U�ITAT 4U�ITAT 4

DISSE�Y DE L’ESTRATÈGIA

DIDÀCTICA

“CO�SERVACIO�S”

1

UNITAT 4

DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “CONSERVACIONS”

Seguint la línia de les metodologies actives,

proposem tres estratègies didàctiques per a

treballar els continguts de l’entrenament. En

aquesta sessió treballarem l’estratègia

didàctica “conservacions”. L’objectiu

d’aquesta sessió és conèixer els elements que

permeten construir jocs segons l’estratègia

didàctica “conservacions”

b- El nombre mínim de jugadors de camp –

sense comptar el porter – és de 3 per equip

(Garganta, 2000; Queiroz, 1983). A un equip

format per 2 jugadors li falten elements

bàsics de les relacions entre companys que es

donen al futbol, que amb 3 jugadors ja poden

estan presents.

c- Pot haver comodins d’atac o defensa, per

Abans de donar les pautes específiques per

aquesta estratègia, farem un recordatori dels

elements que no varien en cap tipus de tasca.

Aquests són:

a- Les dimensions de l’espai han de ser les

reals per a cada categoria (Tamarit, 2008). En

cas de disposar de menys espai, utilitzarem el

més gran possible. Per exemple, si un equip

aleví juga a la competició futbol 7, l'espai

ideal de treball per fer un “partit” de 4 contra

4, seria aproximadament (depèn del contingut

o l'activitat) la meitat del camp de futbol 7.

tal de buscar la igualtat, inferioritat o

superioritat numèrica (Castellano, 2005). Per

exemple, en un joc de 3 jugadors contra 3

jugadors més 2 comodins d'atac, l'equip

atacant té 2 jugadors més que el defensor.

Aquest fet ajudarà a l'aparició de determinats

continguts, com ara recolzaments o passades.

d- No ha d’haver més de 2 comodins, i el

nombre màxim de jugadors per equip ha

d’estar dins del nombre de jugadors que

permet la categoria. Per exemple, si en una

categoria determinada el màxim de jugadors

per equip és de 7, i fem un 6 contra 6, només

2

UNITAT 4

DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “CONSERVACIONS”

podrà haver un comodí perquè aquest

completa un equip fins al seu màxim. En

canvi, si fem un 4 contra 4, sí que poden

haver 2 comodins.

Veiem ara quin són els elements propis de la

forma didàctica “conservacions”.

1-No hi ha porteries, ja que l’objectiu del joc

és mantenir la possessió de la pilota el major

temps possible. Es pot puntuar d'altres

- En un altre tipus de joc s’ha d’atacar i

defensar en una direcció determinada, per

tant, en aquest cas l’espai és polaritzat

(Castellano, 2005). Es a dir, l'equip que té la

pilota ha d'atacar un espai concret, i l'equip

que no té l'ha pilota ha de defensar aquest. El

joc no s'allunya tant de la especificitat d'un

partit, ja que es defensa i s'ataca en funció

d'un espai i dels contraris.temps possible. Es pot puntuar d'altres

maneres que veurem més endavant, però

sempre sense perdre la possessió després

d'haver puntuat.

2-Diferenciem 2 tipus de jocs a les

conservacions en funció de la polarització o

no de l'espai:

- En un tipus de joc no s’ha d’atacar ni

defensar en una direcció concreta, és a dir,

l’espai no és polaritzat. El joc s'allunya més

de la especificitat d'un partit, ja que no es

juga en funció de la porteria i dels contraris,

sinó en funció dels contraris i la pilota.

d'un espai i dels contraris.

3-No hi ha porters perquè no han de defensar

cap porteria. De totes maneres, és positiu que

els porters participin en el joc per millorar el

seu joc amb els peus.

4-Hi ha un nombre màxim de jugadors, que

depèn de la categoria: per a pre-benjamí i

benjamí el màxim és 4 contra 4; i per a aleví i

infantil el màxim és 6 contra 6. Aquesta

elecció de nombre de jugadors està realitzada

segons les capacitats de cada edat, i seguint la

línia de països com Holanda, Alemanya,

Suècia i Anglaterra, entre d'altres, on

3

UNITAT 4

DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “CONSERVACIONS”

existeixen les modalitats de competició de

futbol 3, 5, 7, 9 i 11. També cal considerar

que jugant sense porteries, si hi ha més de 6

jugadors en un mateix equip, comença a

haver jugadors que no tenen una funció

tàctica continua.

5-El joc s’ha de desenvolupar de forma

contínua, és a dir, la possessió de la pilota pot

- Mantenir la possessió de la pilota durant un

temps determinat. Per exemple, puntuar si

l'equip està 30 segons sense perdre la pilota.

- Arribar a un espai del camp sense perdre la

possessió de la pilota. S'intenta que el joc no

s'allunyi tant de la especificitat d'un partit, ja

que es defensa i s'ataca en funció d'un espai i

dels contraris.

- Passar per un espai, i sense perdre lapassar d’un equip a un altre, sense que

condicioni el temps de durada de la tasca.

(Castellano, 2005). Per exemple, quan

l'entrenador fixa un temps de duració

determinat a la tasca, els 2 equips poden

prendre's la pilota entre ells, sense que aquest

fet condicioni el temps de la tasca estipulat

per l'entrenador.

6-Diferenciem 4 formes de puntuar a les

conservacions:

- Fer un nombre determinat de conductes. Per

exemple, fer 10 passades, o participar tot

l’equip.

- Passar per un espai, i sense perdre la

possessió de la pilota, passar per un altre,

tantes vegades com sigui possible. Per

exemple, anar puntuant si es marca a

porteries situades al mig de l’espai de joc.

Finalment us recordem que per tal de revisar

els passos per dissenyar aquest tipus de jocs i

orientar-los cap a l'entrenament d'un

determinat contingut, podeu seguir les

indicacions que apareixen al final dels apunts

corresponents a la unitat de “Disseny de

l'estratègia didàctica PARTITS”

4

UNITAT 4

DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “CONSERVACIONS”

Referències

Casàis, L.; Domínguez, E.; Lago, ,C.; et al.

(2009). Fútbol Base: El entrenamiento en la

categorías de formación (vol. I). Pontevedra:

Mcsports.

Castellano, J. (2005). Contenidos de

entrenamiento para el fútbol: propuesta de

Hernández-Ligero, D. I Romagosa, C. (2008).

Apnts iniciació esportiva: futbol. CAFE,

Universitat de Vic (no publicat).

Queiroz, C. M. (1983). Para una teoria do

ensino/treino do futebol. Ludens.

Parlebas, P. (2001). Juegos, deporte y

sociedad. Léxico de praxologiadiseño. I Congreso virtual de investigación en

la actividad física y el deporte, Vitoria-

Gasteiz.

Espar, F. i Gerona, T. (2004).Diseño de tareas

en el entrenamiento. Master profesional en

alto rendimiento en deportes colectivos,

Mastercede, INEF Barcelona.

Garganta, J. (ed.) (2000). Horizontes e

órbitas no treino dos jogos desportivos. Porto

(Portugal): FCDEF.

sociedad. Léxico de praxologia

motriz.Barcelona: Paidotribo.

Sans, A i Frattarola, C. (1996). Entrenamiento

en el fútbol base (2a ed.). Barcelona:

Paidotribo.

Tamarit, X. (2008). ¿Qué es la periodización

táctica?. Pontevedra: Mcsports.

Vilà, J. (2007). La formación en la iniciación

al futbol. Curso de formación en C.F.

Cardedeu.

5