:: SALUT PÚBLICA !: INTERESSOS POPULARS ;: ARTS Y LLETRAS. :: t ~ ... . •J: .• 11 Tt ' •• ,; • ,. , " ~R l .' 11 ~ l T l" • • r '"' ~ ... r1t ~ • "" ••. ,f' A .. y". vi· \'T . R" 1.s:. : l .O ." 1·w11. Rll . ,,. 11(1 , l (\ . '"'' . ')L'" 11 Hh • • : ll .. l ó. i'OS r' l

' T 00 ª QU.- RT OS

REDACCIÓ v ADMINISTRACIÓ: Ronda de l' Universitat, 96. BAR CELO N A

A -.LA CAMPANA DE GRACIAu ·-"

Contestant La Campana de-Gracia al article

Tocant a Jas rahons què alega per haber deixat de ser federal, y partint del principi de donarli tota Ja rahó que vulga respecte al cantonalisme, ¿justificaria may la conductn de uns quants, encara que fos equivoca~ per deixar de ser bonas las idea que fins allí ho

que varem dedicarlhi en nostre úhim número accptant Jo reto que ella habia Jlensat, respecte a l' AUTOl'lOMÍ4 y 'l PACTE, diu que ella •may fuig Jo cos, si Ja polémic3 que s'entaula es dig­na y va al gra.1>

En aqueix terreno desitjavam véurcla ~ y aquet sempre sera Jo nostre camp d ' operacions.

• • •

Nos ha complascut sobremancra Ja declara­ció que fa dihent que ARA NO ES FEDERAL.

Franquesa avans que tot, amiga. Re~ mes dolentr en Jas qlicstions que inte­

ressan al poble, que fer que a un lo pugan pendrc per altre. l

Anem a .fernos carrech, per ah per alt, dels motius per Jos qua)s diu La Campana que ara no es partidaria de Jtederació, pcrquc franca­ment no 'Js consider sufitients, ni molt me­nos, per abandonar nas idcas que s' habian cregut bonas y defensat ab tant d' entussiasme.

Diu lo colega ex-federal: •La Campana ha sigut y sera sempre repu­

blicana y demócrata, va ser federal mentres va creure que Ja federació era ·}a garantia de Ja re­pública y de Ja dcmocracia. Pero 'l dia que van dcclararse autónomos los federals de Cartage­na aquells que a r a y ¡3 van alsarse contra en 'p¡ y avuy lo felicit n, Jo dia que 'ls federals de Akoy van sellar lo acte ab Ja sanch del re­publica Albons, lo di que 'J senyor Anric~, ministre d' en Pi y M rgall, v.a anar a ser. mi­nistre de don Carlos, a ueU dia varem ,dir lo que dihém avuy rcspe e a la aut.onom1a y al pacte: •-Aquestos m naments s encloubcn en dos: Estèlfa y Carta ena.•

• En primer Jloch nos

4UE sn.i SEJIPAE republi nemne nota, que pot ser tra amipble polémiea flUC a ,/.,,.,.e". J .

legrém de que afirmi na ·y demócrata. f Pre­n lo transcurs de nos­os convinga referirli

habian sigut? · ~

¿Eran Jas personas que figuravan a las horas en lo partit federal Jo que defensava La Cam­pana, ó cran las ideas?

• • Respecte al segon punt, ó siga al assessinat del

senyor Albons, arcaldc de Akoy, es precís fer un xich de historia. · Llegim en los diaris d'aquell temps, qu' en

dita població va organisarse una pacítica mani· fcstació de obrers, dem!Jn'ant Jo que estava en son perfecte dret de petició, que era un rebaix d

1 horas de traball y un aument de s.ilari. Rebé J' arcaldc Ja manifestació desdc un1 bal­

có d~ Casa de Ja Ciutat, y com pe 'Is ma~ifes­tants· se llcnsés algun viva que no agr3dés prou al senyor Albons, aquest se tregué un rewolver y dispara contra Jas massas de obrers. Un co­brador de contribucions qu' cstaba al seu cos­tat imita J' exemple de~' arcalde, y los disparos causaren un mort y dos ferits. r--

Aixó fou Ja espurna que produhi lo desastre. ¿No recorda La Campana Jo que passa, per

un insult menos grave, ab Jo general Bassa a . -Barcelona? · · · ¿Y per aixó, QUE NO FOU FET PER

CAP PARTIT, deixa La Campa1111 de ser fe­deral?

• • • La Campana també fa argument del ex-mi-

- nistre Anrich. ¿Es dir que perque un carlista traydor, fingitsc federal, logra escalar un alt pues:to en temps de agitació política, ne dedueix ser dolenta la federació?

¡ Vaya una llógica la de ú CampalUJ! ~crque una ciutat inteNA fer federació de clis­

tint modo del que L. c..,_"" creya_ con•e­. nicnt; pcrque la muhitut mata a un iaacliYiduo

,.. • l • o l • A' l ~ AT

que dispar' contra ella, cau~ant tres víctimas, perque en un partit surt un traydor que s'hi ha introduhit, elJa ne deduei:c que no 's deu ser federal. .

¡Altres deuhen haber sigut los motius que han fet fugir í L4 Cimpana del camp federat •

Los que alega son tan petits, que franca­ment, se perden de Yista. Nosaltres li dona­ria m bola negra, pero ja que ~embla vol esscr sincera, franca, etc., fassim~ Jo favor de dimos P~RQUE JA NO ES FEDERAL?

• • •

Y deixem aquest assumpto y entrem en lo fondo de la polérnica que motiva aquestas ratllas.

Diu La Campana en s~n article, que des'lfia al home mes en:imorat de Jas teorías 4 que pro• bi que 'l sistema de l' AUTONO•fiy 'l PACTE siga rea li sable.

¡Qué hi ha mes bonich que el gran principi de l' AUTONOMÍA !

¿Qué mes preciós, digne y Uiberal, que l' home siga autónomo?

¿Qué vol dir autónomo, Vol dir libre, atribució de regine per pro­

pias JJeys; com l' etimologia de la mateixa pa­raula ho exprcsa: •uló•'!'º• dels mots grecbs: autos (mateix) y nomos (Uey). Llibertat de go­bernarse per Jlcys feaas per un mateix.

• • • ¿Y li sembla 4 la Ca'!lpana que l' autonomía

no es realisable? Es q•• deu fer lo .,..a. Avuy tothom clama tontra l' •bsord6 dels

centros, y en primer lloda d' aquest M..tdt, que deu tenir las but.xacas foradadaa, ,,.,.... may se l'hi acaban d' omplir. Tothom .... dcscentralisació~ doncbs totbo• •ol l' • ..., notnía.

Digui la mateixa CamJNllM. ¿no li autonomía? ¿escaria pjre co111ear, ai altre se cuifla ~óda d' eUe1 que no. Ooncba 41odaa ~ pera ener ·~••

-

4.

ntervenció sempre engorrosa é imp rtinent del >oder central no fan més q uc su&r san h y aigua, >agar contribucions y veurt!rs eterna ent falta­Jas de camins, carreteras y canals q e deurian >ortar lo .benest:ir relatiu a que toth m te dret, mentres se guanyi las caixaladas.

Gap home,-en lo dret natural,-cs mes que un altre y res hi ha que puga obligarlo a res, mentres no ataqui la autonomia y drets dels demés, perque, ja es sabut que la llibertat y 'ls drets del un acaban allí ahont comensan los del altre. Fórmula progressiva y preciosa. ¡Manis­festació practica del gTan principi lliberal de J1 Autonomia!

luan en ús de la seva autonomia se casan do de ben encatarinats, encara que no tingan me que per ménjar, ningú viu més felis qu' ells. Pero si aquestos dos se casan per la voluntat de sos pares ó tutors y no per la pro­pfo, de res serveix que sian richs~ tot lo forsat carisa ; las personas com los pobles no estan

•• 1 '"-~ c:u frir cap jou y ... ja pot deduhir conse·

1 qüencias. • ~y tan poch favor vol fer ol bon sentit de¡ poble, senyora Campana , que no 'l cregui ca. pa, de guiarse a sí mateix? Li dcmostrarém lo contrari ab un exemple: Figuris que derna obtissin las porta)de tots los presiris y presons y s, abolissen la magistratura, la~ guardias de seguritat pública y tot lo que son a la gent do­lenta com lo papu a las criaturas, ¿vritat que la gc~t honrada estaría en contí nuo perill ? ¿ Eh quf la mica de autonomia pa~ticular y altre mi­ca <fe seguritat que disfrutem avuy tot perillaria? N~t\.lralmcnt. Pero ¿li sembla a Ja, Campana que la massa de la gent honrada no trobaria medi de sustraurers al perill de caure en mans dels lladregots y assessins vulgars? Sí, no ho dub ~ i.

l 't ' prés de l' AUTONOMÍA hi ha lo PAC­TE. Llavoras l' un buscaria l' amistat de l' altre pera l' apoyo mútuo y en la gran palan~a de l ' Associació trobaria la garantía complerta de tots los seus drets, pactant.

PACTE, (del llatí: pactum) es equh·alcnt a fºitracte ó conveni. .

ACTE, donchs, es lo complement de l' A TO NOMÍ A, es la manera de fer practica la vida de: las colc:ctivitats.

) Per medi del Pacte, (unió, associació) los in-<livid uos determinan tot quant pugan necessitar

' pera son progrés y benestar; pera la producció, la distribució y lo consum; pera tot quant con­vinsa al foment de sos interessos, morals, inte­lectuals v materials.

"

...... kue 'l PACTE no es practich? Estranyem

que ho diga. Desde que tenim ús d rahó que 'l veyém practicar en la esfera part cular ó de r ~~nistat. . .

Alia van exemples. · -· • lia Campana ha- convingut en a eptar una

pol~mica ab LA TRAMONTANA; don s habem pactat practicament. \_

• 1 HJabem pactat discutir l' A UT.P '\ lo PACTE.

• ~a Campana va fe~se possibilista; donchs ta· ,Atament va pactar ab en Castelar y los possi­/bll~stas, deixant de pactar ab los federalistes.

· Quan una persona contrau amistat ab una ,_ y s' of~reixen la casa y serveys recíproca- -

menf, aquestos dos pactan en ús de l' autono-· ,...."31.u'c ningú 'Is ~i nega, perque la centralisa·

.ba eogut arriba~ .taQ enu.a . ..

LA TRAMONTANA

¿Y en lo comers,-cosa més complicada que la vida particular,-no veyem també practicar lo PACTE en diversitat de formas?

Y posém aquí punt per avuy, que 'ns habem allargat mes de lo que permet l' espa"y del pe· riódich.

¡Sembla impossible que després de tants anys que tenim; que després d' haber llegit y sentit alabar, tant y tant, la Autonomia y lo Pacte, tinguem que consagrarnos en sa defensa!

Jan' hi ha prou, per ara, senyora Campana. Me sembla que ja te molta tela per anar respo­nent. -LL.-••·~~---***********************'*****************•

¡ COSAS DEL MON! .

A MON BliN VOLGUT AMICH ANT.:>N MIRALLES

-Vaig a contarte, amich Anton .. . -¿Qué vols contarme? -¡~osas del mon!

Mossen Pau, que es sacerdot molt devot y molt de fe, en la quaresma predica: u Feu. dejuni, germans meus.• Y ell, que tot aixó pregona, sens temor Je ana al infern de bons talls y bonas viandas s' atipa a mes no poguer.

- · ¡Quins religiosos! ·per mi no ho son . -Be, ¿qué vols forhi? ¡Cosas del mon! ·

Queda viuda la Maria tot ;ust ara fara un mes, -¡Oh, Deu meu, me faré monja! en mitj de grans plors digué. Mes avuy ja ni dol porta, ni ab lo mort ha pensat mes, sempre alegre, s~lta y balla

_y ja ·s casa 'l mes que ve.

-Te rahó ·1 ditxo: Vesten Anton .... -Be, ¿qué vols ferhi? ¡Cosas del mon!

Un tal Llopis conech' jo que, si ' t troba pe 'l carrer, te fa l' amich y 't respalla y 't fo entra a pendre café; y després tu paga 'l gasto perque ell no 's treu cap diné, y si t ' han de tornar cambi, se 'l queda ell tot satisfet.

' - .¡Vaya un pillastre!

¡Vaya un bribon ! -Be, ¿qué vols fcrhi? ¡Cosas del mQn! ,

UN RECORT

J. R.

Catorze anys fa avuy que Vilanova y Geltrú va estar de dol, puig quatre lliberals foren morts traïdorament per los Mossos de la Esqua· dra en la masia de casa Girona, del camí de Sitjes y al costat de la riefa,de Ribas.

Per atraurels allí ahont debian trobar una tan gloriosa com traïdora mort, se valgueren los agents d' aquell gobern de uns falsos avisos dihentloshi que en dita masia havian de tenir aquella nit µna entrevista ab l' Escoda y en Baldrich, conspiradors a las horas, y ells, ab la fe dels que conspiran per la llibertat, acudi­ren al citat punt, trucaren, y 'ls obriren luego la porta ... y lo cervell, puig ja estavan espe-rantlos pera matarlos ~intre de la casa. .

A.P endema los port~ren ab un carro com aquell qui porta fems a Vilanova y los tingue­ren exposaJs al Hospital, fen t corre la veu de

Núm. 19

que cran lladres que anavan a robar aquella masia, calumnia vil que indign~ 4 tota la llibe· ral pphlació de Vilanc:-va, que. dè sob{8t coaei· x~ 1a intatxable conducta d'aquells ho ... ts lliberals.

* LA TRANONTUIA, creyent interpretar loa sen·

timcnts de tots Jos lliberals de Vilanova y Gel­trú, dedica un recort y una llagrima a la me· moria d' aquells martirs de la llibcnat.

S. P.

La Campana de Gracia al aceptar la polém!:_ ca ab nosaltres sobre l' AuTONOMb y 'l PACTE, Sjmbla que 's donga vergonya d' anomenar LA TRANONTANA. Pero ab los rodeigs que dona no 'ns fa sino favor. puig nos diu: un CERT periódich, com si no tingucssim nom.

Si, senyora Campana, som un periódich CERT ó CERT periódich, com vos1é vulga. Los certs com a certs; los dubtosos com a dub­tosos, com diuhen los católichs. Així la mateixa Campana 's fa la ~entenda: si no~altre~ som CERTS ella sera D U BTOSA.

Pitjor per elb.

. La Campana nos vol donar una llissó 4 pro-

pósit d ' haberli parodiat una caricatura. Miri allí ahont posa 'Is peus, no badoqueji,

que li passa alló de veure una palla en l' ull del vehí y no adonarse de la viga en lo propi. Aixó li diu un periódich CERT.

No combregan ab rodas de molí los lectors de La Campana que 'Is hi puga fer creure ser un robo artístich, ó una usurpació, com diu ella, la última caricatura de LA Tau10NTu•A.

Tothom ho va veure que 's tractaba de tor­narli la pilota ab las sevas mateixas armas; puig avuy se sab ben distingir entre la copia grosse­ra y la parodia ó crítica .

LA TRAMONTANA no te .cap necessitat de apro­piarse caricaturas de ningú, encara que fossen del Punch de Londres, ni de plagiar l' estatus del Soldat de Maraton com ha fet un dubtós periódich.

00-

Trasladem a nostres lectors lo següent telé­grama que publica un diari.

a La familia real regressara aquest vespre d' Arnnjuez ahont va anar a inaugurar la plassa de toros.~

Fassin vostes los comentaris, que jo no m' embolico.

q;

En la última corrida verificada en la plassa de Aranjuez, salta un toro 4 un tendido pro­duhint numerosas desgracias.'

La civilisació no hi ha guanyat res.

* Los carlins se bellugan altra vegada. S' assegura que alguns cabecillas de la última

guerra recorran las poblacions de Catalunya distribuhint diner$ als orelluts .

A Manresa s' enrahona a cau d' orella entre ' Is caps pelats .

Sentiria que 's promogués una nova guerra perque tindriam novas víctimas ignocenta• y mes infelissos órfens y viudas. .

..

Per altra part celebraria que la llana surt& r pasturar.

. l '

Aixís tindriam lo.gust d'anar' cassar y tor"' . ·_ nar ben provehits de ficras .••• ab clatell de 114. -"

t

'

'

J

-· 'l

•

/, l l l l l

}iúm. 19

La Democracia, periódich democratich pro­gressista, que es com si diguessim partidari de la centralisació fins al moll dels óssos, publica un article titulat La miseria en provincias y d' ell n, extrayém aq uet parra fet:

. •Mèntres tant la miseria cundeix a provin­c1as: lo pobre traballador se mor de fam, ningú 's recorda d'ell, sos sospirs se perden en Jas fastuositats de Madrit, foco perenne d' ambi­cions, pou insondable de maldats v centro co-mú de aventurers.» J

Bon botó per mostra.

* ~. Littré ha mort. Aquest sabi eminent tenia una inteligencia

cnciclopédica y sos grans y universals coneixe­ments, cor.servats per la imprenta, quedan con· signats en multitut de llibres pera bé de la hu­manitat.

Per aixó y perque may anava a miss:i ni al sermó ni a cumplir ab la parroqui:i, lo clero li tenia una tirria d' alló més, fins al punt que un bisbe que 's deya Dupanloup y qu' era de Ja Academia de Ciencias de Paris no va volguer anar may mes a tal corporació quan va veure elegit a n· en Littré :

Es vritat que ' l .sabi mort no creya en P ani­m~ ni en res de tot aixó ~obrenatural de que tant se parla y ningú ha vist, pero en cambi demostraba com dos y dos fan quatre que lo natural es lo positiu y lo sobrenatural una ca-mama. ,

Quan lo clero va sapiguer que ' l sabi ateo es­tava agonisant va conseguir, ajudat per la fa­milia del moribundo, ferli totas Jas ceremonias católicas que encara s, usan en tals casos.

Y ab aixó no preguntin si ' n faran de propa­ganda aquestos mestres.

Mentres lo sa.hi estava. en la plenitut de Ja se·.-a inteligencia, ningú volia convertirlo, pero quan lo varen veure a punt de morir, com corbs caigueren demunt son cos pera uprofitar aquella agonía en benefici de la conservació de la llana dds bens del re rnat católich.

<:R.o

A Tarragona tenen un catedratich d' un ta­lent tan privilegiat que jo no sé com no 'l guar­dan dintre d' una escaparata.

Quan ensènya geografia explica las horas de camí que hi ha d' aquí nl infern, que s(!gons ell son 1876. ¡Y també deu saber quanrns pas­sas hi han de la catedra al cel. )

En geometria ensenya a d!,·idir una ratlla indefinida en cinch parts iguàJs.

Area, diu Jo fenomenal sabi, es un metro quadrat.

Y superficie d' un cos, podria afegir, es la esquena d' un ase. Y espay es Ja distancia · que ·va de }.' una a l' altra orella, sino que alguns.lo tenen plé de cotó fluix 6 serradures de caoba,. en qual cas no deuhen ensenyar de res sino cnsenyarlos a n' ells en ~na colecció de sabis.

.(h

La distingida societaJ •Centro Recreativo» de la vehina vila de· Gracia, (que &\'ans sols pensava en donar balls,) lo diumenjc vinent ce­lebrara una vet1lada 1literaria en la. qual s' hi Jlegiran trabn1Js p~étichs d'alguns jo.ves de la citada vila, com també escullidns composicions dels m~s reputàts escriptors d'aquest~ ciutat.

LA TRA.KONTANA no pot ménos de felicitar a la citada societ3t per lo acertat pensament que ha tingut, y al ~ateix temps, animarla perque ~egueixi avant, en lo bon camí que ha emprés.

(l>

Com es innegable la importancia de Port­Bou, per mes que siga una poblaèio nasèuda ahir, de~itjariam : qué en la seva estació no hi faltés, com ara, un venedor de guias de carrils,

LA TRAMONTANA

llibre¡ y J eriódichs, perque 'm fa vergonya que 'l espadyols ho trobem bastant ben montat en la primera estació de Fransa, Cêrbére, y ' ]s francesos troban a faltarho completament en la primera d' Espanya, Port-Bou .

¿No podrian arrcglarho, d' acort lo senyor Planas y 'l senyor Sobnas? · -A 'is mestres d' escola de la provincia de Sa-ragossa se 'Is hi deuhen cinch anys de pagas.

Lo doctor Tanner est3ria d ' enhorabona si fos mestre aquí a Es;>anya.

En lloch d' estarse quaranta dias de 110/zmtat sense menjar, me sembla que ' l poder l' hi fa­ria estar quaranta anys per fors«.

* · Pèr diferent conducte del que fins avuy ha­

biam rebut las noticias de Torroella de Mont­grí, se 'ns ha comunicat lo següent:

, cA conseqüencia de lo que porta\'a LA 'fRA: J(ONTANA en sos números 7 y 8 sobre lo v1can Q\ossen Pau de Torroella de Montgrí, fa pochs dias va passar una escena ab nostre correspon­$al que, a no haber sigut la serenitat y cordura <te aquest últim, podia hober tingut desastrosas conseq üencias.

»Es lo cas que varen trobarse lo seny.or vi­èari y ' l corresponsal aludit en una botaga de fuster lo dijous de la sctm3na passada, y mos­sen Pau comensa apostrofant a l' altre de una manera tan poch convenient, que sembla im­possible que un ministre del altar usi paraulas que alguns creurian solzamcnt dignes de un carreter.

»Mossen Pau estava tan frcnétich. que ab la disputa tuteja,·a al seu antagonista.'! par.la~a tan destemplat, que 's comenta q~e. s1. con~mua aixís movent rahons, prompte l h1 tindran de senyalar un número.

»Sé que ' l vostre corresponsal l'hi va dar una filípica que l'enllustrat vicari v~ lleparsen los dits deduhintse de aqudx tan imprudent fet, que' aquest bon senyor vicari no té las circuns­tancias que a los apóstols recomenava Jo bon Jesús. »

Lo divendres últim estigué en Torroella de Montgrí lo molt ilustre senyor Vicari general de Gir¿·na , acompanyat de dos desos auxiliars y dos Gu~rdias civils. Se creu que l'objecte que Jiihi portava era resoldre a

1

quell cas. t.an mistqriós que deyam en nostre numero prox1m passat respecte al enterrament del cadavre del seny~\ Costa, perque desseguida se contituiren en tribunal prenent declaracions a personas de

l • • de avans::ida edat y sa cru~ri.

Han passat vuyt dias y enca ~a no se sab res. A última hora se dona com a cert que Jo cos

del senyor Costa ha sigut enterrat prop de la ·paret del Nort de la capella del Roser, a vint passos de distancia del cementiri, segons dispo·

. sició rel Vicari general. Mentres lo clero puga ficar basa en las qües­

tions civils, se veuran aquestas vergonyas. *****"'**************** ... **************************"***

. ' DE SANT PETERSBOURG diuhen que s' ha descubert un 41tentat contra Ja vida del einp::rador de Russia, fentse ab aquest

. t mo~u numerosas pre~ons .

Ni que ' m dongue~sen casa franca aniria a viúi-e aprop del emperador.

• A Wiesbaden també s' ha de'scubert un altre

atentat contra l'emperador d" Alem:inia. Lo que jo dich: primer passn~ia per sota la

bastida d' un manobra ·que pé 'l costat d' un palau imperial. · .. - .

A Vanguarda, periódich avansat de Portu-gal; ha traduhit la biografia de'n Pi y Margall · . que publicarc:m en lo núme.ro extraordinari del 22 de maig.

l •

. Pq.•J

La lliga agraria d' Irlanda ha resolt resistir al Gobern-y 's tem un alsament de tota la isla.

Los irlandesos re!idents en América afirmaa que han remés 50,000 fusells pera organisar la revolució.

No trobo grans disbara·s que ·s suble•i aquella gent; perque aquell que sembra vent sempre recull tempestats. ...

Segons noticias de Russia s' han adoptat mi­das escepcionals pera protegir la vida del em­perador, de la emperan-iu y del primcep im­perial, habent~c colocat centinellas a la porta de las habitacions de cada un d'ells.

Per la nit, cap funcionari de la córt pot escar ausent mes de duas horas de palacio.

Tot son capassos des ferho menos donar lli• bertat al poble.

Pero ' Is nihilistas no 's cansan. Ja te rahó 'l refran que diu: La penitencitr va

en el pecada.

EPÍGRAMAS

- Ab lo que diu en Tomas may treu nas,-deya en Mor3to. -Donchs digos. si no treu nas, que 'J pobre deu esscr xato.

• - La vist;a he perdut, Bernat.

-Aixó ray, no cal p:nsarhi~ posi un anunci al diari, potsé algú l' haura trobat.

PLAGAi DE 8AaCSLO~~

Un dos invers va trovar l' hereu del m3s d' en Girbal, y va dir:-Podré comprur un hu per poguerhi anar cada festa ab Ja total.

li

Fentne fe una hu tercera, D. Eudal, qu· es hort'e rich, l' hi va dir un jorn .J' Enrich: -No ho fa bé d ' eixa manera, prima quarta D. Eudal semb•a que oixís s' ensolsia. -Donchs hu dos, si succchia, qucbrantne, fora total .

ra~T6 DE VaLANo•• **'***************************************~'*******1t ..

SOLUCIONS ,\ L.\S CABORIAS DEL NÚMERO PASSAT

XARA.DAS : r .• Ma-llor-qui-na. 2.• 0-li-v• . GEROGLÍFrcH: Sota Àa mar hi .ha grans treson

*********~•**•*~****************~***********•••~

CORRESPONDENCIA

'

,,

l

,

l LI. TRAMONTANA, N.' 19 t~ACO NTEIXEM ENT.S~ DIA 10 DE MAIG DE 1881 _l

..... .

Cró"ica "el Traball

Explossió de El Re-

1 d mpa go, fa bri ca de

foc h s artificials (Gracia.)

Explossi6 de la calde­

ra de la fabrica de teix it$

. me~anichsdcl Sr. Rodés.

Desgracias del ferro-

· Cft r:- •: de Sa r ria.

Explossió de la fabric·•

de pólvora a Navarcles.

Etc., etc.

Molls morts, ferits y

familias sense pa.

Cró"i~a del A 11.xili

Mol tas victimas y

pochs diners.

Molt ruido y poca s

nous. ' l.os socorros arriban

tttrt y s::mpre son insu­

ficients.

Ben pochs se recordan

del dol etern deli po­

bres desamparat1.

Molta caritat ~ristia­

"ª , y poca 1olidaritat

humana.

-¡Tireu! ¡Ompliu la safata! ¡Non' hi haura prou!- •

S.mbla que per aquets encontorns dè la Verge del Remey ~ corren roés perills que per lo carre.r de Perot-lo lladre.

·ir-¡Ni a peu s' hi pot ¡assar per aquest carrer de Arap)l \-Es cert. Y ab aquets embrassos no hi pasari 'l canit ..

......