7/31/2019 m Tarragona 081112

1/24

Dijous, 8 de novembre de 2012nm. 2.165

www.diarimes.com

CAMP DE TARRAGONA

Recoder

denuncia elretard deldesdoblamentde les viesDemana competnciessi lEstat no es capadacabar el Corredor.P10

REUS

Els usuarisdun Regionaldenuncien un

retard de treshores i mitjaEls viatgers van haverde canviar de tren fins adues vegades.P9

El Govern tramita 1.792carnets per recollir boletsal Paratge de PobletCAMPLa gran majoria dautoritzacions, un 82%, lhan obtingut boletaires

de lEspluga de Francol, Montblanc, Vimbod-Poblet i Prades.P10

TARRAGONA

La ciutatcomptaramb nousaparcamentsper bicisActualment noms hi ha25 places daquest tipusa la capital.P6

ESPORTS

Comena el48 Ralli RACCCatalunya-Costa Dauradaa SalouAvui hi haur elshakedown en tram mixti urb.P14

MN

Barack Obama revalidala seva victria en leseleccions presidencialsdels EEUU.P12

AVUI

La ruta de tapes Ganxet Pintxo comenaavui per ms de quaranta destablimentsREUSLa tercera edici ser la Finalssima i, fins el dia 18, se serviran unes 110 miltapes, per un preu de 2,5 euros, entre les que es triaran les guanyadores.P8

Els representants dels bars i restaurants participants es van fer ahir la foto de famlia a la plaa Prim de Reus.

OLVIA MOLET

7/31/2019 m Tarragona 081112

2/24

2 diarims 08/11/2012

TARRAGONA

A.Porta

El ministre dIndstria, Energiai Turisme, Jos Manuel Soria,va armar ahir que la reformaenergtica que impulsa el governespanyol es podria desencallardenitivament i enllestir-sedaqu a algunes setmanes. So-ria va insistir que aquesta mesurapermetr corregir el dcit tari-fari del sector energtic de lEs-

tat, que a nals de lany passatarribava als 24.000 milions deu-ros. El ministre va recordar que,a hores dara, el Congrs est de-

batent la Llei de mesures scalsper a la sostenibilitat energtica,que tenen com a objectiu redu-ir aquest dcit a nivell zero al2013. La mesura preveu crear di-versos impostos, entre els qualsun tipus impositiu del 6% per ala generaci denergia. SegonsSoria, sense aquestes mesures, eldcit de les tarifes hauria cres-cut, en noms cinc anys, ns als

40.000 o 50.000 milions deuros.Estarem davant dun problemadel sector energtic, per tambdel sector nancer, va apuntar

Soria, que va afegir: Per tot aixlecincia energtica ser cadacop ms important i est cridadaa jugar un paper estratgic en lapoltica dels governs.

Precisament, el ministre dIn-dstria Energia i Turisme vaparticipar ahir a la inauguracidel primer Congrs MediterranidEcincia Energtica i SmartGreen Cities que se celebra a Tar-ragona. El congrs va reunir des-tacats ponents, com el professorde la Wharton School, JeremyRifkin, que van debatre idees

sobre els sectors de lenergia, laconstrucci, laigua, el sector qu-mic i les noves tecnologies, amb

lobjectiu destimular la dinamit-zaci dels sectors emergents deleconomia intelligent.

De fet, una de les temtiquesque es van abordar ahir al mat

va ser lecincia en la gesti delaigua. En aquesta ponncia,Eilon Adar, de la Universitat deNegev, dIsrael, va presentar pro-jectes amb els quals treballa Isra-el per respondre a les necessitatsde lagricultura, que s lactivitatprincipal consumidora daigua.Lecincia s imprescincible,per tamb cal produir aiguanova per tancar la bretxa entreloferta i la demanda, va defen-sar Adar, que va explicar els pro-jectes del pas per dessalinitzaraigua del mar.

Desprs, Fernando director dInnovaci de dAquology, Solucions i logia dAGBAR, va destala seva intervenci, el p

de la telelectura per als codors de laigua, que a la ciTarragona ja comptar, adany, amb 3.000 usuarinoms permet un contconsum, sin que tambvalor relacionat amb ls la gent de laigua, i amb aqdades podem emetre consusuaris, va destacar Ray

En aquesta sessi tamva intervenir Antonio Caresponsable comercial dWater and Process Solque va explicar lexperinla planta daquesta comal complex qumic de Tarrque utilitza aiges residuaun cop tractades, sutilitzals processos del complextrial, amb lobjectiu de reconsum daigua en els panys.

ENERGIA

Soria diu que la reforma energticapot estar a punt en unes setmanesEl ministre va participar ahir a la inauguraci del primer Congrs Mediterrani dEdicincia Energtica i Smart Green Cities

Leficincia en la gestide laigua va ser una deles qestions que es vaabordar ahir al mat

A lesquerra, el ministre Soria acompanyat del tinent dalcalde Javier Villamayor en el moment daccedir a lacte. Al costat, una de les taules rodones sobre gesti eficient de laigua.

CRISTINA A

Avui es presenten les conclusionsfinals i la Declaraci de Tarragona

Aquest primer congrs sobre efcincia energtica posael punt i fnal a les dues de la tarda. Abans, per, a primerdel mat es duran a terme dues taules rodones ms. Unaviure al Mediterrani, en la qual hi participar, entre dSelin Yksel, experta de la divisi de transport i desepament ubr de la Uni per al Mediterrani. Laltra serciutats en transormaci i hi intervindran regidors de dmunicipis. Desprs, Jeremy Rikin i Lluc Torcal, sic i prMonestir de Poblet, presentaran les conclusions fnalseguit, es proclamar la Declaraci de Tarragona, en la qmarcar el ull de ruta que hauran de seguir i treballar l

tats que optin per ser intelligents. A la proclamaci dadeclaraci hi intervindran lalcalde de Tarragona, Joslix Ballesteros; el president executiu dAGBAR, Angel Slalcalde de Barcelona, Xavier Tras, i el Conseller dEmi Ocupaci de la Generalitat de Catalunya, Francesc XMena. Redacci.

7/31/2019 m Tarragona 081112

3/24

308/11/2012diarims

TARRAGONA

Redacci

Del 29 de novembre fns a l1de desembre, lAntiga Audi-ncia de Tarragona acollir elPrimer Congrs Internacional

dArqueologia i Mn Antic.Sota el nom de Tarraco Bien-nal, Fundaci Mtua Catalanaha promogut aquestes jornades

que, en aquesta primera edici,abordaran temes relacionatsamb el Govern i la societat a laHispania Romana i les novetatsepigrfques. Tanmateix es retr

homenatge a Gza Alldy. Lesjornades complementen loertade Tarraco Viva, posen en valorla marca del patrimoni de Tarra-

gona, la Fundaci Mtua Cata-lana aporta un nou element a lacondici de Patrimoni Mundialde la ciutat i contribueix a la ca-pitalitat de la cultura catalana de

Tarragona, afrmava Joan JosepMarca, president de la Fundaci.Aquesta, de et, a les uncionsde pal de paller per aglutinar

en aquesta iniciativa privada encollaboraci amb institucionspbliques com la Diputaci deTarragona, el Port, Ematsa i Fi-atc, aix com de lAjuntament de

Tarragona i totes les entitats quetreballen a Tarragona pel patri-moni arqueolgic.

Les inscripcions sn gratutes.

CRISTINA AGUILAR

Joan Josep Marca (segon per la dreta) durant la presentaci.

Mtua Catalana promou el I CongrsInternacional darqueologia i mn antic

INVESTIGACI

Sota el nom de Tarraco Biennal, les jornades presentaran les troballes registrades

Redacci

Tarragona ha agrat i ha retornatel suport que va mostrar Madrida tres anys envers la candidaturade la ciutat als Jocs Mediterranis2017 en orma de visita instituci-onal.

Lalcalde de Tarragona, JosepFlix Ballesteros, es reunia ahiramb lalcaldessa de Madrid,Ana Botella per donar suport ala candidatura madrilenya alsJocs Olmpics 2020 i reermavenahir aix la seva aliana de suportmutu.

Segons Ballesteros, el suportque Madrid va demostrar vaser important perqu Tarrago-na aconsegus el seu objectiu,perqu el president del ComitOlmpic Internacional (COI) erael president de la candidaturaMadrid 2016. Ara, deia, ho hemvolgut agrair i reiterar aquestestrenyiment de llaos entredues ciutats de mida dierent iobjectius dierents que pretenener-se un orat a lescena interna-cional esportiva, cultural i medi-tica.

Segons Ballesteros la trobadaamb Botella ha anat molt bi les dues ciutats van compartirlobjectiu com de tirar endavantels seus respectius Jocs, que totssn uns Jocs de Catalunya i dEs-panya.

La reuni tenia com a objectiu,segons Ballesteros de reermaraquests ponts de dileg i de tre-

ball conjunt que tenim amb elComit Olmpic Espanyol, ambles ederacions espanyoles, cata-lanes i internacionals i aproftarloportunitat que aix ens dna

per situar-nos com a ciutats cre-bles en el context internacionalon la marca Espanya t algunesdifcultats.

La trobada entre lalcalde deTarragona i lalcaldessa de Ma-drid es va dur a terme a lAjunta-

ment madrileny i va durar propduna hora.

Daltra banda, lalcalde deTarragona, tamb es va reunirahir amb el president del Con-grs dels Diputats, Jess Posada,a qui va exposar el projecte dels

Jocs del Mediterrani.En la seva visita a Madrid, Ba

llesteros va declarar que s desit-jable que lentesa i cooperacisigui el cam de les relacionsentre institucions catalanes i es-panyoles.

INSTITUCIONS

Tarragona torna a Madridel suport que va donar als

Jocs del Mediterrani 2017Lalcalde, Josep Flix Ballesteros, es va reunir ahir amb lalcaldessa AnaBotella per oferir el recolzament de la ciutat als Jocs Olmpics 2020

CEDIDA

Lalcadessa de Madrid, Ana Botella, i Josep Flix Ballesteros, durant la reuni mantinguda ahir.

7/31/2019 m Tarragona 081112

4/24

4 diarims 08/11/2012

TARRAGONA

PLACES PER FAMLIES EN SITUACI DATUR.

Horaris mat o tarda. 150 /mes

OBRIM ELS DISSABTES AL MAT.

Preu: 10 lestada.

SERVEI DACOLLIDA DELS INFANTS PER HORES

Fins les 19.30h. 5/hora.

PARTICIPA A LESPAI FAMILIAR

Els primers dimarts i dimecres de cada mes.LLAR DINFANTS

NOUS SERVEIS EDUCATIUS ADAPTATS A LES NECESSITATS DE CADA FAMLIA

Per ms informaci pots trucar al627 418 401

o adrear-te a les nostres escoles de TARRAGONAVia Augusta, 34 Via Augusta, 74 Joan Fuster i Ortells nm. 24

El proper divendres dia 9 i dissabte 10 de novembre, el Banc delsAliments de les Comarques de Tarragona, tornar a tenir presnciaa Carrefour Reus i Tarragona des de les deu del mat a les deu de lanit per seguir amb la campanya operaci quilo, per la que cadaclient daquestes botigues pot fer la seva aportaci daliments alscontenidors que lentitat hi portar als establiments.

El Banc dAliments torna a Carrefour els dies 9 i 10

Tarragona va ser guardonada ahir com a ciutat ms segura percircular en motocicleta. En lacte, organitzat per la Uni CatalanadEntitats Asseguradores i Reasseguradores, tamb es va reconi-xer els municipis dOliana, El Pont de Suert i Tremp per ser les lo-calitats on shan produts accidents menys greus. Els guardons snun reconeixement del sector assegurador als esforos de les admi-nistracions locals per la promoci de la seguretat vial. Per designar

els premiats, es va realitzar un estudi sistemtic de la sinistralitatgreu a tot Catalunya, estudiant ms de 38.000 accidents greus queshan produt durant lany 2010 i extraient la informaci daquellsterritoris amb una millor relaci entre la baixa probabilitat i les-cassa gravetat dels accidents. El tinent dalcalde de Seguretat Ciu-tadana, Carles Castillo, que va recollir la distinci va explicar queagraa aquest reconeixement que sorgeix dun estudi fet amb da-des objectives i que ens conrma que anem en la bona direcci perfer de Tarragona una ciutat ms segura. Castillo afegia: Es tractadun esfor collectiu i el reconeixement tamb es collectiu.

Amb motiu del Centenari de laCoronaci Cannica de la Marede Du del Claussre, la Catedral deTarragona va acollir ahir la presen-

taci dun goig editat per la Confra-ria de la Mare de Du del Claustrei Gogistes Tarragonins. La presen-taci va anar a crrec de mossnMiquel Barbar, deg- presidentdel Captol de la Catedral i va serpresidida per larquebisbe de Tar-ragona, Jaume Pujol. El goig comptaamb una portada amb un gravat fetper Josep Riera.

Dem, 9 de novembre, engega la Temporada de Tardor del Metropol amb Burundanga, vodevil dirigit per Jordi Casauna comdia plena de sorpreses, amb Carles Canut i la comFlyhard, que iniciar a dos quarts de deu. En aquesta novallera de les arts escniques de la ciutat, tamb es podr veespectacular Joan Pera transformat en Capri el 16 de novem

Tarragona, la ciutat ms segura per circular en moto Presenten el Goig editatper la Confraria de la Marede Du del Claustre

El Metropol presenta Burundanga de Flyhar

TRNSIT

SOLIDARITAT

RELIGI

El Patronat de Turisme de la Diputaci de Tarragona promociona aquestsdies la Costa Daurada i les Terres de lEbre a Londres, assistint a una deles res turstiques ms importants del mn, la World Travel Market. LaWorld Travel Market acull durant quatre dies, entre el 5 i el 8 de novem-

bre, expositors de diferent tipologia, des dorganismes de promoci dedestinacions a operadors turstics, agents de viatge, etc.

El Patronat de la Diputaci patrocina la Costa Daurada

TURISME TEATRE

La presentaci del goig es va dur a terme a un marc incomparable, la Catedral de Tarragona

CRISTINA A

PROTESTAOLIVIA

El collectiu per lalliberamentsexual Brot Bord, nascut aquestmateix any al Camp de Tarragonai que forma part del moviment ca-tal per lalliberament Lsbic, Gai,Trans i Intersex, va celebrar ahir lasentncia del Tribunal Constitu-cional (TC) sobre els matrimonisentre persones del mateix sexe. Hova fer de manera simblica, ahir,

davant la seu del PP a Tarragona(Rambla Nova amb carrer Uni),el partit que va interposar el recursque ahir dimarts desetimava el TC.

Brot Bord celebra lasentncia del TC davant laseu del PP a Tarragona

Una petita representaci del collectiu va participar en

7/31/2019 m Tarragona 081112

5/24

508/11/2012diarims

ELECCIONS

Redacci

Josep Andreu i Domingo, alcal-de de Montblanc i cap de llistade la coalici Esquerra Republi-cana de Catalunya-CatalunyaS (ERC-Cat S), i el diputat alParlament i persona que tancala candidatura per Tarragona,Sergi de los Rios, van coincidira armar en la roda de prem-sa de balan parlamentari del

mandat 2010-2012, que les co-marques de Tarragona sempreacaben malparades i desatesesquan governa la dreta catalana,ja sigui quan CiU va governar ensolitari o amb el suport de PP,un pacte CiU-PP que ha marcatels vint-i-un mesos de legisla-tura. Andreu va voler avisar:Fins desprs de la manifestacide l11 de setembre, CiU no ha

volgut distanciar-se del PP, i araque vnen les eleccions CiU voltapar el temps que ha pactat lesretallades econmiques i socialsamb el PP.

Josep Andreu, com alcalde deMontblanc, i com molts batlles,va assegurar que ha patit elsimpagaments del Govern de Ca-talunya que forcen molts consis-toris a endeutar-se.

ERC critica que les dretes discriminenles comarques tarragonines

POLTICA

Asseguren que el territori rep menys inversi que cap altra zona

CEDIDA

Josep Andreu i Sergi de los Ros.

Redacci

Els socialistes estem conven-uts que les comarques tarra-gonines tenen uns sectors pro-ductius amb un potencial decreixement que hem de saberaprotar. Per aix proposem enel nostra programa impulsar unpacte per a locupaci al Camp de

Tarragona per a crear nous llocsde treball. Aix ho va anunciarahir el cap de llista del PSC perTarragona, Xavier Sabat, queva donar a conixer els princi-pals continguts del programaelectoral del PSC pel Camp deTarragona. Aix, Sabat va des-granar quins sectors productius

han dafavorir aquesta creacide nova ocupaci. A la provn-cia de Tarragona tenim la sort decomptar amb sectors productiusemergents com la logstica, leco-nomia verda, lenergia, lagroali-mentaci i els serveis socials queencara tenen molt marge perdesenvolupar-se i crear riquesa.

Aix mateix proposem plans es-peccs per reduir latur juvenili impulsar la formaci ocupacio-nal, aturada per CiU, va reivin-dicar Sabat.

El cap de llista va assegurarque al Govern de CiU li ha fugitel pas de les mans. A la de-marcaci de Tarragona ja hi ha

73.000 aturats i la taxa de risc depobresa de la poblaci supera e33%. A banda, les llistes despera als hospitals de la demarcacishan ms que doblat en aquestsdarrers dos anys i leducacipblica ha patit unes retalladessense precedents, va lamentarSabat, que va criticar que el que

ha fet CiU s demanar sacricis als qui menys tenen mentreseximia daquests sacricis aaquells que tenen ms.

El candidat socialista tambes va comprometre a no fer cappas enrera en matria de poltiques socials. No permetremcap ms retallada, va sentenciaSabat.

POLTICA

El PSC proposa impulsar un pacteper a locupaci a TarragonaEl socialista Xavier Sabat tamb aposten per elaborar un pla de xoc contra la pobresa

Tret de sortida ala campanya amblenganxada de cartells

Els partits poltics que concor-ren a les properes eleccions alParlament de Catalunya dona-ran avui a la mitja nit el tret desortida a la campanya electo-ral amb la tradicional engan-xanda de cartells. A Tarrago-na, la majoria de formacionspoltiques es concentraran ala Rambla Nova per penjar elprimer cartell de la campanya,A lacte no hi faltaran els capsde llista de les diferents fomra-cions poltiques. Redacci

Solidaritat comenala campanya amb unsopar a Les Voltes

Solidaritat Catalana per la In-dependncia afronta aquesteseleccions com una festa perla llibertat del pas, segons

apunten des de la formaci.Per aix volen comenar lacampanya amb alegria, quecompartiran al voltant dunataula. Aix, han convocat peravui a dos quarts de nou delvespres un sopar per agafarforces al restaurant Les Voltesde Tarragona abans de len-ganxada de cartells. Redacci

7/31/2019 m Tarragona 081112

6/24

6 diarims 08/11/2012

TARRAGONA

Les cigales apunyels bacteris fns amatar-los, segonsestudi de la URV

Un estudi en el qual haticipat investigadors de de Tarragona conclou

ales de les cigales apuels bacteris ns a matarqual cosa podria aplicael disseny de superfcie

bacterianes, per exempa material quirrgic, informa la universitat.caci daquest descobpodria aplicar-se tambfabricaci dimplants o temes dembalatge ambetats antibacterianes. la Universitat Rovira i(URV), la naturalesa estructures amb propiecepcionals, aix, de la mmanera que hi ha supeque repelleixen laiguanera molt ecient suphidrfobes, alguns itenen una capacitat dateja que els permet pla contaminaci de pacom la pols, les esporesteris. Ara sha descobeles ales dalguns insectela cigala, tenen una prms: sn letals per a denats bacteris gramncom la Pseudomonas nosa, un bacteri com qprovocar malalties en p

A.Porta

En el marc del Pla de MobilitatUrbana Sostenible de Tarragona(PUMST), lAjuntament comen-ar a treballar en la denici iimplantaci de Zones 30, s a dir,zones de convivncia en les qualsles bicicletes i els vianants es pu-guin moure de manera segura,ja que els cotxes hi circulen a 30quilmetres per hora. Per aix,una de les primeres mesures quees duran a terme s la creaci de100 noves places daparcamentde bicicleta en 19 punts diferentsde la ciutat. Actualment, nomshi ha 25 places per estacionar la

biclicleta i, segons va explicar latinent dalcalde de Mobilitat, Be-goa Floria, est previst habilitaraquestes zones daparcamentabans de Nadal.

Aquesta s una de les novetatsque va exposar Floria a la reunidel Consell de la Mobilitat deTarragona que es va celebrar ahir

a la tarda. Segons Floria, es trac-ta de promoure el transport nocontaminant, ara que en el marcdel PMUST estem assolint ob-jectius de pacicaci del trnsital centre de la ciutat. En aquestsentit, ahir tamb es va fer una

avaluaci i seguiment del procsdimplantaci del PMUST.

Tamb, de manera parallela,es va constituir la comissi detreball dAccessibilitat per de-nir itineraris a peu, tal com es vaacordar en anteriors sessions delConsell.

En aquesta sessi del Consellde la Mobilitat tamb es va donarcompte del desenvolupamentdel Pla de Reordenaci del Cen-

tre Histric i Patrimonial. Segonsva explicar Floria, lavaluaci quesen fa s molt positiva, ja que latinent dalcalde va explicar quesha redut notablement el nom-

bre de cotxes que circulen per laPart Alta. Concretament, quan elportal de Sant Antoni era de do-

ble entrada hi passaven 6.000vehicles, i actualment ens tro-

bem en una xifra de 2.000, vadestacar Floria.

Daltra banda, tamb es vaproposar loganitzaci duna jor-nada informativa sobre mobilitatsostenible.

En aquesta sessi ordinria esvan incorporar al Consell duesnoves entitats que havien sol-licitat formalment la seva parti-cipaci en aquest organisme: laFederaci dAssociacions Vensde Llevant i lAssociaci dEm-preses de Distribuci i Logsticade Begudes i Alimentaci de Ca-talunya (Adiscat).

MOBILITAT

Es crearan 100 novesplaces daparcament de

bicicleta abans de NadalAhir en la reuni del Consell de la Mobilitat de Tarragona es va informarque es comenar a treballar en les Zones 30

Actualment, noms hi ha25 places daparcamentde bicicleta a la ciutat deTarragona

7/31/2019 m Tarragona 081112

7/24

708/11/2012diarims

REUS

El Memorimage dnael tret de sortida a tresdies de pellcules ambimatges darxiu

El teatre Bartrina es va omplirahir durant tot el mat destu-diants dels instituts de Reus

que van poder veure i debatresobre la pellcula Receptespel desastre, la lluita dunafamlia per fer una dieta delpetroli, s a dir, intentar noconsumir durant un any pro-ductes que continguin o esti-guin envasats en plstic per taldajudar a evitar el canvi cli-mtic. Lautntica protagonis-ta del Festival ahir, per, va serUn poema a lexili. El pessebrede Pau Casals i Joan Alavedra,un retrat de Pau Casals, msici pacista universal, la creacidEl Pessebre amb Joan Alave-dra i el seu comproms ambel pas. En la sessi, que va serestrena absoluta, es va podercomptar amb la presncia delproductor i documentalistadel lm inaugural, Oriol Gar-cia. Entre altres, el teatre Bar-trina acollir avui la projeccide La gran aventura de la Ca-nadenca, a les sis de la tarda el Centre dArt Cal Mass aco-llir al mat el Com es va fer...daquest lm, El Reus de les6 copes i Pere Anguera, a lesvuit, i U2-From the sky down,a les deu del vespre.

S. C.

Les retallades, protagonistes dela majoria desdeveniments delsdarrers mesos, tamb han arri-bat al Parc de Nadal de Reus. Ladelicada situaci econmica glo-bal i, sobretot, local ha obligat alequip de govern a replantejar elformat del Parc de Nadal, un delsms importants darreu del terri-tori catal.

El Parc de Nadal, que un anyms subicar a la Fira de Reusdel 27 de desembre al 4 de gener,noms obrir a les tardes. Unfet inslit, ja que en les darreresedicions el Parc de Nadal estavaobert ininterrompudament desde les onze del mat a les nou delvespre. La regidora dEsports,que organitza el Parc de Nadalamb el suport tcnic de Reus,Esport i Lleure (Rellsa) calcula,per, que la incidncia del nouhorari ser limitada ja que,segons armen, noms el 18%dels usuaris del Parc de Nadal deles passades edicions hi anava enhorari de mat.

El Parc de Nadal ha dincor-porar canvis motivats per la ne-cessria austeritat econmica,per farem un esfor perqu laimplicaci i la collaboraci ambles entitats ens permeti mante-nir els nivells de qualitat duncertamen que amb els anys ha

esdevingut de referncia a totaCatalunya, arma el regidordEsports, Sebasti Domnech.

La fora de les entitatsAix, ledici denguany del Parcde Nadal funcionar ms quemaig grcies a laportaci de les

entitats. I s que, tampoc hi hau-r contractaci directa de mo-nitors per part de lAjuntament.Una decisi marcada per la Lleidacompanyament dels pressu-postos generals de lEstat, que li-mita la contractaci de personalal sector pblic.

Aix, lequip de govern preveusuplir els monitors que shaguessin contractat amb recursopropis i amb la collaboraci deles entitats, per aix mantindrlaportaci, de 50.000 euros, ales entitats que, per altra bandareforaran el seu paper en lorganitzaci.

De les 615 persones que vantreballar lany passat, lorganitzaci va contractar 155 monitorsmentre que hi havia 385 moni-tors dentitats i una vintena ambconveni de prctiques.

Reducci del pressupost

El Parc de Nadal, que es presentar a nals de novembre quanja hagin quedat clares les collaboracions i patrocinis i queja compta amb ms de quarantapropostes dactivitats, tambveur redut notablement, en un40%, el seu pressupost.

El Parc de Nadal va rebre lanypassat uns 41 mil visitants, unmiler ms que les darreres edicions a lavinguda del Comer.

MUNICIPAL

El Parc de Nadal noms obrir a lestardes i no es contractaran monitorsLa situaci econmica ha obligat a lequip de govern, que retalla el pressupost en un 40%, a replantejar-ne el format

Ledici de lany passat va comptar amb 155 monitors contractats per lorganitzaci

CRISTINA AGUILAR

Redacci

Lartista japonesa establerta aReus Kimura Tsubasa exposades davui a Cal Mass una se-lecci dobres sobre lart de lacalligraa japonesa. El shodo,que es podria traduIr com acam de lescriptura esdev laforma dexpressi daquesta pe-

culiar creadora que treballa ambels seus propis pinzells. Fins a uncentenar nha arribat a crear a larecerca de leina perfecta: cadapinzell evoca un sentiment, unaemoci que Kimura Tsubasatrasllada al llenguatge i plasmasobre el paper. I aix neix lobra.

Totes elles es podran con-

templar ns al dissabte 17 denovembre en una mostra a qulassociaci Wasabi ha vinculattot un seguit dactivitats. Dem,a partir de dos quarts de set delvespre, tindr lloc un taller decalligraa japonesa al voltant dela tradici i la tcnica del shodo.Dissabte, a les sis de la tarda,

soferir una conferncia sobreel seu origen i levoluci. Lltimdia de la mostra Tsubasa KimurapoRtar a terme una actuaci alritme de la msica del violinistaMaurici Dalmau. Lentrada a to-tes les activitats s lliure i les ins-cripcions es poden fer al telfon977010026 o al 636070835.

oLvIA moLeT

Kimura Tsubasa desplega el shodo, lart

de la calligrafia japonesa, a Cal Mass

CULTURA

La mostra, que romandr oberta fins al dia 17, incorpora un taller, una conferncia i una actuaci

Lartista japonesa Kimura Tsubasa, amb una de les seves obres.

7/31/2019 m Tarragona 081112

8/24

8 diarims 08/11/2012

REUS

Redacci

Reus va sumant cada mes, enproporci, ms parats que Cata-lunya. Segons les dades del mesdoctubre, lincrement de latur ala capital del Baix Camp es tornaa situar per sobre de la mitjanacatalana.

En total, 289 reusencs hanperdut la eina a la ciutat aquestmes doctubre. Un increment del2,81% que se situa per damuntdel 2,19% del conjunt de Catalu-nya. Aix, desprs daquest darrermes, la capital del Baix Camp jacompta amb 10.566 persones alatur.

Una xira que, des del PSC,es veu com una conseqnciade lentrada al govern munici-

pal de CiU i PP. El desconcert ila parlisi de lequip de governest provocant un augment moltpreocupant de latur a Reus, de-nuncien els socialistes reusencs,que recorden que des que amb-ds partits governen a la ciutat,la llista daturats ha augmentaten gaireb 1.300 persones.

Concretament, al mes de ju-liol de 2011, el nombre daturatsera de 9.282 i en aquests mo-ments, la xira arriba a 10.566persones, argumenten els so-cialistes, que tamb critiquenlocultaci de dades per part delgovern quan es tracta de temesque aecten negativament a laciutat.

En aquesta lnia, el portaveu

del Grup Municipal del PSC,Andreu Martn, afrma queaquestes dades demostren quea lequip de govern se li est es-capant la situaci de les mans ique la creaci docupaci no s laseva prioritat.

Mes rere mes, la situaci vaempitjorant, fns arribar a unsnivells insostenibles. Que la llis-ta daturats sigui cada dia msllarga i, per contra, cada cop hihagi menys serveis dirigits a les

persones ms desavorides i enrisc dexclusi social, demostradesconcert, parlisi, i una ges-ti neasta del govern, lamentaMartn.

Crtica a la Taula AnticrisiA ms, el PSC critica la mancadaposta en poltiques de orma-ci i ocupaci, aix com veu lanecessitat destablir sinrgiesamb els empresaris locals com armula per omentar la creacide llocs de treball i dinamitzarleconomia.

En canvi, el govern munici-pal ha posat en marxa una mesasocioeconmica amb un eno-cament equivocat, que incideixms aviat en latenci a les perso-

nes que no tenen recursos. I toti que s imprescindible atendreaquestes persones, sha paralit-zat totes les eines de qu disposaladministraci, aegeix el por-taveu socialista.

OpacitatMartn, en aquesta lnia, tamb

va criticar ahir lopacitat ambla que lequip de govern gestionaels temes que aecten negativa-ment a la ciutat.

Noms hi ha silenci admi-nistratiu en els temes que no elsinteressa, quan es tracta de taparles xires datur o quan saprovenuns pressupostos ineriors als delexercici de lany anterior, vaconcloure Martn.

Per la seva banda, els socialis-tes reusencs van votar en contraa excepci de Ginsa, dimarts,dels pressupostos del Grup Sa-gessa, per la reducci de lespartides destinades a inversionsque, segons diuen des del PSC,provocar una disminuci im-portant de llocs de treball indi-rectes a mig termini.

El mes doctubre laciutat ha sumat a la llistadaturats 289 personesms

ECONOMIA

Lincrement de latur a Reus es tornaa situar per sobre de la mitjanaEl PSC critica que, des de lentrada de CiU i PP al govern, latur hagi augmentat en 1.300 persones

Arza presenta lofformativa de lesTIC que oferir MaCarandell

El regidor dInnovacipresa i Ocupaci, Marva presentar ahir loer

mativa del Mas Caranlmbit de les Tecnolola Inormaci i la Comci (TIC). La programanous cursos, que soecollaboraci amb PrUniversidad Empresa CLE dues entitats de rguda experincia en oi acreditaci de coneixtecnolgics, reora la ci en un mbit de creixeconmic que lAjunde Reus impulsa amb elTIC. Des del Mas Careorcem la ormaci e

bit TIC justament per acnyar el creixement delal territori. A ms demi treballadors, tamb ms ormaci. En la en que el procs de clzaci que estem impvagi endavant i les emcomparteixin les sevessitats de ormaci, es gems base per augmentloerta com la demandama Arza.

La Fundaci IMFE Mrandell proposa, en loerta de programes deccionament i especialaccions ormatives quetin com a valor aegit unditaci reconeguda pel de treball. En lmbit TIC, ha acordat aportar ci especialitzada amb e

reconegudes en expei acreditaci, i amb rxements a Reus i el tms immediat. La prede loerta ormativa de Mas carandell va ctamb amb la participJos Antonio Uano, dgeneral de PUE, i Daviresponsable de Formala seva intervenci, Sexposar les dierents ties dacreditacions ofcTIC i la seva aportaci laboral i locupaci.

Redacci

Lempresa Slab Sala dEscaladaha estat la guanyadora dels IXPremis Reus a la Creaci dEm-preses pel seu projecte de ro-cdrom, un negoci pioner a lademarcaci i que oereix 500metres quadrats escalables, re-partits en una zona de blder

(escalada sense corda), una zonadiniciaci i la zona descaladaamb corda. Ara per ara, la zonadescalada amb corda ja t msde 60 vies marcades de dierentsdifcultats perqu tant escala-dors experimentats com gentque comena pugui practicarlescalada.

Per la seva banda, lempre-sa guardonada amb el segonpremi ha estat Pipipop, marcaregistrada, que comercialitzaun producte nou i original dis-senyat per la reusenca CarolinaCochs. Es tracta duna pea deroba interior de cot i amb unaprtesi de silicona dissenyada

amb la fnalitat de que les donespuguin er les seves necessitatsfsiolgiques urinries en situa-cions de mobilitat reduda, comper exemple, en casos de donesdedat avanada amb difcultatsper asseures o de dones ambmalalties com lobesitat mrbi-da. Aquest producte tamb est

pensat per a les dones que prac-tiquen esports daventura, on les

situacions climatolgiques snextremes.Finalment, el tercer premi sha

atorgat a Qualitest, empresa querealitza certifcacions de quali-tat per a vehicles docasi ambla possibilitat de contractar unagarantia mecnica entre parti-culars. El seu equip es desplaaa qualsevol punt de Catalunyaamb un cotxe taller i revisa 80punts claus que determinaranlestat real del vehicle. Amb elcertifcat de qualitat soereix unhistorial de trnsit on se sabr siexisteixen multes pendents, em-

bargaments, reserva de domini

de fnanceres, si s un coportat o si ha estat utilitz

servei pblic.Als IX Premis Reus a lci dEmpreses es van ina la ase inicial un totalparticipants, 37 dels quReus. El guardonat ambmer premi rebr 5.000 eusegon premiat 2.000 eutercer, 1.000 euros. A mtres tenen la possibilitatcar-se al Viver dEmpreRedessa a Reus, de ConcaMontblanc, el Centre de NCINMS de la Snia o de laa Flix, amb una bonifca50% del preu del lloguer el primer any.

Lempresa Slab Sala dEscalada guanyael Premi a la Creaci dEmpreses

RECONEIXEMENT

El segon premi s per Pipipop, que comercialitza un producte per persones amb mobilitat reduda

Redacci

Reus ja a olor a tapes. A les msde quaranta que, a partir davuii fns el proper dia 18, ormaran

part de laFinalssima

de la rutade tapes Ganxet Pintxo, que ar-riba a la seva tercera edici msque consolidada i amb lobjectiude servir, en deu dies i dos capsde setmana, unes 110 mil tapes.

El local Soldenit, que oeri-r la tapa Flor de nit base depasta de fll en orma de orarcida de bacall, acollir avuial vespre larrencada de la Fina-lssima. Lacte comptar ambla presncia del president de laCambra, Isaac Sanrom queja va avanar que hi hauria al-

guna sorpresa; de lalcaldede Reus, Carles Pellicer; i de laprimera tinent dalcalde, AlciaAlegret, entre daltres autoritats.

Les encarregades de donar eltret de sortida a la ruta seran lespatinadores del Reus Deportiu,que recentment shan proclamatcampiones del mn de grupsxou al campionat celebrat a Auc-kland (Nova Zelanda).

A 2,50 eurosAix, fns el dia 18, ms dunaquarantena destabliments oe-riran la seva prpia tapa per unpreu de 2,50 euros, que tambinclour un quinto. A ms de servalorades per un jurat proes-

sional, el vot popular a travsduna butlleta en la qu shandescollir els tres millors pintxosi que sha de dipositar a les urnesque hi haur als locals tam-

b tindr recompensa: laccs

al sorteig dun cap de setmanadenoturisme en una casa rural,un pat per a dues persones enun restaurant destrella Miche-lin i un pat tamb per a duespersones en un dels establi-

ments participants a la ruta detapes. Als locals, a la Cambra ia la plaa Mercadal, aix com ala web, es podr trobar La Gan-xeta, la guia amb les tapes i elmapa on subiquen.

OLVIA MOLET

Els establiments participants a la ruta de tapes es van fer ahir la foto de famlia a la plaa Prim.

Les patinadores del ReusDeportiu inauguraran laGanxet Pintxo

PROMOCI

La ruta de tapes comena avui al vespre

7/31/2019 m Tarragona 081112

9/24

908/11/2012diarims

REUS

S. Cases

Com s habitual, el tren de la l-nia R14, que connecta Barcelonai Lleida passant per Tarragona iReus, va sortir el passat dimartssobre dos quarts de set del ves-pre des de Sants, amb a penescinc minuts de retard, i tenia pre-vista la seva arribada a la capitaldel Baix Camp una hora i 20 mi-nuts desprs.

Els passatgers que es dirigiena Reus aix com a la resta demunicipis de la lnia, per, encanvi darribar sobre les vuit delvespre al seu dest, no van baixardel tren fns dos hores ms tard.Tres hores i mitja, per er un tra-

jecte que no arriba a lhora i mit-ja, en les qu pel mig hi va haveruna avaria, es van quedar a lesosques i van haver de canviar detren fns a dues vegades.

Aix ho denuncia un dels usu-aris que va viure en primera per-sona lenssim retard dels trensde rodalies i regionals de Rene ala xarxa erroviria catalana.

AvariaAix, el tren que va sortir de Bar-celona passats dos quarts de set,va quedar parat entre Garra iPlatja de Castelldeels sobre lesset de la tarda. Desprs destarms duna hora sense avanar i

fns i tot quedar-se a les osquesdurant uns minuts, els passat-gers que a penes van rebre in-ormaci van haver de canviarde tren sortint del comboi per

una estreta passarella i per unanica porta, com si dun vaixellestessin baixant.

Un altre tren que es dirigia aSant Vicen de Calders i que japortava viatgers els va reco-

llir i, un cop all, els passatgersdel tren avariat van tornar-se acanviar de tren per seguir ambel trajecte previst, acumulant unretard de ms de dues hores.

En defnitiva, una situacirocambolesca i de caos quesegur que molts passatgers hau-ran viscut en els darrers mesos ianys en prpia pell.

Per la seva banda, des de Ren-

e inormen que, a causa dunaavaria, el centenar de passat-gers daquest tren es van haverde canviar a un altre, acumulantuna hora de retard, pel qu esretornar limport del bitllet. Ams, aquesta avaria va provocardemores a la xarxa erroviriadurant tota la tarda, segons vaanar inormant Rodalies de Ca-talunya a travs de les xarxessocials.

Sancions a RenfeUna situaci com la dahir queja a mesos que es repeteix i queha provocat que la Generalitatacabi sancionant Rene. Aques-

ta mateixa setmana, el consellede Territori i Sostenibilitat, LlusRecoder, va anunciar que shanobert 125 expedients sancionadors a Rene per inraccionsgreus. Concretament, la Generalitat calcula que entre el 15 desetembre i l1 doctubre es vansuprimir 75 trens sense trans-

port alternatiu i es van produir478 retards, dels qu 188 van sersuperiors als 15 minuts. El De-partament considera que es vanalterar signifcativament lescondicions ds del servei, eque est tipifcat com a inraccigreu, amb sancions dentre 6.001i 30.000 euros.

De et, segons la Generalitatles comarques de Tarragona hanacumulat, en els darrers quatremesos, una cinquantena din-cidncies a la xarxa erroviriaEn aquest sentit, sha produitun incident cada dos dies i mig ilAssociaci per la Promoci deTransport Pblic (PTP) calculaque un usuari del tren en dies la-

borables acumula 440 minuts dretard al mes.

MOBILITAT

Un trajecte en tren de Barcelona aReus de tres hores i mitja de duradaEls passatgers dun tren arriben dos hores ms tard del previst, desprs de dos transbords i de quedar-se a les fosques

Una avaria dun trenentre Garraf i Platja deCastelldefels va provocarlincident

La Generalitat haobert 125 expedientssancionadors a Renfe pelservei prestat

Redacci

90 alumnes de tercer, quart,cinqu i sis de primria delEscola CEIP Prat de la Riba de

Reus participaran avui al mata la Gimcana de la dieta medi-terrnia que la Fundaci Agru-paci Mtua ha organitzat ambla collaboraci de lAjuntamentde la ciutat. La fnalitat de lac-tivitat s omentar els bons h-

bits alimentaris entre els mspetits a partir de la realitzacidun circuit de proves.

Durant la matinal, els nens inenes participaran a diversosjocs i tallers de cuina i manuali-tats que els permetran aprendrede manera divertida i pedaggi-

ca els valors nutricionals delsaliments i les tcniques permantenir una dieta saludable.Una alimentaci sana s la

base per tenir una bona salut,molt important a totes les edatsper sobretot durant la inn-cia, perqu s clau per assumiruns hbits durant tota la vida,explica Imma Play, directorade la Fundaci Agrupaci M-tua.

El mateix dia, a partir de lescinc de la tarda, la FundaciAgrupaci Mtua celebrar alantic Hospital de Sant Joan deReus la seva Jornada de Preven-ci del cncer colorectal, quesallargar tota la tarda.

La Fundaci AgrupaciMtua organitza unagimcana saludable

SALUT

Dirigida als alumnes del CEIP Prat de la Riba

Redacci

La Biblioteca del Centre de Lec-tura organitza unes Jornadessobre Biblioteques, avui i dem,

per tal de debatre la unci deles biblioteques i els dierentsmbits bibliotecaris. La saladactes acollir, a les set de latarda, la conerncia El utur deles biblioteques patrimonials, acrrec de Montserrat Comas,directora de la Biblioteca Mu-seu Vctor Balaguer.

Una hora ms tard, a les vuitdel vespre, tindr lloc una taularodona amb representants dedierents mbits bibliotecaris:Victoria Rodrigo (BibliotecaCentral Xavier Amors), Mont-

serrat de Anciola (Bibliotecadel Centre de Lectura), AriadnaCasals (Biblioteca UniversitriaURV). Ser moderat per la peri-

odista Natlia Borbons.Ja divendres, a les set del ves-pre, tindr lloc la conernciaOportunitats i amenaces de la

biblioteca pblica catalana, acrrec dAssumpta Bailac, ge-rent del Consorci de Bibliote-ques de Barcelona. I, una horesms tard, Noves i velles unci-ons de les biblioteques en unmoment de canvi de paradigmasocial i tecnolgic, a crrec deLlus Anglada, director del Con-sorci de Biblioteques Universi-tries de Catalunya.

El Centre de Lecturaacull unes jornadessobre les biblioteques

FORMACI

Amb professionals darreu de Catalunya

Voces de la Tierra ofereix unconcert al Palau Bofarull

MSICA

En motiu del seu des aniver-sari, la Coral Voces de la Tierraoeriran un concert a lAuditoridel Palau Boarull, el proper dia10 de noviembre a dos quartsde vuit de la tarda, amb entradaser gratuta. A la primera partes presentaran canons darreudel mn, prpies del repertoride la coral, i a la segona, can-

ons de temtica lligada amb ladeensa de la terra i lecologia.El concert comptar amb

la presncia de quatre msics

instrumentistes que acompanyaran a la coral i a ms a mshi haur projeccions de otografes de la histria de la corali testimonis dex-cantaires i ex-directors. Lactual director slEsteban Donado.

La coral Voces de la Tierras una associaci sense nimde lucre que realitza els assajos

i les proves de veu els divendres, de dos quarts de nou a dosquarts donze, al Centre CvicPonent.

LInstitut Pere Mata acull avui

el primer TEDx

JORNADES

Sota el patrocini de Ticnova, elprimer TEDx de les comarquesde Tarragona arriba aquestatarda al Pavell dels Distingitsde lInstitut Pere Mata de Reus.Lobjectiu daquest esdeveni-ment s la creaci dun espaide conversa i de reexi on escomparteixen idees i propostesproactives, innovadores i crea-tives. Els esdeveniments TEDxsn trobades en les quals per-sones del mn de la recerca, dela cultura, de lempresa, de lart,

que saben extreure valor i savi-esa de la seva activitat quotidi-ana, an breus conerncies, enles quals duna orma sinttica,clara i interessant, compartei-xen idees, accions i ormes deviure que compartir i que aju-den a tothom. Alguns dels po-nents que hi participaran seranlempresari Albert Bosch, els in-vestigadors Mar Camacho i Eu-dald Carbonell, el cuiner XavierFabra o el periodista Albert Om,entre molts daltres.

7/31/2019 m Tarragona 081112

10/24

10 diarims 08/11/2012

CAMP DE TARRAGONA

Slvia Jimnez

Lautoritzaci de la Generalitatper a collir bolets altramentdita carnet boletaire no hasuposat cap re per als afcionatsa aquesta prctica al bosc de Po

blet, on sha posat a prova.Des del passat 10 doctubre

data en qu es va posar en marxael pla pilot unes 1.792 personeshan tramitat i obtingut el carnet boletaire. De et, durant elpassat cap de setmana, lrea onsaplica la prova pilot presentavauna gran auncia de caadorsde bolets.

Un 10% del total de personesque han obtingut lautoritzaci,s a dir, unes 178 sn personesornies a lrea dinuncia dels

boscos de Poblet. Aquests boletaires han hagut de pagar deueuros per temporada i persona.

Unes 1.470 persones, un 82%del total que ja disposen del carnet boletaire, sn locals i estanempadronats als municipis delEspluga de Francol, Mont

blanc, Prades i Vimbod i Poblet.

Aquests caadors de boletsnoms han hagut de pagar uneuro. Els habitants empadronatsen aquests municipis poden sollicitar lautoritzaci a les ofcinesdel seu ajuntament.

El preu de lautoritzaci perrecollectar els bolets s de cinceuros per als jubilats i els menors dentre 14 i 17 anys. Per alsmenors de 14 anys, el carnet boletaire s gratut.

De les 1.792 persones que hansollicitat lautoritzaci per collir els ongs a lrea del bosc dePoblet, 78 (un 4%), sn jubilatsi menors dentre 14 i 17 anys i66 (4%) sn menors de catorzeanys.

Lautoritzaci els hi permetcollir bolets en ms de 3.000 hectrees que es troben en l`mbitterritorial del Paratge NaturaldInters Nacional de Poblet iles zones contiges. En concret,abasta 2.276 hectrees del termemunicipal de VimbodPoblet,221 de lEspluga de Francol, 798de Montblanc i 18 de Prades.

A banda dels boscos de la Ge

neralitat, shi sumen 207 hectrees de bosc propietat de lAjuntament. Aix, la zona daplicacide la normativa reguladora abasta 3.520 hectrees.

Els diners recaptats en el carnet boletaire revertiran en el desenvolupament de la zona, s adir, en la millora de lhbitat micolgic de la zona regulada.

Lmits en la recollecciLa Generalitat tamb ha esta

blert lmits en la recollecci.Com a mxim es poden recollirsis quilograms per persona i dia.Les persones sollicitants rebranun document acreditatiu nominal que els permetr collir boletstota la temporada.

Les zones autoritzades per collir els ongs estan ja degudamentsenyalitzades i les inraccions sesancionaran segons estableixenles lleis orestals.

La vigilncia a la zona que orma part de la prova pilot la realitza el cos dAgents Rurals delDepartament dAgricultura.

Els diners recaptatsrevertiran en lapreservaci de lhbitatmicolgic

AGRICULTURA

Unes 1.792 persones han obtingut elcarnet de boletaire per collir a PobletEl 82% de les autoritzacions shan tramitat per a boletaires de lEspluga de Francol, Montblanc, Vimbod-Poblet i Prades

Del total, 178 carnets elshan obtingut caadorsde bolets foranis a lreadinfluncia

ACN

Les zones on es poden collir estan senyalitzades.

Comena a prendforma el Pessebre

Vivent del barri an

La segona edici del PeVivent del Barri Antic dque es podr veure entri el 30 de desembre, ca a prendre orma. Asetmana ja shan dut areunions amb els pr400 actors i fgurants prendran part i les dicomissions ja estan treen el disseny de decvestimentes. El projecplia enguany la collabdempreses i entitats.

Rescaten una don74 anys que shaviperdut buscant boa Cornudella

Els Bombers de la Genvan rescatar ahir a dosde tres de la matinad

dona de 74 anys que da la tarda va sortir a

bolets i es va perdre pa Cornudella de Moa la comarca del Prioseu marit va avisar els demergncia a les nvespre que la dona notornat a casa i es va pomarxa la recerca per lon creien que es podriaperdut. Els agents del

bers de la Generalitat trobar en bon estat de la zona del Barranc deleta. Set dotacions del

bers, amb una unitat i la policia i els serveis mvan treballar en la recerdona al bosc de CornudMontsant.

Conveni entre PimEsade per formar directius a la provde Tarragona

La patronal Pimec i lesnegocis Esade van signun conveni per ormar rectius a la demarcaci ragona, segons Pimec. el conveni, la collaborconcretar en lorgande cursos destinats apresaris, directius i aut

del territori. El contingprogrames se centrardirecci de vendes, laci fnancera, lideratgequeting. Amb el convproessionals que comels cursos obtindran cats dalt nivell avalatsmarca Esade. El presidla patronal de PIMEC, JoSendra, va dit sobre aila ormaci s clau en moment de difcultaobrir noves portes i vnegoci.

Redacci

O aix sarregla o que ens hodeixin er a nosaltres, volemla competncia i els recursos,deia ahir el conseller de Territori, Lluis Recoder, al pas a nivellde Salou i en reerncia a lesobres del Corredor Mediterrani.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Llus Recoder, denunciava que el desdoblament

de la via de tren entre Vandellsi Tarragona noms shagus executat en un 35% des de linici delobra, que es remunta al 2000.Les obres segueixen aturadesi, si en dotze anys sha executatnoms el 35%, amb aquest ritme el desdoblament no saca

bar fns al 2034, constatava elconseller ahir a Salou, on hi haun dels tretze passos a nivell per

dins de nucli urb que encaramant aquest tram de via nica, duns quaranta quilmetres.Recoder va titllar la situaci deet inslit i va instar que sactu o sen traspassi la competncia davant la inoperncia delsdierents governs de lEstat. Elconseller va insistir en qu lesobres es mantenen aturades desde lany 2005.

Recoder demana competncies perenllestir el Corredor Mediterrani

SALOU

El conseller denuncia que noms shagin executat un 35% de les obres

ACN

Recoder amb el delegat del Govern i el candidat de CiU.

ACN

El jurat popular va declarar ahir,per unanimitat, culpable dassassinat Fernando Pastor, lhome acusat dhaver matat el seucos a ganivetades en un gimnsde Vilaortuny, a Cambrils (BaixCamp). Els nou membres deljurat han considerat que lacusat va actuar sense que tingusimpedides les seves acultats i

va concloure que lagressi vatenir un carcter altament violent i que va ocasionar patimenta la vctima, morta dun shockhipovolmic per les 45 ganivetades que va rebre. La fscaliamant una petici de 20 anys depres per a lacusat, mentre quela deensa va anunciar que recorrer la sentncia que dicti lamagistrada de la Secci Segona

de lAudincia de Tarragona. Enla seva declaraci, el passat 22doctubre, lacusat va assegurarque no recordava els ets perquabans dels ets havia ingerit unapoci de pastilles per sucidarse i va reconixer que haviaassumit lautoria del crim quanel seu advocat li va dir que lapolicia i diversos testimonis linculpaven.

El jurat declara culpable lacusat delassassinat al gimns Llevant

ACTUALITAT

Els nou membres consideren que limputat va actuar conscientment

ACN

La lectura del veredicte es va realitzar ahir a Tarragona.

7/31/2019 m Tarragona 081112

11/24

1108/11/2012diarims

CAMPDETARRAGONA

Alba Porta

Leconomista i diputat al Par-lament de Catalunya per Con-vergncia i Uni Antoni Fer-nndez Teixidor, va participardimarts al vespre en un soparcolloqui de la Societat dEstu-dis Econmics de Tarragona aVilallonga del Camp.Com sinscriu la crisi enaquest procs que ha encetatel pas de cara al dret a decidir? En un principi, semblaria quecaminen parallelament perhem de veure com acaba dinse-rir-se la crisi en el procs.Caminen parallelament enquin sentit?La gravetat i la fondaria de lacrisi ha fet que molta gent obrsels ulls a una realitat que els po-ltics i una part de la societat civilveniem parlant des de fa moltsanys, la defectuosa manca deanament de Catalunya. Perla crisi ha comportat una altrapercepci, que s ns aqu hemarribat. Tenim moltes dicultats,i laportaci que tradicionalmenthem fet a Espanya des de Catalu-nya ara lhaurem de reduir. Peraix vam pensar amb un mo-del de nanament que donsresposta a aquests problemes,

per hem tingut la percepcique el Govern espanyol ha estatpoc sensible a aquest debat. Siun pas orienta la seva traject-

ria cap un millor nanament iconstata el fracs desprs dunaltre fracs relatiu que va ser elde lEstatut i la sentncia del Tri-

bunal Constitucional, et surt unmili de persones al carrer.I llavors shavien de convo-car eleccions.Per no noms per aix. Sha-vien de convocar eleccions perdiverses raons. Primer, el pacte

scal era un punt central delnostre programa. Segon, el dia11 de setembre els manifestantsdemanaven rotundament el dret

a decidir. I tercer, amb el pressu-post que havem de portar al Par-lament, una altre cop restrictiu, itenint en compte la relaci desa-fortunada amb el Partit Populardurant aquest periode, era moltdifcil trobar aliats per tirar-loendavant.Fins a quin punt ha estat unarelaci desafortunada?Desafortunada la relaci, no,

desafortunada la perspectiva dela relaci. Durant dos anys, el PPens va ajudar a aprovar els pres-supostos. Per tot aquest rebom-

bori nal, aquesta voluntat deCiU danar una mica ms enll,feia que discutir aix amb els po-pulars fos una mica difcil.La sortida de la crisi va lliga-da al cam cap a lEstat propi?Si avui Catalunya tingus unEstat propi o un nanamenten la lnia del concert, probable-ment no estarem en la situacique estem, per estarem en crisi,

tot i que no tindria la virulncia ila magnitud que t ara. Tot i aix,si ara tinguessim el pacte scalno sortirem automticament

de la crisi. Per aix no magradaparlar de la relaci directa entresoluci de la crisi i Estat propi omodel de nanemnt. Sn cosesque tenen inuncia mtua perla seva consecuci no implicarila nalitzaci de la crisi. Hagusimplicat, aix s, menys patimenper molts ciutadans.Al mateix temps que sobre ecam cap a lEstat propi sha detreballar per combatre la crisi?Aix s el primer. La tasca fo-namental del Govern s comba-tre la crisi. Ara, nosaltres anem ales eleccions plantejant un altraqesti molt important, el drea decidir. No plantegem lEstapropi, sin el dret a decidir perqu els ciutadans, en els propersanys, vagin a un referndum.El govern ha pres les decisions encertades aquests dosanys per combatre la crisi?Crec que hi hagut un gruixnotable dencert. Alguns errorsshauran coms, i a ms, ens hemtrobat molt mancats destris sucientment potents per combatre la crisi, i amb una hernciafeixuga de veritat. Hem contin-gut el dcit per ho hem hagutde fer sobre la base dun sacri-ci molt gran de la ciutadania. Econjunt de decisions del Governha ajudat per no ha venut lacrisi, perqu els catalans no ven-cerem sols la crisi.

Si ara tingussim el pacte fiscal nosortirem automticament de la crisi

CRISTINA AGUILAR

Antoni Fernndez Teixidor.

Economista i diputat al Parlament de Catalunya per CiU

Antoni Fernndez Teixidor va participar en un sopar colloqui a Vilallonga del Camp de la Societat dEstudis Econmics

Antoni Fernndez Teixidor, dimarts a Vilallonga del Camp.

ACN

El complex hoteler i ldic Bar-

celona World podria consumir,un cop es poss en funciona-ment, uns dos hectmetrescbics anuals daigua del mi-nitransvasament de lEbre, se-gons els clculs del ConsorcidAiges de Tarragona (CAT).Lens ha fet un clcul de pre-visions en base a les dades p-

bliques sobre el projecte perconcloure que podria cobrir lademanda amb les dotacionsdaigua dels municipis abonatsde Vila-seca i Salou. Podriaser que algun mes dhivern noen tinguem prou, per amb elprojecte de reutilitzaci indus-

trial i les nostres dotacions espot cobrir sense problemes, va

concloure el director gerent delCAT, Salvador Plana.Les estimacions, segons va

explicar el responsable de lens,shan denit a partir de lesprevisions fetes pbliques pelsmitjans de comunicaci sobreel nombre dhotels que podriaalbergar Barcelona World uncop shagi desenvolupat el pro-jecte. Ning ens ho ha dema-nat ni sens ha dirigit dient quinser el consum, va precisarPlana, segons el qual, el CATencara noms distribueix pocms de 70 hectmetres cbicsanuals dels 120 de la concessi.

Barcelona Worldgastaria dos hectmetrescbics daigua a lany

MEDI AMBIENT

s un clcul del Consorci dAiges de Tarragona

El regidor dHisendade Cunit renuncia perestar en desacord ambel pla dajustament

El regidor dHisenda Pblica ide Recursos Humans, EduardArruga i Valeri va presentar

ahir dimecres, la seva renn-cia a lacta de regidor de lajun-tament de Cunit. Aquesta esfar efectiva en el decurs delproper ple municipal aquestmes de novembre. Arruga esva incorporar com a regidorde lajuntament de Cunit, dinsel grup municipal de CiU, aljuny del 2011. De fet Arrugaha exercit com a portaveu delseu grup a lajuntament i hatingut la responsabilitat, coma membre del govern, de lesrees dhisenda i de recursoshumans. En el seu escrit de re-nncia Arruga justica la sevadecisi per raons personals imorals vinculades a la discre-pncia de criteris sobre el pladajustament de les nancesmunicipals de Cunit per re-duir el deute municipal. Lal-caldessa de Cunit, MontserratCarreras, aix com tot lequipde govern van expressar elseu respecte cap a la decisidel titular de la regidoria dhi-senda pblica i personal toti no compartir els motius dela seva decisi. Daltra banda,lalcaldessa va lamentar que elmunicipi de Cunit perdi, ambaquesta renncia, un polticestretament implicat en el ser-vei a la comunitat i a la funcipblica. Tanmateix lequip degovern va reiterar els seus mi-llors desitjos per al regidor sor-

tint en aquesta nova etapa dela seva vida desprs del seu pasper la poltica local a lAjunta-ment de Cunit.

7/31/2019 m Tarragona 081112

12/24

12 diarims 08/11/2012 CATALUNYA-ESPANYA-MN

ACN

El president dels Estats Units,Barack Obama, ha estat reelegitpresident dels Estats Units des-prs de conquistar la majoriadels estats indecisos. Obamaha superat de manera mplia labarrera dels 270 vots electoralsque sn necessaris per guanyarla particular carrera cap a la CasaBlanca. Un cop conrmada lavictria del demcrata a Ohio-que ha estat una de les claus pera la seva reelecci-, el presidentcompta amb 275 vots electoralsi el republic Mitt Romney ent 206. Aix ha passat grciesa vosaltres. Grcies., ha escritObama al seu compte de twitterpoc desprs que se sabessin elsresultats.

Barack Obama tindr un se-gon mandat a la Casa Blanca.El primer president negre delsEstats Units sha imposat a MittRomney tot i la dbil recuperacieconmica. La victria dOba-ma en el disputat estat dOhio-tal com han conrmat diversestelevisions del pas- lha aconse-guit posar per sobre dels 270 votselectorals que es necessiten perser president. Dentre els estatsindecisos, Obama ha obtingutuna victria per un estret margea Ohio, Wisconsin, Iowa, Penn-silvnia i New Hampshire, men-tre que Mitt Romney noms ha

guanyat a Carolina del Nord.Es calcula que ms de 120 mi-lions damericans han votat en lacursa electoral entre el president

i Romney, que ha centrat la cam-

panya en reparar leconomia delsEUA. Obama iniciar un segonmandat amb la difcil tasca den-frontar-se a uns dcits anuals

dun bili de dlars, reduir undeute de 16 bilions de dlars irevisar els costosos programessocials. Alguns dels reptes deldemcrata passaran pels impos-tos, els serveis sanitaris o el roldel govern en poltica exterior,

amb reptes com la superpotnciaxinesa o les ambicions nuclearsde lIran.

Tots els sondejos pronostica-

ven unes eleccions tan ajustadesi tots dos partits eren conscientsque els resultats a Ohio podienfer decantar la balana. s peraix que desprs de votar propde casa seva, a Boston, Romneyha volat cap a Ohio aquest di-marts a la tarda. Poc desprs queaterrs, ha arribat a Cleveland elvicepresident Joe Biden, en unavisita sorpresa.

Romney, el primer mormRomney, multimilionari de 65anys i antic cap duna empresa,hagus estat el primer presidentmorm i un dels ms rics en ocu-par la Casa Blanca. Obama, de 49anys i el primer president negredel pas, ha aconseguit no serrelegat a un sol mandat, quelcomque noms ha passat a un delstres darrers presidents dels EUAi que s hagus considerat com unfracs de les seves poltiques.

La campanya ha tingut unadespesa de 1.300 milions deurosi la batalla entre els dos candi-dats sha centrat sobretot en larecuperaci econmica i laltataxa datur.

Els americans no noms hananat a les urnes aquest dimartsper triar el seu president, sinque tamb shan escollit 33 se-ients del Senat, els 435 membresde la Cambra de Representantsi onze governadors de diversosestats. A ms, 44 estats han feteleccions legislatives i han votaten referndum ms de 150 inici-atives.

INTERNACIONAL

Barack Obama va ser reelegit ahirpresident dels Estats UnitsEl candidat demcrata ha aconseguit conquistar la majoria dels estats indecisos, i fins i tot Ohio

efe

Barack Obama, acompanyat de la seva famlia.

El president ha guanyattamb a Wisconsin,Iowa, Pennsilvnia i NewHampshire

El govern espanyolreduir el nombre decotxes ofcials

El govern espanyol aprovaruna reducci molt signica-tiva dels cotxes ocials queafectar sobretot els alts cr-recs. Ho ha destacat la vice-presidenta , Soraya Senz deSantamara, durant la cons-tituci de la Comissi per ala reforma de les administra-cions pbliques. Ha armat

que lestat de les autonomies iles administracions pbliqueshan funcionat molt b entemps de bonana.ACN

El TC no admet atrmit el recursdempara per lesescoltes de Garzn

El Tribunal Constitucional harebutjat el recurs dempara queva presentar davant aques-

ta instncia el jutge BaltasarGarzn contra la condemna aonze anys dinhabilitaci queli va imposar el Tribunal Su-prem per la seva actuaci enla investigaci del cas Grtel.El Tribunal Suprem va con-demnar a Garzn per ordenarintervenir les comunicacionsque diversos dels imputats enel cas Grtel van mantenir ala pres amb els seus advocats.Fonts judicials han informatdel rebuig del recurs, que sos-tenia que la sentncia dictadaper lalt tribunal s gravssi-mament inconstitucional, jaque Garzn va ser condemnatper un delicte que no existeixcom a tal actualment en leslleis espanyoles.Efe

Govern i PSOE acoadoptar mesuresurgents contra elsdesnonaments

La vicepresidenta del gSoraya Sanz de Santi la vicesecretria gene

PSOE, Elena Valencianacordat posar en marsures urgents contra enonaments que es plasen un reial decret llei oprojecte de llei que letramitaran pel procedurgncia. La reuni endues dirigents poltiquabordar la problemtidesnonaments tindrnutat dilluns amb la tuci dun grup de sis etres per part del governtres per part socialistdissenyaran els detallsde la proposta normativ

La nmero dos del la vicepresidenta de ltiu seran les encarregaseguir el curs dels trebaexperts. Lobjectiu declarticular mesures prves i pal liatives quguin a les famlies en sms vulnerable, com ltinguin nens i grans al srec, i a les que estiguin eaci despecial vulneraEn un comunicat, el Gindica a ms que el ps que les mesures per els desnonaments sassamb el mxim consensble i la major efectivitable. A ms, el Banc dEenviar informaci detant al Govern com alment per conixer qui

dexecucions hipotsestan fent i delles, quresponen a habitatges ode negocis.Efe

Foment i els sindicaproven els servemnims per al pro14 de novembre

El Ministeri de Fomensindicats UGT i CCOacordat que els s erveis mper al transport a la vaneral convocada per al 14 de novembre siguinlars als xats en la de

Lacord s semblant al qarribar el mar i que esels mateixos percende serveis mnims, i hi ha diferncies en lede transport a conseqde lestacionalitat. Damanera, es garantiran dels rodalies dun dia nel 20% dels trens de llatncia de lAVE, el 10vols peninsulars, el 50que uneixen la pennsules illes i els interinsu20% dels destinats a el 40% per als altres trinternacionals.Efe

ACN

El president Artur Mas tirarendavant amb una consultaencara que una Catalunya in-

dependent no pugui entrar dinsde la Uni Europea. Mas ha de-fensat que si durant el procssarriba a la conclusi que sabsolutament impossible estara la UE no renunciar a cele-brar una consulta perqu elms important, ms encara quetenir un estat propi, s el dretque tenim a ser consultats perdecidir el nostre futur. No po-dem imaginar aquesta situaci,per si aix passa, s clar que lapregunta tamb es pot fer, haassegurat Mas. El president hafet aquestes declaracions du-rant un debat a Brusselles sobre

el futur de Catalunya organitzatpel think tank Friends of Euro-pe.

En la seva intervenci al de-

bat Destinaci Europa: El fu-tur de Catalunya a la UE, quesha celebrat aquest dimecres aBrusselles, el president ArturMas ha defensat el carcter eu-ropeu del moviment sobiranistaa Catalunya. El procs catalt vocaci de permanncia enel marc de la Uni Europea i deleuro. No tindria cap sentit queuna naci que forma part de laUE i de leuro i que en vol seguirformant part no pogus seguir-ho fent, ha assegurat Mas.

Amb tot, Mas ha precisat perprimera vegada que si arribala situaci que la nica manera

per Catalunya de tenir un estatpropi sigui fora de la Uni Euro-pea, ell no renunciar al dret deconvocar un referndum. Hau-

rem dexplicar als catalans lesconseqncies daix i donar-los la responsabilitat de respon-dre en una consulta si volen unestat propi ns i tot amb la pos-sibilitat destar fora de la UE,ha assegurat el lder de CiU.

Mas ha precisat que el seuprojecte per a lestat propi tcom a condici important lapermanncia a la Uni Europea.Si durant el procs arribem a laconclusi que s absolutamentimpossible estar a la UE, repen-sarem la nostra estratgia. Perns i tot en aquest cas, es pot ferla pregunta, ha defensat.

Mas tirar endavant la consultatamb sense un estat dins la UE

POLTICA

Defensa que ser consultats s ms important que tenir un estat

7/31/2019 m Tarragona 081112

13/24

1308/11/2012diarims

ESPORTS

Mnica Prez

Dolors Vargas i Carlos Pujalscomanden les afcions grana iroig-i-negra, respectivament. Elde diumenge ser el seu primerderbi en lliga al capdavant de laFederaci de Penyes del Nstici de la Penya Caixa o Faixa delReus. Ella, scia nmero 578 delclub, sha estrenat aquesta tem-porada a la presidncia. Ell or-ma part de la penya des que es vaundar, i llueix al carnet de soci e lnmero 63.

La gent de Reus estem acos-tumats a perdre, sempre hemperdut i si no guanyem al NouEstadi lnica cosa que passars que tornarem a casa sense trespunts en una temporada que sllargussima. El Nstic s el avo-rit, valora Pujals, que tot i aixaposta per un 1-2 avorable als dela capital del Baix Camp. No pucdesitjar sort al Reus, contestaVargas, i explica que suposo quevenen molt motivats, per espe-ro que la cosa acabi com a mnimen un 2-0, i si pot ser amb dosgols de Virgili, que sembla que alEstdi van agradar bastant.

La cita arriba enmig de la con-trovrsia pel preu de les entradesper a lafci roig-i-negra, que se

situar a preerent i les adquirira un preu de 20 euros. La xira,que es considera excessiva entreels seguidors reusencs i unabogeria en un moment en qulobjectiu hauria de ser omplirel Nou Estadi dafcionats es-dev, en paraules de Vargas, lamateixa per als socis de tots elsequips visitants que passen perterritori grana. De et, en tot cas,seria un greuge per als socis delNstic: si un seguidor grana volcomprar una entrada a preerent,li costar 30 euros, 10 ms que a

un del Reus, enraona la presi-denta de la Federaci de Penyesdel Nstic, que acaba dient queevidentment el que es pretns omplir lestadi, per donantsempre acilitats a lafci local,que s qui recolzar lequip, i noa la contrria.

Laltre tema candent s la rela-ci entre dues afcions, desprsdel test de Copa Catalunya enqu des de la vessant reusencase sost que va venir al nostrecamp un sector de seguidors delNstic que van proerir insults ala nostra gent, i nosaltres no hiestem acostumats, perqu tenimuna afci dedat avanada i molteducada que a que ens obrin lesportes a cada camp a qu anem.Convida tamb a la cordura Var-gas, que confa que lincident alEstadi Municipal va ser un et

desagradable per habitual enels camps de utbol, que no vapassar dall i a qu no se li hade donar ms importncia quela que t. Sempre hi ha quatrepersones a cada equip que aca-ben aix, per estem segurs quetots els penyistes saben qu sun partit de utbol i com com-portar-se.

El resultat de lencontre en lacompetici menor va deixar alReus amb ganes de comprovarlequilibri de orces amb els ha-bituals de Castillejo. El Nstic

els ha utilitzat a tots. Amb lanticentrenador, Kiko Ramrez, es vanprovar tots els jugadors, no hi haun equip titular del Nstic i unsegon equip, ni un onze defnit ifx com el que t el Reus, ree-xiona Vargas. La categoria i elsjugadors sn nous per al Nstic,s molt dierent jugar a la Sego-na que a la Segona B i els granahan comenat amb una dinmi-ca negativa per han dacabarigualment a dalt, opina el pre-sident de la penya roig-i-negraCaixa o Faixa. En la mateixa lnia

discorre el pensament de VargasEls est costant adaptar-se a lnova categoria i tamb als nouscamps, els alta el gol i el rodatgi hauran danar partit a partit, diaa dia acumular punts. El Nsticnecessita aquests tres punts comnecessita els de la resta dencontres de lliga.

Sobre la lesi de Marcos de laEspada, la presidenta de la Federaci de Penyes del Nstic explicaque per a nosaltres s molt important perqu el Marcos estavaent molt bon treball a dalt. Estclarssim que tenim a Virgili i queSalamero confa en ell, per lacompenetraci amb Marcos eramolt bona... ara tenim al Marcosaix i al Virgili cuidant-se, i no letenim totes. El Nstic t equipsufcient per cobrir els jugadorque es lesionen, i al Reus passexactament el mateix, hem sobreviscut en aquest inici senslvaro ni Sangr. Amds observaran aquest derbi histric dede la graderia diumenge.

Compte enrereNstic i Reus esgoten els darrerdies abans de la cita del retrobament al Nou Estadi. Els homesde Castillejo van reprendre ahiels entrenaments per comenaa preparar-se per a aquest esperadssim derbi desprs dunprvia de Copa Catalunya massaamarga per als roig-i-negres. Pela seva banda, Javier Salamerova entrenar ahir en doble sessiamb els grana. s un partit especial com ho va ser el de CopaCatalunya, sempre hi ha ganes dejugar contra el Reus. Un triomaquest diumenge serviria peconfrmar la millora de lequipPer davant, encara tres dies peajustar els darrers detalls.

FUTBOL

Des de la graderia per primer cop, un

derbi que tamb es cosa daficionatsLa presidenta de la Federaci de Penyes del Nstic i el de la Penya Caixa o Faixa intercanvien impressions a tres dies de lencontre

El preu de les entradesi el comportamentde lafici aixequen lacontrovrsia a la cita

CRISTINA AGUILAR

Dolors Vargas estrena enguany la presidncia de la Federaci.

OLVIA MOLET

Carlos Pujals, soci nmero 63 del club, a la seu de la penya.

El Nstic, el Reus Deportiu i elBanc de Sang i Teixits suneixenaquesta setmana per una bonacausa. Avui, i tamb divendres idissabte, tots els que sapropina lHospital Joan XXIII de Tar-ragona per donar sang seranobsequiats amb una entrada degol per presenciar en directe elderbi entre el Nstic i el Reus dediumenge a les 12h. Lhorari perdonar sang s pels matins de 9 a14h i per les tardes de 16 a 20h.Daquesta manera el club vol

collaborar una vegada msamb el Banc de Sang i Teixitsperqu els hospitals i clniquestinguin les reserves necess-ries de sang per er ront a laimportant demanda que hi haa Catalunya. Actualment, les re-serves de sang a nivell global estroben en uns nivells normals,per a nus dies. No s aquest elcas dels grups O-, de qu nomsen queden per a tres dies, i delB-, noms per a cinc dies en unsnivells baixos. Redacci

Donacions de sang amb premi:una entrada per al Nstic-Reus

FUTBOL

GIMNSTIC dE TARRAGONA

La iniciativa est en marxa fins a aquest dissabte.

7/31/2019 m Tarragona 081112

14/24

14 diarims 08/11/2012

ESPORTS

Redacci

Tot a punt, el RACC i la infra-estructura organitzativa, elsequips, els pilots, les muntures,Salou, el parc dassistncia dePortAventura i bviament la ciu-tat de Barcelona, on es respiraaroma de ralli. Avui engega mo-tors RalliRACC Catalunya-CostaDaurada, Rally de Espaa 2012,ltima prova del Campionat delMn, amb la cerimnia de sorti-da, un esdeveniment que com agran novetat es trasllada a la ca-pital de Catalunya.

El Ralli comena ocialmentamb la disputa del tram de qua-licaci que, com en les duesltimes edicions, se celebrar ala zona Emprius de Salou (de 8a 13.30h), un recorregut de gai-reb dos quilmetres, mixt terra-asfalt, que a ms de ser lhabitualtest per als equips, per primeravegada la classicaci que sob-

tingui servir per decidir lordrede sortida als trams de la primerajornada. Desprs daquest tramde qualicaci de Salou, tot elRalli es traslladar a Barcelona.La Ciutat Comtal ser lepicentredun gran nombre dactivitatsobertes al pblic per tamb alsmitjans de comunicaci.

La denguany ser lltimavegada que el ja nou vegadesCampi del Mn, Sbastien Loeb(Citron), participi en la provaespanyola del mundial. Davantaquest fet, el RACC vol oferir unreconeixement pblic al pilotque es va iniciar en el mundialprecisament en la prova que elclub organitza dins del mundialdes de 1991, fent-li lliuramentdun trofeu especial en el podi desortida emplaat a les escalinatesde la Catedral de Barcelona, avui.El president del RACC, SebastiSalvad, ser lencarregat del

seu lliurament, moments abansde la sortida. Daniel Elena, delacompanyant de Loeb en totsaquests anys, tamb rebr untrofeu idntic al del seu pilot, entots dos casos com a reconeixe-ment a una trajectria nica enla prova espanyola que va iniciarel 1999 i acabar el 2012.

La Costa Daurada tarragoni-na i especialment Salou viuenamb intensitat, per vuit anyconsecutiu, el RalliRACC com aamtrions que sn de la mnigacatalana del mundial de rallis.Aquest any Salou adquireix unprotagonisme especial en el Ral-liRACC. A ms dacollir la provade qualicaci (Qualifying Sta-ge, antic Shakedown o tram deproves) en ple Salou, a la zonaEmprius, amb parts de terra idasfalt per provar tots dos tipusde pis, la vila marinera albergarun autntic tram dins de litine-

rari del primer dia, tancant lajornada amb una especial mar-cada sobre la platja, parallela alpasseig martim.

El tram Salou, de 2 quilme-

tres, es disputar a passada ni-ca el divendres 9 de novembrea les 17.00 hores i ser la sisenaespecial daquest dia. Abans dela seva disputa, un reagrupa-

ment permetr comparttots els pilots del munpreparaci per a aquest tic tram urb que tindr com a tel de fons en la joEncara que en aquesta edsortida protocollria deiRACC haur tingut lloc Barcelona, en el podi de Sdiumenge 11 a partir de lehores, tindr lloc el lliuramtrofeus als guanyadors.

La prova homenatjarenguany SebastianLoeben la seva darreraparticipaci al rRlli

Dem es disputar tamba Salou un tram, tancantla jornada amb unaespecial sobre la platja

AUTOMOVILISME

La prova de qualificaciengega el RalliRACC

Catalunya-Costa DauradaSer a partir de les 8h, a la zona Emprius de Salou, en un recorregut mixtde terra-asfalt de gaireb dos quilmetres abans de la sortida a Barcelona

Desprs daquest primer tram de qualificaci, el Ralli es traslladar a Barcelona.

la segona edici de la COPACEPTA de pdel se celebrar apartir de nals de novembrei ns el mes de juny. La datalmit dinscripci per les em-preses participants s el 16 denovembre. Est dirigida a totesaquelles empreses que esti-guin disposades a defensar laseva marca i els seus colors ales pistes. Lobjectiu s gaudirdun dels esports ms practicatsen els darrers temps i de majorcreixement, aprotant un en-

torn agradable i fent salut, almateix temps que es fomentenels valors com lamistat, la unii la pertinena al col.lectiu delqual es forma part. Un campio-nat, que sense deixar de bandala parat competitiva, pretn serel model i referncia per al mo-del de les relacions socials entreels integrants de cada empresa ienfortir el vincle establer entretreballador i empresa, i networ-king entre empreses, amb elmxim respecte.Redacci

La CEPTA organitza la segonaedici de la Copa CEPTA

PDEL

Dimecres passat els membresde la delegaci a Tarragona dela Federaci Catalana de Pdelhan mantingut una reuni ambla representant territorial des-ports al Camp de Tarragona,la senyora Gemma Sol. Unatrobada, on a ms de la delega-da, tamb hi ha estat presentsel senyor Albert Rius, vocal dela Federaci Catalana de Pdela Tarragona, el senyor RamnTorra, com a director tcnic dela mateixa federaci a Tarra-

gona, i el senyor Agust Mallol,responsable de relacions insti-tucionals. La trobada ha servitper explicar-li a la delegadadesports el creixement de les-port del pdel al Camp de Tarra-gona en aquest 2012. Se li ha fetentrega dun dossier amb totsels clubs federats i sha fet unreps de la temporada. A ms,shan exposat damunt la tauladiferents idees i projectes futursque tenen intenci danar de lam del govern catal. Redacci

La Federaci Catalana de Pdel

a Tarragona, amb Gemma Sol

PDEL

La trobada amb la representant territoril desports al Cam

LEscola Eslisabeth presenta els equips

esportius dESO, batxillerat i adults

POLIESPORTIU

En la cerimnia van participar el preparador Manuel Lapuente i la jugadora de volei Marta Gens

Redacci

El passat dijous dia 24 doctubreva tenir lloc lacte institucio-nal de presentaci dels equipsesportius de lescola Elisabeth,en les etapes educatives dESOi Batxillerat, aix com de les ac-tivitats esportives adreades apares i mares.

La cerimnia va consistir enuna taula rodona dirigida perlalumne de 4t dESO, Alex Fau-ra, en la que van participar coma convidats dues gures moltimportants del mn de lesportdalta competici, com sn el Sr.Manuel Lapuente (preparadorfsic de diversos equips de 1a

divisi de la lliga espanyola defutbol) i la Sra. Marta Gens (mi-llor jugadora de tots els tempsde la selecci espanyola de vo-leibol i actualment entrenadorael FC Barcelona). La conduccide lacte la va portar a terme elSr. Josep Maria Ravents, cap delDepartament dHumanstiques i

responsable pedaggic de les-port de lEscola Elisabeth.

Els nois, noies, pares i maresparticipants a les activitats es-portives van realitzar a la partnal de la trobada les fotograesocials del curs esportiu 2012-13, junt amb els entrenadors iresta dels integrants dels equips. Un dels equips presentats durant lesdeveniment a lescola

7/31/2019 m Tarragona 081112

15/24

1508/11/2012diarimsPUBLICITAT

7/31/2019 m Tarragona 081112

16/24

16 diarims 08/11/2012 OPINILes cartes alDiariMs, poden fer-les arribar a la redacci per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202o mitjanant el correu electrnic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicaci de les cartes i de no donar rles mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el mxim de vint lnies. Les cartes han danar signades indicant el nmero de D.N.I. i el telfon de

Edita:Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659

Director General:Carles Abell

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles Magran

Cap de distribuci:Jaume Caada

Directora: Slvia Jimnez.[redaccio@mestarragona.com]Redacci: Laia Daz, Vicente Izquierdo,Alba Porta, Susanna Cases, MnicaPrez.Especials:Laura Gmez.Tancament: Mario Lpez.Fotografa:Cristina Aguilar, Olvia Molet.Edici de publicitat: Sara Sorando.Distribuci: Marta Lpez.Administraci:Nria ClosPublicitat:Maria Molleda, M. Jess del Hierro,Merc Ripoll, Antnia Turull.[publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Oset, S.A.

Distribuci

controlada:

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 21 47 21

C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

Amb la collaboraci de:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

Finalment, Barack Obama, revalidava el seu crrec al ront de la

presidncia dels Estats Units. Es confrmava, daquesta manera,que es mant lestela, lesperana de canvi que el primer presi-dent de color dels Estats Units va aportar quan va sortir gua-nyador, ara a quatre anys. La crisi i els entrebancs que aquestasuposa per desenvolupar poltiques eectives envers la societathavien posat en entredit el seu carisme i la seva capacitat pertornar a encapalar la presidncia dun dels pasos ms inuentsdel mn. Aix les coses, Barack Obama tindr un segon mandat alcapdavant de la Casa Blanca. Els nord-americans revalidaven ahirel president, que ha aconseguit 332 vots electorals, enront dels206 de Mitt Romney. Obama es va acabar imposant en les que espreveien com unes de les eleccions ms disputades de la histriarecent. En un discurs des de Chicago, Obama va er un parlamentple desperana i optimisme, centrat en les oportunitats delsimmigrants i en la necessitat de millorar leconomia. Romney, dela seva banda, va elicitar Barack Obama per telon i va admetrela seva derrota. Barack Obama t per endavant quatre anys msi el seu partit la dicil tasca de trobar-li sustitut i dibuixar-li una

carrera cap al proper mandat.

Barack Obama revalidael crrec de president perquatre anys ms

EDITORIAL

+ CONFIDENCIAL

Volant amb el president...El president de la Generalitat, Artur Mas, viatjava ahir al matcap a Bruselles. A la capital europea, el president analitzava elutur de Catalunya al debat organitzat pel think tank Friendso Europe. El president Artur Mas assegurava que tirar enda-vant amb una consulta encara que una Catalunya independentno pugui entrar dins de la Uni Europea. Mas deensava que sidurant el procs sarriba a la conclusi que s absolutament im-possible estar a la UE no renunciar a celebrar una consulta.Ahir, tamb al mat, partien cap a Bruselles una delegaci dela ciutat de Tarragona per conixer la tasca dels representantscatalans al Parlament europeu des de dins. El que, en principi,semblava una hiptesi que la delegaci tarragonina va llenar elsdies previs al viatge en conixer lagenda dArtur Mas, ahir es va

convertir en realitat. Aix, doncs, els tarragonins van compartirvol amb el mateix president, que volava, tamb molt matiner, capa la capital belga.

High noon 25 de novembreTRIBUNA

Els pobles, com els homes, hi ha vegadesque shan denrontar amb el seu dest en unmoment crucial. En un moment concret esjuguen tot el se u utur, en contra de circums-tncies adverses. Noms els valents sen sur-ten. A la oscaritzada pellcula de Fred Zin-nemann li van traduir el ttol a lespanyol delpoca com Solo ante el peligro que, si no eragaire aortunat, si que sajustava al relat delflm. Per High noonen angls, a ple mig-dia ha esdevingut una metora per situa-cions dramtiques i de resultat incert. Sobretot dencontres que poden acabar malament.

Alguns dels nostres poltics ocasional-ment es troben en situacions de high noon.

Fins i tot lactual lder i candidat de la coaliciConvergncia i Uni ha mostrat el seu com-proms personal i circumstancialment dra-mtic. Tot i aix, jo no el veig sol davant delperil, ni es daix del que parlo.

El que crec s que el dia 25 de Novembre

de 2012, al punt del migdia, tindrem el co-neixement del que pot ser el nostre utur. Almigdia, high noon, coneixerem els resultantsparcials de la participaci en els comicis con-

vocats. A les jornades electorals els votants esdistribueixen all llarg de tota la jornada. Ha-bitualment en diumenge, no massa gent ma-tina. La nostra societat ms o menys burgesa,es lleva tard els diumenges. Temps passats,es vestia de diumenge per anar als serveisreligiosos, activitat ara bastant minoritria.Molts estan or a de casa aproftant el cap de

setmana per anar a la segona residenparcella o, a lestiu, a les platges. Votho an, a la tornada.

Aquest cop, per, ens juguem maparticipaci als vols del migdia ser unminant de la votaci en general i el co

ment de les dades als noticiaris de migden inuir sobre el entusiasme per paen uns comicis tan importants.

Si volem que ens creguin, els Ca

hem danar a votar massiva-ment. Sque els partits es comprometin, ho her amb una participaci alta que elsxin dubtes de que estem al darrera, vi amatents.

El 25 de novembre, high noon, al pmigdia sabrem si la nostra voluntat esPer la independncia.

XAVIER ALLU

La participaci als vols dmigdia ser un determinde la votaci en general

El que crec s que el dia 25,tindrem el coneixement delque pot ser el nostre futur

Desprs que la CUP Alternativa dEsquer-res, anuncis la seva participaci als comiciselectorals del proper 25 de novembre, shaaixecat un intens debat, desenvolupat tant alcarrer com a diversos espais virtuals, sobre laidonetat de la decisi presa al llarg de lAs-semblea Nacional Extraordinria del passat13 doctubre.

Sense entrar en lesmentat debat, peraclarint certs punts que, entenc, s n impres-cindibles per comprendre el conjunt de si-nergies (internes i externes) que han inut alhora diniciar aquesta nova etapa de lorga-nitzaci, magradaria er esment als tres ele-ments onamentals que conormen el discursteric, per tamb prctic, de la CandidaturadUnitat Popular. Elements que ens perme-ten seguir treballant per a assolir un suportcada vegada major daquelles persones queno se senten representades pels partits quedeensen, duna manera ranca i oberta, o hi-pcrita i encoberta, lactual model econmic,social, territorial i poltic.

s un et indiscutible que la CUP, aix comel conjunt de lEsquerra Independentista,han apostat sempre per la unitat territorialdels Pasos Catalans i la seva plena indepen-dncia. En aquest sentit, hi ha certs aspec-

tes que mereixen ser, si ms no de manerasuperfcial, desenvolupats. En primer lloc,lalliberaci nacional del conjunt dels PasosCatalans suposaria la garantia inequvocadel respecte envers els drets histrics i cul-turals de tot el territori i, per tant, noms po-drem parlar de plena llibertat nacional quanaquesta abraci de nord a sud i de est a oest;com sacostuma a dir, de Salzes a Guardamar,i de Fraga a Ma.

Tot i aix, i tenint en compte les dierentsrealitats sociopoltiques dels territoris admi-nistratius en els quals avui en dia es trobendividits els Pasos Catalans, la CUP ha recol-zat sempre totes aquelles iniciatives inde-pendentistes sorgides de la societat civil, delpoble, malgrat que moltes delles nicament

han et, o an, reerncia a la regi de lactualComunitat Autnoma de Catalunya. Dona-des aquestes circumstncies, resulta evidentque la Candidatura dUnitat Popular ha esde-vingut una de les orces motrius, i ho segui-r sent, de qualsevol procs demancipacinacional que es produeixi en aquest sentit,sense renunciar mai, aix s, a la utura reu-nifcaci dels Pasos Catalans.

s la construcci del socialisme, de la just-cia social en el sentit ms pragmtic i concretdel concepte, all que ens porta al segon eixideolgic de la CUP. Una justcia social es-tretament vinculada (indivisible!) al procs

dalliberament nacional. Posposar el debatsobre les estructures poltiques, econmi-ques i socials del utur estat s, si ms no, in-conscient i hipcrita. Les nacions no sn ensabstractes que puguin ser alliberats de mane-ra ambigua, sense tenir en compte les perso-nes que la conormen, s ms, sn aquestesmateixes persones, les classes populars i elpsit cultural i histric que sostenen, les queconstitueixen els mateixos onaments de lanaci. Aix doncs, com podem parlar dinde-pendncia plena si els sectors populars delpas segueixen subjectes a la voluntat delsgrans propietaris, la banca i els mercats? S,

estarem parlant dindependncia poltica,per posar f a lopressi dels estats espanyoli rancs per iniciar un nou perode dopres-si perpetrat per un hipottic estat catal noens serveix, la independncia plena tant solss assolible si es nodreix daltes cotes de jus-tcia social.

I la justcia social no s, tampoc, un con-cepte que es pugui utilitzar per a er discursospoltics electoralistes i mancats de tot contin-gut. La justcia social noms es pot entendrecom el control ciutad de la distribuci de lariquesa que es produeix en un pas. La naci-onalitzaci daquelles entitats fnanceres quehan estat intervingudes amb diners pblics ila creaci duna banca pblica que distribu-eixi el crdit duna manera racional i social-

ment responsable a leconomia prodi als nuclis amiliars, aix com la naczaci dels sectors estratgics de leco(energia, aigua, comunicaci, transpoo la manutenci i millora dels serveis psn elements imprescindibles per a cdar els pilars dun model socioeconservei de les persones, al servei del cde les classes populars.

Un ltim element que magradarien compte en aquest article s lapostde la CUP per la radicalitat democrtaquest sentit, considerem que s del prescindible que els plantejaments

esmentats anteriorment es duguin aen constant contacte amb la ciutmantenint i omentant un estret vinclels crrecs poltics i lelectorat. Des depunt de vista, considerem que shanprendre mesures concretes per tal de aquesta proximitat; el comproms de didatura dUnitat Popular de no socap mena de prstec bancari per a la pcampanya electoral garanteix la indepcia econmica i programtica del pacreaci duna comissi de control (oper membres de lEsquerra Independi dels moviments socials) garantir, e

dobtenir-ne , la supervisi dels crretes al Parlament de Catalunya, i la lide lactivitat dels possibles diputats, ael seu comproms de no rebre un sou or als 1.600 contribuiran a no allarpresentants de la CUP de la realitat soccomproms amb els postulats ideolgunitat popular.

Aquests sn tant sols els punts cardtravs dels quals la CUP desenvolupaactivitat poltica. Com ja he esmentat de larticle, la meva intenci no s tanen el debat obert sobre la idonetat sentar-se a les eleccions autonmiquplantejar all que la CUP-Alternativquerres vol, i pot aportar, a la poltica cional del principat.

JOSEP MA CHAPARROCup del Vendrell

Posposar el debat sobreestructures s inconsciehipcrita

s un fet indiscutible que laCUP ha apostat sempre perla unitat territorial

Els eixos de la unitat popularTRIBUNA

7/31/2019 m Tarragona 081112

17/24

1708/11/2012diarims

GASTRONOMIA

RESTAURANT REIET DEL CAMP

Carrer Font, 9 - Cal Peiri. Vilanova dEscornalbou.Baix Camp. Tarragona. Telfon 977 83 83 99www.reietdelcamp.com

MENESPECIA