PassatempsLleida

1. LA SANG ( PORTALADA ) L A S A N G ( P O R T A L A D A )

2. CATEDRAL NOVA C A T E D R A L N O V A

3. ANTIC HOSPITAL DE SANTA MARIA A N T I C H O S P I T A L D E S A N T A M A R I A

4. CRUILLA DE LA VIA ROMANA C R U I L L A D E L A V I A R O M A N A

- EL PEU DE ROMEU - E L P E U D E R O M E U

5. PALAU DE LA PAERIA P A L A U D E L A P A E R I A

6. ESGLESIA DE SANT JOAN E S G L E S I E D E S A N T J O A N

7. PALAU DE LA DIPUTACIO P A L A U D E L A D I P U T A C I O

8. PORTAL DE LA MAGDALENA P O R T A L D E L A M A G D A L E N A

Logogrifruta petits grans racons

Tenint en compte que a cada símbol sempre li correspon la mateixa lletra, deduïu el nom de cada petit gran racó de la ruta

Paraules encreuadesla capital de la fruitaLa fruita ha estat sempre un dels productes que més han identificat la ciutat de Lleida i el territori que l'envolta. Trenta-nou hectàrees de pomers, perers, presseguers, cirerers, albercoquers i pruners produeixen més de 900 milions de quilos de fruita dolça en condicions meteorològiques normals. Una de cada dues pomes i peres que es produeixen a l’Estat espanyol procedeix de Lleida, que amb unes 700.000 tones encapçala les produccions espanyoles en gairebé totes les varietats.Encreueu els noms de les fruites dolces de l’horta lleidatana i algunes de les seues principals varietats:

POMES:GOLDENGALAGRANNYFUJIVERMELLA

PERES:CONFERENCEBLANQUILLAGRAND CHAMPIONWILLIAM’SALEXANDRINE

CIRERES

ALBERCOCS

PRÉSSECS

PRUNES

NECTARINES

Anagramesfestes populars de Lleida

RJVSHYKLZSSABMAUY

FTOYSETMANASANTAU

LA IUEPLLVAYSVHMJZ

IMJCMJAVN IFMSEHST

YEVVRVOMETHHEEBRY

RREOAXSEKSLSNECXX

RE IN IGQOD ILXGKMKH

AVRUXVPLER IVLMXOK

SAPLECDELCARAGOLR

CZBAGAOUP IGCRFPXO

SANTJAUMES IVOSEAD

OHXGFYPHZOAMCFQYR

IHDETAX IKRMKKP IVA

RFRFPSAUDOTSJ IQPT

GSRVDZBUBMHVCKHQR

VAN CALAR(________)

GRECACOLLPELADA

(_____ __________)

MAGÍ(____)

IRISASTRONÒMICS

(_____ __________)

ROCK ANGLÈS(__________)

DOT RAR(______)

TU MENJA SA(____ _____)

MASSA ANTENAT(_______ _____)

Cada peu de fotografia és un anagrama d’una festa popular de Lleida que també podeu cercar a la sopa de lletres.Anagrama és un altre mot o frase que utilitza les mateixes lletres, per exemple: de LLEIDA surt L’IDEAL.

MARE VE(______)

Autodefinitpersonatges lleidatansEnric Granados Campiña va néixer el 27 de juliol de 1867 a Lleida. Va estudiar piano a Barcelona amb Joan Baptista Pujol.Als vint anys, a París, va mantenir contacte directe amb els més importants compositors francesos del moment, i va establir una estreta relació amb Camille Saint-Saëns. L’any 1889 va retornar a Barcelona per a començar la seva carrera com a virtuós intèrpret i compositor. Tres anys després va fer la seva primera interpretació del Piano Concerto de Grieg. Durant aquesta època, va interpretar molts concerts de música de cambra amb amics íntims com ara Pau Casals. Entre 1895 i 1898 va estrenar diverses de les seues obres teatrals, Miel de Alcarria, Maria del Carmen, juntament amb diverses obres de cambra i peces al piano. A principis del segle XX va fundar l’Acadèmia Granados, que va convertir en el segell de l’ensenyament de l’art d’interpretar al piano. Granados i la seva dona Amparo van morir ofegats quan el Sussex, el vaixell en què viatjaven de Londres a Barcelona de retorn de l’estrena de l’òpera Goyescas a Nova York, va ser torpedinat mentre creuava el Canal de la Mànega, l’any 1916.

UNA RODONA------------

DE LLENGUA ESLAVA

EN EL MATEIX GRAU

------------RELATIU AL

PERINEU

PREFIX ADIPÓS-----------ORDRE

D'ARTRÒ-PODES

SOT, CLOTADA

PAL DE BILLAR

------------TRET

D’ARMA DE FOC

ELEVACIÓ MUSICAL ------------

ROSEGADOR DE GRANS

DIMENSIONS

TIBAT------------

DE L’ABAT------------PANDA

QUE NO ÉS UN COTXE

INDRET OMBRÍVOL

------------LA TEVA

------------

EMIGRACIÓ FORÇOSA

PER MOTIUS

POLÍTICS

MIG ALIATS------------

CARBONAT DE CALCI

HIROCARBUR SATURAT DEL GAS NATURAL-------------

A DISTÀNCIA

ERRA------------

PEIX BARBUT

CE------------

SEMBLANT AL

FORMATGE

PLACA D’ISLÀNDIA

------------PRIMER

SIGNE DEL ZODÍAC

SAL DE L’ÀCID CÍTRIC

------------CARLES EN

FEMENÍ

D’ARENA------------

AJUNTAR

------------CALOR GRAN

PREFIX QUE

SIGNIFICA ‘IRIS’

CONREA ARRÒS------------CREUEN AMÈRICA DEL SUD

XANGUET------------PARLAR

DIALECTAL ‘PATOIS’

------------BUDELL

XIN..., PERSONATGE DE DIBUIXOS

------------DE LES

FINANCES

TE-----------

CLAUDÀTOR

PASSAR DE FORA ENDINS

NOM DE LA LLETRA C ------------CONTÉ CERI

TEMPTATIVA, OPORTUNITAT

------------ERA

INVERTIT

ENTRANT MARÍTIM------------

REALITZEN

TERCERA PERSONA------------

D’ERITREA

DE LA NATURA D’UNA

PROTEÏNA-------------

ENA

PRINCIPI ICONO-GRÀFIC------------NO BRUT

CAUSAR TERROR ------------

ORDINADOR PERSONAL

AÜCAR, FER AÜCS

ÉSSER------------

ALABAR------------

MIG SITUATS

DIT DEL MENJAR QUE NO ÉS CUIT

ESCLERO-PROTEÏNA

DE LES FIBRES

ELÀSTIQUES

INTRODUCCIÓ MUSICAL------------

ESBARZER URGELLENC

EL CENTRE DEL MAL------------NOIA DE POQUES

PARAULES

CONILL PORQUÍ------------

COS QUE FA ERUPCIÓ

ACCIÓ DE SORPRENDRE

------------CLARA,

TRANQUIL·LA

BOIXAC------------

TROPISME PER UN

CORRENT D’AIGUA

Diferènciesparc del riu

Descobriu les 8 diferències que hi ha entre aquestes dues fotografies del parc del riu

Paraules encreuadesd’ibers a catalans

6 lletres AUGUST ILERDA JAUME I LLEIDA PAERIA ROMANS7 lletres BÀRBARS ILTIRDA INDÍBIL MANDONI

8 lletres ILERGETS SARRAÏNS10 lletres ERMENGOL VI12 lletres ROCA SOBIRANA13 lletres ESTUDI GENERAL16 lletres RAMON BERENGUER IV

Col·loqueu a la graella les paraules de la llista, les quals fan referència a la història de Lleida des dels ibers fins a la corona de Catalunya i Aragó.

Laberintla ciutat al natural

El parc del riu. Si passegeu per l'avinguda paral·lela al marge dret del riu Segre, observareu la façana noble de la ciutat: l'edifici del Montepio, el Casino Principal, la Sala Cristòfol, la Casa Melcior, la façana neoclàssica de la Paeria i la de l'edifici Pal·les, presidits per la Seu Vella

La Mitjana és una àrea natural sorprenent que s'estén pel límit de la ciutat. Es tracta d'una zona humida de tipus fluvial amb una superfície aproximada de 90 ha declarada, el 1979, àrea d'interès natural. L'element més característic de l'àrea és l'aigua. El microclima de la zona ha afavorit el creixement d'un frondós bosc de ribera. Pollancres, àlbers, verns i freixes; plantes arbustives com salzes, tamarius o esbarzers i un estrat herbaci on abunden les llenties d'aigua, la boga, el canyís, el lliri groc i el jonc que conformen la flora de la zona. La fauna és un altre punt d'atenció destacable de la Mitjana. Els ocells són, pels seus hàbits, animals especialment fàcils d'observar. A les zones amb aigua conviuen l'ànec collverd, la polla d'aigua, la gavina, el martinet blanc i el bernat pescaire. L'àrea és sobrevolada per diferents rapinyaires com ara l'arpella, l'esparver o, fins i tot, l'àguila pescadora. Els amfibis i rèptils estan representats per la serp d'aigua, la granota verda i el gripau. També hi trobem peixos com el barb i el lluç de riu i mamífers com el porc senglar o la guineu. La Mitjana és ideal per passejar, fer esport i observar la fauna i la flora.

Dins del nucli urbà de Lleida, trobem espais naturals únics per la seva extensió i de gran valor ecològic

Sopa de lletresesports

EMS IL IBOMOTUAUOEWWTHEHJAJ

HLXQMVESPEC IALSJXEVJAEL IO

VWXBYWSQPHWQNWEPNKONMABBU

AOXYLZT ITOAUABYNCJDSSZTKA

C ILPKRR I IGHEUR IAEB ILCLHRW

ITKEEFJTRCYLTSÇXOUOCHZXKX

TXHG ISNFAOGG IAKLGBLOBTUFG

SDSLYBCLMFLRCUYATBZCRYSWW

ACLO ITOABDQ IAORUYQ IQOBZTS

NEABRUQLATHGM IFURCTAHCAEC

MH ITEBMKRTRXPPHVLQUCOYBSX

IGCEAS I ICULOWD I ICRRNNTVMJ

GBRUYLETK IKEFTSCRSEACXVSC

BPAQSAZ ILVLUTMUBLKTTYWFK

UAMSHLCOULPKE IJRSNOEOZJ

PTSAZOC IDXERHSSQUKTPNT

QITBCLSCPCZSOSBMZUOHL

QNRECESAS IUYQTRKEWAH

C AAPHJDTAOHLUMORYBL

ZTYHJAQAUJSDEUJMFZ

JGM I IJGNUZKT IPWUU

WEWTENN ISTAULAAN

Aeri - Arts m

arcials - Atletisme

- Bas

quetb

ol - Ciclisme - Caça - Pesca - Especials - Futbol - Fu

tbol

sal

a - G

imnà

stica - H

andbol - Hípica - Hoquei - Patinatge - Motor - Automobilisme - Muntan

ya -

Nata

ció

- Nàu

tica

- Pira

gü

isme - P

etanca - Bitlles - Tennis - Tennis taula - Tir amb arc - Tir olímpic - Voleib

La política esportiva que duu a terme l’Ajuntament de Lleida ve determinada per la nova concepció social de l’esport, no com a activitat exclusivament relacionada amb la competició; es pretén vincular així diferents aspectes recreatius, de salut, educatius i d’integració social, entenent l’esport com un fet cada cop més universal, fonamentat en la relació humana.Cerqueu a la sopa de lletres 28 categories esportives que es practiquen a la ciutat.

Relacióels barris

8

1613

124

1

1415

23

5

9

1019

18

11

67

2120

17

Lleida es divideix en diferents zones, barris i

polígons industrials.Per a completar-ne la relació teniu

les pistes de la situació de cadascun en el mapa i la llista dels 21 noms ordenats alfabèticament, però amb les síl·labes mogudes

del lloc que els correspon.

FI~A~BA~LÀPI~BAS~CAT~D’AL~SES~

TA~DE~BORBUT~NIT~SÈ

PORTS~D'ES~CAMPPONT~CAP

TÒ~TRE~HIS~CEN~RICJAR~CIU~DÍ~TAT

TUTS~TEM~TI~PLERS~INS~BO~JOC~DE~LA~LA

VI~A~LLÍGRA~MAN~NERS

LA~RI~O~MADI~PAR~NYES

GON~VI~LÍ~LA~TA~NO~PO~VEDE~CEP~VI~A~PRÍN~NA~CLOT

MAT~RAI~SUCS~QUETS~SUFER~BLA~RAN~RAM~ES~CI~Ó~TA

SANT~CÀ~DE~PE~SE~RETAT~SI~U~VER~NI

LETS~XA~BERT~TOR~HUM~RES

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.10.11.12.13.14.15.16.17.18.19.20.21.

-‘

- -

--

-

‘

Lleidokuel sudoku de Lleida

Lletramàtiques

Heu de completar tots els quadres que hi ha de 4x4 caselles, tenint en compte que no podeu repetir cap d’aquests elements: 123456789Lleida. Tampoc els podeu repetir ni a la mateixa fila, ni a la mateixa columna, és a dir, en horitzontal i en vertical.L’única coincidència són les eles de Lleida, les quals haureu de diferenciar una amb majúscula i l’altra amb minúscula.

Amb l’ajut de les pistes, heu de calcular quines paraules són els resultats d’aquestes operacions matemàtiques.Heu de tenir en compte el valor assignat a cada lletra:

J8

G2

D3

R9

A12

E20

S6

F1

O5

I10

+ : - x - = 36Pista: Lleida n’és la capital

J8

U9

E4

D14

I18

A8

L12

G1

R7

H16

- + x - : = 7Pista: Lleida fa 2.000 anys

Solucionspassatemps de Lleida

ES RT A U G U S TU M AD O RI I N RG L B A R B A R SE T E I

M A N D O N I R O M A N SE R E SR D N

P A E R I A GL L U

E R M E N G O L V IR R L NG I I L E R D A

J A U M E I V I IT D B

R O C A S O B I R A N A IL

1. LA SANG ( PORTALADA )2. CATEDRAL NOVA3. ANTIC HOSPITAL DE SANTA MARIA4. CRUÏLLA DE LA VIA ROMANA - EL PEU DE ROMEU5. PALAU DE LA PAERIA6. ESGLÉSIA DE SANT JOAN7. PALAU DE LA DIPUTACIÓ8. PORTAL DE LA MAGDALENA

SEGRIÀILERDA

SETMANA SANTAMASSA ANTENATSENGLAROCKROCK ANGLÈSVEREMAMARE VETARDORDOT RARMOROS I CRISTIANSIRIS ASTRONÒMICSMAIGMAGÍSANT JAUMETU MENJA SACARNAVALVAN CALARAPLEC DEL CARAGOLGRECA COLLPELADA

21

3

4

56

7

8

9

10

CENTRE HISTÒRICRAMBLA FERRAN - ESTACIÓ

UNIVERSITATPRÍNCEP DE VIANA-CLOT

INSTITUTS-TEMPLERSXALETS - HUMBERT TORRES

CAMP D’ESPORTSJOC DE LA BOLA

MARIOLABALÀFIA

SECÀ DE SANT PEREPARDINYES

CAPPONTBORDETA

MANGRANERSPOLÍGON VILANOVETA

BUTSÈNITCIUTAT JARDÍ

BASSES D’ALPICATLLÍVIA

RAIMAT - SUCS - SUQUETS