Autors: Alumnes cicle superior

Il·lustrador: Valentí Gubianas

Escola l’Estel: curs 2011-2012

AAquesta història comença en un poble petit de muntanya

però proper al mar, anomenat Bonastre, ... tenia una escola també petita però bonica com el seu nom, es deia escola l’Estel.

Els nens i nenes de l’escola estaven repartits en cinc aules. A l’aula del cicle superior hi anaven:

La Júlia, era una nena alta, rossa i primeta que li agradava molt anar a la muntanya i era molt divertida i amb ella tothom s’ho passava d’allò més bé.

La Maria, que era morena amb el cabell molt llarg, era alta com un pi i molt, molt riallera.

Al Pau, li agradaven molt els animals i era molt aventurer i com la Júlia també li agradava molt anar a la muntanya.

L’Òscar no era gaire alt, més aviat baixet, rosset però molt graciós i li deien que s’assemblava al Tintín, però a ell no li agradava gens aquesta comparació, ... tot venia per un remolí que tenia al serrell.

La Clàudia, alta i morena practicava tota mena d’esports però el que més li agradava era el futbol. I es prenia molt en serio la feina de l’escola .

La Kauzar, riallera, graciosa i llesta, sempre trobava solucions als problemes. Zaira era una mica més seria i a vegades s’emprenya, per sort li passa de seguida i sovint ens dóna la raó. Li agrada compartir les seves coses i és una més de la colla.

L’Abdellah, va arribar a l’escola en 2n de primària procedent del Marroc, al començament no li agradava gaire estudiar només volia sortir al pati i jugar al futbol.

Per últim l’Isaac, els seus companys diuen que és el més llest de la classe, a ell li agrada estudiar i li resulten molt fàcils totes les assignatures. A l’hora del pati també juga al futbol. Els nens de la classe diuen que és un bon company.

Ara a l’escola estant celebrant la Setmana Cultural i han de fer un projecte sobre l’arquitecte Josep Maria Jujol –deixeble de Gaudí. Per coneix-se’l millor s’ha fet una sortida per visitar l’església parroquial de Sta. Magdalena restaurada per Jujol, i dues importants obres: el baptisteri i el sagrari.

Per fer aquest treball, s’ha de buscar informació, i treballar en grup, però la majoria dels nens i nenes de la classe no tenen Internet a casa ni tampoc un lloc on reunir-se tots, i poder consultar llibres i enciclopèdies...

Per això estaven una mica amoïnats,... Un dia la Clàudia va dir:

-I perquè no busquem un lloc per fer una biblioteca?

Tots van estar d’acord. I la Maria va dir:

-Anem a veure al senyor alcalde?

-D’acord!! –Van dir tots

Van anar a l’ajuntament i van demanar visita amb l’alcalde. Que els va rebre amb molta il·lusió per l’empenta que mostraven ... i alhora sorprès per la iniciativa, els hi va dir:

-Sí, sí jo us ajudaré i us buscaré el local on posar la biblioteca. I a més, tot el poble podrà gaudir també d’una biblioteca.

-Mireu aquí a la Placeta hi ha una casa actualment deshabitada però que es pot restaurar, sapigueu nens que aquesta casa és molt important, és la casa que compraren els pares de Pau Casals l’any 1907. El pare de Pau Casals estava delicat de salut i vingueren a Bonastre cercant aires més sans. I va pertànyer a la família fins fa poc.

El mestre va estimar molt el poble i el va recordar en moltes de les seves converses, i deia: “estic composant a ritme de martell” ja que enfront es troba la casa del Delme (cal ferrer), la més antiga del poble té més de mil anys. En aquesta casa, durant l’Edat Mitjana cada any es pagava el delme que era enviat al monestir de Sant Cugat

Els nens i nenes van decidir després d’escoltar l’explicació, que la biblioteca es diria PAU CASALS.

Els nens ajudats, pels mestres, i pares es van ficar mans a l’obra.

Quan van entrar dins la casa l’Òscar va dir:

-Mireu una foto de Pau Casals, a l’edat de 16 anys, també un piano i partitures...!

Però la Júlia va trobar una cosa millor.-Veniu he trobat el primer instrument musical de corda que va tocar Pau Casals “la carabasseta”

Els nens i nenes van guardar totes les troballes per fer una petita exposició.

I al cap de sis mesos la nova biblioteca estava a punt per a la inauguració.

-Falta el rètol de la biblioteca. –Va dir el Pau amb preocupació.

La Maria i la Kauzar que tenen molta traça van dibuixar les lletres i entre tots les van pintar a dins d’un pentagrama com si fossin notes musicals. Que bonic va quedar!!!

Ara només faltava demanar-li al senyor alcalde una vitrina per exposar en un racó de la biblioteca totes les troballes del mestre.

-Anirem nosaltres quatre va dir l’Isaac - que va marxar tot seguit acompanyat de la Kauzar, la Zaira i l’Abdellah.

Així gràcies a l’iniciativa dels alumnes de l’escola l’Estel, el poble de Bonastre va tenir una biblioteca que feia honor al seu nom i va agafar molta popularitat entre els pobles de les rodalies i es deia que era fantàstica, per això es va corre la veu i venia molta gent per conèixer la casa i biblioteca de Pau Casals.

I tot això és tan veritat com que la rondalla s’ha acabat. I si us ha agradat bé, i si no, també.