als barris deLes Oliveres i Can Franquesa.

En aquest sentit, el consisto-ri ha presentat dos estudis peri-cials que incideixen en la neces-sitat de realitzar aquest estudiprofund, un elaborat pel mateixAjuntament i laltre per lreaMetropolitana de Barcelona. Abanda dels estudis, ladminis-

traci tamb ha entregat un es-crit d'allegacions, en el qual esdemana que es consulti al terri-tori afectat. A ms, recull la car-ta d'emplaament de la Comu-nitat Europea a lEstat espanyol,en la qual li sollicita una ava-luaci ambiental del projecte.

Aquesta documentaci, jaentregada al govern espanyol, vaser lliurada la setmana passadaals representants de la FAV-GRAM i de la Plataforma enDefensa de la Serra Marina i CanZam, en el marc duna reuni ce-lebrada a lAjuntament. Lesallegacions presentades pel con-sistori tenen el nostre suportcomplet, assegura Pep Palacio,membre de la plataforma. Ams, Palacio celebra que lA-juntament decids entregar totala informaci sobre els passos ju-rdics que est realitzant a la pla-taforma i a la FAVGRAM. Hi hahagut moments, com durant lalluita unitria realitzada el 2012,en qu ens informaven de tot,

per aix no ha estat aix sem-pre, considera.

A LESPERA DEUROPAPel que fa als rdits que es podenaconseguir a travs de mobilit-zacions, Fernndez es mostraoptimista. En el seu momentvan ser tils perqu vam acon-seguir parar alguns avenos quees volien fer amb la MAT, re-corda. De fet, les mobilitzacionsimpulsades per la FAVGRAM,sobretot pels vens residents a LesOliveres i Can Franquesa, van re-duir la seva freqncia desprsque la Comissi Europea establsel juliol de 2013 que la installa-ci de la MAT requeria lelabo-raci dun estudi dimpacte am-biental.

Ara, davant la voluntat deREE de fer aquest estudi de ma-nera simplificada, la pilota tornaa estar a la teulada de la Comis-si Europea. Si aproven lestu-di presentat per REE tindrem unproblema, conclou Fernndez.

Vens de Santa Coloma en una mobilitzaci contra la MAT. Foto: Twitter

Els vens estudien fer novesmobilitzacions contra la MAT

Les associacions es plantegen sortir al carrer si la via legal es paralitza LAjuntament continua exigint un estudi ambiental en profunditat

El Ple reclama a la Generalitat les beques menjador

POLTICA4El Ple Municipal vaexigir a la Generalitat, en la ses-si celebrada el 30 de novembre,que habiliti les partides pressu-postries necessries perqu espuguin atorgar pel curs actual lesbeques menjador, per tal de ga-rantir un pat equilibrat al dia atots els infants en situaci devulnerabilitat i, daquesta mane-ra, donar resposta a les sollicitudsrebudes pels serveis socials locals.

Tots els grups municipals(PSC. SOM Gramenet, Ciuta-dans, Gent dEsquerres i Partit Po-pular) van aprovar de forma un-nime una moci en aquest sentit.

Daltra banda, el Ple tamb vaaprovar dilluns una declaraci

institucional de suport al paperdels municipis en la cimera del cli-ma COP21, que se celebra a Parsfins a l11 de desembre, i que en-tre altres qestions t com a ob-jectiu la reducci de les emis-sions de dixid de carboni, unaugment de leficincia energ-tic i potenciar ls de les energiesrenovables.

A ms, el Ple va aprovar unaaltra declaraci institucional de re-buig al terrorisme, la guerra, el ji-hadisme, el feixisme i la retalladade llibertats. El text tamb instala Generalitat, el govern de lEs-tat i la Uni Europea a tenir encompte lopini dels ens locals enles poltiques internacionals.

Som 27 i ms vol labsolucidun regidor de SOM

TRIBUNALS4El 17 dabril de2013 un grup destudiants, pro-fessors i personal dadministra-ci de la Universitat Autnomade Barcelona (UAB) va ocupar elrectorat del centre per demanarque la universitat compls duesmocions aprovades al claustre. Laprimera, desobeir la pujada de ta-xes del 66%. La segona, que s'es-tablissin ttols especials de trans-port pblic pels estudiants de laUAB.

Locupaci va acabar amb ladenncia de la universitat a 25 es-tudiants, entre els quals lactual

regidor de SOM Gramenet, OriolCorral, un treballador dadmi-nistraci i serveis i un professor.

En aquest sentit, la campan-ya Som 27 i ms reivindica lo-cupaci del rectorat com a intentde fer prevaldre la democrciaper sobre de les mesures d'aus-teritat imposades per la Genera-litat, reclama a la UAB que reti-ri la seva personificaci en lacausa judicial i exigeix labsolu-ci de tots els encausats.

Parallelament, la iniciativa hahabilitat un registre dautoin-culpacions a la seva pgina web.

Drets Humans | Ciutats per la vidaSanta Coloma es va adherir aquest dilluns 30 de novembre a la iniciativa Ciutats perla vida/Ciutats contra la pena de mort, per la qual diversos pobles i ciutats darreudel mn van illuminar llocs representatius del seu territori en senyal de reivindica-

ci. En el cas de Santa Coloma es va illuminar la faana de lAjuntament.

Andreu MerinoSANTA COLOMA

15 | Santa Coloma lnianord.cat3 desembre 2015

Quintill (esquerra) celebrant la revalidaci de lestrella. Foto: Twitter

El restaurant Lluerna mant la seva estrella Michelin

FOTOGRAFIA4Recordar elsbombardejos nuclears patits perles ciutats japoneses per Hiros-hima i Nagasaki el 1945 i veurequina s la seva realitat actual-ment. Aquest s lobjectiu delexposici Hiroshima i Naga-saki, els nics atacs atmics dela histria, una mostra dimat-ges del fotgraf Lucas Vallecillosque es va inaugurar dimarts alCentre Cvic Riu.

Lexposici semmarca en elcicle Diaris de viatges, impulsatper lAjuntament, i mostra duesparts diferenciades. En la pri-mera, recull el testimoni de vuitsupervivents dels bombardejos,anomenats hibakusha, mentreque la segona s un retrat actualde les dues ciutats, estigmatit-zades pel record de les bombes.

Hiroshima iNagasaki, alCentre Cvic Riu

CULTURA4Dem a les nou delvespre el Teatre Sagarra acolli-r Federico Garca, un espec-tacle que es presenta com un do-cudrama multidisciplinar de lo-bra de Lorca, sota la direcci dePep Tosar. I s que el muntatgees construeix a partir duna com-binaci i interacci de msica,dansa i textos que suneixen apartir dun viatge en tren queexerceix deix narratiu.

El mateix Tosar puja a les-cenari per recitar diversos textosdel poeta, acompanyat del gui-tarrista Jess Guerrero, el ballarJess Carmona i la cantant AlbaCarmona. Tot plegat mentre eltren avana entre el seu origen,Madrid, i el seu dest, Granada,ciutat on el poeta va ser assassi-nat per lexrcit franquista.

Lessncia deLorca arriba alTeatre Sagarra

Santa Coloma continuar apa-reixent al mapa gastronmic in-ternacional un any ms, desprsque el restaurant Lluerna hagimantingut la seva estrella Mi-chelin. I s que el restaurant delxef Vctor Quintill, propietaride lestabliment des del 2001, haestat reconegut amb aquesta dis-tinci, desprs que la Guia Mi-chelin dEspanya i Portugal fes p-blics el passat 25 de novembre elsnoms dels restaurants als quals

atorgava les estrelles per al 2016a tota la pennsula Ibrica. En-guany, el Lluerna ser lnic res-taurant del Barcelons Nord re-conegut amb aquesta distinci.

Un premi que t un mritafegit en el cas del Lluerna, ja quelestabliment ostentar lestrellaper quart any consecutiu.

SLOW FOOD I PROXIMITATLgicament lalegria sha ins-tallat als fogons del Lluerna, toti que Quintill vol tocar de peusa terra. La nostra meta no s ob-tenir premis, sin que el clientsurti satisfet, assegura en de-claracions a Lnia Nord.

A ms, el xef considera que larenovaci de lestrella Michelin nosuposa cap pressi afegida. Sem-pre ens ho hem pres com unasort, explica el lder dun equip decuina que ha mantingut el blocdes que el restaurant va rebre laprimera estrella el 2013. Quinti-ll tamb creu que el jurat de laGuia Michelin ha tingut en comp-te laposta del Lluerna per lslowfood i els productes de proximi-tat. Sempre treballem amb pro-ductes ecolgics del nostre entorn,com la Serralada Marina, expli-ca el xef. Aix ens permet reno-var la carta cada tres mesos se-gons la temporalitat, conclou.

RedacciSANTA COLOMA

Sant Adri| 16

lnianord.cat 3 desembre 2015

Els Mossos dEsquadra no im-pulsaran cap canvi en relaci alseu desplegament a La Mina. Lapolicia catalana va rebre crtiquesper part de la Plataforma dEnti-tats i Vens del barri, tal com vapublicar Lnia Nord, desprs dela macrooperaci policial anti-droga realitzada el 23 de no-vembre a 15 municipis catalans ique va tenir La Mina com a epi-centre. Ara, els Mossos defensenloperatiu policial, tot i conside-rar respectables les valoracionsdels vens. Treballem cada dia albarri, per de vegades hi ha in-vestigacions llargues per les qualses necessita un macrooperatiu,com en aquest cas, argumenta elsots cap de districte de la Co-

missaria de Sant Adri, IsidreRabassa.

Aix doncs, la policia defuig elqualificatiu de show policialque els vens van fer de lopera-tiu antidroga. En aquest sentit,Rabassa defensa el sistema de pa-trullatge establert al barri, que se-gons explica s tant reactiu compreventiu. A ms, Rabassa asse-

gura que els Mossos treballenconjuntament amb les associa-cions de vens, el centre culturalgitano o la mateixa plataforma,sobre les estratgies a aplicar enmbits com la seguretat.

Daltra banda, els Mossosconfirmen que, per ara, no faranpatrullatge conjunt amb la Poli-cia Local.

Imatge de la macrooperaci del 23 de novembre. Foto: Mossos

Els Mossos no modificaran el seu desplegament a La Mina

La policia catalana defensa la utilitat de la macrooperaci antidrogadesprs de rebre crtiques de la Plataforma dEntitats i Vens del barri

El Ple aprova accelerar laprotecci de les xemeneies

PATRIMONI4LAjuntament ac-celerar la tramitaci de l'expe-dient de declaraci de B Cultu-ral (BCIL) del que queda de lan-tiga central trmica del munici-pi, principalment les tres xeme-neies i ledifici de turbines. Al-menys aquest s el compromsadquirit pel Ple Municipal, que vaaprovar una moci presentadaper la Plataforma per la Conser-vaci de les Tres Xemeneies queincloa aquest punt. El text va re-bre els suports de tots els grups

municipals a excepci del PP, quees va abstenir.

Daltra banda, la moci tam-b preveu la immediata convo-catria de la Comissi Ciutada-na de Treball del Front Litoral,que ha de servir per decidir el fu-tur urbanstic de la zona de lestres xemeneies. A ms el Pletamb va donar llum verda al re-queriment perqu lAjuntamentfaci pblica la informaci que tprevist presentar a Endesa sobreel planejament del front litoral.

Auditoria dels pavellons ambvistes a la remunicipalitzaci

EQUIPAMENTS4El Ple Municipalha aprovat encarregar una audi-toria dels comptes dels polies-portius Bess i Marina-Bess enun mxim de 5 mesos, desprsque ERC presents una moci enaquest sentit el 30 de novembre.

El text reclama que lAjunta-ment encarregui auditories ex-ternes dels dos equipaments, detitularitat municipal per gestio-nats per operadors privats. La pe-tici dERC semmarca dins la vo-luntat del partit dapostar per laseva remunicipalitzaci. Per aix

necessitem veure els comptes i sa-ber si s factible, argumenta el re-gidor dERC, Rubn Arenas.

De tota manera, lAjuntamentno t capacitat per exigir als ope-radors la realitzaci de les audi-tories. A ms, cap dels dos po-liesportius est presentant elsseus comptes a lAjuntament, talcom preveu el plec de condicionspactat amb el consistori, afe-geix Arenas. Els republicans con-fien en el compliment de la mo-ci, per no descarten alternati-ves com el rescat de la concessi.

Premis | Travessa de 52 mil eurosA La Quiniela del 25 de novembre, corresponent a la 23a jornada, es va validar

una butlleta premiada de Categoria Especial 15 encerts al local 15 del centre co-mercial Alcampo de lAvinguda de la Platja. Lencertant sha endut un premi de

52.692,73 euros. Noms va haver-hi tres encertants ms arreu de lestat.

Andreu MerinoSANT ADRI

Loposici critica la comissi de seguiment de Marina Bess

POLTICA4Loposici es mostracrtica amb el funcionament de lacomissi de seguiment del casMarina Bess impulsada per lA-juntament. Ciutadans i Sant Adrien Com shan mostrat descon-certats davant lanunci fet per la re-gidora de Promoci Social, FiloCaete, en el Ple del 30 de no-vembre. Caete va comunicarque les dues sessions de la co-missi pendents de realitzar esduran a terme un cop hi hagi al-guna sentncia en ferm en elmarc del judici sobre la concesside les carpes de Marina Bess alempresa Gimesport, que est enfase dinstrucci als jutjats deBadalona. En la primera da-questes dues sessions, els grupsmunicipals havien de proposar les

persones que volien fer compa-rixer a la comissi.

Per una banda, Ciutadans ad-met que li grinyola la notifica-ci del govern. Hem de revisarlacta de constituci de la comis-si per assegurar-nos que aques-ta condici ja estava reflectida,explica el regidor Pedro Snchez.Una revisi que tamb vol fer elgrup de Sant Adri en Com.

Pel que fa a Iniciativa, elsecosocialistes asseguren que desde linici la comissi ja preveia noconvocar compareixences finsque hi hagus alguna sentncia enferm. Per aix mateix, considerenque el treball d aquesta s poc tili reclamen que el consistori tre-balli per definir els nous usos deles carpes Marina Bess.

17 |

Montgatlnianord.cat 3 desembre 2015

Ls dInternet posa punt finalal cicle dactivitats formativesFORMACI4El cicle dactivi-tats de formaci educativa, im-pulsat per lAjuntament i la Di-putaci, arriba avui al seu puntfinal amb una xerrada sobre lautilitzaci dInternet i diversesxarxes socials. Lobjectiu de laconferncia s oferir a les fam-lies estratgies per tal que els in-fants, per tamb els adults,puguin fer una utilitzaci pti-ma dels recursos tecnolgicsque tenen a labast, per tambfixant-se en la manera per laqual aquesta utilitzaci pot es-devenir ms segura per a ells iper al seu entorn immediat.Lacte es dur a terme a lInsti-

tut Thalassa, comenar a dosquarts de sis de la tarda i fina-litzar a les nou del vespre. Lesplaces per participar-hi sn li-mitades.

La xerrada sobre la utilitza-ci segura dInternet i les xarxessocials servir per clausurar elcicle dactivitats de formacieducativa, inaugurat el 19 doc-tubre amb la xerrada Educarsense cridar, que es va realitzara lEscola Marina.

Ms tard el cicle, de perio-dicitat mensual, va acollir laconferncia Hi ha pares i maresperfectes el 18 de novembre alEscola Salvador Espriu.

El Nadal comena avui a Mont-gat amb la tradicional encesa dellums a les set de la tarda. En-guany s'han installat un total de82 motius decoratius i s'han de-corat 23 arbres amb garlandes ales vies urbanes principals, placesi zones comercials del municipi.A ms, s'ha collocat un arbre da-vant l'esglsia de Sant Joan i unguarniment a la plaa d'Alcanar,on tindr lloc lacte dencesa dellums.

Ms enll de la illuminaci, jaha comenat el compte enrere pera la Fira de Nadal, que se cele-brar el 13 de desembre al Parcdel Tramvia. Un cop finalitzat elperode dinscripcions, han estatun centenar els interessats enmuntar una parada en aquest es-deveniment, tot i que la xifra de-finitiva dexpositors encara estper confirmar. Segons lrea dePromoci Econmica de lAjun-

tament, sha registrat una de-manda superior per part dentitatsen relaci a anteriors edicions.Daltra banda, el 60% dels inte-ressats sn de Montgat, fet que elconsistori valora positivament.

ACTIVITATS INFANTILSEl dia 13 la Fira de Nadal sins-tallar al Parc del Tramvia des de

les deu del mat fins a les dues dela tarda. A banda de les paradesde comerciants, entitats i parti-culars, tamb sorganitzaran ta-llers i es vendran productes ar-tesans. A ms, enguany hi hauruna programaci ms mpliadactivitats infantils, a travs de lesquals lAjuntament confia atreu-re ms visitants.

Imatge darxiu de la Fira de Nadal. Foto: Arxiu

El municipi ja escalfa motors de cara a les festes de Nadal

Biblioteca | Lart de transformar la mentLa Biblioteca Tirant lo Blanc acollir avui a dos quarts de set de la tarda la

xerrada Lart de transformar la ment, a crrec de la llicenciada en medicinai cirurgia per la UAB, Rosa Casafont. Lacte semmarca en el cicle de confe-

rncies organitzades al municipi per laula dextensi universitria TIMO.

RedacciMONTGAT

Tiana| 18

lnianord.cat 3 desembre 2015

LAjuntament congelar lestarifes de la piscina municipalEQUIPAMENTS4El Ple Munici-pal ha aprovat congelar diversestarifes del complex esportiuDuet Sports Jordi Mar, entre lesquals hi ha els abonaments icursets per a escoles, siguin ex-traescolars o en horari lectiu, i elscursets de nataci per a adults.

En canvi, el 2016 comena-r amb un augment de la ma-trcula, que passar a costar 30euros, aix com de diversos ser-veis com els tractaments de fit-ness o les classes de pdel. Dal-tra banda, el govern municipalha defensat que les personesempadronades al municipi se-

guiran tenint un descompte del10% en els preus del complex.

Tots els grups han votat a fa-vor de la proposta, excepte Juntsper Tiana, que ha criticat la con-gelaci de tarifes, ja que al seuentendre aquestes haurien da-baixar-se. Els preus del Duet nosn els dun gimns municipal ifins i tot estan per sobre delspreus de mercat, ha assegurat elseu portaveu, Isaac Salvatierra.

En aquest sentit el grup deloposici reclama una auditoriadels comptes del complex es-portiu i lestabliment de preuspopulars.

La constituci del Consell Muni-cipal de Cultura la setmana pas-sada va donar el tret de sortida alprojecte de redefinici del modelcultural de Tiana. El consell pre-tn ser, segons lAjuntament, unpunt de trobada entre el governmunicipal, la resta de partits po-ltics, les entitats culturals i elsvens, amb lobjectiu de reforari potenciar la cultura al poble.

En aquest sentit, la meta finaldel consell s lelaboraci de la-nomenat Llibre blanc de la cul-tura, que defineixi un full de rutacultural per Tiana. Abans per, se-gons la regidora de Cultura ,N-ria Blasco, s necessari fer unadiagnosi de la realitat culturaldel municipi, a travs del treballen xarxa amb les entitats i tambde la consultora Civis, contracta-da per lAjuntament per tal de dis-senyar una estratgia de dina-mitzaci cultural.

En la seva constituci, el con-sell va reunir diverses entitats delpoble, com la Societat Recreati-va els Nou Pins, lAgrupaci Ar-tstica el Casal, la Colla de Dia-bles Trempera Nostramu, Des-corxats, l AEiG Roger de Flor,lAula dExtensi Universitria,els Amics de la Cartoixa, la Jo-ventut Tianenca, lAssociaci deVens Virreina, lAMPA Tiziana,lAMPA de lInstitut Tiana, l'A-grupaci Amics de la Sardana de

Tiana, la Societat Gastronmicai Bandebolit.

TALLERS PARTICIPATIUSEl Consell Municipal tamb per-segueix la participaci dels vensque no participin en cap entitat.Per aix simpulsaran tallers par-ticipatius, el primer dels quals esdur a terme el 16 de desembre iservir perqu les entitats tia-nenques expliquin quin s el seuestat actual.

El Consell de Cultura va constituir-se el 24 de novembre. Foto: Ajuntament

El poble comena la redefinicidel seu model cultural

LEscorxador | Corresponsals dinstitutLAjuntament de Tiana organitza avui a les 5 de la tarda una jornada de formacide corresponsals dinstitut. Aquesta figura s lencarregada de fer una recopilacidinformaci, normalment al Punt dinformaci juvenil, amb lobjectiu de dur-la

al seu centre educatiu per a fer-la arribar a la resta dels seus companys.

RedacciTIANA

19 |

Comarcalnianord.cat 3 desembre 2015

Acaba el Gran Recapte ambbones xifres de recollida

SOLIDARITAT4El Gran Recap-te daliments, organitzat pelBanc dAliments arreu de Cata-lunya el 27 i el 28 de novembre,ha registrat una alta participacia Badalona i Santa Coloma. Elsdiferents punts de recapte esta-blerts als dos municipis han re-collit 80 tones daliments, 60 aBadalona i 20 a Santa Coloma,la qual cosa supera els registresaconseguits en ledici de lanypassat.

SENSACI AGREDOLAEls responsables del Gran re-capte fan una bona valoraci delacollida que la iniciativa ha

aconseguit a la comarca. Pen-svem que la gent estaria mssaturada per esdeveniments so-lidaris, assegura el delegat delGran Recapte a Badalona i SanatColoma, Gustau Ballester.

Tot i aix, Ballester admetque el balan podria ser millor.I s que enguany el Banc dAli-ments havia installat el doble depunts de recollida als dos mu-nicipis, i laugment dels ali-ments recollits no ha estat di-rectament proporcional. Nohem recollit el doble daliments,sin que hem registrat un aug-ment que se situa entre un 10 oun 15%, explica Ballester.

Badalona i Santa Coloma shaninvolucrat enguany en el DiaMundial de lluita contra la Sida,commemorat l1 de desembre, ique t com a objectiu treballar perconscienciar sobre la prevencidel virus, aix com eradicar la dis-criminaci de les persones queviuen amb VIH i demanar lim-puls de poltiques per promoureels canvis socials, i administratiusque contribueixin a millorar lescondicions de vida daquestespersones.

En el cas de Badalona di-marts es va dur a terme el gruixdels actes commemoratius, or-ganitzats per lAjuntament, laFundaci VIH-da, la PlataformaUnitria Comit 1r de desembrei lAssociaci dintervenci co-munitria en drogues (Asau-pam), que agrupa a 24 entitats.

Entre altres propostes, elsresponsables de la iniciativa van

installar dimarts un estand in-formatiu sobre la Sida a la Pla-a de la Vila, on soferia la pos-sibilitat de fer-se la prova de de-tecci del virus i es va repartirmaterial preventiu. Daltra ban-da, al vespre es va llegir el ma-nifest del Dia Internacional i a laPlaa de la Vila els participantsde la jornada van formar unlla vermell amb espelmes da-vant ledifici de lajuntament,que per primera vegada es vailluminar de rosa.

Per la seva banda, a Santa Co-loma el Dia Internacional shacommemorat amb el lema No hodeixis en mas de latzar. Di-marts es van repartir fullets in-formatius, llaos vermells i pre-servatius als instituts de secun-dria i en altres equipamentsmunicipals, 500 joves han assis-tit a la representaci de les obresQue s, vida! i Sense pressi, enles quals es fomenta ls del pre-servatiu, i tcnics del municipihan muntat parades informatives.

Imatge de lacte celebrat a Badalona. Foto: Twitter

La comarca commemora el DiaMundial de lluita contra la Sida

Campanya | Adopcions danimalsEl Consell Comarcal del Barcelons i els Ajuntaments de Badalona, Santa Coloma de

Gramenet i Sant Adri de Bess impulsen la campanya Adoptam, amb lobjectiu de po-tenciar ladopci danimals de companyia que actualment estan acollits al Centre Co-

marcal dAtenci dAnimals de Companyia. La campanya sallargar fins al 31 de gener.

RedacciBARCELONS NORD

Comer| 20

lnianord.cat 3 desembre 2015

Tot va comenar amb una pol-mica roda de premsa on lexal-calde Garca Albiol va assegurarque feia anys que Badalona no te-nia un Nadal tan trist i gris comel denguany, unes crtiques a lesquals sha afegit el cap de files so-cialista, lex Pastor. Albiol, ams, lamentava labsncia de lar-bre de Nadal a la plaa de la Vila.

A ms, fa poc es va conixerque lAjuntament no finanar el50% de lenllumenat nadalencdels eixos comercials com es feiafins ara perqu no hi ha cap par-tida especfica destinada. Aix sun gran perjudici per al comer deproximitat i per a la ciutat, afir-ma a Lnia Nord Joaqun Noce-te, president de la Federaci dAs-sociacions de Comerciants de Ba-dalona, que explica que els llumsde Nadal no noms dinamitzenel comer, sin que fan que els ciu-tadans estiguin ms a gust.

Aquest s un important ajut, afe-geix Nocete, perqu els pressu-postos duna associaci de boti-guers no noms es dediquen alsllums, hi ha ms coses. De mo-ment, noms tres eixos de la ciu-tat han pogut posar illuminaci:la Salut, el Progrs i Badacentre.

Des del govern municipal hanexplicat a aquesta publicaci queno han pogut trobar cap espnsorper ajudar a finanar els llums ihan afirmat que encara estan pa-gant els llums de Nadal de lanypassat, fet pel qual lamenten lesdeclaracions dAlbiol sobre latristesa del Nadal denguany.

El portaveu del grup popular,

Juan Fernndez, ha sortit al pasdaquesta afirmaci i ha dit quelabsncia de llums es deu a la in-competncia del govern, que enset mesos no ha trobat cap es-pnsor, i ha argumentat que lesfactures de la installaci delsllums de 2014 sestan pagantara amb uns diners que el con-sistori ja va rebre lany passat du-na empresa patrocinadora.

Sigui com sigui, el tinent dal-calde de Badalona Prspera iSostenible, lex Maas, sha com-proms de cara a lany que ve abuscar lnies de suport econ-mic per ajudar els eixos comer-cials a collocar enllumenat.

Picabaralla entre consistori i PPde Badalona pels llums de NadalF. Javier RodrguezBADALONA

Botiguers i paradistes delsmercats de Badalona, units

BADALONA4El comer badalo-n fa un pas endavant per teniruna sola veu davant les admi-nistracions. I s que la Federacide Mercats Municipals sha unita la Federaci dAssociacions deComerciants.

Daquesta manera, tot el co-mer quedar agrupat sota laFederaci dAssociacions de Co-merciants, cosa que permetrels botiguers tenir ms fora i

estar millor representats. Elsmercats sn tamb petit comer,explica Joaqun Nocete, presidentde la Federaci dAssociacions deComerciants, que recorda quelentitat que presideix sempre hadefensat els paradistes.

En aquesta lnia es mou el pre-sident de la Federaci de Mercats,Josep Gil, que considera molt po-sitiu un acord important pervincular tots els botiguers locals.

Els comerciants de Montgat es resignen al Mercadona

MONTGAT4Ja no hi ha marxaenrere. El passat dissabte es vacollocar la primera pedra del fu-tur Mercat de Montgat, un equi-pament on shi installar unMercadona, un projecte que ja enel seu dia no va ser ben rebut pelsbotiguers locals i que ara, uncop les obres estan en marxa,veuen molt difcil que saturi.

En aquest sentit, des de lAs-sociaci de Comeros i Serveis deMontgat (ACISM) afirmen a L-

nia Nordque intentaran que la-rribada del Mercadona sigui elmenys lesiva possible per alsseus interessos per tal que to-thom en pugui sortir el ms be-neficiat possible.

La principal crtica dels boti-guers, que ja fa un any van posi-cionar-se en contra de larribadade la marca valenciana, s que lasuperfcie no subicar al centredel municipi i, per tant, sem-portar la gent als afores.

Badalona | Presenten el contencis contra el Mercadona a PomarLa Federaci dAssociacions de Comerciants va presentar dilluns el contencis administratiu contra loperaci

urbanstica que permetr installar un Mercadona a Pomar, una acci que els botiguers reiteren que no noms perjudica el comer, sin a tota la ciutat. A ms, des de la federaci han remarcat que la demanda no s ni

contra la Penya ni contra el consistori, sin contra la Generalitat, que s qui va donar el vistiplau al projecte.

Enllumenat nadalenc de la Salut. Foto: Passeig de la Salut

21 |

Esportslnianord.cat 3 desembre 2015

LSnatts Sant Adri perd elsegon partit de la temporadaSANT ADRI4Segona derrotadel curs. LSnatts Sant Adri vacaure dissabte passat al pavellAntonio Magarios contra lEs-tudiantes (69-61). Les madrilen-yes no van donar cap opci de vic-tria a les de Jordi Vizcano.

Les liles no es van trobar c-modes sobre la pista i les estu-diantils van aprofitar aquesta cir-cumstncia per comenar a dis-tanciar-se al marcador des del pri-mer perode. Algunes de les ju-gadores adrianenques van viatjara Madrid amb molsties, fet queva condicionar el seu rendiment.Al primer quart les madrilenyes

dominaven per quatre punts i aldescans van eixamplar la dis-tncia fins als nou punts.

LEstu va tornar del descansde la mateixa manera grcies alencert de Clara Rodrguez, men-tre que Marta Claret va tornar aser la jugadora ms destacada deles liles amb 18 punts i 9 rebots.

LSnatts va aconseguir adju-dicar-se el parcial del darrer quart,per la reacci va ser insuficient.

Aquesta tarda les adrianen-ques buscaran retrobar-se amb lavictria a dos quarts de nou con-tra un dels dos equips que ocupenposici de descens, el Segle XXI.

Derrota de les que fan mal. El Jo-ventut va cedir la segona derrotaconsecutiva (la tercera aquestatemporada) al Fontes do Sar con-tra el Rio Natura Monbus Obra-doiro (83-79) dissabte passat aSantiago de Compostella. Elsverd-i-negres van viatjar a la ca-pital gallega amb tota la plantilla.

Intensos i molt concentrats, elshomes de Salva Maldonado vanaconseguir distanciar-se dels lo-cals en el marcador, malgrat queals primers minuts del partit novan tenir un gran encert en elsllanaments a cistella. Grciestamb a lagressivitat defensiva, laPenya va tancar el primer pero-de amb un 13-19 favorable.

El segon perode va tenir dostrams. En el primer dells, elsverd-i-negres van aconseguir am-pliar la diferncia considerable-ment, grcies sobretot a un Ser-gi Vidal inspiradssim en el llan-

ament. Per els gallecs van re-accionar i van anotar un parcial de8-0 per adjudicar-se el quart imarxar al descans amb un 37-42.

Desprs del descans va apa-rixer Adam Waczynski. Laler po-lons, una amenaa constant desdel permetre, va comenar aanotar triples per continuar reta-llant distncies en el marcador.

La Penya encara tenia trespunts davantatge al comena-ment de lltim perode, per eltriangle format per Waczynski,

Triguero i McGrath va aconseguircapgirar el marcador per primercop (72-70). El partit va entrar enuna espiral de bogeria a pocs mi-nuts per al final, amb constants in-tercanvis de cistelles.

En el moment de la veritat, Al-bert Sbat i Brandon Paul novan estar encertats des del tirlliure i Waczynski va aprofitar persentenciar el matx.

Aquest dissabte a la una delmigdia la Penya rebr el vuit clas-sificat, lUnicaja de Mlaga.

La Penya deixa escapar la victria contra lObradoiro

Barcelons Nord | CB Sant Josep i UBSA no afluixen el ritmePle de victries per als equips de la comarca de Copa Catalunya. Sant Josep i UBSA no afluixenel ritme i van superar el CB Arts (71-68) i el CB Castellar (99-80) respectivament. A ms, tant

Crcol com Minguella tamb van aconseguir guanyar a lonzena jornada. Els de la Plana van guanyar a lAE Sedis (69-51), mentre que els de Casagemes es van imposar al Terrassa (64-56).

Pau ArriagaBADALONA

El Joventut va encadenar la segona derrota consecutiva. Foto: Penya

La reacci de les liles al darrer quart va ser insuficient. Foto: FSA

| 22Esportslnianord.cat 3 desembre 2015

Reaparici estelar de MireiaBelmonte: set medalles dor

La badalonina acaba amb bones sensacions els campionats dEspanya de piscina curta, el seu primer test seris en molts mesos

Un inspirat lex Guerrerolidera el triomf de lAdrianenc

SANT ADRI4El Sant MartAdrianenc no va donar cap op-ci als Maristas El Pilar (34-22)en el partit de la desena jornadade la Primera Estatal Masculina.

Amb lex Guerrero com a re-ferncia ofensiva (va anotar 9dels gols del seu equip), els lilesvan dominar el partit en tot mo-ment, exhibint un excellent ni-vell de joc.

Abans del primer quartdhora, els de Pedro Prez jahavien aconseguit una renda fa-vorable de cinc gols i neutralit-

zaven tots els intents dels ara-gonesos de retallar distncies. Elmarcador al descans era 17-9.

A la represa els visitants vanintentar reaccionar, per a par-tir del 19-9, els adrianencs sem-pre van gaudir dun avantatgemnim de 10 gols.

Dem passat el Sant MartAdrianenc buscar sumar dospunts contra lOAR Grcia deSabadell. Els liles continuenamb la persecuci als dos lderes,lHandbol Sant Quirze i lAugiUE Sarri.

El Catgas guanya a Penscola i s ms a prop de la Copa

SANTA COLOMA4Victria im-portantssima. Dissabte passat, elCatgas Santa Coloma va sumartres punts a Penscola (3-4) queapropen lequip de Xavi Passa-rrius a un dels grans objectius delprimer tram de temporada, laCopa dEspanya que es disputa-r a principis del mes de mar.

Els colomencs es van avanargrcies a un potent xut dAdolfoa la mitja volta (el seu gol 100 a lalliga) quan noms faltaven dosminuts per al descans. Els caste-llonencs van reaccionar rpida-ment i un vell conegut de lafici,Eric Martel, va aconseguir el golde lempat un minut desprs.

Linici de la segona part vaser tan frentic com el final de la

primera. Rafa Lpez tornava amarcar pels colomencs al minut24, per Javi Alonso i Martel enun tres i no res li donaven la vol-ta al resultat en noms quatreminuts.

Els locals van gaudir dopor-tunitats per ampliar lavantatge,per qui no va perdonar va serDani Salgado. Al minut 32 vaaprofitar una passada interiorper driblar el porter i marcarsense angle. A dos minuts del fi-nal va certificar el triomf des delpunt de penal. Ddac va evitarlempat del Penscola en lltimatac del partit.

Dem els colomencs rebran elSantiago Futsal en un partit quecomenar a dos quarts de 9.

Mireia Belmonte no hauria po-gut desitjar un retorn ms satis-factori a la competici. La ne-dadora badalonina va obtenir setmedalles dor als campionatsdEspanya de nataci en piscinacurta que es van disputar a Gijnentre el 27 i 29 de novembre. Elsresultats van ser immillorablesen el primer test seris queafrontava Belmonte desprsdhaver renunciat als Mundialsde Kazan.

Divendres va arribar la pri-mera victria de la badalonina,a la prova de 1.500 metres lliu-res, distncia que va completaren 15 minuts i 46 segons.

Durant el mat de dissabte vadisputar dues proves. Primer vaarribar la victria als 200 metrespapallona (2 minuts i 6 segons)i ms tard simposaria als 400metres estils, prova que va nedaren 4 minuts i 33 segons.

El mateix dia per cinc horesms tard, Belmonte va haverdafrontar una de les curses ms

exigents de la competici, els400 metres lliures. La plusmar-quista mundial va superar unade les nedadores del moment, laseva companya dequip MelaniCosta, per completar la prova en4 minuts i 8 dcimes.

La jornada de diumenge tam-b va ser molt intensa. Belmon-te va sumar un nou or al mat enels 800 metres femenins, tor-nant a superar la balear en la se-gona meitat de la prova. La ba-

dalonina va aturar el cronme-tre en 8 minuts i 14 segons.

Els dos darrers metalls arri-barien en poc ms duna hora imitja, en les darreres provesdels campionats. Belmonte vacompletar els 200 metres estilsen 2 minuts i 9 segons i va tan-car la seva participaci amb unamedalla per equips, en el 4x100estils. Les seves companyes vanser Duane da Rocha, Paula San-doval i Melani Costa.

La badalonina continua preparant-se pels jocs de Rio. Foto: Twitter

RedacciBADALONA

La foto de plantilla de lequip. Foto: SMAEls Dracs senfrontaran als Pioners a la final de Copa

BADALONA4Els Dracs ja co-neixen el seu rival a la 25a edicide la final de la Copa Catalana defutbol americ.

Els Hospitalet Pioners seranels rivals dels badalonins. Els ri-berencs van aconseguir la vict-ria a les semifinals dissabte pas-sat contra els Barber Rookies(14-6). Lexperincia de jugadorcom el quarterback Ramon Fi-gueroa o el running backWalterJublawi va ser clau perqu els Pio-

ners superessin els vallesans. Ams, la defensa dels hospitalencsva deixar els vallesans a zero finsal darrer perode.

Daquesta manera, el 20 dedesembre al camp de BadalonaSud es trobaran els dos grans do-minadors de la competici. ElsDracs buscaran la seva sisenacopa consecutiva (per sumar untotal de set a les vitrines), mentreque els Pioners voldran trencarlhegemonia dels badalonins.

agenda@comunicacio21.com

AGENDA SETMANAL

23 | lnianord.cat3 desembre 2015Esports

AVUI DIJOUS 3 DE DESEMBRE19:30 Presentaci del llibre Dan i Mica. Els

viatges de la Boleta Mundis, de Maria S.Dauder, una obra amb illustracions de Ge-orgina Gonzlez. / Espai Betlia.

DEM 4 DE DESEMBRE21:00 Federico Garca, el docudrama que vatriomfar al Grec, arriba al Sagarra de la m dePep Tossar. / Teatre Sagarra.

AVUI DIJOUS 3 DE DESEMBRE17:00-21:00 Nova campanya de donaci desang. La unitat mdica estar ubicada a la pla-a de la Vila.

DIMECRES 9 DE DESEMBRE10:00 Rdio la Mina comentar des de la Bi-blioteca les activitats de la setmana, notciesi tamb tindr un espai dedicat als contes.

DIMECRES 9 DE NOVEMBRE19:00 El club de lectura de la biblioteca Tirantlo Blanc, Entre llibres, tractar lobra de Ma-ria Antnia Oliver, Joana E. / Biblioteca Tirantlo Blanc.

AVUI DIJOUS 3 DE DESEMBRE17:30 Lhora del conte. Contes dhivern, una ses-si de conta contes a crrec de Nria Fbre-gas. / Biblioteca Can Baratau.

BADALONA MONTGAT TIANASANT ADRISANTA COLOMA

Acte dencesa de lenllumenat nadalenca la plaa dAlcanar, al davant de la bi-blioteca Tirant lo Blanc. Collaboren laCoral del Casal de gent gran JoanMaragall i la Coral del Cric.

Acte dencesadels llums de Nadal

Avui dj. 3 de desembre a les 19:30

Aramusa i Joves Artistes Kolomencs te-nen conviden a la nova edici del seumercat solidari Un nen, una joguina./ Plaa Pau Casals.

Mercadillosolidari

Ds. 5 de desembre

Inauguraci de les exposicions Lesciutats europees de Josep Pla i Nave-go a tot vent. Cinquanta anys del re-llanament dEdicions Proa. / EspaiBetlia.

Exposici Les ciutats europees de Josep Pla

Dc. 9 de desembre a les 19:00

Aquesta experincia parteix del des-envolupament i el treball daquesta fi-gura, lencarregat de recollir informacijuvenil i dur-la als centres educatiusper fer-la arribar a la resta dalumnes./ Centre cvic lEscorxador.

Formaci de corresponsals dinstitut

Avui dj. 3 de desembre a les 17:00

Sant Gabriel i Seagull tornen a la competici

BARCELONS NORD4Desprsdun cap de setmana daturadapels compromisos de les selec-cions, torna el futbol a la Sego-na Divisi femenina.

Linvicte Seagull de JordiFerrn buscar continuar amb laseva marxa triomfal diumenge ala 1 del migdia, quan rebr el pe-nltim classificat, el filial de laUD Collerense balear. Les ma-llorquines noms han sumatquatre punts en 10 jornades(una victria contra el Cerdan-yola a la primera jornada i un

empat contra el filial de lEs-panyol fa tres setmanes).

Ms complicat, a priori, serel partit del Sant Gabriel. Lesadrianenques rebran al JosLuis Ruiz Casado la UE lEstar-tit, el tercer classificat. El conjuntque entrena Loren Rubio noest complint les expectatives enla primera temporada a la cate-goria i buscar la quarta victriadel curs (les tres que han sumathan arribat a casa) amb el suportde la seva afici per allunyar-sede la zona perillosa de la taula.

Tercer empat sense gols conse-cutiu del CF Badalona. Els esca-pulats i lAtltic Balears van em-patar sense gols ahir a la tarda enel partit danada dels setzens de fi-nal de la Copa Federaci.

El partit va comenar amb unmalents. I s que segons haviaanunciat la RFEF, el matx haviade comenar a dos quarts de 5,per quan el Badalona va sortir aescalfar, lrbitre els va advertirque linici era a les 4. Els escapu-lats van aconseguir retardar el co-menament cinc minuts.

La primera meitat va ser lams atractiva. Al minut 15 Gra-sa va driblar dos defenses perPonzio no va arribar a rematar laseva centrada. Al minut 21 elporter Benedikt Pliquett va re-fusar una passada picada abansque hi arribs Jimnez. LAtltices va desempallegar del dominiescapulat i fins al minut 40 elsmallorquins van crear perill aprop de la porteria badalonina.Riad i Jaime en dues ocasionsvan estar a punt davanar el seuequip. El Badalona va avisar atres minuts per al descans amb

una rematada acrobtica de Ji-mnez que va aturar Pliquett.

La segona meitat va ser moltms ensopida. Els locals van tenirloportunitat ms clara en unamitja xilena de Rodri que va atu-rar Vito. Un xut lluny dEugenii una rematada desviada de Ten-dillo van ser les ocasions msclares dels de Manolo Gonzlez.

El partit de tornada, decisiuper saber qui passar als vuitensde final, es disputar al Municipalde Montigal el dia 16 de desem-bre a les 4 de la tarda.

LATLTIC, TAMB A LA LLIGAEls escapulats tornaran a SonMalferit diumenge al migdia per

tornar a enfrontar-se al conjuntmallorqu.

La novetat dels blanc-i-blausser a la banqueta, on seur perprimer cop lexinternacional ale-many Christian Ziege, que subs-titueix largent Gustavo Sivieroa la banqueta balear. LAtltic sel quart classificat de la SegonaB amb 23 punts, posici quepermetria que els mallorquinsjuguessin el play-off dascens ala Lliga Adelante.

Per a aquest partit ManoloGonzlez recuperar Amantini,que no va jugar ahir per sancii espera poder comptar amb al-gun dels jugadors lesionats, comAkrong, Ibon o Morales.

Els escapulats tornaran diumenge a Palma. Foto: CDAB

Badalona i Atltic Balearsempaten als setzens de Copa

RedacciBADALONA

La Grama ven el Tecnofutboli confirma el seu bon momentBARCELONS NORD4Els aficio-nats de la Grama tenen motius su-ficients per ser optimistes. Lequipva aconseguir una nova victriadiumenge passat contra el Tec-nofutbol (4-2).

Malgrat que els colomencs esvan avanar al minut 40 amb ungol de Forzinetti, el partit es vacomplicar a la segona meitat. Undoblet del visitant Lautaro Am-brogetti en cinc minuts (64 i 69)va capgirar el resultat. Unes set-manes enrere lequip no hauriapogut capgirar el resultat, per elshomes de Piti viuen un moment

dol i grcies a un doblet de Ca-rralero i a un gol dAlbert Rodr-guez van sumar els tres punts.

La jornada no va ser gens fa-vorable per als equips badalonins.La Unificacin Llefi va perdreamb contundncia contra la Fun-dacin Hermes (0-4), un rival di-recte que tamb vol optar a les po-sicions dascens a Primera Cata-lana. Per ltim, el CF Lloreda con-tinua a la zona tranquilla de laclassificaci desprs de caure acasa contra el CD Montcada (1-2).Jordi Rojas va ser lautor del goldels roig-i-blancs.

| 24 lnianord.cat 3 desembre 2015 Una nova edici cada dijous