lunta General al Patronat Com ja 6s habitual en aquestes dates, ~roppassat 16 d'abril va tenir lloc la Junta ieneral del Patronat, presidida pel seu 'resident, el senyor Pasqual Maraijail. mb I'assistencia dels membres de la unta, representant els diversas sectors ocials, i dels ciutadans que ho desitgen, p e participen a títol personal o raque-' specte va ser molt clar: s'estudiaran liverses alternatives i. el seu impacte mbiental, i a lb que determinin els aonaments tecnics i científics és el que uia ara la nostra actuació, tant pel que fa ;1 doptar una alternativa de les que es roposin com per descartar-la.

r~xí matelx, cal destacar el compromís lel Patronat d'lncrementar el pressupost ledicat a estud~s, que enguany superara 1 % del total, I que ha de ser la pauta p e fonamenti la gest16 del nostre Parc.

I presentant alguna entitat.

' I es lntervenclons més rncrslves les var 1 u r a terme, com ja es gairebé norma, Is representants dels grups ied~ambrentalrstes, que reclamen donar ~rlorltat a la conservac~ó I potenc~acrt lek ecosistemes davant d'altres ctuaclons

I tema mes polemic que van plantej; quests grups consistí a qüestionar la ece es si tat i oportunitat de la proposta de ~erllongar el Passeig de les Aigües. El ompromís del Patronat, i el meu ~ersonal, en Antoni Pérez Garzón

resident del Consell d'Administracio ropolita dc

El Passeig de les Aigües El repte d'articular els diversos elements del vessant barceloni: natura, lleure, equipaments i xarxa viaria.

Foc al bosc! de nou al Centre d'lnformació Des del comencament de juny fins al final de la campanya de Prevenc~ó d'lncend~s - el 15 d'octubre-, romandra al Centre d'lnformació I'expos1c16 "Foc al bosc! ".

Segurament la recordareu ja que es va inaugurar el juliol de 1994. Des de llavors ha estat exposada en diferents municipis de Irarea metropolitana, amb forqa ex~t.

Ara torna al Centre, aixo sí, degudament actualitzada.

Us hi esperem!

En aquest número tractarem d'un projecte important i polemic que esta desenvolupant el Patronat, relacionat amb l'ús del Parc, ja que creiem que es positiva la informació, el debat i I'intercanvi de punts de vista. Ens referim a la perllongacio del Passeig de les Aigües.

Fem una mica d'historia: L'any 1978 el Pla General Metropolita, vigent encara avui dia, proposa I'obertura d'un vial per al trafic de vehicles que coincideix virtualment amb el perllongament de'la Carretera de les Aigües existent.

L'any 1979 la Delegació de I'Ajuntament de Barcelona promou un estudi per a I'ordenació i urban~tzació del vessant barceloni de Collserola mitjancant la carretera de les Aigües.

contmua a la pag. 4.

Resultats Campanya de Rapinyaires 1996 I Campanya 1997 Els corredors verds Passe~g de les Algues el projecte 4 I PoFar Collserola a I'escola Col labrar I Culdar la Terra -

I de I'esqu~rol, que en sabem? Itineraris i voluntaris Dlversos 10, 1 Meteorologia f

, Actmtats 1

Campanya rapinyaires 96: resultats Setembre Octubre Totals

Aguila pescadora Pandion hafiaetus 3 1 1 3 2 Aauila marcenca Circaetus aallicus 29 3 3 2 a - d

Aguila calcada Hieraetus pennatus . 6 3 9 Aligot vesper Pernis apivorus 683 2 1 704 Mila negre Milvus migrans 5 O 5 Mila reial Milvus milvus 1 O 2 12 Aligot Buteo buteo 2 8 147 175 Arpella Circus aeroginosus 227 17 244 Es~arver d'estanv Circus cvaneus 2 9 11 Esparver cendrós Circus pyuaraus 7 O 7 . .- ~ ; t o r Accipiter g e n t i l ~ ~ 5 2 7 Esparver vulgar Accipiter nisus 212 4 1 2 53 Xoriauer Falco tinnunculus 237 87 324 alci mostatxut Falco subbuteo 7 7 1 O 87 Falcó pelegrí Falco peregrinus 4 1 5 Ciaonva Ciconia ciconia O O O Ciaonva neara Ciconia niara 4 3 7 < , a

Arpelles Clrcus sp 2 O 2 Falcons Falco sp. 5 3 8

Falco eleanora 6 O 6

s ,

Accipiter sp. 2 O 2 Rapinyaires sense identificar. 74 15 89

. . Totals 1.657 366 2.023

Durant els mesos de setembre i octubre es va dur a terme la vuitena campanya d'aquest tradicional seguiment La novetat de la campanya d'enguany ha estat I'ampliació i condicionament del punt : d'observació del Tur6,de la Magarola; aquestes obres han estat favorablement acollides pels visitants i observadors que n'han fet ús.

En el decurs de la campanya de 1996 han estat comptabil~tzats 2.023 ocells rapinya~res en migracio tardoral, corresponents a 22 especies. El nombre d'hores d'observació sistematica ha estat de 393. Per tant s'han observat,

aproximadament, uns 5 rapinyaires'per hora d'observació Com ja resulta habitual, I'especie mes freqüent ha estat I'aligot vesper (Pernis apivorus), amb'704 individus migradors. Altres dades que destaquem són I'estabilitzaci6 de les obserVacions de I'aguila pescadora (Pandion haliaetus) amb 32 exemplars i la constatació de la importancia del flux migratori de I'arpella (Circus aeruginosus:, amb 244 exemplars.

Tardor 1997: nova campanya ~Uovena Campanya d'Observació i seguiment de la migració de les rapinyaires al seu pas per Collserola Cada any al comencament de la tardor, dlverses especies d'aus rapinya~res emprenen el llarg viatge cap al sud per passar-hi I'hivern. Moltes d'elles sobrevolen Collserola I algunes hi fan fins i tot una parada per reposar i refer forces.

3e 1'1 1 de setembre al 12 d'octubre, tots els dissabtes i festius de 10 a 13 h, al Turó de la Magarola.

Hi trobareu monitors especralitzats que us ajudaran a identificar les esp6cies.

No us oblideu els prismatics!

Per a saber-ne mes truqueu al Centre d'lnformació: 280.35.52

Els corredors verds Connectors fonamentals del sistema d'espais naturals a Catalunya

La connectivitat es la característica dels sistemes naturals que resulta afectada pels processos que causen la fragmentació i I'isolament d'habitats "naturals". Aquests processos es considera que són la primera causa de perdua de biodiversitat en els pa'isos industrialitzats desenvolupats.

La connectivitat és I'element fonamental de tots els ambits estructurals de la biosfera: gens, poblacions, especies, comunitats, habitats, ecosistemes i paisatges. Es refereix als processos, fluxos i dinamrsmes que els són mherents i sense els quals no poden sostenir-se les poblacions.

La conservació de les "~lles" naturals '

(reserves, parcs naturals, etc.) s'ha de complementar amb un sistema reticular d'espais lliures-naturals que reune~xi els mínims re ueriments que permetin connectar $ iolbgicament i paisatgísticament tot el territori, i eviti I'aillament de les arees naturals existents.

Els objectius de I'establiment d'aquest sistema han de ser els següents: * Connectar els espais naturals protegits. * Conservar la diversitat biologica i

paisatgística, així com potenciar-ne la millora i recuperació.

* Completar el model d'ordenació territorial, fent compatibles els sistemes urbans i els d'infraestructures i comunicacions amb els sistema d'espais lliures-naturals.

* Potenciar I'existencia d'espais Iliures- naturals prop de les ciutats.

" Millorar la qualitat ambiental. * Gestionar responsablement el territori

aconseguint una reducció en els costos públic's.

* Establir un compromís social en favor de la conservació del medi natural i del paisatge. . .

i s necessari definir una veritable xarxa d'espais naturals que els enllacin, aprofitant I'entorn agro-forestal que els envolta com a "corredor"(via d'enlla~).

Cal un model d'ordenació territorial integrat i sostenible, la qual cosa a v ~ ~ i dia en la planificaci6 territorial encara és una assignatura pendent. Les connexions biologiques -els corredors- han d'estiucturar el territori al mateix nivell i amb igualtat de condicions que el sistema urba i el seu sistema d'infraestructures i comunicacions. Es planteja aixi un model que garanteixi la coexistencia i la integracio dels tres sistemes esmentats: el natural, I'urba i el d'infcaestructures.

Tothom s'adona que es en les arees m6s densament poblades, com es el cas de I'area metropolitana de Barcelona i del L

Valles on cal una estrategia de planificació que doni prioritat als corredors verds i corregeixi d'arrel les actuacions negatives que, en.general, afecten el patrimoni natural i aisatgistic. Des del Patronat Metropo/?t.3 del Parc de Collserola, som especialment sensibles al futur incert dels corredors que ens uneixen a la Serra de Marina, pel sector nord-est, i amb el Parc de Sant L loren~ de Munt, pel nord.

Ens.hi juguem la supervivencia de Collserola com a espai natural, aixi com la biodiversitat sorprenent que ara hi ha.

Per aixo acoll~m favorablement i felicitem el Forum Terrasenc per la iniciativa endegada, de promoure la via verda Sant ben( do Munt - Collseroh

(ve de la portada)

D'aquí surt un projecte realitzat per I'arquitecte Emili Donato, al nostre entendre desmesurat pel que fa a la intensitat de I'actuació si tenim en compte la vocacló d'espai natural de la Serra de Collserola. En el seu descarrec cal recordar que fa 18 anys al nostre país els temes mediambientals estaven encara poc madurs.

L'any 1987 es redacta el Pla Especial de Collserola, on es contempla el perllongament de I'actual vial, seguint la cota (275 m) -sensiblement horitzontal-, cap al nord-est: passant per Sant Genis, Sant Cebria i el Forat del Vent, fins arribar a Torre Baró, i cap el sud: des del Mirador dels Xiprers a Sant Pere Martir, fins arribar a la placa Mireia.

Aquesta via, la característica básica de la qual es un camí de terra d'un máxim de

6m d'amplada, es planteja com un parc lineal, un gran balcó que s'aboca a la ciutat i la ressegueix, un fantastic itinerari a peu pla on els ciutadans poden passejar i fer-hi esport. Un camí que, al mateix temps, pot servir per a la vigilancia i la prevenció d'incendis, tan freqüents al vessant barceloni del Parc.

Una intervenció d'aquestes característiques ha de ser necessariament ben meditada i, sobretot, ben estudiats els efectes directes i indirectes, tant positius com negatius, que es poden provocar en la geologia, la vegetació i la fauna.

Estem posant fll a I'agulla. L'any passat es va encarregar un estudi d'impacte a I'area de Sant Pere Martir, i aquest any s'esta a punt d'encarregar-ne un altre a I'area d'Horta-Guinardó. L'estudi de I'area de Sant Pere Martir ha donat, simplificant, un impacte moderat pel que fa a la transformació física del territori i un

impacte sever pel que fa a alguns components de la fauna a causa del canvi d'usos del territori. Aquest impacte sever, segurament pot esdevenir moderat mi t jan~ant el tancament temporal de certes parts del tracat en funció de les necessitats periodiques de tranquil.litat que tenen certes especies d'aus en epoca de cria. L'estudi d'impacte de I'area Horta- Guinardó, també donara, sens dubte, moltes dades Interessants.

Cal dir, pero, que aquests estudis d'impacte es fan sobre dlversos tracats alternatius. A hores d'ara, i fruit del debat, la condició d'horitzontalitat estricta no és determinant, I es poden considerar trams ja existents en cotes superiors -com per exemple el camí del Pas del Rei- i10 trams adosats a les carreteres de I'Arrabassada i d'Hbrta a Cerdanyola. Aquests estudls ens permetran valorar la seva viabiMat, i, en cas afirmatiu, poder adoptar el tracat mes favorable.

Aquesta informació ens agradaria concloure-la amb uns comentaris que potser haurien d'haver estat el comencament: un recordatori del Pla Especial d'ordenació i Proteccio del Medi Natural de Collserola.

El Pla te dos objectius basics que el desenvolupen i I'articulen: preservar i potenciar els recursos naturals i I'equilibri ecologic del territori, i desenvolupar un

F parc que suporti una part de les act~vitats , , de lleure i de gaudi de la natura dels

ciutadans de I'area metropolitana.

Cap d'aquests dos objectius pot aconseguir-se sense I'altre. Podríem dir, que es necessiten, s'ajuden i es complementen. Es evident que si es degraden els recursos naturals i I'equilibri ecologic del territori, els ciutadans no podran gaudir del que avui és un parc excel.lent, i no sera possible atendre les necessitats de lleure dels visitants de tota

mena que s'estimen el Parc: famílies que hi van amb els nens, gent gran, ciclistes respectuosos, etc., i, tambk, col,lectius més lligats a les activitats propiament de natura, com són els naturalistes, els excursionistes, etc. La pressió descontrolada pot fer inviable una gestió racional del Parc. Pensem que tot sovint, una persona sense escrúpols i sense control pot fer més mal que cent persones sensibilitzades amb la natura i dirigides amb cura envers els llocs adients.

Aquest es el nostre repte i el nostre compromís.

Que en penseu de tot plegat? Volem saber que penseu del que succeeix a Collserola. Desitgem establir contacte amb vosaltres, lectors del Butlletí, que us interesseu en el dia a dia del Parc.

Per aixo Inaugurem, al Butlleti, una nova secció que ha de ser I'espai on pugueu expressar les vostres opinions, des d'on relacionar-vos entre vosaltres mateixos i des d'on puguem respondre a les vostres inquietuds

Podeu fer-nos arribar les vostres opinions per correu o fax. Envieu-les a:

Butlletí del Parc de Collserola Ctra. de I'Església, 92 0801 7 Barcelona

Fax: 280.60.74.

Esperem poder-vos oferir una mostra del que rebem en el proper número.

Fins aviat!

El Centre de Documentació i Recursos Educatius [CDRE) suggereix ... portar Amb el nou programa "Cuidem la Terra, cuidem Collserola" que es porta a terme des dels Centres d'educació ambiental Can Coll i Mas Pins, es vol treballar el Parc des d'una perspectiva global, dlfondre les imprescindibles felnes de gestió i implicar els mestres i els estudiants en la conservac~ó del planeta Terra. I com que es impossible ocupar-se simultanlament de tot el món, podem comencar per Collserola.

Els components mes atractius d'aquesta proposta són la implicació i la creativitat que han de tenir les escoles que hi participen. La major part del programa "Cuidem la Terra, cuidem Collserola" es realltza directament a cada centre docent. Per facilitar la tasca d'explicar el Parc i relacionar-lo amb altres punts del planeta, s'han elaborat dos nous materials: una exposició itinerant i la bibliomobil.

L'r&6 itirwmt Feia temps que els mestres i educadors ens reclamaven una exposició facil de traslladar a les escoles. Ara, un dels diversos materials preparats amb motiu del programa "Cuidem la Terra, cuidem Collserola", es una exposició itinerant. Els continguts estan agrupats en quatre blocs: El planeta Terra, la conservació de la natura en diversos continents, el Parc de Collserola i I'activitat de gestió del Parc. Consta de 12 plafons de 70 X 85 cm que podeu transportar en un vehicle convencional. El text 6s curt i les imatges molt suggeridores per tal de facilitar el dialeg entre els alumnes i amb els professionals. Creiem que no es mes que

, un mitja per animar la recerca mes profunda, per estimular la participació, i, en definitiva, per recordar ue vivim en un a sol planeta que. te mes pro lemes dels que volem reconeixer. Collserola 6s un massís gairebé natural i molt proper, pero val la pena recordar que, a traves del corner<, disposem de recursos que es

- - Collserola a I'escola

produeixen molt lluny de les nostres ciutats. I de ben segur que arreu del món els sistemes de vida, els recursos' i la visió del medi natural són molt diferents.

La b i b l M i l Aquest és el nom de la biblioteca itinerant amb materials relacionats amb Collserola i amb la conservaciB del planeta. S6n llibres, informes, contes, vídeos, diapositives, etc. adre~ades a mestres, alumnes i pares, que es poden utilitzar per treballar individualment o col.lectiva, a I'escola i a casa. Es un armari amb rodes que conte aproximadament un centenar de docu~ents. No conte les publicacions del Patronat, ja que les escoles en'poden disposar gratu'itament. No hauríem d'oblidar que la gestió correcta depen de la informació mes actualitzada. Cal estar informat per tenir criteri, per poder comparar i per prendre decisions. I a mes, mai no es tard per informar-se ni per estudiar.La informació no 6s un luxe, es una necessitat de la nostra societat.

Per disposar de I'exposició i10 la Bibliomobil a I'escola, podeu fer la reserva al CDRE (feiners de 10 a 14 h, telefon 692 29 16). El préstec es gratu'it. Els únics requisits són que us en feu carrec del trasllat, que signeu un full de préstec i que ens expliqueu com ha anat I'experiencia . per mitja d'un full d'avaluació del material.

Col4aborar amb el Parc per cuidar la Terra L'escola Sant Martí de Cerdanyola ha estat, durant dues setmanes, desenvolupant el programa "Cuidem la Terra, cuidem Collserola" amb ganes de aprendre i actuar col.lectivament en favor del planeta Una de les propostes del programa es I'anomenada jornada de col~laboració amb el Parc, dia en que I'escola pot comencar a actuar afegint-se a les tasques de conservació del Parc.

El dia 22 d'abril tota I'escola Sant Martí realitza la seva jornada de col.laboració. La serra, des de Valldaura fins a Montflorit, s'ompli durant unes hores de mes de 200 joves treballadors disposats a aplicar el seu esforc a la tasca de mantenir el Parc.

Els phrvuls, els col.laboradors mes petits, arreglaven camins, camps, granja i conreus als entorns de can Coll, . i

contribuint a la feina del centre educatiu.

L'area de lleure de Can Coll s'ompli amb els alumnes de cicle Inicial que anaven i venien repassant I'estat de la senyalització, del mobiliari del Parc o descobrint I'estat de I'aigua de la riera.

Estellat de branques seques

Amb I'energia i I'entusiasme dels 8 i 9 anys, els alumnes de cicle mitja feren una de les feines dures del matí, ajudar a mantenir en bon estat la zona de seguretat de Montflorit. Tragueren llenya, tallaren rebrots i ho trituraren tot per tal de reduir la materia combustible de la zona que separa el bosc de les cases.

Els mes grans de I'escola es dedicaren a repassar la senyalitzac~ó, I'estat de salut deis boscos i la presencia de vertebrats; també netejaren. Els alumnes de 8e per I'itinerari de can Canaletes. Cicle superior, baixant des del portell de Valldaura fins a can Coll. Dues bones excursions i molta feina.

A les dues, quant tothom es reuní a can Coll, malgrat el cansament, les cares demostraven satrsfaccló Els nens I nenes perque estaven contents d'haver actuat en favor de la natura I se'n sentlen protagonistes, els mestres I educadors perque I'actlvltat s'havla resolt I, amb tota seguretat, donarla els seus fru~ts

A la tarda, durant I'acte de cloenda, mestr-es, alumnes i educadors del Parc posaren en comú les diferents

Reparació de camins

experiencies i les expectatives. Finalment, cada classe participant rebé un diploma d'agrai'ment.

Amb aquest acte s'acabava la primera fase del programa "Cuidem la Terra, cuidem Collserola". Quedaven enrere molts dies de treball i activitat dedicats a fer entendre als nens la necessitat d'actuar en favor de la Terra.

Havien parlat de la problematica ambiental escoltant el conte d'en Flic o veient I'audiovisual La Terra i nosaltres. A I'exposició "Un lloc en el món" havien descobert que les dificultats són tant diverses com ho són els habitats i les cultures del món. Havien fet una campanya d'informació per als propis alumnes i els pares. Per comencar a actuar al propi medi van fer una plantada de plantes de bosc al pati de Ipescola. Aixo fou possible amb I'esfor~ i la voluntat d1implicaci6 dels mestres. Dues coses que exigeix als professors una activitat plena de propostes i carregada de continguts. Mestres de I'escola Sant Martí, podeu estar segurs que els usuaris del Parc us estan agra'its per cuidar Collserola.

Festa de Cloenda

... I de I'esquirol. que en sabem? L'esquirol (Sciurus vulgaris) es un rosegadoc mitja, d'aspecte molt actiu i dinamic. Es un veritable funambul dels arbres, gracies a les fortes ungles que te, que li permeten d'agafar-se amb fermesa a les branques, i a la cua, q

' '

equilibrar-se. La coloració d d'un individu a un altre: ver marronosa, grisosa o, fins i barreja d'aquestes tonalita sempre es blanc. També s6 característics els pinzells de a les orelles, molt llargs a I'hivern i practicament inexistents a I'estiu.

Els esquirols poden viure nomes on arbres amb llavors d'interes aliment a ells, sobretot quan es tracta d'amplfe?:.' masses forestals. El seu habitat preferit a Collserola són les grans pinedes de pi blanc, barrejades sovint amb alzinars I i

restant el mes immobiis que pugueu. Quan esta excitat, fa un "chuc-chuc-chuc" molt rap~d, sovint completat amb un tamborileia.de les unales de les Dotes a n t e r ~ o & s @ y n a bianca

~ ' e s ~ d ( an~mal fonamentalment arboríc d r ~ Construe~x nius dalt dels a rb r samb branques, revestits per d~ns amb herba I molsa, tot I que, de

cicle d 'act~v~ un rapinyaire El seu n I varla segons primavera I l'est~u,

ent, durant les hores

m ~ g d ~ a A la tardor, segueixen aquest

matelx rltme d'act~v~tat, pero escurqant la pausa del m ~ g d ~ a A I'h~vern, ja no fan la ' m~gd~ada" , especialment perque la durada del d ~ a tambe es ~n fe r~o r Val a d ~ r que, a d~ferenc~a d altres rosegadors, els esqu~rols go hivernen

de l'esquirol són les pi pinyoner (pinyons),

d'alzina i roure. Els molt de t emm a

selecc~onar les'millors Dlnves dait dels arbres i mostre form~dable per amb les mans I mentre amb el- . bractees de la pi] I extreuen els plnyons SI el sol nes o menys net de ve etac~ó, podreu lab bar a terra les pinyes

njades I les bractees d'aquestes d s A ~ r o l tambe s'al~menta d'altres ts veaetals, com bolets. escorces

bohons I rebrots Encara que , I ~ J basicament vegetarla, el seu reglm , nomes tafanegen pel voltant del nlu De alrmentar~ ~nclou orotelnes animals aca en mica, es van allunyant del n ~ u en

01s I, f ~ n s I tot, ous I 3rtdes poster~ors, a p r n c p amb la lmavera re, f ~ n s uns 3 mesos despres,

.,evenen Independents L'esqu~rol pot nt comenqa cap a la darrer12 ure 10 o 12 anys, pero normalment els

re Des~resde 38 d~es de \div~dus mes vells en wuen 4 o 5

niu cap a finals de mar< ~caments d'abril. En les primeres SL 4s petits

I

6d i s sobre la biologia de I'esquirol an realitzant els biolegs del Museu ogia de Barcelona i els del Parc de

~u!~,t?rola, permetran, a curt termini, que aquest sigui un dels mamífers mes ben coneguts de la Serra i de Catalunya.

David Camps Bioleg. Col~laborador del PMPC

Itineraris i voluntaris La tasca d'itineraris guiats a peu que els voluntaris fan des que es va constituir I'organització -el setembre fara sis anys- és un servei que compta amb una gran acceptació, prlnclpalment les excursions de mitja jornada.

La difusió del Parc de la ma dels voluntaris te en aquesta tasca una gran incidencia en I'usuari. Molts d'ells repeteixen I'activitat per dues raons fonamentals:

Primera: el patrimoni del Parc és interessant i desconegut.

Segona: els voluntaris guies, a mes de ser bons coneixedors dels indrets de la Serra, fan les interpretacions escaients, donant així una millor qualitat a la sortida.

Quins itineraris a peu fan els voluntaris?

1 . Entorns dels Centres d'lnformació de Vallvidrera i de Can Coll (tots els dies festius, excepte I'agost) 2. Interior de la Masia de can Coll (tots els dies festius, excepte I'agost) 3. Observació d'ocells de Can Coll (tots els dies festius d'hivern) 4. Els de mitja jornada (dotze I'any) 5. Grans Recorreguts (tres I'any) 6. Les passejades per a gent gran (tres I'any)

1 . Els itineraris als voltants dels centres, són petites passejades per camins assenyalats i editats pel Patronat. Cinc al C.I. de Vallvidrera i sis a Can Coll. Tots els dies festius de I'any un grup de dos a quatre voluntaris atenen els visitants, els suggereixen les excursions possibles segons les necessitats del grup, i els guien.

2. Els itineraris per I'interior de la Masia de Can Coll tenen una gran afluencia de visitants, generalment de la zona del Valles. La Masia de Can Coll, bell edifici del segle XV, recentement restaurat, proper a Cerdanyola, conte una exposició

sobre.el Parc i un museu rural. El recorregut interior comporta una durada d'una hora de mitjana. . 3. Observació dels ocells Els dies festius de I'hivern, I'usuari de Can Coll te I'agradable sorpresa de poder coneixer els ocells. Amb prismatics i. material de suport (guies, fitxes, etc.), els voluntaris especialistes donen a coneixer els ocells des de I'amagatall situat a les antigues feixes de conreu de la masia.

4 i 5. Aquest servei, com eis itineraris de Gran Recorregut, donen moltes satisfaccions als usuaris i als voluntaris que hi participen. Les excursions guiades són un excel.lent recurs per coneixer la Serra. Els voluntaris, normalment constitu'its en equips, preparemtant com faci falta la sortida. Preveuen, entre altres coses, quines funcions ha d'acomplir cada membre de I'equip, quines interpretacions caldra fer i quin horari caldra seguir.

Els ltlneraris, al princip~ extrets de la publicació del Patronat "Itineraris a peu. 1-6," s'han anat ampliant amb uns altres de nou disseny -pensats pels mateixos voluntaris guies- a f i de no repetir-ne cap, al menys dins del matelx any.

Així han sorgit els itineraris tematics: Casino de la Rabassada, Ruta de les Ermites, Itinerari de !es Fonts, Verdaguer i Collserola, Vall de Sant Just, Vall de Vallvidrera. I les rutes: Torre Baró - Puig Madrona, Parc de Cervantes - Sant Just, Parc de Cervantes - Vallvidrera, Parc de Cervantes - Sant Feliu de Llobregat, Valldoreix - El Papiol, Vil,la Joana -Sant Cugat i Molins de Rei - La Floresta.

El servei d'itineraris de mitja jornada no pot ser multitudinari. L'organització creu, per raons tecniques i de seguretat, que no es convenient admetre més de cinquanta excursionistes -trenta en els grans recorreguts- malgrat la forta demanda

3 ue generalment te aquest tipus 'excursió.

6. Les Passejades per a Gent Gran Les persones grans també tenen dret a gaudir dels serveis de guiatge dels voluntaris. Els grups, normalment molt animosos, fan sortides de breus rutes, visitant llocs pintorescos, com són ara Can Cata, Can Coll, etc.

Participaao en les "lotnades de -tia de Parcs naturals' a ¡'Albera

Durant el 3 i 4 d'abril es van tractar al PNlN de I'Albera temes de voluntarlat i esponsorització. Hi van participar representants de tots els PNIN. La comunicació i I'intercanvi d'experiencies fou notable perque en els temes que es debatlen resat molt camí a fer

Moltes gracies:

d Institut Municipal

dels Serveis Funeraris

Fundació 'la Caixa' AB 'ilF

CAIXA DE CATALUNYA

SONY

Aigues de Barcelona

Hoechst

Més llibres-guia El Llibre-Guia del Parc tornar2 properament a les Ilibrenes, despres de la reimpressió que se n'ha fet. Recordem que es va exhaurir al comencament d'any.

En aquesta nova impressió del llibre, hem aprofitat per corregir algunes errades que havíem detectat i per canviar alguna imatge, millorant-ne la qualitat. NO hi ha, pero, canvis de contingut ni d'organitzaci6.

Fent una mica d'autocomplaen~a, ens sentim orgullosos de veure com el Llibre- Guia, tants anys.esperat d'altra banda, ha acomplert tots els objectius que s'havien previst.

Esperem per a aquesta nova edició, els mateixos auguris.

& Parcde & t o ~ ~ s e r o ~ a

utlletí del Parc de Collserola núm. 36. Juny 1997

cxptrlanclg as,ssoilcla ei (MVW WJU pi ue fa al 11% d'lncend~ forestal fan npresc;~nd~ble establir un segut de wures per tal & reduir al rnaxim Ie tuecions de <ix, tant pet a les p e r m w ens vis~t@n com per als valuosos mtinguts naturelíst~s del prop1 parc.

~r tant, es recomana de respectar les ?güents mesures

Acampada al Parc de Collserola ueden suspeses les autorltzaclons 'acampada al Parc de Collserola flns al . roper 15 de setembre

Itineraris guiats per voluntaris als voltants ael Centre d'lnformació: en ser activitats sota el control dels Serveis Tecnics del

?,tronat Metropolita del Parc de Collserola, ; realtzaran segons el calendari previst.

Actlv~tats adrecades als espla~s I casals estiu se'ls recomanara espec~alment no

vlsltar ei parc mentre auri la temporaaa de rlsc d'incendi. S'admetran únicamen les activitats guiades per personal del Parc I les vlsrtes concertades I controladc al Centre d'lnformac~b i voltants. E l Patronat Metropolita del Parc de Collserola es reservard d dret de suspendre-les si s'escau

* N~ts d'astronomia: Per la naturalesa d I'activitat I el seu horan, es mantindra I'activitat segons et calendar1 prevlst.

* Arees de lleure es p roh~b~ t d'encendr hl qual: I foc fora de ' barbacoes, f~ns qu t ,, cons~derr ne,,,ar~.

T,otes les actnltats, rncloses les anteriorment esmentades, queden suspeses en cas d'alerta roja, pel decret 6411 995 artde 18.3 de la Generalitat d Catalunya, I quedaran en suspens totes les autorrtzacrons que s'hac - -torgat.

Plou i fa sol Dades facilitades per I'Observatori Fabra (432 m)

!!ehde TMA T M T Trn Trna P PA Febrer 1997 20.8 14,8 1 1,3 7,8 5.2 0.2 35,2

Abri l 1997 22,O 17,7 13,9 10,O 4,6 62,3 102,7 - -- - - - - -- - -- PP - -- - -- -- -

Abril 1914-1991 -, 26,9 16,3 12,4 8,5 0,O 50,7 176,T

Al juliol: curs sobre fauna a Mas Pins Adrecat a estudiants universitaris Durant el mes de juliol, els tecnics del Patronat de Collserola volen posar a I'abast dels estudiants universitaris les novedoses tecn~ques de recerca i gestió de la fauna que s'utilitzen habitualment al Parc de Collserola. S'ha previst un curs d'unes 40 hores (dilluns a divendres, de 8,30 a 18 h) per treballar intensament en les temiques de recerca de mamífers i coneixer de primera ma altres estudis en curs. El preu de 17.000 PTA. inclou el servei educatiu i la manutenci6. S'estA tramitant la convalidaci6 del curs com a credit de lliure elecció a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Informació i inscripcions al Centre d1Educaci6 Ambiental Mas Pins: Tel.: 406 95 60. Les places s6n limitades.

I de la web, que? Per fi us podem donar l'adreca de la pagina web del Parc: http://pmpc.amb.es

Ja estem "on linet'!

Volem que sigui una pagina dinamica. Veureu com el disseny anira canviant. També volem obrir un espai de novetats en que els continguts aniran canviant.

En resum, després de tres notes de presentació, que mes podem dir-vos de la web de Collserola?

Esperem que sigui del vostre grat!

TMA Temperatura maxima absoluta T M Temperatura maxima mitjana T Temperatura mitjana Tm Temperatura minima mitjana Trna Temperatura minima absoluta P Precipitació total mes (IIm2) PA Precipit.acci acumulada des de 1'1 de gener

L'estiu al Parc els divendres Nits d'astronomia Petltes sessions d'iniciació a I'astronomia, observaci6 d'estels i altres cossos celests. A carrec de personal especialitzat. Horari: de 10 a 12 de la nit. Preu: 425.-PTA. Places limitades.

Dies: 4 de juliol 5 de setembre a Mas Pins

11 de juliol 26 de setembre al Centre d'lnformació

Cal mscr~paó prPwa per a totes les activitarj, durant la setmana en que es fa I'aciivifat. TambP es pot rmer?ar aquesta activi(at $ef a grups organitzats. . . - Truqueu al Gntn d_'lnfomacid:" 38015.52. ' . .

els dissabtes Coneixer e l Parc de prop Tots els dissabtes animació de TO a 13h Participa-hi! Sortides cada 30 minuts Places limitades Gratu'it Activitats condu'ides per personal especialitzat. Descobrelx amb els teus fills que amaga el Parc!

Juliol: El sol, taques solars Plantes mediterranies: viure sense aigua Quan es perden els arbres, arriba I'erosi6 A la fresca del fondal: plantes i animals

ktm bri Mamífers del Parc Plantes de Collserola Fonts i aigua Ocells migradors

els diumenges Excursions guiades a peu A causa del possible risc d'incendi forestal, durant els mesos d'estiu se suspen aquesta activltat flns al setembre.

29 de setembre * Gran itinerari: restes arqueologiques a Collserola (Torre Negra, Cova neolítica, sant Vicenc del Bosc, etc.)

Excursions per a gent gran A causa del possible risc d'incendi forestal, durant els mesos d'estiu se suspen aquesta activltat fins al setembre.

Passejades guiades pels voltants dels Centres del Parc A partir de les 10.45. Guiades per voluntaris

Cal ~nscripc~o p rwa per a totes les amitats, durant la. setmana en quP es fa I'activitai. Tambe es pot concertar aquesta activitat per a grups organitzats Trqueu al Crntn d'ln-: 280.35.Y.' .

El Centre d'lnformació es obert tots els dies de la setmana excepte Nadal, Sant Esteve, Cap dfAny i Reis Horari d'atenció al públic de 9,30 a 15 h . Tel. 280 35 52. Hi trobareu su geriments, itineraris pels voltants guiats per voluntaris, planols, audiovisuals, exposicions. A 5 minuts de?estació del Baixador de Vallvidrera, dels Ferrocarrils de la Generalitat,

Can Coll: Masia datada del segle XV, recentment restaura'da. Museu de la vida rural, exposicions, audiovisuals, publicacions, planol, itineraris senyalitzats uiats per voluntaris. Horari d'atenció al pú%lic únicament els diumenges i festius de 9.30 a 14.30 T I 692.03.96. Ctra. de Cerdanyola a Horta, Lm 2.

Can Coll romandra tancat el mes d'agost, .