alcsser

DIVERGNCIES VOCLIQUESCATALDEFINICICASTELL

alcsserResidncia fortificada que servia de palau del rei o del prncep.alczar

almogverAls regnes cristians hispnics, guerrer dofici que, des del segle xiii, servia per a fer incursions per terres musulmanes.almogvar

eben, bansNom de diverses fustes molt fosques o viades de fosc obtingudes darbres de la famlia de les ebencies pertanyents a diverses espcies del gnere Diospyros.bano

erminiGnere de mamfers de lordre dels carnvors, de la famlia dels mustlids (Mustela erminea), de pelatge blanc a lhivern i vermells groguenc a lestiu.armio

esclemEstaca petita i rodona que hom fixa a la vora duna barca, galera, etc., a la qual hom lliga el rem.esclamo

espitlleraObertura rectangular llarga i estreta feta en un mur o en una porta perqu hi passi la llum i per a mirar i disparar des de dins cap a fora.aspillera

estergirMarcar (un dibuix) en una superfcie per mitj dun estergit.estarcir

gensserSoldat dinfanteria de lexrcit turcgenzaro, jenzaro

sverSuc concentrat de lloe, loeacbar, loe/aloe

sometentToc de campanes per assenyalar alarma i mobilitzar el poble per defensar-se o per encalar malfactors.somatn

tlemEn llenguatge literari, llit nupcial.tlamo

tvecGnere dinsectes de lordre dels dpters, de la famlia dels tabnids (Tabanus sp), daparell bucal picador i que ocasiona picades molestes a diversos animals.tbano

barbarescDe Barbaria (antic nom del Magrib).bereber, berber, berebere, berberisco

majorana, marduixPlanta herbcia de la famlia de les labiades (Origanum majorana), aromtica, de fulles ovals i flors blanques o rosades, en glomruls, conreada com a planta medicinal.mejorana

sarbatanaArma de caa constituda per un tub llarg de fusta, de canya o de metall, mitjanant el qual sn llanats, bufant, diverses menes de projectils i de dards.cerbatana

tradaGrup de tres entitats, conceptes, noms, etc., sempre que tinguin entre ells alguna relaci que permeti de passar de lun a laltre, talment que cadascun suposi o inclogui els altres dos.trade, trada, trinidad

cngolCinyell, especialment cord de seda o de lli, amb una borla a cada cap, amb el qual el sacerdot se cenyeix lalba per celebrar els oficis divins.cngulo

colobraNom que hom dna a qualsevol serp no verinosa, per diferenciar-les de les verinoses o escurons.culebra

gobeletVas ms ample de la boca que del fons, sense peu, de llauna, coure o altre material no transparent, emprat en jocs de mans, per a tirar els daus, etc.cubilete

monyPorci dun membre amputat compresa entre la cicatriu i larticulaci situada pel damunt.mun

tenidoriaPart de la comptabilitat que considera la tcnica de dur els llibres comptables.tenedura

tolir-sePerdre alg ls i el moviment del cos o dun dels seus membres, sser colpit de parlisi.tullirse

xoriguerescRelatiu o pertanyent al xoriguerisme.

xoriguerisme: Terme, derivat del nom del pintor J.B. Xoriguera, amb el qual hom designa, inadequadament, la modalitat del barroc hispnic del final del segle xvii i de la primera meitat del segle xviii que es caracteritza per una exaltada combinaci carregada, barreja delements gtics, platerescs i barrocs.churrigueresco

corifeuEn les tragdies clssiques gregues i llatines, el qui dirigia el cor.

Guia, el qui va al davant, dun partit, duna secta, etc.corifeo

harmniumInstrument de teclat i de vent, de llengetes lliures, que t un dipsit daire i dues manxes accionades per pedals.armonio

diseconomiaEn una empresa o una indstria, repercussi negativa duna organitzaci interna inadequada (diseconomies internes) o certs efectes que li sn estranys (diseconomies externes).

infatuar-seFer esdevenir fatu/vanits, envanir en alt grau.enfatuarse, infatuarse

GNERE DEL SUBSTANTIUCATALDEFINICICASTELL

un afrontOfensa greu feta a la cara, pblicament.una afrenta

el batentFulla duna porta o una finestra.la batiente

el crcerPres.la crcel

el felBilis.la hiel

un holandsDit del full de paper ms petit que un foli, de 2228 cm, aproximadament.una holandesa

un martGnere de mamfers de lordre dels carnvors i de la famlia dels mustlids (Martes sp), de pelatge burell, amb una gran taca groga a la gorja.una marta

el nariuForat del nas.la nariz

un ordeOrde militar, orde religis.una orden

un retBossa de malla que hom es posa al cap per retenir els cabells.una redecilla

el sobrepellsOrnament litrgic de lli blanc, amb mnigues molt amples, ms curt que lalba, que duen sobre la sotana els clergues i ministres inferiors o els capellans com a hbit de cor i en altres serveis del culte (processons, enterraments, etc.).la sobrepelliz

el sotsobreAcci de sotsobrar una embarcaci.sotsobrar: Tombar-se una embarcaci sobre un costat fent mitja volta.la zozobra

una empenyaPart superior del peu corresponent al metatars.un empeine

una escaparataVitrina on hom guarda imatges de sants, objectes dart, etc.un escaparate

una estradaPart duna sala, una habitaci, etc., en qu el sl s ms elevat que el de la resta, destinada a collocar-hi un tron, una cadira, un llit, etc.un estrado

la marcadaAcci i efecte de marcar.el marcado

la matutaMercaderia feta passar fraudulentament.el matute

la megatonaUnitat de mesura de lenergia explosiva de les bombes nuclears, equivalent a lenergia despresa en lexplosi dun mili de tones de TNT.el megatn

NOMBRE DEL SUBSTANTIU

CATALDEFINICICASTELL

alferesOficial dels exrcits de terra i aire en el grau i locupaci inferiors de la carrera militar.alfrez

algepsGuix.tiza, yeso

anansPlanta herbcia biennal de la famlia de les bromelicies (Ananas comosus), de llargues fulles agudes, disposades en roseta, i de flors en inflorescncies que donen lloc a una infructescncia comestible, la pinya tropical o dAmrica.anan, anans

repsTeixit destam, de cot o de seda, caracteritzat pel fet de tenir uns gruixuts cordons gaireb sempre en el sentit de la trama.reps

dux Ttol que tenia el cap dalgunes repbliques italianes, principalment Vencia i Gnova.dux

calxid de calci impur, obtingut per escalfament de la calcria a alta temperatura.cal

falEina que hom empra per a segar les messes o tallar lherba, consistent en una fulla de ferro acerat, corba, tallant o dentada en la seva part cncava, amb un dels extrems acabat en punxa i laltre amb un mnec.hoz

crepCabells o pls estretament trenats que serveixen, destrenant-los, per a fer barbes postisses, per a augmentar aparentment la cabellera, etc.

Teixit de cot, de lli, etc, de lligament molt irregular, que forma una ondulaci en la seva superfcie, produda per la superposici de bastes.crep

cupCompartiment anterior duna diligncia, dun carruatge.

Tipus de carrosseria aerodinmica dautombil per a dues persones.cup

fricandGuisat de carn amb suc a base de ceba, tomquet, herbes aromtiques i bolets.fricand

jaquPea de vestir que cobreix el tronc, amb dos faldons closos que van disminuint gradualment damplria i cauen per darrere fins ms o menys a prop de genoll.chaqu

lilsArbust o petit arbre caducifoli de la famlia de les olecies (Syringa vulgaris), de fulles simples, oposades i cordiformes i de flors liles i oloroses agrupades en inflorescncies paniculars.lila

mannAliment que Du don al poble dIsrael durant la peregrinaci a travs del desert.man

marabGnere docells de la famlia dels cicnids (Leptoptilus sp), de bec cnic, papada flccida, plomatge negre o verd metllic i cap i coll nus.marab

pardessSobretot.sobretot: Abric llarg fins ms o menys avall de les cames.sobretodo

piquTeixit de molt relleu produt per la diferncia de tibantor entre els dos ordits diferents amb qu s fabricat.piqu

rondForma de la msica instrumental basada en una tonada que hom repeteix en diverses estrofes.rond

xaTtol propi dels sobirans de Prsia.sha

zebMamfer artiodctil del subordre dels remugants, de la subfamlia dels bovins i de la famlia dels bvids (Bos indicus), molt semblant al bou, per ms baix i no tan rabassut, amb banyes i amb el cap musculs caracterstic.ceb