l'opinió socialista n. 3 (1986) dossier: catalunya i espanya en el projecte de l'esquerra

o C A L A

/jdpssiERi CATALUNYA i ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRAIsidre Molas: Apunts sobre el catalanisme.

-Joáé A. González Casanova: Les propostes històriques de l'autogovern català dinsl'Estat espanyol.Anselmo Carretero: Socialisme i Federalisme a Espanya.Josep Termes: El catalanisme i les classes populars en la història.Xavier Arbós: Catalunya, Espanya i el nacionalisme com a determinant.Jordi Solé Tura: Una lectura autonomista i federal del model d'Estat constitucional.Joan Prats i Català: Una reflexió sobre les alternatives plantejades al centralismeespanyol i la seva significació política diversa.Antoni Castells: Catalunya i l'Estat espanyol en la perspectiva de l'Estat autonòmic.ENTREVISTA: Raimon Obiols per Enric Bastardas i Albert Mussons.DOCUMENT: Programa del SPD sobre Pau i Seguretat.

Núm. 3 1986

U*PINIO

índex

DOSSIER: CATALUNYA i ESPANYA EN EL PROJECTEDE L'ESQUERRA

Apunts sobre el catalanisme. Isidre Molas

C/ Nicaragua, 75-77Tel.: 321 01 00Barcelona

Comitè de redaccióLluís Armet (Director)Antoni Castells (Subdirector)Mercedez ArozHigini ClotasJordi FontMario López PalancarJoaquim LlachIsidre MolasJosep Maria SalaJaume SobrequésCol·laboradorsFrancesc BaigesEnric BastardesSecretariat de redaccióAlbert MusonsJúlia GoytisoloProduccióJordi Serra Les propostes històriques de l'autogovernConsell Editorial ^aià dins l'Estat espanyol.Xavier Arbós José A. González Casanova 12Joan BarrilOriol Bohigas Socialisme i federalisme a Espanya.Josep Maria Bricall Anselmo Carretero 23Josep Maria CastelletFernando Claudín El catalanisme i les classes populars en laJusto Domínguez història. Josep Termes 41Jorge González AznarJosé Antonio González Casanova Catalunya, Espanya i el nacionalisme com aJosé Agustín Goytisolo determinant. Xavier Arbós 50Jordi MaragallJosé Luis Martín Una lectura autonomista i federal del modelFerran Mascarell d'Estat constitucional. Jordi Solé Tura 59Marta MataJoaquim Monells Una reflexió sobre les alternatives plantejadesDavid Pérez Maynar al centralisme espanyol i la seva significacióLluís Maria de Puig política diversa. Joan Prats i Català 71Xavier Rubert de VentósIgnacio Sotelo Catalunya i l'Estat espanyol en la perspectivaJosep Lluís Sureda de l'Estat autonòmic. Antoni Castells 77José Maria VegaraJosep Verde Aldea Entrevista a Raimon Obiols: Tres eixosJosé María Zufiaur de reflexió per a una política progressista.

Enric Bastardes i Albert Mussons 93Disseny gràfic T T ,Loni Geest i Tone Hoverstad Una proposta alemanya.

Josep Verde i Aldea 111

Subscripció anual Document: ^—»^(4 números): 1.500,— ptes. Programa del SPD sobre Pau i Seguretat ^T14D A A^\

fi C O / í° - M ^ f

/lk^\ixA/o_, *>/

Edita: Partit dels Socialistes de CatalunyaFotocomposició: T.G.S., S.A., Lluís Millet, 69Impresió: Tipografia Emporium, S. A.Pere IV, 6-10 - 08005 BarcelonaDipòsit Legal: B-2U8/86

DossierDossierCatalunya i Espanya

en el projecte de l'esquerra

Apunts sobre el catalanismeIsidre Molas

Un dels fets que sorprèn més a un observador exterior és el caràcter singulardel nacionalisme català: mai no ha tingut en el passat una expressió políticaconsistent en favor de la independència, ni ha aconseguit tampoco definir deforma conseqüent la seva voluntat de refer Espanya o l'Estat espanyol desd'un projecte plurinacional o federal que fes possible la lliure estructuraciópolítica de Catalunya. Vet ací una qüestió que caldria conèixer millor, senseapriorismes i hipòtesis conjunturais.

En la nostra història recent, hi ha hagut dues visions de l'autogovern: unavisió federal de reconstrucció de l'Estat espanyol i una visió particular de solu-ció política aïllada per a Catalunya, sense independència. Però en la pràcticatotes dues s'han orientat a buscar l'autonomia política. Una i altra han tinguttons més o menys nacionals. De tota manera ens enganyaríem si penséssimque l'ús continuat d'una mateixa veu mostra la persistència d'un mateix con-cepte. A finals de segle passat, l'autonomia de la Unió Catalanista era mésaviat deutora del model (idealitzat) de l'Imperi austro-hongarès. Més tard, afinals de la guerra europea, el model derivà vers el dels dominis britànics i enpart del federalisme imperial alemany. Finalment (a començament dels anysvint) per a un sector significà de forma genèrica self-government.

Però a partir de 1931 la paraula «autonomia» s'introduí amb el significatactual i es connectà amb una variant original de l'Estat unitari. Fins a la II Re-pública, parlar d'autonomia no tenia un referent concret en el marc jurídic ipodien coincidir-hi federals i particularistes, per bé que qui més la utilitzavaeren aquests darrers.

El triomf republicà a Espanya el 1931 imposà una solució amb un nom quefins aquell moment havia estat usat per la dreta catalana com a expressió derègim especial. Significà l'abandonament pràctic de la concepció federal, quefins aleshores havia estat la prèdica de les esquerres. Però en canvi generalitzàla possibilitat del particularisme, en convertir-lo d'excepció en matriu estatal,amb la qual cosa marginà la solució «ad hoc». La contraposició entre «regio-nalisme i federalisme», segons el títol del conegut llibre de Lluís Duran i Ven-tosa, o entre «autonomisme i federalisme», havia estat una línia divisòria en-tre dreta i esquerra (d'altra banda no coincident amb un continuumcatalanisme no-catalanisme), que ara esclatava en la nova fórmula jurídica,per bé que subsistia en les mentalitats.

La construcció d'un Estat integral, com deia la Constitució de 1931, varià laproblemàtica del moviment catalanista i donà a la veu «autonomia» un signi-ficat nou: passà a expressar l'autogovern de Catalunya, però també la genera-lització potestativa de la fórmula a Espanya, en un equilibri entre particula-risme i universalisme, entre definició d'excepció i definició d'Estat.

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA

La derrota de la guerra civil obrí un débat primer sobre les dues concep-cions tradicionals, però ja en el període final del franquisme hom pot compro-var el retorn a la posició «restauradora». Federalisme i particularisme subsis-teixen com a actituds ideològiques, però no són propugnades com a propostesimmediates, «realistes». Des d'abans de la transició es produeix una con-fluència en una solució sincrética basada en el retorn de l'autonomisme repu-blicà. Així uns i altres mantenen no tant les posicions de fons, com coincidei-xen en el punt d'acord, sense refer una discussió de principis. Punt d'acordque gaudeix del pes del precedent, de l'experiència italiana i de la mateixacoincidència puntual. Ni es produeix doncs un debat sobre l'estructura del'Estat, ni un canvi de las actituds bàsiques; ni a Espanya, ni a Catalunya. Escerca una solució que desbloquegi la situació de Catalunya (i d'Euskadi)sense discutir-se massa sobre el nou Estat. Crec que això col·loca els correntspolítics catalans en una situació particular: la única proposta viable, sorgidades de Catalunya de forma conjunta, és la reproducció actualitzada de l'es-tructura estatal del 1931, que no coincideix amb les ideologies segregades aCatalunya per ningú, encara que tots saben que és el punt de coincidència for-mal amb les forces polítiques espanyoles. Tota la discussió esdevé aleshoresuna discussió de detall sobre com la llei es porta a la pràctica, sense que s'hagiproduït acord sobre una concepció de l'Estat. El debat és silenciós (o soro-llós), però oblicu. En tot cas no es resol durant el debat constitucional, per talde fer possible l'aparició de la fórmula jurídica unívoca. I hom arriba a unaConstitució que pot derivar vers diferents concrecions, en funció de les forcesi les inèrcies amb què hom es trobi. Serà la marxa dels fets qui donarà unaorientació o una altra, vers el particularisme, el semi-federalisme o la conti-nuació renovada de l'Estat centralista. Però encara no s'ha discutit, ni s'ha ex-pressat des de Catalunya quina estructura de l'Estat és la millor de les possi-bles per a Espanya, ni sembla que vagi a ésser discutida avui. No sembla fins itot rendible fer-ho. Llàstima.

CATALANISME i ESTAT

I tot això deriva potser (almenys en part) d'un fet que per a mi és una cons-tant en el pensament català contemporani: el menysteniment teòric del paperde l'Estat. No existeix un estatut de centralitat de l'Estat, amb les conseqüèn-cies que el fet comporta per a l'acció política. Si repassem els pensadors polí-tics catalans del segle xx veurem que és rara una existència massa destacada del'Estat dins l'esquema teòric i, en canvi es produeix una incidència importanten el tema de la societat, tant per afirmació de fortalesa, com per oposició ad'altres societats, com potser perquè no sembla possible o desitjable situarl'Estat com a referent central, la qual cosa allunya tant la voluntat d'indepen-dència com la voluntat de construir o recomposar l'Estat. Tant a la dreta com

. L'OPINIÓ SOCIALISTA

a l'esquerra sembla com si parléssim de política sense parlar d'Estat. Homparla d'idees, hom parla de societat, hom parla d'economia, hom parla de cul-tura, però hom no parla de l'Estat. Cosa més aviat tràgica, en especial a partirdels nous vents de després de la II Guerra Mundial.

Així l'Estat, com a concepte teòric o com Estat espanyol en concret, és ab-sent dels discursos, com no sigui per marcar una oposició a una cosa llunyana,i inevitable. Aquesta absència comporta una certa actitud entre polítics i ciu-tadans de compromís o desvinculació mental amb un Estat que té prou forçaper moure el vot, el prestigi i els ressorts del poder, però que és sempre algunacosa llunyana, estranya, que no produeix identificació.

Caldria trobar-hi el per què, car no és una situació sana, ni permet de resol-dre'ns com a ciutadans, ni modernitzar la societat, ni transformar-la. No esprodueix mai un projecte (viable) per a Espanya, ni un projecte sense Es-panya. Ens movem en la via de la pressió; sense iniciativa, doncs. Això és im-portant. Fixem-nos sinó que fins i tot quan a vegades un polític, un homed'empresa o un sindicalista, és igual, arriba a tenir ací poder i passa a tenir-ne aEspanya, al cap d'un temps, comença a haver-hi gent que pensa que «ja no ésd'ací», encara que se'l segueix considerant com a molt important (i reveren-ciat). Aquesta situació, que Prim va tenir poc temps per a comprovar, crec quese l'han trobat tots els qui han anat al rovell de l'ou de l'Estat amb un cert po-der. ¿No fou aquest el cas de la Lliga que maldà per dirigir des de Madrid desdel 1917 al 1922 i quan ho aconseguí perdé ací la seva força amb l'escissiód'Acció Catalana? És tot un tema.

Un punt més a reflexionar possiblement sigui que el catalanisme ha estatuna voluntat àmplia, present en totes les opcions ideològiques implantadespolíticament. En certa mesura és un patrimoni conjunt i plural per definició,comú i enfrontat també per definició. Una voluntat àmplia d'afirmació depersonalitat i de desig d'autogovern ha estat present en tota la tradició del ca-talanisme. Aquesta és potser la diferència fonamental amb Euskadi i amb elspaïsos en què el nacionalisme significà un objectiu en primer pla: fer un Estat.

Malgrat el cert miratge d'Euskadi, que en algun moment algú ha tingut, crecque aquest és un aspecte substancial que ens distingeix des d'un principi. LaLliga i el PNV no tenen res a veure. Aquest és el partit nacionalista, aquellafou una força catalanista. Són dos partits d'estructura, de mentalitat, d'orga-nització i d'ideologia diferents. Més tard el catalanisme i el nacionalisme baschan estat coses diferents. I fixem-nos que hem donat dos noms diferents, per-què entre el catalanisme de l'autonomia o del federalisme i el nacionalisme del'Estat emergent no hi ha identitat. A Catalunya existeix un moviment d'ac-ceptació més ampli, plural i contradictori, més desigual en la intensitat peròmés gran en extensió i amb major capacitat d'atreure consciències i comporta-ments mig partits, menys identificadors del bo i dolent, més identificadorsd'allò útil, convenient o normal. El catalanisme és un patrimoni comú, un te-rreny conjunt en què es mouen tots els partits catalans.

7

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA .

Si el catalanisme és un patrimoni comú hauríem d'acceptar, amb Serra iMoret, que no ha de concretar-se en un partit polític, sinó que és present entots ells. I si això és així tots tindrien composants més i menys catalanistes en elseu sí. La resta seria abandonar la tendència secular del catalanisme, anar aparar a la fórmula basca. Per dir-ho d'una altra manera, allà hi ha un partit ques'ha considerat dipositari de la nació emergent. Fins i tot, si es produeix unadiversificació de la representació política en diversos partits nacionalistes. Ladivisòria nacional-estranger en el País Basc és radicalment diferent que a Ca-talunya. Per tant, el catalanisme és diferent (per naturalesa) del nacionalismebasc. El catalanisme és cosa de tots. I és més tebi, però més extens. La verte-brado nacional catalana corre per uns altres camins: té com a objectiu princi-pal, i en primer terme, unificar socialment els catalans com a comunitat vol-guda primer i sentida després.

Caldria ara unes consideracions sobre quin és el sentit del catalanisme, através de què es manifesta avui aquest terreny comú que deia abans. Perquècrec que per afinar cal conèixer què és, i saber si es manifesta de forma igual odiferent. Hom ho pot expressar de moltes maneres; en diré unes quantes: potexpressar-se com una frustració d'allò queja no es pot fer però que hom podiahaver fet (una forma d'expressió possiblement d'un catalanisme en algunssectors de l'esquerra); pot ésser una «revenja» pacífica de qui va perdre el seuEstat; pot ésser simplement la recerca de l'autogovern polític; pot ésser un in-tent d'articular la societat catalana del futur; pot ésser la identificació amb unaconcepció d'estabilitat i conservació enfront del risc del pas del temps; pot és-ser finalment, com deia en Campalans, el deler de regeneració, d'impuls de lallibertat i d'igualtat del progrés.

Pot ésser moltes coses més concretes, però jo crec que les característiquesde com ho definim o com veiem que es pot manifestar (perquè possiblementtotes les coses hi poden ser al mateix temps) definirà allò que voldríem que foso allò que el país necessita que sigui el catalanisme. Sobretot atenent a la in-corporació dels ciutadans de Catalunya, dels catalans, en una situació en quèno hi haurà presumiblement ni massa mobilitat social ni cataclismes que sónles dues vies d'incorporació ràpida en una societat. Mobilitat social perquèhom canvia la perspectiva i permet la millora individual, i cataclisme perquèen moments d'una gran crisi hom adopta posicions a vegades més enllà de lespersonals: t'incorpores, t'identifiques, a una opció col·lectiva.

Després del «mini-cataclisme» de la transició no és previsible, i no sé si de-sitjable, que es produeixin cataclismes. I la marxa de la vida econòmica nosembla tampoc que vagi a donar una gran mobilitat social. En aquest context,presumiblement d'ací deu anys comptarem amb molts pocs immigrats o ambimmigrats de fa molts anys. Hi haurà catalans, nascuts ací i vivint en zones ho-mogènies culturalment, sense ni una estructura, ni una xarxa de lligams socialsmassa feta, amb una part important de marginació social, històricament con-solidada.


EL CATALANISME AVUI

Com produir la incorporació activa dels habitants de Catalunya? Passa perla catalanització lingüística? Passa per la reforma social? Passa per l'enfronta-ment en l'Estat espanyol perquè apliqui tota la Constitució i tot l'Estatut? Peron passa? El gran tema és definir què vol dir avui el catalanisme, definir coms'hauria de produir aquesta incorporació subjectiva, que em sembla que és bà-sic (primari) perquè el catalanisme tingués èxit històricament i no fos un mo-viment sentimental, de record o de resistència.

Caldria incidir en aquest camp i, incidir-hi vol dir plantejar-nos quina és lavia que pot permetre fer avançar aquest procés d'incorporació, de protago-nisme, de tots els ciutadans de Catalunya en la determinació del seu futur. Enel fons, aquesta qüestió ens remet al problema del poder polític, al grau d'au-togovern. Però també al de la capacitat d'incidència autònoma de les forcespolítiques catalanes en el Govern central. Perquè la societat catalana és go-vernada, i molt, des del Govern central. Aquest és un altre tema, que té moltespreguntes a dins. Però a mi em sembla que definir avui quin és el problemaprincipal de Catalunya és un dels trets que distingeix les opcions polítiques. I siaixò és així, cal menar una acció política coherent amb la definició del puntprincipal del programa. Crec que aquest és un tema important i no sé si hi hagaires idees concretes, o almenys jo no n'he vist en excés. Hi ha coses dites,però no conec suficients idees pràctiques que inspirin una acció diària, comper moure'm amb tranquil·litat. Tinc la impressió, però, que el problema prin-cipal de Catalunya, i ho dic amb tota sinceritat, és esborrar la possibilitat quehi hagi ciutadans de Catalunya que no se sentin catalans. Crec que aquest és eltema fonamental, el tema en el qual ens juguem el futur.

Arribaria a un darrer bloc de temes: seria bo descriure l'àmbit de la Cata-lunya real, de la Catalunya del demà. Sé que en tota Catalunya és real i plural.Voldria fugir d'aquella afirmació que Catalunya serà d'esquerra o no serà, oque Catalunya serà cristiana o no serà, o que Catalunya serà com penso jo o noserà. Aquest és un terreny que podem rebutjar d'entrada.

Allò que crec que s'hauria de definir és quin tipus de Catalunya fem i desd'on. I on hi ha avui la llavor de la Catalunya del futur. Jo en això, com en d'al-tres coses, sóc una mica noucentista, dels d'abans. Més de 1'Alomar, en Cam-palans o en Serra i Moret que d'en Carner o en Bofill. Of course!

Crec que l'àmbit céntralas Catalunya és la ciutat, i en concret la seva capi-tal, és a dir els tres milions d'habitants que hi ha al voltant del municipi de Bar-celona. Si Catalunya subsisteix com a país és perquè hem tingut una Barce-lona amb una classe dirigent i unes classes dominades amb empenta i capacitatde modernització que ha caminat endavant malgrat els carlins, el folklore i elMassís Central. Catalunya ha existit perquè existia Barcelona. Aquesta con-cepció, que potser caldria matisar, parteix del supòsit que el futur de Barce-lona incideix de forma decisiva en el futur de Catalunya. Del dinamisme i de la


capacitat de les classes que existeixen en la ciutat, més ben dit en les ciutats ca-talanes en depèn el futur. El sistema de ciutats que constitueix Catalunya es-tructura el nostre país.

A mi la visió de la Catalunya rural no em fa mal, però és una rèmora, com hoés el folklore que ens hem inventat (també l'esquerra) de la recuperació de lestradicions pairals. Em sembla sobretot que és incorrecte, perquè no s'ha reas-sumit el folklore ciutadà; ha estat un folklore més rural que urbà. Hi ha un folk-lore urbà (de llengua o de costums, per exemple) que és important; i això elsqui som de ciutat ho sabem. I l'aire de la ciutat fa lliure.

Crec que el futur d'aquest país es ventila sobretot en aquesta gran àrea detres milions d'habitants, de la seva capital, en el seu nivell d'apertura a Eu-ropa, en el seu nivell d'incorporar allò que és foraster, en la seva capacitat deprogrés i de reordenació de la pròpia explicació com a país modern encarnaten l'estructura urbana. Si voleu, encara que és una idea que jo no gosaria deformular ni tan sols com a boutade, el Corpus de Sang, l'austriacisme del 1714i els carlins, tot això és la història de la reacció; la Catalunya del progrés, la Ca-talunya de la ciutat es troba en uns altres indrets de la història que també s'hande recrear: la lluita dels remenees, la lluita de la Busca i la Biga, etc. La idea(que és de Gabriel Alomar) pot ésser considerada com una provocació intel-lectual per si en el fons hi ha alguna cosa. Hom ha muntat tota una explicaciódel nostre passat i de la nostra visió, com a país, en què hi ha un gran pes d'ele-ments agraris i de romanticisme conservador; i els elements del liberalisme ode la llibertat civil s'han perdut o han quedat destenyits.

Possiblement aquesta nova tradició simbòlica i folklòrica podria connectaramb allò que crec que serà la Catalunya del futur, la que accepta com a motorels tres milions d'habitants i el milió de les altres ciutats, sobre les terres on hiha els conreus i les cases de segona residència. Crec que l'esbós és suficient-ment abrupte per a expressar una concepció exagerada, però clara que, en-cara que no l'acceptem del tot, no l'hauríem d'oblidar. Fins i tot fou una com-posant important del catalanisme civilitzat i modern de la dreta o l'esquerraliberal, culta i democràtica dels anys 20 o 30. No estic dient cap novetat, ellsho deien i, quan parlaven de la Catalunya-ciutat (que és un concepte méscomplex), ho creien; doncs bé, avui és més veritat que aleshores.

Crec que el futur del país es juga aquí, al voltant del com aquests tres milionsde ciutadans se senten dirigents del país de demà i per tant s'amotllen indivi-dualment a allò que vol ser el país de demà. Per això encara que sigui més fàcilestudiar els resultats electorals o la vida política a la Conca de Barberà, o a laTerra Alta, per exemple, crec que el centre de la vida política i de la dinàmicade futur es juga a les grans àrees urbanes i metropolitanes. Fins i tot més que aFrança, perquè a França, a més a més de la capital, hi ha un Estat present arreui ací l'Estat és com deia abans una cosa llunyana.

La societat civil, com en diuen alguns, ha d'actuar en primer pla, dins elmarc comprensiu de les diverses tendències partidistes i de l'actuació de la

10


Generalitat (i dels Ajuntaments), tot fent possible un esforç comú i conjunt deles orientacions plurals que existeixen a Catalunya.

Isidre Molas

11

Les propostes historiques del'autogovern català dins l'EstatespanyolJ. A. González Casanova

INTRODUCCIÓ

L'intent més proper de construcció de l'Estat espanyol (1868-1938), ante-rior al franquisme, coincideix amb l'època inequívocament catalanista i on lacrisi permanent de l'Estat espanyol és reflectida en la reivindicació d'un Estatcatalà, com en un mirall més o menys deformant. Aquesta època s'obre i estanca amb sengles períodes revolucionaris, en els quals el canvi polític (Pri-mera República versus Monarquia moderada, i Segona República versus Mo-narquia restaurada) apunta (1868-73) i confirma (1931-1938) un canvi so-cial radical. En tots dos períodes revolucionaris, Catalunya exerceix un paperimpulsor, primordial i, sovint, decisiu. I no sols Catalunya, sinó la consciènciaparticularista (Primera República) o nacionalista (Segona República). Tam-poc no és casual que el federalisme com a ideologia o com a tècnica jurídica, estrobi present tant al començament con al final de l'etapa històrica transcen-dental a què ens referim, ni que el proletariat català —en dos momentsforça diferents, però extrems d'un mateix arc— sigui el defensor més decidit iel darrer de la fórmula federal.

El període central que separa els primers i els darrers esforços revoluciona-ris, o sigui la Restauració borbònica, coincideix amb tres fases estratègiquesde la lluita catalanista.

La primera abraça des del Primer Congrés Catalanista fins al sorgimentd'una «esquerra» al si del regionalisme nacionalista puixant, encapçalat per laLliga (1880-1904, aproximadament). Aquesta és una etapa que es caracte-ritza per un diàleg i una simbiosi entre el federalisme en decadència pràctica iel catalanisme en ascensió teòrica. El «particularisme» de l'Almirall ex-fede-ral fóra el pont de transició entre l'un i l'altre i el punt de partida del naciona-lisme pratià quant a la seva estratègia regionalista i intervencionista dintrel'Estat espanyol.

La segona s'estén durant els quinze anys en què la dreta i l'esquerra catala-nistes, flanquejades respectivament pel foralisme carlista i el federalisme pi-margallià, es disputen l'hegemonia del moviment nacionalista català i la victò-ria en els conflictes polítics interns de Catalunya, mentre col·laboren, fins acert punt; en l'alternativa regeneracionista i reformadora a l'Estat espanyol.Sota la direcció indubtable de la Lliga Regionalista, però amb influències im-

12


portants del republicanisme catalanista, hom desenvolupa una lluita en dosfronts: l'autonomia progressiva de Catalunya i la transformació «federalit-zant» de 'Estat espanyol. La fórmula que guia el doble intent serà la creaciód'un Estat nacional català que formi part d'un « Estat compost» de límits terri-torials imprecisos (Espanya o Iberia).

La tercera fase correspon al decenni crític de la monarquia borbònica res-taurada, travessada per la guerra colonial marroquina, el col·lapse del sistemapolític i l'agudització de la lluita de classes. La Dictadura de Primo de Riveraés el darrer intent de regeneració de l'Estat espanyol i coincideix amb el retro-cés obligat de la descentralització administrativa mínima assolida per Cata-lunya després de quaranta anys de reclamar l'autonomia política. En aquestsmoments, el nacionalisme català ateny el seu procés de radicalització i inicia laseva aproximació, teòrica i pràctica, més vigorosa al moviment obrer. Aixímateix, es vincula de nou al republicanisme espanyol, condicionant decisiva-ment la victòria i l'estabilitat del nou règim de l'Estat al reconeixement de lapersonalitat nacional de Catalunya.

LA RESTAURACIÓ

Les forces conservadores i tradicionals catalanes tenien al davant tres estra-tègies en relació amb l'Estat de la Restauració; inscriure's en el sistema de par-tits dinàstics, actuar com a grup de pressió en defensa dels interessos materialsi morals que defensaven com a instrument de dominació a Catalunya (i, pertant, amb certa base popular real), i el rebuig del parlamentarisme centralistaoligàrquic i de caciquisme, tot convertint l'estratègia defensiva de grup depressió en estratègia ofensiva d'exigència d'autonomia administrativa o polí-tica.

Naturalment, la primera estratègia és la que seguiren de moment tots els quiforen salvats per Martínez Campos de la república federal, els qui havien con-fiat en Amadeu i en Alfons XII, els qui prosseguien la tradició moderantistacatalana.

La segona s'estén entre dues dates significatives: 1885 i 1902. El federa-lisme particularista d'Almirall adopta com a il·lusòria tàctica d'atracció del'alta burgesia catalana per als seus ideals la presentació a Alfons XII, pocabans de la seva mort, d'un «Memorial de greuges», que és tota una declara-ció de regionalisme catalanista, al servei dels interessos econòmics de classedominants a Catalunya, disconforme amb la política econòmica dels governsde Madrid. Aquesta fórmula, de signe cada cop més autonomista però gensfederal, serà utilitzada, el 1888, per la incipient Lliga de Catalunya; el 1898,en plena crisi colonial, per les entitats econòmiques catalanes; i el 1902, ambmotiu de la pujada al tron d'Alfons XIII, per les entitats esmentades en de-fensa de la llengua catalana.

13


La tercera comença gairebé al mateix temps que la segona i es produeix desde tres fronts: el del regionalisme federalista d'Almirall, el del regionalismeespanyolista de Mane i Flaquer i el del regionalisme autonomista de Prat.Aquest darrer és qui porta a terme millor la transformació del catalanismecom a grup de pressió conjuntural en grup de pressió permanent, en crear elpartit regionalista que farà saltar el tom de partits espanyolistes dins de Cata-lunya en una primera fase (1901-1907). Després, intentarà ésser quelcommés que un partit-grup de pressió catalanista en el Parlament espanyol, este-nent l'ideal regional per tot Espanya, mentre consolida la base d'una futuraautonomia de Catalunya mitjançant la creació de mancomunitats provincials( 1908-1918). I, en fi, un cop perduda la possibilitat d'un Estatut autonòmic el1919 (entre la pressió nacionalista democràtica catalana i la reacció centra-lista-conservadora dels governs monàrquics), és refugiarà, com tantes vega-des en el passat i davant la lluita obrera, en els cops militars, regeneradorsd'Espanya (1923, Primo de Rivera). Defraudada de nou, doblement per unadictadura anticatalana i inviable, intentarà per darrera vegada una expansióespanyola el 1930, a través del Centre Constitucional de Cambó, per acabaressent senzillament la dreta catalana d'oposició al procés revolucionari de laSegona República.

Com veiem, tot aquest recorregut històric del catalanisme coincideix amb lamateixa vida del règim restaurador, sorgit de la contrarevolució conservadoradel 1874 i esgotat el 1930, després d'un septenni de dictadura tecno-militar.L'evolució de l'estratègia catalanista, cal entendre-la com un esforç d'adapta-ció a la realitat canviant del règim, que no fou el mateix durant aquest mig se-gle. Precisament, la inestabilitat radical del sistema quedà en evidència, comde costum, allà on el desenvolupament econòmic, la conflictivitat social i elprogressisme polític eren més grans, i on la tradició crítica i rebel estaven mésarrelades: Catalunya. Autonomisme i intervencionisme són les dues caresd'una mateixa moneda, d'una mateixa lluita per assegurar, segons les cir-cumstàncies, de vegades l'hegemonia sobre la mateixa base regional del partitmés lligat als interessos preponderants, i d'altres, la inserció d'aquest partit enl'aparell de l'Estat central per, des d'allí, reformar-lo, modernitzar-lo, obrir-lo a les burgesies espanyoles representades insuficientment, llançar-lo pels ca-mins d'una transformació econòmica tot recolzant en les «forces vives» de lasocietat. L'intervencionisme català no estava sol en aquesta tasca, perquè enmajor o menor grau, amb més o menys acord o recel, hauria pogut comptaramb els projectes regeneradors del que Tuñón de Lara ha anomenat «l'altraburgesia», el costisme, la «revolución desde arriba» de Maura, els intents des-centralitzadors i regionalistes d'estils diversos, que, sens dubte, proliferarenen aquelles dates.

Gairebé des del començament, el nou Estat entra en una sèrie de crisis quesón a la vegada causa i efecte del seu mateix contingut de classe. La inexistèn-cia d'una reforma agrària radicalitza el conflicte camperol; la manca d'un re-

14


coneixement eficient del sindicalisme obrer enforteix els ideals revoluciona-ris i les tàctiques d'acció directa de certa orientació anarquista; el sistema departits i el caciquisme aparten del joc polític amplis sectors populars, impedei-xen la integració en el sistema d'una esquerra petita-burgesa i obrera, els par-tits de la qual (republicans, federals, socialista) no poden aspirar en cap mo-ment a una participació pacífica en el Poder; els sectors relativament mésemprenedors, industrialitzants i de nivell cultural més alt, no aconsegueixend'arrossegar els sectors més absentistes i rendistes, cosa que produeix frecs ienfrontaments d'interessos i de programes, d'ideologies i de símbols, en elsquals destaquen els produïts entre catalans i grups d'espanyols determinats—inclosos els governs de la Monarquia—, amb motiu de les reivindicacionslingüístiques, jurídiques i econòmiques de Catalunya, i també perquè aquestaés un dels primers focus conflictius del país en tots els terrenys.

La crisi permanent de la monarquia moderada des del 1833 fins al 1868 esreproduirà, potser amb menys virulència externa però amb una gravetat pro-funda més gran, al llarg del mig segle següent. De nou, la personalitat del mo-narca; la fórmula constitucional, oberta a l'autoritarisme i a l'arbitrarietat; elsistema parlamentari, antidemocràtic i inoperant; els partits de notables sensearrelament popular; la pèrdua de les colònies, amb els seus seguits econòmicsi psicològics; l'apatia de la població i la seva exasperació violenta periòdica;l'arbitrisme i el pessimisme dels intel·lectuals, tot això fa d'una inviabilitat ra-dical el somni d'un Estat nacional que sigui quelcom més que un aparell d'im-posició i de repressió.

La política dels grups catalans va compartir, doncs, amb la resta de les for-ces crítiques d'Espanya un mateix afany regenerador i una mateixa conscièn-cia que Espanya encara no està feta perquè no hi ha un Estat, i no hi ha un Es-tat perquè la societat espanyola mateixa està vertebrada falsament, pel fet queles seves classes més poderoses no volen, no poden o no saben resoldre llurscontradiccions i llurs conflictes. Per sobre de tot això apareix el fantasma deles lluites passades, dels intents revolucionaris recents, perillosos per als uns idecebedors per als altres. Però a Catalunya, per les antigues causes que hemanat destacant en la primera part d'aquest treball, la consciència crítica il'afany regenerador són doblement vitals, car s'ha de lluitar per la vida pròpia—la catalana— i per la que, es vulgui o no, pot fer-la possible o impossible: lade tot Espanya. En múltiples avinenteses els diversos grups catalanistes ad-vertiran, amb més amargor que amenaça, que el separatisme és la conseqüèn-cia, en principi no volguda però obligada, de la impossibilitat de salvar-se ple-gats tots els pobles sotmesos a l'aparell estatal espanyol.

Aquesta incapacitat del sistema per crear un Estat nacional es multiplicadavant la provocació que suposen les conseqüències de tal incapacitat. Així,la doble exigència catalana d'un respecte inicial per la seva particularjíalid'una reforma de l'Estat espanyol —és a dir, creació d'un altre ei^gf^iel ètf^s.pugui, a través de tot el país, respectar la realitat de cadascuna /foftès seves _"?\ixi

^A/naS-7


parts— és considerada com l'atac a una suposada unitat nacional ja assolida, auna sobirania espanyola inexistent en realitat, puix que li manca la condicióprimera d'un sistema representatiu. A la vegada, el tancament de l'oligarquiadominant i de l'opinió més patriotera permet una radicalització, teòrica ipràctica, del catalanisme envers plantejaments també nacionalistes, que, for-çosament, no tenen altra sortida que el separatisme i, en el millor dels casos, elfederalisme o l'autonomisme regional. De la descentralització administrativa,se n'esperarà poc, cada cop menys, perquè la seva lentitud a produir-se (fruitde la confusió entre unitat política de l'Estat i administració central d'aquest)ja la fa, entre altres raons més profundes, insuficient per als qui, no sols no vo-len ésser menys desgovernais, sinó en absolut governats per un sistema o peruns grups als quals hom nega legitimitat d'origen i d'exercici.

D'aquesta manera, l'àmplia etapa de la Restauració tindrà com a problemapermanent, inseparable de tots els altres que ella mateixa provoca, el pro-blema català. Aquest problema, el plantejaran, de formes diferents i en mo-ments diversos, dos grans corrents d'opinió i de poder, hegemònic l'un i mino-ritari l'altre. El primer serà monopolitzat pràcticament per la línia regionalistaconservadora de la Lliga, i el segon, pel federalisme català, inspirador del fu-tur catalanisme republicà, d'un nacionalisme democràtic i vagament pro-obrerista.

El catalanisme conservador, atesa la seva hegemonia, és qui porta la inicia-tiva o, en tot cas, la lluita i el regateig amb el poder central respecte a les reivin-dicacions catalanes. Els missatges a la corona de la primera etapa; les basesautonòmiques del nacionalisme tradicionalista incipient (1892); el programade Solidaritat Catalana per a una reforma de l'Estat espanyol (1906); el pro-jecte de mancomunitats que permetin una base regional a la futura autonomia(1912); les conclusions de l'Assemblea de Parlamentaris en la crisi decisivadel 1917, quan sembla que s'obre una possibilitat revolucionària semblant a ladel 1868; i, en fi, el projecte d'Estatut d'autonomia de Catalunya, tot just aca-bada la Primera Guerra Mundial i en ple reconeixement mundial del principide les nacionalitats, foren obra, tasca i risc d'un grup, d'una ideologia, d'unspolítics que mantingueren relacions de poder i d'influència complexes, ambi-gües, però tenses i atrevides amb els successius governs de la Monarquia es-panyola.

Amb tot, seria greument inexacte oblidar un fet queja he apuntat. La dinà-mica interna mateixa de Catalunya, l'enorme pes del corrent federal repu-blicà, relativament proper a l'obrerisme reformista, i la clara enemistatd'aquest corrent envers el règim (no tan rotunda pel que respecta a la conser-vadora i, en principi, monàrquica), faran que, ja sigui per influència difusa,per pressió concreta, per col·laboració expressa en certes conjuntures solidà-ries o per evolució personal d'antics federalistes com Almirall, els textos rei-vindicatius, programàtics i jurídics que els catalans presenten a l'Estat espa-nyol per a la seva acceptació o confirmació no deixin de transparentar una

16


certa coincidència o semblança amb les aspiracions pròpies de l'esquerra ca-talanista.

L'esquerra federalista, progressista i de nacionalisme democràtic es nodríde la renovació ideològica del Partit Republicà Democràtic Federal de Pi, es-bossada a Las Nacionalidades (1876) i expressada en el Congrés de Sara-gossa del 1883. La gran influència que sobre aquest tingué el projecte d'Estatcatalà federat, elaborat el mateix any per Vallès i Ribot en el si del federalismecatalà, fa imprescindible destacar l'aportació federalista durant la primerafase de la Restauració a la causa del catalanisme polític i la reacció que produíentre els sectors tradicionalistes o conservadors. La seva importància a llargterme serà tan gran, al meu entendre, com les Bases de Manresa (1892), credodel nacionalisme conservador.

Per contra, l'esquerra catalanista no tindrà l'avinentesa de plasmar les sevescontradiccions ideològiques fins a la instauració de la Segona República i elprojecte d'Estatut del 1931, però ja des de començament de segle es trobaràassaltada per dues tensions més o menys simètriques: per la seva dreta li arri-ben les desercions successives del nacionalisme conservador, provocades perles concessions tàctiques i els fracassos posteriors de la política tossuda, hàbil iaudaciosa de la Lliga. Per la seva esquerra, el republicanisme i el federalismela vinculen a la causa general d'una Espanya molt poc federalista i no semprecomprensiva del problema català. La necessitat mateixa de recolzar en lesmasses sindicalistes serà un projecte lúcid de donar contingut de reforma so-cial efectiva al catalanisme, però l'obligarà a no alienar-se un possible suportdel proletariat emigrat o treballat per la demagògia espanyolista de Lerroux,al servei del particularisme nacionalista. Es podria dir que a les contradiccionsdel catalanisme conservador entre els seus compromisos de classe al nivell es-panyol i la seva hegemonia politico-ideològica sobre la població catalana cor-responien en el catalanisme d'esquerra els seus compromisos reformadors, i,en el seu dia, revolucionaris, al nivell peninsular, i la seva necessitat de dispu-tar-li sincerament l'hegemonia de l'ideal catalanista als sectors dominants.D'aquí la recíproca acusació tàctica per uns i altres d'ésser més monàrquics orepublicans que catalans, de preposar llurs interessos polítics de classe als deCatalunya, de fer el joc als centralistes secundant, respectivament, les forcesconservadores o progressistes de la resta d'Espanya, dirigides des de Madrid,capital inevitable de tots els partits espanyols; i, també, en no menor grau, derecolzar en les conjuntures electorals o de relacionar-se amb possibles preten-sions aliancistes o de transvasament de clientela partidista amb grups i forcesenfrontats en principi, bé que no sempre en la pràctica, al sistema político-social pretesament volgut pels dos corrents. Em refereixo a les aproximacionsentre Lliga i tradicionalistes i les relacions dels republicans catalanistes amb elsindicalisme i el socialisme.

Les conclusions que es poden extreure d'aquest fenomen reafirmen la ideaque la «instrumentalització» d'unes aspiracions i d'uns drets dels catalans és

17


falsa respecte a totes dues parts, bé que parlar de «traïcions» respectives a lacausa de Catalunya sigui una bona arma propagandística. A l'hora de la veri-tat, la catalanitat d'uns i altres no difereix gaire. El que s'enfronta a fons ésl'abast de la lluita contra l'Estat de la Restauració, la disjuntiva Monarquia-República en la mesura que la primera es présenta corn a incompatible, nosolament amb l'autonomia catalana, sinó amb qualsevol altra llibertat demo-cràtica. Ni tan sols la superació de tal dicotomia en nom de Catalunya (possi-bilisme cambonià) ocultarà que, en últim extrem, hi ha una Catalunya conser-vadora socialment i una altra de reformista, i que la impossibilitat de l'una i del'altra per resoldre el problema social de base, que representa un proletariatd'origen regional mixt, frena en totes dues la marxa cap al nacionalisme con-seqüent i separatista més del que aquell proletariat és apartat del separatismecatalà pels seus suports de classe de la resta d'Espanya.

Dit d'una forma més senzilla: ni la burgesia conservadora, ni la petita bur-gesia reformista podien ésser nacionalistes conseqüentment, ni tan sols fede-ralistes, si no resolien el conflicte de classes dintre de Catalunya. Igual quel'Estat espanyol no podia ésser efectivament tal sense resoldre efectivament lalluita de classes al nivell de tot el país, el problema colonial i les reivindicacionsregionals.

Per la seva banda, el proletariat de Catalunya menyspreava la qüestió cata-lanista en la mesura que solamente hi veia un aspecte ideològic de la domina-ció classista i una bandera de la petita burgesia, de la capacitat de direcció de laqual desconfiava després de l'experiència del segle xix. No hi ha dubte que unseparatisme només la podia afavorir davant unes classes relativament dèbils,que necessitaven del mercat i de l'exèrcit espanyol per a contenir la revoluciósocial. Però aquest separatisme li havia de semblar utòpic per aquestes matei-xes raons i, per tant, completament vana l'afirmació nacionalista que no esti-gués lligada a una revolució política republicana i democràtica, que a la ve-gada permetés el pas a una revolució llibertària o socialista. Ara bé, alproletariat de Catalunya en aquella època li mancava una ideologia que po-gués relacionar, històricament i dialècticament, aquests diversos moments dela revolució i optà per no donar el seu suport al nacionalisme català fins molttard (quan una nova contrarevolució s'obrí el pas durant la Segona Repú-blica), i aleshores encara de forma relativament minoritària i més rescatant-lode les burgesies inconseqüents i dèbils que seguint-los les passes.

LA REPÚBLICA

Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 que donaren a Catalunyauna victòria esclatant a l'Esquerra Republicana permeteren que, a Barcelonai amb el suport evident de quasi tot el territori català, Macià, el líder separa-tista, pogués intentar una pràctica complexa d'independència de fet i d'un va-

18


gue federalisme espanyol programàtic, quan a Madrid la República encara nos'havia consolidat ni era gens clara la seva possible forma federal.

D'una altra banda, i seguint la triple tradició de l'autonomisme estatutaridel 1919, del principi de les minories nacionals dels anys vint i del federalismeimprecís al qual confluïen les tesis de Pi i Margall i Prat de la Riba, el govern dela ixent Generalitat elaboraria un estatut, voluntat plebiscitària de Catalunya,que, en virtut de la doctrina clarament perfilada per Carrasco i Formiguera,condicionaria la mateixa constitució de la Segona República espanyola mésencara que la influència dels federalistes catalans en el projecte de la Primera,en un cas ben notable de màxima intervenció creadora en els destins políticspeninsulars.

Tots dos fenòmens, proclamació de la república catalana dins de la federa-ció dels pobles hispànics i estatut sobirà català al qual la constitució espanyolaha de plegar-se tècnicament i ideològicament, menen, d'una manera ben pa-radoxal, el federalisme ideal dels catalans a una via morta com a sistema depacte amb Espanya. I sense federalisme, el fantasma de l'Estat compost perCatalunya i Espanya (ja apuntat el 1919) o de la confederació (separatismevergonyant) mantindria un cop més els parlamentaris espanyols en una vetllatemorosa i aprensiva, sense que llur republicanisme els servís —al contrari!—per a espantar el mal son d'una Espanya desintegrada, justament quan la re-pública anava a donar als desgraciats espanyols un Estat nacional de debò, se-gons la convicció idealista dels republicans no catalanistes.

L'adveniment de la república a Espanya, com a causa immediata de leseleccions municipals del 12 d'abril de 1931, inicia un període revolucionarique hom clourà I'l d'abril de 1939, després d'una terrible guerra civil de tresanys de durada, de la qual sorgí vencedora la segona restauració contrarevo-lucionària de la nostra història contemporània.

Un sector no gens menyspreable dels polítics i intel·lectuals que portaren larepública provenien, com sempre passa en aquests casos, de la política ante-rior, i llur republicanisme es degué més a la seva oposició a la Dictadura i a ladecadència del sistema de partits de la Restauració que a llurs conviccions po-lítiques. D'aquí l'inevitable regust monàrquic i de parlamentarisme caduc,unit als mals hàbits de l'antic sistema de partits, amb els seus personalismes,cacicats, intrigues i manca de doctrines sòlides i programes pràctics.

Aquests defectes congènits de la república es potenciaran mútuament, carel temor a trobar-se desbordats per la dreta i per l'esquerra serà la causa d'unapolítica indecisa a tort i a dret, atiada per cops de força d'un extrem i de l'altredel cos polític. Des del principi, hom conspira contra la república i aquesta in-tenta guanyar etapes democràtiques duent a terme reformes que s'haviend'haver fet en dècades anteriors i que en efectuar-se tard i de pressa, entre laprotesta dels uns i la decepció dels altres, es feren malament i provocaren en-frontaments més grans. En aquest sentit, els republicans històrics, que perde-ren aviat el concurs de la dreta conservadora i d'alguns monàrquics eterna-

19


ment trànsfugues, només pogueren intentar, amb força dificultats, de dur aterme velles aspiracions com la reforma agrària, la separació de l'Església il'Estat, el control de l'exèrcit, les autonomies regionals. I totes, per la seva mi-gradesa i tardana realització, més aviat semblen concessions a les forces queimposaven la primera fase (democràtico-liberal) d'una revolució pendent desdel 1868, que mesures decidides d'una doctrina coherent i sòlida del que ésuna revolució burgesa. Una anàlisi detallada de la personalitat i obra dels polí-tics republicans del primer bienni ens confirmaria probablement el caràctermoderat i, en cert sentit, antiquat, de llurs reformes, d'altra banda lògiques iinevitables des de feia molt de temps.

Si a tot això afegim que la irritació de les forces més tradicionals i conserva-dores enfront del que era sens dubte la porta a reformes més profundes —entot cas exigides per la timidesa de les efectuades— durà el 1933 al poder lanova dreta republicana (des de la darrera degeneració del lerrouxisme fins a lajova renovació de la dreta catòlica accidentalista), potser hom entendrà que elbienni següent (1934-1936) representi l'agudització de la defensa contrare-volucionària en la lluita de classes que la depressió econòmica mundial i el seuimpacte també mundial han exacerbat des del final de la Dictadura. Aquestadefensa provocarà l'esclat del 6 d'octubre de 1934, que diversos grups políticshan volgut veure com una pre-revolució vers el comunisme, unida al separa-tisme català, i l'alçament militar del 17 de juliol de 1936 contra un govern moltfràgil que, malgrat el ferm suport, si bé distant, de les masses progressistes, notingué més de quatre mesos per reiniciar unes reformes que ja estaven con-demnades per endavant per una dreta violenta i conspiradora.

En aquesta nova frustració d'un Estat, la incipient nació espanyola es des-truirà a si mateixa, com mai no ho havia fet, durant tres anys de sagnia total.Per a Catalunya, el procés revolucionari de 1931-1938 supossarà, dramàtica-ment, abastar, amb limitacions, amb lentitud, amb retrocessos, un principid'autonomia política, per la qual hom havia estat lluitant des de feia almenysmig segle. Però el compliment del destí fatídic, que hem anat descrivint preci-sament per negar-li aquest caràcter de fatalitat i atorgar-li el d'exercici cons-tant del lliure enfrontament objectiu d'interessos de classe, la seva aguditzacióconfirmarà la feblesa del pacte dels republicans catalans amb els espanyols(posada de manifest en el primer bienni), la supeditació de l'autonomia deCatalunya al conflicte social i polític que presideix el segon bienni, i la con-fluència de la plenitud autonòmica catalana i l'hegemonia de les forces políti-ques socialitzants durant la guerra.

Després d'una penosa conquesta parcial de les seves llibertats, Catalunyaassolirà la culminació de la seva autonomia durant el trienni bèl·lic. Però elcurs de la guerra i de la revolució al territori català aniran imposant un catala-nisme doctrinal de nova creació, un nacionalisme proletari peculiar, expressióde les complexes, tenses i canviants relacions de poder en el si de la societat ca-talana. La derrota truncarà aquest moviment cap a l'esquerra del catalanisme,

20


és a dir, la fusió de la revolució socialista amb la causa nacional catalana. Erala darrera experiència teòrica i pràctica que mancava fer al catalanisme. Se-gons els seus propugnadors marxistes, fóra la lluita i la victòria final de Cata-lunya. Segons el nacionalisme revisionista d'un Valls i Taberner fóra el finald'una ruta falsa i la fi de la mateixa Catalunya.

LA CONSTITUCIÓ DE 1978

El període de transició entre el final de la Dictadura franquista i el primerfuncionament d'un règim constitucional va obligar el Govern a fer front a unrepte molt greu: el conflicte crònic al País Basc i la impaciència autonomistade Catalunya, i el reflex que ambdós fenòmens podien produir en la resta denacionalitats i regions.

El problema polític i jurídic de com seria restablerta la Generalitat no que-dava resolt per la fórmula unitària que l'Assemblea de Catalunya (òrgan de-mocràtic d'àmplia representació ciutadana, fundat l'any 1971) havia adoptat,és a dir, per la reivindicació dels «principis i institucions de l'Estatut de 1932».El restabliment d'aquest estatut —indissolublement lligat a la Constitució re-publicana— només era concebible des d'un mimetisme antihistòric com és arala «ruptura» del 14 d'abril de 1931. Encara era més inconcebible que les for-ces populars catalanes poguessin repetir, sense cap mena de suport, aquell 14d'abril en el context espanyol de 1976, proclamant unilateralment l'autono-mia de Catalunya.

La transacció i el pacte possibilista van presidir l'aventura històrica fins alpunt que la restauració provisional de la Generalitat històrica es va efectuaraplicant la Llei de Bases del Règim Local de 1975, aprovada per les últimescorts franquistes poc abans de la mort del dictador. I no solament això. La Ge-neralitat va quedar restaurada com un òrgan semblant a les mancomunitats deDiputacions provincials i no pas com un òrgan d'autonomia política. Això noobstant, adoptà una aparença de «govern provisional», amb «ministres» polí-tics i tècnics, sota l'omnímoda presidència del senyor Tarradellas.

En el context espanyol i en la conjuntura política d'una transició dominadaper les forces conservadores de sempre, calia anar cap a l'autonomia de Cata-lunya, no solament amb peus de plom sinó a passes comptades. El pas següentseria la Constitució autonomitzadora de 1978, única porta possible per tald'avançar cap a un Estatut d'autonomia que pogués fins i tot superar el conce-dit per les Corts republicanes de 1932.

El títol Ville, de la Constitució es va aprovar gràcies a l'acord fonamentaldels dos grans partits espanyols amb una presència més gran en les Corts cons-tituents: UCD i PSOE. El primer pretenia sotmetre l'inevitable procés auto-nomitzador a un ritme lent i les futures comunitats autònomes a un fort con-trol des del poder central. Per la seva banda, el PSOE pretenia indicar un

21


procés federalitzador mitjançant la igualtat d'oportunitats autonòmiques pera totes les regions i nacionalitats (tant en el punt de partença com en la pleni-tud d'autogovern), respectant els drets històrics d'aquelles nacionalitats que,durant la Segona República, varen plebiscitar favorablement estatuts d'auto-nomia.

La intervenció dels constituents catalans fou certament decisiva, no sola-ment en la qüestió de l'estructura territorial de l'Estat, però especialment enella, donat que hi foren presents el nacionalista Roca Junyent i el comunistaSolé Tura en la ponència que va elaborar l'avantprojecte constitucional, iel ponent socialista Peces Barba va actuar sempre amb l'assessorament delPartit Socialista de Catalunya. Al mateix temps, en la Comissió Constitucio-nal va tenir un paper molt important el socialista català Martín Toval, que vaintervenir directament en l'acord final entre UCD i el PSOE pel que fa al TítolVHIè.

Hom pot dir, en resum, que per primer cop a la història de Catalunya, lesprincipals forces polítiques catalanes aconseguien, no solament influir en unaConstitució espanyola —com ho feren, sens dubte l'any 1931—, sinó crear-laa imatge i semblança dels seus projectes autonòmics. Recordem que l'Estatutde Núria va haver de passar la prova impossible de resultar constitucionalquan no ho podia ser perquè s'havia avançat a la pròpia Constitució i en nocoincidir el seu marc federal implícit amb el donat pels constituents, de tipusunitari. L'any 1978, en canvi, els catalans aconseguiren de construir un marcque tenia pràcticament la mida i el disseny que millor podia correspondre alquadre autonòmic a què aspiraven. A l'hora d'elaborar l'Estatut de Sau, elscatalans només havien de llimar les vores del seu projecte per tal que encaixésamb la més gran facilitat en la Constitució redactada per ells mateixos.

J. A. González CasanovaCatedràtic de teoria de l'Estat i Dret Constitucional de la Universitat

de BarcelonaMembre del Consell Consultiu de la Generalitat

22

Socialisme i federalisme a Espanya

Anselmo Carretero

Socialisme i federalisme. Heus ací dos noms de significat profund que desde la seva aparició en el llenguatge polític han estat objecte d'estudi i discus-sió, i ho continuaran essent durant molt de temps entre els qui s'interessen ac-tivament pel bon governament i benestar de les nacions. Tot i que estan rela-cionats perquè ambdós es troben dins l'àmbit de la política, les sevesvinculacions varien molt d'uns pobles i nacions a altres. En algunes d'aquestesnacions ambdós conceptes amb prou feines es toquen. En d'altres, es trobeníntimament imbricats. Aquest és el cas d'Espanya i dels països que, com ella,són l'assentament de nacions de naturalesa molt complexa. És impossible deplantejar el problema de l'organització socialista de la nació sense entrar deple en el camp del federalisme. Ambdós tenen un pol comú que la mateixa na-turalesa de la nació impedeix de defugir. Resulta, doncs, que l'estreta interde-pendència que en la nostra pàtria lliga les idees de socialisme i federalismes'originen en el si de la nació espanyola. Així és com sorgeix, naturalment icom a previ i ineludible objecte d'estudi, un altre vocable i unes altres qües-tions: el nom nació i la qüestió nacional.

La nació. Què és una nació? Aquí topem, de sobte i frontalment, amb unad'aquelles paraules d'ús quotidià i general que, tanmateix, quan tractemd'analitzar a fons ens són molt difícils de definir. Pertany a aquell tipus confúsde conceptes habituals que algú anomenava «falses idees clares»1. Cal asse-nyalar que ni l'antiga Societat de Nacionsni l'actual Organització de les Na-cions Unides contenen en els seus documents constitutius una definició delterme nació.

En altres llocs hem examinat amb detall els principals intents que s'han fetfins ara per definir la nació segons els seus elements objectius (raça, idioma,

, fronteres naturals, etc.) però cap d'aquests no ha aconseguit donar una defini-ció clara, universalment vàlida, de l'entitat nacional2. En l'època de més po-der i prestigi de Stalin, la seva famosa definició de la nació, publicada en totsels idiomes del món per milions d'exemplars3, va arribar a ser consideradapels seus seguidors incondicionals tan exacta i rigorosa com un enunciat mate-màtic. Però tal definició (formulada en vista dels problemes nacionals a quès'havien d'enfrontar la monarquia austro-hongaresa i l'imperi tsarista per do-minar els pobles oprimits dintre de les seves fronteres estatals) no té validesauniversal, ja que no serveix, per exemple, per als casos de Suïssa, l'índia, Es-panya o Iugoslàvia. De fet, el mètode de Stalin per analitzar la qüestió nacio-nal consistia a formular una definició d'allò que segons l'autor era la nació, iacceptar o rebutjar com a nacions les comunitats humanes segons que com-plissin o no les condicions que ell havia establert. Amb una dialèctica singular,

23


el dictador georgià, en lloc d'atribuir un nom a la realitat nacional observabletractava d'encaixar-la en la seva dogmàtica definició.

De tots els elements que integren la definició stalinista de la nació, el mésimportant i fonamental és justament l'últim, el més vague i menys objectiu: la«comunitat de psicologia», si hi incloem la «comunitat de consciència» i la«comunitat de voluntat», és a dir, el fet que els individus que la componen sa-ben i senten que pertanyen a la nació i volen continuar formant part.

El treball de Stalin, publicat per primera vegada el 1913, havia estat prece-dit per un altre del socialista austríac Otto Bauer, editat el 19074. Encara queBauer no parla de «comunitat de psicologia», considera que l'element fona-mental de la nació és la «comunitat de caràcter» produïda per una «comunitatde destí», mot que no defineix però que concebeix com el conjunt de circums-tàncies, creades pel passat històric, que condicionen l'existència de la col·lec-tivitat nacional.

L'obra de Bauer sobre la qüestió de les nacionalitats, essencialment resultatde l'estudi dels problemes creats per la coexistència de nacionalitats múltiplesa l'interior de l'imperi austro-hongarès, ha restat ofegada més de mig segle pelpredomini del dogmatisme stalinista. Actualment està recobrant l'interès delsestudiosos del tema, sobretot en els estats d'àmbit plurinacional complex.

LA IDEA DE NACIÓ

Abans que Stalin i Bauer haguessin inclòs a l'estudi de la nació els factorspsicològics o de caràcter nacional, Renan en una cèlebre conferència feta a laSorbona el 1882, inclou en la idea de la nació, per damunt dels elements ob-jectius (llengua, raça, geografia...), el consentiment i la voluntat del poble.«Una nació —segons Renan— és una gran solidaritat, suposa un passat, peròes resum en el present en el desig de continuar la vida en comú. L'existènciad'una nació és un plebiscit de tots els dies.»5 Ortega recull la idea de Renán il'expressa de nou amb la seva desimboltura literària: «La nació —diu el senyorOrtega— prolonga cap al futur, com a ideal a realitzar, la mateixa figura delseu passat i intenta perfeccionar-lo, per la qual cosa la inercialitat d'un pretèrites transmuta constantment en objectiu i exemplaritat del seu futur. Nomésels homes capaços de viure a cada moment les dues dimensions substancialsdel temps —passat i futur— són capaços de formar nacions.» «Ser tradició i serempresa —afegeix—. Això és la nació.» Als qui només troben un fons real enles concepcions formulades amb fredor científica, la definició de Renán, i laque basada en ella presenta Ortega, els semblen excessivament retòriques iidealistes, això no obstant contenen més veritat d'allò que podria semblar aprimera vista.

Si bé no tots els autors concorden en què és la nació en si —en què consisteixla nació realment— en allò que sí que estan d'acord és en el seu origen històric.

24


Lies nacions no sorgeixen sobre la terra casualment, en un tancar i obrir d'ulls iperquè sí. Són productes que la història fa aflorar després de processos de ges-tació lents i complicats en els quals intervenen molts factors i circumstàncies(geogràfics, ètnics, econòmics, polítics, culturals,... i d'altres de fortuïts), cadaun dels quals no defineix per si mateix la nació, encara que contribueix a for-mar la seva singular personalitat. On hi ha una multitud humana conscientd'integrar una nació i amb voluntat de mantenir-la, existeix, sens dubte, unanació. Si aquesta consciència i voluntat es perdessin, la nació, mancada de lesseves forces de cohesió principals, es desintegraria en grups o individus dis-persos i sense vitalitat nacional. No és possible, doncs, de definir la nacionali-tat pels seus elements objectius, perquè el fonament últim de tota nació estroba en la consciència i voluntat dels individus que la componen. Hi haurà,per descomptat, una nació espanyola mentre els espanyols —la gran majoriadels espanyols— sigui quina sigui la nostra llengua vernacla i el nostre pobled'origen o adopció, ens considerem com a tais i tinguem la ferma voluntat decontinuar essent-ho.

No hi ha —no pot haver-hi— dues nacions iguals, com no hi ha dues histò-ries iguals, dos pobles iguals ni dos homes o dones iguals. Unes són petites id'altres són molt grans, bé per la seva extensió geogràfica o pel seu nombred'individus; algunes tenen trets racials força homogenis i d'altres són el resul-tat de diferents mestissatges; a moltes es parla una sola llengua nacional i ad'altres conviuen idiomes diferents. Al contrari del dogma stalinista que im-posa com a primera condició la unitat lingüística, Suïssa (que en les circums-tàncies més dures ha donat proves d'una solidaritat nacional que no ha estatsuperada per cap altre país) considera que el respecte a la varietat idiomàticadel seus petits cantons constituiex una —i potser la primera— de les seves ca-racterístiques nacionals. Idea que no podem trobar en un parisenc jacobí o enun val·lisoletà falangista (per donar exemples de color polític ben diferent).

LA COMPLEXITAT DE LA NACIÓ ESPANYOLA

Com correspon a la diversitat dels pobles que ocupen el seu territori i a laseva llarga i rica història, la nació espanyola és una de les més complexes delmón, plurilingüe i composta per diverses comunitats històriques a cap de lesquals es pot aplicar el gentilici «espanyol» amb més o menys dret que a qualse-vol de les altres. Aquesta diversitat de components esdevé encara més gran sien el conjunt incloem Portugal, poble que geogràficament i històricament noés menys hispà que els de la resta de la península.

En altres treballs hem estudiat extensament i detalladament quines són icom s'han format les nacionalitats o regions històriques1 que componen lacomplexa comunitat de pobles o nació de nacions que és Espanya (les Espa-nyes, es va dir en èpoques passades). A continuació resumim aquest assumpte

25


en algunes línies, conscients de la impuntualitat que qualsevol excessiva es-quematització implica forçosament.

Encara que les arrels més antigues de les nacionalitats o regions històriquesd'Espanya penetren fins a les profunditats de la prehistòria, els seus orígensimmediats es troben a l'edat Mitjana8. A partir del segle viu van apareixent enl'escena històrico-política espanyola els regnes o conjunts regionals cristiansd'Astúries, Galícia, Lleó, Castella, les comunitats basques d'Àlaba, Biscaia iGuipúscoa, Navarra, Aragó, Catalunya, Portugal —que es desprèn de la co-rona lleonesa—, Extremadura, Castella la Nova (en el que fou antic regne deToledo), les Illes Balears (regne de Mallorca), València, Múrcia, Andalusia,(regnes de Còrdova, Sevilla, Jaén i Granada) i, per acabar, les Canàries.

Des de fa segles, i amb més dogmatisme durant les quatre dècades de dicta-dura franquista, la història oficial d'Espanya ha ensenyat amb un to de fervo-rós patriotisme, que la nació espanyola té els seus orígens a les muntanyesd'Astúries on els cristians espanyols, capitanejats pel rei Pelagi, inicien l'ano-menada Reconquesta contra els invasors musulmans; i encara ara ho sosteneneminents historiadors. La qual cosa implica una excessiva i deformadora sim-plificació de la realitat històrica que origina grans errors i molts mals per a laconvivència nacional de tots els espanyols. Perquè o bé Catalunya no és Es-panya —i en aquest cas hom hauria de donar la raó als separatistes catalans— obé la reconquesta que comença a les muntanyes dels Pirineus orientals és tanespanyola com la que té el seu bressol a Covadonga. I el mateix es pot afirmardels focus de resistència als islamites que en aquell temps sorgeixen en els Piri-neus navarro-aragonesos i a les muntanyes basco-càntabres. Tot això senseentrar en disquisicions sobre si els indígenes d'al-Àndalus convertits a l'isla-misme no eren com a mínim tan espanyols com els descendents dels gots quedominaven Astúries.

Aquestes diferents «reconquestes» van ser els orígens de nacionalitats o re-gions històriques diferents, tant per les seves arrels com pels seus respectiusdesenvolupaments. De la que va començar a Astúries va néixer el regned'Oviedo que, sense perdre la unitat original, es va ramificar en tres païsosamb fisonomia pròpia: Astúries, Galícia i Lleó, als quals es va afegir desprésl'Extremadura lleonesa (Extremadura per antonomàsia o l'actual Extrema-dura). De la branca galaica d'aquesta corona es va desprendre en el segle xii elregne independent de Portugal. Un tret comú a tots els països d'aquest grup ésel seu original, proclamat primer a Oviedo i reafirmat després a Lleó.

NEOGOTICISME

La reconquesta iniciada a Catalunya arrenca lliurant-se del domini delsfrancs i continua expandit-se cap al sud, guanyant terreny als islamites. Cata-lunya, conjunt al començament de molts combats independents (La Marca

26

L'OPINIÓ SOCIALISTA

H ispànica de l'imperi carolingi), va restar finalment sotmesa al domini hege-mònic del comte de Barcelona. Si el regne de Lleó manifesta clarament la sevaestirp goda, a la Catalunya vella es percep immediatament la influència delfeudalisme ultrapirinenc.

Entre la reconquesta nord-occidental asturiana, d'estirp neogòtica, i lanord-oriental catalana, d'encuny franc, es desenvolupen simultàniament labasco-castellana, la navarra i l'aragonesa. De les dues darreres, ambdues vas-cones, neixen respectivament els regnes de Navarra i Aragó. De la basco-cán-tabra sorgeix, una lluita doble contra els monarques astur-lleonesos i els isla-mites andalusins, el comtat independent de Castella i Àlaba, estat basco-cas-tellà que dóna vida al regne de castellà —d'ascendència càntabra— i als petitsestats bascos —vàrduls, caristis i autrígons— d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa.També seran principalment càntabres i bascos, els repobladors de la Castellainterior que s'estén per les serres centrals de la Península.

Quan van haver estat unides les corones de Lleó i de Castella en un sol capreial (amb el nom castellà per davant, però amb el predomini polític i social del'herència astur-lleonesa) conquereixen o colonitzen la major part del regnede Toledo —la resta ja havia estat conquerida per Castella—, Múrcia i Anda-lusia. Tota aquesta part meridional de la Península resta organitzada a la ma-nera dels lleonesos, amb el fuero juzgo com a llei fonamental i grans senyorieseclesiàstiques o laiques.

Catalunya i Aragó, unides sota un sol comte-rei, allò que els historiadorscatalans anomenen la confederació catalano-aragonesa, conquereixen i colo-nitzen les illes Balears (que són repoblades per catalans) i València (repo-blada a la costa per catalans i a l'interior muntanyenc per aragonesos). Lesilles Balears i València resten incorporades a la corona catalano-aragonesacom a regnes amb personalitat política pròpia.

Finalment, unides les corones castellano-lleonesa i catalano-aragonesapels Reis Catòlics, la corona de Lleó i Castella conquereix i repobla les Canà-ries —principalment amb andalusos— i incorpora després Navarra, durant laregència de Ferran el Catòlic, Navarra que conserva la condició de regne «persi», amb les seves institucions i lleis pròpies.

Aquest és, exposat amb brevetat, el panorama històric dels pobles, nacio-nalitats o regions històriques que —llevat de Portugal que des del segle xvnmanté la seva condició d'estat independent— integren l'Espanya dels nostresdies. Cal tenir-lo present a les següents pàgines.

Els pobles, nacionalitats o regions històriques que —considerant a part Por-tugal— estan integrades a l'Estat espanyol, quinze en total, i que fins a la novadivisió política d'Espanya han conservat, a grans trets, els seus noms i els seuslímits tradicionals, no són, doncs, cap invenció política o simples divisions ad-ministratives de l'Estat; sinó vellíssimes creacions de la història, moltes de lesquals (Astúries, Galícia, Lleó, Castella, el País Basc —Àlaba, Biscaia i Gui-púscoa—, Navarra, Aragó i Catalunya) són més que mil·lenàries, i estan més

27


arrelades en els seus territoris i són més autèntiques pels seus orígens que lamajoria de les nacions (estats) independents que ocupen la superfície del glo-bus terraqüi.

NACIÓ i ESTAT

La idea de nació s'acostuma a confondre amb altres de semblants però es-sencialment diferents. El primer error que dificulta l'estudi de les qüestionsnacionals prové de la confusió entre els conceptes de nació i estat, fins i tot enels àmbits del més alt nivell de la política i el dret internacional. L'Organitza-ció de les Nacions Unides (ONU) és una associació d'estats, com també ho erala seva antecessora la Societat de Nacions. L'OEA (Organització d'EstatsAmericans) utilitza oficialment el nom d'estat amb el mateix significat quel'ONU utilitza el de nació. Això no obstant, se sap que nació i estat són con-ceptes ben diferents; que els límits dels estats no sempre coincideixen amb elsde les nacions; que hi ha estats, com la Unió Soviètica, que inclouen nacionsben diferents; i nacions, com és ara el cas d'Alemanya, el territori de les qualsestà repartit entre diferents estats.

S'ha dit repetidament que els primers països en què, durant els segles xvii xvii, prenen la idea moderna de la nació són Anglaterra, Espanya i França i,segons el parer de Madariaga, Espanya va ser la primera nació que va aconse-guir talla com a tal9. Ens sembla que aquests judicis són en part el resultat de lainterferència entre els conceptes de nació i estat. Les històries polítiques en ús,més que estudiar el llarg i difícil procés formatiu de la nació espanyola10, des-criuen el que ha creat l'estat espanyol que arriba fins als nostres dies. De fet,ambdós processos —el formatiu de la nació espanyola com a conjunt del seusdiversos pobles i el creador de l'estat espanyol— han transcorregut junts, peròen conflicte permanent per l'entossudiment de les oligarquies dominants apresentar com una i homogènia nació aquella que, per naturalesa, és plural ivariada. Aquest és en el fons, el gran problema nacional d'Espanya, que s'hamantingut artificiosament i enverinat, sobretot a les dècades del franquisme,amb la fustigació de les aspiracions regionals i amb l'ensenyament d'una his-tòria adulterada amb poca habilitat.

La convivència multisecular dels pobles de la Península Ibèrica en el mateixsòl, les lluites solidàries contra els invasors estrangers11, la col·laboració en du-res empreses comunes, van donar vida al llarg dels segles a un sentiment gene-ral espanyol de pertinença a una mateixa comunitat, a una osmosi permanententre tots els pobles hispans —fins i tot Portugal— i a un concepte d'entitat es-piritual comuna12 que constitueixen el fonament d'una consciència nacionalespanyola. A la vegada i per una altra banda, els diversos pobles d'Espanyahan mantingut, amb més o menys tenacitat, la seva personalitat particular, laseva consciència de comunitat nacional.

28


Com a producte de la història, Espanya és el resultat, d'un antagonisme,permanent i dolorós, entre la força homogeneïtzadora d'un estat unitari i cen-tralista i la resistència dels pobles que s'hi oposen; entre les oligarquies domi-nants d'un estat que nega tota diversitat nacional i la «comunitat de pobles» o«nació de nacions» que és la nostra pàtria per naturalesa. Aquest conflicte noes pot presentar com un simple enfrontament entre «esquerres» i «dretes» jaque va tenir aspectes molt complexos. Al costat de l'unitarisme centralista hanestat sempre no solament els defensors tradicionals de la unitat monàrquica,sinó també els republicans unitaris d'estirp jacobina; al costat de l'Espanyaplural, els carlistes forals i els republicans federals (el sector més avançat delrepublicanisme espanyol). Al País Basc, a Navarra i als països de l'antiga co-rona d'Aragó, el carlisme, en esgrimir la bandera dels furs, va guanyar unaconsideable força popular; com també la va guanyar a Castella en defensar elsbéns comunals dilapidais pel govern centralista en benefici d'una burgesia pa-rasitària que s'hi va enriquir sense cap risc ni esforç. A Andalusia, Extrema-dura, la Manxa i Múrcia els carlistes no van tenir un suport popular significa-tiu: els pagesos d'aquestes zones latifundistes, mancats de terres pròpies i debéns comunals, no podien perdre res amb l'unitarisme estatal.

Els stalinistes espanyols, interpretant a la seva manera els rígids conceptesdel mestre en els anys en què brandaven la bandera del «dret a l'autodetermi-nació de les nacionalitats peninsulars oprimides» solien considerar que a Es-panya hi havia quatre nacionalitats diferents: Catalunya i el País Basc (elslímits de les quals no definien amb claredat, perquè de vegades incloïen a laprimera València i les Illes Balears i a la segona Navarra, i altres vegades no),Galícia i una quarta, com una mena de calaix d'inclassificables retalls nacio-nals sobrers, que tant podien anomenar Espanya com Castella, formada pertota la resta de pobles d'Espanya, des d'Astúries fins a Múrcia i des d'Aragófins a les Illes Canàries. Aquí assenyalem només el fet polític, però no ens atu-rem a comentar el cúmul de disbarats que significa.

EL FEDERALISME A ESPANYA

En arribar a la meitat d'aquesta breu però comprimida exposició tenim jatres idees clares: a) Les nacions són un fenomen humà col·lectiu que es troba ala consciència, el sentiment i la voluntat dels individus que la composen, b) Nosorgeixen de sobte, a l'atzar, o per predestinació divina, sinó que són el fruit deprocessos històrics complicats condicionats per diversos factors i circumstàn-cies, c) A Espanya, al llarg dels segles, s'ha anat creant un esperit de solidaritatque comprèn tots els pobles i constitueix la base fonamental de la nació espa-nyola, a la vegada que cada un d'aquests pobles manté, amb més o menys-feimesa, la seva consciència nacional; d'aquí la concepció d'Espanya cóm-nacicomplexa, comunitat de pobles o nació de nacions. /^" c^

0 v^V >\<t&> ¿.^°Am¿


La nació necessita organitzar la seva vida (política, social, econòmica, cul-tural, internacional) en el marc legal d'un estat. L'estat nacional com a expres-sió jurídica de la nació, s'ha d'adaptar a la naturalesa i les condicions d'aquestaúltima; per tant, la forma estatal adequada a una nació homogènia i unitàriano pot ser vàlida per a una altra complexa i plural. Si Espanya és una nacióplural, integrada per diverses comunitats nacionals o regionals, l'estructura del'estat que naturalment requereix és la federal, que harmonitza la unió amb ladiversitat, el desenvolupament i l'enfortiment del conjunt amb el de cada unade les seves parts. A Espanya es pot dir que el federalisme és consubstancialamb la nació, que abans que polític ha de ser nacional. Repetim una altra ve-gada el que hem dit en altres ocasions: Si hi ha alguna nació en el món que perla seva naturalesa, la seva història i la seva cultura requereix un règim d'estruc-tura federal, cap altra més que Espanya.

En el nostre panorama històric nacional es perceben dues grans tendènciesantagòniques: una que, sense un rigor excessiu, podríem anomenar unitària icentralista, i una altra federal i pluralista. La vella oposició entre unitarisme ipluralisme, uniformitat i varietat, centralisme i federalisme, és una part subs-tancial de la nostra història. A grans trets, i amb totes les excepcions queaquesta generalització requereixi, podem percebre que la primera s'origina enel nucli hispano-got-romà de la reconquesta asturiana, i la segona en els nucliscàntabro-pirinencs de velles arrels indígenes de la mateixa època13. Un pri-mer i clar federalisme es manifesta en les relacions que mantenen entre si elsestats d'allò que els historiadors catalans anomenen la confederació catalano-aragonesa. A Castella i el País Basc els gèrmens del federalisme es troben fins itot a l'interior del mateix estat14.

El pensament federalista espanyol es desenvolupa en el segle xix en con-tacte amb altres corrents del federalisme. La seva figura principal és el catalàPi i Margall el federalisme nacional del qual és fruit en gran part de l'estudi dela història d'Espanya per un esperit espanyol obert a la universalitat15. «La re-pública federal —deia el 1873— és una forma de govern aplicable a la nacióespanyola que ateny no solament a allò que dicta la raó sinó també a allò queaconsella la tradició i la història.»16 En la concepció federal de Pi es manifestauna idea clara d'Espanya com conjunt de pobles històricament arrelats, peraixò a l'hora de definir les entitats que han d'integrar la federació espanyolapren com a base els estats de l'Espanya medieval, orígens immediats dels ac-tuals pobles hispans; sense convertir els noms en tabús. Estats, regions? laqüestió dels noms no té importància, el fonamental és el concepte d'entitatsfederals a peu dret d'igualtat.

Un dels grans errors de la nostra història moderna ha estat l'intent d'encai-xar Espanya en el motlle nacional, unitari i centralista, francès; una idea jaco-bina i napoleònica, però arrelada a l'absolutisme monàrquic. La famosa nacióestat que la Revolució francesa va presentar al món com a paradigma univer-sal de nació (una nation; une langue, un drapeau, una loi, un gouvernement),

30


és totalment incongruent amb la nostra realitat nacional. El centralisme fran-cès és afirmat pels liberals del segle xix que prenen dogmàticament com a mo-del el jacobinisme unitari. I durant molt de temps liberalisme u uniformitat,progrés i centralisme són per als liberals espanyols conceptes inseparables.L'única veu que s'aixeca contra aquesta confusió és la dels republicans fe-derals.

Després de l'efímera primera república i una vegada restaurada la monar-quia borbònica, la idea federal —que els seus enemics tracten de confondreamb els motins on comencen a manifestar-se ideologies i reivindicacions so-cials profundament revolucionàries— decau a tota Espanya. La pèrdua de lesúltimes restes de l'imperi ultramarí provoca una crisi de les consciències mésdespertes. Els intel·lectuals de la «generació del 98» proclamen la necessitatd'una revisió d'idees i valors. Els seus homes més representatius donen suporta la concepció unitària de la nació; però la idea de l'Espanya plural que encaraés latent, sobretot a Catalunya, es manifesta a través de la noble veu de Mar-gall. A Catalunya i el País Basc sorgeixen moviments regionalistes que, da-vant la incomprensió del poder central, degeneren de vegades en exacerbatsnacionalismes insolidaris d'escassa transcendència.

D'altra banda el país enfronta nous problemes, a més dels vells que encarapersisteixen, que requereixen uns plantejaments que estiguin d'acord amb lesnoves condicions. La classe obrera irromp amb vigor a l'escena política espa-nyola, com una força nova, amb els seus sindicats i partits. El Partit SocialistaObrer Espanyol i la Unió General de Treballadors, originàriament d'inspira-ció marxista, centren les seves activitats en la creació d'una consciència declasse i l'educació sindical i política dels obrers espanyols. La unió dels prole-taris de tot el món i l'internacionalisme socialista són els seus lemes generalsdavant la qüestió de les nacionalitats. No presten més atenció a les reivindica-cions regionalistes que, en principi, consideren reaccionàries. La Confedera-ció Nacional del Trebal i els grups anarco-sindicalistes, en les seves no massaben definides idees sobre l'organització de les societats, recullen en part l'he-rència del federalisme pimargallà.

En els diversos aspectes (filosòfics, econòmics, socials) de les ideologies po-lítiques, tant del liberalisme d'arrel nacional com del socialisme de concepcióuniversal, a Espanya, sempre ha predominat l'element ètic. El liberalisme es-panyol —i hispano-americà— és en primer lloc, una actitud moral generosa,de respecte a la dignitat i a la llibertat del proïsme, a l'individu humà: l'antiteside l'egoisme. La paraula «liberal» amb sentit polític, va sorgir espontània-ment entre el públic que assistia als debats de les Corts de Cadis. Tradicional-ment qualificava la persona que actua amb liberalità!, és a dir, amb generositato desinterès o que distribueix els seus béns generosament, sense esperar caprecompensa: justament el contrari de la interpretació que en van fer els mer-caders i els banquers holandesos. En contra del que normalment es diu, lapropietat individual no és consubstancial amb el liberalisme espanyol, i des

31


del primer moment van haver liberals, com l'asturià Flórez Estrada, que vandefensar el col·lectivisme agrari com la millor manera per protegir la llibertatdels treballadors del camp.

També a la consciència dels socialistes espanyols, des de la fundació delPartit, els valors ètics que la seva ideologia conté han ocupat un lloc preferent:el respecte a la llibertat, a la dignitat i al treball de l'home. Per això mai no hahagut en el nostre país incompatibilitat entre el socialisme i el liberalisme (en-tès a l'espanyola). Per això el socialisme marxista de Julián Besteiro va poderconviure amb el socialisme humanista de Fernando de los Ríos, per això el so-cialisme de Pablo Iglesias, de Jaime de Vera i de Tomàs Meabe, de base mar-xista, mai no va ser dogmàtic, i per això les normes mantingudes tradicional-ment al PSOE han estat la llibertat d'expressió dels seus afiliats, i la discussiócom a pas previ a la presa de decisions. «Sóc socialista en qualitat de liberal»deia Indalecio Prieto. «Els qui mantenen que el socialisme és contrari al libe-ralisme, o tenen del liberalisme una idea molt especial o desconeixen els ob-jectius del socialisme.» El socialisme no és liberticida —va escriure el mateixany de la seva mort el fundador del socialisme espanyol—17. A la història deles idees polítiques a Espanya, el socialisme es pot considerar com l'etapa su-perior de l'evolució natural del liberalisme.

32


El respecte de la dignitat i la llibertat de la persona humana, fonamental enel liberalisme, és naturalment extensiu a les comunitats o grups nacionals queels individus integren.

El liberalisme ha de reconèixer, per principi, que les diversitats, individualsi col·lectives, són legítimes, la qual cosa el porta immediatament al reconeixe-ment dels regionalismes i el dret a les autonomies regionals.

El PSOE, consagrat a crear consciència de classe, defensar els interessosdels treballadors i forjar els instruments —partit i sindicat— per a la lluita per ala seva emancipació, no es trobava en condicions per comprendre totalment laqüestió de les nacionalitats, ni les circumstàncies i necessitats del momentl'empenyien a fer-ho. Les idees de l'internacionalisme proletari, el caràcterclassista dels nacionalismes burgesos i el crit de a baix les fronteres! —que mésd'una vegada vam sentir a la nostra juventut a les manifestacions del 1er deMaig— feien que el socialistes espanyols només veiessin en els moviments re-gionalistes i nacionalistes catalans i bascos sectors de la burgesia els interessosdels quals no coincidien amb els de la classe obrera —en els primers— i grupsde pagesos i elements clericals i reaccionaris —en el darrers—. D'altra bandamolts socialistes concebien l'internacionalisme proletari més com la desapari-ció de les nacions i l'homogeneïtzació de les cultures nacionals que com la sevafraternal convivència. Com diu Enrique Moral, en la seva sòlida introduccióals escrits i discursos de Pablo Iglesias seleccionats per ell mateix, el socialismeespanyol d'aquella època «mai no va arribar a mesurar suficientmentl'enorme transcendència que tenia —i té— per al socialisme reconèixer i aco-llir en el seu programa les aspiracions històriques de les diverses nacionalitats iregions espanyoles» ; la qual cosa cal atribuir més a les circumstàncies en quèvan haver de dur a terme la seva dura i abnegada tasca que a una falla dels seusdirigents.

En 1931, Punitarisme polític i nacional, assentat al final del segle xix i co-mençament del xx, domina la mentalitat política i la sensibilitat patriòtica dela majoria dels intel·lectuals espanyols. La paraula federal, envoltada de con-notacions pejoratives, els produïa repulsa o temor. Ortega declarava caduc elfederalisme i qualsevol camí que hi conduís. Sánchez-Albornoz i altres emi-nents catedràtics que donaven suport a les corts constituents al filòsof madri-leny18, creien haver-ne foragitat, amb la seva oratòria fascinant, el diable delfederalisme. El mateix Azaña, el defensor més brillant de l'autonomia de Ca-talunya en aquelles corts memorables, era en el fons un republicà unitari a quila seva consciència liberal, el seu talent i la seva cultura obligaven a defensar elque considerava com demandes justes del poble català. La majoria d'aquellsrepublicans, i força socialistes, veien amb desgrat la varietat cultural d'Es-panya i no volien acceptar la idea d'un pluralisme nacional. Ho consideravencom un mal congènit de la nació, un greu problema que —segons l'expressiód'Ortega— «no es pot resoldre», que «només es pot suportar»19.

Sens dubte, un partit socialista, per la seva ideologia i per la condició gene-

33


ral dels seus afiliats,.es troba en millors condicions que els partits burgesos perafrontar els problemes que presenta la diversitat nacional del país, perquè siels capitalistes de les diferents regions o nacionalitats poden tenir, en certescircumstàncies, interessos oposats, els de la classe treballadora coincideixensempre amb els generals de la nació. Tanmateix, el PSOE no planteja al seu sila qüestió de les nacionalitats fins al final de 1919, en el seu Xlè congrés, i hofa per iniciativa d'una federació catalana, la qual proposa que el Partit pro-pugni una Espanya concebuda com «confederació de nacionalitats ibèri-ques». Els que combaten aquesta proposta argumenten que implica una ten-dència contrària a l'internacionalisme concretat a la frase «els obrers no tenenpàtria», del Manifest Comunista. La defensa Besteiro i el congrés es declaraper majoria en pro d'una república espanyola que reconegui el fet de les na-cionalitats ibèriques20; aquesta declaració no va sortir de l'àmbit teòric ni vatenir, durant molt de temps, cap repercussió en l'activitat del PSOE.

A les corts constituents de 1931, el PSOE va anar, en la qüestió de les auto-nomies, a remolc dels republicans, encapçalats brillantment pel Sr. Azaña, ien alguns casos a desgrat. Aquest abandó de la bandera de les autonomies re-gionals va ser la causa principal que el Partit no augmentés la seva influènciaen les classes obreres i mitjanes de Catalunya, cada dia més conscients de laseva personalitat històrica, i que deixés un buit polític que van omplir en part—per sort— els partits socialistes catalans i en part els comunistes que, amb elsuport de Moscou, esgrimien la bandera dels «drets nacionals» del poble ca-talà. Un buit semblant es va produir al País Basc on no va sorgir cap partit so-cialista basc que l'omplís, amb les conseqüències posteriors que tots conei-xem. I tot això amb els avantatges corresponents per als grups nacionalistesmés o menys reaccionaris o els comunistes més o menys stalinistes. La idea del'Espanya una, unitària, uniforme, centralista i provincial culmina poc abansde la guerra civil amb la ideologia falangista que considera que qualsevol ma-nifestació de diversitat nacional, fins i tot l'ús familiar de les llengües vernaclesno castellanes o l'exhibició dels emblemes històrics dels estats medievals,atempta contra la unitat de la pàtria. Una ideologia i intolerància que s'impo-sen brutalment en tot el país al triomf militar del franquisme sota la dictaduradel qual van haver de cursar els seus estudis molts milions d'espanyols.

D'altra banda, la fisonomia nacional de Castella s'està desfigurant des de famolt de temps i també s'esvaeix la personalitat històrica de l'antic regne deLleó, especialment des de mitjan segle xix, quan la burgesia reaccionària delcentre d'Espanya, sobretot les oligarquies centralistes establertes a Vallado-lid, en disputa amb la burgesia industrial catalana, utilitza en benefici propi elnom castellà, que estén per tota la plana lleonesa alhora que procura treure'lde la costa cantàbrica i de les altes conques de l'Ebre, el Tajo i el Xúquer.D'aquesta manera inventa una Castella, estranya a la històrica i real, que iden-tifica amb la plana del Duero. Així les muntanyes de la vella Castella es trans-muten, per un hàbil encanteri, en la «plana de Castella la Vella». L'òrgan pe-

34


riodístic d'aquests grups, «El Norte de Castilla», declara el 1859 queValladolid és la capital de la recentment inventada «Castella la Vella». Al-guns dels escriptors de la «generació del 98», malgrat no ser castellans, creuenque la clau de la regeneració nacional que Espanya necessita es troba a Caste-lla, la Castella imaginària que poques generacions abans havien inventat elspolítics reaccionaris al seu caprici i conveniència, i la imatge de la qual s'haviadivulgat àmpliament. I en la ploma d'Unamuno, Azorín, Ortega i els seus se-guidors, la irrealitat del fet castellà adquireix una altíssima qualitat literària.

En vigílies de la guerra civil, la visió errònia de la Castella de la generació del98, que el mateix Azorín diu que està feta per la literatura, s'utilitza demagò-gicament per la propaganda falangista en una doctrina imperial aberrant ianacrònica. I la creació literària d'aquella famosa «generació», dels propòsitsnobles de la qual no es pot dubtar, queda al servei d'una dictadura barroera:I'«Imperio Azul» de 1939, continuador de l'obra de la «gran Castilla impe-rial».

Tot coneixement seriós del problema de les nacionalitats ha de començarpels seus orígens històrics. Com el saber històric adquirit per la majoria delsespanyols en l'ensenyament oficial durant les quatre dècades del franquismeno correspon a la realitat del nostre passat nacional, sinó a versions que el ter-giversen greument, la qüestió esdevé encara més difícil per a la majoria delsqui s'interessen a estudiar-la, i més encara quan hi ha interessos evidents per-què certes confusions no s'aclareixin; i de manera especial en els casos de Cas-tella i els antics regnes de Lleó i Toledo, regions als habitants de les quals se'lsha segrestat la memòria històrica i per tant la consciència col·lectiva. L'anticregne de Lleó, per exemple —que va tenir un paper rellevant a la història d'Es-panya en els segles medievals—, que fins al 1939 fins i tot els més ignorants sa-bien que territorialment comprenia les actuals províncies de Lleó, Zamora,Salamanca, Valladolid i Palència, avui la majoria d'estudiants no el distin-gueix de Castella.

SOCIALISME i FEDERALISME A L'ESPANYA CONTEMPORÀNIA

La història, més que centenària del PSOE, és plena d'encerts i de propòsitsmolt nobles; però com a tota història humana, no hi manquen errors. Un delsmés greus, al nostre entendre, va ser no haver percebut a temps la importànciaque tenia la qüestió de les nacionalitats. És evident, però, que des del canvi ge-neracional en la direcció del Partit el vell error ha estat reparat en allò que fareferència a posar-hi esment.

La meva actitud respecte a la qüestió de les nacionalitats i la federalitzaciódel partit va fer possible la incorporació al PSOE dels socialistes catalans, undels esdeveniments més venturosos de la història recent del socialisme espa-nyol, i que li ha donat una força que mai no va poder tenir a Catalunya.

35

DOSSIER: CATALUNYA 1 ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA

Al PSOE es deu, en gran part, la Constitució de 1978, aprovada per con-sens àmpliament majoritari dels representants de la sobirania nacional, la qualcosa li confereix una autoritat moral i unes possibilitats de creació molt supe-riors que si hagués estat el resultat de la simple imposició d'una majoria sobrela seva minoria oponent. Si no estableix un estat totalment d'acord amb lesconcepcions federals exposades abans, sí que permet la vida, el desenvolupa-ment i l'autogovern de tots els pobles d'Espanya, a la vegada que fomenta lasolidaritat entre ells.

Els anys 1979,80 i 81 el PSOE, per boca del seu secretari general, fa una sè-rie de declaracions sobre la qüestió de les autonomies plenes de sentit de res-ponsabilitat. Era una època en què el govern d'UCD actuava en aquest ter-reny amb una gran lleugeresa. Felipe González crida l'atenció reiteradamentsobre la transcendència històrica i la gran delicadesa dels processos autonò-mics, i la necessitat de portar-los a terme amb serenitat, descarregant-los decontingut demagògic.

Heus ací algunes d'aquelles declaracions:

« Els processos autonòmics podrien ser desastrosos per al país si es fessin a lalleugera. »

«El socialistes no podem caure en plantejaments massa simplificadors queportin a sentiments de frustració subsegüents al procés autonòmic. »

«Els processos autonòmics són extraordinàriament delicats, per això caldescarregar-los de contingut demagògic. »

«Les autonomies expressen el respecte a la personalitat i el dret a l'autogo-vern dels diferents pobles que componen Espanya. »

«El procés autonòmic, com qualsevol procés que té dimensió històrica, calconsiderar-lo amb tranquil·litat i amb perspectiva històrica. Tinc la perspec-tiva de l'any 2000 per a la culminació d'aquest procés que ens duria a les portesd'una estructura federal de l'estat. »

«En la qüestió de les autonomies cal respectar la consciència col·lectiva.D'altra banda, hi ha autonomies molt complexes. »

«A mi, personalmente, em preocupa menys perdre unes eleccions que com-pletar correctament les autonomies. » (Declaració d'un alt valor moral feta el1980.)

Totes aquestes declaracions són correctes, al nostre entendre impecables,des d'un punt de vista socialista.

Un dels esforços més notables realitzats pel PSOE, des que es va fer càrrecdel govern del país, ha estat el relacionat amb la construcció de l'estat de lesautonomies. Es pot dir que dels quinze pobles, nacionalitats o regions històri-ques que componen Espanya, ha procedit amb encert en els processos auto-nòmics de dotze (el 80 per 100). En el País Basc ha actuat amb valor, a més, enmoments que així ho requerien. En el cas, aparentment confús, de Navarra vaestar especialment encertat en deixar que el poble navarrès decidís amb tota

36


llibertat sobre la seva incorporació o no al País Basc, sense prendre cap posi-ció facciosa com a partit i deixant que els afiliats procedissin segons la sevaconsciència personal.

Els altres tres casos: el de Castella i els dels antics regnes de Lleó i Toledo(País Lleonès i País Toledà diem de vegades per evitar homonímies que espresten a confusió) requereixen comentaris seriosos. (No és sobrer declararque tot el que escric a continuació ho he dit en tots els fòrums del Partit en què,amb veu i vot, he estat present i s'ha tractat el tema, per tal com he consideratun deure intervenir perquè el meu silenci no es pogués interpretar com un as-sentiment a allò que s'havia acordat.)

La Constitució de 1978, d'acord amb l'ideal socialista en aquesta qüestió,proclama, ja en el preàmbul, la seva voluntat de protegir tots els pobles d'Es-panya en l'exercici de les seves cultures i tradicions, llengües i institucions; i enl'Art. 2 garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la in-tegren.

Aquesta voluntat i aquest precepte s'han complert en els casos de les auto-nomies de Galícia, Astúries, el País Basc, Navarra, Ara,gó, Catalunya, Extre-madura, les illes Balears, València (País Valencià), Múrcia (regió uniprovin-cial murciana), Andalusia i les illes Canàries.

Però sense consultar prèviament, ni tan sols informar, els pobles afectats, elgovern del Sr. Suárez va decidir de suprimir, del conjunt nacional dels poblesd'Espanya, Castella, Lleó i l'antic regne de Toledo (anomenat també, confu-sament, Castella la Nova). No van haver-hi informacions prèvies als pobles,referèndums, plebiscits i altres complicacions (només necessàries, pel quesembla, per a assumptes més seriosos) ; Lleó, Castella i el vell regne de Toledo,tres regions antigues i famoses (la primera amb prop d'onze segles de vida his-tòrica, la segona amb més de deu i la tercera amb més de nou) es podien elimi-nar —i ho van ser— del concert nacional dels pobles hispans per una simpledecisió governamental que, en tot cas, després va ser confirmada per les cortsen una votació ràpida.

Les modificacions en el mapa polític d'Espanya efectuades pel Sr. Suárezno es van reduir només a això. Com si es tractés d'un trencaclosques geogràficinfantil, va promoure la creació d'una gran regió híbrida anomenada Castella iLleó, que no és el que el seu nom diu, sinó un conglomerat de totes les provín-cies lleoneses amb una part més petita de les castellanes; i un altre conglome-rat regional híbrid, anomenat Castellà-La Manxa, compost de totes les terresno castellanes de l'antic regne de Toledo, part del vell territori murcià i duesprovíncies de Castella. Les castellaníssimes províncies de Santander (bressolde Castella i de la llengua castellana) i Logronyo (la comarca més rica en sím-bols castellans; pàtria de San Millán de la Cogolla, patró de Castella, de lesprimeres línies escrites en prosa castellana, del primer poeta conegut de Cas-tella, Gonzalo de Berceo) abans de veure's incorporades contra la seva volun-tat al conglomerat castellano-lleonès, decideixen optar per l'autonomia uni-

37


provincial que la constitució els ofereix (fet que aconsegueixen però que encanvi es nega a Segòvia). Finalment, una altra part de Castella, la província deMadrid, obté també l'autonomia uniprovincial.

És una manera molt especial de protegir totes les regions d'Espanya en l'ex-cercici de les seves cultures, institucions i tradicions, i de garantir el seu dret al'autonomia esborrar-ne tres del mapa, esquarterar-ne una i fer combina-cions amb la resta per treure cinc entitats politico-administratives autònomesd'invenció recent, que separen velles comarques agermanades durant moltssegles i que uneixen a d'altres que mai no van estar especialment vinculades;tot això sense consentiment previ dels pobles afectats i en alguns casos amb laseva manifesta oposició.

Al començament semblava que la unió de Lleó amb Castella en un conglo-merat híbrid (contra l'esperit constitucional de mantenir les personalitats detotes les nacionalitats o regions i fomentar el seu desenvolupament) reduiriael nombre de components de l'Espanya de les autonomies de quinze a cator-ze, però el resultat de l'aberrant procés ha estat el contrari: l'ha augmentata disset.

Com es pot actuar amb tant desencert? No solament a causa de poca habili-tat i de mesquines intencions. També hi ha hagut bona fe ignorant. L'explica-ció es pot remuntar a mitjan segle xix i fins i tot abans, però les causes imme-diates són més recents. Els autors dels errors han pogut cometre'ls gràcies a lamanca d'informació i a la passivitat dels pobles afectats, que moltes vegadestampoc no estaven ben informats.

Durant molt de temps, i especialment els anys de la dictadura franquista, elpoder de l'estat central va oprimir i hostilitzar els qui a Catalunya i el País Basc(i en un grau més petit els qui en altres llocs) propugnaven el dret a l'autono-mia del seu país, amb el resultat contraproduent d'avivar amargament els sen-timents regionalistes i fomentar el separatisme. A les regions de parla exclusi-vament castellana, i sobretot a Castella, el País Lleonès i l'antic regne toledà,va succeir el contrari: el centralisme estatal va segrestar als pobles la memòriahistòrica i amb ella la consciència regional, i els van inculcar a la vegada la ideaque ells eren els «espanyols bons», defensors de l'Espanya una i enemics detot «separatisme», mot amb el qual qualificaven les demandes legítimes d'au-tonomia i els desigs d'autogovern d'aquells que se sentien oprimits a la sevaregió.

En aquestes regions, somortes per llargs anys de propaganda enganyosa,mal informades i explotades econòmicament és on, en posar-se en marxa elprocés autonòmic sense deixar que els pobles tinguessin temps de recuperar laconsciència regional perduda ni sense donar-los la informació que calia, s'hanproduït les confusions i anomalies que acabem d'exposar.

Generalment ja se sap que els moviments de reivindicació nacional —o re-gional, perquè el fenomen és el mateix qualitativament— solen començar engrups minoritaris, entregais amb fervor a aquesta tasca, que en transmetre el

38


seu pensament i comunicar el seu estusiasme desvetllen la consciència del po-ble i promouen el renaixement comunitari.

Cal recordar aquí el que era el nacionalisme basc quan els socialistes bil-baïns només hi veien l'activitat de grups clericals i reaccionaris; i el catala-nisme quan molts dels nostres companys el consideraven com una invenció dela burgesia catalana estranya als interessos dels treballadors. Però ara és clarper a tots els que no estan ofuscats per prejudicis encegadors que, més enllàd'aquests aspectes negatius, hi havia en aquells moviments uns profunds fe-nòmens nacionals que no van rebre l'atenció que els calia.

Hem vist que quan el president Suárez va començar a atorgar pre-autono-mies —que després es van convertir en autonomies plenes— quasi bé a ull, elsecretari general del PSOE es va manifestar públicament. Posteriorment elPartit acordà d'assumir el que s'havia fet.

El PSOE ha dut a terme una tasca molt pesada i fecunda en els escassos anysque ha tingut a les seves mans el govern de la nació, i té a favor seu un grannombre d'encertades creacions. També ha comès errors —humans d'altraband—. I ha sabut canviar el rumb quan les greus circumstàncies del cas hoexigien.

Quant a la qüestió de les nacionalitats —i a la de les autonomies—, la polí-tica del PSOE ha estat en general encertada, i es pot dir que la transformaciódel vell estat, centralitzador i homogeneïtzador, en un altre de modern, demo-cràtic i d'acord amb la naturalesa variada de la nació espanyola es deu a la sevaactuació. Els encerts els podem trobar a totes les autonomies que han respec-tat l'entitat històrica i la consciència regional dels ciutadans. Els errors, allí onel contorn geogràfic ha estat alterat arbitràriament, la consciència dels ciuta-dans no ha estat tractada amb respecte o la llibertat de decisió ha estat cohi-bida. Ha estat especialment desafortunada la parcialitat amb què a Lleó i aCastella el Partit s'ha manifestat en pro de la fusió d'ambdues regions històri-ques en contra de molts dels seus ciutadans —a Segòvia l'aclaparadora majo-ria dels ajuntaments i la majoria de la població de la província—, amb l'increï-ble argument que la defensa de les autonomies regionals de Lleó i de Castellaimplicava una actitud reaccionària, amb la qual cosa, de fet i com va succeir fatemps a Catalunya i al País Basc, s'ha deixat a les mans de les dretes la banderapopular de l'autonomia regional22.

La justícia i la raó política aconsellen de rectificar com més aviat milloraquests errors —altres de més difícils ja s'han corregit— per a la qual cosa nocal modificar la Constitució —com algú suggereix—. Si s'han comès desen-certs amb ella, amb més motiu ha de ser possible de corregir-los dins del marcconstitucional.

Espanya no està feta; es troba secularment en via de constitució, deia al'exili Bosch-Gimpera. La bella tasca de constituir-la definitivament ens cor-respon als socialistes, conjuntament amb tots els espanyols.

39


1. Henri Lefebvre: «Le nationalisme contre les nations». Paris, 1937. p. 112.2. Las nacionalidades españolas. Sant Sebastià, 1977. España y Europa, València, 1971.3. «La nació —segons Stalin— és una comunitat estable, històricament constituïda, de llengua, de territori, de

vida econòmica i de psicologia i la qual es manifesta en la comunitat de cultura» (J. Stalin: El marxisme ila qüestiónacional).

4. Otto Bauer: La cuestión de las nacionalidades y la social democràcia, Mèxic, D.F., 1979.5. Ernesto Rerián: ¿Qué es una nación?, Madrid, 1957.6. José Ortega y Gasset: Meditación de Europa (Nación es empresa y tradición).I. Utilitzem indistintament els noms nacionalitats i regio/whistòriques, sense donar una importància excessiva

a la terminologia i tenint en compte que el mateix mot nació no té una definició precisa universalment acceptada ique la constitució vigent utilitza, sense defínir-les, les expressions nacionalitats i regions. També amb caràcter ge-neral ens referim als pobles d'Espanya. D'altra banda és una realitat manifesta que entre moltes /-egio/ud'Espanyaes donen més diferències que les que es poden percebre a primera vista entre algunes nacions independents (espe-cialment en l'àmbit hispano-americà).

8. «El secret dels grans problemes espanyols està en l'edat Mitjana», deia Ortega y Gasset (España inverte-brada - La ausencia de los mejores).

Bosch-Gimpera puntualitza aquest pensament en afirmar que per comprendre veritablement la història de l'Es-panya moderna cal relacionar-la amb la dels temps primitius, i la història medieval s'entén millor si es tenen encompte les seves arrels més profundes (El pob ¡amiento antiguo y la formación de los pueblos de España —Prò-leg-).

És interessant el que opina Caro Baroja sobre això: «El particularisme régional que observem avui dia s'arrela al'Edat Mitjana. Sovint es busca en aquesta història medieval, més o menys extensa i espectacular, la clau de la re-gionalitat. Crec que és més adequat buscar-la sobretot en condicions econòmiques, socials i lingüístiques prèvia-ment existents, sense que això signifiqui que no reconegui la influència d'esdeveniments històrics posteriors (Lospueblos de España, cap. XI).

9. España (Setena edició, cap. III).10. Un proceso formativo difícil es titula un article de P. Bosch-Gimpera sobre aquest tema (Miscelánea de-

Estudios dedicados al Dr. Fernando Ortiz, L'Havana, 1955).II. P. Bosch-Gimpera: España, un mundo en formación (Mundo Libre), Mèxic, D.F., números 19, 20 i 21,

agost, setembre í octubre de 1943.12. Són diversos els autors que coincideixen a assenyalar que la lluita contra la invasió napoleònica, dura i gene-

ral a tota Espanya, va ser especialment aferrissada a Catalunya.13. L'activitat d'aquests grups al començament de la Reconquesta es pot estudiar a l'obra d'A. Barbero i M. Vi-

gil: «Sobre los orígenes sociales de la Reconquista», Barcelona, 1974.14. «Castella semblava —diu un historiador gallec— una confederació de repúbliques travades per un comú su-

perior, però regides amb summa llibertat.» Manuel Colmeiro: De la constitución y del gobierno de los reinos deLeón y Castilla, cap. XXV-I.

15. Se sol dir massa a la lleugera que Pi només és un deixeble de Proudhon; la qual cosa no es pot admetre per-què el seu federalisme s'anticipa al de Proudhon en molts aspectes i també per les arrels històriques profundamentespanyoles del pensament pimargallà.

16. F. Pi i Margall i F. Pi i Arsuaga: Historia de España en el siglo XIX, Barcelona, 1902 volum V, p. 549.17. Pablo Iglesias: Socialismo y liberalismo (Escritos y discursos). Selecció i introducció per Enrique Moral

Sandoval, Madrid, 1984.19. Discurs a les Corts Constituents, tretze de maig de 1932.20. Luis Gómez Llorente: Aproximación a la historia del socialismo español, Madrid, 1972.Enrique Moral, a la introducció esmentada abans.21. N'és un exemple la intervenció del diputat Andrés Ovejero a les corts constituents de 1931, on va proposar

en nom del PSOE que en l'article constitucional que declara textualment «el castellano es el idioma oficial de laRepública» es canviés la paraula «castellà» per «espanyol» en nom de la unitat espiritual d'Espanya. La mentalitatunitària no li deixava veure que en anomenar «espanyol» al castellà negava implícitament el dret de ser espanyola ala llengua catalana, feria la sensibilitat de la majoria dels catalans que es consideraven tan espanyols com els de laresta del país i donava la raó als separatistes que afirmen que Catalunya no és Espanya ni ells parlen espanyol.Aquesta actitud s'oposa a la que els socialistes de les noves generacions van adoptar a les corts de 1978 en defensarla mateixa condició espanyola per a totes les llengües d'Espanya.

22. Els liberals, republicans i socialistes de Segòvia van propugnar sempre l'autonomia de Castella, una Caste-lla històrica que comença a la costa de Santander. El regionalisme castellà dels anys vint va tenir el seu millor focusintel·lectual a la Universitat Popular Segoviana, la qual comptava amb Antonio Machado, a més d'altres generososmestres. La Castella «de la conca del Duero» coincideix en el seu contorn geogràfic amb l'enaltida per les centúriesd'Onésimo Redondo. Quaranta anys d'adoctrinament dictatorial han deixat moltes empremtes.

Ciutat de Mèxic, abril de 1986

Anselmo CarreteroEnginyer industrial

Autor d'extensa obra sobre la qüestió de les nacionalitats

40

El catalanisme i les classes popularsen la història

Josep Termes

EI catalanisme és un corrent d'opinió i d'acció, gestat al llarg del segle xix,que participà intensament en la vida política durant la present centúria. No ésun moviment monolític, unívoc, sinó que, al contrari, una de les seves caracte-rístiques més marcades és la seva varietat de tendències. No és reductible auna classe social, a una ideologia, a un programa polític. El podríem comparara un poderós riu, les aigües del qual provenen de fonts diferents, o millor a unArc de Sant Martí, què forma una unitat però té colors molt diversos. Té, simés no, un element definidor comú a tots ells: la lluita en defensa de la perso-nalitat de Catalunya, l'amor a la llengua i a la cultura pròpies, que d'algunamanera han de cristalitzar en un autogovern. És també un moviment que de-mana, o exigeix, la reforma democràtica de l'estat espanyol, perquè la seva vi-sió de les Espanyes és antagònica amb la del centralisme (sigui monàrquic orepublicà), car, en el sentit més ampli, el catalanisme és federalista (tant el queprocedia del foralisme tradicionalista, com el que té els orígens en el republi-canisme populista). El catalanisme, inclus el més radical, ha tingut semprepresent que la destrucció de l'Espanya unitària podria fer possible una verte-brado hispànica dels pobles lliures. Per tant, en l'essència del catalanisme viula idea de la plurinacionalitat de les Espanyes. La participació en la construc-ció d'un estat espanyol respectuós amb aquesta plurinacionalitat és, al meuentendre, una condició necessària però no suficient per definir el catalanisme:la reforma de l'estat és una peça subsidiària; la defensa de la pròpia personali-tat és un element essencial.

En el moment actual coexisteixen dues grans interpretacions del fenomencatalanista, la de Rovira i Virgili i la de J. Maurín. Totes elles han tingut grandifussió en l'opinió culta catalana i espanyola, encara que per camins dife-rents: la primera sistematització de Rovira apareix resumida a l'obra de J. Pa-bón sobre Francesc Cambó, i a partir d'ella es recollida pels historiadors es-panyols; la segona, la d'en Maurín (de fet poc original, doncs no és gaire cosamés que una síntesi de Lenin i Stalin), ha sigut difosa des de Catalunya pelsprofessors de dret constitucional i els politicòlegs. Les dues versions, comple-mentàries més que antagòniques, són notablement envellides. Foren encu-nyades fa més de cinquanta anys, i per tant no recullen les noves i molt mésambicioses aportacions historiogràfiques fetes en el camp de la història social,política, cultural, econòmica i de les mentalitats, que, com sabem, han crescutespecialment en els darrers vint anys. Aquesta segona interpretació té, a més,el gran defecte, no tan sols d'ésser en el fons una pura visió política-estratégica

41


del catalanisme (per tant conjuntural i sensible a ésser adequada fictíciament ales circumstàncies electorals), sinó, i molt especialment, de fonamentar-se es-sencialment en les doctrines i programes dels partits, en els documents ofi-cials, i no en les realitats socials, en la molt més complexa vida quotidiana.Prima, doncs, la doctrina i escamoteja, o difumina, la realitat; analitza textosconstitucionals i ignora la societat civil. Tot i ésser, per definició, marxista, ésmolt més formalista que el neopositivisme històric.

El catalanisme, com a fenomen social, podem considerar-lo plasmat en di-ferents corrents polítiques que abasten tot el ventall, des de el conservado-risme fins a l'extrema esquerra, marxista o anarquitzant, però que se sustentensobre una realitat més pregona: la pervivència del particularisme (lingüístic,cultural, psicològic, simbòlic, etc.) entre les classes populars, especialment,encara que no únicament.

LA VERTEBRACIÓ DEL CATALANISME

Al meu parer, aquesta realitat diferenciada que és el fet nacional catalàpassa per quatre moments històrics. En un primer, al llarg de l'últim terç delsegle xviii i durant el segle xix fins al fracàs de l'intent federal populista del1868-1873, Catalunya experimenta una notable transformació industrial quela diferencia econòmica i socialment d'Espanya, al mateix temps que les sevesclasses populars defineixen un particularisme català anticentralista (carií o fe-deral), que no és incompatible amb una projecció hispànica. Romanticisme ipopulisme xaró són dues cristalitzacions d'aquest particularisme, culta l'una,popular l'altra. Apareix la recerca històrica, el descubriment del passat histò-ric, com a fonament dels drets de Catalunya. En una segona f ase, entre la Res-tauració del 1875 i la crisi de l'estat espanyol el 1898, l'increment de la indus-trialització catalana fa néixer una Barcelona capital i motor de Catalunya, queesdevé una rival del Madrid capital de la política, i estableix un dualisme cul-tural peninsular entre Madrid i Barcelona (i triangular ibèric, si hi sumem Lis-boa, capital de Portugal). Barcelona, per altra part, connecta amb París, almarge i esquivant Madrid. Els intel·lectuals orgànics de la nació creen doc-trina i apareix al nacionalisme doctrinal (Catalunya, com a nació, té dret a go-vernar-se); surgeix la «politització apolítica» : cal agrupar-se socialment, peròel marc institucional de la Restauració i la realitat decadent i caciquil d'Es-panya no fan possible ni desitjable una corrupta política parlamentària, elec-toralista i buida. Crear centres i accedir a les institucions públiques és l'objec-tiu. El catalanisme penetra en els nuclis de l'aristocràcia cultural obrera. Elmodernisme és un símbol del canvi.

En una tercera etapa, nascuda amb la crisi del 1898 i tancada amb la cai-guda de la monarquia al 1931, s'articulen els partits, de dreta i d'esquerra, so-bre la base doctrinal del nacionalisme doctrinari-institucional anterior. Cal,

42


però, fer política concreta (electoral i parlamentària) i per això aquestes doc-trines son adequades, aigualint-les, a lo possible: apareix així el regionalismepolític. Neixen els partits catalans, trencant amb el sucursalisme decimonò-nic. Des d'ara, per fer política a Catalunya cal adaptar-se a aquest fet: Cata-lunya crea els seus quadres polítics i tria, al marge de Madrid, als seus repre-sentants.-L'esfondrament de l'estat de la Restauració impulsa a un sector de laburgesia industrial i comercial catalana cap a l'acció política electoral i parla-mentària. Si en l'etapa anterior l'amateur donava el to, ara és el moment delsadvocats. I el noucentisme és una manera de fer política i vertebrar el país.Apareix, embrionari, un separatisme popular, minoritari, als vols de la Guer-ra Europea. Wilson, Irlanda, Txecoslovàquia son punts de referència.

En una quarta fase, durant els anys de la II República i la guerra civil, cul-mina l'anterior projecte amb l'aparició dels partits obrers que han assumit laqüestió catalana. Lenin i el dret d'autodeterminació dels pobles es popularit-zen. Ara, tots els grups socials, totes les doctrines són presents en el ventall po-lític català incardinats en la lluita nacional: des de sectors de l'Església catòlicafins a l'obrerisme radical, des d'erudits a agitadors de taverna. No tan solsl'alta política: l'esport, l'art, l'espectacle, la ciència, tota la societat vertebradatraspua voluntat d'autogovern, presència del particularisme. L'evolució ini-ciada al segle xvm culmina als anys trenta del segle vint. La guerra civil ho tras-toca tot, anul·lant en gran mesura l'obra feta. Caldrà recomençar-la.

LA RENAIXENÇA

Tornem ara als quatre grans períodes històrics en que es vertebra el catala-nisme, per ampliar-ne alguns aspectes. En la primera etapa podríem dir que elmot clau es renaixença. Vista, però, no com un senzill retorn a l'ús escrit de lallengua, sinó com una profunda transformació, revolucionària, de la societatcatalana, que des de la manufactura de les indianes culmina en una industria-lització que té el tèxtil com a base, i què dóna lloc a una millora dels ensenya-ments tècnics i científics, amb la renovació de la medicina, els ensenyamentsnàutics, l'aparició de professions tècniques. La renovació dels gremis, la in-existència a Catalunya de les agraristes i nobiliàries Sociedades Económicasde Amigos del País, l'acció dels grans il·lustrats com Caresmar i Capmany, eldesenvolupament d'un pensament econòmic industrial modern, serien unsigne d'aquest renaixement. La llengua catalana perviu no tan sols com a ins-trument col·loquial, sinó també escrita en llibres de religió, en romanços, enels papers de les cases de comerç, en els registres notarials; apareixen diccio-naris i gramàtiques de la llengua catalana.

Sobre aquest canemàs, es produeix la revolució industrial i l'aparició del li-beralisme constitucional, a començaments del segle xix. Floreix aleshores unaescola catalana de filosofia i una escola històrica del dret que recull el pensa-

43


ment romantic-historic alemany. Rebrota el català literari a cavall del roman-ticisme. La història apareix com a preocupació dels erudits i del poble: neixuna recerca sobre el passat, que mitifica però que redescubreix un autogovernantic. Aquest historicisme romàntic, el poble el rep pel camí del fulletó histò-ric. La nova embranzida d'una poesia trobadoresca i dels Jocs Florals té el seucontrapunt en l'aparició d'un teatre de combat, liberal radical i republicà fe-deral (Robreño i Pitarra, per exemple), de signe populista, xaró i «defensordel català que ara es parla», contrari als arcaismes inevitables de l'escola joc-floralesca. El debat entre aquestes dues corrents tindrà la seva síntesi norma-litzadora a fi de segle. La premsa es catalanitza, però, només, de moment, endeterminades àrees: calendaris, almanacs, revistes satíriques i literàries. Desde els anys trenta del segle passat es produeixen moviments de protesta, tant alcamp, on es mouen les partides carlines, com a la ciutat, on les classes subal-ternes provoquen rebomboris i aldarulls. Uns i altres expressen, amb contin-gut doctrinal diferent —reaccionari o progressista— un rebuig de la centralit-zació de l'estat espanyol, que s'ha produït, o intensificat amb la revolucióliberal-censitària burgesa. Efectivament, la transformació de l'estat —apun-tada durant el regnat de Ferran VII i realitzada durant la Monarquia d'IsabelII— suposa centralització, esquarterament provincial de Catalunya (i de lesaltres antigues Províncies, naturalment) i naixement dels governadors civils,la creació de l'exèrcit obligatori permanent, l'aparició de la Guàrdia Civil, lareiteració de les prohibicions sobre l'ús i ensenyament de les llengües no caste-llanes. I en aquesta modificació de l'estat espanyol, la burgesia catalana hi téun paper molt minso (tot i ésser la capdavantera de la revolució industrial) imolt equívoc: si la seva política econòmica proteccionista busca la creaciód'un «mercat nacional» espanyol, no per això deixa de trobar una reacciód'hostilitat a Espanya que dibuixa ja un «peligro» o un «egoísmo catalán»,que de contracop obliguen a la burgesia catalana a reafirmar-se com espa-nyola, però també a cercar el suport de la Catalunya agreujada pel recel i l'ani-madversió injusta.

El carlisme, fort a la muntanya catalana, és una reacció que té el suport po-pular al camp. El tema del retorn a allò que és antic, suposa una mitificaciódels furs, i això vol dir particularisme català. Si aquest és evident, en el car-lisme, quan la guerra dels Matiners (1847-1849), en la que federals i carlinslluiten junts contra les tropes isabelines, o a la Tercera guerra carlina (1872-1875), amb la restitució dels furs feta pel pretendent carií, ja és present tambéa la Primera (1833-1840), com per exemple en l'acusació que es fa a algunscaps carlins exiliats a França d'estar a favor de la «independència de Cata-lunya» , o en les manifestacions del carií Ferrer a Friburg, al 1841, demanant la«llibertat de Catalunya». En aquesta línia, la figura enigmàtica del carií To-màs Beltran i Soler cobra un nou sentit, quan durant la guerra dels Matinersdemana la restauració de la «personalitat històrica de Catalunya», o quan in-tenta crear una insurreccional «Diputació General de Catalunya», o quan

44


compara Catalunya amb l'Irlanda oprimida per la Gran Bretanya. Realment,el carlisme insurreccional té una llarga continuïtat. Durant setanta anys elcamp català no repossa: al 1822 els Reialistes, al 1827 els Malcontents, al1833 els carlins, al 1847-1849 els Matiners, al 1872-1875 la Tercera guerracarlista.

Per altra part, l'oposició democràtico-federal contra l'estat burgès-censi-tari centralista és també notable. Ja tinc prou escrit que totes les proves histò-riques avalen les bullangues, dels anys 1835-1843, i el republicanisme fede-ral, del període 1840-1873, com una oposició popular urbana, no burgesa;com una proposta de les classes subalternes contra el creixent poder de la bur-gesia conservadora i de l'aparell de l'estat centralista. El federalisme demo-cràtic català té, òbviament, un projecte hispànic federal. Però, en el que el fe-deralisme català posa èmfasi és en l'autogovern, en el tema de la Catalunyaperseguida i dominada per forasters que ni la coneixen ni l'estimen, i que des-coneixen la llengua del país; insisteixen en la necessitat de governar-se amb leslleis pròpies de Catalunya; en una Espanya feta d'una varietat d'ètnies, llen-gües i costums, i de diferències basades en la història i els fets naturals. Federalsi carlins són el particularisme català obert a una transformació no centralistad'Espanya. Però, uns i altres ho fan des de una posició arrelada al que és dife-rencial. La propaganda política d'aquests moviments utilitza abundament elcatalà: a les conegudes «La Campana», d'Abdó Terrades (1842) i les cançonsde la «Jamància» i de la «Paella», les dues del 1843, cal afegir-hi els romançosde cec (dels que en vaig recollir 21 en català i 4 en castellà referits a la vida del'obrer i del pagès, i 21 en català i 24 en castellà de propaganda política apare-guts als anys 1868-1873).

El sexenni 1868-1873 és a Catalunya una mostra de l'alternativa popularcontra l'estat espanyol centralista i burgès. El fracàs d'aquest projecte revelala immaduresa del moviment de les classes subalternes, així com una distintaimplantació a Espanya: el que aquí és majoritari, dominant, és allí feble, mi-noritari.

EL MODERNISME

La segona etapa arrenca de la derrota populista del 1873 i es clou amb lagran crisi de l'estat espanyol del 1898, que és també la fi de l'espanyolisme ofi-cial i el moment de l'aparició d'una consciència espanyola crítica, agònica,que vol explicar-se les causes del fracàs històric d'Espanya i de l'estat espa-nyol. Un element central d'aquest període és la desintegració de la propostahispànica del federalisme català: Valentí Almirall desenganyat de la possibili-tat de la revolució federal a Espanya es tanca en el particularisme catalàjïeròel desencís és més general: l'Almirall n'és només un signe. Realme/Jt^gsfotejcXfederalisme català que es desintegra. En queda només el substraoÍOToctrinalj/^X

í o ^ vkX« Ã^vna*/


mentre desapareix el partit, reduït a uns cenacles minoritaris. Les succesivesderrotes carlines porten també a un sector de l'Església catalana —que cadavegada serà més ampli— a buscar una via possibilista. Aleshores, s'aproximapragmàticament a la monarquia constitucional, abandonant, per un costat,l'integrisme, mentre els sectors més cultes, influïts per allò que venim a dir elcercle de Vic, evolucionen del foralisme cap al regionalisme. Montserrat,Mossèn Cinto Verdaguer, Torras i Bages, són noms simbòlics d'un nou cor-rent que tindrà també una projecció social decissiva en la vertebrado del cata-lanisme catòlic.

Les creacions doctrinals majúscules (Almirall, Torras i Bages, Mané) fetesals anys vuitanta i noranta —en un lapse breu de temps— no ens han d'amagarque el corrent és molt més ampli que el format per aquests noms cenitals: poe-tes, erudits, metges, juristes, capellans de poble o eclesiàstics de renom, totsells escriuen sobre el passat i el present, i entre tots vertebren una idea de Ca-talunya com a nació. De Roca i Farreras i Sebastià Farners n'hi ha abundants.La Catalunya, abans simple pàtria, és ara pàtria i nació. Espanya és l'estat, ar-tificial. El modernisme com a corrent pluridisciplinar compendia l'elan vita-lista del nacionalisme. És aquí i ara quan es crea el nacionalisme doctrinal ca-talà. En la construcció d'aquest hi entren igual Guimerà i Narcís Oller, queRusiñol, Casas Carbó, Massó i Torrents, Pompeu Fabra, Font i Sagué comDuran i Bas o Permanyer; Puig i Cadafalch, Domènech i Muntaner comGaudí; Aulèstia i Pijoan com Sempere i Miquel. Però també els joves escrip-tors radicals (Jaume Brossa i Pere Coromines) que connecten amb el món delstipògrafs anarquistes (els Canivell, Llunas i Pujais, Cordella) que fan litera-tura en català i a la seva manera catalanista. El modernisme els galvanitza atots. És un caliu d'erudits i lletraferits que creen pàtria, amb idealitat nacional,que els aglutina a tots (al marge de les diferències religioses i polítiques) enuna tasca comuna. I això es veu ben clar en un seguit d'institucions o entitats,catalanistes on hi col·laboren, salvant les diferències. És a dir, s'estableix undoble nivell: el polític, on es mantenen les friccions, i el patriòtic on treballenplegats fent pàtria. Sense que un nivell interfereixi en l'altre, perquè voluntà-riament els separen, fent-los compatibles.

La literatura, l'excursionisme, el naixent esport, la lluita contra el nou CodiCivil o en favor del proteccionisme, les Acadèmies científiques, els ateneus,són camps d'acció patriòtica i terreny neutral de col·laboració d'homes ambidees polítiques diferents. La premsa reflexa aquest canvi: apareixen en catalàdiaris, setmanaris polítics, informatius i artístics (i els periòdics catòlics es ca-talanitzen més ràpidament, a comarques, que els republicans). La granpremsa satírica catalana s'expansiona brillantment. «L'Esquella», «La Cam-pana» gaudeixen del favor popular, del públic de taverna i barberia. S'editenregularment llibres en català, fets per editorials específiques i estables.

El catalanisme inicia el projecte d'ocupació de les institucions, que co-mença a l'Ateneu Barcelonès el 1895 i ja no es detura. Barcelona és el motor

46


del desvetllar catalanista, però les comarques produeixen abundant culturadel mateix signe. Barcelona és el centre que irradia a les capitals catalanes;aquestes assimilen i produeixen per elles mateixes, retornant activitats a Bar-celona. És una xarxa equilibrada, en la que la macrocefàlia barcelonina no ésexcessiva. A tot Catalunya neixen agrupacions socials, com al 1892 la UnióCatalanista, en la que hi ha més intel·lectuals que burgesos. Apareixen els pri-mers projectes d'estatut d'autogovern per a Catalunya, superant els projectesfederals del 1868-1873, en els que el govern de Catalunya era una part delconjunt espanyol. L'apoliticisme, l'antiparlamentarisme de la Unió, titllatmassa elementalment de socialment conservador, és molt més complexe: pri-mer, perquè permetia fer pàtria al marge de les moltes diferències polítiquesentre la minoria catalanista (que era ja una majoria entre els lletraferits) i se-gon, perquè el parlament que tenen davant, en la realitat, no en la doctrina, ésl'eixorc, fantasmagorie i irrelevant parlament de la Restauració (les crítiquesdels homes del 98 espanyol contra ell no seran pas més benignes que les delscatalanistes, en quan a la seva inutilitat i manca de representativitat). Abansdel 98, i de que neixi al 1901 la Lliga Regionalista, catalanistes molt variatshan creat un cos doctrinal nacionalista, i han derivat aquest de la literatura al'art, a la ciència, a l'esport, a tots els camps de l'activitat social; han recuperatuna idea del passat autogovern de Catalunya i un projecte de futur, on aquestaha de tornar a ésser ella mateixa i governar-se com li plagui. La lluita per la so-birania és ja l'eix central del discurs catalanista.

LA MANCOMUNITAT

La tercera etapa s'obre amb la greu crisi de l'estat espanyol al 1898 i amb elnaixement de la Lliga regionalista, al 1901, i acaba quan la proclamació de laRepública al 1931. És el període més conegut. Però la relativa hegemonia dela Lliga, així com els seus orígens burgesos, han fet perdre de vista una mica elconjunt de forces polítiques en presència i han difuminat el pes de les alterna-tives esquerranes a la Lliga. Hem vist, i penso no equivocar-me, que el catala-nisme ni neix al 1901, ni Prat de la Riba s'inventa el nacionalisme al 1906, niels moviments socials decimonònics son apolítics ni estan absents, ni llunyansde la lluita nacional.

Amb la Lliga, pragmàtica i indefinida en quan a les formes de govern, s'im-posa a Catalunya una política regionalista, un tipus de catalanisme d'ordre,sostingut per la burgesia catalana, però ni de bon tros per tota la burgesia deCatalunya. Al marge de la Lliga es mou una esquerra catalana, que al llarg detot aquest període intenta infructuosament articular una alternativa, una deles condicions de la qual és que sigui acceptada pels obrers, Rovira i Virgili,Alomar, Carner, Coromines són homes d'aquest projecte. Ni són estricta-ment polítics professionals (cap d'ells hagués acceptat aquesta etiqueta, tots

47


reclamant-se de la literatura, del periodisme o de les arts), ni poden vèncerl'apoliticisme anarco-sindicalista ni el republicanisme radical, per endur-seles masses obreres que aquests capitalitzen.

Els joves advocats que crearen la Lliga, cansats de fer crítica i deleitosos def er política i ser poder (també, entre d'altres coses, per vertebrar Catalunya),procedien dels corrents nacionalistes de finals del segle xix. A ells la crisi del'estat de la Restauració els hi havia proporcionat una esperada conjuntura fa-vorable, i una major receptibilitat de la burgesia els hi posava a les mans unapossibilitat i una plataforma per a l'acció.

En front d'ells, els homes de l'esquerra catalana es veien incapaços de ver-tebrar un partit de tipus nou, com ho feia la Lliga, o un moviment populista,camí en el que se'ls hi havia adelantat Lerroux. Les seves propostes polítiqueseren prou adequades i raonables, i en definitiva serien les mateixes amb lesque triomfarien ells o els seus hereus al 1931 amb Esquerra Republicana deCatalunya, combinant catalanisme, republicanisme i política socialitzant; in-tentant coaligar-se amb l'esquerra espanyola, però mantenint la seva inde-pendència orgànica com a partit de base catalana. No és estrany que sovint esdigui que la Lliga i l'Esquerra tenien a Catalunya els mateixos fonaments doc-trinals, car una i altra procedeixen del nacionalisme decimonònic i coincidei-xen, amb matisos, en el mateix regionalisme polític, pragmàtic. El que els dife-rencia és la crida a un públic distint, que en el cas de l'esquerra inclouespecíficament el món del treball. Política per a la que li falten, encara, qua-dres, programes i tècnics capaços de realitzar la mobilització popular. Però noes diferencien en l'aspecte doctrinal, en la idea de la Catalunya nació. Això sí,uns i altres, com dic, la supediten a la tàctica regionalista.

L'obra de la Mancomunitat permet a la Lliga afiançar-se, i la política cultu-ral feta sobre les bases del noucentisme, amb tot el que comporta d'afanyd'administració i mite de l'obra ben feta, no fa res més que afavorir el que intel-lectuals i tècnics funcionin sota la direcció del projecte de la Lliga. El nou-centisme, bandejant el modernisme, permet afermar i diversificar l'obra d'altacultura, fent-la europea i especialitzada, tècnica.

Sota l'impacte de la Guerra Europea, Catalunya evoluciona. Els sectors del'esquerra catalana aprenen de la socialdemocràcia alemanya i del laborismebritànic (especialment dels fabians), en menor grau l'austro-marxisme. Baixaquest influx neix la Unió Socialista de Catalunya, el 1923, però la Dictadurade Primo de Rivera, establerta mesos després, l'hi impedeix actuar fins alsanys de la República. Comença a teoritzar-se sobre la nació des de l'esquerramarxista: l'Andreu Nin socialista, Recasens i Mercadé, Campalans, Serra iMoret. Alguns anarquistes, com el mateix Urales, escriuen obertament sobreels drets de Catalunya. Apareixen també els nuclis separatistes, amb mésforça des de 1914. Són hereus de la Unió Catalanista i de Martí i Julià, peròsón pocs i dispersos. Admiren i prenen exemple dels patriotes cubans de1895-1898 i d'Irlanda. Hi militen joves, sobretot, estudiants i obrers. La seva

48


base, però, són els dependents de comerç. Aquests, agrupats a milers en elCADCI, nascut al 1903, desenvolupen una tasca social i patriòtica immensa:la seva Secció de propaganda autonomista, la d'Ensenyament, les d'Esports,ajudaren a apropar els obrers al catalanisme radical.

LA REPÚBLICA

En una quarta i darrera etapa, la de la República i la guerra, dels anys 1931-1936, és l'esquerra catalana la que finalment aconsegueix l'hegemonia social.Al costat d'aquest populisme (sobre el que no m'hi entretindré, per sobrada-ment conegut), apareix un obrerisme radical, minoritari però rellevant i es de-senvolupa un socialisme democràtic moderat, el de la USC, que, hereu de lesconfrontacions del primer terç de segle, col·labora i governa amb ERC, tant ala Generalitat com als ajuntaments. La novetat de l'època rau, ai meu parer,en aquesta incorporació de l'obrerisme al catalanisme, culminant un joc declasses socials, que paulatinament s'ha anat adaptant al particularisme polític,després que ho haguessin fet les minories cultes i les avantguardes culturalsobreres. Des de la crisi de la Dictadura, la literatura obrera sobre catalanismeés molt abundant i variada. Destaquem-hi, a més dels citats abans, a J. Ar-quer, J. Maurín, J. Comorera, P. Foix. Lenin i Stalin són traduïts i copiats.

Obrerisme radical i moderat desenvolupen la doctrina del dret d'autodeter-minació dels pobles; creen el mot nacionalitari, per evitar el de nacionalisme,que és equívoc després de l'accés de Mussolini i Hitler al poder, defensen lanormalització del català en tots els nivells de la vida social. El BOC exalta laRepública Catalana, i la USC la recolza. Aquests dos grups, i el P. Comunistasde Catalunya i el P. Català Proletari, defensen un Estatut de Catalunya plébis-citât pels catalans i que ha d'ésser acceptat tal qual per les Corts espanyoles, ales que neguen el dret a retallar-lo. Tots ells defineixen Catalunya com una na-cionalitat i defensen, o un estat català, que pot federar-se, o una república fe-deral (com ho demanen la USC i la CNT). En definitiva, perfilen un doctrina-risme obrer sobre la qüestió nacional, que fa —amb tots els matissos que esvulgui— que des d'aleshores una política de classe, un projecte obert al poblecatalà, hagi d'incloure necessàriament una defensa dels drets nacionals, unamillora i un aprofundiment de la pròpia identitat.

Josep TermesCatedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona

49

Xavier Arbós

Gairebé entra dins el tòpic parlar dels elements conflictuals del binomi Ca-talunya/Espanya. Durant segles, el discurs nacionalista espanyol ha estatquasi monopolitzat per forces reaccionàries, i el catalanisme ha tendit a posi-cions una mica més progressistes. Catalunya ha tingut fins als anys del «desa-rrollismo» la peculiaritat de ser una societat industrialitzada, la qual cosa lafeia fins a cert punt diferent. Les diferències, però, han tingut llur emblema enl'especifitat lingüística, i naturalment, en una voluntat molt persistent de re-clamar l'autogovern basada en la valoració de la pròpia identitat.

L'esquema, també prou conegut, ha variat molt en el darrer quart de segle.Des dels anys seixanta, Catalunya ha perdut algun element diferenciador: hadeixat de ser una de les excepcions industrials dins una Espanya agrícola. Peraltra banda la llengua catalana s'ha vist, a més de perseguida pel franquisme iles inèrcies que perduren, aclaparada pel castellà que la televisió ha potenciata tot arreu. Però també l'arribada de la democràcia ha canviat algunes coses, iper millorar-les. La llibertat política ha permès la manifestació i la discussió deles posicions sobre molts temes, i les eleccions lliures i competitives han donatla mesura més fiable del suport rebut per diverses alternatives. A més, la insti-tucionalització de l'autogovern ha fet possible que comencéssim a tenir ins-truments per salvar la nostra identitat nacional.

Tot plegat, però, no ha de fer pensar únicament que, en certa manera, la his-tòria ens dóna la raó. Podríem creure en constants eternes: la llibertat obliga alnacionalisme espanyol, centralista i homogeneïtzador per vocació, a fer con-cessions a la voluntat d'autogovern del poble català. És convenient, potser,mirar fins a quins punt les coses són tan senzilles.

Cal recordar el moment i les circumstàncies en què es forja el basamentconstitucional de l'Estat autonòmic. El consens polític va trobar dificultatsfortes precisament en aspectes relacionats amb l'autonomia; dificultats a lesquals no era aliena l'especial sensibilitat de les forces armades en relació a totallò que sembli menystenir la unitat d'Espanya. D'altra banda, els estudisd'opinió publicats durant el període constituent semblen evidenciar una ac-ceptació majoritària d'alguna forma de sistema autonòmic. Probablementaixò es pot explicar, pel desprestigi que la ineficàcia i el franquisme havien fetcaure damunt el centralisme. O potser per l'assumpció conscient de les neces-sitats polítiques congruents amb la plurinacionalitat de l'Estat espanyol. Entot cas, en el terreny més ideològic, la discussió a l'entorn de la inclusió delterme «nacionalitats» en l'article 2 de la Constitució, sí que va provocar una

50


significativa polèmica oberta per Julián Marías (La Vanguardia, 18-1-78). Elfilòsof s'hi oposava, igual que la dreta representada per Fraga Iribarne (res-senya de la conferència de Fraga a Barcelona, Mundo Diario, 8-2-78), i moltprobablement alguns sectors militars («No son las palabras lo que me preocu-pan, sino los hechos. Con nacionalidades o sin ellas no habrá ruptura de launidad de España», va declarar el llavors ministre de la Defensa GutiérrezMellado, El Correo Catalán, 15-9-78). Potser com a compensació tranquil-litzadora, o com a expressió de conviccions pròpies, hi ha en aquella èpocaabrandades manifestacions de fe en la unitat d'Espanya que en altres boques ireferides a altres àmbits haguessin sonat a un «nacionalisme» que per algunssembla necessari rebutjar.

Hi ha exemples significatius, potser extrems, però que no em resisteixo a re-produir: «La unidad de España está en grave peligro» (Manuel Fraga Iri-barne, Arriba, 16-5-78). «Esta unidad de España la siento más que el quemás, pero creo que como se pone realmente en peligro es no dando la autono-mia cuando ésta es reclamada por el pueblo (...) Creo también que el peligropara la unidad está precisamente cuando se concede la autonomía en exceso. »(Manuel Clavero Arévalo, llavors ministre per a les regions en una conferèn-cia el 12-12-77 al club Siglo XXI, Constitución, economía y regiones, Ma-drid. Ibérico Europea de Ediciones, 1978, pp. 385-386.) «La unidad de Es-paña es un valor fundamental» (Gregorio Peces Barba, El País, 7-2-78).«Somos el partido de la unidad de España, a la que tenemos tanto cariño; mu-cho más que las fuerzas de ultraderecha, que consideran España y su banderade su exclusiva propiedad» (paraules de Santiago Carrillo en un míting, re-produïdes per la Hoja del Lunes de Barcelona, 24-4-78).

No crec que hi hagi res massa sorprenent en aquestes actituds. Si l'indepen-dentisme és el pol a què pot tendir la radicalització del nacionalisme català,l'unitarisme és l'extrem al qual poden inclinar-se les posicions més decididesdel nacionalisme espanyol. Això significa que no és probable que desapareguimai un cert grau de confrontació entre posicions ideològiques tan «natural-ment» oposades. No obstant això, l'acomodació que el text constitucional haproduït, indubtablement ha fet rebaixar la tensió. La confrontació ideològicaté com a resultat un article 2 de la Constitució on figura el reconeixement del'existència de «nacionalitats» al costat de la rotunda afirmació de la indisso-luble unitat de la nació espanyola i de l'absència de referències al dret a l'auto-determinació. Rafael Arias Salgado va explicar per UCD els límits en què po-dia interpretar-se l'article 2 en uns termes que, tot i ser una mica extensos,semblen interessants de transcriure del Diari de Sessions:

«Por eso el vocablo "nacionalidad" del artículo 2.°, no es ni puede ser elfundamento de un proceso de independencia atentatorio de la unidad espa-ñola; no es ni puede ser fundamento de un derecho a constituirse en Estado,sino sólo de un derecho a tener un régimen de autonomía; no es ni puede sertampoco fundamento para legitimar una autoridad soberana, porque la sobe-

51


ranía es patrimonio exclusivo de la nación española; no es ni puede ser tam-poco fundamento para reclamar la aplicación del principio de las nacionalida-des o el principio de autodeterminación, porque se sobrepone la realidadhistórica de España como unidad política nacional en la que no existen mino-rías o pueblos bajo denominación (sic) colonial.

»El término "nacionalidades" del artículo 2.° implica, simplemente, el re-conocimiento de la existencia de formaciones sociohistóricas a las que se con-fiere un derecho de autonomía, cuyo límite de principio infranqueable resideprecisamente en la soberanía de la unidad política que las comprende y cuyolímite de contenido se concreta normativamente en el articulado del propiotexto constitucional.» (Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados,8-5-1978.)

ELS ARGUMENTS DEL NACIONALISME

En tot cas, i amb una mica de perspectiva, es podria dir que el debat ideolò-gic a l'entorn de qüestions de definició ha perdut virulència. Potser és milloraixí. Només caldria complicar els permanents conflictes relatius al Títol VHIè.amb discussions semàntiques. És millor ser conscients que les qüestions deprincipi, com ara el dret de l'autodeterminació, ja no estan damunt la taula. Hitornaran a ser el dia en què es vulgui obrir un nou i complet procés constituent,amb tota la incertesa que comporta. Una vegada dit això, cal afegir ràpida-ment que les posicions polítiques clares continuen essent necessàries. No pasper menysprear l'important avenç que comporta que es plantegin en termesjurídics els problemes de l'Estat de les autonomies. Es tracta de mantenir vivala reflexió i de repassar constantment l'estat dels nostres arguments.

I és que modestament opino que encara els necessitem, els nostres argu-ments. No pas per entrar en l'estratègia de la confrontació permanent ambaquest fantasma anomentat «Madrid»; coneixem aquest nacionalisme sensemés iniciativa que la reivindicació permanent del greuge, de la qual s'autoali-menta. Però si hem de participar en la política espanyola, en interès propi, queno sigui sempre de forma passiva. És cert que això comporta haver-se d'em-passar un cert nombre de gripaus, però potser s'hauria de notar més la cara defàstic. Sospito que des del moment que hi ha centralisme d'un cantó, l'autono-misme —o com ho vulgueu anomenar— té encara raó d'existir, i em semblaque n'hi ha més, d'una raó.

Hi ha la supervivència de la nostra especificitat com a poble, i no crec ni vullexagerar. El problema, d'altra banda prou conegut, ja s'apuntava al comença-ment: el que ens diferencia avui com a catalans és bàsicament la llengua, ja nosom una excepció industrial a Espanya. Per tant, o els catalans aprofitem elsinstruments al nostre abast per reforçar i mantenir la nostra identitat cultural,o desapareixem com a poble diferenciat després d'haver-nos convertit en cu-riositat antropològica. No som Quebec, amb França a la reraguarda.

52


No cal dir que aquí no s'afirma el deure patriòtic català de compartiraquesta visió. Però hi ha una altra raó, en interès d'Espanya, que impulsa lapermanència de l'actitud autonomista: l'afermament de l'actual model d'Es-tat autonòmic. Això implica l'actuació lleial en el marc constitucional i estatu-tari i l'acatament de la norma fonamental i del seu intèrpret suprem. En aquestsentit els poders públics han tingut un bon comportament, i és bo que hi hagiuna instància com el Tribunal Constitucional en qüestions tan delicades comles que ens ocupen es transformin en problemes jurídics. Però els problemespolítics subsisteixen, i potser en aquest camp el principal és la inèrcia de men-talitats centralistes amb les quals no es pot consolidar de cap manera la pro-funda novetat històrica de l'Estat de les autonomies. Això és tant més neces-sari quan hi ha una generalització del model autonòmic: si l'autonomia ha deconsolidar-se, el centralisme s'ha d'abandonar. Tothom l'ha d'abandonar; noho hem d'acceptar: les inèrcies seculars no es trenquen amb resignació. I perdesgràcia, sembla certa la impressió que hi ha un estat d'alerta permanentcontra possibles excessos autonomistes que no es correspon amb la vigilànciasobre les desviacions de sentit contrari. Un exemple petit però expressiu.

Montserrat Colldeforns, recordava fa mesos en un treball publicat a «ElMón», que el Ministeri d'Economia comptava amb un fitxer per controlar lesobres finançades amb càrrec al Fons de Compensació Interterritorial. Obresque són competència exclusiva de les Comunitats Autònomes. Així no sola-ment és impossible de consolidar seriosament el sistema autonòmic, sinó quees fomenta la irracionalitat de creure que reformar en sentit autonomista ésafegir una nova estructura administrativa a la carcassa centralista.

A hores d'ara, desitjo fermament que ningú no pensi que proposo com aúnica actitud decent la de la revisió continuada del memorial de greuges. Niaixò, ni arxivar-lo: solucionar els problemes per la via del diàleg i cadascú ambla seva pròpia veu. No és recomanable l'estratègia de la tensió per la tensiócom a mecanisme de negociació, i també hem descartat el resistencialisme, la« Catalunya-reducte» a la qual al·ludia fa algun temps Raimon Obiols. El camíen què ens trobem és el de la participació lleial en la construcció d'una Es-panya diferent de la que s'havia caracteritzat per un centralisme tan ineficaçcom opressiu. I crec sincerament que vivim unes circumstàncies dignes de seraprofitades.

Des del punt de vista intern, la generalització del sistema autonòmic que es-tableix la Constitució és un punt de partida inèdit en la història més imme-diata. Durant molt de temps s'han identificat Espanya, centralisme i culturacastellana, i correlativament, la suspicàcia i la repressió s'han dirigit contra elsqui discrepaven d'aquesta trinitat. Ara, l'autogovern és la pauta constitucio-nal. Potser això ha fet baixar el sostre de l'autonomia de les comunitats quehistòricament l'han reivindicada. Veus molt dignes han criticat la política del«café para todos», però per afermar el model autonòmic no sembla dolentque la seva base s'hagi eixamplat tant com es pugui. Continuant amb aquella

53


coneguda frase, estem temptats de dir que el cafè es pren més a gust si ningú noté l'enveja, ni que sigui perquè la majoria es distreu, encuriosida davant unatassa que mai no havia reclamat.

I en segon lloc, la integració europea. Aquest és un repte importantíssimper moltes raons, i també pel que fa als temes que aquí tractem. Cal començara revisar les nocions de sobirania i competències exclusives, i pot arrivar el diaen què consellers catalans i funcionaris madrilenys es trobin per queixar-sedel centralisme de Brussel·les. (Entre parèntesi, si es dóna el cas, cal no dei-xar-s'ho perdre.) En aquestes condicions, i essent un procés que tot just co-mença, seria bo que s'obrís un debat clarificador per a l'opinió pública sobre eldisseny del model europeu que cadascuna de les forces polítiques catalanespropugna. Particularment, pel que fa a les eleccions al Parlament Europeu i lapolítica que s'hi pensa desenvolupar.

Cap de les reflexions precedents no destaca per original: es propugna laparticipació en la política espanyola i la consolidació i aprofundiment de l'au-tonomia. Però potser l'èmfasi que deliberadament he atribuït a alguns temespot sonar a algú a «nacionalisme». M'agradaria dir alguna cosa sobre aquestaparaula, de connotacions no sempre simpàtiques. Si més no, per tal que noacabem fent del mot ni un projectil ni una condecoració. I és que, segons comes miri i al llarg d'una vida, és difícil no ser «nacionalista» en algú moment.N'hi ha que pretenen no ser altra cosa, i n'hi ha que, constantement o esporà-dica, en són, de catalans o d'espanyols.

L'enfocament del tema del nacionalisme ha sofert alguna evolució en elsdarrers quinze anys. Si ens situem als anys setanta, més d'un recordarà l'inte-rès amb què es parlava de la qüestió nacional, i del marxisme i la qüestió nacio-nal. A aquest debat, durant la transició política, s'hi van afegir xerrades quetractaven del concepte de Països Catalans o que els assumien com a àmbit. Engeneral es pot dir que entre els polititzats de l'època es participava d'una certaconsciència nacional catalana i de la convicció de l'existència del dret a l'auto-nomia, com a mínim. Els processos constituent i estatutari van obligar a baixaral terreny més concret de la política del consens i la negociació. Es va aprofitaruna oportunitat històrica, transformant l'impuls anterior en força per cons-truir un nou Estat autonòmic. I segurament en van sortir afectats els planteja-ments més radicals, que no varen gaudir de massa suport electoral.

A començament d'aquesta dècada es va obrir una etapa en la qual, al meuentendre, encara ens trobem. «Nacionalista» havia sonat a reivindicatiu, peròsemblava clar que hi havia força coses a reclamar. Amb l'Estatut, les coses vancanviar: no és el mateix reclamar autonomia, que discutir el grau de la que esté, per no parlar de qüestions que semblaven indestriables de la tradició polí-

54


tica de l'esquerra, com l'autodeterminació, que quedaven marginades. Enaquest context, s'han publicat treballs que han animat una mica l'ambient;obres com les de Colomer, Hernández-Mercadé, Mira, Ninyoles, Recalde iSolé Tura que tenen la virtut de no sonar a catecisme, tot i desvetllar crítiquesrotundes. Són plantejaments diferents entre si, però que han ajudat a discutiralguns punts que es donaven massa com a obvis.

La primera és l'objectivitat del concepte de nació. No tothom que compar-teixi alguna de les característiques convencionalment considerades com a de-finitòries d'una nació, les assumeix com a tais, ni forçosament accepta les im-plicacions polítiques del fet nacional. En altres paraules, la conscièncianacional no ve donada naturalment, sinó que entra en el camp relativista deles opinions.

Realment, a ningú no se li pot exigir que se senti català, espanyol o europeu.O que, tot i sentir-se'n, assumeixi la condició de membre d'una comunitat na-cional i de les suposades obligacions cíviques que això comporta. El naciona-lisme, que fa de l'interès nacional l'únic i suprem, ha tingut una desagradabletendència a reprimir el que considera traïdors. Com és lògic, des d'una pers-pectiva democràtica cal sentir una saludable prevenció davant els excessos.Ara bé, també caldria tenir present que la percepció d'un excés és sempre sub-jectiva. Probablement hi ha més d'un entusiasta del Barça, fanàtic al CampNou, que mira amb cosmopolita escepticisme als qui s'emocionen amb «ElsSegadors». Per no parlar de les explicacions que suposo que han de donar enalguns ambients els afeccionats a les curses de braus. Així doncs, acceptem elcosmopolitisme i admetem el dret a l'objecció de consciència nacional, tanrespetable com el dret a tenir-ne. I, sobretot, renunciem a la feina inquisitorialde passar revista periòdicament —diguem cada campanya electoral— al pa-triotisme del veí.

Cal que quedi clar doncs que les nacions no les fan ni el destí ni cap maneraespecial de ser mantinguda inalterable al llarg dels segles. Les fan, són, les per-sones. Persones que racionalment o instintiva se senten o creuen formar partd'una determinada comunitat. I que no sempre pensen de la mateixa manerapel que fa a les implicacions polítiques que resulten d'aquesta circumstància.Hi ha més d'un cas en la història en què la dominació per «estrangers» no haestat considerada un fet insuportable, mereixedor de posar en perill la vidahumana —pròpia i aliena— per acabar-lo. La independència no és un objectiud'òbvia necessitat per a tots i cadascun dels ciutadans nacionalment cons-cients. Molts poden trobar suficient una fórmula autonòmica que garanteixi lapervivència d'allò que consideren definitori de la pròpia comunitat. Però so-vint s'associa la intransigència en la defensa de l'autonomia amb el naciona-lisme, i aquest a l'independentisme. I com que l'independentisme és l'objectiude molts terroristes, heus aquí una de les connotacions més desagradables delnacionalisme.

Quan hi ha llibertat, no és admissible la lluita armada, qualsevol que sigui el

55


seu objectiu. Quan hi ha consultes electorals lliures i periòdiques, cap grup nopot imposar-se a la voluntat popular de les urnes per l'impuls de les bombes.En aquestes condicions, el terrorisme no és solament un crim contra la vidahumana; és també un atemptat contra la mateixa democràcia que ha abolit lapena de mort i intenta impedir la tortura. Dit això, no crec que ningú s'hagid'escandalitzar per l'independentisme com a opció política, ni cal acceptarque el radicalisme en defensa de l'autogovern porti indefectiblement a la lluitaarmada. Durant força temps l'Assemblea de Catalunya va parlar de dret al'autodeterminació; no ens hauria de sorprendre que hi hagi qui continui pen-sant en aquests termes.

La qüestió del nacionalisme, però, no es planteja només en termes teòricsara i aquí. En el terreny polític té dos vessants que són els que probablementsusciten indirectament els debats: l'articulació de Catalunya dins Espanya i lasituació política catalana. Pel que fa al primer aspecte, seria injust no reconèi-xer l'esforç que s'ha fet des de molts sectors d'intel·lectuals espanyols per sal-tar del reconeixement de la particularitat catalana a la reflexió sobre el nacio-nalisme espanyol. Fa un parell d'anys ho vàrem veure al col·loqui que aGirona va organitzar el diari El País. D'allà ens va quedar la sensació que alcentre de la península es feien intents sincers de renunciar al nacionalisme es-panyol que tan opressiu havia resultat per a la perifèria, juntament amb l'afir-mació que tot nacionalisme era potencialment perillós; era millor que tots hirenunciéssim. Crec sincerament que no tots estem en la mateixa posició da-vant aquesta implícita demanda. Se'ns pot exigir a tots la via del diàleg per ales nostres reivindicacions, però si ser nacionalista vol dir tenir-ne, veig com-plicada la renúncia per part de molts catalans que pensen que la situació de lallengua és preocupant o que s'hauria de resoldre el problema del finançament.Molts problemes es relacionen, amb raó o sense, amb les dificultats de funcio-nament de l'autogovern: el nacionalisme en viu. No es pot dir, paral·lelament,que el nacionalisme espanyol neixi de problemes similars. El castellà té pro-blemes, però molts catalanoparlants canviarien els seus pels del castellà.

NACIONALISME i MODEL AUTONÒMIC

Poden conviure els nacionalismes català i espanyol? El nacionalisme català—i no em refereixo només al que CiU pretén monopolitzar, sinó genèrica-ment a la defensa radical de l'autonomia— s'adapta bastant al marc constitu-cional. L'independentisme és minoritari i el terrorisme rep sempre un rebuiggeneralitzat. Si el nacionalisme català és autonomista, em temo que el nacio-nalisme espanyol és centralista. Carretero Jiménez i algun destacat dirigentactual del PSOE han parlat d'Espanya com a «nación de naciones». Aquestplantejament no sembla haver revertit en un nacionalisme espanyol que assu-meixi com a consubstancial a Espanya l'autogovern i la pluralitat cultural. Els

56


decrets que marcaven la constitució dels règims preautonòmics d'Andalusia iCastella-Lleó es referien en cada cas a la respectiva comunitat com a «una delas regiones más amplias y más representativas de España» i com a «una de laspartes más amplias y representativas de España» (Reial Decret-llei 11/1978,de 27 d'abril, BOE núm. 101 de 28 d'abril de 1978, i Reial Decret-llei 20/1978, de 13 de juny, BOE núm. 155, de 30 de juny de 1978). No és fomentantcerts estereotips com s'ajuda a la idea del pluralisme. I pel que fa al model au-tonomie d'organització estatal, no repetiré el queja he dit respecte a la super-vivència de resistències centralistes.

A Catalunya, reflexions d'aquesta mena poden semblar exclusives de lacoalició governant. Em temo que pot ser així, per les característiques del na-cionalisme que avui sembla dominant a Catalunya. S'alimenta en gran mesuradel conflicte amb els poders centrals, i intenta assimilar-ho tot a aquest en-frontament. Si hi afegim que els colors polítics del govern de Madrid són elsmateixos dels principals adversaris a Catalunya, resulta que el govern de laGeneralitat té la immensa fortuna de poder atacar simultàniament i sense can-viar de discurs al govern central i a l'oposició local. La recepta no li ha sortitmalament, i si ho mesurem per les eleccions autonòmiques, fins ara ha estat unèxit. Evidentment, les eleccions no es guanyen o perden només per això. Peròés important la credibilitat autonomista, sobretot davant unes eleccions auto-nòmiques. En aquest sentit, correspon bàsicament als socialistes continuar enla reflexió sobre la manera de fer arribar nítidament llur posició compromesaen la defensa i aprofundiment de l'autonomia. Qui això escriu, i ben segur quetambé qui ho llegeix, sabem que aquesta posició existeix des de ben abans quemolts que ens acusen de botiflers haguessin descobert el catalanisme. Del quees tracta és que aquest missatge arribi malgrat algunes interferències i resso-nàncies contradictòries.

No és fàcil, tothom ho sap, quan molts dels mitjans de comunicació a Cata-lunya col·laboren en el suport a l'actual govern de la Generalitat. Tampoc ésfàcil davant les ocasions perdudes per a algun dirigent o càrrec públic delPSOE d'haver mantingut la boca tancada. Però cal perseverar. No pas única-ment per guanyar eleccions, sinó per evitar el monopoli instrumentalitzadordel catalanisme que sembla que tendeix a exercir CiU. S'ha d'evitar que el ca-talisme esdevingui una coartada multiús, a disposició permanent de qui s'au-toerigeixi en àrbitre de la catalanitat. Això comporta, no una crítica del catala-nisme, sinó del seu monopoli. Abandonar significaria acostar-nos a un modelcom el que pot dominar al País Basc, i no és desitjable que sigui el catalanismeel que marqui la línia divisòria. Per evitar-ho seria bo que les discussions i elsdebats sobre el tema del catalanisme es prodiguessin més enllà dels comenta-ris a propòsit de les eleccions, i que arribessin a tothom. Més que ningú, aaquells sectors que s'abstenen en unes eleccions autonòmiques o que creuenque ningú fora de CiU està legitimat per governar Catalunya, per malamentque ho faci.

57


Les relacions entre Catalunya i Espanya vénen marcades pel nacionalisme.O millor dit, pels nacionalismes català i espanyol. No podem saber com seriensense nacionalisme, perquè és difícil d'imaginar un país que no hagi passat enalgun moment per una variant de l'exaltació o reivindicació de la nació. Potserel sol fet d'imaginar un país —i no una simple agregació de persones— és ja re-tre un involuntari homenatge a la força del nacionalisme. Per això sospito quesense el nacionalisme català, sense la llarga història de lluita per l'autogovernque hem conegut, ni tan sols es plantejaria el binomi Catalunya/Espanya: elprimer element no seria rellevant. De la mateixa manera, sense el naciona-lisme espanyol que hem conegut, l'autonomia hauria tingut segurament unsostre diferent i el federalisme s'hauria acceptat amb la mateixa naturalitatque les eleccions municipals.

Les coses, com és prou evident, són d'una altra manera. S'ha assolit un bonnivell d'autonomia, que alguns només veuen de forma retòrica, i un nou mo-del d'Estat al qual no totes les mentalitats semblen adaptar-se amb facilitat.L'esforç de reivindicacions seculars no ha estat ni molt menys inútil. Queda eldubte sobre l'utilitat o bondat de l'esperit reivindicatiu, del nacionalisme ensentit genèric. És bo aquest dubte, que posa en qüestió una tradició políticatan mereixedora de revisió respectuosa com qualsevol altra. Però deixeu-mesubratllar respectuosa. Sé que no sóc objectiu, però crec que la tradició polí-tica del catalanisme no figura als primers llocs de la llista dels nacionalismesmés nefastos per a la història contemporània de la humanitat, n'hi ha que te-nen un currículum pitjor, Í no massa lluny. Per això és millor que conjunta-ment amb el català, reconsiderem el nacionalisme espanyol, i com en el caspropi, també els objectius corresponents. I després d'això, tant de bo poguemconstatar que és hora de dir al segador que guardi l'eina. I que tots ho puguemveure.

Xavier ArbósProfessor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona

58

Una lectura autonomista i federal delmodel d'Estat constitucional

Jordi Solé Tura

És cert que el Títol Ville, de la nostra Constitució admet, com s'acostuma adir, diverses lectures. També és cert que, des d'un punt de vista estrictament li-terari, l'articie 2 de la Constitució i el Títol IIIr.no seran mai un exemple de ri-gor conceptual ni faran guanyar als seus autors el Premi Nobel de Literatura.

Les crítiques en aquest sentit han estat molt fortes i les acusacions d'ambi-güitat han estat un dels temes favorits de les reunions de juristes i dels comen-taristes del text constitucional.

Però sempre he tingut la impressió que darrera les crítiques no hi havia sola-ment el desig d'un major rigor jurídic. Crec que en molts casos hi ha també unagran incomprensió de l'autèntic caràcter de la Constitució, és a dir, dels pro-blemes històrics que la Constitució intenta resoldre, i també de les circums-tàncies concretes en què la Constitució va ser redactada, discutida i aprovada.

Parlar de les diverses lectures possibles és parlar, doncs, no solament d'unproblema tècnic sinó d'un problema essencialment polític. Si el Títol Ville, dela Constitució admet diverses lectures és que no és un model tancat sinó unmodel obert i, com a tal, és susceptible de diferents desplegaments. L'explica-ció d'això només es pot trobar en la nostra història política i, més concreta-ment, en la història de la nostra transició de la dictadura a la democràcia. D'al-tra banda, si el Títol VHIè. pot ser desplegat de diverses maneres, que ho siguid'una o de l'altra dependrà de la relació concreta de les forces polítiques enpresència, de les majories i les minories en joc, de la capacitat d'iniciativa decadascuna, etc.

Les solucions tècnico-jurídiques que s'adoptin tindran una gran transcen-dència, sense cap mena de dubte. Però la decisió sobre aquestes solucions ifórmules serà essencialment una decisió política, perquè polítics són els pro-blemes de fons que el Títol Ville, intenta resoldre.

EL CONCEPTE DE NACIÓ COM A PROBLEMA PRINCIPAL

El més important dels problemes polítics que hi ha al fons del Títol VIII és elde la dissensió o l'acord sobre el concepte de nació espanyola.

L'article 2 de la Constitució, per exemple, intenta fondre en un sol concepted'Espanya les dues idees de la nació espanyola que s'havien enfrontat a mortdes de feia pràcticament un segle. L'article 2 vol legitimar les dues idees i crear

59


les bases de la seva conciliació no solament ni principalment jurídica sinótambé i sobretot política.

Si la seva redacció és tortuosa és perquè aquesta conciliació no era ni és gensfàcil i perquè darrera l'enfrontament dialèctic hi ha hagut i hi ha encara un en-frontament polític, social i ideològic protagonitzat no solament per personessinó també per institucions —com l'Exèrcit, les Forces de Seguretat i l'Admi-nistració. No podem oblidar ni un moment que l'enfrontament sobre el con-cepte de nació havia estat un dels temes centrals de la guerra civil i una de lesprincipals justificacions ideològiques dels cinquanta anys de dictadura militarque el nostre país ha viscut en els vuitanta-sis anys que portem de segle xx.

No podem oblidar tampoc que l'Exèrcit espanyol —un Exèrcit de poquesguerres externes i de moltes guerres internes en els segles xix i xx—, humiliaten la darrera guerra externa amb els Estats Units, va retrobar el seu protago-nisme polític en la lluita directa contra els nacionalismes i, en estreta fusió ambla Monarquia autoritària i excloent de la Restauració, es va acabar transfor-mant en el dipositari únic de les essències del vell nacionalisme espanyol, és adir, de la idea de nació única i centralitzada, bel·ligerant amb qualsevol altraidea de nació basada en el pluralisme dels pobles que integren Espanya. Lesconseqüències dramàtiques d'aquest fet fins als nostres dies són prou evi-dents.

Aquesta ha estat una de les línies divisòries més terribles de la nostra histò-ria i s'ha manifestat també en forma de dissensió sobre els símbols nacionals—banderes, himnes— per això la Constitució intenta resoldre i pacificaraquest aspecte del problema amb el reconeixement del pluralisme lingüístic idel pluralisme dels símbols als articles 3 i 4, respectivament. I dic «intenta»perquè em sembla prou evident que aquest conflicte històric no ha estat resolti crec que trigarà a ser-ho, fins i tot si les coses van bé i no es compliquen.

Que els comentaristes critiquin la deficient solució del problema em semblaperfectament normal. El que no comprenc és, però, que moltes vegades obli-din la dimensió real del problema que la Constitució vol resoldre. Un exempleben concret d'aquesta incomprensió és la del col·lectiu d'alts funcionaris «Ja-vier de Burgos», quan en el llibre que va publicar amb el títol de España:porun Estado federal, escriu:

«La indefinición del modelo de Estado diseñado por la Constitución —quereúne rasgos de todos los modelos conocidos y da argumentos a todas las pos-turas doctrinales— se ve agravada todavía más por la inclusión en el artículo 2del término nacionalidades, que no vuelve a aparecer en todo el texto consti-tucional y que ha dado pie para que desde ciertos puntos de vista se haya afir-mado y se siga afirmando que el modelo es el de un Estadoplurinacional. Di-gamos de entrada que si esto fuera así, nuestros constituyentes, que tantovelaron por evitar ninguna alusión federalizante, se habrían dejado "colar"indirectamente un concepto, el de Estado plurinacional, de potencialidades

60


disgregadoras y cantonalistas mucho más evidentes que las que implica la fór-mula federal. Evitar ésta para abrazarse al esquema plurinacional sería algoasí como pasar de Herodes a Pilatos» (pp. 13-14).

Aquest és, a parer meu, un exemple perfecte —entre molts— d'incompren-sió del fons polític i històric de la fórmula jurídica de l'article 2. Al meu llibreNacionalidades y nacionalismos en España (1985) m'he explicat a bastamentsobre l'assumpte i no crec que sigui necessari —ni possible, per raons d'espai—reproduir aquí l'explicació.

Però l'argument del col·lectiu «Javier de Burgos» em sembla prou repre-sentatiu d'un corrent de pensament existent no solament entre la gent de dretasinó també entre la gent d'esquerra. I crec que val la pena insistir-hi perquèquan parlem de la possibilitat de diverses lectures del Títol Ville, no parlemnomés de lectures jurídiques i acadèmiques, sinó també i principalment delectures polítiques tal com deia més amunt. La «lectura» depèn de com s'en-tengui el caràcter del Títol Ville. I no s'entendrà bé si s'oblida que el TítolVIHè. és la concreció política i institucional de l'article 2. El nou model d'or-ganització de l'Estat no és una construcció abstracta, sinó que és la respostaconcreta, per tant, difícil i contradictòria, als problemes plantejats en el nostrepaís per l'existència d'un Estat centralista i burocràtic, impermeable a les aspi-racions dels sectors populars i a la realitat d'uns pobles diversos. És també unintent de racionalitzar l'estructura i el funcionament d'aquest Estat amb la lò-gica de l'autonomia i la descentralització, enfront d'un Estat desenvolupathistòricament per les classes més conservadores i reaccionàries com un Estatultracentralista.

Per què recordo tot això, d'altra banda prou sabut i repetit? Perquè entencque no és possible situar bé la problemàtica de les autonomies i, per tant, laproblemàtica de les possibles lectures del Títol Ville., sense entendre tres co-ses fonamentals:

1.a Que la Constitució volia acabar amb una de les línies divisòries mésprofundes de la història política espanyola i assentar les bases d'un acord dellarga durada.

2.a Que la Constitució es va elaborar enmig d'una transició difícil, amb unsaparells d'Estat intactes i amb una correlació de forces precària, que no asse-gurava la Irreversibilität del procés democràtic. Amb la Constitució es voliaestabilitzar aquella democràcia tan fràgil i amenaçada i assegurar el suport dela gran majoria de la població al nou sistema democràtic.

3.a Que precisament per tot això, entorn de la Constitució es va lliurar unaimportant batalla política en la qual van participar forces contraposades —nosolament les parlamentàries— i es van exercir moltes i dures pressions.

La torturada redacció de l'article 2 i les dificultats i ambigüitats |ufíAiropsN

del Títol Ville, són l'expressió visible, plàstica, de totes aquestçg^otítraciic^,cions. En aprovar la Constitució tots sabíem —o havíem de sal

;K: LAI ALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA .

valguin les excuses posteriors—, que malgrat el consens fonamental de les for-ces polítiques presents a les Corts Constituents el més difícil vindria després,que construir l'Estat de les Autonomies seria una tasca llarga i complexa, queaquesta tasca exigiria un nou consens i que, en definitiva, una cosa prou difícilera definir el model i una altra, més difícil encara, dur-lo a la pràctica.

Doncs bé, no hi ha, a parer meu, cap possibilitat d'avançar per aquest camísense un acord substancial sobre el concepte d'Espanya, és a dir, sobre el con-cepte de nació espanyola i el seu àmbit territorial, en el sentit definit pel con-sens constitucional. Crec que aquesta és una qüestió políticament decisiva,que va molt més enllà del simple debat teòric o de la polèmica ideològica. Perdir-ho d'una manera més contundent: no hi ha cap possibilitat de desplegarl'Estat de les Autonomies previst al Títol Ville, en un sentit obert i democràtic,és a dir, en un sentit federal, sense un acord substancial i irreversible sobre elconcepte de nació espanyola i sobre la legitimitat del concepte de nacionalitat.Qualsevol interpretació unilateral que posi en dubte sistemàtic el concepted'una nació espanyola o l'existència i la legitimitat de diverses nacionalitats,és a dir, d'una autèntica nació de nacions, fa impossible el desplegament de-mocràtic del Títol VIHè. en sentit progressista i federal.

Aquest és el fons del problema que plantegen negativament els nacionalis-mes, d'una banda, i els «jacobins» de dreta i d'esquerra, de l'altra.

EL MODEL D'ESTAT

El segon gran problema és el del model d'Estat o, més exactament, el del'acceptació o el rebuig del model d'Estat definit a la Constitució.

En aquest aspecte les ambigüitats són també enormes, d'una banda i de l'al-tra. La Constitució defineix un model complex però molt concret: l'Estat deles Autonomies. És, com deia més amunt, un model obert i, per tant, un modelque pot ser desplegat de diferents maneres. Però, és un model específic quen'exclou d'altres. Concretament, exclou el vell model centralista que ha presi-dit la formació de l'Estat espanyol contemporani, tal com ens ha arribat a nos-altres. I exclou igualment, tot model basat en la possible desintegració del'àmbit territorial actual, és a dir, en l'exercici del dret d'autodeterminació en-tès com a possible via a la independència d'una part del territori.

Tot això és també prou evident, però una de les característiques més nota-bles de la vida política a casa nostra és que moltes forces polítiques semblen ig-norar-ho o no fer-ne cas, per raons d'imatge o de compromís.

Hi ha certament els sectors independentistes partidaris del dret d'autode-terminació com a via concreta per assolir la independència. En aquest cas noes pot parlar d'ambigüitat. La reivindicació de la independència de Catalunyao els Països Catalans o Euskadi, per exemple, és incompatible amb el modeld'Estat definit per la Constitució i equival, doncs, al refús explícit d'aquest

62


model. L'única concessió que aquests sectors fan a l'ambigüitat és que algunsaccepten l'actual legalitat constitucional com un instrument o mitjà per assolirla independència, com, per exemple, quan parlen dels Estatuts d'Autonomiacom una via per arribar a l'objectiu de la independència. En tot cas és evidentque el plantejament clar i coherent d'aquest objectiu només és compatibleamb el rebuig clar i inequívoc del model polític de la Constitució.

Tampoc no són gens ambigus els qui no accepten el model polític constitu-cional perquè són partidaris del model anterior —el de la dictadura o el de laMonarquia de la Restauració— i neguen no solament el concepte de «nacio-nalitats» sinó també les seves implicacions autonomistes.

Són, en canvi, profundament ambigus els nacionalismes que no preconit-zen explícitament la independència i els sectors d'esquerra que creuen com-patible la defensa de l'Estat de les Autonomies amb la reivindicació del dretd'autodeterminació. I són igualment ambigus aquells que —com l'esmentatcol·lectiu «Javier de Burgos»— parlen d'Estat federal i neguen la validesa delconcepte de «nacionalitats».

Els nacionalismes que no reivindiquen explícitament la independència—com són ara CiU i el PNB— mantenen una ambigüitat substancial, queafecta l'arrel mateixa de la seva teoria i la seva pràctica polítiques. En principi,accepten el marc constitucional actual, però sense aclarir fins on i amb quinesconseqüències. Plantegen o insinuen reticències de fons, posen sistemàtica-ment en qüestió fins i tot el marc constitucional i parlen de la necessitat de re-visar-lo, però sempre en funció de tàctiques conjunturais. A Catalunya o alPaís Basc no parlen mai d'«Espanya» sinó de l'«Estat espanyol», però JordiPujol accepta el nomenament d'«espanyol de l'any» per part d'un diari tancentralista i «espanyolista» com ABC i des de CiU s'organitza l'operació re-formista per tal de governar a Madrid i construir d' «una altra manera» aquellaEspanya de la qual no es parla a Catalunya. En aquestes condicions, l'accep-tació formal i programàtica del dret d'autodeterminació només serveix permantenir la cohesió interna dels mateixos partits i d'alguns dels seus sectorselectorals, units per una amalgama de regionalisme, d'independentisme, dereformisme i de populisme en la qual tot està justificat. L'ambigüitat és tambémolt gran en els partits i grups del nacionalisme d'esquerra que participen enels mecanismes polítics del sistema constitucional —les eleccions, per exem-ple— però defensen a ultrança el dret d'autodeterminació de Catalunya elsPaïsos Catalans, Euskadi o Galícia com a via per arribar a l'objectiu irrenun-ciable de la independència, és a dir, que preconitzen alhora el respecte —nique sigui instrumental— del marc de l'Estat de les Autonomies però amb elpropòsit de destruir-lo.

Finalment, els partits d'esquerra autonomistes —socialistes, comunistes id'altres— que mantenen en els seus programes el dret d'autodeterminaciósense discutir totes les seves implicacions contribueixen a l'ambigüitat gene-ral, tant o més perillosament que els altres grups esmentats, perquè no entren

63


en el fons del problema, semblen acceptar com a compatibles els dos models i,en definitiva, acaben fent el joc a aquells que, com els nacionalistes, més es be-neficien de l'ambigüitat en aquesta qüestió decisiva. Més encara: jo crec queen aquest tema les forces d'esquerra deixen de ser-ho si mantenen l'ambigüi-tat. En un país com el nostre, a final del segle xx, crec que no podem continuarparlant del dret d'autodeterminació com un simple principi ideològic, és a dir,sense explicitar les seves implicacions polítiques i, per tant, sense posar-lo enrelació amb el model d'Estat que hem heretat i amb el que és definit a la Cons-titució, amb les transformacions socials en marxa, amb els valors dominants ala nostra societat i amb el paper d'Espanya en el context europeu i mundial.I en aquest context general, no es pot amagar que el dret d'autodeterminaciósignifica un altre model d'Estat, perquè no es pot veure deslligat de la sevaconseqüència lògica, el dret a la independència.

Des del punt de vista polític, reconèixer jurídicament el dret d'autodetermi-nació és obrir una porta que fomenta contínuament la reivindicació indepen-dentista. I des del punt de vista institucional és obrir una doble via que deixal'Estat de les Autonomies literalment sense resoldre. És com dir que l'organit-zació institucional de les nacionalitats i regions es pot fer de dues maneresequivalents: per la via de l'autonomia i per la via de la independència. O, ditd'una altra manera, que l'Estat constitucional espanyol es pot organitzar, al-hora i sense contradicció, com un sistema de Comunitats Autònomes o comun sistema que dugui a la ruptura dels seus límits territorials i la seva transfor-mació en un conjunt d'Estats diferents. Em sembla impossible que un Estatdemocràtic —i menys si no està encara totalment consolidat com a tal— es pu-gui estabilitzar i pugui desplegar les seves potencialitats amb una alternativacom aquesta damunt seu.

Precisament perquè en aquest tema cal la màxima claredat i perquè l'ambi-güitat és extremament perillosa, els partits i grups d'esquerra no el podenplantejar en abstracte ni el poden reduir a una simple proclamació ideològica.L'esquerra no pot defensar l'Estat de les Autonomies, propugnar-ne el des-plegament en sentit federal i mantenir alhora un concepte com el dret d'auto-determinació que canvia aquest model polític i el pot arribar a destruir. O unacosa o l'altra, però no les dues alhora. Si aquells que es proclamen nacionalis-tes poden mantenir l'ambigüitat en aquest tema cabdal és perquè saben queno tenen la responsabilitat principal ni definitiva en la construcció de l'Estatde les Autonomies. Però les forces d'esquerra sí que la tenen i per això no espoden permetre ni la més mínima ambigüitat.

UN NOU CENTRALISME?

L'acceptació del model constitucional de l'Estat de les Autonomies i delconcepte de nació definit a l'article 2 són dues premisses necessàries però no

64


suficients per al desplegament de les autonomies en sentit obert i progressiu.El mateix model constitucional és prou complex i ambigu en algunes qües-tions decisives —com són ara la distribució de competències i la financiacióde les autonomies— com per tancar moltes vies i impedir una lectura delTítol Ville, en sentit federal. D'altra banda, mai no insistirem prou en la capa-citat d'inèrcia i de resistència a la reforma descentralitzadora dels aparells del'Estat que hem heretat. Tot això actua com un fre a la renovació i fa molt difí-cil una autèntica reforma si no hi ha una voluntat política prou clara i decididaper dur-la endavant. Hi ha, doncs, el perill que la lectura del Títol Ville, quefinalment s'imposi sigui una nova lectura centralista.

Aquest perill no és teòric sinó molt real per una sèrie de factors. Ja n'he es-mentat dos —la complexitat i l'ambigüitat del mateix text constitucional i lainèrcia o la resistència activa dels aparells de l'Estat— i no hi insistiré, perquèsón prou evidents. Em referiré, doncs, a uns altres, potser no tan evidents peròigualment negatius.

Un d'ells és l'efecte paralitzador del conflicte polític sistemàtic entre el Po-der Central i una o diverses Comunitats Autònomes. És un fet perfectamentconstatable en la vida diària, molt especialment a Catalunya i a Euskadi. L'en-frontament polític entre el Govern central socialista i el Govern autonòmicconvergent, en el cas de Catalunya, paralitza de fet el desplegament de l'auto-nomia, com es pot constatar en el cas de la financiació. Els recursos sistemàticsal Tribunal Constitucional contra tal o tal exercici de les competències, tantper part del Govern central com del Govern autonòmic, s'expliquen sovintmés per l'enfrontament polític que per l'estricte desig de mantenir la fidelitat ala Constitució i a l'Estatut d'Autonomia. El conflicte sistemàtic fa que de ve-gades el Govern central es resisteixi a traspassar competències o recursos queafavoriran el rival polític i, d'altra banda, el Govern autonòmic, troba en elconflicte una continua font d'alimentació de la seva hegemonia perquè cadaconflicte és la demostració de la supervivència d'un adversari exterior de tot elpoble de Catalunya representat i defensat per la Generalitat i el seu President.Una actitud i l'altra duen cap al bloqueig de la situació i paralitzen el desenvo-lupament harmònic de l'Estat de les Autonomies.

Un altre factor de paràlisi és la pèrdua de protagonisme de les nacionalitatshistòriques en la construcció i el desenvolupament de l'Estat democràtic.L'hegemonia política dels nacionalismes a Catalunya i Euskadi, per exemple,ha transformat, aquestes dues nacionalitats no en factors de dinamització de-mocràtica i de progrés en el conjunt d'Espanya sinó en col·lectivitats cada copmés marginades del procés general. En els darrers anys del franquisme, perexemple, Catalunya era un punt de referència obligat de tots els qui lluitavenper la democràcia arreu d'Espanya. Catalunya era la zona liberal, progressistai oberta a Europa, la zona on més havien avançat les plataformes unitàries i onhi havia les experiències democràtiques més obertes i originals. Sota la direc-ció de l'esquerra comunista i socialista, la lluita per l'autonomia era un com-

65

DOSSIER: CATALUNYA 1 ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA

ponent específic de te lluita per la democràcia a Catalunya i a tot Espanya i enaquest sentit Catalunya era un autèntic motor del combat per la democràciaarreu d'Espanya. Només cal recordar els quatre punts de l'Assemblea de Ca-talunya per constatar quin era l'autèntic abast de la nostra contribució com apoble al combat democràtic del conjunt dels pobles d'Espanya. Euskaditambé era un altre factor important en aquest procés. La lluita del poble basc—tan diferent de la nostra— era vista amb simpatia profunda i les primeres ac-cions d'ETA fins i tot eren vistes com actes d'un justicier benefactor enfrontde la dictadura.

Avui les coses són molt diferents. Espanya ha passat de la dictadura a la de-mocràcia i el canvi ha afectat tots els racons del país. Espanya ha entrat a Eu-ropa i Catalunya ja no és l'única zona oberta a Europa ni la més dinàmica.D'altra banda l'aportació del poble basc a la construcció de la democràcia haestat tan contradictòria i equívoca que avui ETÀ és un dels principals perillscontra l'estabilitat democràtica i moltes de les coses que provenen d'Euskadisón vistes amb recel a la resta d'Espanya. Les majories nacionalistes en elsParlaments i els Governs han provocat una enorme tendència a la marginacióde Catalunya i Euskadi, al tancament victimista, al desinterès per la solidaritatamb la resta del país, tendència que ha estat corresposta per una gran distan-ciado dels altres pobles respecte a una Catalunya i a una Euskadi que són vis-tes com a col·lectivitats difícils d'entendre i només preocupades per elles ma-teixes. I quan els dirigents de CiU han volgut aparèixer com una alternativa algovern del PSOE a Madrid amb l'operació reformista de Miquel Roca Ju-nyent i han presentat aquesta alternativa com una altra manera de fer Es-panya s'han trobat amb una opinió que no solament no entenia sinó que noexperimentava cap mena d'interès per aquest projecte. Catalunya ja no és mésdinamisme econòmic ni més capacitat de renovació cultural, Catalunya ja noés cap model engrescador per a una Espanya que ha sortit del franquisme, hadescobert la democràcia i ha marxat endavant pel seu compte.

Des d'aquest punt de vista, Catalunya i Euskadi han deixat de ser motors dela construcció de l'Espanya de les Autonomies. Ja no són ni un model ni un es-tímul. El desplegament de l'Estat de les Autonomies es troba, doncs, mancatde l'impuls renovador i progressista de les dues grans nacionalitats històri-ques, de les dues grans col·lectivitats animadores de la reivindicació autono-mista. Aquest és, sens dubte, el principal problema que ha de resoldrel'esquerra política catalana i basca i que només ella pot resoldre. Mentrestant,la marginació de Catalunya i d'Euskadi d'aquest procés general és un factorde paràlisi, d'estancament i d'esterilitat, que afavoreix la inèrcia i les resistèn-cies dels sectors menys proclius a l'autonomia.

Un tercer factor negatiu pot ser la repercussió de l'entrada d'Espanya alMercat Comú. En si mateixa l'entrada és un gran pas endavant en la moder-nització del nostre sistema econòmic, un pas indispensable i inevitable, encaraque no tots els seus efectes siguin directament positius. Però és evident que

66


l'ingrés del nostre país a la CEE introdueix un factor nou en el nostre sistemajurídic. Una gran part de la legislació del Mercat Comú és directament aplica-ble al nostre país i una altra part exigeix una adaptació i un desenvolupament,el responsable dels quals és el Govern central. Tenim, doncs, una responsabi-litat internacional específica del Govern central, únic interlocutor jurídic a laCEE i una nova situació jurídica que afecta el funcionament mateix de les Co-munitats Autònomes, per tal com incideix en l'exercici concret de moltes deles seves competències. Tot això pot convertir-se en una font de conflictes i dereforçament indiscriminat del poder central si no hi ha una clara voluntat dediàleg i de cooperació i si no es defineixen uns mecanismes estables de soluciódels problemes que inevitablement es plantejaran.

Aquesta situació pot afavorir, d'altra banda, l'enfortiment de les tendènciesneocentralitzadores de la tecnocràcia administrativa, més partidàries d'unasimple descentralització administrativa dels aparells centrals que d'una au-tèntica autonomia política.

Si tenim en compte l'auge d'aquesta tecnocràcia, la creixent uniformitzacióde l'espai econòmic espanyol i la necessitat de buscar noves projeccions cap al'exterior que només poden passar pel protagonisme del Poder central, el re-sultat global pot ser el predomini final d'una lectura neocentralista del TítolVIHè. i la transformació de les autonomies en un sistema d'instàncies de des-centralització administrativa. Aquest és, a parer meu, un dels perills més im-portants de la situació actual, perill que es pot convertir en realitat fins i totcontra la voluntat política explícita dels principals partits polítics i del Govern.És un problema de voluntat, però també d'organització i de posada en marxaefectiva de mecanismes de cooperació i de coparticipació.

UNA LECTURA FEDERALISTA?

En aquestes condicions, parlar d'una lectura federalista pot ser un pro-grama engrescador, però també pot ser una fugida endavant. O, com en el casrepetidament esmentat del col·lectiu «Javier de Burgos», pot ser una formad'emmascarar un autèntic retorn al centralisme.

Parlar d'Estat federal és parlar d'una perspectiva de futur. Oficialment Es-panya no és ni pot ser un Estat federal, si no es modifica la Constitució. Peròl'important no és el nom, sinó la cosa. L'important és que l'Estat espanyolacabi funcionant com un Estat federal. I això és perfectament possible a partirde l'actual text constitucional. La distribució de competències entre el podercentral i les Comunitats Autònomes prevista a la Constitució, als Estatutsd'Autonomia i a les lleis —allò que el Tribunal Constitucional denomina el«bloc» de constitucionalitat, la flexibilitat del sistema, basat de fet en la nego-ciació entre les Comunitats Autònomes i el poder central i en l'arbitratge finaldel Tribunal Constitucional i l'existència de diverses clàusules d'obertura,

67


com les de l'article 150 de la Constitució, donen un marge suficient perquè larelació entre el poder central i les autonomies sigui molt semblant i fins i totidèntica a la de la majoria dels Estats formalment federals. En definitiva, mésenllà de les polèmiques històriques sobre el model polític que van convertir elfederalisme en una ideologia política, l'Estat federal és una tècnica de distri-bució del poder polític i dels recursos, una tècnica que vol conciliar la majordescentralització amb el nivell necessari de coordinació i de centralització. Enaquest sentit, l'únic que pot impedir el desplegament del nostre Estat de lesAutonomies en sentit federal és la manca de voluntat política o una sèrie degreus errors de plantejament, com jo crec que ho va ser el de la LO APA, perexemple.

La lectura federal del Títol Ville, és, doncs, un problema tècnic però és es-sencialment un problema polític. El model definit a la Constitució té ambigüi-tats que caldrà resoldre políticament, com són ara la subsistència del vell mo-del provincial i la indeterminació del sistema de distribució de competències ide recursos financers. La realitat de l'Estat que hem heretat és també contra-dictòria. En realitat el nostre Estat actual, després de vuit anys de vigència dela Constitució, és una superposició de dos models, el vell model centralista i elnou Estat de les Autonomies. El desenvolupament de les Comunitats Autò-nomes és molt desigual i tot ell ha estat i està condicionat pel conflicte políticentre el socialisme i els nacionalismes.

Des del punt de vista tècnic, la lectura federalista del Títol Ville, exigeixmesures evidents, entre les quals em limitaré a indicar les següents: 1) Impul-sar la desaparició de l'Administració perifèrica de l'Estat, partint de la baseque les Comunitats Autònomes i les entitats locals han de ser consideradescom la representació normal de l'Estat. 2) Enfortir els mecanismes de coordi-nació i de cooperació estables entre les autonomies i el poder central, no sola-ment a nivell administratiu sinó també a nivell legislatiu i executiu. Sobreaquest tema ja hi ha una abundant literatura i no cal insistir-hi aquí. A talld'exemple, em remeto a les interessants aportacions d'Enoc Alberti al vo-lum col·lectiu El sistema jurídico délas Comunidades Autónomas(ed. EliseoAJA, 1985, esp. els capítols XX, XXI i XXII. 3) Definir clarament el modeld'organització territorial, trencant l'actual superposició dels dos models, elcentralista i uniformista, d'una banda, i l'autonòmic de l'altra. Això signi-fica definir amb rigor les competències, les funcions i els serveis, abando-nar el principi de la preeminència sistemàtica de l'Administració central,no multiplicar les funcions, els serveis i els aparells en el mateix territori,tendir a poques estructures orgàniques i a la diversitat de dependènciesfuncionals.

La qüestió dels mecanismes estables de coordinació i de cooperació no ésfàcil de resoldre, no solament per les inèrcies centralistes de l'Administraciósinó també pel nivell desigual de desenvolupament de les Comunitats Autò-nomes i fins i tot pel nombre potser excessiu d'aquestes. Però és una qüestió

68


decisiva, de la qual depèn bàsicament el desplegament efectiu del nostre Estatcom un Estat federal o la frustració del procés.

Però, cap d'aquestes mesures tècniques no serà possible ni efectiva sinó hiha al darrera una voluntat política ferma i inequívoca que les impulsi. Aquestavoluntat política no pot ser uniforme ni unidireccional. Ha d'existir en els de-tentors del poder central i ha d'existir en les nacionalitats i regions. Ha de seruna voluntat de negociació, de cooperació i d'acord, però expressada des desituacions diferents i fins i tot amb un important grau de confrontació.

Els dos elements polítics que poden frustrar aquest desplegament són eltriomf del neocentralisme tecnocràtic al poder central i l'hegemonia políticadels nacionalismes a les nacionalitats i regions. Ambdós suposen la continuï-tat del conflicte com a sistema de relacions i el manteniment de l'ambigüitatsobre el concepte de nació i sobre el marc territorial de l'Estat, la tendència alscompartiments estancs i la imposició des del centre d'una política que bé po-dríem qualificar de nou despotisme il·lustrat.

Però negociació, cooperació i acord signifiquen l'existència de dues parts i,per tant, d'interlocutors no exactament iguals ni uniforjnes, fins i tot si perta-nyen al mateix partit. Aquesta és l'essència de la definició d'Espanya com una«nació de nacions o de nacionalitats i regions».

Vull dir amb això que les forces polítiques que propugnen una lectura fede-ralista de l'Estat de les Autonomies —bàsicament les forces d'esquerra— hande saber evitar dos possibles perills: el de la uniformitat en el si d'un mateixpartit i el de l'exacerbació «nacionalista» de les diferències i les inevitablesconfrontacions.

L'esquerra no pot caure en les ambigüitats del nacionalisme, és a dir, ni potser ambigua sobre el model d'Estat ni pot cultivar en cap moment la lògica del'adversari exterior. Però tampoc no es pot desentendre del fet nacional o re-gional en nom d'una visió més àmplia dels problemes polítics ni es pot conver-tir en el simple instrument d'execució de les decisions del poder central. Comho demostra la trajectòria de l'esquerra comunista i socialista a Catalunya sotael franquisme, l'esquerra ha de ser profundament nacional i alhora profunda-ment solidària amb totes les nacionalitats i regions d'Espanya, des de la pròpiasingularitat nacional o regional. L'esquerra no es pot limitar a ser la simpleexecutora de les decisions del Govern Central a través de la disciplina internad'un mateix partit sinó que ha de ser clarament i conseqüentment una de lesparts de la necessària negociació. La negociació serveix per buscar l'acordperò implica confrontació i potser conflicte. I això ha de ser assumit sense am-bivalència per l'esquerra des del Poder Central i des de cada Comunitat Autò-noma.

Dit d'una altra manera: l'esquerra no pot ser nacionalista però ha de serprofundament nacional, ha de tenir arrels profundes en la pròpia col·lectivi-tat, expressar els sentiments i les aspiracions de tots els sectors populars i re-flectir les inquietuds i les esperances de la majoria de la població. Ha de ser,

69


doncs, la gran força integradora i unificadora de la pròpia nacionalitat o regió,però sense caure en cap aïllament ni en cap actitud defensiva, ha de posar totala seva capacitat d'integració no al servei de l'aïllament victimista sinó al serveide la construcció d'un autèntic Estat de les Autonomies. Això és especialmentimportant a Catalunya, Euskadi i Galícia, tres nacionalitats que han de sermotors del procés i no tres col·lectius que es mouen a contrapèl d'aquest pro-cés i l'accepten de mala gana.

En aquest sentit crec que l'esquerra ha de transmetre un missatge comuni-tari que doni respostes reals, clares i comprensibles a les inquietuds, les inse-guretats i les esperances de la majoria de la gent, amb propostes comunitàries iintegradores enfront de l'aïllament i la insolidaritat que avui predominen.L'esquerra no pot deixar aquest missatge comunitari en mans d'un naciona-lisme paternalista i conservador ni hi pot contraposar un missatge abstracte ielitista. A parer meu aquesta és una qüestió fonamental, perquè toca de pleallò que avui és realment el fet nacional. Parlar de «nació» o de «nacionalitat»en abstracte tendeix a ser cada vegada més retòric en un món canviant com elnostre, ja en la recta final del segle xx. El nacionalisme pot ser retòric, perquèés una forma de mantenir viva la seva consubstancial ambigüitat, però l'es-querra no ho pot ser perquè ha de construir realment l'Estat de les Autono-mies i fer progressar la nostra societat.

El problema de la lectura federalista de l'Estat de les Autonomies és, en totcas, un problema molt obert que implica mesures polítiques i tècniques moltdeterminades i exigeix per tant, una discussió en profunditat. Però també exi-geix majories polítiques i socials molt concretes. Sense una hegemonia polí-tica i cultural de l'esquerra a les principals nacionalitats i regions, per exemple,no crec que sigui possible cap desplegament efectiu de l'Estat de les Autono-mies en sentit autènticament autonòmic, és a dir, en sentit federal. Per això elproblema primer i més immediat és la lluita per aquesta hegemonia, la qual noés únicament electoral, però també ho ha de ser necessàriament.

Aquests són, a parer meu, els aspectes principals del problema.

Notes bibliogràfiques

AJA, E., TORNOS, J., FONT, T., PERULLES, J.M. i ALBERTI, E.: El sistema jurídico de las ComunidadesAutónomas, Ed. Tecnos, Madrid, 1985.

JAVIER DE BURGOS (Col·lectiu): España: por un Estado federal, Ed. Argos-Vergara, Barcelona, 1983.SOLÉ TURA, J.: Nacionalidades y nacionalismos en España, Alianza Editorial, Madrid, 1985.

Jordi Solé TuraCatedràtic de Dret Constitucional i Degà de la Facultat de Dret de

la Universitat de Barcelona

70

Una reflexió sobre les alternativesplantejades al centralisme espanyoli la seva significació política diversa

Joan Prats i Català

L'èxit històric del centralisme a Espanya no representa ni de bon tros el seucaràcter indiscutible. Al contrari, el projecte constitucional dominant de l'Es-tat unitari centralista quasi mai no ha gaudit de suficient legitimitat social; peraixò li ha calgut imposar-se, normalment per mètodes autoritaris, i sempre haestat contestat pels projectes alternatius foralistes, federalistes i nacionalistes.

Abans d'exposar breument la significació política diversa d'aquests movi-ments, cal fer una observació sobre la «descentralització administrativa». Lesforces polítiques anticentralistes a Espanya mai no han tingut com a objectiula simple descentralització administrativa, sinó l'establiment d'un sistemad'autogovern territorial dins un projecte constitucional diferent de l'Estatunitari centralitzat o administrativament descentralitzat. Hi ha treballs sufi-cients que proven clarament que les doctrines, projectes o fins i tot textos le-gals, sempre ràpidament frustrats, que fan referència a l'establiment de re-gions administratives, enfortiment de les Diputacions provincials, creació deMancomunitats provincials, regeneracionisme dels municipis o règims admi-nistratius especials de les regions, han estat formulats des del pensament o lapolítica de l'Estat central com a resposta eventual a l'avançada del federa-lisme o dels nacionalismes. Aquests —llevat del cas dialogant que va repre-sentar la Mancomunitat de Catalunya, també ràpidament frustrada—, en elscasos comptats en què van aconseguir de participar en el procés constituent,van exigir i imposar formes d'organització política que representaven la rup-tura de l'estructura centralista i a vegades la superació de la mera descentralit-zació administrativa.

Durant el segle xix, el carlisme es va resistir sempre políticament, amb lesarmes algunes vegades i doctrinalment a través del foralisme, al projecte polí-tic dominant unitari i centralista. M'abstindré de fer la valoració d'aquest mo-viment històric, molt complexa i encara discutida; pel que fa al cas només calassenyalar que ha deixat una empremta en la configuració de l'Espanya ac-tual. El foralisme no solament es va imposar excepcionant a les provínciesbasques i Navarra del règim provincial uniforme o comú a través de la confir-mació dels furs i les lleis paccionades sinó que ha influït decisivament en elpartit nacionalista basc i en la conflictiva configuració interna del País Basccom a Comunitat Autònoma; ha permès, a més, la configuració actual de Na-varra com a Comunitat Autònoma foral, fet que ha representat una forma

71


d'exercici del dret a l'autonomia plenament singular, i, finalment, ha presforma a la primera disposició addicional de la Constitució espanyola de 1978que declara que «la Constitució empara i respecta els drets històrics dels terri-toris forals. L'actualització general de dit règim formal es durà a terme, si s'es-cau, en el marc de la Constitució i els Estatuts d'Autonomia».

El segon gran moviment anticentralista de la història espanyola contempo-rània ha estat el federalisme. Sense perjudici de reconèixer la presènciad'idees federalistes des de molt abans, el cert és que el moviment federal espresenta com una força política organitzada portadora d'un projecte constitu-cional en el context de la revolució anticentralista i democràtica de 1868. Calassenyalar que les idees federalistes mai no van ser patrimoni exclusiu delspartits que s'autoanomenaven federals. La seva influència va ser clara en totsels partits democràtics espanyols i d'una manera molt especial en el partit so-cialista obrer espanyol.

El gran inconvenient político-pràctic del federalisme procedeix de la sevapretensió d'imposar, en les dures condicions de la vida espanyola queja hemesmentat, un model constitucional, sincrònicament i a tot el territori espanyol,que només era veritablement desitjat i adequat per algunes regions. Atès l'es-tat general d'invertebració del país, les estructures i les idees federalistes —en-teses principalment segons l'ideari basista de Pi i Margall— no van fer sinó es-timular les forces centrífugues que van portar l'Estat a una eclosió del canto-nalisme que va desacreditar i va fer témer durant molt de temps elreplantejament de les fórmules federalistes. Des d'aleshores, la dreta espa-nyola i l'exèrcit van passar a considerar el federalisme com una fórmula dedesintegració d'Espanya, i a combatre'l en aquest sentit.

Però tant els socialistes com els nacionalistes catalans i bascos van aprendreunes altres i bones lliçons. Els primers, encara que mantenint la seva simpatiaper la idea federal i fins i tot proclamant el federalisme com a forma últimad'organització de l'Estat, van entendre que no era possible passar del centra-lisme al federalisme en un salt de canvi constitucional, sinó que, al contrari,per arribar eventualment a un règim federal calia una fase intermèdia, potserllarga, en la qual s'anessin afirmant en la seva autonomia les regions que hivolguessin accedir. Però només si el règim d'autonomies es generalitzava icompletava, és a dir, al final del procés; solament aleshores seria convenientde plantejar-se la forma federal de l'Estat. De fet, aquest raonament va signifi-car aleshores i també significa ara el manteniment ideològic del federalisme iel condicionament, a la vegada, de la seva implantació pràctica a la realitzacióplena de les autonomies polítiques a tot el territori espanyol.

El fracàs del federalisme va ser també una altra de les claus determinantsdels partits nacionalistes futurs. A Catalunya, especialment, es va veure queno era massa prometedor el treball polític dins els partits espanyols tot espe-rant una transformació federal del centralisme. I des d'aleshores va anar crei-xent l'opinió d'organitzar moviments i forces polítiques exclusivament catala-

72


nés —regionalistes primer i nacionalistes després— que no aspiravenprioritàriament a transformar l'Estat a mida de Catalunya, sinó a aconseguiruna autonomia política singular, un Estatut, on s'establirien paccionadamentles relacions entre la nacionalitat catalana i l'Estat espanyol. Això mai no vasignificar que el nacionalisme català es desentengués dels problemes generalsd'Espanya (el cas sempre ha estat ben diferent); al contrari, el nacionalismecatalà sempre ha estat intervencionista o bel·ligerant. Però va representar l'ac-ceptació, com a principi organitzatiu de l'Estat, del desenvolupament desi-gual de les autonomies, si més no des d'una perspectiva sincrònica.

Resulta, doncs, que la lliçó que els socialistes i els nacionalistes obtenen del'experiència federal, els porta a acordar-se per dur a terme una estratègia ba-sada en la reconstrucció progressiva de l'Estat, a través de les autonomies po-lítiques, plasmada per primera vegada a la Constitució republicana de 1931,inspiració principal de la Constitució de 1978, a la qual, per consegüent, fa-rem referència tot seguit. Però, d'una altra banda, la diversitat d'interessos so-cials que aquestes forces representen, i la legitimitat i el projecte polític ben di-ferent del qual són portadors (estatal en un cas i regional en l'altre), els faràviure en una tensió política permanent, tan clara ara com ho fou a l'època de lasegona República. Els socialistes són abans que res portadors d'un projected'Estat, del qual l'autonomia és un aspecte important, però parcial. En canvi,per als nacionalistes, l'autonomia és la seva raó d'existir. Si hi afegim les men-talitats i interessos socials diferents que representen els uns i els altres —mo-dernitat progressista de base obrera i popular, en un cas, enfront una moder-nitat conservadora de base interclassista, en l'altre— i el fet que elsnacionalistes tenen en els socialistes el seu veritable i quasi únic rival polític ala respectiva nacionalitat, podrem comprendre fàcilment el perquè, tan abanscom ara, si bé estan condemnats a entendre's per lluitar per la democràcia,això es produeix amb una tensió política inevitable, que continuarà durant totel procés constitucional. La tensió es traduirà en l'acusació als'socialistes decentralistes o semicentralistes i la seva rèplica als nacionalistes d'insolidaris id'estar partidàriament interessats en una estratègia de reivindicació i tensiópermanent que pot posar en perill l'estabilitat del sistema democràtic. De fet,aquesta estabilitat ha depenguí i depèn en part de si el conflicte quasi inevita-ble a què ens acabem de referir es mou sempre dins els límits constitucionals.

La Constitució republicana de 1931 va representar la primera plasmacióhistòrica d'aquest procés. Pel que fa al cas podem resumir-ne el contingut enels següents punts:

— Rebuig de la solució federal i establiment d'una via constitucional quepermeti aconseguir l'autonomia política a les regions que la desitgin i en elgrau que la desitgin. Referent a això el següent paràgraf, força citat, delpreàmbul de l'avantprojecte de Constitució no pot ser més significatiu:

«Les províncies han adquirit, en el decurs d'un segle, una personalitat i unrelleu que ningú no pot desconèixer; i a la majoria del territori nacional ningú

73


no es queixa d'aquesta organització, ni se'n reclama cap altra. Hauria estat ar-bitrari, doncs, fer sobre el paper una República federal que pel que sembla lamajoria del poble a qui s'ha d'imposar no desitja. Però també amb la mateixaclaredat han sorgit o apunten anhels d'una personalitat autònoma a d'altresregions espanyoles, i en termes tan vius, amb raons tan fortes i amb tantd'apassionament que tancar el camí a la seva expansió seria, a més d'una ne-gació injusta del sentit de la llibertat, un insigne desencert polític. Heus aquíles raons per les quals la Comissió ha preferit, en lloc d'inventar un federa-lisme uniforme i teòric, facilitar la formació d'entitats que, per aconseguir méso menys autonomia, haurien de sorgir del seu propi desig.»

— Per conseqüent, la Constitució no imposa l'autonomia sinó que es limitaa configurar-la com un dret dels territoris que la desitgen, preveient els meca-nismes que caldria utilitzar, si s'escaigués, mecanismes que culminen ambl'aprovació de l'Estatut corresponent. Per això, la Constitució de 1931 orde-nava la construcció de les autonomies regionals segons allò que els autors des-prés han convingut d'anomenar «el principi dispositiu». La constitució, enefecte, no dividia Espanya en regions, sinó que es limitava a reconèixer el dreta constituir-se en regió autònoma a una o algunes províncies limítrofes ambcaracterístiques històriques, culturals i econòmiques comunes, sempre queaixí ho decidissin. L'exercici d'aquest dret passava per l'elaboració d'un Esta-tut («que serà la llei bàsica de l'organització político-administrativa de la regióautònoma i l'Estat espanyol la reconeixerà i empararà com a part integrant delseu ordenament jurídic»), que havia de proposar la majoria d'Ajuntaments dela regió o almenys els ajuntaments que comprenguessin les dues terceres partsdel seu cens electoral, que havien d'acceptar en plebiscit les dues terceresparts dels electors de la regió i, finalment, havia d'aprovar el Parlament espa-nyol, l'únic titular constitucional de la sobirania.

El lector s'haurà adonat a l'instant que aquest sistema representava que,temporalment o definitivament, l'Estat de la segona República estaria formatper uns territoris organitzats en regions autònomes i uns altres en municipis iprovíncies en règim de simple descentralització administrativa. Com que elprocés constitucional va quedar truncat violentament el 1936 en esclatar laguerra civil, i en aquell moment només Catalunya i el País Basc s'havien cons-tituït en regions autònomes, és impossible de saber què hauria passat, si bé elsindicis sembla que assenyalen cap a una generalització progressiva del procés.

El fet és, però, que la utilització del principi dispositiu ja va ser criticat serio-sament aleshores ni més ni menys, entre d'altres, que per Ortega y Gasset endefensar una esmena a la totalitat del projecte constitucional, en la qual pro-posava l'extensió del règim autonòmic a tot el territori perquè «si la Constitu-ció crea sens dubte l'organització d'Espanya en regions, ja no serà l'Espanyauna, la que es trobarà davant de dues o tres regions indòcils, sinó que seran lesregions entre si les que s'enfrontaran, i d'aquesta manera es podrà cenyir ma-jestuós sobre les seves diferències el Poder nacional, integral, estatal i sobirà

74


únic». Malgrat l'esplendor del text, la decisió dels constituents que, al meu en-tendre, coneixien millor la història política recent i la raó de ser de les autono-mies, no va variar gens ni mica.

També hi va haver, com ara, un cert debat al voltant de la forma de l'Estatde la Constitució de 1931, i es va acordar d'anomenar-lo «Estat integral detendència federativa» o «Estat integral» a seques, i al qual es va caracteritzarpoc significativament com «un tipus intermedi d'Estat entre l'unitari i el fede-ral caracteritzat per l'autonomia regional». L'escassa força significativad'aquestes caracteritzacions procedeix de la irreductibilitat de la Constitucióespanyola de 1931, fruit del nostre procés històric singular, a les categories deldret públic comparat. En particular, el rebuig del federalisme pels consti-tuents no va significar la no inclusió a la Constitució d'algunes de les tècniquesd'ordenació de poders propis dels Estats federals, encara que d'altres de méstípiques sí que van ser expressament excloses. Així, a la Constitució de 1931,no hi ha pacte federal, ni col·laboració en la sobirania, ni indicació dels Estatsfederals, ni segona Cámara legislativa territorial, ni atribució de les compe-tències residuals a les regions autònomes...

Però la inspiració o tendència federal és evident a moltes de les tècniquesutilitzades per a l'ordenació de les competències respectives de l'Estat i de lesregions autònomes. Aquestes tècniques són les següents: a) establiment d'unallista de matèries la legislació i execució de les quals és competència exclusivade l'Estat; b) establiment d'una segona llista de matèries la llegislació de lesquals correspon a l'Estat i la seva execució «podrà correspondre a les regionsautònomes segons la seva capacitat política, i segons el parer de les Corts» ; lalegislació exclusiva i l'execució directa de les matèries no incloses a les llistesanteriors es poden assumir com a competències exclusives de les regions autò-nomes si així ho disposen els seus Estatuts; d) la competència sobre les ma-tèries residuals, és a dir, les que la Constitució no atribueix expressament al'Estat, i els Estatuts no reconeixen explícitament a la regió autònoma, cor-responen constitucionalment a l'Estat, però només en principi, ja que aquestpot, a través d'una llei, «distribuir o transmetre les facultats»; e) reconeixe-ment a l'Estat de la possibilitat d'elaborar lleis d'harmonització; f) clàusula ones preveu que prevalgui el dret estatal sobre el de les regions autònomes en totallò que hom no hagi atribuït a la competència exclusiva d'aquestes (articles14 a 21).

El lector ens perdonarà si aturem aquí l'exposició de la Constitució de1931, reflex del procés històric que hem descrit abans i un precedent clar i di-recte de la Constitució de 1978. Només voldríem, per acabar, insistir en unraonament que ens sembla essencial per comprendre tant la Constitució de laSegona República com la de l'actual Monarquia parlamentària: el constituentes nega a substituir l'Estat centralista per un altre model d'Estat dissenyat ple-nament i perfectament en la Constitució, i que no podria ser cap altre que elfederal; aquest comportament dels constituents, i el principi dispositiu del

75

DOSSIER: CATALUNYA 1 ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA .

dret a l'autonomia en què es tradueix, no és un caprici, per més que descon-certi els inspublicistes, quasi sempre més propensos a buscar teories jurídico-formals que raons històrico-polítiques: al contrari, és l'únic comportamentresponsable i coherent amb l'experiència històrica i la realitat viscuda pelsconstituents de 1931. El paràgraf del preàmbul de l'avantprojecte, esmentatabans, no pot ser més significatiu: la majoria del territori espanyol es confor-mava en principi amb la seva simple divisió en municipis i províncies, encaraque, això sí, en règim de descentralització administrativa: l'autonomia nomésera una exigència ineludible a Catalunya i el País Basc, i en gestació en altresregions; però els constituents tampoc no podien construir un Estat reconei-xent l'autonomia només a aquestes dues regions i limitant la resta del territoria la simple descentralització administrativa; això hauria significat matar elsgèrmens autonòmics més o menys desenvolupats de les altres regions i establiruna divisió necessària de règims político-administratius territorials que gene-raria uns conflictes fruit del greuge comparatiu. Per això els constituents vanoptar, prudentment, per deixar la qüestió oberta i anar-la tancant a mesuraque concedien l'autonomia on es plantejava ineludiblement, i esperant que lesaltres regions aclarissin la seva voluntat autonòmica, és a dir, si volien autono-mia i en quin grau, sempre segons el judici de Les Corts i el parlament («en lamesura de la seva capacitat política, a judici del Parlament», diu l'article 15 dela Constitució). Alguns inspublicistes, acostumats a pensar a la manera uni-formista, van criticar i encara critiquen aquesta solució perquè considerenque deixa permanentment obert el procés constituent, que fa difícil el Governde l'Estat davant la diferència del règim político-administratiu del territori iperquè genera un conflicte o un greuge comparatiu. Sens dubte són raons quecal considerar; però el desenvolupament desigual de la consciència autonò-mica a Espanya creiem que no permet solucions uniformistes fàcils que sem-pre acaben produint insatisfacció en les regions que veritablement desitgenl'autonomia i excessos en les que no és sentida més que com una expectativade la classe política regional. Per això creiem que, tant ara com abans, era mésprudent deixar oberta la qüestió i anar-la tancant progressivament a mesuraque s'anés plantejant. Ens sembla que aquesta ha estat, en definitiva, la raó deser d'una fórmula, que no essent coneguda prèviament en el Dret comparat,es va acabar anomenant, a Espanya, l'Estat integral.

Joan Prats i CatalàProfessor universitari

Conseller d'Estat

76

Catalunya i l'Estat espanyol en laperspectiva de l'Estat autonòmic

Antoni Castells

L'ESPERANÇA DEL PROJECTE CONSTITUCIONAL

Històricament, les relacions de Catalunya amb Espanya són l'expressiód'un doble fracàs. Són l'expressió del fracàs de l'Estat espanyol, que no s'hamostrat capaç de construir un model centralista (tipus francès) ofegant, peròtambé integrant, les nacions històriques, ni tampoc d'oferir un projecte comúde convivència que respectés l'autogovern polític de les realitats nacionalsoriginàries. Però són, també, l'expressió del fracàs de Catalunya per a cons-truir un Estat propi i, en el cas límit, separar-se d'Espanya, o bé per a trobar unlloc capdavanter —en el terreny polític— dins de l'Estat espanyol.

Des d'aquesta perspectiva, la Constitució de 1978 apareix com una espe-rança de posar fi —o de canalitzar d'una forma definitiva— al contenciós his-tòric de la integració a Espanya d'alguns dels territoris de l'Estat i, molt parti-cularment, de Catalunya i Euskadi.

La Constitució de 1978 és fruit del consens, o el pacte, entre les diferentsforces reals en presència en l'Espanya de la transició. És el reflex de la relacióde forces existent en un moment històricament determinat, en el qual un con-junt de factors permeteren que es tingués la sensació que es podia posar fi,efectivament, al contenciós històric:

En primer lloc, el paper capdavanter desenvolupat per Catalunya en lalluita contra el franquisme i durant la transició. Les forces polítiques catalanesvan ser presents, i destacadament, en les instàncies de coordinació i represen-tació de l'oposició de tot l'Estat, que assumiren la reivindicació autonómica, idesprés van participar activament en la redacció de la Constitució.

A més, i això és especialment important, a Catalunya la iniciativa per la rei-vindicació autonòmica va correspondre a l'esquerra i sota el seu impuls fouassumida unitàriament per altres forces polítiques en instàncies com l'Assem-blea d'Intel·lectuals o l'Assemblea de Catalunya. La participació activa del'esquerra catalana en el procés va ser cabdal perquè —explícitament o implí-citament— va conferir el projecte d'articulació de Catalunya amb Espanyauna voluntat positiva, no particularista, d'integració i va evitar recels i mal-fiances per l'altra part.

En segon lloc, la sinceritat federalista de les formulacions de l'esquerra es-panyola. Particularment, en el cas del PSOE, encara que la tradició socialistad'abans de la guerra civil no era precisament autonomista —i aquesta ha estat

77


una de les causes de la dificultat històrica d'articulació del socialisme catalàamb l'espanyol—, els anys de clandestinitat, la joventut dels nous equips diri-gents del PSOE, la manca de compromisos concrets de govern, la influènciade corrents de pensament federalistes i la incidència molt activa del socialismecatalà —fruit del mateix procés d'unitat— feien que hi hagués una clara recep-tivitat davant d'aquesta qüestió.

En tercer lloc, la mala consciència i el reformisme de les forces polítiquesrepresentants de la dreta espanyola. En contra dels temors de molta gent, elssectors conservadors de la societat espanyola no van atorgar principalment laseva representació durant la transició a les forces polítiques més reaccionàriesi vinculades al franquisme, sinó a d'altres compromeses en la reforma demo-cràtica de l'Estat. Aquests partits —és a dir, UCD— necessitaven fer oblidarels seus compromisos anteriors i oferir una nova imatge i, sense defensar entu-siàsticament un projecte autonomista, van contribuir a que aquesta opcióquedés, com a mínim, oberta.

Tots aquests elements, contribuiren a que el projecte resultant oferís aspec-tes indubtablement positius. Dins d'una certa indefinido, a partir de la Cons-titució podia impulsar-se un projecte polític que podríem definir com federa-lista-obert o federalista-autèntic, que permetria resoldre, probablement, elsproblemes seculars d'articulació de Catalunya amb l'Estat espanyol.

LA REALITAT DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES

El projecte constitucional apareixia doncs, en el seu moment, com unaferma esperança per a posar fi a aquests problemes. Aquest fet sembla indis-cutible, com ho és, probablement, que la Constitució de 1978 continua essent,avui, el principal actiu de tots aquells que defensen un projecte de model d'Es-tat que respecti i garanteixi l'autogovern polític a Catalunya.

Ara bé, dit això, la valoració que podem fer de la concreció de l'Estat de lesautonomies ha d'ésser necessàriament contradictòria. És cert que hem assis-tit, en un breu període de temps, a un important procés de reajustament delpes i les competències dels diferents nivells de govern; i que ha tingut lloc unprocés de descentralització de competències d'un abast indiscutible. Peròaquesta valoració ha d'expressar, també, una greu preocupació per les conno-tacions centralistes amb que s'està plasmant el model d'Estat autonòmic.

Tenim, per tant, per una banda un projecte constitucional que, indiscutible-ment, podria ser un marc adequat per a solucionar el problema històric d'arti-culació de Catalunya amb l'Estat espanyol; però també una realitat políticaen la qual es pot advertir l'existència de diverses tendències, de vegades con-tradictòries entre sí, que en part contribueixen a reproduir un model d'Estatcentralista.

Una sèrie de factors han contribuït a que es produís aquest divorci:

78


En primer lloc, la inevitable ambigüitat del model d'Estat constitucional.La Constitució no ofereix un projecte tancat de model d'Estat. És, d'unaforma inevitable, el reflex del pacte entre les forces polítiques en presència i,també inevitablement, conté importants elements d'ambigüitat, sense elsquals el pacte no hauria estat possible. És un marc obert en el que poden con-cretar-se —pel que fa a la qüestió de l'estructura territorial de l'Estat— projec-tes polítics molt diversos i, fins i tot, contradictoris.

Dins d'aquest marc cap, certament, un model d'Estat que canalitzi adequa-dament els contenciosos de les nacionalitats històriques. Però la Constitució,per si mateixa, no és el fi d'aquests contenciosos. Pot ser-ho si el projecte polí-tic resultant va en determinada direcció. Però aquest resultat no és inevitable.

No pot realitzar-se, per tant, una interpretació mecanicista o voluntarista.No n'hi ha prou que la Constitució permeti una determinada «lectura». Cal, amés, que les forces polítiques l'assumeixin com a projecte polític i la conver-teixin en una realitat política.

En segon lloc, per la prioritat concedida a la finalització i generalització delprocés de transferències en detriment, tal vegada, d'altres objectius. Un pro-cés tan complex com la transformació d'un Estat centralista en un Estat auto-nòmic obliga a avançar en diverses direccions; però aquest avanç, per raonsdiverses, difícilment pot ser simultani i paral·lel en totes elles. Això provocadesajustos i problemes. En el cas espanyol, s'ha posat la prioritat en la culmi-nació i la generalització del procés de transferències. Mentre que en aquestadirecció s'ha produït un significatiu avanç, en d'altres —com el del finança-ment, la relació entre institucions o la transferència real de poder polític— elprogrés ha estat molt limitat.

Si es tracta de desajustos simplement temporals, el problema no té majortranscendència. Però la seva persistència al llarg del temps podria arribar a es-devenir preocupant. En definitiva, un procés com el de transformació de l'Es-tat fa difícil que totes les peces avancin al mateix ritme. Però tampoc no podenevolucionar a ritmes marcadament diferents, perquè es corre el perill de blo-quejar el conjunt del procés.

En tercer lloc, per la característica fonamental del procés de descentralitza-ció espanyol, com un procés de desagregació de l'administració central, fetque provoca resistències inercials molt fortes d'aquesta administració a sertransferida o a perdre poder. La pròpia lògica d'un procés de reforma de l'Es-tat en què cal reequilibrar el pes dels diferents nivells de govern comporta difi-cultats objectives i tensions inevitables. Potser en aquesta qüestió es va pro-duir una certa subvaloració de les dificultats que apareixerien. No es va tenirprou present que l'estructura administrativa de l'Estat centralista heretat ofe-riria unes inèrcies molt fortes.

En aquest punt existeix una confrontació d'interessos real, objectiva, almarge de motivacions emocionals i, fins i tot, ideològiques. Com més poder icompetències tinguin els governs autonòmics, menys en tindrà el govern cen-

79


traí. Aquesta confrontació és decisiva, perquè posiciona les forces polítiquesde funció de la seva situació en aquest conflicte. Un socialisme governant algovern central tendirà a ésser centralista, com ho tendiria a ésser un refor-misme o, no cal dir-ho, com ho serien les forces conservadores.

Una dreta conservadora governant el govern autonòmic tendirà a ésser au-tonomista. Com ho serien les forces d'esquerres si governessin, pressionadesunes i altres per la seva posició objectiva en un conflicte d'interessos objectius.

Així, doncs, la presència del PSOE al govern central i l'apartament del PSCdel govern autonòmic —apartament no volgut, d'altra banda, des de l'any1981— han contribuït decisivament a identificar el socialisme amb actitudscentralistes i a mantenir relativament al marge al PSC d'una dinàmica de con-frontacions imposada per la pròpia lògica dels fets.

En quart lloc, per la desconfiança innata d'un cert discurs modernitzador ide certa visió tecnocràtica de l'Estat davant de qualsevol forma d'autènticadescentralització política. Aquest discurs ha tractat de vegades, certament, derevestir un projecte centralista amb formulacions federalistes. Però sense difi-cultat podrien definir-se com fédéralistes-centralistes, per contraposició al fe-deralisme-obert o autèntic que podria considerar-se coherent amb l'esperitdel pacte constitucional. Perquè en ell predominen els elements més negatiusdel federalisme (la uniformització dels territoris intermedis, o les facultats decoordinació del govern central) i no hi són presents alguns dels elements méspositius (com la presència institucional dels governs intermedis en les institu-cions de l'Estat o la sobirania sobre l'administració en el territori).

Com sol ser habitual, el projecte polític federalista-centralista està pretesa-ment legitimat per un discurs ideològic de signe renovador i modernitzador icompta amb el suport d'un grup social molt poderós —que ha esdevingut ungrupo clau— com és el dels alts funcionaris de formació tecnocràtica i dels altscàrrecs polítics incorporats a l'administració de l'Estat. El discurs legitimadorés un discurs de signe neo-centralista de tipus jacobí, que connecta, certa-ment, amb les tradicions més renovadores del pensament espanyol, però és,també, indiscutiblement, recelós de tot el que significa pèrdua de pes de l'Es-tat —entès com govern central— en benefici d'altres nivells d'administraciópública. Tendeix a identificar administració central (i cossos de funcionarisd'élite) amb modernització i progrés, i administració autonòmica amb caci-quisme i retard.

Probablement, aquest projecte polític federalista-centralista ha guanyatterreny en els plantejaments de les forces polítiques espanyoles, a conseqüèn-cia del 23-F. Aquestes forces havien admès amb diferents graus d'entusiasmeun acord constitucional que, implícitament, tractava de posar fí als problemesd'articulació de Catalunya amb l'Estat espanyol.

De la tradició i els plantejaments de les forces de dretes (que havien prota-gonitzat la transició política i, amb la reforma política, una determinada via desortida del franquisme) podia temer-se'n una lectura centralista. Del pacte

80


d'unitat socialista a Catalunya i la seva tradició federalista, podia esperar-se,pel contrari, que el PSOE seria un aliat de primer rengle en un projecte autèn-ticament federalitzant de reforma de l'Estat.

Ara bé, l'intent de cop d'Estat del 23-F va provocar unes alteracions moltsignificatives d'aquestes actituds. Quan es contempli amb tota la perspectivahistòrica que fa falta es comprovarà possiblement que, de fet, el 23-F va con-duir a un replantejament del model d'Estat per part de les principals forcespolítiques espanyoles (el govern del centre dreta —més que no la UCD, japràcticament inexistent— i el PSOE), que es va plasmar en una revisió limita-tiva dels continguts autonòmics (Acords Autonòmics, LO APA, lleis poste-riors). Va optar-se per fer una lectura restrictiva de la Constitució, emparant-se en la seva ambigüitat. I en alguns casos (com en el de la LO APA), fins i totvan superar-se els límits de l'ambigüitat, amb plantejaments declarats poste-riorment inconstitucionals. No ha de sorprendre, doncs, que pugui haver-seestès la impressió que des d'aleshores tant els governants d'UCD com els delPSOE han vingut desenvolupant, en nom del pragmatisme, una política car-regada de recels i cauteles respecte a les autonomies en general i de Catalunyaen particular.

Aquests canvis de plantejaments han obeït a processos diferents. En ladreta, s'han vist reforçats per la substitució d'UCD per AP, molt menys obertades de sempre a formulacions autonomistes, com a força política majoritària.En l'esquerra, hi ha serioses raons per a pensar que actualment en els renglesdel pensament socialista a Espanya —i en especial, en les formulacions sorgi-des des de l'administració central de l'Estat— les tendències més centralistessón poderoses i, probablement, dominants.

En cinquè lloc, per la prioritat concedida a altres objectius polítics com el dela contenció de la despesa i del dèficit públic, i la dificultat de compatibilitzarel procés autonòmic amb aquest objectiu. La implantació d'un nou nivell degovern té inevitablement efectes expansius sobre la despesa pública agregada.L'acceptació d'aquest fet sembla una condició necessària per a tractar d'evitarque els seus efectes es manifestin descontroladament. El que cal fer és progra-mar i canalitzar adequadament els increments globals de despesa pública ques'hagin de produir. O bé periodificar-los amb el ritme apropiat per a compen-sar-los amb l'evolució de la despesa pública del govern central, que normal-ment hauria de tendir a disminuir.

El que succeix és que a Espanya el procés de transformació territorial del'estructura de l'Estat ha tingut lloc en un moment en què també es produïa unfort procés d'expansió de la despesa pública, tant a conseqüència de la crisieconòmica —que ha originat requeriments de despesa de diferents tipus—com del baix nivell de prestació de molts serveis públics, que ha fet inevitableque durant la transició democràtica s'expressessin amb certa força opr^çü^la població demandes insatisfetes. Tot això ha fet que apareguesamxìrversos /7 Jfactors de pressió a l'alça sobre la despesa pública, fet que ha accraluat les aç£^ -

\X«i S.


tituds de cautela davant els eventuals increments que podria originar el procésautonòmic.

Aquesta qüestió suscita una reflexió final d'ordre polític. En moltes oca-sions, la política autonòmica apareix com una política subsidiària, o subordi-nada a altres prioritats polítiques: en alguns casos la lluita contra el terrorisme,en d'altres la política de contenció de la despesa, semblen explicar opcions di-verses —i contradictòries— en matèria de política autonòmica. En tots ells, lapolítica autonòmica apareix com una política simplement instrumental sot-mesa als interessos d'altres objectius polítics.

Davant aquest fet, sembla necessari definir una estratègia de política auto-nòmica en funció dels objectius d'aquesta política, no d'objectius espuris, oirrellevants pels problemes que es volen solucionar. Aquesta estratègia potformular-se amb el gradualisme que calgui, i amb els ritmes precisos, tenint encompte altres prioritats i el context polític general en què s'inscriu, Però enqualsevol cas, és convenient que sigui una estratègia definida en funció delsobjectius de política autonòmica i no d'altres objectius, per tal d'evitar que elsresultats que s'obtenen siguin uns resultats deformats o desfigurats.

CAP A LA CONCRECIÓ D'UN MODEL D'ESTAT

En aquest context podria, tal vegada, parlar-se de concreció inadequadadel model d'Estat constitucional. Això no significa que la seva materialitzacióhagi conduït a una situació sense sortida. És cert, en canvi, que la lectura de laConstitució que faria possible canalitzar el contenciós històric amb Catalunyano és la que es correspon amb la realitat política actual. Tampoc no pot afir-mar-se que la solució d'aquest contenciós sigui impossible, però els marges demaniobra són cada vegada més estrets.

En certa manera, ens trobem davant d'una cruïlla, en la que el model d'Es-tat resultant pot evolucionar cap a diferents alternatives.

Una primera possibilitat —un primer escenari— és que es produeixi unadesvirtuado de l'esperit constitucional (del pacte polític que va representar laConstitució) per la definitiva continuació renovada (o posta al dia) del modelcentralista, doblat d'un discurs federalista-jacobí. Aquesta sortida suposa unarevisió, probablement, de l'esperit constitucional, però no de la seva lletra. Técabuda dins del marc constitucional i podria portar-se a terme sense haverd'esmenar necessàriament la Constitució. Pot esdevenir una realitat per la viadels fets, o per la de la reforma constitucional que algunes vegades semblenpropugnar les forces polítiques de la dreta espanyola, com Alianza Popular.

Significa, en la pràctica, rebaixar el paper dels governs autonòmics al desimples governs locals, amb l'excepció del País Basc. Suposa «localitzar»l'Estat de les autonomies, convertint els governs regionals en un tipus addicio-nal de governs locals. Es caracteritza, entre altres elements, per l'establiment

82


d'una relació predominant i directa del govern central amb tots els governssubcentrals, la limitació del contingut legislatiu de l'autonomia, la inexistènciad'una autèntica autonomia financera i la uniformització a la baixa entre les di-ferents Comunitats Autònomes.

Aquesta opció no únicament es correspon amb els interessos centralistessinó també, probablement, amb les aspiracions reals d'autogovern d'algunesde les Comunitats Autònomes de règim comú; i, en alguns casos, apareix re-forçada pels plantejaments dels governs autonòmics que, lluny de desenvolu-par el paper que els correspondria, mostren una temptació irrefrenable a ferde «grans ajuntaments» i establir relacions competitives amb els governs lo-cals del seu territori, especialment en aquell tipus d'activitat que els permetcontentar «clienteles» electorals concretes.

Respon, doncs, a una tendència natural de l'estat de les coses que el procésautonòmic desemboqui cap aquesta solució. Però constituiria un error pensarque el contenciós històric de Catalunya hauria desaparegut. És a dir, suposarque en iniciar-se la transició hi havia dues col·lectivitats amb «fet diferencial»(Catalunya i Euskadi) i ara només en resta una. Seria un greu error. El pro-blema aparentment resolt apareixeria soterrat sota altres formes. La «localit-zació» de les autonomies comporta indubtablement la radicalització d'op-cions nacionalistes sota formes independentistes, en uns casos, i el descontentciutadà i la decepció per la pobra realitat en què es concreta l'Estat de les auto-nomies —sensació que pot venir aguditzada per les deficiències de gestió enels serveis transferits—, en uns altres.

Són dues cares de la mateixa moneda. Com més sembli imposar-se aquestaprimera opció de caire neo-centralista, més tendiran a radicalitzar-se les posi-cions de signe nacionalista de caràcter independentista.

Una segona possibilitat —és a dir, un segon hipotètic escenari— és la re-forma de la Constitució, amb la introducció de plantejaments més autonomis-tes. Es tractaria d'anar a una nova redacció d'alguns preceptes de la Constitu-ció —pel que fa al Títol VHIè.— que admetés més clarament els plantejamentso les formulacions polítiques dels actuals partits nacionalistes. Aquesta opció,sovint expressada amenaçadament pels partits nacionalistes conservadors deCatalunya, presenta alguns dubtes seriosos sobre la seva viabilitat. El primerés que aquestes forces polítiques (almenys, les hegemòniques d'entre elles) nohan formulat mai, obertament, quin és el tipus d'articulació de Catalunya ambEspanya que es proposa i, més generalment, quin és el model d'Estat que ad-metria l'existència de nacionalismes diferenciats.

El segon, i tal vegada més greu, és que ignora, en formular-se, la realitatpolítica espanyola. És a dir, no té en compte la relació de forces polítiques quefaria falta per a impulsar una reforma constitucional en aquesta direcció.O plantejat «a sensu contrario», que a curt termini difícilment és previsibleque existeixi una relació de forces més favorable que la que va fer possiblel'actual text constitucional. I que, per tant, qualsevol reivindicació o proposta

83


en aquest sentit no és més que apostar per plantejaments aventurers, de fugaendavant, dels quals només en poden sorgir conseqüències polítiques negati-ves i noves frustracions. Un cop més, es reprodueix el patró de comportamentque consisteix en anar a la batalla sabent que es perderà, per tal de reforçarl'espai electoral.

És una opció que amaga la incapacitat política de moure's i negociar dins del'actual marc constitucional que admet una lectura federalista «oberta» quepermetria canalitzar adequadament el contenciós històric de Catalunya ambl'Estat espanyol i satisfer les aspiracions d'autogovern polític del poble de Ca-talunya. És un plantejament que tracta d'ocultar les incapacitats polítiquespròpies amb reivindicacions que suposen una fuga endavant.

El tercer hipotètic escenari consisteix en la reafirmado del pacte constitu-cional. Aquesta opció suposa la defensa d'una lectura federalista «oberta», ofederalista autèntica de la Constitució. Suposa reconèixer un grau significatiud'autonomia política a les nacionalitats històriques, amb els atributs indispen-sables que això comporta: respecte per les seves competències legislatives, ca-pacitat d'organització de l'administració local, garantia d'autonomia finan-cera, presència en els òrgans legislatius del govern central. Aquesta alterna-tiva pot permetre a les forces polítiques d'esquerres de Catalunya recuperar lainiciativa política recomposant, a l'altura dels temps, un pacte de desenvolu-pament de la Constitució.

Realitzada aquesta breu pinzellada dels tres escenaris possibles, cal adme-tre que en la situació actual tendeix a imposar-se una sortida més aviat del pri-mer tipus. És a dir, tendeix a «localitzar-se» l'Estat de les autonomies. Peròaquesta no és una tendència lineal. Es tracta d'un procés en què els conflictesentre els projectes confrontats apareixen d'una forma natural. És a dir, elsconflictes entre un plantejament autènticament federalista i un plantejamentdesnaturalitzat. En el fons, probablement, perquè ambdós tenen la seva raód'ésser. Donen resposta, cada un d'ellSj a problemes polítics diferents. El pro-jecte federalitzant a la voluntat d'autonomia política d'alguns territoris; moltconcretament, de les nacionalitats històriques. El projecte federalista-centra-lista a la necessitat de descentralització administrativa d'altres. Però en tractarde donar una resposta única —amb l'excepció del País Basc— a una realitat di-versa s'ha tendit, probablement, a que d'entre les diferents opcions s'imposésaquella que homogeneïtzava el conjunt de territoris autonòmics a partir de lesaspiracions mínimes.

En aquestes circumstàncies només un compromís explícit per aquesta op-ció autènticament federalista, que comporti l'afirmació d'uns certs planteja-ments propis, concretats i formulats, pot possibilitar a les forces polítiquesd'esquerres de Catalunya recuperar la iniciativa i la credibilitat en el terrenyde la reivindicació autonomista. I permetre-les fugir dels perills d'una dinà-mica de dos projectes de sortida —el del centralisme i el del nacionalisme con-servador— que es potencien mútuament i ofeguen la capacitat de resposta de

84


l'esquerra. Com més s'afirmi l'opció centralista, més i més creixeran els plan-tejaments demagògics del nacionalisme conservador i més perderà terrenyl'esquerra, en part, presonera de les seves indefinicions.

LA POSSIBILITAT CONSTITUCIONAL D'UNA PROPOSTA FEDERALISTA

La Constitució espanyola consagra un sistema peculiar d'organització ter-ritorial de l'Estat en el que es defineix un tipus de govern d'àmbit territorial in-termig (els governs autonòmics) amb capacitat d'autogovern polític. Es tractad'una formació de característiques diferents tant dels Estats federals com delsunitaris, en establir-se —a diferència d'aquests últims— un nivell de governamb potestats legislatives, com són les Comunitats Autònomes.

Ara bé, encara que la Constitució espanyola no consagri un sistema federal,alguns dels elements propis d'aquests països —tal vegada els més significa-tius— podrien inspirar un model sorgit d'ella.

En primer lloc, els governs autonòmics (o alguns d'ells) poden tenir àmpliescompetències legislatives, el que constitueix, probablement, l'exponent fona-mental de la capacitat d'auto-govern polític. És veritat que als països federals isota diferents noms (poders residuals, clàusules de supremacia, poders implí-cits) sol estendre's la competència legislativa del govern central. Però tambéés veritat que això porta aparellada —i podria aplicar-se també en el cas es-panyol— la presència institucional dels governs autonòmics en les institucionslegislatives del nivell central.

En segon lloc, els governs autonòmics (o alguns d'ells) poden tenir àmpliescompetències en matèria d'administració local. És a dir, a ells els corresponorganitzar la vida local en el seu territori; i el desenvolupament de l'atribucióde competències i recursos als governs locals. Aquest fet va absolutament lli-gat a la pròpia concepció del sistema polític, que estableix la línia divisòria fo-namental entre govern central i governs autonòmics.

En tercer lloc, els governs autonòmics poden gaudir d'una veritable auto-nomia financera. És a dir, poden disposar d'una hisenda autònoma i suficient.Això exigeix atribuir a aquests nivells de govern unes fonts autònomes d'in-gressos i garantir-los llibertat per a distribuir els seus recursos entre les dife-rents finalitats possibles.

Naturalment, els tres elements assenyalats són tendències bàsiques, apun-tades amb caràcter general i que hem volgut resumir perquè constitueixen ca-racterístiques fonamentals dels sistemes federals —segurament, les més defi-nitòries perfectament aplicables al sistema espanyol.

Tanmateix, és cert, com es deia, que la Constitució espanyola no estableixexactament un sistema federal. I que, des de la perspectiva del dret polític oconstitucional, el sistema autonòmic espanyol està lluny d'aquests sistemes.

En el cas espanyol, la sobirania originària no resideix en cada un dels terri-

85


toris sinó en el conjunt del territori espanyol. Ara bé, acceptada aquesta qües-tió de sobirania, consubstancial amb el pacte polític que és la Constitució, caltrobar la via perquè totes les condicions del pacte —també les necessàries per asolucionar el contenciós de Catalunya— siguin respectades. I en aquest sentitcal insistir que la Constitució espanyola estableix un marc de joc obert, en elqual resulten perfectament legítims projectes polítics que tractin d'impulsaruna interpretació en la línia que s'ha assenyalat abans com a característica delspaïsos federals. És a dir, admet clarament la possibilitat d'aprovar uns Esta-tuts d'Autonomia (certament, amb la intervenció decisiva del parlament es-panyol, i en això es diferenciaria dels sistemes federals) en què es recullin àm-pliament les tres característiques pròpies d'aquests sistemes que s'hanconsiderat bàsiques.

És veritat, doncs, que l'Estat de les autonomies aprovat per la Constitucióno condueix, per si mateix, a un projecte (o una lectura) federalitzant. Com éscert que algunes de les característiques dels països federals (la qüestió de la so-birania) és irreconciliable amb la Constitució. Però també és cert que defensarun projecte de model d'organització de l'Estat que contingui els elementsbàsics dels països federals és, fonamentalment, una opció política conseqüentamb la Constitució. I depèn d'aquesta opció política que s'entri en una via desolució en l'articulació de Catalunya en l'Estat espanyol.

La insistència en defensar l'opció federal no és fruit d'un caprici. Fora delsEstats federals, l'existència de models que reconeixen governs d'àmbit terri-torial intermedi constitueix una excepció. Hi ha, això sí, sistemes unitaris ambuna estructura més o menys complexa de governs locals, amb un major o me-nor grau de centralisme, però no governs territorials (o regionals, o estatals),amb autèntica capacitat d'autogovern polític.

L'experiència, doncs, d'allò que existeix en altres llocs només ofereix dospossibles models a seguir: el dels països federals on, malgrat tots els casos par-ticulars, existeixen governs d'àmbit intermedi, amb unes característiques i re-quisits comuns en els diferents països; o bé el dels països unitaris on existeix ungovern central i un conjunt de governs locals, amb tota la complexitat i riquesatipològica que es vulgui, però sense capacitat d'autogovern polític.

Aquesta classificació constitueix, tal vegada, una simplificació de la reali-tat, però permet centrar políticament quines són les grans opcions avui, a Es-panya, en un moment cabdal en què la gran qüestió és, sens dubte, si els go-verns autonòmics —o alguns d'ells— s'inclinen cap una forma de governsub-central de tipus estatal —característica dels països federals— o cap a unaforma de governs locals més.

EL CONTINGUT D'UNA PROPOSTA AUTONÒMICA PER CATALUNYA

Una proposta federalitzant de la Constitució és, doncs, factible. I aquestaproposta permetria probablemente satisfer les aspiracions d'autogovern polí-

86


tic del poble de Catalunya i iniciar una relació estable en el conjunt de l'Estat.Aquesta és l'aposta que poden fer les forces polítiques d'esquerres de Cata-lunya.

Tanmateix, i deixant al marge la qüestió prèvia de la sobirania —que és unexponent important del grau d'autogovern però no té perquè afectar el con-tingut material del model resultant—, cal admetre que un projecte federalit-zant té una dimensió uniformitzadora que no encaixaria amb la realitat polí-tica espanyola, caracteritzada pel fet evident que en les diferents ComunitatsAutònomes no hi ha un mateix grau de voluntat d'autogovern polític; ni tam-poc no encaixaria, probablement, amb les prescripcions constitucionals, quanestableix clarament un doble àmbit competencial.

Cal, doncs, afrontar una situació que no aconsella la uniformització. Elrègim autonòmic de Catalunya —com el d'altres Comunitats Autònomes queassoleixin el màxim nivell d'autogovern— no pot ser el mateix que el de la ma-joria de territoris autonòmics. En molts d'ells probablement un ambiciós pro-cés de descentralització és, momentàniament, suficient. Els governs autonò-mics resultants poden tenir molts punts de coincidència amb una forma degovern local. En el cas de Catalunya —i, probablement, en alguns altres— aixòno és així. Existeix la necessitat de constituir un veritable autogovern políticper al qual, al nostre entendre, només es pot recórrer a l'exemple dels païsosfederals.

És des d'aquest enfoc que caldria cercar una conciliació a la doble via cons-titucional. Al conflicte entre els projectes d'Estat.

A la qüestió de si cal anar cap a un projecte «localitzant» o cap a un projectefederalitzant, caldria probablement respondre que cal anar cap els dos, per-què la realitat política espanyola és diversa i no poden donar-se solucionsiguals a problemes diferents. I, evidentment, el que no pot fer-se és reduir alcomú denominador de voluntat d'autogovern (necessàriament limitat) elgrau d'autonomia de totes les Comunitats Autònomes. Per tant, probable-ment resultaria aconsellable admetre en la realitat político-legislativa l'exis-tència del doble règim autonòmic-competencial previst en la Constitució,sense que això signifiqui que les fronteres entre un i altre hagin d'ésser inna-movibles en el temps.

La conciliació entre el respecte a la diversitat de la realitat política espa-nyola i l'impuls d'un projecte federal podria assolir-se establint l'horitzó fede-ral a partir del sostre màxim previst en la Constitució (d'acord amb la dobleclàusula residual del 149.3) per a les Comunitats autònomes que accedeixin al'autonomia per la via de l'art. 151.

Òbviament, l'establiment d'un horitzó comú és satisfactori des d'un plante-jament federalista, encara que el punt de partida mostri resultats diversos, nocoincidents. Es tractaria d'establir una estructura-objectiu oberta, amb llocsbuits, que s'haurien d'anar ocupant a través d'un procés gradual d'incorpo-ració.

87


El fet que algunes Comunitats Autònomes tinguessin ara un tractament di-ferent, amb més competències i en una línia federalitzant, mentre que altresencara estiguessin en una etapa de supragoverns locals, no hauria d'ésser con-siderat com un privilegi. No serien Comunitats Autònomes privilegiades, sinóprecursores; gràcies a les quals les altres podrien recórrer el mateix camí.

A partir de tot el que s'ha dit seria convenient de fer un esforç d'objectivaciói avançar en la formulació dels continguts del que podria ésser una propostafederalitzant, o federalista, del model d'Estat en sintonia amb una lecturaoberta de la Constitució. Amb l'esperit d'estimular el debat es poden avançarquatre punts mínims del que podria ésser una proposta federalista del modeld'Estat constitucional:

Primer: Caldria establir un «statu quo» competencial en matèria legislativaentre governs autonòmics i govern central. Això suposaria acceptar els mar-ges obvis d'autonomia que corresponen als primers. Però també fórmules desupremacia legislativa del govern central d'acord amb pautes de comporta-ment habituals.

Segon: S'haurien d'establir fórmules de participació institucional dels go-verns autonòmics en les instàncies legislatives del goverçi central, amb dret aintervenir amb caràcter decisiu en les matèries d'incidència territorial o de laseva competència. Aquesta participació ha d'ésser exclusiva i no paritària i ésla contrapartida indispensable de la supremacia legislativa del govern central.

Tercer: S'hauria de reconèixer la competència exclusiva dels governs auto-nòmics sobre l'administració local en el seu territori. Aquesta competència hade suposar la facultat per a regular els tipus de governs locals i també per a de-cidir la distribució de competències entre el nivell de govern intermedi i els go-verns locals.

Quart: Caldria anar cap a l'establiment d'un model d'hisenda autonòmicaque respecti l'autonomia financera dels governs autonòmics. L'autonomia fi-nancera requereix l'existència de fonts autònomes d'ingressos i també la fa-cultat de decidir lliurement, sense afectacions prèvies, el destí dels recursosdisponibles.

Aquests quatre punts constitueixen un objectiu mínim en la construcciód'un model d'Estat federalitzant. I la seva importància resideix en que fan lafunció de pedra de toc, d'indicatiu de cap on s'inclina la construcció de l'Estatautonòmic. La resposta donada a cada una d'aquestes qüestions, que aparei-xen molt sovint en la realitat política —especialment aquests primers anys dedesenvolupament de la Constitució—, ens indica si la plasmació concreta del'Estat de les autonomies tendeix a la continuació del model d'Estat centra-lista o un model d'Estat realment autonòmic.

88


L'ESQUERRA I LA INICIATIVA DE LA QÜESTIÓ AUTONÒMICAA CATALUNYA

S'han volgut exposar uns punts concrets, perquè és precís objectivar la rei-vindicació. Concretar-la i a partir d'ella exigir el compliment del pacte consti-tucional. Cal formular les reivindicacions en termes del pacte possible. I per apactar cal saber que es vol i quins són els mínims que s'està disposat a acceptar.

Ara bé, tan important com formular els punts mínims exigibles, és conver-tir-los en un objectiu polític. I aconseguir que aquest objectiu polític serveixiper a enfortir les pròpies posicions i la credibilitat política de les forces d'es-querres de Catalunya.

Per això és tan important l'acord sobre uns mínims bàsics. A partir de la ini-ciativa de l'esquera, cal cercar el pacte de les forces polítiques catalanes sobreaquests punts. Cal arribar a assolir, entre totes aquestes forces, un pacte insti-tucional catalanista. O un pacte autonòmic de Catalunya necessari per tal depoder dur a terme la negociació amb el govern central des de posicions de ma-jor solidesa.

Davant la permanent lamentació del nacionalisme conservador, l'esquerrano pot ser presonera d'una contradicció fatal com és la d'acabar adoptant ac-tituds merament seguidistes o la de voler introduir elements de reflexió i sentitcomú sense un posicionament polític nítid, perquè aquesta actitud acaba con-duint objectivament, per manca d'iniciatives i alternatives polítiques, a la de-fensa implícita de les actuacions del govern central, en molts casos en situa-cions indefensables.

L'esquerra ha assumit un compromís polític amb la societat catalana i in-dubtablement ha contribuït i està contribuint poderosament a la seva verte-brado i a la seva integració col·lectiva. Però el seu projecte polític no seràcomplert mentre no recuperi la credibilitat i la iniciativa en la qüestió catala-nista i expressi amb la claretat que convingui els temors raonables sobre el fetque l'Estat de les autonomies, tal com s'està concretant, no resolgui el conten-ciós històric de Catalunya amb l'Estat espanyol.

En aquesta qüestió, el socialisme català es mou entre dos límits fonamentalsque són la seva força, però que podrien convertir-se en la seva feblesa. En pri-mer lloc, ha d'objectivar el pacte. L'ha de xifrar en objectius concrets de caràc-ter polític. Ha de fugir de reivindicacions genèriques i emocionals i compro-metre les forces polítiques de Catalunya en la lluita per uns objectius precisos imesurables. Ha de propiciar la possibilitat d'un «statu-quo» autonòmic a Ca-talunya, sense el qual tota l'escena política catalana apareix viciada. En segonlloc, ha d'afirmar les seves posicions, i negociar i dialogar permanentment desd'aquesta afirmació, amb el govern central. I, si s'escau, amb les altres forcespolítiques espanyoles. Òbviament, el propi fet de la negociació suposa l'exis-tència d'un terreny de diàleg. I, per tant, de descrispació. Però també de con-frontació i d'enfrontament d'interessos. El socialisme, que manté relacions de

89


forta vinculació amb partits d'àmbit espanyol, pot patir especialment aquestasituació. Però també pot ser-li útil per a objectivar les relacions i l'articulacióamb aquests partits.

Una proposta federalista-oberta pot presentar-se com l'únic projecte polí-tic capaç de respondre a l'esperit del pacte constitucional, quan aquest aparei-xia com la superació d'un contenciós històric pendent. Els socialistes catalanspoden presentar un projecte comú de convivència, supérador d'enfronta-ments històrics, autènticament fidel a l'esperit de la Constitució.

Aquest projecte és un projecte per a Espanya. Des d'aquest punt de vista, síque pot afirmar-se que des de Catalunya hem de tenir una política per a Es-panya, i que només aquesta pot permetre la materialització d'un projecte es-panyol de convivència; ja que el projecte centralista no és un projecte de con-vivència sinó de dominació i d'exclusió. Un projecte per a Espanya des deCatalunya. Un projecte per a Catalunya des d'Espanya, ja que es tracta de do-nar satisfacció a les aspiracions d'autogovern del poble de Catalunya a partird'una nova concepció del conjunt de l'Estat. Són dues cares de la mateixa mo-neda, que hauran de resoldre's simultàniament perquè se'n pugui resoldre al-guna de les dues.

Antoni CastellsProfessor d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona

90

Entrevista

9l

Entrevista a Raimon Obiols:«Tres eixos de reflexió per auna política progressista»

Enric Bastardes i Albert Musons

Raimon Obiols i Germà, Primer Secre-tari del Partit dels Socialistes de Cata-lunya, contra el tòpic, sí mereix una pre-sentació. I no perquè no sigui prouconegut, sinó potser perquè no és conegutcom es mereix.

Dels seus 46 anys, Obiols en porta29 de polític en exercici, tot un rècorden la Catalunya contemporània. A més,aquesta llarga trajectòria l'ha feta invaria-blement dins del socialisme democràtic.Aquests dos detalls demostren, si més no,una fidelitat a les pròpies conviccions iuna tenacitat en defensar-les, també benpoc freqüents en els polítics de la nova de-mocràcia.

Però alhora, Obiols, sense que es puguiafirmar, per l'obra feta, que és un pensa-dor polític, és, això sí, un polític quepensa. El pensament polític neix habi-tualment de dues formes o de la interrela-ció d'ambdues. O del treball dels profes-sionals de les ciències socials i les sevesaportacions sobre els diversos aspectes dela vida col·lectiva, o bé de l'acció políticareflexionada. I Obiols ha reflexionat sem-pre l'acció política que ha dut a terme.

Home poc extrovertit i sense el carismapublicitari dels grans líders, les reflexionsd'Obiols no han estat massa divulgades.Han servit, això sí, per a crear una culturapolítica dins de la seva pròpia formacióorgànica. Cultura política prou autònomai diferenciada.

Algú, des de les pròpies files del seupartit, hauria de recollir, ordenar i siste-matitzar, els informes interns, els discur-

sos i propostes programàtiques i estratè-giques d'Obiols, perquè farien un cosdoctrinal també infreqüent de trobar en lavida política que ens rodeja.

En les pàgines que segueixen, RaimonObiols diu algunes de les coses que aramateix el preocupen, ordenades en tresgrans eixos: els canvis en les estratègies del'esquerra a Europa; les relacions políti-ques Catalunya/Espanya i la configura-ció d'una alternativa progressista a Cata-lunya. No és un text escrit per l'autor, sinóuna conversa tal com raja. La precisió deconceptes, la fluïdesa del llenguatge o,fins i tot, la coherència estructural del dis-curs no es deuen ni a retocs posteriors, ni aguions previs. És la forma habitual d'ex-pressar-se de Raimon Obiols quan es dis-posa a explicar el que pensa quotidiana-ment.

—¿ Quines són les característiques es-sencialment noves de l'esquerra a Europaque valdria la pena remarcar a nivell polí-tic, estratègic o a nivell organitzatiu sim-plement?

Malgrat que s'acostuma a dir que a Ca-talunya estem molt oberts a Europa, a miem sobtà molt, ara fa cosa d'uns tres anys,l'atmosfera que es respirava en les ses-sions sobre la «crisi de l'esquerra» que esvan celebrar a Girona. Em va sorprendreuna contradicció, per a mi molt evident,entre les coses que allà es plantejaven i esdiscutien, i allò que em semblava obvi ques'estava produint arreu d'Europa. Eren

93

ENTREVISTA:

uns moments en els que en la major partdels països europeus occidentals comen-çava ja a plantejar-se amb claredat l'en-trada en crisi dels plantejaments neocon-servadors, neoliberals. S'albirava l'inicid'esgotament de l'ofensiva neoconserva-dora. Els grans partits de l'esquerra euro-pea, a Alemanya, Àustria, Itàlia, GranBretanya, etc., iniciaven amb força pro-cessos innovadors, amb una clara volun-tat expansiva. Avui, aquest fenomen hapres encara més força, és més claramentperceptible. És un procés molt ampli dereplantejament dels continguts i les for-mes de la política d'esquerra a Europa.Mentrestant, ací, hi ha sectors de l'esque-rra cultural i política que es troben encaraen una etapa de lamentacions o de nostàl-gia de vells fonamentalismes, conjuntu-ralment desfasada. No es tracta de mini-mitzar l'abast de l'ofensiva de la dreta atot l'occident. Es tracta d'assenyalar queja han passat moltes coses —efectes, reac-cions, noves possibilitats i perspectives—d'ençà que s'inicià el procés de ràpidestransformacions econòmiques, tecnolò-giques i socials que hem viscut, a tot Eu-ropa i al nostre país, des de fa una quin-zena d'anys. I sense caure en el fàcil opti-misme d'esperar una ràpida inversió detendència —per exemple en el terrenyelectoral immediat a Europa— sí que espot parlar objectivament d'una forta re-presa cultural i política de les esquerres.Cert pessimisme a casa nostra obeeix aque el desconeixement d'allò que pro-dueix l'esquerra europea era —i en partsegueix essent— considerable. No sócpartidari, en absolut, de l'exercici del mi-metisme, del jugar a modes, de copiarmodels, en el camp de la política, o mésexactament del debat cultural-politic.Però crec, en canvi, que estem obligats afer plantejaments solvents, informats.Vistes les coses des d'una altra perspec-tiva, en el camp de la dreta, també el re-tard és notori. En fi, hem assistit enaquests darrers mesos electorals als in-

tents d'introduir —amb campanyes fas-tuoses— plantejaments neoliberals i neo-conservadors, avui ja molt duramentqüestionats per l'experiència concretadels fets d'aquests darrers anys, a Europai als EUA, de l'experiència de governs dedretes, de polítiques monétaristes. Sem-bla com si estiguéssim condemnats a re-petir, amb una dècada de retard, un ciclede debats i plantejaments que enspodríem estalviar. Si es parla tant de mo-dernització, caldria començar potser perajornar el nostre debat polític.

—Si bé les polítiques neoliberals hanfet, o sembla ser que hi ha prou indicis deque estan fent fallida, de tota manera, comes plantegen les contrapolítiques des delpunt de vista, per exemple, de la socialde-mocràcia a Gran Bretanya?

—No prendria el cas del laborisme an-glès com a exemple arquetípic d'aquestsprocessos de replantejament de l'esque-rra europea. El Partit Laborista està enaquests moments fent un canvi importantamb el lideratge de Kinnock, que tendeixa unificar més el partit, políticament i cul-turalment. Però existeix encara una he-rència molt forta d'«obrerisme», en elsentit més reivindicatiu, de cultura d'opo-sició, de vells tics, de corporativisme, defalses esperances de realització del socia-lisme democràtic en un sol país. És la si-tuació que fa dir, per exemple, a PeterGlotz, dirigent del SPD alemany, que elscomunistes italians Alessandro Natta oAchille Occheto són «més realistes» queels socialistes britànics Benn o Heffer.D'aquesta manera, podria dir-se que elprocés d'innovació política en el labo-risme britànic manté certs retards pel quefa a dues qüestions estratègicament fona-mentals: el paper del sector públic i de lesnacionalitzacions i la qüestió de la unitatpolítica europea. Si mirem vers altres paï-sos hi trobem experiències de reelabora-ció programàtica i també de pràctica de

94


govern que ofereixen respostes molt sòli-des, i molt suggestives, als problemes de lacrisi de l'Estat del Benestar, i als planteja-ments neoliberals. Es el cas, per exemple,de l'actual experiència governamentalsueca, o dels processos de revisió progra-màtica dels austríacs i dels alemanys. Sónpotser els casos que des de l'esquerra deCatalunya hauríem de seguir amb mésatenció.

—Perquè el cas f ranees també deu ésserun cas d'enorme renovació internad'idees. Després d'haver perdut les elec-cions generals, malgrat la presidènciacontinuadora de Mitterrand, en aquestsmoments suposo que deu haver-hi unameditació interna important entre la gentque ha estat al govern i altra gent que pu-gui ser crítica respecte a l'experiència degovern... El cas francès jo no l'he seguitmassa a fons, però una persona com Ro-card deu plantejar alguna alternativa,m'imagino, dins el PS francès...

—Rocard va ser a Barcelona fa poc is'expressà en termes summament elogio-sos en relació a l'experiència governa-mental socialista a Espanya. Va venir adir que els errors que ells havien comès enel govern s'havien obviat en el nostre paísi que altra cosa hauria estat l'evolució dela situació política francesa si s'haguessinevitat aquests errors. I, en efecte, l'expe-riència de govern dels socialistes aFrança, a mi em fa l'efecte que és enorme-ment alliçonadora perquè significa unacomprovació empírica de fins a quin puntdeterminades velles concepcions o orien-tacions d'esquerra es mostren inadequa-des en el context actual. Una de les causesde la derrota del Partit Socialista Francèsen la darrera consulta electoral,—derrotad'altra banda molt relativa, perquè no sig-nificà un descens sinó un increment devots i d'escons, però derrota al cap i a la fiperquè no ha permès mantenir una majo-ria a l'Assemblea Nacional per a conti-

nuar en el govern— rau, em fa l'efecte, endeterminades orientacions de la primeraetapa de govern, en el camp de la políticaeconòmica i també en un segon camp quepodríem denominar de relació entre Es-tat i societat. Crec que en aquests dos te-rrenys es van cometre errors, i es van co-metre errors probablement com aconseqüència d'un intent de mantenir es-quemes vells, esquemes superats per lescircumstàncies. En el camp econòmic sesubvalora el procés impetuós d'interde-pendència, d'internacionalització del'economia, dels canvis tecnològics, de lainformació. En el camp econòmic co-mençaren amb una política de naciona-litzacions i de rellançament econòmicmassiu, com a teràpia de xoc, de «re-conquesta del mercat interior», de freal procés d'integració de l'economia fran-cesa a l'europea i mundial. Van apostar afavor de que era possible encara, en elmarc d'un sol Estat, una política a contra-pèl d'allò que succeïa a l'entorn: una polí-tica de rellançament de la demanda, dereactivació... la vella política. I bé, aixòportà en un termini relativament ràpid auna situació difícil, amb una inversió quetendi a descendir, una caiguda molt durade les reserves, un creixement importantdel deute exterior, tres devaluacions delfranc en dos anys. L'increment de la de-manda es girà cap el consum de productesexteriors: automòbils alemanys, moblesitalians, aparells electrònics japonesos...Calgué un canvi molt radical d'orienta-ció, passar a una política d'austeritat.Ara: els viratges radicals en l'orientaciód'un govern tenen sempre costos moltelevats a nivell d'opinió, de consens.També en el terreny civil, els vells esque-mes estatalistes i jacobins originaren con-flictes innecessaris, per exemple en elcamp escolar. Semblava impossible queen els anys vuitanta pogués revifar-se una«guerra escolar» amb la virulència d'al-tres èpoques... Doncs bé, es va produir. Itambé ací va haver el govern d'«embei-

95

ENTREVISTA:

nar-se-la», si se'm permet l'expressió. Enaltres casos podríem trobar el mateix fe-nomen. Es a dir: allò que cal retenir del'experiència governamental francesa—quejo valoro positivament en molts te-rrenys— és que, malgrat els elements po-sitius, o al costat d'aquestes, es desenvo-luparen situacions de conflicte queprobablement eren evitables, com a con-seqüència d'enfocaments poc àgils o pocadaptats a les noves realitats internacio-nals. Rocard era, no cal dir-ho, un críticàcid d'aquesta situació perquè haviaadoptat ja en l'inici una actitud minorità-ria de crítica a aquells enfocaments. Leslliçons a extreure'n, em fa l'efecte, són, enprimer lloc, que la gestió de l'esquerra enel govern ha de ser extremadament re-alista i cautelosa, ha de superar la tempta-ció estatalista i jacobina i ha de tenir per-manentment en compte el nou contextde transnacionalització molt profunda.Avui, polítiques reformadores profundesno són ja possibles en el marc d'un sol Es-tat europeu.

—La sensació en aquests moments ésque les condicions reals de l'estructura so-cial i econòmica d'un país condicionenmés les polítiques que no pas les polítiquesmodifiquen les condicions d'aquesta re-alitat.

—Si ho mirem en el marc d'un sol Estat,és evident. El marge de maniobra en lapolítica econòmica, amb tot allò que aixòté per conseqüència, és a dir el marge demaniobra subsegüent en el camp de lespolítiques socials, ve extraordinàriamentlimitat pel procés d'interdependènciaeconòmica internacional. Això comportacom a conclusió òbvia per a les esquerreseuropees que només hi haurà possibilitatsde nous moviments reformadors en esce-naris que ultrapassin el marc estatal. Ésuna conclusió que porta forçosament a lanecessitat d'un nou internacionalisme i enaquest cas a un europeisme d'esquerres.

—És en aquest terreny on les reflexionsde la socialdemocràcia alemanya aportennovetats, o és una reflexió encara particu-laritzada en el seu propi Estat?

És una reflexió molt sistemàtica. Abor-den aquesta qüestió com a cabdal, peròn'aborden d'altres. El procés de revisiódel programa de Bad Godesberg, que im-plicarà l'adopció d'un nou programa es-tratègic per part del SPD es basa en unametodologia que és molt correcta, moltsistemàtica, analitzant totes les grans con-tradiccions i tendències del moment ac-tual, i esbossant línies de resposta davantde cada una d'aquestes contradiccions.Entre elles, la que hem comentat, és a dirla superació del marc estatal, en un con-text de crisi fiscal de l'Estat, pel desenvo-lupament de polítiques reformadores. Hiha també, amb molta força, la contradic-ció entre creixement econòmic i medi am-bient. Les preocupacions ambientalistessón molt fortes en el SPD, no solamentdictades per la pressió política i electoraldels «verds»: la innovació en aquest ter-reny no és conjuntura! sinó ben sincera iprofunda, orientada a revisions moltdràstiques del programa. Hi ha una ter-cera contradicció molt important que ésla generada per l'atur estructural. Sortimde la «crisi», d'allò que s'ha denominat la«crisi»; hom creu que s'inicia una novafase de creixement. Es dóna la circums-tància que el govern dels EUA i la Re-serva federal inciten els països europeus adesenvolupar polítiques més expansio-nistes. Es possible que entrem en unaetapa de més creixement. Però segonscom es facin les coses, la situació d'aturmassiu, estructural, continuarà. No solses tracta del problema de les innovacionstecnològiques «labour killing», les inver-sions en nova tecnologia que no sols nogeneren nova ocupació sinó que eliminenocupació; hi ha també una qüestió deritme del creixement. El SPD ha mostratque sols amb un creixement anyal del 7 %

96


es podria arribar a l'absorció de l'atur.D'ací que l'èmfasi es posi en la possibilitatde noves polítiques supraestatals, de no-ves possibilitats de desenvolupament, de«creixement qualitatiu» amb un enfoca-ment ambientalista, i en el «sacrifici soli-dari» de la població per a impedir l'esta-bliment estable d'una «societat dual»,escindida entre gent que treballa i gentaturada, marginada, i entre treball alta-ment qualificat i treball precari.

Hi ha, en fi, altres qüestions essencials—també per a nosaltres. La situació delsblocs, la tensió entre les superpotències il'enfocament pragmàtic de perspectivesde distensió. El tema obvi i irresolt de laigualtat social entre els sexes. La necessi-tat d'una renovació de les formes de la po-lítica: la contradicció punyent entre elsmecanismes dominants de la política, quefan que aquesta tendeixi a ésser vista pelsciutadans com un espectacle allunyat, so-vint incomprensible. Un espectacle véhi-culât fonamentalment per la TV, pelsgrans mitjans, amb instants escadussersde participació en el moment de les elec-cions. Hi ha un intent de resposta davantl'actual desarticulació dels mecanismestradicionals de participació política i so-cial dels ciutadans. En aquest panoramade gran complexitat, la veritat és que elsvells valors de l'esquerra tenen una totalvigència —una vigència en creixement—,però els vells dogmes no en tenen cap. Lalliçó dels socialdemòcrates alemanys, mésenllà de les seves perspectives polítiquesimmediates, rau en la seva actitud ofen-siva —perquè els problemes són aguts,són dramàtics, i la dreta neoliberal ten-deix a agreujar-los—, però amb una vo-luntat molt decidida de superar vells es-quemes, vells «tics», per a obrir novesperspectives, i superar la por al futur i lesactituds de pessimisme o de passivitat queafecten a sectors molt amplis de l'opiniópública.

—Es bastant preocupant el clima de

violència civil que hi ha a algunes pobla-cions europees, és molt gran!

—En tot cas no és un fenomen que espugui qualificar de nou; avui és aguditzat,però és un fet latent, estructural, a Eu-ropa. S'agreuja quan el futur apareix ob-turat i problemàtic a molts sectors socials.Quan no es veuen perspectives clares niinstruments a l'abast.

—Em penso que en aquelles jornades ales que feies referència, a Girona, vas sor-prendre una mica amb un plantejamentde defensa d'una estructura diferent delspartits, i vas fer una proposta o esbós deproposta en el sentit que s'havia d'anarcap a una formació de partit a l'estil delpartit demòcrata nordamericà...?

—Va ser deliberadament provocatiu.

— Va ser xocant!

—Si ho hagués expressat en termes di-ferents, no hauria tingut massa repercus-sió. Al formular-ho d'una manera percu-cient, vaig obligar, potser, a reflexionar.El fet és que el tipus d'organització delspartits tradicionals de l'esquerra va mos-trant-se, a tot Europa, inadequat. S'hande reformular culturalment i o'rganitzati-vament. L'esquerra europea, els partitsde l'esquerra, han viscut un model de par-tit, han tingut un «partit model», que haestat el partit socialdemòcrat alemany decomençaments de segle. Es a dir, el modeld'un partit centralitzat, unificador, quedesenvolupa una «Línia correcta» i enpermanent expansió, agregant un nom-bre creixent de militants i, al seu voltant,un ampli ventall d'organitzacions col·la-terals: sindicats, cooperatives, organitza-cions de dones, moviments juvenils, lli-gues d'esport popular, ateneus obrers,etc. Amb una visió inspiradora que és lad'un procés permanent de creixement or-gànic, cultural, polític, d'una «contraso-

97

ENTREVISTA:

cietat» que aniria substituint, reempla-çant a la societat burgesa; el partitidentificant-se amb la classe, la classeidentificant-se amb la nació, mitjançantuns processos d'hegemonia creixent, elspartits comunistes també van adoptar,exagerant-lo al límit, aquest esquema;han viscut això. És un esquema molt efi-caç en determinats contextes socials i cul-turals. Avui, en les presents circumstàn-cies, és totalment inadequat. La societatno és la de començaments de segle, no caldir-ho. És molt més plural, molt més di-versificada socialment i alhora molt mésinterpenetrada pels grans mitjans infor-matius i culturals. Una societat mésmòbil, més dinàmica, més flexible. Quinaresposta «organitzativa» donar a aquestanova situació? Hi ha qui teoritza la neces-sitat d'anar cap a un tipus de «partit lleu-ger», altament tecnificat, un partit d'elec-cions i de gestió, eficaçment present en lesinstitucions i en els «media», i que pres-cindeix del llast d'una afiliació de masses,d'una presència activa i directa en la so-cietat. Jo no crec que aquesta sigui unabona resposta: comporta un risc moltgran de deriva, d'instal·lació en un es-quema de «management» polític, de ci-nisme i, com ara es diu, d'oligarquització.L'organització de masses és indispensa-ble si es vol mantenir una tensió positiva«entre les idees sobre el demà i la realitatd'avui», per dir-ho amb paraules dePalme. Ara: sols una via potentmentfederalitzadora, auto-organitzadora; di-versificada, pot permetre, encara quea primer cop d'ull sembli paradoxal, eldesenvolupament d'organitzacions polí-tiques de masses. Això significa el rebuigdràstic de la idea de partit dirigent, de di-rigents de partit que ho saben tot, queparlen de tot i decideixen sobre tot el diví il'humà. Vol dir avançar cap a una orga-nització de masses, entesa com a pacte,com a federació d'un ampli conglomeratde grups, de sectors, de moviments i ini-ciatives que conflueixen en uns projectes

98

comuns, en un procés político-culturalcomú, tot reflexant i mantenint sensibili-tats i pràctiques molt diversificades. D'acíla referència a un «partit demòcrata»...

—Però en la vida nordamericana no ésencara més espuria la participació polí-tica?

—Abandonem la comparació amb elpartit demòcrata americà, que era simple-ment... una provocació. Jo no desitjo una«americanització» de la vida política i delmodel dels partits; tot el contrari: una po-lítica de participació i d'autoorganització,a través de la qual el major nombre possi-ble de ciutadans puguin ésser agents ac-tius i conscients de moviments reals deconstrucció del futur. A Europa es pro-dueix, en aquests moments, una cosa moltpeculiar. Existeix, d'una banda, una certacrisi de les organitzacions sindicals i de lamilitància política tradicional. Però nocrec que sigui encertat el generalitzar aixòi afirmar que estem assistint a una crisi del'associacionisme, de la participació, decaràcter ineluctable. Més aviat es pro-dueix, potser, un fenomen de signe con-trari: el pas d'una etapa molt «privatista»a una nova fase de pulsió col·lectiva, devoluntat de participació, de «socialitat»,de contacte entre la gent, a través de múl-tiples iniciatives que prenen formes no-ves, formes que porten als italians a parlarde «militància sense pertinença», partici-pació sense afiliació, per dir-ho d'una al-tra manera. La gent es mou per objectiusprecisos, per problemes concrets, no perdiscursos abstractes. Això em semblaeminentment positiu. A casa nostra, el fe-nomen de voluntaria! olímpic és especta-cular: no s'ha pogut donar abast a aquestallau de mobilitzacions. Fixem-nos, perexemple, en el cas italià: sembla que l'as-sociacionisme popular hi creix d'unaforma notable, després d'un període crí-tic, a finals dels anys setanta. Es fona-menta en un tipus de participació que no


té res a veure amb el vell esquema del mi-litant polític que actuava com a transmis-sor, de dalt a baix, de directrius o consig-nes generals. Són gent normal, ciutadanscorrents, joves, dones treballadors, quevolen fer quelcom de positiu, de solidari;que se senten incomplerts si es limiten al'esfera privada. Volen fer coses concre-tes i humanament gratificants en el campdels problemes ambientals, de l'econo-mia social, del lleure, de la situació feme-nina, del voluntaria! social..., no contem-plen aquesta acció com a instrumental enun sentit polític estret, sinó plenamentjustificada en ella mateixa, amb un valorintrínsec, un valor en si. És una mena dereacció instintiva contra la gran pressiócap a l'individualisme, la competitivitat,l'atomització social, la solitud, que hi hacontinguda en les propostes de futur quefa la dreta. Potser m'he desviat una micadel que em preguntaves?

—No, jo parlava de participació...

—Ara: el que és cert, vist des dels par-tits, des dels sindicats, doncs efectivamentés que l'existència de masses acríliques,seguidors del discurs tribunici, tendeix adesaparèixer, i hi ha partits que no sabenadequar-se a aquesta realitat, s'entesten apracticar un sol tribunici tradicional i en-tren en la barrera de la decadència, deldescens orgànic i electoral. Alguns partitscomunistes hi han caigut d'una maneraespectacular. També ací la idea d'una re-formulació sembla plenament necessària.

—Aquest és un tema que m'imaginoque en el context espanyol és importantperquè els partits són relativament joves,perquè la democràcia és relativament re-cent i perquè se sortia d'una etapa en laque no es coneixien ni tan sols, diguem-ne, dirigents polítics demòcrates. Totaixò, no ha de configurar també un cert ti-pus d'estructura départit i de relació entrepartit i societat bastant clàssic? Poca afi-

liació, poca participació, i en canvi unaparticipació, diguem-ne, en momentselectorals molt condicionada per laimatge televisiva dels missatges? No ésuna mica perillosa aquesta estructura enel nostre context? Devem estar en un ín-dex d'afiliació molt més baix encara queels partits europeus. I a nivell sindical éstambé molt més baix.

És més baix, efectivament. Malgrataixò, sóc relativament optimista sobre lasituació espanyola. L'actual període de-mocràtic, sobretot en el camp de la demo-cràcia local, municipal, és un element fortd'incentivació cap a la participació i l'as-sociacionisme. A Catalunya, l'existènciad'una tradició civil més activa, d'associa-cionisme més travat, ens fa potser oblidarque a la resta de l'Estat la situació era glo-balment diferent. Es partia, a molts llocs,d'una situació tan a ras de zero que elsajuntaments democràtics han constituïtun element d'activisme civil molt eficaç.Curiosament, tant a Catalunya com a al-gunes àrees urbanes importants, l'asso-ciacionisme popular, construït durant ladictadura sobre una matriu reivindica-tiva, de lluita, de protesta, ha tingut difi-cultats per a modificar-se en funció de lanova situació democràtica. De tota ma-nera, s'està evolucionant vers noves for-mes, vers un associacionisme de tipusnou, i em sembla que aquest és un dels fe-nòmens més interessants de seguir a Ca-talunya.

LA INTERVENCIÓCATALANA EN LA POLÍTICAD'ESTAT

—Entrem, per aquesta via, a tractar deltema següent, el de les relacions polítiquesCatalunya-Espanya, de les interrelacionsd'aquestes qüestions. No sé si des d'unpunt de vista general o des d'un punt de

99

ENTREVISTA:

vista concret, perquè com entràvem per lavia, diguem-ne de les relacions entre par-tits i societat, també podríem parlar aquíde les relacions entre un conglomerat, unpartit tan important com és el PSOE ambel socialisme català, que és una de les vies,o besi tractem el tema des de la seva globa-litat, és a dir, com es participa des de Cata-lunya, en la política de l'Estat?

—Com et sembli.

—Deixa'm preguntar-te primer pel fra-càs del PRD i de Miquel Roca.

—Diuen que s'han equivocat en el seudiagnòstic de la societat espanyola, cosaque planteja immediatament una pre-gunta: no és possible que s'equivoquintambé en el seu diagnòstic sobre l'Estatespanyol? Una política catalana de rela-ció amb Espanya sembla que ha de basar-se en aquests dos grans àmbits, no? D'unabanda la societat, l'opinió pública, de l'al-tra, l'Estat, amb la seva evolució, les sevescontradiccions, etc. Pel que fa al primerpaquet, doncs, diuen que han errat i de-manen als pensadors espanyols que refle-xionin...

—Ho admeten d'una manera molt rela-tiva, el que diuen és que no els han entès.

—En tot cas, admeten un error de diag-nòstic. Però i el segon gran tema, el sectorpúblic, l'administració, l'Estat? Ací esmanifesten amb una absoluta i total segu-retat. Ningú els hi ha preguntat: no pot serque ací també s'equivoquin? Perquè, ésclar, ací ens involucrem a tots. Al cap i a lafi, una aventura electoral involucra unpartit, una opció partidista; però un diag-nòstic errat en la base d'una relació delgovern de Catalunya amb el govern del'Estat afecta a tot Catalunya, que és elque està passant. Hi ha després un altreproblema, que és molt curiós i que potserve a tomb de la pregunta que em feies so-

bre la relació entre el socialisme catalài el socialisme espanyol. Es la qüestiósegüent: llegeixo, per exemple, una llargaentrevista de Roca a «La Vanguardia»que acaba amb una manifestació de vo-luntat de diàleg amb el govern socialista:potser sí que és necessari que seiem a dis-cutir, a dialogar, a entendre'ns. En aquestpunt, el periodista —em sembla que eraen Martí Gómez— li pregunta: «aixòpassa també pel diàleg amb el PSC?». IRoca respon que no, que no passa pel dià-leg amb els socialistes catalans perquè nomanen, els qui manen són els de Madrid.La vella postura d'obviar, més o menysdespectivament, els socialistes catalansperquè «no manem», en definitiva.D'allò que en Roca no es dóna compte ésque precisament ací, en aquest punt, hi hauna de les claus explicatives més impor-tants del seu fracàs. Per què? Doncs per-què mostra una total incapacitat per acomprendre unes relacions no subordina-des entre un partit català i un partit espan-yol. Perquè el mateix raonament que ellaplica al socialisme català, els electors i elmón de la política espanyola podia apli-car-lo al PRD: el PRD no mana, qui manaés Convergència, és Roca, és Pujol. Tot elque sigui abordar la qüestió de les rela-cions entre forces polítiques catalanes iespanyoles sota el paradigma de la subor-dinació porta al fracàs més estrepitós, ten'adones? Si no resta totalment clar queno manen els uns sobre els altres, sinó quehi ha un projecte comú, una coordinació iun treball comú, i lògicament, una especi-ficitat de plantejaments i tots els estira iafluixa que facin falta, no es va enlloc, li-teralment.

—El model de relacions entre el PSOE iel PSC, és un model que va tenint una con-ducta lineal, que ha anat variant, progres-sant dialècticament? O bé és bastant unesquema tancat des dels seus orígens? Untema interessant, perquè en certa mesurael procés d'unificació ací, amb tots elssec-

100


tors que van f ormar la Convergència So-cialista i més tard el P SC, va ser un procésd'integració bastant autèntic, que va por-tar les seves contradiccions inicials, peròque sembla que no ha tingut més trans-cendència que aquestes dificultats ini-cials. En canvi, d'una f orma o altra, haquedat materialitzada una certa subordi-nació, a vegades incòmoda, per exemplequan s'ha volgut tenir un grup parlamen-tari i no s'ha pogut aconseguir, quan... enfi, quan potser el socialisme català tindriaalgunes característiques diferencials, perla pròpia història del socialisme a Cata-lunya, i ha quedat bastant subsumit dinsde les necessitats generals de la políticad'Estat. Això sempre porta que després hihagi interpretacions esquemàtiques, desdels opositors de la política socialista, quediguin: «oh, els que manen són els altres»,o que facin aquesta caricatura. B é en defi-nitiva, també hi ha moltissima gent del so-cialisme català que està integrada enl'aparell de l'Estat, i que hi està interve-nint d'una manera molt directa. Però mésque la participació de militants socialistescatalans en la política general de l'Estat,que no sembla que sigui problema, la ca-nalització, l'opinió del Partit Socialista deCatalunya en el conjunt del socialisme es-panyol, està, diguem-ne, en una bonavia? Aquest és un tema important, emsembla, fins i tot per al futur dels socialis-tes en la política catalana.

—Aquesta relació, crec que està en unavia correcta, i no en una fase rígidamentestablerta. És lògic perquè les coses vanevolucionant, aniran sempre evolucio-nant. En aquest sentit, no crec que hi hagiun paradigma definitiu, un esquema defi-nitiu de relació entre el socialisme català iel socialisme espanyol. Anirà evolucio-nant en funció de les circumstàncies. Perexemple, si el socialisme català haguésreeixit a fer una majoria a les eleccions au-tonòmiques del 80, probablement les co-ses no serien exactament iguals. Tampoc

no serien molt diferents, però no serienexactament iguals. Ara, ens trobem en unesquema mòbil, dialèctic, que va evolu-cionant en funció de les circumstàncies, ijo crec que presenta un balanç positiu, entres sentits com a mínim, tots tres igual-ment importants. En primer lloc, ha ga-rantit la unitat de l'espai electoral socia-lista a Catalunya; això sovint sesubvalora, però té per a nosaltres —i jocrec que per a Catalunya i per a la políticacatalana— una importància cabdal. Sil'espai socialista hagués quedat esquarte-rat o dividit en dues opcions —una opciósucursalista i una opció de socialisme ca-talà independent—, tant una opció coml'altra haurien estat opcions menors i nosols enfrontades entre elles, sinó sensecap possibilitat de reeixir, de jugar un pa-per important en la política catalana.

El segon factor, més enllà de l'estricta-ment electoral, és el factor del que po-dríem denominar un procés d'unitat cul-tural i social dins de Catalunya. Unadivisió entre els espais socialistes a Cata-lunya, hauria tingut una traducció comu-nitària molt forta i, probablement, dra-màtica. En aquest camp, jo crec que elbalanç és summament positiu i legitima-ria, per si sol, el nostre procés de relacióamb el PSOE.

El tercer aspecte és el deia participacióen un projecte general dels socialistes, peral conjunt de l'Estat. El pes del socialismecatalà dins el projecte general és proba-blement el que li toca. Seria absurd quenosaltres pretenguéssim, des del socia-lisme català, marcar les pautes del socia-lisme espanyol.

Hem de participar-hi, hem de partici-par-hi d'una manera oberta i franca, si-tuant-nos exactament en el nivell que co-rrespon al pes de Catalunya dins del'Estat espanyol, dins d'Espanya, ijdel nostre partit dins el conjunjlisme de tot l'Estat. La nostjo crec que ha estat satisfà^que ho seguirà essent, però ]

ENTREVISTA:

ha de créixer més, no tant pel que fa refe-rència als seus aspectes específicamentcatalans, sinó pel que fa referència alsseus aspectes estratègics i polítics: allòque marca una certa especifici tat del so-cialisme català com a socialisme menysestatalista, més autonomista, més de so-cietat civil. I ací, per descomptat, hi hauna tasca a realitzar que no hem de realit-zar d'una manera isolada, sinó en relacióamb tots els sectors del socialisme espan-yol que poden evolucionar vers planteja-ments d'aquesta naturalesa.

Conflictes? Contradiccions? Doncs,sens dubte. Tot procés polític real té con-flictes i contradiccions, però no tant en elcamp simbòlic i aparencial —que és pot-ser el que apareix més—, sinó en aquestcamp més profund d'orientació estratè-gica. A mi el que em preocupa, en aquestmoment, no és tant el que puguem dispo-sar d'un grup parlamentari propi, sinó elque una determinada sensibilitat del so-cialisme menys estatalistà, menys buro-cràtic, més federalista, més llibertari, espugui desenvolupar en el conjunt del so-cialisme espanyol. El socialisme català ju-garà un paper, un paper important, nosols en tant que socialisme català, sinó entant que socialisme que desenvolupa unaherència cultural-política, que és federa-lista, antiburocràtica, anticentralista.

— Veient la història contemporània aCatalunya, en períodes d'hegemonia del'esquerra, quan coincideix aquesta hege-monia de l'esquerra a Catalunya i a Es-panya, normalment hi ha una col·labora-ció. Aquí, a Catalunya, durant el períoderepublicà, sectors de l'esquerra i els sec-tors republicans de l'època van participaren governs espanyols, el mateix Com-panys era Ministre de la Marina. I, encanvi, el catalanisme de la burgesia s'had'inventar fora de Catalunya el partit queels representi per arribar al poder. No sé siés una crisi de la dreta espanyola que faque la dreta catalana vulgui, d'una forma

o d'una altra, suplantar-la pel seu compte.Em sembla que la història es repeteix en lavisió actual de Convergència, de voler-seinventar també un partit que els representia tot l'Estat, per aplicar uns models o unscriteris que exporta des del catalanisme dedreta, des del catalanisme conservador aCatalunya, a la resta de l'Estat. Això espodria interpretar d'entrada que és unacrisi de relació entre les pròpies burgesies,una falta de visió política de la burgesiacatalana a nivell polític? La burgesia deprincipis de segle sí que sembla que ésaixò, no? Decideix que va a la conquestade tot el mercat a nivell econòmic, de tot elmercat espanyol, i després li f alia l'estruc-tura política i llavors vol, de la mateixamanera que ha conquerit mercats, con-querir l'Estat. Jo no sé si la burgesia ac-tual catalana, que no és tan emprenedoraen el sentit econòmic com aquella, aplicael mateix esquema a nivell polític...

Enfi, no sé si estic f entuna dissertació encomptes d'una pregunta. Però el que inte-ressa és veure una mica aquest paral·le-lisme de conductes, a què és degut? A lacrisi política de la dreta que no ha trobatuna identificació al conjunt de pobles del'Estat espanyol i, llavors, una burgesianacional, com la catalana, es munta el seuesquema per a poder funcionar a nivell del'Estat? Una manca d'articulació entre lesburgesies espanyoles?

—Les esquerres, socials i polítiques, deCatalunya han defensat sempre un modeld'organització federal de l'Estat. Interes-sos comuns, elements d'afinitat ideolò-gica i la mateixa defensa d'aquest modelfederal els hi han permès històricamentarticular-se o trobar interlocutors amb lesforces afins de la resta de l'Estat. Les dre-tes catalanes han intentat, efectivament,alguns processos de participació i hege-monia: la presència de Cambó i homes dela Lliga en governs de la monarquia, ol'intent interessant del Centre Constitu-cional, ja en portes del catorze d'abril

102


—intent, entre parèntesi, que pot tenir,com s'ha comentat, cert paral·lelisme ambl'intent del PRD, per bé que seria fàcil re-cordar ací la frase de Marx que la històriasempre es repeteix dues vegades, la pri-mera seriosament i la segona en broma—.En tot cas, el problema de les dretes cata-lanes ha estat sempre el mateix: no tenienprou força per a hegemonitzar un pro-jecte espanyol i no trobaven interlocutorso potencials aliats. Suposo que el fet quediaris conservadors de Madrid parlin avuiencomiàsticament del President Pujol oen facin 1'« español del año» no és un fetprou significatiu per a que ningú a Cata-lunya moderadament seriós, per comen-çar el propi Pujol, pugui creure queaquest problema s'hagi resolt miraculosa-ment. La qüestió és la següent: a Cata-lunya existeix una majoria àmplia, mésenllà de les fronteres entre els partits, quevol un autogovern real, profund, i unprocés de reconstrucció nacional dinsd'un Estat democràtic i plurinacional.Aquesta majoria necessita aliats fora deCatalunya? Jo crec que necessita aliats, ésde sentit comú. Si no en té, les úniques hi-pòtesis que apareixen a l'horitzó són lesdel tancament resistencialista, sense pers-pectives, sense solució concreta dels pro-blemes concrets, o bé la hipòtesi de l'in-dependentisme, irrealitzable i tràgica.Aquestes aliances, doncs, Catalunya onles ha de buscar, a l'esquerra o a la dreta?Si mirem la història i també la realitat ac-tual, sembla fora de discussió que per pro-blemes que hi hagin hagut d'incompren-sió del fet nacional català en l'esquerrasocial i política d'Espanya, la compa-rança amb el que han estat les actituds dela dreta és extraordinàriament espectacu-lar. La dreta espanyola ha estat medul·lar-ment anticatalana i antiautonomista.L'aliança amb l'esquerra espanyola no ésidíl·lica, és contradictòria, a voltes con-flictiva, però té un doble mèrit. És unaaliança possible i que permet avançar.

D'allò que ens hem d'adonar, avui, és

que a Espanya hi ha una fase històricanova; una fase democràtica i de canvismolt ràpids, impetuosos, en l'economia,en la societat, en la cultura. És també unafase de transformació de l'Estat en unaperspectiva autonòmica. Les autonomiesvan convertint-se en realitats estructu-rals, en bastants casos molt arrelades, po-pulars. Tot això que es diu que les autono-mies fora d'Euskadi i Catalunya són unfenomen superestructural, jo crec que ésequivocat. Arreu de l'Estat, en major omenor intensitat, els ciutadans volen au-tonomia, volen per dir-ho així «governproper». Per errors que cometin els seusgoverns autonòmics —que sens dubte encometen— la seva trajectòria global éspositiva. I sobretot els problemes que ge-neren no són equiparables, en la percep-ció del ciutadà corrent, a la magnitud delsgrans problemes pendents de modernit-zació i democratització dels aparells cen-trals de l'Estat. Això indica una possibili-tat esperançadora: que les autonomiespuguin ésser un element dinàmic en lamodernització del sector públic en el con-junt de l'Estat. Aquesta perspectiva emsembla una línia molt fructífera per a Ca-talunya.

—A un nivell ja de projecció estratè-gica. La consolidació real autonòmica ola tendència cap a un model més o menysfederalista, s'ha de contemplar, suposo jo,també dins d'un esquema del que pot serdurant els propers anys una tendència capa la unitat europea, per tant, cap a la pèr-dua de sobirania dels estats, la cessió desobirania, de poder real a una estructurasupraestatal. És a dir, que aquí hi hauràper una banda, un procés de concentracióde poder s a nivell multiestatal, plur¿esta-tal i, al mateix temps, una atenció cap a laconsolidació de models micropolítics re-gionals, diguem-ne, a nivell europeu, ésadir que es poden anar configurant dos mo-dels diferents d'estat (esticparlant d'estateuropeu). Una tendència molt superes-

103

ENTREVISTA: .

tructurali, en canvi, una altra cap a l'Eu-ropa dels pobles, l'Europa més concreta.Diguem que aquesta doble dialèctica quetambé es dóna dins de l'Estat espanyol,em penso que s'ha de veure amb una pro-jecció a nivell de la construcció de l'Estateuropeu, i que no ens serà indiferent unprocés de l'altre.

—Però jo crec que això és el que ofereixprecisament una gran possibilitat estratè-gica actual per a Catalunya. Vull dir queCatalunya, en aquest context d'evolucióde les properes dècades, pot preservar idesenvolupar un marge de maniobra si nos'obsessiona el seu autogovern en proble-mes permanents de sobirania, de petit ja-cobinisme, i es preocupa en canvi moltmés per la conquesta d'espais concretsd'autorealització. Des d'aquest punt devista, si s'avança per la via de compromi-sos constructius amb l'Estat espanyol, perla via de la unitat europea i per la via de larealització concreta de coses a casa nos-tra, s'avança molt sòlidament, molt posi-tivament. Però això requereix l'abandóde fantasmes, requereix l'abandó de re-tòriques. Prosseguint el camí de la discus-sió essencialista, de la gesticulació retò-rica, de la confrontació sistemàtica, seriamolt negatiu en l'etapa actual per a Cata-lunya; potser en faria, segons l'expressiód'en Josep Pla, una «ànima en pena», és adir, una nació sense projecte viable. Encanvi, avui està obert el camí dels com-promisos constructius i de les realitza-cions pràctiques. Recórrer aquest camíamb talent és el repte bàsic de la política aCatalunya. Des d'aquest punt de vista, elmarc constitucional i el propi Estatut sóninstruments vàlids; podem topar en unmoment o en un altre amb limitacions oamb problemes, sens dubte. Però plante-jar com sovint es fa des de Convergènciaque estem pitjor ara que abans de dispo-sar de l'Estatut, seria portar el vaixell con-tra les roques, seria orientar-nos directa-ment cap a la frustració obrint la porta a

104

qualsevol tipus d'aventura negativa desdel punt de vista del desenvolupament alnostre país.

Avui hi ha un procés en marxa de de-senvolupament de les autonomies. Sensdubte, en aquest procés general es veri-fica un decantament entre les comunitatsautonòmiques que responen a realitatsnacionalitàries i les que responen a unavoluntat de descentralització, d'establi-ment de governs intermedis i més propersal ciutadà. Aquest procés anirà avançantsi allò que domina és l'esperit de negocia-ció, de compromís constructiu, al llargd'una experiència de govern socialista aMadrid que serà probablement bastantprolongada. Ara bé: si en la política cata-lana allò que dominés, en aquest contextdels propers anys, fos una orientació dexoc amb l'Estat, de minusvaloració cons-tant d'allò que tenim com a instrumentsreals d'autogovern i de reconstrucció na-cional —és a dir, el discurs que nosaltresvam definir en el seu moment com a «vic-íimista», expressió que ha fet fortuna ique deu respondre per tant a quelcom dereal—, aleshores entraríem probablementen una etapa dolenta per a Catalunya. Se-ria dolenta per les raons següents: perquèuna relació conflictiva constant entre Ca-talunya i l'Estat enfortiria les opcions po-lítiques partidàries d'aquesta confronta-ció, tant a Catalunya com a Espanya;perquè això podria significar el man-teniment per un període prolongat d'unahegemonia dels sectors en confronta-ció, hegemonia que a Catalunya vindriaacompanyada per un ampli desplega-ment de tots els factors negatius avui exis-tents. Tindríem administració partidista,administració polititzada i en mans d'unsol partit, clientélisme. Hauríem de ferfront a un discurs polític irreal —no rela-tiu a la realitat sinó als fantasmes cons-truïts al voltant de la realitat—, tindríemuna divisió permanent a Catalunya. Aixòduria a que el país anés agafant un aire«sicilià» en el camp polític, amb un partit-


règim impregnant tots els ressorts, ambuna xarxa clientelar espesa i degradadorai amb una impotència de les forces d'opo-sició per a capgirar aquesta situació.M'agradaria que això fos exagerat, peròcrec que estem realment davant d'un riscd'aquesta naturalesa.

Per contra, si la política de confronta-ció victimista és superada, a Catalunya espot reprendre una via d'autorealitzacióplural i constructiva. Aquesta modifica-ció de la situació política catalana noméses pot produir sobre la base de dues possi-bilitats. Una d'elles, en la quejo he creguten algun moment però he de dir que cadavegada hi crec menys, és la possibilitatd'un viratge estratègic per part de l'actualmajoria. És a dir, que els dirigents deConvergència fessin un gir positiu en l'en-focament de les seves relacions amb l'Es-tat, amb les altres forces polítiques ca-talanes i amb les institucions catalanesgovernades per aquests partits. I l'altraalternativa és un canvi de majories en elParlament català que permeti un nou cursde l'acció del Consell Executiu de la Ge-neralitat.

PER UNA ALTERNATIVA DEPROGRÉS A CATALUNYA

—Així entrem plenament en la terceraqüestió i en el tercer eix del que parlàvem,que és com construir aquesta majoria. Encerta mesura ja has explicat quines són lesforces socials que hi podrien concórrer.Par lem-ne potser des d'aquesta òptica, del'òptica de quina estratègia podria unifi-car aquestes forces?

Hi ha tres sectors, fonamentalment.D'una banda, un que té un gran pes elec-toral i polític: és el socialisme. Hi hatambé les esquerres no socialistes: els co-munistes, genèricament, però també al-tres grups organitzats o no; especialmentun grup nombrós de persones amb un

passat actiu, polític i sindical, que avui fanplantejaments genèrics d'esquerra senseun referent polític precís. Hi ha també unsector, molt important per bé que em-brionari, poc estructurat, que és un cata-lanisme que fa plantejaments moderns ique d'una o altra manera enllaça amb lasensibilitat unitària del catalanisme polí-tic en la seva versió Assemblea de Cata-lunya o en la seva versió «terradellista»,per entendre'ns. Probablement sols a tra-vés d'una dinàmica que permeti el creixe-ment i la confluència flexible d'aqueststres sectors —no d'un sol d'ells—, és pos-sible pensar en un canvi polític real a Ca-talunya. No estic parlant en termes elec-torals sinó en termes estratègics. Ara, laqüestió més important potser, desd'aquesta perspectiva, és el tipus d'evolu-ció que en el curs del proper període faranaquests sectors de l'esquerra no socialistai del catalanisme progressista a Cata-lunya. És la gran incògnita, la resolució dela qual probablement serà molt determi-nant. Si s'orienten cap a formulacionspassives, de lamentació, d'afirmació es-sencialista, de cultura d'oposició, pensantque el que han de fer és reconstruir la sevaforça en un període prolongat d'hegemo-nia «pujolista» o, com ha teoritzat algú,de doble hegemonia —«pujolista» i «feli-pista»— s'equivocaran dramàticament:no recuperaran la seva força i contribui-ran, potser decisivament, a impedir unaalternativa de progrés a Catalunya. Laseva viabilitat sols pot ser recuperada si sesituen decisivament dins l'àrea d'una cul-tura política de govern, i si es replantegenles seves relacions amb el socialisme ca-talà i amb l'actual experiència de governsocialista a Espanya. Penso que aquestareflexió és vàlida tant per l'esforç de re-fundació que es planteja la nova direcciódel PSUC, com també per a salvar —si ésque es pot salvar— l'«impasse» d'Esque-rra Republicana, o per a aglutinar projec-tes viables del catalanisme de centro-es-querra.

105

ENTREVISTA:

—El nou Secretari General del PS U C,des que és Secretari General, ha tocataquest tema vàries vegades. Sembla quecada vegada és més acceptat, dins delPSUC, el fet que l'hegemonia política del'esquerra a Catalunya la té el PS C, és adir, el reconeixement départit majoritarii, per tant, d'eix sobre el quals 'ha de verte-brar qualsevol estratègia futura. Jo diriaque això és un canvi qualitatiu importantrespecte a anys anteriors en què la con-frontació ha estat molt visceral, no? Aixòper una banda, i la perspectiva que el ques'ha d'anar a crear és una força suficientper a can viar les majories del país, són doseixos, dos objectius, que deuen ser bastantcoincidents en aquests moments amb vo-saltres, no creus,? U n perquè és el reconei-xement de la vostra hegemonia, l'hege-monia del Partit dels Socialistes, i l'altre,perquè coincideix amb aquesta estratègiabàsica de crear una nova majoria. Des-prés, el que s'hauria de saber és com veu-ries l'articulació d'això, la canalitzaciód'aquests corrents, com ho veuries desd'un punt de vista instrumental?

—Jo no vull fer cap mena d'afirmacióapriorística. Seria un exercici gratuït i im-prudent. Hi ha, a més, la legítima actitudde les forces polítiques que no veuen ambbons ulls que altres els hi diguin què hande fer. Però cal discutir sobre els proble-mes comuns.

Comencem pel PSC. El PSC té l'obli-gació d'obrir els seus plantejaments pertal d'anar convertint una hegemonia elec-toral en una realitat més rica, suscitantidees, llançant iniciatives, movent-se enàmbits molt diferenciats de la societat ca-talana. Ha de fer-ho sense cap mena deprepotència, amb modèstia i amb sinceri-tat. Davant la qüestió de com construiruna nova majoria de progrés a Catalunya,hem de plantejar les nostres possibilitats iles nostres limitacions amb tota fran-quesa. Ho volem fer amb tots els sectorsreceptius als nostres plantejaments. Què

els hi demanem? No pas que es col·lo-quin, subordinats, al darrera nostre. Els hidemanem que tinguin en compte unespoques qüestions essencials. En primerlloc, que el projecte polític del naciona-lisme conservador s'esgota progressiva-ment, amb el risc que aquest esgotamentporti a plantejaments radicalitzats, queens cal evitar. En segon lloc, que les es-querres podem avançar posicions, a con-dició de no cometre errors. En tercer lloc,que existeixen elements per a quallar unaoferta creïble i mobilitzadora, des delssectors progressistes del país. Vull atraurel'atenció, per exemple, sobre la importàn-cia que en aquest sentit té el projecteolímpic. Com ha dit algú, no deixa de serparadoxal que el major èxit que ha acon-seguit Catalunya des de 1980 no hagi sor-git del govern autonòmic, obnubilât peruna visió miop, sinó d'instàncies de go-vern dels socialistes. És un gran exemplede com les forces de progrés hem de plan-tejar el nostre projecte: unitat a Cata-lunya, i negociació intel·ligent amb Ma-drid.

El repte que té al davant la nova direc-ció del PSUC és molt important. Reque-riria un gran coratge polític i personald'aquesta direcció redreçar les coses per adur-les a un punt diferent d'on semblaque van inercialment. Vull dir encetaruna via de refús de la idea que han de llui-tar, per afirmar-se, contra el pujolisme icontra el socialisme. Requereix valor per-què en les bases del PSUC —no pas en elseu electorat, des del meu punt de vista-Ili ha aquesta doble síndrome, molt forta,de creure que una recuperació vindrà apartir d'atacar i afeblir els socialistes, i depensar, en segon lloc, que poden avançaren aquesta línia amb l'afirmació d'un ma-jor «nacionalisme». Però l'aproximacióals prosoviètics i al nacionalisme semi-in-dependentista seria un error; reconduiren sentit contrari, cap a una autonomiaque permeti el diàleg amb nosaltres, emsembla l'única via positiva per a ells, i se-

106


ria també interessant per a nosaltres, per-què permetria una col·laboració en el Par-lament que sorgeixi de les eleccions del 88i, eventualment, en el Consell Executiu.Podrien així participar en la configuraciód'una nova majoria i d'un nou curs enl'autogovern català.

Voldria resumir, per acabar, els ele-ments bàsics del nostre missatge polític decara al 1988. Constitueixen una tripleproposta. Un primer eix és el reforçamentdel diàleg i de l'entesa de les forces políti-ques catalanes en les grans qüestions de lapolítica catalana. Volem continuar i de-senvolupar la política ja iniciada de plenadisponibilitat per a la col·laboració polí-tica en les qüestions de transcendència es-tratègica per a l'autonomia de Catalunya.El catalanisme polític i el desenvolupa-ment de la Generalitat no poden ser patri-moni d'un partit en exclusiva —tampocdel nostre— sinó del conjunt de Cata-lunya. El «moment unitari» haurà demantenir-se durant tota la fase de redre-çament nacional: plena col·laboració en-tre institucions catalanes, compromisosconstructius sobre la base de projectes defutur (a l'estil «olímpic»), restitució delpaper de l'oposició dins la Generalitat,primacia del Parlament com a impulsorde la tasca de govern, etc.

El segon element és una proposta pro-gramàtica per a l'etapa decisiva que a Ca-talunya s'obre amb la crisi d'esgotamentdel nacionalisme conservador. Una pro-posta que implica: col·locar Catalunya enun rol capdavanter a Espanya, amb unanova relació amb el govern de l'Estat iobrint camí en el desenvolupament del'Estat autonòmic; obrir Catalunya almón: hem vist, en el cas concret dels JocsOlímpics, com una Catalunya oberta,unida i projectada cap al futur ha obtingutresultats positius en les seves negocia-cions amb el govern central i ha fet possi-

ble una brillant projecció internacional;desenvolupar unes institucions represen-tatives i obertes a tots els ciutadans, intro-duint canvis decidits i urgents per a tornara una Generalitat unitària, despartidit-zada i oberta, amb una administració au-tonòmica eficient i rigorosa; avançar, enfi, cap a una societat més igualitària i mésmoderna, que permeti que tots els ciuta-dans se sentin respectats i protegits per lesseves institucions d'autogovern, i facipossible projectes concrets de renovació iimpuls en els diferents camps. Aquestaproposta està dissenyada. Inspira la nos-tra acció, en el govern dels municipis i enl'oposició dins del Parlament. Crec queva guanyant dia a dia credibilitat.

El tercer element rau en la potenciaciód'aquest projecte programàtic i l'agrega-ció i mobilització de sectors més amplis del'esquerra entorn de la proposta d'unanova majoria i un nou govern. El PSC haanat esdevenint el punt de referència d'unprocés llarg i complex de reestructuraciódel conjunt de l'esquerra a Catalunya. Calprosseguir-lo, ampliant i multiplicant elsterrenys de diàleg. Nombrosos sectorsveuen amb preocupació i temor les conse-qüències que pot tenir per a Catalunya lacontinuïtat del govern del nacionalismeconservador i accepten sense recels queuna alternativa progressista ha de sorgir iha de tenir com a eix central el socialismecatalà. Desitgen un diàleg sincer i crític,amb afany de vincular-s'hi activament.Els aspectes claus per a reeixir en aquestprocés són dos: trobar formes de mobilit-zació i vinculació a un projecte de cara al1988 i trobar el camí d'una màxima po-tenciació, cara a l'opinió pública, de lesrespostes concretes que aquest projecteofereix als problemes que té plantejats lasocietat catalana. Farem tot el possible, imés si cal, per a reeixir en aquests dos as-pectes claus.

107

DocumentPrograma del SPD sobre Pau

•i

109

Una proposta AlemanyaJosep Verde i Aldea

EN EL MARC D'UNA GRAN REFLEXIÓ

El document que presentem cal situar-lo dins del context que l'envolta. ElPartit Socialdemòcrata Alemany (SPD), després de molts anys a l'oposició ide cara a les eleccions generals que se celebraran el 25 de gener de 1987, haposat en marxa una gran reflexió política que ha de concretar-se en un nou«programa bàsic» que substitueixi el famós de Bad Godesberg, del 1959, queha estat una mena de carta magna del pensament i de l'acció de la socialdemo-cràcia fins a la vetlla del darrer decenni d'aquest segle. Aquest nou programaparteix del «projecte d'Irsee» —lloc on van reunir-se un equip protagonitzatespecialment per Willy Brandt—, En paraules del líder alemany busca suscitaruna discussió tan àmplia com sigui possible, de cara a tenir un programa ja de-finit que pugui ser aprovat al Congrés que el Partit celebrarà el 1988. Una fased'aquesta discussió l'ha marcat el Congrés de 1986, celebrat a Nuremberg en-tre el 25 i el 29 d'agost d'enguany. «El Projecte d'Irsee per a un nou Programabàsic del Partit Socialdemòcrata Alemany» dedica el tercer dels seus dotzegrans capítols a la POLÍTICA DE PAU, amb sis grans apartats: Amenaces contra lapau, tasques per a la pau; Seguretat mútua; Europa i la Comunitat Europea;Alemanya; Tercer Món, i Comunitat Internacional. Com que els problemesque afecten la pau i la seguretat són considerats d'una importància i relleu es-pecials, el Comitè de Direcció del SPD va presentar a Nuremberg un docu-ment especial, dedicat a aquesta qüestió, i que és el que presentem avui a l'Opi-NIÓ SOCIALISTA. Ampliació, doncs, de la reflexió general sobre els principisentorn dels quals cal estructurar el programa del Partit per a la darrera dècadad'aquest segle i acarar l'any 2000, aquest és el sentit del document i, per tant,l'esperit amb el qual ha de ser llegit.

ALGUNES PREMISES EVIDENTS

La «Moció» que presentem té cura de situar les coses als diversos plans iprocura de no confondre els nivells. Així, gairebé d'entrada, assenyala un ob-jectiu de futur imprevisible —«un ordre polític universal basat en procedi-ments acordats per a la solució de conflictes i que exclou la guerra coma mitjàper a aconseguir objectius polítics»—, i immediatament establjreal» que cal aplicar mentre aquell objectiu no hagi estatdetermina una de les premisses indiscutibles de la política i

DOCUMENT:

nuar una política de seguretat basada en el suport militar i manteniment de lacondició de membre de les democràcies occidentals.» Aquesta integració po-lítica i militar d'Alemanya a la Comunitat Europea i l'OTAN, és vista comuna necessitat ja que «en tant la Unió Soviètica segueix essent una superpo-tência armada a Europa, els europeus occidentals necessitaran estar vinculatsal contrapès militar dels Estats Units». Però si el fet de pertànyer a l'Aliança ésd'una evidència indiscutida, el text postula una mena de «retorn als orígens»,és a dir al Tratat de l'Atlàntic Nord, quan diu que el seu objectiu és de «acon-seguir un ordre pacífic, just i durador a Europa amb les adequades garantiesde seguretat». Aquesta és la raó per la qual, amb no menys evidència, apareixla premissa del desarmament, de les relacions iguals entre els dos pilars del'Aliança —Europa Occidental i Estats Units—, l'esforç per a desmilitaritzarel conflicte Est-Oest...

UNA ESTRATÈGIA ESSENCIAL: LA SEGURETAT COMUNA

Una estratègia fonamental impregna el document alemany, una estratègiaque apareix com un objectiu a assolir a través dels mitjans — distendo, desar-mament, etc.— que, en ocasions amb força detall, apareixen ressenyats.Aquell objectiu és el de la seguretat comuna. Es tracta d'una noció que, foradel document que presentem, ha estat àmpliament elaborada pel seu autor, elvell socialdemòcrata Egon Bahr, responsable per a les qüestions de pau i segu-retat del SPD.

Per a Egon Bahr, per tal d'aconseguir la pau no n'hi ha prou de parlard'equilibri, ja que fins i tot l'equilibri absolut de forces no és mai una garantiadefinitiva de seguretat. La doctrina de la seguretat comuna, en canvi, sí que hoaconsegueix. Entén Egon Bahr per seguretat comuna el principi segons elqual la seguretat de l'altra és, alhora, la meva pròpia seguretat. Intenta fer queels països i, sobretot, els blocs, arribin a la convicció que, en l'actual capacitatdestructiva de l'armament atòmic tots estem condemnats a viure i a morirjunts. Per a Bahr, a més, aquesta és l'única via segura ja que, amb rotunditat,expressa que la via de la neutralitat, que en d'altres temps tenia grans atractiusa Europa, és, avui, una via morta. Aquesta mateixa visió, porta a Bahr, i al do-cument del SPD, a refusar desmarcar-se dels Estats Units («els estats nuclearsdecideixen, avui, sobre el destí dels no nuclears», afirmava recentment en unaconferència a Francfurt) i a no pensar en desarmaments unilaterals o desmili-taritzacions o desnuclearitzacions del mateix signe.

LES RELACIONS ALEMANYA-ALEMANYA

En acabar la Segona Guerra Mundial, el SPD, i molt especialment el seu lí-der, Kurt Schumacher, es mostraven reticents envers les forces d'ocupació i

112


posaven l'accent en la tasca —esdevinguda després clarament il·lusòria— de lareunificació alemanya. Poc a poc, però, i especialment després del programade Bad Godesberg, aquest tema quedà fora de les preocupacions i fou substi-tuït per un progressiu interès en una relació cada vegada més estreta amb laRepública Democràtica Alemanya. És un llarg camí, molt complicat per a unobservador no alemany, i que té el seu fil conductor a través de la doctrina ipràctica de l'Ostpolitik, iniciada per Willy Brand, des del ministeri d'exteriorsel 1966, i seguida per ell mateix un cop esdevingut Canceller, l'any 1969. Se-ria interessant de resseguir els progressos, i retrocessos de tant en tant,d'aquesta relació. El fet és que avui, amb un punt de ironia i mig de retret, desd'algun país de la Comunitat Europea es fa el retret que, a través de la Repú-blica Federal, l'altra Alemanya, la de l'Est, funciona com a tretzè país comu-nitari. D'aquí, doncs, que el document remarqui aquesta dimensió de la polí-tica de pau i seguretat que se centra en unes estretes relacions interalemanys,però que descarta, en canvi, qualsevol decisió de desarmament o desnuclea-rització que només afectés aquests dos països.

UN BON DOCUMENT DE TREBALL

Espero que el lector, en haver resseguit tot el text que presentem, arribarà auna conclusió: es tracta d'un interessant document, tot i que, en més d'un as-pecte, hagi de pensar que es tracta d'una anàlisi fortament impregnada delpaís on està desenrotllada i les especials circumstàncies que hi concorren. Éscert que, en el tema de pau i de seguretat, cada vegada hi caben menys aprecia-cions basades en la pura circumstància territorial. La globalitat és un fenomendels nostres dies i que es deixa sentir amb molta intensitat en aquests temes.D'altra banda, i com assenyalava ja al començament, no estem davant d'untext elaborat ja definitivament, sinó d'una moció presentada en un Congrés ique, en certa manera, s'ha incorporat a la reflexió general que el SPD ha enge-gat amb força al seu Congrés de Nuremberg i que culminarà segurament alproper Congrés del Partit. En aquest sentit, i com a reflexió i document de tre-ball que és, té també per a nosaltres una importància evident. Estem, encara,poc avesats als debats en profunditat sobre política internacional, en general, iuna reflexió com la que presentem tinc el convenciment que ens és claramentestimulador.

Josep Verde i AldeaDiputat al Parlament Europeu

113

Programa del SPD sobre pau i seguretat

PRINCIPIS BÀSICS DE LA POLÍTICA DE SEGURETATSOCIAL-DEMOCRÀTICA

La política de seguretat socialdemocràtica està al servei de la causa de la paui manté el camí obert als esforços polítics per configurar un futur que beneficiïla humanitat. Assegurar la supervivència de la humanitat, protegir la llibertatde les nacions per prendre les seves pròpies decisions polítiques i desenvolu-par un ordre social equitatiu són elements fonamentals del programa social-democratic.

Un ordre social equitatiu presuposa la inviolabilitat de la llibertat personal il'exercici del dret democràtic a l'autodeterminació. Un ordre pacífic queabasti totes les nacions només es pot assolir per una renúncia universal a laforça i no per una renúncia unilateral a la llibertat.

En un estat democràtic modern les persones es protegeixen del totalita-risme per mitjà de la constitució i d'una prohibició tocant a l'ús de la força. Pertal d'assegurar que aquesta prohibició es compleix, l'estat té el monopoli deles armes. Els socialistes democràtics aspiren a un ordre internacional en elqual la salvaguarda de la pau pública de l'estat democràtic es transferiria a lacomunitat de nacions. En el seu programa de Goldesberg l'SPD va fer unacrida pel desarmament general controlat i a favor d'un ordre internacionalque reemplaçaria els sistemes de defensa nacionals i tindria els mitjans per fervaler la seva autoritat.

L'objectiu de la política de l'SPD és un ordre polític universal basat en la ne-gociació per a la resolució pacífica dels conflictes i en l'exclusió de la guerracom a mitjà d'assolir objectius polítics. La finalitat de la seva política de segu-retat, és evitar l'ús de les armes fins que puguin ser suprimides.

Fins que s'hagi establert un ordre pacífic tal, la República Federal d'Ale-manya ha de seguir una política de seguretat basada en la col·laboració ambles democràcies occidentals i en el suport militar a aquestes.

Les nacions d'Europa han de continuar resoludament el procés de distensióiniciat als setanta per tal que sigui possible eliminar la tensió del conflicte Est-Oest i que aquest assumeixi la forma d'una competència pacífica entre siste-mes polítics diferents.

Per raó de la seva història i de la seva posició al centre del conflicte Est-Oest, és als europeus a qui toca excloure la guerra com a mitjà d'assolir fitespolítiques i concretament en aquelles zones que han estat la font de les guerresmés terribles i dels conflictes més greus dels temps moderns.

Acabar el segle de les guerres mundials amb l'establiment d'un ordre pacífica Europa que s'estengui d'una banda a l'altra i que a la llarga dissolgui els blocsha de ser la contribució històrica europea a la pau. La política de seguretat de

114


l'SPD va dirigida a encoratjar un ara possible i necessari canvi d'actituds en elconflicte Est-Oest.

Nosaltres en tant que socialistes democràtics, alemanys i europeus volemcontribuir a fer d'Europa, en aquest final de segle, una zona de pau que no pu-gui tornar a ser font de guerres i a la qual la guerra no es pugui escampar.

COL·LABORACIÓ EN L'ALIANÇA OCCIDENTAL

Els socialdemòcrates alemanys s'han declarat partidaris de les llibertats fo-namentals, de l'imperi de la llei i de les conviccions comunes a les democràciesoccidentals. Repetidament en el passat l'SPD s'ha oposat a la injustícia ale-manya i n'ha estat víctima. Després de 1945 va aprofitar sense pensar-s'hil'oportunitat de participar en la formació i en el desenvolupament d'un estatdemocràtic basat en la justícia social i en l'imperi de la llei. I es va oposar a unapolítica que consolidava la divisió d'Alemanya. Quan, com a resultatd'aquesta política, la divisió es va consolidar indefinidament va tenir un paperprincipal en fer de la República Federal un membre respectat i de confiançade la comunitat occidental.

La República Federal d'Alemanya està integrada políticament i militar-ment en la Comunitat Europea i en l'OTAN. Perquè mentre la Unió Sovièticacontinui sent una superpotência exageradament armada a Europa, els euro-peus occidentals necessitaran tenir lligams amb el contrapès militar dels Es-tats Units. La República Federal pot assolir un grau de seguretat acceptablenomés en cooperació amb els seus socis i només si és capaç de definir i deguanyar l'acceptació pels seus propis interessos dins de l'aliança.

L'objectiu de l'aliança queda exposat inequívocament al tractat com la re-solució pacífica dels conflictes en el marc de la Carta de les Nacions Unides icom una defensa col·lectiva en el cas d'un atac armat.

La política i les decisions de l'aliança han de reflectir les relacions entre as-sociats sobirans i han de tenir en compte els interessos vitals de seguretat delsseus membres. Les decisions fonamentals, com ara les relacionades amb l'es-tratègia de l'aliança, obliguen, tots i només poden ser reemplaçades per nousacords.

L'estabilitat del pont transatlàntic resulta de la fortalesa política dels seusdos pilars, els Estats Units i l'Europa occidental. Serà en benefici de l'aliançasi la República Federal d'Alemanya articula clarament els seus interessos en elterreny de la seguretat i si els europeus occidentals assumeixen un paper propidins de l'aliança a fi de subratllar els seus interessos pel que fa a la defensa i a ladistensió. Geogràficament l'aliança està limitada a la regió de l'Atlàntic nord.Dins del camp d'acció de la seva comesa estrictament defensiva ha d'ajudar aevitar la guerra en aquesta regió i que s'hi escampi a partir d'altres fonts detensió. L'àrea de l'OTAN no s'ha de convertir en un objecte de «escalada ho-

115

DOCUMENT:

ritzontal». Així doncs, els membres individuals no poden fer servir les instal-lacions de l'OTAN per operacions militars contra tercers països en contra dela voluntat del país en què estan situades. Els acords existents hauran de serrevisats.

Un dels principis bàsics de l'aliança és edificar la seguretat no només sobrela capacitat defensiva, sinó també sobre la voluntat de distensió. Els socialde-mòcrates inviten l'OTAN a complir aquest compromís fonamental. «Assolirun ordre pacífic just i durador a Europa amb garanties de seguretat adients»ha de romandre l'objectiu permanent de l'aliança.

A partir d'aquesta base, l'OTAN ha d'ajudar a desmilitaritzar el conflicteEst-Oest en què estan implicades les nacions opulentes de l'hemisferi nord.La millor manera com aquestes nacions poden contribuir a vèncer la pobresa,la fam i el subdesenvolupament a l'hemisferi sud és substituint l'amenaçaconstant de la guerra per un ordre pacífic durador. Les energies polítiques imilitars immobilitzades en la cursa d'armaments haurien de ser recanalitzadesper permetre a la comunitat de nacions abordar els problemes reals de la hu-manitat.

Una política de seguretat orientada exclusivament a Europa duria apare-llats incalculables riscs. Com a resultat de la interdependència de les nacions,les crisis als països del tercer món poden traslladar-se a Europa. Per tant, la se-guretat a la nostra part del món no es pot deslligar de la recerca de solucionsjustes als problemes del tercer món.

Les convulsions socials i econòmiques dels països en procés de desenvolu-pament porten a conflictes locals i internacionals. Com més injustes són les es-tructures socials i econòmiques, més greus són les tensions i les guerres quesacsegen el tercer món. Les polítiques seguides per les superpotències no con-tribueixen a alleujar la tensió, tot al contrari. Des de començaments dels vui-tanta els conflictes en països del tercer món derivats de condicions socials ieconòmiques catastròfiques han tornat a ser més ideologitzats i reinterpretatsen termes de la confrontació Est-Oest. En lloc de contribuir a eliminar-ne lescauses verdaderes, les superpotències exploten aquests conflictes per pro-moure els seus propis interessos polítics i per justificar els seus programes ar-mamentistes.

COL·LABORACIÓ EST-OEST EN LA RECERCA DE LA SEGURETAT

Les nacions implicades en el conflicte Est-Oest sobreviuran juntes o mori-ran juntes. Els europeus, al cor d'aquest conflicte, viuen en una regió amb laconcentració d'armes més gran de la terra. Una guerra destruiria les bases del'existència de tothom. Els europeus de l'Est i de l'Oest s'enfronten a un perillcomú, per tant només poden preservar la seva seguretat a través d'esforçoscomuns.

116


La cursa d'armaments de dècades recents ens ha ensenyat que cap país nopot eliminar la seva vulnerabilitat o fer-se segur per l'augment de la seva po-tència militar. La seguretat de l'altre bàndol sempre és el prerequisit per lapròpia seguretat. Malgrat els seus sistemes polítics oposats, les nacions impli-cades en el conflicte Est-Oest han d'acceptar les necessitats bàsiques de segu-retat de l'altre. La pau no pot ser condicional a una resolució del conflicte. Larivalitat entre els dos sistemes polítics ha de prendre la forma de competènciapacífica, no de guerra.

Des del moment que els adversaris d'aquesta confrontació de sistemes s'en-fronten al mateix perill no tenen altra elecció que no sigui desenvolupar pro-cediments conjunts per superar els conflictes. Les ideologies oposades no elshaurien d'impedir solucionar el problema comú de la prevenció de la guerra.Els europeus de l'Est i de l'Oest només poden sobreviure en una associacióbasada en la seguretat mútua.

Els conceptes de seguretat continuen estant dominats per la por i l'amenaçai la contra-amenaça de força. Aquesta por només pot ser desterrada si tots dosbàndols plegats busquen un acostament realista. Mentre els programes arma-mentístics i els plans estratègics es basin en l'assumpció del pitjor dels casos,no es solucionarà cap dels problemes de la seguretat, més aviat se'n crearan denous. El sentiment general d'estar sota una amenaça, que és alhora causa iconseqüència de la cursa d'armaments, només es pot superar a través de la se-guretat negociada entre els blocs.

El respecte per la integritat i la sobirania de totes les nacions dins de les se-ves fronteres actuals és essencial per a l'estabilitat d'Europa. L'ostpolitik se-guida per l'SPD quan era al poder tenia per objectiu l'apropament a les na-cions de l'Europa de l'est basat en el respecte per les necessitats de seguretatde l'altre. El govern conservador actual també ha hagut de mantenir aquestapolítica. La coalició CDU/ CSU, a causa de la resistència de les faccions del'ala dreta, està profundament dividida, amb el resultat que el govern actualno defensa amb prou convicció els interessos alemanys dins de l'aliança. L'im-peratiu del moment present és iniciar una segona fase de distensió amb vistes aestablir, a través del desarmament, una col·laboració en la seguretat comunaincrementada i fer d'Europa una zona de pau.

Els dos estats alemanys tenen la responsabilitat comuna d'assegurar l'har-monia i la seguretat entre les nacions europees pertanyents a sistemes socialsdiferents. Per aquesta raó, les relacions intergermàniques en particular calque reflecteixin la determinació d'establir un ordre pacífic que abasti tota Eu-ropa, un ordre que, tot i respectant les fronteres existents, els tregui el seu ca-ràcter divisor. Mostrant el camí cap a la col·laboració basada en la seguretatcomuna, els dos estats alemanys no segueixen un rumb alemany separat, sinóque busquen suport en les seves respectives aliances per a objectius que no po-den assolir sols. Quan l'ordre pacífic a Europa advocat pels socialdemòcratess'hagi convertit en una realitat, les aliances hauran perdut el seu significat i

117

DOCUMENT:

hauran servit per al seu propòsit. Avui cal que iniciïn la re-orientació de la po-lítica dins de cada bloc per posar així les bases per a una estabilitat duradora.

ESTRATÈGIA DE PREVENCIÓ DE LA GUERRA

El conflicte Est-Oest no es pot solucionar per mitjans militars. La dissuasióde l'arma nuclear no pot evitar la guerra per sempre més. Nous avanços en latecnologia armamentista posen en perill la seguretat i l'estabilitat i malbaratenrecursos vitals. La imminent pròxima fase de la cursa d'armaments a l'espaiexterior és una amenaça per a l'estabilitat global. Encara que els governs del'Est i de l'Oest afirmen que el seu objectiu és la pau i que les seves armes tenencom a finalitat evitar la guerra, continuen afegint sistemes d'armes cada copmés nous i més letals als seus arsenals en una escala que fa pensar que comptenamb la possibilitat de l'esclat de la guerra en qualsevol moment. Cal posar fi aaquesta contradicció.

L'SPD considera que s'hauria de revisar l'estratègia de l'OTAN de preven-ció de la guerra a la llum dels següents criteris:

1. L'estratègia militar del conjunt de l'aliança hauria de reflectir l'objectiud'aquesta de manteniment de la capacitat defensiva i de voluntat de dis-tensió.

2. Tant en l'estructura com en l'armament, les forces de l'OTAN han de ser-vir propòsits defensius i no bloquejar el camí cap a un ordre pacífic a Eu-ropa.

3. Cal portar l'estratègia de l'aliança i l'estratègia de les seves forces a unareducció substancial del nombre d'homes i de les armes a Europa. S'had'aplicar el mateix als acords tocant a opcions militars i al desenvolupa-ment de la tecnologia armamentística.

4. L'estructura de les forces i el seu equipament han de ser tais que facincreïble que són susceptibles de fer una defensa eficaç. En altres paraules,cal que qualsevol agressor potencial s'adoni que el risc seria massa gran.En cap cas no haurien de ser susceptibles d'utiiitzar-se en operacions agran escala més enllà de la frontera. La limitació de les estructures i del'armament a finalitats de defensa efectiva no és una concessió al Pacte deVarsòvia, sinó un mitjà de protegir el nostre país. Inicialment, per tant,aquest acostament no ha de dependre de si els europeus de l'Est seguei-xen aquesta mateixa línia de conducta.

5. Caldria basar la potència militar de l'aliança en el principi del mínim ne-cessari i no provocar una cursa d'armaments.

6. Les despeses de defensa necessàries per finançar el concepte estratègicno haurien de gravar en excés els recursos socials i econòmics dels mem-bres de l'aliança. No haurien de soscavar la seva estabilitat social i econò-mica.

118

. L'OPtNIÓ SOCIALISTA

7. L'aliança ha de ser capaç de fer front a les situacions de crisi per mitjanspolítics i no sentir-se obligada a continuar l'escalada d'armaments. Hau-ria de comprometre's a no ser la primera a usar armes convencionals onuclears. Un acord de no-ús de la força entre l'OTAN i el Pacte de Var-sòvia sembla possible i s'hi hauria d'arribar sense retard.

8. L'estructura defensiva de l'aliança hauria de reflectir la seva composiciómultinacional de manera que un agressor es veiés enfrontat a les forcesarmades dels països membres de l'OTAN.

9. L'aliança ha de tenir en compte els interessos polítics i militars dels nos-tres veïns de l'est. Ha d'articular clarament, per tant, el caràcter defensiude la seva estratègia posant l'èmfasi en la defensa de la zona fronterera.

10. Reafirmen l'objectiu adoptat a la conferència del partit d'Essen de crearun ordre pacífic a Europa sobre la base de la col·laboració entre les alian-ces orientada a promoure la seguretat comuna i així suprimir la necessitatdels blocs militars.

Un govern federal dirigit per l'SPD pressionará perquè es facin modifica-cions en l'estratègia de l'aliança en la línia d'aquests criteris. L'SPD rebutjàper tant conceptes tais com «Batalla terra-aire», «Batalla terra-aire 2000» i«cop profund».

El Pacte de Varsòvia ha de contribuir a la seguretat comuna. Per fer això calque abandoni sobretot la seva estratègia de defensa per penetració. El desple-gament dels SRINF soviètics a la República Democràtica Alemanya i a Txe-coslovàquia ha augmentat l'amenaça i la seva implicació militar contradiu larenúncia soviètica a ser els primers a fer servir armes nuclears.

Els països del Pacte de Varsòvia s'han de limitar també a la defensa eficaçdel seu territori. Les seves forces no haurien de conservar la capacitat d'orga-nitzar una ofensiva a gran escala i haurien de modificar la seva doctrina que lesoperacions defensives s'haurien de desenvolupar en territori de l'Alemanyade l'oest i de l'Europa Occidental.

No n'hi ha prou que les forces de tots dos bàndols siguin tais que els resultiimpossible en termes d'estratègia, ensinistrament, estructura, efectius i arma-ment organitzar un atac, hi ha d'haver també un clima polític i unes polítiquesque estiguin lliures d'imatges de l'enemic, pors irracionals o amenaces, i de latendència a resoldre els conflictes per la força.

Les finalitats polítiques de les dues aliances i els seus mitjans militars nohaurien de ser contradictoris. Els procediments per incrementar la conscièn-cia de seguretat comuna haurien d'incloure consultes regulars entre l'Est il'Oest en qüestions d'estratègia i d'estructura de les forces.

119

DOCUMENT:

EL CAMÍ CAP AL DESARMAMENT

La construcció de l'edifici de la confiança i de la seguretat ha d'anar acom-panyada per reduccions de les armes. El camí cap al desarmament passa per lalimitació dels arsenals existents. Les negociacions i els acords tocant al con-trol, la limitació i la reducció dels armaments són instruments que ajudaran amantenir la seguretat comuna. En una situació estratègica que es consideraque és generalment estable, la superioritat o la inferioritat parcials serien tole-rables. Els passos independents limitats cap a la limitació d'armes i el desar-mament, que no perjudiquin la pròpia capacitat defensiva, poden, no obstantaixò, conduir a facilitar negociacions i ajudar a sortir de punts morts. Si l'altrebàndol fa aquests passos hi hauria d'haver una corresponent resposta cons-tructiva. Una reducció d'armaments hauria d'anar paral·lela a una cooperaciómés estreta.

Les negociacions de cara a edificar la confiança i a limitar els armamentsserveixen els interessos de seguretat de tots els socis i fomenten la comprensióper l'actitud de l'altre bàndol. Tals instruments de la seguretat comuna nos'haurien de fer servir per exercir pressions.

V-ostpolitik de la República Federal ha tingut un important paper en l'esta-bliment d'una xarxa de relacions europees. Aquesta xarxa ja ha tingut unainfluència moderada en temps de renovades tensions entre l'Est i l'Oest. Calno posar-la en perill per un ressorgiment de demandes nacionalistes o revisio-nistes.

Els socialdemòcrates volen lligar ben estrets la construcció de la confiança ila xarxa de control d'armaments per tal de tenir al capdavall una base estableper a acords de desarmament efectius. Cal reemplaçar l'autopropulsió de lacursa d'armaments per l'autopropulsió de la distensió. Els acords tocant a laconstrucció de la confiança i al control d'armaments haurien d'obrir el camí aldesarmament perseguint l'objectiu de la seguretat comuna. El propòsit del'establiment gradual del principi de la seguretat comuna és col·locar la pau aEuropa sobre una base estable. Els acords negociats per assegurar la seguretatcomuna seran un pas crucial cap a l'objectiu a llarg termini de desmilitaritzarla rivalitat entre els dos sistemes a l'Est i a l'Oest.

Un cop vist que no hi ha cap via absolutament segura per fer durar la pau,l'SPD prefereix el risc de la pau al risc de la guerra i en conseqüència:

1. Reafirma la renúncia a l'amenaça de l'ús de la força, tant nuclear comconvencional. Cal limitar realment els instruments de poder militar, re-duir-los pas a pas i en darrer terme eliminar-los. Aquesta és l'única viaper fer una renúncia universal a la força creïble. Un acord que estipuliuna renúncia a la força, tant nuclear com convencional, entre els mem-bres de les aliances seria un primer pas en aquesta direcció.

2. Considera que la Conferència de Seguretat i Cooperació a Europa hauria

120


de ser el fòrum pel desenvolupament d'un ordre pacífic a Europa en l'es-perit de l'Acta Final de Hèlsinki.

3. Considera que la Conferència d'Estocolm de Mesures de Construcció dela Seguretat i la Confiança i de Desarmament a Europa hauria de sortirun acord per protegir cada bàndol d'atacs per sorpresa i fomentar així laconfiança mútua. La Conferència de Viena de Mútua Reducció Equili-brada de Forces hauria d'aprovar una ràpida reducció de forces per esta-blir la paritat a un nivell més baix. Tots dos acords incrementarien l'esta-bilitat convencional a Europa i facilitarien l'eliminació de les armes nu-clears a tots dos cantons.

4. Recomana la creació d'un Grup Consultiu Permanent de la SeguretatEuropea per controlar el compliment dels acords de les mesures de cons-trucció de la confiança, per registrar notificacions de moviments de tro-pes i per aclarir qualsevol dubte. Aquest Grup Consultiu Permanent fun-cionaria a dos nivells. A nivell pràctic estaria format per representants detotes dues aliances i de països no-alineats i neutrals. Tindria el suportd'un secretariat permanent compost per diplomàtics i personal militardels països implicats. El Grup Consultiu Permanent podria marcar elprincipi d'una organització de seguretat pan-europea que, si augmentes-sin les tensions, podria facilitar el maneig inter-aliances de les crisis.

5. Fa una crida a l'avanç cap al control d'armaments i el desarmament a lesnegociacions de Viena, llargament endarrerit. Passos immediats enaquesta direcció haurien de ser:— iniciatives polítiques que conduïssin a la reducció efectiva de tropes a

nou-cents mil homes a cada cantó de l'àrea de la Conferència deViena;

— un acord en la reducció de quotes per tal que els no participants en capbàndol puguin tenir més del cinquanta per cent del total de forces a laseva disposició;

— la fixació de sostres d'inicialment set-cents mil homes per a les forcesde terra i dos-cents mil homes per a les de l'aire;

— la inclusió de les reduccions d'armes en l'agenda de les negociacions.A més a més de les propostes presentades fins aquí, l'objectiu de les nego-ciacions de Viena hauria de ser reduccions dràstiques en les forces con-vencionals i armaments a Europa.

6. En les seves negociacions a Ginebra els Estats Units i la Unió Soviètica nos'haurien d'acontentar amb acords simbòlics, sinó que s'haurien de posard'acord i dur a terme realment reduccions dràstiques en les dimensionsdels seus arsenals nuclears.Per assegurar que les negociacions sobre desarmament no s'usen peramagar una accelerada acumulació d'armaments, no s'hauria de desple-gar cap arma addicional ni s'hauria de permetre que sorgissin noves àreesgrises mentre avancen les negociacions. Conseqüentment, l'SPD dóna

121

DOCUMENT:

suport a la crida dels sis caps d'estat i de govern de quatre continents a laseva trobada a Nova Delhi el 31 de gener de 1985 i convida els dos bàn-dols a congelar els seus arsenals nuclears mentre tinguin lloc les negocia-cions tocant als detalls d'un pla de desarmament, i en particular a suspen-dre amb efecte immediat:— el desplegament d'armes nuclears addicionals i dels seus sistemes de

transport,— proves nuclears, i— el desenvolupament i prova d'armes anti-satèl·lit i altres armes espa-

cials.El propòsit d'aquesta congelació es facilitar les negociacions sobre reduc-cions dràstiques en les armes ofensives de tots dos costats. Només ambaquestes reduccions a gran escala les superpotències nuclears podrancomplir els seus compromisos de desarmament nuclear del Tractat deNo-Proliferació.El tractat ha de ser estrictament observat i no minat per l'Iniciativa de De-fensa Estratègica o per una Iniciativa de Defensa Europea (IDE). Un go-vern encapçalat per l'SPD no participarà ni en la Iniciativa de DefensaEstratègica ni en la Iniciativa de Defensa Europea. L'SPD, per tant, és es-trictament contrari als plans per a una Iniciativa de Defensa EstratègicaEuropea per tal com contribuirà a l'escalada de la cursa d'armaments iconsumirà vastos recursos financers. És un error creure que la pau es potimposar per mitjans tecnològics; naturalment aquests augmenten el pe-rill. La pau demana esforços polítics. La natura desestabilitzadora de lesarmes de curt i mitjà abast només es pot eliminar retirant-les completa-ment, no amb mesures addicionals per incrementar les armes. Un governfederal de l'SPD renunciarà als acords de la Iniciativa de Defensa Estra-tègica.El dilema de les armes nuclears no es pot superar per mitjà de nova tecno-logia armamentista, sinó només amb solucions polítiques. És més asse-nyat reduir els míssils via negociació que desenvolupar un sistema anti-míssil.Les nacions de la terra, la preocupació de les quals és produir prou menjarper satisfer les necessitats bàsiques de l'home i desenvolupar econòmica-ment el món, incloent la jove generació, exigeixen que la cursa d'arma-ments sigui aturada ara i aquí. Les superpotències poden i tenen l'obliga-ció de mostrar el camí a Ginebra.

7. Un govern federal liderat per l'SPD defensarà una prohibició internacio-nal tocant a la guerra indiscriminada. Iniciarà immediatament la ratifica-ció, sense cap reserva nuclear o de cap altra mena, del primer protocoladdicional al congrés de Ginebra de la Creu Roja sobre protecció a lesvíctimes de conflictes armats internacionals.

8. Per assegurar que les dues aliances són de caràcter defensiu les seves es-

122

.L 'OPINIÓ SOCIALISTA

tructures militars haurien de ser tais que no provoquessin atacs preven-tius. Per a la salvaguarda de la seguretat a Europa, tots dos bàndols hau-rien de posar-se d'acord per retirar les armes nuclears de petit i mitjàabast que, en qüestió de minuts, poden amenaçar directament l'existèn-cia de països sencers.Nosaltres com a europeus recordem a les potències nuclears que a la nos-tra regió les armes nuclears de petit i mitjà abast tenen també el caràcterd'armes estratègiques. El desplegament de nous sistemes d'aquesta menaa Europa no ha contribuït a estabilitzar la situació estratègica. L'SPDconvida els Estats Units i la Unió Soviètica a retirar-los.Com es va decidir a la seva conferència d'Essen, l'SPD:— demana als Estats Units la immediatada aturada en el lliurament de

nous míssils Pershing II i Cruise i la retirada dels ja desplegats;— demana a la Unió Soviètica la retirada dels míssils desplegats com a

resposta a la República Democràtica Alemanya i a Txecoslovàquia ila reducció dràstica dels seus SS-20 al nivell de 1979.

Amb vistes a assolir aquests objectius un govern federal de l'SPD entraràen negociacions al començament de la nova legislatura i el grup parla-mentari de l'SPD presentarà una moció per a la renovació de la decisiódel Bundestag del 22 de novembre de 1983 per tal d'eliminar la base par-lamentària pel desplegament d'aquestes armes per al qual l'actual governconservador va donar permís. Això deslligarà les mans del govern per ales negociacions.Seguint la descoratjadora primera ronda de negociacions a Ginebra, elssocialdemòcrates consideren que les negociacions haurien d'inclouretambé els SRINF i que tots dos cantons haurien d'iniciar les negociacionsamb la determinació d'arribar a resultats. Quan els interessos vitals delseuropeus estiguin en joc, aquests prendran la iniciativa i no acceptaransimplement la manca de resultats en les negociacions entre les superpo-tències.També donem suport a les propostes per a la retirada completa de tots elsmíssils a tota Europa. Invitem França i el Regne Unit, com a potènciesnuclears europees, a participar en el procés de desarmament i de limita-ció de les armes nuclears.És una qüestió de particular urgència per a la República Federal d'Ale-manya que les armes nuclears siguin retirades. Com a primer pas enaquesta direcció s'hauria d'establir un corredor desnuclearitzat a l'Eu-ropa Central tal com va proposar la Comissió Palme. Ens oposem a l'es-tabliment d'una potència nuclear de l'Europa Occidental.L'SPD vol que Europa es converteixi gradualment en una zona lliured'armes nuclears. Un pas important en aquesta direcció seria la retiradade totes les armes nuclears de petit i mitjà abast desplegades a Europa obé que l'amenacen.

123

DOCUMENT:

Perquè com a zona desnuclearitzada no augmenti la probabilitat d'unaguerra convencional seria necessari, simultàniament amb el desmantella-ment de les armes nuclears, establir una paritat convencional al nivell mésbaix possible. Al mateix temps caldria mantenir la capacitat de l'aliançaoccidental per fer d'un possible atac convencional un risc no assumible.A les reduccions en les armes nuclears, no els han de seguir augments enles armes convencionals, i el desarmament convencional no ha de serreemplaçat per noves armes nuclears. Les negociacions sobre desarma-ment, per tant, han de referir-se també a l'estructura dels potencials i op-cions militars.

10. Les armes químiques, com les armes biològiques, no són apropiades niper a la defensa ni per a la dissuasió. S'hauria d'arribar a un acord de pro-hibició global de les armes químiques a la Conferència sobre Desarma-ment de les Nacions Unides a Ginebra. Fins que no s'hagi negociat unacord i els estocs d'armes químiques no hagin estat destruïts, les armesquímiques ja existents a l'Est i a l'Oest no haurien de ser modernitzades.L'SPD no sancionarà el desplegament de noves generacions d'armes quí-miques a la República Federal d'Alemanya.Fem una crida per l'eliminació de les armes químiques existents i per l'es-tabliment d'una zona lliure d'armes químiques a Europa fins que aques-tes armes hagin estat prohibides i destruïdes. Representants del grup par-lamentari de l'SPD i del SED (Partit Socialista Unificat de la RepúblicaDemocràtica Alemanya) han elaborat un pla per a aquesta solució regio-nal. Representa un autèntic primer pas cap al desarmament a Europa i ésun exemple encoratjador de com promoure la seguretat comuna. Un go-vern encapçalat per l'SPD faria passos immediatament per arribar a unconveni internacional apropiat i efectiu.

FORCES AL SERVEI DE LA CAUSA DE LA PAU

Les forces armades federals (Bundeswehr) s'han convertit en un instru-ment de defensa de confiança dins de l'aliança. Havent-se constituït fa més detrenta anys en el moment més crític de la confrontació entre l'Est i l'Oest, or-ganitzat en difícils circumstàncies i desenvolupat dins del paper d'una institu-ció normal del règim, han estat capaces de dur a terme el seu paper en el man-teniment de la pau. Les disposicions constitucionals que governen les forcesarmades es van adoptar per consens parlamentari i han demostrat ser una basesòlida per a la completa integració d'aquestes dins de la societat. Els altresmembres de l'aliança han reconegut les forces alemanyes i el seu comanda-ment com a socis iguals.

El Bundeswehr ha promogut l'status de la República Federal i li ha donatuna veu més forta dins de l'aliança, ajudant així a incrementar l'estabilitat del'OTAN. Aquesta va ser una important condició prèvia per a una ostpolitik

124


amb èxit. El Bundeswehr té un important paper en el procés de distensió i decontrol de les armes. Alguns dels seus oficial són membres de delegacions deles conferències de seguretat i control d'armes europees.

El Bundeswehr no té una tasca fàcil davant seu. Cada govern federal nos'hauria de limitar a expressar el seu agraïment en cerimònies anuals, sinó quehauria d'atendre els problemes de les forces armades quan és l'hora. Els fonshan de ser adequats a les tasques que s'espera que duguin a terme.

Als noranta el nombre de joves que hagin de fer el servei militar minvarà. Elpressupost de defensa no s'ampliarà. Els conceptes estratègics i els arma-ments canviaran. Les forces armades no poden suportar la càrrega resultantde problemes que s'han ignorat i d'una política de seguretat contradictòria. Laseva missió no ha de ser tan sols comprensible i per tant acceptable per a la so-cietat, sinó que ha de semblar factible als militars mateixos.

Els següents passos són necessaris pel desenvolupament futur del Bundes-wehr:

1. Els plans per a les pròximes dècades han de complir els requisits de defensaeficaç i mirar d'establir unes estructures a les forces que impossibilitin queel Bundeswehr organitzi operacions ofensives. Els plans del govern federalper al Bundeswehr organitzi operacions ofensives. Els plans del govern fe-deral per al Bundeswehr no compleixen aquest requisit i per tant són re-butjats per l'SPD.

2. Les mesures per reestructurar les forces armades han d'augmentar tambél'eficàcia defensiva i la capacitat de fomentar l'estabilitat, especialment pelque fa a les seves funcions antitancs, de contenció i de defensa aèria. L'es-tructura del Bundeswehr ha de ser tal que faciliti la tasca d'afrontar les cri-sis amb mitjans polítics. En cap cas no ha de servir per agreujar una crisi.

La qualitat dels efectius humans per a propòsits defensius ha de ser mi-llorada. En temps de pau hi hauria d'haver personal suficient:— .per assegurar la defensa efectiva de la zona fronterera contra atacs sor-

presa;— per assegurar el desplegament de les forces aliades en una crisi;— per obeir els acords i complir els compromisos de la defensa eficaç

d'Alemanya.3. Dins del camp d'aplicació d'aquests requisits:

a) caldrà seleccionar àmplies seccions de les forces armades i omplir elsbuits amb militars preparats i reservistes;

b) l'ensinistrament haurà d'assegurar que cada recluta, després d'havercompletat el seu servei militar bàsic, serà capaç de dur a terme la sevafutura missió com a reservista;

c) l'SPD és contrari a l'ampliació del servei militar bàsic i del se t̂vei-ake^-natiu a divuit i vint-i-quatre mesos respectivament. Aqicions augmentaran laja deplorable situació de molts solc

\jP n5*,vP/vna,

DOCUMENT:

nés inferiors a les seves possibilitats i desviaran l'atenció de la necessitatde modificar l'estructura del Bundeswehr, que és urgent per altresraons també;

d) l'SPD és contrari al reclutament de dones, tret de pel servei mèdic.4. El primer pas a fer per un govern encapçalat per l'SPD serà la reducció de

les despeses de defensa a la proporció del pressupost justificada sota eldarrer govern de l'SPD. La necessària reestructuració defensiva del Bun-deswehr obrirà el camí a reduccions substancials als noranta. Aquestes co-meses serien facilitades en gran mesura per acords Est-Oest tocant a la re-ducció de forces i a les limitacions d'armes a Europa.L'SPD s'oposa al desenvolupament de les capacitats de la producció perles exportacions d'armes i adverteix contra la influència creixent del com-plex industrial-militar. Les decisions en qüestions de seguretat no hand'estar influïdes per grups de pressió de la indústria armamentista. L'SPDdóna suport al projecte de llei de limitació de les exportacions d'armes queva introduir el grup parlamentari el 23 de maig de 1985.L'SPD fa una crida a les firmes de la indústria d'armaments perquè reduei-xin la seva dependència dels contractes d'armes. En casos particularmentdifícils se'ls ha de poder garantir l'assistència perquè passin a fabricar pro-ductes civils per tal de salvar els llocs de treball.

5. Havent estat a favor sempre d'un exèrcit nacional, l'SPD defensa el prin-cipi de crida general al servei militar. A través del sistema de servei militarobligatori el Bundeswehr roman constantment en contacte amb els canvissocials. L'obligatorietat assegura que les forces armades de la RepúblicaFederal mantenen els estàndars d'ensinistrament tècnic d'una nació in-dustrial desenvolupada. A més a més, el compromís del servei militar ésuna manera de recordar constantment a la gent la seva responsabilitat po-lítica comuna en el manteniment de la pau. Els reservistes en període d'en-sinistrament no haurien de patir desavantatges econòmics o legals.

6. Cal no erosionar el dret bàsic a l'objecció de consciència amb períodes ex-cessivament llargs de servei civil, com s'està fent ara. L'SPD creu que l'ac-tual sistema de jutjar la credibilitat de sol·licituds de reconeixement com aobjector de consciència és insostenible i caldria abolir-lo. L'SPD recordano només les disposicions de la llei bàsica sinó que és en interès dels matei-xos soldats que haurien de poder començar el seu període d'instrucció a lesforces armades sabent que ei reconeixement dels objectors de consciènciaestà subjecte a normes equitatives acceptables. Tant els reclutes com elsque duen a terme tasques civils presten un servei sabent que és per la causade la pau.

7. L'ensinistrament dels militars de qualsevol graduació ha de complir els re-quisits d'unes forces armades avançades tècnicament i modernes i formarpart del sistema educatiu de la República Federal. L'SPD considera ques'hauria de donar més importància als aspectes del comandament en l'en-

126


sinistrament bàsic i posterior d'oficials i suboficials. L'ensinistrament delsjoves suboficials demana millores fonamentals. Ells estan en contacte dià-riament amb els soldats rasos i per tant carreguen amb gran part de la res-ponsabilitat per mantenir l'eficiència de les forces armades. Així, doncs,tenen el dret d'adequar l'ensinistrament.La política de personal al Bundeswehr hauria de ser tal que promogués elshomes segons els mèrits. Aquests han de tenir les mateixes oportunitatsprofessionals i possibilitats de promoció que els altres membres de l'admi-nistració pública. Els períodes de servei cal reduir-los a nivells raonables iregular-los per llei.El concepte de ciutadà amb uniforme i el concepte d'educació cívica hanvinculat des del començament el Bundeswehr amb la constitució demo-cràtica de la República Federal i la seva societat pluralista. Sobre aquestabase les forces armades han estat capaces d'enfrontar-se als canvis socials ial desenvolupament tecnològic. Malgrat tot, successius comissaris per a lesforces armades han cridat l'atenció sobre deficiències en la qualitat delcomandament, fins i tot sobre violacions dels drets bàsics. Massa sovintels deures militars de cada dia són inconsistents amb els objectius declaratsdel comandament. L'SPD espera que els soldats i oficials observin i desen-volupin els principis bàsics de conducta i comandament. Si s'espera d'ellsque defensin la llibertat i la justícia, aleshores cal que també ells les expe-rimentin.Cal defensar les tradicions de les forces armades solament quan estand'acord amb els principis democràtics i els valors consagrats a la consti-tució.

DEFENSA CIVIL

Totes les mesures de defensa civil per un cas de guerra, especialment guerranuclear, a part d'aquelles necessàries per permetre la protecció respecte alsdesastres naturals, haurien de suspendre's. No condueixen a la pau i en cas deguerra no protegirien ningú. Però creen la il·lusió d'aquesta protecció i la im-pressió que es pot fer una guerra a Europa, guanyar-la i sobreviure.

MOVIMENTS PER LA CAUSA DE LA PAU

Els socialdemòcrates reconeixen les aspiracions del moviment pacifista, lesqüestions plantejades pels pacifistes i iniciatives que reflecteixen tendènciesnoves del pensament pel que fa a les solucions per a la seguretat. Veuen elsanhels de pau de gent gran que ha passat les guerres mundials i de la generaciómés jove com un encoratjament per a la seva política de col·laboració per a la

127

DOCUMENT:

seguretat. Com l'ostpolitik seguida per la coalició social-liberal, una nova fasede distensió s'enfrontarà amb una considerable resistència conservadora.

Així doncs, per poder tirar endavant la seva política de pau, l'SPD necessi-tarà un ampli suport popular i també el recolzament del moviment pacifista,dels sindicats i de les esglésies. En aquest procés el partit i el moviment paci-fista hauran d'acceptar que les seves peticions i accions no sempre coincidei-xin. On els signes siguin de pau, els socialdemòcrates se sentiran encoratjatsencara que no sàpiguen si i com poden traduir aquests signes a la pràctica polí-tica. Això inclou el ferm establiment de la política de pau socialdemocràtica,com es va formular en el document elaborat pels partits socialdemocràtics isocialistes dels països de l'OTAN el novembre de 1985. Cap govern de l'SPDno serà capaç d'assolir els seus objectius sense el compromís actiu dels seusmembres i el suport d'aquests moviments.

Soldats i objectors de consciència, polítics i membres del moviment paci-fista estan contribuint plegats a la pau del moment que romanen receptius alsplantejaments i a les preguntes dels altres i permeten que el desig de preservari desenvolupar la pau guiï els seus pensaments i les seves accions. És tasca del'SPD com a partit polític traduir la voluntat de pau en política de pau.

128

l'opinió socialista n. 3 (1986) dossier: catalunya i espanya en el projecte de l'esquerra

Documents