llaminadures, tot un món per descobrir

____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga

ÍNDEX

AGRAÏMENTS ............................................................................................................. 1

INTRODUCCIÓ ............................................................................................................ 2

1. ORIGENS I HISTÒRIA DELS DOLÇOS ................................................................... 4

2. DEFINICIÓ I TIPUS DE LLAMINADURES ............................................................... 6

2.1. CARAMELS .............................................................................................................. 6

2.1.1. CARAMELS DURS .................................................................................................. 6

2.1.2. CARAMELS TOUS .................................................................................................. 7

2.1.3. CARAMELS COMPRIMITS ........................................................................................ 7

2.1.4. CARAMELS DE GOMA ............................................................................................. 7

2.2. XICLET O GOMA DE MASTEGAR ................................................................................ 7

2.3. CONFITS ................................................................................................................. 7

2.3.1. CONFITS............................................................................................................... 7

2.3.2. CONFITS DE XOCOLATA O DE COBERTURA .............................................................. 7

2.3.3. GARAPINYADES .................................................................................................... 8

2.3.4. FRUITA BANYADA DE XOCOLATA ............................................................................. 8

2.4. ALTRES LLAMINADURES ........................................................................................... 8

2.4.1. GELS DOLÇOS ...................................................................................................... 8

2.4.2. DOLÇOS DE REGALÈSSIA ....................................................................................... 8

2.4.3. ESCUMES DOLCES ................................................................................................ 8

2.4.4. FONDANTS ........................................................................................................... 8

2.4.5. LLAMINADURA LÍQUIDA PER CONGELAR ................................................................... 8

3. INGREDIENTS UTILITZATS PER FER LES LLAMINADURES ............................... 9

3.1. SUCRES .................................................................................................................. 9

3.1.1 SACAROSA ............................................................................................................ 9

3.1.2. LACTOSA ............................................................................................................ 10

3.1.3. GLUCOSA ........................................................................................................... 10

3.1.4. FRUCTOSA ......................................................................................................... 10

3.1.5. ALTRES SUCRES NATURALS ................................................................................. 10

3.1.6. ALCOHOLS DE SUCRES ........................................................................................ 11

3.1.7. XAROPS ............................................................................................................. 11

3.2. ADDITIUS ALIMENTARIS .......................................................................................... 12

3.2.1. SUBSTÀNCIES QUE MODIFIQUEN ELS CARÀCTERS ORGANOLÈPTICS ........................ 12

3.2.2. ESTABILITZADORS DE L'ASPECTE I EL CARÀCTER FÍSIC ........................................... 13


3.2.3. CORRECTORS DELS ALIMENTS ............................................................................. 14

3.2.4. SUBSTÀNCIES QUE EVITEN ALTERACIONS QUÍMIQUES I BIOLÒGIQUES ...................... 15

3.3. ALTRES INGREDIENTS ............................................................................................ 15

4. PART PRÀCTICA .................................................................................................. 16

4.1.- OBJECTIUS .......................................................................................................... 16

4.2.- PREGUNTES QUE HA DE RESPONDRE LA RECERCA ................................................. 16

4.3.- MOSTRES UTILITZADES PER FER L’ESTUDI .............................................................. 17

4.4.- TÈCNIQUES, INSTRUMENTS I ACTIVITATS EDUCATIVES UTILITZADES PER RECOLLIR LES

DADES ......................................................................................................................... 18

4.4.1.- DADES DE LES PERSONES DE LA PRIMERA MOSTRA .............................................. 18

4.4.2.- DADES DE LES LLAMINADURES DE LA SEGONA MOSTRA ........................................ 18

4.4.3.- DADES DELS CULTIUS DE BACTERIS DE LA TERCERA MOSTRA ................................ 18

4.4.4.- DADES DELS ARTICLES I NOTÍCIES D'INTERNET DE LA QUARTA MOSTRA ................. 19

4.4.5.- DADES DE L’ALUMNAT DE LA CINQUENA MOSTRA .................................................. 19

4.4.6.- DADES EXTRETES DE LES ACTIVITATS CIENTÍFIQUES QUE ES PODEN FER AMB LES

LLAMINADURES DE LA SISENA MOSTRA ........................................................................... 32

4.5.- ANÀLISI DE DADES ................................................................................................ 33

4.5.1.- QUIN I COM ÉS EL CONSUM DE LLAMINADURES I QUINES CARACTERÍSTIQUES

INFLUEIXEN MÉS EN LA GENT A L’HORA DE MENJAR-NE UNA I NO UNA ALTRA? .................... 33

4.5.2.- QUINS INGREDIENTS PORTEN LES LLAMINADURES QUE CONSUMIM HABITUALMENT?38

4.5.3.- ELS SUCRES INFLUEIXEN EN LA PROLIFERACIÓ DE BACTERIS?............................... 48

4.5.4.- LES LLAMINADURES ENS PRODUEIXEN TOTES LES MALALTIES QUE ENS COMUNIQUEN

ELS DIFERENTS MITJANS DE COMUNICACIÓ? ................................................................... 50

4.5.5.- UNA EDUCACIÓ PER LA SALUT VERS EL CONSUM DE LLAMINADURES MODIFICA LA

CONDUCTA DELS INFANTS A L’HORA DE MENJAR-NE? ....................................................... 63

4.5.6.- QUINS CONCEPTES QUÍMICS PODEM APRENDRE UTILITZANT LES LLAMINADURES COM

A MEDIADORES D’APRENENTATGE? ................................................................................ 67

4.6.- CONCLUSIONS ...................................................................................................... 70

4.6.1. QUIN I COM ÉS EL CONSUM DE LLAMINADURES I QUINES CARACTERÍSTIQUES

INFLUEIXEN MÉS EN LA GENT A L’HORA DE MENJAR-NE UNA I NO UNA ALTRA? .................... 70

4.6.2. QUINS INGREDIENTS PORTEN LES LLAMINADURES QUE CONSUMIM HABITUALMENT? 71

4.6.3.- ELS SUCRES INFLUEIXEN EN LA PROLIFERACIÓ DE BACTERIS?............................... 72

4.6.4.- LES LLAMINADURES ENS PRODUEIXEN TOTES LES MALALTIES QUE ENS COMUNIQUEN

ELS DIFERENTS MITJANS DE COMUNICACIÓ? ................................................................... 72

4.6.5.- UNA EDUCACIÓ PER LA SALUT VERS EL CONSUM DE LLAMINADURES MODIFICA LA

CONDUCTA DELS INFANTS A L’HORA DE MENJAR-NE? ....................................................... 74

4.6.6.- QUINS CONCEPTES CIENTÍFICS PODEM APRENDRE UTILITZANT LES LLAMINADURES

COM A MEDIADORES D’APRENENTATGE? ........................................................................ 75

5. CONCLUSIONS GENERALS ................................................................................. 77

6. BIBLIOGRAFIA ...................................................................................................... 78

7. ANNEXES .............................................................................................................. 81


7.1.- ANNEX 1 .............................................................................................................. 81

7.2.- ANNEX 2 .............................................................................................................. 83

7.3.- ANNEX 3 .............................................................................................................. 84

7.4.- ANNEX 4 .............................................................................................................. 85

7.5.- ANNEX 5 .............................................................................................................. 86

7.6.- ANNEX 6 .............................................................................................................. 87

7.7.- ANNEX 7 .............................................................................................................. 88

7.8.- ANNEX 8 .............................................................................................................. 89

____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 1

AGRAÏMENTS

En aquest apartat vull agrair l'esforç que han realitzat totes aquelles persones que

directament o indirectament han contribuït en el procés d'elaboració d'aquest treball de

recerca.

En primer lloc, agraeixo molt especialment la col·laboració de la meva tutora Fina Sanz

(professora de biologia de l'Institut Montserrat de Barcelona) que en tot moment m'ha

orientat, aconsellat, ajudat i animat a desenvolupar-lo.

De manera molt particular, vull donar les gràcies al meu germà per orientar-me en el

disseny del bloc i a la meva mare per l'ajuda material i moral que m'ha dedicat durant

aquest temps. Principalment per l'ajuda que m’ha proporcionat a l'hora de realitzar les

gravacions dels experiments amb les llaminadures i per deixar-me participar i realitzar

diverses activitats educatives amb els nens i nenes de la classe on ella és la tutora.

Per tant, un reconeixement especial als alumnes de segon de primària de l'escola Turó

del Cargol per deixar-me participar en la realització del seu projecte: Per què ens

agraden tant les llaminadures? i a l’escola per cedir-me les seves instal·lacions per fer

algunes de les activitats.

També un agraïment molt profund a les persones que em van respondre les

enquestes, primordialment a les metgesses i metges que molt amablement van

dedicar una part del seu temps per respondre les qüestions que els vaig plantejar.

Finalment, agrair al CDEC per haver-me proporcionat les plaques per dur a terme els

cultius de bacteris i tots aquells establiments de llaminadures que m'han deixat fer

fotos i gravacions.

Gràcies a tothom!


INTRODUCCIÓ

“Dolçor, colors, formes, textures, aromes, plaer, il·lusió, convivència, motivació,

celebració, intercanvi, història, tradició, cuina, química, energia, diabetis, càries,

obesitat, addicció, compartició, experimentació, educació... tot això i molt més

ens poden aportar les llaminadures, per tant, tot un món per descobrir.

Des de sempre m'han agradat molt les llaminadures, no només pel seus sabors, sinó

pels seus colors, les seves formes i per la diversitat de textures que presenten. Per

això, sovint m'he plantejat quins són els factors, a més del dolç, que influeixen a petits i

grans a l'hora de consumir-ne unes i no unes altres. Per aquesta raó, una part del

treball intentarà esbrinar quins factors influeixen a les persones de la mostra a que

unes llaminadures els hi agradin més que unes altres.

Vaig triar aquest tema per fer el treball de recerca perquè des d'un primer moment vaig

pensar que podia ser molt divertit investigar sobre les llaminadures. A més, em

permetia poder-ho treballar des de molts vessants; la història, la química, la salut,

l'educació, la cuina i el consum entre altres disciplines. El fet de treballar-ho de manera

interdisciplinària m’ajudaria a poder analitzar des de diferents camps, la multitud de

notícies i articles que apareixen contínuament als mitjans d'informació sobre els

perjudicis que un excés de dolços poden provocar en la nostra salut i contrastar-ho

amb l’opinió de diferents especialistes mèdics per detectar si són certes dites

informacions o simplement són llegendes urbanes.

Crec interessant analitzar la composició química que ens aporten els embolcalls de

diferents llaminadures que estan en el mercat i que consumim habitualment per

informar-me dels ingredients de què estan fetes i com aquests poden incidir en la

nostra salut.

També em vaig preguntar que si realment les llaminadures són dolentes per la salut,

per què no s’educa a la mainada i a la població en general per fer-ne un consum més

raonable?

Per aquest motiu, el treball també intentarà comprovar si una educació per la salut

vers les llaminadures modifica el seu consum o el comportament dels infants cap a

elles. Ho treballaré a partir d’experimentar les propietats físiques i químiques de

diferents tipus de llamins i com aquests influeixen en el nostre benestar.


A més, com que les llaminadures agraden a grans i a petits, poden ser molt bones

mediadores d’aprenentatge ja que qualsevol activitat relacionada amb elles motiven a

tothom. Per tant, realitzaré diverses activitats amb aquests dolços per potenciar

diferents conceptes científics en els infants i joves.

Durant la recerca s’elaborarà material visual (fotografies, vídeos...) i per poder-ho

presentar faré un bloc, que a més, inclourà tots els fulls de treball de les activitats

experimentals que s’han portat a la pràctica i/o que es poden realitzar amb algun tipus

de llaminadures. L'enllaç del bloc és http://lesllaminadures.blogspot.com.es/.

http://lesllaminadures.blogspot.com.es/


1. ORIGENS I HISTÒRIA DELS DOLÇOS

Els dolços o llaminadures van néixer de la necessitat de l'home per trobar un aliment

lleuger que li servís de suport pels seus llargs viatges. Calia que aquests aliments

fossin petits, lleugers i que els hi aportessin energia. Els primers dolços estaven fets

de mel, regalèssia o gingebre.

En temps de Noè, els viatgers preparaven una pasta dolça i sucosa amb polpa de

fruita i cereals polvoritzats. Els antics egipcis feien els seus caramels barrejant mel i

fruita, i els modelaven de diverses formes.

L’origen del dolç es remunta 600 anys abans de la nostra era, quan els perses van

descobrir la "canya que donava mel sense l'ajuda de les abelles". En el segle IV aC,

Alexandre el Gran va donar a conèixer la canya de sucre. En un primer moment, el

sucre es considerava un element per curar, era molt car i el venien els apotecaris com

a medicament. En aquesta època només se'n beneficiaven els reis i senyors.

Més tard, cap al segle XII, els croats van portar a Europa la canya de sucre, i així va

començar la història de la confiteria. Es van començar a fer productes dolços com les

melmelades i la fruita confitada. A partir d'aquest moment van aparèixer noves

receptes de noves creacions com els confits, els torrons i els caramels.

El descobriment d'utilitzar el sucre per elaborar llaminadures prové de la Índia. A

Europa es va iniciar en el segle XVI gràcies al descobriment i l'explotació de la

remolatxa pels europeus, ja que descobreixen que amb el cultiu de la remolatxa

sucrera es podia extreure la mateixa sacarosa que amb la canya de sucre. Aquest fet

va suposar un avenç ja que fins aquell moment només les classes altes podien

permetre's el luxe de consumir alguns llamins.

A França, la indústria del sucre es va desenvolupar enormement sota l'Imperi de

Napoleó i durant el 1814 es van fabricar dolços utilitzant un procés químic diferent per

a cada tipus de caramel.

Durant l’any 1838, a Espanya, Celestino Solano va obrir una confiteria a Logroño i va

crear unes pastilles de cafè amb llet, les que avui dia es coneixen com a caramels

Solano.

El 1850, als Estats Units, es va començar la producció industrial del caramel, fet que

va abaratir els preus acostant-los a tots els estrats i butxaques de la societat.


El xiclet va sorgir després de descobrir que mastegant la saba d'avet solidificada

calmava la set. El 1869, William F. Semple, va inventar la goma de mastegar per tal de

patentar-la.

El 1906, a Catalunya, es van crear les pastilles Juanola de forma de romboide i

compostes de regalèssia, mentol i eucaliptus.

El 1911 es va crear l'empresa de caramels de la família Pifarré a Bellpuig de la

província de Lleida. A la resta d'Espanya no es van implantar més empreses de

caramels fins al 1930.

La indústria del caramel també es va desenvolupar a diferents països europeus. El

1920, a Alemanya, es va fundar la marca Haribo per Hans Riegel Bonn i a Suïssa es

van fabricar les pastilles d’herbes Ricola. El 1927, a Àustria, es van patentar les

pastilles el Pez i el 1931, a Suïssa, van sorgir els Sugus.

Als Estats Units, durant el 1941, van sortir al mercat els M&M's i a Catalunya, al 1958,

van aparèixer els Chupa Chups.

A partir del 1960, les noves tecnologies es van començar a imposar en la fabricació de

tot tipus de llaminadures. El 1961, a Saragossa, es van crear els Conguitos i el 1969, a

Alemanya, els Werther’s Original i es van començar a comercialitzar molts altres tipus

diferents de llaminadures, de les quals algunes d'elles encara es consumeixen avui en

dia.


2. DEFINICIÓ I TIPUS DE LLAMINADURES

La indústria de la confiteria divideix els dolços en tres categories: els elaborats amb

xocolata, els que es fan amb farina i els que la seva base principal és el sucre. En

aquest treball només ens fixarem en els que la seva base és el sucre, és a dir, el món

de les llaminadures.

Les llaminadures es consideren un menjar fet més per satisfer al paladar que no pas

per nodrir. També se les pot anomenar llamins, gormanderies i llepolies. Engloben tota

una sèrie de productes de confiteria molt diferents que només ens aporten energia.

Generalment tenen poc o nul valor nutritiu en proteïnes, vitamines i minerals però amb

un alt contingut de sucre o altres carbohidrats, colorants, saboritzants, aromatitzants,

espesseïdors, alguns greixos i altres additius autoritzats. Són d'una aparença atractiva

i presenten formes, colors, gustos i textures diferents però totes elles es caracteritzen

pel seu sabor dolç.

Per tal de garantir una bona seguretat alimentària, existeix una normativa sanitària que

regula la seva elaboració, distribució, emmagatzematge i venda.

En el mercat existeixen una gran varietat de llaminadures degut als diferents

processos de fabricació i segons els ingredients que s’utilitzen per elaborar-les.

Les podem classificar en:

2.1. Caramels

Els caramels són una pasta de sucre1 concentrada per cocció a una temperatura i

pressió elevada, al qual se li pot afegir altres ingredients o additius autoritzats però

amb un percentatge mínim de sucre d'un 50% sobre el producte final.

Hi ha diferents tipus de caramels:

2.1.1. Caramels durs Els caramels durs estan formats per una pasta de sucre, glucosa i altres ingredients

concentrats mitjançant calor, que en refredar-se, s'endureixen sense arribar a

cristal·litzar-se. En la seva composició han de tenir com a mínim un 80% de sucre. Són

trencadissos i presenten una estructura vítria.

1 Al llarg del treball quan parlem de sucre ens referim a la sacarosa.


2.1.2. Caramels tous Els caramels tous, a més de portar sucres i altres additius alimentaris en la seva

composició, s'hi afegeixen greixos (mantega, margarina, mantega de cacau...) per

donar-los una consistència tova.

2.1.3. Caramels comprimits Els caramels comprimits s'obtenen per compressió i estan elaborats per una simple

barreja de sucres i altres additius, sense cocció dels seus ingredients.

2.1.4. Caramels de goma Els caramels de goma s'obtenen de solucions concentrades de sucres, a les quals

s'incorporen gomes i/o altres gelificants. Dins d'aquest grup també es poden incloure

les escumes dolces que porten afegit un producte escumant que li dóna la seva

esponjositat.

2.2. Xiclet o goma de mastegar

La goma de mastegar o xiclet és un preparat elaborat que té una base masticable

plàstica i insoluble en aigua que pot ser natural o sintètica. A més, porta sucres i altres

ingredients i/o additius autoritzats.

2.3. Confits

Els confits són productes obtinguts per recobriment de diferents productes alimentaris

amb un preparat de sucre o sucres, cobertures, xocolates i altres ingredients i/o

additius autoritzats.

Es distingeixen diferents tipus de confits:

2.3.1. Confits Els confits pròpiament dits, són ametlles senceres recobertes de sucres i/o colorants.

Quan un confit està compost per un altre fruit sec rep el nom de confit més el nom del

fruit sec que porta.

2.3.2. Confits de xocolata o de cobertura Els confits de xocolata són aquells que en el seu interior o el seu recobriment és de

xocolata. La cobertura dels que en el seu interior hi ha xocolata està feta de sucre i

additius i els que tenen la cobertura de xocolata, en el seu interior hi ha un fruit sec.


2.3.3. Garapinyades Les garapinyades són fruits secs recoberts de sucres caramel·litzats.

2.3.4. Fruita banyada de xocolata La fruita banyada de xocolata, tal com diu el seu nom, són diferents tipus de fruites

que s’han recobert de xocolata.

2.4. Altres llaminadures

Existeixen altres tipus de llaminadures que estan elaborades amb sucres, additius

autoritzats i altres ingredients. Dins d’aquest grup s’inclouen:

2.4.1. Gels dolços Els gels dolços s'obtenen a partir de la gelificació de midons o de farines. Es

componen de més d'un 30% d’una barreja de sucre i/o sucres i de gelificants.

2.4.2. Dolços de regalèssia Els dolços de regalèssia es realitzen amb sucre i/o sucres, midons, farines i dextrines

als quals s'incorpora extracte de regalèssia. Aquest extracte s'obté tractant amb aigua

calenta les arrels triturades de la planta anomenada Glycyrrhiza glabra.

2.4.3. Escumes dolces Les escumes dolces s'obtenen de solucions concentrades de sucre i/o sucres a les

quals s'afegeixen agents gelificants que els proporcionen esponjositat i consistència no

elàstica.

2.4.4. Fondants Els fondants s'obtenen de solucions concentrades de sucre i/o sucres.

2.4.5. Llaminadura líquida per congelar Les llaminadures líquides estan formades per un producte líquid o semi líquid obtingut

amb una barreja de sucre i/o sucres amb un percentatge mínim del 10% sobre el

producte final, aigua, additius autoritzats i altres ingredients.


3. INGREDIENTS UTILITZATS PER FER LES LLAMINADURES

Les llaminadures, com ja hem dit, poden presentar moltes formes, colors, textures,

olors i sabors diferents. No obstant això, les seves composicions no són molt variades.

Els principals ingredients que es troben en aquests dolços són els sucres, els additius

alimentaris i altres ingredients.

3.1. Sucres

Els sucres són glúcids i són els ingredients bàsics de les llaminadures que els hi

proporcionen el seu sabor dolç. En elles podem trobar principalment la sacarosa,

seguida de la glucosa, la fructosa i amb menor presència la galactosa, la lactosa i

alguns altres sucres naturals.

Les llaminadures es desenvolupen al voltant de les propietats d'un dels seus

ingredients; els sucres, destacant la sacarosa.

3.1.1 Sacarosa La sacarosa és un disacàrid format per glucosa o dextrosa i fructosa. S'obté de la

canya de sucre i de la remolatxa. El sucre és el nom que es dóna a la sacarosa

utilitzada en l'alimentació. La seva fórmula molecular és C12H22O11 i la fórmula

estructural és la següent:

Imatge 1: Fórmula de la sacarosa

Dextrosa o glucosa Fructosa


3.1.2. Lactosa La lactosa és el disacàrid de la llet format per glucosa i galactosa. La seva fórmula

molecular és C12H22O11.

Imatge 2: Fórmula estructural de la lactosa

3.1.3. Glucosa La glucosa és un monosacàrid que es troba a les fruites madures i en els dolços en

forma de xarop. També rep el nom de glucosa l’almívar format del midó de blat de

moro. La seva fórmula molecular és C6H12O6.

Imatge 3: Fórmula estructura de la glucosa

3.1.4. Fructosa La fructosa és el sucre que es troba de forma natural a totes les fruites. La seva

fórmula molecular és C6H12O6 i es troba en forma cíclica pentagonal.

Imatge 4: Fórmula estructural de la fructosa

3.1.5. Altres sucres naturals En les llaminadures, també es poden utilitzar de forma més ocasional altres sucres

naturals.

3.1.5.1. Maltosa

La maltosa és un disacàrid que es troba en l'ordi i es produeix durant el procés de

fermentació però en la indústria s’obté de la hidròlisi del midó.


3.1.5.2. Sucre d’auró

El sucre d'auró prové de la saba dels arbres d'auró (Acer saccharum). Es compon de

sacarosa, fructosa i glucosa.

3.1.5.3. Melassa

La melassa és de color fosc i s'obté com a residu de la cristal·lització del sucre de

canya.

3.1.5.4. Sucre invertit

El sucre invertit és un sucre que s'obté a l'hidrolitzar la sacarosa en les seves dues

parts: glucosa i fructosa. És més dolç que la sacarosa i s'utilitza en forma líquida per

ajudar a mantenir el sabor dolç de les llaminadures.

3.1.6. Alcohols de sucres En la producció de llaminadures, també, s’utilitzen alguns alcohols de sucre.

3.1.6.1. Manitol

El manitol és un polialcohol obtingut de la reducció de la manosa que s'utilitza com

edulcorant comú en la fabricació de xiclets. La seva fórmula és C6H14O6.

3.1.6.2. Sorbitol

El sorbitol és un polialcohol i s'obté industrialment amb la reducció de la glucosa. Es

troba en certes baies i fruites. L'organisme ho absorbeix a una taxa molt més lenta que

el sucre i té aproximadament la meitat de les calories d'aquest. Es coneix per E-420 i

s’utilitza com estabilitzant, humectant i com edulcorant en els xiclets. La seva fórmula

empírica és C6H14O6.

3.1.6.3. Eritritol

L’eritritol és un polialcohol de sucre que es troba en fruites i aliments fermentats. Té

menys calories, no eleva el sucre en la sang, no causa càries dentals i no provoca

efectes secundaris a l'estómac, a diferència d'altres alcohols de sucre.

3.1.7. Xarops Els principals xarops utilitzats en la fabricació de llaminadures són el xarop de glucosa,

el xarop de sorbitol i el xarop de melassa.


3.1.7.1. Xarop de glucosa

El xarop de glucosa s'obté mitjançant la hidròlisi del midó de blat de moro i de patata.

La hidròlisi es duu a terme sota una pressió i un escalfament d’uns 110ºC a partir

d'una suspensió de midó de blat de moro en aigua destil·lada de manera que les

molècules de midó es puguin hidrolitzar. Aquest xarop evita la cristal·lització del sucre i

augmenta el seu sabor, estova la textura de la llaminadura i li afegeix volum.

3.1.7.2. Xarop de melassa

La melassa és un xarop viscós i espès extret principalment de la canya de sucre.

S'elabora mitjançant la cocció del suc de la canya de sucre fins l'evaporació parcial de

l'aigua que aquest conté.

3.1.7.3. Xarop de sorbitol

El xarop de sorbitol és un edulcorant, però també pot ser un agent estabilitzant o

espessidor. En la indústria alimentària s'obté a partir de la glucosa tal i com ja hem dit.

3.2. Additius alimentaris

A més dels sucres per elaborar les llaminadures s’utilitzen altres additius alimentaris

que són substàncies sense cap poder nutritiu que s'hi afegeixen per tal de conservar-

ne les característiques físiques, químiques o fisioquímiques i per donar-les

característiques particulars d'aspecte, gust, olor i consistència.

Quan s'utilitzen alguns d'aquests additius s'ha de fer constar en l'etiquetatge de les

llaminadures amb el seu nom o bé amb la lletra E i un número de tres o quatres xifres.

El fet que un additiu tingui un número assignat dóna garanties de que ha passat

controls de seguretat i que ha estat aprovat el seu ús per la Unió Europea.

Els additius alimentaris són molt variats i es classifiquen segons les funcions que

desenvolupen en les llaminadures.

3.2.1. Substàncies que modifiquen els caràcters

organolèptics Les substàncies que modifiquen els caràcters organolèptics són aquelles que

serveixen per donar color, gust i olor a les llaminadures.

3.2.1.1. Colorants

Els colorants són un tipus d'additius que proporcionen color a les llaminadures. Des de

l'antiguitat és molt habitual i comú afegir colors als dolços per tal de donar-los un


aspecte més atractiu. Inicialment, els primers colorants s'extreien de les plantes o

animals però a partir del segle XIX, els colorants naturals van ser reemplaçats pels

sintètics.

Per tant, podem classificar els colorants en naturals, sintètics i artificials. Els naturals

són els que s'extreuen de la naturalesa, és a dir, dels vegetals o animals. Els sintètics,

són els que microscòpicament són idèntics als trobats en la naturalesa, però s’han

creat al laboratori i els colorants artificials són els que s’han creat però no tenen un

equivalent existent en la naturalesa.

Els colorants es codifiquen amb la lletra E i un nombre que va entre el 100 i el 180. No

obstant això, també s'ha d’afegir la "ingesta diària admissible" (IDA) per cada colorant i

la llei també exigeix que s’ha de mencionar a l’etiquetatge si el colorant pot produir

algun efecte per la salut.

3.2.1.2. Reforçadors de sabor i olor

Els reforçadors de sabor i olor, tal com diu el seu nom, són els additius que serveixen

per intensificar el gust i l’olor del dolç. Els potenciadors del gust es codifiquen de l'E-

620 a l'E-625.

3.2.1.3. Edulcorants artificials

Els edulcorants artificials són substàncies creades artificialment per donar el sabor

dolç a les llaminadures que s'utilitzen en lloc dels sucres o alcohols de sucre. També

es poden denominar substituts del sucre.

Entre els edulcorants artificials trobem l'aspartam, la sucralosa, la sacarina, l'estevia,

l'acesulfam K, el neotam i els ciclamats. Es codifiquen amb algun nombre d’entre l’E-

900 i l’E-999.

3.2.1.4. Agents aromàtics

Els agents aromàtics són aquelles substàncies que proporcionen olor i sabor als

aliments. Des del punt de vista del seu origen podem classificar-los en dos grups, els

agents aromàtics naturals i els agents aromàtics artificials obtinguts per síntesi.

3.2.2. Estabilitzadors de l'aspecte i el caràcter físic Els estabilitzadors són aquells additius alimentaris que serveixen per impedir un canvi

de naturalesa química en les llaminadures.


3.2.2.1. Espessidors

Els espessidors són els additius que serveixen per augmentar la viscositat dels

aliments. Es codifiquen amb algun nombre d’entre l’E-400 i l’E-495.

3.2.2.2. Emulgents

Un emulgent és un additiu alimentari encarregat de facilitar el procés d'emulsió d’un

sistema dispers de líquids immiscibles, normalment d’una fase aquosa i d’una fase

lipídica dels seus ingredients.

L'ús habitual dels emulgents en confiteria és per mantenir la dispersió dels greixos i

dels olis, és a dir, mantenir la dispersió uniforme de les dues o més fases immiscibles.

Els dolços que tenen més emulgents en la seva composició són els caramels de nata,

i els caramels tous.

Els emulgents naturals són la lecitina, la mel, les llavors de mostassa i les proteïnes de

baix pes molecular.

3.2.2.3. Antiescumejants

Els antiescumejants són aquells additius que s'utilitzen per evitar la formació d'escuma

no desitjable en la fabricació d'un producte alimentari.

3.2.2.4. Gelificants

Els gelificants són espessidors que serveixen per augmentar la viscositat dels aliments

i transformar-los en gel sense modificar les seves altres propietats. Formen un gel que

es dissol en la fase líquida com una mescla col·loide que forma una estructura interna

feblement cohesiva.

La reglamentació europea precisa que el terme gelificant està reservat als espessidors

d’origen vegetal.

Són fonts de gelificants els carragenans, alginats, pectines, algues, l’agar-agar i el

midó.

Els gelificants més utilitzats en l’elaboració de llaminadures són les gelatines (E-441)

que s’obtenen de la hidròlisi parcial d'una proteïna animal i dels glúcids dels midons i

de les pectines.

3.2.3. Correctors dels aliments Els correctors dels aliments són aquelles substàncies que permeten millorar la

composició de la llaminadura.


3.2.3.1. Ceres i resines

Les ceres són uns compostos orgànics que s’utilitzen per millorar l’aspecte de la

llaminadura. Poden ser sintètiques o naturals. Els dos tipus es poden fer servir en

l’alimentació.

Les més utilitzades en les llaminadures són la cera d’abella (E-901) i la cera carnauba

(E-903).

3.2.3.2. Reguladors pH

La funció dels reguladors del pH és estabilitzar i controlar l'acidesa, la neutralitat o

l'alcalinitat de l'aliment. Els més utilitzats en confiteria són l'àcid cítric (E-330) i l'àcid

màlic (E-296).

3.2.3.3. Gasificants

En algunes llaminadures s’incorpora CO2 (E-290) en la seva composició per

aconseguir-les unes característiques particulars.

3.2.4. Substàncies que eviten alteracions químiques i

biològiques Les substàncies que eviten alteracions químiques i biològiques s’utilitzen perquè les

llaminadures es trobin el màxim de temps en bones condicions alimentàries.

3.2.4.1. Antioxidants

Els antioxidants s'utilitzen per fer més lenta la descomposició dels aliments. Es

codifiquen de l’E-300 a l’E-385.

3.2.4.2. Conservants

Els conservants, tal com indica el seu nom, permeten que els aliments es conservin

més temps. Actuen com antimicrobians que limiten el creixement de microbis i fongs.

Es codifiquen de l’E-200 a l’E-297 i aquests productes són sintètics.

3.3. Altres ingredients

En les llaminadures podem trobar altres ingredients com l’aigua, fruits secs, regalèssia,

mel, oli i greixos comestibles, grasses vegetals, llet, ous, midons, fècules, farines,

licors, fruita i melmelades entre d’altres.


4. PART PRÀCTICA

4.1.- Objectius

Els objectius de la nostra investigació són:

Obtenir dades per saber quin és el consum i les preferències dels individus de

la mostra a l'hora de consumir llaminadures.

Analitzar la composició química d'una mostra de llaminadures per comprovar

de quins ingredients estan fetes.

Relacionar la composició química de què estan fetes les llaminadures amb les

repercussions que podem tenir vers la salut.

Comprovar si els sucres de les llaminadures influeixen en l'aparició de les

càries.

Determinar si una bona higiene bucal prevé les càries dentals.

Contrastar amb diferents metges especialistes si són certes les malalties que

alguns mitjans de comunicació diuen que poden provocar un excés de

llaminadures.

Programar activitats educatives per realitzar amb els infants per ajudar-los a

conèixer les propietats de les llaminadures i analitzar com incideixen en la seva

salut.

Comprovar si una educació vers el consum de llaminadures modifica la

conducta dels infants a l'hora de menjar-ne.

Analitzar quins conceptes químics es poden adquirir utilitzant les llaminadures

com a mediadores d’aprenentatge.

Elaborar un bloc per mostrar les activitats científiques que es poden realitzar

amb les llaminadures i comunicar els resultats de la recerca.

4.2.- Preguntes que ha de respondre la recerca

La recerca intentarà donar resposta a les següents preguntes:

Quin i com és el consum de llaminadures i quines característiques influeixen

més en la gent a l'hora de menjar-ne una i no una altra?

Dins d’aquest apartat s’inclouen els objectius i les preguntes que ha de

respondre la nostra investigació i la metodologia que s’ha portat a terme per

obtenir les dades.


Quins ingredients porten les llaminadures que consumim habitualment?

Els sucres influeixen en la proliferació de bacteris?

Les llaminadures ens produeixen totes les malalties que ens comuniquen els

diferents mitjans de comunicació?

Una educació per la salut vers el consum de llaminadures modifica la conducta

dels infants a l'hora de menjar-ne?

Quins conceptes químics podem adquirir utilitzant les llaminadures com a

mediadores d’aprenentatge?

4.3.- Mostres utilitzades per fer l’estudi

Per poder donar resposta a les preguntes plantejades en aquesta recerca hem emprat

diferents mostres:

La primera mostra a la qual s’han recollit les dades són 136 persones de Barcelona de

les quals el 41% són homes i el 59% són dones. El 50% tenen de 9 a 16 anys i el 50%

restant de 17 a 58 anys.

Les dades s'han recollit durant el tercer trimestre del curs escolar 2012/2013

mitjançant un formulari del Google Docs.

La segona mostra són els 20 embolcalls de llaminadures que hem escollit per analitzar

la composició química d'aquests dolços.

La tercera mostra són quatre cultius de bacteris on s'han canviat les variables.

La quarta mostra són els 30 articles o notícies d'Internet relacionades amb les

repercussions que ens poden ocasionar les llaminadures en la nostra salut i poder

analitzar les malalties que diuen que ens poden produir.

També s'han enquestat 4 metges especialistes de diferents disciplines per contrastar

les notícies referides a les malalties que poden provocar un consum exagerat de

llaminadures.

La mostra total d’articles o notícies és de 30

La mostra total és de 136 persones de 9 a 58 anys

La mostra total de llaminadures és de 20

La mostra són 4 cultius de bacteris


La cinquena mostra són els 25 alumnes de segon de primària d'una escola del districte

de Gràcia de Barcelona, dels quals 17 són nens i 8 són nenes que l’hem utilitzada per

realitzar diferents activitats educatives. Posteriorment, ens serveix per avaluar si la

seva conducta vers el consum de llaminadures ha variat.

La sisena mostra són les 30 activitats científiques que hem realitzat o es poden fer

amb llaminadures.

4.4.- Tècniques, instruments i activitats educatives

utilitzades per recollir les dades Per respondre les diferents preguntes, que ens vam plantejar en aquest treball, hem

utilitzat diferents mètodes depenent del tipus de mostra i del que ens interessava

esbrinar.

4.4.1.- Dades de les persones de la primera mostra Per recollir les dades dels individus de la primera mostra hem elaborat un qüestionari

mitjançant el Google Docs i els individus l’han contestat via telemàtica. (Annex 1 o

enllaç:https://docs.google.com/a/institutmontserrat.cat/forms/d/1gq6DUI97ZJOLu_NUN

R-Z6l9MUGNtTWx9vB8al20BHjA/viewform?pli=1)

4.4.2.- Dades de les llaminadures de la segona mostra Per recollir les dades sobre la composició de les llaminadures hem analitzat la

informació que ens indiquen els embolcalls que les contenen.

4.4.3.- Dades dels cultius de bacteris de la tercera mostra Per recollir aquestes dades hem realitzat diferents cultius de bacteris canviant les

variables independents i les rèpliques corresponents. Els bacteris han estat sotmesos

a les mateixes condicions de temperatura i d'esterilitat.

Les variables que s'han dut a terme són:

Capsa de petri A Control: sembra de bacteris de la boca

La mostra total d’activitats científiques és de 30

La mostra és de 25 infants de 7 i 8 anys

https://docs.google.com/a/institutmontserrat.cat/forms/d/1gq6DUI97ZJOLu_NUNR-Z6l9MUGNtTWx9vB8al20BHjA/viewform?pli=1

https://docs.google.com/a/institutmontserrat.cat/forms/d/1gq6DUI97ZJOLu_NUNR-Z6l9MUGNtTWx9vB8al20BHjA/viewform?pli=1


Variable independent: Antisèptic bucal que conté clorhexidina

Capsa de petri B

Variable dependent: Grau proliferació de la colònia de bacteris Variable independent: Dissolució de caramel a la colònia bacteriana

Capsa de petri C

Variable dependent: Grau proliferació de la colònia de bacteris Variable independent: Dissolució de caramel amb antisèptic bucal

Capsa de petri D

Variable dependent: Grau proliferació de la colònia de bacteris

4.4.4.- Dades dels articles i notícies d'Internet de la

quarta mostra Hem seleccionat a l'atzar els diferents articles i hem realitzat un quadre anotant les

diferents patologies que ens diuen que poden produir les llaminadures.

4.4.5.- Dades de l’alumnat de la cinquena mostra Per recollir les diferents dades hem utilitzat diferents tècniques, instruments i activitats:

4.4.2.1.- Entrevista

Preguntar individualment a cada infant el que prefereixen menjar per berenar entre

fruita, fruits secs i llaminadures. Per reforçar la pregunta es mostrava la imatge dels

diferents aliments proposats.

Imatges 1 i 2: Entrevista als nens i nenes

4.4.2.2.- Qüestionaris

Full d’avaluació inicial sobre el que saben els infants sobre les llaminadures i

quin és el seu consum (Annex 2).

Full d’avaluació final on l’alumnat ha d’aplicar els seus coneixements per

resoldre unes qüestions (Annex 3).


Qüestionari elaborat amb el Google Docs que se’ls passa individualment per

saber si ha variat el seu consum i la seva conducta cap a les llaminadures.

(Annex 4 o enllaç: https://docs.google.com/a/institutmontserrat.cat/forms/d/1mp

kun3RKGSzSxrx08iUeBgLDd145ip5AODaAmtF7Hbw/viewform)

4.4.2.3.- Activitat educativa

Realització d'un projecte educatiu que ens aportarà les dades per saber si una

educació vers el consum de llaminadures modifica la conducta dels infants de segon

de primària a l'hora de menjar-ne més o menys.

Per tal de motivar a la mainada es porten a la classe diferents tipus de llaminadures i

plantegem als nens i nenes fer un projecte sobre elles. Aquests dolços els farem servir

com a mediadors d'aprenentatge ja que resulten molt interessants i motivadors pels

infants.

Amb aquest projecte volem potenciar en l’alumnat les següents competències:

Aconseguir que els infants no consumeixin o facin un consum més raonable de

les llaminadures per tal d'evitar malalties en un futur i que prenguin les mesures

higièniques bàsiques sabent argumentar les raons de les seves actuacions.

Potenciar a l’alumnat la curiositat, la imaginació, l'observació, l'experimentació,

el fer-se preguntes i el saber treure conclusions de les activitats realitzades

amb les llaminadures.

Introduir els nens i les nenes en el model de matèria i canvi químic a partir

d’experimentar amb les llaminadures i relacionar-ho amb el model d'ésser viu.

Amb la mestra al llarg del trimestre realitzem les següents activitats d'una manera

interdisciplinària, relacionant les diferents àrees d'aprenentatge. Totes les activitats

fetes amb els infants es troben més explicades i amb més imatges i vídeos en el bloc:

http://lesllaminadures.blogspot.com.es/. També es presenten més activitats que es

poden fer amb les llaminadures per treballar diferents conceptes químics en les

diferents etapes educatives.

En el quadre 1 "Activitats educatives" adjuntat a continuació es mostren algunes de

les activitats realitzades amb l'alumnat de segon de primària dins del projecte "Per què

ens agraden tant les llaminadures?".

https://docs.google.com/a/institutmontserrat.cat/forms/d/1mpkun3RKGSzSxrx08iUeBgLDd145ip5AODaAmtF7Hbw/viewform

https://docs.google.com/a/institutmontserrat.cat/forms/d/1mpkun3RKGSzSxrx08iUeBgLDd145ip5AODaAmtF7Hbw/viewform



ACTIVITATS D'APRENENTATGE I D'AVALUACIÓ OBJECTIU ACTIVITAT 1: Reflexionar, individualment, sobre el que saben de les llaminadures i com és el

seu consum.

A cada infant se'ls presenta un full de treball

amb una sèrie de qüestions per ajudar-los a

reflexionar sobre el que saben de les

llaminadures, quin és el seu consum i quines

són les seves preferències.

A nosaltres ens servirà per saber les idees

inicials dels infants i al llarg de les accions

educatives les farem créixer i millorar. Les

podrem comparar amb les idees i

coneixements que tenen després de fer el

projecte i ens serviran per treure conclusions

i observar si les activitats educatives

modifiquen les conductes dels infants.

OBJECTIU ACTIVITAT 2: Compartir les idees i coneixements individuals amb el grup classe per anar-los

millorant i adquirir-ne de nous.

A partir de les idees inicials, que han

expressat els infants sobre el tema, es fa

una conversa, on la mestra fa moltes

preguntes a partir del que van expressant

els nens i les nenes. Les preguntes estan

enfocades a parlar de les propietats de les

llaminadures, els seus ingredients i de les

repercussions que poden tenir per la salut si

se'n fa un consum exagerat. Parlem del que

han expressat inicialment sobre el seu

consum de llaminadures i sobre les seves

preferències.


OBJECTIU ACTIVITAT 3: Representar com imaginen les llaminadures per dins i posteriorment parlar-ne

per deduir alguns dels ingredients de què estan fetes.

Cada infant dibuixa com s'imagina una

llaminadura per dins i posteriorment es

realitza una conversa sobre les seves

representacions per anar introduint els

ingredients de que estan fetes.

La mestra fa preguntes als infants per fer-los

reflexionar i anar deduint i construint nous

coneixements.

Es llegeixen embolcalls de caramels i de

llaminadures per comprovar de què estan

fetes. Es fan unes gràfiques dels ingredients

que porten.

OBJECTIU ACTIVITAT 4: Comprovar que el nostre cervell a vegades ens enganya i els nostres sentits no

perceben la informació tal com és.

Individualment els presentem diferents

boletes de caramels que només es

diferencien pel color, és a dir, totes tenen el

mateix gust, tacte i forma. Ens interessa

saber quin color prefereixen i quins gustos

associen als diferents colors.

Els infants perceben el gust que associen al

color del caramel que han tastat. Parlem de

que el cervell a vegades ens enganya per la

informació que transmeten els diferents

sentits. Observem un model anatòmic del

cervell per parlar de com funciona i per què

ens enganya.

Plantegem altres activitats per comprovar

com ens enganya el cervell: llegir paraules de

noms de colors escrites amb colors diferents

del que expressen.


OBJECTIU ACTIVITAT 5: Analitzar les propietats físiques de les llaminadures utilitzant els diferents

sentits.

En parelles cooperatives, analitzen les

propietats perceptibles amb els sentits (vista,

tacte, olfacte i gust) de diverses llaminadures.

Volem que observin amb la vista els diferents

colors, formes i mides que presenten els

dolços. Amb l'olfacte que les olorin per

comprovar els diferents aromes i amb el tacte

que comprovin la seva textura, duresa,

fragilitat i en alguns casos la seva flexibilitat.

També comproven el sabor, la textura i la

seva duresa amb el sentit del gust.

Aquesta activitat també ens serveix per poder

seguir parlant dels ingredients que porten;

colorants, aromes, saboritzants i sucres entre

altres ingredients.

OBJECTIU ACTIVITAT 6: Experimentar les propietats físiques de les llaminadures a partir de realitzar

diferents accions sobre elles.

Els infants realitzen diferents accions (estirar,

prémer, esmicolar, aixafar) sobre diverses

llaminadures presentades per comprovar la

resistència que ofereixen davant d'una

pressió o força, la tracció (allargament),

comprensió (aixafament), flexió (corbament),

torsió (reforçament), cisallament (tall). És a dir

analitzem si la deformació recupera la forma

inicial o és una deformació permanent.

També analitzem la fragilitat, la duresa

(resistència a ser ratllat), la tenacitat

(resistència al xoc) i la plasticitat (deformar-se

sense trencar-se).


OBJECTIU ACTIVITAT 7: Reflexionar sobre el que passa dins del seu cos quan veuen una llaminadura

fins que l'han digerit.

Individualment dibuixen el que s'imaginen que

passa dins seu quan veuen una llaminadura

fins que l’han digerit i escriuen l'explicació.

Es posa en comú i es van creant nous

coneixements a partir de les idees de tots i

totes. La mestra durant el procés va fent

preguntes per anar deduint els continguts que

l'interessa que assoleixin.

Després en parelles cooperatives fan una

maqueta incorporant els nous coneixements

que han adquirit.

Posteriorment cada parella explica el que ha

representat i el grup classe fa propostes de

millora si cal.

Es relaciona el consum de llaminadures amb

la salut.

OBJECTIU ACTIVITAT 8: Comprovar el comportament de les llaminadures quan les introduïm en

diferents líquids.

En grups cooperatius comproven el que

passa quan introdueixen un mateix tipus de

llaminadura en diferents líquids (aigua, oli,

vinagre, llet).

Cada grup explica el que ha observat i ha

passat en la seva llaminadura. Parlem dels

conceptes de flotació, enfonsament,

dissolució, canvi de color del dissolvent, es

desprenen bombolles, velocitat de

dissolució...

La majoria de les llaminadures quan les

posen a l’aigua o a un altre líquid s’enfonsen

perquè el sucre que contenen és més dens.

No obstant això, alguns tipus de caramels


tenen aire atrapat a l’interior que els fa surar

degut a que l’aire és menys dens que el líquid

on l’hem posat. Observem com es van

desfent algunes de les llaminadures i veiem

que es desprenen les bombolles d’aire que

estaven atrapades dins d’elles. En surten més

en el caramel que es desfà en l’aigua perquè

es dissolt més ràpid que en els que estan en

el vinagre o en la llet. En l’oli, l’aire de dins del

caramel no pot sortir a l’exterior perquè no es

desfà.

Els infants comproven que no tot el que mulla

desfà i reflexionen sobre la naturalesa dels

caramels que permeten desfer-se. L’aigua

degut a la seva propietat de solubilitat és la

que millor desfà al caramel. El vinagre també

el desfà perquè porta aigua en la seva

composició, però ho fa més lentament, igual

que amb la llet. L’oli per les seves propietats

no els dissolt.

OBJECTIU ACTIVITAT 9: Experimentar i reflexionar sobre els factors que influeixen en la velocitat de

dissolució d’una llaminadura en aigua.

En grups cooperatius comproven que una

mateixa llaminadura es desfà més ràpidament

en aigua calenta que en freda. Amb la

mateixa temperatura de l’aigua, també

influeix el fet de remenar el caramel a l’hora

de desfer-se més o menys ràpid.

A partir del que han observat en parlem entre

tots/es per trobar una explicació al fenomen.

Al remenar el caramel amb l’aigua fem que

les molècules es moguin més ràpid i per tant

el caramel es dissol abans. El mateix passa

quan fem desfer el caramel amb aigua

calenta ja que en aquest cas les molècules de

l’aigua es mouen més ràpid que si l’aigua està

freda.


OBJECTIU ACTIVITAT 10: Distingir en una solució o dissolució quin ingredient és el solut i quin és el

dissolvent i comprovar quan una solució està saturada.

Per fer aquesta activitat aprofitem els

caramels que van recollir els infants el dia de

Sant Medir que encara n’hi ha a l’escola. Els

desemboliquem i els anem posant en

diferents gots classificats per colors. Al fer-ho

comprovem que són molt enganxosos degut a

l’alta temperatura que presenta l’ambient.

Posem diferents quantitats de caramels

(solut) en diversos gots amb aigua

(dissolvent) i ho deixem un parell de dies

perquè es dissolguin. Posteriorment

observem que en els gots on hi havia pocs

caramels s’han dissolt completament. En les

solucions on hi havia molts caramels veiem

que no s’han pogut desfer pel fet de que la

dissolució s’ha saturat.

OBJECTIU ACTIVITAT 11: Comprovar que les llaminadures porten greixos i olis en la seva composició.

Observar que en les solucions de l’activitat

anterior s'ha format una capa blanquinosa a

sobre que ens permet veure que algunes

llaminadures porten greixos i/o olis en la seva

composició. Aquests suren sobre de la

dissolució perquè són menys densos que

l’aigua on s’han dissolt. També ho

comprovem fent desfer les llaminadures al

microones.


OBJECTIU ACTIVITAT 12: Comprovar que podem pintar amb les solucions de caramels i aigua per deduir

que els caramels i llaminadures porten colorants en la seva composició.

Per comprovar que les llaminadures porten

colorants pintem amb les solucions que hem

obtingut anteriorment. Després parlem de les

repercussions que poden suposar aquests

colorants artificials per la nostra salut.

OBJECTIU ACTIVITAT 13:

Realitzar una cromatografia per comprovar quins colorants han utilitzat per

obtenir els diferents colors dels Lacasitos.

Fem dissoldre els colorants que porten els

Lacasitos en una gota d’aigua per comprovar

quins colorants s’han utilitzat per realitzar

cada un dels seus colors. Per fer-ho utilitzem

un mètode anomenat cromatografia. Una

goteta de cada color la posem en un paper de

filtre i ho col·loquem en una dissolució salina i

aquesta per capil·laritat va pujant pel paper i

fa pujar els diferents colorants i els va

separant en bandes i pugen a diferents

alçades segons si els colorants s’adhereixen

millor al paper o són més solubles a la solució

de sal.

Comprovem que algun color està fet de més

d’un colorant perquè es formen bandes de

diferents colors que arriben a diferents

alçades. Els colors que pugen més amunt

tenen més afinitat a la dissolució de sal i els

que es queden més avall tenen més afinitat al

paper.

Després relacionem els colors dels colorants

que ens han sortit amb els que ens indiquen

els ingredients dels embolcalls.


OBJECTIU ACTIVITAT 14: Experimentar que algunes llaminadures no es desfan amb l'aigua perquè estan

cobertes de ceres i/o altres substàncies.

Observem que les llaminadures que porten

xocolata, és a dir mantega de cacau, no es

dissolen en l’aigua freda però si que ho fan en

aigua calenta.

Hi ha llaminadures que no es desfan perquè

porten una cobertura de ceres i mantegues.

OBJECTIU ACTIVITAT 15: Experimentar el concepte de densitat a partir de solucions d’aigua amb

diferents quantitats de caramels dissolts per poder deduir que una solució és

més densa quan més caramels si han dissolt ja que porta més sucre.

En parelles cooperatives fan dissoldre en la

mateixa quantitat d’aigua diferents quantitats

de caramels, cada color del caramel en un got

diferent. Al posar més o menys caramels en

les dissolucions aconsegueixen que tinguin

més o menys densitat. Després amb una

xeringa evoquen les diferents solucions una

sobre l’altre, de la que té més caramels

dissolts (més densa) a la que en té menys i

es van col·locant en capes de colors segons

les diferents densitats que presenten. A

l’aigua que s’han desfet més caramels és més

densa perquè té més sucre i per aquesta raó,

és col·loca al fons del got. També ens serveix

per comprovar i parlar de que els caramels

porten sucre en la seva composició.


OBJECTIU ACTIVITAT 15: Observar que els caramels que hem dissolt en aigua porten sucre en la seva

composició quan l’aigua s’evapora.

Posem una dissolució d’aigua amb la màxima

quantitat de caramels dissolts en una cubeta

destil·ladora però sense arribar a ser una

solució saturada. La deixem al sol uns quants

dies perquè s’evapori l’aigua i se’ns separi

del sucre i els altres ingredients que porten

els caramels.

Amb aquesta activitat comprovem que en la

part interior de la cubeta ens ha quedat

l’aigua i en el seu voltant el sucre tenyit del

color del colorant que porta.

També hem realitzat cristalls de sucre.

Aquestes dues activitats ens serveixen per

comprovar que els caramels que hem dissolt

porten sucre en la seva composició.

OBJECTIU ACTIVITAT 17: Comprovar quines llaminadures porten àcid en la seva composició.

Abans de realitzar l’activitat comprovem què

és una substància àcida i com podem

experimentar si ho és. Tots saben que la

llimona és àcida i per això comprovem com

reacciona si li barregem bicarbonat de sosa

(base). Observem que al barrejar-ho es

produeix una reacció química que produeix

moltes bombolles i per comprovar que es

desprèn un gas (diòxid de carboni) hi posem

un globus perquè s’infli.

A partir d’aquesta activitat deduïm que una

llaminadura portarà àcid si quan la barregem

amb bicarbonat es produeixen bombolles de

diòxid de carboni. En parelles cooperatives


comproven quines llaminadures porten àcids

en la seva composició. Primer desfan la

llaminadura amb una mica d’aigua i hi tiren

una cullerada de bicarbonat. Si es produeixen

més o menys bombolles vol dir que la

llaminadura porta més o menys àcid en la

seva composició o no en porta si no es

produeix cap reacció.

OBJECTIU ACTIVITAT 18: Comprovar el comportament de diferents tipus de llaminadures (fusió,

solidificació, canvi de volum) amb els canvis de temperatura (escalfar-se i

refredar-se).

Comprovem què passa quan posem diferents

tipus de llaminadures al microones durant 1 i

2 minuts. Observem que hi ha llaminadures

(núvols) que augmenten el seu volum.

Aquestes llaminadures estan fetes de sucre

majoritàriament, d’aigua i un munt de

bombolles d’aire. L’escalfor fa que les

molècules d’aigua vibrin molt ràpidament, la

qual cosa fa que l’escalfor de l’aigua vagi cap

amunt. Aquesta aigua calenta escalfa el sucre

i l’estova. També escalfa les bombolles d’aire

que es mouen molt ràpid i empenyen les

parets del núvol que al ser de sucre

s’expandeixen i les bombolles d’aire també,

per tant el núvol creix. Si s’infla massa,

algunes bombolles d’aire esclaten, i el núvol

es desinfla. Quan traiem el núvol del

microones es refreda i les bombolles es

contrauen i el sucre s’endureix de nou. Quan

es refreda és sec i cruixent, pensem que és

perquè part de l’aigua s’ha evaporat quan

s’ha escalfat.

Les gelatines s’han desfet del tot, mentre que

els caramels durs i els tous en el primer minut

no s’han acabat de fondre. Els Lacasitos han

quedat intactes i els espaguetis s’han cremat


una mica.

Quan els hem posat un altre minut s’han

desfet els caramels, els Lacasitos han seguit

igual i els espaguetis s’han cremat més.

Al deixar-ho refredar s’han solidificat de nou

agafant la forma de quan s’havien fos.

OBJECTIU ACTIVITAT 19: Analitzar la piràmide dels aliments i parlar dels nutrients que ens aporten

algunes fruites, fruits secs i les llaminadures per tal de menjar el que és millor

per la nostra salut.

Presentem una taula on hi ha el valor

nutricional d’algunes fruites, fruits secs i de

les llaminadures. Parlem del que ens aporta

cada un d’aquests aliments. En la conversa

destaquem que les fruites porten moltes

vitamines, fibra, minerals, aigua i ens aporten

els sucres de la fruita i pocs greixos. Els fruits

secs són aliments energètics de llarga durada

rics en fibra i greixos saludables, proteïnes i

minerals. Les llaminadures ens aporten molta

energia degut al seu sucre però es gasta de

seguida i pràcticament no ens aporten res

més.

Presentem i fem la piràmide alimentària per

parlar de quins aliments s’han de consumir

per portar una dieta equilibrada.

OBJECTIU ACTIVITAT 20: Buscar informació en diferents mitjans sobre les repercussions que tenen les

llaminadures en la nostra salut.

Llegeixen llibres i webs que prèviament ha

seleccionat la mestra que parlen de les

repercussions que comporten les

llaminadures per la salut.

Posteriorment se'n parla a la classe i es

realitzen diferents activitats.

Es compara la càries dental amb els bacteris

del iogurt.


OBJECTIU ACTIVITAT 21: Realitzar diferents tipus de llaminadures per tal d’analitzar els seu procés de

fabricació.

Els passem diferents vídeos de com es

fabriquen les llaminadures en el camp

industrial i en petits tallers artesanals abans

de realitzar les nostres pròpies llaminadures.

En diferents grups d’alumnes fem diferents

tipus de llaminadures: gelatines, núvols, xupa-

xups i confits de poma.

OBJECTIU ACTIVITAT 22: Comprovar i aplicar els coneixements adquirits per solucionar unes qüestions

que els plantegem.

Se'ls plantegen diferents activitats per

comprovar el que han après i com ha canviat

la seva conducta vers el consum de

llaminadures.

Contesten un qüestionari al Google Docs i

resolen una situació pràctica on han d'aplicar

els seus coneixements.

Individualment se'ls pregunta què escollirien

per berenar.

4.4.6.- Dades extretes de les activitats científiques que es

poden fer amb les llaminadures de la sisena mostra Les activitats educatives que es poden fer amb les llaminadures ens permeten

extreure els coneixements científics que podem treballar amb els infants i joves.

Algunes de les activitats realitzades són les del quadre 1 "Activitats educatives"

presentat anteriorment i les altres són les que es poden trobar al bloc.


4.5.- Anàlisi de dades

4.5.1.- Quin i com és el consum de llaminadures i quines

característiques influeixen més en la gent a l’hora de

menjar-ne una i no una altra? Una vegada obtingudes i classificades les dades de la primera mostra hem realitzat

diferents gràfiques amb l'objectiu de poder analitzar les respostes dels individus i

poder donar resposta a la nostra pregunta.

Gràfica 1: T'agraden les llaminadures?

Analitzant la gràfica 1 "T'agraden les llaminadures?" comprovem que el 45% dels

individus de la mostra responen que els hi agraden força i el 29% molt, per tant un

74% de la mostra els hi agraden les llaminadures enfront d'un 26% que els hi agraden

poc o gens. Observant aquests resultats podem dir que a la majoria dels enquestats

els hi agraden les llaminadures.

29%

45%

23%

3%

T'agraden les llaminadures?

Molt Força Poc Gens

En aquest apartat analitzem les dades dels diferents qüestionaris, enquestes,

experiments i de les activitats educatives per posteriorment donar resposta a

les preguntes plantejades en aquest treball de recerca.


Gràfica 2: Cada quan en menges?

En la gràfica 2 "Cada quan en menges?" veiem que el consum de llaminadures no és

molt habitual en els individus de la mostra ja que el 54% expressen que en mengen

alguna vegada al mes i el 25% diu que pràcticament no en menja mai o no en menja,

enfront del 16% que en menja més d'un dia a la setmana i un 5% que diu que en

menja cada dia.

Gràfica 3: Quantes en menges el dia que en consumeixes?

En la gràfica 3 "Quantes en menges el dia que en consumeixes?" veiem que el

34% dels individus en consumeixen més de cinc enfront del 66% que en mengen

menys de sis. Per tant, la majoria consumeixen entre dues i cinc llaminadures quan en

mengen.

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Cada dia Més d'un dia a la setmana

Alguna vegada al

mes

Pràcticament mai

Mai

Nº

de

pe

rso

ne

s

Interval de temps

Cada quan en menges?

12%

49%

34%

5%

Quantes en menges?

Una Entre 2 i 5 Més de 5 No en menja


Gràfica 4: Llaminadures preferides

La gràfica 4 "Llaminadures preferides", tal com diu el nom, ens permet analitzar les

llaminadures preferides de les persones de la mostra. Observem que els caramels

tous són els preferits, seguits dels xupa xups, gelatines, xiclets, esponges i per últim el

caramel dur, el típic de tota la vida.

Gràfica 5: En què et fixes a l'hora d'escollir una llaminadura?

La gràfica 5 "En què et fixes a l'escollir una llaminadura?" ens permet veure que un

43% dels individus es fixa principalment en el color seguit de la textura, la forma i per

últim, l'olor.

0

10

20

30

40

50

60

Color Forma Textura Olor

Nº

de

pe

rso

ne

s

Característiques

En què et fixes a l'escollir una llaminadura?

0 5

10 15 20 25 30 35 40

Nº

de

pe

rso

ne

s

Tipus llaminadures

Llaminadures preferides


Gràfica 6: Sabors preferits

Observant la gràfica 6 "Sabors preferits" ens adonem que el 43% dels individus

prefereix el sabor de maduixa, seguit del de coca-cola i menta.

Gràfica 7: Colors preferits

Una vegada hem vist que el color és la característica que influeix més a l'hora d'escollir

una llaminadura, observem en la gràfica 7 "Colors preferits" que el 40% dels

individus escullen el vermell.

En la cinquena mostra dels 25 nens i nenes de segon de primària els hi vam

presentar un cercle de caramel de color vermell i un altre de diversos colors per saber

quin escollirien.

0

10

20

30

40

50

60

Vermell Verd Rosa Groc Taronja Negre Blau

Nº

de

pe

rso

ne

s

Colors

Colors preferit

0

10

20

30

40

50

60

Nº

pe

rso

ne

s

Sabors

Sabors preferits


Imatge 3: Caramels amb forma de cercle presentats

Gràfica 8: Quin caramel escolliries per menjar?

La gràfica 8 "Quin caramell escolliries per menjar?" ens mostra que un 84% dels

infants prefereixen el caramel de colors.

En la cinquena mostra dels 25 infants de segon de primària també se’ls va presentar

quatre caramels que només es diferenciaven per la forma.

Imatge 4: Diferents caramels presentats

16%

84%

Quin caramel escolliries per menjar?

Cercle vermell Cercle de colors


Gràfica 9: Quin caramel escolliries per menjar?

Observant la gràfica 9 " Quin caramel escolliries per menjar?" ens adonem que el

36% dels infants ha escollit el cercle i un 32% el cor.

Un 48% de l’alumnat ha triat una forma geomètrica davant d’un 52% que ha escollit

una forma figurativa. Per tant, els nens i nenes de la mostra prefereixen les formes

figuratives, però creiem que aquest tant per cent podria ser més alt si la mostra hagués

estat més equilibrada en relació al sexe dels individus.

4.5.2.- Quins ingredients porten les llaminadures que

consumim habitualment? Hem analitzat els ingredients de 20 embolcalls de diferents tipus de llaminadures i els

hem agrupat segons la classificació que hem realitzat en el marc teòric:

Sucres

Additius alimentaris

1. Substàncies que modifiquen els caràcters organolèptics: colorants,

reforçadors de sabor i olor, edulcorants artificials i agents aromàtics.

2. Estabilitzadors de l'aspecte i el caràcter físic: espesseïdors, emulgents

antiescumejants i gelificants.

3. Correctors dels aliments: ceres i resines, reguladors pH i gasificants.

4. Substàncies que eviten alteracions químiques i biològiques: antioxidants i

conservants.

Altres ingredients

36%

12% 32%

20%

Quin caramel escolliries per menjar?

Cercle Quadrat Cor Flor


Tipus Ingredients Marca Sucres Additius alimentaris Altres

ingredients

1 2 3 4

Caramels de goma

"Yogurito de Damel"

-Sacarosa -Xarop de glucosa

Colorants

-E129 Aromes

-Aroma

-Pectina -Gelatina -Sals de calci

- Oli vegetal - Cera carnauba

-Àcid làctic (E270) -Àcid cítric (E330)

-Llet en pols

Xocolata recoberta de sucre

M&M's


Colorants

-E100 -E120 -E133 -E160e -E171 Aromes

-Aroma

-Goma aràbiga -Midó -Dextrina -Lecitina de soja

-Cera carnauba -Oli vegetal -Grassa vegetal -Grassa de mantega

-Cacauets -Pasta de cacau -Llet amb pols -Proteïna de la llet i lactosa -Restes d'avellana i ametlla -Sal

Gels dolços

Espagueti de maduixa de King Regal

-Sacarosa -Fructosa -Xarop de glucosa

Colorants

-E120 Aromes

-Aroma

-Farina de blat -Midó de blat -E471 -Sorbitol (E420)

-Grassa vegetal

-Àcid màlic (E296) -Àcid cítric (E330)

-Aigua

Gels dolços o de regalèssia

"Chuches de goma" de Mauri

Vermells -Sacarosa -Xarop de glucosa Negres -Xarop de glucosa -Xarop de melassa

Colorants

Vermells -E129 Saboritzants

-Sabors Negres Aromes

-Àcid glicirrícic -Aroma

Vermells -Farina de blat Negres -Farina de blat

Vermells -Oli vegetal -E901 -E903 Negres -Oli vegetal -E901

Vermells - Àcid cítric (E330)

Negres -Sal

Caramels de goma

Ossets d'or de Haribo

-Sacarosa -Dextrosa -Fructosa -Xarop de glucosa

-Gelatina -Oli vegetal -Cera d'abella -Cera de carnauba

-Àcid cítric (E330)

-Concentrat de sucs de fruites


Caramels tous

Palotes de Damel


Colorants

-E141 -E160a -E162 Aromes

-Aroma

-Lecitina soja

-Grassa vegetal


-Concentrat de suc de fruites

Gels dolços

Ampolla de cola de Miguelañez

-Sacarosa -Dextrosa -Xarop de glucosa

Colorants

-E102 -E124 -E131 -E132 -E153 -E160C Aromes

-Aroma

-Gelatina -Àcid cítric (E330)

-Aigua

Gels dolços

Dulci pica de Vidal

-Sacarosa -Xarop de glucosa -Xarop de sacarosa

Colorants

-E129

-Glicerina -Gelatina -Midó de patata -Farina de blat -Mono- esterat de glicerol

-Grassa vegetal

-Lactat sòdic -Àcid màlic (E296) -Àcid tartàric

(E334) -Àcid cítric (E330) - Sorbat

potàssic (E202)

-Sal

Caramel de goma farcit

Rellenolas de Vidal


Colorants

-E129 Aromes

-Aroma

-Gelatina -Pectina -Midó de blat de moro -Xarop de sorbitol

-Oli vegetal -Cera carnauba -Cera d'abelles

-Àcid cítric (E330) -Àcid làctic (E270) -Citrat sòdic (E331)

Espumes dolces

Marsh Mallows de Miguelañez


Colorants

-E124 -E129 Aromes

-Aroma

-Gelatina -Midó modificat

-Aigua -Proteïnes de llet

Caramel de goma

Zarzamoras de Dulciora


Colorants

-E122 -E129 -E153 Aromes

-Aroma

-Gelatina -Pectina -Goma aràbiga (E414)


-Aigua


Caramel de goma

Frambuesas de Virginias


Colorants

-E124 -E129 Aromes

-Aroma

-Gelatina -Midó modificat -Sorbitol


Caramel de goma

Caramels Gummy Jelly de Dulciora


Colorants

-E104 -E110 -E122 -E131 Aromes

-Aroma

-Gelatina -Pectina


-Aigua

Gels dolços

Llàgrimes de Miguelañez

-Sacarosa -Dextrosa -Xarop de glucosa

Colorants

-E102 -E110 -E122 -E131 Aromes

-Aroma

-Gelatina -Àcid cítric (E330)

-Aigua

Llaminadura ecològica

Ossitos goma de Natursoy

-Xarop glucosa -Xarop d'atzavara

Aromes

-Aroma natural

-Pectina de poma -Midó de blat de moro

-Cera de carnauba


Caramel dur

Guds de Tutto

Colorants

-E100 -E160c Aromes

-Aroma Edulcorants naturals

-Xarop de maltitol (E965)


Caramel farcit

Car en Sac de Haribo

-Sacarosa -Melassa -Lactosa

Colorants

-E104 -E122 -E124 -E131 -E153 Saboritzants

-Suc de regalèssia -Sabors

-Farina de blat - Midó de blat de moro - Midó d'arròs

-Cera d'abella


Caramel farcit

Smarties de Nestlè

-Sacarosa -Lactosa

Colorants

-E100 -E101 -E120 -E133 -E160a -E171 Aromes

-Aroma

-Midó de blat -Farina de blat

-Cera d'abella -Cera carnauba

-Pasta de cacau -Llet descremada -Sal -Mantega de cacau

Caramel dur amb pal

Chupa Chup


Colorants

-E100 -E162 Aromes

-Aroma Saboritzants

-Sabors

-Àcid làctic (E270) -Àcid cítric (E330) -Àcid màlic (E296)

-Puré de fruites

Goma de mastegar

Twist de Trident

Colorants

-E163 -E161b -E120 Edulcorants artificials

-Aspartam (E951) -Acesulfam K (E950) -Sucralosa (E955) -Isomaltitol (E953) Edulcorants naturals

-Xilitol (E967) -Xarop de maltitol (E965) -Sorbitol (E420) Aromes

-Aroma

-Goma aràbiga (E414) -Lecitina de girasol -Goma base


Quadre 2: Ingredients de les llaminadures analitzades

En el quadre 2 "Ingredients de les llaminadures analitzades" veiem que les

llaminadures estan elaborades principalment de sucres, additius i alguns altres

ingredients. Podem veure que el seu nutrient principal són els hidrats de carboni

senzills.

També comprovem que les llaminadures són uns productes molt rics en additius i dels

quals els més comuns són els colorants, els recobriments, les aromes, els

saboritzants, els acidulants, els gelificants i els edulcorants entre d'altres.


0 2 4 6 8

10 12 14 16 18

Nº

de

llam

inad

ure

s

Tipus de sucres

Sucres

Les llaminadures analitzades porten aquests diferents tipus de sucres:

Gràfica 10: Sucres

En la gràfica 10 "Sucres" podem veure que els hidrats de carboni senzills més

utilitzats són la sacarosa i el xarop de glucosa.

Els recobriments, tal com hem dit, són ceres i olis per tal de fer les llaminadures més

resistents i brillants, és a dir, donar-los un aspecte més bonic. També podem trobar

algunes llaminadures que porten sucre per sobre però no ho hem especificat a la

classificació perquè era difícil saber quines en duien. La cobertura dels confits porten

sucre acompanyat d'aigua i colorants entre altres ingredients. En la nostra anàlisi

observem que les ceres més utilitzades són la cera de carnauba i la cera d'abella i els

olis són d'origen vegetal.

Les aromes com ja sabem potencien l'olor i el sabor. Hem vist que els etiquetatges

pràcticament mai especifiquen de quina aroma es tracta i això pot crear confusió si

algú és al·lèrgic a alguna aroma concreta. Tampoc ho especifiquen en els

saboritzants que són els que donen el gust a la llaminadura.

Els acidulants s'utilitzen com a complement de conservació i/o d’aromatització. Alguns

acidulants empleats són l'àcid cítric, l'àcid màlic, l'àcid làctic i l'àcid tartàric.

Els gelificants formen un gel durant el refredament i permeten donar les formes i les

textures que adopten. En l'anàlisi veiem que els més utilitzats són la gelatina, la

pectina, midons i la farina entre altres.


Hem comprovat que algunes llaminadures, sobretot les gomes de mastegar, tenen en

la seva composició edulcorants artificials com l'aspartam que són els encarregats de

proporcionar-los el gust dolç. També s'utilitzen alguns substituts naturals del sucre com

el xilitol i el maltitol.

Els colorants com ja hem dit són els encarregats de donar color, en aquest cas, a les

llaminadures. Observem que les llaminadures ecològiques i els ossets d'or són les

úniques que no porten cap colorant. Després veiem que pràcticament totes les altres

llaminadures porten colorants i en la majoria de casos, aquests són azoics. Aquests

són els més perillosos per la nostra salut i estan associats a diversos efectes

secundaris.

Gràfica 11: Colorants de les llaminadures analitzades

Els colorants obtinguts en les llaminadures analitzades són els que veiem en la gràfica

11 "Colorants de les llaminadures analitzades". Observem que l'E-129, un colorant

azoic, és el més utilitzat seguit de l'E-131 i de l'E-120 i E-122 que també és del grup

dels colorants azoics.

D'aquests colorants hem buscat el nom corresponent, el seu color i origen, la seva

fórmula, els efectes que poden produir a la salut i l'acceptació que té a la Unió

Europea.

0 1 2 3 4 5 6 7

Nº

de

llam

inad

ure

s

Colorants

Colorants de les llaminadures analitzades


Número Nom Color Origen Fórmula U.E

Efectes salut en

dosis altes

E-100 Curcumina

Taronja Natural

Si Cap

E-101 Riboflavina Groc Artificial

Si Cap

E-102 Tartrazina (Azoic)

Groc Artificial

Si Al·lèrgies Hiperactivitat

E-104 Quinoleïna (Azoic)

Groc Artificial

Si Al·lèrgies

E-110 Groc ataronjat S (Azoic)

Groc taronjat

Artificial

Si Al·lèrgies Hiperactivitat Cancerigen

E-120 Cotxinilla o àcid carmí

Vermell carmí

Natural

Si Cap

E-122 Azorrubina (Azoic)

Vermell Artificial

Si Al·lèrgies Anèmies, tumors i limfomes en ratolins

E-124 Vermell cotxinilla A (Azoic)

Vermell Artificial

Si Al·lèrgies Hiperactivitat


E-129 Vermell Allure AC (Azoic)

Vermell Artificial

Si Hiperactivitat

E-131 Blau patentat V

Blau Artificial

Si Al·lèrgies Urticària Cangerigen

E-132 Indigotina Blau Artificial

Si Cap

E-133 Blau brillant FCF

Blau Artificial

Si Cap

E-141 Complexos cúprics de clorofil·la

Verd Natural

Si Cap

E-153 Carbó medicinal vegetal

Negre Natural Si Cap

E-160a Carotenoides

Taronja-Groc

Natural o artificial

Si Cap

E-160c Capsantina Taronja Natural

Si Cap

E-160e Beta-apo-8'-carotenal

Vermell fosc

Natural

Si Cap

E-161b Luteïna Groc Natural Si Al·lèrgia i asma


E-162 Betanina Vermell Natural

Si Cap

E-163 Antocians Vermell-blau

Natural

Si Cap

E-171 Diòxid de titani

Blanc Natural TiO2 Si Cap

Quadre 3: Anàlisi dels colorants de la mostra

En el quadre 3 "Anàlisi dels colorants de la mostra" hem analitzat els diferents

colorants que porten les llaminadures de l'anàlisi que hem fet i podem presenciar els

efectes que poden tenir per la salut si en fem un alt i exagerat consum. Tots els

colorants que hem trobat estan aprovats per la Unió Europea però en canvi n'hi ha

alguns que no ho estan per altres països del món. Per exemple, l'E-102 està prohibit a

Noruega, i ho va estar a Àustria i Alemanya i l'E-104 està prohibit als Estats Units,

Austràlia, Japó i Noruega.

Observem que tots els colorants azoics més l'E-131 i l'E-161b ens poden produir algun

efecte negatiu en la nostra salut com ara al·lèrgies, hiperactivitat, asma, urticària i

alguns tumors.

La normativa actual comenta que els aliments que contenen colorants azoics han de

posar a l'etiqueta els perills que suposa pels infants, és a dir, incloure que pot afectar

negativament l'activitat i l'atenció dels nens. La majoria de les llaminadures que

contenen colorants azoics encara no porten aquesta informació a l'etiquetatge.

També hem comprovat que alguns fabricants envasen diferents tipus de llaminadures

utilitzant el mateix embolcall en el que indica les diferents denominacions i llistes

d'ingredients de tots els productes que fabrica. Això comporta l'incompliment de la

norma i confusions pel consumidor. Altres no especifiquen la conservació, el pes net i

la data de caducitat.

Hem observat que algunes botigues d'autoservei de llaminadures incompleixen la

normativa de fer visible al client la composició dels productes que venen i qui els ha


fabricat. A més, cal tenir els productes en recipients tancats i ha de ser el venedor el

que realitzi la venda utilitzant els utensilis adequats.

Els altres ingredients que porten són aigua, sal, diferents tipus de mantega, llet,

pasta de cacau, sucs de fruita i fruits secs.

4.5.3.- Els sucres influeixen en la proliferació de bacteris? Per poder donar resposta a aquesta pregunta hem analitzat els resultats obtinguts de

l'activitat experimental que s'ha dut a terme al laboratori de l'institut Montserrat durant

el mes de juliol. Dita pràctica es troba totalment desenvolupada en el següent enllaç

del bloc: http://lesllaminadures.blogspot.com.es/p/salut.html

El procediment que vam seguir per fer-la va ser:

1. Amb la màquina de fer forats, fer una sèrie de discos amb el paper de filtre.

2. Encendre el bec d'alcohol per aconseguir un medi estèril i així evitar possibles

contaminacions exteriors.

3. Fer una dissolució de llaminadures.

4. Raspar les mucoses bucals amb els bastonets de cotó i fer la sembra en les

diferents càpsules de Petri. Cal fer-ho ràpidament al costat del bec d'alcohol.

A B C D

5. Mullar amb clorhexidina 5 discos de paper de filtre i es col·loquen en la càpsula B.

6. Mullar amb dissolució de llaminadures 5 discos i es posen a la càpsula C.

7. Introduir 1 ml de la dissolució de llaminadures a la càpsula D i a continuació

impregnar 5 discos amb clorhexidina.

8. Anotar en cada càpsula el que hi ha i deixa-ho a temperatura ambient 48 hores.

Imatge 5: Raspant mucoses bucals Imatge 6: Fent la sembra

http://lesllaminadures.blogspot.com.es/p/salut.html


Imatges 7 i 8: Fent rèpliques

Un cop transcorregut el temps corresponent que hem mencionat anteriorment,

observem els següents resultats:

Càpsula A: Hi ha hagut un creixement de bacteris.

Imatge 9: Cultiu de bacteris (control)

Càpsula B: Apareixen halos de forma clara al costat dels discos

Imatges 10 i 11: Cultiu de bacteris amb clorhexidina


Càpsula C: El nombre de bacteris és molt alt (en 24 hores)

Imatges 12 i 13: Cultiu de bacteris amb dissolució de llaminadures

Càpsula D: Hi ha halos al voltant dels discs.

Imatge 14: Cultiu de bacteris amb dissolució de llaminadures i clorhexidina

4.5.4.- Les llaminadures ens produeixen totes les

malalties que ens comuniquen els diferents mitjans de

comunicació? Per saber quines patologies o malalties ens diuen els diferents mitjans de comunicació

que ens pot produir un consum excessiu de llaminadures, hem analitzat una mostra de

30 articles publicats a webs, diaris o revistes que hem trobat a Internet.


Quadre 4: Cerca de malalties

Els números que es troben a l'esquerra del quadre 4, “Cerca de malalties”

representen les diferents pàgines webs que hem consultat. El seu enllaç es troba a la

bibliografia. Aquesta recerca de webs ens ha servit per saber quines malalties

s'associen al consum de llaminadures.

Observant el quadre 4 veiem que la majoria de les webs parlen que les llaminadures

ens poden produir obesitat, càries, trastorns de conducta com la hiperactivitat,

al·lèrgies i en menys grau inapetència, diabetis, hipercolesterolèmia, addicció al dolç i

altres. Dins de l'apartat altres hem inclòs el càncer, les diarrees, els problemes

cardíacs, ennuegaments i l'asma.

CÀ

RIE

S

OB

ES

ITA

T

TR

AS

TO

RN

S D

E

CO

ND

UC

TA

AD

DIC

CIÓ

AL

DO

LÇ

HIP

ER

-

CO

LE

ST

ER

OL

È

MIA

DIA

BE

TIS

AL·L

ÈR

GIA

INA

PE

TÈ

NC

IA

ALT

RE

S

1

2

3

4

5

6

7 8

9

10

11

12

13

14

15

16 17

18

19

20

21

22

23

24

25 26

27

28

29

30


Abans de realitzar l'estudi de les malalties ens interessava saber la percepció que té la

primera mostra respecte aquest tema.

Gràfica 12: Símptomes al menjar llaminadures

Els hi vam preguntar si alguna vegada havien manifestat algun símptoma després de

menjar llaminadures i com podem veure a la gràfica 12, “Símptomes al menjar

llaminadures”, un 64% dels individus diuen que mai han manifestat cap símptoma

després de consumir-ne, un 30% comenta que alguna vegada han tingut mal de panxa

i el 4% restant n'ha manifestat d'altres.

Gràfica 13: Quines malalties ens poden produir un consum exagerat de llaminadures?

0%

30%

2% 64%

4%

Símptomes al menjar llaminadures

Erupcions cutànies Mal de panxa

Asma o problemes respiratoris Mai he tingut cap símptoma

Altres

24%

16%

2% 17%

31%

10%

Quines malalties ens poden produir un consum exagerat de llaminadures?

Obesitat Diabetis Càncer Addicció al dolç Càries Hiperactivitat


Com veiem a la gràfica 13 "Quines malalties ens poden produir un consum

exagerat de llaminadures?", el 31% creu que pot produir càries, el 24% obesitat, el

17% addicció al dolç, el 16% diabetis, 10% hiperactivitat i un 2% càncer.

Per tant, ens adonem que les persones de la mostra són conscients de que les

llaminadures poden tenir repercussions en la salut. Els que creuen que ens produeixen

càries i/o obesitat coincideix amb la proporció del nombre d'articles que en parlen.

Per poder comprovar si aquestes informacions són certes hem buscat en què

consisteix cada una de les malalties o símptomes i estudis realitzats que ho demostrin.

També hem utilitzat els resultats dels experiments que hem realitzat i la composició

química o nutricional de les diferents llaminadures analitzades. Per concloure-ho hem

tingut en compte les respostes de les entrevistes i/o enquestes que hem realitzat a

diferents especialistes mèdics.

4.5.3.1.- Càries

La càries dental és una malaltia destructiva de les estructures de la dent i és molt

comuna arreu del món, que afecta tant a nens com adults. La càries dental està

causada per certs tipus de bacteris productors d'àcids (especialment algunes espècies

Lactobacillus, Streptococcus mutans i espècies d'Actinomyces) que causen dany en

presència de carbohidrats fermentables com la sacarosa, la fructosa i la glucosa. Els

nivells d'àcid resultants a la boca afecten les dents pel fet que el contingut mineral de

la dent és sensible al pH baix. Quan aquest pH de la superfície de la dent està per sota

de 5.5, la desmineralització predomina sobre la remineralització, és a dir, hi ha una

pèrdua neta de l'estructura mineral de la dent.

Per tant, l'aparició de la càries depèn de:

Factors dietètics com el consum excessiu de sucres i dolços que, quan es

degraden, es converteixen en àcids amb acció corrosiva sobre l'esmalt dental.

Els bacteris presents a la boca que degraden els sucres i formen la placa

bacteriana.

Factors individuals amb més o menys resistència de les dents a les càries.

En la gràfica 14 "Corba de Stephan" podem observar les diferents variacions del pH

de la boca després de la ingesta d'aliments.


Gràfica 14: Corba de Stephan

Inicialment, observem que el pH bucal disminueix considerablement des de 7 a 5.5

durant els tres primers minuts. Aquest fet és degut a la presència de microorganismes

acidòfils en la saliva que obtenen energia a partir de l’aliment que nosaltres deglutim, i

el producte que excreten és àcid.

En la franja d'entre 5 i 10 minuts, veiem que el pH és mínim i està per sota de 5,5. En

aquesta franja, si el nivell de pH es manté molta estona per sota de 5,5, hi ha molt més

risc de que comenci el procés de desmineralització de l'esmalt dental, és a dir, quan la

dent perd els seus minerals i la condueix a una destrucció del seu teixit. Quan es

contribueix a la desmineralització, es creen cavitats en les dents i resulta més fàcil pels

bacteris instal·lar-se en una superfície amb cavitats que no pas llisa i per tant, es

facilita l'aparició de la càries.

Finalment en la última etapa, després de vint minuts, el pH s'estabilitza lentament i es

produeix la remineralització.

La forma de la corba dependrà de diversos factors com la capacitat de mantenir el pH

constant de la saliva, l'hora de la ingesta, la composició dels aliments, la freqüència en

què els ingerim i si ens rentem o no les dents.

Vaig passar una enquesta a l'odontòleg Sr. German Pareja per tal de saber la seva

opinió respecte al tema que es troba a l'annex 5. Em va confirmar que la càries dental

és una malaltia multifactorial i que el consum de llaminadures és un d'aquests factors

ja que els individus que consumeixen sucres "enganxosos" presenten una freqüència

significativament més gran de càries. Algun dels altres factors que poden influenciar

són la predisposició familiar, individual, el consum de fluor i sobretot el nivell social i


econòmic del nen. La càries, com moltes malalties, és més freqüent en la gent pobre.

La lluita contra la pobresa és també la lluita contra la malaltia.

En l'experiment dels cultius dels bacteris hem comprovat que el sucre està relacionat

amb l'aparició de les càries ja que es crea el medi adequat perquè es reprodueixin

però amb una bona higiene bucal utilitzant un antisèptic es poden prevenir.

Ens interessava saber quin tant per cent de la primera mostra dels 136 individus té

càries o n'ha tingut alguna vegada i si prenien mesures preventives després d'haver

menjat llaminadures.

Gràfica 15: Tens o has tingut càries?

La gràfica 15 "Tens o has tingut càries?" ens mostra que el 44% dels individus té o

ha tingut càries.

Gràfica 16: Et rentes les dents després de menjar llaminadures?

44%

56%

Tens o has tingut càries?

Sí No

10%

40% 27%

23%

Et rentes les dents després de menjar llaminadures?

Sempre Algunes vegades Quasi mai Mai


Veiem en la gràfica 16 "Et rentes les dents després de menjar llaminadures?" que

només un 10% afirma que sempre es renten les dents després de la seva ingesta. El

40% diu que algunes vegades mentre que el 50% restant quasi mai o mai.

4.5.3.2.- Obesitat

L'obesitat és un trastorn metabòlic en el qual hi ha un excés de greix corporal que pot

comportar un risc per la salut, reduint l'esperança de vida de l'individu.

L'índex de massa corporal (IMC) dóna una idea aproximada de la corpulència de la

persona, i en conseqüència, el grau de sobrepès o obesitat. Es calcula de la següent

manera:

Una alimentació amb un excés de nutrients i desequilibrada és la principal causa de

l'obesitat, però no és l'única, ja que el sedentarisme, el metabolisme, problemes

endocrinològics, la genètica de cadascú i factors emocionals també hi influeixen. Una

alimentació saludable i variada ha d'incloure aliments de tots els grups segons la

freqüència que s'exposa en la piràmide dels aliments.

Gràfica 17: Valor nutricional

Analitzant la gràfica del valor nutricional promig de les diferents llaminadures que hem

analitzat, veiem que tenen molt poc valor nutricional. Es composen majoritàriament

d'hidrats de carboni que representen de mitja el 83% del producte i, dintre d'aquests, la

seva major presència és de sucres senzills (sacarosa, glucosa, fructosa i maltosa), els

menys interessants des d'un punt de vista nutricional. El contingut de la resta de

IMC = Pes (kg) / Alçada (m2)

83%

4% 1%

12%

Valor nutricional

Carbohidrats Proteïnes Greixos Aigua


nutrients, proteïnes i greix, és poc rellevant. El mateix passa amb els micronutrients,

les vitamines i els minerals que ni ens constaven en els embolcalls de les llaminadures.

Els hidrats de carboni que porten les llaminadures al ser simples estan formats per una

o dues unitats de glucosa. Com que són cadenes molt curtes, el nostre organisme les

trenca ràpidament i la glucosa entra a la sang en molt pocs minuts. Per a que tot

aquest sucre no es quedi en la sang, el pàncrees ha de produir molta insulina en molt

poc temps, per tal que les cèl·lules el puguin absorbir. El tret negatiu, és que si entra

més glucosa de la que les cèl·lules necessiten per funcionar en les següents hores,

l’excés s’emmagatzema en forma de greix.

Els sucres que porten les llaminadures tenen un gran valor calòric ja que ens poden

aportar des de 335 kcal/100g fins a 380 kcal/100g. Un infant d'uns 10 anys necessita

diàriament ingerir aproximadament unes 2000 kcal/dia. La dieta ideal recomana que, al

llarg del dia, s'ingereixi entre un 55% i un 60% d'aliments que siguin hidrats de carboni

compostos, però també es recomana no ultrapassar el 10% del total de quilocalories

dels hidrats de carboni simples, és a dir, els sucres. Per tant, veiem que aquest 10%

és molt fàcil d'ultrapassar quan es consumeixen llaminadures.

De la mateixa manera que hem trobat articles que diuen que les llaminadures són la

causa de l'obesitat, també hi ha experts i científics en medicina que pensen que si es

consumeixen en moderació poden ser inclús beneficioses.

Un estudi realitzat a 11.000 nens i nenes d'entre 2 i 18 anys per la Universitat Estatal

de Louisiana als Estats Units i publicada a Food and Nutrition diu que els nens que

consumeixen llaminadures amb moderació són menys propensos a ser obesos que els

que no en mengen. L'estudi també conclou que la clau és menjar-ne en moderació i

que no poden substituir cap menjar amb nutrients.

Altres experts com la investigadora clínica en endocrinologia i nutrició Gema Frühbeck,

de la Clínica Universitat de Navarra i Felipe F.Casanueva, director científic de la red

d'investigació en Obesitat i Nutrició Ciberobn també creuen que menjar dolços no és

dolent sempre i quan es faci en moderació i se'n mengin de tant en tant. També diuen

que els infants han de dur a terme una dieta equilibrada i realitzar una activitat física.

La Dra. Frühbeck analitza que no hi ha cap estudi que clarifiqui la relació entre

llaminadures i obesitat ja que en aquesta hi influeixen moltes altres variables.


El Felipe F.Casanueva comenta que les llaminadures aporten calories i que poden

engreixar si se'n mengen en quantitat exagerades, però el que realment engreixa més

són les begudes edulcorades i la "bolleria", acompanyat d'una manca d'exercici físic.

Davant de la diversitat d'opinions vaig entrevistar a l'endocrina Paula Casano de

l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona (Annex 6). Ella va concloure que les

llaminadures no són l'únic motiu de l'obesitat, sinó que és una mala dieta en general

(poca verdura i fruita i un excés de begudes gasoses i bolleria).

4.5.3.3.- Hipercolesterolèmia

És un desajustament metabòlic que es diagnostica quan el nivell de colesterol en

sèrum és igual o superior als 240 mg per dia.

Els sucres de les llaminadures es transformen en glucosa que s'absorbeix a través de

l'intestí i en el fetge es transforma en glucogen. Quan el nivell d'emmagatzematge es

sobrepassa, el glucogen sobrant es converteix en greix que s'acumula al nostre

organisme obstruint les nostres artèries i augmentant el nostre pes corporal. Aquest fet

acompanyat d'altres factors, en especial l'obesitat, pot desencadenar un augment de

colesterol.

No hem trobat cap estudi científic que demostri que les llaminadures siguin la causa de

l'augment del colesterol. A partir de la gràfica 17 sabem que els llamins porten menys

de l'1% de greix en la seva composició i per tant, pensem que no és una causa directa.

4.5.3.4.- Trastorns de conducta

Diferents articles analitzats afirmen que les llaminadures poden desencadenar

trastorns de conducta com la hiperactivitat, canvis d'estat d'ànim, falta de concentració

i d'atenció i violència degut als sucres i/o als colorants.

La hiperactivitat és un estat de l'individu caracteritzat per una inusual energia i ansietat

que es tradueix en moviments impulsius i constants i dificultats per mantenir-se quiet o

concentrat.

Els trastorns de l'estat d'ànim estan associats en canvis d'humor que poden anar de

l'eufòria al pessimisme. Aquests canvis d'estat d'ànim poden comportar un descens del

rendiment acadèmic, irritabilitat i mal humor.

Hi ha estudis que afirmen que els colorants alimentaris poden ser els responsables

d'algun dels trastorns de dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) present en alguns

infants. Alguns articles científics diuen que d'un 30% a un 50% de nens i nenes


hiperactius milloren si fan una dieta sense colorants alimentaris i salicilats en menjars.

Les autoritats de salut dels Estats Units (1982) i uns investigadors europeus (2004) ho

van comprovar en diferents estudis.

També un estudi fet al Regne Unit i publicat a la revista mèdica The Lancet i

subvencionat per l'Agència de Seguretat Alimentària del Regne Unit demostra que

alguns dels colorants i conservants utilitzats (E102, E110, E122, E124, E129, E211)

són els que provoquen la hiperactivitat. L'equip de científics dirigits per Jim Stevenson

de la Universitat de Southampton també demostra que els següents additius E102,

E104, E110, E120, E122, E129 i E211 perjudiquen la intel·ligència dels infants i el seu

comportament.

A més d'aquests estudis n'hi ha d'altres que ho confirmen, inclús el juliol de 2008 la

Unió Europea va dictaminar que els colorants alimentaris sintètics (denominats

colorants azoics) han d'estar etiquetats, no només amb el número E, sinó també amb

les paraules "poden tenir un efecte advers sobre l'activitat i l'atenció en els nens".

Com ja hem vist en la gràfica 11 les llaminadures que hem analitzat, una o altra porta

aquests colorants que segons aquests estudis poden provocar trastorns de conducte.

L'any 1973, el doctor especialista en al·lèrgies, Benjamin Feingold, va ser el primer en

suggerir que els sucres podien causar hiperactivitat. Actualment no s'ha pogut

demostrar científicament que el sucre alteri el comportament de l'infant i causi

hiperactivitat. Segons hem trobat en diferents webs, hi ha el mite que diu que el sucre

produeix hiperactivitat perquè se sap que el sucre eleva la glucosa en la sang, el que

provoca l'excessiva alliberació d'insulina que fa que la glucosa disminueixi. Aquesta

disminució de sucre en la sang dispara una resposta d'adrenalina, que suposadament

causa la hiperactivitat en els nens i les nenes. No obstant, tot i que aquesta teoria

sembli molt científica, hi ha científics i estudis com el publicat a la revista British

Medical Journal per Rachel Vreeman i Aaron Carrol de l'Escola de Medicina d'Indiana

(EE.UU) que diu que està totalment equivocada. Algunes explicacions que ens donen

són que normalment es consumeixen aliments amb alt contingut de sucres en festes o

celebracions i el nen o la nena altera el seu comportament més per l'ambient que no

pas per l'efecte de l'aliment.

També ho afirmen els estudis realitzats per Dr. David Benton (1984) publicat a la

revista Critical Reviews in Food Science and Nutritio, els de l'equip de Wolraich (1985),

els de Milch i Pelham (1986) i un altre estudi publicat en el Journal of Abnormal

Psychology (1994).


4.5.3.5.- Addicció al dolç

És la relació que s'estableix entre el consum de sucre i el desig de voler-ne consumir

més.

La doctora en Bioquímica, Olga Cuevas, explica que el sucre refinat s'absorbeix molt

ràpidament per l'intestí prim i provoca una hiperglucèmia que condueix a un estat

d'excitació física i psíquica i, posteriorment, una reacció hipoglucèmia que va

acompanyada de depressió mental i cansament físic, que incita a prendre'n de nou i

per tant, provoca una addició.

Un estudi realitzat per Kathleen DesMaisons comenta que el sucre actua com un

analgèsic i comprova que l'addició al sucre es pot mesurar.

Una investigació realitzada a Princeton durant el 2002 demostra que les rates es fan

dependents del sucre una vegada se'ls ha incitat a beure una beguda ensucrada.

També hi ha corrents que contradiuen el que hem mencionat anteriorment com per

exemple l'especialista en endocrinologia i nutrició, Antonio Gippini Pérez, que afirma

que el sucre no és una substància addictiva. Diu que la sacarosa pel gust agradable

que té agrada molt durant l’etapa infantil. Amb el pas dels anys es va atenuant l’interès

pel sabor dolç, a la vegada que augmenta l’atracció que exerceixen una altra mena de

sabors.

4.5.3.6.- Diabetis

La diabetis és una malaltia crònica del metabolisme que es caracteritza per una

concentració excessiva de glucosa a la sang, anomenada hiperglucèmia.

Principalment és causada per la baixa producció de la insulina secretada per les

cèl·lules β del pàncrees. Si es fa un consum exagerat de sucres, s'obliga al pàncrees a

produir una gran quantitat d'insulina i aquest excés de treball pot derivar en un futur a

una diabetis.

En la diabetis tipus 1, el pàncrees deixa de fabricar insulina i es necessita rebre

insulina a través d'una injecció o una bomba d'infusió. En la diabetis tipus 2, el

pàncrees fabrica una petita quantitat d'insulina però el cos no la pot utilitzar. Totes les

formes de la diabetis es poden tractar amb insulina i la diabetis tipus 2 es pot controlar

amb medicaments.

Científics de diverses universitats d'Estats Units van demostrar la forta associació que

existeix entre el consum de sucre i la prevalença de diabetis tipus 2, a través de

l'estudi The Relationship of Sugar to Population-Level Diabetes Prevalence publicat a


PlosOne pels doctors Sanjay Basu i Robert Lustig i les doctores Paula Yoffe i Nancy

Hills.

Per altra banda, l'estudi publicat a la revista científica "Diabetes Care" a l'abril del 2003

realitzat per la Universitat del Valle, ens diu que la diabetis no està relacionada amb la

ingesta de sucre, sinó que un excés de calories i inactivitat poden causar l'obesitat que

és el principal factor de risc de la diabetis tipus 2.

Nosaltres vam preguntar a l'endocrina Paula Casano si creia que un consum exagerat

de llaminadures pot produir diabetis i ens va respondre que " seria diabetis tipus 2 dins

de l'espectre d'obesitat i síndrome metabòlica (obesitat, hipertensió,

hipercolesterolèmia)". També li vam preguntar si el sucre que porten les llaminadures

pot provocar alguna altra malaltia i ens va dir que "L'excés de sucre afavoreix el

sobrepès i hiperinsulinisme (augment d'insulina pas previ abans de la intolerància a

hidrats de carboni i després diabetis 2)". (Annex 6)

4.5.3.7.- Al·lèrgies

L'al·lèrgia és una hipersensibilitat del nostre cos cap a una partícula o substància que,

si s'inhala, s'ingereix o es toca, produeix uns símptomes típics de la reacció al·lèrgica.

S'ha comprovat que els colorants artificials que porten algunes llaminadures poden

produir al·lèrgies en alguns nens i nenes. Això ens ho demostren diferents estudis duts

a terme per nord-americans l'any 1990, australians l'any 1997 i japonesos l'any 2006

Hi ha diferents estudis que manifesten que els colorants azoics poden produir

reaccions al·lèrgiques a les persones asmàtiques i/o que tenen al·lèrgia a l'aspirina.

Les reaccions que poden produir els colorants de les llaminadures que hem analitzat,

ja han estat explicades en l'apartat de composició química i en el quadre 2.

Per comprovar si aquestes informacions són certes, vam passar una enquesta

l'al·lergòloga Maite Giner (Annex 7) i a la dermatòloga Esther Serra (Annex 8).

Al preguntar-los si havien tingut algun pacient amb erupcions cutànies degut a alguna

al·lèrgia provocada pels additius que porten les llaminadures, les dues especialistes

ens van respondre que no. La Dra. Maite Giner va afegir que les llaminadures

provoquen més problemes nutricionals i odontològics i que les al·lèrgies als additius de

les llaminadures són aïllades.

Davant de la pregunta de si les llaminadures poden provocar al·lèrgies i manifestar

erupcions cutànies, la Dra. Maite Giner (HN) va respondre que "quasi mai" i la Dra.


Esther Serra que "els aromes que contenen les llaminadures en persones

sensibilitzades a fragàncies, podrien donar reacciones d’al·lèrgia per contacte

(queilitis) o síndrome oral".

A l'hora de preguntar-los si es pot comprovar científicament que una al·lèrgia

determinada l'ha produït un dels ingredients d'una llaminadura i quins mètodes

s'utilitzen per poder detectar que una al·lèrgia està produïda per un ingredient

alimentari, la Dra. Maite Giner ens van contestar que només mitjançant proves de

provocació i que l'al·lèrgia a additius va estar "de moda" farà uns 20-25 anys, però que

la realitat és que la majoria d'al·lèrgia per additius s'observa en pacients que tenen

al·lèrgia a aliments dels que procedeix de l'additiu. Per exemple, molts productes que

s'utilitzen com estabilitzants, procedeixen de la llet o de l'ou. Els al·lèrgics a aquests

aliments poden reaccionar amb ells, però se'ls ensenya a reconèixer-los en els

etiquetatges. La Dra. Esther Serra ens va respondre que s'haurien de realitzar tests

(patch test, prick test o proves de provocació oral).

Finalment, els hi vam qüestionar si creien que si algunes erupcions que no s'han

detectat les causes, podrien estar provocades per algun additiu que porten les

llaminadures, la Dra. Maite Giner ens va respondre que no i la Dra. Esther Serra que

és complicat saber especialment el tema dels additius alimentaris.

4.5.3.8.- Inapetència

Diferents articles consultats comenten que un consum exagerat de llaminadures i a

més, entre hores, provoca la pèrdua o falta de gana (inapetència) quan arriba el

moment de menjar els àpats. No hem trobat estudis que ens donin una explicació

científica.

4.5.3.9.- Altres: càncer

Dins d'aquest apartat, com ja hem comentat abans, s'inclou el càncer, les diarrees, els

problemes cardíacs, els ennuegaments i l'asma. Però només explicarem el càncer, el

qual hem trobat algun estudi que ho demostra.

El càncer és una malaltia provocada per un grup de cèl·lules que proliferen sense

control i poden envair altres teixits.

Hi ha diversos estudis que han examinat la tartrazina en el desenvolupament de

càncers.

El colorant quinoleïna està prohibit als Estats Units i Austràlia perquè és un mutagen,

el que significa que és potencialment cancerigen. El 2004, els investigadors polonesos


van demostrar que pot ser genotòxic2. A l'anàlisi de les nostres llaminadures observem

que aquest colorant es pot trobar.

El 2001, un estudi publicat a la revista ciències toxicològiques, investigadors japonesos

van afirmar que el vermell cotxinilla és genotòxic.

Diversos estudis publicats el 2004 a Canadà, el 2005 a Itàlia i el 2006 al The American

Journal of Clinical Nutrition, van arribar a la conclusió que un consum excessiu i

prolongat de sucre pot promoure alguna tipologia de càncer.

4.5.5.- Una educació per la salut vers el consum de

llaminadures modifica la conducta dels infants a l’hora de

menjar-ne? Per donar resposta a aquesta pregunta ens vam plantejar dos tipus d’actuacions. En

primer lloc, preguntar a 110 individus de la primera mostra (els majors de 12 anys)

si creien que una educació vers el consum de llaminadures reduiria el seu consum.

Gràfica 18: Una educació vers les llaminadures disminuiria el seu consum?

Analitzant la gràfica 18 “Una educació vers les llaminadures disminuiria el seu

consum?” veiem que un 77% de la mostra creu que una educació vers el consum de

llaminadures en reduiria el seu consum, en front d’un 16% que no ho sap i un 7% que

creu que no el disminuiria.

2 Dany al codi genètic que pot provocar càncer

77%

7% 16%

Una educació vers les llaminadures disminuiria el seu consum?

Sí No No ho sé


La segona actuació i la que ens permetrà donar resposta a la nostra pregunta és la de

realitzar diferents accions educatives en la cinquena mostra dels 25 infants de segon

de primària.

Abans d'iniciar les activitats educatives, a nivell individual, se'ls va ensenyar tres

imatges (fruita, fruits secs i llaminadures) com ja s’ha comentat anteriorment i se'ls va

preguntar què triarien per menjar si poguessin triar un dels aliments i aquesta mateixa

pregunta se’ls va fer després de realitzar el projecte educatiu.

Gràfica 19: Què triaries per menjar?

Analitzant la gràfica 19 “Què triaries per menjar?” veiem que abans d’iniciar el

projecte, el 72% dels infants triarien per menjar les llaminadures i un 28% entre la

fruita i els fruits secs. Després de realitzar les activitats educatives veiem que només

un 24% dels infants triarien les llaminadures enfront d’un 76% que diu que triaria fruita

o fruits secs. Es constata un canvi de conducta a l'hora d'escollir el que menjarien els

infants, per tant podem dir que una educació vers el consum de llaminadures modifica

el que escollirien per menjar els infants de la nostra mostra. Però aquest indicador no

és l’únic que fem servir si no que també compararem si ha variat o no el seu

comportament i consum després de realitzar les activitats educatives.

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

Fruita Fruits secs Llaminadures

Nº

de

pe

rso

ne

s

Aliments

Què triaries per menjar?

Abans

Després


Gràfica 20: Després de realitzar el projecte, en menges?

Observant la gràfica 20 “Després de realitzar el projecte, com és el teu consum?”

veiem que un 72% dels infants expressen que en consumeixen menys i un 28% que

diu que en consumeix igual.

Gràfica 21: Cada quan en menges?

Les gràfica 21 “cada quan en menges?” ens mostra alguns canvis després de

l’activitat educativa. Inicialment un 8% d’infants que expressen que en consumeixen

cada dia i després del projecte no ni ha cap. També s’ha reduït el número d’infants que

en consumien més d’un dia a la setmana passant d’un 31% a un 24%. En

contraposició ha augmentat el nombre d’individus que diu que no en menja mai

passant del 4% al 8%, els que diuen que pràcticament no en mengen mai ha

augmentat del 11% al 20% i els que només en mengen alguna vegada al mes també

28%

72%

0%

Després de realitzar el projecte, com és el teu consum?

Igual Ha disminuït Ha augmentat

0 2 4 6 8

10 12

Nº

de

pe

rso

ne

s

Període de temps

Cada quan en menges?

Abans

Després


s’ha incrementat del 46% al 48%. Aquestes dades ens demostren que després de la

intervenció educativa, els infants en consumeixen en menys freqüència.

Gràfica 22: Quantes en menges?

Analitzant la gràfica 22 “Quantes en menges?” observem que la quantitat de

llaminadures que consumeixen els infants ha disminuït després de la intervenció

educativa. Ha augmentat el nombre d’infants que diu que no en menja cap, d’un 4% a

un 8% i ha disminuït d’un 42% a un 8% els que inicialment en menjaven més de cinc.

El 50% dels nens i nenes després de l’actuació pedagògica en consumeixen entre

dues i cinc quan en mengen i un 34% dels infants només en menja una.

Per avaluar el que havien après després de realitzar el projecte, els vam plantejar una

situació que per resoldre havien d'aplicar els seus coneixements i opinions. Les seves

respostes ens aportarien més dades per donar resposta a la nostra pregunta.

“En Joan té gana i no sap si menjar una fruita o unes quantes llaminadures. Pots

ajudar-lo a fer la tria a partir d’explicar-li els inconvenients i/o avantatges que ens

aporten els ingredients de què estan fetes les llaminadures.”

Analitzant les respostes que van donar, veiem que el 100% dels infants li recomanen

que mengi fruita.

Les raons que li donen perquè triï la fruita en comptes de les llaminadures estan

relacionades en tenir una bona salut (saludables, no produeixen malalties i són

naturals) i en la seva composició (no té colorants, té vitamines i tenen poc sucre).

0

2

4

6

8

10

12

14

Una Entre 2 i 5 Més de 5 No en menja

Nº

de

pe

rso

ne

s

Nº de llaminadures

Quantes en menges?

Abans

Després


Gràfica 23: Per què has triat la fruita?

4.5.6.- Quins conceptes químics podem aprendre

utilitzant les llaminadures com a mediadores

d’aprenentatge? Per donar resposta a aquesta pregunta hem analitzat els conceptes científics implicats

en les diferents activitats educatives que hem realitzat o es poden realitzar amb

l’alumnat de primària i/o secundària.

En el bloc http://lesllaminadures.blogspot.com.es/ es troben en format pdf les diferents

activitats i les que s’han portat a terme estan documentades en fotografies i/o vídeos.

ACTIVITATS CONCEPTES CIENTÍFICS

Com són les llaminadures? Propietats físiques: colors, formes, mesures, textures, olors, gustos.

Propietats mecàniques: duresa, fragilitat, flexibilitat, tenacitat, resistència, tracció, comprensió, flexió, torsió, cisallament,

deformació, elasticitat i plasticitat.

Quina de les llaminadures porta àcid en la seva composició?

Substàncies àcides i bàsiques Reacció química

En quines condicions el caramel es desfà més ràpid?

Dissolució, solució, solut i dissolvent Factors que influeixen en la velocitat de

dissolució: temperatura del dissolvent i el fet de remenar la solució.

Quin és el comportament de les llaminadures amb els canvis de temperatura?

Canvis d’estat: fusió, evaporació, solidificació Reacció química: combustió

Canvis físics: dilatació, contracció

Cromatografia Cromatografia, obtenció de colorants Capil·laritat, afinitat a la dissolució salina o al

paper.

Juguem amb les densitats! Concepte de densitat

Què és el que fa que una substància sigui Molècula de sucre

0

5

10

15

20

Nº

de

re

spo

ste

s

Avantatges

Per què has triat la fruita?



enganxosa? Per què el sucre es enganxós? Variables de la viscositat: escalfor, humitat i quantitat d’oli.

Tots els colorants de les llaminadures es desfan a l’aigua?

Dissolució i flotació

En quins aliments podem trobar caramel amagat?

Composició química de diferents aliments: sucres, gelatines, saboritzants, colorants...

Llamps a la boca Enllaços químics Energia lluminosa

Concepte de triboluminescència

Per què s’inflen les llaminadures tipus núvols amb l’escalfor?

Moviment de les molècules Evaporació, dilatació, contracció, combustió,

canvi físic i químic

Quines llaminadures porten oli en la seva composició?

Per què la xocolata floreix?

Canvis d’estat: fusió i solidificació Densitat

Per què hi ha caramels que suren a l’aigua i altres s’enfonsen?

Flotació, enfonsament. Variables; densitat, forma i composició.

Per què no totes les llaminadures es fonen a la mateixa temperatura?

Canvis d’estat; fusió, evaporació i solidificació. Ebullició

Com podem fer un caramel de cristall de roca?

Precipitació, evaporació i cristal·lització. Solució sobresaturada

Com podem fer sucre cremat? Concepte d’ebullició i combustió.

Per que s’inflen algunes llaminadures quan fem el buit en el pot que les conté?

Propietats dels gasos: massa, pressió i temperatura. Llei de Boyle.

Concepte de fer el buit. Canvis físics en la llaminadura

Què passa als caramels de goma quan els posem amb contacte amb aigua i altes

temperatures?

Osmosis Canvis físics

Per què ens exploten a la boca algunes llaminadures?

Dissolució Pressió

Podem inflar un globus amb el diòxid de carboni que desprenen els caramels Peta

Zetas?

Reacció física Dissolució i alliberació de diòxid de carboni.

Què és forma al barrejar llevat, aigua i caramels?

Reacció química, es desprèn diòxid de carboni.

Per què al barrejar Mentos i Coca-Cola light es produeix una erupció?

Reacció física Enllaços de la molècula d’aigua

Tensió superficial

Propietats físiques i químiques del cotó de sucre

Els caramels es desfan en tots els líquids? Propietats de diferents dissolvents. Solubilitat i dissolució

Per què les llaminadures es conserven més temps que alguns altres aliments?

Els microorganismes no hi poden viure per poca humitat.

Equilibri químic: Peta Zetas

Equilibri químic

Factors que determinen la velocitat d’una reacció química.

Reacció química i factors que determinen la velocitat de reacció


Reacció oxidació-reducció: Palotes en un raspall de dents.

Reacció química. Reacció d’oxidació i de reducció

Reacció àcid-base: Xiclets

Reacció àcid-base

Reacció àcid-base: Pastilles Fizzroll

Reacció endotèrmica i àcid-base

Quadre 5: Conceptes científics de les diferents activitats

Analitzant el quadre 5 "Conceptes científics de les diferents activitats" veiem que

amb els diferents tipus de llaminadures podem treballar el model de matèria i canvi

químic. De cada una d’elles podem treballar les propietats físiques que presenten a

partir d’analitzar-les amb els diferents sentits (formes, colors, olors, textures) i les

propietats mecàniques (fragilitat, flexibilitat, duresa, elasticitat...) que presenten quan

realitzem diferents accions sobre elles.

Algunes de les activitats ens permeten comprovar els ingredients que contenen

aquests dolços en la seva composició.

Quan fem interaccionar les llaminadures amb l’aigua, els greixos que porten no

es dissolen i al ser menys densos que l’aigua suren a la superfície. Quan les

fem desfer al microones també observem el greix ja que es menys dens que

els altres ingredients.

També comprovem que els colorants de les lletres d’alguns confits no es

dissolen. Observem que l’aigua s’ha tenyit del colorant que porten. Realitzant

una cromatografia podem comprovar si han utilitzat un o més colorants per fer

el color del dolç.

Obtenim el sucre quan deixem evaporar una solució saturada d’aigua i

caramels. També n’obtenim quan fem cristalls de sucre. Per tant podem

treballar el concepte de cristal·lització.

El fet de que algunes llaminadures portin àcid en la seva composició ens

permet treballar el concepte de substàncies àcides i bases. Al posar en

contacte aquests dos tipus de substàncies ens permet treballar el concepte de

reacció química ja que se’ns crea una substància nova, en aquest cas el diòxid

de carboni.

Podem treballar altres propietats que presenten les llaminadures a partir de fer-les

interaccionar amb diferents substàncies, temperatures, reacció al foc, reacció al buit...

El comportament de les llaminadures respecte als canvis de temperatura ens

permeten treballar els diferents estats de la matèria (sòlid, líquid i gas) i els canvis


d’estat (fusió, vaporització, solidificació i condensació). També l’augment de volum

(dilatació) d’aquelles llaminadures que contenen aire en el seu interior.

Quan fem interaccionar les llaminadures amb diferents líquids i substàncies podem

treballar els conceptes de solució, dissolució, solut, dissolvent, els factors que

influeixen en que un solut es desfaci més ràpid, el concepte de dissolució saturada i

sobresaturada, substàncies insolubles i solubles, el concepte de precipitació, flotació,

densitat, capil·laritat, precipitació, osmosis i tensió superficial entre d’altres.

Amb les llaminadures podem ajudar a l’alumnat a diferenciar un canvi físic d’un canvi

químic i analitzat els factors que determinen la velocitat d’una reacció química. També

podem treballar diferents tipus de reaccions, àcid/base, endotèrmica, oxidació/reducció

entre d’altres.

4.6.- Conclusions

4.6.1. Quin i com és el consum de llaminadures i quines

característiques influeixen més en la gent a l’hora de

menjar-ne una i no una altra? Dita pregunta la responem a partir dels resultats que hem obtingut de la primera

mostra de 136 individus i ens alguns aspectes utilitzem la cinquena mostra dels 25

nens i nenes de segon de primària.

Podem concloure que els individus de la mostra els hi agraden les llaminadures però

en consumeixen poca quantitat i esporàdicament.

El tipus de llaminadures que prefereixen són els caramels tous, seguits dels xupa-xups

i de les gelatines.

A l’hora d’escollir una llaminadura que mai han tastat es fixen principalment en el color,

seguit de la textura, la forma i l'olor.

Després de l'anàlisi de les dades, els resultats obtinguts ens permeten donar

resposta a les cinc preguntes que ens vam plantejar a l'inici de la recerca.

Donarem a cada pregunta unes conclusions finals molt breus, ja que al llarg del

document està tot molt més explicat i especificat.


El color preferit és el vermell i el sabor que més els hi agrada és el de maduixa seguit

a molta distància del de coca-cola i menta.

La mostra dels 25 infants prefereixen majoritàriament un caramel de molts colors

davant d'un de color vermell.

La forma preferida és el cercle, seguit del cor, la flor i el quadrat, però d’aquests, un

52% prefereixen les formes figuratives en front de les formes geomètriques.

4.6.2. Quins ingredients porten les llaminadures que

consumim habitualment? A partir de l'anàlisi dels ingredients dels 20 embolcalls de les llaminadures de la

segona mostra podem concloure que estan elaborades principalment per sucres,

additius i altres ingredients.

Els principals sucres utilitzats són la sacarosa i la glucosa, bé en estat sòlid o en forma

de xarop.

Hem comprovat que els additius utilitzats són els colorants, gelificants, els

recobriments, els acidulants, els edulcorants, les aromes i els saboritzants entre

d'altres.

Les substàncies de recobriment més emprades són la cera de carnauba i la d'abella i

els olis vegetals.

Les aromes i els saboritzants estan en la majoria de llaminadures però els embolcalls

no ens especifiquen quins es fan servir.

Els gelificants que més s'utilitzen són la gelatina, la pectina, els midons i les farines.

L'acidulant més usat és l'àcid cítric seguit de l'àcid màlic i l'àcid tartàric.

També s'utilitzen edulcorants com a substituts naturals o artificials del sucre com el

maltitol, el xilitol i l'aspartam entre d'altres.

Els colorants que més es fan servir són l'E129, un colorant azoic, seguit de l'E131,

l'E120 i l'E122 que també és del grup dels colorants azoics.

Com ja hem comentat anteriorment, ens ha sorprès que certs colorants autoritzats per

la Unió Europea estiguin prohibits en alguns països. Aquest fet, ens fa pensar que

aquests colorants poden anar malament per la salut tal i com ens diuen diferents

mitjans de comunicació.


Altres ingredients que poden portar les llaminadures són aigua, sal, diferents tipus de

mantega, llet, pasta de cacau, sucs de fruita i fruits secs.

4.6.3.- Els sucres influeixen en la proliferació de bacteris? L'experiment realitzat amb els bacteris bucals ens demostra que amb una bona

higiene bucal, tant si es mengen llaminadures com si no, els bacteris no hi poden viure

ni proliferar. Per tant, hi ha menys probabilitats de tenir càries dentals.

També hem pogut constatar que el sucre de les llaminadures facilita la proliferació dels

bacteris creant un medi molt adequat i per tant, s'estabilitza un medi molt millor i apte

pels bacteris que els ofereix tot l'aliment que necessiten per nodrir-se i reproduir-se.

Així doncs, aquest és un factor que pot facilitar l'aparició de càries, sempre i quant es

duguin a terme els altres factors.

4.6.4.- Les llaminadures ens produeixen totes les

malalties que ens comuniquen els diferents mitjans de

comunicació? Després de la nostra cerca d'informació, experimentacions i entrevistes o enquestes

realitzades, podem concloure que:

Els diferents mitjans de comunicació que hem consultat i la primera mostra de les 136

persones associen principalment el consum de llaminadures en tenir càries i/o

obesitat. També opinen que ens poden produir trastorns de conducte, al·lèrgies,

diabetis, addicció al dolç, colesterol, inapetència i altres. D’altra banda, un 30% de la

mostra manifesta que algun cop després de menjar llamins ha experimentat mal de

panxa i un 4% altres símptomes.

Els sucres que porten les llaminadures influeixen en l'aparició de càries sempre i quan

esdevinguin altres factors com el pH de la saliva, l'hora i la freqüència en què ingerim

aliments que porten carbohidrats, la quantitat de bacteris i la higiene bucal entre

d'altres.

El 44% de la primera mostra manifesta que té o ha tingut càries i veiem que més d’un

50% no té en compte la higiene adequada per prevenir-les.

No podem dir que hi hagi una relació directe entre les llaminadures i l'obesitat ja que

hi influeixen molts altres factors com el metabolisme de cadascú, el sedentarisme, la

genètica de l'individu i portar una dieta rica en begudes gasoses i dolços

acompanyada d'un poc consum de fruites i verdures.


Segons l'anàlisi que hem fet de la composició de les llaminadures i la gràfica del seu

valor nutricional sabem que són molt riques en sucres i pobres en greixos. La dieta

ideal recomana no ultrapassar el 10% del total de quilocalories dels hidrats simples i

hem comprovat que consumint 100 grams ja s'ultrapassa el tant per cent recomanat.

Per tant, creiem que un consum moderat de llaminadures no és el principal detonant

de l'obesitat si a més es porta una dieta sana i equilibrada.

Creiem que les llaminadures no produeixen hipercolesterolèmia al consumidor ja que

normalment es desencadena després de l'obesitat i com hem conclòs, les

llaminadures no són la principal causa. A més, la composició nutricional de les

llaminadures ens indica que la quantitat de greixos que porten és inferior a l’1%.

Tampoc hem trobat cap estudi científic que afirmi que les llaminadures siguin el

desencadenant d’una hipercolesterolèmia.

Els trastorns de conducta com per exemple la hiperactivitat i canvis d'ànim que ens

poden produir els colorants que porten algunes llaminadures no hem tingut mitjans per

poder-ho comprovar i els estudis que hem trobat, n’hi ha a favor i en contra. Ens ha

sorprès que l'agència de seguretat alimentària europea estableix els colorants amb els

seus mínims diaris que es poden ingerir per tal de que no siguin tòxics i analitza que

els colorants azoics poden produir hiperactivitat. A més, ens ha cridat l’atenció que els

colorants E102 i E104 aquí estan permesos mentre que altres països no poden ser

utilitzats pel consum humà. Aquest fet ens fa pensar que no estan gaire clares les

repercussions que poden tenir a la llarga per la salut humana.

També pensem que quan els infants s'exciten en consumir llaminadures és més per

felicitat que no per hiperactivitat. Tot i així, si els estudis que confirmen que els

colorants azoics produeixen hiperactivitat, aquesta no només estaria causada per les

llaminadures, sinó que també per tots els aliments que consumim que contenen

aquests colorants.

L'addició al dolç tampoc l'hem pogut comprovar però hi ha explicacions mèdiques

que ho confirmen i altres que ho contradiuen. Per experiència pròpia i parlant amb altra

gent, molts cops després de menjar dolç tenim ganes de menjar-ne més i per tant,

creiem que pot ser cert. A nivell científic, sabem que el sucre s’absorbeix molt

ràpidament produint una excitació però aquest sucre de seguida es gasta i per tornar a

estar bé, tenim la necessitat de prendre’n de nou.

Simplement el fet de consumir alguna llaminadura no és el principal factor que podria

desencadenar una diabetis ja que seria necessari fer un consum molt gran de sucres


per obligar al pàncrees a generar grans quantitats d'insulina i aquest excés de treball

en un futur podria derivar a la diabetis. A més, hi ha altres factors que hi influeixen com

el sedentarisme, l'obesitat i portar una dieta hipercalòrica.

Veiem que és bastant complicat determinar si alguna al·lèrgia és causada per alguna

llaminadura ja que no es fan les proves per determinar-ho si no és un cas reiterant i/o

greu. Hi ha casos molt particulars de gent que té al·lèrgia als colorants azoics i

coincideix que són persones asmàtiques o que tenen al·lèrgia a l'àcid acetilsalicílic.

Per tant, opinem que només poden produir al·lèrgia si la persona que en consumeix té

hipersensibilitat a algun ingredient del que porten.

Pensem que menjar llaminadures pot produir inapetència perquè són un aliment que

aporta calories buides i provoca sacietat suficient. Per tant, consumir-ne et treu la gana

quan arriba el moment dels àpats.

Científicament s'han estudiat els colorants que porten les llaminadures i com ja hem

vist, n'hi ha alguns que poden ser genotòxics i dels quals han estat prohibits als Estats

Units. No creiem que el fet de consumir-ne pugui ser la única causa del càncer, si no

que ve acompanyat de molts altres factors.

4.6.5.- Una educació per la salut vers el consum de

llaminadures modifica la conducta dels infants a l’hora de

menjar-ne? El 77% dels individus de la primera mostra de 110 individus (majors de 12 anys)

creuen que una educació vers el consum de llaminadures en reduiria el seu consum.

Davant d’aquestes dades vam comprovar en la cinquena mostra dels 25 nens i nenes

si realment es modificava la seva conducta vers el seu consum de llaminadures

després de participar en el projecte educatiu enfocat a sensibilitzar-los en fer-ne un

consum més raonable. Els resultats ens demostren que els infants han modificat la

seva conducta vers la quantitat i la freqüència de menjar-ne i a més, un 72%

expressen que en consumeixen menys.

Veiem que s’han sensibilitzat en portar una dieta més sana i natural ja que a l’hora de

triar el que menjarien a l’hora de berenar, només un 24% dels infants han escollit les

llaminadures enfront del 72% dels nens i nenes que les van triar inicialment. Quan

se’ls va demanar què aconsellarien menjar a un amic, el 100% dels infants li van

aconsellar consumir fruita. Les raons que expressen ens indiquen que són més

conscients de les repercussions que poden tenir per la salut si se’n fa un consum


desmesurat i mostren que han adquirit un coneixement sobre la seva composició

nutricional.

Per tant, podem concloure que una educació per la salut vers el consum de

llaminadures modifica la conducta dels infants a l'hora de menjar-ne

4.6.6.- Quins conceptes científics podem aprendre

utilitzant les llaminadures com a mediadores

d’aprenentatge? Després d’analitzar els diferents conceptes científics que podem aprendre amb les

activitats plantejades amb les llaminadures, comprovem que ens permeten transmetre

principalment idees sobre el model de matèria i canvi químic. També podem utilitzar

les llaminadures per relacionar-ho amb alguns aspectes del model d’ésser viu si volem

treballar el que passa dins del nostre cos quan mengem llaminadures i com aquestes

influeixen en la nostra salut. A més podem treballar els diferents sentits i com el cervell

ens pot enganyar a l’hora de rebre la informació transmesa pels òrgans sensorials.

A partir d’interaccionar amb els diferents tipus de llaminadures podem adquirir els

diferents conceptes científics:

Propietats físiques (formes, colors, olors, mida, textures...).

Propietats mecàniques ( fragilitat, flexibilitat, duresa, elasticitat...).

Composició química dels diferents tipus de llaminadures.

Propietats i característiques dels sucres, colorants, greixos, saboritzants i

aromatitzant.

Comportament de les llaminadures quan estan en contacte amb diferents

líquids, canvis de temperatura, amb l’ humitat, fent el buit, en contacte amb el

foc, amb el pas del temps, quan interactuen amb substàncies àcides o bases,

amb la foscor...

Estats de la matèria (sòlid, líquid i gas) i canvis d’estat (fusió, solidificació,

vaporització i condensació).

Llei de Boyle.

Conceptes d’ebullició i combustió.

Substàncies homogènies i heterogènies.

Dissolucions i tipus de dissolucions (saturades, salines), elements d’una

dissolució (solut i dissolvent).

Conceptes relacionats amb la flotació, densitat, capil·laritat, cristal·lització,

precipitació, osmosis, tensió superficial.


Triboluminescència.

Reaccions físiques i químiques.

Equilibri químic.

Factors que determinen la velocitat d’una reacció química.

Reacció àcid/base.

Reacció endotèrmica.

Reacció oxidació-reducció.

Els conceptes científics que hem mencionat serien els més destacats però som

conscients que se’n poden treballar d’altres amb un nivell químic més elevat.


5. CONCLUSIONS GENERALS

El treball "Llaminadures, tot un món per descobrir!" m'ha permès endinsar-me en

aquest món i conèixer millor aquests dolços. El fet de treballar el tema de manera

interdisciplinària m'ha facilitat poder investigar i experimentar en els diferents camps

del coneixement i m'ha servit per adonar-me de quins són els que més m'agraden i

m'interessen cares als meus estudis posteriors.

M'ho he passat molt bé fent aquest treball tot i que també m'ha suposat molta feina i

esforç. He gaudit a l'hora de fer l'experiment dels bacteris ja que era un tema bastant

nou per mi. A nivell personal m'ha enriquit poder realitzar les activitats didàctiques amb

els infants i l'ajuda que m'han proporcionat metges i metgesses, fabricants i venedors

de llaminadures.


6. BIBLIOGRAFIA

Els enllaços senyalats amb un número pertanyen als articles o notícies que han estat

utilitzades per extreure la informació del quadre 4 "Cerca de malalties" per respondre

la quarta pregunta plantejada en aquest treball.

Webs

(2) http://www.diariovasco.com/20121109/local/afectan-chuches-nuestros-dientes-2012110820

07.html

(3) http://www.herbogeminis.com/?Chuches-y-salud-infantil

(4) http://www.aepap.org/familia/chucherias.htm#tres

(5) http://www.elbebe.com/alimentacion/chucherias-caramelos-nino-bebe-alimentacion

(6) http://www.etselquemenges.cat/fills/per-que-no-han-de-menjar-llaminadures-18401/

(9) http://www.elmundo.es/elmundosalud/2009/11/30/saluddelnino/1259585103.html

(10) http://bjp.rcpsych.org/content/195/4/366.abstract

(11) http://gorda.org/%C2%BFlas-golosinas-engordan.html

(12) http://www.alimentacion-sana.org/PortalNuevo/actualizaciones/golosinas.htm

(13) http://www.alimentacion-sana.com.ar/informaciones/novedades/golosinas.htm

(14) http://www.consumer.es/web/es/alimentacion/2002/03/14/39545.php

(15) http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir3007/doc16265.html

(16) http://nectarbienestarysalud.es/como-afecta-a-nuestro-organismo-el-consumo-excesivo-de-

golosinas/

(17) http://www.oem.com.mx/elsoldetoluca/notas/n2139820.htm

(18) http://www.unpaisdesomni.cat/hiperactivitat/hiperactivitat.html

(19) http://www.toxicologia.org/not/2008/tartrazina.htm

(20) http://ajcn.nutrition.org/content/78/4/881S.full

(21) http://www.etselquemenges.cat/especialista/olga-cuevas/laddiccio-al-dolc-aneu-amb-

compte-amb-el-sucre-olga-cuevas/

(22) http://es.calameo.com/read/000508240e7655675df92

(23) http://www.bvsde.paho.org/bvsacd/cd51/aditivos.pdf

(24) http://www.lne.es/asturias/2013/01/12/grupo-expertos-genetica-buscara-sustancias-alergic

as-golosinas/1352983.html

http://www.diariovasco.com/20121109/local/afectan-chuches-nuestros-dientes-201211082007.html

http://www.diariovasco.com/20121109/local/afectan-chuches-nuestros-dientes-201211082007.html

http://www.herbogeminis.com/?Chuches-y-salud-infantil

http://www.aepap.org/familia/chucherias.htm#tres

http://www.elbebe.com/alimentacion/chucherias-caramelos-nino-bebe-alimentacion

http://www.etselquemenges.cat/fills/per-que-no-han-de-menjar-llaminadures-18401/

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2009/11/30/saluddelnino/1259585103.html

http://bjp.rcpsych.org/content/195/4/366.abstract

http://gorda.org/%C2%BFlas-golosinas-engordan.html

http://www.alimentacion-sana.org/PortalNuevo/actualizaciones/golosinas.htm

http://www.alimentacion-sana.com.ar/informaciones/novedades/golosinas.htm

http://www.consumer.es/web/es/alimentacion/2002/03/14/39545.php

http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir3007/doc16265.html

http://nectarbienestarysalud.es/como-afecta-a-nuestro-organismo-el-consumo-excesivo-de-golosinas/

http://nectarbienestarysalud.es/como-afecta-a-nuestro-organismo-el-consumo-excesivo-de-golosinas/

http://www.oem.com.mx/elsoldetoluca/notas/n2139820.htm

http://www.unpaisdesomni.cat/hiperactivitat/hiperactivitat.html

http://www.toxicologia.org/not/2008/tartrazina.htm

http://ajcn.nutrition.org/content/78/4/881S.full

http://www.etselquemenges.cat/especialista/olga-cuevas/laddiccio-al-dolc-aneu-amb-compte-amb-el-sucre-olga-cuevas/

http://www.etselquemenges.cat/especialista/olga-cuevas/laddiccio-al-dolc-aneu-amb-compte-amb-el-sucre-olga-cuevas/

http://es.calameo.com/read/000508240e7655675df92

http://www.bvsde.paho.org/bvsacd/cd51/aditivos.pdf

http://www.lne.es/asturias/2013/01/12/grupo-expertos-genetica-buscara-sustancias-alergicas-golosinas/1352983.html

http://www.lne.es/asturias/2013/01/12/grupo-expertos-genetica-buscara-sustancias-alergicas-golosinas/1352983.html


(25) http://www.lemonde.fr/cgi-bin/ACHATS/acheter.cgi?offre=ARCHIVES&type_item= ART_

ARCH_30J&objet_id=1003380&xtmc=les_additifs_alimentaires_suspectes_d_accroitre_l_hyper

activite_infantile&xtcr=1

(26) http://www.andina.com.pe/Espanol/noticia-colorantes-como-tartrazina-usado-gaseosas-y-

golosinas-generan-alergia-urticaria-y-rinitis-414573.aspx#.UfJ_aY1SjnA

(27) http://www.diabetesdietmellitus.com/diabetes-infantil/diabetes-infantil-ingesta-golosinas.

html

(28) http://www.catalunyapress.cat/cat/notices/2013/01/estudien-els-al-lergogens-mes-comuns-

en-les-llaminadures-de-major-consum-75457.php

(29) http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=497&cpage=1

http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2008:354:0016:0033:ES:PDF

http://www.boe.es/buscar/pdf/2011/BOE-A-2011-5394-consolidado.pdf

http://elcomercio.pe/gastronomia/1422500/noticia-colorantes-gaseosas-golosinas-producen-

alergias-urticaria-rinitis

http://es.wikipedia.org/wiki/Colorante_de_caramelo

http://www.aditivosalimentarios.com/

http://www.pulevasalud.com/ps/subcategoria.jsp?ID_CATEGORIA=103411&RUTA=1-2-45-101-

103411

http://www.csn-deutschland.de/blog/2008/01/26/umweltmedizin-chemical-sensitivity-mcs-durch-

farbstoffe-in-bonbons/

http://www.taz.de/!59488/

http://www.muyinteresante.es/salud/preguntas-respuestas/iel-azucar-y-las-golosinas-nos-

vuelven-hiperactivos

http://consumer.healthday.com/vitamins-and-nutritional-information-27/food-and-nutrition-news-

316/sweet-drinks-tied-to-higher-calorie-intake-in-kids-674293.html

http://www.cbsnews.com/8301-504763_162-20075359-10391704.html

Llibres

Edwards, W. P. La Ciencia de las golosinas. Zaragoza: Acribia, 2001. ISBN: 8420009644

Leavitt, Loralee. Candy experiments. Kansas City: Andrews McMeel Publishing, 2013. ISBN:

9781449418366

Jimeno, Antonio i Ugedo, Luis. Biologia 1 Batxillerat. Barcelona: Grup Promotor Santillana.

2008. ISBN: 978-84-7918-334-9

Revistes

(1) "Gominolas: básicamente azúcar y aditivos". Consumer [en línia]. Setembre 2002, núm. 58,

p.25-28. Disponible a: http://revista.consumer.es/web/es/20020901/pdf/revista_entera.pdf

http://www.lemonde.fr/cgi-bin/ACHATS/acheter.cgi?offre=ARCHIVES&type_item=ART_ARCH_30J&objet_id=1003380&xtmc=les_additifs_alimentaires_suspectes_d_accroitre_l_hyperactivite_infantile&xtcr=1



http://www.andina.com.pe/Espanol/noticia-colorantes-como-tartrazina-usado-gaseosas-y-golosinas-generan-alergia-urticaria-y-rinitis-414573.aspx#.UfJ_aY1SjnA

http://www.andina.com.pe/Espanol/noticia-colorantes-como-tartrazina-usado-gaseosas-y-golosinas-generan-alergia-urticaria-y-rinitis-414573.aspx#.UfJ_aY1SjnA

http://www.diabetesdietmellitus.com/diabetes-infantil/diabetes-infantil-ingesta-golosinas.html

http://www.diabetesdietmellitus.com/diabetes-infantil/diabetes-infantil-ingesta-golosinas.html

http://www.catalunyapress.cat/cat/notices/2013/01/estudien-els-al-lergogens-mes-comuns-en-les-llaminadures-de-major-consum-75457.php

http://www.catalunyapress.cat/cat/notices/2013/01/estudien-els-al-lergogens-mes-comuns-en-les-llaminadures-de-major-consum-75457.php

http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=497&cpage=1

http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2008:354:0016:0033:ES:PDF

http://www.boe.es/buscar/pdf/2011/BOE-A-2011-5394-consolidado.pdf

http://elcomercio.pe/gastronomia/1422500/noticia-colorantes-gaseosas-golosinas-producen-alergias-urticaria-rinitis

http://elcomercio.pe/gastronomia/1422500/noticia-colorantes-gaseosas-golosinas-producen-alergias-urticaria-rinitis

http://es.wikipedia.org/wiki/Colorante_de_caramelo

http://www.aditivosalimentarios.com/

http://www.pulevasalud.com/ps/subcategoria.jsp?ID_CATEGORIA=103411&RUTA=1-2-45-101-103411

http://www.pulevasalud.com/ps/subcategoria.jsp?ID_CATEGORIA=103411&RUTA=1-2-45-101-103411

http://www.csn-deutschland.de/blog/2008/01/26/umweltmedizin-chemical-sensitivity-mcs-durch-farbstoffe-in-bonbons/

http://www.csn-deutschland.de/blog/2008/01/26/umweltmedizin-chemical-sensitivity-mcs-durch-farbstoffe-in-bonbons/

http://www.taz.de/!59488/

http://www.muyinteresante.es/salud/preguntas-respuestas/iel-azucar-y-las-golosinas-nos-vuelven-hiperactivos

http://www.muyinteresante.es/salud/preguntas-respuestas/iel-azucar-y-las-golosinas-nos-vuelven-hiperactivos

http://consumer.healthday.com/vitamins-and-nutritional-information-27/food-and-nutrition-news-316/sweet-drinks-tied-to-higher-calorie-intake-in-kids-674293.html

http://consumer.healthday.com/vitamins-and-nutritional-information-27/food-and-nutrition-news-316/sweet-drinks-tied-to-higher-calorie-intake-in-kids-674293.html

http://www.cbsnews.com/8301-504763_162-20075359-10391704.html

http://aladi.diba.cat/search~S171*cat?/aEdwards%2C+W.+P./aedwards+w+p/-3,-1,0,B/browse

http://revista.consumer.es/web/es/20020901/pdf/revista_entera.pdf


(30) Serge Ahmed. Tous dépendants au sucre? La recherche. L'actualité des sciences. [en

línia] 2010, núm. 443, p.70 Disponible a: http://www.larecherche.fr/savoirs/dossier/tous-

dependants-au-sucre-01-07-2010-88760

"Llaminadures si, però de les bones". Veritas [en línia]. Febrer 2010, núm. 8, p.2−3. Disponible

a: http://www.ecoverita s.es/sites/default/files/pdf/revista_8.pdf

Rodríguez, José Manuel i Navarro de Tuero, Juan. "Aprendiendo química con las

golosinas".Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencia [en línia]. 2011, núm.

8, p.476−486. ISSN 1697-011X Disponible a: http://reuredc.uca.es/index.php/tavira/article/

viewFile/240/pdf_59

"Los caramelos". Adelgar [en línia]. Gener 2010. Disponible a: http://adelgar.es/revista_01_02_

2010.html

Vídeos

(7) "Quioscos no vendrán golosinas ni gaseosas en el 2013" UnoTV (2012, 21 de novembre).

Disponible a: http://www.youtube.com/watch?v=jNGcXnHa0Vc

(8) "Nutrició: buscant l'equilibri". QuèQuiCom. TV3 (2012, 30 de maig). Disponible a:

http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=46393

"Llaminadures". Caçadors de bolets. TV3 (2011, 5 de desembre). Disponible a:

http://www.tv3.cat/videos/3844651/ Llaminadures

http://www.larecherche.fr/savoirs/dossier/tous-dependants-au-sucre-01-07-2010-88760

http://www.larecherche.fr/savoirs/dossier/tous-dependants-au-sucre-01-07-2010-88760

http://www.ecoveritas.es/sites/default/files/pdf/revista_8.pdf

http://reuredc.uca.es/index.php/tavira/article/viewFile/240/pdf_59

http://reuredc.uca.es/index.php/tavira/article/viewFile/240/pdf_59

http://adelgar.es/revista_01_02_2010.html

http://adelgar.es/revista_01_02_2010.html

http://www.youtube.com/watch?v=jNGcXnHa0Vc

http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=46393

http://www.tv3.cat/videos/3844651/Llaminadures


7. ANNEXES

7.1.- Annex 1

Amb aquest formulari es pretén avaluar quin és el consum de les llaminadures, quines

agraden més i analitzar si un és conscient de les repercussions que poden aportar

vers la salut.

*Obligatori

Sexe: *

Masculí

Femení

Edat: *

5-15

16-26

Més de 26

T'agraden les llaminadures? *

Molt

Força

Poc

Gens

Cada quan en menges? *

Cada dia

Més d'un dia a la setmana

Alguna vegada al mes

Pràcticament mai

Mai

Quantes en menges?

(En el cas que en mengis)

Una

Entre 2 i 5

Més de 5

A l’hora d’escollir una llaminadura que mai has menjat, en què et fixes? *

Color


Forma

Textura

Olor

Quin d'aquests tipus de llaminadura t'agrada més? *

Caramels tous

Caramels durs

Esponges

Gelatines

Chupa Chups / Piruletes

Xiclets

Altres:

Quin és el gust que prefereixes? *

Maduixa

Taronja

Llimona

Coca-Cola

Menta

Altres:

Alguna vegada que has menjat moltes llaminadures has patit algun d’aquests

símptomes? *

Erupcions cutànies

Mal de panxa

Asma o problemes per respirar

Mai he tingut cap símptoma

Altres:

De les següents malalties o patologies senyala les que creguis que poden

produir-se, amb el pas del temps, si es fa un consum exagerat de llaminadures. *

Obesitat

Diabetis

Càncer

Addicció al dolç

Càries

Hiperactivitat

Altres:


Tens o has tingut alguna vegada càries? *

Sí

No

Quan acabes de menjar llaminadures et rentes les dents? *

Sempre

Algunes vegades

Quasi mai

Mai

Creus que una bona educació vers la salut respecte al consum de llaminadures

ajudaria a fer-ne un consum més raonable i prevenir malalties?*

Sí

No

No ho sé

7.2.- Annex 2 Reflexiono sobre el meu consum de llaminadures i sobre el que sé d'elles.

1. T’agraden les llaminadures?

a) Molt b) Força c) Poc d) Gens

2. Cada quan en menges?

a) Cada dia b) Més d’un dia a la setmana c) Alguna vegada al mes d) Pràcticament mai e) Mai

3. En el cas que en mengis, quantes en menges?

a) Una b) Entre 2 i 5 c) Més de 5

4. De quins ingredients creus que estan fetes les llaminadures?

5. A l’hora d’escollir una llaminadura, que mai has menjat, en què et fixes?

a) Color


b) Forma c) Textura d) Olor e) Altres:

6. Escriu el nom de les 3 llaminadures que més t’agraden?

7. Quin és el gust que prefereixes?

8. Escriu els beneficis i perjudicis que creguis que ens aporten les llaminadures

per a la nostra salut.

9. Tens o has tingut alguna vegada càries?

10. Qui creus que ens produeix les càries i en quines condicions es produeixen?

11. Alguna vegada que has menjat moltes llaminadures i posteriorment has patit

algun d’aquests símptomes?

a) Erupcions cutànies (vermellons a la pell, granets....) b) Mal de panxa c) Asma o problemes per respirar d) Altres: e) Mai he tingut cap símptoma

12. Quan acabes de menjar llaminadures et rentes les dents :

a) Sempre b) Algunes vegades c) Quasi mai d) Mai

13. Diuen que les llaminadures produeixen obesitat si en mengem moltes. Per

què creus que engreixen?

14. Com creus que es fan les llaminadures?

7.3.- Annex 3 Aplico el que he après per resoldre aquestes situacions.

En Joan té gana i no sap si menjar una fruita o unes quantes llaminadures. Pots

ajudar-lo a fer la tria a partir d´explicar-li els inconvenients i/o avantatges que

ens aporten els ingredients de què estan fetes les llaminadures.

Què li recomanes que mengi? Per què?

Què li aporten els sucres de les llaminadures?

Què li aporten les gelatines i les substàncies de recobriment?

En Joan menja un caramel de color vermell que té gust dolç, però ell nota el gust

de maduixa.


Què passa dins del Joan perquè es produeixi aquest fet?

Pots explicar-li en el Joan el camí que segueixen les llaminadures quan se les menja?

Una vegada acabat el projecte de les llaminadures, ha variat el teu consum i la teva

manera d'actuar després de menjar-ne?

7.4.- Annex 4 Després de realitzar el projecte de les llaminadures, comprovem si ha variat el seu consum i el que han après. * Necessari Després de treballar el projecte de les llaminadures, en menges: *

Igual

Menys

Més

La teva manera d'actuar després de menjar una llaminadura és *

Igual que abans

Ha variat

Et segueixen agradant les llaminadures? *

Igual que abans

Més

Menys

Cada quan en menges? *

Cada dia

Més d'un dia a la setmana

Alguna vegada al mes

Pràcticament mai

Mai

En el cas que en mengis, quantes en menges? *

Una

Entre 2 i 5

Més de 5

De quins ingredients estan fetes les llaminadures? *

Quin ingredient ens produeix les càries? *


Quines malalties o símptomes ens poden produir les llaminadures? *

Erupcions cutànies

Mal de panxa

Asma o problemes respiratoris

Obesitat

Diabetis

Addicció al dolç

Hiperactivitat

Altres:

7.5.- Annex 5 Odontòleg Dr. German Pareja En diferents mitjans de comunicació (Webs, articles de revistes, diaris, ràdio, televisió...) parlen de que els sucres que porten les llaminadures poden provocar entre altres símptomes, càries. Els infants que assisteixen a la seva consulta per tenir càries creu que és perquè consumeixen masses llaminadures o altres productes que porten sucres? La caries no és un símptoma, és una malaltia. Un símptoma és una manifestació subjectiva de la malaltia (per exemple el dolor). El consum de sucres refinats, especialment si són “enganxosos” com les llaminadures, s’associa amb aquesta malaltia. És a dir que els individus que consumeixen sucres d’aquest tipus presenten una freqüència significativament més gran de càries. De qualsevol manera, la càries és una malaltia multifactorial, en la seva gènesis hi intervenen molts factors, un d’ells però no l’únic, el que em preguntes. Consumir moltes llaminadures i no rentar-se les dents després de menjar-ne comporta tenir càries? No necessàriament però si amb una major freqüència. Per què hi ha infants que consumeixen molts productes que porten sucres i no prenen les mesures higièniques necessàries i no tenen càries? Pel que t’he dit abans: perquè és una malaltia multifactorial. Menjar llaminadures però rentar-se les dents després de consumir-les, pot prevenir la seva aparició? Ajuda a disminuir-ne la probabilitat d’aparició. Quins altres factors influeixen en l'aparició de les càries?


Molts, entre ells: la predisposició familiar, individual, el consum de fluor i sobretot el nivell social i econòmic del nen. La càries, com moltes malalties, és més freqüent en la gent pobre. La lluita contra la pobresa és també la lluita contra la malaltia. Per què hi ha gent que menjant moltes llaminadures o aliments dolços no tenen càries? Perquè en medicina dos i dos no són quatre. Podem afirmar que menjar llaminadures provoca càries?

Diguem que augmenta la probabilitat d’aparició com qualsevol dels altres factors.

Moltes gràcies!

7.6.- Annex 6 Endocrina Dra. Paula Casano En diferents mitjans de comunicació (Webs, articles de revistes, diaris, ràdio, televisió...) parlen de que els ingredients que porten algunes llaminadures (sucres, colorants, saboritzants, aromatitzants...) poden provocar entre altres malalties o símptomes, obesitat i diabetis. Vostè com a endocrina ha tingut algun pacient que pateixi obesitat i que aquesta tingui una relació directe amb el consum de llaminadures? Si no és així, es podria donar el cas? No sol ser el motiu únic, és una mala dieta en conjunt normalment (poca verdura i fruita i excés de bolleria, llaminadures, begudes gasoses...) Les llaminadures produeixen obesitat tal com diuen alguns mitjans de comunicació? Hi ha una base científica? Les llaminadures com fet esporàdic que conegui no, si no a més a més dins d'una mala dieta i de forma repetida. Creu que un consum exagerat de llaminadures pot produir diabetis? Per què? En tot cas seria diabetis tipus 2 dins del espectre d'obesitat i síndrome metabòlica (obesitat, hipertensió diabetis tipus 2, hipercolesterolèmia) El sucre que porten pot provocar alguna altra malaltia? És l'excés de sucre afavoreix el sobrepès i hiperinsulinisme (augment d'insulina pas previ abans de la intolerància a hidrats de carboni i després diabetis 2) Els colorants, aromatitzants, saboritzants... de les llaminadures poden afectar al sistema endocrí? En cas que sigui afirmatiu, a quines glàndules influeix? Augment d'insulina.

Moltes gràcies!


7.7.- Annex 7 Al·lergòloga Dra. Maite Giner En diferents mitjans de comunicació (Webs, articles de revistes, diaris, ràdio, televisió...) parlen de que els colorants, aromatitzants i saboritzants que porten algunes llaminadures poden provocar al·lèrgies (erupcions cutànies) a alguns infants o adults. Vostè com a al·lergòloga ha tingut algun pacient amb erupcions cutànies provocades pels additius que porten les llaminadures? No. Las chucherías provocan muchos más problemas nutricionales y odontológicos. Las alergias aisladas a aditivos son extrordinarias. Està d'acord en que algunes llaminadures poden provocar al·lèrgies i manifestar erupcions cutànies? Casi nunca Es pot comprovar científicament que una al·lèrgia determinada l'ha produït un dels ingredients d'una llaminadura? Sólo mediante prueba de provocación Quins mètodes s'utilitzen per poder detectar que una al·lèrgia està produïda per un ingredient alimentari? Los mismos que se utilizan para demostrar alergia a alimentos. La alergia a aditivos estuvo “de moda” hará unos 20-25 años, pero la realidad es que la mayoria de alergia por aditivos se observa en pacientes que tiene alergia a alimentos de los que procede el aditivo. Por ejemplo, muchos productos que se utilizan como estabilizantes, proceden de la leche , o el huevo. Los alérgicos a estos alimentos pueden hacer reacciones con ellos , pero se les ensenya a reconocerlos en los etiquetados. Normalment es tracten les erupcions cutànies amb medicaments per fer desaparèixer els seus símptomes i poques vegades es busquen les causes que les produeixen. Per tant, creu que algunes d'aquestes erupcions, que no s'han detectat les causes, podrien estar provocades per algun additiu que porten les llaminadures? NO

Moltes gràcies!


7.8.- Annex 8 Dermatòloga Dra. Esther Serra En diferents mitjans de comunicació (Webs, articles de revistes, diaris, ràdio, televisió...) parlen de que els colorants, aromatitzants i saboritzants que porten algunes llaminadures poden provocar al·lèrgies (erupcions cutànies) a alguns infants o adults. Vostè com a dermatòloga ha tingut algun pacient amb erupcions cutànies provocades pels additius que porten les llaminadures? No he tingut cap cas Està d'acord en que algunes llaminadures poden provocar al·lèrgies i manifestar erupcions cutànies? Els aromes que contenen les llaminadures en persones sensibilitzades a fragàncies podrien donar reacciones d’ al·lèrgia per contacte (queilitis) o síndrome oral Es pot comprovar científicament que una al·lèrgia determinada l'ha produït un dels ingredients d'una llaminadura? S’haurien de fer tests (patch test, prick test o proves de provocació oral) Quins mètodes s'utilitzen per poder detectar que una al·lèrgia està produïda per un ingredient alimentari? LES CITADES anteriorment Normalment es tracten les erupcions cutànies amb medicaments per fer desaparèixer els seus símptomes i poques vegades es busquen les causes que les produeixen. Per tant, creu que algunes d'aquestes erupcions, que no s'han detectat les causes, podrien estar provocades per algun additiu que porten les llaminadures? És complicat saber especialment el tema dels additius alimentaris.

Moltes gràcies!

llaminadures, tot un món per descobrir

Documents