l'internauta políticament indecís

© multiplica 2008 - Pàgina | 1 |

Internet, la política i l’internauta políticament indecís

David BoronatSoci fundador de Multiplica


Internet i el mòbil fa anys que ens estan demostrant el seu creixent poder i influència en la política.


70 milions de missatges curts en un dia van mobilitzar la gent a Filipines per pressionar al Senat en contra del President Estrada l’any 2001. Estrada va ser el primer president de la història derrocat per un SMS [1]


Amb més de 180.000 simpatitzants que es van mobilitzant fent ús del email i del correu electrònic, Roh Moo-hyun l’any 2002 va ser el primer president del món catapultat pel poder mobilitzador de la xarxa a Corea del Sur [2]


DraftWesleyClark.com – la web que l’any 2003 convencia al general a presentar-se a la primàries americanes després de rebre més de 50.000 cartes de recolzament online [3]


Howard Dean acosta la política als nordamericans amb una campanya que serà recordada com el detonant de la irrupció d’Internet en la política l’any 2004. El 70% de les persones que van contribuir econòmicament mai abans ho havien fet [4]


John Kerry bat tots els records possibles aconseguit 2,4 milions de dòlars en contribucions en només un dia l’any 2004. [5]


Un SMS probablement va canviar el signe d’unes eleccions. “¿Aznar de rositas? ¿Le llaman jornada de reflexión y Urdaci trabaja? Hoy 13-M a las 18 horas sede PP c/ Génova 13. Sin partidos. Silencio. Por la verdad. Pásalo.” [6]


Internet – al menys als Estats Units – superava per primera vegada l’any 2007 la TV o els diaris com a mitjà per informar-se sobre la posició política d’un candidat presidencial . [7]


Obama trenca esquemes popularitzant vídeos a través de Youtube que li permeten connectar amb la seva audiència [8]


Què ha de passar per a què els partits polítics entenguin que el món està canviant?


a les eleccions generals del 2004

Ineficient ús d’Internet en les campanyes electorals


a les eleccions catalanes del 2006

Sense masses sorpreses


Amb l’excepció d’un ús molt tímid de les xarxes socials.

Tampoc a les eleccions generals del 9 de març


Seguim entenent Internet com un espai electoral més. Les webs i els blogs s’activen a l’iniciar la campanya i es deixen

d’actualitzar el dia després de les eleccions.

Internet com quelcom innovador que els permet ser mediàtics.



La interacció amb els nostres estimats líders polítics – un miratge: pur marketing.

Poca proximitat i connexió emocional amb els electors.

Nul·la segmentació i llançament de missatges a targets ben concrets.

No-orientació a la captació de emails sobre els que construir una estratègia intel·ligent d’aproximació i mobilització.

Les xarxes socials, un mal de cap pels partits doncs s’han de passar hores i hores eliminant comentaris o fotografies als perfils dels seus candidats més que cap altre cosa.

El debat televisiu va desactivar el rol de les presències a Internet dels partits.



Conclusió: Els partits polítics catalans i espanyols no es senten còmodes amb un mitjà que no controlen.


L’audiència decideix quin missatge vol escoltar.

L’autenticitat de l’emisor en serà la clau.

La comunicació és personal: de tu a tu.

Els missatges no es poden ja controlar.

La veritat és molt difícil amagar-la.

Els mitjans es multipliquen i l’elector en pot ser emissor.

La gent vol tenir veu.

La mateixa gent és la que accelera la velocitat a la que un missatge passa d’unes mans a les altres.

Internet és un altre cosa


Què podem aprendre de les darreres eleccions demòcrates entre l’Obama i Hillary?


S’orienten a aconseguir un correu electrònic des del que provocar i mobilitzar el seu elector i simpatitzant.

Cerquen una connexió més emocional entre el partit i l’elector a través del candidat .

Es transmet força, vitalitat i dinamisme.

El vídeo és el principal vehicle de comunicació a la xarxa.

Aprenentatges de les eleccions nord-americanes (i)


Aposten pels donatius online, fet que permet dedicar la màxima energia i profit a la xarxa. S’inverteixen diners de veritat.

Utilitzen la implicació del militant per acostar-se a l’elector.

Aprenentatges de les eleccions nord-americanes (ii)


Han fet un ús intens i efectiu de les xarxes socials.

Aprenentatges de les eleccions nord-americanes (iii)

El mòbil i els SMS formen part de l’acció de campanya.


Els 7 consells que donaria a un partit polític si em convidés com a potent a participar en la seva escola d’estiu.


Del monòleg al diàleg: una nova actitud [1]Internet com a vehicle per conèixer en temps real que pensa i vol l’electorat.


La militància com a eix central d’actuació a la xarxa [2]És des d’ella com podem acostar-nos a audiències menys implicants.

estructura

militants

simpatizants elector

Grau d’involucració

[ - ]

[ + ]

PUSH/PullPULL/Push


El ciberactivisme com a manera de connectar amb persones potencialment properes al nostre partit [3]


Velocitat digital, capacitat d’actuació i maniobra [4]


L’efecte bifidus o la necessitat de treballar des de dintre del partit [5]


Internet com a oportunitat de reinventar un partit [6]


Una marató de 4 anys. Mai un sprint de 30 dies [7]Les properes eleccions s’han de començar a guanyar demà mateix.


"The revolution will not be televised"


Gràcies a tots

Més a Multiplica.com

Més a Ditades.com

Més a [email protected]

l'internauta políticament indecís

Technology