Lliga dels Drets dels Pobles, així va començar, Joan Casañas /de Kabul a Bagdad, Carlos Taibo / la mundialización de lasresistencias y de las luchas contra el neoliberalismo, François

Houtart / la Lliga al 2027 / quan Tàpies va pintar un cartellper la Lliga / orígenes del conflicto armado en Colòmbia

p u b l i c a c i ó d e l a l l i g a d e l s d r e t s d e l s p o b l e s

núm. 26/2003E

SPECIAL

2

5A N Y

S

LLIGA DELS DRETSDELS POBLES

Amb senzillesa, reflexió i anàlisi crítica, hem com-memorat els 25 anys d’existència de la Lliga delsDrets dels Pobles. Són moltes les persones, sem-pre d’una manera desinteressada, que al llarg d’a-questa trajectòria hi han deixat la seva empremta.Hem anat fent una petita ONG singular. No som,ni aspirem de cap manera a esdevenir, una multi-nacional de la cooperació, ni una empresa llan-çada a la captura d’apadrinaments, ni una com-panyia d’ajuda d’emergència. Pensem que fora deBarcelona, des del Vallès Occidental, també hi pothaver una veu pròpia i contínua, en defensa delsdrets humans i dels pobles. També hem evitatcrear una estructura que burocratitzés i es mengésels nostres esforços i accions. Som gairebé 400socis, i tan sols un membre professionalitzat quefan possible el treball de sensibilització i, a voltes,de cooperació. Això constitueix, certament, un frea emprendre tasques de més gran envergadura,però és l’opció de creure encara en l’utopia de laforça conscienciadora i transformadora del volun-tariat organitzat.

Volem continuar sent una eina que és sabedora dela seva identitat instrumental, i de la seva humilaportació, que és efímera i al servei de la defensadels drets dels pobles. I finalment, volem donar elnostre agraïment a les persones de pobles i cultu-res que al llarg d’aquests 25 anys, ens han ensen-yat la diversitat i la riquesa de la vida humana.Com deia recentment a Barcelona Ryszard Kapu-cinski els occidentals tendim a oblidar que la vidaque coneixem i tenim no és la vida normal, que ésla vida d’una part molt petita de la humanitat. Lavida humana en el nostre planeta és molt dura. Imolt insegura. És plena de temors i perills...Malauradament, molt poca gent dels països des-envolupats sap com és la vida de milions de per-sones. Per això, i perquè aquesta gent és muda, nosap parlar, ni plantejar les seves demandes, no saporganitzar-se, ni demanar que se’ls escolti.Aquesta és una pobresa molt silenciosa, no éscapaç de revoltar-se. D’aquesta gent, n’hem aprèsmolt, i ens ha fet diferents en el transcurs d’a-quests 25 anys. Gràcies.

Des de la junta

2

SumariSumariDes de la junta... 2Isidre Carné

Els orígens de la LligaLliga dels Drets dels Pobles, així va començar 3Joan Casañas

Retalls de premsa 6

La LligaLa Lliga al 2027 (o 25 anys després) 7Vicenç Creus

La LligaQuan Antoni Tàpies va pintar un cartell per la Lliga 9Isidre Carné

ActualitatDe Kabul a Bagdad 10Carlos Taibo

Amèrica LlatinaLos orígenes del conflictoarmado en Colòmbia 13Carmina Pons

OpinióLa mundialización de las resistenciasy de las luchas contra el neoliberalismo 16François Houtart

BibliotecaBibliografia destacada 18

Activitats de la Lliga 19

Revista PapersEdita Lliga dels Drets dels PoblesTiratge 1.500 exemplarsData d’edició Març de 2003Consell de Redacció Rita Huybens, Albert Roig, Isabel

Ruíz, Xavi Zulet.Revista trimestralDisseny i Impressió Impremta Dit i fetRevisió Lingüística del català Consorci per a la

Normalització Lingüística

LLIGA DELS DRETS DEL POBLESAdreça Carrer Sant Isidre, 140 (Ca l’Estruch)

08208 SABADELLAdreça Postal Apartat de Correus 2045

08200 SABADELLTelèfon i Fax 93 723 71 02Pàgina Web www.sabadellsolidari.org/lligaAdreça electrònica lliga@sabadellsolidari.orgHorari d’atenció De dilluns a divendres de 17 a 21 hal públic

Disposem d’una biblioteca especialitzada en: drets humans,desenvolupament, cultura de pau, política, pobles indígenes,món àrab i musulmà... on trobaràs informació alternativa ala dominant. Pots consultar el fons bibliogràfic a la nostraweb. L’horari de consulta del biblioteca és de dilluns adivendres de 17 a 21 h.

La Lliga dels Drets dels Pobles no comparteix necessà-riament, l’opinió dels autors dels articles publicats en larevista.La Lliga dels Drets dels Pobles agrairà la reproducció idivulgació dels continguts d’aquesta sempre i quan se citila font.

Isidre CarnéFotografia de portada: Pintura d’Agustí Puig amb motiudels 25 anys de la Lliga dels Drets dels Pobles

amb la col·laboració de:

1976. Eren temps, a casa nostra, detransició de la dictadura cap a lademocràcia i l’autonomia. A Barce-lona teníem ja des de feia anys unainstitució de cooperació amb el Ter-cer Món, especialment amb Came-run i Xile: l’AGERMANAMENT. Eraun organisme de confessionaliatcristiana, crescut a l’interior de l’es-glésia catòlica, una de les poquesentitats que llavors podia realitzaramb certa llibertat activitats de soli-daritat internacional. A Sabadell hihavia una delegació de l’Agermana-ment molt activa.Una de les sevestasques principals era, llavors, l’aco-lliment de persones i famílies xilenesque fugien de la persecució políticapinochetista.

Tot defensant la justícia i la llibertaten altres pobles i llocs del món, l’A-germanament havia fet que moltss’adonessin de les greus mancancesque en aquests aspectes hi havia al’Espanya franquista. Per això teniaseriosos problemes amb les autori-tats del règim.

Arribava aleshores, però, el dinàmicmoment de mirar cap a un nou enda-vant i crear institucions civils fortesi àmplies adaptades a la democràciaque venia i que complementessinl’activitat política.

Per altra banda, quan el 17 de generde 1976 es clausurava a Roma la ter-cera sessió del Tribunal Rusell II, quejutjava les activitats i intervencionsimperialistes a l’Amèrica Llatina,Lelio Basso, president del Tribunal,va anunciar públicament la creació

d’un organisme que assegurés lacontinuïtat de les activitats que ambtanta força moral i ressò internacio-nal havia portat a terme el TribunalRusell. El nou organisme era la Fun-dació Internacional Lelio Basso perl’Alliberament i els Drets delsPobles. S’havia de dedicar principal-ment a l’estudi i la investigació delsdrets dels pobles. I al seu costat, unaltre organisme: la Lliga Internacio-nal per l’Alliberament i els Dretsdels Pobles, més centrada en l’activi-tat solidària militant de base. Aques-tes dues institucions farien sessio-nar, cada vegada que ho creguessinconvenient, el Tribunal Permanentdels Pobles.

Quedava ja ben clara la intenció, que

no hem abandonat mai, de relacionara fons els drets bàsics de les personesi grups humans amb les situacionshistòriques, polítiques i econòmiquesque, molt sovint, són les que produei-xen la violació d’aquests drets; i detraduir-ho tot en accions militantsdiverses i com més eficaces millor.

En realitat, però, el naixement d’a-quests tres organismes que hemesmentat –i que habitualment s’indi-quen com una sola cosa amb el nomsimple de Lliga dels Drets delsPobles– es va concretar quan a Alger,promoguda per la Lliga, se celebra, aprincipi de juliol de 1976, la PrimeraConferència Internacional sobre elsDrets dels Pobles. Hi van participaractivament algunes persones de Cata-

LLIGA DELS DRETSDELS POBLES

els origens de la Lliga

3

Lliga dels drets dels pobles,així va començar

Una mirada enrera després de 25 anys

L’actuació de la Lliga no ha passat desapercebuda dins l’àmbit de les ONG

els origens de la Lliga

lunya i s’hi va aprovar i proclamar laDeclaració universal dels drets delspobles, que des de llavors ha estatcom la nostra “carta magna”. És unadeclaració naturalment revisable ireformable: ja llavors els catalans,entre altres, maldaven per veure-himés explícits els drets de les minoriesnacionals i ètniques.

Tot estava a punt perquè, aquí a Bar-celona, Agermanament i una altrainstitució que ell mateix havia creat, elCentre d’Informació i DocumentacióBarcelona-Tercer Món (CIDOB -TM),proposessin la creació d’una SeccióCatalana de la Lliga Internacional.Estar integrats en un organisme d’a-questa mena n’era la motivació prin-cipal, perquè permet una actuacióautònoma en cada país alhora quefacilita la coordinació internacional.La lluita contra l’opressió dels pobles,es deia, és complexa, difícil i llarga,per això cal coordinar els intents quees fan arreu del món. Es creaven,doncs, seccions de la Lliga a Itàlia,Suïssa, Bèlgica, Franca, Euskadi,Astúries,Veneçuela, Mèxic, etc.

La realitat mostrava que la novasituació democràtica que s’estava cre-

ant permetria que la solidaritat ambels altres pobles pogués ser exercidades de mútiples plataformes: veïnals,sindicals, polítiques, professionals...Calia, doncs, pensar en una plata-forma àmplia i unitària, que permetésenglobar el màxim de forces repesen-tatives catalanes. Per això, en el futurConsell Nacional de la Lliga hi hauràrepresentants de molt diverses enti-tats i organitzacions i es comencaràl’activitat de donar a conèixer la Lligaper tot Catalunya.

El 28 de gener de 1977 hi ha un actepúblic de presentació de la Lliga delsDrets dels Pobles a Sabadell. El queera una delegació local de l’Agerma-nament es va transformant en unasecció local de la Lliga. La primeraactivitat fou, al febrer d’aquell any,

una Setmana de Solidaritat amb elPoble Sahrauí. Des de llavors, unallarga llista d’activitats, omple l’his-torial de la Lliga a la nostra ciutat,que esdevindrà el punt central, i gai-rebé únic, de la Lliga Catalana.

Però no correm tant i diguem que apartir de 1977 a Barcelona es va con-figurant una mena de trípode: Ager-manament, CIDOB-TM, Lliga delsDrets dels Pobles, que organitzaactes de solidaritat, convoca gent ientitats, edita materials d’estudi idifusió, es coordina amb altres orga-nismes de diversos àmbits, etc. I essol·licita la legalització de la Lligadintre de l’Estat espanyol, cosa queserà denegada el març del 78.

Tota aquesta intensa activitat fa que laLliga Internacional decideixi que ellloc de celebració el seu Primer Con-grés sigui Barcelona, el desembre de1977. Aquesta decisió era una mostradel reconeixement de la lluita delpoble català pel seu alliberament, itambé del treball que Agermanamentrealitzava des de feia anys per desvet-llar la solidaritat catalana envers elspobles del Tercer Món. El Congrés volreunir delegacions de les Lligues ques’estan creant en diversos països pertal de constituir-se, ara ja de maneraben oficial i pública, en una LligaInternacional.

I així va ser, tot i que el Congrés vaser prohibit per les autoritats deMadrid. El Ministeri d’Afers Exte-riors justificava així el seu informenegatiu: aquest Congrés ”pone enpeligro las relaciones internaciona-les de España”. Curiosa i interessantrealitat: si durant el franquismefèiem por per la consciència de lli-bertat que podíem crear dintre d’Es-panya, ara en fèiem per la quepodíem crear fora, en altres estats.

Malgrat tot, però, de manera semi-

clandestina, sota la protecció dels

4

Durant anys s’ha participat en tota mena d’acivitats

LLIGA DELS DRETSDELS POBLES

Caputxins de Sarrià, el Congrés es va

celebrar, i va produir un impacte fort

en l’ambient social i polític d’aquells

dies a casa nostra. La Lliga Interna-

cional va quedar totalment consti-

tuïda i estructurada, se’n van aprovar

els estatuts i es va crear definitiva-

ment el Tribunal dels Pobles.

L’article segon dels estatuts diu: “La

Lliga té per objectiu lluitar pel dret

que els pobles tenen a determinar llur

propi destí, contra tota forma d’opres-

sió, dependència i dominació i, en

general, contra tota forma d’imperia-

lisme. Defensarà els principis fona-

mentals continguts en la Declaració

universal dels drets dels pobles, pro-

clamada a Alger el 4 de juliol de 1976,

i contribuirà, sobre la base d’aquests

principis, a la Pau del Món.”

L’eufòria que a Catalunya va deixar la

celebració d’aquell congrés va impul-

sar els passos que faltava donar cap a

la creació definitiva de la Secció Cata-

lana de la Lliga. Es va constituir un

Comitè Nacional, amb representants

de moltes insitucions i organismes,

del qual sortí una junta directiva. La

seu era als mateixos locals del

CIDOB-TM i Agermanament, al

carrer Llúria. Les tres entitats juntes

seguien organitzant actes i campan-

yes de solidaritat, editant llibres i dife-

rents materials, etc. Una activitat real-

ment intensa i valuosa. I la Secció de

Sabadell era de les més dinàmiques

en tota aquesta empenta inicial de la

Lliga Catalana. La llista d’activitats

realitzades és molt llarga.

Però, malgrat tot, en l’àmbit català i

barceloní l’intent no va reeixir. Per

més esforç que hi feren algunes per-

sones, no s’aconseguí consolidar

aquella incipient i prometedora

Lliga Catalana. Seria llarg d’esbri-

nar-ne les causes. Ja és una pàgina

de la nostra història.

El juny de 1982 se celebra a Roma elSegon Congrés Internacional de laLliga. Hi participa una delegaciócatalana. Es va fent palès que labranca per on pot seguir creixentaquell arbre anomenat Lliga Cata-lana és Sabadell. El desembre d’a-quell any la Lliga rep la legalitzacióde la Generalitat de Catalunya. Hi haescrits, però, d’aquells mateixos diesque ja constaten que la Lliga “no s’hapotenciat a nivell català”. És que hiha, a la nostra terra, una gran diversi-ficació d’interessos socials i polítics, ide camins per assolir-los. A Barce-lona, d’aquell conjunt Agermana-ment-Lliga-CIDOB, només aquestúltim segueix actiu i creixent finsavui dia, gràcies a l’elogiable dèriad’algunes persones.

La Lliga Internacional va seguirtambé força activa durant unsquants anys; i esdevingué entitatamb representació permanent al’ONU a Ginebra. El Tribunal Per-manent dels Pobles va sessionarsobre l’Afganistan el desembre del82 a París, i sobre Guatemala, elgener del 83 a Madrid.

Respecte a Catalunya, hi ha un textde final del 85 que diu molt amb

poques paraules. El transcrivim tal

com és, no pas per ganes d’acabar

amb una nota pessimista, sinó per-

què l’atenció a la realitat ens fa

savis: “Diversas circunstancias han

impedido durante estos años la con-

solidación de una Liga nacional

catalana. Únicamente en Sabadell

ha crecido una sección local de la

Liga. Los diversos intentos de crear

secciones de la Liga en las distintas

nacionalidades y regiones del

Estado Español han fracasado. Exis-

ten personas o entidades aisladas

interesadas en nuestro proyecto

pero hasta ahora no se ha concre-

tado ninguna realidad durable.”

La “realidad durable” estava, repe-

tim-ho, –i aquesta és una de les coses

que estem celebrant– a Sabadell. En

aquest mateix número de la nostra

revista trobareu abundant informa-

ció sobre què més ha passat. És a la

nostra ciutat que segueix la interes-

sant història de la Lliga dels Drets

dels Pobles a Catalunya. No sempre

el que és important ha de créixer a la

“capital”o a la “gran ciutat”. Si n’hem

fet de feina del 1977 ençà!

Joan Casañas

5

La solidaritat amb el poble de Xile, va ser, en els inicis, un dels eixos de treball mésimportants

Desde 1998, el Fondo Monetario Interna-cional (FMI) ha sido objeto de numerosascríticas. Se cuestiona su irresponsabili-dad, su falta de transparencia, su elitismo,el fracaso de sus políticas de ajusteestructural y su papel en el inicio de la cri-sis asiática. Desde el banquillo de los acu-sados, la organización ha anunciado unaserie de reformas con el objetivo de com-batir la pobreza de forma más eficaz. ¿Setrata de una verdadera voluntad de cam-biar de orientación? ¿O serán simple-mente palabras destinadas a mejorar sumancillada reputación? La segundaopción parece la más plausible. A pesarde los discursos y de las declaraciones deprincipios, las políticas del FMI práctica-mente no han cambiado. Las privatizacio-nes, la desregularización y la apertura delos mercados siguen siendo su credo. Dehecho, sólo una ruptura con el pasado yuna mayor implicación de los políticos yde la sociedad civil dentro de la organiza-ción podrían devolverle su credibilidad.

Walden Bello, Altenativas Sur, Vol, I(2002) Nº 2

No hay documentos ni testigos queseñalen al petróleo checheno comocausante de la guerra iniciada a finalesde 1994. Sin embargo, las tropas rusasfueron enviadas para preservar intactoel complejo de gas y petróleo, lo quedelata la mano del entonces primerministro ruso Viktor Chernomyrdin y lainfluencia de Salambek Khadzhiev, queen 1995 estaba a la cabeza del gobiernode reconstrucción nacional de Cheche-nia. Sus vidas y carreras estaban muyvinculadas al complejo soviético delgas y del petróleo (en cierta épocaKhadzhiev fue ministro del Petróleo yde la Industria Petroquímica de laURSS, con Chernomyrdin como manoderecha).(...)

Los acontecimientos en torno al petró-leoo del mar Caspio se desarrollabanparalelamente al conflicto en Chechenia,pero en una primera etapa estaban total-mente desvinculados. Sin embargo, en1992, representantes de las mayorescompañías petroleras occidentales sereunieron en Turquía y fraguaron la posi-bilidad de transportar el petróleo delCaspio desde Bakú, a través de Turquia,hasta Ceyhan, en la costa mediterránea.En aquel momento, el encuentro resul-taba extraño puesto que no había ningúnacuerdo firmado sobre la explotación delos campos de petróleo del Caspio.

Fue el primer movimineto de una par-tida a gran escala, cuyo premio era elpetróleo del Caspio. Rusia, por su parte,no ahorraba esfuerzos para mantener alas empresas extranjeras lejos de esaregión.

Ecología política. Cuadernos de debateinternacional, 23, 2002

La rebel·lió que va esclatar el 19 desetembre de 2002 a Costa d’Ivori, no ésmés que la darrera manifestació de lafragilitat de l’estat que es forja sobre elsprejudicis ètnics. Sota una aparent esta-bilitat, el país i les seves institucionsestan sotmeses, des de la independència,a pressions centrípetes: l’Estat no hasigut mai ni imparcial ni democràtic, hapracticat sempre la discriminació ètnicai els grups exclosos del poder l’han vistcom a propietat d’una ètnia.

La polèmica de l’ivoritat –principi queobliga a provar els orígens ivoriansper participar a la carrera electoral- ésun dels episodis de la dominació deles èlites originàries del sud del país.(...) Per a importants sectors de lasocietat l’Estat representa –o ha repre-sentat en un moment o altre– una ame-naça o un adversari del qual s'ha dedesconfiar.

(...) La guerra actual, dirigida bàsica-ment per joves soldats originaris delNord, posa de manifest la fi de la culturade submissió i el despertar d’un nacio-nalisme regional. Molts militars localsafirmaven des de fa mesos la necessitatd’una guerra per acabar amb l’hegemo-nia política del Sud mentre el joc políticperdia força i les purgues ètniques din-tre de l’exèrcit adquiria importants pro-porcions.

Tiemoko Coulibay,Le Monde Diplomatic (edició francesa),

novembre de 2002.

opinió

6

Retalls de premsa

¿Hay que abolir elFondo MonetarioInternacional?

La cuestión delpetróleo en elconflicto deChechenia

Lenta descompo-sició a Costa d’Ivoria causa de lesdiscriminacionsètniques i regionals.

Existe una desaprobación general a laspolíticas del FMI y el Banco Mundial

la lligaLLIGA DELS DRETSDELS POBLES

7

La Lliga al 2027 (o 25 anys després)Quines espectatives tenim per al futur?

La X s’ha convertit en una xarxa

estable de grups de treball i recur-

sos al servei dels ciutadans de l’àrea

comarcal de Sabadell dins la metrò-

poli barcelonina, que volen treba-

llar amb eficàcia pels drets humans

i dels pobles.

Després de diferents processos de

fusió, coordinació, federació, acords

puntuals estables i altres iniciatives

per optimitzar recursos i reduir pro-

tagonismes personals i grupals, la

conurbació sabadellenca disposa

d’una potent organització de defensa

dels drets de les persones relacio-

nada amb les principals xarxes mun-

dials que treballen amb la confiança

que un altre món és possible.

De fet aquests darrers vint-i-cinc

anys han demostrat que és possible

millorar globalment:

• L’ONU s’ha democratitzat molt

més i ha guanyat en eficàcia i pres-

tigi: no hi ha dret a veto, compta amb

forces d’intervenció per emergències

on la democràcia està amenaçada i

s’ha proclamat una nova Declaració

universal de drets de les persones,

on s´han recollit noves sensibilitats

culturals, socials, polítiques, econò-

miques i medioambientals.

• Els Estats Units, un cop patida la

secessió dels estats del Nord (amb

sobirania compartida amb Canadà) i

els del Sud (federats amb Mèxic), han

moderat les seves pretensions impe-

rialistes i l’actual Tractat de lliure

comerç ha avançat cap a formules

més justes de relació amb els països

de Centreamèrica i Llatinoamèrica.

• La Unió Europea, en ple procés de

digerir totes les incorporacions pos-

sibles, ha signat diferents protocols

de col·laboració amb el Magrib

Unit, un cop aquest ha trobat el

punt de coordinació necessària per

sobreviure. L’espai euroàrab sembla

que camina.

• La Xina ha crescut tant que és

una autèntica amenaça mundial des

de tots els punts de vista: demogrà-

fic, de sostenibilitat... L’ONU és l’es-

pai ordinari de confrontació i diàleg

entre la Xina i la UE.

• L’Àfrica ha avançat tímidament en

la creació d’espais de cooperació

entre els estats que s’han adonat

que les seves unitats territorials són

la lliga

herència i interès colonial i que elscal trobar altres formes per sortirdel seu subdesenvolupament.

Al local de la X s’hi treballa les 24hores del dia, com correspon a uncentre avançat de recursos:

El punt d’informació presencialdóna informació permanent en con-nexió amb diferents centres d’estu-dis i observatoris sobre l’estat delmón i sobre totes les alternativespossibles al món actual. Els ciuta-dans s’hi adrecen dins un horarimolt ample d’atenció personalit-zada que sovint serveix per impli-car-los en projectes concrets.

El web de la X, de manera perma-nentment actualitzada, explica quèes fa des dels grups de treball del’entitat, s’informa sobre les notí-cies de les contraparts dels païsoson es coopera i del seu entornsociopolític.

El web disposa d’enllaços fixos opuntuals que amplien i relacionenles anàlisis i iniciatives de la X ambaltres d’arreu del món. Per altrabanda l’usuari associat de la X espot baixar pel·lícules, música, foto-grafia i consultar el Servei de Docu-mentació Internacional des delmateix web.

El Servei de Documentació Interna-cional, en tots els suports i formatsconeguts, posa a l’abast de tothomdocumentació especialitzada i asse-quible per aprofundir en les causesdel desenvolupament, l’origen i lesteories i pràctiques en la resoluciódels conflictes, l’educació intercul-tural, etc.

La revista electrònica Papers, ofe-reix una opinió contrastada i plu-ral sobre els temes prioritaris de la

X, debats i iniciatives de treballalternatiu...

Els grups de treball segueixensent el punt central de partici-pació dels ciutadans quevolen treballar d’una maneraestable des de la X per unmón més just per a tothom.Són grups d’estudi, anàlisi idisseny de propostes perdur a terme en xarxa ambaltres organitzacionssemblants d’aquí o d’a-rreu del món. És des d’a-quests grups que es pro-posen a la Junta lesdiferents iniciativesque concreten l’idearide la X (actualitzatmolt sovint). LaJunta defineix la polí-tica de l’organització i l’equip tècnicn’executa les accions programades.

Els grups han anat variant en funcióde les necessitats sorgides a cadapas. Avui, febrer del 2027, són

aquests: Amèrica Llatina, Euroma-grib, Balcans, Àsia, Àfrica Negra,Formació Permanent, Esplai Con-tinu Multicultural, Fundació Politeiai Agència de Viatges Alternatius.

El 2027 com el 1977 les dones i elshomes de la X els mou la mateixainquietud. Són persones que com-parteixen uns mínims principisètics que els fa solidaris amb totsels que carreguen amb la pitjorpart (la frase és encara dels anysfundacionals, però per desgràcia

avuiés actual). Han après,en el si de la X, a posar-se en la pelldels altres, més enllà d’on haginnascut ells o els seus pares o quetinguin un color diferent de pell.Aquest exercici els ha fet treballarcolze a colze perquè tothom puguiexercir els seus drets començantper aquí mateix. Per això es trobenhomes i dones de la X treballant encooperatives d’habitatge per a nou-vinguts, viatjant en ecoturisme,col·laborant en iniciatives empre-sarials de comerç just (que llunyque queda aquell primer comerçjust testimonial de fa trenta anys!)o participant en debats creadorsd’opinió pública trasformadora.

Però sobretot han après a no distin-gir-se dels altres, a saber que no sónmillors i que tot el que fan des de laX és el mínim que es pot fer perassolir nivells més alts de dignitathumana.

Vicenç Creus i Soley

8

Els grups de treballsegueixen sent el puntcentral de participaciódels ciutadans

la lligaLLIGA DELS DRETSDELS POBLES

Arran de la commemoració delvint-i-cinquè aniversari de la Lligadels Drets dels Pobles hem editatun cartell de l’artista sabadellencAgustí Puig (el reproduïm a la por-tada d’aquest número) i n’ha estatlliurat un exemplar a tots els mem-bres de la nostra entitat. No és fre-qüent encarregar la realització idisseny de cartells a reconegutsartistes, ja que la despesa és quan-tiosa, però la generositat de l’A-gustí Puig ho ha fet possible.

També fa vint-i-cinc anys, ambmotiu del Primer Congrés Interna-cional de La Lliga dels Drets delsPobles, celebrat –potser fóra millordir tolerat– a Barcelona del 8 a l’11de desembre de 1977, es va editarun cartell de l’Antoni Tàpies.Alguns fundadors de la Lliga(Ignasi Pujades, Josep Ribera...)varen visitar el domicili particularde l’artista, que va rebre ambil·lusió l’encàrrec i va cedir gratuïta-ment l’obra. Aquest cartell foureproduït al butlletí d’Agermana-ment del novembre de 1977. Elsredactors de la publicació feienaquesta lectura de l’obra: Destaca laimatge de dos peus lligats, encade-nats, oprimits, damunt d’un mónque té un pas barrat al damunt.Aquest és el món que cal alliberar, idavant d’aquesta urgència, fins i totles nostres quatre barres es disper-sen espantades. Sí, a Catalunya,però en una Catalunya solidàriaamb tots els pobles oprimits, impac-tats de bales i sofriments.

Al llarg dels anys l’Ignasi Pujadesha guardat el cartell original del’Antoni Tàpies. Retornat el 2001 a la

Lliga, la junta directiva va informar

l’assemblea general del febrer de

l’any 2002 de les gestions realitza-

des per recuperar-lo i en va propo-

sar la cessió en dipòsit temporal al

Museu d’Art de Sabadell, cosa que

fou aprovada pels assemblearis. El

dipòsit ha estat acceptat i el Museu

s’ha compromès a emmarcar-lo i a

tenir-ne cura de conservar-lo.

Isidre Carné

9

Quan Antoni Tàpies va pintar unquadre per la Lliga

El primer congrés tinguè un col·laborador de renom

Cartell per al 1er Congrés Internacional de la Lliga pels drets i l’alliberament delsPobles, del 1977 creat per Antoni Tàpies

actualitat

El primer aniversario del inicio delos bombardeos estadounidenses enAfganistán no ha interesado a casinadie. El silencio al respecto con-trasta, y poderosamente, con laparafernalia desinformativa quehubimos de soportar el 11 de sep-tiembre pasado. Y eso que, en dra-mática demostración de que la soli-daridad con las víctimas parecedepender de su renta per cápita, elnúmero de civiles muertos en Afga-nistán –hablamos, claro es, de des-preciables y sucios orientales–

excede con mucho al de los falleci-dos en Nueva York y Washingtonalgo más de un año atrás.

Ejercicios contables al margen, nopuede ser más tétrico el balance deuna razia norteamericana que, porlo pronto, exhibió una dudosísimalegalidad. EEUU procuró olvidar enAfganistán la fórmula a la que seaferró en 1986, cuando intentó queel Tribunal Internacional de Justiciaaceptase que la franca financiacióny el aliento recibidos por la contranicaragüense no eran razón sufi-ciente para atribuir la actividad deésta al país que prestaba tales apo-yos. Si agregamos que a los ojos demuchos las pruebas aportadas en lorelativo a la responsabilidad de AlQaeda en los atentados de NuevaYork y de Washington son débiles–lo eran, en cualquier caso, en octu-bre de 2001–, estará servida la con-clusión de que Estados Unidos se halimitado a aplicar, como casi siem-pre, la ley del más fuerte.

Tanto relieve como lo anterior lotiene el nulo respeto dispensado alderecho de guerra. Sin testigos,

empleando a la Alianza del Nortecomo carne de cañón, con el con-curso de bombas de racimo y deuranio empobrecido, y al amparo dela destrucción de centros de comu-nicaciones, almacenes de combusti-ble, industrias, hospitales y residen-cias de ancianos, EEUU no sólo esresponsable de lo que ocurre enestas horas en Guantánamo: lasmasacres registradas en la bolsa deKunduz y en la cárcel de Mazar-i-Sharif ilustran un proceder encami-nado a sacarse de encima los pro-blemas merced al exterminio delenemigo. No es más edificante, enfin, la condición de los aliados queWashington se cobró el otoño de2001: el militarizado Pakistán deMusharraf, la autocrática dictadurade Karímov en Uzbekistán, la pro-pia Alianza del Norte y la filantró-pica Rusia de Putin compiten enuna esperpéntica coalición de orgu-llosos terrorismos de Estado.

Moral y derecho aparte, habrá quepreguntarse, también, por la eficacia

de las acciones militares estadouni-denses. Aunque el argumento es deida y vuelta, si hay que creer a losportavoces de la Casa Blanca, AlQaeda, una ameba de consistenciagomosa, sigue campando por sus res-petos y en modo alguno se ha desva-necido el riesgo de nuevos atentados.El otrora vicepresidente norteameri-cano, Al Gore, se ha sumado a la listade quienes estiman, por añadidura,que EEUU se ha desentendido alcabo de la reconstrucción de Afga-nistán, de tal suerte que no sólo no harecortado de forma apreciable lascapacidades de la red de Bin Laden,sino que, muy al contrario, ha espar-cido una vez más la semilla para queel fundamentalismo islamista recu-pere el aliento.

La trastienda geoeconómica delconflicto afgano ha hecho, en fin,que vacilasen algunas de las más fir-mes convicciones. La primaverapasada supimos que EEUU habíaplanificado una operación militar enAfganistán mucho antes del 11 de

10

De Kabul a BagdadCuales son las verdaderas intenciones de los Estados Unidos

Incluso un sector de la patriótica sociedad americana se muestra en contra de laactuación de su gobierno y su país

LLIGA DELS DRETSDELS POBLES

11

opinió

septiembre de 2001. Aunque los más

ingenuos abrazaron la tesis de que

semejante operación respondía al

propósito de acabar con Al Qaeda, a

la postre se ha abierto paso otra ver-

sión de los hechos que, con la

riqueza energética de la cuenca del

Caspio de por medio, refiere el

deseo de extraer hacia el sur, a tra-

vés de Afganistán, el petróleo y el

gas correspondientes. Por si ello

fuese poco, y volvamos a la geopolí-

tica más rancia, Kabul ofrece una

inestimable atalaya desde la que

controlar los movimientos de Rusia,

China, la India, Irak y Arabia Saudí.

Afganistán no es, con todo, sino el

primer paso de una guerra que en

modo alguno se libra contra el

terrorismo: se trata de una lucha sin

cuartel contra las disidencias más

dispares. A menos que algo se

tuerza, el próximo hito de este sin-

gular y desequilibrado combate se

llama Irak. Si hace cosa de un año

sugerí que muchos de nuestros

expertos, y la mayoría de nuestros

dirigentes políticos, habían asu-

mido un inquietante acto de fe

cuando daban por descontado que

EEUU se aprestaba a mostrar un

comportamiento extremadamente

mesurado en Afganistán, hoy es

menester hablar de una inenarrable

y consciente connivencia ante el

tramado atropello que se prepara.

Y es que el sardónico secretario de

Defensa norteamericano, Rumsfeld,

no deja espacio para más. Poco

importa que nadie haya entregado

un solo dato de peso que relacione a

Irak con el terrorismo internacio-

nal. De nada sirve que el régimen de

Husein acepte el retorno, sin condi-

ciones, de los inspectores, que era lo

que, unas horas antes, exigía el pro-

pio Rumsfeld, para quien, y por lo

demás, el hecho de que aquéllos

puedan no encontrar armas de des-

trucción masiva en Irak en modo

alguno significa que éstas no exis-

tan. Naciones Unidas, en fin, es

objeto del enésimo vapuleo: o

aprueba la resolución que quere-

mos –dice el jefe de Rumsfeld–, o

actuaremos por nuestra cuenta, no

sin antes rechazar cualquier pro-

puesta orientada a vincular el cum-

plimiento, por Bagdad, de las reso-

luciones con el levantamiento de las

sanciones. La rotundidad de los

dirigentes norteamericanos –fran-

queza no se les puede negar– tiene

su mejor botón de muestra en esa

novísima doctrina que autoriza los

ataques preventivos y enuncia el

propósito de subordinar éstos a la

ratificación de la hegemonía propia

y a la expansión del modelo esta-

dounidense de capitalismo (una

ensalada, para entendernos, en la

que se dan cita Enron y WorldCom,

Cheney y Bush, Amoco, McDonnell

Douglas y Union Carbide).

No es preciso sentir simpatía

alguna por el autoritario, represivo

y corrupto régimen iraquí para

rechazar una campaña militar

cuyos inmorales objetivos saltan a

la vista: obtener las rentas electora-

les que procedan, darle alas a una

mortecina yihad antiterrorista,

Otra vez, el petróleo parece ser unmotivo de peso para atacar un pueblo

El pueblo iraquí sumarà a la represión de su propio gobierno la desgracia de una gue-rra, sin apenas tener conocimiento real de las verdaderas causas

opinió

apuntalar la posición estratégica deIsrael y, de nuevo, garantizar el con-trol de lucrativos pozos de petróleo.Quien piense que detrás de todoesto hay algún deseo de devolverlela palabra al pueblo iraquí –doblevíctima del régimen de Husein y deun embargo criminal– anda muydespistado, aunque no tanto como elque, a estas alturas, le atribuya alsistema de Naciones Unidas algúnprurito de independencia. La expe-riencia de los últimos años es con-cluyente: la organización que pre-side Annan no ha sido capaz dedetener los bombardeos estadouni-denses y británicos sobre Irak, no haimpuesto sanción alguna a quienesse encargaron de transmitir a losservicios de inteligencia norteameri-canos e israelíes la informaciónobtenida por los inspectores inter-nacionales y, en suma, no ha conse-guido levantar un embargo que haacabado con la vida de centenas demiles –se dice pronto– de niños. Esla misma organización, por cierto,que permite que Israel desoiga unsinfín de resoluciones del Consejode Seguridad y que, dados tan peno-sos antecedentes, y sometida a pre-siones sin cuento, sortea con despar-pajo su carta fundacional.

Se diga lo que se diga, no parecemucho más halagüeño el panoramade la Unión Europea. La historia esbien conocida: cuando se intuye quelas amenazas norteamericanas tar-darán en concretarse, los dirigentesde la UE guardan, a menudo histrió-nicamente, las distancias; cuando eltiempo de las hazañas bélicas llega,las disidencias, en cambio, se evapo-ran. Eso sin contar, naturalmente, aquienes, como Aznar, Berlusconi yel consejero delegado de la BritishPetroleum, se ofrecen generosos sinque nada se les haya pedido. Aun-que no sólo se trata de eso: siendo

perfectamente creíble que el canci-ller alemán, Schröder, se mantieneen sus trece de no participar en unaagresión estadounidense contraIrak, nadie lo imagina dando unpaso más y liderando un activofrente de rechazo.

Si la trama de intereses en la que sehalla inmersa la UE es muy tupida,otro tanto ocurre con los aliados deEstados Unidos en el Oriente Pró-ximo. Cuál no será la intensidad delas presiones recibidas que Turquíay Arabia Saudí –más temerosas delas secuelas de un ataque norteame-ricano que de las presuntas armasde destrucción masiva en manos deHusein– parecen dispuestas a hacerde tripas corazón y a engullir elriesgo de una revuelta popular a laque podrían sumarse los efectos deuna eventual desintegración deIrak. En Riad, ahora bajo sospecha,los movimientos de EEUU se anali-zan con lupa, no en vano un Irakbajo férula estadounidense se veríapremiado con un incremento en suscuotas de exportación de crudo, en

detrimento de Arabia Saudí, a laque, a la postre, podría reemplazarcomo baluarte principal de Was-hington en el golfo Pérsico. Agre-guemos, si así se quiere, el nombrede la cercana Rusia, que a cambiode su silencio complaciente habríarecibido de la Casa Blanca garan-tías en lo que hace al reembolso dela deuda iraquí.

Como quiera que hay que arribar aalguna conclusión, en este casoparece sencilla: lo que en la percep-ción de tantos es una respetablelucha contra el terrorismo se nosantoja a otros una obscena demos-tración de barbarie que, lejos de tra-bar el desarrollo de aquél, no hacesino engordar su caldo de cultivo.Yno es estrictamente preciso que lassecuelas de esa barbarie se revelenpasado mañana. La historia, que amenudo es lenta, suele ser, también,perseverante.

Carlos TaiboProfessor de Ciència Política a la

Universidad Autónoma de Madrid.

12

Los efectos del embargo impuesto a Irak ha dado un número escandaloso de víctimasciviles antes de que haya empezado el imminente conflicto bélico

amèrica llatinaLLIGA DELS DRETSDELS POBLES

13

Intentar explicar los orígenes delconflicto armado en Colombiapuede ser una labor muy compli-cada pues todo depende del puntode vista que se adopte. En este artí-culo vamos a intentar exponer algu-nos datos con opiniones de genteque viven este conflicto.

Colombia históricamente ha sidoadministrada como una gran fincapor una clase alta conformada porlas castas descendientes de inmi-grantes extranjeros (españoles,ingleses, franceses, estadouniden-ses, italianos, alemanes, israelíes,libaneses...) quiénes, con las ayudasde sus gobiernos, han adquiridoposiciones de privilegio en todos losámbitos. Esto en detrimento de lamayoría de sus compatriotas, queson mestizos descendientes de indí-genas, de negros esclavos llevadosde África, o de inmigrantes de paí-ses menos favorecidos.

La injusticias sociales, políticas yeconómicas, provocaron a media-dos de los años 50 la aparición delas primeras guerrillas. Fueron unarespuesta a las persecuciones ofi-ciales contra el partido liberal en elcampo. El gobierno expandía laagricultura capitalista y la consoli-dación del latifundio tradicional uti-lizando métodos tales como lamuerte, o la tortura y la expulsiónde los campesinos de sus tierras. Laguerrilla surge, e intenta crear, unaespecie de administración de justi-cia donde la gente acude a resolversus problemas en medio de eseenorme caos.

Dentro de la clasificación general

de guerrillas, encontramos varios

grupos surgidos en épocas distintas

y de ideologías diversas. Vamos a

enumerar algunas de ellas y sus

características.

Las FARC constituyen el grupo gue-

rrillero más antiguo, mejor organi-

zado y con más tradición. No sola-

mente en Colombia, sino en todo el

continente. Sus orígenes datan del

año 1947, y están vinculados al par-

tido comunista, a los sindicatos

agrarios y al campesinado colom-

biano, defendiendo a estos gruposdelante de los propietarios. Su téc-nica de guerrilla en las zonas selvá-ticas, hizo muy difícil su combate.

Cuando empezaron a perder elapoyo de esos grupos, intentaronmantenerlo a partir de amenazas,“retenes”, extorsiones, secuestros,“vacunas”, “pescas milagrosas”...

Los orígenes del conflicto armado enColombia

Colombia vive una situación cada vez más compleja

Las diferentes partes que participan en el conflicto estan viviendo unos años de des-concierto mientras el pueblo intenta sobrevivir a la situación

FARC (FuerzasArmadasRevolucionarias deColombia)

amèrica llatina

Más adelante, las FARC se asociancon grupos del narcotráfico paraobtener armas y dinero a cambio desu protección y cese de hostilidadesen su contra. Su líder actual esManuel Marulanda, más conocidocomo “Tirofijo”.

El ELN fue creado en los años 60por disidentes de las FARC, influi-dos por las teorías revolucionariascubanas. A él se vincularon jóvenesprovenientes de sectores universita-rios y algunos sacerdotes católicos.Se convirtió en un grupo muy infle-xible dónde se combinaba la ideolo-gía marxista, con elementos fanáti-cos y mesiánicos aportados porsacerdotes, tales como algunos desus dirigentes: el padre CamiloTorres, y más tarde, el cura españolManuel Pérez. Para mantener supureza ideológica, a veces fusilan yejecutan a algunos de sus miembrosacusados de desviaciones y traicio-nes. Su financiación la consiguenen las extorsiones que llevan a caboen las zonas petroleras.

El EPL se organizó en el año 1965como el brazo armado del PartidoComunista de la línea china Maho-ísta. Sus miembros se encuentranactualmente en pleno proceso dereinserción, por lo que son víctimasde asesinatos por parte de faccionesdisidentes del mismo grupo o degrupos paramilitares opuestos anegociaciones de paz.

Debe su nombre al robo, el día 19 deabril de 1974, de la espada delGeneral Simón Bolívar, de la QuintaMuseo del Libertador en plenoBogotá. Nació como movimientourbano de enfrentamiento a los par-tidos tradicionales y a sus oligar-quías. Su ideología y acción polí-tica, eran las luchas populares porla liberación nacional. Se definieroncomo una organización político-militar, nacionalista y revoluciona-ria por el socialismo. Sus accionessensacionalistas, como la toma delParlamento, tuvieron mucho eco enla prensa. Desde marzo de 1990 seincorporaron a la vida democrática.

Al mismo tiempo que algunos deestos grupos guerrilleros, aparecenotros grupos muy determinantes enel actual conflicto armado que vienepadeciendo Colombia. Son los gru-pos que surgen del negocio del nar-cotráfico.

Los campesinos, en los años 70, enplena crisis del arroz, el maíz, y loscultivos de toda la vida, empiezan asembrar marihuana, que no nece-sita mucho cuidados y da grandesganancias en poco tiempo. En los 80se introducen las plantas de coca.

Si algunos campesinos, al principio,pudieran no estar del todo confor-mes con este tipo de cultivo y seresistieron a eso: qué hacer cuandoves que tu vecino se enriquece y a tise te muere el segundo hijo por faltade platica, de alimento, de medica-mentos... al final haces lo mismo.

El mercado de la droga empieza aser manejado por los “cárteles”siendo entre ellos los más famosos

de Cali y los de Medellín, con susrespectivos capos: Pablo Escobar,los Ochoa, los Rodríguez Orejuela...

Las guerras abiertas y encarniza-das (sobretodo secuestros, asesina-tos, torturas...) entre los distintoscárteles para conseguir el controlde todo el negocio de la droga, ori-ginó la aparición de las llamadasAutodefensas o Paramilitares.

Aunque los primeros grupos deautodefensas ya datan de los años70, cuando aparecen grupos de indi-viduos vinculados a sectores econó-micos o políticos que defendíanintereses partidarios o de un grupodeterminado, mediante la utiliza-ción de la violencia, es en los años80 cuando se consolidan al ir de lamano con el narcotráfico.

Respondiendo a la pregunta de porqué se tuvo que recurrir a estos gru-pos en Colombia, el sacerdoteAdolfo Galindo Quevedo, expone losiguiente: A mi me parece una reac-ción lógica, en tres meses se produ-cen gran cantidad de secuestros quevienen a pedir 600 millones. (...) Eldueño de una finca piensa, si tengoque pagar 20 millones por unsecuestro, pago uno por defen-derme y así ahorro 19 millones.Y sealía con el propietario vecino hastavenir a formar un pequeño ejército.

Los paramilitares empezaron ocu-pándose de los problemas entre car-teles de la droga, pero prontoampliaron su radio de acción contralos impuestos que las guerrillas obli-gaban a pagar, tanto a estos cartelescomo a los distintos propietarios defincas: cómo no vas a contratar aunos sicarios para que te protejan siya has perdido a tu padre y tíos en

14

ELN (Ejército deLiberaciónNacional)

EPL (EjércitoPopular deLiberación)

M-19 (Movimiento19 de abril)

Autodenfesas yParamilitares

LLIGA DELS DRETSDELS POBLES

manos de los guerrilleros, les haspagado las vacunas que piden, y aúnasí no tienen bastante.

El considerable desarrollo de lasautodefensas, el rebasamiento atodo control efectivo por parte delejército, los constantes desmanes,actos de barbarie, asesinatos, mutila-ciones... atribuidos a estos gruposobligaron al Gobierno de Colombiaa optar por aumentar el poderío delejército, lo que condujo a la militari-zación del país, y a pasar unos asun-tos en principio políticos, a militares.

No obstante, la credibilidad delgobierno en el tema de la elimina-ción de estos grupos, no fue muyalta, básicamente por tres motivos.Primero no brindó a la población ladebida protección a la que tienederecho, y segundo porque muchasde las acciones paramilitares conta-ban con el apoyo de miembros de lasFuerzas Armadas. Y tercero, porquéun 90 % de los crímenes de esos gru-pos quedaron totalmente impunes.

En los años 90 se llegan a contabili-zar más de 130 grupos paramilita-res tanto a nivel nacional comoregional.

Algunos del ámbito nacional sonMuerte a Secuestradores (MAS),Alianza Anticomunista Americana,Movimiento Anticomunista Colom-biano, los Extraditables, ComandosRevolucionarios de Colombia...Y lamás conocida de todas, las Autode-fensas Unidas de Colombia (AUC),lideradas por el comandante CarlosCastaño, antiguo miembro del ejér-cito colombiano.

Por departamentos, nos encontra-mos que en el departamento deAntioquia, existían unos 18 grupos,en Atlántico unos 7, en Boyaca unos3, en el Cauca unos 14, en Cundina-

marca unos 12, en el MagdalenaMedio unos 9, en el Meta unos 11,en el Valle del Cauca unos 19, enSantander unos 18, en el Huila unos4, en Córdoba unos 5. Con nombrestan variopintos como LimpiezaTotal, Muerte a Antisociales, Sindi-calistas y Comunistas, Ojo por Ojo,Frente Democrático de Amistad,Prolimpieza del Valle del Magda-lena, Muerte a Militares, Plan Fan-tasma, etc.

Todos estos grupos de paramilita-res, junto con los sicarios, los nar-cotraficantes, las guerrillas y ladelincuencia común, y sobretodo laincapacidad de unos gobiernos pordetener esta barbarie, con sus sen-dos fracasos en sus planes de paz,son los responsables del conflictoarmado en Colombia.

Conflicto, que como siempre ocurre,encuentra a sus víctimas en la pobla-

ción civil más indefensa, obligada a

desplazarse de las zonas de más

conflicto para poder sobrevivir,

dejando más de 35 mil kilómetros

cuadrados abandonados o en manos

de estos grupos. Se calcula que en

los dos últimos años, más de 2 millo-

nes de colombianos se desplazaron

internamente, acarreando graves

consecuencias humanitarias, demo-

gráficas, sociales, culturales y econó-

micas. Colombia es actualmente el

cuarto país del mundo, después de

Sudán, Angola, y Afganistán, con los

índices de desplazados internos más

alta. Y estos desarraigados son el

posible foco de un nuevo detonante

de violencia al no encontrar respues-

tas a su situación.

Y ante este panorama ¿cuál es la

solución?

Carmina Pons Torra

15

Las FARC conviven con otros grupos revolucionarios y paramilitares

opinió

Asistimos hoy en todos los conti-nentes a un florecimiento de movi-mientos sociales, de numerosas ini-ciativas en los ámbitos económico ysocial, de reacciones culturales a ladesintegración social, que se mani-fiestan a través de corrientes nacio-nalistas, regionalistas, religiosas...El campo social se encuentra atrave-sado a escala mundial por una seriede sacudidas, que parecieran notener un vínculo entre ellas.

Es llamativo constatar que, de formacada vez más recurrente, los fenó-menos sociales desembocan en unadeslegitimación del sistema econó-mico; ya que el capitalismo afectavisiblemente los intereses no sólo delos trabajadores incluidos directa-mente en la relación capital/trabajo,sino también de diversos sectores dela población mundial afectada indi-rectamente por la lógica del sistemaeconómico; es decir, por intermediode los mecanismos financieros (fija-ción de precios de materias primas,servicio de la deuda, tasas de inte-rés, fuga de capitales, etc.). No todostienen el mismo nivel de conciencia,pero el fenómeno se encuentra enprogresión, tal como pudo obser-varse en Seattle, Washington, Gine-bra, Praga, etc.

Pero la deslegitimación no basta.Hay que formular alternativas y espreciso decir que, en este ámbito, elflorecimiento de resistencias y de

luchas no ha producido grandes pro-puestas que superen la dimensiónmicro. La caída del socialismo deleste europeo y la integración progre-siva de la mayoría de los regímenessocialistas a la economía de mer-cado no contribuyen a aclarar losespíritus. Los nuevos análisis quecomienzan a elaborarse en los ámbi-tos intelectuales no se han encar-nado aún en el nivel de la acción.

Para comprender mejor la dinámicacontemporánea de las resistencias yde las luchas es preciso recordar deforma sucinta cómo la actual mun-dialización de la economía capita-lista, bajo su forma neoliberal, afectala situación de las clases popularesde todo el mundo, aun de ampliossegmentos de las clases medias.

Muchos medios de comunicaciónsocial hablan de los movimientos“anti-mundialización”, lo que consti-tuye, de forma consciente o incons-ciente, una forma de desplazar la sig-nificación del problema. La mayoríade las reacciones que se observan,salvo las de los fundamentalistasnacionalistas o religiosos o incluso la

efervescencia pentecostal o carismá-tica despolitizante, no se oponen ennada a la universalización de lasrelaciones humanas, sino a la apro-piación del fenómeno por parte delos poderes económicos.

La mundialización del capital y delas decisiones económicas afecta aamplios aspectos de la vidahumana. Sabemos bien lo que estosignifica en el plano estrictamenteeconómico, pero es preciso subra-yar la penetración de la lógica delmercado en ámbitos cada vez másnumerosos de la vida humana comola educación, la salud, la seguridadsocial, la cultura. Cuando la lógicamercantil penetra estos ámbitos,debilita el carácter de los mismoscomo derechos humanos progresi-vamente conquistados a través deluchas sociales; dejándolos asíentregados a la solvencia de losindividuos. Esta lógica conlleva ensí misma la exclusión de los pobreso, en el mejor de los casos, su reduc-ción a un objeto de asistencia. No espor lo tanto llamativo que, comofruto de la acción de los medios decomunicación, cada vez más gentereaccione frente a esta situación.

16

La mundialización de lasresistencias y de las luchascontra el neoliberalismo

La madurez de los movimientos antiglobalización

Característicassociales de lamundializacióncontemporánea

El procesocontemporáneo demundializacióncapitalista y susefectos sociales.

LLIGA DELS DRETSDELS POBLES

Las conquistas que los trabajadoreshabían logrado, al menos parcial-mente, en su beneficio a través delas luchas sociales son hoy objeto deuna reconquista por parte del capi-tal. En primer lugar se trata delEstado, atacado por un lado en susfunciones económicas y sociales yreorientado al servicio de los intere-ses de los capitalistas y, por el otro,de las organizaciones internaciona-les y de la ONU, crecientementegobernadas por los organismosfinancieros y comerciales (BancoMundial, FMI, OMC) y colonizadaspor las empresas multinacionales.

Todo esto se sitúa en la lógica delproceso de acumulación y no esnecesario recurrir a ninguna teoríadel complot para explicarlo. El neo-liberalismo no es más que unanueva estrategia del capital pararecuperar su capacidad de acumula-ción; que es consecutiva a la dismi-nución relativa de la productividadque condujo al agotamiento delmodelo keynesiano, y a las nuevasposibilidades del cual dispone pararecolonizar las economías de laperiferia. Esto permitió acentuar laspresiones contra toda tentativa deorganizar la economía sobre basesdistintas. La aceleración del procesode acumulación significó una dobleofensiva: por un lado contra el tra-bajo y por otro contra el Estado. Aestos efectos se recurre a todos losmedios disponibles, económicos,culturales, políticos y militares.(...)

Es en este sentido que utilizamos elplural para las alternativas.Ya no esmás posible hablar de un únicomodelo rígido y portador de todas lassoluciones. La transición de la orga-

nización capitalista de la economíahacia el post-capitalismo es un pro-ceso de largo plazo. Es preciso cons-truir las alternativas colectivamentey de forma permanente en función deun hilo conductor que podríamos lla-mar, en el sentido positivo del tér-mino, la utopía. Ya que, contraria-mente a lo que postula la ideologíaneoliberal, existen alternativas.

Se trata pues de construir las alter-nativas a diferentes niveles, siendoel primero de ellos el de la utopía; esdecir, ¿qué sociedad queremos? Estees el proyecto movilizador, que serefiere a una definición global ycolectiva. Incluye una dimensiónética y posee una base plural. No setrata de hacer tabla rasa del pasadoe ignorar los aportes del pensa-miento y de las experiencias delsocialismo. Pero no podemos desco-nocer todos los aportes realizadospor las tradiciones filosóficas y reli-giosas a lo largo de la historia ysegún las culturas. Sin embargo,para poder ser realizada a largoplazo, la utopía sólo puede ser post-capitalista. La misma no puede con-tentarse con un simple arreglohumanista de las relaciones socialesexistentes o de las regulaciones pro-puestas por el neoclasicismo econó-mico o por el liberalismo social.

Sin embargo, para poder concreti-zarse, la utopía precisa de objetivos amediano y corto plazo. Éstos sesitúan en los campos concretos de laacción colectiva: económica, política,ecológica, social, cultural... No entra-remos en detalles en el marco de estetrabajo. Esta precisión no puede evi-tar un doble principio ya expresado:un análisis de las relaciones socialesconcretas y de sus efectos y un obje-tivo post-capitalista. En función deesto, muchas de las propuestas con-cretas serán similares a las regula-

ciones propuestas por aquellos quequieren dar al capitalismo un rostromás humano, pero inscriptas en unafilosofía bien diferente. Es la diferen-cia entre un neo-keynesianismo y unpost-capitalismo.

En esta perspectiva, la mundializa-ción de las resistencias y de lasluchas será algo más que la simplesuma de las iniciativas existentes enel mundo y que ponen de manifiestola insatisfacción de millones deseres humanos, y pasará a revestirun carácter orgánico. Sin duda estasiniciativas surgen por todas partes,pero no será cualquier tipo de mun-dialización el que las transformaráen eficaces a largo plazo. El caminoserá largo, pero es posible. Es lo quePorto Alegre mostró y como lo decíaEduardo Galeano en esta ocasión :«Dejamos el pesimismo para tiem-pos mejores».

François HoutartDirector del Centre Tricontinental,

Louvain-la-Neuve (Bèlgica)

17

La definición de lasalternativas.

Para construir una alternativa sólida esimportante definirla colectivamente

biblioteca

Europeos enextinciónKarl-Markus Gauss;Poliedro, Barcelona,2002, 271 pàgines

La història d'Europa és el resultat de la històriade les seves minories, de la seva diversitat lin-güística. Però en aquest mosaic de pobles moltsd'ells estan ara en vies de desaparèixer. L'autor,nascut a Salzburg el 1954, en fa un repàs enaquest volum que pot ser considerat un llibre deviatges, ja que és fruit dels que va fer els anys1999 i 2000 per diferents i allunyades zones d’Eu-ropa. Els protagonistes són, entre d’ altres, elssefardites de Sarajevo, els habitants de Cosenza,al sud d’Itàlia o els de Bitola (Aromanos, Mace-dònia). Paisatges i gents que la sensible càmerade Kurt Kaindl ha fotografiat i il·lustren el text.S’inclou també una breu bibliografia.

Justicia global.Las alternativasde losmovimientosdel Foro dePorto AlegreRafael Díaz-Salazar(ed.), Icaria-IntermónOxfam, Barcelona,2002, 366 pàgines.

En aquesta obra es presenta la creació de xarxesinternacionals de moviments per la justícia glo-bal, gràcies a la iniciativa d’una nova societatcivil que s’està formant des de les protestes ciu-tadanes a Seattle i Gènova.Volem creure que unaltre món és possible i la màxima expressió d’a-questa ciutadania internacionalista és el Fòrumde Porto Alegre.Díaz-Salazar és professor de Sociologia a la Uni-versitat Complutense de Madrid i director del’Observatori de Polítiques de la globalització imoviments socials.En aquest volum que coordina ofereix les propos-tes dels grans moviments socials i de les ONGmés importants: ATTAC, Vía Campesina, Oxfam,Greenpeace, Marcha Mundial de las Mujeres, etc.Es recullen manifestacions de Noam Chomsky iJosé Bové sobre diversos aspectes de la globalit-zació: comerç, empreses transnacionals, deuteextern, crims ecològics, etc.Amb un pròleg d’Ignacio Ramonet i un epíleg deSusan George, el llibre és una eina fonamentalper conèixer totes les propostes i programes decanvi per a una globalització més justa. S’acom-panya d’un CD que conté els documents del I i IIFòrum Social Mundial i un directori de movi-ments socials.

Chile: un duelopendiente.Perdón,reconciliación,acuerdo social.Ricardo Capponi, Ed.Andrés Bello, San-tiago de Chile, 1999,233 pàgines

L’autor, professor de Psiquiatria a la UniversitatCatòlica de Xile i membre de L’Associació Psico-analítica , ens ofereix una sòlida reflexió sobre eldol i la reconciliació des de diferents angles. Enprimer lloc parla de la pèrdua i el procés de dolindividual; a continuació exposa l’anàlisi psico-lògica de la reconciliació social. S’empren con-ceptes de psicoanàlisi amb L’objectiu de desvet-llar el desafiament polític i psicològic que viuXile en aquests moments. La tesi de l’autor és lapossibilitat de resoldre aquest conflicte amb l’a-plicació de conceptes psicoanalítics.Adreçat a un públic heterogeni, el llibre posaexemples de pel·lícules reconegudes, com La morti la donzella de Roman Polansky, i obres literàriesigualment celebres, com Els miserables, de VíctorHugo. Inclou una útil bibliografia.

La historiaprohibida delSáharaEspañol.Tomás Bárbulo, Ed.Destino, Barcelona,2002, 344 pàgines

Fa 27 anys que el Sàhara Occidental va deixar deser la província número 53 d’Espanya, però elfutur incert d’aquest territori i de la seva gent,contínua despertant una insòlita emoció a Cata-lunya, per sobre d’ideologies polítiques i d’inte-ressos econòmics. Aquest llibre ofereix una visióinèdita sobre les raons d’aquest sentiment deproximitat. El seu autor ha tingut accés a migmiler de documents classificats com SECRET endiversos arxius militars i civils. Aquest material,fins ara desconegut, pren el seu significat junta-ment amb dues centes entrevistes realitzades alSàhara (El Aaiún), Algèria (els camps de refu-giats de Tinduf), Marroc (Rabat i Casablanca) ien diverses poblacions espanyoles. El resultat ésuna història apassionant d’heroisme, crims,amistat, traïcions, diners i interessos polítics, enel que s’enfronten reis, presidents, primersministres i fins i tot pastors. Els seus retrats, lesseves converses privades, els seus actes ocults,reconstruïts, amb tot detall, ofereixen, entre d’al-tres temes essencials, la clau de les relacionsd’Espanya amb les nacions del Magrib.

El choque de losfundamentalismos. Cruzadas,yihads y modernidad.Tariq Alí, Alianza Editorial, Madrid, 2002, 447pàgines

Tot i que les referències als fets de l’11 desetembre de 2001 són ineludibles, el llibre hatingut un llarg període de gestació. La intenciód’Ali és mostrar la raó per la qual una gran partdel món no considera que l’imperi nord-americà tingui les virtuts que li atribueix el seupresident Bush. Seguint un fil autobiogràficque arrenca de la seva infància a Lahore,l’autor parla de l’Islam, els seus mitesfundacionals, la seva història i cultura i també,les seves dimensions. Explica el naixement delwahabisme i del sionisme, i reflexiona sobreAfganistan i Catxemira. Rebat les tesis deFukyuama a La fi de la història i de Huntingtonaportant un judici crític ben fonamentat.El volum inclou una entrevista a IsaacDeutscher sobre la guerra àrabo-israelí,publicada el 20 de juny de 1967 a New LeftRewiew, que conserva plena vigència, i uncomplet índex alfabètic permet una lecturaselectiva. En definitiva, vol ser un pont queacosti Orient i Occident, l’Islam i elCristianisme, en la necessitat absoluta quetenen d’entendre’s i respectar-se.

Tariq Alí

És un novel·lista prou conegut amb títols comEl quintet de L’Islam, a més de realitzador decinema, guionista i autor de llibres d’assaigsobre història o política. Nascut a Lahore(Pakistan) en el sí d’una família musulmana, varebre no obstant una educació laica i des demolt jove viu a Londres. Durant els anys 60 vadestacar com a líder de la contestació juvenil.Es defineix com a “musulmà no musulmà”, ambla intenció de posar en relleu el seu ateisme.Aquesta circumstància li permet veure L’Islamamb una gran coneixença i alhora objectivitat.

Un llibre, un autor

18

Bibliografia destacadaTots aquests llibres els podeu consultar a la Biblioteca de la Lliga

19

activitatsLLIGA DELS DRETSDELS POBLES

Al mes de desembre vàrem realitzar els dos darrers actes relacio-nats amb la celebració dels 25 anys.

Concretament, el 10 de desembre François Houtart, va venir direc-tament des de Bèlgica per participar en la conferència Els DretsHumans en el marc de la mundialització. Lluites, canvis, movimentssocials i alternatives a l’economia neoliberal. Houtart és director delCETRI (Centre Tricontinental), professor emèrit de la Universitat deLovaina, secretari executiu del Fòrum Mundial per les Alternatives,membre del Consell Internacional del Fòrum Social Mundial (PortoAlegre) i president de la Lliga Internacional pels Drets i l'Allibera-ment dels Pobles.

La introducció a la conferència la va fer Fermí Vallbé, soci de laLliga dels Drets dels Pobles i membre fundador de la FundacióSabadell Solidari.

La segona activitat va ser el sopar de commemoració dels 25 anys,el dia 13 de desembre, amb l’objectiu de reunir aquelles personesque formem part, o que han format part de la Lliga. Durant el sopares va realitzar un homenatge de reconeixement a dos militants his-tòrics de l’entitat: en Vicenç Creus i en Joan Casañas.

Després del sopar hi va haver l’actuació de Martha Escudero, unaconta contes mexicana acompanyada d’un grup de música.

També vàrem aprofitar la trobada per inaugurar l’exposició 1977-2002 Lliga dels Drets dels Pobles. Els primers 25 anys. Al llarg de lanit ens vàrem reunir prop de 100 persones.

Celebració dels 25 anys de Lliga dels Drets dels Pobles

Politeia, escola de Formació Política de la Lligadels Drets dels Pobles, ha programat peraquest curs una seguit d’activitats relaciona-des amb l’ètica i els mitjans de comunicació.

La primera d’aquestes activitats va ser la confe-rència que va fer Sílvia Cóppulo partint de l’ob-jectiu d’intentar establir quina relació hi haentre els mitjans de comunicació i l'ètica, i cominflueixen mútuament.També es va fer un repàs

als organismes que controlen èticament elsmitjans, i quin grau d'influència real tenen elsmitjans de comunicació en la nostra societat.

Sílvia Cóppulo és periodista i psicòloga,actualment dirigeix el programa "Catalunya enPlural amb Sílvia Cóppulo" de COMRàdio i ésprofessora de periodisme de la UniversitatPompeu Fabra. A la conferència hi van assistirunes 110 persones.

Ètica i mitjans de comunicació. poden anar plegats? A càrrec de Sílvia Cóppulo

El grup dels Balcans ha organitzat pel mes de març el Cicle de con-ferències sobre l’Europa Oriental. Conflictes, nacionalismes i reli-gions a Txetxènia, Turquia i a l’ex – Iugoslàvia. El cicle està dirigitper Carlos Taibo, professor de la Universidad Autónoma de Madrid.

El 13 de març el mateix Carlos Taibo parlarà sobre Txetxènia. El19 de març Raül Romeva, de la Càtedra UNESCO sobre la Pau iDrets Humans parlarà sobre l’antiga Iugoslàvia. El 26 de marçAntonio Ávalos, de la Universidad Autónoma a Madrid parlaràsobre Turquia.

Les tres conferències es duran a terme a la Biblioteca Vapor Badia

(C/Tres Creus, 127-129 de Sabadell).

En relació amb les activitats de Politeia relacionades amb l’ètica alsmitjans de comunicació, és el seminari Mitjans de comunicació ipolítica. Anàlisi i interpretació de la informació, dirigit i coordinatper Joan Brunet i Mauri periodista i consultor. President de lademarcació de Barcelona del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Les dates que es durà a terme són el 3, el 8 i el 10 d’abril. Pel que faal professorat, es comptarà amb: Joan Brunet; Francesc Triola,periodista. Director del programa Tots x tots de COM Ràdio; i ambXavier Roig, periodista i consultor. Expert en comunicació política

Properes activitats

Utilitza aquest imprès si desitges fer-te soci/a de la Lliga dels Drets dels PoblesSí, desitjo col·laborar en els projectes i activitats que organitza la Lliga

Dades personals

Nom i cognoms: Data de naixement:DNI: E-Mail:Domicili: Població:Codi Postal: Telèfon:

Vull fer una aportació anual de

Dades bancàries

Entitat Oficina DC Compte corrent

Data Signatura del titular

*També pots fer-te soci/a de la Lliga a través d’internet o per telèfon (al 93 723 71 02)

LLIGA DELS DRETS DELS POBLES: Carrer Sant Isidre, 140 (Ca l’Estruch) 08208 Sabadell

Publicació de la

Podeu obtenir més informació a través de la nostra webwww.sabadellsolidari.org/lliga

o contactar amb nosaltres mitjançant l’adreça electrònicalliga@sabadellsolidari.org