lva 6

Març 2016ANY I - NÚMERO 6

Exemplar gratuït

MEMÒRIAPàg. 14, Els brots de còlera al XIX

ACTUALITATPàg. 4, Falles i Setmana Santa

ENTREVISTAPàg. 3, Ana Lozano i Laura Alemany

EL RACONET DE L’ESCOLAPàg. 12, Dia de la Pau

Alginet en Falles

2

Març 2016 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET

OLI DE GRAN QUALITAT CASTROL

PRIMERES MARQUES AL RECANVI

DESCOMPTES EN ELS MATERIALS DES D’UN 10 % FINS AL 25 %

GRANS OFERTES EN TOT TIPUS DE PNEUMÀTICS

AMB EL CANVI DELS 4 PNEUMÀTICS, 1 MUNTATGE I EQUILIBRAT GRATUÏT

MAN

TENIMEN

T

PNEU

MÀT

ICS

PROGRAMACIÓSETMANA DE

LA DONADivendres 4 19.00 Inauguració de l’expo-sició de fotos “Dones” d’Is-mael Latorre al Teatre Mo-dern. Col·labora Regidoria de Cultura.

Diumenge 610.00 Concurs de pintura “Pinta un racó del teu poble” en memòria de Pepet “El pintor”. A la plaça del País Valencià i a la plaça del Mer-cat. Inscripcions allí mateix a les 10 h. Col·labora: Acadè-mia Gargot.

10.00 Pintada de mans rei-vindicativa a la plaça de la Constitució. Col·labora: ADI-CA.

12.00 Recital de poesies en homenatge a “Las sin som-brero” amenitzat pel grup musical “Cordes Nupcials”. Pot participat i recitar una poesia en commemoració del Dia de la Dona tot aquell que vulga. En acabar hi hau-rà mistela i cacau. A la plaça de la Constitució. Col·labo-ra: ADA.

19.30h Comèdia Si jo fóra rica al Teatre Modern. Col-labora: Regidoria Cultura.

Dilluns 710.00 Tasta-ho tot. Si vols esmorzar, dolç o salat, al-guna cosa hauràs de portar. Esmorzar de germanor on cada persona que acudisca ha de portar alguna cosa per menjar i compartir. (NO es poden utilitzar mantegues ni productes derivats del porc). Hi haurà suc de taronja, ca-qui i aigua per a beure. A la plaça de la Constitució. Col-labora: Thyrius-EPA.

Dimarts 810.00 Esmorzar popular de Coca amb cansalada. S’oferirà aigua i vi. Al C/ San Vicent, i si plou, a la Casa de Cultura. Col·labora: Thyrius

11.30 Xerrada “La imatge de la dona als mitjans de comu-nicació”. A càrrec de Marisa Camarasa, agent d’igualtat. A la Casa de Cultura. Col·la-bora: Regidora Ana Gómez.

Dimecres 910.30 Exhibició de gimnàsti-ca al poliesportiu. Condueix: Alicia Adam.

15.00 Portes obertes de Zumba al poliesportiu. Con-dueix: Amparo Greus.

21.30 Nit de monòlegs, a càrrec de la companyia de teatre Avant va el Carro al Teatre Modern.

Dijous 1016.00-18.00 Taller de riso-teràpia a l’Hort de Feliu. Cal dur roba còmoda. A càrrec d’Ester Ferragut.

21.30 Pel·lícula Dios mío qué le hemos hecho al Tea-tre Modern. Col·labora: ADI-CA.

Divendres 1113.00 Dinars solidaris per a endur. Col·labora: Associa-ció contra el Càncer.

21.30 Sopar de la dona a San Patricio. Hi haurà au-tobús que eixirà a les 8.45h de la Font del Llaurador a l’avinguda Reis Catòlics. Preu: 13 €/persona. Cal fer el pagament a La Caixa Ru-ral i desprès recollir el tiquet a Serveis Socials.

Dissabte 129.00 Viatge. Visita a les Co-ves Sant Josep en Vall d’Ui-xò i passeig en barca, dinar a Sagunt i posterior visita al Teatre Romà, al Castell i Museu de Sagunt. Eixida de la porta de l’Ajuntament. Cal acudir a les 8.45 h. Preu: 25€/persona. Cal fer l’ingrés a la Caixa Rural i després recollir el tiquet a Serveis socials.

20.00 Concert de la Dona. A càrrec de la Societat Artísti-ca Musical Alginet.

Diumenge 139.00 Passeig a peu pla pels horts del terme. Col·labora: Rafa Bosch cronista d’Al-ginet i l’Associació Excursi-onista d’Alginet. Cal dur es-morzar i pararem a la Torre Luengo a menjar-nos-el. Es repartirà aigua a tots els as-sistents. S’eixirà de l’Ajunta-ment. 17.00 Partit femení de futbol Alginet Vs Mislata al Camp de l’Ermita.

FerreteriaBIVIA AÑÓN, S.L.

Miguel Almenar, 49Tel 96 175 05 4646230 ALGINET

(València)

Espai patrocinat per E n c e t e m un mes ple d’activitats. Comencem amb la Set-mana de la Dona que donarà pas a les Falles

que ompliran els carrers d’Al-ginet de festa, de la pólvora i música. Un mes que finalit-zarà amb la Setmana Santa. En La Veu d’Alginet podreu trobar la programació de les tres activitats més importants del calendari, sense oblidar la ja tradicional Tomacatrail.

Un mes en el qual La Veu d’Alginet continuarà oferint-vos la informació més prope-ra a les xarxes socials. Agrair des d’aquest editorial la bona rebuda que ha tingut el peri-òdic La Veu d’Alginet que en aquesta edició ja porta 6 me-sos eixint cada primer dissab-te de mes al carrer.Al llarg d’aquest temps hem plasmat gran part de la histò-ria local actual, un punt d’in-formació que està reforçat en Facebook, Twitter, YouTube i la pàgina web del periòdic per tal d’ampliar tot allò que no cap en aquestes 16 pàgines.I continuarem treballant en aquesta tasca per què mes darrere mes els alginetins i al-ginetines puguen tindre entre

les seues mans la informació local d’aquest mitjà de comu-nicació independent.

En el periòdic de març hem pogut entrevistar a dues al-ginetines que han estat als Goya, la maquilladora Ana Lozano i la dissenyadora Laura Alemany. També hem conegut els projectes euro-peus que es duen a terme des de la CEA. Hem recopilat les victòries dels nostres es-portistes locals, hem plasmat tot allò que es fa a les nostres escoles. També hem conegut com ha estat el viatge de CO-AGRI a una de les fires més importants a Berlín, i moltes altres coses més que demos-tren que el poble està molt viu.Remarquem la campanya d’ACEAL de la compra al po-ble i el concurs d’aparadors fallers que tant revitalitzen el comerç local.Tan sols em queda desit-jar una bona Setmana de la Dona, unes bones festes falleres i de Setmana Santa i, com no, felicitar a tots els pares que dia a dia cuiden, mimen i estimen els seus fills i filles.

Bones festes,

Sònia Bosch BiviàDirectora de La Veu d’Alginet

L’oratge a Alginet Febrer 2016

Pluges: 2.5 l/m2

Temperatura màxima: 26’4 ºCTemperatura mínima: 1’3 ºC

FARMÀCIES

Dades obtingudes de l’estació metereològica d’Alginet NIC-8328E que pertany a la xarxa de l’AEMET i facilitades per l’observador Antoni Aliaga i Tortajada

EDITORIAL

3

Març 2016PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET

Als 33 anys, aquesta algine-tina ha aconseguit entrar en el món de l’alta costura amb els seus dissenys. Han confi-at en la seua professionalitat presentadores de televisió com Patricia Conde, Cristina Pedroche, Nuria Marín, i can-tants com Chenoa o Edurne. Algunes models i actrius tam-bé han portat els seus vestits com és el cas de Malena Cos-ta, Adriana Torrebejano...Es defineix com imaginativa i inquieta i una apassionada del dibuix i la creació. Una de les últimes creacions ha sigut el vestit que, un altra algine-tina, Ana Lozano va lluir a la gala dels Goya. La Veu d’Al-ginet ha pogut conversar amb aquesta creadora de somnis per a poder conéixer-la un poc més.Laura, quan vas començar en aquest món?Sempre des de xicoteta m’agradava molt dibuixar i passava llargues hores fent vestidets a les barbies amb calcetins. Quan estava en 7é d’EGB vaig dir per primera vegada que volia ser disse-nyadora. Amb els anys vaig decidir fer de la meua passió la meua forma de vida i em vaig formar en disseny i patro-natge industrial. 2010 va ser l’any en què els meus somnis van començar a ser una reali-tat i vaig crear la meua pròpia marca de moda femenina: Da-luna, un projecte que va nài-xer després de molt d’esforç, treball i il·lusió. Daluna és una marca 100 % feta i produïda a Espanya, amb dissenys molt femenins i versàtils, en la qual el patronatge i la qualitat dels acabats són fonamentals.

Sempre has creat el mateix estil?Intente crear vestits diferents en cada col·lecció, però sí que és veritat que hi ha uns detalls que sempre es repe-teixen. M’agraden les línies fines, molt femenines, les asimetries i els escots en l’es-quena.Què diferencia Daluna de la resta de dissenyadors?La veritat és que no ho sé. Hi ha tanta moda hui en dia que tot està inventat. Jo intente que la dona que es posa un

Daluna es note guapa i espe-cial.En què et vas inspirar per a fer el vestit que Ana va lluir als Goya?Ana volia un vestit que ressal-tara la figura, que fóra femení i elegant. Ella tenia clar que el volia de color roig. Li vaig ensenyar un vestit que tenia dissenyat al taller i a partir d’aquella idea va sorgir el vestit que va portar a la gala.Què significà com a algine-tina que un altra alginetina et demanara que la vestires per a un acte tant especial?És un orgull per a mi. Em va fer moltíssima il·lusió que em cridara perquè el meu somni sempre ha sigut estar present als Goya i ella m’ha donat l’oportunitat. Ana és una pro-fessional i l’admire moltíssim i ha sigut molt especial ves-tir-la en un dia tant important per a ella. Hem treballat molt bé juntes i estic contentíssima amb el resultat.Quins projectes de futur tens en ment?El més important per a la meua firma és ampliar els punt de venda que al final és el que fa que la firma conti-nue endavant. Tenim previst ampliar a nivell nacional i ara he començat a vendre a Itàlia, perquè també voldríem seguir internacionalitzant Daluna.

Dues alginetines als GoyaLaura AlemanyDaluna

Ana Lozano Maquilladora

Ana Lozano és famosa i re-coneguda per la seua carrera professional lligada al cine-ma, però també treballa en te-levisió, teatre i òpera. Tal com ha comentat alguna vegada la seua trajectòria professi-onal va començar quan ella tenia 15 o 16 anys i va fer un curs de cine que organitzava l’Ajuntament d’Alginet. Per tancar el curs van fer un curt amb el nom de Cascall, i que va dirigir Ferran Sánchez. En aquell moment es va adonar que el que més li agradava era el maquillatge. Es va for-mar i va treballar per a grans actors com Robert de Niro, Javier Bardem, Johnny Depp, Bill Murray entre d’altes, tam-bé per a famoses actrius com Penélope Cruz, Sigourney Weaver, Scarlett Johansson, Victoria Abril… i directors de renom com Pedro Almodó-var, Woody Allen, Rob Mars-hall, Jhon Malkovich, Julian Schnabel, etc. El passat 6 de febrer Ana Lozano va estar nominada als Goya pel ma-quillatge de la pel·lícula Ma ma de Julio Medem encara que malauradament no va ser possible emportar-se’l a casa. La Veu d’Alginet ha conver-sat amb l’alginetina per saber com va viure aquest moment i que ens contara un poc la seua experiència en el món de Hollywood.

Has estat nominada als Goya 6 vegades, un símp-toma per a saber que el teu treball es valora i s’aprecia. Què significa per a tu ser nominada a aquest prestigi-ós premi?És un reconeixement al meu treball, sempre és un orgull estar nominada, vol dir que de totes les pel·lícules que s’han fet en un any han triat les 4 millors de maquillatge i perruqueria.No va ser possible empor-tar-se el Goya a casa, amb què et quedes de la gala? Amb que ha sigut la vegada que més audiència ha tingut la gala, això vol dir que la gent s’interessa cada vegada més pel cine que fem ací, un cine que no està suficientment re-colzat i que dóna molts llocs de treball.Als Goya vas portar un ves-tit de la dissenyadora al-ginetina Laura Daluna. Què t’agrada d’aquesta disse-nyadora?M’agrada l’elegància del seu estil, les teles tan meravello-ses que utilitza i la delicadesa amb què fa el seu treball, crec que Laura té un gran talent.Has treballat braç a braç amb l’actriu Penélope Cruz en pel·lícules com Piratas del Caribe 4, Nine, Los abra-zos rotos, Vicky Cristina Bar-celona, Volver i d’altres. És complicat treballar en

aquestes produccions dins i fora d’Espanya?És més complicat treballar en Espanya per la diferència de pressupostos, fora sempre tens tot el que demanes, ací has de maniobrar per aconse-guir el que necessites.El treball et porta a viatjar arreu del món i amb estan-ces llargues fora de casa, com portes aquesta vida?És el que pitjor porte, estar separada de la meua família és alguna cosa que no m’ha agradat mai, però m’agra-da molt viatjar i ara l’skype fa que encara que estigues molt lluny, pugues vore i par-lar cada dia amb els que més vols.Quins projectes tens per a aquest 2016?Comence a rodar a Budapest i Madrid La Reina de España de Fernando Trueba, és la se-gona part de “La niña de tus ojos”. Repeteixen la majoria d’actors de la primera, Res-ines, Penelope, Loles Leon, Jorge Sanz, Sardà, Ana Be-lén, Santiago Segura... Tinc un altre projecte a final d’any, però encara no està firmat. Aquest any pareix que la fa-ena estiga despertant en aquest país, tal vegada des-pertés també a València, així podria estar més prop de les persones que vull.

El periòdic independent, gratuït i mensual d’AlginetPots trobar informació diària, vídeos, fotografies i moltes coses més a les nostres xarxes socials

Vols anunciar el teu negoci?

Telefona’ns al 639 65 57 01o envia un mail a

[email protected]

REDACCIÓ

4


FALLA POBLE D’ALGINET

ESPAI PATROCINAT

PER LA

FALLA SANT JOSEP

FALLA EL PALLETER

FALLA LA DOLÇAINA

FALLERA MAJOR:Victoria Montero Roig

FALLER DISTINGIT:Pablo Montero Roig

FALLERA MAJOR INFANTIL:Carla Marco Cholvi

PRESIDENT INFANTIL:Marc Romay Escutia

PRESIDENT:Carlos Aguirri Carenas

FALLERA MAJOR:Eva Bosch Giménez

PRESIDENT D’HONOR:Julio Comas Casañ

PRESIDENT:Oscar Campos Mañez

FALLERA MAJOR:Maria Juan Bivià

FALLERA MAJOR INFANTIL:Aroa Llorca Ortiz

PRESIDENT INFANTIL:Jesús Casañ Bueso

PRESIDENT:Javier Luna Frutos

FALLERA MAJOR:M. Sales Nadal Matoses

FALLERA MAJOR INFANTIL:Inés Noves Fargueta

PRESIDENT INFANTIL:Salva Martí Benavent

PRESIDENT:David Bosch Bru

5


Dissabte 5

Cavalcada del Ni-not

Concentració al polí-gon a les 16 h

Minimascletades

Dies: 16, 17 i 18Plaça Enric Valor13.30 h

Dimecres 16

Trasllat de Sant Josep

Concentració a la plaça a les 19.45 h

En acabar el trasllat es farà una minimas-cletada nocturna.

Divendres 18

Ofrena de flors a la Mare de Déu

L’ordre serà: a partir de les 17.30 h els no fallers, seguits per Falla Poble d’Alginet, Falla Sant Josep, Falla Palleter, Falla La Dolçaina, Falla La Manta el Coll i Falla Poble Nou.

Dissabte 19

Trasllat de Sant Josep

Concentració a la plaça a les 10.45 h

En finalitzar es farà una mascletada

Junta local Fallera

FALLA LA MANTA AL COLL

FALLERA MAJOR:Virginia Company Burchés

FALLER MAJOR:Pele Company Burchés

FALLERA MAJOR INFANTIL:Claudia Casanova Martínez

PRESIDENT INFANTIL:Hugo Hinojosa Greus

PRESIDENT :Miguel Ángel Ramos Burchés

FALLA POBLE NOU

PRESIDENT:Miguel Ángel Garrido Martínez

FALLERA MAJOR:Rosa Arbona Garrigues

FALLER DISTINGIT:Antonio Arbona Garrigues

REGINA DEL CASAL:Susi Aparisi Gómez

6


DIVENDRES 4 DE MARÇ19.30 h Eucaristia. Pregó de Setmana Santa a càrrec d’Is-mael Ortiz Company

7, 8, 9 i 10 DE MARÇ

19.00 h Quinari a la Verge. (Cant dels 7 dolors)

DIVENDRES 11 DE MARÇ19.00 h Quinari a la Verge. 19.30 h Eucaristia en honor a la Verge dels Dolors. En fi-nalitzar començarà el trasllat de la imatge al dosser situat en casa de la Germana Ma-jor, Maria Dolores Cardona Lozano.

DISSABTE 12 DE MARÇ19.30 h Eucaristia en honor al Santíssim Crist “del Buen Acierto”. En finalitzar comen-çarà el trasllat de la imatge al dosser.

DIMECRES 16 DE MARÇ10.30 h Inauguració del dos-ser de la Confraria Santíssim Crist del Perdó situat al C/ Colom núm. 6

DIUMENGE 20 DE MARÇ8.30 h Eucaristia.11.00 h Benedicció de Rams a l’ermita de Sant Josep i seguidament Processó de Rams fins a la parròquia.11.30 h Solemne Eucaristia de Diumenge de Rams en la Passió al nostre Senyor.

DILLUNS 21 DE MARÇ19.30 h Eucaristia en honor a la Santa Creu. En finalitzar començarà el trasllat de la

imatge al dosser.DIMARTS 22 DE MARÇ19.30 h Eucaristia en honor al Santíssim Crist del Perdó. En finalitzar començarà el trasllat de la imatge al dosser.

DIMECRES 23 DE MARÇ19.30 h Eucaristia.21.30 h Recollida de torxes, proporcionades per la Confra-ria del Perdó, al pati de l’ajun-tament.22.00 h Solemne Processó del Silenci en honor al Santís-sim Crist del Perdó.

DIJOUS 24 DE MARÇ17.00 h Eucaristia.19.00 h Celebració del Sant Sopar. Una vegada finalitze la celebració es reservarà solemnement al Santíssim Sagrament de l’Altar al Mo-nument que es realitzarà a la capella de la Comunió. 22.00 h Via Crucis pels car-rers de costum.

DIVENDRES 25 DE MARÇ18.00 h Celebració de la Pas-sió del Nostre Senyor.22.00 h Solemne Processó del Sant Soterrament. Es farà pels carrers de costum.DISSABTE 26 DE MARÇ22.00 h Solemne Vigília Pas-qual. A continuació, tambori-nada i àgape.

DIUMENGE 27 DE MARÇ9.00 h Eucaristia.10.30 h Encontre i tambori-nada a la plaça del Mercat. A continuació, solemne Euca-ristia del Diumenge de Pas-qua de Resurrecció.

Setmana Santa 2016

Ismael Ortiz Company, pregoner 2016

Maria Dolores Cardona Lozano,Confraria La Dolorosa

Estela López Ferrer,Confraria Santíssim Crist del Perdó

David Felipe Añón GarriguesConfraria La Santa Creu

Jose María López CastilloConfraria Santíssim Crist

La Regidoria de Comerç de l’Ajuntament d’Alginet pre-senta el Fast Film Festival 360° Alginet, una innovadora i cultural iniciativa, creada i desenvolupada per Factoria d’Idees i Creacions COOP.V I la Plataforma Tercera planta Films, un gran equip de cre-atius i professionals del món audiovisual.

Aquesta iniciativa és un con-curs nacional de curtmetrat-ges exprés en el qual durant un cap de setmana, tots els participants hauran de rodar el seu propi film amb una du-rada màxima de 4 minuts, a la localitat d’Alginet. La temàtica serà decidida per la directiva del festival en el tret de sortida i els creadors disposaran de 36 h per dur a terme el curtmetratge. Durant un cap de setmana, qualsevol carrer, llar i comerç d’Alginet es pot transformar en un plató de cinema. Una nova i autosuficient “ciutat de

la llum”. Tots els curtmetrat-ges que complisquen amb les normes del festival, seran va-lorats pel jurat format per un grup de professionals del món audiovisual. El jurat tindrà en compte tots els aspectes de cada projecte i atorgarà els pre-mis i les mencions pertinents.

Els premis s’anun-ciaran dues set-manes després del cap de setma-na del concurs, a la gala de visionat i entrega de pre-mis, al Teatre Mo-dern d’Alginet.

Aquest festival pretén ser el pri-mer de molts més.

Alginet es convertirà en un platóREGIDORIA DE COMERÇ

FADEMUR i ADICA va cele-brar a la Casa de Cultura un seminari per a parlar de l’en-velliment actiu i de la resolu-ció del 3 de novembre de la secretaria d’estat de serveis socials i igualtat. En l’acte van participar la presidenta de ADICA, Elena Roig, la regido-ra de benestar social, Maria José Martínez i la presidenta

de FADEMUR, Regina Cam-pos que van donar la benvin-guda als assistents.La xarrada informativa de la resolució va anar a càrrec de la tècnic de dependència de l’Ajuntament, Eva Botella. El seminari d’envelliment actiu va comptar amb tres ponènci-es, la primera d’Ana Gómez, Psicòloga docent al taller SAD

de l’Ajuntament de Xirivella que va parlar de la necessi-tat de cuidar als que cuiden; la metgessa Maria José Das-ca va explicar com prevenir la dependència, i per últim la nutricionista Amparo Méndez va comentar la importància d’una alimentació saludable per a un envelliment de qua-litat.

ADICA I FADEMUR expliquen la im-portància d’envellir activamentREDACCIÓ

Els propietaris del bar Pipa inaugu-ren un altre bar a AlginetAmb el nom de Pipa, l’antic bar Pepe torna a obrir les seues portes amb una nova gerència. El nou equip de treball oferi-rà tot tipus de dinars, sopars i actes especials com comu-nions, aniversaris i tot el que sol·licite el client. Més infor-mació al 692 42 88 22 o al 96 026 49 23.

REDACCIÓ

7


Ja s’acosten les Falles a Alginet, aquesta precio-sa festa de foc que celebrem tots els anys

amb tant de goig. Les dones es posen més guapes que mai, es visten de gala i llu-eixen el vestit típic de la Co-munitat Valenciana. Com no pot ser menys, el maquillatge és molt important per a anar perfecta i, és clar, ens agra-da ajudar totes les dones que ens lligen. Per tant, parlarem un poc sobre com ha de ser el maquillatge per a estar es-plèndida en uns dies de festa tan especials. Apunta alguns trucs i posa’ls en pràctica.

En primer lloc, cal efectuar les correccions oportunes sobre la pell ja neta. El meu consell és que els correctors s’utilit-zen en textura cremosa per-què tapen millor els defectes o imperfeccions que puguen haver-hi en el rostre. Us re-corde el to de corrector que cal triar per a cada color que vulguem dissimular: -Rosa: Serveix per a cobrir ve-netes blavoses que es troben en la cara o en el coll quan les pells són massa transparents.-Verd: Per a tapar rojors o cu-perosi.-Salmó: Per a dissimular les ulleres que són grisenques.-Groc: Per a tapar taques molt fosques o també ulleres molt marcades en pells molt more-nes.-Marró fosc: Per a falsejar i crear afonaments on no n’hi ha o per a ocultar volums no desitjats. -Marfil: Serveix per a crear, juntament amb el marró fosc, volums i llums.

En segon lloc, una vegada hem aplicat el corrector amb una espongeta i hem tapat les imperfeccions i difuminat bé les vores, es pot passar a aplicar la base en la cara i el coll, que no se us oblide el coll! La base dependrà del ti-pus de pell que es tinga. Per a pells greixoses i que tendei-xen a brillar, caldria triar una base lliure d’olis, l’esteticista

t’aconsellarà. La base ha de ser el més semblant possible al to de la pell i cal maquillar el coll i l’escot perquè no es quede l’efecte màscara que tan poc afavoreix. Per a fixar la base és obligatòria una capa de maquillatge en pols, bé solt o compacte, perquè ajudarà a matar brillantors, fixarà el maquillatge i queda-rà perfecte en fotografies que guardaràs per a la posteritat.

I una vegada fet açò, ara és quan ve el dilema: què desta-que, ulls o llavis? Doncs, de-pendrà del vestit que portes i si és de dia o de nit. Anem per parts. Personalment, i si portes un vestit amb què pugues combi-nar el to dels llavis, jo els des-tacaria. Ara bé, evidentment, si el vestit és blau o és verd, no et podràs maquillar els lla-vis així, però sí que podràs posar un poc d’aquest to en el maquillatge dels ulls. Això de-pendrà de com estigues més còmoda, si amb els llavis com a protagonistes o amb els ulls. En canvi, si et maquilles per al dia, sens dubte, destacaria més els llavis i si és a la nit quan et vistes, doncs desta-caria més els ulls. Et deixe un xicotet resum perquè sàpies com corregir la forma dels ulls i dels llavis amb el maquillatge.

Per als ulls-Ull redons: Caldria allar-gar-los òpticament i aquest efecte s’aconsegueix posant l’ombra clara en l’interior de la parpella mòbil i la fosca en l’exterior, tot estirant un poc l’ombra més enllà de l’ull i en direcció als polsos.-Ulls eixits: Cal usar ombres de colors foscos i mats per-què l’efecte siga d’afonament. També es pot aplicar una om-bra clara en la parpella mòbil i en l’afonament, la fosca, però personalment m’agrada més com queden amb colors fos-cos i, fins i tot, només amb un en la parpella mòbil i si vols un clar en la part fixa.-Ulls junts: És fàcil separar-los òpticament. Només has d’apli-car ombres clares i nacrades

en la zona del lacrimal i cap al centre i l’ombra fosca en la part exterior. Delinea a partir de la zona central cap a fora.-Ulls separats: Al contrari que els ulls junts, cal posar el to clar en la parpella mòbil i el fosca en la part de baix. Cal evitar les ombres nacrades. Davall de les celles un to clar, anirà perfecte.-Ulls fons: No s’han d’usar ombres perlades davall de les celles. Sí, tons clars. En can-vi, sobre la zona de l’iris, en la part de la parpella superior sí que quedarà perfecte, ja que aporta lluminositat i atrau cap a fora.

Per als llavis-Llavis menuts: Perfilar amb llapis beix o blanc i aplicar un to claret en la zona del centre del llavi inferior.-Llavis grossos: Es dissimu-len els llavis massa carnosos ocultant amb un poc de ma-quillatge i un bastonet de cotó la línia natural i es perfilen per dins. Cal evitar els colors massa clars i nacrats.

Per últim, caldria afegir que per a dissimular les dents grogues, cal evitar els colors que continguen marró perquè accentuen més el problema i que el coloret hauria d’anar en consonància amb el ma-quillatge de llavis. A més, cal tindre en compte que és im-prescindible sempre disposar de ferramentes correctes i utilitzar productes de qualitat que ens ajuden a fer l’acabat final.De tota manera, recorda que si tens qualsevol dubte, al teu centre d’estètica la maquilla-dora o el maquillador és qui millor t’aconsellarà.Seguint aquests consells, de segur que brillaràs.

Inma Pavía OlmedoEsteticista i gerent en SPA-

Hidroestetic

Maquillatge i Falles

La recta final s’acosta, el 2016 pot ser l’any clau per-què la festa de les Falles aconseguisca la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. S’han presentat set extensos quaderns que n’expliquen la indumentària, la música, la pólvora, els monuments, tot al detall perquè en la UNESCO visquen la nostra festa se-gons van llegint la informació i veient les fotografies que do-nen bona mostra que la nos-tra festa és espectacular. Una festa que uneix tradició, movi-ment social i que està repleta de cultura popular. Tot entre-llaçat per la pólvora, la música i la devoció a la Mare de Déu.

Cal gaudir de la festa fent les Falles més segures, saluda-bles i responsables:1. La ingestió de grans quantitats d’alcohol poden produir dificultats per a ca-minar i per a parlar, així com provocar vertígens, vòmits, tremolors i disminució del ni-vell de consciència (que pot arribar fins i tot al coma etílic i la mort per parada cardio-respiratòria). En el moment en què algun d’aquests símp-tomes aparega, s’ha de parar de beure i, en cas que la per-sona es trobe molt malament, acudir immediatament al cen-tre sanitari o telefonar al 112. 2. Els cambrers i el personal de barra han de dispensar l’alcohol d’una manera res-ponsable.3. Si beus, no te’n passes amb les copes ni mescles cu-bates, colpets (“chupitos”) i cerveses.4. Els casals fallers han d’im-plicar-se en la protecció acti-va del menor i dels col·lectius en situació d’especial risc, com les embarassades. Du-rant les Falles, l’edat mínima per a beure segueix sent els 18 anys, encara que els més joves es posen pesats, cal procurar que no beguen.5. Els casals fallers evitaran les promocions de begudes alcohòliques que faciliten el seu consum gratuït.6. Cal utilitzar la pólvora i els petards amb precaució, aler-tant sobre la perillositat que comporten i la gravetat dels accidents que poden provo-car si s’utilitzen de forma te-

merària, davall dels efectes de l’alcohol.7. Atés que l’alcohol és un depressor del sistema nervi-ós central, ha d’evitar-se la seua combinació amb altres depressors (ketamina, opia-cis, etc.). Aquesta combinació pot produir estats de profunda sedació amb pèrdua de cons-ciència i, fins i tot, el coma.8. La mescla d’alcohol amb estimulants (per exemple, speed) incrementa la deshi-dratació corporal i el risc de patir un colp de calor.9. La combinació del consum d’alcohol i de cocaïna pro-dueix un compost intermedi denominat cocaetilé que pro-porciona les mateixes sensa-cions d’eufòria que la coca-ïna, però aquest compost és més nociu que la cocaïna i té uns efectes altament nocius a nivell cardíac i del sistema nerviós.10. És important la neces-sitat de protegir els menors d’edat de l’alcohol als casals i barraques i d’ensenyar-los a utilitzar correctament els petards. Evidències científi-ques mostren que el consum abusiu d’alcohol durant l’ado-lescència altera la madura-ció i la plasticitat del cervell, causa deficiències cognitives que dificulten la capacitat de retindre i processar informa-ció, baixos nivells atenció, disminució en el rendiment acadèmic, deficiències en la capacitat d’organització i de presa de decisions i augmen-ta el risc d’un posterior abús i dependència de l’alcohol.11. Cal respectar el descans i la bona convivència amb els altres a l’hora de gaudir de la festa.12. Aprofita les Falles per a passejar, visitar els monu-ments, les mascletades i per a menjar bunyols amb xocola-te. Si agafes la moto, respecta les normes de circulació, els talls de trànsit i els vianants que passegen per la ciutat.

Per unes Falles més se-gures, saludables i res-

ponsablesXAVIER TORREMOCHA, INFERMERCENTRE SALUT PÚBLICA D’ALZIRA.

8


La Cooperativa Elèctrica celebra el “Dia del rotllo” amb els jubilats d’Alginet El passat 3 de febrer, la Cooperativa Elèctrica va celebrar amb l’Associa-ció de Jubilats d’Alginet el berenar del “Dia del Rotllo”. Un berenar en el qual es reparteix xocola-te, ensaïmades i rotllos a la Llar dels Jubilats i es porta també a les cases

dels socis que per mo-tius de salut no poden estar aquest dia al local.Al llarg de l’acte la CEA, com ja és tradicional, va fer entrega d’un xec per valor de 1000 € que es dedicarà a la realització d’activitats destinades a aquest col·lectiu.

Els jubilats i les jubila-des són part fonamental de l’entramat social del nostre poble i per això des de la Cooperativa Elèctrica d’Alginet recol-zem les iniciatives que els inclouen i tractem de fomentar-les.

Imatge del berenar de l’any passat

Participa en els projectes europeus de la CEALa Cooperativa Elèctrica d’Alginet està participant en dos projectes europeus d’innovació, en els quals s’estan desenvolupant nous serveis i ferramentes per a tots els usuaris. Per tal de millorar i testar els nous serveis busquem gent que desitge participar com a usuari final i provar en primícia aquests nous serveis.

Qui pot participar?Poden participar tots el socis de la CEA.

Participar en un projecte europeu pot interessar-te especialment:- Si ets un usuari conscienciat amb el medi ambient.- Si t’agrada estar a l’última en temes d’innovació tecnològica.- Si tens curiositat per conéixer més del que fem als projectes europeus.- Si vols sentir-te més implicat amb la teua cooperativa elèctrica.

Quins beneficis té la persona que participa?

- Posarem a la teua disposició una aplicació amb la que podràs consultar el teu consum energètic en temps real.- Rebràs informació sobre com optimitzar el teu consum energètic i com estalviar electricitat a casa.- Aprendràs què és i cóm funciona un projecte europeu.

He de fer alguna despesa o algun canvi en el meu dia adia si participe?

- Participar NO et costarà res ni et causarà cap molèstia.- NO has de canviar els teus hàbits de consum.- Sols has d’apuntar-te i gaudir de l’experiència.

Com puc participar?- Envia’ns un correu electrònic a:

[email protected] amb les teues dades (Nom complet, adreça, correu electrònic i número de telèfon) i nosaltres contacta-rem amb tu.

- També pots omplir el formulari que tenim disponi-ble a la web per a tal efecte.

A què esperes? Participa!!

9


Aprofita’t de la nostra telefonia mòbil

Per què AGO Mòbil?

- Per l’atenció al client: parlaràs directament amb els treballadors d’AGO i sempre amb les mateixes persones per telèfon o cara a cara.

- Sense compromís de permanència, si no t’apa-nya pots deixar-ho.

- Amb les millors tarifes: perquè tries la que millor s’adapta a tu.

- Pots elegir si sols vols parlar, si només vols nave-gar o si vols parlar i navegar: ens adaptem a tu.

- Preus amb l’IVA inclòs: per a no emportar-te sor-preses.

- Cobertura d’Orange.

Navega des del teu mòbil:

1 GB per 7 € al mes2 GB per 11 € al mes3 GB per 18 € al mes5 GB per 28 € al mes

Ofertes fins al 31 de març per parlar i navegar des del teu mòbil:Cavall : 200 minuts+navega 1.5 GB = 15,75 € al mesRei: parla il·limitat+navega 2GB = 19,75 € al mesPoker: parla il·limitat+navega 4GB = 24,74 € al mes

Paga el que parles: 6 cent/min

( 0.18 cent/min l’establiment)

Més de 1.700 cases gau-deixen de la banda

ampla d’AGOEn menys de 4 anys, l’empresa alginetina ubi-cada al polígon nord ha aconseguit que més de 1.700 cases confien en ella i la seua professio-nalitat.

A dia de hui ja són un bon grapat de veïns els que gaudeixen d’internet a preus reduïts. Amb el sistema d’antenes, els clients poden accedir al món de les noves tec-nologies d’una manera còmoda, ràpida, segura i econòmica. A més, el tracte és de tu a tu ja que les oficines ubicades a la localitat fan que da-vant de qualsevol dubte o suggeriment, l’usuari puga parlar directament amb les persones res-ponsables sense ha-

ver de passar per una màquina o per multitud d’agents telèfonics.

Les antenes permeten tindre internet a les ca-ses amb una mínima instal·lació, sense com-promís de permanència i amb la major comoditat per als clients.

A més a més, els clients que gaudeixen d’aquest sistema poden canvi-ar-se a la fibra òptica, ja que AGO està des de fa un any instal·lant-ne en gran part del poble.

Pots consultar en el 960 264 900 si l’alta velocitat ja ha arribat a ta casa per a gaudir de la fibra òptica.

Gaudeix a casa de8Mb per

16.35 €/mes (IVA inclòs)

Ens trobaràs a les xar-xes socials, web, canal youtube i vimeo

AGOCONSELL DE MARÇ

AL YouTube

Què fer si no em funciona

internet a casa?

10


El cap de setmana del 19 al 21 de febrer el pavelló de la localitat d’Alberic es va omplir de multitud de clubs de la co-marca i la província per tal de disputar el Trofeu d’hivern de la federació de patinatge de la Comunitat Valenciana.Divendres de vesprada es va disputar la modalitat solo dance, una nova modalitat que combina el patinatge i la dansa. Iris Espert és l’en-trenadora de solo dance a Alginet. De les 7 patinadores d’Alginet que van competir van aconseguir fer pòdium en categoria aleví Claudia Bailén en primera posició, Celia Alia-ga en segona i Alba Salvador, cinquena. En la categoria ju-venil Joana Ocaña va quedar primera; Teresa Clavijo, ter-cera i Paula Terres, cinquena. I en la categoria júnior Pau

Viñuelas va quedar primera. Àngela Carbonell va compe-tir en la tercera categoria i va quedar tercera.Dissabte va continuar el tro-feu en el qual van participar en el nivell D 10 patinadores, en el C 5 patinadores i patina-dors del club i en el nivell B i A 3 patinadores del club d’Al-ginet. En categoria juvenil, jú-nior i sènior, Teresa Clavijo va aconseguir la primera posició i Paula Terres, la tercera. En la categoria benjamí i aleví Celia Aliaga va quedar pri-mera; Alba Salvador, quarta i Paula Fuster, sexta. L’entrenadora del club, Mari Luz Ruiz va estar en tot mo-ment al costat de les pati-nadores i patinadors per a aconsellar en cada moment la seua actuació en pista.

Les patinadores d’Alginet aconsegueixen 8 copes al Trofeu d’hivernREDACCIÓ

Javier Machí segon al Campionat d’Espanya d’esquaix categoria sub-11

Tot el club de la UD Alginet va gaudir el passat dijous dia 18 de febrer del partit de la UEFA League a l’estadi El Madrigal, on el Vila-real rebia la visita del totpoderós Nàpols.Fins a sis autobusos van partir des de l’Ermita fins a la ciutat taulellera, gràcies al conveni de col·laboració sig-nat el passat mes d’octubre, i tots els jugadors del club i els seus acompanyants van poder gaudir d’un encontre

atractiu entre dos equips punters en aquesta competició.Poc a poc van ve-ient-se els fruits d’aquest fructífer acord, i en breu també els entre-nadors de l’escola rebran classes de metodologia per part de diversos tècnics del Vila-real; a més, també es-tan seguint molts xiquets des

de futbol 8 fins al juvenil que podran tindre l’oportunitat de gaudir d’entrenaments a la ciutat esportiva de Miralcamp.

L’escola de futbol de la UD Alginet comença a gaudir del conveni amb el Vila-RealUD ALGINET

Sabia el que volia i els seus pares amb molt sacrifici la van apuntar a l’escola del Club bàsquet d’Alginet. Des del 2012 no ha parat d’esfor-çar-se en cada entrenament i tot per a aconseguir jugar bé i per a estar en l’elit del bàs-quet; el que al final ha acon-seguit.

Anfal Mallik és triada en la ca-tegoria aleví per a formar part de la Selecció Valenciana que participarà en el Campionat d’Espanya que se celebrarà en Sant Ferran, Cadis, del 19 al 23 de març de 2016.

A continuació entrevistarem a la nostra protagonista.Des de quan jugues a bàs-quet ? Jugue des dels huit anys. Vaig començar en benjamí de

primer any i d’això ja han pas-sat quatre anys.En quina posició jugues? Jugue de base i ajude d’es-corta.Què et demana l’entrenador de la selecció?Que no tinga gens de por i que gaudisca jugant.Els pròxims compromisos, ja els saps? Hi ha concentracions, torne-jos, entrenaments, etc., tots els caps de setmana fins al Campionat; tot això compagi-nat amb les activitats de l’es-cola en la meua competició.Què és el que els tècnics recalquen més en els entre-naments?En les eixides em diuen que he de botar el baló, més avan-ços i més rapidesa en els mo-viments.

És molt distinta la forma d’entrenar-te i treballar en un lloc i en l’altre?Sí, és molt diferent. Mai hi ha dos entrenadors que siguen igual i a cada un li pareix bé una cosa.Què sents en vestir la ca-miseta i representar en la Selecció a la Comunitat Va-lenciana?El somni pel qual estava llui-tant s’ha pogut fer realitat pel meu esforç i el dels meus pa-res i germans, entrenadors i per tots els que han estat do-nant-me suport aquests anys.Hi ha algú en especial a qui t’agradaria dedicar aquest èxit?Primer als meus pares i els meus germans, entrenadors i companys.

Anfal Mallik a la selecció ValencianaCARLOS BIVIÀ

Gaudeix de les Falles amb

www.esportsmartin.es

11


Electroestimulació

Antonio Hans Bosch BiviàLlicenciat en CCes de l’activitat física i l’es-port. Professor ensenyament secundari i pro-fessor associaciat a la facultat de magisteri

Com s’ha c o m e n t a t

en altres articles, hi ha molta publicitat d’aparells i acces-soris meravellosos amb els quals, sense fer cap esforç, s’obtenen uns resultats es-pectaculars. Veritat que n’heu vist alguns?

Un d’aquests són les mà-quines d’electroestimulació, que consisteixen en uns elèc-trodes que te’ls poses al cos i comencen a llançar descàr-regues elèctriques que fan contraure la musculatura; d’aquesta manera ens diuen que aconseguirem uns mús-culs ben definits i un cos per-fecte. Com podeu suposar, no tin-drem aquests resultats, és més, fins i tot podem tindre efectes perjudicials per a la nostra salut. En primer lloc, aquests apa-rells s’utilitzen principalment per a definir els músculs ab-dominals o els glutis i, com ja comentarem el mes anterior, en aquestes zones tenim re-serves de greixos que sols es redueixen amb un exercici aeròbic, no amb la contracció muscular. En segon lloc, les màquines d’electroestimulació activen les fibres musculars de mane-ra indiscriminada, per la qual cosa no hi ha una coordina-ció entre aquestes. La nostra musculatura té unes funcions i uns moviments a fer deter-minats. Per a fer aquests mo-viments eficientment, ha de coordinar les fibres muscu-lars d’una manera concreta, per tant si només treballem amb aquests aparells no hau-rem aprés a utilitzar la mus-culatura de la forma idònia i quan requerim la participació

d’aquests músculs no ho fa-rem correctament. A més que gastarem més energia de la necessària per a la realització d’aquest moviment, patirem un risc major de lesió.

Dit açò, hem d’arraconar els aparells d’electroestimulació i no utilitzar-los mai? Doncs no, com totes les coses, s’han de saber utilitzar i fer-ho correc-tament. Poden ser un com-plement per al nostre entrena-ment, combinant els exercicis actius amb els passius, de manera que ens ajude en els objectius que ens proposem. Però en aquesta situació tam-bé hem de tindre la precaució de no utilitzar-los de manera excessiva, ja que aquestes màquines actuen sobre les fi-bres musculars, però no sobre els tendons i les articulacions, i si produïm una descompen-sació entre la tensió muscular i l’articular poden produir-nos greus lesions.

Per a finalitzar, sols em que-da recomanar que utilitzem els aparells que sabem com funcionen, si no és així, ens podem posar en mans d’ex-perts que ens orienten. Heu de saber també que en l’exer-cici no hi ha miracles, que ens hem d’implicar, esforçar-nos i treballar, però que això no és negatiu, al contrari, ja que hem de buscar l’activitat que ens produïsca satisfacció i benestar, per a fer, d’aques-ta manera, de l’activitat física una activitat agradable que, a més a més, és bona per a la nostra salut.

Feliç moviment

El Club de Triatló ja té secció femeninaCLUB TRIATLÓ ALGINET

Com ha sorgit la idea de la secció de xiques?Realment ja teníem algu-na dona al club, però no les suficients per a poder tindre representació en les proves per clubs. Aquest any al club hem volgut do-nar-li una espenta i poder començar un nou projecte amb els nous fitxatges.

Qui són aquestes heroï-nes que s’han embarcat en aquest aventura?Maria Cinta Gòmez Tomas, Maria Ferrer Mendoza, Laura Martí López, Maria Rosa Lozano, però espe-rem tindre algun fitxatge més, i de cara al futur en pròximes temporades po-der augmentar el número de dones.

Quin objectiu teniu marcat per al 2016?Ensenyar-los les rutines d’entrenament, com és desenvolupen els dife-rents tipus de proves que entren dins de la federa-ció de triatló com puguen ser el duatló i aquatló, i que troben la distància en la qué més còmodes se senten. Les més fa-moses són les de llarga distància, però hi ha al-tres proves on les distàn-cies són més assequi-bles per a iniciar-se.A més de popularitzar aquest esport entre el sector femení al poble d’Alginet i, perquè no, trobar una jove promesa.

Alternatives a Microsoft OfficeEl pa-q u e t ofimàtic ( i n f o r -

màtica per a l’oficina) més usat en tot el món és Micro-soft Office. Qui no ha fet ser-vir el Word per a maquetar la redacció d’algun text o treball, o vist alguna presentació dis-senyada amb Power Point? El seu ús està tan estés que els formats d’arxiu en què guarda els treballs s’han con-vertit en un estàndard per a l’intercanvi de documentació entre empreses, administraci-ons, centres d’estudi, etc.

No obstant això, i malgrat estar tan estés, no és l’opció més recomanable en l’actua-litat. Les raons són diverses: el consum dels recursos de l’ordinador que fa és molt ine-ficient i requereix més i més processador i memòria RAM en cada versió, a banda que cal o bé pagar pel programari o bé piratejar-lo, opció esco-llida per la majoria d’usuaris. Posats a comentar els aspec-tes negatius no puc deixar de parlar de les diferents versi-ons, ja que no diré mentida si afirme que Microsoft porta ve-nent-nos el mateix producte durant quasi 20 anys simple-ment canviant-li una miqueta l’aparença i el final de la seua denominació comercial: Offi-ce 97, 2000, XP, 2003, 2007, 2010, etc.Per això m’agradaria par-

lar-vos d’un parell d’alterna-tives que estan a la nostra disposició però que no són prou conegudes pel públic en general.

Open OfficeEs tracta d’un conjunt de pro-grames equivalents als oferits per Microsoft, i fins i tot amb algun afegit. Els seus punts forts són la gratuïtat, com que és programari obert s’ofereix sense haver de pagar res per la llicència. A més, els pro-grames que el constitueixen ofereixen la possibilitat de guardar els seus documents en els mateixos formats que Microsoft Office, de manera que la compatibilitat entre di-versos sistemes està garan-tida i permet intercanviar els treballs que anem creant amb usuaris dels dos sistemes. Cal destacar que a diferència de Ms-Office, ofereix un ren-diment computacional molt eficient i permet instal·lar-lo en equips més antics, ampli-ant així la seua vida útil. Per totes aquestes raons el seu ús està cada vegada més es-tés, sobretot en les adminis-tracions públiques i, fins i tot, porta ja uns anys substituint els coneixements de Ms-Offi-ce demandats dins del tema-ris d’alguns processos d’opo-sició.

Google DriveEs tracta de l’eina ofimàti-ca més innovadora. Com a

punt dèbil cal ressenyar que requereix connexió a internet per al seu ús, i les seues mi-llors característiques són que no requereix la instal·lació de cap programa al nostre ordi-nador i que és un servei com-pletament gratuït. Es tracta d’un conjunt d’aplicacions que ofereixen les funciona-litats ofimàtiques clàssiques (processador de textos, full de càlcul, etc.) i d’altres molt més innovadores (creació de formularis per a enquestes, mapes personalitzats de go-ogle, etc.). Tots els treballs que anem generant queden emmagatzemats en el nos-tre compte de google i són accessibles no només des d’un PC sinó que també po-dem treballar des dels nos-tres smartphones o tabletes. Per si li faltava alguna cosa ofereix la possibilitat de com-partir els diversos arxius que anem creant amb altres usu-aris a través del seu correu electrònic. Això permet anar treballant de forma col·la-borativa qualsevol contingut entre dos o més usuaris inde-pendentment de la ubicació d’aquests, per la qual cosa aquesta és una de les seues funcionalitats més valorades.

David JuanEnginyer en informàtica i docent

12


EL RACONET DE L’ESCOLACom que volem dedicar una especial atenció a la cura de la natura, no podíem deixar pas-sar de llarg a l’escola l’última setmana de gener en la qual se celebra el Dia de l’Arbre. Així que, capficats com es-tem a reutilitzar el plàstic que produïm com a decoració per a l’escola, començàrem per iniciar una campanya de re-col·lecció de taps, de tots els colors, grandàries i formes. Implicàrem bona cosa les nostres famílies i fàcilment, Jose, el conserge, no dona-va coll a recollir tots els taps que li arribaven per a reciclar. Això és mostra de la quantitat excessiva de plàstic que gas-tem. I a la fi ho aconseguirem, convertirem el fem en ART!! Un fantàstic arbre, fet de taps, decora l’entrada de l’es-cola i tots els dies ens dóna el bon dia. És obra de tots els xiquets i les xiquetes de l’escola, perquè cadascun de nosaltres n’ha fet un trosset. La resta de taps han servit per ajudar econòmicament xi-

quets que, per motiu d’alguna malaltia, així ho necessiten.Però ací no acaba tot, cada classe hem apadrinat un dels arbres que viuen al nostre pati i li hem dedicat cada un el que ha volgut: cançons, abra-çades perquè estiga ben con-tent, poesies, raps, li hem po-sat nom, hem imprés la seua escorça… Ara ens queda es-brinar més cosetes sobre ell. Com a festa final i amb l’ajuda d’un planterista, plantàrem un nou arbre. Mentre el plantà-vem cantàvem cançons amb l’acompanyament del mestre de música i com que la cançó parlava de sol i pluja, comen-çà a ploure un poquet, però de seguida parà. Va servir per a regar l’arbre nou. Sabeu de quin arbre es tracta? És l’ar-bre de l’Amor. El reguem dues vegades a la setmana perquè puga créixer. Ara no té fulles però prompte vindrà la prima-vera.Com veieu, una setmana molt NATURAL!

CEIP Blasco Ibáñez CEIP Pepita GreusCom es tradicional, aquest any al col·legi CEIP Pepita Greus, hem celebrat el Car-nestoltes.Aquest any, les consignes i la disfressa han girat al voltant del tema: “Els hippies”, rela-cionant-ho amb el dia de la Pau.Les nostres consignes eren acumulatives: el primer dia alguna cosa al cap, el segon dia un penjoll, el tercer un ju-petí… i finalment tot junt i la cara pintada.

ENS HEM DIVERTIT MOLT!!

CEIP Emilio LunaEls xiquets i les xiquetes del CEIP Mestre Emilio Luna volen la PAU, i ho van celebrar ballant amb molt de sentiment una dansa de Zemer Atik. En acabar es va llegir el poema de Lu Tien Min

Rebérem a l’escola la visita del Rei i la Reina Carnestol-tes. Al pregó no s’oblidaren de ningú dels que formem la comunitat educativa (mes-tres, conserge, educadores de menjador i de transport, personal de neteja) i després

ens manaren les consignes per als tres dies. Aquest curs, per tal de conscienciar els alumnes de la importància del reciclatge totes les disfresses calia fer-les amb material que ja havíem gastat i teníem per casa. Quedà molt vistós

el passacarrer que ferem pel pati de l’escola ja que els pa-res i les mares dels nostres alumnes posarem en funcio-nament l’ingeni i la creativitat en les creacions de les con-signes.

13


Des del col·legi Sagrado Corazón volem exposar-vos en aquesta ocasió un dels nous projectes que estem portant a terme en el curs actual. Es tracta de l’Apadri-nament Lector, una activitat d’animació lectora realitzada pels alumnes de cinqué de Primària amb els d’Infantil 4 anys, i dirigida pels tutors dels dos cursos. Consisteix senzi-llament en el fet que un dels majors es converteix en Padrí Lector d’un dels xicotets. Dos signen un Passaport Lector comprometent-se a realitzar

la seua tasca de la millor ma-nera possible, i una vegada a la setmana, en una sessió dedicada expressament a aquesta activitat, li conta un conte que han triat entre els dos de la biblioteca d’aula d’Infantil 4. Després, fan entre els dos dibuixos o xicotetes dramatitzacions relatives al conte i anoten al Passaport el llibre que han llegit.Amb aquesta activitat els alumnes apadrinats treba-llen la capacitat d’escoltar, l’atenció i la comprensió de textos orals i els padrins de-

senvolupen l’habilitat lectora i l’expressió oral en públic. A més a més, tant padrins com apadrinats reforcen les relaci-ons interpersonals, l’empatia i el compromís amb l’altre, ja que requereix una preparació prèvia durant la setmana per part del padrí.Tant professors com alum-nes valoren molt positivament aquesta activitat, doncs l’han trobada molt motivadora i di-vertida i, més a més, els ha ajudat a millorar les capaci-tats anteriorment nomenades.

Innovacions Pedagògiques: Apadrinament lector

IES Hort de FeliuEl mes de febrer ha estat molt intens per als alumnes de francés de l’IES Hort de Feliu.El dia 2 vam fer crêpes per a celebrar la Chandeleur.Els dies 11 i 12 els alumnes de 4t i 1r de batxillerat realit-zaren les proves de certifica-

ció A2 de llengua francesa i el 16 de febrer 94 alumnes de secundària anàrem a Valèn-cia per a veure l’obra de Don Juan de Molière en francès.Perquè parlar una llengua és també conéixer la cultura que l’envolta.

18 de febrer, visita dels alumnes de 1r de Batxiller a les univer-sitats de Burjassot, Blasco Ibáñez i Tarongers.

El 29 de gener i el 4 de febrer els alumnes de 1r d’ESO hem visitat a Moixent, el Poblat Ibèric i el Museu.La bastida de les Alcuses va ser una ciutat Ibèrica del s. IV aC. Les excavacions arqueo-

lògiques van descobrir, apro-ximadament, la meitat de la superfície de la ciutat. Entre les seues troballes, cal des-tacar la figura del Guerrer de Moixent.Durant la visita al poblat hem

aprés com era la vida al po-blat, el treball del camp, com es defenien, i hem visitat una reconstrucció d’una casa ibè-rica.

El 27 de gener els alumnes de 2n de Batxillerat hem visitat l’exposició UNITOUR a l’hotel SH València Palace de València. El Saló d’orientació universitària és un lloc d’encontre per aju-dar els alumnes a dissenyar el seu futur professional a partir de la correcta elecció sobre dues qüestions fonamentals: què estudiar? i on estudiar?Hem rebut informació de tots els graus que oferixen les univer-sitats públiques i privades, assistents, així com nota d’accés, beques, plans d’estudi, acords internacionals, bossa de pràc-tiques, etc.

14


El còle-ra és una m a l a l t i a i n f e c t o -contagio-sa intesti-nal aguda provocada

pel bacteri vibrio cholerae, el qual produeix una diarrea secretòria caracteritzada per deposicions semblants a l’ai-gua d’arròs, amb una mar-cada olor a peix. En la seua forma greu, es caracteritzava per una diarrea aquosa de gran volum que portava al malalt a una ràpida deshidra-tació que podia acabar amb la seua vida en qüestió d’hores. L’afecció greu afectava a 1 de cada 20 dels malalts, el que podia suposar una mortaldat elevada, ja que gran part de la població es veia afectada, especialment els xiquets i les persones majors. Ja en la primera mei-tat del segle es va produir el primer brot en terres valenci-anes. L’any 1834 entrava pel port de València a través dels militars que venien del protec-torat espanyol del Marroc. Els pobles per defensar-se es van fortificar. Com Alginet no comptava amb cap tipus de muralla, les autoritats obliga-ren a encegar amb murs els caps de carrers, a excepció del carrer Major, protegit per

civils armats, que impedien el pas a tots aquells forasters que no dugueren un salcon-duit que reconegués que pro-venien de llocs lliures de la malaltia. Fins l’any 1854, es considerava el còlera com una malaltia epidèmica i no contagiosa, però eixe any s’aconsegueix identificar el bacteri causant així com les seues vies de propagació: la contaminació de l’aigua per un excés de brutícia, ja que els detritus humans i animals contaminaven les séquies i els pous d’on bevia la gent. Malgrat aquests nous coneixements sobre la malal-tia i tota la política higiènica i de salubritat encetada per les instàncies públiques de l’Estat, el territori espanyol encara es veié colpejat dues vegades més, els anys 1865 i 1885, pel còlera. És cert que des dels ajuntaments es van anar confeccionant regla-ments que regulaven la higie-ne i la salubritat pública, i que afectava a temes com l’es-corxador i l’abast de la carn, la prohibició d’abocar deixalles a les séquies, la neteja dels carrers i moltes altres. Però també cal incidir en la lentitud amb la que els avanços mè-dics i sanitaris s’introduïen en el quefer quotidià dels pobles, perquè la interiorització de les

noves mesures per part de la població general fou molt len-ta i de vegades enfrontada. Així doncs, l’any 1865, esclata un nou brot de còlera. La porta d’entrada és de nou el port de València, i l’epidèmia s’estengué per tota la costa mediterrània i arribà fins l’interior de la península. Encara que el brot de 1865 tingué menor impacte, ja que moriren 120.000 persones en tot el territori espanyol, front els 300.000 morts que es pro-duïren l’any 1834, el pànic so-cial fou molt més gran, ja que els mitjans de comunicació, o siga la premsa escrita, ampli-ficà el ressò de la malaltia i de les vies de la seua propaga-ció. En el cas d’Alginet, d’una població de 2.300 habi-tants, es calcula que afectà a un 30% d’alginetins, és a dir, 693 persones, de les quals moriren 34 en poc més de dos mesos que durà el brot al terme d’Alginet. El mateix percentatge és mantingué en el brot de 1885, on d’una po-blació de 3.570 habitants, mo-riren un total de 54 persones en poc més de tres mesos que durà el brot, malgrat les mesures que es prengueren en eixos 20 anys. Després del brot de 1865, l’autoritat municipal re-activà les mesures d’higiene

i salubritat pública. Així l’any 1871 es posà en funciona-ment la font de la plaça de la Constitució. Per primera ve-gada el poble comptà amb un servei d’aigua potable, amb aigua neta de la font de l’Al-maguer conduïda per cano-nada d’obra. Tanmateix, l’any 1877 es va establir i regular públicament la recollida del fem del nucli urbà, així com retirar els animals morts i al-tres deixalles. Després del brot de 1885, l’any 1887, Eulàlia Es-cobet deixava les terres de la seua herència a la corporació municipal per a la construcció d’un hospital amb la condició que fóra dirigit per una orde religiosa femenina. L’edifici es va construir entre 1887 i 1888 i l’any 1891 s’hi instal·lava la congregació de les Herma-nas de la Doctrina Cristiana, la fundadora de les quals, Micaela Drau del Sagrat Cor, havia mort, precisament, l’any 1885 pel brot de l’epidèmia de còlera que afectà la ciutat de Molins de Rei, a la província de Barcelona. Des de llavors, la medicina començà a tenir un major pes en la salut dels habitants d’Alginet i, per tant, el tractament dels futurs epi-sodis epidèmics podien ser tractats amb una major pre-cisió i rapidesa, gràcies a la presència de metges titulats,

contractats per l’ajuntament, així com amb infermeres, les pròpies monges, instruïdes pels organismes pertinents, que atenien els malalts. Així mateix, es va crear un cens de les famílies pobres que no podien pagar l’assistència sanitària ni les medicines necessàries, de les quals es faria càrrec el propi ajuntament segons la dispo-sició segona del reglament municipal de 1891 sobre les obligacions dels facultatius contractats per l’ajuntament per atendre l’hospital. L’any 1895, el cens de famílies po-bres era de 323, de les quals el facultatiu rebia la quantitat de cinc pessetes per cadas-cuna d’elles. Alhora el faculta-tiu tenia l’obligació de vacunar debades els individus de les famílies pobres que ho sol·li-citaren o, com passà moltes vegades, quan l’alcaldia ho considerés necessari, davant la negativa o resistència de molts d’ells a ser vacunats, com passava al llarg del terri-tori valencià.

Rafael Bosch López, Cronista de la Vila d’Alginet

Els brots de còlera en la segona meitat del segle XIX: l’actuació de les ins-titucions públiques

El CEIP Vicente Blasco Ibáñez d’Alginet es va ad-herir, la passada primavera, a l’oferta de participació per part de l’Agència Energètica de la Ribera, en un projecte europeu coordinat des de la Mancomunitat de Pays des Sorgues Monts de Vauclu-se (França). El projecte es desenvoluparà entre el anys 2015 i el 2017 amb una dura-da de 24 mesos. En el projecte participen tres

països, França, Itàlia i Espa-nya. Les tres escoles que re-presenten Espanya estan ubi-cades a la Ribera Alta i són el CEIP Blasco Ibáñez d’Alginet, el CEIP Evaristo Calatayud de Montserrat i el CEIP Heretats de l’Alcúdia. A més també hi participen la Universitat Poli-tècnica de València, l’Agència energètica de la Ribera i els ajuntaments. L’objectiu d’aquets projecte és que els alumnes, a tra-

vés de un diagnòstic i estudi del seu centre i el seu entorn puguen detectar problemes, buscar solucions i adquirir competències bàsiques per al desenvolupament sostenible de l’energia, la gestió de resi-dus i la mobilitat així com l’ús de les noves tecnologies. Alguns dels objectius a acon-seguir són: educar i capaci-tar els mestres en l’ús de la tecnologia per al desenvolu-pament sostenible; fer dels

alumnes ciutadans i alumnes actius; treballar la intel·li-gència col·lectiva i la crea-ció d’una escola intel·ligent i oberta al poble i al territori; fomentar la creativitat i els in-tercanvis interculturals. Al novembre es va dur a ter-me la primera reunió transac-cional a França. El mes de febrer ha sigut el moment de fer els encontres a la Ribe-ra. El dimecres 17 de febrer, els alumnes i professors del

Blasco Ibáñez van rebre a toc de dolçaina i tabal i amb dansades populars els agents implicats en el projecte. Re-presentants del tres països participants van poder escol-tar els alumnes del centre que els van explicar actuacions que estaven portant a terme. En finalitzar van visitar l’esco-la i ja de vesprada van tindre un taller formatiu.

Tres escoles de la Ribera són les que participen en el projecte europeu ano-menat My Smart School o La meua escola intel·ligentREDACCIÓ

15


COAGRI a la Fira de BerlínLa Cooperativa Agrícola d’Alginet ha estat, per quart any consecutiu, en una de les fires co-mercials més importants d’Europa. Es tracta de Fruit Logistica 2016, un encontre comercial de productes frescos que any rere any, se celebra a Berlín. Al voltant de 2.900 expositors i uns 70.000 visitants van vi-sitar el recinte d’aquest

sector internacional on es poden mantindre con-tactes amb els principals objectius comercials.

Del 3 al 5 de febrer, Coa-gri va participar en aquest multitudinari aparador internacional. Per tal de mostrar el seu potencial, la cooperativa agrícola d’Alginet estava ubicada dins del departament de la Comunitat Valenciana

amb un estand propi de Coagri. En l’acte d’inau-guració va estar present el president de la Gene-ralitat Valenciana, Ximo Puig.

El president de la Coo-perativa agrícola d’Al-ginet, Francisco Martín, argumentava que aquest tipus de fira “ens per-met donar a conéixer els nostres productes, la

nostra terra i mantindre relacions comercials i intercanvi d’impressions amb clients i clients po-tencials”. Una manera d’obrir mercat internaci-onal als productes de la Comunitat Valenciana i en concret als d’Alginet.

Finalitzada la fira, “el continent asiàtic ha sigut el que més s’ha interes-sat pel nostre producte estrela, és a dir, pel ca-qui de la Ribera” explica-va Martín.

25 comerços participen en el Concurs d’apa-

radors fallers de 2016 d’ACEAL

ACEALAmb l’eslògan “El Comerç sempre amb les nostres fa-lles”, l’Associació Comercial i empresarial d’Alginet torna a posar en marxa el concurs d’aparadors fallers. L’objectiu de la campanya és principal-ment integrar el comerç amb la cultura amb motiu de la pro-ximitat de la festa valenciana per excel·lència, les falles.

El dilluns 7 de març a les 21.00 hores al Saló de Plens de l’Ajuntament se celebrarà l’acte d’entrega de premis, el primer premi està dotat amb 300 €, el segon amb 200 € i el tercer d’enginy i gràcia amb 100 €. El jurat per a la campanya seran les 6 falleres majors, un representant de La Junta Local Fallera, un mem-bre de la corporació municipal i un representant de l’Associ-ació Comercial d’Alginet.

ESPAI PATROCINAT PER ACEAL

90 comerços participen en la cam-panya de Sant Valentí d’ACEALACEALAmb el lema “Enamora’t del que és nostre”, ACEAL va dur a terme la campanya de Sant Valentí en el qual aquest any han participat 90 comerços locals. El sorteig es va fer a la seu d’Aceal. La presidenta de l’Associació, Inma Pavia i

la regidora de comerç Pau-la Llorca van fer entrega del regal. Noelia Martínez i Félix Martínez han sigut els gua-nyadors de 2 sopars romàn-tics. Noelia havia depositat la papereta en Mobles Escutia i Félix en Cafeteria Paquita.

BONES FALLES!!

COAGRI

Assessorament lingüístic: Natàlia EspertPRE-IMPRESSIÓ: L’Informador - Setmanari Setabense S.L.IMPRESSIÓ: Sistemes Impressió de Llevant,S. A.Dipòsit Legal: V-2562-2015

La Veu d’Alginet no s’identifica, necessàriament, amb l’opinió dels seus col·laboradors ni anunciants.

Informació i publicitat: Tel. 639 65 57 [email protected]

www.laveudalginet.esGerència, cap de Redacció, màrqueting i publicitat: Sònia Bosch

C/ València,65 · 961 750 794 · 617 803 [email protected] · vistalia.es

Óptica Alginet Vistaliasempre amb tu en les festes !

I en el dia a dia cuidant la teua visió

perquè no et perdes res.

Amb les Falles vine i:

Emporta’t una muntura graduada i et

regalem una altra*, per a tu o per a qui tu desitges: per al teu pare, per al teu amic,

per a qui tu vulgues...

I recorda el nostre finançament d’un any sense interessos!(*) La de menor import.

Aquestes falles, en Óptica Alginet Vistalia,

tenim una mascletada d’oportunitats!

Açò està que crema, bones festes i bones Falles 2016

lva 6

News & Politics