llibre digital definitiu 2

24
1-10-2013 Sandra Rodriguez | TECNOLOGIA LLIBRE DIGITAL DE L’HABITATGE

Upload: sandra

Post on 10-Mar-2016

219 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

 

TRANSCRIPT

Page 1: Llibre digital definitiu 2

1-10-2013

Sandra Rodriguez |

TECNOLOGIA LLIBRE DIGITAL DE L’HABITATGE

Page 2: Llibre digital definitiu 2
Page 3: Llibre digital definitiu 2

Índex

1.1 Introducció ……………………………………………………………….........…………….……. 4

2. 1 L’habitatge …………………………………………………………………..…..........………… 5

2.2 Historia de l’habitatge ………………………………………………………………. 6

2.3 Tipus d’habitatge ………………………………………………………………………. 8

2.4 Distribució d’un habitatge (casa) ………………………….……….……..…. 10

2.5 Orientació ……………………………………………………………….………..……. 10

2.6 Coses a tindre en compte alhora de fer una casa ……………………. 11

2.7 Construcció.. ……………………………………………………………………………. 12

3.1 Estructures ………………………………………………………………………............….….. 17

3.2 Equilibri …………………………………………………………………………………… 19

4.1 Solucionari …………………………………………………………………………...........……. 20

5.1 Conclusions ……………………………………………………………………...........…………. 23

Page 4: Llibre digital definitiu 2

1.1 Introducció

Aquest projecte ha estat realitza durant el primer trimestre i par del segon .En aquest llibre

digital he plasmat tots els coneixements que he anat aprenent al llarg del curs sobre

l’habitatge i tot el que inclueix, què és ? , la seva historia, els diferents tipus d’habitatges ... Al

final de cada apartat hi trobaràs una sèrie d’activitats on podràs comprovar si tot allò que has

llegit l’has assolit correctament.

Page 5: Llibre digital definitiu 2

2.1 Què és l’habitatge ?

Un habitatge , més conegut com a una casa, és un edifici o una part d’un edifici que serveix

com a lloc per viure i refugiar-se per els humans, per tant ens permet fer altres coses com

descansar, cuinar, relacionar-nos amb les persones properes , guardar les nostres pertinències,

estudiar, etc . Hi ha unes condicions mínimes perquè aquell edifici pugui ser un habitatge.

Unes de les condicions són :

- ha de estar coberta per un sostre

- format per unes parets que tanquin el recinte, per poder refugiar-se de les condicions

meteorològiques com la pluja, el vent, el fred, la calor ...

- aquell habitatge ha de tindre 2 habitacions com a mínim , una habitació per la higiene intima i

una altre per les altres necessitats.

Habitació apart

La informació ha estat treta de : vikipedia i del llibre , la pagina 80.

Activitats

1.- Digues quines d’aquestes imatges es pot considerar un habitatge i per què :

a) b) c)

hotel cabanya cova

2.- digues si les següents afirmacions són correctes o falses :

a) tots els habitatges tenen la mateixa forma.

b) tots els habitatges han de tenir un sostre.

c) tots els habitatges han de tenir mínim 2 habitacions.

4

5

Page 6: Llibre digital definitiu 2

2.2 Història de l’habitatge

La història de l’habitatge és molt extensa ja que hi ha agut moltes èpoques diferent si

els éssers humans han tingut que adaptar-se a les diferents condicions.

A la prehistòria hi van haver-hi 2 etapes:

-el paleolític (500.000aC al 6.000aC), en aquesta etapa els humans van

començar a viure, a refugiar-se en coves. En aquella època els humans es

dedicaven a ser recol·lectors i pescador i eren nòmades per tant no tenien

un habitatge fixe. Hi vivien varies famílies bastant grans juntes. També van

començar a utilitzar tendes , les tendes nòmades ( 6.000aC al 4.000aC)

duran aquesta època els humans encara seguien sen nòmades però en lloc

de viure en coves construïen les seves pròpies tendes que estaven fetes de

branques d’arbres, pells d’animals i cordes fabricades amb fibres vegetals i

cuir. paleolític

Fa uns 300.000 anys els caçadors en construïen refugis temporals, i aquestes cases tan

simples estaven fetes de canyes, branques, i arbustos. Aquestes cases denominaven

barraques. Els campaments d’hivern els construïen amb fusta, i aquest campaments

els feien servir per viure refugiar-se les grans famílies de caçadors que eran nòmades i

europeus

Les primeres cases al 6000aC,les olien construir als marges dels rius sobretot d’orient

mitja vinculades a activitats agrícoles. I cap al 5500aC es comencen a construir cases

toves al costat del conreu en les regions mediterrànies.

Els habitants d’Egipte edificaven habitatges al 3000aC que eran bastants semblants a

les cases rurals del segle XX. Els ciutadans que eren rics en construïen palauets

-el neolític (4.000aC al 600aC) durant aquesta època es van començar a construir els primers

poblats amb cases i els humans es van tornar mes sedentaris, és a dir, que no feia falta que es

traslladessin cada vegada que els hi faltes menjar i van descobrir l’agricultura i la ramaderia.

Els celtes solien construir cases circulars que tenien el sostre de palla al 500aC.

A Grècia les cases eren fetes majoritàriament de fusta però després de maons i de

pedra però sempre eren bastant petites i modestes hi havia dues parts a les cases

gregues

El pis mes baix per els homes i el pis alt o bé la part posterior del baix eren per les dones

6

Page 7: Llibre digital definitiu 2

Els palaus i les cases amb pati es van comesar a construir a ciutats com Mohenjo-Daro,

Kalibangan i Harappa, a l’India. A la nova ciutat de tell Al-Almarna es construïen cases

amb un pati central. I a l’Amèrica central, d’altre banda, es construïen cases fetes amb

pedra acuradament tallada. Als estats de grecia es construïen cases amb patis al

400aC.

En el primer segle, a les grans ciutats romanes, es construeixen blocs de pisos,

anomenats insula, i als afores "cases de camp", o "vil·la". El vestíbul conduïa a l'atri,

vasta peça quadrada, amb una obertura al centre per la qual les aigües pluvials queien

en un piló. Record d'aquest atri és el patí andalús.

A l’edat mitjana les cases dels pagesos estaven construïdes per tova,

pedra o fusta, que això depenia dels materials de la religió. Molts

cops l’habitatge estava format per El vestíbul conduïa a l'atri, vasta

peça quadrada, amb una obertura al centre per la qual les aigües

pluvials queien en un piló. No va ser El vestíbul conduïa a l'atri, vasta

peça quadrada, amb una obertura al centre per la qual les aigües

pluvials queien en un piló.

Edat mitjana

A partir dels segle XVI es va començar a fer ús dels maons de fang per edificar cases

sobretot del nord d’Europa. I comencen a sorgir les primeres mansions senyorials

europees. Al segle XVIII, en moltes ciutats europees i americanes, s'erigeixen edificis

d'estils "elegants" per a la nova burgesia.

A principis del segle XX es dissenyen i erigeixen gratacels d’acer, cristall i formigó, amb

tècniques molt diferents a les ja utilitzades en el passat fets per habitatges o bé

oficines, als estats units (EUA), que mes endavant seran imitats per els altres països.

L’habitatge actual, el que es construeix actualment en els barris i polígons de les viles i

ciutats occidentals, tenen forma de pisos o apartaments d’habitatges plurifamiliars,

que te unes innovacions aportades al moviment de l’arquitectura moderna, formulada

al segle XIX. En els països més desenvolupats s'han anat desenvolupant criteris i

normes pròpies per la construcció d'habitatges nous, per donar criteris constructius

que garanteixin l'estabilitat, solidesa, seguretat i confort als usuaris, i normes

específiques que regulen la fabricació, components i muntatge dels materials de

construcció.

7

Page 8: Llibre digital definitiu 2

2.3 Tipus d’habitatge

Un tipus d’ habitatge que coneixem és la unifamiliar, que és aquell edifici en el que solament

habita una família . hi ha tres tipus d’habitatges unifamiliars :

- la casa unifamiliar aïllada, més coneguda com a xalet, és aquella

casa que no te contacte físic amb altres edificis, normalment estan

envoltades per un terreny que te instal·lat l’habitatge, és a dir un

jardí privat. Es considera que la màxima distancia a la que poden

estar separades dues cases aïllades és a 6 metres.

Casa unifamiliar aïllada

- la casa aparellada , es construeixen dos cases juntes que a l’exterior

aparentment són iguals, però a l’interior tenen una distribució

totalment diferent.

Casa aparellada

- les cases adossades o cases alineades, són aquelles que cada

Informació extreta de : viquipèdia i l’habitatge al llarg del temps(blog)

Activitats

1.- digues quines d’aquestes etapes és la més important. Justifica la teva resposta.

2.-classifica aquestes imatges en les diferents etapes. Justifica la teva resposta:

A) B) C)

8

Page 9: Llibre digital definitiu 2

casa esta en contacte amb unes altres dues.

Cases alienades

Un altre tipus d’habitatge és :

- semblant a les cases alineades però en comptes de estar en

contacte físic per els costats ( dreta i esquerra ) estan juntes per la

part superior i la part inferior, és un bloc de pisos. En aquet edifici

pot estar habitat per més d’una família segons pisos o plantes

tingui l’edifici. Hi ha un altre tipus de bloc de pisos, són com dos

bloc de pisos enganxats, com les cases mitgeres però amb dos

blocs de pisos. Bloc de pisos

La informació ha estat extreta de : viquipedia

Activitats

1.- Digues en quin tipus d’habitatge vius tu , i justifica la teva resposta .

2.- Digues la característica més important d’aquests habitatges. Justifica la teva resposta.

3.- identifica quin tipus d’habitatge és i justifica la teva resposta.

1)

9

Page 10: Llibre digital definitiu 2

2.4 Distribució d’un habitatge ( casa )

Els habitatges estan distribuïts per diferents zones que es fan servir per dur a terme unes

funcions diferents. Hi ha zones que son les bàsiques que han de tenir un habitatge per d’altres

que es poden posar obtativament.

Les zones que hi ha en total són :

- la zona de pas ( passadís )

- la zona de descans ( dormitoris )

- la zona d’estar + viure ( la sala d’estar ... )

- la zona de treball ( cuina, despatx, estudi ...)

- zona d’ higiene ( el lavabo )

- la zona d’emmagatzematge ( garatge, “sotano”, etc... )

En altres temps sempre hi havia una zona on les dones feien el safareig, que en la actualitat

aquesta zona estaria en la categoria de la zona de treball, perquè normalment les dones feien

el safareig mentre feien els treballs de casa. Hi ha parts que no en tenen totes les cases que no

sabríem ben bé en quina zona de la casa estarien, com per exemple l’escala, l’escala formaria

part de la zona de pas perquè la fas servir per pujar d’un ois a un altre ja sigui baixant o pujant,

podríem dir que es una mena de passadís però per passar d’una planta a una altre de la casa.

2.5 Orientació

Normalment la orientació de la casa la pot escollir del propietari que la vol construir i se sol

tindre en compte que el sol es posa en uns 40 : C.

La posició de la casa ha de ser estudiada ja que múltiples variables influencien de maneres

diferents sobre els aspectes fonamentals del funcionament d’una casa, com per exemple: la

climatització, la il·luminació natural, els recursos vegetals, etc.

Normalment en les zones més il·luminades, és a dir, on

més toca el sol, s’escolleixen les zones de la casa on mes

estàs com per exemple la sala d’estar, la cuina ... I en les

zones on menys se sol estar com per exemple la zona

D.1

Passadís

D.1

cuina

Estu-

di

lavabo

Sala

d’estar

D.2

porxo

Infromació extreta de : apunts de clase

estiu hivern

10

Page 11: Llibre digital definitiu 2

d’emmagatzematge no importa tant si estan més il·luminades o no .

Les diferents variables que hem de tenir en compte a l’hora de decidir la ubicació de la casa

són principalment les següents:

- Latitud i Longitud

- Clima

- Geomorfologia

- Hidrologia

A part de la posició de la casa, també s’ha d’estudiar l’orientació d’aquesta respecte els punts

cardinals. La orientació de la casa és la que ens proporciona un coneixement òptim i exacte

sobre les zones de la casa que estaran exposades a la radiació solar i les que no en tot

moment, i s’ha de tenir en compte la inclinació de l’eix terrestre que, juntament amb la latitud

i longitud, modifica aquests barems segons l’estació de l’any en que ens t

2.6 Coses a tindre en compte alhora de fer

una casa...

Per fer una casa o comprar-la s’ha de tindre en compte les següents coses :

Información extreta de : apunts de clase i blog

Activitats

1.- On col·locaries una habaitació que fas servir per estudar ? Per què ? justica la teva

resposta .

2.- on sol estar la zona d’emmagatzematge ? i la de safareig ?

11

Page 12: Llibre digital definitiu 2

- Cuant gent hi viurà

- Superficies

- Localització

- Els diners que et costarà ( com + ràpid + diners )

- Distribució

- Orientació

- Pressupost

- La il·luminació

- Els paisatges

- .....

Per fer una casa es necessita un permís d’obre per aconseguir aquest permís s’ha de realitzar

la memòria tècnica . I quan els documents estan preparats l’ajuntament dona els permisos.

Memòria i plec de condicions

Memòria tècnica plànols

Pressupost

Al llarg de la fase de l’habitatge hi intervenen varies persones que tenen funcions diferents :

L’arquitecte es el que fa la idea en un document

Mestre d’obra és l’arquitecte tècnic

Constructor persones que fan ( fa del document una construcció real )

Promotor la persona que té la idea

Financiador el que posa els diners per la construcció

Cuan la construcció de l’habitatge esta finalitzada s’ha de fer una comprovació, una vegada

s’ha comprovat l’edifici i l’han comprovat, es relitza la cedula d’habitabilitat.

En el cas de que s’agi de reconstruir alguna part de l’habitatge o l’habitatge sencer, es

necessita un permís de remodelació .

2.7 Construcció

Podem dir que la construcció és l'art o tècnica de fabricar edificis i infraestructures. En un

sentit més ampli, es denomina construcció a tot allò que exigeix, abans de fer, disposar d'un

projecte i una planificació predeterminada.

El procés d'una construcció es divideix en diverses fases que estan associades a diversos oficis :

Información extreta de : apunts de clase

12

Page 13: Llibre digital definitiu 2

Planejament del projecte .

1 . Plànol Arquitectònic .

2 . Plànol Estructural .

3 . Plànol d'instal · lació Hidràulica i Sanitària .

4 . Plànol d'Instal · lació Elèctrica .

5 . Plànol d'instal · lació de Gas .

6 . Plànol d'Elements Complementaris .

7 . Plànol d'Acabats .

Càlcul de costos i pressupostos .

Es fa un càlcul general de totes les despeses en : materials , mà d'obra , articles , maquinària

necessària i transport ( noli ) , per a la disposició dels mateixos .

Tanca d'obra i implantació de casetes d'obra i grues .

1 . Tancaments perimetrals auxiliars : S'instal · len abans d'iniciar una obra . Protegeixen i

separen la construcció o obra dels espais públics . Sol ser de materials lleugers , per facilitar la

seva ràpida instal · lació i posterior desinstal · lació.

2 . Instal · lació de casetes d'obres ( feines ) i casetes auxiliars : oficines tècniques , vestuaris i

serveis . Solen ser contenidors o voltes provisionals , on s'emmagatzemen els documents

referents a l'obra: plànols , càlculs , memòries tècniques , etc . A més és el lloc de treball dels

professionals d'obra .

Preparació del terreny

1 . Neteja del terreny : això es porta a terme amb l'ajuda de màquines com ara

retroexcavadores , però bàsicament es tracta d'eliminar tota matèria estranya com ara

arbustos , escombraries , herba , etc .

2 . Anivellació : s'omplen o retiren els desnivells del terreny amb ús de maquinària o

d'instruments com pales depenent del tipus de construcció .

3 . Murs de contenció : Si el projecte ho requereix es necessitarà l'execució de murs de

contenció per tal d'aconseguir els nivells desitjats del terreny .

4 . Replanteig : Es marquen les dimensions de la base, així com les línies generals de

l'estructura.

5 . Excavació general. Replanteig de la fonamentació i el sanejament .

fonamentació

13

Page 14: Llibre digital definitiu 2

Excavació de les rases de fonamentació : en excavar es busca una zona de duresa acceptable ,

el pla de seient de la fonamentació . Encofrat i formigonat de la fonamentació , pilars i murs de

soterrani .

estructura general

1 . Armat de Castells .

2 . Armat de Travis .

3 . Armat de Tancament .

4 . Armat de Lloses .

5 . Armat d'Escales .

6 . Armat de Cisterna .

Encofrat i formigonat de pilars , forjats i lloses d'escales .

colats

Es fa el colat de murs , lloses , castells , traves i de la Cisterna .

Instal · lacions

1 . D'aigua potable , electricitat , il · luminació física , calefacció , sanejament , i

telecomunicacions , complementades de vegades amb gas natural , energia solar , aire

condicionat , domòtica , sistemes contra incendis i sistemes de seguretat .

2 . Es consideren instal · lacions especials els ascensors , transformadors d'electricitat , equips

de bombament , extractors industrials , conductes verticals d'escombraries, panells solars , etc

.

coberta

Es fa el aplanat de l'estructura en general com lloses , murs , castells etc .

tancaments perimetrals

Murs de façana i mitgers , bastiments de base de finestres .

Impermeabilitzacions i aïllaments

Impermeabilització de cobertes , lloses , murs , cisterna , etc . Aïllaments acústics i tèrmics .

tancaments interiors

Envans i bastiments de base de portes .

acabats interiors

Guixos i escaioles . Paviments i enrajolats . Llosetes i marbres . Pintures i tapissos .

14

Page 15: Llibre digital definitiu 2

fusteria

Portes i finestres de fusta . Persianes .

serralleria

Portes i finestres metàl · liques. Reixes .

cristalleria

Pintures i altres acabats

Col · locació de mobles sanitaris

1 . Tasses de bany

2 . lavabos

3 . jacuzzis

15

Page 17: Llibre digital definitiu 2

3.1 Estructures

Una definició de l’estructura seria que és un conjunt de peces que serveixen per suportar el

pes, i altres forces. També serceix per donar forma a l’objecte, o l'estructura és el conjunt

d'elements que caracteritzen un determinat àmbit de la realitat o sistema.

- Hi ha estructures artificials , com per exemple un pont, i d’altres de naturals com

ara un ou.

Una força és allò que pot provocar un moviment sense cambiar la seva composició :

Un moviment

Canvia de lloc

_ _ _

translladar rotar deformar

Perquè una cosa suporti forces s’ha de tenir en compte:

- La forma de l’objecte

- Quantitat de força

- Material del que esta compósr

- In i com es fa la força

Les estructures han de ser :

Resistent/tenaç = en poc temps ( cop ) , no es trenca fàcilment

Rígid = quan es fa una força, no es deforma fàcilment

Estable = que és difilment que caigui

Sabem si una esta en equilibri simplement si allò que estem analitzant no cau .

Com per exemple

A B A

17

Page 18: Llibre digital definitiu 2

Les estructures poden ser de moltes maneres diverses i de materials molt diversos però les

més importants són :

La elàstica : és quan hi ha una Força , que el material es deforma, i quan no hi ha cap Força

( F = 0 ) torna a la seva forma original.

Plàstic : quan hi ha una Força aquesta es deforma , i quan no

hi ha cap Força ( F = 0 ) no te la capacitat de torna a la forma posterior.

Tou : quan es fa una Força, es forada o es ratlla fàcilment.

Dur : quan hi ha una Força, és molt difícil de foradar o ratllar.

Fràgil : quan hi ha una Força , en poc temps ( un cop ) es trenca fàcilment .

Roma fils

duptils

Forma

làmina

mal·leabl

e

Informació extreta de : apunts de classe i vikipedia

Activitats

1 .- Digues quina seria l’estructura d’un globus . Justifica la resposta.

A )

2 .- La llum potprovocar un moviment ? Perquè ?

18

Page 19: Llibre digital definitiu 2

Equilibri

El terme equilibri fa referència a l'estat d'un cos quan les forces oposades que actuen en ell es

compensen i es destrueixen mútuament.

EquilibrioSe coneix com equilibri, d'altra banda, a la situació en què es troba un cos quan, tot i

tenir poca base de sustentació, aconsegueix mantenir-se sense caure.

Equilibri cos penjat • A •

Es penja dels punts A, es deixa que quedi en equilibri.cuan el cos es

pari es fa una vertical que pasi pel punt A. Es repteix amb el punt B i

trobem el centre de gravetat també conegut com a C. de G.

Cos sobre una base

Inestable = mes fàcil de que perdi estable = mes difícil de que perdi l’equilibri

l’equilibri . ( el c. de g. Cauiria ) ( el c. de g. pujaria )

Indiferent

( c. de g. )

Les tres figueres anteriors tenen totes equilibri, però cadascuna té una estabilitat diferent i si

la figura no te equilibri no pot tenir estabilitat .

19

Page 20: Llibre digital definitiu 2

4.1 Solucionari

Activitats ( què es l’habitatge ? )

Información extreta de : apunts de clase i definición. De

Activitats

1 .- Indica si aquests objectes estan en equilibri :

A ) B) C)

2 .- posa un exemple d’alguna cosa que estigui en desequilibri .

1.- Digues quines d’aquestes imatges es pot considerar un habitatge i per què :

a) sí perquè compleix tots els requisits

b) sí en el cas de que la cabanya tingui com a mínim 2 habitacions.

c) no perquè no compleix les condicions

2.- digues si les següents afirmacions són correctes o falses :

a) tots els habitatges tenen la mateixa forma. F

b) tots els habitatges han de tenir un sostre. F

c) tots els habitatges han de tenir mínim 2 habitacions. C

20

Page 21: Llibre digital definitiu 2

Activitats ( història de l’habitatge )

Activitats ( tipus d’habitatge )

Activitats ( distribució d’un habitatge + orientació )

1.- digues quines d’aquestes etapes és la més important. Justifica la teva resposta.

La del paleolític, perquè es cuan les persones comensen a pensar que es neciesitar un

lloc on refugiar-se i viure.

2.-classifica aquestes imatges en les diferents etapes.

A) neolitic B) segle XX, actual C) primer segle

1.- Digues en quin tipus d’habitatge vius tu , i justifica la teva resposta ( resposta personal ).

Visc en una casa unifamiliar aïllada, perquè la casa a estat construïda en un terreny , aïllada de les

demes vivendes

3.- identifica quin tipus d’habitatge és i justifica la teva resposta.

1 ) És una casa unifamiliar aïllada, perque no es semblant a cap casa de les que te al costat per aixo

no pot ser una casa aparellada ni a les cases aliniades i no es un bloc de pisos.

1.- On col·locaries una habitació que fas servir per estudiar? Per què ? Justifica la teva resposta .

Jo la col·locaria en una de les zones on més de temps toca el sol perquè per estudiar es necessita al

igual que per cuinar.

2.- On sol estar la zona d’emmagatzematge ? i la de safareig ?

A les zones on poc hi toca el sol perquè es una zona en la que no estas molt de temps.

La zona de safareig igual que la de emmagatzematge

21

Page 22: Llibre digital definitiu 2

Activitats ( coses a tindre en compte alhora de fer una casa ... )

Activitats ( construcció )

Activitats ( estructures )

Activitats ( equilibri )

1.- el mestre d’obra fa la mateixa funció que el constructor ? Per què ?

No perquè tenen funcions diferents i el mestre d’obra te mes “ poder “ que el constructor.

2 .- És per tu important tenir en compte els paisatges alhora de comprar o fer una casa ?

( opinió personal ) . Avagdes pot ajudar a afavorir la casa i el disseny però no es una de les

coses mes importants per mi

1 .- Digues el nom dels següents elements que formen part de la construcción:

A ) fonament de sabata

B ) terrat

2 .- quina diferencia hi ha entre una taulada i un terrat ?

La teulada té una certa inclinació de 89 :C o de 90 :C i el terrat no te cap inclinació 0 : C

Activitats ( estructures )

1 .- Digues quina seria l’estructura d’un globus . Justifica la resposta.

A ) l’estructura d’un globus es el plàstic que fa la forma del glòbuls, és a dir , el globus en sí

mateix .

2 .- La llum pot provocar un moviment ? Perquè ?

Sí perquè la llum pot provocar el moviment d’algunes coses com ara els neutrons un cotxe

elèctric , és a dir , que es una força .

22

Page 23: Llibre digital definitiu 2

Activitats ( equilibri )

5.1 conclusions

Ja arribas al final d’aquest llibre digital. Espero que aquest llibre t’hagi servit per ampliar els

teus coneixements sobre l’habitatge. Jo personalment he après coses que no en s’habia sobre

l’habitatge i per exemple no sabia que hi sigues tant important la historia de l’habitatge, ni que

hi agués una.

1 .- Indica si aquests objectes estan en equilibri :

A ) si esta en equilibri

B) no esta en equilibri

C) si esta en equilibri

2 .- posa un exemple d’alguna cosa que estigui en desequilibri . ( personal )

Quan una persona esta asseguda en una cadira i es recolza en les dues potes de redera de la

cadira .

23

Page 24: Llibre digital definitiu 2