lÍpids - classedebio.files.wordpress.com · climes freds (polars) ... gras cadena llarga + grup...
TRANSCRIPT
LÍPIDS
Biomolècules formades per C, H, O + N, S i Psimples
complexes• Grup molt heterogeni (estructura i funcions)
• Insolubles en aigua (hidròfobs) i altres dissolvents polars
• Llargues cadenes de C i H (O en poca quantitat)
• Solubles en dissolvents no polars (èter, benzè...)
• Untosos al tacte
• Poc densos
• Substàncies molt reduïdes al oxidar-se alliberen molta energia
Classificació
1. Àcids grassos = Acils
• No es solen trobar lliures a la cèl·lula formen els lípids saponificables
Cadena llarga de C units a H + grup carboxílic –COOH
(nº parell entre 12-24) (àcid)
Molècula amfipàtica
Cadena hidrocarbonada (cola apolar) Cap polar
Enllaços de Forces de Van derWaals (dèbils) angle
En dissolució es pot
dissociar: R-COO- + H+
• Propietats dels ac grassos venen conferides per la cadena hidrocarbonada:
1.Llargària de la cadena
+ llarga + enllaços + punt fusió
+ llarga (i menys =) - solubilitat ac grassos de cadena curta són lleugerament solubles en aigua
Monocapa Bicapa
Micel·la
2. Nº d’insaturacions (dobles enllaços):
• ÀC. GRASSOS SATURATS
NO tenen dobles enllaços (insaturacions)
Les cadenes són lineals
S’estableixen enllaços de Van der Waals entre cadenes contigües major empaquetament
Punt fusió ↑↑ sòlids a Tª ambient
Ponts d’H entre els caps (grups –COOH)
16 C
18 C
Molt abundants en greixos d’origen animal, però també en manteca de cacao, oli de palma i coco
• ÀC GRASSOS INSATURATS
Tenen algun doble enllaç (insaturació)
Provoca un “colze” en la cadena no lineals
És més difícil establir enllaços entre cadenes menys empaquetats
↓punt de fusió líquids a Tª ambient
COOH
Monoinsaturats Poliinsaturats
Solen trobar-se en greixos d’origen vegetal
• De forma natural els = dels àcids grassos adopten disposició CIS
IMPORTÀNCIA DE SER CIS O TRANS (greixos “trans”)
• De forma artificial (hidrogenació) es poden crear àc grassos en disposició TRANS aconseguim:
– Subst sòlides o semi-sòlides a Tª ambient
– No es posen rancis
Els H al mateix costat
El procés requereix Ní i Al que poden deixar traces als aliments
• Als bastons de la retina hi ha uns discos membranosos
• A la membrana d’aquestos es troba la molècula de retinal (formant part de la rodopsina)
• Quan rep llum la molècula de CIS retinal es transforma en TRANS retinal, la qual cosa provoca una cascada de reaccions que fan que es tanquen els canals de Na i es transmeten impulsos nerviosos fins al cervell, on es transformen en sensacions visuals
Veiem gràcies a un canvi de CIS a TRANS??
18 : 3 ∆ 9,12,15
Nomenclatura àcids grassos
Nº de carbonos
Nº de dobles enlaces
Posició dels dobles enlaços (contant des
del C del grupcarboxílic)
18 : 3 Ꙍ 3
Posició del doble enllaç (contant des del C del grup CH3
terminal) i SOLAMENT s’indica
el primer
2. Lípids: saponificables
Contenen àcids grassos poden saponificar
són esters
1. Acilglicèrids o greixos (sòlids o líquids)
– Es formen per esterificació d’1, 2 o 3 AG mono-, di- o triacilglicèrids o triglicèrids (apolars xq cap -OH de la glicerina està lliure insoluble en aigua)
– Si: - tots els àcids grassos iguals simples
- àcids grassos diferents mixtes
– Si: - àcids grassos saturats sòlids animals
- àcids grassos insaturats líquids vegetals
Formació triglicèrids: reacció d’esterificació
Unió del grup -COOH de l’àcid gras amb el grup –OH de l’alcohol per a formar un enllaç ester (-COO-) amb la pèrdua d’una molècula de d’aigua
Durant la digestió els EZ lipases hidrolitzen els greixos en ac. grassos i alcohol hidròlisi enzimàtica
Hidròlisi
Reacció de saponificació (trencament de triglicèrids en
presència de bases)
Els àcids grassos reaccionen en bases fortes (com el NaOH o el KOH) per a donar la sal de l'àcid gras (SABÓ) i l’alcohol (glicerina) hidròlisi química (no intervé l’aigua)
• Funció dels triacilglicèrids:
– Reserva energètica les cèl·lules els oxiden per a obtindre energia
2 avantatges front als glúcids:
1. lípids = 9 Kcal/g mentre que glúcids = 4 Kcal/g
2. S’emmagatzemen de forma anhidra (sense aigua, a diferència del glicogen que ho fa hidratat (2g d’aigua/g glicogen) suposa més del doble del seu pes en aigua
• En animals en els adipòcits
• En vegetals en vacúols de fruits i llavors
Teixit adipós blanc protecció tèrmica en animals que viuen en climes freds (polars)
Teixit adipós marró en animals que hibernen l’oxidació a les mitocòndries no produeix ATP SOLAMENT energia calorífica
- Aïllament tèrmic i físic
2. Lípids de membrana
• CLASSIFICACIÓ:
– En funció del tipus d’alcohol:
1) Glicerolípids: contenen glicerina:
- gliceroglucolípids
- fosfolípids
2) Esfingolípids: contenen esfingosina
- Esfingomielines
- (Esfingo)glucolípids:
- Cerebròsids
- Gangliòsids
Esfingosina
1) Glicerolípids
• 2 ÁC. GRASSOS (saturats o insaturats) + GLICERINA + el tercer grup
alcohol pot unir-se a diferents coses. En funció d’açò tindrem:
1.1) Gliceroglucolípids
2 ÁC. GRASSOS + GLICERINA + OSA
En membranes de bacteris i vegetals
1) Glicerolípids
• 2 ÁC. GRASSOS (saturats o insaturats) + GLICERINA + el tercer grup
alcohol pot unir-se a diferents coses. En funció d’açò tindrem:
1.2) Glicerofosfolípids = Fosfolípids
2 AC. GRASSOS + GLICERINA + ÀC. FOSFÒRIC + ALCOHOL
Àcids grassosGlicerinaàc. fosfòric
FUNCIÓ DELS FOSFOLÍPIDS:
• Formen la BICAPA de las membranes cel·lulars:
o Caps polars en contacte amb medi aquos exterior i interior
(citoplasma). Interaccionen amb l’aigua, formant ponts
d’hidrógen.
o Cues apolars: repelides per l’aigua, organizant-se entre
elles i formant un empaquetament en forma de bicapa.
2) Esfingolípids
CERAMIDA + GRUP POLAR (molt variat i complexe)
(ESFINGOSINA + AC. GRAS cadena llarga)
enllaç amida
ENLACE AMIDA
+ R-COOH
- Esfingomielines- Esfingoglucolípids
FUNCIONS-Constitueixen les memb cel animals i vegetalsMolt abundants al teixit nerviós- Reconeixement cel·lular-Determinen els grups sanguinis
2) Esfingolípids
ESFINGOSINA + AC. GRAS cadena llarga + GRUP POLAR
2.1) Esfingomielines
– GRUP POLAR: fosforilcolina o fosforiletanolamina
(àcid fosfòric + aminoalcohol =colina o etanolamina)
– Presents en las beinas de mielina de las fibres nervioses
(cel. de Schwann)
Colina
2) Esfingolípids
ESFINGOSINA + AC. GRAS cadena llarga + GRUP POLAR
2.2) Esfingoglucolípids
– GRUP POLAR: glúcid
o si glúcid = 1 monosacàrid cerebròsid
o si glúcid = oligosacàrid (>15 oses)gangliòsid
• Esfingoclucolípids determinants dels grups sanguinis
3. Ceres
- Esters ac. grassos + alcohols
(cad llarga 14 a 36 C) (cad llarga 14 a 30 C)
- 2 parts hidròfobes Molt insolubles en aigua
- Sòlids a temperatura ambient
Nº parell
• FUNCIONS
– Recobriment i impermeabilització plomes, pèl, pell (gl sebàcies)
– Impermeabilitza i protegeixen de l’evaporació i de l’atac de paràsits fulles, fruites
– Estructural rusc d’abelles
– Espermaceti dels catxalots regula la flotabilitat i facilita els canvis de profunditat
3. Lípids NO saponificables
• NO tenen àcids grassos no saponificació
• NO són esters
• Menys abundants que els saponificables
• Importants com a hormones i vitamines.
• Constitueixen una família molt heterogènia.
1. Esteroides
- Derivats de l’esterà
(ciclopentanoperhidrofenantré)
1.1 Esterols-OH en C3 i cadena hidrocarbonada en C17
- Colesterol El més abundant als teixits animals
-
A les membranes cel·lulars de cels animals dóna estabilitat i rigidesa a la membrana xq fixa els fosfolípids i disminueix la permeabilitat
Vitamina D regula l’absorció de Ca a l’intestí i les concentracions de Ca als ronyons i ossos
1.2 Hormones esteroidees (es sintetitzen a partir del colesterol)
- Hormones sexuals: progesterona i testosterona
- Hormones suprarenals: cortisol i aldosterona
1.3 Ac. Biliars (deriven del colesterol)
Emulsionen els greixos i afavoreixen la seua digestió i absorció a l’intestí
2. Terpens o isoprenoides
- Es formen per unió de molècules d’isopré
- Estructura lineal o cíclica
- Alguns tenen color per la presència de = conjugats e- deslocalitzats
- Abundants en vegetals
CLASIFICACIÓN DE LOS TERPENOS
Nombrenº de isoprenos
Función Ejemplo
Monoterpenos 2 Aromas y esencias Geraniol, mentol
Sesquiterpenos 3Intermediario en lasíntesis del colesterol
Farnesol
Diterpenos 4Forman pigmentos yvitaminas
Fitol, vitaminaA, E, K
Triterpenos 6Intermediario en lasíntesis del colesterol
Escualeno
Tetraterpenos 8 Pigmentos vegetalesCarotenos,xantofilas
Politerpenos n Aislantes Látex, caucho
3. Prostaglandines
- Descobertes al líquid prostàtic realment són produïdes per quasi tots els teixits
- Deriven de
- Tenen acció local regulant el metab de la cel on es troben:
Fosfolípids de membrana
1) Por su SOLUBILIDAD
• Insolubles en agua
• Solubles en disolventes orgánicos: acetona, éter…
2) Tinción con SUDAN III
• Se colorean selectivamente de rojo-anaranjado
MÈTODES D’IDENTIFICACIÓ