lluÍs roda: vicent andrés estellés: un poeta universal

7/23/2019 LLUS RODA: Vicent Andrs Estells: un poeta universal

1/33

34 Reduccions

VICENT ANDRS ESTELLS: UN POETA UNIVERSAL

Seguir encara.Haur de seguir sempre.

I ja em sabiaargument de rosaris,

fragment dantologies.

La fira del vent

Vindr algun jorn que ho reconeixeran.

Les acaballes de Catul

La meua veu lhan descoltar els segles

Cant temporal1

[] parlareu de mi menyspreant el meu brillant llat.direu: no ha aportat res, com no siguen certes amenitats del catre.

per jo us assegure, solemnes fills de mala mare, que deixarun senyal molt amarg i perdurable en la nostra literatura []

Exili dOvidi

[] aquest vers

tha sortit ben pobre ben prosaic. ho reconec i no men penedesc.Sonets a Jackeley

Em morir escrivint els millors versosde lidioma catal en el segle

XX [] // no direu que nous he avisat a temps. En els papers

1. Tamb a Cants temporals, MPVIII: La meua veu lescoltaran els segles.


2/33

35Llus Roda

faran elogis precabuts oh, sempre //es necessita certa perspectiva.

El gran foc dels garbons

Adduireu confusi o documentareu, trbolament i culta, elsmeus ms insignificants versos, sempre entre dubtes i indecisions. []

La veritat, lamarga i dola veritat, ens pertany nicament i estrictamenta vosaltres i a mi.

Lofici de dem

0. Introducci

Vicent Andrs Estells (Burjassot, 1924 - 1993) s un poeta detalla universal. Lobjectiu del meu article s justificar aquesta afir-maci. Si ms no, assenyalar en quina part de la seua vasta obra em

base per a sostenir aquesta opini. s a dir, remetr lhipottic lec-tor a uns fonaments objectius compartibles, si no en la seua totalitats majoritriament. Per tant, majustar a aquells textos que puguenservir per a esvair la impressi de trobar-nos davant duna assevera-ci poc assenyada, gaireb insensata, que, dentrada, comprensible-ment, pot semblar agosarada. s, doncs, una invitaci a una lecturaselecta del poeta, exclusivament des daquesta perspectiva.

Deixe dit que absolutament tota lobra dEstells s dun gran

inters. Especialment, quan els textos sn inserits dins del conjunt,quan intentem seguir lordre en qu van ser produts o quan consi-derem les circumstncies, les pretensions i les urgncies que els jus-tifiquen o que els envoltaren. Tots contribueixen a fer ms gran elnom del poeta i ens ajuden a entendrel com una totalitat: necessriai indispensable. Fixem-nos que tota capa de pintura se sobreposa auna paret, sense el suport de la qual no haguera pogut ser. s la partms vistosa, fina i delicada. Es tracta duna realitat que no hagueraestat possible sense haver bastit prviament una base sobre la qual

integrar-se i de la qual s colof. Andrs Estells va practicar tots


3/33

36 Reduccions

els estils i tots els temes. Res no fou ali a la ploma daquest insignepoeta valenci del segle xx. La seua obra s, certament, duna granmagnitud. No considerar, per a la finalitat daquest article, la relle-vncia histrica dels textos. Ni el seu gran inters a lhora de revelar-nos informaci o aspectes fonamentals de la seua potica o de la seuavida, entre tants altres.

Estells fou un home encaixat en la seua poca, amb versoscompromesos polticament i nacionalment, per asseverem que bo-na part de lobra ultrapassa amb escreix (i el poeta nera humilmentconscient) aquests lmits: el marc geogrfic, histric, lingstic i lite-rari on decididament sinser. No entrar, per tant, en el valor relatiudels escrits, sin que assenyalar aquells que, al meu parer, sn ver-taders monuments literaris de la cultura humana de tots els temps.Que no s poca cosa. s a dir, aquells que, als meus ulls, tenen, a msa ms, un valor absolut. Com tots els absoluts, discutible. El que arapropose s un nivell distint de discussi.

No conec que shaja fet amb la contundncia que conv al cas.

Com a mxim, sel reconeix com el ms gran poeta valenci desdAusis March. Un autor duna obra inabastable per causa de la seuaextensi monumental.2 Sens dubte, ha circulat una impressi dEste-lls com un poeta duna irregularitat catica, amanida amb compo-nents brfecs i frvols, en parallel a un comproms poltic seu de con-juntura immediata i local. A no ha afavorit laccs ordenat i amb laprofunditat literria que lobra del de Burjassot sempre ha merescut.

Semblar senzill fent poesia i alhora excellir literriament sn

dues virtuts que poqussims autors sn capaos de reunir. De fet, snconsiderades generalment antittiques. Per resulta intelligent noconfondre semblar senzill amb el fet de ser-ho. De senzill, res. O b,si ho preferiu: per a senzillesa, la de qui aix puga sostenir. A Este-lls, no li cal fer ostentaci cultural. s un home duna vasta cultu-ra. Un home curis i treballador, allunyat allrgicament del docte

2. Poeta extraordinriament prolfic i dedici marcadament dispersa []Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contempornia, segonselDiccionari de la Literatura Catalana. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2008.


4/33

37Llus Roda

presumptus. La mgia dels seus alexandrins i decasllabs s quesemblen vers lliure. La qualitat de la seua escriptura espontnia s elresultat de tota una vida de treball continuat amb la paraula, primercom a estudiant de periodisme, desprs com a redactor en cap dundiari durant ms de trenta anys en una poca en qu aquests eren elsque ms escrivien, amanit, a ms, amb una escriptura i lectura cons-tants. Per, a aix, cal sumar-hi la sensibilitat perceptiva i una geni-alitat que s exclusiva dels grans autors. Estells sap rimar com tot-hom i ho demostra. Tamb sap fer sonets. Experimenta tota mena deformes i de recursos, alguns, acostats a les avantguardes. No coneccap autor catal amb una diversitat dobra tan gran. Coneix molt ball que els altres fan i han fet en aquest difcil gnere. I s un homeinformat i al dia. Per aix, pot innovar. No ignora.

Es tracta dun poeta que va anar depurant un estil emblemtic ique en vida ja va aconseguir una gran popularitat. Molt esperana-dora: en catal, a Valncia. La gran quantitat dexercicis necessarisduts a terme a fi daconseguir aquesta mestria no hauria de confon-

dre els paladars ms exigents. Per, a ms a ms, la generositat dEs-tells, com a poeta, a penes t parang.

Potser ara, per primera vegada, s possible dur a terme una lec-tura total i crtica no condicionada per factors extraliteraris. I si enstrobem en condicions de fer-la, tamb en tenim lobligaci.

Tot i que fa temps que lobra dEstells est sent acadmicamentestudiada, encara hi ha massa parts que ens han passat desapercebu-des. Sobretot, un dels primers llibres que va escriure, Primera sole-

dad (1956, 1a ed. 1988). Probablement, pel fet dhaver estat escriten castell, excepcionalment, en un context molt concret, com ellmateix explica al prleg. La seua filla de tres mesos havia mort lamatinada del 29 de febrer a l1 de mar de 1956 i lescriu a Valnciaentre el 19 i el 30 de maig. Es tracta duna obra mestra. Realment,passa desapercebut en quina llengua est escrit. Lestil estells do-mina: se nix. Qualsevol hispanista t, doncs, a labast seu, un mag-nfic exemple per tal de confirmar la indefugible enormitat literriadEstells. Per, en aquest cas, la seua ignorncia fins ara no s me-

nor que la nostra.


5/33

38 Reduccions

Dividir larticle en dues parts: 1. Estells, un poeta colossal,on done notcia prctica del corpus estellesi i 2.Estells, un poetauniversal, on informe daquelles parts on formes, estils i temes hanassolit, al meu criteri, un nivell dexcellncia singular, per tal que ellector puga contrastar-lo.

1. Estells, un poeta colossal3

Estells s autor duna obra extensa. Per abastable. Especi-alment, quan ho fem ordenadament. En vida, va editar deu volumsdObra Completa:4 Recomane tenebres (1972, OC1),Les pedres delmfora (1974, OC2), Manual de conformitats (1975, OC3), Ba-lan de mar(1978, OC4), Cant temporal (1980, OC5),Les homiliesdOrgany (1981, OC6), Versos per a Jackeley (1982, OC7), Vai-xell de vidre (1983, OC8),La lluna de colors (1986, OC9) i SonatadIsabel (1990, OC10). Sn 2.830 pgines que arrepleguen 91 lli-

bres (o aplecs de poemes) dextensi molt diferent, alguns dels qualshavien estat publicats (totalment o en part) amb anterioritat, mentreque uns altres van ser-ho per primera vegada.

Si a les 2.830 pgines dels deu volums dObra Completa, hi afe-gim les 1.964 que sumen els 3 volums de ledici delMural del Pa-s Valenci (1996, MPVI, MPVII, MPVIII),5 on trobem editats 84reculls ms,6 la majoria indits, resulten excedides amb escreix les5.000 pgines, sols dobra potica, quan necessriament incloem

textos fonamentals com ara Llibre de meravelles (1971) o Prime-

3. A la pgina ...... trobareu una relaci de sigles i de ttols que sota lepgraf deCorpus potic de Vicent Andrs Estells explicita el resultat de la meua investi-gaci sobre el corpus potic de lautor.

4. Valncia: Tres i Quatre: Eliseu Climent.5. Publicat pstumament a cura de Jaume Prez Montaner. Valncia: Tres i

Quatre: Eliseu Climent.6. Hem considerat en aquest cmput com un sol recull les tres parts de Valn-

cia. Canten els pobles. Hem optat per comptar tamb com una unitat addicional elpoema A la meua dona, que encapala ledici del MPV.


6/33

39Llus Roda

ra soledad(1988), que no formen part dels toms esmentats. LobradEstells sens presenta, doncs, com un repte indefugible, especial-ment per a una literatura com la catalana. Vnen de seguida a la mentdel lector poetes com Walt Whitman o Pablo Neruda. Fins i tot, perb que duna altra manera, Jacint Verdaguer, pel que tingu de fun-dacional tamb.

Lobra periodstica dEstells fa temps que ha comenat a estudi-ar-se.7 Piquer ens recorda que s un dels escriptors que fa el primerpas cap a un periodisme en prosa catalana al Pas Valenci. Per,sobretot, no volem oblidar que, sota el pseudnim de Roc, va escriu-re, al peridic on treballava, un poema diari rimat en catal de granacceptaci popular on retratava lactualitat i que ocupava una pginapreferent: el fams Bon dia. Tal vegada el nom ms adient fra eldeperiodisme en vers, amb un inters literari igual al dun article depremsa: variable o escs. Es tractava de poesia popular de deb: lle-gida pel poble.

Lobra en prosa dEstells inclou una novella ertica breu:

El coixinet (1987), tres llibres de memries: Quadern de Bonaire(1985), Tractat de les maduixes (1986) i La parra boja (1987), unrecull darticles diversos: El forn del sol (1986), i un llibre de con-tes juvenils: Aventura dun dia de mercat (1987). Pstumament, haestat editat tamb un text dramtic en prosa:Dos drames i una farsa(2002).8

Laltra publicaci dramtica dEstells s Oratori del nostretemps (1978). Xavier Fbregas al prleg, prenent com a refrencia

7. Vctor Mansanet; Emili Casanova (ed.). Vicent Andrs Estells. Obraperiodstica. Valncia: Denes, 2003; AdolfPiquer. Mirar amb els ulls del cro-nista: el periodisme de Vicent Andrs Estells. Dins: F. Carb; E. Balaguer;L. Messeguer (ed.). Vicent Andrs Estells. Alacant: Institut Interuniversitari deFilologia Valenciana, 2004, p. 249-273.

8. Tots sn estudiats des duna perspectiva ms aviat descriptiva per VicentSalvador. Lelaboraci de la prosa estellesiana. Dins: Vctor Mansanet;Emili Casanova (ed.).Vicent Andrs Estells, a excepci dAventura dun diade mercat, que no s esmentat.


7/33

40 Reduccions

Joan Brossa, qualifica les quatre peces de poesia escnica (tressn en vers). Hi estic dacord. Sn dun gran inters Oratori per Ma-rilyn Monroe i Joc dinfants. Especialment colpidor resulta tambIII. Passi i mort de Vctor Jara de lOratori per la mort de VctorJara.9

Si deixem al marge les provatures en castell amb qu va inici-ar-se el jove poeta Estells, considerarem: els dos primers llibresCiutat a cau dorella, editat el 1953, iDonzell amarg, enviat tambel 1953 al Premi ssa Menor. 10

El canvi de llengua, per, fou decidit amb major claredat des de lafi del 1951 i es confirm al llarg del 1952. Hi fou determinant la co-neixena que fu de Manuel Sanchis Guarner i de Francesc de BorjaMoll a lacte de presentaci a lAjuntament de Valncia, el desembrede 1951, de lexposici delDiccionari catal-valenci-balear, on eljove escriptor de Burjassot assist enviat pel peridic. [...] El poeta,lany 1952, assist enviat pel diari a Tarragona, al trasllat de les restes

reials a Poblet.11

Si deixem de banda lobra periodstica, els llibres en prosa i elsdos textos dramtics esmentats i no considerem tampoc prlegs, an-tologies o traduccions de lautor (llevat que continguen obra inditani que siga parcialment), tenim que, a ms dels deu ttols de lOC iel MPV, hi ha publicats 42 ttols ms dEstells, gaireb tots en vidadel poeta. El lector no especialista podria sentir-se descoratjat a lho-

9. Els dos escrits dramtics dEstells sn estudiats per Ramon X. Rossell.Vicent Andrs Estells i la renovaci teatral valenciana. Dins: F. Carb; E.Balaguer; L. Messeguer (ed.).Vicent Andrs Estells. Oratori de Josep Riberaa Npols ha estat incorporat a MPVI.

10. Ferran Carb. Els inicis de Vicent Andrs Estells i la poesia dels anyscinquanta. Dins: F.Carb; E. Balaguer; L. Messeguer (ed.).Vicent Andrs Este-lls. Vegeu tamb Id. Com un vers mai no escrit. La poesia de Vicent AndrsEstells en els anys cinquanta. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Va-lenciana; Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2009.

11. Ferran Carb. Els inicis de Vicent Andrs Estells, p. 11-12.


8/33

41Llus Roda

ra de voler abastar el conjunt de lobra potica dEstells per tal deformar-se una opini personal, ja que la sentir probablement sem-pre parcial i provisional: incompleta. Per Estells no pot ser deixatexclusivament en mans dels erudits. El poeta de Burjassot s semprems que qualsevol dels seus textos presos alladament. El que pre-tenc, ms que no pas descobrir res que no haja estat ja observat, soferir sobretot una mica dordre que hi facilite laccs i la lectura ique puga servir a un reconeixement just del valor literari del granpoeta valenci, sempre duna manera refutable i opinable, per noarbitrria. Cap antologia no li pot fer justcia. La consistncia internade la major part dels seus aplecs de poemes fa que aquesta siga launitat bsica a considerar, ms que no pas el llibre en la seua totalitato el poema solt, llevat dalgun cas excepcional. La rica diversitat quetrobem entre els aplecs mostra la singularitat bella i profunda acon-seguida pel geni incomparable dEstells.

Per a lobjectiu que pretenem no cal esperar els nous detalls queuna edici crtica podria revelar. Si substancialment anem b, all

important s anar per feina. Per aix, acceptem inherentment unmarge derror que hem procurat mnim. Lextensi prevista daquestarticle tampoc no permet estendrem tant com, en certs casos, hague-ra estat convenient.

Tot seguit, oferisc la relaci de ttols publicats dEstells que,posteriorment, han estat recollits dins lOC: Ciutat a cau dore-lla (1953: OC6), La nit (1956: OC1), Donzell amarg (1958: OC1,OC6),12Lamant de tota la vida (1965: OC7),Lletres de canvi (1970:

OC8),La clau que obri tots els panys (1971: OC2, OC6),

13

Primera

12. Publicat a OC6 amb el mateix nom, a excepci de les tres glogues, queamb el nom dgloga I, gloga II i gloga III van ser incorporades al nouaplec de vuit glogues El primer llibre de les glogues dins OC1.

13. La part Llibre dexilis, amb canvis de poca consideraci, es publica aOC2. La resta de La clau que obri tots els panys,amb aquest nom, s publicadaa OC6.


9/33

42 Reduccions

audici (1971: OC3),14Linventari clement(1971: OC6),15Boix, He-ras i Armengol (1972: OC9),16Lofici de dem (1972: OC9), Lho-tel Pars (1973: OC6),17Hamburg (1974: OC9), Tancat de lAlter(1975: OC3),18Antibes (1976: OC9),19El corb (1978: OC9) i Festesllunyanes (1978: OC9).

Les obres, publicades amb anterioritat, que desprs trobem in-corporades a ledici pstuma del MPV sn:Lletra al pintor valen-ci Josep Renau (1978: MPVII), El procs (1978: MPVI),20 Oficipermanent a la memria de Joan B. Peset que fou afusellat a Pa-terna el 24 de maig de 1941 (1979: MPVII),Document de Morella

14. Manquen els cinc poemes inicials de la primera edici.15. Manquen cinc poemes tamb (de la part V). El 2009 va ser trobat a Gandia

loriginal que Estells va presentar el 1966 al premi Ausis March amb canvisconsiderables respecte del finalment publicat.

16. Segons el mateix Estells (OC9, Notes): Un text que vaig fer lany 1973per a la presentaci de tres illustres pintors valencians. Hi ha qui linclou entreles proses. Per el fet que el poeta lincorpore a lOC ens permet considerar-lo,en tot cas, prosa potica i un exemple ms de la diluci de les fronteres de g-nere en la producci dEstells: el periodisme i els versos de Roc; la inclusi delOratori de Josep Ribera a Npols dins delMural (Llibre dels pintors, MPVI),havent estat publicat inicialment en una collecci de teatre dins Oratori del nostretemps. Ms encara, la prosa I de BHA: Fuster mels envia Sn uns bons amics,correspon a una tirallonga dhendecasllabs assonants monorims; aix s, escrits

seguits.17. A lOC6 veiem incorporat, desprs del XVIII, un poema nou: Els tram-

vies que duen les gents amunt i avall. Per tant, el nou aplec constar ara devint-i-dos poemes.

18. Publicat prviament a la revista Els Marges, ara s la part I dEls amants.19. Incorpora una estrofa nova.20. Les parts I, II, IV de la primera publicaci es corresponen ara respectiva-

ment a les tres primeres parts dEpisodis personals: Episodis (1), Episodis (2) iEpisodis (3), mentre que Episodis (4) del MPV era indita. La part III corresponals poemes I-VII dUn jorn tan clar(aplec nou que acaba amb un poema inditUn clar Pas).


10/33

43Llus Roda

(1979: MPVIII),21Xtiva (1980: MPVIII),22Llibre de Dnia (1981:MPVIII),23 Cants a Valncia (1984: MPVI, MPVIII),24Ram dirn(1986: MPVI), Canals (1987: MPVII) iLlibre dAlzira (1996: MP-VI, MPVIII).25

En tots els llibres que Estells va voler incorporar a lOC semblaprudent respectar la forma en qu ho decid fer. En els incorporats alMPV, la nova estructura delMural sembla la ms adient a lhora defer-ne un seguiment a partir dara.

Hi ha textos que han estat primer publicats a lOC i desprs alMPV. s el cas de la part III de Temps de dolor (OC4), anomena-da Ram de vidres, publicada com un aplec independent a MPVIi amb una distribuci prcticament idntica. Corresponen a frag-ments de la part III i de la part I [bis] de Cant temporal (OC5, p.20-21, 33-34), els dos poemes que conformen Sonata dIsabel (SI,dins OC10), i que tanquen tant lOC com elMural, ja que clouenTestament(T, dins MPVIII), que ns el darrer aplec. Daltra banda,la part II [bis]de Cant temporal (OC5, p. 37-43) s la que conforma

21. De les tres parts del nou aplecMorella (Mo), els onze poemes de la prime-ra publicaci corresponen a la segona i la tercera parts (Document de Morella,segona de Mo, integra els deu primers mentre que Endrea conforma la tercera).Sonets dabans dentrar a Morella, la primera de Mo, s una part nova.

22. Al MPV shan afegit deu poemes indits: vuit a la part I. Funeral de laCova Negra (2, 7, 17, 18-20, 22-23) i dos a la part III. Xtiva avui (Et recor-de, Raimon, perqu s divendres i Quaranta anys de cul i dignomnia). A lesrevistes LEspill (primavera-estiu, 1979) i Quaderns de Xtiva (nm. 5, 1993) es

van publicar tamb poemes daquest llibre.23. Al MPV sn incorporats quatre poemes nous: els dos primers Dnia i

A Dnia, Els escalons, la quietud del port i el darrer Vesprades a Dnia.24. No hem pogut contrastar-ho, per sembla que a ms dels Cants a Valncia

(MPVI) inclou el LlibredElx i el Llibre de Penscola (tots dos a MPVIII). Se-gons Jaume Prez Montaner. El Mural com a fons. Catarroja: Perifric, 2009,p. 179-180, sn nous alLlibre dElx (LElx) els poemes inicials Flor, a Elx, compalmera o com nard i Quartet dElx. Mentre que alLlibre de Penscola (LPen)sha incorporat el poema Penscola, publicat ja a PE (OC10). Vegeu infra.

25. Les parts I i II a MPVIII:Llibre dAlzira i la part III a MPVI: Cantata delrei Jaume I des dAlzira.


11/33

44 Reduccions

quasi tots els poemes de Cants temporals (MPVIII), per b que ambalgunes diferncies dignes de ser contrastades. La major part dElscamins de la llibertat(OC8) s la que forma gaireb la totalitat deCanta el Pas (MPVII), amb versions molt poc diferents. Festes bu-cliques i Elegia al palau dels reis de Valncia (OC10), amb idnticsnoms i poemes els trobem a MPVIII i MPVI, respectivament. Elsdos poemes que formen la Cantata del Pas Valenci (OC10) i el pri-mer de Cantata de Castell de la Plana (OC10) sn els tres que con-formen la Cantata inicial del Pas Valenci (MPVI). Dels restantspoemes de la Cantata de Castell de la Plana (OC10), Penyagolo-sa i Serra dEspad sintegren dins Can del dia i les muntanyes(MPVI),26 mentre que els altres tres ho sn a la part II deMural, mu-ral (MPVIII). Finalment, dos poemes de Poemes esparsos (OC10),El guerrer de Moixent i Penscola, els trobem dins Tempteigsdel Guerrer de Moixent (MPVIII) i Llibre de Penscola (MPVIII),respectivament.

Tot seguit referir els ttols dels llibres que solament en part han

estat incorporats dins lOC o el MPV. Poemes preliminars (1983 -PP)27 s un aplec de vint-i-cinc poemes (I-XXV) tots els quals hantornat a ser editats desprs alMural, llevat de VII, VIII, XVIII, XX,XXIII i XXV.28Versos per acompanyar una esperana = Versos pa-ra acompaar una esperanza (1986 - VPAUE)29 s una edici bilin-

26. Aquest darrer amb el nom diferent de Serra dEspad (2).27. Editat a Manacor: Foment de la Cultura de la Ciutat de Manacor, col-

lecci Ti de Sa Real.28. Dins Cantata inicial del Pas Valenci (MPVI, p. 45) i tamb dins Can-

tata de Castell de la Plana (OC10, p. 55), el XIX. DinsDeclaraci de principis(MPVI, p. 11 i 28), lI i II. Dins Consideracions murals (MPVI, p. 122, 133 i 134),el III, IV i V. Dins Valencians que han trat el nostre poble (MPVI, p. 447), elXXII. DinsAls poltics (MPVIII, p. 119, 130, 131 i 132), el IX, XIV, X i VI. Dins

Mural, mural (MPVIII, p. 660, 662, 679 i 680), el XIII, XXIV, XV i XVII. I dinsTestament(MPVIII, p. 703, 704, 705 i 707), el XI, XII, XVI i XXI.

29. Madrid: Vanguardia Obrera S. A. Aquest llibre no apareix en la relacide Jordi Oviedo, les sigles sn meues, per tant. Opte per VPAUE perqu VAEcoincideix amb les del nom dEstells.


12/33

45Llus Roda

ge que reedita textos ja coneguts junt amb els inditsHomenatge 4iHomenatge 5.30Odes temporals. La casa de la msica vora el mar(1988 - OT-CMM)31 s un volum que inclou dos aplecs diferents,el primer dels quals s integrat dins el llibre homnim del Mural,32mentre que els nou sonets que conformenLa casa de la msica vorael mar(CMM) restaran editats solament ac. Estat dexcepci (1991- EExc)33 tamb reuneix dos aplecs: el primer dels quals, que dnattol al volum, sols el trobarem publicat ac, mentre que el segon haestat incorporat alMural.34

De les cinc colleccions aplegades a Canoneret de Ripoll (1985- CR),35 tres sn indites i no han estat recollides posteriorment ni alOC ni al Mural, mentre que les altres dues, Canoner del Duc deCalbria i Quaderns de la derrota (2) havien estat editades anteri-orment.36 Aquest darrer aplec s una revisi de la part I [bis] de Canttemporal dins OC5 (1980), per amb una extensi ms reduda i unadistribuci diferent que ens obliga a considerar-la la versi princi-pal.37 De la mateixa manera, cal considerar la darrera edici dEl

gran foc dels garbons (1975 - GFG)38 la definitiva, ja que es tractaduna revisi considerablement ampliada daquella publicada a OC1

30. Tamb inclou El procs (1978) i una part dOfici permanent a la mem-ria de Joan B. Peset(1979): Vora el barranc del Carraixet, parts incorporadestamb desprs alMural.

31. Barcelona: Edicions 62.32. Odes temporals (MPVIII), on trobarem afegit un quart text.

33. Valncia: Edicions de la guerra: Denes.34. Laplec Poble (el segon dEExc) sincorporar amb aquest mateix ttol

dins MPVII, on trobarem afegit al final el poema Assumirs la veu dun poble,prviament publicat aLlibre de meravelles.

35. Barcelona: Empries.36. El Canoner del Duc de Calbria fou publicat per primera vegada a la

revista Serra dOr(juliol-agost, 1978)i desprs a Barcelona: Druda, 1984.37. Abans hem vist que de la resta daquesta part I [bis] havia estat extret

lexcellent poema que tanca lOC i el Mural: Hem assistit, des daquesta Ter-rassa.

38. Valncia: Eliseu Climent: Tres i Quatre.


13/33

46 Reduccions

(1972); dels cent tres sonets que apareixen en la primera edici sola-ment el 78 (Era una nit daquelles de gener) s deixat de banda enledici de 1975, que incorpora quaranta-set sonets nous, fins arribarals cent quaranta-nou publicats, amb una ordenaci molt diferent.39

NiLlibre de meravelles (1971 - LMer) ni Primera soledad(1988- PrimS) ni Puig Antich (1989 - PuAn) niMare de terra (1992 - MT)sn llibres que puguen trobar-se a lOC o alMural. 40

Tampoc trobarem a OC o MPV laplec Testar(1993 - Test), pu-blicat pstumament dins Antologia potica de Vicent Andrs Este-lls. Niels nou poemes de Vida contemplativa (1992 - VCon). Ni elscinc poemes de lHomenatge a Vicent Andrs Estells-VII SetmanaLiterria-Escola Gavina (199? - EG), dedicats pel poeta a lescola.Ni el llarg poema Auca i tenebres de Llus Pla (1975 - ATLP), queserv per presentar lexposici daquest pintor. Ni els Fragments deDietari de Perell (1981 - FDP), publicats dins escritper joan vallsjord / vicent andrs estells / i josep palcios i gravatper joaquimmichavila / joan verd / i manuel boix al pas valenci, 1981.41

s evident que pot haver-hi textos indits dEstells en revistesque ignore.42 Ho deixe per als especialistes. Els llibres que he llegit

39. Els sonets nous sn: XXIII, XLV, XLVI, LV, LVII al XCII, XCV, CXX-VIII, CXXX, CXXXII, CXLIV al CXLVI. Tracta tamb aquest aspecte de manerafora detallada Vicent Salvador. El gran foc dels garbons. Un procs des-criptura complex. Dins: V. Salvador; A. Piquer; Daniel P. Grau (ed.). OperaEstellesiana. Per a una edici crtica de Vicent Andrs Estells. Alacant: Institut

Interuniversitari de Filologia Catalana, 2010, p. 139-160.40. LMer: Valncia: LEstel (reeditat desprs per Tres i Quatre). PrimS: Va-

lncia: Edicions Alfons el Magnnim: IVEI. PuAn: Barcelona: Empries. MT:Barcelona: Edicions 62.

41. Test: J. P. Muntaner (ed.). Valncia: Consell Valenci de Cultura. VCon:Valncia: La forest dArana. EG: Picanya: Escola Gavina.ATLP: Valncia: LlusPla (del 14 al 30 de gener de 1975), Galeria Arts - c/Mar 29, [Biblioteca Va-lenciana: M. Sanchis Guarner/477]. FDP: Editat pel Partit Nacionalista del PasValenci, 167 exemplars.

42. El collar de la Coloma / gravats Boix [et al]. Altea: Art Lanuza, 1981, in-clou el poema dEstells Plaa del Collar de la Coloma, publicat anteriorment a


14/33

47Llus Roda

sn tots els que he anat esmentant. Amb ells, mhe construt una opi-ni. Subjectiva, com totes. Sempre admirada.Resumint: Obra Completa 1-10, Mural del Pas Valenci I-III,

Llibre de meravelles, El gran foc dels garbons (edici de 1975),Canoneret de Ripoll, Primera soledad, Puig Antich i Mare de ter-ra per complet. Parts de Poemes preliminars, Versos per acompa-nyar una esperana, Odes temporals-La casa de la msica vora elmar, Estat dexcepci, Antologia potica de Vicent Andrs Estells(edici del Consell Valenci de Cultura), Vida contemplativa i Escrit[] i gravat[] al pas valenci. I els opusclesHomenatge a VicentAndrs Estells-Escola Gavina i Auca i tenebres de Llus Pla. TamblOratori del nostre temps.

Una obra colossal. Per abastable.43

Xtiva (1980) i posteriorment a MPVIII, p. 514.Non, non, noneta. Valncia: Piles,1994, s una partitura musical a partir del poema dEstells Can de bressoldeLa nit(OC1, p. 39).

43. Repassem tot seguit aquells llibres o parts de lOC incorporats totalmento parcialment al MPV (o a CR). Lltima part de TD: Ram de vidres (OC4), latrobem amb nom propi tamb a MPVI: RVid (les diferncies sn insignificants iafecten bsicament lestructura i la presentaci). La part final de la part III de CT(OC5), amb petites diferncies, s el primer dels dos poemes de SI (OC10). Elfragment Ve la tardor al Perell de la part I [bis] de CT, amb escasses per moltsignificatives diferncies, s laltre poema de SI (OC10). Aquests dos poemes de

SI clouran T i, doncs, MPV. Quasi tota la part I [bis] de CT, amb alguns canvis,conformar la part Quaderns de la derrota (2) de CR. La part II [bis] de CT, latornem a trobar, per b que amb alguns canvis, amb nom propi, configurant laplecCTs dins MPVIII. La major part de CL (OC8): dnou de trenta-un poemes, formaquasi tot CP (MPVII), que en t vint-i-un. Els set sonets de FB (OC10) sn tambreunits sota el nom de FB a MPVIII. Els dos poemes de CPV (OC10) junt amb elprimer de CCP (OC10) conformaran CIPV dins MPVI. Els sis poemes reunits coma CCP sn tornats a publicar reintegrats en unitats diferents del MPV: Les invo-cacions, el primer de CCP, ho s, com acabem desmentar, dins CIPV (MPVI),abans havia estat publicat dins PP (XIX); Castell de la Plana, Isabel a Caste-ll i Cavanilles, dins MM (MPVIII); i Serra dEspad i Penyagolosa, dins


15/33

48 Reduccions

2. Estells, un poeta universal

2.1Una serralada dins un altipl: els cims literaris

Lobra potica dEstells s una serralada dins un altipl. T picsque sn cims literaris. I no solament en relaci a la prpia literaturacatalana: una literatura petita, al cap i a la fi, no sempre rpida de re-flexos i en la qual la tradici i el prejudici han dificultat a vegades elreconeixement inicial dalguns dels seus grans autors. Com passa ambels altiplans, la poesia dEstells forma un conjunt ms elevat que noho sembla pas. I tamb un conjunt bastant menys homogeni del quesembla. Tot poemari dEstells fa el pes. I tant! Mai no falla lofici.Mai dos exercicis no resulten iguals. En la seua potica de la petite-sa, tots els instants sn distints, tenen un valor nic irreemplaable.Tot mereix atenci: tot. Qualsevol sentiment, qualsevol objecte, s ex-pressi de vida. I, per tant, resulta reconegut com a bsic i fonamentalen la fragilitat efmera de la seua condici i s alhora comprs com

un resultat, com una manisfestaci perceptible de lenigma fascinanti senzill que s viure. Qualsevol sentiment, qualsevol objecte, mani-festa la puresa duna elementalitat que mereix ser dita i transmesa,perqu s profunda (el mrit dEstells consisteix a fer-ho voluntri-ament allunyat de la retrica habitual a lostentosa pretensi de pro-funditat); una vida que s batejada, celebrada, benvinguda: anomena-da pel poeta; sagrada, transcendida: referida; compromesa, contada:viscuda; feta veure, compartida: comunicada. Tot: des de lamor, a

lodi; de Du, al volum de merda. Estells s profundament whitma-ni. Sens dubte, ms que cap altre dels poetes catalans. De Baudelairea Whitman. s un error considerar Estells banal pel fet de semblar-ho. Seria com considerar vers lliure o prosa retallada la perfecci delsseus alexandrins per no haver-ne comptat les sllabes de tan treba-lladament naturals com esdevenen i els tingurem merament com el

CDM (MPVI). Trobem EPRV (OC10) tamb a MPVI tal qual. Dels poemes de PE(OC10), Penscola el trobem reintegrat tancant LPen (MPVIII) i El guerrer deMoixent s la part 1 del poema homnim que tanca TGM (MPVIII).


16/33

49Llus Roda

resultat duna escriptura espontnia. Tenir el mrit com a dficit, serdficit de lobservador: per mai dall observat (i viceversa: tenir eldficit com a mrit). Els versos blancs dEstells sn magistralmentnaturals. Com el sonet rimat ho era per a Foix. I el conte per a Calders.

Estells s una bomba potica que esclata en totes direccions.No s una lnia contnua, per b que hi ha una lnia temporal: msaviat un ddal per a aquells que pretenguen escatir una certa orde-naci cronolgica (la de producci, la dedici, la de recepci). UnEstells endinsat en el record s a dir, en la memria dall quesha perdut o a penes s o a penes fou inserit en el present msnfim, subaltern i actual: ms immediatament vigent o en el futurms imprevisible i durador, ms esperat, ms ajudat a la possiblitatdesdevenir un Estells que rescata per al futur, alhora que el ce-lebra, donant-li la benvinguda en nom de tots, que ens lanuncia sar-csticament, fotent-se de la mort, tot assistint al propi enterrament(com sols pot fer aquell que nha presidit en la realitat el seguici delde la primera filla i ha sabut transfigurar-ne el dolor en literatura:

en experincia compartible) s alg les coordenades del qual hanaconseguit situar-se extratemporalment, alg que ha venut la mortde lnica manera possible de fer-ho: perdent la por (qu ms podiaperdre?), mirant-la als ulls, fent de la seua escriptura una arma enfavor de la llibertat, no sols poltica sin tamb ideolgica: s a dir,un creador lliure, per experimentat en els propis experiments i enels dels altres. Vora, amant dels plaers de la vida i comproms ambel dolor dels altres fet seu. Els sacs curulls de quartilles, les famoses

bosses de fem atapedes de versos: els forats negres de la matriapotica. Escombraries. Incomprensi. Continutat. Claredat. Incon-tinncia. Urgncia. Fe, amor i ptria. Amor, ptria i fe. Tres cares dela mateixa moneda: lexperincia humana com una experincia com-partida i compartible (un entre tants), com una experincia sociali, doncs, poltica i histrica, per alhora una experincia existenci-al majestuosa i personal: senzilla i clara, vital. Petita com un infant.En la innocncia humil, Estells va saber trobar la grandesa. Aquellaque no pogu contemplar fent-se gran la filla, per plena en la seua

potncia manifesta i reunida frgilment. Sens dubte, la mort prema-


17/33

50 Reduccions

tura de la primera filla dEstells s lelement exegtic fonamental alhora dencarar-nos amb el corpus estellesi. La transcendncia i elsentit: el seu sentit de la transcendncia i la transcendncia del seusentit. Si ms no, s el punt de vista que propose. Una mena de quil-metre zero des del qual parteix lona expansiva a penes iniciada.

Al prleg que encapala ledici del primer volum de lobracompleta dEstells, Fuster ja es preguntava el 1972: Com el llegi-ran ells, ms enll de lEbre o de la mar? Hi arribaran al fons?Ni al mateix Fuster, tal vegada, li era perms sospitar aleshores, albell inici de ledici de lobra completa, que Estells, com solamentocorre amb els grans, podia no tenir fons Ara s ms fcil afir-mar-ho per aquells que coneixem lobra editada. Per Fuster intuaque Estells podia tenir una recepci superficial. I jo gosaria dir que,per popular que siga, la recepci fins ara pot haver-se limitat als as-pectes ms superficials o cridaners. Coincidisc amb Fuster que hi haun Estells latent: no evident. No altrament pot ser acceptada la ig-norncia ignominiosa dun volum com Primera soledad, que pot no

encaixar en una determinada adscripci cultural i lingstica, perque incapacita en tot cas ladscripci literria daquells que tenimper experts. Primera soledad arranca de soca-rel qualsevol preju-dici hum: siga cultural o lingstic. De fet, s el llibre que millorpot explicar-nos la profunda convicci en larrelament i la conductacompromesa amb tot all viu i en perill dexistncia: amenaat i vul-nerable. La desitjada confusi amb lhumil i el feble, duna profundaarrel cristiana que anir evolucionant. El comproms i la defensa de

la vida seran aspectes indefugits. Lalegria que planta cara al msinsuportable dels dolors. A tot el dolor hum. La ironia vol que a labase de lobra estellesiana hi haja aquest llibre fonamental, que nsel millor. Al qual seguir una direcci, duta a terme amb absoluta de-terminaci i naturalitat, dopci lingstica, cultural i poltica. Unaobra creativa. De futur. I de llibertat.

ElDiccionari de la Literatura Catalana (DLC, 2008)44 presentaEstells com un poeta extraordinriament prolfic [] considerat el

44. Barcelona: Enciclopdia Catalana.


18/33

51Llus Roda

principal renovador de la poesia valenciana contempornia. Fuster(OC1, 1972) ho avis:

La fecunditat de lEstells s esferedora: inslita, en aquestes lati-tuds. Fra idiota de pretendre que tot el que puga eixir daquesthurac grafman ser bo. Les qualificacions de bo i dolent,quan reverteixen en el filtre final dels dmines, fa riure. La crti-ca apomada i oficial la de les ctedres, la de les revistes no solestar en condicions de poder veure, i, en lmbit catal, aix s

freqent, perqu, com ms petit s lescenari, ms oprobioses sn lesconseqncies de la ignorncia i del caciquisme. Magradar de veu-re qu passar amb aquesta epifania de lEstells. Ser com unapedra de toc.

El que s cert s que mai ning no va demanar el premi Nobel pera Estells. El nostre autor sempre s poticament incorrecte (rieu-vos de les avantguardes, i ms en catal). Solament un poeta de latalla dEstells pot excellir alhora fent una poesia religiosa i moral

de gran profunditat i una altra dexclusiu contingut obsc i pornogr-fic. Pocs han cantat lamor com Estells: no a la seua manera tangenial sin amb tanta intensitat i lucidesa. Potser no gosaria afir-mar el mateix respecte de la seua poesia social, poltica o cvica: totun emblema per als valencians i fonamental, des dun punt de vistahistric, lingstic i cultural. Estells ha estat un poeta molt genersi comproms i el poble valenci lha fet seu. Per aix no s el queliterriament ms lluny el pot fer arribar fora de casa, al meu parer.

Breument: el gran Mural del Pas Valenci, des dun punt de vistaliterari, sens dubte s El gran foc dels garbons (1975): un documenthistric, un retrat, una realitat definitivament perduda i salvada per ales generacions posteriors. La manera dEstells dinserir un mn iuna poca que no tenien veu, dins el Mural de la Histria.

No insistir en aspectes reconeguts i estudiats a lhora de carac-teritzar lobra dEstells: narrativitat, colloquialisme, popularitat,realisme, quotidianitat, mort, sexe i comproms. Sn marca de lacasa i, per tant, omnipresents: originals i ineludibles. Per tamb hi


19/33

52 Reduccions

ha un avantguardisme de fons que experimenta tothora, un forma-lisme poc observat i menys estudiat, de tan evident, que organitza ique constitueix cada aplec potic com una singularitat irrepetible ino repetida per a tots els gustos, amb fortuna literria diferent; unapotica, una reflexi i una filosofia humanistes i personals que hande ser estudiades com cal; tamb una originalitat que, ms enll delextravagncia, s la prpia dun geni, com queda demostrat per lahumilitat i lautoconscincia,45 un revolucionari del gnere, mtrica-ment conservador. I hi ha tamb lEstells lric, lEstells sinttic ilEstells abstracte. I hi ha la consolidaci de les troballes, els mera-vellosos recursos expressius dEstells, que tan b acaba coneixent idominant: doblegats i reconduts per la seua ploma estilstica. Carac-teritzant-lo duna manera tan singular com inigualable. Tan fecunda-ment. I hi ha lEstells irnic, sarcstic, corrosiu: aquell que no per-dona. I hi ha lEstells del dolor i lEstells de lalegria: amb igualintensitat. Estells no ens cap en una m: s aigua en cistella.

Sens dubte,Llibre de meravelles s el best-sellerde la poesia en

catal al Pas Valenci [] una obra duna gran sofisticaci, perqusota una aparent senzillesa amaga una clara intenci irnica, crticai subversiva, tant a nivell de contingut com a nivell de forma [] sun homenatge potic a la ciutat de Valncia, als valencians i a la sevallengua i cultura. (DLC, 2008). La gran sofisticaci, laparentsenzillesa, la intenci subversiva, tant a nivell de contingut coma nivell de forma sintetitzen b, al meu parer, no solament aquestaobra emblemtica i excellent del nostre autor sin tamb la major

part del seu quefer potic.

45. Humilitat, senzillesa, elementalitat, petitesa, fragment, instant; el detallinsignificant: la part dun tot ms gran (un entre tants). La ntida conscincia(i prctica) daix (teoria i prctica de la flor natural) esdev una ars poeticasingular: nica, del detall significant. Un estudi contrastat daquests aspectes tansignificativament caracterstics de la lrica dEstells i de la ficci de Calders,tots dos basats en la quotidianitat, seria, al meu parer, fora interessant. Sols enla petitesa trobarem la grandesa de lnima humana, semblen proposar-nos: en elcandor i la innocncia mancats de pretensiositat. Lafany de servir ms que de serservits o de servir-sen. Des de la llibertat.


20/33

53Llus Roda

2. 2Les joies de la corona: la producci dels cinquanta46

Primera soledadfou escrit a Valncia entre el 19 i el 30 de maigde 1956. Mai no he llegit res semblant. s un llibre extraordinari.Consta de dues parts. La primera es troba dividida en set seccionsi la segona en nou. Les tres primeres seccions del llibre (I-III) i ladarrera (IX) sn monuments humans. Sn tamb extraordinries lesseccions IV i la VII de la primera part i les seccions I i II de la sego-na. La seua primera filla havia nascut als deu mesos de matrimoni iva morir als tres mesos de nixer. Tres mesos desprs de la mort, Es-tells escriu un llibre que no va publicar fins al 1988 i que ha passatgaireb desapercebut fins ara.

Pel que fa a Llibre de meravelles, a la primera edici de 1971Estells diu: Escrit tot el cicle entre les darreries del 1956 i laprimavera del 1958, ara, en fer la revisi, hi he afegit sis o vuitcomposicions.47 Carb ho confirma: La versi original conserva-da en mecanoscrit no cont ni la primera ni la tercera part del llibre

editat; i pel que fa a lextensa part central, lnica existent del meca-noscrit48. LMer s un altre prodigi literari dEstells. Els alexan-drins blancs amb qu han estat escrits la major part dels poemes deles set subdivisions (I-VII) que integren aquesta part central originalsn duna naturalitat inusitada en una composici potica. Com hos la pesantor adolorida dun marbre mortal i alhora lleu en la ten-

46. Quant a ladscripci dels llibres a la dcada dels cinquanta, seguim FerranCarb.Com un vers mai no escrit, p. 56-63.

47. Es tracta dun cicle de quatre que Estells recorda haver titulat Els ma-nuscrits de Burjassot i del qual LMer seria el primer. El 1993 vaig publicar unaanlisi minuciosa dun poema emblemtic daquest llibre que pretenia endinsar-nos en la potica dEstells: Els amants. Una lectura personal del poema dEs-tells. Dins: Toni Martnez; Pep Bataller; Ximo Corts (ed.). Vicent AndrsEstells. Xtiva: Ajuntament de Xtiva, 1993, p. 57-62. (Quaderns de Xtiva; 5)

48. Llibre de meravelles: un retaule en forma de trptic. Dins: Com un versmai no escrit, p. 217-255.


21/33

54 Reduccions

dresa compungida maternalment i espiritualment en ladmirable Pi-et de Miquel ngel. Dues obres mestres.49s possible trobar aquest nivell dexcellncia als poemaris pu-

blicats per Estells anteriorment a LMer?50 Certament. 51La nit(OC1), el poemari que inaugura lOC s un altre llibre imprescindi-

49. La part inicial i final de LMer: Teoria i prctica de la flor natural iPropietats de la pena (on trobem un altre poema emblemtic: Assumirs la veu

dun poble) sn fonamentals des dun punt de vista ideolgic, poltic, culturali lingstic. s a dir, nacional. I una aportaci a la histria. Per potser solamenta la prpia. Tot i que aquestes dues parts estan construdes duna manera absolu-tament efica, sincera i potent: digna dagrament cvic i social; i que han estatpopularment reconegudes. Estells tamb excellir en una poesia conjuntural ode circumstncies, per trgiques, doloroses i urgents que siguen. La prctica ge-nerosa daquesta poesia mereix un tipus de reconeixement social que solament enpart sha produt, per que en tot cas s diferent del que ara pretenem fer possibletamb. El de lexcellncia literria de molts registres del poeta de Burjassot quepoden haver restat tapats per a altre.

50. CCO: Ciutat a cau dorella.1a ed:Valncia: Torre. 1953, OC6. N: Lanit. 1a ed: Valncia: Torre. 1956, OC1. DA:Donzell amarg. 1a edici: Barcelona:ssa Menor, 1958, OC6 (aquesta primera edici incloa les tres glogues queenceten PLE: El primer llibre de les glogues, OC1). I ATV: Lamant de tota lavida. 1a ed: Valncia: Torre. 1965. OC7. La qualitat dATV la sospesarem dins laproducci dels seixanta a la qual pertany.

51. La primera i la tercera part de les tres en qu sestructura CCO sn dignesdatenci. En aquesta darrera trobem ja un poema excellent Goig del carrer,escrit fent s del vers lliure (una raresa en el nostre poeta que ser difcil posteri-

orment tornar a trobar). I que tant ens recorda Tamb, el poema que tanca la partcentral de LMer. Hi ha tamb el destacable Memria tristssima, que clou CCO,escrit en alexandrins blancs cesurats. Tamb les dues darreres parts de les cinc enqu Estells ha dividit DA (OC6) tenen un inters innegable. A la penltima partdel que Estells ha considerat el seu primer llibre: Platja en setembre, trobemlalexandr cesurat ja com un element constructor i cohesionador: possibilitadoruna ferramenta ja no solament del poema sin de tota la unitat, sent especi-alment remarcable el darrer dels deu poemes. Semblantment, els tres poemes queclouen la unitat de set anomenada Adgios de Veroni, articulada tamb sobrela base de lalexandr blanc cesurat sn especialment remarcables, tancant DA.Tamb les tres glogues que originalment pertanyien a DA (i que a OC1 trobem


22/33

55Llus Roda

ble, tot i ser irregular. Una vegada ms, Estells colloca quasi tota laplvora al final (com en una mascletada o com en un castell de focs).Lautor no solament t un sentit del ritme que admirem sin tambuna ntida percepci autocrtica; ens resistim a atribuir-ho a una me-ra coincidncia de gustos. Demostra tamb la gran eficcia i capaci-tat constructiva del nostre poeta. s a dir, ens va impellint amb allque va dient: va construint. Fent. Tamb sap que no pot desmerixeren els principis, en la tensi inicial que tot ho desencadena. El darrerdels quatre poemes que integren la part Papers indits dX.X.X:Avingudes de llet quallada, per on vnen s excellent. Com tam-b ho s la penltima de les parts: Les nits que van fent la nit, elsdarrers dos poemes de la qual sn tamb excepcionals: Aquest mesmhe comprat uns llibres. Molts de mesos i Avui, que faria sismesos.52 El llarg poema o part que clou el poemari i que segueix lapart anteriorment esmentada s un altre monument hum: La casa,ara s.53 El vers decasllab, per, sobretot, lalexandr blanc cesu-rat seran els dos pilars que hauran perms a Estells una vehiculaci

ordenada del seu torrent vital: sentimental i mental. On excelleix.54

que enceten el conjunt de vuit que formen PLE), auguraven lexcellncia creativadEstells, especialment la darrera, s a dir, lgloga III.

52. A OC1, Estells data La nit 1953-1956. El ttol del poema, si tenim encompte que la filla havia nascut el 29 de novembre de 1955, situaria lescripturadaquest poema, que clou aquesta part i prcticament el llibre, el 29 de maig

de 1956, exactament la que trobvem en la redacci de Primera soledad(vegeusupra).

53. La casa, ara s representa, per tant, un punt dinflexi a molts nivells.Com a resultat daquesta catarsi esferedora, el poeta comenar un desprs cre-atiu duna profunditat i dun volum vital imposant. I encara ser capa doferirgrans fruits perdurables, tot seguit. I en el futur. Els quals tindran una evoluciconstant; cada vegada, per, ms difcilment superables. El poeta anir creixent,si no en altura, s, almenys, en amplria. La qual cosa no ser cap demrit sin unasituaci prcticament inevitable.

54. Altres poemes remarcables de N sn: Dama danit, no voldria enutjar-vos i A Sant Vicent Ferrer.


23/33

56 Reduccions

Una altra potent carcassa literria dEstells s El primer llibrede les glogues (OC1),55 bastant celebrat per la seua originalitat, apesar dhaver-se-les amb un tema tan tradicional del gnere poticcom ara lamor, que Estells demostra no solament tractar amb habi-litat excelsa sempre sin tamb fer-ho des daquella profunditat quesolament els millors poetes sn capaos dexpressar amb eficcia iamb el rigor propi de lexperincia insubstituble, des duna exacti-tud emotiva allunyada en aquest cas de les habituals afectacions ambqu lamor s associat a causa del carcter central daquesta experi-ncia en la vida de tothom, cosa que fa que esdevinga un tema recur-rent, on la intensitat emotiva sol fracassar en la seua comunicaci.No ocorre aix amb Estells, on la passi i lamor ens arriben amb laindissoluble nitidesa dels cercles concntrics, de lexperincia com-partida per incomunicable dels seus protagonistes, nicament sal-vats pels ulls del lector, tal qual Du, que Estells fa possible. glo-ga V i gloga VIII sn imprescindibles. PLE s un monument alamor, un monument literari indestructible, que pacientment espera

ser descobert per aquells que encara no ho han fet. Tamb les glo-gues van ser escrites en metres llargs: en alexandrins, les cinc darre-res (indites el 1972); en decasllabs, les tres primeres (publicades aDA el 1958). En versos blancs, totes.

Un altre llibre excellent daquesta poca sLhotel Pars (OC6).Molt celebrat. Ledici feta a Barcelona el 1973 contnuament ree-ditada per Edicions 62 fa que aquest siga un dels llibres dEstellsms coneguts a Catalunya. A ms, Ovidi Montllor va popularitzar,

amb una recitaci magistral, el sensacional poema que tanca el lli-bre: Com hi ha el fill sense els pares i els pares sense el fill. Ex-cepcionals sn tamb els poemes IX, XI i XIV: Vaig fent el tristcatleg, el meu nocturn catleg, El cap-al-tard urb, els llums ales finestres i En veuret escampada per sobre del llit, Franoise.En total, conformen aquest llibre vint-i-dos poemes dextensi dife-

55. Ja hem dit que les tres primeres glogues de PLE havien estat publicadesa la primera edici de DA (1958), mentre que les altres cinc van ser publicades perprimera vegada a OC1 (1972), datades 1953-1958.


24/33

57Llus Roda

rent, articulats a partir de tirallongues de versos alexandrins cesuratsmancats de rima.56 Tamb ac. Per no en sn la causa. Es tracta duninstrument fet dctil per les mans de lorfebre: un instrument que elpoeta ha assolit i que fa servir amb mltiples funcions. Com qui t uncotxe. Per anar on vol.

A la dcada dels cinquanta cal adscriure tamb un altre llibre im-pressionantLa clau que obri tots els panys (OC6). Consta de duesparts, la segona de les quals o Part II s Coral romput, composi-ci tamb relativament coneguda per la recitaci imposant que Ovi-di Montllor va saber fer daquest text magistral. De les tres llarguesunitats que integren el Coral romput, la primera s absolutamentimprescindible. Es tracta dun altre monument literari celebrat. Pot-ser Coral romput represente lexcellncia de lalexandr en lesmans dEstells. Deslliurat el poeta gaireb definitivament de la ri-ma, els versos isomtrics tallaran laire i lal, endinsant-sens im-perceptiblement com una fulla esmolada per sempre ms. La PartII du la data de 1957, mentre que la Part I, ms irregular, s data-

da 1954-1956.57Tamb els vint-i-sis poemes de Testimoni dHoraci (OC6) han

estat escrits en alexandrins blancs. Es tracta dun conjunt equilibrat iunitari del qual vull destacar molt especialment els poemes VI, VIIIi IX.58 s un aplec de la dcada dels cinquanta que va ser publicat perprimera vegada a OC6. Igualment ocorre amb El monleg (OC6),onze poemes fets amb alexandrins blancs entre els quals sobrex elVI.59 De Linventari clement (OC6) destacar nicament els frag-

ments reunits sota lepgraf 1956-1959, que comencen la segona

56. Estells a OC6 va afegir el poema XIX als vint-i-un de la primera edicidHP.

57. De la tres unitats que integren aquesta Part I de CQOTP, la segona con-t dos poemes remarcables: El procs i I b?, escrits en alexandrins blancscesurats. Val a dir que, de la primera edici de CQOTP (Valncia: Diputaci,1971), en la distribuci publicada a OC6, Estells exclou la part Llibre dexilis,que sinclou, amb alguns retocs, a OC2, com un aplec definitivament independent.

58. Tamb el V, X, XII i XIX.59. Tamb el X i XI, que sn els dos darrers daquest aplec.


25/33

58 Reduccions

de les cinc parts en que Estells va dividir el llibre.60 De les duesparts: I i II, que conformenLofici de dem (OC9), la II s, sens dub-te, la ms interessant, amb poemes excellents com Preocupacionso Festa nacional dels morts, escrits en alexandrins blancs cesuratso la prosa colpidora i irnica que tanca el poemari: Ms.61

Un apartat especial mereix El gran foc dels garbons. Ms amuntja he dit que per a mi s el vertader Mural del Pas Valenci. Si elMPV tracta dels llocs, dels episodis i de les figures histriques msrellevants per tal de fundar el Pas, a GFG, Estells sha ocupat pri-mer daquells altres, tan reals com annims, ara ja engolits irrecupe-rablement pel temps, com b intua el poeta de Burjassot, que nhasalvat la memria i la realitat. Com un negatiu del futur: el passat. Iho ha aconseguit fer sotmetent amb poder una estructura tan difcil-ment reductible com ho s el sonet, que en les seues mans esdev uninstrument prctic de crnica gaireb periodstica. El que abans ha-via fet amb lalexandr, ara ser fet amb el decasllab, dins lestruc-tura exacta dels catorze versos del sonet, sense rima. No competir,

doncs, amb J. V. Foix. Cadasc guanya la seua partida. Alexandrins idecasllabs hauran deixat de ser un misteri per a Estells. I escriure,en vers, per tant, esdev, per a ell, la cosa ms natural del mn. I pera ning ms aix ser aix. La naturalitat de Brossa dEls entra-i-surts del poeta s diferent. Tots tres juguen en camps ben diferents.Estells data el procs descriptura de GFG entre 1958-1967. s eldarrer de la dcada dels 50 que tractem, tot i ser tamb un llibre dels60. La primera edici dins OC1 (1972), i lnica que hi ha a labast

de moment, s una edici solament parcial de GFG. Els cent tres so-

60. Ignore el contingut de lexemplar presentat el 1966 al premi AusisMarch, recentment trobat, ni si tindr molta o poca relaci amb el que es va pu-blicar per primera vegada (Gandia: Ajuntament de Gandia, 1971). El que sabems que en ledici definitiva reunida per Estells a OC6 va suprimir cinc poemesde la darrera part.

61. 1a ed. Palma de Mallorca: Moll, 1972. Una altra prosa interessant inau-gura el llibre: Una prvia. Tamb sn dignes de consideraci poemes com araFira ducal de la mort, Aproximaci o Vacances obligatries.


26/33

59Llus Roda

nets que la integren sn recollocats, llevat dun, i augmentats ambquaranta-set poemes nous fins arribar a la xifra de cent quaranta-nou en ledici completa i definitiva de biblifil que es va fer el1975.62 Entre aquests, destaquem el 44 (>49),63 51 (>94), 57 (>101),73 (>114) i 103 (>149). I entre els editats posteriorment introbablesa lOC1 assenyalem el 68, 74, 86 i 91.64

Sn tamb bons reculls dignes datenci Lentreacte (OC6),Lengan conech (OC2) i Primera audici (OC3).65

2. 3Una producci post mortem. La poesia dels anys seixanta i pos-terior (renovar-se o morir)

Estells sho va posar, a si mateix, francament difcil per podersuperar-se. Ja no ho aconseguir. Desprs de la producci dels cin-quanta, em sembla que el primer moviment que es produeix en laseua evoluci s una certa implosi concentrada amb tendncia a

la depuraci. Seguidament, una dilatada explosi que situar en elsaltres el seu centre datenci i de gravetat. Com un fnix, les cen-dres dEstells: elpolvo enamorado dEstells sespargir indefini-

62. Vegeu supra. Es tracta duna edici de 299 exemplars.63. Donem primer els que podem trobar a OC1 amb la xifra arbiga amb qu

hi apareix, seguida daquella que t en ledici definitiva, si ha canviat.64. Si ara fem ms ample el ventall, ressaltarem tamb els sonets numerats

3 (>5), 6-7 (>3, 6), 13-15 (>16-18), 17 (>20), 19-20 (>22, 13), 22 (>24), 34-36(>34, 37-38), 40 (>42), 45 (>50), 55-56 (>99-100), 66 (>109), 81 (>120), 87-88(>127, 124), 90-94 (>131, 133, 51, 134), 94 (>135), 97-98 (>98, 140). I entre elseditats per primera vegada el 1975, volem tamb subratllar el 64, 69, 81, 85, 89i 92.

65. Interessen menys a lefecte que hem declarat a linici daquest article:Lincert presagi (OC2), Mort i pam (OC2) o Els ferros del poema (OC7). Comavisava Fuster, no tot ser bo (Tanmateix, una bona part, s: si ms no, enaquesta dcada.) Per una de les virtuts que estime dEstells s que no li he llegitcap cosa que no tinga inters. Cada srie, o b per un motiu o b per un altre, ser-veix per a ordenar i conixer millor aquest gran poeta universal.


27/33

60 Reduccions

dament, molt compromesament. A la vista de tothom. Eixint de laclandestinitat. Celebrant amb esperana les noves coordenades de lallibertat.

La isometria dalexandrins i decasllabs, en esdevenir blanca,ofer al nostre poeta aquella llum divina que cercava en la prcticadels metres i les rimes i les estrofes ms diversos. A aquell respecteinicial del poeta pel sonet, aquest respondr categoritzat, rendint-se-li als peus del de Burjassot, als peus dels protagonistes ms humilsi subalterns, que sn aquells que trobarem a GFG. El sonet, ultra-passant els lmits de les convencions morals compartides, esdevin-dr pornogrfic. Descobrir, via Estells, la seua innata potnciatellrica. Demostrant que qualsevol forma s i pot ser reductible ala pura vitalitat dhomes i dones impellits els uns envers els altres.Formes, convencions o cultura: tant s. Un home sol ho pot tot quantot a penes t ja valor. Estells va descobrir ben jove el valor de tot.El valor de les coses. El de les persones. Una filla ho s per sempre.I un fill. I una dona Totes les filles, tots els fills. Totes les dones

Tots els pobles i totes les nacions, lliures i felices, prou que mereixenla vida dun poeta. I el nostre poeta t un poble i una naci que ha defer. Que ha descobert. Dun mur, pensar a fer-ne un mural. Un espaide vida, de llibertat: de renovada alegria.

Dels llibres fins ac destacats, el que ms sembla allargar-se en ladcada dels seixanta en la seua producci s GFG (1958-1967).

Al meu parer, Per a tota la mort(OC3), constitueix un altre cimdEstells, per b que poc esmentat. T poemes excellents: Com

oblidar, per ms que ara ho intente, Vares deixar el teu cap al meumuscle, Em vares fer sentir jove: em recorde i, sobretot: Nomha costat tantssim dir adu, junt amb altres duna gran quali-tat. En aquest llibre breu de setze poemes, el decasllab estellesies despulla i esdev transparent amb una senzillesa i una naturalitatdepurades que esdev vertaderament impressionant per inigualable,mentre que la intensitat de lemoci que hi subjau no sols es man-t intacta sin que ens travessa sense adonar-nos-en com una fullaperfectament esmolada, quan solament la sang avisa que la ferida s

mortal de necessitat.


28/33

61Llus Roda

Tamb pertanyen a aquesta dcada altres poemaris importants,alguns dels quals, comHoracianes (OC2), han assolit una gran ano-menada. No s habitual en Estells la combinaci de versos anisosil-lbics com la que ac trobem a lhora de construir poemes. Hi ha unagran quantitat de poemes duna qualitat important, entre els quals,destaca el primer: I (Res no magrada tant), per tamb sobrexenaltres molt bons (XVII-XIX, XLII-XLIV, L, LII o LXXV). Renana(OC2) s un altre poemari important dEstells, per b que no de tan-ta anomenada com lanterior; sn nou poemes estructurats de tres entres de dotze versos cadascun escrits en alexandrins blancs, entre elsquals destaquen poemes com Aquells ulls gremials destendardsdalegries i, sobretot, Recordes turgueniev obsedit per les mans.Un altre text important, i molt poc esmentat, sA mi acorda un dictat(OC3): un llargussim poema escrit en alexandrins blancs on podemespigolar algunes de les bases personals i de la potica del nostre ad-mirat poeta: un text reflexiu fonamental que demostra la conscinciadel seu esforat quefer.

A la dcada dels setanta pertanyen altres poemaris importantscom Hamburg (OC9), escrit en decasllabs i amb poemes com araSet riu linfant que tha vist cridar, ebri o Ja no s lamor el quimena els teus passos. Tamb volem destacarLamant(OC5), dssetcomposicions tamb en decasllabs, amb poemes com ara Ara no,dius, com obeint uns dus o Anem al llit, et propose, besant-te.

Per hi ha tamb alguns llibres que sn absolutament indispensa-bles per tal com contenen poemes duna qualitat extraordinria, com

per exemple Com el vaixell solemne dEl corb (OC9): quaranta-vuit quartets construts a base dalexandrins blancs. C cont tambaltres poemes destacables com Plore per tu conscient fill de putao Pastor de rius apollinaire de laire. Entre els deu sonets escritsen decasllabs que conformen laplecDies gastats (OC8)en trobemtamb alguns de molt destacables, especialment els quatre primers(i-iv) i lltim (x). Sal (OC8) s un altre aplec ressenyable on hi hapoemes com ara Arribar diumenge a la tarda, per molt especial-ment el darrer, Al meu davant, fervent, thas masturbat.


29/33

62 Reduccions

Per ltim, cal destacar que dins del Mural del Pas Valenci, ladarrera part del llibre Canals (MPVII), que t com a ttol Baladadun temps perdut, s duna gran qualitat; i especialment el poemaque segueix aquesta part i que acaba el llibre: Final. El MPV contmolts poemes indispensables com el VIII deDeclaraci de principisi el IV de CVal, dins MPVI. O la part I dEscrits per a Josep Renaudins LJR o La llibertat dins CP, al MPVII (a ms del final del llibreCanals ja esmentat). Per acabar, Sonata de condol dins OT; Et ve-ia, nu, el cos, agenollat dins DPC; o poemes com ara Se macabenels dies; se macaben, Passe, i albire o, especialment, He aixe-cat, mentre escrivia, el cap i Hem assistit, des daquesta terrassa,tots quatre del llibre Testament (MPVIII), demostren a bastamentlexcellncia literria daquest gran poeta valenci de talla universal.

2. 4La vinya del Senyor

No ens passa desapercebuda la bona qualitat de llibres com ara:Epitafis (OC2),Les acaballes de Catul (OC3), 4 poemes (OC4),Dequan Joan Fuster i lEstells (OC7),Lletres de canvi (OC8), Sonetsa Jackeley on hi ha: jackeley? em resultava deliciosament absurd elteu nom(OC8), Festes bucliques (OC10), Sis sonets (OC10)o So-nata dIsabel (OC10), als dos poemes del qual ens acabem de referir.Sn aplecs duna qualitat semblant a la dels esmentats Dies gastats,Sal o El corb, dins lOC; o dels tamb esmentatsDeclaraci de prin-

cipis (MPVI) i Testament(MPVIII), que enceten i acaben el MPV.Tenen tamb inters especial llibres com Homenatge illcita Llus Mil (OC2), Quadern per a ning (OC2), Ora martima(OC3), Larnat (OC4), Cant de Vicent (OC4), Cercles del Russaf(OC4), Cant temporal (OC5), Pedres de foc on hi ha: 35. Mai nohe de direl teu nom: me lestime (OC5), Progrs de la llum on hiha: VIII. Jove cos de la donzella (OC5), Elegia (OC5), Mol delany (OC5), Prat de la Mola (OC5), Versos per a Jackeley (OC7),Et porte un record, avui que et cases (OC7), Exili dOvidi on hi ha:

xvi. ah dissortada ptria! [] i xxii. dona, deixam que et diga


30/33

63Llus Roda

[] (OC7), Da sen deia plafons en temps de Rubn Daroi Santos Chocano (OC9),vida dama (OC10), Cantata de Castellde la Plana (OC10), Elegia al palau dels reis de Valncia (OC10), oTancat dAleixandre (OC10), dins lOC. O Cantata inicial del PasValenci (MPVI), Cants a Valncia (MPVI),Llibre dels poetes (MP-VIII), Epstola durgncia a Miguel Hernndez (MPVIII) oDarrerspoemes de la Cordovesa (MPVIII), dins el MPV. Tenen tamb un in-ters especialMare de terra, TestariAuca i tenebres de Llus Pla.66

66. Tots aquests ttols destacats no significa que no subratllem la dignitatliterria de llibres com ara: Quadern de 1962, Colguen les gents amb alegria

festes, Els amants (destacable s la part IV: Manuscrit perdut), Temps de dolor(especialment per la part II: Navegacions dubtoses), Taula parada (especial-ment per Can de la rosa de paper i La can de la sargantana), Vida secreta(destacable s Gergica),Lamant de tota la vida (especialment la part Ambun vers de Franoise Hardy on hi ha limprescindible Lamic), Els camins dela llibertat(destaca el primer poema: La llibertat (1)), Antibes (destacable sla part III: Amb la dignitat amarga dels pobres), Gentil burgesa (destaquen laprimera i lltima part), Mort a Elx (on destaca el poema Diries ara, per exem-ple), Al company assassinat a Elda o alguns poemes de Poemes esparsos (comara Viatge memorial, Estrofes: p. 173; per, sobretot, sn molt recomanablesEl poema, Sagafava i Fragment 3), dins lOC.

O tamb la dignitat literria deLlibre del dret a lalegria (destaca Molt herebut, i molt immerescut), Llibre dels bons propsits (especialment I i II),Episodis personals oRam de vidres dins el MPVI. O b de Poble (destaca As-sumirs la veu dun poble), Ofici permanent a la memria de Joan B. Peset, que

fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941 (especialment Rquiem, 24 de

maig de 1941, Els afusellats i Indici dhimne), Lletra al pintor valenciJosep Renau (especialment els poemes I i VIII dEscrits per a Josep Renau),Llibre de la msica (especialment Serrano, Portes de la nit, Ha arribat elmoment, Trnsit de Llus Mil i Amb esperana encara), Valncia. Cantenels pobles (destaquen Benissan, Borbot, Sueca i Aielo de Malferit)o Sagunt (especialment III), dins el MPVII. O tamb de Sentiment de Pas(especialment de les parts IV i V de Cant del Pas Valenci), Llibre de la sa-viesa (destaquen Mhan enganyat: aquest mn no s el meu i No em morirdamor), Cants temporals (especialment Jo cante ac, com, desterrat, Ovidi),

Llibre dElx (destaquen els dos darrers sonets dEl misteri),Llibre de Borriana,Xtiva (destaquen el poema 17 de Funeral de la Cova Negra, Les nits de Xti-


31/33

64 Reduccions

Finalment, el carcter no tan freqent del punt defensat a lapar-tat segon daquest article: la universalitat dun poeta que escriu encatal, aconsella la incorporaci dun apndix on, per mor de lex-haustivitat en qu he prets basar la meua opini, hi ha la relaci deles sigles tamb daquells llibres que, des dun punt de vista estric-tament literari, no superen, al meu parer, aquells altres que hem fetservir com a arguments per a la nostra tesi. En qualsevol cas, si lespremisses no foren exactament les idnies, per la conclusi fracerta, ens sentirem igualment satisfets. Tant de bo que la histria va-ja alternant-ne les premisses per en mantinga intacta la conclusi!Sol passar. De fet, passa de tot. Potser tenim un escriptor universali no ho sabem. Ves per on. O no nestvem segurs. Un valenci deBurjassot que va esfriure en la segona meitat del segle XX. Per quno? A vegades, les coses sn aix. Com sn.

va i Bixquert) oMural, Mural (destaquen Arc de Cabanes, Castell de laPlana i Amb un clamor dentranyes esgarrades), dins el MPVIII.

Finalment, de Puig Antich destaquem la part III. De Canoneret de Ripoll,signifiquem la part Quaderns de la derrota (2) (especialment Com un sac plede pedres i de pluja, els tres poemes anteriors i tamb el que el segueix) i de la

part prpiament titulada Canoneret de Ripoll, el poema Tot a que ja nopot ser. De Versos per acompanyar una esperana notem Homenatge 4 (perHomenatge 5 cont aquest esferedor fragment: La dona dun company demort / li ha donat, a travs dels ferros, / un jersei com un ram de flors. / Somriu,atnit.). DeLa casa de la msica vora el mardestaca especialment el sonet IV.Dels cinc poemes dHomenatge a Vicent Andrs Estells-Escola Gavina, notemels tres primers. Dels onze poemes dEstat dexcepci, notem Torne al rac, quetampoc no s rac. De Poemes preliminars notem el poema XVIII entre els sisque ja no shan tornat a publicar. Per contra, de les nou composicions de Vida con-templativa, destaquem les tres primeres i la darrera. Tamb Fragments de Dietaridel Perell s una lectura que t un agradable inters.


32/33

65Llus Roda

Apndix

Les colles de castellers saben molt b que com ms gran s labase del castell ms alt acostuma a ser-ne el cim. I que cap pis re-sulta prescindible. A vegades ocorre el mateix amb una construcciliterria. Uns llibres fan possible lexistncia dels altres. Copsar-nela relaci t un gran inters per no s el tema daquest article. Elcomproms vital dun poeta no s solament literari sin tamb his-tric i conjuntural. Tamb conv saber que quan explorem una covano sempre som a la sala ms gran. Per cal explorar-la per desco-brir-ho. I Estells ha estat un explorador infatigable que ha obtingutresultats duna excellncia inigualable com a conseqncia del genidun treballador incessant i capa. De tota manera, si els llibres delsquals done les sigles contenen algun poema especialment rellevantho assenyale oportunament. Al final del monogrfic trobareu les cor-respondncies de les sigles amb els llibres. Sens dubte, cada poca ocada lector establir una tria diferent. Tenim per clssiques les obres

que ho aconsegueixen.LE,67 IP, MP, Ri, RN, DT i FV,68 dins OC2. PLO,69 dins OC3. RV i

AN,70 dins OC4. EC,71 dins OC5. EP,72 dins OC7. SM, CM, J,73 EE,74

67. Un desig. El desig descriure llargues cartes, Els averanys, els cnsols,els pals sense banderes, Hi ha lestrpit dels ferros, hi ha el fum a les faanes,

Jo he amat els meus pares, he amat els meus germans.68. Seguir encara (lltim poema).69. No he de callar! Mireu com creix la mar, Ensums duns fums, tene-

brosos betums.70. IV On s el cos de la vena, amable (excellent), V Souen uns passos

en el pis de dalt i VII Un sentiment de planetari origen.71. Assaig delegia, Ars potica.72. Segon cant de mort.73. Sols recordava. I el darrer Al llit, escoltes.74. Ostende, Bruges (2), Viena (1), Viena (3), Viena (5), Viena

(6), Londres (2).


33/33

66 R d i

CMP75 i EAMAJML, dins OC8. MMP, FL,76 THRO, TC77 i BHA,dins OC9. QPN,78 dins OC10.Ja hem fet referncia a PuAn, PPz i EExcz.Pel que fa a MPVI: CMur,79 CU, Riu, LA,80 PS, PT, LPed, CDM,

CMa, MS, RCP, QPV, MG, JC, LS, LEs,81 RA, EL, SVO, VTNP,LPin,82 CJI, CJIA i RD.83 Pel que fa a MPVII: VP,84 PMarx,85 DTP,NPV, RM, ES, AOC,86 CMG,87 TB, LAA,88 RS i PAN. Finalment, pelque fa a MPVIII: B, Excl, Pol,89 LD, Alc, AA, Al, O, PSol, LPen,90Mo, LG,91 LAl, LPu, DNCS, Alb, TGM i LI.92

75. Albades, Ombres del poble, Record, Esperana, La moixeran-ga, Les nits en vetla (dins II).

76. Labsncia.77. III i VI de 2. Quadern interdit.78. Elegia a Miguel Hernndez al cementeri dAlacant.79. Mentrestant escric aquest cant, Dintre landana els cucs de seda,

Declarar unes fidelitats.80. , 3, 8 i 15.81. IX dEstrofes de lescut.82. La pintura.

83. Epleg (que tanca RD i tamb MPVI).84. Admonicions.85. iii.86. Aquella nit vora la mar terrible, Es despenjaven a les nits les vinyes

(els dos clouen AOC).87. El poema 14 dIntroducci.88. Incs (1), El linotipista (Valncia), Bellesa de la vida, Miramar.89. Abandonat per les forces, intente (poema que clou Pol).90. Penscola.91. Ausis March, Joan Ros de Corella.92. Un rossinyol et canta a los del front, Fragment, 9 doctubre de 19782.

lluÍs roda: vicent andrés estellés: un poeta universal

Documents