lluita remença a eramprunyà. un pergamí de l'arxiu de l'arquebisbat de tarragona

7/24/2019 Lluita remena a Erampruny. Un pergam de l'Arxiu de l'arquebisbat de Tarragona

1/13

I Trobada de Centres dEstudis i dEstudiosos dErampruny Gav, 25 doctubre de 2008

1

Lluita remena a Erampruny. Un pergamde lArxiu de larquebisbat de Tarragona

Josep Campmany Gui ll ot,Centre dEstudis de Gav

1. Un pergam en un arxiu de Tarragona.

Com s sabut, lArxiu de larquebisbat de Tarragona cont un important fons en pergamins,

llibres i papers relatiu a lantiga baronia dErampruny.1Fou dipositat all pel fundador daquell

arxiu, el cardenal Vidal i Barraquer, a qui li havia pervingut per ser el darrer hereu del llinatge

dels Fox, titulars de la meitat pro-indivs de la baronia. Latractiu daquest fons per als

estudiosos s elevat, ja que no va poder ser consultat per Francesc de Bofarull, lhistoriador de

referncia de la nostra baronia. Tot i que el contingut genric daquests documents era conegut

a travs de les rbriques que figuren a lspeculum de larxiu de la baronia dErampruny

elaborat a la segona meitat del segle XVI, dipositat a lArxiu de la Corona dArag,2 lexamen

detallat del contingut dels documents pot aportar novetats rellevants, que matisen i

complementen el que enuncien les rbriques.

Aix s exactament el que passa amb un pergam de mitjan segle XV, signat per quaranta-sis

habitants dErampruny i rubricat per llur senyor, Llus Marc. La regesta que figura a

lspeculum, amb la signatura R-2, diu:

Item altra carta en pergami continent en effecte procura o sindicat fet per lospoblats en lo terme del castell de Alaprunya a Pere Garau y a altres de dit terme abdiverses potestats y ab decret de mossen Lluis March senyor de dit castell y terme.Lo qual fou fet en la parrochia de Sant Climent del terme de Alaprunya sots diversoschalendaris, lo primer dels quals fou a XXV de nohembre any MCCCCXXXXVIII,closa per Barthomeu Dus prevere e canonge e sagrista de Sancta Maria del Campbisbat de Elna y vicari de dita parrochia, y dins la qual carta sta una altra carteta quete la sustitucio feta per dit Pere Garau y altres a Joan Ros retificant per a altres deomnia et singula, fou feta dita substitucio en Barchinona a VIII de dezembre anyMCCCCXXXXVIIII, closa per Rafel de Riudor, notari de Barcelona, per o dites duescartes son senyaladas de aquest senyal R-2.

El segon pergam sha perdut, a Tarragona no hi s, per el primer s (Figura de la pgina

segent). Inicialment, pel context histric, la primera interpretaci que vam fer daquest pergam

era lelecci de sndics remences dErampruny per alliberar-se dels mals usos.3 Per un

estudi, transcipci i traducci acurada ho desmenteix, i obre perspectives indites respecte als

fets i idees dels nostres predecessors. Tot seguit veurem quin s el contingut daquest pergam.

1 Josep Campmany, Els papers de la baronia dErampruny: aproximaci a un fons patrimonial dispers en molts

arxius,Materials del Baix Llobregat, nm. 11 (2005) p. 93-103.2

Arxiu de la Corona dArag, Diversos, Sentmenat (olim Monacals 3510). Espcul dels documents de la baroniadErampruny i Castelldefels.3Josep Campmany, Gav, histries medievals, 24 personatges gavanencs del passat, Gav: Associaci dAmics delMuseu, 2006, p. 144-145.


2/13


2


3/13


3

2. El que diu el pergam

Spiga tothom que nosaltres,4 Francesc Torra, Arnau Ferrer, Gabriel Ferrer, PereBonet, Antoni Planes, Francesc Modolell, Pere Vilar,5 Climent Bassa, ClimentRomeguera, Francesc Coma, Joan Valls, Bernat Bonet, Joan Perellada, GuerauBardina, Esteve Vedell major, i Esteve Vedell fill seu, Pere Sbert, Mart Miquel,Narcs Castell, major, i Narcs Castell, fill seu, Guillem Corbell, Francesc Roca,Marc Soler, Nicolau Cerdanya, Bartomeu Folquer, alias Miquel, Bartomeu Bardina,Jaume Cugullada, com a tutor de Jaume Llibre, menor dedat, Pere Mir, JaumeDeulofeu, Joan Ferrer de la Rovira, Joan Valls, tutor de Climenta, menor dedat ifilla de Pere Miquel, difunt, Bernat Bonet, Salvador Nomdedu, Antoni Fbregues,Bartomeu Grau, Esteve Bertina, com a tutor de Bernat Colomer, menor dedat, fill deBernat Colomer, difunt, Joan Campderrs, Angelina, Muller del difunt Pere Oller imestressa del mas Oller, Joan Ferrer de Castelldefels, com a tutor de Pere Pont,menor dedat i fill de Jaume Pont, difunt, Joan Bonet, Jaume Vingut, Antoni Vendrell,

Andreu Rourich, Esteve Torra, Pere Moragues, Bernat Ros com a tutor de Maria,menor dedat i filla de Pere Vendrell del Calamot, tots del terme del CastelldErampruny, dicesi de Barcelona.

Ats que Mateu Vilar, procurador fiscal de la Cort del serenssim senyor Rei dArag,a instncies i requeriments dalguns homes i vassalls de lhonorable senyor LlusMarc, senyor del Castell i terme dErampruny, que intentaven redimir-se, com esdigu, del senyor Llus i del seu castell, domini i jurisdicci, va venir, juntament ambun porter i un notari reial, a fi de recollir-ne les signatures i conformitats, a la vila deSant Climent del castell dErampruny, i residint-hi personalment no aconsegulacord de gaires persones i reun poques signatures. Ats lacord i resoluci delnostre consell i de la majoria dels notables de constituir sndics procuradors i actorsper administrar, expedir i exercir. Ats tamb que sha demanat i obtingut la vnia de

lesmentat senyor, sense el requisit legal de la qual, la constituci del sindicat creiemi entenem [que s] formalment inacabada i nulla. Donat que es va realitzar unaconvocatria formal (principalment perqu, si no, no hauria servit de res) perquaquella minoria hi assists, i tamb nosaltres, que som la majoria, i entre nosaltresdiscernim, meditem i resolem que, per ara, som de lesmentat honorable Llus, i notenim altre senyor, excepte la reverncia del senyor Rei, i no pretenem firmar enlesmentat sindicat.

Per tot aix, declarem la nostra prpia i present intenci i voluntat de dissentir i noconsentir, de cap manera, lesmentada constituci de sindicat, i encara menys laquitaci entre aquells, sense cap deliberaci, ni consell, ni aprovaci de tots elshabitants de dit terme que legalment ho haurien dhaver tractat. I exigim, per anosaltres i els nostres procuradors, tants drets com lcitament puguem. I revoquem ianullem completament totes les altres coses per ells i entre ells escripturades, iqualsevol altra acord anterior.

Havent deliberat amb aquesta intenci, de bon grat, amb ple coneixement i ambdecret de lhonorable senyor Llus Marc, senyor nostre, us constitum i us ordenem,Pere Grau, de la parrquia de Sant Cristfor de Begues, Jaume Meyans, ciutad deBarcelona i actualment habitant a la vila de Sant Climent, Arnau Deulofo, delesmentada vila, i Ramon Querol, de la parrquia de Sant Miquel dErampruny, totsdel terme de lesmentat castell, com als nostres vlids i principals sndics iprocuradors als efectes que escaiguin (tots junts i indistintament de manera que,sigui quina sigui la condici que pugueu ocupar, no nhi hagi cap que precedeixi elsaltres, i prohibint que, si falta un de sol o ms dentre vosaltres, la resta dels quequedin, puguin concloure i adoptar decisions vlides) per denunciar i intimar els

4Loriginal s en llat. Oferim una traducci completa, no literal, que suavitza les frmules jurdiques.5Al pergam posa Pere Buyar, per s un error. A les signatures es comprova que es tracta de Pere Vilar.


4/13


4

sndics i altres persones que van tractar la quitaci. Aquesta intenci i acord, i tambrevocaci, desitgem que sigui vlida fins a requerir i presentar i forar judicialmenttothom a renunciar i desistir dincoar lesmentada quitaci i altres actes i actuacionsfetes per ells, i que no ho segueixin portant a terme de cap manera, ni facin avenosen nom nostre.

I tamb per dirigir, tractar, procurar i administrar, en nom nostre i per a nosaltres,totes i cadascuna de les causes, plets, impediments i detencions de causaplantejades entre nosaltres i ells, tant en qualitat dactors, de demandats, i altres. I totaix, compareixent davant de qualsevol jurisdicci personal i cort dinvestigaci, taneclesistica com corporativa, i per interposar plets de part nostra, tant en primerainstncia com en segona, i tamb fent spliques.

I, tamb, pel que fa als nostres bns, tots i cadascun, solidriament, els obliguem,mitjanant signatura, per al plet, per fer i respondre, defensar, expedir, proposar ireplicar els crrecs i peticions, donar o oferir, i tamb per respondre a plets, ferdemandes i fer pactes, jurar per calumnies, i altres, sobre tots els nostres. I podeuaix jurar en nom dels aqu reunits, testificar en escriptures, o produir qualsevol altretipus de prova, i que pugueu publicar requeriments, i fer, i obtenir productes contraells, i contradir, disputar, allegar, renuncir i concloure, en plets i en tot el que per alsplets sigui menester, i auditar qualsevol tipus de comptes, i inferir qualsevol altregravamen sobre nostre, apellar o reclamar, emetre sollicituds, obtenir justcia ojutges i prosseguir a travs dapellacions o reclamacions, i arribar incls fins aldarrer tribunal. I, a ms, de part nostra, fareu, manareu executar deutes, protestareurequeriments, i respondreu i replicareu a protestes i requeriments, i ms encara.

I, de tot aix, podreu fer-ne escriptures pbliques, empares i segrestos, i tamb ferfer i instar qualsevol oposici i, si voleu, consentir a cancellar-les i anullar-les, isubstituir i destituir procurador o procuradors per a totes i cadascuna de les cosesesmentades, tantes vegades com vulgueu, en ambds casos amb el vostre vist-i-plau. I, finalment, fer i exercir en general, totes i cadascuna de les esmentades cosesi qualsevol altra que sigui til, necessria i oportuna, que nosaltres pogussim fer siens hi interessssim personalment. Us atorguem, donem i convenim amb vosaltres,els nostres procuradors, i amb els vostres substituts, i a cadascun de vosaltres, talcom sha dit, plena delegaci nostra amb total facultat. I, aix no obstant, volemrellevar els nostres procuradors i substituts i, en tot el que sha dit, us rellevem desatisfer qualsevol honor, i us donem fiana que per vosaltres ho comprometem tot, igarantim, amb hipoteca sobre els nostres bns i tot el que s nostre, igual que lesnostres pbliques persones, arreu i per a tot el que interessi, rebre i acordar iimpulsar judici fiscal, i acatar la sentncia amb totes les seves clusules. I elsnostres hereus mantindran el comproms, sigui quin sigui, per vosaltres, dits

procuradors nostres, per a tot lesmentat, i aix es procura, es tramita i sescriptura,sense poder-ho revocar de cap manera.

Escripturat a la parrquia de Sant Climent dErampruny.

Sig+++++++++++++++++++++++++++++nen Francesc Torra, Arnau Ferrer, GabrielFerrer, Pere Bonet, Antoni Planes, Francesc Modollell, Pere Vilar, Climent Bassa,Climent Romeguera, Francesc Coma, Joan Valls, Bernat Bonet, Joan Parellada,Guerau Bardina, Esteve Vedell, major i Esteve Vedell el seu fill, Pere Sbert, MariMiquel, Narcs Castell, major i Narcs Castell, fill seu, Guillem Corbell, FrancescRossell, Marc Soler, Nicholau Cerdanya, Bartomeu Folquet alias Miquel, BartomeuBardina, Jaume Cugullada en nom de qui sha dit, Pere Mir i Jaume Deulofo, queaix lloem i firmem el dia vint-i-cinc de novembre de lany de la Nativitat del Senyor

de 1448 en presncia dels testimonis Arnau Folquer i Bertomeu Roc de la parrquiade Sant Pere de Gav, i Toms Vila, ciutad de Barcelona. Sig+na Joan Ferrer queaix, en nom de qui sha dit, lloo i signo a vint-i-sis de novembre de lesmentat mes i


5/13


5

any, en presncia dels testimonis Antoni Moragues de la parrquia de Gav iBertomeu Miramar, de la parrquia de Santa Maria de Castelldefels. Sig+++++++nenJoan Valls en nom de lesmentat Bernat Bonet, Salvador Nomdedu, AntoniFbregues, Bertomeu m--------ri6Grau, Esteve Bertina en nom de qui sha dit i JoanCampderrs, que aix lloem i signem, en presncia dels testimonis el discret JoanMoner, prevere, i Bernat de Loba, de la vila de Perpiny. Sig+nat per Angelina, queaix lloa i signa el vint-i-set dels esmentats mes i any en presncia dels testimonisArnau Folquer i Bertomeu Roc. Sig+nat per Joan Ferrer en nom de qui sha dit, queaix lloo i signo el dia i lany acabat desmentar, en presncia dels testimonis PereBon Vilar, de la parrquia de Sant Juli de Lria i Bernat Costa de lesmentadaparrquia de Castelldefels. Sig+++nen Joan Bonet, Jaume Vingut i Antoni Vendrell,que lloem i firmem a vint-i-vuit dels esmentats mes i any, en presncia delstestimonis Joan Tpies de la vila de Sant Cugat del Valls i Pascasi Solsona, liesLlopart, de la parrquia de Gav. Sig+na Andreu Rourich que aix lloo i signo eldarrer dia del mes i lany abans esmentat, en presncia de Pere Ventallols i JoanSunyol, ciutadans de Barcelona. Sig+na Esteve Torra que aix lloo i signo, el dos dedesembre de lesmentat any, en presncia dels testimonis Arnau Folquer i AntoniVendrell de la parrquia de Gav Sig++na Bernat Ros en nom de qui sha dit i PereMoragues que lloem i signem el set del mes i any esmentat, en presncia delstestimonis Arnau Folquer i Bertomeu Roc.

Jo Llus March cavaller i senyor del castell dEramrunya, a lesmentada constitucide procura i altres coses damunt esmentades, de ma llicncia i voluntat fetes, mheacostat i de grat, per corroborar totes aquestes coses, amb la meva prpia m, posoel meu senyal +.7

Sig+nat Bertomeu Dus, prevere i canonge i sagrist de lesglsia de Santa Maria delCamp de la dicesi dElna, ara vicari parroquial de lesglsia de Sant Climent de ladicesi de Barcelona, i notari pblic daquest lloc amb autoritzaci del venerable

senyor Joan Pujol, rector daquesta esglsia, que ha fet les lnies i ha escrit i clouamb el redactat correcte, i esmenat a la lnia VI on diu Castri i amb sobreposici ala lnia XXVI, on es llegeix procuratorem et procuratores ad predicta omnia etsingula sustituandum et eos destituendum quotiens voluis et utraque vestrum benevisum fuerit i a la XXVII et susbcriptis a vobis a la XXVII et substitutos i a laXXVIII testibus, i a la XXVIIII on diu testibus.

4. La lluita remena a Erampruny. El primer sindicat remena.

El document que acabem de presentar s molt explcit i, grcies als antecedents que precedei-

xen a la constituci de la procura, ens informa que, al terme dErampruny, la recepci del plet

6Esborrat al pergam7En catal a loriginal


6/13


6

remena no va ser unnime entre els mateixos pagesos. s un document excepcional perqu,

tot i que aix ja se sabia, probablement mai shavia pogut documentar duna forma tan clara,

amb noms i congnoms.

El que es desprn del pergam s que el procurador reial Mateu Vilar va aparixer un dia a

Sant Climent, cridat per alguns remences, que desitjaven alliberar-se dels mals usos

senyorials. Hi an per recollir les seves signatures, ja que el moviment remena es proposava,

en aquesta poca, que tots els remences sintegressin en un cos nic que, representat per

unes determinades persones els sndics remences ports el plet davant del tribunal reial, i

tingus prou poder i capacitat per arribar a un acord amb laltra part, els nobles. Un acord que

hauria de ser dobligat compliment, i per aix es requeria que els remences firmessin una srie

descriptures integrant-se en el sindicat i donant poders als sndics. Evidentment, aquestaintegraci al sindicat remena no era gratuta, i els pagesos es comprometien a avanar unes

quantitats, que es donarien al rei com a fiana.

Les explicacions del pergam queden confirmades pels arxius reials.8Aix, el 9 de novembre de

1448, la reina Maria, lloctinent del Principat, va emetre un decret copiat a larxiu sota el ttol

pro luytione Castrei de Araprunyano, s a dir, per lluir el castell dErampruny. Al decret es

fa referncia al fet que la reina t potestat sobre tots els seus sbdits, i especialment lobligaci

de defensar els dbils i inermes, i sap que els prohoms i habitants del castell dErampruny

a la vegueria de Barcelona estan buscant retornar al dol i suau domini reial, per aix posa iconstitueix sota rgia custdia, comanda i guiana especial els esmentats prohoms de

lesmentat Castell i els seus termes, amb els seus habitants de qualsevol sexe i condici, i els

autoritza a fer les seves reunions pbliques en els llocs de la jurisdicci acostumats.

Davant daquests fets, el que narra el pergam s que la majoria de pagesos dErampruny la

major i ms sana part, com ells diuen es va reunir en assemblea general (va fer consell) i

va acordar, no noms no participar en el sindicat remena, sin tirar endavant un plet per

invalidar les signatures dingrs al sindicat que havia fet una minoria de pagesos. Si el decret

ems per la Reina tenia data del 9 de novembre de 1448, la reacci dels que no volien ser

alliberats dels mals usos es va substanciar el 25 de novembre, tot just dues setmanes desprs.

Veiem aqu el senyor feudal, Llus Marc, donant ple suport a aquesta acci, com es pot deduir

de la signatura autgrafa que rubrica el pergam. De fet, els Marc, en aquesta poca, formen

part del bndol aristocrtic contrari a la corona,9 i en conseqncia soposen al plet dels

remences. No podien permetres de perdre uns ingressos i rendes que els entraven regular-

ment per la via dels mals usos. El ms rellevant s la unitat dacci entre senyor i vassalls.

8Arxiu de la Corona dArag (ACA), AR, reg. 3148, f. 129.9Josep Campmany, Pagesos i senyors a Erampruny (1323-1460), Materials del Baix Llobregat, nm. 5 (1999) p.105.


7/13


7

Els opositors al sindicat remena escullen procuradors que els representin davant dels

tribunals. Sn quatre: Pere Grau de Begues, Jaume Meyas i Arnau Deulofu de Sant Climent i

Ramon Querol dErampruny. Tots sn fora coneguts.

Pere Grau tenia probablement el mas Grau del Coll de Begues. Apareix esmentat al capbreu

de Sant Climent de lany 1458 perqu tenia algunes terres en aquesta darrera parrquia. El

mas Grau del coll de Begues no apareix fins al capbreu de 1597, per la famlia es documenta

a Begues amb anterioritat,10i de fet un Francesc Grau s comptat al fogatjament de 1515.11

s la mateixa situaci en qu es troba Ramon Querol. El seu mas estava situat aproximada-

ment on avui hi ha els apartaments de la urbanitzaci de Bruguers. El mas tamb sanomenava

mas dels Sant Mart, per haver estat propietat dels senyors dErampruny.12

Aquest doble nomva fer pensar en alguna ocasi que all hi va haver una antiga ermita dedicada a Sant Mart. En

realitat, la masia es va acabar convertint en un corral de redudes dimensions, cosa que ens

indica tamb una masia modesta.13 De Jaume Meyans no en sabem res, per el mateix

pergam ens indica que era originari de Barcelona. El seu nom no surt en els dos capbreus de

lpoca, de 1434,14i 1458. En canvi, Arnau Deulofupodria ser antecessor de Joan Deulofu,

documentat lany 1458, i que confessa tenir algunes terres i un mas a Sant Climent.15

Per entendre el pes dels opositors a lalliberament remena, cal esmentar que les 46 persones

esmentades al pergam corresponen en realitat a 43 caps de casa o famlies. El total de focspropietat dels Marc a mitjan segle XV estava entre els 114 de lany 1381 i els 109 focs de

1497,16i no tots devien ser remences. Aix doncs, els 43 individus que signen el pergam, ms

els quatre sndics escollits, neren la majoria, per poc marge.

5. Els protagonistes

Dentre les 43 famlies esmentades nhi ha 22 de Sant Climent, 11 de Gav, 4 de Viladecans, 3

de Castelldefels i 1 de Begues. Nhi ha dues de les que no hem trobat cap altra documentaci.

Entre els pagesos adherents que declaren ser de Sant Climent, trobem Pere, Bernat i Joan

Bonet. Possiblement, un dells era el propietari de can Bonet, la masia del marge esquerre de

10Arxiu de la Barona dErampruny (ABE),Nota de ttulos del manso Grau del Coll, UC 670. Hi ha un document

del 1544 que documenta els germans Grau en possessi daquest mas.11Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona, Consell de Cent, Fogatjaments, XIX-15, f. 83.12El mas va ser venut per Saurina de Sant Mart al castl dErampruny lany 1250. ACA, Fons de la cartoxia de

Montalegre, pergam 2.239, citat per Francesc de Bofarull, El Castillo y la barona de Arampruny, Enrich y ca,Barcelona, 1911, p. 50-51.13 Joan Baranera, Gav, LArampruny, nm. 12 (1922) p. 3, clarificat a Josep Campmany, Lantiga ermita deSanta Maria Magdalena, a Gav,Dileg, nm. 136 (1997), p. 13-15.14Arxiu Histric de Protocols Notarials de Barcelona (AHPNB), Notari Pere Andreu. Capbreu de Viladecans i Sant

Climent, 1434-1498, lligall 1. Citat per Dolors Sanahuja, El territori dErampruny entre els segles X-XVI.Rubricatum, nm. 3 (2002), p. 173, nota 10.15Arxiu Parroquial de Sant Climent, Llibre destabliments, any 1458, notari Antoni Vinyes, f. 10r-11r16Josep Campmany, Pagesos i senyors a Erampruny (1323-1460), p. 108.


8/13


8

la riera de Sant Climent. Els altres dos potser estan relacionats amb el Vicen Bonet

documentat al capbreu de Santa Magdalena de la Roca de Gav, cap al 1446,17 que era

propietari del mas Pasteller de Sant Climent, tal com es documenta el 1458.

Joan Perelladatamb s de Sant Climent. El relacionem amb un Francesc Perellada que lany

1434 confessa noms terres en dependncia dels Marc. Lany 1391, en canvi, trobem un Pere

Perellada a Castelldefels. Bertomeu Bardina i Guerau Bardina, pertanyen a una de les

nissagues ms antigament documentades a Sant Climent. El primer confessa una terra sense

mas al capbreu de 1458, i el segon podria estar relacionat amb un Antoni Bardina que confessa

lany 1458 tenir terres sense mas. Salvador Nomdedu, apareix el 1458 venent una terra a

Bartomeu Bardina.Un altre climent era Mari Miquel, que probablement t relaci amb el

Bernat Miquel esmentat al capbreu de 1391. Tamb ho s la menor Climenta Miquel, filla dePere Miquel, difunt, i el seu pare Pere Miquel declara una terra sense mas a Sant Climent lany

1434.

La mateixa residncia tenia Francesc Modolell. Al capbreu de 1458 hom esmenta el difunt

Antoni Modolell i la seva muller Clara, casada en segones npcies amb Climent Bassa, que

acumula dos masos a Gav, al lloc del Sitjar (masos Cabreta i Torra), per possiblement el

signant del pergam no nes ascendent. En canvi, podria ser el Modolell de les Valls que

apareix documentat a mitjan s. XV al capbreu del delme de Baiona que est recollit al Llibre de

la Baronia dErampruny.

18

En aquest capbreu declara dos masos, el que havia estatanteriorment dAntoni Pujol i el mas Pi. Tamb residenixen a Sant Climent els Narcs Castell,

pare i fill, esmentats al capbreu de 1434 amb una terra sense mas, i possiblement relacionats

amb el Bertomeu Castell esmentat al capbreu de lany 1391.

Possiblement de Sant Climent era Marc Soler, i de fet lany 1458 trobem un Mart Soler

declarant tenir un mas a Sant Climent, tot i que aquest cognom apareix en vassalls dels Marc

residents a Sant Boi: Jaume i Joan Soler, declarant terres sense casa lany 1458, i Antoni i

Pere Soler, lany 1391. Nicolau Cerdanyatamb viu a Sant Climent, i ens remet tant al Pere

Cerdanya que declara una terra sense casa lany 1458 com al Mart Cerdanya que tamb

declara una terra sense casa el mateix any. Finalment, Bertomeu Folquer, un cognom que

una centria desprs trobarem a Castelldefels, apareix confessant una terra sense mas a Sant

Climent lany 1458 i Antoni Planes, que relacionem amb Bertomeu Planes que confessa unes

cases i diverses terres a Sant Climent lany 1458.

17 Memorial del capbreu del benifet de madona Santa Maria Magdalena institut en la pobla de la Rocha de la

parrquia de Gav,Llibre de la baronia dErampruny, segons les notes preses per Josep Soler Vidal, actualmentdipositades a lArxiu Municipal de Gav, fons Josep Soler Vidal.18A devall escrit es capbreu apart del delma de Bayona dels drets que per aquell se pagua per homens del terme

del castell de Alaprunya e per altres lo qual yo fus levar e pulir ha altra apart que aquest mon leva lo Batlle, el qualara en Pon Ferrer del Citjar e han de culir ho son redelme que vol dir de cada deu, un, o es lonze de tot, Llibre de

la baronia dErampruny, segons les notes preses per Josep Soler Vidal, actualment dipositades a lArxiu Municipalde Gav, fons Josep Soler Vidal.


9/13


9

Els darrers climentons que apareixen al document sn Jaume Deulofeu, en relaci amb el qual

documentem un mas Deulofeu que lany 1458 era de Melcior Colomer possiblement doncs es

tracti de can Colomer de les Valls, ja que esmenta en un termenal el cam reial. Tamb

documentem Joan Deulofeu declarant unes terres sense mas el 1458 i un altre Jaume

Deulofeu (o el mateix) que apareix al capbreu de 1391. Pel que fa als Colomer, s un altre

cognom arrelat a Sant Climent, i Bernat Colomer, menor dedat, fill de Bernat Colomer, difunt,

correspon al Bernat Colomer representat pel tutor Esteve Bertina, i la seva vdua Elisenda,

esmentada als capbreus de 1434 i 1458 com a propietria dun mas a Sant Climent.

Possiblement descendeix del Bonanat Colomer que t terres a Sant Climent al capbreu de

1391. Tamb Joan Ferrer de la Rovirasembla de Sant Climent, i de fet trobem les mullers de

dos Pere Ferrer, Micaela i Agustina, declarant terres sense mas lany 1458. Angelina, muller

del difunt Pere Oller i mestressa del mas Oller, ens apareix ella mateixa documentada alcapbreu de 1434, i els Oller ja sesmenten lany 1391. Pel que fa a Pere Moragues, el

relacionem amb lAntoni Moragues de Sant Climent. esmentat el 1458. Possiblement aquest

cognom provenia de Gav, on a inicis del segle XIV es documenta un mas Moragues a la

Sentiu. Andreu Rourich, tamb el relacionem amb lEsteve Rourich esmentat lany 1458 a

Sant Climent, i lAndreu Rourich que confessa diverses propietats lany 1391. Finalment, Pere

Pont, menor dedat i fill de Jaume Pont, difunt, probablement t a veure amb en Domingo Pont

o en Pere Pont, esmentats al capreu de 1391 a Sant Climent.

Desprs dels residents a Sant Climent, la comunitat ms nombrosa de signataris procedeix deGav. Hi documentem Gabriel Ferrer, que possiblement est relacionat amb un Joan Ferrer de

Gav que tenia casa al terme de la Casa de Gav lany 1464, segons consta al llibre de la

Baronia, i que a ms t la propietat tamb de lantic mas Domingo.19Pere Vilartamb era de la

mateixa parrquia, i tenia el mas Vilar, prop de la riera de Sant Lloren, que encara avui dna

nom a una font. Lany 1458 documentem Gabriel Vilar, i el 1446 Bartomeu Vilar, hereu de

Guillem Vilar, que t el mas Fontanilles. Anant encara ms enrere, trobem un Guillem Vilar, que

declara el mas lany 1391. Un altre propietari de mas de Gav s Pere Sbert, del mas conegut

actualment com can Llong. Aquest Pere Sbert de Gav s esmentat tamb al capbreu de 1458

possent un mas Sant Climent 1458. A la mateixa poca, Ramon Sbert de la Sentiu i Jaume

Sbert estan esmentats al Llibre de la Baronia, al segle XV. Anant enrere, trobem esmentats

Guillermona, muller de Pere Sbert de Gav, lany 1391. Guillem Corbell, declara una terra

sense mas a Gav lany 1458. Possiblement est emparentat amb Pau Corbell, que lany

1458 t mas al Sitjar, i la seva muller Maria declara els masos de Pere Font i Sallereda, prop

del puig de la Desfeta. Tamb Francesc Rosselltenia un mas al Sitjar, a la parrquia de Gav.

Era descendent del Guillem Rossell que declara al capbreu de 1391. El menor Jaume Llibre

deu estar relacionat amb el mas Libra de Gav que declara Sibila, muller dAntoni Mayol, el

1458. Jaume Vingut, era el propietari de la masia coneguda actualment com can Margarit,

prop de Bruguers. Apareix esmentat el 1464 al Llibre Baronia, dins del capbreu de Santa

19Capbreu de la casa de Gav,Llibre de la baronia dErampruny, segons les notes preses per Josep Soler Vidal,actualment dipositades a lArxiu Municipal de Gav, fons Josep Soler Vidal.


10/13


10

Magdalena de la Roca. Un antecessor seu, digual nom, apareix tamb al capbreu de 1391.

Joan Campders tamb habitava al Sitjar, ja que apareix esmentat al capbreu de Gav fet

davant del notari Joan Osona, a mitjan segle XV, i que figura al Llibre de la Baronia

dErampruny com a Joan de Campders del Sitjar. Finalment, Maria, filla de Pere Vendrell del

Calamot devia posseir el mas del Calamot, mas ja citat al segle XII.

Altres gavanencs sn Climent Bassa, documentat lany 1458 com a marit en segones npcies

de Clara, amb els masos Cabreta i Torra del Sitjar de Gav. Possiblement, abans daquest

casament, vivia a Sant Climent, ja que en un altre indret del capbreu apareix esmentat com a

Climent Bassa de les Valls. Un possible antecessor documentat lany 1434 era nAntoni Bassa

de Sant Climent. Tamb els Esteve Vedellpare i fill, sn de Gav: el 1464 es documenta, al

capbreu de la Casa de Gav recollit al Llibre de la Baronia, Gabriel Vedell per una casa que foudAntoni Villa. Per possiblement procedeixen de Sant Climent: al capbreu de 1391 apareixen

Ferrer Vedell, Nicolau Vedell, Bernat Vedell i Guilia, muller del difunt Guillem Vedell.

De Viladecans nhi ha quatre: Francesc Torra, esmentat tamb al capbreu 1458, com a

possedor dunes terres sense mas. Tamb hi apareix Esteve Torra. Podrien estar

emparentats o ser descendents del Bonanat Torra de Begues documentat lany 1391,20 que

don origen i nom al mas Torra, tot i que el 1458 ja era duna altra nissaga. De Viladecans sn

tamb Climent Romeguera, que apareix tamb esmentat als capbreus de 1434 i 1458 com a

resident a Viladecans, i Pere Joan Mir, que confessa una terra sense mas lany 1434.

Hem identificat tamb tres signants de Castelldefels. No de lantiga senyoria adquirida pels

Marc el 1427, sin de la part ms meridional, tocant al masss de Garraf: Arnau Ferrer, per

exemple, podria ben b ser el fill de Jaume Ferrer, que rep mas Ferrer dels Pujols (actual can

Jover) lany 1453.21Tamb apareix esmentat al capbreu del delme de Baiona, a mitjan segle

XV, copiat Llibre la Baronia. Francesc Coma podria estar relacionat amb el mas Coma

(actualment can Vinader), tot i que lany 1427 el mas era de Pere Pags. 22 Finalment,

Bertomeu Grau apareix esmentat lany 1460 al Llibre baronia. Era el titular de mas Cortils

(modernament, ca nOrbat).23

De Begues noms hem trobat un signant, Antoni Vendrell, que possiblement s el Vendrell del

mas Ti casat amb Maria, que confessa un mas a Sant Climent lany 1458. Uns anys abans, el

1434, trobem un Antoni Vendrell de Viladecans casat amb Constana; potser s el mateix.

Deconeixem, de moment, la residncia dAntoni Fbreguesi Joan Valls.

20AHPNB, manual destabliments de Jacme March, 1391-1399, 59/15, f. 42v-43v.21

Josep Campmany, Albert Lpez, Josep Puigdemont i Montserrat Sanz, Les Masies, Castelldefels, Ajuntament,2002, p. 7522Josep Campmany, Albert Lpez, Josep Puigdemont i Montserrat Sanz,Les Masies, 2002, p. 139.23Josep Campmany, Albert Lpez, Josep Puigdemont i Montserrat Sanz,Les Masies, 2002, p. 102-103.


11/13


11

5. El descabdellament del plet

Qu portava aquests remences a oposar-se a lalliberament dels mals usos? Del reps que

hem efectuat, nom per nom, podem extreuren un petit retrat socioeconmic.

Vint-i-nou dels quaranta-set signants tenien un mas o una casa, i encara quatre dentre ells en

tenien ms dun. Entre tots, als capbreus de mitjan segle XV declaren un mnim de 85 peces de

terra, cosa que ens dna un promig dunes dues parcelles de terra per cap. En conjunt, doncs,

no semblen pas un sector marginal de la pagesia dErampruny, sin ms aviat un conglomerat

de classe mitjana i mitjana baixa, amb algun gran propietari, com Guillem Corbell. Aix s, hi

trobem a faltar el gruix de titulars de les grans masies de la Sentiu (a excepci dels Sbert) i de

la Roca de Gav, i tots els de Castelldefels: les masies del pla, possiblement amb ms terres.

La conclusi que sembla seguir-se s que la majoria dels pagesos remences dErampruny no

desitjaven alliberar-se dels mals usos: per a ells, el pagament dels talls eren una taxa

sobreafegida que no desitjaven pagar. Ja els estaven b uns mals usos que noms saplicaven

de forma excepcional (larsina, lintstia, la cugcia i leixorquia gaireb mai, i la remena

noms si es casaven amb parelles de fora la baronia o volien deixar el mas). Probablement, els

que desitjaven alliberar-se eren el sector ms prsper de la pagesia, tal com sha apuntat en

estudis especialitzats. De fet, a tot Catalunya, a la fi de 1449, ja eren 18.000 els pagesos

catalans que havien satisfet la quota, i pocs encara shi negaven.

24

Fossin quins fossin els seus motius, les actuacions dels procuradors antiremences van aturar el

procs de redempci a Erampruny, ja que aproximadament un any desprs, el 20 de

novembre de 1449, la reina va tornar a expedir un decret especfic dirigit als remences

dErampruny.25Deia la reina que com sigui que rebem diners dalguns habitants dels llocs en

els termes parroquials de Sant Climent, Sant Cristfor de Begues, Sant Miquel dErampruny,

homes dels Pujols, mentre que altres de les esmentades parrquies pertorben i atien

lanullaci de la lluci del terme i parrquies i el retorn al reial patrimoni, mana que tots els

habitants dels llocs i parrquies esmentades siguin obligats i atenallats, amb les mesures que

calgui, a contribuir i pagar en les compres i despeses, tant en les ja fetes com en les que en el

futur es facin per a la lluci dErampruny.

En aquest mateix decret, la reina es queixa que Arnau Deulofeu de Sant Climent i Pere Grau,

de la parrquia del Coll de Begues (...) contnuament treballen i pertorben la lluci esmentada

i per aix mana que compareguin personalment, per donar ra que pertorben lesmentada

lluci, i que recusen pagar i contribuir a les esmentades despeses, en un termini de 10 dies.

Potser per aquest motiu, per la crida a comparixer davant dels tribunals reials, els quatre

24ACA, AR, Reg. 3227, f. 36 i 45, citat per J. Vicens Vives, op. cit.,p. 56.25ACA, AR, Reg. 3152, f. 4.


12/13


12

procuradors escollits el 25 de novembre de 1448, van dimitir, i van ser substituts per un nic

procurador, Joan Ros, que probablement tenia gaudia dalguna immunitat davant la cort.

Almenys, aix s el que sembla desprendres de la rbrica del pergam que figura a lspeculum,

que data la substituci el 8 de desembre de 1449, s a dir una setmana i mitja desprs que la

reina els crids a captol.

Lalliberament daltra bona part dels remences dErampruny es degu formalitzar aleshores, ja

que de 1458 sha conservat una concrdia entre Francesc i Ausis Marc (fills de Llus Marc)

que especifica que percebien preus en el cas de remences, i que esperen rebre fins a 82

lliures 10 sous per via de remena, o en altra manera.26

6. El final dels remences.

Tot i els progressos dels anys 1448 i 1449, per, la soluci del plet remena no es va produir

fins a desprs de la guerra civil que, a les nostres terres, va destruir el castell. El 21 dabril de

1486, a la Cort reunida a Guadalupe, Ferran II promulg la famosa sentncia que resolia el

conflicte. Aquesta declarava vlids els pactes particulars de redempci previs, com els

documentats a Erampruny el 1458. Quedaven abolits els mals usos, i s'establia la redempci

obligatria a canvi d'una suma.

El cobrament d'aquesta quantitat sorganitz en set lliuraments, que s'ordenaren entre el 1486 iel 1492, sumant un total de 151 sous i 10 diners per mas.27 Els pagaments es feien en tres

etapes: primer, cada parrquia nomenava sndics cobradors, que desprs liquidaven amb els

collectors comarcals. I finalment aquests liquidaven amb el tresorer reial les quantitats

percebudes.28Per formalitzar tots aquests procediments, el 8 de maig de 1486 es regul el dret

de reuni dels pagesos, que podien escollir un home per cada parrquia i congregar-se sota

la persona indicada pel rei, a fi de comunicar-se entre si sobre el pagament de les quantitats

fixades per la sentncia i designar els clavaris o recaptadors dels talls oportuns.29Remarquem

que les assemblees eren d'mbit parroquial, no com abans de la guerra, quan l'mbit de

redempci era el senyoriu. La liquidaci final del sindicat es produ entorn del 1508.

De Gav coneixem el nom del representant pags que actu de sndic collector del tall de

1486. Es tracta de Miquel Sbert, que tenia el mas actualment conegut com can Llong, a

lentrada de la vall de la Sentiu. Aquest, el 4 dagost de 1489, va liquidar 2 lliures i 2 sous

corresponents al tall de 1486 entre els masos remences d'aquella vall. 30Aquesta notcia s

rellevant perqu implica una prvia i necessria assemblea general parroquial per escollir-lo.

26 Ramon Carreras Valls, Noves notes genealgiques dels poetes Jaume, Pere, Arnau i Auzis March, segons

documents indits, dinsEstudis Universitaris Catalans, v. 18 (1933), p. 326, doc.111.27

Jaume Vicens Vives,El gran sindicato remensa (1488-1508), Madrid, CSIC, 1954, p. 108.28ACA, AR, reg. 3817, f. 51, reprodut per Jaume Vicens Vives,Historia de los remensas, p. 278, nota 56.29Jaume Vicens Vives,Historia de los remensas, p. 269.30Jaume Vicens Vives,El gran sindicato remensa (1488-1508),p. 121.


13/13


13

Es tracta de la primera referncia (indirecta) del Consell General de Gav, actuant en un afer

pblic d'mbit parroquial. De Castelldefels tenim els noms de tres sndics remences: Lltzer

Savall (que l11 de desembre de 1490 pag el tall daquell any), Berenguer Caldes (que pag el

27 de febrer de 1491) i Mateu Pineda (que lliur 11 sous en metllic). El total puj a 16 lliures,

11 sous i 4 diners, que corresponen al tall de 1490 pagats pels 14 masos remences de

Castelldefels.31

Les llibretes de recompte de focs que hagueren de pagar els talls imposats per la sentncia

han fet possible la reconstrucci dels focs remences.32 A continuaci mostrem els

d'Erampruny, junt amb el nombre total de focs comptats al fogatjament del 1497.33

Taula 1. Comparaci de focs remences alliberatsa finals del segle XV respecte el total de focs

Parrquia Focs remences el 1488 Focs totals el 1497

Santa Maria de Castelldefels 14 36Sant Pere de Gav 28 42

Sant Cristfol de Begues 11 17Sant Climent de Llobregat 3 20

Viladecans - 33Total 46 148

Aix doncs, cal concloure que noms un 40% dels masos salliberaren arran de la sentncia,mentre que el 60% restant, o no havien estat mai remences, o ja shavien redimit entre el 1449 i

el 1486. Daltra banda, lobligatorietat de pagar imposada per la Sentncia de Guadalupe

ocasion un cert moviment de rebuig pags, i es produren diversos intents descapar-se de

pagar. Aix, el 2 de septiembre se convoc a les hombres de Viladecans a una reunin en

Barcelona, para exigirles la contribucin en los talls por haber firmado el Sindicato de Alfonso

V. Apoyados por su seor, lograron que el regente de la cancillera no les condenara ni les

absolviera, ni axi poch fins vuy no sen ha poguda obtenir deliberaci.34

31AHPB, FI, 41v, citat per Jaume Vicens Vives,El gran sindicato remensa (1488-1508), p. 119.32 ACA, RP, reg. 2618, f. 1, Comptabilitat de la taula de collectes del Llobregat i Peneds, detallada per Jaume

Vicens Vives,El gran sindicato remensa (1488-1508),p. 87 a 104.33Josep Iglsies.El fogatge de 1497. Estudi i transcripci, Barcelona, Fundaci Salvador Vives Casajuana - Dalmau,

1992, p. 12, 13 i 15.34ACA, RP, reg. 2618, f. 34v, citat per Jaume Vicens Vives,Historia de los remensas,p. 326, nota 354.

lluita remença a eramprunyà. un pergamí de l'arxiu de l'arquebisbat de tarragona

Documents