llatÍllatÍ i ii i –––– iiiiiiii llatÍllatÍ 4rt eso4rt...

SEMINARIVM CLASSICAE PHILOLOGIAE L I N G V A L A T I N A

SIT VERBVM VOX VIVA LICET, VOX MORTVA SCRIPTVM, SCRIPTA DIV VIVVNT, NON ITA VERBA DIV

1

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICAPROGRAMACIÓ DIDÀCTICAPROGRAMACIÓ DIDÀCTICAPROGRAMACIÓ DIDÀCTICA CURS ACADÈMIC 201CURS ACADÈMIC 201CURS ACADÈMIC 201CURS ACADÈMIC 2011111/1/1/1/12222

DEPARTAMENT DE DEPARTAMENT DE DEPARTAMENT DE DEPARTAMENT DE LLATÍLLATÍLLATÍLLATÍ

LLATÍLLATÍLLATÍLLATÍ I I I I –––– IIIIIIII LLATÍLLATÍLLATÍLLATÍ 4rt ESO4rt ESO4rt ESO4rt ESO

CULTURA CLÀSSICA 3r ESOCULTURA CLÀSSICA 3r ESOCULTURA CLÀSSICA 3r ESOCULTURA CLÀSSICA 3r ESO

I.E.S. JOSEP DE RIBERAI.E.S. JOSEP DE RIBERAI.E.S. JOSEP DE RIBERAI.E.S. JOSEP DE RIBERA XÀTIVAXÀTIVAXÀTIVAXÀTIVA



2

I. COMPOSICIÓ DEL DEPART. DE LLATÍ I REPARTIMENT DE CURSOS I HORES II. L’ETAPA DE SECUNDÀRIA

• CULTURA CLÀSSICA (3r D’E.S.O) 1. Introducció.Justificació de la programació.Contextualitzció. 2. Objectius generals de l’ètapa i específics de la matèria. . 3. Competències bàsiques. 4. Continguts. 5. Unitats didàctiques. Organització i distribució temporal de les unitats didàctiques. 6. Metodologia. Orientacions didàctiques. 7. Avaluació. 8. Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu o amb necessitat de

compensació educativa. 9. Recursos didàctics i organitzatius.

• LLATÍ (4t. ESO) 1. Introducció. Justificació i contextualització de la programació. 2. Objectius generals de l’ètapa i específics de la matèria. 3. Competències bàsiques. Relació entre les competències bàsiques i els objectius de l’àrea o matèria i els criteris d’avaluació. 4. Continguts. 5. Unitats didàctiques.Organització i distribució temporal de les unitats didàctiques.. 6 Metodologia. Orientacions didàctiques. 7. Avaluació. 8. Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu o amb necessitat de

compensació educativa. 9. Recursos didàctics i organitzatius.

III. L’ETAPA DE BATXILLERAT 1. Introducció 2. Objectius generals de l’etapa de Batxillerat

• LLATÍ I 1. Continguts conceptuals. 2. Unitats didàctiques. Distribució i temporalització. 3. Mètodes pedagògics. 4. Avaluació. 5. Recuperació de Pendents. 6. Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitat específica de supor educatiu o amb necessitat de compensació

educativa. 7. Recursos didàctics i organitzatius.

• LLATÍ II 1. Continguts. Distribució i temporalització. 2. Continguts mínims 3. Mètodes pedagògics. 4. Avaluació. 5. Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitat específica de supor educatiu o amb necessitat de compensació

educativa. 6. Recursos didàctics i organitzatius.

IV. FOMENT DE LA LECTURA. V. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ.

VI. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS * * * * * ** * * * * * * * * *



3

I. COMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT DE LLATÍ I REPARTIMENT DE CURSOS I HORES Prof. Neus Cabrera Tomàs, Cap de Departament de Llatí. 3r Cultura Clàssica (PEV) diürn 2 h. (NO HI HA GRUP) 1r Llatí A (PEV)-E (PIP) “ 4 h. 2n Llatí A(PEV) –E (PIP) “ 4 h. Llatí 4t. ESO A-B(PEV) “ 3 h. Llatí 4t. ESO D (PIP) “ 3 h. Repàs de pendents Llatí I 1 h. Total 1Total 1Total 1Total 15555 h. lectives + 3 cap de departamenth. lectives + 3 cap de departamenth. lectives + 3 cap de departamenth. lectives + 3 cap de departament Prof. Octavi Ballester Cifre 1r Llatí nocturn 4 h. 2n Llatí “ 4 h. Total 8 h. lectives + 10 h. Càrrec directiuTotal 8 h. lectives + 10 h. Càrrec directiuTotal 8 h. lectives + 10 h. Càrrec directiuTotal 8 h. lectives + 10 h. Càrrec directiu (Cap d'estudis de nocturn)(Cap d'estudis de nocturn)(Cap d'estudis de nocturn)(Cap d'estudis de nocturn)

II.II.II.II. L’ETAPA DE SECUNDÀRIAL’ETAPA DE SECUNDÀRIAL’ETAPA DE SECUNDÀRIAL’ETAPA DE SECUNDÀRIA

• CULTURA CLÀSSICA (3r ESO)CULTURA CLÀSSICA (3r ESO)CULTURA CLÀSSICA (3r ESO)CULTURA CLÀSSICA (3r ESO) 1. INTRODUCCIÓ: Justificació i contextualització de la programac1. INTRODUCCIÓ: Justificació i contextualització de la programac1. INTRODUCCIÓ: Justificació i contextualització de la programac1. INTRODUCCIÓ: Justificació i contextualització de la programació.ió.ió.ió. L'Educació Secundària Obligatòria suposa un plantejament diferent de l'educació. El fet de tractar-se d'una etapa obligatòria implica que s'estructure com un ensenyament bàsic, que afavorisca la formació i el desenrotllament dels nostres alumnes i alumnes i els permeta adquirir uns aprenentatges mínims per a conéixer el seu entorn i, sobretot, continuar aprenent d'una forma autònoma. És ací on, entre altres disciplines, trobem la importància de la formació en Cultura Clàssica. Quan mirem cap al passat, tendim a mirar-lo com una cosa llunyana i intranscendent per al nostre present. Però si ens detenim un poc a pensar en ell, veiem que el passat està en realitat present i que el món grecorromà perviu en nosaltres, perquè la cultura occidental, la cultura predominant del món actual, té el seu origen i les seues causes a Grècia i Roma. Tota la nostra civilització s'assenta sobre la civilització romana: som grecs, som romans. És impossible conéixer-nos i comprendre'ns a nosaltres mateixos sense conéixer les nostres arrels, sense reflexionar sobre les causes del nostre present. El nostre present cultural està configurat sobre les estructures lingüístiques, socials, científiques i artístiques del món clàssic. Conéixer l'origen de tot el nostre patrimoni és conéixer-nos a nosaltres mateixos, és saber les causes del nostre present, és comprendre'ns. En un món materialista i excessivament pragmàtic com l'actual, la cultura clàssica haurà d'aportar a l'alumnat riquesa i maduresa personal, haurà d'aconseguir del nostre alumnat que es valoren a si mateixos com a persones, que respecten i valoren totes les cultures existents en la seua diversitat, que es plantegen interrogants i busquen les seues solucions, que es convertisquen en membres actius de la seua pròpia societat.

El currículum de Cultura Clàssica estarà així en la seua totalitat impregnat per esta idea: conéixer les arrels culturals de Grècia i Roma com a vehicle per a interpretar i comprendre l'evolució i els avanços obtinguts al llarg de la història fins a arribar al resultat del nostre present. I en este sentit la pràctica pedagògica de l'assignatura haurà de ser situada en una doble vessant: la lingüística i la cultural.

• La lingüística en quant que el coneixement de la llengua mare i la seua evolució a les llengües romàniques milloraran la capacitat de l'alumnat en el seu castellà (ha d'existir una interdisciplinarietat no sols amb el Departament de Llengua i Literatura, sinó amb la resta de departaments lingüístics). És clar que un estudi del lèxic Llatí, per exemple, junt amb els



4

mecanismes de la seua evolució, afavorirà l'enriquiment del vocabulari utilitzat en la pròpia llengua i la facilitat de modificació, derivació i composició; d'altra banda, el Llatí com a llengua de la ciència durant tants segles oferix un marc científic inevitable en molts aspectes, no sols en l'etimològic.

• La cultural en quant que el coneixement de la cultura grega i llatina com a pilar fonamental del nostre present afavorirà una millor comprensió dels nostres valors Culturals, socials, polítics i artístics (ha d'establir-se també interdisciplinarietat amb el Departament de Ciències Socials i Departament de Filosofia). I tots estos valors ens acostaran a la incorporació dins del nostre currículum dels temes transversals. L'educació per a la pau, l'educació moral i cívica, l'educació ambiental, l'educació per a la igualtat dels sexes i altres temes transversals tindran perfecta cabuda i necessària presència en el nostre currículum.

2. 2. 2. 2. OBJECTIUS DE L’ETAPA.OBJECTIUS DE L’ETAPA.OBJECTIUS DE L’ETAPA.OBJECTIUS DE L’ETAPA. Han sigut desenvolupats en la programació didàctica de LLatí de 4t. d’ESO

OBJECTIUS ESPECÍFICS DE LA MATÈRIAOBJECTIUS ESPECÍFICS DE LA MATÈRIAOBJECTIUS ESPECÍFICS DE LA MATÈRIAOBJECTIUS ESPECÍFICS DE LA MATÈRIA :::: L'ensenyament de la Cultura Clàssica contribuïx al desenrotllament de les capacitats següents:

1. Conéixer i valorar les aportacions fetes per grecs i romans a la civilització europea i universal i reconéixer la seua pervivència en la literatura, filosofia, política, ciència i en les arts plàstiques i visuals. 2. Conéixer l'origen i evolució de les llengües europees actuals i les semblances i diferències de les distintes llengües que tenen un origen comú i identificar l'etimologia d'origen grecoLlatí de la llengua pròpia, tant del lèxic comú com del vocabulari culte. 3. Desenrotllar la capacitat de raonament i de crítica per mitjà del coneixement de la nostra tradició cultural i reconéixer la diversitat cultural com una mostra de la Evolució històrica dels pobles i instrument de construcció de la tolerància. 4. Realitzar xicotetes investigacions amb fonts de la nostra tradició clàssica.

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES.3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES.3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES.3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES. Relació entreRelació entreRelació entreRelació entre les competències bàsiques i els objectius de la materia i les competències bàsiques i els objectius de la materia i les competències bàsiques i els objectius de la materia i les competències bàsiques i els objectius de la materia i els criteris d’avaluació.els criteris d’avaluació.els criteris d’avaluació.els criteris d’avaluació. Esta matèria contribuïx a desenrotllar les capacitats arreplegades en els objectius generals de l'etapa relacionades amb les llengües i amb el coneixement, la valoració i el respecte de la cultura, la història i el patrimoni natural, artístic i cultural . Així mateix, amb la resta de les matèries, afavorix el desenrotllament de les capacitats incloses en els objectius. La contribució al compliment de cadascuna de les competències queda detallat en cadascuna de les unitats didàctiques. 4. CONTINGUTS.4. CONTINGUTS.4. CONTINGUTS.4. CONTINGUTS.

Els blocs de contingut d'esta assignatura hauran d'abordar tots els aspectes de la Civilització clàssica. La nostra visió del passat i la nostra interpretació del present es veurien danyades si no férem un recorregut clàssic complet: llengua (origen de les llengües i la seua evolució, etimologies, introducció al grec i, sobretot, al Llatí); història; religió i mites; vida social, política i familiar; literatura; pensament…

De totes maneres, hem de comprendre que ens situem en un ensenyament obligatòri i la seua finalitat última és posar en contacte a l'alumnat amb la Cultura Clàssica, de manera que puga comprendre les seues essencials aportacions a la cultura occidental actual. No es tracta d'aprofundir en continguts que



5

són matèria per a altres cursos superiors, sinó només a oferir una visió mínima del món clàssic i fomentar actituds d'interés i estima cap al passat, eixe passat que en molts aspectes perviu en nosaltres. CONTINGUCONTINGUCONTINGUCONTINGUTS MÍNIMSTS MÍNIMSTS MÍNIMSTS MÍNIMS - Origen i evolució de les llengües clàssiques. - Ètims més comuns del grec i del Llatí. - Algun coneixement de l'alfabet grec. - Coneixement dels déus i mites més importants. - La vida familiar en el món grecollatí: educació, deures i drets de xiquets, hòmens i dones. - Formes d'organització política a Grècia i Roma. - Les lleis més importants i que influïxen fins als nostres dies. - Organització militar de Grècia i Roma. - Estils arquitectònics de l'art grec: dòric, jònic i corinti. - El llegat d'obres civils de l'Imperi romà: vies, aqüeductes, ponts, obres civils... - Aportacions literàries: la tragèdia grega i la comèdia llatina. Autors. - Organització de les ciutats gregues i romanes i la seua influència en les de hui en dia. - Com es divertien els grecollatins: Olimpíades, teatre, festes, oci... 5. UNITATS DIDÀCTIQUES. ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS 5. UNITATS DIDÀCTIQUES. ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS 5. UNITATS DIDÀCTIQUES. ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS 5. UNITATS DIDÀCTIQUES. ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES.DIDÀCTIQUES.DIDÀCTIQUES.DIDÀCTIQUES. PRIMER TRIMESTRE (UNITATS 1PRIMER TRIMESTRE (UNITATS 1PRIMER TRIMESTRE (UNITATS 1PRIMER TRIMESTRE (UNITATS 1----3)3)3)3) UNITAT 1. UNITAT 1. UNITAT 1. UNITAT 1. Les llengües i el seu origen clàssicLes llengües i el seu origen clàssicLes llengües i el seu origen clàssicLes llengües i el seu origen clàssic TEMPOTEMPOTEMPOTEMPORALITZACIÓ:RALITZACIÓ:RALITZACIÓ:RALITZACIÓ: 6 sessions més 1 sessió avaluadora.6 sessions més 1 sessió avaluadora.6 sessions més 1 sessió avaluadora.6 sessions més 1 sessió avaluadora. OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS

1. Entendre l'alfabet grec i el seu origen fenici com a mitjà per a analitzar la llengua grega.

2. Iniciar-se en el coneixement de la llengua grega a partir d'hel·lenismes que existixen en la nostra llengua.

3. Iniciar-se també en el coneixement del Llatí a partir de les llengües actuals.

4. Conéixer l'origen comú de la major part de les llengües europees.

5. Identificar els idiomes europeus que, com el castellà, es deriven del Llatí.

6. Reconéixer elements lingüístics presents en llengües diverses com a manifestacions del seu origen comú i valorar la seua diversitat com a mostra de riquesa cultural i un instrument ideal per a la comunicació de les persones.

7. Descobrir com es van derivar les distintes llengües que provenen del Llatí.

8. Valorar la importància dels ètims grecs en castellà.

9. Conéixer els diferents sistemes d'escriptura que s'han desenrotllat a través de la història, distingint els tipus ideogràfic o pictogràfic i l'alfabètic.

10. Identificar les característiques de les divinitats grecollatines. CONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTS

CONCEPTESCONCEPTESCONCEPTESCONCEPTES • L'alfabet grec com a antecedent de la majoria dels alfabets actuals. • Origen fenici de l'alfabet grec. • Pervivència d'elements grecollatins en les llengües actuals. • L'origen de les llengües europees: l'indoeuropeu.



6

• L'expansió del Llatí: les llengües romàniques. • Llatinismes i cultismes més freqüents en la llengua castellana. • Prefixos i sufixos derivats del Llatí que més s'utilitzen en el nostre

idioma. • Evolució i història dels sistemes d'escriptura. • Caràcters i direcció de l'escriptura. • Pervivència de lletres i termes grecs en els àmbits religiós i científic

actuals. • Els hel·lenismes del castellà en el nostre vocabulari quotidià. • Mart- Ares, déu de la guerra.

PROCEDIMENTS, PROCEDIMENTS, PROCEDIMENTS, PROCEDIMENTS, DESTRESES I DESTRESES I DESTRESES I DESTRESES I HABILITATSHABILITATSHABILITATSHABILITATS

• Pràctica d'escriptura amb caràcters de l'alfabet grec. • Consulta i interpretació de mapes. • Elaboració de taules i esquemes a partir de les dades

proporcionades. • Consulta de distintes fonts per a demanar informació. • Identificació de conceptes a través d'imatges. • Aplicació de les regles de derivació del Llatí a algunes llengües

romàniques. • Busca d'informació i contrast amb l'oferida. • Lectura crítica de textos històrics i literaris. • Realització de les activitats de cada un dels apartats. • Localització en un mapa de les zones dels distints dialectes grecs. • Anàlisi etimològica d'hel·lenismes. • Aprofundiment en la mitologia i pràctica d'activitats sobre els déus.

ACTITUDSACTITUDSACTITUDSACTITUDS • Interés per conéixer les fonts clàssiques de la nostra cultura i, en especial, l'origen de les llengües romàniques que es parlen a Espanya.

• Curiositat per identificar els canvis i l'evolució que ha experimentat la nostra llengua a partir del Llatí.

• Afany de progressar en el coneixement i l'ús de la pròpia llengua estudiant d'on procedixen les paraules que formen part del nostre vocabulari.

• Interés per conéixer l'alfabet grec i els hel·lenismes i, per tant, les empremtes de la cultura grega en la llengua castellana.

• Curiositat per aprofundir en la llengua grega, per a completar l'estudi de les llengües d'Espanya.

• Valoració de les distintes formes d'escriptura, que són el reflex de la diversitat cultural i un èxit molt important de les civilitzacions antigues.

• Predisposició a analitzar fets i conceptes des d'un punt de vista diferent del propi.

COMPETÈNCIES QUE COMPETÈNCIES QUE COMPETÈNCIES QUE COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLENES TREBALLENES TREBALLENES TREBALLEN

1. Aprendre l'alfabet grec, majúscules, minúscules i pronunciació. 2. Descobrir la importància del Llatí i el Grec en el nostre vocabulari.



7

3. Comprendre la diferència entre paraules cultes, patrimonials i llatinismes 4. Incorporar al vocabulari alguns ètims grecs. 5. Conéixer quines són les Llengües Romàniques. 6. Estudiar quins sistemes d'escriptura existixen o han existit. 7. Assimilar qui eren Ròmul i Rem. La seua relació amb Mart. 8. Descobrir el llegat del Llatí i del grec en les llengües actuals. 9. Aprendre a escriure i llegir amb grafies gregues. 10. Entendre vocables cultes que procedisquen del Llatí o del grec. 11. Llegir i interpretar textos d'autors clàssics.

EDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORS Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: L'acostament dels alumnes als orígens de la seua llengua servix per a posar de manifest els molts llaços d'unió que existixen entre la nostra cultura i la d'altres països europeus. El coneixement dels distints tipus d'escriptura i de l'evolució de l'alfabet grec fins als quals utilitzem en l'actualitat propicia l'acostament dels alumnes cap al valor de la interculturalitat. Educació per a la pau: Educació per a la pau: Educació per a la pau: Educació per a la pau: És també una bona ocasió per a obrir un debat sobre les raons culturals que assemblen i diferencien a les distintes nacionalitats, i que sovint s'adduïxen com a causants de conflictes polítics i inclús bèl·lics. CRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓ

1. Conéixer els caràcters de l'alfabet grec. 2. Identificar els hel·lenismes que s'han tractat en la unitat. 3. Reconéixer l'herència lingüística del grec en la nostra llengua. 4. Conéixer l'origen de la major part de les llengües europees, així com els processos històrics

que van causar la seua fragmentació. 5. Diferenciar les anomenades llengües romàniques i situar-les sobre el mapa. 6. Identificar les distintes etapes de l'evolució de la llengua llatina. 7. Establir semblances i diferències entre la nostra llengua i el Llatí de què procedix,

assenyalant els processos lingüístics que les han causat. 8. Comparar i identificar els distints tipus d'escriptura. 9. Diferenciar els diversos dialectes grecs i situar-los en un mapa. 10. Saber utilitzar el vocabulari específic adequat.

UNITAT 2. La religió en el món anticUNITAT 2. La religió en el món anticUNITAT 2. La religió en el món anticUNITAT 2. La religió en el món antic TEMPORALITZACIÓ:TEMPORALITZACIÓ:TEMPORALITZACIÓ:TEMPORALITZACIÓ: 6 sessions més 1 sessió avaluadora.6 sessions més 1 sessió avaluadora.6 sessions més 1 sessió avaluadora.6 sessions més 1 sessió avaluadora. OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS

1. Assimilar la religió grega i romana com a element clau en la nostra herència cultural. 2. Diferenciar els cultes oficials, domèstics i dels avantpassats, i la rellevància dels col·legis sacerdotals. 3. Distingir les fases en el desenrotllament d'esta religió. 4. Relacionar la pervivència de la mitologia clàssica en èpoques posteriors. 5. Identificar les característiques de les divinitats grecollatines més importants. 6. Valorar la diversitat de tendències religioses en l'Antiguitat. 7. Comprendre la creença en oracles i endevinacions en les antigues Grècia i Roma. 8. Entendre la importància dels santuaris en la societat grega. 9. Identificar les característiques de les divinitats grecollatines.



8

CONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTS

CONCEPTESCONCEPTESCONCEPTESCONCEPTES • L'oracle de Delfos. • Peculiaritats de la religió clàssica. • Culte públic i religiositat individual. • Els col·legis sacerdotals: pontífexs, flámines, harúspexs, àugurs i

vestals. • La pregària i el sacrifici. • Llocs de culte. • Les divinitats olímpiques. • Les supersticions. • Religions histèriques. • El culte als morts. • Els soterraments. • Pervivència de la mitologia en èpoques posteriors.


• Lectura i interpretació de textos clàssics relacionats amb la mitologia. • Contrast entre els cultes estatals grecoromans. • Distinció dels atributs i les funcions de les divinitats clàssiques. • Localització en un mapa dels llocs dels distints santuaris i oracles. • Anàlisi de termes i expressions lingüístiques relacionats amb la

mitologia. • Busca d'empremtes de la mitologia clàssica en distints àmbits.

• Relació dels principals déus grecs amb el seu corresponent Llatí. • Elaboració de quadros genealògics dels déus. • Busca d'informació i contrast amb l'oferida. • Aprofundiment en la mitologia i pràctica d'activitats sobre els déus.

ACTITUDSACTITUDSACTITUDSACTITUDS • Valoració crítica de les creences clàssiques.

• Afició a la lectura de textos sobre mitologia.

• Curiositat per comprendre els mites clàssics com a explicació dels fenòmens de la naturalesa i de l'existència.

• Afany de conéixer la tradició clàssica en la història de l'art.

• Valoració crítica de l'utilització dels mites clàssics en la nostra tradició literària.

• Interés per la identificació del lèxic espanyol relacionat amb les creences.

• Acceptació dels elements religiosos grecollatins com a elements de la nostra pròpia cultura.

• Utilització dels mites heroics grecollatins per a comprendre millor la dimensió humana de l'home.

• Capacitat de treball en grup.

COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLENCOMPETÈNCIES QUE ES TREBALLENCOMPETÈNCIES QUE ES TREBALLENCOMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN

1. Aprendre què era un oracle i per a què servia

2. Estudiar quins eren els ritus que es realitzaven en un sacrifici i una pregària.



9

3. Conéixer quines festes religioses realitzaven els grecs i els romans.

4. Descobrir quins eren els sistemes de soterrament en el món antic i comparar amb els realitzats en l'actualitat.

5. Obtindre informació sobre la Pitonissa, els flamines, les Vestals,…

6. Iniciar-se en el món de la mitologia i conéixer tot el referent a Hades- Plutó.

7. Llegir i comprendre les fonts clàssiques referides al tema.

8. Descobrir quines costums religiosos es continuen mantenint hui en dia.

9. Desxifrar una imatge segons la informació treballada.

10. Conéixer que moltes de les nostres supersticions tenen el seu origen en l'antiguitat.

EDEDEDEDUCACIÓ EN VALORSUCACIÓ EN VALORSUCACIÓ EN VALORSUCACIÓ EN VALORS Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: La diversitat de creences i religions, reflectida en múltiples mites i tradicions, afavorix el valor de la coexistència de distintes cultures. Educació cívica: Educació cívica: Educació cívica: Educació cívica: El patrimoni històric artístic que heretem dels grecs ajuda a apreciar els valors culturals de la nostra civilització. CRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓ

1. Reconéixer l'herència cultural grecollatina en les distintes manifestacions de les cultures occidentals actuals. 2. Aplicar els coneixements adquirits a través de l'estudi del lèxic. 3. Explicar el concepte de mite i mitologia. 4. Recordar les etapes de les religions grega i romana. 5. Diferenciar entre el culte públic i la religiositat individual. 6. Identificar les representacions més habituals de les divinitats clàssiques. 7. Demostrar el coneixement del vocabulari específic. 8. Distingir les religions mistériques i religió clàssica 9. Analitzar l'endevinació, la superstició i els oracles. 10. Conéixer els rituals de soterrament i culte als morts.

UNITAT 3. La infància en el món anticUNITAT 3. La infància en el món anticUNITAT 3. La infància en el món anticUNITAT 3. La infància en el món antic TEMPORTEMPORTEMPORTEMPORALITZACIÓ:ALITZACIÓ:ALITZACIÓ:ALITZACIÓ: 6 sessions més 1 sessió avaluadora.6 sessions més 1 sessió avaluadora.6 sessions més 1 sessió avaluadora.6 sessions més 1 sessió avaluadora. OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS

1. Relacionar els jocs infantils de l'antiga Grècia i Roma amb els de l'actualitat. 2. Conéixer els diferents rituals que es realitzaven amb un naixement i a l'acceptar als fills com nous membres de la família.

3. Distingir els diferents tipus de noms romans amb què es designava a un nou ciutadà. 4. Comprendre que l'educació en l'Antiguitat era el medi social per a ensenyar els costums i els valors que van conservar les tradicions.

5. Aprendre els aspectes més importants de l'escola a Grècia i Roma, que era privada i no obligatòria.

6. Reconéixer les característiques de l'educació atenesa, l'espartana i la romana. 7. Identificar les assignatures o matèries més importants de l'escola en l'Antiguitat. 8. Aprendre les característiques bàsiques de la indumentària en el món antic. 9. Reconéixer els diferents suports d'escriptura i el seu llegat en l'actualitat.



10

10. Identificar les característiques de les divinitats grecollatines. CONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTS

CONCEPTESCONCEPTESCONCEPTESCONCEPTES • Jocs i joguets infantils a Grècia i Roma • Rituals celebrats amb el naixement. • Acceptació dels fills en el món clàssic. • Els noms d'un ciutadà grec i romà. • Importància de l'educació en les antigues Grècia i Roma. • Transcendència dels estudis de l'Antiguitat fins als nostres dies. • La indumentària en la infància. • Utensilis i suports d'escriptura. • Zeus, déu de l'univers. La seua infància.


• Realització de les activitats proposades en els distints apartats. • Lectura comprensiva i crítica de les fonts clàssiques. • Busca i utilització contrastada de la informació. • Anàlisi de les imatges i obtenció d'informació de les mateixes. • Estudi de diversos aspectes referents al món de la infància com l'educació,

els jocs, el naixement, la indumentària, etc. • Descobriment de l'herència grecollatina en l'actualitat • Aprofundiment en la mitologia i pràctica d'activitats sobre els déus.

ACTITUDSACTITUDSACTITUDSACTITUDS 1. Interés per conéixer la infància grecoromana. 2. Capacitat de comparar el món infantil de les societats de Grècia i Roma

amb l'actualitat. 3. Desenrotllament d'actituds crítiques a l'estudiar l'acceptació dels fills en

l'antiguitat. 4. Curiositat per saber detalls de la vida quotidiana dels xiquets grecs i

romans: jocs, indumentària, noms, educació i utensilis escolars. 5. Aptitud per a trobar en la nostra cultura la influència de costums i

tradicions grecoromanes. 6. Valoració dels avanços socials que s'han produït al llarg de la història. 7. Capacitat de treballar en grup.


1. Lectura comprensiva de textos diversos i, en especial, de les fonts clàssiques. 2. Descobrir en l'art dades sobre el contingut del tema: conceptes relatius al joc dels xiquets

romans i el seu llegat, ritus de naixement, sistema educatiu i materials que s'usaven per a l'aprenentatge, indumentària infantil...

3. Comprendre les relacions socials en l'Antiguitat: relacions entre pares i fills, drets i deures, desigualtats entre xiquets i xiquetes.

4. Busca de pàgines web de contingut relacionat amb la unitat. 5. Aprendre a aprendre: explotar convenientment els textos i activitats del tema per a augmentar

els seus coneixements sobre el món antic i, en especial, sobre la infància a Grècia i Roma.

EDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORS Multiculturalitat:Multiculturalitat:Multiculturalitat:Multiculturalitat: La varietat de l'herència que ens van deixar els grecs i els romans servix per a desenrotllar una major apreciació d'estos valors culturals.



11

Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: l'estudi del món infantil posa de manifest les relacions i les coincidències que existixen entre distints països. CRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓ 1. Enumerar els jocs i els joguets de l'Antiguitat. 2. Reconéixer les pràctiques dutes a terme en els naixements. 3. Aprendre les parts de què constava un nom a Grècia i Roma. Comparar amb l'actualitat en altres

països 4. Distingir les diferents etapes i matèries educatives de Grècia i Roma. 5. Comparar els aspectes bàsics de l'educació clàssica amb l'escola actual. 6. Identificar elements del món antic que ha heretat nostra societat. 7. Analitzar la indumentària infantil. 8. Explicar el paper del déu Zeus- Júpiter. 9. Saber utilitzar el vocabulari específic del tema.

SEGON TRIMESSEGON TRIMESSEGON TRIMESSEGON TRIMESTRE (UNITATS 4TRE (UNITATS 4TRE (UNITATS 4TRE (UNITATS 4----5)5)5)5)

UNITAT 4. El món femeníUNITAT 4. El món femeníUNITAT 4. El món femeníUNITAT 4. El món femení TEMPORALITZACIÓ:TEMPORALITZACIÓ:TEMPORALITZACIÓ:TEMPORALITZACIÓ: 6 sessions més 1 sessió avaluadora.6 sessions més 1 sessió avaluadora.6 sessions més 1 sessió avaluadora.6 sessions més 1 sessió avaluadora. OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS

1. Conéixer les característiques principals de la vida de la dona a Grècia i Roma. 2. Estudiar la situació jurídica i social de la dona en l'antiguitat, el seu paper secundari en la

societat i les seues escasses possibilitats d'accedir a l'educació. 3. Identificar les diferències que hi havia entre la consideració social de la dona grega i la de la

romana, i comparar-les amb les dones de l'actualitat. 4. Observar els costums i rituals de les cerimònies matrimonials a Grècia i Roma. 5. Reconéixer el concepte de matrimoni com a acord social per a perpetuar la descendència

dels ciutadans. 6. Examinar els requisits legals per al matrimoni romà i les diferents modalitats de cerimònia

matrimonial. 7. Percebre que els diferents vestits grecs i romans eren un signe de diferenciació social. 8. Advertir que també en l'antiguitat existia preocupació per l'estètica i la moda tant en robes

com en cosmètics. 9. Identificar les característiques de les divinitats grecollatines (Afrodita-Venus i la seua

intervenció en el Juí de Paris). CONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTS

CONCEPTESCONCEPTESCONCEPTESCONCEPTES • Condició de la dona en la societat grega i romana. • Rituals de les cerimònies matrimonials a Grècia i Roma. • Aspectes legals del matrimoni (especialment a Roma) • Tipus de matrimoni a Roma • La vida quotidiana de la dona grega i romana • La indumentària femenina. • El Juí de Paris. Afrodita, deessa de la bellesa.

PROCEDIMENTS, PROCEDIMENTS, PROCEDIMENTS, PROCEDIMENTS, • Realització de les activitats proposades en els distints apartats.



12

DESTRESES I DESTRESES I DESTRESES I DESTRESES I HABILITATSHABILITATSHABILITATSHABILITATS

• Lectura comprensiva i crítica de les fonts clàssiques. • Busca i utilització contrastada de la informació. • Anàlisi de les imatges i obtenció d'informació de les mateixes. • Estudi d'aspectes referents al món de la dona en l'antiguitat,

especialment en la seua condició de dona casada i mare. • Descobriment de l'herència grecollatina en l'actualitat. • Aprofundiment en la mitologia i pràctica d'activitats sobre els déus.

ACTITUDSACTITUDSACTITUDSACTITUDS 1. Interés per conéixer la societat grecoromana, i el paper de la dona en particular.

2. Capacitat de comparar el món de la dona de les societats de Grècia i Roma amb l'actualitat.

3. Desenrotllament d'actituds crítiques en l'estudi de la situació de la dona en la societat.

4. Curiositat per saber detalls de la vida quotidiana de les dones gregues i romanes: activitats diàries, educació, indumentària i cures estètiques.

5. Aptitud per a trobar en la nostra cultura la influència de costums i tradicions grecoromanes.

6. Valoració dels avanços socials que s'han produït al llarg de la història. 7. Capacitat de treballar en grup.


1. Estudiar la situació de la dona en l'antiguitat. 2. Conéixer quina educació rebia una dona a Grècia i Roma. 3. Aprendre els rituals seguits en els matrimonis grecs i romans. 4. Establir els requisits legals per al matrimoni a Roma. 5. Conéixer les activitats quotidianes de la dona en l'antiguitat. 6. Identificar les diferències de la dona a Grècia i Roma. 7. Comparar la funció social de les dones en l'antiguitat i en el món actual. 8. Reconéixer la indumentària de la dona grega i romana, i l'interés d'estes per l'estètica. 9. Iniciar-se en el món de la mitologia i conéixer la llegenda del mite de Paris i la seua relació amb

Afrodita-Venus. 10. Llegir i comprendre les fonts clàssiques referides al tema.

EDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORS EducacióEducacióEducacióEducació per a la igualtat dels sexes:per a la igualtat dels sexes:per a la igualtat dels sexes:per a la igualtat dels sexes: L'estudi de la situació de la dona en l'antiguitat oferix una oportunitat per a recalcar la necessitat respectar el dret a la igualtat dels sexes i reconéixer la lluita de les dones pels seus drets cívics. Educació per a la cEducació per a la cEducació per a la cEducació per a la convivència: onvivència: onvivència: onvivència: Les diferències existents entre les distintes cultures respecte al paper de la dona propicien una reflexió sobre els costums i la tolerància de cada una d'elles, sempre que es respecten els drets de les dones. CRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓ 1. Exposar les característiques de la vida de les dones en l'antiguitat. 2. Comprendre la posició social i jurídica de la dona a Grècia i Roma. 3. Reconéixer els diversos aspectes de la vida familiar de gregues i romanes. 4. Distingir les diferents condicions i circumstàncies de la vida de la dona en el món antic: el matrimoni i

la maternitat.



13

5. Comparar els aspectes generals de la vida de la dona grega i romana amb l'actual. 6. Identificar elements del món antic que ha heretat nostra societat. 7. Analitzar la indumentària femenina grega i romana. 8. Explicar el paper del déu Afrodita-Venus. 9. Saber utilitzar el vocabulari específic del tema. UNITAT 5. El món masculíUNITAT 5. El món masculíUNITAT 5. El món masculíUNITAT 5. El món masculí TEMPORALITZACIÓ:TEMPORALITZACIÓ:TEMPORALITZACIÓ:TEMPORALITZACIÓ: 6 sessions més 1 sessió avaluadora.6 sessions més 1 sessió avaluadora.6 sessions més 1 sessió avaluadora.6 sessions més 1 sessió avaluadora. OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS Conéixer les característiques principals de la vida quotidiana de l'home en al món antic.

1. Estudiar la situació social de l'home grec i romà, així com les seues ocupacions o oficis més habituals.

2. Observar les similituds de les societats grega i romana, ambdós patriarcals, i comparar-les amb la societat actual.

3. Conéixer la importància social del banquet per a l'home grec i romà. 4. Identificar els aliments coneguts en l'antiguitat i reconéixer les bases de la dieta

mediterrània. 5. Estudiar les termes, tant l'edifici com les activitats socials que s'efectuaven en elles. 6. Estudiar el concepte de temps i la distribució de les hores entre el dia i la nit. 7. Conéixer diferents instruments de mesurament del temps. 8. Advertir les diferències que s'establien per mitjà de la indumentària, especialment en la

societat romana. 9. Identificar les característiques de les divinitats grecollatines (Apol·lo i la llegenda de Dafne i

Apol·lo) CONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTS

CONCEPTESCONCEPTESCONCEPTESCONCEPTES • Professions de l'home en l'antiguitat. • El temps al llarg de la jornada. • Activitats quotidianes de l'home grec i romà. • La indumentària masculina. • El banquet com a acte social. • Les termes com a centre d'activitats físiques i socials. • El mite d'Apol·lo i Dafne. Apol·lo déu de la profecia i de les arts.


• Realització de les activitats proposades en els distints apartats. • Lectura comprensiva i crítica de les fonts clàssiques. • Busca i utilització contrastada de la informació. • Anàlisi de les imatges i obtenció d'informació de les mateixes. • Estudi d'aspectes referents al món de la dona en l'antiguitat,

especialment en la seua condició de dona casada i mare. • Descobriment de l'herència grecollatina en l'actualitat. • Aprofundiment en la mitologia i pràctica d'activitats sobre els déus.

ACTITUDSACTITUDSACTITUDSACTITUDS • Interés per conéixer la societat grecoromana, i el paper de l'home com a centre de la societat.

• Capacitat de comparar el món de l'home grec i romà amb l'actualitat:



14

professions, activitats, relacions socials ... • Desenrotllament d'actituds crítiques en l'estudi del paper masculí en la

societat antiga. • Aptitud per a trobar en la nostra cultura la influència de costums i tradicions

grecoromanes. • Valoració dels avanços socials que s'han produït al llarg de la història. • Curiositat per conéixer detalls de la vida quotidiana de l'home a Grècia i

Roma: les seues professions, les seues activitats diàries, la seua indumentària, els seus cures en la termes.

• Capacitat de treballar en grup.


1. Estudiar el paper de l'home en l'antiguitat. 2. Conéixer quines eren les ocupacions dels hòmens a Grècia i Roma. 3. Diferenciar les professions segons la classe social. 4. Identificar les activitats de la jornada de l'home grec i romà. 5. Conéixer el concepte de temps i la manera de mesurar-ho en l'antiguitat. 6. Entendre la importància del banquet -i l'assistència a les termes en el món romà- com a acte

social. 7. Comparar el paper social de l'home en l'antiguitat amb el món actual. 8. Reconéixer la indumentària dels hòmens grecs i romans, i la seua importància per a marcar les

classes socials. 9. Iniciar-se en el món de la mitologia amb la figura d'Apol·lo i conéixer la llegenda del mite de

Dafne amb el dit déu. 10. Llegir i comprendre les fonts clàssiques referides al tema.

EDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORS Educació per a la igualtat dels sexes:Educació per a la igualtat dels sexes:Educació per a la igualtat dels sexes:Educació per a la igualtat dels sexes: L'estudi de la situació de la dona en l'antiguitat oferix una oportunitat per a recalcar la necessitat respectar el dret a la igualtat dels sexes i reconéixer la lluita de les dones pels seus drets cívics. Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Les diferències existents entre les distintes cultures respecte al paper de la dona propicien una reflexió sobre els costums i la tolerància de cada una d'elles, sempre que es respecten els drets de les dones. CRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓ

1. Exposar les característiques de la vida dels hòmens en l'antiguitat. 2. Comprendre la posició social i jurídica de l'home a Grècia i Roma. 3. Distingir les diferents condicions i circumstàncies de la vida de l'home en el món antic i

comparar-los amb l'actualitat. 4. Identificar elements del món antic que ha heretat nostra societat. 5. Analitzar la indumentària masculina grega i romana. 6. Saber utilitzar el vocabulari específic del tema.

TERCER TRIMESTRE ( Unitats 6TERCER TRIMESTRE ( Unitats 6TERCER TRIMESTRE ( Unitats 6TERCER TRIMESTRE ( Unitats 6----7777----8)8)8)8) UNITAT 6. L'art en el món clàssicUNITAT 6. L'art en el món clàssicUNITAT 6. L'art en el món clàssicUNITAT 6. L'art en el món clàssic (Es correspon amb l’unitat 8 del manual de 3r ESO de Santillana)(Es correspon amb l’unitat 8 del manual de 3r ESO de Santillana)(Es correspon amb l’unitat 8 del manual de 3r ESO de Santillana)(Es correspon amb l’unitat 8 del manual de 3r ESO de Santillana)



15

TEMPORALITZACIÓ:TEMPORALITZACIÓ:TEMPORALITZACIÓ:TEMPORALITZACIÓ: 6 sessions més 1 sessió avaluadora.6 sessions més 1 sessió avaluadora.6 sessions més 1 sessió avaluadora.6 sessions més 1 sessió avaluadora. OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS

1. Conéixer el concepte d'orde arquitectònic i el seu origen grecoLlatí.En grecoLlatí. 2. Diferenciar els ordes de l'arquitectura clàssica: dòric, jònic, corinti, toscà i compost. 3. Distingir les parts i l'estructura de cada un dels ordes. 4. Comprendre el significat i la classificació dels temples grecs i romans segons la seua

planta i el nombre de columnes del pòrtic. 5. Deduir els aspectes del temple grec a partir del model del Partenó. 6. Conéixer les característiques especials del temple romà. 7. Identificar el Panteó com a exemple d'arquitectura romana. 8. Aprendre les fases de l'escultura grega, les obres i els artistes més destacats. 9. Reconéixer els trets propis de l'escultura romana. 10. Entendre la finalitat política dels relleus històrics. 11. Assimilar els aspectes característics de la pintura romana. 12. Observar la importància del mosaic. 13. Descobrir les representacions artístiques de la deessa de la bellesa i de l'amor, Afrodita,

al llarg de la història. CONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTS

CONCEPTESCONCEPTESCONCEPTESCONCEPTES • El concepte d'ordre arquitectònic. • Els ordes de l'arquitectura clàssica. • El temple grec i el Partenó. • El temple romà i el Panteó. • L'evolució de l'escultura grega, obres i artistes. • L'escultura romana. • El relleu històric a Roma. • La pintura i el mosaic romans.


• Lectura de textos clàssics com a font literària per al tema.

• Identificació dels ordes de l'arquitectura clàssica a través d'imatges de temples clàssics.

• Reconeixement dels aspectes més característics del temple grec, coincidències i diferències amb el temple romà.

• Anàlisi i comparació de les particularitats del temple grec i del romà a través dels exemples del Partenó i del Panteó.

• Reconeixement de l'escultura arcaica, clàssica i hel·lenística de Grècia per mitjà d'imatges que mostren varietat d'obres i autors.

• Distinció de les característiques de l'escultura, el relleu i el mosaic romans.

• Observació dels aspectes més destacats de la pintura romana.

• Realització de les activitats indicades en cada apartat.

• Aplicació dels coneixements bàsics de la unitat a través de l'estudi del lèxic.

ACTITUDSACTITUDSACTITUDSACTITUDS • Interés per conéixer i conservar el patrimoni artístic.



16

• Estimar el llegat artístic de l'època clàssica, sobretot arquitectònic i escultòric, que hem heretat dels grecs i dels romans.

• Valoració de la tradició i la mitologia clàssica en la història de l'art. • Afició a l'anàlisi i delectació de les obres d'art. • Capacitat de treball en grup.


• Saber quines eren els ordes arquitectònics utilitzats a Grècia i Roma i explicar quines diferències hi havia entre un temple grec i un romà.

• Descriure com eren i quina finalitat tenien els temples en l'Antiguitat clàssica. • Explicar quin era el cànon de bellesa en el món antic. • Saber quan i amb quina finalitat va ser construït el Partenó d'Atenes. • Enumerar els més importants escultors grecs. • Interpretar obres d'art del món antic com a font d'informació. • Comparar obres d'art gregues i romanes. • Buscar informació sobre artistes de l'Antiguitat. • Estudiar les parts d'una columna i un capitell utilitzats en el món grec i romà. • Saber identificar un temple antic per la disposició de les columnes i el nombre de les mateixes. • Estudiar amb detall la construcció del Partenó d'Atenes i del Panteó de Roma.

EDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORS Educació ambiental: Educació ambiental: Educació ambiental: Educació ambiental: Esta unitat oferix de nou l'oportunitat per a desenrotllar actituds d'estima i respecte cap al patrimoni artístic d'origen clàssic. Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Respectar el patrimoni d'una civilització o cultura determinada estimula el foment de convivència pacífica entre els diferents pobles. CRITERIS CRITERIS CRITERIS CRITERIS D'AVALUACIÓD'AVALUACIÓD'AVALUACIÓD'AVALUACIÓ

1. Reconéixer les principals característiques de l'arquitectura grega i romana per mitjà de l'anàlisi d'imatges de temples clàssics.

2. Identificar els trets distintius, les obres i els autors més destacats de les diferents èpoques de l'escultura grega.

3. Definir els aspectes bàsics de l'escultura romana. 4. Diferenciar les particularitats del relleu històric i del mosaic romans. 5. Explicar els trets fonamentals de la pintura romana. 6. Aplicar els conceptes del tema a través de l'estudi del lèxic.

UNITAT 7.UNITAT 7.UNITAT 7.UNITAT 7. CIUTATS ANTIGUES I MODERNESCIUTATS ANTIGUES I MODERNESCIUTATS ANTIGUES I MODERNESCIUTATS ANTIGUES I MODERNES (Es correspon amb la unitat 9 del manual de Santillana)(Es correspon amb la unitat 9 del manual de Santillana)(Es correspon amb la unitat 9 del manual de Santillana)(Es correspon amb la unitat 9 del manual de Santillana) TEMPORALITZACIÓ:TEMPORALITZACIÓ:TEMPORALITZACIÓ:TEMPORALITZACIÓ: 6 sessions més 1 sessió avaluadora.6 sessions més 1 sessió avaluadora.6 sessions més 1 sessió avaluadora.6 sessions més 1 sessió avaluadora. OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS 1. Conéixer els processos de fundació, infraestructures i característiques de les ciutats en

l'Antiguitat. 2. Reconéixer l'origen grecollatí de ciutats del nostre entorn. 3. Identificar l'origen grecoLlatí en la utilització dels plans d'urbanisme i dels plans de traçat regular

o quadriculat, anomenat «pla hipodàmic».



17

4. Diferenciar les infraestructures bàsiques de les ciutats. 5. Entendre el fenomen del sinecisme en l'origen de les primeres ciutats gregues. 6. Distingir les parts diferenciades d'una ciutat grega: acròpolis, àgora, edificis d'oci, necròpolis,

muralles, fonts públiques i clavegueram. 7. Considerar el naixement d'una ciutat romana a partir de l'estructura d'un campament romà o com

resultat del sinecisme. 8. Valorar el rellevant paper dels urbanistes. 9. Comprendre la cerimònia de la inauguratio, necessària per a la creació d'una nova ciutat. 10. Distingir les parts d'una ciutat romana i els seus corresponents edificis característics: vies

principals, fòrum, mercat, termes, llocs d'oci, domus, illes, cisternes, pous,clavegueram, voreres, cementeris i muralles.

11. Identificar els problemes que patien les ciutats romanes. 12. Conéixer la varietat d'obres públiques romanes: calçades, ponts, ports, termes, aqüeductes,

albellons, fonts, cisternes, etc. CONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTS

CONCEPTESCONCEPTESCONCEPTESCONCEPTES • La fundació de les ciutats en l'Antiguitat. • Els plans d'urbanisme i el pla hipodàmic. • La creació de ciutats a través del sinecisme. • L'estructura i les parts de la ciutat grega. • Les ciutats romanes a partir del campament romà. • L'important paper dels urbanistes. • La cerimònia de la inauguratio. • Els edificis i les parts de la ciutat romana. • Les obres públiques de l'antiga Roma. • Parts d'una domus i una illa romanes.


• Localització en un mapa de les ciutats gregues i romanes més destacades de l'Antiguitat.

• Anàlisi de la cerimònia de la inauguratio. • Dibuixos de les parts més importants de la ciutat romana en un pla

hipodàmic. • Busca d'informació i contrast amb l'oferida. • Aprofundiment en la mitologia i pràctica d'activitats sobre els déus. • Lectura de textos clàssics com a font literària fonamental dels temes

tractats. • Reconeixement de les principals vies i calçades romanes a través de

mapes. • Identificació de les obres públiques romanes més importants. • Comparació d'infraestructures urbanes romanes i contemporànies. • Elaboració de les activitats indicades en cada apartat. • Aplicació dels coneixements adquirits a través de l'estudi del lèxic.

ACTITUDSACTITUDSACTITUDSACTITUDS • Valoració de la creació d'una estructura urbana, que es manté vigent, per part de grecs i romans.

• Interés per conéixer les parts de les ciutats grega i romana en



18

l'Antiguitat. • Estima per l'herència cultural clàssica que podem contemplar en les

obres públiques que ens van deixar grecs i romans. • Interés per crear una ciutat romana seguint els cànons clàssics. • Capacitat de treball en grup.


1. Aprendre com eren les ciutats a Grècia i Roma. 2. Reconéixer quins eren els edificis públics i privats. 3. Comparar les ciutats antigues amb les modernes. 4. Descobrir quins eren els plans urbanístics en el món antic. 5. Interpretar textos sobre les ciutats d'autors clàssics. 6. Fundar la teua pròpia ciutat amb els elements bàsics de les ciutats. 7. Investigar l'origen de la teua ciutat. 8. Aprendre a llegir les imatges. 9. Diferenciar a Posidó d'altres déus.

EDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORS Educació ambiental: Educació ambiental: Educació ambiental: Educació ambiental: Este tema és adequat per a propugnar una implicació personal en la conservació del nostre patrimoni, sobretot respecte a les mostres de la presència dels antics grecs i romans en les nostres terres. Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: L'anàlisi de les estructures urbanes gregues i romanes pot ajudar a iniciar un debat sobre les ciutats actuals, la necessitat una major consciència ciutadana i de respecte mutu perquè la convivència siga pacífica. CRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓ 1. Reconéixer l'origen grec o romà de ciutats actuals. 2. Comparar els plans d'urbanisme actuals amb els traçats regulars i el pla hipodámic. 3. Explicar el fenomen del sinecisme en la creació de ciutats antigues. 4. Distingir les parts d'una ciutat grega i els seus edificis més significatius. 5. Definir les característiques de les ciutats romanes, origen i estructura. 6. Identificar les parts d'una ciutat romana i els seus edificis més importants. 7. Diferenciar els distints tipus de cases romanes 8. Analitzar els distints tipus d'obres públiques romanes. 9. Aplicar els conceptes del tema a través de l'estudi del lèxic. 10. Reconéixer el paper de Posidó en la mitologia clàssica. UNITAT 8. L'OCI EN L'ANTIGUITAT UNITAT 8. L'OCI EN L'ANTIGUITAT UNITAT 8. L'OCI EN L'ANTIGUITAT UNITAT 8. L'OCI EN L'ANTIGUITAT (Es correspon amb l’unitat 10 del manual de Santillana) TEMPORALITZACIÓ:TEMPORALITZACIÓ:TEMPORALITZACIÓ:TEMPORALITZACIÓ: 6 sessions més 1 sessió avaluadora.6 sessions més 1 sessió avaluadora.6 sessions més 1 sessió avaluadora.6 sessions més 1 sessió avaluadora. OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS 1. Conéixer les característiques principals dels edificis destinats a l'oci: teatre, circ i amfiteatre 2. Estudiar el naixement del teatre com a fenomen religiós. 3. Observar els costums d'espectadors i protagonistes dels espectacles i comparar-les amb l'actualitat. 4. Estudiar la vida quotidiana a Grècia i Roma des d'una perspectiva lúdica. 5. Reconéixer els diferents edificis en les restes conservades en l'actualitat.



19

6. Examinar i identificar els espectacles que ocupaven el temps dels antics romans i grecs. 7. Advertir que inclús en els espectacles es diferenciaven les distintes classes socials. 8. Identificar les característiques de les divinitats grecollatines (Dionís-Bacus) i la llegenda d'Orfeu i Eurídice.

CONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTS

CONCEPTESCONCEPTESCONCEPTESCONCEPTES • L'origen del teatre.

• Els edificis públics dedicats a l'oci.

• El teatre a Grècia.

• El teatre a Roma.

• Les carreres del circ.

• Els espectacles de l'amfiteatre.

• Els gladiadors.

• La llegenda d’Orfeu i Eurídice.

• La figura del déu Dionís – Bacus.


• Realització de les activitats proposades en els distints apartats. • Lectura comprensiva i crítica de les fonts clàssiques. • Busca i utilització contrastada de la informació. • Anàlisi de les imatges i obtenció d'informació de les mateixes. • Estudi d'aspectes referents a l'oci i els espectacles en l'antiguitat,

similituds i diferències entre Grècia i Roma. • Relació dels espectacles amb la societat grecollatina. • Descobriment de l'herència grecollatina en l'actualitat. • Aprofundiment en la mitologia i pràctica d'activitats sobre els déus.

ACTITUDSACTITUDSACTITUDSACTITUDS • Interés per conéixer la societat grecoromana en un aspecte quotidià: l'entreteniment i activitats d'oci.

• Capacitat de comparar els espectacles en el món antic: les grans diferències entre Grècia i Roma, i comparació amb l'actualitat.

• Desenrotllament d'actituds crítiques en l'estudi de la situació dels esclaus, l'actuació dels espectadors i les reaccions d'estos en els espectacles.

• Curiositat per conéixer detalls de la vida quotidiana dels hòmens i dones de l'antiguitat en moments d'esplai.

• Aptitud per a trobar en la nostra cultura la influència de costums i tradicions grecoromanes.

• Capacitat de treballar en grup.


1. Conéixer l'origen del teatre a Grècia. 2. Identificar l'estructura dels diferents edificis dedicats a l'oci. 3. Conéixer els aspectes del teatre grec: edifici, concursos dramàtics, representacions. 4. Diferenciar els trets peculiars del teatre a Roma. 5. Comprendre l'origen dels jocs de l'amfiteatre. 6. Comprendre l'origen dels jocs del circ.



20

7. Diferenciar els tipus de gladiadors. 8. Comparar l'oci en l'antiguitat i en l'actualitat. 9. Reconéixer els edificis d'oci en les restes conservades. 10. Iniciar-se en el món de la mitologia i conéixer la llegenda d'Orfeu i Eurídice i la figura del déu

Dioniso. 11. Llegir i comprendre les fonts clàssiques referides al tema.

EDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORS Educació ambiental:Educació ambiental:Educació ambiental:Educació ambiental: L'estudi dels edificis d'oci conservats fomenta actituds favorables per a la conservació del patrimoni artístic i cultural llegat per grecs i romans. Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: L'aproximació a les diferents maneres d'entreteniment en l'antiguitat afavorix la reflexió sobre les classes socials, la conveniència de mantindre costums poc humanitàries i la influència que tenen sobre l'individu els espectacles de masses. CRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓ 1. Reconéixer les característiques dels edificis destinats a l'oci. 2. Estudiar l'origen del teatre i la seua relació amb l'àmbit religiós grec. 3. Comprendre i valorar les expressions d'entreteniment a Grècia i Roma. 4. Explicar els trets fonamentals del teatre grecollatí 5. Identificar els protagonistes dels diferents espectacles. 6. Relacionar els espectacles i l'esplai amb necessitats sociopolítiques. 7. Explicar el paper del déu Dionís- Bacus. 8. Saber utilitzar el vocabulari específic del tema.

6.6.6.6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES.METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES.METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES.METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES.

Els principis pedagògics que s'estimen per al desenrotllament dels processos d'ensenyança guarden relació amb els propis d'esta etapa educativa de l'educació bàsica i amb els derivats de l'adquisició de competències. En este sentit, es tindran en compte les següents consideracions, amb la perspectiva de les característiques de l'etapa:

• Facilitar l'accés de tot l'alumnat a l'educació comuna, amb les mesures necessàries d'atenció a la diversitat.

• Atendre els diferents ritmes d'aprenentatge de l'alumnat. • Afavorir la capacitat d'aprendre per si mateixos i promoure el treball en equip. • Procurar l'adquisició i el desenrotllament de les competències bàsiques, adequant el seu èxit

progressiu a les característiques de l'alumnat del curs i de la matèria. • Predisposar i reforçar l'hàbit de lectura amb textos seleccionats amb este fi. • Desenrotllar la comprensió lectora i l'expressió oral i escrita. • Incidir, així mateix, en la comunicació audiovisual i en l'ús de les tecnologies de la informació i de

la comunicació. De manera més específica, la lògica de les competències comporta:

• Desplaçar els processos d'ensenyança referits a la transmissió d'informacions i coneixements pels d'adquisició de capacitats i competències. En este mateix sentit, subratllar el coneixement aplicat, el saber pràctic, enfront de l'aprenentatge memorístic.



21

• Utilitzar les idees i coneixements previs dels alumnes com a suport per a nous esquemes mentals que reformulen o desenrotllen els disponibles.

• Emplaçar a la busca, selecció, anàlisi crítica, tractament, presentació i aplicació dels coneixements; de tal manera que la funció docent es vincule a “tutorizar” l'aprenentatge, estimular i acompanyar.

• Aproximar la naturalesa del coneixement a situacions quotidianes i problemes pràctics, als contextos i entorns socials, perquè l'aprenentatge resulte rellevant.

• Facilitar situacions que requerisquen processos de metacognición de l'alumnat i ajuden a adquirir habilitats d'autoregulació, tant per a aprendre com per a aprendre a aprendre.

• Recórrer a activitats didàctiques en clau de “situacions-problema”, en les que es requerixen processos cognitius variats i l'aplicació del que se sap o del que se sap fer a situacions que resulten pròximes, habituals i previsibles.

• Alternar i diversificar les actuacions i situacions d'aprenentatge d'acord amb la motivació i els interessos de l'alumnat.

• Utilitzar la cooperació entre iguals com a experiència didàctica en què es posen en joc el diàleg, el debat, la discrepància, el respecte a les idees d'altres, el consens, les disposicions personals.

• Accentuar la naturalesa formativa i orientadora de l'avaluació, associada, de manera contínua, al desenrotllament de les pràctiques i processos d'ensenyança i aprenentatge; que poden ser revisats i ajustats d'acord amb les informacions i registres de l'avaluació formativa.

7.7.7.7. AVALUACIÓ.AVALUACIÓ.AVALUACIÓ.AVALUACIÓ.

CRITERIS I INTRUMECRITERIS I INTRUMECRITERIS I INTRUMECRITERIS I INTRUMENTS D’AVALUACIÓNTS D’AVALUACIÓNTS D’AVALUACIÓNTS D’AVALUACIÓ Els criteris d’avaluació s’especifiquen unitat per unitat en la programació d’aula. L'avaluació serà L'avaluació serà L'avaluació serà L'avaluació serà

contínuacontínuacontínuacontínua i atendrà als tres tipus d'objectius marcats en les Unitats Didàctiques. Es realitzarà un mínim de dos controls escrits per cada avaluació, a més de lectures obligatòries, quaderns i treballs.

La qualificació qualificació qualificació qualificació de l'avaluació sumativa es concreta en 3r d’ E.S.O de la següent manera: 1. Procediments: quadern de treball: 20 % 2. Actitud: participació activa a classe: interès i motivació, assistència, puntualitat, etc: 20 %. 3. Conceptes: treball o proves objectives : 60%. PROPOSTA PER A QUALIFICACIÓ DELS CONTINGUTS ACTITUDINALS (20 % del total de la

nota) A fi de quantificar de manera més precisa la qualificació d'aquest apartat es planteja el següent

sistema. Inicialment tot alumne parteix del 100% de la nota prevista, és a dir, 2 punts sobre 10. En principi es qualifica sobre 10 punts d’on s'obtindrà percentualment la nota final d'actitud segons els següents criteris.

ACTITUDS NEGATIVES QUE RESTEN PUNTUACIÓ

ACTITUDS PUNTUACIÓ

Per cada falta d'assistència injustificada -0,25

Per cada retard injustificat -0,1

Per cada vegada que no porte el material -0,25

Per cada vegada que no realitze les activitats en classe o casa -0,25

Per comportament inadequat (parlar, interrompre, etc.) -0,25

Per mal comportament que siga motiu d'amonestació -0,5

Per falta de respecte o actituds o contraris als drets fonamentals -0,5 (fins a total



22

nota)

Retard injustificat dels treballs -0,2 (lleu o no acceptació del treball si és molt major la demora)

Característiques de les proves objectives Les proves objectives podran combinar : -Un o més textos que servisquen d'entrada, comentari o exercici deductiu dels continguts de cadascun dels temes, amb ajuda d'un breu qüestionari. -Un treball sobre algun aspecte concret d’un o varis temes. -Una pregunta directa sobre alguns dels aspectes de la informació que obligue a realitzar eleccions. -Respostes de qüestionari de textos. -Comentari d'una imatge que il·lustre alguns dels continguts tractats i el reconeixement d'algun dels personatges mítics o històrics estudiats.

Quant a la necessitat de recuperació, hi haurà un examen de recuperació pròxim a cada sessió d'avaluació. També hi haurà oportunitats durant el curs de demostrar que s'han llegit les lectures pendents. El professor podrà establir altres mecanismes de recuperació per a casos particulars.

Pel que fa a la convocatoria de Setembre hi haurà un examen de recuperaci, on a més a més, caldrà presentar els treballs i/o lectures que no s'hagen exigit durant el curs.

8.8.8.8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT

EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA.EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA.EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA.EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA. Encara que no és fàcil generalitzar, ja que la tipologia és extensa, i és l'observació de la

professora el factor decisiu per a dictaminar quin gènere d'alumnes té a càrrec seu, s'esbossa a continuació un model aproximatiu de l'alumne "mig" que assisteix a classes de Cultura Clàssica: a) Alumnes que opten per aquesta assignatura perquè estan orientats professionalment i creuen que els serà útil. b) Alumnes motivats per les seues aficions de caràcter literari, històric i artístic: trien aquesta matèria perquè els agrada tot allò que s'ha relacionat amb les humanitats. c) Alumnes que han realitzat una selecció aleatòria i poc meditada, bé perquè no volen separar-se dels seus amics, els qui han optat per aquesta matèria, o perquè creuen que és una assignatura fàcil d'aprovar, o perquè van triar per exclusió... d) Alumnes no acceptats per falta de quota, en una altra matèria o per ser repetidors (ordre 3 d'octubre del 2003 publicada en el DOGV de 10 de gener del 2005) Davant tal diversitat de l'alumnat, s'han d'establir nivells d'activitats, mínim, mig i màxim. En els casos en què la diversitat de l'aula pot deixar arrere a cert nombre d'alumnes, es realitzaran activitats de reforç per a l'adquisició dels continguts mínims. L'atenció a la diversitat s'aborda mitjançant estratègies orientades a proporcionar la possibilitat d'oferir diferents nivells d'activitatsdiferents nivells d'activitatsdiferents nivells d'activitatsdiferents nivells d'activitats amb l'alumne: Activitats d'ampliacióActivitats d'ampliacióActivitats d'ampliacióActivitats d'ampliació, mitjançant texts i exercicis concebuts per als alumnes que tinguen un ritme més avançat. Els alumnes i alumnes que realitzen tals exercicis no tindran dificultats per a continuar amb el desenvolupament normal del curs.



23

Activitats de "diversificació"Activitats de "diversificació"Activitats de "diversificació"Activitats de "diversificació" que permeten que l'alumne es motive i puga triar les activitats i el seu ritme d'aprenentatge a la classe la professora marcarà un nivell determinat de realització d'activitats, segons el ritme d'aprenentatge dels diferents alumnes i alumnes del grup. Activitats de reforçActivitats de reforçActivitats de reforçActivitats de reforç, propostes per a aquells alumnes que presenten dificultats per a la consecució dels objectius proposats i basades en els continguts mínims de la matèria. Activitats de recuperActivitats de recuperActivitats de recuperActivitats de recuperacióacióacióació, per a aquells alumnes que, a pesar del material de reforç, no hagen aconseguit adquirir les capacitats bàsiques propostes.

9.9.9.9. RECURSOS DIDÀCTICSRECURSOS DIDÀCTICSRECURSOS DIDÀCTICSRECURSOS DIDÀCTICS

- Llibre de text: Cultura Clàssica 3r de E.S.O. “La casa del Saber”. Santillana. - CD-room amb activitats interactives sobre unitats didàtiques del llibre de text de clase. - Mommsen,T., Historia de Roma I-II, Ed. Aguilar, Madrid, 1962 - Carcopino, J., La vida cotidiana en el apogeo del Imperio, Hachette, Paris, 1993 - Grant,M.-Hazel,J., Diccionari de mitologia clàssica, Enc.Cat., Barcelona, 1997 - Mateos Muñoz,A., Etimologías grecolatinas del español, Ed. Esfinge, México, 1985 - Koller,H., Orbis pictus latinus, Ed. Artemis, Zürich-München, 19895 - Escolà i Tuset,J.M., Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques, Ed. 62, Barcelona, 1997 - Beltrán,F.-Marco,F., Atlas de historia antigua, Ed. Libros Pórtico, Zaragoza, 1987 - Mapes físics i polítcs de Grècia i Roma antigues.

• LLATÍLLATÍLLATÍLLATÍ ( 4t. ESO)( 4t. ESO)( 4t. ESO)( 4t. ESO)

1. INTRODUCCIÓ: JUSTIFICACIÓ I CONTEXTUALITZCIÓ DE LA PROGRAMACIÓ. El coneixement del Llatí obri una via fonamental d’accés a un dels grans llegats de la cultura

d’Occident. Esta matèria té un caràcter d’iniciació a la llengua llatina durant l’Educació Secundària Obligatòria, ja que més tard els seus continguts més específics es desenrotllaran en el Batxillerat. És coneguda la gran capacitat formativa del Llatí: – En primer lloc, perquè constituïx un mètode molt eficaç d’estructuració mental, gràcies a l’estudi de l’origen del lèxic de totes les llengües romàniques –també, en part, de les saxones- i a l’estudi de les estructures gramaticals bàsiques d’una llengua que és l’origen de les llengües que es parlen a Espanya i, per tant, de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana. – En segon lloc, perquè permet aprofundir en la interpretació de les més diverses terminologies científiques i tècniques. – Finalment, i de manera molt especial, perquè oferix la possibilitat de posar-se en contacte amb el ric patrimoni literari, cultural, jurídic, etc., de l’antiga Roma, i amb les nombroses obres literàries i científiques de l’Occident europeu escrites en Llatí durant segles i que constituïxen una important herència, base de la nostra cultura actual.

2. OBJECTIUS. a) Objectius generals de l’etapa.

L'ensenyament del Llatí en esta etapa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les capacitats següents:



24

1. Conéixer les arrels i evolució de la llengua com un instrument que s'adapta a les necessitats dels parlants. 2. Valorar la diversitat lingüística com una mostra de la riquesa cultural dels pobles. 2. Explicar les semblances que entronquen les distintes llengües amb un origen comú i comparar els

elements i estructures de les llengües derivades, cosa que serà especialment enriquidora en les comunitats bilingües, com la Comunitat Valenciana.

3. Conéixer els procediments de formació del lèxic Llatí en concret, la derivació i la composició per a entendre millor els procediments de formació de paraules en les llengües actuals.

4. Identificar l'etimologia i conéixer el significat de les paraules del lèxic comú del valencià i del castellà i, en especial, del vocabulari culte que forma gran part de la terminologia científica i tècnica actual.

5. Comprendre de manera correcta el significat dels llatinismes i expressions llatines que s'han incorporat directament a la llengua parlada, valencià i castellà, i a la científica, en especial a la del dret.

6. Desenrotllar les capacitats intel·lectuals de l'alumna i de l'alumne per mitjà de l'anàlisi dels elements de la llengua llatina que, pel seu caràcter flexiu, és prototip d'una llengua d'anàlisi.

7. Propiciar la reflexió i l'anàlisi del valencià i del castellà, així com de les llengües que s'estudien com a segona o tercera llengua, en les estructures lingüístiques de la qual es fixarà l'alumnat amb més facilitat des de l'ànalisi de la llatina.

8. Conéixer els aspectes rellevants de la cultura i la civilització romanes, utilitzant diverses fonts d'linformació i diversos suports per identificar i valorar la seua pervivència en el patrimoni cultural, artístic i institucional de la Comiunitat Valenciana i d'Espanya.

Els Objectius específics de l’àrea o matèria queden exposats en cadascuna de les unitats didàctiques.

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES. (RD 1631/2006 de 29 de desembre, BOE de 5 de gener del 2007)

En el marc de la proposta realitzada per la Unió Europea, i d'acord amb les consideracions que s'acaben d'exposar, s'han identificat huit competències bàsiques: 1. Competència en comunicació lingüística. 2. Competència matemàtica. 3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. 4. Tractament de la informació i competència digital. 5. Competència social i ciutadana. 6. Competència cultural i artística. 7. Competència per a deprendre a deprendre. 8. Autonomia i iniciativa personal.

RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA O

MATÈRIA I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ. El Llatí contribuïx directament a les competències bàsiques en comunicació lingüística, cultural i

artística, d’aprendre a aprendre, així com al tractament de la informació i competència digital, i a l’autonomia i iniciativa personal.

Contribuïx de manera directa a l’adquisició de la competència en comunicació lingüística. El coneixement de l’estructura de la llengua llatina possibilita una millor comprensió de la gramàtica de les



25

llengües europees d’origen romànic i d’altres que, no sent romàniques, compartixen amb el Llatí el caràcter flexiu. La interpretació dels elements morfosintàctics i de vocabulari, així com la pràctica de la traducció i de la retroversió permeten adquirir i desenrotllar l’habilitat d’arreplegar i processar una informació donada i utilitzar-la apropiadament. Així mateix, el coneixement dels procediments per a la formació de paraules a partir de les arrels, sufixos i prefixos llatins, així com el dels fenòmens d’evolució fonètica coadjuven a l’ampliació del vocabulari bàsic. El coneixement de les etimologies llatines proporciona la comprensió i incorporació d’un vocabulari culte i explica el vocabulari específic de termes científics i tècnics.

La contribució del Llatí a la competència en expressió cultural i artística s’aconseguix per mitjà del coneixement de l’important patrimoni arqueològic i artístic romà al nostre país i a Europa. Una bona base cultural a este respecte permet apreciar i disfrutar manifestacions artístiques de qualsevol tipus, i, al mateix temps, fomenta l’interés per la conservació del nostre patrimoni. Així mateix, proporcionar referències per a valorar de forma crítica creacions artístiques inspirades en la cultura i la mitologia llatines.

Des del Llatí es contribuïx a la competència en el tractament de la informació i competència digital, ja que una part de la matèria requerix la recerca, selecció i tractament de la informació. D’una altra, en la mesura que s’utilitzen les tecnologies de la informació i la comunicació com a ferramenta per a la comunicació del coneixement adquirit, es col·laborarà en l’adquisició de la competència digital.

L’estudi de la llengua llatina contribuïx a la competència d’aprendre a aprendre, en la mesura que propicia la disposició i l’habilitat per a organitzar l’aprenentatge, afavorix les destreses d’autonomia, disciplina i reflexió, exercita la recuperació de dades per mitjà de la memorització i situa el procés formatiu en un context de rigor lògic.

La matèria contribuïx a l’autonomia i iniciativa personal en la mesura que s’utilitzen procediments que exigixen planificar, avaluar distintes possibilitats i prendre decisions. El treball en grup i la posada en comú dels resultats implica valorar les aportacions d’altres companyes i companys, acceptar possibles errors, comprendre la forma de corregir-los i no rendir-se davant d’un resultat inadequat. En definitiva, aporta possibilitats de millora i fomenta l’afany de superació.

4. CONTINGUTS. Els següents continguts corresponents a les ensenyances del curs 4t d’ESO en la matèria de LLATÍ s'identifiquen ací ja que són referència directa per a l'elaboració de les unitats didàctiques. Interessa destacar el bloc de continguts comuns, referits a la forma de construir la ciència i de transmetre l'experiència i el coneixement científic. Tenen, per tant, caràcter transversal, ja que es relacionen amb els altres blocs i han de desenrotllar-se de la manera més integrada possible amb el conjunt dels continguts del curs. Bloc 1. El sistema de la llengua llatina.Bloc 1. El sistema de la llengua llatina.Bloc 1. El sistema de la llengua llatina.Bloc 1. El sistema de la llengua llatina.

• L'abecedari i la pronunciació del Llatí. Lectura de textos en Llatí i reconeixement de termes transparents.

• El Llatí com a llengua flexiva. Els casos i els seus principals valors sintàctics. Reconeixement de les diferències i similituds bàsiques entre l'estructura de la llengua llatina i la de les llengües romàniques utilitzades per l'alumne.



26

• Classes de paraules. La flexió nominal, pronominal i verbal. Reconeixement de les categories gramaticals de la flexió llatina i comparació amb els elements flexius de les llengües actuals. Lèxic Llatí de freqüència.

• Les estructures oracionals bàsiques. La concordança i l'orde de paraules. Nexes coordinants més freqüents.

• Anàlisi morfosintàctica, traducció de textos breus i senzills en llengua llatina i retroversió d'oracions simples.

• Valoració de la llengua llatina com principal via de transmissió i pervivència del món clàssic i instrument privilegiat per a una comprensió profunda del sistema de les llengües romàniques.

Bloc 2. La història i evolució de la llengua llatina.Bloc 2. La història i evolució de la llengua llatina.Bloc 2. La història i evolució de la llengua llatina.Bloc 2. La història i evolució de la llengua llatina.

• L'origen i l'evolució del Llatí. Classificació de les llengües indoeuropees. • Llatí culte i Llatí vulgar. La formació de les llengües romàniques. Diferenciació entre llengua

parlada i escrita. • Anàlisi dels processos d'evolució de les llengües Romàniques. • L'evolució fonètica. Termes patrimonials i cultismes. • Explicació dels canvis fonètics més freqüents. • Relació semàntica entre paraules d'una mateixa arrel llatina i evolució fonètica diferent. • L'aportació lèxica del Llatí a les llengües modernes no derivades d'ell. Lectura de textos en

llengües no romàniques i identificació en ells de termes d'origen Llatí. • Valoració de l'origen comú de les principals llengües europees, interés per l'adquisició de nou

vocabulari, respecte per les altres llengües i acceptació de les diferències culturals de les gents que les parlen.

Bloc 3. La formació de les paraules.Bloc 3. La formació de les paraules.Bloc 3. La formació de les paraules.Bloc 3. La formació de les paraules.

• Components grecollatins en les llengües romàniques. • Identificació de lexemes, sufixos i prefixos grecollatins usats en la pròpia llengua. Definició de

paraules a partir dels seus ètims. • El vocabulari de la ciència i de la tècnica. Reconeixement d'ètims grecs i llatins en les

terminologies específiques. • Llatinismes i locucions llatines. Reconeixement de les expressions llatines incorporades a la

llengua parlada i escrita. • Curiositat per conéixer el significat etimològic de les paraules i interés en l'adequada utilització

del vocabulari. Bloc 4. Altres vies de transmissió del món clàssic.Bloc 4. Altres vies de transmissió del món clàssic.Bloc 4. Altres vies de transmissió del món clàssic.Bloc 4. Altres vies de transmissió del món clàssic.

• El marc geogràfic i històric de la societat romana. • Ús de fonts primàries i secundàries per a conéixer el passat. • Les institucions i la vida quotidiana. Interpretació dels seus referents des de la nostra perspectiva

sociocultural. • Comparació i anàlisi crítica de les estructures socials i familiars. • Les empremtes materials de la romanització. Observació directa i indirecta del patrimoni

arqueològic i artístic romà, utilitzant diversos recursos, inclosos els que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació.

• La mitologia en la literatura i en les arts plàstiques i visuals.



27

• Reconeixement d'elements de la mitologia clàssica en manifestacions literàries i artístiques de qualsevol tipus i interpretació del seu significat.

• Valoració del paper de Roma en la història d'Occident, respecte per l'herència del seu patrimoni arqueològic, artístic i literari i interés per la lectura de textos de la literatura llatina.

5. UNITATS DIDÀCTIQUES.Organització i distribució temporal de les unitats didàctiques. PRIMER TRIMESTRE PRIMER TRIMESTRE PRIMER TRIMESTRE PRIMER TRIMESTRE (Unitat(Unitat(Unitat(Unitat 1111----4)4)4)4)

UNITAT 1. Lucius, puer Romanus. Italia antiquaUNITAT 1. Lucius, puer Romanus. Italia antiquaUNITAT 1. Lucius, puer Romanus. Italia antiquaUNITAT 1. Lucius, puer Romanus. Italia antiqua ENFOCAMENT I ESTRUCTURA DE LA UNITATENFOCAMENT I ESTRUCTURA DE LA UNITATENFOCAMENT I ESTRUCTURA DE LA UNITATENFOCAMENT I ESTRUCTURA DE LA UNITAT La unitat primera inicia l'alumnat en el món de la llengua llatina i en la geografia de l'antiga Itàlia. En l'apartat de Lingua llatina es durà a terme la primera immersió en la traducció de textos en Llatí i s'estudiarà el concepte de flexió, les característiques de les oracions atributives i el cas Nominatiu. Este apartat estarà abonat per activitats que serviran per a reforçar i ampliar els coneixements de llengua, no sols llatina, sinó també de les llengües estudiades per l'alumnat. Es complementa esta secció amb unes activitats d'etimologia i evolució de les paraules que tenen com a funció primordial ampliar el vocabulari de l'alumnat. El plantejament que presenta l'apartat de Lingua llatina es repetirà al llarg del tot el llibre. S'introduirà sempre amb un Colloquium en Llatí en forma de còmic, amb uns personatges que anirem coneixent un poquet més en cada una de les unitats. Després del Colloquium, es presenta una Narratio que versarà sobre temes de cultura clàssica, per la qual cosa a més de treballar els elements lingüístics, es podria aprofundir en conceptes culturals. Moltes d'eixes històries tindran com a protagonistes als personatges del llibre. Acompanyaran a la Narratio uns dibuixos que il·lustren el contingut del text Llatí perquè l'alumnat puga extraure pistes sobre paraules que apareixen en el fragment i que poden ser desconegudes per ell. Al seu torn, un loquax (xivato) pot donar orientacions puntuals sobre significat de paraules de la història. Per a comprovar que la narració ha sigut entesa apareixen unes preguntes en Llatí, davall l'apartat Respon latine. En un principi, no serà necessària l'anàlisi morfosintàctica del text Llatí, perquè l'objectiu principal és la comprensió de la llengua com un ser viu, pròxim a la llengua materna de l'alumnat. El vocabulari emprat en els textos llatins és senzill i recognoscible, aquelles paraules més difícils estan explicades per mitjà d'imatges. Amb este plantejament es pretén que l'alumnat descobrisca per si només els amagatalls de la llengua llatina i el seu llegat en llengües romàniques. La unitat continua amb un apartat sobre el món Antic en què s'aborda en tema de la Geografia de l'antiga Itàlia. Es pretén donar una visió general sobre les diferents regions en què es dividia la península itàlica, així com de les tribus que les habitaven.

Esta secció es tanca amb dos temes, un sobre Llegendes sobre Hèrcules amb l'arribada de l'heroi al final del món conegut: el jardí de les Hespèrides. Este apartat està complementat amb la presència de l'heroi a Hispània i en concret, la Torre d'Hèrcules que pretén acostar el patrimoni cultural a l'alumnat. L'elecció d'este monument estaria relacionada amb el jardí de les Hespèrides i amb l'apartat de l'estudi de la geografia antiga. ESQUEMA DE LA UNITAT: ESQUEMA DE LA UNITAT: ESQUEMA DE LA UNITAT: ESQUEMA DE LA UNITAT: ( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ) TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització

PUNT INICIAL PUNT INICIAL PUNT INICIAL PUNT INICIAL Colloquium: Lucius, puer Romanus 1ª sessió1ª sessió1ª sessió1ª sessió



28

Narratio 1ª ses1ª ses1ª ses1ª sessiósiósiósió

LINGUA LLATINA LINGUA LLATINA LINGUA LLATINA LINGUA LLATINA

Grammatica llatina - Concepte de flexió - Oracions atributives - El cas nominatiu

- L'abecedari: pronunciació

2ª i 3ª sessió2ª i 3ª sessió2ª i 3ª sessió2ª i 3ª sessió

Descobrix les paraules 4ª sessió4ª sessió4ª sessió4ª sessió

Activitats 2ª i 3ª sessió2ª i 3ª sessió2ª i 3ª sessió2ª i 3ª sessió

MÓN ROMÀMÓN ROMÀMÓN ROMÀMÓN ROMÀ Italia antiqua: una mirada a la geografia de la Itàlia antiga


El jardí de les Hespèrides. La torre d'Hèrcules.

8ª sessió8ª sessió8ª sessió8ª sessió

ACTIVITATS FINALSACTIVITATS FINALSACTIVITATS FINALSACTIVITATS FINALS 7ª sessió7ª sessió7ª sessió7ª sessió

OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS • Identificar i relacionar elements morfològics, sintàctics i lèxics de l'oració atributiva en Llatí. • Traduir frases senzilles recorrent a un vocabulari transparent. • Reflexionar sobre els elements formals i les estructures lingüístiques de les llengües romàniques

conegudes per l'alumne, a través de la comparació amb el Llatí, model de llengua flexiva. • Utilitzar les primeres regles d'evolució fonètica del Llatí a les llengües romàniques. • Identificar paraules patrimonials, cultismes i llatinismes en diferents contextos lingüístics. • Millorar la lectura comprensiva i l'expressió oral i escrita per mitjà del coneixement del vocabulari i les

estructures gramaticals llatines. • Conéixer els aspectes rellevants de la cultura i la civilització romanes començant per la identificació

de la península itàlica en textos clàssics i en mapes. CONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTS ConceptesConceptesConceptesConceptes • Pronunciació de l'abecedari Llatí. • Substantius i adjectius llatins. • El nominatiu masculí i femení (1a i 2a declinació). • Present del verb sum. • Lectura i traducció de frases senzilles. • Estructura de l'oració atributiva. • Concordança morfosintàctica. • Evolució fonètica del Llatí al castellà: termes patrimonials i cultismes. • El marc geogràfic de la societat romana. Ús de fonts primàries i secundàries per a conéixer el passat. • Les províncies de l'Imperi Romà. Hispania. ProcedimentsProcedimentsProcedimentsProcediments • Comparació entre la llengua llatina i la llengua pròpia de l'alumnat. • Distinció dels components de les paraules en Llatí: lexemes, sufixos i prefixos. • Comprensió del sistema flexiu de la llengua llatina. • Comprensió de frases senzilles i traducció de les mateixes. • Elaboració de quadros amb sufixos corresponents al nominatiu (1a i 2a declinació).



29

• Busca d'informació i contrast amb l'oferida. • Lectura i interpretació de textos clàssics relacionats amb el marc geogràfic romà i els diferents

topònims d'Itàlia en el passat. ActitudsActitudsActitudsActituds • Interés en la comprensió de textos llatins de dificultat mínima. • Afició a la lectura de textos clàssics. • Curiositat per comprendre la formació de paraules en la seua evolució fonètica del Llatí a les llengües

romàniques. • Capacitat d'elaboració de frases senzilles en Llatí a partir de situacions ja estudiades. • Utilització de mapes i altres recursos per a situar en l'espai i en el temps la cultura romana clàssica. • Capacitat de treball en grup. EDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORS Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: l'estudi de la llengua i la seua evolució servix per a reconéixer els múltiples llaços d'unió que existixen entre la nostra cultura i la d'altres països europeus. Al seu torn, afavorix l'acostament cap a la interculturalitat i la globalització. Educació per a la pau: Educació per a la pau: Educació per a la pau: Educació per a la pau: el coneixement del Llatí i de la geografia antiga ajuda a entendre millor les semblances i les diferències de les distintes nacionalitats i potència un ambient de tolerància entre els pobles. COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN

COMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALS Comunicació lingüísticaComunicació lingüísticaComunicació lingüísticaComunicació lingüística • Llegir i comprendre textos diversos. Elaborar respostes escrites i orals sobre el tema. • Buscar les idees principals del tema i extraure

conclusions. • Conéixer l'estructura de la llengua llatina a fi de

comprendre la gramàtica funcional de les llengües romàniques.

• Descobrir la importància del lèxic grecoromà en el vocabulari.

• Conéixer procediments per a la formació de paraules.

Tractament de la informació i competència digitalTractament de la informació i competència digitalTractament de la informació i competència digitalTractament de la informació i competència digital - Utilitzar fonts primàries i secundàries per a

aconseguir informació sobre l'origen de les llengües.

• Aplicar tècniques de síntesi, la identificació de paraules clau i la distinció entre idees principals i secundàries.

• Buscar informació d'Internet i en enciclopèdies. • Aplicar la informació a la interpretació d'una imatge

relacionada amb els temes tractats.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUESCOMPETÈNCIES ESPECÍFIQUESCOMPETÈNCIES ESPECÍFIQUESCOMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES Competència espacialCompetència espacialCompetència espacialCompetència espacial----temporaltemporaltemporaltemporal • Localitzar en l'espai i El temps les diferents fases

d'evolució de les llengües. • Analitzar la pervivència en l'actualitat del llegat

lingüístic del món clàssic. • Situar en un mapa les llengües i els països. Pensament socialPensament socialPensament socialPensament social • Interpretar l'evolució i el llegat de la llengua en

l'actualitat. • Reconéixer la importància de l'estudi del vocabulari

com a vehicle de comunicació en la societat. Competència enCompetència enCompetència enCompetència en Expressió cultural i artExpressió cultural i artExpressió cultural i artExpressió cultural i artísticaísticaísticaística • Respectar el patrimoni cultural clàssic com a font de

coneixement. • Utilitzar el llenguatge com a mitjà d'expressió

cultural i social.



30

• Llegir textos històrics sobre la geografia en l'Antiguitat.

Competència social i ciutaCompetència social i ciutaCompetència social i ciutaCompetència social i ciutadanadanadanadana • Estudiar l'origen de les llengües i reconéixer que en

l'antiguitat era un tret de diferenciació social. • Conscienciar de la variabilitat de les llengües a

través del temps i en diferents àmbits geogràfics i socials.

Aprendre a aprendreAprendre a aprendreAprendre a aprendreAprendre a aprendre • Potenciar l'adquisició de destreses per a organitzar

l'aprenentatge. • Reconéixer que l'estudi de l'origen de les paraules

és una font d'informació per a aprendre nou vocabulari.

• Incorporar al vocabulari ètims llatins. Autonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personal • Realitzar les activitats del CD que acompanya al

llibre com a mètode de millora i superació, augmentant l'autonomia i iniciativa personal.

• Utilitzar la informació estudiada per a formar opinions sobre l'origen de les llengües actuals i en particular del nostre propi idioma.

CRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓ - Comprendre textos escrits en Llatí. • Realitzar retroversions al Llatí. • Assimilar les estructures morfosintàctiques i realitzar les analogies corresponents amb les llengües

que coneix l'alumnat. • Aplicar les regles d'evolució fonètica. • Establir semblances i diferències entre la nostra llengua i el Llatí de què procedix, assenyalant els

processos lingüístics que les han causat. • Comprendre les fonts clàssiques i extraure conclusions. • Ubicar geogràficament regions de la Península Itàlica i comprovar la seua correspondència en

l'actualitat. • Saber utilitzar el vocabulari específic adequat.

DIFICULTATDIFICULTATDIFICULTATDIFICULTATS ESPECIALSS ESPECIALSS ESPECIALSS ESPECIALS Enfrontar-se per primera vegada amb un text en Llatí pot resultar difícil, per això s'ha intentat utilitzar un mètode natural per a l'estudi de la llengua llatina i presentar un gran nombre d'activitats que motiven l'alumnat. Una idea interessant seria l'escenificació dels colloquia ajudant-se del text escrit perquè per mitjà del joc s'entenga millor el contingut de la història en Llatí. Les il·lustracions de l'apartat de Lingua latina són molt útils per a resoldre els dubtes de vocabulari que l'alumnat puga tindre. Al seu torn, seria interessant insistir en l'etimologia com a joc per a assimilar el vocabulari Llatí i el seu llegat en les llengües europees.



31

L'estudi de la geografia antiga d'Itàlia pot resultar ardu pel gran nombre de noms que apareixen, per això es presenten diferents mapes perquè la seua assimilació siga més senzilla. Es recomana la utilització d'un mapa actual d'Itàlia comparant-ho amb el que es presenta en la pàgina 17 del llibre de text. Unitat 2. Família Claudiae. Roma quadrUnitat 2. Família Claudiae. Roma quadrUnitat 2. Família Claudiae. Roma quadrUnitat 2. Família Claudiae. Roma quadrataataataata ENFOCAMENT I ESTRUCTURA DEL TEMAENFOCAMENT I ESTRUCTURA DEL TEMAENFOCAMENT I ESTRUCTURA DEL TEMAENFOCAMENT I ESTRUCTURA DEL TEMA Amb la segona unitat es realitza una nova immersió en la llengua llatina, en este cas es treballen els casos Genitiu i Ablatiu en singular i plural de la primera i segona declinacions. Així, doncs, per mitjà del Colloquium i la Narratio es repassa els conceptes treballats en la unitat anterior (Memorator) i s'aprofundix en l'estudi de les oracions predicatives. Al seu torn, en esta unitat s'estudiaran les desinències personals actives dels verbs no copulatius. La Narratio se centra en la família Romana, per la qual cosa es pot aprofitar per a comentar-los els noms en Llatí dels membres de la família. Es tanca esta apartat amb una secció de Descobrix les paraules, on s'explica la formació de paraules per mitjà de la composició i derivació. També es treballa en esta secció el vocabulari específic procedent del Llatí que s'utilitza en el camp lingüístic. La unitat continua amb l'apartat món Romà dedicat en esta ocasió als orígens de la ciutat de Roma, la Roma quadrata. Este tema s'aborda des d'un doble punt de vista: d'una banda, per mitjà de la presentació de la llegenda de la fundació amb Ròmul i Rem; i en segon lloc utilitzant referències arqueològiques i documentals sobre els primers anys de la ciutat, incloent alguns detalls sobre l'organització social i política. Esta secció es tanca amb dos apartats: un breu estudi sobre les Muses com a símbol de la inspiració per a l'art i els artistes al llarg dels temps. El seu origen, la seua relació amb una de les arts o de les ciències, els seus atributs, és a dir la seua iconografia i amb un repàs a les restes arqueològiques d'Edeta, l'actual Llíria. Es tracta d'una breu explicació de diferents restes arqueològiques del passat romà a la Comunitat Valenciana. ESESESESQUEMA DE LA UNITAT: QUEMA DE LA UNITAT: QUEMA DE LA UNITAT: QUEMA DE LA UNITAT: ( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ) TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització

PUNT INICIAL Colloquium: Familia Claudiae 1ª sessió1ª sessió1ª sessió1ª sessió

Narratio 1ª sessió1ª sessió1ª sessió1ª sessió

LINGUA LATINA

Grammatica latina - Les oracions predicatives - El genitiu i l'ablatiu 1a i 2a declinacions




MÓN ROMÀ

Roma quadrata Les nou Muses Edeta


ACTIVITATS FINALS 8ª sessió8ª sessió8ª sessió8ª sessió

OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS • Identificar i relacionar elements morfològics, sintàctics i lèxics de l'oració predicativa en Llatí. • Traduir frases senzilles recorrent a un vocabulari senzill.



32

• Reflexionar sobre els elements formals i les estructures lingüístiques de les llengües romàniques conegudes per l'alumne, a través de la comparació amb el Llatí, model de llengua flexiva.

• Utilitzar les primeres regles d'evolució fonètica del Llatí a les llengües romàniques. • Conéixer la influència de la mitologia relacionada amb les muses i les seues funcions. • Millorar la lectura comprensiva i l'expressió oral i escrita per mitjà del coneixement del vocabulari i les

estructures gramaticals llatines. • Conéixer els aspectes rellevants de la primitiva història de la civilització romana, recorrent a les fonts

clàssiques.

CONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTS ConceptesConceptesConceptesConceptes • Les parts de l'oració predicativa. • El genitiu i ablatiu masculí i femení, singular i plural (1a i 2a declinació). • Present dels verbs no copulatius. Desinències personals actives. • Comprensió de textos senzills. • Lectura i traducció de frases senzilles. • Formació de paraules per mitjà de la derivació i composició. • Vocabulari específic procedent de les llengües clàssiques en el camp lingüístic. • Fundació de la ciutat de Roma. La Roma Quadrata. • L'origen llegendari de la societat romana. L'ús de fonts clàssiques per a conéixer el passat. • El mite de les muses i el seu llegat cultural. • La família romana. ProcedimentsProcedimentsProcedimentsProcediments • Comparació entre la llengua llatina i la llengua pròpia de l'alumnat. • Distinció dels components de les paraules en Llatí: lexemes, sufixos i prefixos. • Realització d'exercicis variats on s'aprofundix en els continguts tractats en la unitat. • Comprensió de textos senzills i traducció dels mateixos. • Elaboració de quadros amb les desinències corresponents al genitiu i a l'ablatiu. • Realització d'exercicis referits al sistema verbal. • Lectura i interpretació de textos clàssics relacionats amb el marc geogràfic de la primitiva Roma. • Busca d'informació en relació amb les muses i la seua iconografia, així com les referències a les

mateixes al llarg de la història de la literatura. ActitudsActitudsActitudsActituds • Interés en la comprensió de textos llatins de dificultat mínima. • Afició a la lectura de textos clàssics. • Curiositat per comprendre la formació de paraules en la seua evolució fonètica del Llatí a les llengües

romàniques. • Capacitat d'elaboració de frases senzilles en Llatí a partir de situacions ja estudiades. • Utilització de documents i altres recursos per a situar en l'espai i en el temps l'origen de Roma com a

civilització. • Capacitat de treball en grup.



33

EDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORS Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: l'estudi de la llengua llatina afavorix l'acostament dels països i dels pobles l'idioma de la qual procedix del Llatí cap a la interculturalitat. Educació per a la pau: Educació per a la pau: Educació per a la pau: Educació per a la pau: el coneixement del Llatí i de la història de Roma antiga ajuda a entendre millor l'origen de la nostra civilització europea i promociona un major nivell de convivència i tolerància. COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN

COMPETÈNCOMPETÈNCOMPETÈNCOMPETÈNCIES GENERALSCIES GENERALSCIES GENERALSCIES GENERALS Comunicació lingüísticaComunicació lingüísticaComunicació lingüísticaComunicació lingüística • Llegir i comprendre textos diversos. • Elaborar respostes escrites i orals sobre el tema. • Buscar les idees principals del tema i extraure

conclusions. Conéixer l'estructura de la llengua llatina a fi de


Descobrir la importància del lèxic grecoromà en el vocabulari.


Tractament de la informació i competència digitalTractament de la informació i competència digitalTractament de la informació i competència digitalTractament de la informació i competència digital • Utilitzar fonts primàries i secundàries per a

aconseguir informació sobre la influència del Llatí en la formació de les llengües romàniques i no romàniques.


• Buscar informació utilitzant les noves tecnologies, però sense oblidar els suports clàssics d'informació en relació amb les empremtes i els vestigis deixats per Roma a la Comunitat Valenciana.

• Aplicar la informació a la interpretació d'una imatge relacionada amb la fundació de Roma i les muses.

• Llegir textos sobre la fundació de Roma des del punt de vista mític i històric.

Competència social i ciutadanaCompetència social i ciutadanaCompetència social i ciutadanaCompetència social i ciutadana • Estudiar l'origen de la ciutat de Roma i la

complexitat social i política d'eixe moment. Aprendre a aprenAprendre a aprenAprendre a aprenAprendre a aprendredredredre • Potenciar l'adquisició de destreses per a organitzar

l'aprenentatge. • Reconéixer que l'estudi de les paraules és una font

d'informació per a aprendre nou vocabulari.

COMPETÈNCIECOMPETÈNCIECOMPETÈNCIECOMPETÈNCIES ESPECÍFIQUESS ESPECÍFIQUESS ESPECÍFIQUESS ESPECÍFIQUES Competència espacialCompetència espacialCompetència espacialCompetència espacial----temporaltemporaltemporaltemporal • Situar en el temps els esdeveniments relacionats

amb la fundació de Roma. • Localitzar espacialment l'àrea geogràfica de la

primitiva Roma. • Analitzar la pervivència en l'actualitat del llegat

lingüístic del món clàssic. Pensament socialPensament socialPensament socialPensament social • Descobrir els canvis polítics i socials que van tindre

lloc en l'època de Ròmul. • Reconéixer la importància de l'estudi del vocabulari

com a vehicle de comunicació en la societat. Competència enCompetència enCompetència enCompetència en Expressió cultural i artExpressió cultural i artExpressió cultural i artExpressió cultural i artísticaísticaísticaística • Conéixer les llegendes relacionades amb el mite de

la fundació de Roma per a comprendre el seu llegat en la cultura literària i artística.

• Estudiar la iconografia de les muses al llarg de les seues representacions artístiques.

• Respectar i descobrir el patrimoni cultural clàssic del pas dels romans per la Comunitat valenciana.



34

• Incorporar al vocabulari ètims llatins i grecs. Autonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personal • Realitzar les activitats del CD i les fitxes

fotocopiables com a mètode de potenciar l'autonomia personal.

• Utilitzar la informació estudiada per a formar opinions crítiques sobre l'origen històric del sorgiment de Roma com a civilització.

CRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓ • Comprendre textos escrits en Llatí. • Assimilar les estructures morfosintàctiques i realitzar les analogies corresponents amb les llengües

que coneix. • Aplicar les regles d'evolució fonètica. • Establir semblances i diferències entre la nostra llengua i el Llatí de què procedix, assenyalant els

processos lingüístics que les han causat. • Comprendre les fonts clàssiques com a instrument de treball per a obtindre informació. • Ubicar geogràficament l'origen de la ciutat de Roma relacionant-ho amb els tossals que la rodegen. • Saber utilitzar el vocabulari específic adequat. DIFICULTATS ESPECIALS DEL TEMADIFICULTATS ESPECIALS DEL TEMADIFICULTATS ESPECIALS DEL TEMADIFICULTATS ESPECIALS DEL TEMA Igual que en la primera unitat és important insistir en les semblances que el Llatí presenta amb les llengües conegudes per l'alumnat i que realitzen les analogies corresponents. Al seu torn, és necessari recordar que es tracta d'un mètode natural en què l'aprenentatge deu ser comprensiu i intuïtiu, per a això es deuen realitzar els recursos que el llibre incorpora, utilitzar la mímica per a entendre el vocabulari sense que se'ls proporcione la solució i l'escenificació de les situacions plantejades perquè l'estudi del Llatí siga més atractiu. L'important és que entenguen el que està escrit en Llatí des de la mateixa llengua sense ser necessària una traducció literal. El Llatí deu prendre un caràcter de llengua viva. Respecte a l'apartat de cultura llatina, s'ha pretés donar un enfocament fàcil per a la comprensió de l'origen de la civilització romana. La més dificultat amb què es poden trobar pot ser el vocabulari específic. Unitat 3. Unitat 3. Unitat 3. Unitat 3. Ubi habitamus? Rex Ubi habitamus? Rex Ubi habitamus? Rex Ubi habitamus? Rex inininin urbe Romaurbe Romaurbe Romaurbe Roma ENFOCAMENT I ESTRUCTURA DE LA UNITATENFOCAMENT I ESTRUCTURA DE LA UNITATENFOCAMENT I ESTRUCTURA DE LA UNITATENFOCAMENT I ESTRUCTURA DE LA UNITAT En l'apartat de llengua llatina es tracten els conceptes de les oracions transitives i intransitives, el cas acusatiu i els gèneres dels adjectius llatins. Seguint el mateix esquema que les unitats anteriors, tant en el colloquiun com en la narratio, es va a tractar el tema cultural de les vivendes en el món romà, diferenciant entre la domus i l'illa, les parts de la casa i les seues respectives funcions. Dins d'este apartat de llengua cal destacar el memorator que repassa els conceptes ja vistos en les dos unitats anteriors i la secció ‘descobrix les paraules', en la que a més de treballar l'etimologia i l'evolució de termes llatins, se centra en l'apartat de la vinculació de les ciències naturals amb el vocabulari conegut per l'alumnat. Com sempre esta secció de ‘Lingua llatina' es tanca amb un gran nombre d'exercicis que complementa allò que s'ha treballat en la unitat.



35

En la secció “món Romà”, davall l'epígraf ‘Rex ‘in' urbs Roma' es desenrotlla el món de la monarquia romana primitiva, establint el paper del rei i de les institucions de l'època, així com l'evolució política de Roma en eixe període fins a l'expulsió de l'últim dels monarques etruscos de la ciutat. En l'apartat final s'estudien els animals fantàstics en la mitologia clàssica, principalment Medusa, alhora que es tracta també en el patrimoni cultural hispà d'un dels llocs més emblemàtics de la presència romana, la ciutat de Tarraco, que ens ha proporcionat una representació de Medusa en forma de mosaic. ESQUEMA DE LA UNITATESQUEMA DE LA UNITATESQUEMA DE LA UNITATESQUEMA DE LA UNITAT( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ) TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització

OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS • Identificar i relacionar elements morfològics, sintàctics i lèxics de l'oració atributiva en Llatí. • Comprendre i traduir frases i textos senzills recorrent a un vocabulari bàsic. • Reflexionar sobre els elements formals i les estructures lingüístiques de les llengües romàniques

conegudes per l'alumne, a través de la comparació amb el Llatí, model de llengua flexiva. • Estudiar les regles d'evolució fonètica del Llatí a les llengües romàniques actuals. • Conéixer la influència de la mitologia relacionada amb la figura llegendària de Medusa. • Millorar la lectura comprensiva i l'expressió oral i escrita per mitjà del coneixement del vocabulari i les

estructures gramaticals llatines. • Conéixer els aspectes rellevants de la primitiva història de la civilització romana, en l'etapa de la

monarquia, utilitzant documents primaris. • Mostrar interés pel patrimoni arqueològic que ha sobreviscut en ciutat de Tarraco.

CONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTS ConceptesConceptesConceptesConceptes • Les parts de l'oració atributiva. • El cas acusatiu masculí. Femení i neutre singular i plural (1a i 2a declinació). • Comprensió de textos senzills. • Lectura i traducció de frases senzilles.

PUNT INICIAL PUNT INICIAL PUNT INICIAL PUNT INICIAL Colloquium: Ubi habitamus? 1ª sessió1ª sessió1ª sessió1ª sessió


LINGUA LATINA LINGUA LATINA LINGUA LATINA LINGUA LATINA

Grammatica Latina - Les oracions transitives i intransitives - Els adjectius llatins - L'acusatiu



Activitats 2 ª i 3ª sessió2 ª i 3ª sessió2 ª i 3ª sessió2 ª i 3ª sessió

MÓN ROMÀMÓN ROMÀMÓN ROMÀMÓN ROMÀ Rex in urbe Roma, el període monàrquic 5ª i 6ª sessió5ª i 6ª sessió5ª i 6ª sessió5ª i 6ª sessió

Medusa Tarraco


ACTIVITATS ACTIVITATS ACTIVITATS ACTIVITATS FINALSFINALSFINALSFINALS




36

• Formació de paraules per mitjà de la derivació i composició. • Vocabulari específic procedent de les llengües clàssiques en el camp lingüístic de les ciències

naturals. • Monarquia de Roma. Els reis llegendaris de la ciutat. • La societat romana en l'època dels reis primitius. L'ús de fonts clàssiques per a conéixer el passat. • El mite de Medusa i el seu llegat cultural. • Les parts de la casa i el tipus de vivendes. • Les restes arqueològiques de la ciutat romana de Tarraco i la seua àrea. ProcedimentsProcedimentsProcedimentsProcediments • Comparació entre la llengua llatina i la llengua pròpia de l'alumnat. • Distinció dels components de les paraules en Llatí: lexemes, sufixos i prefixos. • Realització d'exercicis variats en els que s'aprofundix en els continguts tractats en la unitat. • Comprensió de textos senzills i traducció dels mateixos. • Elaboració de quadros amb les desinències corresponents a l'acusatiu i repàs dels casos vistos fins

al moment. • Realització d'exercicis d'etimologia per a estudiar els components llatins de paraules actuals en

l'àmbit científic. • Lectura i interpretació de textos clàssics relacionats amb el marc de la primitiva Roma (fase

monàrquica). • Busca d'informació en relació amb Medusa i la seua iconografia, així com les referències a la mateixa

al llarg de la història de la literatura. • Exercicis de canvi de números. • Exercicis de relacionar paraules amb el seu significat corresponent. ActitudsActitudsActitudsActituds • Interés en la comprensió de textos llatins de dificultat mínima. • Afició a la lectura de textos clàssics. • Curiositat per comprendre la formació de paraules en la seua evolució fonètica del Llatí a les llengües

romàniques. • Capacitat d'elaboració de frases senzilles en Llatí a partir de situacions ja estudiades. • Utilització de documents i altres recursos per a situar en l'espai i en el temps l'etapa monàrquica de

Roma com a primer període de la seua civilització. • Capacitat de treball en grup. • Respecte al patrimoni i interés per conéixer in situ estes restes arqueològiques. EDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORS Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: l'estudi de la llengua llatina afavorix l'acostament dels països i dels pobles l'idioma de la qual procedix del Llatí cap a la interculturalitat. Educació mediambiental: Educació mediambiental: Educació mediambiental: Educació mediambiental: s'ha d'aconseguir un compromís personal en la conservació de les restes de l'herència llatina en el nostre entorn. Educació per a la política:Educació per a la política:Educació per a la política:Educació per a la política: valorar el sistema polític democràtic enfront de la tirania que suposava el sistema monàrquic romà.



37


COMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALS Comunicació lingüísticaComunicació lingüísticaComunicació lingüísticaComunicació lingüística • Llegir i comprendre textos diversos en què aparega

la sintaxi de les oracions transitives. • Diferenciar en una frase llatina els elements bàsics

d'una oració copulativa enfront dels elements bàsics d'una intransitiva.

• Elaborar respostes escrites i orals sobre el tema. • Comprendre el concepte de flexió, darrere

d'associar la relació de cas amb funció sintàctica. • Buscar les idees principals del tema i extraure



• Descobrir la importància del lèxic grecoromà en el vocabulari.


Tractament de la informació i competència digitalTractament de la informació i competència digitalTractament de la informació i competència digitalTractament de la informació i competència digital • Utilitzar fonts primàries i secundàries per a

aconseguir informació sobre la influència del Llatí en la formació de les llengües romàniques i no romàniques.


• Buscar informació utilitzant les noves tecnologies, però sense oblidar els suports clàssics d'informació en relació amb les empremtes i els vestigis deixats per Roma en l'àrea de Tarragona.

• Aplicar la informació a la interpretació d'una imatge relacionada amb la primitiva monarquia romana, la figura de Medusa i les restes de Tarraco.

• Llegir textos sobre la monarquia romana des del punt de vista mític i històric.

Competència social i ciutadanaCompetència social i ciutadanaCompetència social i ciutadanaCompetència social i ciutadana • Estudiar la monarquia romana i la complexitat social

i política de les seues institucions, reconeixent les desigualtats existents en eixe tipus de societat.


l'aprenentatge.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUESCOMPETÈNCIES ESPECÍFIQUESCOMPETÈNCIES ESPECÍFIQUESCOMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES Competència espacialCompetència espacialCompetència espacialCompetència espacial----temporaltemporaltemporaltemporal • Situar en el temps els esdeveniments relacionats

amb la monarquia romana. • Ubicar en l'espai l'àrea geogràfica de l'expansió

durant el període monàrquic. • Reconéixer que gran part del vocabulari científic

usat hui en dia procedix del món clàssic. Pensament socialPensament socialPensament socialPensament social • Reflexionar sobre l'evolució dels canvis polítics i

socials que van tindre lloc en l'època dels reis llegendaris de Roma.

• Reconéixer la importància de l'estudi del vocabulari com a vehicle de comunicació en la societat.

Competència enCompetència enCompetència enCompetència en Expressió cultural i artísticaExpressió cultural i artísticaExpressió cultural i artísticaExpressió cultural i artística • Estudiar les llegendes relacionades amb els primers

monarques de Roma per a comprendre el seu llegat en la cultura literària i artística.

• Estudiar la iconografia de Medusa a través de les seues representacions artístiques i literàries.

• Respectar i descobrir el patrimoni cultural clàssic del pas dels romans per Tarragona.

• Reconéixer les parts d'una vivenda romana i el seu llegat en les cases de poble actuals.



38

• Reconéixer que l'estudi de les paraules és una font d'informació per a aprendre nou vocabulari relacionat amb la família i la vida domèstica.

• Incorporar al vocabulari ètims llatins i grecs referents a les ciències naturals.

Autonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personal • Realitzar les activitats del CD i les fitxes


• Utilitzar la informació estudiada per a formar opinions crítiques sobre el paper de la monarquia en la Roma primitiva.

CRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓ • Comprendre textos escrits en Llatí. • Assimilar les estructures morfosintàctiques i realitzar les analogies corresponents amb les llengües

que coneix. • Identificar els components d'origen grecoLlatí en les paraules científiques i el seu vocabulari

específic. • Reconéixer llatinismes i incorporar-los a la nostra llengua. • Elaborar un treball temàtic senzill en el que hagen d'utilitzar-se fonts de diferent procedència. • Comprendre les fonts clàssiques com a instrument de treball per a obtindre informació. • Reconéixer el vocabulari específic adequat relacionat amb les vivendes i les parts d'una casa

romana. • Reconéixer la iconografia de llegendes relacionades amb la figura de la Gorgona-Medusa. • Identificar els monuments que formaven part d'una gran ciutat romana com era Tarraco, capital de la

província tarragonina. DIFICULTATS ESPECIALS DEL TEMADIFICULTATS ESPECIALS DEL TEMADIFICULTATS ESPECIALS DEL TEMADIFICULTATS ESPECIALS DEL TEMA Una de les principals dificultats és el vocabulari específic que s'utilitza al tractar el tema de la casa romana en la narratio. Per a ajudar a la superació d'eixa dificultat s'ha recorregut a la incorporació d'imatges que mostren visualment les parts d'una casa i la seua funció. En el camp lingüístic un altre problema a assenyalar és el reconeixement de la funció de complement directe en les oracions transitives. No obstant això, és oportú assenyalar que este aprenentatge és de molta utilitat per a l'assimilació de les funcions sintàctiques en la seua llengua vernacla. En l'apartat cultural del tema la dificultat més notable seria la presència d'un gran nombre de noms propis corresponents a personatges de la Roma monàrquica. Unitat 4. Quid pueri faciunt? S.P.Q.RUnitat 4. Quid pueri faciunt? S.P.Q.RUnitat 4. Quid pueri faciunt? S.P.Q.RUnitat 4. Quid pueri faciunt? S.P.Q.R ENFOCAMENT I ESTRUCTURA DE LA UNITATENFOCAMENT I ESTRUCTURA DE LA UNITATENFOCAMENT I ESTRUCTURA DE LA UNITATENFOCAMENT I ESTRUCTURA DE LA UNITAT En l'apartat de ‘Lingua latina' se'n van a treballar els enunciats dels substantius en Llatí i la formació dels infinitius de veu activa. Per a l'aprenentatge d'estos continguts es partix, en el cas de l'infinitiu, del castellà, i respecte a l'enunciat dels substantius, darrere d'una breu explicació es reforça el seu estudi amb un gran nombre d'exercicis que versen sobre este concepte. Com en unitats anteriors l'apartat de ‘Lingua llatina' es tanca amb la secció ‘descobrix les paraules', que en esta unitat tracta sobre astronomia. A més dels continguts lingüístics la narratio versa sobre la infància i l'educació, per la qual cosa es pot



39

aprofundir en eixe contingut a partir la situació presentada. En ‘món Romà” s'estudiarà la República romana, la seua evolució i institucions polítiques, mentres que la unitat es tanca amb el mite de Faetó i la seua llegenda solar, així com de les restes arqueològiques d'Itàlica (Sevilla), on s'ha conservat un bell mosaic sobre els dies de la setmana en la crida “Casa del planetari”. ESQUEMA DE LA UNITAT : ESQUEMA DE LA UNITAT : ESQUEMA DE LA UNITAT : ESQUEMA DE LA UNITAT : ( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ) TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització

PUNT INICIAL PUNT INICIAL PUNT INICIAL PUNT INICIAL Colloquium: Quid pueri faciunt? 1ª sessió1ª sessió1ª sessió1ª sessió


LINGUA LATINALINGUA LATINALINGUA LATINALINGUA LATINA Grammatica latina - Enunciat del substantiu en Llatí - L'infinitiu




MÓN ROMÀMÓN ROMÀMÓN ROMÀMÓN ROMÀ S.P.Q.R, l'esplendor de la República romana 5ªi 6ª sessió5ªi 6ª sessió5ªi 6ª sessió5ªi 6ª sessió

Faetó Hispania Romana: Itàlica


ACTIVITATS FINALSACTIVITATS FINALSACTIVITATS FINALSACTIVITATS FINALS 8ª se8ª se8ª se8ª sessióssióssióssió

OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS • Identificar en una oració les seues parts i tipologia. • Comprendre i traduir frases senzilles recorrent a un vocabulari bàsic. • Reflexionar sobre els elements lingüístics de la pròpia llengua prenent com a model de comparació la

llengua llatina. • Identificar paraules patrimonials, cultismes i llatinismes. • Conéixer la influència de la mitologia relacionada amb la llegenda de Faetó i les seues fonts

d'informació. • Millorar la lectura comprensiva i l'expressió oral i escrita per mitjà del coneixement del vocabulari i les

estructures gramaticals llatines. • Conéixer els aspectes rellevants de la història de la civilització republicana romana, recorrent a les

fonts clàssiques. CONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTS ConceptesConceptesConceptesConceptes • Enunciat dels substantius en Llatí. • Importància del genitiu per a extraure l'arrel i la declinació a què pertany el substantiu. • Formació de l'infinitiu de present de la veu activa, tant del verb copulatiu com de verbs no copulatius. • Comprensió de textos senzills. • Vocabulari específic procedent de les llengües clàssiques en el camp de la ciència astronòmica. • La República romana i les seues institucions de govern. L'ús de fonts clàssiques per a conéixer el

passat. • El mite de Faetó i el seu llegat cultural. • Itàlica i els seus restes arqueològiques.



40

• El món infantil a Roma i l'educació. ProcedimentsProcedimentsProcedimentsProcediments • Comparació entre la llengua llatina i la llengua pròpia de l'alumnat. • Completar exercicis sobre desinències verbals. • Realització d'exercicis sobre enunciats dels substantius. • Classificació per declinacions i gèneres de diverses paraules. • Elaboració de quadros amb les desinències corresponents als casos vistos fins al moment. • Realització d'exercicis de creació de diàlegs o descripcions d'imatges. • Lectura i interpretació de textos clàssics relacionats amb el marc històric de la Roma republicana. • Busca d'informació en relació amb el mite del carro d'Helis i Faetó, així com de la seua iconografia, i

de les seues referències al llarg de la història de la literatura. ActitudsActitudsActitudsActituds • Promoure l'interés per la comprensió de textos llatins bàsics. • Estimular l'afició per la lectura de textos clàssics. • Interés per l'assimilació de l'origen de les paraules a partir del Llatí fins a l'actualitat. • Capacitat d'elaboració de frases senzilles en Llatí a partir de situacions ja estudiades. • Utilització de fonts primàries i secundàries i d'altres recursos per a situar en l'espai i en el temps el

període republicà romà. • Capacitat de treball en grup. • Descobriment en la llegenda de Faetó d'implicacions ètiques en el comportament humà. EDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORS Educació per a la política: Educació per a la política: Educació per a la política: Educació per a la política: l'estudi de l'origen de la forma de govern republicà promourà el coneixement d'altres formes d'organització de l'estat que es continua hui en molts països. Educació no sexista: Educació no sexista: Educació no sexista: Educació no sexista: valorar l'evolució social i dels drets de les dones i de la infància respecte a la situació de llibertat limitada que tenien ambdós col·lectius en l'antiga Roma. COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLENCOMPETÈNCIES QUE ES TREBALLENCOMPETÈNCIES QUE ES TREBALLENCOMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN

COMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALS Comunicació lingüísticaComunicació lingüísticaComunicació lingüísticaComunicació lingüística • Adquirir la capacitat de lectura comprensiva a través

de textos diversos en llengua llatina. • Elaborar respostes escrites i orals sobre el tema. • Assimilar les idees bàsiques del tema i extraure


comprendre la gramàtica funcional de les llengües romàniques i no romàniques.

• Valorar la importància del lèxic Llatí en l'àmbit de l'astronomia.

Tractament de la informació i competència digitalTractament de la informació i competència digitalTractament de la informació i competència digitalTractament de la informació i competència digital • Utilitzar tècniques de síntesi, la identificació de


amb l'etapa republicana de govern a Roma. • Localitzar espacialment l'àrea geogràfica de l'antiga

Bètica, on es troben les restes d'Itàlica. Pensament socialPensament socialPensament socialPensament social • Analitzar l'evolució de la història política de Roma i

les seues idees sobre la participació del ciutadà en el govern de l'estat.


• Valorar l'avanç de la posició social de les dones i dels xiquets des de l'antiga Roma fins als nostres



41

paraules clau i la distinció entre idees principals i secundàries.

• Aplicar les noves tecnologies, però sense oblidar els suports clàssics d'informació en relació amb les empremtes i els vestigis deixats per Roma en l'antiga Bètica.

• Aplicar la informació a la interpretació d'una imatge relacionada amb la república romana, el mite de Faetó i les restes romans en Itàlica.

• Llegir textos sobre la república romana, sobre la llegenda del carro d'Helis i les conseqüències que va tindre l'aventura de Faetó, així com sobre la importància del nucli romà d'Itàlica i les restes allí conservades.

Competència social i ciutadanaCompetència social i ciutadanaCompetència social i ciutadanaCompetència social i ciutadana • Estudiar l'origen de la república com a forma de

govern de la ciutat de Roma, així com el seu llegat a través de la història política de la humanitat.

• Reconéixer el paper limitat de la dona i dels xiquets en una societat d'eixes característiques.

Aprendre a aprendreAprendre a aprendreAprendre a aprendreAprendre a aprendre • Estimular l'adquisició d'habilitats de cara a

l'aprenentatge. • Valorar l'adquisició de lèxic grecoLlatí per a

completar el vocabulari propi. • Incorporar al vocabulari ètims llatins i grecs en el

camp d'astronomia. Autonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personal • Realitzar les activitats del CD i les fitxes

fotocopiables com a mètode de potències l'autonomia personal.

• Utilitzar la informació estudiada per a formar opinions crítiques sobre l'origen històric del sorgiment de Roma com a civilització.

• Augmentar la comprensió de l'origen de les nostres formes polítiques.

dies. Competència enCompetència enCompetència enCompetència en Expressió cultural i artísticaExpressió cultural i artísticaExpressió cultural i artísticaExpressió cultural i artística • Conéixer les llegendes relacionades amb el mite de

Faetó al llarg de la història cultural per a comprendre el seu llegat en la cultura literària i artística.

• Estudiar la iconografia del mite al llarg de les seues representacions artístiques.

• Respectar i descobrir el patrimoni cultural clàssic del pas dels romans per la Bètica.

CRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓ • Reconéixer els infinitius en una frase. • Descobrir els enunciats dels substantius i saber-los classificar en la seua declinació corresponent. • Assimilar les desinències del sistema nominal i verbal a través dels textos. • Saber utilitzar les regles d'evolució fonètica i reconéixer l'origen grecoromà dels termes de

l'astronomia.



42

• Comprendre els documents antics com a font de treball per a obtindre informació rellevant sobre el món antic.

• Ubicar geogràficament les restes arqueològiques d'Itàlica. • Valorar la idea fonamental sobre el comportament humà que subjau en el mite de Faetó. • Saber utilitzar el vocabulari específic adequat referent al món infantil i de l'educació a Roma. DIFICULTATS ESPECIALS DEL TEMADIFICULTATS ESPECIALS DEL TEMADIFICULTATS ESPECIALS DEL TEMADIFICULTATS ESPECIALS DEL TEMA En esta unitat no són moltes les dificultats que es poden plantejar des del punt de vista lingüístic. L'única dificultat consistix en l'enunciat dels substantius, ja que no és un concepte que tinga paral·lelisme en la llengua vernacla de l'alumnat. Per a poder resoldre esta dificultat s'han introduït molts exercicis que reforcen eixe contingut. En esta unitat, i a partir d'ella el vocabulari apareixerà enunciat com està en els diccionaris estàndard de Llatí. Entendre el concepte d'enunciat és un pas important per a poder comprendre el concepte de llengua flexiva. En l'apartat de Roma i Occident un cert grau de dificultat pot derivar-se de la gran quantitat d'institucions relacionades amb el sistema republicà de govern, si bé molts dels noms introduïts ací ja haurien de ser familiars per a l'alumnat per la matèria d'història.

SEGON TRIMESTRE (Unitat 5SEGON TRIMESTRE (Unitat 5SEGON TRIMESTRE (Unitat 5SEGON TRIMESTRE (Unitat 5----7)7)7)7)

Unitat 5. Quid facit? Caius Iulius CaesarUnitat 5. Quid facit? Caius Iulius CaesarUnitat 5. Quid facit? Caius Iulius CaesarUnitat 5. Quid facit? Caius Iulius Caesar ENFOCAMENT I ESTRUENFOCAMENT I ESTRUENFOCAMENT I ESTRUENFOCAMENT I ESTRUCTURA DE LA UNITATCTURA DE LA UNITATCTURA DE LA UNITATCTURA DE LA UNITAT Amb la unitat quinta arribem a l'equador del llibre, darrere d'estudiar la primera i segona declinacions llatines, totes les persones del Present d'Indicatiu i l'Infinitiu actius. En l'apartat de Lingua latina durem a terme una aproximació a la tercera declinació. És necessari recalcar la paraula “aproximació”, ja que al tractar-se d'un curs introductori al Llatí i d'una optativa, el nostre objectiu és captivar l'alumnat, per la qual cosa només hem comentat les desinències que caracteritzen a la tercera declinació, sense realitzar la distinció entre temes en consonant, temes en –I i mixtos. La nostra idea és que reconeguen i diferencien esta declinació de les anteriors, sense majors pretensions. A pesar d'això, el professorat podrà optar a realitzar explicacions més profundes respecte d'això. Comentar que, a partir d'este tema, en el vocabulari final de les unitats s'enuncien els verbs amb el número de la conjugació a què pertanyen com a ajuda per a l'alumnat; igual que amb l'apartat de la tercera declinació, aquell professor que ho considere necessari podrà aprofundir més en el tema de la conjugació verbal. La narració d'este tema versa sobre les activitats laborals d'hòmens i dones en l'antiga Roma. Entre les fitxes fotocopiables hi ha una explicació sobre el garum. En la secció ‘món Romà' hem tractat la figura emblemàtica De Juli Cèsar i la fase prèvia a l'arribada de l'Imperi, mentre que per a tancar la unitat s'ha abordat el mite d'Orfeu i la seua repercussió en la història de la cultura occidental, així com la ciutat de Caesaraugusta, l'actual Saragossa. ESQUEMA DE LA UNITAT :ESQUEMA DE LA UNITAT :ESQUEMA DE LA UNITAT :ESQUEMA DE LA UNITAT : ( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ) TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització

PUNT INICIAL PUNT INICIAL PUNT INICIAL PUNT INICIAL Colloquium: Quid facit? 1ª sessió1ª sessió1ª sessió1ª sessió


LILILILINGUA LATINA NGUA LATINA NGUA LATINA NGUA LATINA Grammatica Latina: 3a declinació 1ª sessió1ª sessió1ª sessió1ª sessió




43


MÓN ROMÀMÓN ROMÀMÓN ROMÀMÓN ROMÀ Caius Iulius Caesar 5ª i 6ª sessió5ª i 6ª sessió5ª i 6ª sessió5ª i 6ª sessió

Orfeu Hispania romana: Caesaraugusta




OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS • Diferenciar i relacionar els elements morfològics que caracteritzen a la tercera declinació. • Comprendre textos senzills. • Relacionar allò que s'ha aprés fins al moment respecte al funcionament de la llengua llatina amb les

estructures gramaticals conegudes per l'alumne. • Reconéixer i aprendre els ètims relatius al camp de la medicina. • Conéixer la influència de la mitologia relacionada amb Orfeu i la seua religió mistérica. • Millorar la lectura comprensiva i l'expressió oral i escrita per mitjà del coneixement del vocabulari i les

estructures gramaticals llatines. • Conéixer els aspectes més destacats de l'acció política i militar De Juliol Cèsar, recorrent a les fonts

clàssiques. CONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTS ConceptesConceptesConceptesConceptes • La tercera declinació i semblances i diferències amb la primera i segona. • Comprensió de textos senzills. • Formació de paraules per mitjà de la derivació i composició. • Els oficis de l'antiga Roma. • Vocabulari específic procedent de les llengües clàssiques en el camp de la medicina. • La vida De Juli Cèsar. • Roma sota Cèsar: la societat romana. L'ús de fonts clàssiques per a conéixer el passat. • El mite d'Orfeu i el seu llegat cultural. ProcedimentsProcedimentsProcedimentsProcediments • Distinció dels enunciats de les diferents declinacions. • Realització d'exercicis referits a la tercera declinació. • Traducció de frases senzilles. • Elaboració d'exercicis de repàs del contingut donat fins el moment. • Reflexió sobre les condicions econòmiques que van promoure el desenrotllament de la colònia

romana de Caesaraugusta. • Establiment de la crisi política que va conduir al canvi de sistema de govern a Roma a finals de la

República. • Lectura i interpretació de textos clàssics relacionats amb el Cayo Juli Cèsar. • Busca d'informació en relació amb el mite d'Orfeu, així com les referències a les mateixes al llarg de

la història de la literatura. ActitudsActitudsActitudsActituds



44

• Interés en la traducció i comprensió de textos llatins bàsics. • Afició a la lectura de textos clàssics. • Interés per comprendre els ètims procedents del món de la medicina. • Adquisició de l'habilitat necessària per a l'elaboració de frases senzilles en Llatí a partir de situacions

ja estudiades. • Potenciació de l'estudi biogràfic de personatges destacats com a Juli Cèsar per a entendre l'evolució

de l'antiga Roma. • Valoració del patrimoni i de les restes arqueològiques que ens hi ha llegat l'antiguitat romana. • Capacitat de treball individual i en grup.

EDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORS Educació per a la pau i la convivència: Educació per a la pau i la convivència: Educació per a la pau i la convivència: Educació per a la pau i la convivència: el coneixement de la història de Roma en els temps de Juli Cèsar pot ser presentat com un element primordial per a valorar l'estabilitat política enfront del conflicte civil i la superioritat del govern democràtic enfront d'altres sistemes. Educació mediambiental: Educació mediambiental: Educació mediambiental: Educació mediambiental: per mitjà de l'estudi de les restes arqueològiques s'estimularà l'interés i el respecte cap al patrimoni heretat de l'antiguitat.


COMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALS Comunicació lingüísticaComunicació lingüísticaComunicació lingüísticaComunicació lingüística • Llegir i comprendre Frases i textos diversos. • Elaborar respostes escrites i orals sobre el tema. • Seleccionar les idees principals del tema i extraure

conclusions. • Saber utilitzar diferents fonts d'informació per a la

realització de treballs. • Refermar el coneixement de la primera i segona

declinacions. • Reconéixer i diferenciar les característiques de la

tercera declinació. • Descobrir la importància del lèxic grecoromà en el

camp de la medicina. Tractament de la informació i competència digitalTractament de la informació i competència digitalTractament de la informació i competència digitalTractament de la informació i competència digital • Aconseguir informació utilitzar fonts primàries i

secundàries per a l'elaboració de treballs en equip. • Aplicar un juí crític per a triar i extraure conclusions

de la informació recopilada. • Buscar informació utilitzant les noves tecnologies,

però sense oblidar els suports clàssics d'informació en relació amb les empremtes i els vestigis deixats per Roma en l'antiga ciutat romana de Saragossa.

• Aplicar la informació a la reconstrucció històrica de la vida De Juli Cèsar.

• Reconéixer la importància del mite d'Orfeu darrere


amb la vida De Juliol Cèsar. • Localitzar espacialment i cronològicament les restes

de la ciutat romana de Caesaraugusta. • Analitzar la pervivència en l'actualitat del llegat

lingüístic del món clàssic en l'àmbit de la medicina moderna.

Pensament sPensament sPensament sPensament socialocialocialocial • Valorar els canvis polítics de Roma durant el

període de govern De Juliol Cèsar. • Reconéixer la importància de l'estudi dels diferents

oficis en l'antiga Roma com a element de diferenciació social.

Competència enCompetència enCompetència enCompetència en Expressió cultural i artísticaExpressió cultural i artísticaExpressió cultural i artísticaExpressió cultural i artística • Conéixer les llegendes relacionades amb el mite

d'Orfeu i comprendre el seu llegat en la cultura literària i artística.

• Reconéixer la iconografia d'Orfeu. • Respectar el patrimoni cultural de les restes

arqueològiques romans en l'antiga Caesaraugusta.



45

de l'estudi de la informació sobre este personatge mitològic.

• Utilitzar imatges i textos per a reconstruir el llegat arqueològic i artístic de l'antiga Caesaraugusta.

Competència social i ciutadanaCompetència social i ciutadanaCompetència social i ciutadanaCompetència social i ciutadana • Estudiar els diferents oficis, masculins i femenins en

l'antiga Roma, descobrint la diferenciació social derivada d'eixa distinció professional.

• Valorar la importància del fet democràtic enfront de la tirania en què va desembocar la Republica Romana.

Aprendre a aprendreAprendre a aprendreAprendre a aprendreAprendre a aprendre • Activar l'aprenentatge, potenciant l'adquisició

d'habilitats i destreses. • Reconéixer la importància del camp etimològic per a

l'aprenentatge del vocabulari i la seua comprensió. • Aprendre a seleccionar la informació i a realitzar

analogies respecte al ja aprés. Autonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personal • Realitzar les activitats de la unitat, del CD i les fitxes


• Utilitzar la informació estudiada per a formar opinions crítiques sobre l'origen de la tirania en el moment històric de finals de la República a Roma.

CRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓ • Comprendre textos escrits en Llatí que continguen paraules de la primera, segona i tercera

declinacions. • Diferenciar les característiques de la tercera declinació. • Comprendre les fonts clàssiques com a instrument de treball per a obtindre informació. • Ubicar històricament l'evolució de la vida De Juli Cèsar amb les seues repercussions polítiques i

militars. • Saber utilitzar el vocabulari específic adequat al tema tractat en la unitat, especialment oficis i

medicina antiga. • Conéixer el mite d'Orfeu i la seua importància com a introductor de les religions mistéricas. • Saber reconéixer les principals restes arqueològiques d'una ciutat romana com Caesaraugusta. DIFICULTATS ESPECIALS DEL TEMADIFICULTATS ESPECIALS DEL TEMADIFICULTATS ESPECIALS DEL TEMADIFICULTATS ESPECIALS DEL TEMA L'estudi de la tercera declinació resulta dificultós. Per a evitar esta dificultat es du a terme una presentació bàsica de les desinències que caracteritzen a la tercera, sense diferenciar tipologia, i al seu torn, per a col·laborar en la resolució dels problemes que es plantegen es proporcionen una sèrie d'ajudes. En l'apartat cultural del tema la part més problemàtica seria acostar-se al pensament filosòfic derivat del mite d'Orfeu que, no obstant això, ha sigut presentat des d'un punt de vista bàsic i esquematitzat.



46

Unitat 6. Unitat 6. Unitat 6. Unitat 6. AdAdAdAd templum.templum.templum.templum. ImImImImperiumperiumperiumperium ENFOCAMENT I ESTRUCTURAENFOCAMENT I ESTRUCTURAENFOCAMENT I ESTRUCTURAENFOCAMENT I ESTRUCTURA DE LA UNITATDE LA UNITATDE LA UNITATDE LA UNITAT La unitat sexta ve a completar les tres declinacions que s'han vist fins al moment en l'apartat Lingua latina. Després de l'aproximació a la tercera declinació (ja s'ha comentat que no s'aprofundix en els diferents tipus i que és decisió del professor que impartix l'assignatura entrar en l'explicació més profunda d'esta declinació) es presenta l'alumnat una sistematització del gènere neutre en la segona i tercera declinació. En este mateix apartat, es fa un repàs de les preposicions ja vistes, especificant el règim de cada una d'elles. La narració parla de la religió romana i les comeses dels diferents col·legis sacerdotals. En l'apartat El món romà es tracta un moment decisiu de la història de Roma: l'Imperi. En la part dedicada a la Mitologia hem tractat la figura de Dèdal i la seua influència en les ciències i altres disciplines en la cultura occidental, mentres que a Hispània Romana hem intentat acostar-nos a Les Médules, les mines de Lleó i el seu entorn. ESQUEMA DE LA UNITAT:ESQUEMA DE LA UNITAT:ESQUEMA DE LA UNITAT:ESQUEMA DE LA UNITAT: ( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ) TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització

PUNT INICIAL PUNT INICIAL PUNT INICIAL PUNT INICIAL Colloquium: Ad templum. 1ª sessió

Narratio 1ª sessió


Grammatica latina - El vocatiu - Neutre de la 2a i 3a declinacions - Preposicions llatines

2ª sessió

Descobrix les paraules 4ª sessió

Activitats 2ª i 3ª sessió

MÓN ROMÀMÓN ROMÀMÓN ROMÀMÓN ROMÀ Imperium, ascens i caiguda de la Roma Imperial.

5ª i 6ª sessió

Dèdal Les Médules

8ª sessió


7ª sessió

OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS • Identificar i relacionar els elements morfològics que caracteritzen el gènere neutre de la 2a i 3a

declinació. • Comprendre i traduir textos senzills. • Relacionar allò que s'ha aprés fins al moment respecte al funcionament de la llengua llatina amb les

estructures gramaticals conegudes per l'alumne. • Reconéixer i aprendre els ètims relatius al camp de la Física i la Química. • Conéixer la influència de la mitologia relacionada amb Dèdal i el seu fill Ícar amb expressions

culturals posteriors. • Millorar la lectura comprensiva i l'expressió oral i escrita per mitjà del coneixement del vocabulari i les

estructures gramaticals llatines. • Conéixer els aspectes rellevants de l'Imperi Romà com a forma de govern utilitzant fonts clàssiques.



47

CONCONCONCONTINGUTSTINGUTSTINGUTSTINGUTS ConceptesConceptesConceptesConceptes • El gènere neutre (2a i 3a declinació): característiques diferencials enfront del masculí i el femení. • El cas vocatiu (2a declinació). • Règim i ús de preposicions. • Comprensió de textos senzills. • Formació de paraules per mitjà de la derivació i composició. • Els sacerdot en l'antiga Roma. • Vocabulari específic procedent del Llatí i el grec en el camp de la Física i la Química. • L'Imperi Romà. • Octavi August, la Pax Romana i la divisió de l'imperi. L'ús de fonts clàssiques per a conéixer el

passat. • El mite de Dèdal i el seu llegat en manifestacions socials i culturals. ProcedimentsProcedimentsProcedimentsProcediments • Comparació entre els enunciats i les desinències del gènere neutre i el masculí i femení en la 2a i 3a

declinació. • Realització d'exercicis per a la millor comprensió del gènere neutre. • Realització d'exercicis variats en els que s'aprofundix en els continguts tractats en la unitat. • Comprensió de textos senzills i traducció dels mateixos. • Elaboració de quadros amb les desinències corresponents als casos i gèneres estudiats fins al

moment. • Realització d'exercicis per a comprendre el funcionament de les preposicions llatines. • Lectura i interpretació de textos clàssics relacionats amb el marc històric de l'Imperi Romà. • Busca d'informació en relació amb el personatge de Dèdal i la seua iconografia, així com les

referències a ell mateix i a Ícar en la literatura, música, política, etc. al llarg de la història. ActitudsActitudsActitudsActituds • Interés en la traducció comprensió de textos llatins senzills. • Afició a la lectura de textos clàssics. • Curiositat per comprendre la formació de paraules pròpies de la Física i la Química. • Capacitat d'elaboració de frases senzilles en Llatí a partir de situacions ja estudiades. • Utilització de documents i altres recursos per a situar en l'espai i en el temps l'Imperi Romà • Valoració del patrimoni legat per Roma en la Península Ibèrica. • Capacitat de treball en grup i individual.

EDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORS Educació per a la pau i la convivència: Educació per a la pau i la convivència: Educació per a la pau i la convivència: Educació per a la pau i la convivència: l'estudi de l'Imperi Romà pot servir com a base per a la reflexió sobre les diferents formes de govern, i la conveniència de mantindre un sistema democràtic enfront de la tirania. La diversitat de sacerdots i manifestacions religioses a Roma potencia la tolerància en l'àmbit religiós. Educació mediambieEducació mediambieEducació mediambieEducació mediambiental: ntal: ntal: ntal: l'estudi del patrimoni cultural i el seu entorn permet un acostament tant a la cultura com a la naturalesa i motiva a respectar-les.



48


COMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALS Comunicació lingüísticaComunicació lingüísticaComunicació lingüísticaComunicació lingüística • Llegir i comprendre Textos diversos. • Elaborar respostes escrites i orals sobre el tema. • Buscar les idees principals del tema i extraure

conclusions. • Reconéixer i diferenciar les característiques del

gènere neutre enfront del masculí i femení. • Reconéixer el cas vocatiu. • Conéixer el règim de les preposicions més

habituals. • Assegurar els coneixements de la primera, segona i

tercera declinació. • Descobrir la importància del lèxic grecoromà en el

vocabulari. • Conéixer procediments per a la formació de

paraules. Tractament de la informacTractament de la informacTractament de la informacTractament de la informació i competència digitalió i competència digitalió i competència digitalió i competència digital • Aconseguir informació per mitjà de la utilització de

fonts primàries i secundàries sobre les diferents formes de govern a Roma.

• Aplicar tècniques de síntesi, identificar les paraules clau i distingir entre idees principals i secundàries.

• Buscar informació utilitzant les noves tecnologies, però sense oblidar els suports clàssics d'informació en relació amb les empremtes i els vestigis deixats per la cultura romana a la C.V.

• Aplicar la informació a la interpretació d'imatges relacionades tant amb l'Imperi Romà com amb el mite de Dèdal.

Llegir textos sobre el personatge de Dèdal en les seues diferents versions fins a l'actualitat.

Competència social i ciutadanaCompetència social i ciutadanaCompetència social i ciutadanaCompetència social i ciutadana • Estudiar les classes de sacerdots a Roma i la seua

importància per a la vida quotidiana. • Valorar la importància del fet democràtic enfront de

la tirania que va suposar la formació de l'Imperi Romà.


l'aprenentatge. • Reconéixer que l'estudi de les paraules és una font


amb la vida De Juliol Cèsar. • Localitzar espacialment i cronològicament les restes

de les mines d'or de Les Médules i les ciutats situades en el seu entorn.

Analitzar la pervivència en l'actualitat del llegat lingüístic del món clàssic en l'àmbit de les ciències Física i Química.

Pensament socialPensament socialPensament socialPensament social • Valorar els canvis polítics de Roma durant l'Imperi. • Reconéixer la importància dels diferents col·legis

sacerdotals en l'antiga Roma com a element de tolerància de la diversitat religiosa.

• Relacionar la figura de Dèdal i Ícar amb moviments polítics i socials al llarg de la història.

Competència enCompetència enCompetència enCompetència en Expressió cultural i aExpressió cultural i aExpressió cultural i aExpressió cultural i artísticartísticartísticartística • Conéixer les llegendes relacionades amb el

personatge de Dèdal i Ícar i entendre el seu llegat en la cultura literària i artística.

• Reconéixer la iconografia de Dèdal i Ícar. • Respectar el patrimoni cultural llegat pels romans en

Lleó i el seu entorn.



49

d'informació per a aprendre nou vocabulari. • Incorporar al vocabulari ètims llatins i grecs en

l'àmbit científic. • Aprendre a incorporar informació nova als

conceptes ja coneguts. Autonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personal • Realitzar les activitats del CD i les fitxes


• Utilitzar la informació estudiada per a formar opinions crítiques sobre algunes formes de govern no democràtiques, com l'Imperi Romà, així com personatges mitològics com a símbols de canvis socials.

CRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓ • Comprendre textos escrits en Llatí que continguen paraules de la primera, segona i tercera

declinacions, en els seus gèneres masculí, femení i neutre. • Diferenciar les característiques del gènere neutre i del vocatiu masculí. • Comprendre les construccions preposicionals més habituals en Llatí. • Comprendre les fonts clàssiques com a instrument de treball per a obtindre informació. • Ubicar històricament l'Imperi Romà des dels seus inicis fins a la seua divisió. • Saber utilitzar el vocabulari específic adequat al tema tractat en la unitat, en especial els sacerdots,

les parts del temple, la Física i la Química. • Conéixer els personatges mitològics Dèdal i Ícar i el seu tractament en diferents àmbits culturals. • Reconéixer el funcionament d'una mina romana i les conseqüències que estes podien tindre en la

naturalesa. DIFICULTATS ESPECIALSDIFICULTATS ESPECIALSDIFICULTATS ESPECIALSDIFICULTATS ESPECIALS La complexitat de la tercera declinació es veu accentuada pel gènere neutre, un concepte ja mencionat, però desconegut per a l'alumnat. Seguint el mateix criteri que en la unitat anterior es proporciona una sèrie d'ajudes per a solucionar els exercicis i per a facilitar la comprensió dels textos, que, en definitiva, és la finalitat de l'estudi de la llengua llatina. En l'apartat cultural la dificultat major seria entendre la magnitud de l'Imperi Romà i la seua importància com a element d'unió entre els diferents països europeus actuals, sense oblidar el propi concepte d'imperi. Unitat 7. Unitat 7. Unitat 7. Unitat 7. InInInIn itinere. Hispania Romanaitinere. Hispania Romanaitinere. Hispania Romanaitinere. Hispania Romana ENFOCAMENT I ESTRUCTURA DE LA UNITENFOCAMENT I ESTRUCTURA DE LA UNITENFOCAMENT I ESTRUCTURA DE LA UNITENFOCAMENT I ESTRUCTURA DE LA UNITATATATAT La unitat sèptima, en l'apartat de ‘Lingua latina' té dos objectius: En primer lloc, sistematitzar els enunciats dels adjectius, igual que es va fer amb els enunciats dels substantius, i, en segon lloc, refermar els coneixements adquirits fins a eixe moment. Per a això es duen a terme un gran nombre d'exercicis en què es repassen els continguts treballats. En la Narratio s'expliquen els sistemes de transport en l'antiguitat, de manera que l'alumne es familiaritze amb ells. En l'apartat de “món Romà”, es tracta l'origen



50

i desenrotllament històric de la Hispania Romana. La unitat es tanca amb un acostament al mite de Teseu i al recorregut de la famosa Via de la Plata en l'Oest peninsular. ESQUEMA DE LA UNITATESQUEMA DE LA UNITATESQUEMA DE LA UNITATESQUEMA DE LA UNITAT( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ) TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització

PUNT INICIAL PUNT INICIAL PUNT INICIAL PUNT INICIAL Colloquium 1ª sessió

Narratio :In itinere 1ª sessió

LINGUA LATINA LINGUA LATINA LINGUA LATINA LINGUA LATINA Grammatica latina : Enunciat dels adjectius 2ª sessió

Descobrix les paraules 4ª sessió

Activitats 2ª i 3ª sessió

MÓN ROMÀMÓN ROMÀMÓN ROMÀMÓN ROMÀ Hispania Romana 5ª i 6ª sessió Teseu 8ªsessió

La Via de la Plata 8ª sessió

ACTIVITATS ACTIVITATS ACTIVITATS ACTIVITATS FINALS FINALS FINALS FINALS

7ª sessió

OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS • Identificar els tipus d'adjectius i saber classificar-los. • Comprendre i traduir textos senzills. • Reconéixer el llegat etimològic romà en el camp de la història. • Descobrir els principals enclavaments que formaven part de la via romana de la Plata. • Conéixer la influència de la mitologia relacionada amb la llegenda de Teseu. • Millorar la lectura comprensiva i l'expressió oral i escrita per mitjà del coneixement del vocabulari i les

estructures gramaticals llatines. • Conéixer els aspectes més destacats de la Hispania Romana. CONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTS ConceptesConceptesConceptesConceptes • L'enunciat dels adjectius llatins. • Repàs dels continguts estudiats fins al moment. • Introducció als sistemes de comunicació en l'antiguitat. • Vocabulari específic procedent de les llengües clàssiques en el camp de la història. • La Hispania Romana. Origen i evolució. • La romanització de la península Ibèrica i la seua empremta en la via de la Plata. • El mite de Teseu i el seu llegat cultural. ProcedimentsProcedimentsProcedimentsProcediments - Realització d'exercicis que refermen els conceptes treballats. - Distinció i classificació per mitjà de diferents activitats dels tipus d'adjectius. - Reconéixer els tipus d'adjectius segons el seu enunciat. - Comprensió de textos senzills. - Resolució de quadros en què es repassen les declinacions i casos vistos.

• Lectura i interpretació de textos clàssics relacionats amb el marc geogràfic de la Hispania Romana.



51

• Estudi de mapes relatius a l'itinerari de la via romana de la Plata.

• Investigació sobre la llegenda de Teseu i el seu impacte al llarg de la història de la literatura i de l'art. ActitudsActitudsActitudsActituds • Interés per l'aprenentatge de la llengua llatina com a mitjà per a refermar els seus coneixements

gramaticals d'altres llengües. • Afició a la lectura de textos clàssics. • Curiositat per comprendre la formació de paraules actuals. • Capacitat d'elaboració de situacions comunicatives en Llatí. • Utilització de documents i altres recursos en Internet per a investigar la presència romana en la

península Ibèrica. • Capacitat de treball individual i en grup.

EDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORS Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: l'estudi de la llengua llatina afavorix l'acostament dels països i dels pobles l'idioma de la qual procedix del Llatí cap a la interculturalitat principalment en el cas de la Hispania Romana com a origen de la civilització peninsular. Educació per a la pau: Educació per a la pau: Educació per a la pau: Educació per a la pau: el coneixement del Llatí i de la romanització de la península ens ajuda a entendre millor l'origen de la nostra civilització europea i promociona un major nivell de convivència i tolerància. COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLENCOMPETÈNCIES QUE ES TREBALLENCOMPETÈNCIES QUE ES TREBALLENCOMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN

COMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALS Comunicació lingüísticaComunicació lingüísticaComunicació lingüísticaComunicació lingüística • Repassar la comprensió de textos escrits en Llatí. • Buscar fonts d'informació i saber extraure les idees

principals i secundàries. • Conéixer l'estructura de la llengua llatina a fi de


• Estudiar el vocabulari específic de les ciències històriques.

Tractament de la informació i competència digiTractament de la informació i competència digiTractament de la informació i competència digiTractament de la informació i competència digitaltaltaltal • Aplicar les noves tecnologies per a l'extracció

d'informació bàsica per a l'aprenentatge i comprensió de continguts.

• Buscar informació utilitzant les noves tecnologies en relació amb les empremtes i els vestigis deixats per Roma en la Via de la Plata.

Aplicar la informació a la interpretació d'un mapa relacionat amb la Via de la Plata i amb la divisió administrativa de la Hispània Romana.

Llegir textos documentals sobre la Hispània Romana. Competència social i ciutadanaCompetència social i ciutadanaCompetència social i ciutadanaCompetència social i ciutadana • Estudiar l'origen de la presència romana a Hispània

i la seua repercussió en l'evolució social i política

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUESCOMPETÈNCIES ESPECÍFIQUESCOMPETÈNCIES ESPECÍFIQUESCOMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES Competència espacialCompetència espacialCompetència espacialCompetència espacial----temporaltemporaltemporaltemporal • Situar en l'espai geogràfic les ciutats que es troben

en l'antiga Via de la Plata. Situar cronològicament les fases d'evolució política de

la Hispania Romana. Reflexionar sobre la pervivència del llegat lingüístic del

món clàssic. Pensament socialPensament socialPensament socialPensament social • Descobrir els canvis polítics i socials que van tindre

lloc a Hispania durant l'ocupació romana i la romanització de la Península.


Competència en expressió cultural i artísticaCompetència en expressió cultural i artísticaCompetència en expressió cultural i artísticaCompetència en expressió cultural i artística • Estudiar la iconografia de l'heroi llegendari Teseu al

llarg de les seues representacions artístiques. • Respectar i descobrir el patrimoni cultural clàssic

romà en la Via de la Plata.



52

peninsular. Aprendre a aprendreAprendre a aprendreAprendre a aprendreAprendre a aprendre • Estimular noves habilitats per a un aprenentatge

més complet. • Incorporar al vocabulari ètims llatins referents al

camp de les ciències històriques. Autonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personal • Realitzar les activitats del CD i les fitxes


Utilitzar la informació estudiada per a formar opinions crítiques sobre la Hispania Romana i l'origen romà de la nostra civilització.

CRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓ - Comprendre la classificació dels adjectius llatins. - Descobrir que s'han assimilat correctament les estructures morfosintàctiques estudiades fins al

moment. - Establir semblances i diferències entre la nostra llengua i el Llatí de què procedix, assenyalant els

processos lingüístics que les han causat. - Comprendre les fonts clàssiques com a instrument de treball per a obtindre informació. - Saber localitzar la ruta de la via de la Plata i la seua importància en el món antic. - Conéixer els trets bàsics de la figura llegendària de Teseu. Ubicar geogràficament els límits de la Hispània Romana. - Saber utilitzar el vocabulari específic adequat referit al camp de les ciències històriques. DIFICULTATS DIFICULTATS DIFICULTATS DIFICULTATS ESPECIALS DEL TEMAESPECIALS DEL TEMAESPECIALS DEL TEMAESPECIALS DEL TEMA L'estudi de la tipologia dels adjectius llatins pot resultar complex pel que s'ha intentat realitzar un acostament el més senzill possible. Al seu torn, l'estudi dels adjectius servirà per a refermar l'aprenentatge de la tercera declinació ja treballada. Per a solucionar estes dificultats s'ha intentat explica la classificació adjectival de manera senzilla i s'ha reforçat amb un gran nombre d'exercicis. En l'apartat cultural, el més complex seria reconéixer les diferents fronteres administratives que va tindre Hispania al llarg de la presència romana en el sòl peninsular i insular, la qual cosa s'ha intentat suavitzar per mitjà de la inclusió de mapes. Igualment complex pot ser el coneixement específic dels topònims relatius a les restes de les ciutats romanes en la via de la Plata, la qual cosa s'ha intentat minimitzar per mitjà de la reducció als nuclis romans principals en eixe itinerari.

TERCER TRIMESTRE (Unitat 8TERCER TRIMESTRE (Unitat 8TERCER TRIMESTRE (Unitat 8TERCER TRIMESTRE (Unitat 8----10)10)10)10)

Unitat 8. Unitat 8. Unitat 8. Unitat 8. InInInIn exercitu Romano. Graecia et Romaexercitu Romano. Graecia et Romaexercitu Romano. Graecia et Romaexercitu Romano. Graecia et Roma ENFOCAMENT I ESENFOCAMENT I ESENFOCAMENT I ESENFOCAMENT I ESTRUCTURA DEL TEMATRUCTURA DEL TEMATRUCTURA DEL TEMATRUCTURA DEL TEMA En esta unitat s'estudiarà en l'apartat ‘Lingua latina' el cas datiu, la quarta declinació i l'imperfecte d'indicatiu del verb sum. Per al seu aprenentatge se seguix el mateix esquema que marca l'estructura del llibre, és a dir, un colloquium en forma de vinyetes presenta estos continguts i una narratio que aprofundix en cada una de les terminacions i formes del sistema verbal. Al seu torn, s'exposen les característiques



53

principals de l'exèrcit romà, de tal manera que es pot utilitzar esta narració per a explicar la jerarquia militar. En l'apartat de ‘món Romà' es tracta el tema de la relació entre el món grec i el romà, insistint en els aspectes d'herència cultural que Roma va prendre de la civilització grega. En última secció s'aborda la figura mitològica d'Afrodita i el seu llegat iconogràfic al llarg de la història i una visita per la mitologia del Museu del Prado, centrant-se en dos autors espanyols: Velázquez i Goya.

ESQUEMA DE LA UNITAT:ESQUEMA DE LA UNITAT:ESQUEMA DE LA UNITAT:ESQUEMA DE LA UNITAT: ( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALU( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALU( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALU( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)ACIÓ)ACIÓ)ACIÓ) TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització

PUNT INICIAL PUNT INICIAL PUNT INICIAL PUNT INICIAL Colloquium 1ª sessió1ª sessió1ª sessió1ª sessió

Narratio: In exercitu Romano 1ª sessió1ª sessió1ª sessió1ª sessió


Grammatica latina - el datiu - 4a declinació - Imperfecte del verb sum




MÓN ROMÀMÓN ROMÀMÓN ROMÀMÓN ROMÀ Graecia et Roma 5ª i 6ª sessió5ª i 6ª sessió5ª i 6ª sessió5ª i 6ª sessió Afrodita

HISPANIA ROMANA: la mitologia en Velázquez i el Goya




OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS • Relacionar els elements morfològics de la quarta declinació i de l'imperfecte del verb sum amb els

seus coneixements previs. • Comprendre i traduir textos i frases senzilles. • Millorar la lectura comprensiva i l'expressió oral i escrita per mitjà del coneixement del vocabulari del

camp social i polític. • Conéixer els aspectes rellevants de la influència de la civilització grega a Roma. • Conéixer la influència de la llegenda d'Afrodita en la cultura i en l'art. • Descobrir el llegat clàssic en la comunitat autònoma de Madrid i en el Museu del Prado. CONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTS ConceptesConceptesConceptesConceptes • El cas datiu de la 1a, 2a, 3a i 4a declinacions. • Les terminacions de la 4a declinació (gèneres masculí, femení i neutre). • El pretèrit imperfet d'indicatiu del verb sum. • Comprensió de textos senzills. • Lectura i traducció de frases senzilles. • Estudi de les paraules referides al camp lingüístic politicosocial. • La relació cultural entre el món grec i romà.



54

• L'origen llegendari d'Afrodita i el seu llegat en la història de la cultura i l'art occidentals. • El llegat clàssic en el Museu del Prado. ProcedimentsProcedimentsProcedimentsProcediments • Realització d'exercicis que treballen tant els continguts vistos fins al moment com els apresos en esta

unitat. • Comprensió de textos senzills i traducció dels mateixos. • Realització d'exercicis referits al pretèrit imperfet d'indicatiu del verb ser. • Elaboració de quadros amb les desinències corresponents al datiu. • Realització d'exercicis referents a la 4a declinació. • Lectura i interpretació de textos relacionats amb la influència del món grec en la civilització romana. • Busca d'informació en relació a la figura d'Afrodita i la seua influència en les arts al llarg de la història. • Estudi de les obres destacades de tema clàssic en el Museu del Prado. ActitudsActitudsActitudsActituds • Interés per aprendre l'estructura gramatical de la llengua llatina. • Afició a la lectura de textos clàssics. • Mostrar curiositat per reconéixer les analogies de les llengües romàniques gràcies al Llatí. • Capacitat d'elaboració de frases senzilles en Llatí a partir d'imatges i situacions comunicatives. • Utilització de documents i altres recursos per a concretar la relació directa entre Grècia i Roma. • Capacitat de treball individual i en grup. EDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORS Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: descobrir que els pobles conquistats també influïxen en les seues conquistadores. Per tant de mostrar una actitud de respecte i tolerància a cultures diferents de la nostra. Educació per a la pau: Educació per a la pau: Educació per a la pau: Educació per a la pau: el coneixement dels detalls de l'exèrcit romà i de la relació de sotmetiment que Roma va imposar ens mostra la importància de potenciar les relacions pacífiques entre els pobles. COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLENCOMPETÈNCIES QUE ES TREBALLENCOMPETÈNCIES QUE ES TREBALLENCOMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN

COMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALS Comunicació lingüísticaComunicació lingüísticaComunicació lingüísticaComunicació lingüística • Comprendre textos diversos que continguen els

elements gramaticals vistos. • Elaborar treballs individuals i en grup i exposar-los

públicament. • Descobrir a través de les fonts clàssiques que

Grècia va ser capturada però no sotmesa culturalment.

• Conéixer els procediments sobre l'evolució de les paraules.

• Descobrir la importància del lèxic Llatí en el vocabulari de la societat i la política.

Tractament de la informació iTractament de la informació iTractament de la informació iTractament de la informació i competència digitalcompetència digitalcompetència digitalcompetència digital • Realitzar analogies entre els conceptes gramaticals

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUESCOMPETÈNCIES ESPECÍFIQUESCOMPETÈNCIES ESPECÍFIQUESCOMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES Competència espacialCompetència espacialCompetència espacialCompetència espacial----temporatemporatemporatemporallll • Situar en el temps la relació entre Grècia i Roma. • Localitzar espacialment els vestigis de la cultura

romana en la comunitat autònoma de Madrid. • Comprovar la pervivència en l'actualitat del llegat

lingüístic del món clàssic. Pensament socialPensament socialPensament socialPensament social • Descobrir els canvis que van tindre lloc a Roma per

influència directa de la civilització grega. • Reconéixer la importància de l'estudi del vocabulari

com a vehicle de comunicació en la societat. Competència enCompetència enCompetència enCompetència en Expressió cultural i artísticaExpressió cultural i artísticaExpressió cultural i artísticaExpressió cultural i artística • Conéixer la influència de l'art grec en el romà. • Estudiar la iconografia d'Afrodita al llarg de les



55

treballats en esta unitat i els corresponents a la llengua vernacla de l'alumne.


• Reconéixer la influència de la figura mitològica d'Afrodita en les arts figuratives de la cultura occidental.

• Utilitzar textos sobre la influència de la cultura grega a Roma.

• Aplicar la informació a la interpretació d'una imatge relacionada amb la pervivència de la cultura clàssica en l'art a través del Museu del Prado.

Competència social i ciutadanaCompetència social i ciutadanaCompetència social i ciutadanaCompetència social i ciutadana • Analitzar la relació social i cultural del llegat grec a

Roma. Aprendre a aprendreAprendre a aprendreAprendre a aprendreAprendre a aprendre • Potenciar l'adquisició de destreses per a organitzar

l'aprenentatge. • Reconéixer que l'estudi del Llatí és un instrument

per al coneixement i aprenentatge d'altres llengües. • Incorporar al vocabulari ètims llatins de la societat i

la política romanes. Autonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personal • Realitzar les activitats del CD i les fitxes


• Formar noves opinions i dur a terme un estudi crític sobre el deute cultural de Roma respecte a Grècia.

seues representacions artístiques. • Respectar i descobrir el patrimoni cultural clàssic del

pas dels romans per la Comunitat autònoma de Madrid.

CRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓ • Comprendre textos escrits en Llatí. • Assimilar la 4a declinació i el cas datiu. • Aplicar les regles d'evolució fonètica. • Aprendre el pretèrit imperfet d'indicatiu del verb “ser” en Llatí. • Reconéixer el llegat hel·lènic en la civilització romana. • Descobrir la figura d'Afrodita i els seus atributs en les arts figuratives i literàries. • Estudiar el llegat mitològic clàssic en el Museu del Prado i el llegat romà en la Comunitat de Madrid. • Saber utilitzar el vocabulari específic adequat. DIFICULTATS ESPECIALS DDIFICULTATS ESPECIALS DDIFICULTATS ESPECIALS DDIFICULTATS ESPECIALS DEL TEMAEL TEMAEL TEMAEL TEMA Una de les principals dificultats d'este tema és l'aprenentatge d'una nova declinació, però una perfecta assimilació de les anteriors els permetrà realitzar les corresponents comparacions per a obviar



56

este problema. Al seu torn, un gran nombre d'exercicis servixen per a repassar i disminuir esta dificultat. En l'apartat cultural pot suposar un cert grau de dificultat l'estudi dels noms relacionats amb el mite d'Afrodita i el seu tractament al llarg de la història, així com els autors i obres del llegat clàssic en el Museu del Prado. Este problema intenta ser suavitzat per mitjà de la realització d'exercicis variats sobre el tema i amb xicotetes investigacions particulars. Unitat 9. Dies Romanorum Hereditas (Unitat 9. Dies Romanorum Hereditas (Unitat 9. Dies Romanorum Hereditas (Unitat 9. Dies Romanorum Hereditas (usus etusus etusus etusus et mores)mores)mores)mores) ESTRUCTURA DE LA UESTRUCTURA DE LA UESTRUCTURA DE LA UESTRUCTURA DE LA UNITATNITATNITATNITAT En l'apartat ‘Lingua latina' d'esta unitat es tractarà la quinta declinació i l'imperfecte d'indicatiu de la resta de verbs predicatius. El tema s'estructura com en les altres unitats i intenta presentar els continguts al llarg del colloquium i la narratio, en la que es fa una aproximació a la jornada d'un ciutadà romà, amb les diferents ocupacions al llarg del dia. S'aprofita esta narració per a utilitzar les diferents persones del pretèrit imperfet d'indicatiu. En l'apartat de “món Romà” s'inicia l'estudi de l'herència cultural del món romà en la cultura occidental que es continuarà en la unitat següent. En este tema es tracta el llegat en el món del dret i la influència política dels diferents sistemes ja presents en la història de Roma. La unitat acaba amb una aproximació al personatge mitològic Prometeu i les referències culturals que ho recorden i les restes arqueològiques de Segóbriga. ESQUEMA DE LA UNITATESQUEMA DE LA UNITATESQUEMA DE LA UNITATESQUEMA DE LA UNITAT: ( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ) TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització


Narratio: Dies Romanorum 1ª sessió1ª sessió1ª sessió1ª sessió

LINGUA LATINA LINGUA LATINA LINGUA LATINA LINGUA LATINA Grammatica latina

- 5a declinació - Imperfecte de verbs predicatius



Activitats 2ª i 3º sessió2ª i 3º sessió2ª i 3º sessió2ª i 3º sessió

MÓN ROMÀ MÓN ROMÀ MÓN ROMÀ MÓN ROMÀ Hereditas I, la pervivència del llegat de la civilització romana


Prometeu Hispania Romana. Segóbriga




OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS • Relacionar els elements morfològics de la quinta declinació i de l'imperfecte dels verbs predicatius

amb els coneixements previs de l'alumnat. • Comprendre, analitzar i traduir textos i frases senzilles. • Millorar la lectura comprensiva i l'expressió oral i escrita per mitjà del coneixement del vocabulari

propi de la Filosofia. • Conéixer els aspectes rellevants de la jornada d'un ciutadà romà al llarg de tot un dia. • Descobrir la vigència del dret civil romà en l'actualitat. • Conéixer la importància de la figura de Prometeu en la cultura occidental.



57

• Descobrir el llegat clàssic en Segóbriga i el seu entorn geogràfic. CONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTS ConceptesConceptesConceptesConceptes • La quinta declinació. • El pretèrit imperfet d'indicatiu dels verbs predicatius. • Comprensió de textos llatins senzills. • Lectura, anàlisi i traducció d'oracions senzilles. • Adquisició de major vocabulari filosòfic d'origen grecoLlatí. • Coneixement de la jornada quotidiana a Roma. • Pervivència de conceptes i institucions polítiques d'origen grecoromà. • La figura de Prometeu en les diferents expressions artístiques. • Restes arqueològiques de Segóbriga. ProcedimentsProcedimentsProcedimentsProcediments • Comprensió i traducció de textos senzills. • Realització d'exercicis sobre els continguts lingüístics tractats en totes les unitats vistes amb

anterioritat. • Realització d'exercicis concretats en la 5t declinació. • Elaboració de quadros que arrepleguen les desinències personals del verb i la característica

temporal d'imperfecte. • Lectura i anàlisi de textos sobre el dret i els diferents sistemes polítics amb origen en les societats

grecollatines. • Investigació sobre el personatge de Prometeu i el seu tractament en la literatura i altres expressions

artístiques. • Estudi de la ciutat romana de Segóbriga i els edificis que es conserven en ella. ActitudsActitudsActitudsActituds • Interés per comprendre la llengua llatina i les seues estructures morfosintàctiques. • Afició a la lectura de textos clàssics. • Mostrar curiositat per reconéixer les analogies de les llengües romàniques pel seu origen en el Llatí. • Capacitat d'elaboració de frases senzilles en Llatí sobre imatges. • Utilització de recursos diferents per a comprendre la vigència de la cultura romana en l'actualitat. • Capacitat de treball individual i en grup. EDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORS Educació per a la pau i la convivència: Educació per a la pau i la convivència: Educació per a la pau i la convivència: Educació per a la pau i la convivència: conéixer els problemes que ha generat la utilització de la força com a base d'un sistema polític posa de rellevància la importància del respecte entre els pobles; així mateix el valor donat a les lleis segons la jurisprudència romana (i la seua posterior evolució) establix unes normes bàsiques de convivència en la nostra societat. Educació mediambiental: Educació mediambiental: Educació mediambiental: Educació mediambiental: conéixer les restes arqueològiques deixades pels romans i el seu entorn geogràfic, potenciar el respecte per la naturalesa i el patrimoni cultural. COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLENCOMPETÈNCIES QUE ES TREBALLENCOMPETÈNCIES QUE ES TREBALLENCOMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN

COMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALS COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUESCOMPETÈNCIES ESPECÍFIQUESCOMPETÈNCIES ESPECÍFIQUESCOMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES



58

Comunicació lingüísticaComunicació lingüísticaComunicació lingüísticaComunicació lingüística • Comprendre textos senzills que continguen els

elements gramaticals vistos. • Elaborar treballs en grup i individuals i fer

exposicions orals. • Ser capaç de respondre a exercicis de diferents

tipus. • Conéixer els procediments sobre l'evolució de les

paraules. • Descobrir la importància del lèxic Llatí en el

vocabulari de la filosofia. Tractament de la informació i competència digitalTractament de la informació i competència digitalTractament de la informació i competència digitalTractament de la informació i competència digital • Realitzar analogies entre els conceptes gramaticals

treballats en esta unitat i els corresponents a la llengua vernacla de l'alumne.


• Reconéixer la influència de la figura mitològica de Prometeu tant en les arts figuratives com en altres expressions culturals en el món occidental.

• Buscar informació utilitzant les noves tecnologies, sense oblidar altres suports d'informació relacionades amb restes arqueològiques romans de Segóbriga.

Utilitzar textos que tracten la pervivència del dret romà en la societat actual.

Investigar utilitzant diferents suports la influència i pervivència dels models polítics romans. Relacionar-los amb els sistemes polítics europeus al llarg de la història.

Competència social i ciutadanaCompetència social i ciutadanaCompetència social i ciutadanaCompetència social i ciutadana • Establir les relacions entre les formes d'imperi en

diferents situacions històriques, a partir del model romà.

• Analitzar la figura de Prometeu com a personatge clau en la relació de l'home amb la ciència i amb la divinitat.


l'aprenentatge. • Reconéixer que l'estudi del Llatí és un instrument

per al coneixement i aprenentatge d'altres llengües. • Enriquir el vocabulari personal amb termes filosòfics

Competència espacialCompetència espacialCompetència espacialCompetència espacial----ttttemporalemporalemporalemporal • Establir la duració en el temps d'aspectes

socioculturals del poble romà, en especial el dret i les institucions polítiques.

• Situar espacialment les restes arqueològiques de Segóbriga i el seu entorn.

• Comprovar la pervivència del llegat lingüístic grecoLlatí fins al món actual.

• Reconéixer la pervivència del model de Prometeu e diferents manifestacions artístiques, especialment en el cine.

Pensament socialPensament socialPensament socialPensament social • Valorar la presència de la cultura romana en l'àmbit

del dret. • Descobrir la pervivència dels sistemes polítics

heretats de Grècia i Roma. • Reconéixer la importància de l'estudi del vocabulari

com a vehicle de comunicació en la societat. • Descobrir la importància de la figura de Prometeu

com a benefactor del gènere humà. Competència enCompetència enCompetència enCompetència en Expressió Expressió Expressió Expressió cultural i artísticacultural i artísticacultural i artísticacultural i artística • Estudiar el personatge de Prometeu en els seus

diferents tractaments, tant en l'aspecte literari com iconogràfic.

• Conéixer la influència de temes mitològics universals en el món del cine.

• Conéixer i respectar el patrimoni cultural clàssic en Segóbriga i el seu entorn.

• Valorar l'herència cultural de la civilització romana.



59

amb ètims grecollatins. Autonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personal • Realitzar les activitats del CD i les fitxes


Formar noves opinions i dur a terme un estudi crític sobre l'empremta deixada per la cultura romana en l'àmbit del dret civil i els sistemes polítics que han arribat fins a l'actualitat.

CRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓ • Comprendre i traduir textos senzills escrits en Llatí. • Aprendre les desinències de la 5a declinació. • Aprendre el pretèrit imperfet d'indicatiu de verbs predicatius. • Aplicar les regles d'evolució fonètica a partir del Llatí. • Reconéixer la pervivència del dret romà en la societat actual. • Establir similituds i relacionar diferents moments històrics amb la història de Roma. • Tractar el personatge de Prometeu des de la perspectiva de diferents expressions artístiques. • Apreciar les restes arqueològiques deixats pels romans en Segóbriga. • Ampliar el vocabulari amb termes específics de la Filosofia. DIFICULTATS ESPECIALS DEL TEMADIFICULTATS ESPECIALS DEL TEMADIFICULTATS ESPECIALS DEL TEMADIFICULTATS ESPECIALS DEL TEMA Tractant-se de l'última declinació que era desconeguda per a l'alumnat, la dificultat d'incorporar noves desinències no ha de ser molt gran, perquè pot realitzar comparacions amb els conceptes ja apresos. A més, la realització de nombrosos exercicis permet que l'aprenentatge siga més pràctic i disminuïx les dificultats. En l'apartat cultural la dificultat consistix en l'estudi dels noms específics del món del dret, però es pot esquivar la dita dificultat relacionant el vocabulari amb termes vigents en l'actualitat. També la figura de Prometeu pot resultar difícil d'entendre per l'alumnat, ja que el seu aspecte de repte a la divinitat pot resultar nou, encara que es pot solucionar utilitzant referències del cine i la literatura ben conegudes. Unitat 10. Unitat 10. Unitat 10. Unitat 10. InInInIn thermis. Hereditathermis. Hereditathermis. Hereditathermis. Hereditas (Educatio et Ars)s (Educatio et Ars)s (Educatio et Ars)s (Educatio et Ars) ESTRUCTURA DE LA UNITATESTRUCTURA DE LA UNITATESTRUCTURA DE LA UNITATESTRUCTURA DE LA UNITAT Amb esta unitat es tanca el llibre de Llatí. En l'apartat de “Lingua latina” no s'expliquen més conceptes gramaticals, sinó que es repassen i reforcen els vistos al llarg de tots els temes. Tan sols destacar unes particularitats d'este apartat, respecte a la narratio es parla de les termes romanes, per la qual cosa podem utilitzar esta història per a aprofundir en l'estudi de la higiene en el món clàssic. Al seu torn, l'apartat “Descobrix les paraules” versa sobre el llegat lingüístic del Llatí i el grec en el camp lèxic de l'art. Cridar l'atenció sobre la secció de gramàtica llatina en què apareix una recopilació de tots els conceptes estudiats. En este apartat no trobarem quaestiones com ha ocorregut en la resta de les unitats, sinó que es plantegen exercicis per a repassar tots els conceptes donats al llarg del curs. En l'apartat de “món Romà” s'amplia l'estudi de l'herència cultural del món romà en la cultura occidental que es va iniciar en la unitat anterior. En concret en este tema es treballa el llegat en el camp de l'educació, l'art i la literatura.



60

Per a acabar la unitat es parla sobre la figura emblemàtica d'Èdip i les restes arqueològiques de Pollentia en les illes Balears. ESQUEMA DE LA ESQUEMA DE LA ESQUEMA DE LA ESQUEMA DE LA UNITAT : UNITAT : UNITAT : UNITAT : ( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ)( 8 SESSIONS més 1 SESSIÓ D’AVALUACIÓ) TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització


Narratio: In thermis 1ª sessió1ª sessió1ª sessió1ª sessió

LINGUA LATINA LINGUA LATINA LINGUA LATINA LINGUA LATINA Grammatica latina: Recapitulació 2ª sessió2ª sessió2ª sessió2ª sessió



MÓN ROMÀMÓN ROMÀMÓN ROMÀMÓN ROMÀ Hereditas 5ª i 6ª sessió5ª i 6ª sessió5ª i 6ª sessió5ª i 6ª sessió

Èdip 8ª sessió8ª sessió8ª sessió8ª sessió

Hispania Romana. Pollentia 8ª sessió8ª sessió8ª sessió8ª sessió

ACTIVITATS FINALSACTIVITATS FINALSACTIVITATS FINALSACTIVITATS FINALS 7ª sessió7ª sessió7ª sessió7ª sessió

OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS • Comprovar que s'han assimilat tots els continguts donats al llarg del curs en el camp morfosintàctic i

lèxic. • Comprendre i traduir textos senzills. • Conéixer el vocabulari relatiu al món de l'art a Roma. • Introduir l'alumne en l'estudi de la higiene en el món romà. • Conéixer la influència de la llegenda d'Èdip i el seu llegat al llarg de la història. • Descobrir la importància de les restes arqueològiques que indiquen la presència romana en Pollentia

i en les Balears. • Conéixer els aspectes rellevants de l'herència romana en el camp de la literatura, l'educació i l'art.

CONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTS ConceptesConceptesConceptesConceptes • Repàs i consolidació dels continguts treballats durant el curs. • Repàs del sistema de formes verbals estudiades. • Aproximació al món privat dels romans, en el camp de la higiene. • Comprensió de textos senzills. • Les restes arqueològiques de la ciutat romana de Pollentia. • Formació de paraules per mitjà de la derivació i composició en el camp referit a l'art. • L'herència romana en el camp de l'educació, l'art i la literatura. L'origen llegendari del mite d'Èdip i el seu llegat al llarg de la història. Les termes romanes, la seua funció i parts. ProcedimentsProcedimentsProcedimentsProcediments • Realització d'exercicis de repàs de les declinacions. • Elaboració d'exercicis referits al sistema verbal. • Traducció de frases llatines senzilles. • Realització d'exercicis variats en els que s'aprofundix en els continguts tractats en totes les unitats.



61

• Creació de diàlegs senzills a partir d'una situació comunicativa. • Elaboració de treballs referents a Èdip i la seua influència en la història de la cultura. • Estudi de les restes arqueològiques de les Balears com a treball d'investigació. • Lectura i interpretació de textos relacionats amb la figura d'Èdip. • Busca d'informació en relació a la influència de la civilització romana en l'occidental en el camp de la

literatura, l'educació i l'art. ActitudsActitudsActitudsActituds • Interés en la comprensió de textos llatins. • Apreciar i valorar l'estudi de l'herència clàssica en la nostra pròpia cultura. • Curiositat per comprendre la formació de paraules en la seua evolució fonètica del Llatí a les llengües

romàniques. • Interés per conéixer la importància de la figura d'Èdip en el camp de la psicologia actual. • Respecte per conéixer el patrimoni cultural aportat pels romans. • Utilització de documents i altres recursos en Internet per a resoldre un treball d'investigació sobre un

tema determinat. • Capacitat de treball individual i en grup. EDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORSEDUCACIÓ EN VALORS Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: Educació per a la convivència: comprendre i descobrir el patrimoni històric-cultural ens permetrà obrir les nostres ments cap a la tolerància i el respecte als altres. Educació per a la salut: Educació per a la salut: Educació per a la salut: Educació per a la salut: l'estudi de la importància de la higiene en l'antiguitat ens farà valorar la idea de l'atenció del cos i de la ment per a afavorir la nostra realització com a persones. COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLENCOMPETÈNCIES QUE ES TREBALLENCOMPETÈNCIES QUE ES TREBALLENCOMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN

• COMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALSCOMPETÈNCIES GENERALS • Comunicació lingüísticaComunicació lingüísticaComunicació lingüísticaComunicació lingüística • Analitzar comprendre i traduir textos de temàtica

diversa. • Respondre a qüestions variades per escrit i

oralment. • Reflexionar sobre les analogies existents entre les

llengües conegudes. • Descobrir la importància del lèxic grecoromà en el

vocabulari. • Aprofundir en l'estudi del lèxic i en concret del

vocabulari utilitzat en el camp de l'art. • Tractament de la informació i competència digitalTractament de la informació i competència digitalTractament de la informació i competència digitalTractament de la informació i competència digital • Manejar fonts primàries i secundàries per a

aconseguir informació sobre la influència del món clàssic en la cultura occidental.

• Buscar informació utilitzant les noves tecnologies, però sense oblidar els suports clàssics d'informació en relació amb les empremtes i els

• COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUESCOMPETÈNCIES ESPECÍFIQUESCOMPETÈNCIES ESPECÍFIQUESCOMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES • Competència espacialCompetència espacialCompetència espacialCompetència espacial----temporaltemporaltemporaltemporal • Situar en el temps els esdeveniments que han servit

per a la pervivència de la cultura romana. • Localitzar espacialment l'àrea arqueològica de

Pollentia. • Analitzar la pervivència en l'actualitat del llegat

lingüístic del món clàssic en el camp de les arts. • Reconéixer el valor cultural de la figura d'Èdip per a

entendre la psicologia. • Pensament socialPensament socialPensament socialPensament social • Descobrir els estudis realitzats entorn de la figura

d'Èdip i la seua importància en la societat. • Valorar la importància de l'estudi de la terminologia

llatina i grega com a vehicle de comunicació en la societat.

• Reconéixer el paper del món clàssic i el seu llegat per a comprendre la societat actual.

• Competència enCompetència enCompetència enCompetència en Expressió cultural i artísticaExpressió cultural i artísticaExpressió cultural i artísticaExpressió cultural i artística



62

vestigis deixats per Roma en les illes Balears. • Aplicar la informació a la interpretació de les fonts

que fan referència al llegat del món romà en la literatura, l'art i l'educació.

• Llegir textos sobre la figura d'Èdip i comprendre la seua influència en el món de la psicologia.

• Competència social i ciutadanaCompetència social i ciutadanaCompetència social i ciutadanaCompetència social i ciutadana • Estudiar la importància del món clàssic en la cultura

occidental i comprovar el seu llegat en tots els camps de la nostra civilització.

• Aprendre a aprendreAprendre a aprendreAprendre a aprendreAprendre a aprendre • Incrementar l'adquisició d'habilitats per a emprendre

i organitzar l'aprenentatge. • Reconéixer que l'estudi de les paraules és una font

d'informació per a aprendre nou vocabulari. • Descobrir que l'estudi de la llengua llatina ha aportat

un gran bagatge cultural i ha contribuït a “aprendre a aprendre”.

• Autonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personalAutonomia i iniciativa personal • Realitzar les activitats de la unitat, del CD i les fitxes


• Valdre's de la informació apresa per a establir opinions crítiques sobre l'origen i la importància del món clàssic per a comprendre la nostra cultura.

• Conéixer les llegendes relacionades amb el mite d'Èdip per a comprendre el seu llegat en la cultura literària i artística.

• Estudiar la iconografia d'Èdip al llarg de les seues representacions artístiques.

• Respectar i descobrir el patrimoni cultural clàssic del pas dels romans per les illes Balears.

• Valorar l'herència cultural de la civilització romana.

CRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓ • Comprendre el sistema de flexió nominal. • Assimilar les estructures morfosintàctiques i realitzar les analogies corresponents amb les llengües

que coneix. • Aplicar les regles d'evolució fonètica estudiades al llarg de tot el curs. • Assimilació de les formes verbals estudiades. • Saber enfrontar-se a les fonts clàssiques com a mitjà d'obtindre informació. • Ubicar geogràficament la presència romana en les illes Balears. • Saber utilitzar el vocabulari específic adequat del camp de les arts. • Conéixer les parts d'unes termes romanes. • Saber reconéixer les parts essencials del mite d'Èdip i la seua posterior influència. • Descobrir l'herència romana en la nostra civilització en l'art, la literatura i l'educació. DIFICULTATS ESPECIALS DEL TEMADIFICULTATS ESPECIALS DEL TEMADIFICULTATS ESPECIALS DEL TEMADIFICULTATS ESPECIALS DEL TEMA En l'apartat de Lingua latina l'alumnat no hauria de trobar dificultats grans atés que en realitat es tracta d'una recapitulació de tot allò vist fins a eixe moment. Quant a l'herència del món romà, l'única dificultat



63

seria la de la condensació de la informació en un breu espai amb nom d'autors i obres que han arreplegat eixa influència, si bé s'insistix més en el propi llegat i la seua importància que en la memorització de dades.

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES. a) Metodologia general i específica de matèria.

Els principis pedagògics que s'estimen per al desenrotllament dels processos d'ensenyament guarden relació amb els propis d'esta etapa educativa de l'educació bàsica i amb els derivats de l'adquisició de competències. En este sentit, es tindran en compte les següents consideracions, amb la perspectiva de les característiques de l'etapa:

• Facilitar l'accés de tot l'alumnat a l'educació comuna, amb les mesures necessàries

d'atenció a la diversitat. • Atendre els diferents ritmes d'aprenentatge de l'alumnat. • Afavorir la capacitat d'aprendre per si mateixos i promoure el treball en equip. • Procurar l'adquisició i el desenrotllament de les competències bàsiques, adequant el seu

èxit progressiu a les característiques de l'alumnat del curs i de la matèria. • Predisposar i reforçar l'hàbit de lectura amb textos seleccionats amb este fi. • Desenrotllar la comprensió lectora i l'expressió oral i escrita. • Incidir, així mateix, en la comunicació audiovisual i en l'ús de les tecnologies de la

informació i de la comunicació. De manera més específica, la lògica de les competències comporta: • Desplaçar els processos d'ensenyança referits a la transmissió d'informacions i

coneixements pels d'adquisició de capacitats i competències. En este mateix sentit, subratllar el coneixement aplicat, el saber pràctic, enfront de l'aprenentatge memorístic.

• Utilitzar les idees i coneixements previs dels alumnes com a suport per a nous esquemes mentals que reformulen o desenrotllen els disponibles.

• Emplaçar a la busca, selecció, anàlisi crítica, tractament, presentació i aplicació dels coneixements; de tal manera que la funció docent es vincule a “tutorizar” l'aprenentatge, estimular i acompanyar.

• Aproximar la naturalesa del coneixement a situacions quotidianes i problemes pràctics, als contextos i entorns socials, perquè l'aprenentatge resulte rellevant.

• Facilitar situacions que requerisquen processos de metacognició de l'alumnat i ajuden a adquirir habilitats d'autoregulació, tant per a aprendre com per a aprendre a aprendre.

• Recórrer a activitats didàctiques en clau de “situacions-problema”, en les que es requerixen processos cognitius variats i l'aplicació del que se sap o del que se sap fer a situacions que resulten pròximes, habituals i previsibles.

• Alternar i diversificar les actuacions i situacions d'aprenentatge d'acord amb la motivació i els interessos de l'alumnat.

• Utilitzar la cooperació entre iguals com a experiència didàctica en què es posen en joc el diàleg, el debat, la discrepància, el respecte a les idees d'altres, el consens, les disposicions personals.



64

• Accentuar la naturalesa formativa i orientadora de l'avaluació, associada, de manera contínua, al desenrotllament de les pràctiques i processos d'ensenyança i aprenentatge; que poden ser revisats i ajustats d'acord amb les informacions i registres de l'avaluació formativa.

7. AVALUACIÓ. Criteris d’avaluació. Els criteris d'avaluació que es referixen són els previstos en les ensenyances de LLATÍ per al curs 4t

de l'ESO. D'acord amb ells, a més de amb les competències, els objectius i els continguts, es formularan criteris o indicadors d'avaluació més concrets en les corresponents unitats didàctiques.

1. Resumir el contingut de textos traduïts d'autors clàssics i moderns i identificar en 1. Resumir el contingut de textos traduïts d'autors clàssics i moderns i identificar en 1. Resumir el contingut de textos traduïts d'autors clàssics i moderns i identificar en 1. Resumir el contingut de textos traduïts d'autors clàssics i moderns i identificar en ells aspectes ells aspectes ells aspectes ells aspectes

històrics o culturals.històrics o culturals.històrics o culturals.històrics o culturals. Este criteri pretén constatar si l'alumnat és capaç de comprendre el contingut d'un text, identificar

esdeveniments, personatges i aspectes de la civilització romana i relacionar les dades del text amb referents actuals. Amb este fi realitzarà esquemes i resums de textos preferentment històrics, inserirà comentaris en què utilitze els coneixements adquirits i farà una valoració dels formes de vida, costums i actituds de la societat romana en comparació amb els de les nostres societats.

2. Distingir en les diverses manifestacions literàries i artístiques de tots els temps la mitologia clàssica 2. Distingir en les diverses manifestacions literàries i artístiques de tots els temps la mitologia clàssica 2. Distingir en les diverses manifestacions literàries i artístiques de tots els temps la mitologia clàssica 2. Distingir en les diverses manifestacions literàries i artístiques de tots els temps la mitologia clàssica

com a font d'inspiració i reconéixer en el patrimoni arqueològic les empremtes de la romanització.com a font d'inspiració i reconéixer en el patrimoni arqueològic les empremtes de la romanització.com a font d'inspiració i reconéixer en el patrimoni arqueològic les empremtes de la romanització.com a font d'inspiració i reconéixer en el patrimoni arqueològic les empremtes de la romanització. Este criteri tracta de comprovar si s'identifiquen els principals elements de la mitologia clàssica i el

patrimoni arqueològic romà en diversos contextos expressius, textos literaris i iconografia de qualsevol tipus, es comprén el seu significat específic i s'advertix el seu valor com a font d'inspiració. Per a això realitzarà activitats de busca en fonts diverses, incloses les tecnologies de la informació i la comunicació, o manifestarà els seus coneixements comentant textos, missatges o imatges de contingut mitològic o referència arqueològica.

3. Aplicar les regles bàsiques d'evolució fonètica a ètims llatins que hagen donat origen a3. Aplicar les regles bàsiques d'evolució fonètica a ètims llatins que hagen donat origen a3. Aplicar les regles bàsiques d'evolució fonètica a ètims llatins que hagen donat origen a3. Aplicar les regles bàsiques d'evolució fonètica a ètims llatins que hagen donat origen a termes termes termes termes

romàniques del vocabulari habitual i establir la relació semàntica entre un terme romàniques del vocabulari habitual i establir la relació semàntica entre un terme romàniques del vocabulari habitual i establir la relació semàntica entre un terme romàniques del vocabulari habitual i establir la relació semàntica entre un terme patrimonial i un cultisme.patrimonial i un cultisme.patrimonial i un cultisme.patrimonial i un cultisme. Amb este criteri es pretén avaluar la capacitat per a utilitzar els mecanismes d'evolució fonètica i

analitzar les diferències de significat entre paraules d'un mateix origen. A este fi, a més d'activitats d'aplicació de les regles evolutives o deducció de les dites regles a partir de la comparació amb el terme heretat, l'alumne haurà de redactar composicions pautades en què apareguen termes patrimonials i cultismes prèviament estudiats.

4. Identificar components d'origen grecoLlatí en paraules del llenguatge quotidià i en el vocabulari 4. Identificar components d'origen grecoLlatí en paraules del llenguatge quotidià i en el vocabulari 4. Identificar components d'origen grecoLlatí en paraules del llenguatge quotidià i en el vocabulari 4. Identificar components d'origen grecoLlatí en paraules del llenguatge quotidià i en el vocabulari

especespecespecespecífic de les ciències i de la tècnica, i explicar el seu sentit etimològic.ífic de les ciències i de la tècnica, i explicar el seu sentit etimològic.ífic de les ciències i de la tècnica, i explicar el seu sentit etimològic.ífic de les ciències i de la tècnica, i explicar el seu sentit etimològic. Este criteri tracta de comprovar la capacitat de reconéixer els formantes grecs i llatins en diferents

contextos lingüístics i produir definicions etimològiques de termes quotidians, científics i tècnics. Per a això, es proposaran activitats en què es reconeguen les variacions semàntiques que aporten els distints afixos, manejant-se textos amb vocabulari específic de les matèries estudiades.



65

5. Reconéixer llatinismes i locucions usu5. Reconéixer llatinismes i locucions usu5. Reconéixer llatinismes i locucions usu5. Reconéixer llatinismes i locucions usuals d'origen Llatí incorporades a les llengües conegudes per als d'origen Llatí incorporades a les llengües conegudes per als d'origen Llatí incorporades a les llengües conegudes per als d'origen Llatí incorporades a les llengües conegudes per l'alumne i explicar el seu significat en expressions orals i escrites.l'alumne i explicar el seu significat en expressions orals i escrites.l'alumne i explicar el seu significat en expressions orals i escrites.l'alumne i explicar el seu significat en expressions orals i escrites.

Este criteri pretén verificar si l'alumne identifica i comprén les expressions llatines integrades en les llengües modernes i si és capaç d'utilitzar-les de manera coherent. Per a la consecució d'este criteri podrà rastrejar el seu ocupació en diferents tipus de textos, literaris, periodístics o missatges publicitaris, escrits en les llengües que són objecte d'estudi, i realitzar alguna composició breu en què s'empren amb propietat.

6. Reconéixer els elements morfològics i les estructures sintàctiques elementals de la llengua llatina i 6. Reconéixer els elements morfològics i les estructures sintàctiques elementals de la llengua llatina i 6. Reconéixer els elements morfològics i les estructures sintàctiques elementals de la llengua llatina i 6. Reconéixer els elements morfològics i les estructures sintàctiques elementals de la llengua llatina i

compararcompararcompararcomparar----los amb els de la pròpia llengua.los amb els de la pròpia llengua.los amb els de la pròpia llengua.los amb els de la pròpia llengua. Amb este criteri es tracta de constatar la compressió del funcionament bàsic de la llengua llatina i la

capacitat d'establir analogies i diferències amb elements i estructures de la seua pròpia llengua. A més de les activitats que ajuden a fixar els paradigmes llatins, l'alumnat podrà mostrar la seua capacitat comprensiva per mitjà de la comparació entre un text Llatí i la seua traducció, de manera que identifique les paraules invariables, els distints morfemes flexius i les estructures sintàctiques de les dos llengües.

7. Traduir textos breus i senzills 7. Traduir textos breus i senzills 7. Traduir textos breus i senzills 7. Traduir textos breus i senzills i produir per mitjà de retroversió oracions simples utilitzant les i produir per mitjà de retroversió oracions simples utilitzant les i produir per mitjà de retroversió oracions simples utilitzant les i produir per mitjà de retroversió oracions simples utilitzant les

estructures pròpies de la llengua llatina.estructures pròpies de la llengua llatina.estructures pròpies de la llengua llatina.estructures pròpies de la llengua llatina. Este criteri intenta comprovar si l'alumne ha assimilat les estructures morfològiques i sintàctiques

elementals de la llengua llatina i si és capaç de reconéixer-les per a realitzar traduccions directes o inverses de textos elaborada anàlisi morfosintàctica, traducció i retroversió en què s'evidencie la correspondència entre l'anàlisi i la versió realitzada.

8. Elaborar, guiat pel professor, un tre8. Elaborar, guiat pel professor, un tre8. Elaborar, guiat pel professor, un tre8. Elaborar, guiat pel professor, un treball temàtic senzill sobre qualsevol aspecte de la producció ball temàtic senzill sobre qualsevol aspecte de la producció ball temàtic senzill sobre qualsevol aspecte de la producció ball temàtic senzill sobre qualsevol aspecte de la producció

artística i tècnica, la història, les institucions, o la vida quotidiana a Roma.artística i tècnica, la història, les institucions, o la vida quotidiana a Roma.artística i tècnica, la història, les institucions, o la vida quotidiana a Roma.artística i tècnica, la història, les institucions, o la vida quotidiana a Roma. Este criteri intenta constatar la capacitat de buscar informació en fonts diverses, organitzar-la, situar

cronològicament les dades obtingudes, interpretar els referents clàssics en comparació amb els seus corresponents del món actual i exposar el resultat de manera ordenada i coherent, utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument preferent per a la presentació del seu treball.

Quant als intruments d'avaluació:Quant als intruments d'avaluació:Quant als intruments d'avaluació:Quant als intruments d'avaluació: La PROVA INICIAL que, amb caràcter obligatori, haurà de plantejar-se al començament de curs com

indicatiu del nivell dels nostres alumnes, haurà d'encaminar-se fonamentalment a sondejar tant els coneixements lingüístics en la llengua materna com de continguts culturals sobre el món antic. Prenent este document com a indicador i punt de partida des del que haurien de marcar-se les estratègies i criteris d'avaluació de la matèria, es començarà a treballar considerant en tot moment el caràcter continu d'aquesta i els coneixements adquirits prenent en tot moment com referent la progressió des de la base marcada al començament de curs per dita prova.

Per tant, i en aplicació dels criteris d’avaluació, per a realitzar un seguiment adequat del progrés dels

alumnes es tindran en compte diversos elements de valoració per a qualificar amb un sentit global el rendiment personal de cada u, no basant-se exclusivament en les proves escrites:



66

Els alumnes hauran de donar mostres evidents d'haver comprés els textosmostres evidents d'haver comprés els textosmostres evidents d'haver comprés els textosmostres evidents d'haver comprés els textos , adaptats o originals, no per mitjà d'aproximacions als seus continguts, sinó a través de preguntes en Llatí, escrites o orals o, segons criteri del professor, traduccions on s'ha de reflectir en la llengua materna, amb la major fidelitat possible, el passatge proposat.

Una vegada adquirit el bagatge lèxic i sintàctic necessari per a això, es podran requerir exercicis de exercicis de exercicis de exercicis de retroversióretroversióretroversióretroversió sense emprar el diccionari.

Els materials informàtmaterials informàtmaterials informàtmaterials informàtics en CDics en CDics en CDics en CD----romromromrom o bé els continguts Web on ‘line' es poden treballar davall l'estricta vigilància del professor, que observarà els errors més freqüents i els podrà adjudicar una valoració específica

Quant als continguts culturals, es treballaran partint de certs textos llatins, traduïts o no, , , , o bé a través de xicotets estudis monogràfics per a l'elaboració del qual siga necessària la participació de diversos departaments didàctics.

Es tindrà molt en compte la pràctica diària dels exercicis proposats en cada unitat. Es realitzarà un control periòdic escrit, després de cada unitat, de tres a quatre proves per trimestre,

per a comprovar la consolidació i assimilació satisfactòria dels continguts. L'estructura de dita prova haurà de contemplar els 4 blocs de continguts.

A més, per tal de superar el greu problema de les faltes d'expressió i d'ortografia que pateix l'alumnat, amb la finalitat que prenga consciència de la necessitat d'expressar-se correctament, el departament, unificant criteris descomptarà per cada errada ortogràfica o d'expressió 0'05 punts en cadascuna de les proves objectives o treball, essent 0'5 punts la penalització màxima.

El resultat de les proves parcials d'avaluació serà promediat en un 80% per a incloure com a criteris puntuables de forma positiva (20%) tant la realització d'exercicis diaris proposats per a casa i per a l'aula com l'assistència regular a classe.

És condició indispensable que l'alumne assistisca amb regularitat i puntualitat a classe i realitze tant a casa com en l'aula totes les activitats que es plantegen per part del professor. Cada falta d'assistència no justificada, descomptarà 0'25, de la nota fina de l'avaluació. A més, 2 retards es consideraran una falta d'assistència. L'alumne per poder ser avaluat cada avaluació no ha de superar les 10 faltes d'assistència no justificades. De la mateixa manera, l'alumne amb un índex significatiu de tasques no realitzades serà qualificat negativament, al marge dels resultats obtinguts en les proves parcials que vagen realitzant-se amb caràcter periòdic al llarg del curs. En aquest sentit, serà molt convenient incloure de tres a quatre proves al llarg del trimestre, a fi que el professor puga obtindre una opinió molt més àmplia i objectiva de l'evolució de l'alumne que si solament disposara un únic instrument d’avaluació, podria obtenir una qualificació no satisfactòria.

L'avaluació de l'aprenentatge serà contínuaL'avaluació de l'aprenentatge serà contínuaL'avaluació de l'aprenentatge serà contínuaL'avaluació de l'aprenentatge serà contínua, és a dir, tot els continguts de la primera avaluació

entraran en la segona i així fins a la tercera. Per tal d'assegurar aquesta continuïtat s'aplicarà sobre la nota obtinguda una volta hagen sigut tinguts en compte tant els continguts conceptuals, com els instrumentals i els actitudinals, la MITJANA PONDERADAla MITJANA PONDERADAla MITJANA PONDERADAla MITJANA PONDERADA. Aquesta consisteix a donar més valor a l'última avaluació realitzada, sense deixar de valorar les anteriors. Així la primera avaluació, es valorada per una qualificació, la segona per dues, la tercera per tres, sumant i dividint cada volta pel número total de qualificacions.

Les qualificacions es formularan en xifres d'1 a 10, considerant-se positives les qualificacions iguals o superiors a cinc punts i negatives la resta. La possibilitat d'arrodonir la nota serà decisió del professorat. Així una qualificació superior a 5'5, podrà considerar-se 6, superior a 6,5, 7 i així fins al 1



67

L’arrodoniment es realitzarà una volta obtinguda la mitja ponderada i no en cada exercici.

a) Activitats de reforç i ampliació. El manual de classe de Santillana compte un recull d’activitats de reforç i ampliació per cadascuna de les unitats.

b) Avaluació del procés d’ensenyament i aprenentatge. El departament de llatí s’ha proposat realitzar un qüestionari perquè siga emplenat per l’alumne al final del primer trimestre per poder avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge.

8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA.

Encara que no és fàcil generalitzar, ja que la tipologia és extensa, i és l'observació de la professora el factor decisiu per a dictaminar quin gènere d'alumnes té a càrrec seu, s'esbossa a continuació un model aproximatiu de l'alumne "mig" que assisteix a classes de llatí a) Alumnes que opten per aquesta assignatura perquè estan orientats professionalment i creuen que els serà útil. b) Alumnes motivats per les seues aficions de caràcter literari, històric i artístic: trien aquesta matèria perquè els agrada tot allò que s'ha relacionat amb les humanitats. c) Alumnes que han realitzat una selecció aleatòria i poc meditada, bé perquè no volen separar-se dels seus amics, els qui han optat per aquesta matèria, o perquè creuen que és una assignatura fàcil d'aprovar, o perquè van triar per exclusió... d) Alumnes no acceptats per falta de quota, en una altra matèria o per ser repetidors (ordre 3 d'octubre del 2003 publicada en el DOGV de 10 de gener del 2005) Davant tal diversitat de l'alumnat, s'han d'establir nivells d'activitats, mínim, mig i màxim. En els casos en què la diversitat de l'aula pot deixar arrere a cert nombre d'alumnes, es realitzaran activitats de reforç per a l'adquisició dels continguts mínims. L'atenció a la diversitat s'aborda mitjançant estratègies orientades a proporcionar la possibilitat d'oferir diferents nivells d'activitatsdiferents nivells d'activitatsdiferents nivells d'activitatsdiferents nivells d'activitats amb l'alumne: Activitats d'ampliacióActivitats d'ampliacióActivitats d'ampliacióActivitats d'ampliació, mitjançant texts i exercicis concebuts per als alumnes que tinguen un ritme més avançat. Els alumnes i alumnes que realitzen tals exercicis no tindran dificultats per a continuar amb el desenvolupament normal del curs. Activitats de "diversificació"Activitats de "diversificació"Activitats de "diversificació"Activitats de "diversificació" que permeten que l'alumne es motive i puga triar les activitats i el seu ritme d'aprenentatge a la classe la professora marcarà un nivell determinat de realització d'activitats, segons el ritme d'aprenentatge dels diferents alumnes i alumnes del grup. Activitats de reforçActivitats de reforçActivitats de reforçActivitats de reforç, propostes per a aquells alumnes que presenten dificultats per a la consecució dels objectius proposats i basades en els continguts mínims de la matèria. Activitats de recuperacióActivitats de recuperacióActivitats de recuperacióActivitats de recuperació, per a aquells alumnes que, a pesar del material de reforç, no hagen aconseguit adquirir les capacitats bàsiques propostes.

9. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS. Manual bàsic per a l’alumne a classe :

-Latín 4 ES0. Proyecto la Casa del Saber. Editorial Santillana. - CD-room, amb activitats interactives per a ús de l’alumnat.



68

Llibres de consulta i d’ús per a l’alumne : - Mommsen,T., Historia de Roma I-II, Ed. Aguilar, Madrid, 1962 - Carcopino, J., La vida cotidiana en el apogeo del Imperio, Hachette, Paris, 1993 - Grant,M.-Hazel,J., Diccionari de mitologia clàssica, Enc.Cat., Barcelona, 1997 - Mateos Muñoz,A., Etimologías grecolatinas del español, Ed. Esfinge, México, 198522 - Koller,H., Orbis pictus latinus, Ed. Artemis, Zürich-München, 19895 - Escolà i Tuset,J.M., Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques, Ed. 62, Barcelona, 1997 - Beltrán,F.-Marco,F., Atlas de historia antigua, Ed. Libros Pórtico, Zaragoza, 1987

Altres recursos didàctics : Considerem també important el recurs a diccionaris, premsa per buscar expressions llatines, així

com a textos literaris, documentals o qualsevol altre mitjà àudio-visual o multimèdia amb referència al món clàssic, internet –pàgines relacionades amb el món clàssic i l’ensenyament i divulgació de la llengua llatina, etc.

III. III. III. III. LLATÍLLATÍLLATÍLLATÍ EN L'ETAPA DE BATXILLERAT. EN L'ETAPA DE BATXILLERAT. EN L'ETAPA DE BATXILLERAT. EN L'ETAPA DE BATXILLERAT. El marc legal que regula l’estudi de les assignatures Llatí I i Llatí II a l’estat espanyol:RD

1467/2007 DE 2 DE NOVEMBRE, BOE 6 DE NOVIEMBRE DE 2007 al País Valencià, DECRET 102/2008, d'11 de juliol, DOGV, núm. 5806 de 15 de juliol de 2008 .

3.1. INTRODUCCIÓ.3.1. INTRODUCCIÓ.3.1. INTRODUCCIÓ.3.1. INTRODUCCIÓ.

Llatí II requereix coneixements de Llatí I. L'estudi de la llengua i cultura llatines és necessari per a la formació de l'alumnat que ha optat,

dins del Batxillerat, per un acostament i aprofundiment inicials en el camp de la lingüística, les humanitats i les ciències socials.

Atés que les llengües oficials de la Comunitat Valenciana són llengües derivades de la llengua llatina, el Llatí indubtablement contribuirà, molt directament, al major domini d'estes aportant coneixements sobre les estructures morfològiques, sintàctiques i lèxiques de la llengua origen i sobre l'evolució del Llatí a cada una de les llegües romàniques, així com sobre la relació que s'establix entre aquestes pel seu origen comú.

Un estudi del lèxic Llatí d'ús més freqüent i amb més aprofitament en l'evolució en les llengües romàniques, junt amb l'estudi dels mecanismes d'esta evolució, afavorirà l'enriquiment del lèxic utilitzat en la pròpia llengua, i la facilitat de modificació, derivació i composició.

Els objectius dels pilars i de l'origen de tantes i tantes institucions que en el món occidental deriven directament del món clàssic col·laborarà a l'anàlisi crítica de realitats del món contemporani. Per això que l'estudi que es proposa en este currículum no siga exclusivament lingüístic, sinó també cultural i institucional.

L'acostament a la llengua i a la cultura de Roma, que junt a la de Grècia, és la base de la



69

nostra civilització occidental, es basarà fonamentalment en l'anàlisi, la traducció i la interpretació de textos llatins, combinat amb la lectura i el comentari de textos traduïts a les llengües de la Comunitat Valenciana que permeten una introducció més ràpida al món clàssic.

L'estudi científic de qualsevol llengua es veurà ajudat per l'estudi de la llengua que constituïx el seu origen. En aquest sentit, l'estudi de la llengua llatina facilitarà l'estudi sistemàtic i científic no sols de la pròpia llengua, sinó també de totes aquelles sobre les quals ha exercit una influència remarcable.

En conclusió, les finalitats fonamentals que es perseguixen amb la presència de l'estudi de la llengua llatina en el Batxillerat són:

*Aprenentatge, per mitjà de textos que caldrà llegir, traduir i interpretar, de la llengua de què deriven les llengües romàniques de l'Estat.

*Reflexió sobre les relacions entre les estructures de la llengua llatina i les de les llengües romàniques, en els nivells lèxic, fonètic, morfosintàctic i pragmàtic, per a millorar el seu coneixement.

*Augment del domini del lèxic de les llengües modernes que l'alumnat utilitze i estudie, per mitjà de l'estudi de la derivació del Llatí en aquestes llengües i la comparació contínua prenent com a base la llengua llatina.

*Contribució a l'establiment d'una base científica per a l'estudi de les llengües en el Batxillerat. *Contacte profund amb el món clàssic en què es va desenrotllar la llengua llatina, i

reconeixement de la seus permanència en el món actual. La consecució d'aquestes finalitats s'haurà d'efectuar en dos cursos Llatí I i Llatí II. Si bé

l'estudi del lèxic i la traducció de textos ha d'intentar-se des del primer moment, lògicament és en el primer curs on s'estudiaran les estructures regulars, les més freqüents i més senzilles, en textos apropiats, així com la sintaxi més simple, les nocions elementals d'evolució fonètica i els aspectes bàsics de la civilització romana; en el segon curs s'estudiaran més sistemàticament la subordinació i la morfologia irregular, l'evolució del lèxic i el tractament d'aspectes específics del llegat romà, i s'introduirà l'alumnat en la traducció de textos més complexos sintàcticament i conceptualment.

3.2. Objectius generals de l’àrea de 3.2. Objectius generals de l’àrea de 3.2. Objectius generals de l’àrea de 3.2. Objectius generals de l’àrea de LlatíLlatíLlatíLlatí a l’etapa de Batxillerata l’etapa de Batxillerata l’etapa de Batxillerata l’etapa de Batxillerat El desenrotllament d'aquesta matèria ha de contribuir perquè l'alumnat adquirisca les

capacitats següents: 1)1)1)1) Conéixer i utilitzar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics bàsics de la llengua llatina, iniciant-se en la interpretació i traducció de texts de complexitat progressiva. 2) 2) 2) 2) Reflexionar sobre els elements substancials que conformen les llengües, relacionant la llengua llatina amb algunes de les llengües que en deriven i reconeixent components significatius d'aquesta herència (flexió nominal, pronominal i verbal). 3) 3) 3) 3) Analitzar texts diversos, traduïts i originals, a través de la lectura comprensiva, distingint els gèneres literaris, les seues característiques essencials i evolució. 4) 4) 4) 4) Ordenar els conceptes lingüístics propis de l'alumne, establint categories, jerarquies, oposicions i relacions entre àmbits lingüístics diversos. 5) 5) 5) 5) Reconèixer alguns dels elements de l'herència llatina que romanen en el món actual i apreciar-los com una de les claus per a la seua interpretació. 6) 6) 6) 6) Buscar i indagar en documents i fonts d'informació variades, relacionant elements dispersos i analitzar críticament les seues aportacions. 7) 7) 7) 7) Identificar i valorar les principals aportacions de la civilització romana i de la llengua com a instrument transmissor de la seua cultura.



70

8) 8) 8) 8) Valorar les aportacions de l'esperit clàssic com a element integrador de diferents corrents de pensament i actituds (ètiques, estètiques) que conformen l'àmbit cultural europeu a què l'alumnat pertany.

• LLATÍLLATÍLLATÍLLATÍ I (1r BATXILLERAT)I (1r BATXILLERAT)I (1r BATXILLERAT)I (1r BATXILLERAT)

1. NUCLIS DE CONTINGUTS. DISTRIBUCIÓ I TEMPORALITZACIÓ. NUCLIS DE CONTINGUTS. DISTRIBUCIÓ I TEMPORALITZACIÓ. NUCLIS DE CONTINGUTS. DISTRIBUCIÓ I TEMPORALITZACIÓ. NUCLIS DE CONTINGUTS. DISTRIBUCIÓ I TEMPORALITZACIÓ. Es pretén que la relació de continguts assenyalats en aquest curs per a poder realitzar

satisfactòriament el procés d'ensenyament-aprenentatge oferisca la possibilitat d'aconseguir els objectius enunciats i desenrotllar les capacitats expressades per un camí en què, naturalment, l'estudi de la llengua llatina ha d'anar sempre íntimament unit a l'estudi de la Cultura Clàssica i a la relació contínua entre el Llatí i les llengües actuals i les seues cultures. Per tot això, s'ordenen els continguts amb relació als objecius proposats, però el seu desenrotllament i inclús algun eventual canvi, seran potestatius de cada grup d'alumnes-professor, departament, seminari o centre en què es desenrotllen els estudis dissenyats.

Quatre són els nuclis de continguts: 1. La llengua llatina:1. La llengua llatina:1. La llengua llatina:1. La llengua llatina:

De l'indoeuropeu a les llengües romàniques. Abecedari, pronunciació i accentuació. Classes de paraules. Flexió nominal, pronominal i verbal. Sintaxi dels casos. La concordança. L'orde de paraules. Sintaxi de les oracions. Nexes subordinants més freqüents.

2. Els textos llatins i la seua interpretació:2. Els textos llatins i la seua interpretació:2. Els textos llatins i la seua interpretació:2. Els textos llatins i la seua interpretació: Anàlisi morfosintàctica i tècniques de traducció. Lectura comparada i comentari de textos bilingües. Lectura, anàlisi i traducció de textos llatins. Retroversió de textos breus. Lectura comprensiva d'obres i fragments traduïts.

3. El lèxic 3. El lèxic 3. El lèxic 3. El lèxic llatíllatíllatíllatí i la seua evolució:i la seua evolució:i la seua evolució:i la seua evolució: Aprenentatge de vocabulari bàsic llatí. Nocions d'evolució fonètica, morfològica i semàntica del Llatí a les llengües romàniques. Expressions llatines incorporades a la llengua col·loquial i literària.

4. Roma i el seu llegat:4. Roma i el seu llegat:4. Roma i el seu llegat:4. Roma i el seu llegat: Sinopsi històrica del món romà dels segles VIII a. C. al V d C.

• Organització política i social de Roma. • Aspectes més rellevants de la cultura i la vida quotidiana a Roma. • La romanització d'Hispània i les empremtes de la seua pervivència.

La distribució temàtica dels continguts és descrita a continuació: La distribució temàtica dels continguts és descrita a continuació: La distribució temàtica dels continguts és descrita a continuació: La distribució temàtica dels continguts és descrita a continuació:

PRIMERPRIMERPRIMERPRIMER TRIMESTRE: CAPITVLA ITRIMESTRE: CAPITVLA ITRIMESTRE: CAPITVLA ITRIMESTRE: CAPITVLA I────VIIVIIVIIVII

Latine discoLatine discoLatine discoLatine disco : INTRODUCCIÓ AL : INTRODUCCIÓ AL : INTRODUCCIÓ AL : INTRODUCCIÓ AL LLATÍ ( 2 sessions)LLATÍ ( 2 sessions)LLATÍ ( 2 sessions)LLATÍ ( 2 sessions)



71

• Roma i l ’ Imperi Romà. • La llengua llatina, llengua del Latium. • La llengua llatina, llengua de l’Imperium Romanum. • Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident i aparició de les llengües romàniques. • El Llatí, una “llengua morta”. Pervivència del Llatí en la història. • Breu introducció a l ’ortografia i pronunciació del Llatí. La pronunciació clàssica.

L’accentuació. • Indicacions per a treballar amb el curs ‘Lingua Latina per se i l lustrata’.

Capitulum I:Capitulum I:Capitulum I:Capitulum I: IMPERIVM ROMANVMIMPERIVM ROMANVMIMPERIVM ROMANVMIMPERIVM ROMANVM (4 sessions)(4 sessions)(4 sessions)(4 sessions)

LLENGUALLENGUALLENGUALLENGUA

• El nombre: singular i plural. • Nominatiu femení (1ª decl.) y masculí (2ª decl.). • Ablatiu precedit d’in. • L’ordre de les paraules en la frase. • Est / sunt i oracions predicatives amb aquest verb. • Interrogatius -ne, num, ubi, quid. • Les lletres i els números.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC

• et, non, quoque, sed, -ne, ubi?, quid?. • fluvius, insula, oppidum. • magnus, parvus, multi. • Els numerals de l’1 al 3.

CULTURACULTURACULTURACULTURA

• Geografia del món romà antic: Europa, Àsia i Àfrica, amb especial detall de Roma i Grècia, en l’època en la qual l’Imperi romà estava en el apogeu del seu poder, expandint-se des de l’oceà Atlàntic fins el mar Caspi i des d’Escòcia fins el Sàhara. Ubicació de las principals províncies romanes.

• Estudio del mapa inicial perquè l’alumne ubique els països i illes més importants (juntament amb alguns rius) i perquè es familiaritze amb l’entorn geogràfic on va a transcórrer l’acció del llibre.

Capitulum II:Capitulum II:Capitulum II:Capitulum II: FAMILIA ROMANAFAMILIA ROMANAFAMILIA ROMANAFAMILIA ROMANA (4 sessions més sessió d’avaluació) (4 sessions més sessió d’avaluació) (4 sessions més sessió d’avaluació) (4 sessions més sessió d’avaluació)


• Pronoms-adjectius possessius meus, tuus. • Els gèneres: masculí, femení i neutre. • El cas genitiu (singular i plural; masculí, femení i neutre). • Interrogatius quis, quae, qui, cuius, quot. • Declinació dels numerals.


• -que, ecce. • unus, duo, tres. • Els possessius. • Varis substantius relacionats con la família.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • La família romana (1): • La vida quotidiana: el vestit com distintiu social, tipus. • La esclavitud (1): la relació dominus-servi en la família romana.

Capitulum III:Capitulum III:Capitulum III:Capitulum III: PVER IMPROBVSPVER IMPROBVSPVER IMPROBVSPVER IMPROBVS (4 sessions)(4 sessions)(4 sessions)(4 sessions)



72


• L’acusatiu de la primera i la segona declinació (singular). • Verbs transitius i intransitius. • L’oposició Subjecte / Objecte Directe. • El pronom relatiu (nominatiu i acusatiu). • Els pronoms personals (nom. i acus.). • Els pronoms interrogatius. • Preguntes (cur...?) i respostes (quia...).

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • cantat, pulsat, plorat, vocat, interrogat, verberat. • ridet, videt, respondet. • venit, audit, dormit.


• La família romana (2): • Activitats dels membres de la família. • Els nens i llurs entreteniments. Jocs i diversions més freqüentes. • La tasca educadora dels pares.

Capitulum IV:Capitulum IV:Capitulum IV:Capitulum IV: DOMINVS ET SERVIDOMINVS ET SERVIDOMINVS ET SERVIDOMINVS ET SERVI (4 sessions més sessió d’avaluació)(4 sessions més sessió d’avaluació)(4 sessions més sessió d’avaluació)(4 sessions més sessió d’avaluació)


• El pronom possessiu suus. • El cas vocatiu. • El verb: distinció entre las distintes conjugacions. • El mode: indicatiu i imperatiu. • El pronom is, ea, id (nom., acus. i genit.). • Els numerals del 1 al 10. • Verbs compostos de sum.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Els numerals fins el 10. • absum i adsum.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • La família romana (3):

Activitats del cap de família. • L’esclavitud (2): premis i càstigs; ‘peculium’, ‘manumissio’.

Capitulum V:Capitulum V:Capitulum V:Capitulum V: VILLA ET HORTVSVILLA ET HORTVSVILLA ET HORTVSVILLA ET HORTVS (4 sessions)(4 sessions)(4 sessions)(4 sessions)


• El cas Acusatiu: singular i plural de la primera y segona declinació • Usos de l’Ablatiu. Preposicions: ab, cum, ex, in, sine + ablatiu. • Plural del verb (indicatiu i imperativu). • Declinació completa d’is, ea, id. • Subordinades de relatiu.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Vocables relatius a les parts de la casa. • Preposicions d’ablatiu. • is, ea, id.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • La villa romana i les seues parts. Tipus d’habitatges dels romans. • Formes de vida de las famílies acomodades.

Capitulum VI:Capitulum VI:Capitulum VI:Capitulum VI: VIA LATINAVIA LATINAVIA LATINAVIA LATINA (4 sessions més sessió d’avaluació)(4 sessions més sessió d’avaluació)(4 sessions més sessió d’avaluació)(4 sessions més sessió d’avaluació)



73


• Preposicions d’Acusatiu. • in amb Ablatiu i amb Acusatiu. • Els complements de lloc: ubi?, quo?, unde?, qua?. • Complements de lloc amb noms de ciutat. El cas locatiu. • Veu activa i veu passiva (present d’ indicatiu). L’ablatiu agent. • Ablatiu separatiu; Ablatiu instrumental.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Preposicions: ad, ante, apud, inter, circum, inter, per, pro, prope. • Vocables relacionats amb el transport i els viatges.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • Els viatges. Les vies de comunicació (noms, elements constitutius, etc.) • Mapa de Itàlia i de les viae Romanae.

Capitulum VII:Capitulum VII:Capitulum VII:Capitulum VII: PVELLA ET ROSAPVELLA ET ROSAPVELLA ET ROSAPVELLA ET ROSA (4 sessions)(4 sessions)(4 sessions)(4 sessions)


• El Datiu. • El reflexiu se. • El pronom hic, haec, hoc. • Interrogatives: Nonne…est? Num…est?. • La salutació: salve!, salvete!. • Verbs compostos amb ad-, ab-, ex-, in-.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Verbs compostos. • hic, haec, hoc.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • La família romana (4): Relacions familiars: pares i fills. Els regals (context social dels mateixos)

SEGON TRIMESTRE: SEGON TRIMESTRE: SEGON TRIMESTRE: SEGON TRIMESTRE: CAPITVLA VIIICAPITVLA VIIICAPITVLA VIIICAPITVLA VIII────XIVXIVXIVXIV

Capitulum VIII:Capitulum VIII:Capitulum VIII:Capitulum VIII: TABERNA RTABERNA RTABERNA RTABERNA ROMANAOMANAOMANAOMANA (4 sessions més sessió d’avaluació)(4 sessions més sessió d’avaluació)(4 sessions més sessió d’avaluació)(4 sessions més sessió d’avaluació)


• Pronoms relatiu qui, quae, quod. • Interrogatiu quis?, quae? quid?. • Demostratius is, ea, id; hic, haec, hoc; ille, illa, illud. • Ablatiu instrumental; Ablatiu de preu.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Terminologia relacionada amb la compra/venda i la moneda. • Regals, joies. • Els noms dels dits de la mà.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • El comerç (no marítim) en la ciutat de Roma i en l’Imperi. • Les tabernae, tipus. La joieria, tipus d’ornaments.

Capitulum IX:Capitulum IX:Capitulum IX:Capitulum IX: PASTOR ET OVESPASTOR ET OVESPASTOR ET OVESPASTOR ET OVES (4 sessions)(4 sessions)(4 sessions)(4 sessions)


• Estudi del concepte de declinació. • Repàs de la primera i segona declinació. • Introducció a la tercera declinació (substantius masculins i femenins). • Assimilació de consonants en la composició verbal: adc > acc.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Lèxic relacionat amb el camp i la vida a l’aire lliure (sol, caelum, mons,

arbor, umbra, collis, rivus, silva, herba; pastor, canis, ovis). • Distinció entre el verb edere i el verb esse. Derivats de edere.



74


• La pastura al món romà. • La esclavitud (3): ‘Familia rustica’ davant ‘familia urbana’. Contrastos

entre les condicions de vida dels esclaus del campo davant els de la ciutat. Tasques quotidianes.

Capitulum X:Capitulum X:Capitulum X:Capitulum X: BESTIAE ET HOMINESBESTIAE ET HOMINESBESTIAE ET HOMINESBESTIAE ET HOMINES (4 sessions més sessió d’avaluació)(4 sessions més sessió d’avaluació)(4 sessions més sessió d’avaluació)(4 sessions més sessió d’avaluació)


• La 3ª declinació (2). Temes en oclusiva: dental i gutural (vox, pes) Temes en nasal (leo, homo). • L’infinitiu de present, actiu i passiu. • Introducció a la construcció d’acusatiu + infinitiu (amb verbs de

percepció sensorial). • potest / possunt + infinitiu. • vult / volunt + infinitiu. • Expressions impersonals: necesse est + datiu. • Pseudoconjuncions: temporal cum (iteratiu)

Causals quod, enim, ergo.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Vocables relacionats amb els animals: asinus, leo, aquila, piscis, fera, bestia; avis, nidus, ovum. • Verbs relacionats amb el tema (volare, natare, etc.).


• Actituds dels romans davant la naturalesa: dicotomia camp/ ciutat. Visió de la naturalesa en els autors romans. Els animals en el món romà: animals de companyia, bestiae per a espectacles, etc.

• Atributs sobrenaturals dels déus: Mercurius, Neptunus.

CapituluCapituluCapituluCapitulum XI:m XI:m XI:m XI: CORPVS HVMANVMCORPVS HVMANVMCORPVS HVMANVMCORPVS HVMANVM (4 sessions )(4 sessions )(4 sessions )(4 sessions )


• La 3ª declinació (3). Substantius neutres (corpus, flumen; mare, animal).

• Acusatiu + infinitiu amb verbs de ‘dir’, ‘pensar’, ‘sentir’... • Els pronoms possessius: noster i vester. • Ablatiu de limitació o de relació. • Preposicions super, infra + acus.; de + abl. • Conjuncions atque, nec (= neque)


• Parts del cos: pes, os, capillus, frons, gena, labrum, lingua, pectus, cerebrum, cor, pulmo, sanguis, vena, iecur, venter, viscera.

• Terminologia relacionada amb la medicina: medicus, culter, sanus, aeger, aegrotare...

CULTURACULTURACULTURACULTURA • La salut i la medicina en el món romà.

Capitulum XII:Capitulum XII:Capitulum XII:Capitulum XII: MILES ROMANVSMILES ROMANVSMILES ROMANVSMILES ROMANVS (4 sessions més sessió avaluadora)(4 sessions més sessió avaluadora)(4 sessions més sessió avaluadora)(4 sessions més sessió avaluadora)



75


• La 4ª declinació. • La 3ª declinació (4). Substantius en -ter, -tris (pater, mater, frater). • Recapitulació dels adjectius en –us, –a, –um. • Adjectius de la 3ª declinació: –is, –e. • El comparatiu: –ior, –ius. • Datiu possessiu + esse. • Verbs imperare i parere + datiu. • Verb ferre. • El genitiu partitiu.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Praenomina Latina. • arma i lèxic militar.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • L’exèrcit romà i la romanització (1):

Armes i campaments de l’exèrcit romà. • Les mesures.

Capitulum XIII:Capitulum XIII:Capitulum XIII:Capitulum XIII: ANNVS ET MENSESANNVS ET MENSESANNVS ET MENSESANNVS ET MENSES (4 sessions)(4 sessions)(4 sessions)(4 sessions)


• La 5ª declinació. • Recapitulació de les cinc declinacions. • El superlatiu. • Números cardinals i ordinals. • Graus de la comparació. • Imperfet erat, erant. • Nominatiu + infinitiu amb dicitur. • Ablatiu i acusatiu de temps. • Expressió de les dates (kalendae, nonae, idus). • Conjuncions vel, igitur, item.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Vocables relacionats amb el calendari i el còmput del temps. • Números ordinals. • Signes del zodíac.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • El calendari romà. • El còmput del temps en l’antiguitat.

Capitulum XIV:Capitulum XIV:Capitulum XIV:Capitulum XIV: NOVVS DIESNOVVS DIESNOVVS DIESNOVVS DIES (4 sessions més sessió avaluadora)(4 sessions més sessió avaluadora)(4 sessions més sessió avaluadora)(4 sessions més sessió avaluadora)


• Pronoms interrogatius uter? i uterque?. • Indefinits alter i neuter. • Datiu d’interés (dativus commodi). • Participi de present: -ns, -ntis. • Dat. i Abl. del pronom personal. • Defectiu inquit. • Imperatiu irregular fer!, ferte!. • Preposició praeter + acus.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Vocables relatius a la higiene diària i les activitats quotidianes. • Uter, neuter, alter y uterque. • Omnis, nullus, nemo, nihil.



76

CULTURACULTURACULTURACULTURA • La família romana (5): La família romana (5): La família romana (5): La família romana (5):

Vida quotidiana: La jornada diària dels membres de la família romana, segons edat, sexe o condició social.

TERCER TRIMESTRE: TERCER TRIMESTRE: TERCER TRIMESTRE: TERCER TRIMESTRE: CAPITVLA XVCAPITVLA XVCAPITVLA XVCAPITVLA XV----XXIXXIXXIXXI

Capitulum Capitulum Capitulum Capitulum XV:XV:XV:XV: MAGISTER ET DISCIPVLIMAGISTER ET DISCIPVLIMAGISTER ET DISCIPVLIMAGISTER ET DISCIPVLI (4 sessions)(4 sessions)(4 sessions)(4 sessions)


• La 1ª i 2ª persones verbals. • Paradigma complet de las persones verbals en la veu activa. • Verbs sum, possum; eo. • Pronoms personals: ego, tu, nos, vos. • Acusatiu exclamatiu. • Conjuncions: antequam, si, nisi, at.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Vocables relatius a l’escola. • El verb eo. • Los pronoms personals.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • In ludo (1)In ludo (1)In ludo (1)In ludo (1): l’escola primària. • Importància de la recitació.

Capitulum XVI:Capitulum XVI:Capitulum XVI:Capitulum XVI: TEMPESTASTEMPESTASTEMPESTASTEMPESTAS (4 sessions més sessió avaluadora)(4 sessions més sessió avaluadora)(4 sessions més sessió avaluadora)(4 sessions més sessió avaluadora)


• Els verbs deponents. • Substantius de la 3ª decl.: acus. –im, abl. –i. • L’ablatiu absolut. • Ablatiu de mesura. • Ablatiu locatiu. • Genitiu partitiu. • El verb fio. • Conjuncions: sive, vero.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Vocables relacionats amb el temps meteorològic. • Els punts cardinals i la navegació.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • Navegació i comerç marítim (1)

Els mars d’Itàlia i de la Mediterrània. La meteorologia i els viatges per mar.

Capitulum XVII:Capitulum XVII:Capitulum XVII:Capitulum XVII: NVMERI DIFFICILESNVMERI DIFFICILESNVMERI DIFFICILESNVMERI DIFFICILES (4 sessions)(4 sessions)(4 sessions)(4 sessions)


• Les persones verbals en veu passiva. • Canvi d’activa a passiva i viceversa. • Adjectius de la 3ª decl.: –ns, –ntis. • Numerals: cardinals i ordinals de 1 a 1.000. • Pronom indefinit quisque. • Adverbis en –e. • Doble acusatiu (persona i cosa).

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Els números.



77

• Adjectius i verbs relacionats amb l’estudi (facilis, doctus, piger, rectus; scire, docere, etc).

CULTURACULTURACULTURACULTURA • In ludo (2)In ludo (2)In ludo (2)In ludo (2): Aprendre a contar. • Les monedes romanes i llurs valors.

Capitulum XVIII:Capitulum XVIII:Capitulum XVIII:Capitulum XVIII: LITTERAE LATINAELITTERAE LATINAELITTERAE LATINAELITTERAE LATINAE (4 sessions més sessió avaluadora)(4 sessions més sessió avaluadora)(4 sessions més sessió avaluadora)(4 sessions més sessió avaluadora)


• L’alfabet llatí. • Els adverbis. • El pronom idem, eadem, idem. • El pronom quisque, quaeque, quodque. • Superlatiu dels adjectius en –er. • Formació de adverbis: en –e i en –iter • Comparatiu i superlatiu dels adverbis. • Els adverbis numerals: semel, bis, ter, quater; –ies. • El verb fieri. • Pseudoconjunció quamquam.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Lletres, síl·labes i paraules. • Adverbis numerals: semel, bis, ter, quater; –ies.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • In ludo (3):In ludo (3):In ludo (3):In ludo (3): Aprendre a escriure i a llegir. • L’ortografia llatina i els materials d’escriptura.

Capitulum XIX:Capitulum XIX:Capitulum XIX:Capitulum XIX: MARITVS ET VXORMARITVS ET VXORMARITVS ET VXORMARITVS ET VXOR (4 sessions)(4 sessions)(4 sessions)(4 sessions)


• El pretèrit imperfet d’indicatiu actiu i passiu. • Imperfet de sum. • Substantius irregulars de la 1ª, 2ª i 4ª declinació. • Els comparatius irregulars. • Construccions del superlatiu. • Genitiu de qualitat. • Impersonal opus est.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Vocables relacionats amb l’amor. • Paraules relatives al matrimoni i al parentesc.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • L’amor entre els romans. El matrimoni. • L’amor en el món dels déus. • Els Olímpics: Iuppiter, Iuno, Venus, Mars, Vulcanus, Cupido.

Capitulum XX:Capitulum XX:Capitulum XX:Capitulum XX: PARENTESPARENTESPARENTESPARENTES (4 sessions més sessió avaluadora)(4 sessions més sessió avaluadora)(4 sessions més sessió avaluadora)(4 sessions més sessió avaluadora)


• El Futur imperfet actiu i passiu. • Futur de sum. • El verb volo. • Ordre negativa: noli / nolite + infinitiu. • Conjunció sive... sive. • Pronom indefinit nemo.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Vocables relacionats amb d’infància.



78

• volo i nolo.


El naixement d’un fill. Los nens xicotets, infantes, i llurs cures.

Capitulum XXI:Capitulum XXI:Capitulum XXI:Capitulum XXI: PVGNA DISCIPVLORVMPVGNA DISCIPVLORVMPVGNA DISCIPVLORVMPVGNA DISCIPVLORVM (4 sessions)(4 sessions)(4 sessions)(4 sessions)


• Tema de present i tema de perfet. • Pretèrit perfet d’indicatiu, actiu i passiu. • Participi de perfet. • Infinitiu de perfet actiu i passiu. • Construccions d’acusatiu amb infinitiu de perfet passiu. • Substantius neutres de la 4ª declinació (cornu, genu). • Verb defectiu aio, ais, ait, aiunt. • Indefinit aliquis. • Proposicions temporals: postquam + indicatiu.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Vocables relatius a les discussions i disputes.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • In ludo (4): In ludo (4): In ludo (4): In ludo (4): Els mestres, origen i consideració social. Els mals tractes.

El context de l’ensenyament a Roma (aules, horaris, etc.).

CONTINGUTS MÍNIMS.CONTINGUTS MÍNIMS.CONTINGUTS MÍNIMS.CONTINGUTS MÍNIMS.

• Comprendre l’estructura del sistema del nom, el verb i l’oració. • Comprendre i reconéixer els sis casos llatins. • Identificar i saber traduir els noms. • Identificar i saber traduir els adjectius. • Identificar i saber traduir els pronoms. • Llegir els números romans. • Explicar qualsevol cosa de la cultura llatina: govern, costums, institucions i lleis més conegudes. • Saber traduir les formes verbals tant actives com passives. • Reconéixer els principals déus romans. • Saber explicar breument la romanització.

2. METODOLOGIA.METODOLOGIA.METODOLOGIA.METODOLOGIA. S'ha mantingut en tots els nivells una mateixa metodologia amb lleus modificacions, ja que tant

l'actitud com la forma d'abordar la classe per part del professorat ha de ser bàsicament la mateixa. Els principis i estratègies metodòlogiques ací especificats han de suposar una espècie d'eix

vertebrador en què es basarà l'èxit en l'aplicació i comprensió per part de l'alumne dels continguts que en ell s'inclouen i, per tant, són aplicables als dos volums de què està constituïda LINGVA LATINA PER SE ILLVSTRATA, tant en nivell obligatori com en estudis postobligatoris:

Abans de començar a llegir un nou capítol, els alumnes han d'estudiar la il·lustració que l'encapçala o el mapa que apareix en la primera pàgina. Açò pot conduir a un breu debat en espanyol sobre aspectes culturals amb l'ajuda del professor, qui conduirà els alumnes a observar detalls importants mentre lligen en veu alta els noms llatins i les noves paraules il·lustrades.



79

En la presentació del text concret ha de procurar-se l'ocupació gradual del Llatí per part del professor. La finalitat és acostumar els alumnes des del principi a llegir i entendre el text llatí en Llatí, sense interferències amb l'espanyol, o amb les mínimes si hi ha més remei. El professor comença per llegir unes línies en veu alta, fent que la classe al complet, o (més tard) els alumnes individualment, repetisquen cada frase. Si la lectura es fa amb atenció, amb una pronunciació correcta i una apropiada accentuació i agrupació de paraules, els estudiants descobriran per a la seua satisfacció que poden entendre el text immediatament i no tindran necessitat de traduir-ho.

La pronunciació s'ensenyarà animant els alumnes a imitar el seu professor, qui ha d'esforçar-se a pronunciar correctament i clarament (molts professors trobaran útils, quan treballen la pronunciació llatina, les gravacions dels capítols en el cd-rom Familia Romana).

Quan els alumnes escolten i repetisquen les frases, normalment hauran de tindre els llibres oberts davant de si, de manera que puguen veure la paraula escrita al mateix temps que lligen i repetixen.

Quan el professor presente el text per primera vegada sabrà quines paraules i estructures gramaticals són noves per als alumnes gràcies a la llista de paraules noves, en el marge al final de cada capítol. El text autoexplicatiu garantix que el significat de cada nova paraula i la funció de cada nova forma gramatical s'entenga a partir del context, però una presentació en viu i en directe, amb una entonació suggeridora, gesticulant i amb freqüents referències a les ajudes visuals, serà sempre de gran ajuda per als alumnes. Les seues respostes espontànies seran generalment suficients per a comprovar que ho han captat tot, mentre que, d'altra banda, una mirada sorpresa o una fallada en la resposta revelaran dificultats. En eixos casos, i per a major seguretat, el professor pot aclarir el significat repetint una o dos frases amb especial insistència en la paraula o forma qüestionada, o pot il·lustrar el punt gramatical amb més exemples o dibuixos. El mateix procediment es pot emprar per a cridar l'atenció dels alumnes sobre noves estructures gramaticals.

Després d'haver presentat un passatge d'esta manera, es pot demanar als alumnes que lligen individualment, per torns i en veu alta, distintes parts del passatge, de forma que es demostre que s'ha comprés el text per mitjà de l'expressió i l'accentuació correctes. Si el passatge conté diàlegs, es poden assignar els distints papers a diferents alumnes (el professor o un alumne pot actuar com a narrador).

Els capítols de LINGVA LATINA són tan extensos que han de dividir-se en diverses lectures. La divisió en lectiones que apareix en el marge en números romans (I, II, III), i que és seguida en el llibre d'exercicis EXERCITIA LATINA, pretén ser una guia per al professor, però es necessitarà més d'un període per a alguna d'estes lliçons. Amb l'objecte de fomentar la lectura, el professor no hauria de fer-les massa curtes.

Per a assegurar-se que tots els alumnes han entés i assimilat correctament el text que tenen davant de si, es poden seguir diversos procediments: La comprensió de la gramàtica i el vocabulari es pot comprovar utilitzant els exercicis que apareixen en EXERCITIA LATINA. A més d'exercicis de complementar i substitució, ací es troben suggeriments per a fer preguntes senzilles en Llatí sobre el contingut de cada lliçó. Aquest tipus de preguntes servixen per a comprovar la comprensió general del text. Algunes d'elles poden acompanyar-se de dibuixos explicatius. Mentre responen a les qüestions, s'ha de permetre als alumnes que tinguen els llibres oberts, de manera que si és necessari puguen trobar la resposta en el llibre (la seua habilitat per a localitzar la resposta correcta mostrarà que entenen el significat tant de la pregunta com de la resposta).

Si encara queda dubte que una nova paraula o forma gramatical haja sigut entesa correctament per tots, es pot demanar als alumnes que donen un equivalent en espanyol. No obstant, si el text ha sigut presentat amb cura fent l'adequat èmfasi en les noves característiques, la traducció tant de paraules com de frases serà generalment supèrflua. Per descomptat, la traducció a l'espanyol de paraules llatines i de



80

frases estarà sempre present en la ment dels alumnes, però al llegir el text s'animarà a concentrar-se en la comprensió del Llatí directament, en compte de buscar equivalents en espanyol. El fet que no es demane la traducció contribuirà a la comprensió directa i a l'inherent domini en la lectura.

Els aspectes gramaticals s'explicaran en espanyol seguint les indicacions del Manual de l'alumne LATINE DISCO. Quan açò es porte a la pràctica, la formulació de regles s'ha de deixar preferiblement als propis estudiants, després que hagen vist diversos exemples de les formes gramaticals funcionant en el seu context.

Com a ajuda complementària per a observar i aprendre el sistema gramatical, cada capítol ve seguit d'una secció de gramàtica, Grammatica Latina, que oferix sistemàticament i de manera ordenada exemples dels nous aspectes gramaticals amb els termes gramaticals llatins pertinents. Els exercicis corresponents es troben en el volum EXERCITIA LATINA, davall l'epígraf Lectio grammatica. Ja que el professor haurà cridat l'atenció probablement sobre la majoria d'aquestos punts, l'estudi d'esta secció no requerix molt de temps.

Els tres pensa al final de cada capítol constituïxen la prova final de la comprensió per part dels estudiants de la matèria ensenyada en el capítol. Després d'estudiar el text principal i la secció Grammatica Latina, es demanarà als estudiants que completen les terminacions gramaticals en el Pensum A i les noves paraules en el Pensum B (s'inclouen les formes per a completar). Si es disposa del CD-Rom Familia Romana, estos pensa poden respondre's i corregir-se en l'ordinador (en cas de dubte, s'informa als estudiants de quines formes gramaticals han d'usar o on trobar les paraules que falten). Les preguntes en Pensum C han de respondre's amb frases completes, però si açò ja s'ha fet oralment en classe no cal donar una resposta escrita. Si estos exercicis es realitzen satisfactòriament (amb almenys un 80 % de les respostes correctes), esta és la major garantia que els estudiants han comprés i assimilat el capítol en la seua totalitat, amb els nous aspectes gramaticals i el vocabulari.

A pesar de la cura en el repàs, els estudiants es trobaran, a mesura que progressen en la seua lectura, algunes paraules el significat de les quals hagen oblidat. El professor pot ajudar l'alumne donant-li un exemple de la paraula utilitzada en un context fàcil que aclarisca el significat, però els alumnes també poden esbrinar el significat per si mateixos consultant l'Index vocabulorum que hi ha al final del llibre. El professor mostrarà els alumnes, quan hagen llegit un o dos capítols, com usar la referència del capítol i la línia per a trobar el paràgraf on la paraula apareix per primera vegada en un context que serà generalment suficient per a aclarir el seu significat. De manera semblant, l'explicació d'aspectes gramaticals pot seguir-se per mitjà de l'Index Grammaticus (p. 326-327).

Sense cap dubte, la correcta aplicació en l'aula d'aquestos principis contribuirà no sols a la satisfacció de l'alumne, que veurà des del primer moment com comprén la majoria dels textos amb un esforç molt inferior al de les metodologies tradicionals, sinó també al seu èxit en la matèria en el marc del Batxillerat, continuant una mateixa línia de treball metodòlogica, que potser haja iniciat ja a 4t. d'ESO, o iniciant-se en ella de forma ràpida i fluida.

3. RECURSOS DIDÀCTICS.RECURSOS DIDÀCTICS.RECURSOS DIDÀCTICS.RECURSOS DIDÀCTICS. MATERIAL BÀSIC: • Volum I del mètode LINGVA LLATINA PER SE ILLVSTRATA, titulat FAMILIA ROMANA • Manual de l'alumne (LATINE DISCO I). • Enfront de 4rt. d'ESO, es considera important que l'alumne adquirisca una gramàtica de referència,

on puga assentar i memoritzar els continguts que ja ha adquirit en part, o que va estudiant en classe. En aquest sentit, la MORFOLOGIA LLATINA & VOCABULARI de H H. Ørberg, adaptada a la realitat educativa espanyola és un instrument ideal a tal fi, que l'alumnat podrà emprar durant



81

dos cursos acadèmics, i inclús en estudis posteriors de determinades especialitats, ja que els continguts gramaticals que en ella es detallen són els que podrà estudiar a nivell universitari en carreres de Filologia o d'Història.

• Llibre d'exercicis EXERCITIA LLATINA I, gràcies al qual els alumnes podran practicar i verificar els seus progressos en els continguts estudiats lectio a lectio dins cada capitulum.

MATERIAL COMPLEMENTARI: • Una selecció dels COLLOQVIA PERSONARVM, textos en forma de diàleg per a refermar

determinats continguts gramaticals de forma molt més amena i entretinguda emprant, quan corresponga, el recurs de la teatralitat en l'aula.

• CD-ROM FAMÍLIA ROMANA, ROMA AETERNA, EXERCITIA LLATINA I i EXERCITIA LLATINA II per a practicar de forma molt més activa els exercicis que es realitzen en l'aula, quan existisquen els mitjans informàtics necessaris per a això.

• Materials addicionals com audicions musicals amb lletres en Llatí, DVDs, mapes, programes de programari educatiu relacionats amb la matèria, relacions de pàgines Web, etc. De fet, LINGVA LLATINA és un mètode que cada vegada compta amb un nombre més gran de recursos Web en espanyol (www.culturaclasica.com/lingualatina/recursos.htm i www.lingualatina.es) , fruit de l'esforç i imaginació del professorat que actualment ho aplica en el nostre país. Tot aquest material, degudament seleccionat i programat pel professor en connexió amb el contingut que s'està treballant en cada moment, s'emprarà si les condicions de desenrotllament dels continguts mínims ho permeten.

MATERIAL D'ÚS PER AL PROFESSORAT: • CD-ROM de recursos en espanyol (Instrvmenta ad Vsvm Magistrorvm), que se adjunta amb el

mètode, on inclouen, entre altres materials d'interés, tant les propostes d'examen com un banc d'imatges de FAMILIA ROMANA i els arxius d'àudio corresponents als cap. I-XXXI.

• Se adjunta a més el DVD titulat LA VIA DELS HUMANISTES (el mètode inductiu-contextual per a l'aprenentatge del Llatí), editat per l'Acadèmia VIVARIVM NOVVM, que serà un gran suport per als docents espanyols al mostrar com poden aplicar-se en la realitat docent els capítols de FAMÍLIA ROMANA, especialment per a aquells professors que dubten sobre la correcta aplicació dels seus principis metodològics en l'aula. Els dits capítols, gravats en un centre docent italià per diversos professors de distintes institucions, també es troben disponibles en internet per a esser vistos o descarregats gratuïtament, al costat del resta de recursos per al mètode (www.culturaclasica.com/lingualatina/recursos.htm).

• A més dels materials comentats anteriorment, serà de gran utilitat l'ocupació de recursos didàctics relacionats amb l'aspecte auditiu del Llatí; per tant, és possible programar sessions d'audició de música en Llatí de distintes èpoques i temàtiques (vid. www.culturaclasica.com/index.php?q=node/96), així com les audicions dels distints capítols de FAMÍLIA ROMANA incloses en el CD-ROM homònim.

4. CRITERIS I PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ.CRITERIS I PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ.CRITERIS I PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ.CRITERIS I PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ. Podem establir com a criteris generals d'avaluació del Primer Curs de Llatí els següents: 1)1)1)1) Identificar en textos senzills, originals o adaptats, els elements bàsics de la morfologia i sintaxi

llatina corresponents al nucli de contingut "Llengua llatina", i comparar els dits elements amb els d'altres llengües que l'alumnat conega o estudie.



82

2)2)2)2) Exposar, oralment o per escrit, el contingut de textos llatins traduïts, preferentment narratius, i delimitar les parts de què consten.

3)3)3)3) Traduir a la llengua d'ús de l'alumnat, amb la major fidelitat possible, textos llatins breus, preferentment narratius, originals o, si es considera oportú, facilitats o elaborats.

4)4)4)4) Traduir al Llatí frases senzilles escrites en la llengua romànica d'ùs de l'alumnat, de característiques paregudes a aquelles que siguen objecte de traducció des del Llatí a la llengua pròpia.

5)5)5)5) Reconéixer en el lèxic de les llengües romàniques parlades a la Península Ibèrica, especialment en el de les llengües cooficials de la Comunitat Valenciana, i en paraules de clara relació etimològica, l'origen llatí, i explicar-ne l'evolució fonètica, morfològica i semàntica.

6)6)6)6) Identificar els aspectes més importants de la història del poble romà i de la seua presència a la Península Ibèrica i a la Comunitat Valenciana, i reconéixer les empremtes de la cultura clàssica en diversos aspectes de la civilització actual.

7)7)7)7) Realitzar amb ajuda del professorat alguna investigació sobre l'empremta de la romanització en l'entorn pròxim a l'alumnat, amb una tasca d'indagació directa (fonts i restes arqueològiques, fonts primàries, etc.) i consulta d'informació complementària, i comunicar de manera coherent i organitzada els resultats de l'estudi. PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓPROCEDIMENTS D'AVALUACIÓPROCEDIMENTS D'AVALUACIÓPROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ

Per tant, i en aplicació dels criteris anteriors, per a realitzar un seguiment adequat del progrés dels alumnes es tindran en compte diversos elements de valoració per a qualificar amb un sentit global el rendiment personal de cada u, no basant-se exclusivament en les proves escrites:

• Els alumnes hauran de donar mostres evidents d'haver comprés els textos desenvolupats en FAMÍLIA ROMANA o en altres semblants, adaptats o originals, no per mitjà d'aproximacions als seus continguts, sinó a través de preguntes en Llatí, escrites o orals o, segons criteri del professor, traduccions on s'ha de reflectir en la llengua materna, amb la major fidelitat possible, el passatge proposat.

• Una vegada adquirit el bagatge lèxic i sintàctic necessari per a això, es podran requerir exercicis de retroversió sense emprar el diccionari.

• Els materials informàtics en CD-Rom davall els títols de FAMILIA ROMANA o EXERCITIA LLATINA I., o bé els continguts Web on ‘line' es poden treballar davall l'estricta vigilància del professor, que observarà els errors més freqüents i els podrà adjudicar una valoració específica

• Els Pensa, que hauran de realitzar-se en classe al final de cada Capitulum, tindran el seu apartat en el conjunt de criteris de valoració per part del professor, quan estos siguen resolts de forma fluida, i preferentment oral, en classe.

• Quant als continguts culturals (qualsevol dels aspectes de civilització reflectits en FAMÍLIA ROMANA), es treballaran partint de certs textos llatins, traduïts o no, o bé a través de xicotets estudis monogràfics per a l'elaboració del qual siga necessària la participació de diversos departaments didàctics.

• Es tindrà molt en compte la pràctica diària dels exercicis d'etimologia proposats en cada capítol o lectio.

• Si es desitja un control periòdic escrit, es podran realitzar, almenys, dos proves per trimestre per a comprovar la consolidació i assimilació satisfactòria dels continguts dalt indicats. L'estructura de dita prova haurà de contemplar els apartats propis de la matèria, tal com proposem a continuació:



83

1.- PRIMERA PART: exercicis de comprensió d'un text proposat per mitjà de senzilles preguntes en Llatí, que respondran al nivell adquirit per l'alumne en cada capítol o conjunt de capítols, o bé, de traducció, segons criteri del professor. Es podran, igualment, realitzar qüestions relatives a la morfologia o la sintaxi textual (60 % de la qualificació). 2.- SEGONA PART: qüestió d'etimologia, derivació i composició, comparació entre diverses

llengües romàniques, o bé de reconeixement de expressions i locucions llatines (20% de la qualificació).

3.- TERCERA PART: qüestió de cultura i civilització romana (vida quotidiana, art, mitologia, etc.) a través de senzilles preguntes o d'un breu esquema on es demostre l'assimilació dels continguts estudiats en classe, així com una capacitat d'expressió escrita necessària per a aconseguir la competència bàsica relativa a la comunicació lingüística (20% de la qualificació).

A més, per tal de superar el greu problema de les faltes d'expressió i d'ortografia que pateix l'alumnat, amb la finalitat que prenga consciència de la necessitat d'expressar-se correctament, el departament, unificant criteris descomptarà per cada errada ortogràfica o d'expressió 0'05 punts en cadascuna de les proves objectives o treball, essent 0'5 punts la penalització màxima.

El resultat de les proves parcials d'avaluació serà valorat en un 80% per a incloure com a criteris puntuables de forma positiva (20%) tant la realització d'exercicis diaris proposats per a casa i per a l'aula com l'assistència regular a classe. És condició indispensable que l'alumne assistisca amb regularitat i puntualitat a classe i realitze tant a casa com en l'aula totes les activitats que es plantegen per part del professor, i molt especialment els exercitia. i pensa, per escrit i orals. En conseqüència, cada falta d'assistència no justificada, descomptarà 0'25, de la nota fina de l'avaluació. A més, 2 retards es consideraran una falta d'assistència. L'alumne per poder ser avaluat cada avaluació no ha de superar les 10 faltes d'assistència no justificades. De la mateixa manera, l'alumne amb un índex significatiu de tasques no realitzades serà qualificat negativament, al marge dels resultats obtinguts en les proves parcials que vagen realitzant-se amb caràcter periòdic al llarg del curs. En aquest sentit, serà molt convenient incloure almenys dos proves al llarg del trimestre, a fi que el professor puga obtindre una imatge molt més àmplia i objectiva de l'evolució de l'alumne que amb un únic instrument d'avaluació, on poden influir factors de tota classe per a l'obtenció d'una qualificació no satisfactòria.

L'avaluació de l'aprenentatge serà contínua, és a dir, tot els continguts de la primera avaluació entraran en la segona i així fins a la tercera. Per tal d'assegurar aquesta continuïtat s'aplicarà sobre la nota obtinguda una volta hagen sigut tinguts en compte tant els continguts conceptuals, com els instrumentals i els actitudinals, la MITJANA PONDERADA. Aquesta consisteix a donar més valor a l'última avaluació realitzada, sense deixar de valorar les anteriors. Així la primera avaluació, es valorada per una qualificació, la segona per dues, la tercera per tres, sumant i dividint cada volta pel número total de qualificacions.

Les qualificacions es formularan en xifres d'1 a 10, considerant-se positives les qualificacions iguals o superiors a cinc punts i negatives la resta. La possibilitat d'arrodonir la nota serà decisió del professorat. Així una qualificació superior a 5'5, podrà considerar-se 6, superior a 6,5, 7 i així fins al 10.

L’arrodoniment es realitzarà una volta obtinguda la mitja ponderada i no en cada exercici.

5. RECUPERACIÓ DE PENDENTS.



84

En cas que l’alumne curse també l’assignatura de Llatí II de 2n. de Batxillerat, es considerarà recuperats els continguts curriculars de l’assignatura de Llatí I, sempre que se supere positivament la 1a. Avaluació de Llatí II. En cas que l’alumne no superara aquest 1a Avaluació de Llatí II o no s’haguera matriculat en Llatí II,es programaran tres proves objectives al llarg del curs, una per trimestre o avaluació. S’utilitzarà la mitja ponderada perquè l’avaluació siga contínua i progressiva. Cada prova constarà de tres parts:

1.1.1.1. Traducció del llatí al castellà.

2.2.2.2. Qüestions de morfologia nominal, adjectival, pronominal i verbal.

3.3.3.3. Anàlisi sintàctica. Els continguts exigits seran els que consten com a mínims en aquesta mateixa programació de Llatí I.

6. TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT I ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS I ALTRES CAPACITATS.

El principal problema que abordarem en Primer de Batxillerat diürn es relaciona amb diferències a nivell de grup i individuals:

Per tant, a l’inici de curs principalment, patirem un procés difícil d'adaptació, perquè hi ha dos nivells de coneixements entre alumnes d’un mateix grup: els que han cursat Llatí a 4t d'ESO, i els que comencen per primera vegada els seus estudis de llengua llatina. Com que ens servirem del mateix manual per als dos grups, una manera de superar la dificultat és la d’oferir un dossier d’activitats distintes a les dels EXERCITIA LATINA al grup que ja estava iniciat en la llengua llatina. La dinàmica de la classe serà, per tant, la següent: tot el grup llegirà els capitula dels del primum, i seguiran les explicacions, mentre que a l’hora de posar en pràctica allò aprés cada grup farà uns exercitia distints, encara que del mateix nivell de dificultat progressiva. El fet que en primer de Batxillerat es dispose d’una hora més que en 4t. també ajudarà a igualar el nivell dels dos grups, que esperem que no ocorra molt més enllà de l’inici del 2n trimestre.

A més a més, a nivell individual, inclús en el millor dels casos, sempre hi haurà alumnes i alumnes amb dificultats específiques en el progrés de l'assignatura, que haurem de resoldre de forma particular, proposant-los realitzar més exercicis tant de gramàtica com de traducció.

Tant en el primer cas com en el segon, jugarà un important la prova inicial, gràcies a la qual s'analitzarà la situació de partida de forma objectiva. Esta mateixa actuació es durà a terme amb alumnes amb altes capacitats o que simplement vagen a un ritme òptim i s'observe que poden aprofundir en els seus coneixements ampliant el nombre d'exercicis realitzats. Recordem que es considerarà un òptim progrés de coneixements l'assimilació del 80% o més dels continguts proposats; bona, entre el 60 i el 80%; acceptable, quan es troben entre el 50% i el 60 % i roïna, quan no aconseguixen el dit percentatge.

• LLATÍLLATÍLLATÍLLATÍ 2n BATXILLERAT2n BATXILLERAT2n BATXILLERAT2n BATXILLERAT



85

1.1.1.1. NUCLIS DE CONTINGUTS. DISTRIBUCIÓ I TEMPORALITZACIÓ.NUCLIS DE CONTINGUTS. DISTRIBUCIÓ I TEMPORALITZACIÓ.NUCLIS DE CONTINGUTS. DISTRIBUCIÓ I TEMPORALITZACIÓ.NUCLIS DE CONTINGUTS. DISTRIBUCIÓ I TEMPORALITZACIÓ. La matèria de Llatí II contribuirà que els alumnes i les alumnes que la cursen progressen en

l'adquisició d'aquestes capacitats, aprofundint en els aspectes morfosintàctics i lèxics de la llengua llatina, traduint textos de major extensió i complexitat de diferents gèneres literaris, fonamentalment en prosa i del període clàssic, completant els coneixements culturals, aconseguint una visió panoràmica de la literatura llatina i relacionant els continguts afins de les diverses àrees de coneixement per a arribar a la integració de sabers i mètodes d'aprenentatge en benefici d'una visió global i coherent de la cultura general adquirida en el Batxillerat.

BLOCS DE CONTINGUTS 1.1.1.1. La llengua llatinaLa llengua llatinaLa llengua llatinaLa llengua llatina

Els continguts que corresponen a aquest nucli són: Les modalitats oracionals: la modalitat declarativa. Estructura i constituents de l'oració. Classes

d'oració per l'estructura del predicat. Les relacions sintàctiques: la concordança, la recció i l'ordre de paraules. Casos especials de concordança.

El sintagma nominal: estructura i constituents. Funcions del sintagma nominal. Les declinacions: els casos. Formes especials do irregulars de les diferents declinacions.

El sintagma adjectiu: estructura i constituents. Funcions del sintagma adjectival. Flexió dels adjectius. Graus de l'adjectiu. La formació d'adverbis a partir d'adjectius qualificatius: funcions.

Els pronoms: flexió. Usos díctic, fòric i emfàtic. Adverbis corresponents a les diferents sèries pronominals.

El sintagma preposicional. Estudi de l'ús de les preposicions. L'organització temàtica del verb llatí. Les conjugacions regulars en activa i mitjana-passiva. L'estructura de les oracions actives, passives i mitjana. L'impersonal. Verbs irregulars i defectius.

Estudi de les principals variants de les modalitats expressiva i impressiva: la interrogació directa, l'expressió del desig i de la lamentació, els mandats i les prohibicions.

Les formes nominals del verb: classes i funcions. Perífrasis verbals, modals i aspectuals. L'oració composta: la juxtaposició i la coordinació. La subordinació: procediments. La proposició

relativa. La proposició d'infinitiu. La subordinació conjuntiva: estudi dels nexes subordinats i de les preposicions introduïdes per aquestos.

L'expressió d'enunciats indirectes: subordinació i estil indirecte. 2.2.2.2. La interpretació de La interpretació de La interpretació de La interpretació de textostextostextostextos

Els continguts que corresponen a aquest nucli són: • Lectura comprensiva i comentada d'obres completes o fragments d'obres traduïdes del

Llatí. • Interpretació de textos llatins de diferents modalitats per mitjà de l'aprofundiment en les

tècniques i la pràctica de l'anàlisi morfosintàctica i la traducció i de la utilització correcta d'instruments de treball com ara el diccionari.

• Comparació entre les estructures gramaticals i les corresponents en les llengües conegudes per l'alumnat, per mitjà de la confrontació de textos llatins i de la traducció.

• Comentari dels aspectes culturals, socials, polítics i històrics continguts en els textosf objecte de lectura i de traducció. Acostament al món clàssic reflectit en els textos i constatació de la seua pervivència en èpoques posteriors i en l'actual.

• Estudi de les característiques lingüístiques dels textos dels diferents gèneres literaris i



86

dels recursos utilitzats en la seua configuració. • Comentari de textos. Els textos com a font de dades i d'informació.

Es procurarà que els textos que s'hagen de llegir o traduir siguen de diferents èpoques i de diversos gèneres literaris perquè l'alumnat comprenga el fet que el Llatí haja sigut aclaparadorament la llengua de cultura d'Europa durant llargs períodes de la història. En aquest sentit, s'han de poder proposar als estudiants textos que relacionen la llengua clàssica amb el seu entorn geogràfic i històric.

3.3.3.3. El lèxic El lèxic El lèxic El lèxic llatí llatí llatí llatí i la seua evoluciói la seua evoluciói la seua evoluciói la seua evolució • Els continguts que corresponen a aquest nucli són: • Regles d'evolució fonètica del a les llengües romàniques i l'anglés. • Vocabulari específic d'origen greco-llatí usual en les disciplines que s'estudien en el

Batxillerat. • Expressions llatines incorporades al llenguatge habitual i al culte.

4.4.4.4. Roma i el seu llegatRoma i el seu llegatRoma i el seu llegatRoma i el seu llegat Els continguts que corresponen a aquest nucli són: • Transmissió de la literatura clàssica. • Els gèneres literaris llatins. Influència en les manifestacions literàries d'èpoques

posteriors. Teatre, historiografia, oratòria, poesia, èpica i poesia lírica. • El llegat de Roma a Hispània. Restes romanes a la Comunitat Valenciana. Vestigis en

jaciments i museus a Hispània i a la Comunitat Valenciana. • El dret romà i la seua pervivència en els ordenaments jurídics posteriors.

DISTRIBUCIÓ I DISTRIBUCIÓ I DISTRIBUCIÓ I DISTRIBUCIÓ I TEMPORALITZACIÓTEMPORALITZACIÓTEMPORALITZACIÓTEMPORALITZACIÓ

PRIMER TRIMESTRE: PRIMER TRIMESTRE: PRIMER TRIMESTRE: PRIMER TRIMESTRE: CAPITVLA XVICAPITVLA XVICAPITVLA XVICAPITVLA XVI----XXIIXXIIXXIIXXII

Abans de continuar amb el manual de Familia romana cal fer una revisió dels continguts gramaticals de 1r. Bat. (declinació nominal i pronominal, sistema verbal.) A més s’ha d’explicar ben aviat, perquè es practique molt la qüestió del Selectiu sobre la modificació preverbial, així com la derivació.

Capitulum XVI:Capitulum XVI:Capitulum XVI:Capitulum XVI: TEMPESTASTEMPESTASTEMPESTASTEMPESTAS


• Els verbs deponents. • Substantius de la 3ª decl.: acus. –im, abl. –i. • L’ablatiu absolut. • Ablatiu de mesura. • Ablatiu locatiu. • Genitiu partitiu. • El verb fio. • Conjuncions: sive, vero.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Vocables relacionats amb el temps meteorològic. • Els punts cardinals i la navegació.

Capitulum XVII:Capitulum XVII:Capitulum XVII:Capitulum XVII: NVMERI DIFFICILESNVMERI DIFFICILESNVMERI DIFFICILESNVMERI DIFFICILES



87


• Les persones verbals en veu passiva. • Canvi d’activa a passiva i viceversa. • Adjectius de la 3ª decl.: –ns, –ntis. • Numerals: cardinals i ordinals de 1 a 1.000. • Pronom indefinit quisque. • Adverbis en –e. • Doble acusatiu (persona i cosa).

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Els números. • Adjectius i verbs relacionats amb l’estudi (facilis, doctus, piger, rectus;

scire, docere, etc).

CapiCapiCapiCapitulum XVIII:tulum XVIII:tulum XVIII:tulum XVIII: LITTERAE LATINAELITTERAE LATINAELITTERAE LATINAELITTERAE LATINAE


• L’alfabet llatí. • Els adverbis. • El pronom idem, eadem, idem. • El pronom quisque, quaeque, quodque. • Superlatiu dels adjectius en –er. • Formació de adverbis: en –e i en –iter • Comparatiu i superlatiu dels adverbis. • Els adverbis numerals: semel, bis, ter, quater; –ies. • El verb fieri. • Pseudoconjunció quamquam.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Lletres, síl·labes i paraules. • Adverbis numerals: semel, bis, ter, quater; –ies.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • In ludo (3):In ludo (3):In ludo (3):In ludo (3): Aprendre a escriure i a llegir. • L’ortografia llatina i els materials d’escriptura.

Capitulum XIX:Capitulum XIX:Capitulum XIX:Capitulum XIX: MARITVS ET VXORMARITVS ET VXORMARITVS ET VXORMARITVS ET VXOR


• El pretèrit imperfet d’indicatiu actiu i passiu. • Imperfet de sum. • Substantius irregulars de la 1ª, 2ª i 4ª declinació. • Els comparatius irregulars. • Construccions del superlatiu. • Genitiu de qualitat. • Impersonal opus est.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Vocables relacionats amb l’amor. • Paraules relatives al matrimoni i al parentesc.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • L’amor entre els romans. El matrimoni. • L’amor en el món dels déus. • Els Olímpics: Iuppiter, Iuno, Venus, Mars, Vulcanus, Cupido.

Capitulum XX:Capitulum XX:Capitulum XX:Capitulum XX: PARENTESPARENTESPARENTESPARENTES



88


• El Futur imperfet actiu i passiu. • Futur de sum. • El verb volo. • Ordre negativa: noli / nolite + infinitiu. • Conjunció sive... sive. • Pronom indefinit nemo.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Vocables relacionats amb d’infància. • volo i nolo.


El naixement d’un fill. Los nens xicotets, infantes, i llurs cures.

Capitulum XXI:Capitulum XXI:Capitulum XXI:Capitulum XXI: PVGNA DISCIPVLORVMPVGNA DISCIPVLORVMPVGNA DISCIPVLORVMPVGNA DISCIPVLORVM


• Tema de present i tema de perfet. • Pretèrit perfet d’indicatiu, actiu i passiu. • Participi de perfet. • Infinitiu de perfet actiu i passiu. • Construccions d’acusatiu amb infinitiu de perfet passiu. • Substantius neutres de la 4ª declinació (cornu, genu). • Verb defectiu aio, ais, ait, aiunt. • Indefinit aliquis. • Proposicions temporals: postquam + indicatiu.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Vocables relatius a les discussions i disputes.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • In ludo (4): In ludo (4): In ludo (4): In ludo (4): Els mestres, origen i consideració social. Els mals tractes.

El context de l’ensenyament a Roma (aules, horaris, etc.).

SEGON TRIMESTRE: SEGON TRIMESTRE: SEGON TRIMESTRE: SEGON TRIMESTRE: CAPITVLA XXIICAPITVLA XXIICAPITVLA XXIICAPITVLA XXII----XXVIIIXXVIIIXXVIIIXXVIII

CapCapCapCapitulum XXII: CAVE CANEM itulum XXII: CAVE CANEM itulum XXII: CAVE CANEM itulum XXII: CAVE CANEM

LLENGUALLENGUALLENGUALLENGUA • Els temes verbals. • El tema de supí. Supí en –um i en –u . • Pronom demostratiu iste, ista, istud. • Pronom indefinit quis, quid després de si i de núm. • Ablatiu absolut amb participi de perfecte. • Conjunció sicut.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Terminologia relativa a la vigilància de la casa.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • Família romana (7):Família romana (7):Família romana (7):Família romana (7): • Vida quotidiana: la inseguretat ciutadana en l'antiga Roma i la

protecció del domicili. • El correu en l'època romana (els tabellarii).

Capitulum XXIII:Capitulum XXIII:Capitulum XXIII:Capitulum XXIII: EPISTVLA MAGISTRIEPISTVLA MAGISTRIEPISTVLA MAGISTRIEPISTVLA MAGISTRI LLENGUALLENGUALLENGUALLENGUA • Participi de futur.



89

• Infinitiu de futur actiu (-urum és-se). • Infinitiu de supí passiu: supí (-um) + iri. • Verbs impersonals: pudet + acusatiu. • Formació de perfectes irregulars: allargament vocàlic, canvi

de vocal, diferent tema, reduplicació. • Pronom interrogatiu quisnam, quidnam.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Lèxic relatiu a les cartes i el seu format. • Fórmules de salutació i de despedida.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • L'epístola. • Correspondència i periòdics.

Capitulum XXIV:Capitulum XXIV:Capitulum XXIV:Capitulum XXIV: PVER AEGROTVSPVER AEGROTVSPVER AEGROTVSPVER AEGROTVS LLENGUALLENGUALLENGUALLENGUA • Pretèrit Plusquamperfet d'indicatiu actiu i passiu.

• Perfecte dels verbs deponents. • Ablatiu comparatiu. • Adverbis en –o.... • Datiu i ablatiu del pronom reflexiu. • Conjunció etsi.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Termes relatius a la malaltia i la convalescència.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • L'esclavitud (4): L'esclavitud (4): L'esclavitud (4): L'esclavitud (4): • La seua posició jurídica i el seu tracte en la família romana. • El matrimonio servil: ‘contubernium'.

Capitulum XXV:Capitulum XXV:Capitulum XXV:Capitulum XXV: THESEVS ET MINOTAVRVSTHESEVS ET MINOTAVRVSTHESEVS ET MINOTAVRVSTHESEVS ET MINOTAVRVS LLENGUALLENGUALLENGUALLENGUA • Imperatiu dels verbs deponents.

• Noms de ciutat en plural. Ablatiu locatiu de noms plurals. • Genitiu objectiu. • Adjectius cupidus, amans + genitiu. • Verb oblivisci + genitiu. • Acusatiu + infinitiu amb velle. • Acusatiu + infinitiu passiu amb iubere. • Relatiu coordinatiu després de punt o punt i coma.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Termes relacionats amb la faula mitològica que es narra en el capítol.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • Mitologia Mitologia Mitologia Mitologia (1): (1): (1): (1): • Teseu i el Minotaure. Ariadna en Naxos. • Mapa de Grècia. Descripció geogràfica.

Capitulum XXVI:Capitulum XXVI:Capitulum XXVI:Capitulum XXVI: DAEDALVS ET ICARVSDAEDALVS ET ICARVSDAEDALVS ET ICARVSDAEDALVS ET ICARVS LLENGUALLENGUALLENGUALLENGUA • Quadre complet del gerundi.

• Imperatiu de futur. • Videri (amb el sentido de ‘parecer') + datiu. • Adjectius de la 3a declinació en –er, –is, –e. • Pronom indefinit quisquam, quidquam. • Conjuncions verum, quoniam, tamquam, sense.



90

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Termes relacionats amb la faula mitològica que es narra en el capítol.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • Mitologia (2) Mitologia (2) Mitologia (2) Mitologia (2) • Dèdal i Ícar.

Capitulum XXVII:Capitulum XXVII:Capitulum XXVII:Capitulum XXVII: RES RVSTICAERES RVSTICAERES RVSTICAERES RVSTICAE LLELLELLELLENGUANGUANGUANGUA • El Present de Subjuntiu (coniunctivus, en Llatí).

• Subjuntiu d'és-se. • L'ordre o petició indirecta: verba postulandi et curandi amb ut/ne +

subjuntiu (ut/ne completiu). • El verb uti + ablatiu instrumental. • prae, pro + ablatiu. • quam + superlatiu.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Termes relacionats amb les labors del camp: el cultiu, els fruits, les ferramentes agrícoles.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • Geografia del Latium i la Campania. • El treball en el camp. El cultiu del blat i de la vinya. • Relacions entre el dominus i els coloni.

Capitulum XXVIII:Capitulum XXVIII:Capitulum XXVIII:Capitulum XXVIII: PERICVLA MARISPERICVLA MARISPERICVLA MARISPERICVLA MARIS LLENGUALLENGUALLENGUALLENGUA • Imperfecte de Subjuntiu actiu i passiu.

• Proposicions finals: ut/ne + subjuntiu. • Proposicions consecutives: ut + subjuntiu. • Proposicions comparatives: ut + indicatiu. • verba dīcendī et sentiendī amb acusatiu + infinitiu. • verba postulandī et cūrandī amb ut/ne + subjuntiu. • Reflexiu se, sibi, suus en ordes indirectes. • Text llatí original: extractes de l'evangeli de Mateo.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Termes relacionats amb la mort i la vida d'ultratomba. • Termes nàutics.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • La navegació i el comerç (2):La navegació i el comerç (2):La navegació i el comerç (2):La navegació i el comerç (2): • Embarcacions, rutes i perills més freqüents de la navegació. • Mitologia (3):Mitologia (3):Mitologia (3):Mitologia (3): Escila i Caribdis. • Religió: les creences cristianes.

TERCER TRIMESTRE: TERCER TRIMESTRE: TERCER TRIMESTRE: TERCER TRIMESTRE: CAPITVLA XXIX CAPITVLA XXIX CAPITVLA XXIX CAPITVLA XXIX ----XXXIIIXXXIIIXXXIIIXXXIII

Capitulum XXIX:Capitulum XXIX:Capitulum XXIX:Capitulum XXIX: NAVIGARE NECESSE ESTNAVIGARE NECESSE ESTNAVIGARE NECESSE ESTNAVIGARE NECESSE EST



91

LLENGUALLENGUALLENGUALLENGUA • Subjuntiu en interrogatives indirectes. • Subjuntiu en interrogacions deliberatives. • cum iteratiu (amb indicatiu). • cum + subjuntiu. • Proposicions consecutives. • Proposicions finals. • Genitiu de preu: magni, parvi, pluris, minoris. • Genitiu partitiu: nostrum, vestrum.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Composició verbal: prefixos (ab/a- ‘ad'- amb- de-ex/e- ‘in'- per- pro- re- ‘sub'- etc).

CULTURACULTURACULTURACULTURA • La navegació i el comerç (3):La navegació i el comerç (3):La navegació i el comerç (3):La navegació i el comerç (3): • La funció del port d'Ostia en l'abastiment de Roma. • Mitologia (4) Mitologia (4) Mitologia (4) Mitologia (4) • Faula d'Arió, que va ser salvat per uns dofins, i de l'anell de Polycrates.

Capitulum XXX:Capitulum XXX:Capitulum XXX:Capitulum XXX: CONVIVIVMCONVIVIVMCONVIVIVMCONVIVIVM LLENGUALLENGUALLENGUALLENGUA • Futur perfecte actiu i passiu.

• Els numerals distributius: singuli, bini, terni... • Subjuntivo exhortativo. • Verb frui + ablatiu. • Adverbis en –nter. • Substantius irregulars: sitis -is, vas vasis.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Termes relatius a l'organització dels banquets (cenae). • Condiments, sabors.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • L'organització d'un banquet: el triclinium, esclaus especialitzats, etc. • Les menjades: els menjars, el vi, el garum.

Capitulum XXXI:Capitulum XXXI:Capitulum XXXI:Capitulum XXXI: INTER POCVLAINTER POCVLAINTER POCVLAINTER POCVLA LLENGUALLENGUALLENGUALLENGUA • Subjuntiu optatiu (de desig).

• Subjuntiu exhortatiu. • Gerundiu: -(e)nd|us -a -um. • Gerundiu (adj.) + és-se: veu perifràstica passiva. • Datiu agent. • Pronom relatiu indefinit quisquis, quidquid. • Verbs semideponents. • Verb defectiu odisse.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Termes relacionats amb les lleis, els processos criminals i les sentències.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • Les lleis; crims i castics. La pena de mort a Roma. • Els grafit. • Mitologia (5) Mitologia (5) Mitologia (5) Mitologia (5) • El mite de Mesures; el mite de Paris.

Capitulum XXXII:Capitulum XXXII:Capitulum XXXII:Capitulum XXXII: CLASSIS ROMANACLASSIS ROMANACLASSIS ROMANACLASSIS ROMANA



92

LLENGUALLENGUALLENGUALLENGUA • Pretèrit Perfet de Subjuntiu actiu i passiu. • Interrogatives indirectes. • Verba timendi amb ne + subjuntiu. • oblivisci/reminisci + genitiu. • Verb defectiu meminisse + genitiu. • Pronom indefinit precedit de si, ne, núm. • Expressions impersonals fit/accidit ut + subjuntiu. • Conjuncions donec, ubi primum, neu, seu, utinam. • Ablatiu de qualitat. • El substantiu vis. • Textos llatins originals: fragments d'Ovidio i d'Enni.

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Termes relacionats amb l'atac i la defensa. • Vis.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • La navegació i comerç (4)La navegació i comerç (4)La navegació i comerç (4)La navegació i comerç (4) • La flota romana de guerra • La pirateria en l'antiguitat. Els rescats.

Capitulum XXXIII:Capitulum XXXIII:Capitulum XXXIII:Capitulum XXXIII: EXERCITVS ROMANVSEXERCITVS ROMANVSEXERCITVS ROMANVSEXERCITVS ROMANVS LLENGUALLENGUALLENGUALLENGUA • Pretèrit Plusquamperfet de subjuntiu actiu i passiu.

• cum + plusquamperfet de subjuntiu. • Expressió de desitjos i condicions irreals amb subjuntiu. • Valors del gerundi i del gerundiu. • Numerals distributius. • L'imperatiu de futur. • Text llatí original: Tibullus I.10.1-4

LÈXICLÈXICLÈXICLÈXIC • Termes relatius a l'exèrcit i les campanyes militars.

CULTURACULTURACULTURACULTURA • L'exèrcit i la romanització (2).L'exèrcit i la romanització (2).L'exèrcit i la romanització (2).L'exèrcit i la romanització (2). • La legió romana: la seua composició, ensenyes, els ordines.

En finalitzar el periode de revisió, després de cada tres capítols els alumnes dedicaran una sessió a

l’avaluació. Aquesta prova tindrà la mateixa estructura que la Prova d’Accés a la Universitat, encara que adequada als continguts vistos fins el moment, bé amb l'ajuda d'un diccionari, bé amb un annex de vocabulari. A més com a preparació d’aquestes avaluacions, tan prompte com es puga, però pràcticament a partir del segon trimestre els alumnes començaran a fer pràctiques de traducció i sintaxi d’un fragment de l’extenció exigida a la PAU després de cada capítol.

Serà el moment d'introduir una selecció de textos basada en els següents autors: Plaute, Cató, Fedre, : Plaute, Cató, Fedre, : Plaute, Cató, Fedre, : Plaute, Cató, Fedre, Tàcit, Lucas, Horaci, Aule Geli, Ciceró, Marcial Tàcit, Lucas, Horaci, Aule Geli, Ciceró, Marcial Tàcit, Lucas, Horaci, Aule Geli, Ciceró, Marcial Tàcit, Lucas, Horaci, Aule Geli, Ciceró, Marcial i PliniPliniPliniPlini. Per a tal efecte ens servirem de l'antologia del profesor Orberg, ‘SERMONES ROMANI'‘SERMONES ROMANI'‘SERMONES ROMANI'‘SERMONES ROMANI', per a finalment traduir extractes amplis dels llibres I, IV i V de l'obra de CèsarCèsarCèsarCèsar.‘De Bello Gallico'‘De Bello Gallico'‘De Bello Gallico'‘De Bello Gallico'.

Al llarg dels tres trimestres s’introduiran els cinc gèneres literaris més importants a Roma.

PRIMER TRIMESTRE: 35 SESPRIMER TRIMESTRE: 35 SESPRIMER TRIMESTRE: 35 SESPRIMER TRIMESTRE: 35 SESSIONSSIONSSIONSSIONS



93

REVISIÓ GRAMATICAL: REVISIÓ GRAMATICAL: REVISIÓ GRAMATICAL: REVISIÓ GRAMATICAL: declinació nominaldeclinació nominaldeclinació nominaldeclinació nominal, 4 sessions més 1 sessió d’avaluació, 4 sessions més 1 sessió d’avaluació, 4 sessions més 1 sessió d’avaluació, 4 sessions més 1 sessió d’avaluació declinació pronominaldeclinació pronominaldeclinació pronominaldeclinació pronominal, 2 sessions més 1 sessió d’avaluació., 2 sessions més 1 sessió d’avaluació., 2 sessions més 1 sessió d’avaluació., 2 sessions més 1 sessió d’avaluació. sistema verbal, sistema verbal, sistema verbal, sistema verbal, 4 sessions més 14 sessions més 14 sessions més 14 sessions més 1 sessiósessiósessiósessió d’avaluació.d’avaluació.d’avaluació.d’avaluació.

Pràctica I: Pràctica I: Pràctica I: Pràctica I: Traducció d’un fragment tipus prova PAU (1 sesTraducció d’un fragment tipus prova PAU (1 sesTraducció d’un fragment tipus prova PAU (1 sesTraducció d’un fragment tipus prova PAU (1 sessió)sió)sió)sió)

GÈNERE LITERARI: LA LÍRICA (GÈNERE LITERARI: LA LÍRICA (GÈNERE LITERARI: LA LÍRICA (GÈNERE LITERARI: LA LÍRICA (1 sessió més 1 sessió d’avaluació)1 sessió més 1 sessió d’avaluació)1 sessió més 1 sessió d’avaluació)1 sessió més 1 sessió d’avaluació)

Capitulum XVI:Capitulum XVI:Capitulum XVI:Capitulum XVI: TEMPESTAS (3 sessions)TEMPESTAS (3 sessions)TEMPESTAS (3 sessions)TEMPESTAS (3 sessions) MODIFICACIÓ PREVERBIAL I CREACIÓ DE FORMES DERIVADES (1 sessió)MODIFICACIÓ PREVERBIAL I CREACIÓ DE FORMES DERIVADES (1 sessió)MODIFICACIÓ PREVERBIAL I CREACIÓ DE FORMES DERIVADES (1 sessió)MODIFICACIÓ PREVERBIAL I CREACIÓ DE FORMES DERIVADES (1 sessió)

Capitulum XVII:Capitulum XVII:Capitulum XVII:Capitulum XVII: NVMERI DIFFICILES (3 sessions)NVMERI DIFFICILES (3 sessions)NVMERI DIFFICILES (3 sessions)NVMERI DIFFICILES (3 sessions) Capitulum XVIII:Capitulum XVIII:Capitulum XVIII:Capitulum XVIII: LITTERAE LATILITTERAE LATILITTERAE LATILITTERAE LATINAE (3 sessions més 1 sessió d’avaluació )NAE (3 sessions més 1 sessió d’avaluació )NAE (3 sessions més 1 sessió d’avaluació )NAE (3 sessions més 1 sessió d’avaluació ) Capitulum XIX:Capitulum XIX:Capitulum XIX:Capitulum XIX: MARITVS ET VXOR (3 sessions)MARITVS ET VXOR (3 sessions)MARITVS ET VXOR (3 sessions)MARITVS ET VXOR (3 sessions) Capitulum XX:Capitulum XX:Capitulum XX:Capitulum XX: PARENTES (3 sessions)PARENTES (3 sessions)PARENTES (3 sessions)PARENTES (3 sessions) Capitulum XXI:Capitulum XXI:Capitulum XXI:Capitulum XXI: PVGNA DISCIPVLORVM (3 sessions més 1 sessió d’avaluació)PVGNA DISCIPVLORVM (3 sessions més 1 sessió d’avaluació)PVGNA DISCIPVLORVM (3 sessions més 1 sessió d’avaluació)PVGNA DISCIPVLORVM (3 sessions més 1 sessió d’avaluació)

SEGON TRIMESTRE: 33 SESSIONSSEGON TRIMESTRE: 33 SESSIONSSEGON TRIMESTRE: 33 SESSIONSSEGON TRIMESTRE: 33 SESSIONS

Capitulum XXII:Capitulum XXII:Capitulum XXII:Capitulum XXII: CAVE CCAVE CCAVE CCAVE CANEM (3 sessions)ANEM (3 sessions)ANEM (3 sessions)ANEM (3 sessions) GÈNERE LITERARI: LA HISTORIOGRAFIA GÈNERE LITERARI: LA HISTORIOGRAFIA GÈNERE LITERARI: LA HISTORIOGRAFIA GÈNERE LITERARI: LA HISTORIOGRAFIA (1 sessió més 1 sessió d’avaluació)(1 sessió més 1 sessió d’avaluació)(1 sessió més 1 sessió d’avaluació)(1 sessió més 1 sessió d’avaluació)

Capitulum XXIII:Capitulum XXIII:Capitulum XXIII:Capitulum XXIII: EPISTVLA MAGISTRI EPISTVLA MAGISTRI EPISTVLA MAGISTRI EPISTVLA MAGISTRI (3 sessions)(3 sessions)(3 sessions)(3 sessions) PRÀCTICA II: PRÀCTICA II: PRÀCTICA II: PRÀCTICA II: Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU (1 sessió)Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU (1 sessió)Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU (1 sessió)Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU (1 sessió)

Capitulum XXIV:Capitulum XXIV:Capitulum XXIV:Capitulum XXIV: PVER AEGROTVSPVER AEGROTVSPVER AEGROTVSPVER AEGROTVS (3 sessions més 1 sessió d’avaluació)(3 sessions més 1 sessió d’avaluació)(3 sessions més 1 sessió d’avaluació)(3 sessions més 1 sessió d’avaluació) PRÀCTICA III: PRÀCTICA III: PRÀCTICA III: PRÀCTICA III: Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU(1 sessió)Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU(1 sessió)Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU(1 sessió)Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU(1 sessió)

GÈNERE LITERARI: L’ÈPICA A ROMA GÈNERE LITERARI: L’ÈPICA A ROMA GÈNERE LITERARI: L’ÈPICA A ROMA GÈNERE LITERARI: L’ÈPICA A ROMA (1 sessió més 1 sessió d’avaluació)(1 sessió més 1 sessió d’avaluació)(1 sessió més 1 sessió d’avaluació)(1 sessió més 1 sessió d’avaluació)

Capitulum XXV:Capitulum XXV:Capitulum XXV:Capitulum XXV: THESEVS ET MINOTAVRVS THESEVS ET MINOTAVRVS THESEVS ET MINOTAVRVS THESEVS ET MINOTAVRVS (3 sessions)(3 sessions)(3 sessions)(3 sessions) PRÀCTICA IPRÀCTICA IPRÀCTICA IPRÀCTICA IV: V: V: V: Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU(1 sessió)Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU(1 sessió)Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU(1 sessió)Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU(1 sessió)

Capitulum XXVI:Capitulum XXVI:Capitulum XXVI:Capitulum XXVI: DAEDALVS ET ICARVS DAEDALVS ET ICARVS DAEDALVS ET ICARVS DAEDALVS ET ICARVS (3 sessions)(3 sessions)(3 sessions)(3 sessions) PRÀCTICA V: PRÀCTICA V: PRÀCTICA V: PRÀCTICA V: Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU (1 sessió)Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU (1 sessió)Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU (1 sessió)Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU (1 sessió)

Capitulum XXVII:Capitulum XXVII:Capitulum XXVII:Capitulum XXVII: RES RVSTICAE RES RVSTICAE RES RVSTICAE RES RVSTICAE (3 sessions més 1 s(3 sessions més 1 s(3 sessions més 1 s(3 sessions més 1 sessió d’avaluació)essió d’avaluació)essió d’avaluació)essió d’avaluació) PRÀCTICA VI:PRÀCTICA VI:PRÀCTICA VI:PRÀCTICA VI:Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU (1 sessió)Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU (1 sessió)Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU (1 sessió)Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU (1 sessió)

Capitulum XXVIII:Capitulum XXVIII:Capitulum XXVIII:Capitulum XXVIII: PERICVLA MARIS PERICVLA MARIS PERICVLA MARIS PERICVLA MARIS (3 sessions)(3 sessions)(3 sessions)(3 sessions) TERCER TRIMESTRE: 24 sessionsTERCER TRIMESTRE: 24 sessionsTERCER TRIMESTRE: 24 sessionsTERCER TRIMESTRE: 24 sessions

GÈNERE LITERARI: EL TEATRE A ROMA. (GÈNERE LITERARI: EL TEATRE A ROMA. (GÈNERE LITERARI: EL TEATRE A ROMA. (GÈNERE LITERARI: EL TEATRE A ROMA. (1 sessió més 1 sessió d’avaluació)1 sessió més 1 sessió d’avaluació)1 sessió més 1 sessió d’avaluació)1 sessió més 1 sessió d’avaluació)

Capitulum XXIX:Capitulum XXIX:Capitulum XXIX:Capitulum XXIX: NAVIGARE NECESSE EST NAVIGARE NECESSE EST NAVIGARE NECESSE EST NAVIGARE NECESSE EST (3 sessions)(3 sessions)(3 sessions)(3 sessions)

PRÀCTICA VII:PRÀCTICA VII:PRÀCTICA VII:PRÀCTICA VII:Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU(1 sessió)Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU(1 sessió)Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU(1 sessió)Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU(1 sessió)

GÈNERE LITERARI: L’ORATÒRIA: GÈNERE LITERARI: L’ORATÒRIA: GÈNERE LITERARI: L’ORATÒRIA: GÈNERE LITERARI: L’ORATÒRIA: (1 sessió més 1 sessió d’avaluació)(1 sessió més 1 sessió d’avaluació)(1 sessió més 1 sessió d’avaluació)(1 sessió més 1 sessió d’avaluació)

Capitulum XXX:Capitulum XXX:Capitulum XXX:Capitulum XXX: CONVIVIVM CONVIVIVM CONVIVIVM CONVIVIVM (3 sessions més 1 sessió d(3 sessions més 1 sessió d(3 sessions més 1 sessió d(3 sessions més 1 sessió d’avaluació)’avaluació)’avaluació)’avaluació)

PRÀCTICA VIII:PRÀCTICA VIII:PRÀCTICA VIII:PRÀCTICA VIII:Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU(1 sessió)Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU(1 sessió)Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU(1 sessió)Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU(1 sessió)

Capitulum XXXI:Capitulum XXXI:Capitulum XXXI:Capitulum XXXI: INTER POCVLA INTER POCVLA INTER POCVLA INTER POCVLA (3 sessions)(3 sessions)(3 sessions)(3 sessions)

PRÀCTICA IX:PRÀCTICA IX:PRÀCTICA IX:PRÀCTICA IX:Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU(1 sessió)Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU(1 sessió)Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU(1 sessió)Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU(1 sessió)

Capitulum XXXII:Capitulum XXXII:Capitulum XXXII:Capitulum XXXII: CLASSIS ROMANA CLASSIS ROMANA CLASSIS ROMANA CLASSIS ROMANA (3 sessions)(3 sessions)(3 sessions)(3 sessions)

PRÀCTICA XI: PRÀCTICA XI: PRÀCTICA XI: PRÀCTICA XI: Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU(1 Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU(1 Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU(1 Traducció d’un fragment de l’obra de César tipus prova PAU(1 SSSSessió)essió)essió)essió)

Capitulum XXXIII:Capitulum XXXIII:Capitulum XXXIII:Capitulum XXXIII: EXERCITVS ROMANVS EXERCITVS ROMANVS EXERCITVS ROMANVS EXERCITVS ROMANVS ((((3 sessions més 1 sessió d’avaluació)3 sessions més 1 sessió d’avaluació)3 sessions més 1 sessió d’avaluació)3 sessions més 1 sessió d’avaluació)



94

2.2.2.2. CONTINGUTS MÍNIMS.CONTINGUTS MÍNIMS.CONTINGUTS MÍNIMS.CONTINGUTS MÍNIMS. Els següents continguts mínims vénen exigits per la Universitat, per la Coordinadora de la Prova

d'Accés a la Universitat. Les modalitats oracionals: la modalitat declarativa. Les distintes oracions simples en funció del

predicat i les principals regles de la concordança (subjecte-verb; substantiu-substantiu; substantiu-adjectiu; antecedent-pronom) i les principals normes de l’ordre de paraules en Llatí.

1. El sintagma nominal: els elements morfològics de la declinació regular. Els valors més freqüents dels casos llatins, de manera especial:

a) Nominatiu: subjecte i atribut. b) Acusatiu: CD, doble acusatiu, CC (direcció i extensió). c) Genitiu: CN(partitiu) d) Datiu: CI( possessiu) e) Ablatiu: CC(comparatiu, agent) f) Locatiu. 2. El sintagma adjectiu: els elements morfològics de la declinació de l’adjectiu (especialment , els de

tema -o/-a i els de tema en -i de dues terminacions) , així com les formes de comparatiu i superlatiu i el seu règim sintàctic. Les formacions d’adverbis més freqüents (-e, -ter ).

3. La flexió pronominal: els pronoms de major ús (personals, possessius, demostratius, relatiu), així com la sèrie d’interrogatius i indefinits més freqüents (quis, quidam, aliquis, nullus, ullus, alter, alius, nemo).

4. Valor i ús de les preposicions llatines de major freqüència. 5. La flexió verbal llatina: els elements morfològics de la flexió verbal regular activa, passiva i

deponents i irregulars de major ús (sum i compostos , eo, fero, fio, volo. nolo, malo). 6. Modalitats expressiva i impressiva. Especialment l’estructual de l’oració interrogativa directa (quis,

ubi, quo, unde , qua). 7. Les formes nominals del verb: classes i funcions. Infinitiu i participi i llurs construccions més

freqüents (infinitiu-substantiu verbal; infinitiu amb acusatiu-subjecte; participi absolut). 8. L’oració composta: la juxtaposició i la coordinació. La subordinació. Nexes de coordinació i

subordinació més freqüents (especialment ut, ne, cum, quod). Les subordinades següents: a) Substantives(ut, ne, quod i infinitiu) b) relatives (pronominal i adverbial) c)comparatives d) condicionals e) concessives f) finals g) temporals h) causals

Tot amb un nivell 1 de subordinació, és a dir, que les proposicions subordinades depenguen de predicats independents o d’un element de l’oració principal.

3.3.3.3. METODOLOGIA.METODOLOGIA.METODOLOGIA.METODOLOGIA. A més del que s'ha dit sobre el procediment habitual d'impartició i disseny del treball en l'aula en el projecte curricular de FAMÍLIA ROMANA, i atés que els alumnes ja estan habituats a la metodologia de



95

treball del curs anterior, cal tindre presents els reptes propis de l'adquisició d'un nivell adequat perquè l'alumnat de Llatí supere satisfactòriament les Proves d'Accés a la Universitat (PAU). En el desenrotllament dels capítols es correspondrà com en el curs anterior, de manera que -recordem- quan el professor presente el text per primera vegada sabrà quines paraules i estructures gramaticals són noves per als alumnes gràcies a la llista de paraules noves, en el marge al final de cada capítol. El text autoexplicatiu garantix que el significat de cada nova paraula i la funció de cada nova forma gramatical s'entenga a partir del context, però una presentació en viu i en directe, amb una entonació suggeridora, gesticulant i amb freqüents referències a les ajudes visuals, serà sempre de gran ajuda per als alumnes. Les seues respostes espontànies seran generalment suficients per a comprovar que ho han captat tot, mentre que, d'altra banda, una mirada sorpresa o una errada en la resposta revelaran dificultats. En tals casos, i per a major seguretat, el professor pot aclarir el significat repetint una o dos frases amb especial insistència en la paraula o forma qüestionada, o pot il·lustrar el punt gramatical amb més exemples o dibuixos. El mateix procediment es pot emprar per a cridar l'atenció dels alumnes sobre noves estructures gramaticals.

Després d'haver presentat un passatge d'esta manera, es pot demanar als alumnes que lligen individualment, per torns i en veu alta, distintes parts del passatge, de forma que es demostre que s'ha comprés el text per mitjà de l'expressió i l'accentuació correctes. Si el passatge conté diàlegs, es poden assignar els distints papers a diferents alumnes (el professor o un alumne pot actuar com a narrador).

Per a realitzar un seguiment adequat del progrés dels alumnes es tindran en compte diversos elements de valoració per a qualificar amb un sentit global el rendiment personal de cada u, no basant-se exclusivament en les proves escrites: Els alumnes hauran de donar mostres evidents d'haver comprés els textos desenvolupats en FAMILIA ROMANA, SERMONES ROMANI, ROMA AETERNA o les edicions didàctiques d'autors llatins no per mitjà d'aproximacions als seus continguts, sinó a través de traduccions on s'ha de reflectir amb la major fidelitat possible el passatge proposat en la llengua materna . Una vegada adquirit el bagatge lèxic i sintàctic necessari per a això, es podran requerir exercicis de retroversió sense emprar el diccionari.

En el present curs seran de gran utilitat els materials informàtics en CD-ROM davall els títols de FAMÍLIA ROMANA FAMÍLIA ROMANA FAMÍLIA ROMANA FAMÍLIA ROMANA o EXERCITIA LLATINA IEXERCITIA LLATINA IEXERCITIA LLATINA IEXERCITIA LLATINA I. Els alumnes poden realitzar els exercicis davall l'estricta vigilància del professor, que observarà els errors més freqüents....

Els exercicis continguts en l'edició impresa d'EXERCITIA LLATINA hauran de ser realitzats per l'alumne a casa.

Els PENSA hauran de realitzar-se en classe al final de cada Capitulum. Es requeriran exercicis individuals d'etimologia extractats de paraules de vocabulari ja conegudes per

l'alumne en FAMILIA ROMANA, SERMONES ROMANI, ROMA AETERNA o les edicions didàctiques. Igualment es requerirà una certa comparació amb termes semblants en altres llengües europees.

Els alumnes duran a terme resums en forma d'esquemes dels principals temes de literatura llatina, a fi que aprenguen a discernir les idees fonamentals de les secundàries i coneguen tant els principals traços de cada gènere en concret i dels autors més destacats de la literatura llatina.

S'elaboraran treballs sobre la romanització d'Hispània, en general, i de la Bètica en particular, partint de certs textos historiogràfics o de qualsevol altre gènere, seleccionats pel professor .

Es realitzaran, almenys, dos proves per trimestre per a comprovar la consolidació i assimilació satisfactòria dels continguts.



96

Es duran a terme resums gramaticals capítol a capítol per part del professor, que l'alumne haurà d'anar recopilant en el seu quadern de treball.

Finalment, s’aniran completant els esquemes de GRAMÀTICA LLATINA, que el propi alumne ha anat elaborant amb els elements de morfologia i sintaxi més significatius des del curs anterior, o bé s'extraurà de la MORFOLOGIA LLATINA & VOCABULARI de H. H. Ørberg.

4.4.4.4. CRITERIS I PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ.CRITERIS I PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ.CRITERIS I PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ.CRITERIS I PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ. 1. Identificar, analitzar i comentar els elements que constitueixen les diferents estructures

morfològiques i sintàctiques de textos llatins originals. Aquesta anàlisi ha de comprendre les formes poc freqüents i irregulars, i també qualsevol tipus de proposició subordinada.

2. Exposar, oralment o per escrit, el contingut de textos llatins traduïts de diversos gèneres literaris, elaborant esquemes bàsics i diferenciant les idees principals de les secundàries.

3. Traduir a la llengua d’ús de l’alumnat textos escrits en Llatí de diferents gèneres literaris. 4. Produir textos breus escrits en Llatí de dificultat moderada utilitzant correctament les

estructures de la llengua llatina que siguen estudiades per l’alumnat. 5. Comparar el lèxic Llatí i grecoLlatí amb el d’altres llengües que conega l’alumnat i deduir-ne

les regles bàsiques de modificació, derivació i composició de paraules. 6. Comparar els components (fonètic, morfològic, sintàctic, semàntic i pragmàtic) fonamentals

constitutius del Llatí i d’altres llengües conegudes per l’alumnat. Aplicar les regles d'evolució fonètica del Llatí a les llengües romàniques, utilitzant la terminologia adequada en la descripció dels fenòmens fonèticsl

7. Identificar i comentar els elements essencials de textos de diferents gèneres literaris, amb sentit complet i traduïts, i reconèixer-ne les estructures bàsiques diferenciadores.

8. Planificar i realitzar senzilles investigacions sobre temes monogràfics utilitzant fons de diversa mena : restes arqueològiques, inscripcions, índexs, lèxics, articles específics, etc. PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓPROCEDIMENTS D'AVALUACIÓPROCEDIMENTS D'AVALUACIÓPROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ

Com ja s'indica en la programació de Primer de Batxillerat, és condició indispensable que l'alumne assistisca amb regularitat a classe i realitze tant a casa com en l'aula totes les activitats que es plantegen per part del professor, i molt especialment els Exercitia. En conseqüència, cada falta d'assistència no justificada, descomptarà 0'25, de la nota final de l'avaluació. A més, 2 retards es consideraran una falta d'assistència. L'alumne per poder ser avaluat cada avaluació no ha de superar les 10 faltes d'assistència no justificades. De la mateixa manera, l'alumne amb un índex significatiu de tasques no realitzades serà qualificat negativament, al marge dels resultats obtinguts en les proves parcials que vagen realitzant-se amb caràcter periòdic al llarg del curs. En aquest sentit, serà molt convenient incloure almenys dos o tres proves parcials al llarg del trimestre, a fi que el professor puga obtindre una imatge molt més àmplia i objectiva de l'evolució de l'alumne que amb un únic instrument d'avaluació, on poden influir factors de tota classe per a l'obtenció d'una qualificació no satisfactòria. Òbviament, les proves preveuran la inclusió dels continguts especificats en l'apartat 3.4.1. en la seua totalitat o en aquells aspectes que resulten d'un major rendiment per a la preparació de les proves de Selectivitat. En aquest sentit, l'apartat lingüístic s'entendrà sempre aplicat a la pràctica de traducció, de tal forma que l'alumne demostre de forma clara i evident que ha assimilat els continguts de morfologia i sintaxi a través del text proposat. En relació amb els altres apartats (literatura, etimologia, etc.), serà el professor qui prenga la determinació de realitzar una major aprofundiment en unes o altres qüestions, fins



97

a aconseguir que el tipus de prova proposat els alumnes s'aproxime el més possible al de les PAU, a fi de familiaritzar-lo tant amb el nivell de dificultat com amb l'estructura de l'examen. En conseqüència, també els criteris de puntuació hauran d'estar d'acord amb les proves selectives que hauran d'afrontar després de la conclusió dels seus estudis de Batxillerat.

L'estructura de la prova objectiva exigida per la Universitat (PAU) és com segueix 1. Traducció d’un text declaratiu històric en prosa (Cèsar) Opció A o d’un text declaratiu

històric en prosa o poesia de qualsevol autor de la literatura llatina d’unes 30 a 35 paraules, precedit d’una introducció contextualitzadora. ( 5 punts )

2. Qüestions : a. Comentari sintàctic del text fent-ne referència als nivells oracional, proposicional i

sintagmàtic. ( 2 punts ) b. Lexicologia : estudi de les formes verbals del text amb modificacions preverbial, i la

seua derivació a qualsevol llengua coneguda per l’alumne. (1 punt ) c. Morfologia : comentari morfològic de quatre paraules assenyalades del text

corresponent a les quatre categories bàsiques : verb, substantiu, adjectiu i pronom ( 1 punt).

d. Literatura : exposició d’un gènere literari Llatí treballat a l’aula ( 1 punt ) A més, per tal de superar el greu problema de les faltes d'expressió i d'ortografia que pateix

l'alumnat, amb la finalitat que prenga consciència de la necessitat d'expressar-se correctament, el departament, unificant criteris descomptarà per cada errada ortogràfica o d'expressió 0'05 punts en cadascuna de les proves objectives o treball, essent 0'5 punts la penalització màxima.

El resultat de les proves parcials d'avaluació serà valorat en un 80% per a incloure com a criteris puntuables de forma positiva (20%) tant la realització d'exercicis diaris proposats per a casa i per a l'aula com l'assistència regular a classe.

L'avaluació de l'aprenentatge serà contínua, és a dir, tot els continguts de la primera avaluació entraran en la segona i així fins a la tercera. Per tal d'assegurar aquesta continuïtat s'aplicarà sobre la nota obtinguda una volta hagen sigut tinguts en compte tant els continguts conceptuals, com els instrumentals i els actitudinals, LA MITJANA PONDERADA. Aquesta consisteix a donar més valor a l'última avaluació realitzada, sense deixar de valorar les anteriors. Així la primera avaluació, es valorada per una qualificació, la segona per dues, la tercera per tres, sumant i dividint cada volta pel número total de qualificacions.

Les qualificacions es formularan en xifres d'1 a 10, considerant-se positives les qualificacions iguals o superiors a cinc punts i negatives la resta. La possibilitat d'arrodonir la nota serà decisió del professorat. Així una qualificació superior a 5'5, podrà considerar-se 6, superior a 6,5, 7 i així fins al 10.

5.5.5.5. TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT.TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT.TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT.TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT. Sens dubte en un grup heterogeni d'alumnes no tots partixen dels mateixos coneixements ni

aconseguixen el mateix nivell que pretenem per a garantir-los un mínim èxit en les diverses proves a les

que hauran d'enfrontar-se al llarg del curs i, posteriorment, en les PAU. Per tant, tractarem d'assegurar

que tots els alumnes compten amb uns nivells mitjans acceptables. Per a això, prendrem com principal

instrument els llibres EXERCITIA LLATINA I i II i elaborarem amb ells diversos nivells, de tal forma que tot

el grup realitzarà una bateria d'exercicis considerada bàsica per capítol i únicament aquells que presenten

deficiències en un determinat aspecte gramatical, ampliaran la relació d'exercicis, bé per escrit o a través

dels CD-rom corresponents. Esta mateixa actuació es durà a terme amb alumnes que vagen a un ritme



98

òptim i s'observe que poden aprofundir en els seus coneixements ampliant el nombre d'exercicis

realitzats. Recordem que, igual que en FAMÍLIA ROMANA, es considerarà un òptim progrés de

coneixements l'assimilació del 80% o més dels continguts proposats, bona, entre el 60 i el 80%,

acceptable, quan es troben en el 50% i roïna, quan no aconseguixen el dit percentatge.

Aquest curs, al 2n. Bat, hi ha un alumne invident al nocturn i un altre al diürn. Els dos alumnes

van cursar primer de Bat al centre, per tant continuen en el mateix professor. Els dos alumnes compten

amb els mateixos manuals que la resta de companys, però en format digital, ja que disposen d’un

ordinador personal, que utilitzen com a quadern de classe i com a suport per a l’elaboració de les

distintes proves objectives. Es compta a més amb el suport com en cursos anteriors d’una tutora de la

Once, que acudeix al centre una volta per setmana per ajudar als alumnes i a tots els professors que

impartim classe a aquestos alumnes invidents

No obstant, no s’ha d’oblidar que aquestos alumnes s’han de presentar a la PAU, per tant s’ha de

tractar el tema amb la Coordinadora de dita prova, perquè no hi haja cap entrebanc.

6.6.6.6. RECURSOS DIDÀCTICSRECURSOS DIDÀCTICSRECURSOS DIDÀCTICSRECURSOS DIDÀCTICS Com a elements de treball es podrà disposar dels següents materials (molts d'ells han sigut adquirits

pels alumnes en 1r de Batxillerat, com és el cas del manual FAMÍLIA ROMANA): • Dossiers confeccionats pel Departament que versen sobre: Morfologia, Sintaxi, Derivació,

Selecció de textos variats de dificultat progressiva,Gèneres literis, Lèxic de César.

• Els manuals de referència FAMILIA ROMANAmanuals de referència FAMILIA ROMANAmanuals de referència FAMILIA ROMANAmanuals de referència FAMILIA ROMANA (durant el primer trimestre), SERMONES ROMANI SERMONES ROMANI SERMONES ROMANI SERMONES ROMANI (durant la resta del curs) i eventualment, alguns textos seleccionats dels primers capítols de ROMA AETERNAROMA AETERNAROMA AETERNAROMA AETERNA, per a desenrotllar temes com l'èpica o la historiografia.

• El Manual de l'alumne Manual de l'alumne Manual de l'alumne Manual de l'alumne (LATINE DISCO I) (LATINE DISCO I) (LATINE DISCO I) (LATINE DISCO I) fins a la seua conclusió, en paral·lel amb la lectura de FAMÍLIA ROMANA.

• El llibre d'exercicisllibre d'exercicisllibre d'exercicisllibre d'exercicis EXERCITIA LLATINA IEXERCITIA LLATINA IEXERCITIA LLATINA IEXERCITIA LLATINA I (fins a la seua conclusió), tant en format convencional com en CD-ROM.

• Les edicions didàctiquesedicions didàctiquesedicions didàctiquesedicions didàctiques de DE BELLO GALLICO, AENEIS, CATILINADE BELLO GALLICO, AENEIS, CATILINADE BELLO GALLICO, AENEIS, CATILINADE BELLO GALLICO, AENEIS, CATILINA, AMPHITRYO,AMPHITRYO,AMPHITRYO,AMPHITRYO, etc. de H H. Ørberg, per a reforçar els continguts de literatura llatina a través de textos originals o ben especialitzar a l'alumne en algun autor determinat de cara a les PAU.

• Un manual de gramàticamanual de gramàticamanual de gramàticamanual de gramàtica elaborat progressivament pels alumnes al llarg del curs o la MORFOLOGIA & VOCABULARIUM MORFOLOGIA & VOCABULARIUM MORFOLOGIA & VOCABULARIUM MORFOLOGIA & VOCABULARIUM de H H. Ørberg.

• Una selecció dels COLLOQVIA PERSONARVMCOLLOQVIA PERSONARVMCOLLOQVIA PERSONARVMCOLLOQVIA PERSONARVM per a refermar determinats continguts gramaticals de forma molt més amena i entretinguda emprant, quan corresponga, el recurs de la teatralitat en l'aula.

• Un diccionaridiccionaridiccionaridiccionari LlatíLlatíLlatíLlatí----Espanyol Espanyol Espanyol Espanyol de caràcter didàctic, que s'emprarà quan el curs ja es trobe avançat, recordant sempre els alumnes que l'ús d'este hi ha de ser excepcional i només en cas d'absoluta necessitat. No obstant això, han de donar-se instruccions precises sobre el seu maneig (criteris per a la localització de termes, dificultats més freqüents, etc.), atés que és un dels instruments de què disposen els alumnes per a aconseguir resultats positius en les PAU.

• CDCDCDCD----ROMROMROMROM FAMILIA ROMANA / EXERCITIA LATINA I FAMILIA ROMANA / EXERCITIA LATINA I FAMILIA ROMANA / EXERCITIA LATINA I FAMILIA ROMANA / EXERCITIA LATINA I per a practicar de forma molt més activa els exercicis que es realitzen en l'aula, quan existisquen els mitjans necessaris per a això.



99

• Materials complementarisMaterials complementarisMaterials complementarisMaterials complementaris tals com audicions musicals amb lletres en Llatí, DVDs, mapes, audicions musicals amb lletres en Llatí, DVDs, mapes, audicions musicals amb lletres en Llatí, DVDs, mapes, audicions musicals amb lletres en Llatí, DVDs, mapes, programes de programari educatiu relacionats amprogrames de programari educatiu relacionats amprogrames de programari educatiu relacionats amprogrames de programari educatiu relacionats amb la matèria, relacions de pàgines Web, etc.b la matèria, relacions de pàgines Web, etc.b la matèria, relacions de pàgines Web, etc.b la matèria, relacions de pàgines Web, etc. Tot aquest material, degudament seleccionat i programat pel professor en connexió amb el contingut que s'està treballant en cada moment, s'emprarà si les condicions de desenrotllament dels continguts mínims ho permeten.

A més dels materials comentats anteriorment, serà de gran utilitat l'ocupació de recursos didàctics relacionats amb l'aspecte auditiu del Llatí; així, igual que hem mencionat en el cas de Llatí I, és possible programar sessions d'audició de música en Llatí de distintes èpoques i temàtiques, així com les audicions dels distints capítols de FAMÍLIA ROMANA incloses en el CD-ROM homònim.

V. V. V. V. FOMENT DE LA LECTURA:FOMENT DE LA LECTURA:FOMENT DE LA LECTURA:FOMENT DE LA LECTURA:

S’ha tingut en compte el següent:

1. Els alumnes de cara a la prova de Selectivitat han de demostrar conéixer d’una manera teòrica

els cinc gèneres literaris més rellevants de la literatura romana sobre els llibres de lectura.

Aleshores convindria posar-se en contacte en les obres i els autors des de 3r. ESO. Seguint

esta línia el primer trimestre serà obligatòria la lectura és d’obra clàssica, encara que siga

adaptada,

2. Aprofitant la participació en els Ludi Scaenici Saguntini la comèdia o la tragedia llatina que es

veurà a Sagunt.

3. Una novel·la històrica per al 3r. trimestre adequada al nivell. Per coneixer la cultura clàssica

d’una manera més lúdica

Així la: relació d’obres és la següent

Per a 3r. ESO : 1r. trimestre: Mites greco-romans Editorial Cruïlla. D’aquesta col·lecció de títols l’alumne n’haurà de

triar almenys dos. 2n. trimestre: Una de les dues obretes de teatre dels Ludi Saguntini. Aquesta obra clàssica serà

llegida a classe, repartint els papers entre els alumnes i al final es farà una prova individual avaluable que suposarà un 20% de la nota total de la segona avaluació.

3r. trimestre: Ladrones en el foro de Caroline Lawrence. Editorial Salamandra. A més s’ha de tenir en compte que cada unitat conté una part teòrica que lògicament ha de ser

llegida col·lectivament a classe previament a ser explicada. Per a 4rt. ESO:

1r. trimestre: Metamorfosis d’Ovidi . Editorial Tilde. 2n trimestre: Una comèdia llatina o una tragèdia grega. (Coincidirà en la que veurem en Sagunt) 3r. trimestre: La plata de Britania de Linsey Davis

Per a 1r. Bat: 1r. trimestre: En busca de una patria. La EneiEn busca de una patria. La EneiEn busca de una patria. La EneiEn busca de una patria. La Eneida.da.da.da. Penelope Lively. Ed. Vicens Vives. 2n. trimestre: Comèdia romana (Coincidirà en la que veurem en Sagunt) 3r: trimestre: Una novela històrica a triar entre:

La plata de BritaniaLa plata de BritaniaLa plata de BritaniaLa plata de Britania de Linsey Davis



100

Pompeia. Una ciutat sota amenaça Pompeia. Una ciutat sota amenaça Pompeia. Una ciutat sota amenaça Pompeia. Una ciutat sota amenaça de Robert Harris (També està publicada en castellà) ImperiumImperiumImperiumImperium de Valerio Massimo Manfredi

Per a 2n. Bat: Com que aquest nivell compta amb una programació molt carregada de continguts en totes les

assignatures, considerem que no cal exigir-los en excés, així: 1r i 3r trimestre: A: A: A: Antologia de literatura romanantologia de literatura romanantologia de literatura romanantologia de literatura romana (s’ha d’adquirir en consergeria del centre) 2n trimestre:Comèdia romanaComèdia romanaComèdia romanaComèdia romana (Coincidirà amb la que veurem en Sagunt)

VI. VI. VI. VI. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ.

- Gravacions sonores i audiovisuals de textos curts integrament en llatí. (4t ESO i 1r.BAT)

- Participació en el concurs on-line Odissea, de cerca d’informació en internet sobre el món de la cultura clàssica grecollatina.

- Cerca contínua en internet (wikipedia, culturaclasica.com, culturaclasica.net...)

- Confecció d’un treball monogràfic en power-point o semblants sobre el món de la Cultura Clàssica.

- CD- room amb activitats interactives sobre unitats didàtiques del llibre de text de clase.

- Documentals, peplum o qualsevol altre mitjà àudio-visual o multimèdia amb referència al món clàssic.

- Confecció d’un BLOG interdepartamental llatí i grec per a ús dels alumnes de llati de quart. Els materials informàtics en CDmaterials informàtics en CDmaterials informàtics en CDmaterials informàtics en CD----romromromrom o bé els continguts Web on ‘line' es poden treballar davall

l'estricta vigilància del professor, que observarà els errors més freqüents i els podrà adjudicar una valoració específica.

VII. VII. VII. VII. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRA----ESCOLARSESCOLARSESCOLARSESCOLARS L'objectiu és doble, per una banda, continuar realitzant activitats colze a colze amb altres

departaments, com el de Plàstica , Francés i, per supost, Grec, i per una altra banda, consolidar les activitats realitzades els cursos anteriors, així com introduir-ne noves. Així, la relació d'activitats programades és la següent: • Visita a la Domus Baebia al primer trimestre (13 desembre). Amb els alumnes de 3r i 4t d’ESO i

1r. de BAT.

• Visita al Museu d’Arqueologia d’Alacant (MARQ). Tots els alumnes. Al mes de febrer (2n

trimestre).

• Concurs on line de Cultura Clàssica "Odisea 2011". Gener.

• Participació en el FESTIVAL JUVENIL DE TEATRE GRECOLLATI DE SAGUNT o qualsevol altra

seu el mes d'abril amb la coordinació amb el departament de GREC.

• Participació en la Setmana Cultural del centre amb un taller o activitat relacionada amb el món

greco-llatí.

• Eixida dels alumnes de 3r i 4t. ESO al Museu de l’Almodí de Xàtiva i al Castell. Visita guiada pel

cronista oficial de la ciutat de Xàtiva i Catedràtic jubilat de l'IES Josep de Ribera, n'Agustí Ventura

Conejero



101

• Participació en el Concurs Compitalia, organitzat per l'associació PROSOPON, en dues de les

seues modalitats: Pausanias (redacció de temàtica clàssica) i Fidias (còmic) aquesta última amb

la coordinació del departament de Dibuix. 2n. trimestre.

• Participació en el III Certamen Caesarianum de traducció. Aquesta activitat està dirigida als alumnes

de 2n. de BAT. Tercer trimestre.

• Participació en la III Olimpiada de Clàssiques organitzada pel Depart. de Filologia Clàssica de la

Universitat. de València. Aquesta activitat està dirigida als alumnes de 2n. de BAT. Tercer trimestre.

• Itinerari mitològic a la ciutat de València amb els alumnes de Cultura Clàssica.

• Totes aquelles altres activitats que resulten interessants per a la consecució dels objectius marcats

en la programació com cinema, teatre....

M. Neus Cabrera Tomàs Coordinadora del Seminari didàctic de Llatí

Mense Setembri, anno MMXI I.E.S. Josep de Ribera

Xàtiva

llatÍllatÍ i ii i –––– iiiiiiii llatÍllatÍ 4rt eso4rt...

Documents