Cran Teatre del Liceu

Temporada 2003-2004

O Fundació Gran Teatre del Liceu

Generalitat de CatalunyaMinisterio de Educación, Cultura y Deporte

Ajuntament de BarcelonaDiputació de Barcelona

Societat del Gran Teatre del Liceu

Consell de Mecenatge

Macbeth

òpera en quatre actesLlibret de Francesco Maria Piave basat en Pobra homònima de William Shakesp

Música de Giuseppe Verdi

Dijous, 18 de inarç de 2004, 20.30 h, torn DDivendres, 19 de març de 2004, 20.30 h

Diumenge, 21 de març de 2004,17.00 li, torn TDilluns, 22 de març de 2004, 20.30 h, torn HDimecres, 24 de març de 2004, 20.30 h, tom GDijous, 25 de març de 2004, 20.30 h, torn BDissabte, 27 de març de 2004, 20.30 h, tom GDiumenge, 28 de març de 2004, 18.00 b, torn FDimarts, 30 de març de 2004, 20.30 h. torn ADivendres, 2 d'abril de 2004, 20.30 h, torn E

Dilluns, 5 d'abril de 2004, 20.30 h

Ij Fundació Gran Teatre del LiceuGeneralitat de Catalunya, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte,Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona,Societat del Gran Teatre del Liceu i Consell deMecenatge

Per a informació sobre el programa deMecenatge i decol·laboració empresarial, adreceu-vos al telèfon 93 485 99 25o a l'e-mail mecenas@liceubarcelona.com

Jit"¡ir

CAIXA CATALUNYA

4^ SantanderCentral Hispano

ILAVANGUAIEDIT FUNDACIÓissE Winterthur

FundacióBancSabadell ab6rtií gasNaJural ^gúcs de Barcelona

fecsaendesa'iaCaixa'

JEMENSBANÍMXA '//rwiVT

Grupo (^Planeta CANAL+MEDIA PLANNING GROUP(j/rrr

Renfe U fi ICQ TOYOTA*'L I M P 1 F 7 A s

DRAGADOS ADVOCAIS

ACCENTURE - ACS, PROYECTOS, OBRAS Y CONSTRUCCIONES - AGROLIMEN - ALMIRALL PRODESFARMA - ASEPEYO - ATOS ORIGIN - AUTOPISTAS ■ AUCAT • IBERPISTAS • SABA - BAlsRIERA JOIERS - BASF ESPAÑOLA - BTV, BARCELONA TELEVISIÓ - COBEGA • FUNDACIÓN COCA-COLA ESPAÑA - COPCISA - DAMM - DANONE - DATAGRAMA - DOM PÉRIGNON - EL PUNT -

EPSON IBÉRICA - ERCROS - ESPAIS D'OCI - EUROMADI - FACTOR INTERNACIONAL, RECURSOS HUMANOS - FCC, CONSTRUCCIÓN - FERRERO IBÉRICA - FERROVIAL INMOBILIARIA - JEGURANCES - FINAF92 - FRIGO ■ UNILEVER - FUNDACIÓ PUIG - FUNDACIÓN EPSON IBÉRICA - GRAFOS - GRAN CASINO DE BARCELONA, GRUP PERALADA - GRUPO URIACH - GRUPO VITA -

HAYGROUP-HYMSA, GRUPO EDITORIAL EDIPRESSE-INORA-LABORATORIOS INIBSA-MICROSOFT IBÉRICA-MIELE-MUSINI-PANRICO-PHILIPS IBÉRICA-PORT DE BARCEICEWATERHOUSECOOPERS - RECOLETOS GRUPO DE COMUNICACIÓN - SARA LEE - SERVIRED - SOLVAY IBÉRICA - THE COLOMER GROUP • REVLON PROFESSIONAL

/

Index

8Repartiment

12Resum argumentai

36Macbeth de William Shakespeare

48Una presó mental per als Macbeth

56Biografies

84Enregistraments

84Cronologia

95Pròximes funcions

97English / Français

103Textos

Macbeth

Macbetli. general de l'exèrcit de Duncano, rei d'Escòcia

Banco, general de l'exèrcit de Duncano, rei d'Escòcia

Lady Macbeth, nndler de Macbeth

Dama de Ladv Macbeth

Macduff, noble escocés, senyor de Fiff

Malcolm, fill de DuncanoFleanzio, fill de Banco

MetgeDomèstic de Macbeth

Sicari

Herald

Carlos Alvarez

Joan Pons (19, 22, 25 i 2? de març)Roberto Scandiuzzi

Stefano Palatchi (19, 22, 25 i 28 de març).Maria GuleghinaCarolyn Sebron (19, 22, 25 i 28 de març)Begoña AlberdiMarco Berti

Vicente Ombnena (19, 22, 25 i 28 de març)Javier PalaciosFerran Ilari

Stefan Kocan

Josep FerrerFrancisco SantiagoIvo Mischev

Direcció musical

Direcció d'escenaDirecció de la reposicióEscenografia i vestuari

Il·luminació

CoreografiaAssistent de la direcció d'escena

Realització de la il·luminacióRealització de la coreografia

Mestre d'armes

Armeria

PerruqueriaSabateria

Coproducció

Bruno CampanellaPhyllida Lloyd•Alejandro StadlerAnthony M ardPaule Constable

Michael Keegan-DolanJoan .Anton RechiLeslie Bone

Kirsty TappBernard Chabin

E. Rancati (.Milà)Alario Audello (Torí)Calzature Epoca (.Milà)Opéra National de Paris /Royal Opera House Cuvent Garden (Londres)

ORQUESTRA SIMFÒNICA i COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Direcció del cor William Spaulding

Assistents de direcció musical Alvaro .Albiach

Gueràssim Voronkov

Assistents musicals Mark Hastings, Ossias M ilenski, Javier Pérez-Batista.Jaume Tribó, Madimir Junvent. Conxita Garcia

Concertino Angel Jesiis Garcia

Sobretitulat

Goordinació, adaptació i manipulació Glòria NoguéManipulació i traducció al castellà Irma Huici

El sistema de subtitulació és possible gràcies al mecenatge del Sr. .Alberto A ilar

«Aquesta tragedia és una de les mes grans crea¬

cions de la humanitat!... Si no podem fer-ne quel¬

com gran [deMacbeth], intentem, si més no, fer-ne quelcom inusual»

G I u s K I' I' lí V i: i{ I) I

(!arta a Francesco Maria Piave

12

Resum argumentaiMacbeth, opera melodramma en quatre actes de GiuseppeVerdi, amb llibret de Francesco Maria Piare, sobre Pobrahomònima de Shakespeare, s''estrenà a Florència el 1847; el1865 Verdi la revisà per a Pestrena a Paris i és aquesta segonaversió la que s'ofereix habitualment. Obi'a de la primera etapadel compositor, es tracta delprimer resultat tangible de Pinterèsprofund de Verdi pel teatre del gran poeta anglès, quemantingué durant tota la seva vida, fascinat pels gransproblemes morals de la tragèdia shakespeariana: laconfrontació de Pindividu amb la seva consciència i identitat, lapresència del mal en la naturalesa humana, la relació amb elpoder. Verdi optà en aquesta obra -c¡ue narra Pambiciódesmesurada de Macbeth, noble escocès, per arribar cd tron,sense deturar-se davant el crim i la crueltat, i atiat, a més. perla seva muller- per una admirable concisió i vehemència -defet. la tragèdia se centra en tres personatges: Macbeth. LadyMacbeth i el grup de les bruixes. Així, la cursa delprotagonista, que destrueix tot el que se li oposa i corre demanera imparable vers la seva perdició, es desenvolupa ambprecisió i contundència.Uacció transcorre majoritàriament al castell de Macbeth, aEscàcia, segle XI, en una remota i primitiva edat mitjana.

14 R lî s U M A R G U M E N T A L

«El centre de Popera, talcom observava el mateix

Verdi en una carta de

1848, està formatpelprimer duo de LadyMacbeth iMacbeth,

també per Vescena delsomnambulisme, a més a

més del monòleg de laprotagonista afegit el1865. En aquests tres

casos. Verdi va investigaren una psicologia

inaudita, i en algunsaspectes escandalosa,per al melodrama: perprimera vegada en el

teatre italià vuitcentista,la passió amorosa trobael seu propi codi d'honor

en la complicitatdelictiva, mentre que els

termes habituals de

supremacia masculinaapareixen alterats en lafigura de LadyMacbeth,

heroica a la seva

manera, i en l'atemoritcomportament moral del

seu marit»

ACTE I

La trobada de Macbeth i Banco, dos nobles guerrers esco¬cesos al servei del rei Duncano, amb un misteriós grupde bruixes, al bosc de Birnam, obre l'òpera. Aquests espe¬

rits malignes els vaticinen que Macbeth serà senyor de Cawdori rei d'Escòcia, i Banco, cap d'un llinatge de sobirans. La pri¬mera profecia sobre la senyoria de Cawdor es compleix tot seguiti Macbeth sent néixer un sentiment d'ambició i de desig de poderque ja no l'abandonarà.Al seu castell, l'ambiciosa Eady Macbeth llegeix una carta de

l'espòs que li fa saber l'inquietant averany, cosa que desvetllaen ella una clara decisió d'instigar i ajudar el marit -que con¬sidera un home de poc caràcter- a superar a qualsevol preu elsobstacles que s'hi oposin. La inesperada arribada del rei Dun¬cano, que ha decidit allotjar-se al castell de Macbeth, faeilitaels seus plans. Convenç Macbeth, a pesar dels seus temors ireticències inicials, d'assassinar el rei durant la fosca nit, i elnoble, que accepta la necessitat d'una decisió tan cruel, viu undels primers moments d'angoixa i al·lucinació que ja no l'aban¬donaran. Però finalment du a terme el crim i es reuneix desprésamb la muller, que intenta pal·liar l'horror i els remordimentsque sent Macbeth amb una aparent enteresa i seguretat i quepren, personalment, les mesures per allunyar sospites, en col·locarel ganivet sagnant en mans dels guàrdies adormits. Arriben aprimera hora de la matinada Banco i un altre noble, Macduff,que descobreix -horroritzat- el regicidi. Macbeth i la seva donas'uneixen al cor de nobles i seguidors, tot mostrant el seu horrori tristesa.

EL PRELUDI UTILITZA INICIALMENT EL MATERIAL TEMÀTIC REFE¬

RENT AL MÓN DE LES IÎRUIXES —MARCAT PEL SO DE L'OBOÈ. CLA¬

RINET I FAGOT— , D'l N QUIET A N T A .M B I G Ü IT A T RÍTMICA. I R E C 0 R R E

A UNA SÈRIE PROGRESSIVA D'ACORDS DISSONANTS QUE CREEN UN

CÚMUL DE TENSIÓ. PER PASSAR DESPRÉS AL T E .M A DEL S 0 .M N A M-

BULISME DE L'ACTE FINAL. D I N S T R U M E N T A C I Ó DE CRAN DELICA¬

DESA — CORDA. FLAUTA. CLARINET. FAGOT— QUE A C 0 .M P A N V A

L ' A N G 0 I X A I EL R E M 0 R D I .M E N T DE L A D Y M A G B E T II.

Claudio C A S I N I

Història de la música. El segle A7.Y

L'acte s'obre en un bosc ombrívol -el bosc de Birnam-, on apa¬reixen tres grups de bruixes - intermediàries misterioses entreels homes i el seu desti- enmig de llamps i el so de la

TEMPESTA. ACOMPANYADES D'UNA MELODIA QUE M.ARGA LA LLET-

JOR I ELS ASPECTES DEMONÍACS D'AQUESTS PERSONATGES INFER¬

NALS. COMENTEN ELS ENCANTERIS QUE HAN DUT A TERME EN UN

LÚGUBRE COR —«CHE FACESTE? DITE SU»- FINS QUE EL TAMBOR

ANUNCIA L'ARRIBADA DE MACBETH I BANCO. GENERALS DE

L'EXÈRCIT DEL REI DUNCANO. Els dos iioblcs se sorpreiieu davant laseva presència, les interpel·len i la resposta de les bruixes, de to profè-

16 H ! •: s l M A R G U M K N T A L

Pagines anteriors i següents:Fotografies de Clive Barda de laposada en escena de Macbethdirigida per Pliyllida Lloyd.

tic, els deixa perplexos i preocupats: saluden Macbeth com a senyorde Glainis i de Caudore (Cawdor) i rei d'Escòcia, i Banco no pas coma rei sinó com a engendrador de reis.Una breu fanfara militar introdueix l'arribada dels missatgers del

rei, que anuncien a Macbeth que ha estat nomenat senyor de Caudore,títol vacant per l'execució, per traïdor, del noble que l'ocupava. Bancos'horroritza en veure confirmada la primera profecia i mag be tuE I' R E s s A PER PRIMERA E G A DA ELS S E U S PENS A M E N T S TOCATS

PER L A M BI CI Ó I E A \ ISIÓ DE E A SANG EN UN DUO AMB BANCO

— .DUE VATICINI COMPIUTl OR SONO»— DE TO INTROVERTIT I CON¬

TRASTOS BRUSCOS. Nobles i soldats snrten lentament i tanca l'escena

el cor de les bruLxes, que ANUNCIEN una nova cita amb macbethEN PLENA tempesta { . F U G CI A M. F U G G 1A M !» ) .

«Verdi figurava entre elsprimers admiradors

italians de Shakespeare[...]. Des d\mprincipi

lector de la traducció de

1838, mai no va dubtarque Shakespeare

superava les seves fontsliteràries primordials,

Schiller i Hugo, sobretotper la forma en què

^^analitzava tan

agudament la menthumana i hipenetrava

^^aquesta grandesa,aquesta amplitud,aquesta atmosferasublim, enrarida,

estranya "».1 0 II N Ross li I, L I

Vida de Verdi

I! E S U M A R G U M E N TAL

j

17

ESCENA segona

En una sala del castell de Macbeth, Lady Macbeth llegeix -reci¬tada, no cantada- una carta del sen marit en què li explicasecretament el misteriós averany de les bruixes. Lady Macbeth

hi reacciona immediatament i mostra des del primer moment el seucaràcter cruel i sense escrúpols: tem només que el seu marit, tot i serambiciós, no tingui coratge per exercir la violència inevitable per obte¬nir el poder i decideix convertir-se en instigadora i suport de l'assas¬sinat de Dnncano, en una impressionant cavatina que reflec¬

teix la seva set salvatge de poder, .VIENI! T'AFERETTA!»,

d extrema tensió dramàtica, que du el cant des del crit al

.murmuri, dels esclats de violència a la interiorització

0 M B R í V 0 L A .

Un missatger entra i anuncia que el rei Duncano ha decidit passarla nit al castell, davant aquesta nova, la cabaletta de lady

MACBETH QUE SEGUEIX, .OR TUTTI SORGETE, MINISTRE INFER¬

NA L I », en què invoca les fiïries de l'infem perquè indueixin el seumarital crim, retroba les carácter i stiqes de l'anterior ària de

PRESENTACIÓ, PERÒ AMB UN CANT DE SUPERIOR AGRESSIVITAT I

IMPETUOSITAT SALVATGE. AMB FREQÜENTS MOMENTS DE colora¬

tura QUE ARRIBEN A UN CERT GRAU D'HISTERISME.

La trobada de Macbeth i la seva dona marca amb claredat que lainiciativa de l'assassinat parteix d'ella i troba aMat angoixa i vacil·lacióen el noble: a la pregunta «E se fallisse el colpo? », Lady Macbeth res¬

pon «Non fallirà... se tu non tremi». se SENT ARA UNA MÚSICA AMA¬

BLE I POPULAR QUE ACOMPANYA EL SEGUICI DE DUNCANO, QUE

TRAVESSA L'ESCENA AMB ELS NOBLES GUERRERS. Toma Macbetll iordena a un criat que la seva muller l'avisi quan tingui la beguda apunt, és a dir, quan sigui el moment propici de perpetrar el crim. Quanresta sol, assistim al primer dels impressionants deliris que persegui¬ran Macbeth tota l'obra, amb la visió d'un punyal amb la fulla ensan-

gonada: introduït pels símbols de les bruixes, canta un reci¬

TATIU I arioso DE sonoritat OMBRI VOLA, ACOMPANYAT PER LA

CORDA, AMB UNA EXPLOSIÓ ORQUESTRAL QUAN DIU .SOLCO SAN-

GUIGNO LA TUA LA.M A IRRIGA» I UNS MOMENTS EN QUÈ CREU QUE

POT ENCARA RECULAR DAVANT L " A B IS .M E DEL CRIM. ABANS DINVO-

18 lî E s U M A R G U M E N T A I,

«Coin ha afirmatFrancesco Degrada en

un profund assaig/^"Lettiira del Macbeth

Il palazzo incantatoy,Verdi es va posar afer["quelcom inusual'^] de

dues maneres: primer vareduir la tragèdia a un

"diagrama psicològic,nu, lúcid i despietat", i

segon, va utilitzar lamúsica, Fescenarú elvestuari per crear un

complex espectacleteatral en més d "un pla

-un precursor genssistemàtic del drama

musical de JJamier en

unir els recursos de totes

les arts»

.1 0 EI N li O S S EC E. E. E

Vida de Verdi

CAR LES BRUIXES AMB LA MÚSICA DE LES PROFECIES INICIALS.

Se sent la campana i Macbeth s'abraona cap a les estances on dormel rei Dnncano per matar-lo. l'escena resta buida mentre l'or-QU EST RA MARCA L'ESFONDRAMENT DEL NOBLE EN EL MÓN DEL MAL

A M B U N A FOR T A D A V A L L A D A CROMÀTICA QUE S ' A P A G A EN UN

TRÉMOLO DE \" 10 LIN S I \ 10 L E S. Entra Lady Macbeth mentre sen¬TIM EL SINISTRE CANT DEL MUSSOL. LAMENTOSO. QUE MARQUEN

EL CORN ANGLES. EL FAGOT I EL VIOLONCEL. I S'INICIA UN GRAN

DUO ENTRE ELS DOS PROTAGONISTES QUE VERDI INDICA QUE S'IIA

DE CANTAR SOTTO VOCE I DE MANERA OMBRÍVOLA LLEVAT DE BREUS

FRASES A TOTA VEU. El chio fa evldeiit el trencament de la solidari¬tat entre marit i muller: Macbeth se'ns mostra totalment atemorit, pled'horror i penediment pel crim comès, mentre qne Lady Macbethsimula una seguretat i una força que no té, i pren les mesures necessà¬ries per aconseguir la impunitat, com és entrar a la cambra del mortper omplir de sang les mans dels guàrdies adormits i posar al seu cos¬tat el punyal acusador, aquest trencament es palesa en laDIVERGÈNCIA DEL TRACTAMENT VOCAL. SOLEMNE I TRÀGIC PER A

ELL: AMB INFLEXIONS DE GRAN NOBLESA EXPRESSIVA. PROGRES¬

SIVAMENT TRENCAT. INSEGUR I NERVIÓS PER A ELLA.

La part final del duo ve marcada pels cops que se senten a la portadel castell, que els esposos senten com signes de la presència d'mi jutgesuperior, malgrat que Lady Macbeth manté un aparent domini de lasituació. S'ha fet de dia i entren els nohles Macduff i Banco. El

primer va a despertar el rei, mentre banco diu haver sentitLAMENTS I veus DE .MORT -«OH. QUALE 0 R R E N D A N 0 T T E » -, EN UN

NOTABLE ARIOSO. EL PLE DE L'ORQUESTRA MARCA ARA EL CRIT

D'HORROR DE MACDUFF. QUE HA DESCOBERT EL CRIM. EN UNA

A T M 0 S F E R A DE GRA N T E N SIÓ D R A M À TI c A. Eiitreu correiit Macbeth,Eady Macbeth, la seva cambrera. Malcolm (fill de Duncano) i un grupde ser\idors, i en sentir les paraules de Banco, el cor. doblat pelsSOLISTES. CANTA UNA VIGOROSA MELODIA EN QUÉ S'EXPRESSEN

L'HORROR. L'ESPANT I LA REVOLTA DAVANT L'ASSASSINAT. TOT

DESTACA NT-HI ELS SOBREAGUTS DE LADY MACBETH I LA INVOCACIÓ

FINAL. < G R A N D I 0 ! GRAN DIO!». A LA QUAL RESPONEN A L'UNÍSON

.METALLS I T I .M B A L S .

li E S U M ARC U .\l F. N T A I. 19

20

!

R E s I! M A R <; U M E N T A L

«Per primera vegada, enMacbeth Verdi va adonar-

se que escriure una òperano vol dir solament

acolorir amb música els

fets que se succeeixensobre Vescenari iplasmar

algunes situacionsculminants en felicesefusions líriques: amb

Vajuda de Shakespeare,Verdi comprèn que enteatre es pot imitar uncaràcter en les seves

manifestacions mésíntimes, en el transcurs

de les seves passions, quedes ddn aparentec¡uilibri moral

Varròsseguen fins alsexcessos més tràgics, ique aixímateix es potjustificar musicalmentaquest transvasament

sense limitar-se

únicament a remarcar els

pols extrems. Per primeravegada una òpera és per

a Verdi "un estudi

anímic "»

ACTE II

Macbeth és ara rei d'Escòcia, com havien anunciat lesprofecies: el crim va ser atribuït aMalcolm, fill de Dun-cano, que va fugir a Anglaterra. Però el nou rei tem ara

que es compleixi la segona profecia sobre Banco i decideix, nova¬ment amb el suport incondicional de la muller, que expressa laseva salvatge voluntat de poder, donar mort a ell i al seu fill.Un gi'up de sicaris a les ordres de Macbeth esperen en un bosc

el pas de Banco, angoixat per obscurs pressentiments, i deEleanzio, i aconsegueixen assassinar el pare, però no saben evi¬tar la fugida del fill.La tercera escena ens du a un banquet al castell de Macbeth.

En un ambient de festa i celebració en què Lady Macbeth cantaun alegi'e brindis, Macbeth torna a sentir l'horror i angoixa delsseus actes quan un sicari li comunica la mort de Banco. El fan¬tasma del mort, que només veu ell, el mena a una actitud malaltai al·lucinada que sorprèn els presents malgrat els esforços de lareina per crear un clima de serenitat. El concertant final dels pre¬sents ens mostra un Macbeth decidit a arribar fins al final.

Escena p k i m e r a

Ales seves habitacions, el recitatiu entre Lady Macbeth i Mac¬beth ens fa saber en primer Hoc que, efectivament, el nobleba esdevingut rei com van vaticinar les bruixes i que Malcolm,

el fill de Duncano, en fugir a Anglaterra, va ser considerat el parri¬cida. Veiem novament la influència segura i eficaç de la muller davantl'angoixa, i alhora l'ambició del noble, que tem ara l'acompliment dela segona part del vaticini, que fa Banco engendrador de reis. Deci¬deix assassinar, doncs, Banco i el seu fill Fleanzio -«Forza è cbe scorra

un altro sangue, o donna!»-en un cant que recorda la seva pri¬mera ae eucinació I que clou amb decisió -.banco! l'eter-

nit a t ■ a p r e il suo regno...»- acompanyat per tots els

metalls orquestrals.

Ladv Macbeth canta ara una .ària meravellosa, .la luce

m A s s I M o V I L A

L'art de Verdi

RESUM ARC U M ENTA L

«[LadyMacbeth] ésalhora més forta i mésdèbil que el seu espòs:

més forta en la sevadeterminació i

ambició, però tambémés forta en la seva

capacitatd'imaginació. La falta

d'imaginació deMacbeth és la força

que el sustenta fins alfinal, mentre que ella,la més sensitiva de tots

dos, sucumbeix a lesseves pors»

C H A I! L B S Os U 0 H N E

Les òperes completes de Verdi

LANGUE., EN TRES SECCIONS, REESCRITA PER A LA VERSIÓ DE 1865.

INTRODUÏDA PELS VIOLINS I LES V10 L E S, 611 la qual cvoca la fos-cor de la nit que afavoreix el crim i es va exaltant amb la idea de lanecessitat d'un non crim, fins a abandonar-se amb sensualitat i alhoraperversitat al frenesí del poder («0 voluttà del soglio! 0 scettro, o scet-tro, alfin sei mio!»), que acaba en un to somiador i un pianis¬simo DE cordes.

Escena segona

En un parc pròxim al castell de Macbeth, un grup de sicaris ensfa saber en un breu cor, característic del primer

verdi, que Macbeth els ha confiat la mort de Banco i el seufill, que han de passar pel lloc. Efectivament, entren Banco amb el seufill, preocupat per obscurs pressentiments, que canta una bellaÀRIA, «COME DAL CIEL PRECIPITA., AMB LES CORDES REFORÇADES

PELS OBOÈS, CLARINETS I FAGOTS I EL BAIX CONTINU DELS TROM¬

BONS, que sense solució de continuïtat passa a la breu escena de l'assas¬sinat de Banco pels sicaris mentre Fleanzio aconsegueix fugir.

ESCENA tercera

Mentrestant, al castell de Macbeth, davant una taula paradaper a un banquet, dames i cavallers, juntament amb Mac¬duff, saluden Macbeth i la seva muller. Mentre Lady Mac¬

beth CANTA UN ALEGRE BRINDIS, «SI COLME IL CALICE., UN DELS

POCS MOMENTS MUNDANS I FRÍVOLS DE L'ÒPERA. AMB ACCENTS

EMFÀTICS, FLORITURES, TRI NATS. AL QUAL FA ECO EL COR —PER

BÉ QUE PODEM SENTIR UNS TRÉMOLOS SINISTRES DELS PRIMERS

VIOLINS I VIOLES-, apureix, al final, un sicari per informar Macbeth,amb el rostre encara tacat de sang, de la mort de Banco. La mullers'assabenta del que ha succeït i quan Macbeth diu que troba a faltarel seu amic, ho explica cínicament als presents com una incorreccióde Banco.

Macbeth sent una profunda torbació i comença un nou i terrible

deliri, quan veu assegut al seu setial el fantasma de la nova víctima,MENTRE LA MÚSICA PASSA DE LA BANALITAT I L'ALEGRIA PRÒPIES

DE LA FESTA A CREAR UN AMBIENT D'ANGOIXA 1 AL·LUCINACIÓ, DE

CAIRE GAIREBÉ EXPRESSIONISTA, QUE COMUNICA L'HORROR DE

L'ESPECTRE, AMB UN RITME QUE ACCENTUA LA SOBREEXCITACIÓ

DELS ÀNIMS. Només Macbeth pot veure el fantasma, al qual intentaplantar cara i increpa davant l'estranyesa dels presents i els intentsfallits de la sevamuller per dissimular la seva anòmala conducta i cal-mar-lo. LI banquet es reprèn, LAD Y macbeth entona novament el

BRINDIS, PERÒ UNA ALTRA APARICIÓ DE L'OMBRA DE BANCO I DE

LA SANG VESSADA POSA MACBETH EORA DE SI I INICIA EL FINAL DE

L'ACTE AMB UN AR10S0 eïi què afirma, indiferent a la presència delscortesans, que arribarà fins al final en el camí de violència i sang que

24 1 K K s U M A R G II M E N T A L

«Seria una profanaciómodificar un personatge

tan imponent, fort ioriginal com el concebutpel gran tràgic anglès.Crec haver-vos dit ja

que aquest és un dramasense cap possibilitat de

comparació amb elsaltres i que hem de

dedicar tots els nostres

esforços a fer-lo de lamanera més originalpossible. També crec

que ja és horad'abandonar els

procediments i trucshabituals. El resultat

serà molt més bo si en

prescindim, sobretot vós,que teniu tants recursos»

G í U S E P P [•: V E R D I

Carta a Marianna Barbieri-Nini (1848)

ha començat i que farà que les bruixes li revelin el seu destí, segueixUN GRAN CONGERTANT AMB TOTS ELS PRESENTS SOBRE EL QUAL

LES VEUS DELS DOS ESPOSOS TENEN MOMENTS DE GRAN EFICÀCIA

DRAMÀTICA I EN QUÈ ES BARREGEN LES AMENACES DEL NOBLE I LA

INSISTÈNCIA DE LA MULLER PER FER DESAPARÈIXER L'ESPECTRE

(.IL DELITTO È CONSUM ATO. CHI MORÍ TORNAR NON PUO»)-

ACTE III

Macbeth torna al bosc a la recerca de les bruixes per exi¬gir que li aclareixin amb precisió el seu futur i els perillsque l'envolten. Una sèrie d'espectres sobrenaturals cri¬

dats per elles responen a les angoixes del rei: el posen en guàr¬dia contra Macduff, li asseguren que cap home nat de dona no

pot destruir-lo, que és invencible fins que el bosc de Birnam noavanci vers ell. Quan Macbeth vol saber si els descendents deBanco pujaran al poder, una misteriosa processó de vuit reie-tons, el darrer amb unmirall, li mostra els rostres d'aquesta nis¬saga que tant odia i cau esvanit. Després d'un interludi miste¬riós, amb danses dels esperits de l'aire, arriba Lady Macbeth,que s'indigna davant Ies darreres revelacions i en un salvatge iagressiu duo declara que ha arribat l'hora de la mort i la ven¬

jança.

En una caverna obscura, al voltant d'una caldera que bull, entrela fragor de trons i llampecs, les bruixes preparen els seus encan¬TERIS I CANTEN. DIVIDIDES EN TRES GRUPS COM A L'INICI. EL COR

.TRE VOLTE MAGI OLA LA GATTA IN FREGOLA». DIVIDIT TAMBÉ EN

TRES PARTS I AMB UNA CODA BRILLANT. Eu la versíó fraucesa de

1865 Verdi introduí un ballet -com era preceptiu- amb esperitsfantàstics de la nit, qne habitualment se suprimeix.EN L'ANOMENADA GRAN ESCENA DE LES APARICIONS, AMB UN

CLIMA MUSICAL OMBRÍVOL I MISTERIÓS ANÀLEG AL DEL PRIMER

ACTE, PAUTAT PEL COR INFERNAL, arriba Macbeth i commina lesbruixes perquè li revelin el seu futur. Aquestes invoquen una sèriede poders sobrenaturals que responen directament al rei. El primer.

«Preneu com a norma

que hi ha tres papers enaquesta òpera i noméstres: Lady Macbeth,

Macbeth i el cor de les

bruixes. Són les bruixesles que governen eldrama i totprové

d^elles, de les seves

vulgaritats i garlariesdelprimer acte, de les

seves sublirnitats i

profecies del tercer. Lesbruixes formen un

veritable personatge icVuna importància

cabdal»

G I u s i: !• I* K V i; li i) i

Carta a Léon Esciidier (8 de febrer de 1865)

H K S U M A R C li M E N T A L j 27

un cap amb un elm, li diu que es guardi de Macduff; un infant ensan-gonat li assegura que cap home nat de dona no pot destruir-lo; unaltre infant coronat que porta un arbrissó declara Macbeth invenci¬ble fins que no vegi el bosc de Birnam avançar cap a ell. Quan Mac¬beth exigeix saber si els descendents de Banco pujaran al tron escocès,les bruixes es neguen a contestar, la caldera desapareix sota terra is'inicia una estranya i inquietant processó - acompany.ada per laSONORITAT MISTERIOSA I CALMADA D'UNA MENA DE CORNAMUSA

soterrada que REALITZA LA FUSTA- de vuit reictous, l'Últim ambun mirall a la mà, que causen un gran espant i desesper al noble enreconèixer aquests descendents que odia. Macbeth els foragita ambgran ira i espant i cau a terra esvanit.Té lloc una mena d'interludi, una escena totalment onírica, amb

EL COR DE LES BRUIXES I LA DANSA DELS ESPERITS DE L'AIRE

-ONDINES I SÍ LEI DES- QUE AQUELLES II AN INVOCAT PER RETOR¬

NAR LA CONSCIÈNCIA A MACBETH, determinat ara a seguir de maneraimplacable la cadena d'assassinats. Però la cabaletta de la versió del1847, «Vada in fiamme, e in polve cada / l'alta rocca di Macduffo»,fou substituïda per Verdi el 1865 per un duo de gran força entre elsesposos.

Quan arriba Lady Macbeth, el noble li anuncia les profecies que lihan fet les aparicions EN un recitatiu que porta, en progressióASCENDENT, FINS AL CRIT INDIGNAT DE L'ESPOSA QUAN SENT QUE

L'ESTIRP DE BANCO R E G N A R ( < M E N Z 0 G N A ! M E N Z 0 G N A ! MORTE,

S T E R .M INIO S U L L ■ INIQ U A R A Z Z A ! » ). Becoueix eii les amenaces deMacbeth -que decideix fer morir la doua i els fills de Macduff, araexiliat a Anglaterra- el seu antic coratge i comença el duo, enTRES SECCIONS, DE SALVATGE VIOLÈNCIA, QUE CULMINA EN ELS

MOTS «ORA Dl MORTE E Dl VENDETTA. VENDETTA, VENDETTA., AMB

UNA EXPLOSIÓ FINAL DE L'ORQUESTRA QUE REPRÈN EL RITME

FURIÓS DEL CANT.

28 R E s r M A H G U M E N T A L

«Uescena del

somiianibulisme de LadyMacbeth és superba

[...], un dels inotnentscabdals de la partitura,

i una de les pecesuiusicals rués efectivesdes delpuut de vista

dramàtic [...]. La seraautenticitat dramàtica

és equiparable a la queassoleix Shakespeare.

Verdi, eu una carta a lacomtessa de Majfei, deiaanys més tard: "Està bécopiar la vida real, peròinventar-se la vida real

és molt millor'". I en

aquesta escena realmentes va inventar la vida»

C n A i{ I-1: s 0 s B o h n i:

Les operes completes de Verdi

ACTE IV

S 'obre amb l'einotiu cor que canten els proscrits escoce¬sos que vénen a recuperar la pobra pàtria dominada perun tirà sanguinari. Macduff plora ara la mort de la seva

muller i fills per ordre de Macbeth i arriba Malcolm, el fill deDuncano, amb un exèrcit anglès al qual ordena de camuflar-seamb branques del bosc de Birnam, que s'uneix a Macduff i alsseus homes.

A l'interior del castell de Macbeth té lloc la famosa escena delsomnambulisme de la reina, que ha perdut la seva aparent segu¬retat i no pot dormir, obsessionada per la sang del vell Duncano.que no aconsegueix esborrar de les seves mans. Un metge i lacambrera observen, impotents, la progi'cssiva follia de Lady ÏMac-beth, que cau exánime.Macbeth, sol i assetjat per les tropes enemigues, intenta man¬

tenir un ànim coratjós i confia uns moments en els vaticinis favo¬rables de les bruixes, però aviat cau en una situació de deses¬per i la notícia de la mort de la seva dona el troba derrotat iindiferent. Quan li anuncien que el bosc de Birnam avança versel castell, dóna una ordre desesperada de resistir. L'escena dela batalla es resol en una interessant fuga orquestral i Macbethcau mort en una lluita cos a cos amb Macduff, que té temps deconfessar-li que ell no va néixer demanera natural sinó tret delsi de la mare morta. L'himne de la victòria en honor del nou reiMalcolm clou de manera brillant l'òpera.

Ia s C E N A P K I M E R A

Ala frontera entre Escòcia i Anglaterra, prop el bosc de Bir¬nam, s'han reunit uns grups de proscrits escocesos, que can¬ten un emocionant cor sobre la fatal sort de la seva pàtria, ara

en mans d'un tirà que la banya de sang, «patria oppressa!», elCAR.ÀCTER PROFUND A.MENT PATRIÒTIC DE LA MÚSICA ESCRITA EL

18 4?. EN LA LÍNIA DEL « A" A P E N S I E R 0 I » , EXPRESSIÓ EMOCIONADA

DEL SOFRIMENT DE LA FI U.MAN IT AT QUE ANHELA UNS VALORS

1

30

!

lî E s U M A R G U M E N T A L

«Crec que estan moltequivocats. És possibleque no hagifet justí¬cia a Macbeth, peròdir que no tinc niidea, que no com¬

prenc, que no sentoShakespeare, de cap

manera, per l'amor deDéu, això no! És el

meu poeta preferit. Elconec des de la meva

infantesa i des d'ales¬hores l'he llegit i relle¬

git contínuament»G I U s E 1> I> K V li H I) I

Fragment d'ima carta a Léon Escudier en laqual respon a les crítiques adverses després

de l'estrena de la versió de 1865 de Macbetha París (28 d'abril de 1865)

MORALS 1 UNA LLIBERTAT QUE NO TÉ, ÉS TOTALMENT DISTINT EN

LA VERSIÓ DEL 1 865, QUE RESPECTA EL TEXT PERÒ NO LA MÚSICA,1 QUE S'INCLINA VERS EL PESSIMISME METAFÍSIC DEL VERDI DELS

DARRERS ANYS.1 QUE ADOPTA L'ESTRUCTURA DE MARXA FÚNEBRE1 ESDEVÉ UNA LAMENTACIÓ DE PROFUNDA TRISTESA.

Se'ns presenta ara la dolorosa figura de Macduff, que plora la cruelmort de la seva muller i els seus fills per ordre de Macbeth, aprofitantla seva absència, i CANTA una commovedora .ària o romança, «ah.

LA paterna mano», EN LA QUAL DEMANA A DÉU QUE LI CONCE¬

DEIXI UNA ,1 U S T A V E N ,1 A N Ç A . AL SO DEL TIMBAL 1 UNA BRILLANT

F A N F A R A arriba Malcolm al capdavant d'un nombrós grup de soldatsanglesos, als quals ordena que arrenquin unes branques del bosc deBirnam com a camuflatge per dissimular la seva presència, i s'uneixa Macduff, els dos nobles entonen, acompanyats del cor de

SOLDATS. UN CANT DE REVOLTA CONTRA EL TIRÀ. «LA PATRIA TRA-

DITA».

ESCENA segona

Dins el castell deMacbeth, mentrestant, té lloc la famosa i extra¬ordinària escena del somnambulisme de Lady Macbeth, undels moments més punyents de l'òpera. Es de nit, i la cam¬

brera i el metge de la dama vetllen i esperen, molt preocupats, un epi¬sodi que s'esdevé cada nit: Lady Macbeth es desperta i evoca els assas¬sinats de Duncano -en què repeteix les ten-il3les paraules shakespearianes:«Chi poteva in quel vegliardo / tanto sangue immaginar»-, de Banco,de la famflia de Macduff i intenta angoixadament fer desaparèixer deles seves mans les taques de sang («Una macchia... è qui tuttora!»).S'articula en dos plans, el realista de metge i cambrera, que comentenimpotents el deliri de la dama, i el visionari de Lady Macbeth, suspèsen un món irreal, ple d'angoixa i terror, la bella partitura queACOMPANYA la reina, D'ASCENDÈNCIA D0N1ZETTIANA, ESTÀ AL

SERVEI D'UNA .MENA DE DECLAMACIÓ CONTÍNUA, D'UNA PATÈTICA

MELODIA INFINITA. EL SEU CANT UNEIX MOMENTS D'EXTRAORDI¬

NARI VIRTUOSISME, DE GRAN TENSIÓ DRAMÀTICA, AMB LA CAIGUDA

EN UN MÓN DE MURMURIS 1 SILENCIS.

Macbeth, sol i amb les tropes enemigues assetjant el castell,és a punt de fer un intent desesperat per vèncer el seu destífatal, marcat pels poders infernals, inicia el seu cant

AMB UN DARRER INTENT DE MOSTRAR-SE VALERÓS 1 S E G U R , i reCOrdaque les bruixes han vaticinat que cap home nascut de dona no el potdestruir. Però en un característic i brusc can-vi del seu estat d'ànim,propi d'un personatge tan complex, comprèn que ja no sent cap interèsper la vida i que ningú no honorarà la seva memòria 1 la bella ària«PIETÀ. RIS PETTO. A M ORE» ÉS UNA DE LES GRANS CONFESSIONS DE

SOLITUD I ANGOIXA DELS PERSONATGES NEGATIUS VERDIANS.

El cor de dones i la cambrera de Lady Macbeth anuncien al rei la

32 i RES U M A I! G U M E N T A E

«La qüestió clau és:Uòpera i Labra de teatretracten del mateix? Em

sembla que Verdi va fercjuelcom de molt

significatiu: va modelaruna interpretació

personal de Vobra, unainteipretació que exploratotes les ramificacions i hi

dóna un estat

d^autenticitat

Liassassinat de Duncan,per exemple, és presentatcom un assassinat amb

ramificacionsmetafísicjues (només calrecordar Vaclaparadorcor delfinal delprimer

acte). L'assassinat és unaescletxa que s'obre en lanaturalesa. Verdi es va

adonar que l'obra eramés que un mer estudi de

caràcters [...];naturalment és això, peròtambé és una recerca en

la naturalesa del mal, del'ànsia de poder i en lanaturalesa de l'home»

mort de la seva esposa, notícia que troba un home per al qual la vidaja no té cap sentit, com palesa en el famós fragment de Shakespeareque incorpora, «La vita !... Che importa ?... / È il raconto d'un povero

idiota; / vento e suono che nulla dinota!». Però quan els soldats lianuncien que el bosc de Birnam avança vers el castell, se sent traït perl'oracle infernal i dóna nua ordre desesperada de resistir.l'escena de la batalla. modificada també el 1 865, es resol

en una brillant fuga orquestral que ens du, a.mb els te.mes

i contrate.m es que s'enc alcen, el xoc de les dissonàncies,

l'aldarull, etc., a descriure la fúria dels soldats enfron¬

tats. La lluita cos a cos enti'e Macduff i Macbeth té un moment dramà¬

tic, quan aquell diu al tirà, horroritzat, que no ha nascut de la seva

mare, sinó que fou arrencat del si matern quan ella ja era morta, i ésfora d'escena que sentim el crit de victòria del cor quan s'anuncia lamort de Macbeth i l'homenatge vibrant al nou rei Malcolm, fill deDuncano.

El final de l'òpera ve marcat per l'himne de la victòria, quecanten el cor de les dones, dels soldats i dels bards,

acompanyats per les veus de malcolm i m ac due f. d'una pro¬

gressió dramàtica i musical magistral: el tema de les dones

dóna un sentiment d'alliberament de l'opressió i que vola

cap a un horitzó més lliure, tot arrossegant a de manera

brillant el c 0 n ,i u n t vocal i orquestral.

t e ]! f. sa le 0 i! i! t

elijah iM o s ii i N s k v

Verdi i Macbeth

«La vida no es res més que una ombra que

camina, un pobre actor que gasta fums i consu¬meix el poc temps que està eu escena, i que des¬

prés ja no se'l sent mai més; és un conte expli¬cat per un dement, ple de soroll i fúria, i sense

cap sentit»W I I. L I A M S II A K i; S P i: A 1$ K

Macbclh (Madieth, acte V, escena V)

36

Macbethde William ShakespeareEs calcula que la tragèdia de Macbeth -diu Salvador Oliva- vaser escrita entire Í605 i 1606. I és durant els primers deu anys delsegle XVII que Vactivitat creativa de Shakespeare està al seu puntmés alt, tantpel que fa a la c¡uantitat com a la Cjualitat: Hamlet,Otel·lo, Mesura per mesura, El rei Lear, Macbeth i Antoni iCleopatra/ígwre/í entre les obres escrites durant aquests anys.Macbeth és la més curta de totes aquestes, però és consideradaper molts com una de les obres més intenses i sorprenents de tot elcànon shakespeaiià. És intensa en la manera com Pargument vagenerant un sofriment absurd i sense sentit. I és sorprenent pelselements nous que slii incorporen. El més extraordinari, comja va remarcarAnden, és la inversió moral de la causa de latragèdia. El que és habitual, en una tragèdia, és cjue unpersonatge bo pateixiper culpa dhina hamàrtia; és a dir: perculpa d^una acció provinent d^un defecte del seu caràcter; peròen Macbeth passa el contrari: és la vena de bondat el que originael pathos i el sofriment.

.38 MACHE T // DE WILLIAM SHAKESPEARE

«Les pors que un veu deprop són menys temibles

que totes les horrorsimaginàries. La meva

pensa, on viu Vassassinatnomés com una vaga

fantasia, sacseja tant elmeu domini d'home, quetota facultat és ofegadaen conjectures; per a mi

sols compta el queencara no és»

WILLIAM S II A K K S P E A H E

Macbeth (Macbeth, acte I, escena III)

«Espesseïu la meva sang;barreu l'accés i pas a tot

remordiment, que cap accésde pietat no em faci

trontollar els propòsit, nicap treva de pau no es

pugui interposar entre ella iels seus defectes! Veniu fins

als meus pits de dona icanvieu la meva llet en fel,ministres de l'assassinat!Veniu del lloc, sigui quinsigui, des d'on les vostres

invisibles substàncies

dirigeixen les malesinfluències a l'esfera de la

naturalesa»

Les qualitats de Macbeth l'han convertida en una de les mésrepresentades, perquè són qualitats que desperten, a l'inte¬rior de cada lector o espectador, un ressò imperiós i enigmà¬

tic a la vegada, un ressò que ens impulsa a tornar-la a llegir o a tor¬nar-la a veure. La popularitat de Macbeth també s'ha estès al móndel drama musical. VOxfordDictionary ofOpera esmenta vint-i-unaòperes basades en aquesta peça, la més popular i coneguda de les qualsés, naturalment, la que va compondre Verdi.En què consisteix Macbeth? .la fa molts anys, sobretot a partir de

Bradley, queMacbeth ha estat considerada com la tragèdia de l'ambi¬ció. 1 tant els directors com els lectors s'bi ban aproximat sovint pen¬sant que allà dintre, s'bi troba la història d'una ambició desmesuradaque, al final, rep el càstig que es mereix. És clar que aquesta és unainterpretació possible, però també és enormement reduccionista. Laparaula «ambició», per exemple, bi surt només tres vegades, en l'obra.La paraula «sang», en canvi, per no posar sinó un altre exemple, biapareix quaranta-una vegades. L'ambició, al meu entendre, no és sinóun element subjacent als actes de sang i, si bé aquesta passió senyo¬

reja del tot l'esperit de Lady Macbeth, en el seu marit no és sinó unelement més dels que componen la condició humana, i que és inhe¬rent sobretot en els homes de poder. Macbeth no és un personatge tanpla com la seva dona. Al contrari: d'una banda és un militar capaçd'agafar l'espasa i «descosir [un enemic] des del melic fins a la gola»,tal com ens explica el sergent a l'escena segona del primer acte; peròde l'altra banda, és un ésser amb una vena de bondat que anima una

imaginació moral molt intensa i, per aquesta mateixa intensitat, nogaire comuna en els ambiciosos professionals. La tragèdia brolla jus¬tament del xoc d'aquestes dues característiques que tan rarament vanjuntes. En ell, aquesta combinació és molt més activa que l'ambició,que és una passió molt més vulgar i que no li hauria pas donat gairegrandesa, com a personatge.Si el tema principal de la tragèdia fos l'ambició, què dimonis bi fan

les bruixes, allà al mig? 1 com que aquesta és una pregunta que no téresposta, proposo al lector que la pròxima vegada que s'acosti a latragèdia de Macbeth, provi d'abandonar la idea que l'obra té l'ambi¬ció com a centre i intenti mirar-se-la de qualsevol altra manera que lidoni una lectura alliberada d'aquest tòpic. Per poca atenció que parem

W 11,1,1 A M Shakespeare

Macbeth (Macbeth, acte I. escena III)

MACBETH DE WILLIAM SHAKESPEARE 39

a les bruixes, ens adonarem que podem interpretar-Ies perfectamentcom l'encarnació del mal: «Fair is foul and foul is fair» són les pri¬meres paraules que diuen. Normalment es tradueixen així: «El bell éslleig i el lleig és bell», però/aír també vol dir «just» i foul també voldir «fastigós». Subjacentment, doncs, la frase també significa que «allòque és just és fastigós i allò que és fastigós és just». En tots dos sen¬tits, doncs, la frase implica la tergiversació de l'ordre moral. 1, quanapareixMacbeth en escena, diu: «Un dia tan bonic i tan lleig no l'baviavist mai», com si ja des del primer moment estigués sota la influènciade les Germanes fatals, que és el nom amb què apareixen les bruixesen el text.

A partir d'aquest inici, doncs, ja podem veure que un dels temesprincipals serà el mal. 1 més concretament: el fet que Macbeth estigui

40 MAC I! K T II D K WILLIAM S II A K li S P E A li E

«Si aquest assassinatpogués deixar

enxarxades totes les

conseqüències, i amb elseu desenllaç atraparFèxit, de manera que

només aquest cop ho fostot i fos també la fi de

tot en aquest món(aquest sorral del temps

entre dos mars),saltaríem contents a

Paîtra vida. Però en

casos així, seguimsotmesos a la justíciaddquí, perquè no femsinó donar lliçons de

sang, que, un copdonades, tornen per

destruir el seu mestre. I

aquesta mà de lajustícia torna a portar

les gotes del nostre calzeemmetzinat als nostres

propis llavis»W I L I, I A M S H A K i: S I' K A l{ i:

Macbeth (Macbeth, acte I, escena VII)

posseït pel mal. Això, per si sol, no donaria pas un gran interès a l'obra.Allò que la fa interessant és que aquest militar tingui una imaginaciómoral tan intensa, que es revela d'una manera claríssima quan ell i laseva dona es troben per primera vegada, al final de l'escena cinquenadel primer acte. El xoc d'aquests dos ingredients en una sola persona,com també la conseqüència d'aquest xoc, després que Lady Macbethl'empenyi a cometre l'assassinat del rei, és una trobada realment genial,perquè ens permet reviure en una dimensió gegant nua experiènciacomuna en tots nosaltres, tant si hi prestem atenció com si no. De fet,en el ritme enfollidor de la nostra època, en la qual tot sembla desti¬nat a narcotitzar la consciència moral, Macbeth ens ajuda a desper¬tar-la; i estic absolutament convençut que aquest és un dels motorsque fa que l'obra hagi estat i continuï sent encara tan fascinant.Comparem ara Macbeth amb els personatges perversos que va crear

Shakespeare: Ricard 111, lago, Edmund, etc. Ens adonarem que la pri¬mera característica que diferencia Macbeth de tots ells és que tots ellsestan encantats fent el mal, s'hi complauen. Macbeth, en canvi, no.Al contrari: cada crim (i fins i tot la mera idea de cada crim) li generapor i remordiment. La segona diferència és que tots els altres tenenjustificacions dramàtiques (no morals) que els empenyen al crim:Ricard III és estrafet, lago té enveja d'Otel·lo i està gelós de Casio,Edmund és vexat pel seu pare, Gloucester, com a fill bastard, al mateixcomençament de l'obra, davant de Kent. Però ni Macbeth ni la seva

dona tenen justificacions dramàtiques per obrar el mal. Freud elsn'atribueix una: el fet de no tenir fills, cosa que no parla gens a favorde les capacitats interpretatives de Ereud. En realitat, no hi ha res enl'obra que hi doni suport. Que la justificació dramàtica fos la venjança(nietzscheana) contra el temps, esmentada per Rlooin, és nua micamés interessant, però jo prefereixo inclinar-me per l'absència total demotivacions. El text de Shakespeare -penso jo- ens condueix a no

poder-ne trobar cap de sòlida. 0 com a mínim, si no trobem cap jus¬tificació dramàtica per cometre el mal, ens podem inclinar més cap ala interpretació apuntada més amunt: Macbeth està posseït pel mal.Ja sé que la nostra tradició cristiana ens ha ensenyat a creure en el

lliure albir i que som responsables quan obrem el mal. Pot semblarrepugnant, doncs, proposar una lectura de Macbeth en la qual el pro¬tagonista està posseït pel mal, perquè això li treu responsabilitat. Afir-

«Podrà tot Uoceà del

gran Neptú netejar-mela sang d'aquestesmans?Al contrari:

aquestes meves mans

enrogiran elsmultitudinaris mars,

fent del verd un vermelhW I L I. I A M S II A K i: S F !• A W K

Macbeth (Macbeth, acte III, escena III)

mar que en el món real pugnin haver existit i existeixin persones atra¬pades pel mal (algunes de les quals han estat famoses, com ara Hitleri Stalin) pot ser igualment repugnant, si això els eximís de responsa¬bilitat. Però jo no afirmo això: dic simplement que en el text de Sha¬kespeare hi ha elements que ens permeten una lectura així, que nodeixa de ser un repte a la concepció tradicional i cristiana de la cons¬ciència moral. Però justament són els reptes als codis tradicionals iapresos sense sentit crític, els que fan créixer la nostra consciènciamoral. Personalment, crec que Macbeth és una invitació a fer-la créi¬xer.

Aquesta idea no és del tot nova; Nietzsche i Freud (segons Bloom)deien que hi ha forces externes a la consciència que ens presten la vida,el pensament i la voluntat. En això sí que Freud va ser innovador: la

MACBETH DE WILLIAM SHAKESPEARE 43

«M'ha semblat com siuna veu cridés: "No

dormiu més!"Macbethha assassinat el son, elson dels innocents, elson que va teixint latroca de l'angúnia, elson, la mort de cada

dia, el bany delcansament llagat, elbàlsam de la ment

ferida»WILLIAM Shakespeare

Macbeth (Macbeth, acte II. escena II)

«Si m'hagués mort unahora abans que aixàpassés, la meva vida

hauria estat feliç,perquè a partir

d'aquest moment, ja nohi ha res que tingui cap

valor a la vida dels

homes. Tot és banal;han mort la fama i elsfavors, el licor de la

vida s'ha escolat, i sotaaquesta volta no queda

sinó escòria»

W I L iH A M Shakespeare

Macbeth (Macbeth, acte II, escena III)

llibertat que ens havien dit que teníem no era en realitat tanta com

ens pensàvem. Al contrari de la seva dona, que és tota ella voluntat icoratge, Macbeth no té ni una cosa ni Paîtra. O almenys no les té coma facultats pròpies, que sorgissin d'ell mateix. Lady Macbeth, en elseu primer monòleg, ho expressa així:

«Clamis ja ho ets, i Cawdor, i seràsel que se t'ha promès. Però tinc pordel teu caràcter; el veig massa pled'una llet feta de tendresa humana,perquè et deixi agafar el camí més curt.[...]Doncs vine aquí de pressa,

perquè et pugui vessar el meu coratge a l'orella,i castigar amb la valentia dels meus llavistot el que t'impedeix arribar al cèrcol d'or,amb què el fat i una ajuda ultraterrenaet volen veure coronat».

A mesura que el temor i la por (com a forces externes esmentadesmés amunt) inunden el cor de Macbeth, ella es desfà en el no-res. Laque, al començament de l'obra li fa més de mare que d'esposa (seriainteressant un estudi comparant Lady Macbeth amb Volúmnia), laque li fa d'alçaprem i de suport alhora, queda totalment anorreadafins al punt de llançar-se al suïcidi. I és aleshores que ell, desprésd'aquell magnífic monòleg, dit just després que el missatger li anun¬cia la mort de Lady Macbeth, agafa el coratge necessari, però no per

guanyar cap batalla, sinó per arribar al no-res. I la seva part cons¬cient li fa dir que la vida «és un conte explicat per un dement, / plede soroll i fúria i sense cap sentit». És impressionant aquesta doblevia cap al no-res que segueixen Macbeth i Lady Macbeth. És justa¬ment cap al no-res, on s'aboquen tots els seus actes, totes les seves

energies i tots els seus desitjós.Aquest no-res, aquest absurd essencial de tota vida humana troba

un ressò en el temps i en l'espai on té lloc l'obra. «Temps» és l'únicconcepte que es repeteix més vegades que «sang». I així com l'espaide Macbeth no és realment Escòcia, sinó la buidor cosmológica total,

44 .1/ A C I) E T II DE W I L I, I A M S H A K E S P E A R E

«Gairebé mlie oblidat

del gust que té la por.Abans se'm refredaven

els sentits amb un xiscle

nocturn; tots els cabellsse'm posaven de punta

amb una història de por,com si tinguessin vida.

Estic tip de terrors. I arael terror és tan familiar

a tots els meus criminals

pensaments, cpie ja resno m'espanta»

W I L L 1 A M S H A K K S I' !• A K K

Macbeth (Macheth. acte V, escena V)

el temps no es res més que, perdir-ho en termes de Caries

Riba, els dies difunts i els quehan de ser comptats encara,

que «travessen la buidor quebrunz, / empeutejaut-se ambuna rara / fúria d'exèrcit

comandat / pel pànic». Larapidesa amb què se succeei¬xen els esdeveniments no fa

sinó augmentai' l'horror. Mac¬beth és un univers sense cap

presència divina; i els podersde l'esperit estan esclafats perl'atmosfera d'aquest horror,que es respira ja abans del pri¬

mer crim, a partir de la invocació que Lady Macbeth fa als ministresde l'assassinat. I tanmateix l'obra posseeix una dignitat tràgica que

segurament li ve de la força amb què obliga el lector (i l'espectadornomés quan la producció respecta aquesta dignitat) a compartir ambel personatge central la imaginació culpable de la seva consciència. Elmèrit de l'obra és enorme perquè aconsegueix la identificació de lanostra consciència amb la d'un criminal sense remissió. I aquesta ésuna de les operacions imaginatives que només pot realitzar amb tantaintensitat l'enorme força creativa de William Shakespeare.

s A I. v A I) o li Oli v a

«Macbeth és l'estudi d'algú que fa un tracte amb

el diable i és castigat amb un absolut coneixe¬

ment d'ell mateix i un absolut automenyspreu,

mentre les seves temptatives d'escapar el con¬

dueixen a enfonsar-se més i més en un infern

moral i existencial; un infern que nosaltres, els

espectadors, sabíem que era obert davant d'elldes de l'instant en què es va aturar a escoltar

les bruixes»

K lí N N !•: T II MA c L I: I S II I S T K P II K N U \ W I N

(íiiia de les obres dram<tli(jiies de Shakespeare

fe

48

Una presó mentalper als MacbethMacbeth i LadyMacbeth en un malson deculpabüitat. Aquest és Uespai dramàtic creatperPhyllida Lloydper a la posada en escena delMacbeth de Verdi. Es tracta ddna parella tancada enun espai mental que VescenògrafAnthony Ward haconvertit en una gran habitado consagrada a la por,només oberta als espectres i a les fantasmagories delscriminals.

Entre els experts en l'obra de Giuseppe Verdi hi ha certa una¬nimitat a considerar la versió de 1865 de Macbeth una òperaainh característiques singulars. L'entusiasme personal del com¬

positor per l'ohra de Shakespeare es va plasmar en una obra extre¬mament atenta i preocupada a mantenir i rellectir tota la complexi¬tat del drama interior dels personatges creats pel dramaturg anglès.Ni nna sola línia del llibret escrit per Francesco Maria Piave -un text

50 I UN A P n E S Ó M E N T A L P E H A L S M A C 1! E T li

«Uassassinat de Duncan

llança Macbeth per nncamí del qnal no hi haretorn. Cadascun dels

crims successius devastala seva ànima més que

Vanterior»

KE'NNETII MACI.EíISH E STEEMEE'N UNWEN

Guia de les obres dramàtiques de Shakespeare

controlat molt de prop pel mateix Verdi- no es delecta en els aspectesmés fantasmagories de la història ni s'estén en una fàcil atmosferaromàntica d'éssers sobrenaturals, aquelarres, boires escoceses i mer-lets ben alts de castells tenebrosos.

L'element fatídic es manté, però funciona com nn fil d'aranya bri¬llant on queden atrapats els personatges pels seus propis mèrits odemèrits. El pes dramàtic del llibret defuig la part més comuna del'anecdotari romàntic i anticipa la lectura psicologista qxie propiciaràla consagració de Shakespeare a partir de la segona meitat del segleXIX com a autor universal, mestre en la dissecció precisa de les boiresde l'ànima bumana. EnMacbeth., Verdi prescindeix de la simple il·lus¬tració musical per ser just i digne d'aquesta nova anàlisi del teatresbakespearià, per endinsar-se en una comprensió més profunda i percompondre nn dibuix rigorós de la deriva autodestructora de Macbethi Lady Macbeth. Es tracta d'una òpera que reconstrueix el rostre secreti cxdpable dels seus personatges, com fa Oscar Wilde en el Retrat deDorian Gray. Gairebé es podria parlar d'niia òpera visionària, ja queva utilitzar els mitjans que bi havia al seu abast per aprofundir en ladimensió no visible de l'argument i situar-lo en el primer pla de l'objec¬tin artístic.

Un espai mentalAquesta justícia i aquesta atenció sobre l'essència del drama dominenconscientment la posada en escena de Pbyllida Lloyd. El seu punt departida és la creació d'un espai mental molt definit en escena que situatota l'acció en una dimensió paral·lela a la lògica lineal de la tragè-tlia. L'espectador s'enfronta des del primer quadre a una arquitecturapsicològica, l'bàbitat per explicar la catàstrofe interior de Macbeth ila seva muller.

S'apodera de l'escenari un gran cubicle creat per Anthony \X ard.dividit en quadrícules ordenades: la metàfora d'un cervell en penom¬bra, la cel·la encoixinada d'un manicomi, el refugi de la culpa o -reco¬llint les darreres tendències de la paranoia- l'habitació del pànic, elrecinte claustrofòbic on l'individu queda protegit falsament, tancatamb totes les seves pors. Es tracta d'una escenografia que imposa la

Pagina anterior 1 següents: Jectura del bult Í los sovos iuterpretacious, fins i tot quan bi irrompenImatges de ! obra escultòrica

áe CrisUnaIglesias. Ulla sèile d'eleiueuts espectaculars, justificats pel seu valor simbòlic,

UNA P R E S Ó M E N T A E P E lî A E S MACBETH I 51

com la gàbia d'or. Una metàfora fàcil de comprendre que en aquestmuntatge es multiplica en diferents mides i usos escenogràfics fins ques'erigeix en el tòtem de la tragèdia de Macbeth i la seva muller.C c?

Són aparicions violentes, excepcions en una realitat en què nomésbi ba lloc per a la solitud edat desesperada dels seus dos habitants.Un decorat que es defineix sobretot per una reordenació constant del'espai permitjà de la llum. Un element no corpori que estableix fron¬teres, construeix camins, perfila cossos i rostres per subratllar la inti-

52 ' U N A PRESÓ MENT A L PER ALS M A C B E T H

«-\o ha\-ni una sombra

de amor, ni de deseo.LadyMacbeth no ha

tenido hijos: Macbeth esla pesadilla de unhombre solo. Al

principio, ély LadyMacbeth parecen actuarcomo una unidad, peropronto emprenden rutasseparadas; élperdido en

el insomnio, ella en elcorredor paralelo pero

intangible delsonambulismo»

Marcos Ordóñez

.4 pie de obra. Escritos sobre teatro

niitat de la tragedia; jocs de lliim que obren i tanquen portes de cons¬ciència.

La directora pen eiteix el sentit de la lògica teatr-al. trastoca la nonnad'imptitar la tensió dramàtica de la peça a les escenes més elabora¬des tisiialment i més baiToqties. Hi ha un protagonisme estudiat dePansteritat al servei de Ptinic conflicte que té importància en aqtiestahistòria: la devastació qtie prodtieix tm primer acte contranatural enla psiqtie dels autors, el vertigen moral d'uns personatges consumitsper un sentiment de culpa que els arrossega a una espiral d'actes vio¬lents que menen a un carreró sense sortida, tma catàstrofe qtie té coma paisatge final i definititi el gran ctibicle de la desolació constrnït al'escenari.

En aqtiesta dimensió definida per la directora i l'escenògraf, el tempsi 1 acció funcionen en l espai linic d'tma caverna mental. .ALví. el pri¬mer augim de les bruixes es produeix menme la comitivamilitar capi¬tanejada per Macbeth i Banco n-avessa l'escenari com ima projeccióalenrida de la maledicció de les bruixes. Aquí Lloyd innodtieix imdoble pla cinematogràfic per reforçar els lligams indefugibles del destí.És un recurs que es repeteix a l'inici de la venjança de Macduff:

l'assentament enemic envaeix les cambres piivades de Macbeth i LadyMacbeth. Dos espais entren en una col·lisió i una connexió invisibles.Una horda hostil ocupa l'aire de dues persones tancades en el seu móninterior, alienes al destí que es decideix més enllà d'un autisme moralon s'endinsen cada vegada més i del qual no despertaran si no és permorir.

Gairebé es podria contemplar aquest muntatge com una posada enescena que defuig constantment la idea del temps i desmunta l'ordred'una concatenació d'esdeveniments que condueixen a un final. Enl'espai mental propiciat per la directora, la cronologia dels fets perdgran part del seu sentit. La juxtaposició de seqüències originalmentseparades i l'acumulació de paisatges en un mateix espai causen una

percepció estranya del temps, com un record evocat per una ment per¬torbada.

Un espai teatralEl contrast radical entre l'espai púbHc i l'espai privat persegueix laidea de mostrar la doble reahtat en la qual es mouen els protagonis-

U N A PRESÓ MENTAL PER ALS MACBETH 53

«L'obra té lloc, sobretot,en la foscorfísica de lanaturalesa nocturna

que, per a Vinnocent, ésun temps de descans i

perill, mentre c¡ue per alculpable, són horesd'ocultació, temor imalsons. Hi ha, així

mateix, la foscor interiordel maliciós, de c¡ui té la

consciència bruta, del'atemorit, delferit»

\\ . H . A u D E N

«Macbeth» (19 de març de 194?)Treballs d'amor esparsos.

Conferències sobre Shakespeare

tes. Mentre que la privada és tm malson obscur que a poc a poc en¬vaeix qualsevol altra percepció possible de la realitat, la pttblica es

concep com un gran espectacle, una ficció d'or.Aquesta dualitat assoleix la seva expressió màxima en l'escena del

banquet del segon acte. Macbeth i Lady Macbeth, investits brillant¬ment amb una grandesa majestàtica, acaben tancats en la gran gàbiad'or i exhibits davant els cortesans com els micos d'un zoològic o unsmonstres de fira enjoiats; una mascarada, una desesperada panto¬mima pública del poder i els seus símbols. Un joc infinit d'espectres:morts en vida, embalsamats en els seus vestits d'or o despullats en lacel·la privada del seu horror.En la coreografia acurada dels moviments escènics també es percep

que la noció de realitat és una idea estranya en aquesta producció.Només Macbeth i Eady Macbeth s'escapen d'una ritualització rígidadel gest. Ln control que s'exerceix sobretot damunt les bruixes, trans¬formades per tm moviment pautat i repartit conscientment per l'espaien aquell «personatge» que buscava Aerdi. Gairebé totes les escenescol·lectives se sotmeten a aquest procés de desnaturalització del gest:en el ball, en 1 atac final del bosc. en les aparicions que torturen Mac-

54 UNA I' I! R S Ó M R N T A 1, P R I! ALS MA C B K T H

<.<Qui diu que la vida delssentits és "reaF' i la dels

somnis és una il·lusióFEn la segona meitat de

la seva obra, elsMacbeth de la vida dels

sentits són rei i reina.

Aquesta és la il·lusió. Larealitat és el que

experimenten en elssomnis terribles que elssacsegen cada nit. La

il·lusió és que una micacVaigua els netegi del

crim; la realitat és quemai no podran treure^s

les taques de sang de lesmans»

.1 0 N A T il A N B A T K S

Elgeni de Shakespeare

beth. La intenció és, en defi¬nitiva, separar els protago¬nistes de qualsevol punt

d'ancoratge que els permetisalvar-se de l'atracció del

pou.

Aquest mateix sentit del'espectacle s'aplica a lavisualització de la violència.

En aquest muntatge -llevatde la mort de Macbeth

mateix- no se segueix el camí de sang de la parella assassina amb unaobstinació documental, ni tampoc hi ha una estètica de l'acte assassí.El que interessa és una certa bellesa del cos executat, la profanació dela seva humanitat. Cada vegada que la mort es materialitza a l'esce¬nari, es recrea una certa delectació barroca per la mutilació ensango-nada del cos; una idealització de l'horror que podria encaixar en una

pel·lícula de Peter Greenaway o en un quadre de Ribera.Però aquesta delectança també és passatgera. La projecció de l'angoixa

megalòmana de Macbeth i la seva companya d'infern també és un

espectacle pur. Després de cada eclosió escènica en or o sang, el mun¬tatge torna a replegar-se damunt la foscor interior del protagonista.En aquest espai, on la llum es concentra exclusivament en els subjec¬tes i el seu drama, la directora aboca tot el seu missatge i ho fa ambuna generositat absoluta envers el compositor i la música.S'elimina tot allò que és superflu perquè la intensitat de la partitura

arribi directament al públic. Es una nuesa dramàtica que exigeix alsintèrprets una dedicació i una concentració tremendes. Desapareixl'atrezzo i la llum els tanca en espais claustrofòbies, enganxats al cos0 al rostre. Sols, completament sols, sense cap més ajuda per retrans¬metre el missatge llevat de la seva veu i la seva sensibilitat.

.1 U A N C A I! I, O S O I, 1 V A R li S

56

Biografies

Bruno Campaiiella

Phyllida Lloyd

BRUNO CAMPANELLA (Direc¬ció musical) Reconegut arreucom un dels principals directorsespecialitzats en el bel canto^deix d'una important carrera alsteatres d'òpera de més prestigi. Elseu repertori operístic inclou, en¬

tre altres títols, 1Puritani, I Capu-leti e i Montecchi, La Traviata,Don Pasquale, L'elisir cVamare^Lafille du régiment^ Il barbiere diSiviglia, La Cenerentola, L'italia¬na in Algeri o Le Comte Ory.

Des dels seus inicis com a director ha

col·laborat amb l'Opéra Nationalde París, Staatsoper de Viena, Te¬atro alla Scala de Milà i Metropo¬litan Opera Plouse de Nova York.Entre 1992 i 1995 fou director

musical de l'orquestra del TeatroRegio de Torí. Durant aquesta

etapa dirigí L'italiana in Algeri(1992); Falstaff, Lucia di Lam-rnermoor i / Capuleti e i Montec-chi (1993); La Cenerentola i La

fille du régiment {\99'L)\ Jérusa¬lem i The Turn of the Screw(1995); Puritani i Cendrillon(1996); Roberto Devereux (1997)i Le Comte Ory, La Traviata i TheRake's Progress (1999). Anterior¬ment hi realitzà L'Ajo nell'irnba-razzo (1984), // barbiere di Sivi¬

glia (1987 i 1991) i Don Pasqualei L'elisir d'arnore (1988).

En les darreres temporades cal desta¬car la seva participació en R. bar¬

biere di Siviglia a Santiago deXile, San Francisco i Covent Gar¬den de Londres; A Midsummer

Night's Dream i Requiem de Verdial Teatro Massimo de Palerm;Norma al Teatro Regio de Torí i ala .Tapan Opera Foundation deTòquio; Marin Fallero a La Feni-ce de Venècia; / Capuleti e i Mon-tecchi al Covent Carden de Lon¬

dres i a la Lyric Opera de Chicagoi La Traviata al New National

Theatre de Tòqnio.Debuta al Cran Teatre del Liceu.

PHYLLIDA LLOYD (Direcciód'csccna) Nascuda a Bristol, es¬

tudià a la Birmingham University.La seva obra com a directora d'es¬

cena inclou els muntatges (Je TheComedy of Errors, A Street CarNamed Desire, Doña Rosita lasoltera (Almeida), Oliver Twist

(Bristol Old Vic), The JVinter'sTale, The Schoolfor Scandal, De¬ath and the King's Horseman,Medea (.Vlanchester Royal Ex¬change), Six degrees of separa¬tion, Hysteria (Royal Court i WestEnd de Londres), Die Dreigro-schenoper (Donmar), Pericles,What the butler satv. The way ofthe worid. The prime ofMiss JeanBrodie (Royal National Theatre),The Virtuoso, Artists and adrni-

tlDAV

¿Por qué Rolex es sinónimo de tielaborioso proceso de montaje que d

l^OCA Joyero.Paseo de Gracia, 18. 08007 BARCELONA

Diagonal, 580. 08021 BARCELONA

I! I O G R A F I E S 59

i ^

Alejandro Stadler

rers (Royal Shakespeare Com¬pany), Mama Mia! (Londres, No¬va York, Toronto, Melbourne i

gira pels Estats Units).La seva producció d'òpera inclou tí¬

tols com Macbeth (Opéra Natio¬nal de París i Royal Opera HouseCovant Carden de Londres), Dia¬logues des Carmelites (ENO iWelsh National Opera), Requiemde Verdi (ENO), The Handmaid'sTale (Royal Danish Opera). Haguanyat diversos premis per laseva obra com a directora de tea¬

tre, òpera i televisió, com ara elsguardons John Fernald, RoyalPhilharmonie Society, i per lapel·lícula Clariana (Opera Northper a la BBC 2) un Emmy Inter¬nacional i el FIPA d'Or. Per a

rOpera North ha dirigit tambéL'étoile, La Bohème, Medea iCarmen.

Debutà al Gran Teatre del Licen la

temporada 2001-02 amb Gloria-

Anthony Ward

ALEJANDRO STADLER (Direc¬tor de la reposició) Nascut a

l'Argentina, cursà estudis d'artdramàtic, a més de ballar per a di¬verses companyies de dansa (As¬trakan, Eour Solaire, Ris et Dan-series, entre d'altres).

Actualment resideix a França, dedi¬

cat professionalment a la direcciód'escena. Ha dirigit els espectaclesmusicals següents: l'òpera per a

nens Le paradis des chats. Tango-lied, X&Y, una òpera contemporà¬nia per a una actriu, una soprano iun músic; i Tango Rayuela, entrealtres muntatges.

Com a assistent estable de la direcció

d'escena de l'Opéra National deParis, ha col·laborat amb nom¬

brosos directors d'escena de pres¬

tigi, com Andrei Serban {Lucia diLammermoor, Les Indes Galan¬

tes), Piiyllida Lloyd {Macbeth),Bob Wilson {Madama Butterfly),Herbert Wernicke {Der Rosenka-valier), Jorge Lavelli {Die lustigeWitwe, Faust) i Willy Decker {Derfliegende Hollander).

Debuta al Gran Teatre del Liceu.

ANTHONY WARD (Escenografiai vestuari) Ha creat diversos dis¬senys d'escenogi·aíía i vestuari pera teatre i òpera. Ha participat enles produccions de la Royal Sha¬kespeare Company d'T Midsum¬mer Night's Dream, King Lear,The Tempest, Artists and admi¬rers, The Winter's Tale, The Alche¬mist, The Virtuoso, Troilus andCressida, Cymbeline, TwelthNight, The Lion, The Witch andthe Wardrobe i The Secret Garden.

60 i B I o C H A FIES

Paule Constable

També ha treballat per al Royal Na¬tional Theatre, on participa en eldisseny de Sweet Bird of Youth,Napoli Milionària, The IVay of theWorld, La grande magia, JohnGabriel Borkman, Othello, Theinvention ofLove, Oklahoma!, Re¬member this i My Fair Lady.

Per a altres escenaris ha creat els dis¬

senys de títols com The Rehearsal,A LlardHeart, Doria Rosita la sol¬

tera, The Novice (Almeida), aIîîo-sins. Nine, To the Green Fields

Beyond, Uncle Vanya i Twelth

Night (Donmar Warehouse); tam¬bé Oliver! i Chitty Chitty BangBang (London Palladium); Bur¬ning Issues (Hampstead Theatre),The Royal Family (Theatre Royalllaymarket), Gypsy (SchubertTheatre de Nova York, dirigit perSam Mendes), Nutcracker (Sad¬ler's Wells i gira britànica). Mas¬querade, Les rendez-vous i Dancevariations (Royal Ballet).

Per a òpera ha dissenyat les produc¬cions de Macbeth de l'Òpera deParís i d'// ritorno d'Ulisse in pa¬

tria del Festival d'Ais de Pro¬

venga, a més dels muntatges per al'Opera North: La Bohème, Yolan¬da, L'étoile i Gloriana (presentattambé al Covent Garden de Lon¬

dres i al Liceu). Recentment hatreballat en les posades en escena

WEI cas Makropoulos (Metropoli¬

tan Opera House de Nova York),Tosca (Ylaamse Opera d'Anvers)i Manon Lescaut (La Bastille deParis i Vlaamse Opera).

Ha guanyat, entre altres premis, di¬versos Laurence Olivier per al mi¬llor disseny de vestuari (T Mid¬summer Night's Dream, The Wayof the World i La grande magia,1996) i per a la millor escenogra¬fia {Oklahoma!, 1999). Tambécol·laborà amb Adrian Noble en la

pel·lícula A Midsummer Night'sDream.

Debutà al Gran Teatre del Liceu la

temporada 2001-02 amir Gloriana.Aquesta temporada ha participat enel numtatge de Tosca.

PAULE CONSTABLE (Il·lumi¬nació) Llicenciada al Gold¬smiths' Gollege de Londres, hadesenvolupat la seva faceta com a

dissenyador d'il·luminació tot tre¬ballant en el camp de la música.Dels seus treballs per a muntatges

d'òpera cal destacar els següents:Les contes d'Hoffmann (Festivalde Salzburg), Die Zauberjlóte, Lazorrita astuta, Macbeth i Rigolet-to (Royal Opera House CoventGarden de Londres); La Bohème iCarmen (Festival de Glvndebour-ne), Agrippina (Brussel·les i Pa-

BARCELONA

Diagonal, 482 Tel. 93 416 11 11 Barcelona • Rbla. Catalunya, 17 Tel. 93 318 20 38www.unionsuiza.com

Son muy raros las ocasiones en que la Naturaleza conjuga suselementos para crear al^o realmente sublime. e1 delicado contacto del

finísimo cristal de una copa Rosenthal con el eKcepcional caua"milléssimé" srut Natura, laureado con la Medalla de plata en vinital^

Y el zarcillo de plata en Valladolid, es quizás una de ellas,un privilegio incluso para los paladares más eiiquisitos.

Copa Rosenthal del siglo XX. Colección Gloria Ferrer.

moc R F IFS I 63

Micliael Keesaii-Dolan

ris); Cosí fan tutte, The Rakers

Progress^ The Rape of Lucretia^Alcina, Manon i Leben mit einetnIdiot.en d'Alfred Schnittke (En¬glish National Opera de Londres);Der Rosenkaealíer, Don Giovanni,La Traviata, Sweeney Todd i Die

Zauberflote (Opera North); Ma¬dama Butterfly, Inés de Castro iLeben mit einem Idioten (ScottishOpera); Don Giovanni i Kàtia Ka-bànova (Welsh National Opera);La finta semplice (Classical Ope¬ra), Fidelio (New Zealand Inter¬national Festival of the Arts), Acisand Galatea de Handel (NewKent Opera), La vera Constanzade Haydn (Garsington Opera),Dialogues des Carmélites (Ginld-hall School) i II ritorno cTUlisse in

patria de Monteverdi (Britten-Pe¬ars Fotmdation).

I la creat també la il·luminació de la

coreografia Bright Young Thingsd'Oliver Hindle per al Birming¬ham Royal Ballet, estrenada al Ro¬yal Opera House de Londres. Hatreballat igualment en nombrososmuntatges teatrals presentats alRoyal National Theatre de Lon¬dres: His dark materials de PhilipPullman i Three sisters de Txék-

hov. Jumpers de Tom Stoppard,Ivanov de Txékov, Play withoutwords de Matthew Bourne, Romeoand Juliet, The villain's opera de

Nick Dear, The darker fiace of theearth de Rita Dove, Ilaroun andthe sea of stories de Tim Stipple iDavit! Tushingham basat en la no¬

vel·la de Salman Rushdie i The

Caucasian chalk circle de Brecht.

Debuta al Gran Teatre del Liceti.

MICHAEL KEEG.AN-DOLAN

(Coreografia) Nascut a Dublín,estudià a la Performing Arts Scho¬ol de la seva ciutat natal i a la Cen¬

tral School of Ballet de Londres.

Ha estat finalista en diversos pre¬

mis tie dansa, entre els quals elPatil Hainlyn ChoreographicAward i el Peter Darrell Choreo¬

graphic Award.Fundà el Fabulous Beast Theatre el

1997. Per a aqtiesta companyiade Dublín creà C[uatre coreogra¬

fies, totes ])remiades: SundayLunch, The Good People, Fragile,The Flowered i The Christmas

Show. Recentment també ha pre¬

sentat a Dublín la seva versió de

Giselle.

També ha signat les coreografies i elsmoviments coreogràfics tie TheDuchess ofMalji de .lohn Webster(Royal National Theatre de Lon¬dres), Pikoraia Dama (BayerischeStaatsoper de .Vlunic), L'amor perles tres taronges (Opera de Colò-

sound, vision,souI

¿Cuántos colores se necesitan para una puesta de sol perfecta?

Televisor de Plasma de Alta Definición

r

3.5

pUREII V i s i o n

El nuevo televisor de Plasma "Pure Vision" de Pioneer con tecnología Super Clear Drive puede reproducir más demil millones de colores, lo que unido a su sorprendente contraste y brillantez otorga una espectacular profundidad a

todas y cada una de las imágenes. Además, su revolucionario convertidor de Alta Definición es capaz de transformarimágenes estándar confiriéndoles la máxima calidad. Disponible en 127 ó 109 cm, su diseño elegante y esbelto resulta

tan estimulante como sus prestaciones, convirtiéndose en el marco perfecto para disfrutar de películas, juegos e Internet. O si lo [

re, visionar con toda nitidez su colección personal de fotografías digitales mediante la función Home Gallery. Experimente en su [

pia casa el espectáculo del color como nunca antes lo había vivido. Todo lo que ahora necesita es la puesta de sol perfecta.

> prefie-1 pro-

li I O c R !■■ I !• s 6.5

William Spaulding

Ilia), Macbeth (Royal Opera HouseCovent Garden de Londres), Flex(Royal Academy of Arts, Apo¬calypse Exhibition) i The Ash Girlde Timberlake Wertenbaker (Bir¬mingham).

Amb rEnglish National Opera (ENO)ha participat en les produccions(VAlclna (presentada també a Bil¬bao), Ariodante (a la HoustonGrand Opera, Bayerische Staatso-per, De Vlaamse Opera i a la BBC)i Manon (Dallas, Houston i NovaZelanda). Per a la Vlaamse Operatambé ideà la coreografia àddorne-neo i per al Royal National Theatreel moviment escènic d^OedipusPlays de Peter Hall, espectacle pre¬

sentat també a l'amfiteatre d'Epi-daure. Completà la coreografia dela producció de Carousel per al Ro-val National Theatre de Londres,com a continuació del treball de

KennethMacMillan. que deixà ina-cal)at en morir el 1992. Els darrers

anys també ha creat cinc peces per

al British Gas Ballet Central i dues

peces per a PEnglish National Ba¬llet Education Unit. El 1998 creà

una nova coreografía {Ephemera)per a I'Scottish Ballet.

Com a ballarí ha actuat al Royal Na¬tional Theatre, amb The Kosh. Pi-lobolus Dance Theatre, Royal Ba¬llet i English National Opera.Inteipretà el rol de Dream Curly ala gira britànica del musical Okla¬

homa!., ami) una coreografia crea¬

da especialment per a ell de LarLubovitch.

Debuta al Gi-an Teatre del Licen.

W I L L I A iVI S P A U L It I N G (Direc¬tor del cor) Nascut a Washing¬ton, estudià a la seva ciutat pianoi composició. El 1990 acabà elsestudis com a Kapellmeister a

Viena i ocu|)à immediatanieniaquest càrrec, juntament amb ladirecció del cor, a l'Opera deChemnitz. Des de 1997 exercí de

director assistent flel cor de la

Volksoper de Viena, i preparàobres com Boris Godnnoi\ Der Zi-

gennerbaron., Die Zauberflôte.,Parsifal., Die Meistersinger ron

Nünd)erg, Tamdiduser i Norma.Debutà el 1998 com a director

d'orquestra de la Volksoper. A laVolksoper, i en altres teatres, di¬rigí Madama Butterjly, La Tra-viata, Rigoletto, Un Ixdlo in mas-

chera., Il barbiere di Siviglia, DonGiovanni i Le nozze di Figaro, amés de nombroses operetes.

És director del Cor del Gran Teatre

del Liceu.

G A R I, 0 S .A L V A R K Z (Macbeth)Nascut a Màlaga, cursà estudis

Entidad protectora del Gran Teatro del Liceo. MieleMEJORANDO SIEMPRE

lÁieíe siempre con ía música

lí I o G H A l' I E S 67

Joan Pons

musicals al Conservatori de la seva

ciutat, tot alternant-los amb lacarrera de medicina. Guanyà elspremis Jacinto Guerrero 1991,Diario Sur 1994, Frederico Rome¬ro 1995, Premi al Mejor IntérpreteMusical de la Ciudad de Málaga1995, Premi Grammy 2001 al mi¬llor intèrpret llatí de música clàssi¬ca pel seu persontage Merlin iClassical Award 2002 pel mateixrol, Medalla d'Or atorgada per Be¬llas Artes 2003, Medalla d'Or alMèrit Artístic concedida per laJunta d'Andalusia 2003 i Premi

Nacional de Música 2003, entred'altres.

Des del seu debtit al Teatro de la Zar¬

zuela amb La del manojo de rosas

el 1990, ha actuat a l'Staatsoperde Viena {Ernani, Roberto Deve-reux^ Le nozze di Figaro...)^ Go-vent Garden de Londres {Rigolet-to), La Scala de Milà {DonGiovanni), Staatsoper d'LIam-burg, Metropolitan Opera de NovaYork (// Trovatore) i Teatro Realde Madrid [Le nozze di Figaro, Fr-nani i Rigoletto), entre molts altrestítols.

Debutà al Gran Teatre del Liceu la

temporada 1995-96 amb Giovan-na d'Arc. Des de llavors hi ha in¬

terpretat La Favorita (1997-98),Linda di Chamounix i Don Garlo

(1999-2000), 1 Piiritani (2000-01) i La Traviata (2001-02).

,IOAN PONS (Macbeth) Nascut aCiutadella (Menorca), debutà el1983 a La Scala de Milà com a

Falstaff en la producció d'Streli-ler. Tornà a La Scala un mes més

tard per debutar com a Tonio en la

producció de Pagliacci de Zeffire-lli. A La Scala també ha interpre¬tat Tosca, La Traviata, La fanciu-lla del fVest, Gianni Schicchi iLucia di Lammennoor, entre al¬tres títols.

Entre els prestigiosos escenaris on hacantat, cal destacar l'Staatsoperde Viena; Royal Opera House Go-vent Garden de Londres; La Basti¬lle de Paris; Staatsoper de Munie;òperes d'Hamburg, Zuric, Roma iFlorència; Teatro de la Zarzuelade Madrid; La Lenice de Venècia;Teatro Gomunale de Bolonya; Te¬atro Regio de Parma; Arena deVerona i les Termes de Caracal la.

Debutà al Metropolitan Opera Housede Nova York amb II Trovatore i

des d'aleshores jtarticijja regular¬ment en la seva programació. En¬tre altres òperes, ha inter pretat alMet Rigoletto, Un ballo in rnasche-ra. La Traviata, Pagliacci, Mada¬ma Butterfly i Lucia di Lammer-rnoor. També ha cantat a Chicago,San Diego i San Francisco. El1996 i 1997 interpretà, entre al¬tres produccions. Aida i MadamaButterfly (Metropolitan OperaHouse), Andrea Chénier (Las Pal-

Roberto Scandiíizzi

mas), Falstajf (Bilbao), Aida (Ma¬drid), Pagliacci (Hamburg) i An¬drea Cliénier (Metropolitan Opera1 louse).

Entre les seves interpretacions mésrecents, cal destacar II Trovatore

(.Metropolitan Opera House), iJnballo in maschera (Teatro Real de.VIadriíl), Pagliacci (Opera de Ra¬venna) i Gianni Schicchi (al.lapó). Inaugurà la temporada1999-2000 del Metropolitan Ope¬ra House amb Pagliacci^ al costatde Plácido Domingo. A Zuric hacantat darrerament 5/j', Falst.aff,Simon Boccanegra, La Traviata iNcdnicco.

Debtità al Gran Teatre del Liceu la

temporada 1970-71 amb La Gio¬conda i des d'aleshores és una de

les veus habituals del Teatre. Les

seves actuacions més recents han

estat: Tosca (1996-97), un recital(1999-2000), Aida (2000-01),La Traviata (2001-02) i Aida(2002-03).

HOBEKTO SCANDIUZZI (Ban¬co) Cursà estudis de cant a Trevi-so, la seva ciutat natal, i deittità a

Le nozze di Figaro^ amb direccióde Riccardo Mnti, a La Scala deMilà l'any 1985. El seu debut iu-teniacional, però, va tenir lloc alRoval Opera House Covent Car¬

den de Londres, on cantà el rol deLiesco en Simon Boccanegra.

Des d'aleshores ha estat convidat a

cantar al Metropolitan OperaI louse de \ova York, Opera de LaRastille de París, Royal OperaHouse Covent Carden de Lon¬

dres, òperes de Viena i San Lran-cisco, Rayerische Staatsoper deMunic i Teatro alla Scala de Milà.

LI seu repertori destaca eu rols ver-

diaiis, com Lelip II [Don Carlo),Liesco [Simon Boccanegra), Silva[Emani), Zacearla [Nabncco),[tare guardià [La forza del desti¬no) i Attila [Attila). També s'hadedicat al repertori del segle XX iha cantat, per exemple, OedipusRex d'Stravinsky i diverses òperesde Lorenzo Lerrero.

Darrerament ha cantat en Turandot

al Metropolitan de Nova York,«The Art of Song» (cicle de con¬

certs) al Lincoln Center, Hecjniemde Verdi a La Scala, Don Giovan¬ni a Marsella, Simon Boccanegraal Teatro Comunale de Rolonya iStabat Mater de Rossini a Lió.

.Més recentment ha cantat Don

Giovanni a Tòqtúo i Roma, DonCarlo a I'Staatsoper de Yhmic,Roméo et Juliette al Lest iva! de

Salzbtug, I c¡ liâttro rusteghi a Zu¬ric, Macbeth a Llorència i Fanst alTeatro Real de Madrid.

Debutà al Cran Teatre del Liceti la

temporada 1986-87 en Lucia di

B I O C li A V IKS

!

69

Stefniio Palatclii

Lamrnermoor amb el rol de Rai-

moudo, i hi tornà les temporades1999-2000 amb Don Carlo i

2000-01 amb Aida. La tempora¬da 2001-02 hi oferí un recital i la

temporada 2002-03 participà en

Norma i Aida.

Maria Gulegliiiia

STEFANO PALATCHI (Ban¬co) Nascut a Barcelona, estudiàcant amb Maia Mayska i poste¬riorment amb Ciuo Recchi, Lttore

Campogalliani i Armeu Rovajiaii.Ha actuat en diversos escenaris

espanyols (Yladrifl, Sevilla, Va¬lència, Peralada, Ylallorca, Bil¬bao, Las Palmas, Tenerife, Ovie¬do, etc.) i estrangers (París,Tolosa de Llenguadoc, Ylarsella,Santiago de Xile, Puerto Rico,Buenos Aires, Yletropolitau deNova York, Washington, SauLrancisco i Viena). Cantà a ParísUna cosa rara, i Lncrezia Borgiaamb .loan Sutherland i Alfredo

Kratis.

Cal destacar les seves interpretacionsdel Re(¡uiem de Mozart a Ravennai Parma, Macbeth a Ylinnesota, //Trovatore, Die Zanbeijlole, Mar¬garita la Tornera i La Bohème alTeatro Real de Madritl, Norma a

Santiago de Xile, Stiffelio a l'Ar¬gentina, Fidelio a l'Auditori deBarcelona i a la Conniva i La Fa¬

vorite al Teatro Real de Madrid.

Debutà al Cran Teatre del Liceu la

temporada 1985-86 com a cava¬

ller en una producció de Lohen¬grin. Des d'aleshores hi ha inter¬

vingut en més d'un centenar de

representacions. Ha destacat en

|)ersouatges com els de rei Lerran[Cristóbal Colón), Crespel [Lescontes cTLIoffmann), Podestà[Una cosa rara), Don Basilio (//barbiere di Siviglia), Colline [LaBohème), Talbot [Maria Shiar-da), Rochefort [Anna Bolena),Lerrando [Il Trovatore), Sparafu-cille [Rigoletto), Banco [Mac¬beth), comte Rodolfo [La Son-nambida) i Tiniur [Turandot).Darrerament ha participat cu

Samson et Dalila (2000-01), LaBohème (2001-02), La Favorite

(2001-02), Los Pirineus (2002-03), Oedipe (2002-03) i Aida(2002-03).

.M ARIA G U L E G II 1 N A (LadyMacbeth) Després d'haver estu¬diat a Odessa, inicià la seva carre¬

ra professional a l'Òpera Nacionalde Msensk el 1985 i el 1987 de¬

butà al Teatro alla Scala de Milà

amb el rol d'Amelia [Un bailo inmaschera), ou tornà andj Mac¬beth, I due Foscari, Tosca, Piko-vaia Dama, Manon Lescaut, Na-

1 premio nacional de diseñoTAHITIAN PEARLS TROPHY

puidDORM

Joier!La diferencia entre crear y haca

Diagonal, 612 08021 Barcelona Tel. 93 201 29 11 ■ Rambla Catalunya, 88 08008 Barcelona Tel. 93 215 10 90 • Aeroport de Barcelona, M-3 Tel. 93 298ÍIwww.puigdori3·í'^

B 1 O G H A r I F. S I 711

Carolyn Sebron

buceo i La forza del destino. Pelseu delint a l'Arena de Verona li

fou concedit el Premi Giovanni

Zanatelio. Posseeix, també, la Me¬dalla d'Or Maria Zamboni, .Vleda-11a d'Or 1999 del Festival d'Osa¬

ka, Premi Bellini 2001 i el PremiArte e Operosita nel Mondo tieMilà.

La temporada 1990-91 debutà alMetropolitan Opera House de No¬va York amb el rol de Maddalena

{Andrea Chénier). Hi tornà ambTosca., Cavalleria rusticana., Ai¬da., Nabucco i Sly. Posteriormentdebutà a l'Staatsoper de Vienaamb Andrea Chénier., on tornàamb Pikovaia Dama., Tosca., Ai¬

da., Emani., Macbeth, Il Trovatorei Nabucco.

El 1995 debutà al Royal Opera Hou¬se Covent Carden de Londres, on

interpretà el rol principal de Fe¬dora i lli tornà posteriorment ambTosca, Andrea Chénier, Atilla imés recentment amb Macbeth. La

temporada 1997-98 va cantarMacbeth a l'Arena de Verona, es¬

cenari en el cjnal també ha inter¬pretat AíV/n, Un ballo in mascherai Nabucco. Després va cantar a

Chicago {Nabucco), Milà {Mac¬beth i Manon Lescaut), Tòqnio{Aida) i a l'Òpera de París {Na¬bucco i 'Tosca).

1 la ofert, així mateix, diversos reci¬

tals a La Scala, Lille, Sao Paulo,

Carnegie Hall, Wigmore Flail,Snntory Flail, Osaka, Kyoto,1 long Kong, Roma i Moscoti, entremolts d'altres. Destaca la seva es¬

pecial relació amb el Japó, on

també ha realitzat diverses gires.Darrerament ha participat en una

nova producció cVAida a l'Òperade Washington, en un concertamb Plácido Domingo a l'Òperade Los Angeles, en un recital a laDeutsche Oper de Berlín i ha iii-terjiretat els rols d'Abigaille{Nabucco) a l'Staatsojier de Vie¬na, Manon {Manon Lescaut) a laBayerische Staatsoper i Tosca{Tosca) a la Houston GrandOpera.

Debutà al Cran Teatre del Liceu la

temporada 2001-02 amb la versióconcertística de Macbeth dirigida]ier Riccardo Muti. La temporada2002-03 oferí un recital.

CR0L VN SEBR0N (Lady Mac¬beth) Natural de Cincinnati, ini¬cià els seus estudis a la Prepara¬

tory Division de la Universitat deCincinnati College-Conservatoryof -Music. Entrà a la universitat

gràcies a la Beca Corbelt i un co[)llicenciada en Música n'obtinguéel mestratge a la Juilliard School.

72 j B I o <: li A !•• I lí s

Be<;ona All)er(li

El 1983 guanvà el primer Hoc en

el concnrs de cant de l'Studio

Clnb de Nova York, el 1984 gua¬

nvà les New York Regional Audi¬tions de l'Opéra de San Franciscoi el 1989 guanyà el Pro YlusicisInternational Award.

La seva carrera es consolida als grans

teatres europeus. Debutà a Pa¬lerm com a Carmen i se centrà,

posteriorment, en títols tan rel le¬vants cotn Aida^ Carmen., Don

Carlo., La Favorite., Samson et

Dalila, Maria Stuarda^ Cavalleriarusticana i Adriana Leconvreur.

I la cantat a l'Arena de Verona, Bolo-

nva, Roma, Venecia, Madrid, Ber¬lin. Marsella, Glasgow, Festival deRavenna, Gètiova. Florència, To¬

ri, Festival d'Spoleto, Nàpols, Ca-sliari, -Mallorca i Sao Pardo, entrealtres escenaris.

-\nib un repertori de concert molt ex¬tens -des (CEI amor brujo fitis a

Das Lied von clerErde-, ha col·la¬borat amb la Royal PhilharmonieOrchestra en els London Proms

2001 en el Requiem de Verdi, De¬troit Symphony, Minnesota Or¬chestra, Festival d'Spoleto i ambcompanvies novaiorqueses com

l'Oratorio Society, CollegiateChorale, Opera Fbony, New YorkGrand 0]3era, American Cotnjto-sers' Orchestra i amb el Bron.x

.\rts Festival. .A més, ha participatamb el Dance Theater de Harlem

com a solista vocal en prodttccionscoin El príncep Igor o el RecitalYlahler al Liticoln Center i a \Va-

shitigtoti.Debtttà al Gran Teatre del Liceu la

temporada 2002-03 atnb el rold'Atnneris {Aida). La temporada2003-04 ha interpretat el rold'Flisabetta {Maria Stuarda).

BE G ON A ALBEKOI (Dama de

Lady Alacheth) Nascitda a Bar¬celona, estudià cant al Conserva¬tori Sttperior de Yh'tsica del Liceu,([ue finalitzà atnb premi d'honor.Després cursà estudis de perfec¬cionament sota la direcció dels

|irofessors .luan Oncina, FnedinaLloris i Gino Becchi els anvs 1987

i 1989. Obtingué el Diploma ^ i-tàas i la Beca de la Diputació deBarcelotia l'aiiv 1990.

Ha estat guanyadora en el ConcursNaciotial Fttgenio Marco i en Flti-ternacional .htlián Gayarre. Haobtitigttt mencions d'honor i di-plomes en els coticitrsos FrancescVillas, Internacional de Cant deTolosa de Llenguadoc i Nacionalde Cant de Bilbao. Debutà al Tea¬

tre de La Faràndula de Sabadell

(1988) atnb el paper d'Furidice{Oifeo ed Eiiridice).

.\1 Gran Teatre del Liceit, actuà per

primera vegada amb La Eiannna

B I 0 G K A I'- I E S 73

Marco Berti

(1989). Des d'aleshores ha cantateti òperes com Manon Lescaut.,Jenufa., Boris Godunov, Die IVal-kiire, Salome, Una cosa rara,

Luisa Miller, La Favorita, La

Vierge i Norma. La temporada1999-2000 cantà Le nozze di Fi¬

garo, «Concert Wagner», Lohen¬grin i Don Carlo, la tetnporada2000-01 Aida i el concert «La Re¬

naixença en l'òpera» i la tem|)o-rada 2001-02 Henry VIII. Aques¬ta temporada ha participat en

Peter Grimes.

\ ¡cente Oiiibueiia

MARCO BERTI (Macduff) Di¬

plomat en cant pel ConservatoriGiuseppe Verdi de Milà, realitzàel seu debut professional a Goseti-za tot interpretant el rol de Pin-kerton {Madama Butterfly).

-•A continuació assumí diversos rols

del repertori líric italià a l'Staats-oper i Deutsche Oper de Berlht,Opera de Fratikfurt, Staatsoperde Viena, Semperoper de Dres¬den, Royal Opera House CoventGarden de Londres, Théâtre Ro¬

yal de la Monnaie de Britssel les iTeatro Real de Madrid. A la seva

Itàlia natal ha interpretat els rolsde Rodolfo {La Bohème), Ruggie-ro {La Rondine) i Macduff (.1/ac-beth) a La Scala. Ha cantat igual¬ment al Teatro Comtmale de

Florencia, Teatro Comunale de

Bolonya, Teatro La Lenice de \^e-nècia i a l'Opera de Torí.

Del)uta al Gran Teatre del Ficen.

VICENTE 0MB CENA (Macduff)Nascut a A^alència, estudià cant alConservatori Superior de Vlúsicade Valencia. Cuanyà el primerpremi del Concurs InternacionalFrancesc AHñas i el Premi Plácido

Domingo al millor tenor. Comen¬çà la seva carrera professionalami) diversos concerts per Europai debutà en un escenari d'òpera a

Mainz, on participa en Der flie-gende Hollander, Carmen, Parsi¬fal i Otello, entre altres títols.

FI 1991 debutà a l'Staatsoper de Mu¬nic amb Nabucco. Després debutàa l'Staatsoper d'Hamburg {SimonBoccanegra) i a l'Staatsoper deBerlín {Rigoletto). Fn aquests tea¬tres també ha cantat Don Pasqua-le. La Traviata, Gianni Schicchi,La Bohème, Otello, Fcdstajf, L'eli-sir d'amore, I Capuleti e i Montec-chi i Der Rosenkavalier.

També ha actuat, entre altres llocs, aPretòria {Lucia di Lammermoor),Hèlsinki {Simon Boccanegra),Tenerife {Rigoletto), Trieste{L'elisir d'amore), Xile {Don Pas-quale), Gènova {La Traviata),Dresden {La Bohème), Teatro alla

Scala de Milà {Don Pasquale),París {La Trariata), Salzburg{Otello i Turandot), Amsterdam{Otello i La Traviata), Copenha¬guen {Simon Boccanegra, Rigolet-to i La Bohème), Londres {Na-bucco, La Bohème i Die lustigeWitwe), Nàpols {La Bohème),Torí {Otello i Der fliegende Hol¬lander), Teatro Real de Madrid{La Bohème i Otello), Frankfurt{Cristoforo Colombo i La fanciu-lla del West), Toronto {La Bohè¬

me), Ravenna {Nabucco), Esto¬colm {Simon Boccanegra, LaTraviata i La Bohème), Tel Aviv{Rigoletto, La Traviata, L'elisird'amore, Macbeth, Otello, DieFledermaus i Simon Boccanegra),Rotterdam {La Traviata), Roma{Rigoletto, La Bohème i Falstaff),Savonlinna {L'elisir d'amore).Valencia {Le Villy) i Hamburg{Falstaff, La Traviata, L'elisird'amore, La Bohème, GiovanniSchicchi i Rigoletto). Darreramentha participai en una nova produc¬ció de La Bohème a Ginebra., Na¬bucco a Hamburg i La Traviata a

Estrasburg.Debutà al Gran Teatre del Liceu la

temporada 2001-02 amb La Bo¬hème. El 2002 participà a Venè¬cia amb rOrqnestra Simfònica iCor del Gran Teatre del Licen en

una versió de concert de Goyes¬

cas. La temporada 2002-03 inter¬pretà el rol de comte de Foix en

Los Pirineus. Aquesta temporadaha participat en Babel 46.

.lAVIER PALACIOS (Malcolm)Nascut a Valencia el 1968, co¬

mençà els sens estudis musicals a

Pescolania Nuestra Señora Virgende los Desamparados i els acahà alConservatori Superior de Mtísicade València. Ha estat premiat endiversos concursos internacionals

de cant: primer premi del Concur¬so Nacional de Canto de Logroño,Concurso Internacional de Canto

Luis Mariano, Concurs Interna¬cional Manuel Ausensi i Concurso

Internacional Pedro Lavirgen, en¬tre d'altres. '

Entre el seti repertori destaquen elsrols protagonistes dels títols L'eli¬sir d'amore, Lucia di Lammermo-

or, Rigoletto, La Bohème, La Tra¬viata, Tosca, Carmen, Marina, LaDolores i Luisa Fernanda. Ha

cantat a diversos teatres italians i

espanyols, entre altres al Donizet¬ti de Rèrgam, Cainpoamor d'O¬viedo i a La Maestranza de Sevi¬

lla.

Realitzà nua sèrie de concerts a Tò-

qnio amb l'Orquestra Eilharniòni-ca de Tòqtiio, i participà en els

CREMA REINICIALIZANTE CELULAR - SPF i5

La Perla Negra Real, la más preciada de las gemas, nace del injerto, en el corazón de la ostra, de una pequeña esauirla denácar puro, cuya simple presencia relanza la actividad de las células reproductoras, creando sucesivas capas de nácar.inspirándose en este poder catalizador de vida, Helena Rubinstein crea LIFE PEARL. Su complejo inédito, el CYTO-PEARL ELIXIR™,refuerza la estructura interna de las células para ofrecer a las pieles fragilizadas por los cambios hormonales unverdadero renacimiento celular. Su complejo CLEAR SHIELD ha sido concebido para aclarar las manchas oscuras de la piel.Desde la aplicación, el rostro resplandece con nácares preciosos. Con el paso de los días, el óvalo del rostro se redibujaylas manchas oscuras se difuminan. Intensamente nutrida y redensificada, la piel renace.

LIFE PEARL

HELENA RUBINST

Perla de tecnología.Renacimiento celular de la piel.Alta Nutrición - Piel Re-Densificada - Manchas Aclaradas

itÍNA RUBINSTEINê'fLIFE PEARL

Cellular Reinitializing Cream - SPF 15Crème Réinitialisante Cellulaire - IP 15

www.heienarubinstein.com

76 B 1 O (; H A FIES

Stefan Kocan

festivals internacionals de Man¬

chester i Estocolin. També ilesta-

qnen les seves gires amb Montser¬rat Caballé a Suïssa, Alemanya,Rússia, repnltliqiies i)àltiqnes iUcraïna.

Darrerament ha inter|3retat el rold'Alfredo {La Traviala) en elFestival de Castellón, Mario Ca-varadossi {Tosca) al Palacio de la

Ojtera de la Cormiya, dnc deMàntna {lUgoleUo) a Atenes i hacantat: La Traviata al Teatro de

la -Maestranza de Sevilla; Re-

quieni de Verdi a Klagení'urt; Ro¬berto Derereu.v a Santiago tie Xi-

le; La Traviata a .Mèxic; Nabiiccoa Ravenna, Liicca i Livorno; Ri-

goletto al Teatro Malibran det enecia; La Traviata a Salerii;Lucia (li Lammevmoov a Còrdova

i Xérès de la Frontera; L^elisivd'amore a Santiago de .Xile; Ote-iio a Cagliari; Dialogues des Cav-uiélites a Sevilla i La Roudiue a

Ot iedo i Tòqnio.Debuta al Gran Teatre del Ficen.

Josep Ferrer

STEP A N K 0 C ,A N (Metge) Nascuta Trnava (Eslovàqnia) el 1972,entre 1993 i 1998 estudià a la

Universitat d'Art Dramàtic de

Bratislava. Posteriorment, entre1998 i 2002, completà els sens

estudis al Conservatori de Viena

amb el professor levgneni Neste-renko i amb tina sèrie tie classes

magistrals. El 1996 fon premiaten la International Singing Com¬petition A. Dvorák a Carlsbad(República Txeca) i en la Inter¬national Singing Competition Lu¬cia Popp a Bratislava (Eslovà¬qnia) i el 2001 guanyà el premiespecial Belvedere de Viena, en¬

tre d'altres.

El 1998 treballà amb la companyiade la Kammeroper de Bratislava iel 2002 amb la Kammeroper deViena. Des tlel 2002 és, així ma¬teix, solista del Landestheater deLinz. Ha cantat a Eslovàt[tiia. a laReptïblica Txeca, Hongria, Aus¬tria. Suïssa, França, el .lapó, Tai¬làndia. Singapur i Malàisia.

Debuta al Gran Teatre tlel Liceti.

.10SEP FERRER (Domèstic deMacbeth) Nascut a Barcelona,estutlià cant amb Carmen Busta-

mante al Conservatori tlel Liceu i

participà en nombroses produc¬cions operísticjues de la seva Atilade Cant {Le astuzie femmiude o

La guerra domèstica). Com a so¬lista ha participat en nombrosesedicions del Grec, Festival de Tar¬dor de Barcelona, Festival tie Oto¬ño de Madrid, Gicle Òpera a

Gatahmva, Semana de .Miïsica Re-

B I 0 c; n K I E s 77

Francisco Santiago

ligiosa de Conca i als festivals de

Cadatpiés, Peralada, Granada iGalícia. Ha acttiat, així mateix,amb la .loven Orquesta Nacionalde España (.londe). Orquestra delTeatre Lliure i Barcelona 216, en¬tre altres conjunts.

Formà part de la Gomjianvia OperaMetropolitana tie Barcelona, ambla (|tial realitzà un seguit de gires|)er Esjianya, Itàlia i França ambels títols La serva pndvona tie Pai-siello i Prima la musica de Salieri.

Participà, igualment, en la rei-

nanguració del Teatre Principalde Barcelona amb Don Pasquale i// matrimonio segreto. Ha actuat,

també, en Pau y toros de Barbierial Teatro tie la Zarzuela i direcció

de .losep Pons i Joan Lluís Bozzo ien la reposició d'// barbiere di Si-viglia al Teatre Principal de Va¬lència.

L Itimament ha cantat en Don Qui¬jote de Telemann al Teatre Lliu¬re, L'occasione Ja il ladro deRossini al Teatro Arriaga i Lisís-trata de Garles Santos a la Nau

de Sagunt i al Teatro Romano de.Mérida.

Debutà al Gran Teatre fiel Licen la

temporada 1999-2000 anib Leuozze di Figaro i hi tornà la tem¬

porada 2000-01 amb D.Q. DonQuijote en Barcelona. La tempo¬rada 2002-03 interpreta L'occa¬sione fa il ladro.

FRANCISCO S ANT I ACO (Sica¬ri) Nascut a Gòrdova el 1970, co¬mençà els seus estudis musicals alConservatorio Stqterior de .Músicai els acabà al Real Conservatorio

Superior de .Madrid, on obtinguéel títol de Professor Superior deCant.

Entre 1996 i 1998 fou becat ])er laJunta d'Andalusia i la Diputaciónde Còrdova |)er ampliar els seus

estudis a la càtedra de cant dirigi¬da per Alfredo Kraus a l'EsctielaSuperior de .Música Reina Sofia,on fou guardonat amb el Di|)loniade Alumno Sobresaliente. 1 la re¬

but, també, les beques de Juven¬tudes Musicales fie Madritl i del 11

Concurso Internacional de Canto

Pedro Lavirgen.Posseeix un ampli repertori de lietl i

cançó lírica que abasta fies fie .Mo¬zart fins a Mnssorgski, tot passantper Schubert i Ravel. Destafjuenels seus recitals a l'Aiulitorio Na¬

cional de Música de Madrid, Pa¬lau de la Música de Barcelona, Re¬ales Alcázares fie Sevilla i Teatro

Romano de Méritla. Debutà pro¬

fessionalment al Teatro fie la Ma¬

estranza de Sevilla amb Tosca

(.Angelotti) i en Rigoletto.Entre els anvs 2000 i 2002 ha inter¬

pretat els rols fie Colline {LaBohème) al Cran Teatre fie Còr¬dova i al Teatre Principal fl'.Xla-cant, el parc Antón {El gato mon-

ENTREAprofita

per apropar-te al'Espai Liceu.

Punt de trobada abans de que comenci la funció i durant eiprimer entreacte, amb la millor selecció de regals, art,música, llibres i molt més.

botiga I cafeteria

B I 0 G li A I' IES ! 791

tés de Penella) al Palau de la Mii-sica de València, Don Alfonso

{Cosí fan tulle) al Palacio de Fes¬tivales de Cantàbria, participa en

Salome al Teatro Campoamord'Oviedo, Sir Ector {Merlin) alTeatro Heal de Madrid, sacerdot{Die Zanbeijlòte) a La Maestran¬za de Sevilla i en el Festival Mo¬

zart de la Corunya, i Aiigelotli{Tosca) a Santander i Xérès, lla

participat, així mateix, en VS ta¬bal Mater de Schubert a la cate¬

dral de Còrdova.

Darrerament ha actuat a Sevilla amb

el rol fle Pasqual {Marina)^ alGran Teatro de Còrdova amb els

títols // barbiere cliSiviglia i Cantsi danses de la mort de Mussorgs¬ky, en el Festival Mozart de la Co¬runya amb Zaide, al Palau de la.Mttsica de València amb La venta

de los gatos i al Teatro Real deMadrid amb Tosca.

Debutà al Gran Teatre del Liceti la

temporada 2001-02 amb LadyMacbeth de Msensk.

ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL

GRAN TEATRE DEL 1,1 C E U

El primer director titular de l'Or¬

questra Simfònica del Gran Teatredel Liceu fou Marià Obiols. En la

seva llarga història ha estat dirigi¬da per batutes convidades com ara

Albert Coates, Antal Dorati, KarlElmendorff, Franco Facció, Ma¬nuel de Falla, Alexandre Clazu-

nov, .josef Keilberth, Erich Kleiber,Otto Klemperer, Flans Knapperts-busch, Franz Konwitschnv, Cle¬mens Krauss, .loan Eaiuote de

Grignon, Joan Manen, JaumePallissa, Ottorino Respighi, JosepSabater, Max von Schillings, Geor¬ges Sebastian, Richard Strauss,

Igor Stravinsky, Flans Swarowsky,Arturo Toscanini, Antonino Votto i

Bruno Walter; i darrerament GerdAlbrecht, Aleksaiidr Aiiissimov,Harrv Bicket, Richard Bonynge,Sylvain Cambreling, Paolo Carig-nani, Frédéric Chaslin, Franz-Paul

Decker, Rafael Friilibeck de Bur¬

gos, Romano Gandolfi, Garcia Na-vaiTO, Lamberto Gardelli, Arman¬do Gatto, Miguel Ángel GómezMartínez, Cristóbal Flalffter, JanosKulka. Jesús López Cobos, PeterMaag, Riccardo Muti, WoldemarNelsson, Vaclav Neumann, JosepPons, David Robertson, AntoniRos-Marbà, Julius Riulel, Pinchas

Steinberg, Peter Schneider, SilvioVarviso i Sebastian Weigle. Els di-

L'òpera és la meva passió; la tecnologia, la meva professió. Peraquesta raó, em fa una il·lusió especial poder proporcionar a undels meus teatres d'òpera preferits el nostre sistema de traduc¬

ció de subtítols. Pensar que el públic que assisteix al Gran Teatre delLiceu comprendrà millor les òperes i les viurà, d'aquesta manera, ambmés intensitat, és la meva millor recompensa.M'agradaria animar altres empresaris i ciutadans perquè col·labo¬

rin amb el Gran Teatre del Liceu. Els grans teatres d'òpera són estí¬muls poderosos de la creativitat humana, instruments eficaços per ala sensibilització pública i un signe de la civilització i la cultura delspobles, la qual cosa ens enriqueix i ens millora. El Gran Teatre delLiceu compleix a la perfecció aquestes funcions i per a mi és nn pri¬vilegi ajudar a fer-ho possible.

Opera is mypassion; technology is myprofession. This is why'/ am especially delighted to be able to provide one of myfavourite theatres with our subtitle translation system.

Thinking that the people who go to the Gran Teatre del Liceu willbe able to understand the operas better and will, therefore,experience them more vividly is the best rewardfor me.I would like to encourage other business people and citizens to

collaborate with the Gran Teatre del Liceu. The great operatheatres are a powerful stimulus for human creativity, effectiveinstruments for public awareness and the sign of a nation'scivilisation and culture, which enrich and improve us. The GranTeatre del Liceu fulfils these functions to perfection and it is aprivilege for me to help make it possible.

AI.berto VILAR

CuuJJL·^

B I 0 G n A V I E s I 81

Orquestra Simfònica i Cordel Gran Teatre del Liceu

rectors titulars de la formació han

estat Eugenio M. Marco i més en¬

clavant Uwe Mund. Actualment el

director musical és Bertrand de

Billy.Tj'Orc[uestra ha acttiat al Teatro Real i

al Palacio Real de Madrid, les Are¬nes de Nîmes, POpera de Ludwigs-haf'en, el Théâtre des Champs Ely-sées de Paris, el Palan de la MúsicaCatalana i el Peatre Cree de Barce¬

lona, el Eestival cTOrange, FOdeonMerodion Atticus d'Atenes, la SenVella de Lleida, Festival de Pera¬

lada, gira per Galicia (Santiago deCompostel la i Vigo), Palan de laMúsica de València i La Fenice de

Venècia, entre altres indrets.

COR DEL GRAN TEATRE DEE

LICEU El Cor del Gran Teatre

del Liceu es consolidà als anysseixanta sota la direcció de Ric-

cardo Bottino. En començar latemporada 1982-83, RomanoGandolfi se'n féu càrrec de la di¬

recció juntament amb Vitlorio Si-cnri. Posteriorment en fou direc¬

tor Andrés Máspero. Actualmentel director del Cor és William

Spauiding.Entre les seves actuacions cal asse¬

nyalar la Segona Simfonia iSchick.sal.'ilied de Mahler (TeatroReal de Madrid) i la primera ver¬

sió escenificada a Espanya del'òpera yf/oscA· undAron de Schon-berg (Cran Teatre del Liceti), a

més del Requiem de Mozart, laMissa Solemnis de Beethoven i la

Missa de La Coronació de Mozart.

El Cor del Cran Teatre del Liceu

ha actuat a les Arenes de Nîmes,anih motiu de l'estrena a Françade l'òpera de Verdi II Corsaro.També ha interpretat Lucia diLamrnermoor a Ludwigshafen,Lucrezia Borgia a Paris i Goyes¬cas i Noches en los jardines de Es¬paña a La Fenice de Venècia. Hacantat sota la direcció dels mes¬

tres Albrecht, Decker, Gatto,Hollreiser, Kulka, Mund, Nelson,Perick, Rennert, Rudel, Steinberg,Weikert, Varviso, Maag i Neu¬mann, entre d'altres.

ORQUESTRASIMFÒNICA DEL GRANTEATRE DEL LICEU

Concertino

Ángel Jesús GARCIA

Concertino associat

Kostadin BOCDANOSKI

Violins primersMa. Anca ANDREI *

Margaret BONHAMBirgit EULERPiotr JECZMYKEmilie LANGEAIS

Eva PYREK

Kornelia RACZ

Renata TALLONARI

Anton ZUPANCIC

Eduard GARCIA

José Unís CUANLev KAPLAN

Violoncels

Peter THIEMANN *

Adam GLUBINSKI *Alexandre RASCONES

Esther BRAUNCarme COMECHERafael SAEAManuel STACEYEulàlia VALERO

Contrabaixos

Savio de la CORTE *

Cristian SANDU

Jaume ALBORSJuan MAULEONLluís RUSIÑOLRafael de la VEGA

Violins segonsAnnick PUIG *

Liviu MORNA *

Monica HARDA

Jing LIUDorothea BIEHLER

Elena CEACESCUCharles COURANT

Kalina MACUTA

Mijai MORNAAlexandre POLONSKY

Oksana SOLOVIEVAVessela TOMOV

Violes

Birgit SCMIDT *Florian MUNTEANU

Claire BOBIJBettina BRANDKAMP

Vicent EILLATREAU

Mihail ELORESCUNicolae GIURGEA

Victor PETRE

Geneviève RIGOT

Frank TOLLINI

Flautes

Joan RENART *Sandra BATISTA *

Agustí BRUGADA

Oboès

Sebastian GIMENOEnric PELLICERRichard VAUGHAN *

Emili PASCUAL *

Raúl PÉREZ

Clarinets

Juanjo MERCADAL *J. Antonio GOMEZ *

Philip CUNNINGHAM *Jaume SANGUISDolors PAYA

Jordi PONS

FagotsJ. Pedro FUENTESVassil SPASOVFrancesc BENÍTEZ *

Just MOROS *

TrompesFrantisek SUPIN *

Vicenç AGUILAR *Francisco RODRIGUEZ

Arturo NOGUES *

Garles CHORDÀIgnacio ZAMORAEnrique MARTÍNEZRuben CHORDA

TrompetesM. Angel BOSCH *Angel VIDALFrancesc COLOMINA*Francisco VILLAESCUSADavid VILLAESCUSA

Moisés BOILS

Gonzalo ÁLVAREZ

1 rombons

Antoni OLTRA *

Luis BELLVER

David MORALES

Francesc SÁNCHEZ *

DetlefHILLBRICHT*

Miquel BADIA

Tuba

José M. BERNABEU

ArpesMargarita ARNAL *

PercussióArtur SALA *

Jordi MESTRES *Ferran ARMENGOL

* Solistes

83

COR DEL GRANTEATREDEL LICEU

SopranosMargarida BUENDIANúria CORSM. Isabel FUENTEALBANúria LAMASM. Dolors LLONCHGlòria LÓPEZ PÉREZGlòria LÓPEZ ROSELLÓM. Rosa LÓPEZMirta Maria LORA

Raquel LUCENAMonica LUEZASEncarnació MARTÍNEZRaquel MOMBLANTAnna OLIVAEun Kyung PARKÀngels PADRÓAngelica PRATSMarta RIBASM. Teresa RIBERAMaria SUCHElisabet VILAPLANARita WING

MezzosopranosM. Isabel ARQUÉMontserrat BENETTeresa CASADELLÁJoana COLLRosa CRISTO

Josepa MARTÍNEZIsabel MASM. Isabel RODRÍGUEZM. Rosa SOLER

ContraltsSandra CODINAM. Josep ESCORSAHortènsia LARRABEITI

Miglene SAVOVAAnna M. VELANDO

Ingrid VENTER

TenorsDaniel M. ALFONSOJulio A. BERDASAGARAntoni BERNALHans W. BYSTRON

Josep M. BOSCHJosé Luis CASANOVAJordi FIGUERASJosep M. FONTANALSUbald GARCÍAOmar A. JARASixte LERÍNJordi MASJosé Antonio MEDINAEduard MORÉJosé Luís MORENOXavier PLANÁSCaries PRATEmili ROSÉSLorenç VALERO

BarítonsFerran ALTIMISPere COLLFrancesc COMORERAGabriel DIAPRamon GRAU

Ángel MOLEROJoan Josep RAMOSMiquel ROSALES

Baixos

Miguel Ángel CURRÁSDimitar DARLEV

Josep Eelip EGURROLAIgnasi GOMARIvo MISCHEVJuan Bautista ROCHERMariano VIÑUALESJordi ROETES

ACTORS Maria ALIBESSandra BARROSO

Lioba DIEZ

Gemma GARCIARoser GARRIGA

Ester MOMBLANT

Lourdes MUÑIZAna PEREZ

Magda REQUENAAnna RUBIROLA

Núria TROYANO

Josep BARCELÓSergi RITANDavid CALVET

Joel CALZADADaniel CORRALES

Federico CORRALES

Rafel DELGADO

Sergi DIAZAlex ESTEVE

Alfonso GARCÍAJavier LOPEZHector MANZANARES

Cernían MARINA

Carlos ROÓ

Nens

Anna DEULOFEU

Olga GARCÍANausica GUILLEN

Sofia HERRERO

Helena Jara MOSCOSOCelia ROCHA

Adrià COMORERA

Gabriel FIUZA

Víctor GUILLEN

Marcel PALLARESMartí PALLARES

84

Enregistraments S'inclou una selecció de les versions ín¬

tegres. Els personatges principals sónesmentats en l'ordre següent: Mac-betií (iVl), Banco (B), Lady Macbeth(L.M.), Macduff (Ma). A continuaciól'orquestra, el cor, el director mu¬

sical, el director d'escena, si s'escau,el segell discogràfic i l'any de l'enre¬gistrament.

Versions en disc

Mathieu Ahlersmeyer (M), Herbert Al-sen (B), Elisabeth Hôngen (L.M.),.loseff Witt (Ma). Cor i Orquestra derStaatsoper de Viena. Dir.: KarlBôhm. Preiser, 1943 (CD)

Enzo Mascherini (M), Italo Tajo (B),-Maria Callas (L.M.), Gino Penno(Ma). Cor i Orquestra del Teati'O allaScala de Milà. Dir.: Victor de Sabata.

E.M1, 1952 (CD)

.losef Metternich (M), Ludwig Weber(B), Astrid Varnay (L.M.), WalterGeisler (Ma). WDR Koln. Dir.: Ri¬chard Kraus. xMyto, 1954 (CD)

Leonard Warren (.M), Jerome Hiñes(B), Leonie Rysanek (L.M.), CarloBergonzi (Ma). .Metropolitan Orches¬tra de Nova York. Dir.: Erich Leins-

dorf. RCA, 1959 (MC)

Giuseppe Taddei (M), Ferruccio Maz-zoli (B), Leyia Gencer (L.M.), MirtoPicchi (Ma). Cor i Orcpiestra del Te¬atro Massimo de Palerm. Dir.: Vitto-

rio Gui. Rodolphe, 1960

Tito Gobbi (M), Forbes Robinson (B),Amy Shuard (L.M.), André Turp(Ma). Cor i Orquestra del Royal Ope¬ra House Covent Garden de Londres.

Dir.: Francesco Molinari-Pradelli.

Bella Voce, 1960 (CD)

Dietrich Fischer-Dieskau (M), Peter

Dagger (B), Grace Bumbry (L.M.),Ermanno Lorenzi (Ma). Cor i Or¬questra de I'Staatsoper de Viena.Dir.: Wolfgang Sawallisch. Fre-quenz, 1964 (CD)

Giuseppe Taddei (M), Giovanni Foiani(B), Birgit Nilsson (L.M.), BrunoPrevedi (Ma). Orquestra i Cor del'Accademia di Santa Cecilia de

Roma. Dir.: Thomas Schippers,DECCA, 1964

Giangiacomo Guelfi (M), Lorenzo Gae-tani (B), Leyla Gencer (L.M.), Gior¬gio Lamberti (Ma). Cor i Orquestradel Teatro La Fenice de Venècia.

Dir.: Gianandrea Gavazzeni. OperaItaliana, 1968 (CD)

Sherrill Milnes (M), Karl Ridderbusch(B), Christa Ludwig (L.M.), Carlo

E N R E G I s T I! A M E N' T S 85

Cossutta (Ma). Orquestra i Cor deI'Staatsoper de Viena. Dir.: KarlBôhm. Legato, 1970 (CD)

Dietrich Fischer-Dieskau (M), NicolaiGhiaurov (B), Elena Souliotis(L.M.), Luciano Pavarotti (Ma). Or¬questra i Cor de l'English NationalOpera (ENO). Dir.: Lamberto Gra-delli. DECCA, 1971/1993 (CD)

Renato Bruson (M), Agostino Ferrin(B), Grace Bumbry (L.M.), LucianoSaldari (Ma). Orquestra i Cor delTeatro Conumale de Bolonya. Dir.:Armando Gatto. Bongiovarmi, 1975(CD)

Piero Cappuccilli (M), Nicolai Ghiau¬rov (B), Shirley Verrett (L.M.),Franco Tagliavini (Ma). Orquestra iCor del Teatro alla Scala de Milà.

Dir.: Claudio Abbado. Myto, 1975(CD)

Sherrill Milnes (M), Ruggero Raimondi(B), Fiorenza Cossotto (L.M.), JosepCarreras (Ma). New PhilharmoniaOrchestra. Dir.: Riccardo Muti. EVll,1976

Piero Cappuccilli (M), Nicolai Ghiau¬rov (B), Shirley Verrett (L.M.), Plá¬cido Domingo (Ma). Orquestra i Cordel Teatro alla Scala de Milà. Dir.:

Claudio Abbado. DGG, 1976 (CD)

Peter Glossop (M), John Tomlinson(B), Rita Flunter (L.M.), KennethCollins (Ma). BBC Concert Orches¬tra. Dir.: John Matheson. VOCE,1978(CD)

Renato Bruson (M), Robert Lloyd (B),Mara Zampieri (L.M.), Neil Shicoff(Ma). Orquestra i Cor de I'Staatsoperde Berlín. Dir.: Giuseppe Sinopoli.Philips, 1983

Piero Cappuccilli (M), Kolos Kovats(B), Sylvia Sass (L.M.), Peter Kelen(Ma). Budapest Symphony Orches¬tra. Dir.: Lamberto Gardelli. Hunga-roton, 1986 (CD)

Renato Bruson (M), Roberto Scandiuz-zi (B), Gwyneth Jones (L.M.), Alber¬to Cupido (Ma). Orquestra Fil¬harmònica de Tòquio. Dir.: GustavKuhn. Sine Qua Non, 1992 (CD)

Peter Glossop (M), John Tomlinson(B), Rita Hunter (L.M.), LudmillaAndrew (D), Kenneth Collins (Ma),Richard Greager (Mai). Cor i Or¬questra de la BBC. Dir.: .lohii Mathe¬son. Opera Rara, 2004 (CD)

Versions en video

Kostas Paskalis (M), James Morris (B),.Josephine Barstow (L.M.), Keith Er-

wen (Ma). Orquestra i Cor del Festi¬val de Glyndebourne. Dir. musical:Sir .lohn Pritchard. Dir. d'escena:

Dave Heather. Longman. 1972 (VI)

Leo Nncci (M), Samuel Ramey (B),Shirlev Verrett (L.M.), Yeriano Ln-clietti (Ma). Orquestra i Cor del Tea¬tro Comunale de Bolonya. Dir. musi¬cal: Riccardo Chailly. Dir. d'escena:Claude d'Anna. DECCA, 1987 (LD)

Renato Bruson (M), .lames Moms (B),.Mara Zampieri (L.M.), DennisO'Neill (Ma). Orquestra i Cor del'Staatsojter de Berlin. Dir. musical:Giuseppe Sinopoli. Dir. d'escena:Luca Ronconi. Virgin, 1987 (VI)

Thomas Flam|3Son (M), Roberto Scan-diuzzi (B), Paoletta Marrocu (L.M.),Luis Lima (Ma). Orquestra i Cor derOpernhaus de Zuric. Dir. musical:Franz Welser-Most. Dir. d'escena:

David Potintnev. TDK. 2001 (DVD)

Comentari discogràfic

Maria Callas mai no enregistra Mac¬beth en un estudi, però la gravado

pirata captada el 1952 a La Scalade Milà ens permet valorar la seva

escruixidora interpretació de LadyMacbeth, amb la fabulosa direccióde Victor de Sabata. L'únic que no

resta a l'alçada d'aquesta memora¬

ble vetllada és el so, mediocre sense

cap pal·liatiu en qualsevol de lesedicions disponibles en el mercat.Callas brinda una genial interpreta¬ció, admirable per la il·limitadagamma de matisos i penetració psi¬cològica del personatge. La míticasoprano és una demoníaca LadyMacbeth que salva les enormes difi¬cultats vocals del paper amb mis

mitjans i un instint teatral fora desèrie. Davant d'aquest seguit de ta¬

lents, les prestacions d'Enzo Mas-cherini, Gino Penno i Italo Tajo ro¬

manen en un discret segon jtla.Claudio Abbado dirigí el 1976 la ver¬

sió més recomanable de la discogra¬fia, enregistrada paral·lelament a

les llegendàries representacions aLa Scala signades escènicament pelgenial Giorgio Strehler. L'atmosferateatral, poc habitual en els registresd'estudi, afegeix vigor a la lecturadel director italià, d'un tempera¬

ment menys fogós que no pas l'exhi¬bit per Riccardo Muti -irresistibleen el seu nervi escènic-, però ambmés capacitat d'anàlisi, capaç d'ob¬tenir els matisos més bonics i colors

de l'orquestra i el cor de La Scala.llavors en el seu millor moment sota

el comandament espectacular deRomano Gandolfi. Shirley Verrett,en la seva màxima creació verdiana.

és una subtil i turmentada Lady

E X li E G I s T li A M E N T S I 871

Macbeth, la millor després de Ca-llas, un xic justa en les agilitats del'escena inicial, però memoraltle en

l'escena del somnambulisme, d'unaintensitat lírica exemplar. PieroCappuccilli signa també una de lesseves més indiscutibles creacions

verdianes, amb una ben matisada

concepció del personatge i una líniavocal de gran noblesa. NicolaiGhiaurov i Plácido Domingo com¬

pleixen notablement en una versió

que conserva una fantàstica qualitatsonora, ideal per gaudir dels sump¬

tuosos colors orquestrals plasmatsper Abbado.

En la versió dirigida el mateix anv perMuti, la resposta de l'OrquestraNew Philharmonia és espectacular,jterò el repartiment resulta menys

convincent. El temperament de Fio-renza Cossotto no basta per convèn¬cer en un paper que exigeix més in¬tel·ligència musical, menor excés dedecibels i menys tibantor en elsaguts. Sherrill Milnes és un Macbethde brillantor i generositat vocal,però molt limitat expressivament.Notables actuacions de Josep Carre¬ras, Ruggero Raimondi i l'Ambro-sian Opera Chorus, i discret nivellen els papers secundaris.

L'obsessiva Eadv Macbeth de Eeonie

Rvsanek i l'insuperat Macdtiff deCario Bergonzi són les grans basesde la versió dirigida el 1959, sense

suficient fulgor, per Erich Eeiiis-dorf. Tot i en baixa forma. Leonard

Warren demostra la seva enorme

classe i el seu sentit del frasseig ver-dià. La vigorosa lectura de ThomasSchippers (1964) compta amb latorrencial Birgit Nilsson i l'est upendGiuseppe Tadei al capdavant del re¬partiment. De la versió dirigida perLamberto Gardelli, I'l'mic recoma¬

nable és la refinada inter|iretació deDietrich Fischer-Dieskau i les bones

actuacions de Luciano Pavarotti i

Ghiaurov, però el resultat globals'esfondra davant el penós estat vo¬cal de la protagonista, Elena Sulio-tis.

Com a opció complementària, convéconèixer la versió original de Mac¬beth de 1847, amb notables di¬ferències davant la versió de 1865,que s'imposà en el repertori. Perconèixer-la, el segell Opera Raraacaba de llançar, en una edició deluxosa presentació, la històrica pro¬

ducció de la BBC dirigida a mitjandels anys setanta pel coni|)etent

John Matheson i difosa amb menor

qualitat sonora per la discografiapirata. La poderosa interpretació deRita Hunter és la gran basa vocald'un repartiment en el qual figurenPeter Glossop, John Tomlinson iKenneth Collins.

En vídeo i disc làser destaca la versió

cinematogràfica de Claude d'Anna

(1987), molt ben dirigida musical¬ment per Riccardo Chailly i amb ex¬

cel lents interpretacions de Verret(en pitjor forma vocal c¡ne en la sevaversió amb Abbado, però d'enormetalent teatral) i Leo Nncci. GiuseppeSiiiopoli sentia una especial debilitatper Macbeth^ però la seva lectura,imaginativa i amb algunes sorpre¬nents troballes, desconcerta en mol¬tes escenes per rextravagància delmalaguanyat director. Lu l'irregularrepartiment, l'i'mic memorable ésl'actuació de Renato Rruson, en

es|)lèndida forma vocal, i la produc¬ció, filmada a la Deutsche Oper deBerlín, no té cabuda entre els més

dignes treballs escènics de Luca Ron-coni.

L'opció més moderna ¡jrové de l'Operade Zuric, amb una rutilant resposta

orquestral sota la batuta de Franz\\ elser-.Most i una |tosada en escena

de suggestives idees i iiupdetant at¬mosfera teatral dirigida per DavidPountnev. La interpretació de Tilo¬mas l·Iampson, de gran musicalitat irefinament, pròxima a les subtilesesexpressives de Fiscber-Dieskau. peròsense l'exuberància i el temperamentde les grans veus italianes, destaca en

un solvent repartiment en el qual fi¬gura la voluntariosa Lady Macbethde la jove Paoletta Marrocti i l'estu-pcnd Banco de Roberto Scandiuzzi.

J A V I F. El P i; HEZ s E N Z

Cronologialiceísta

S'inclou una llista de les representa¬cions de Macbeth en la història delGran Teatre del Liceu. Els personat¬

ges principals són esmentats en l'or¬dre següent: Macbeth (M), Banco(B), Lady Macbeth (L.M.), Macduff(Ma). A continuació el director mu¬

sical, el director d'escena, si s'escau. iel nombre de representacions (entreparèntesis).

Nombre de representacions (95)

Temporada 1848-49

89

Garlotta Gattinari (L.M.), .losepGómez (Ma). Dir. musical: MariàObiols. (4)

Temporada 1857-58

Giovanni Battista Bencicb (M), FeliceDelia Bomba (B), Mariamia Bar-bieri-Nini (L.M.), Achille Errani(Ma). Dir. musical: Marià Obiols.

(3)

Temporada 1860-61

Gaetano Ferri (M), Luigi Silingardi Ottavio Bartolini (M), yVntonio Gar(B), Fanny Salvini-Donatelli(L.M.), Alberto Bozzetti (Ma). Dir.musical: Marià Obiols / Joan Bap¬tista Dalmau. (11)

cía (B), Luigia Bendazzi-Secchi(L.M.), Gaetano Aducci (Ma). Dir.musical: Marià Obiols. (1)

Temporada 1849-50

Gaetano Ferri (M), Pietro Rodda /Antoni Vives (B), Garlotta Gruitz(L.M.), Emanuele Testa (Ma). Dir.musical: .Vlarià Obiols. (12)

Temporada 1850-51

Luigi Gassier (M), Agustí Rodas (B),Teresa De Giuli-Borsi (L.M.), JosepFont (Ma). Dir. musical: MariàObiols. (7)

Temporada 1854-55

Felice Varesi (.M), Agustí Rodas (B),

Temporada 1868-64

Davide Squarcia (M), Antonio Selva(B), Emma La Grua (L.M.), Gio¬vanni Battista Garulli (Ma). Dir.musical: Giovanni Bottesini. (9)

Temporada 1864-65

Luigi Colomiese (M), Joan Ordinas(B), Garlotta Gattinari (L..M.),Gian .Mario Giussani (Ma). Dir.musical: Giovanni Bottesini. (2)

Temporada 1867-68

Enrico Storti (M), Agustí Rodas (B),Agnès Rey-Baila (L.M.), Feliciano

Negre (Ma). Dir. musical: Emanue-le Muzio. (6)

Temporada 1868-69

Davide Squarcia (M), Prosper Dérivis(B), Ginevra Giovannoni-Zacchi(L.M.), Gian Mario Giussani (Ma).Dir. musical: Joan Baptista Dal¬mau. (7)

Temporada 1870-71

Louis .Merly (M), Agustí Bodas (B),Giidia Marziali-Passerini (L.M.),Giacomo Devezzi (Ma). Dir. musi¬cal: Eusebi Dalmau. (2)

Temporada 1872-73

Gaetano Toledo (M), Agustí Bodas(B), Luigia Ponti DalPArmi (L.M.),Carlo Vincentelli (Ma). Dir. musi¬cal: Nicola Bassi. (9)

Temporada 1879-80

Vincenzo Quiiitili-Leoni / José Men-dioroz (-M), Agustí Rodas (B),Amalia Eossa (L.M.), Miquel Puig /Pietro Stecclii (Ma). Dir. musical:Eusebi Dalmau. (5)

Temporada 1892-93

Ramon Blanchart (M). Luigi Mscon-

ti (B), Alia Muñoz (L.M.), AntoniOliver (Ma). Dir. musical: ErancescPérez Cabrero. (1)

Temporada 1968-69

Peter Glossop (M), Raimon Torres(B), Grace Bumbry (L.M.), CarlosBarrena (Ma). Dir. musical: Mi¬

chelangelo Veltri. Director d'esce-na: Enrico Frigerio. (3)

Temporada 1974-75

Guillermo Sarabia (M), Mario Binan¬do / Joan Pons (B), Marisa Galvany(L.M.), Pedro Lavirgen (Ma). Dir.musical: Gitiseppe Ruisi. Directord'escena: Emil Boschnakov. (3)

Temporada 1979-80

Benito Di Bella (M), Pere Farrés (B),Angeles Gulín (L.M.), Marc Ale¬xander (Ma). Dir. musical: Giusep¬pe Morelli. Director d'escena: Dí¬dac Monjo. (3)

Temporada 1982-83

Silvano Carroli / Piero Cappuccilli(M), Justino Díaz (B), Olivia Stapp(L.M.), LattTence Bakst (.Ma). Dir.mnsical: Nicola Rescigno. Directord'escena: Giuseppe De Tomasi. (3)

C R 0 \ 0 I. O G I I. I C E 1 S T I 91

Temporada 1996-97

Renato Bruson (M), Stefano Palatchi(B), Dolora Zajick (L.M.), JoséAzocar (Ma). Dir. musical: PaoloGarignani. (3) (Versió de concert,

Palan de la Música Catalana)

Temporada 2000-01

Leo Nucci (M), ildar Adbrazokov(B), Maria Guleghina (L.M.), Sal-vatore Licitra (Ma). Orquestra iCor del Teatro alla Scala de Milà.

Dir. musical: Riccardo Muti. (1)(Versió de concert)

J A U M E T 11 I It Ó

Comentari historie

Sense arribar a la popularitat d'altrestítols verdians, i recordem que Ver-di és l'autor més representat aquí,Macbeth té al Liceu la xifra ben

respectable de 95 representacions.Són moltes per a un títol que du¬rant 75 anys va ser del tot ignorat.

Com era habitual a l'època amb el re¬pertori italià, Macbeth va trigarben poc a arribar al Liceu. Estrenata Florència el 14 de març de 1847,l'any següent ja es representava

aquí, ri de juliol de 1848, a la se¬

gona temporada del Teatre. L'obrava agradar, i la prova són les 11 re¬

presentacions que se'n van fer. Ésmés, es representà en tres tem¬

porades consecutives. Un costum

molt freqüent durant el segle XIXera el de representar actes solts flediferents òperes; en el cas de Mac¬beth ens adonem de la predilecciódel públic pel segon acte -potser

per l'atractiu del brindis-, ja que

af.juest acte rneresqué 26 represen¬

tacions soltes. Consignem que laprimera Ladv Macbeth liceista va

ser Fannv Sahíni-Donatelli, que hapassat a la història per haver estatla primera Violetta en l'estrena ab¬soluta de La traviata (Venècia,

1853).Sempre amb el suport de grans barí¬tons o de grans dramàtiques -dar-

reramenl també mezzos amb faci¬

litat en el registre agiit-, Macbethlia tingut al Liceu intèrprets de laim|)ortància de Gaetano Ferri, Te¬resa De Giuli-Borsi, Felice Varesi

(Macbeth en l'estrena absoluta a

Florència el 1847 i que el 1855 alLiceti, a més de cantar com a barí¬ton, n'era empresari), MariannaBarbieri-Nini, comtessa Niiii (LadyMacbeth també a l'estrena absolu¬

ta), Davide Squarcia, Emma LaGrua, Agnès Rey-Balla (primeraLadv Macbeth a la revisió pari¬senca de 1865), Ltiigia PontiDall'Armi, Amalia Fossa, RamonBlancliart i, després d'un parènteside 75 anys. Peter Glossop, GraceBumbrv, Guillermo Sarabia, Mari-sa Gaivany (que acabà el segon

acte ami) un tan impressionant cominesperat Mi natural sobreagut),Angeles Gnlín, Piero Gappnccilli,Dolora Zajick, Leo Xucci i MariaGnleghina. Gonsignem que el barí¬ton Joan Pons, ara protagonista, jahavia interjiretat aquest títol al Li-ceti l'any 1975 quan encara canta¬va en la corda de baix; hi feia un

comprimari, el sicari, i per indispo¬sició de Mario Rinatido va haver

d'assumir el rol de Banco; els

aplaudiments que després del pú¬blic li dedicà el cor, al qual ell haviapertangut, i tot el personal de l'es¬

cenari darrere el teló, confirmarenl'estimació <[ne li tenia la casa.

En el cas del Macbeth verdià és evi¬

dent que la base literària de l'òperasempre ha influït en la valoraciód'nna partittira a la (jtial directors icantants s'apropaven amb el res¬pecte que prodtiïa una òpera consi¬derada «culta». La presentació, elsdecorats i els efectes escènics, te¬

nien en aquesta obra una impor¬tància superior a la d'altres títols.L'anv 1863 s'advertei.x que en eltercer acte es reproflnei.xen «espec¬tros incorpóreos» adquirits per

l'Empresa a l'estranger. Eren els«Misterios de .VIiss Auror.\»:

«Este género de espectáculo

consigue impresionar la lviagina-

ción hasta i;l punto de transpor¬

tar el espectador a los remotos

tiempos en que bru.ios, fantasmas

y hechicerías tenían la razón em¬

bargada». L'Empresa advertía que

era indispensable que en els mo¬

ments de l'aparició dels espectres elteatre quedés amb molt poca llum.Aquesta mena de notícies aparei.xiaa la primera pàgina dels diaris. Sa¬bem que el 14 de gener de 1864 esva cancel·lar l'anunciada Gemma

di Ferg}^ de Donizetti. Sempre a laprimera pàgina, la cartellera anun¬ciava: «Gon anuencia de La Auto¬

ridad. Habiendo sufrido una caída

C R o \ 0 I. O G I A I. I C !•: I S T A I 93

el señor negrini por lo cual se le

han aplicado sangitjitelas, no

puede verificarse la ópera anun¬

ciada para hoy, y en su lugar se

e,iecutará el MACBETH. en el ter¬

cer acto aparecerán los espec¬

tros incorpóreos». D'altra banda,mai no hi mancava la gran suite deballet; no oblidem cpie Macbeth, enla segona versió, va ser destinada alpublic francès i estrenada al Théâ¬tre E)TÍque de París el 1865.

Podríem suposar que els barítonscentraven l'èxit en l'ària del quartacte «Pietà, rispetto, aniore», i tan¬mateix no era pas així, ja que

aquest fragment -com també l'àriade Banco- era un dels talls ti adicio-

nals. Cartel leres i programes anun¬

ciaven que l'ària del baríton s'eli¬minava «según tradición». Atjnestsadvertiments, però, no evitaven al¬gun escàndol, com el que es va pro¬

duir la temporada 1864-65. En laprimera representació, 9 de febrerde 1865, el baríton Luigi Golonne-se suprimí «Pietà, rispetto, amore».El públic la reclamà i continuà cri¬dant fins i tot després del canvi dequadre quan l'òpera ja era a la fi.Va baixar el teló i després de moltaestona, quan ja gairebé tothom ha¬via sortit del teatre, s'ammcià que

com que el senyor Colonnese no

cantava mai aqtiesta ària, per com¬

plaure el públic i amb el permís del'autoritat, la cantaria amb el papera la mà. Així ho va fer i va ser

aplaudit. Més dràstics encara van

ser els talls l'any 1871. Mentre,d'una part, l'orquestra om])lia elprimer entreacte amb les obertinesde Les alegres comares de Windsorde Nicolai -anunciada en francès

com Les joyeuses commères deWindsor- i de Guillem Tell de Ros¬

sini, se suprimien la primera escena

del segon acte -això vol dir l'ària deLady .Macbeth «La hice langue»- il'ària de baríton del quart acte. Enprevisió de possibles queixes, el1873 es tornava a anunciar la su¬

pressió de l'ària de baríton delquart acte. Era una funció «A be-

-neficio de los pobres y en celebri-

d.vd de los días de don Baldomero

Espartero». /Vbans de l'òpera elcor va cantar YLUmno de Luchana.

Ben curiosa, l'actitud dels gestors

del Liceu envers aquell general. El1842 l'exigència de les lleves regu¬

lars per reclutar soldats havia pro¬

vocat a Barcelona una revolta std'o-

cada pel bombardeig, ordenat perEspartero, des de Montjuïc. 1 31anys més tard el Liceu encara li ce¬lebrava el sant. ,1a el 1855 i fins al

1877 -no sempre i segons els ava¬

tars polítics- era freqüent que cada27 de febrer el Liceu li dediqués

lina funció d'homenatge.Fins a la dècada dels anys vuitantaMacbeth havia estat al Liceu un tí¬

tol de repertori. A partir d'alesho¬res el rebuig envers el Verdi de jo¬ventut ja era general. El 5 de gener

de 1893 una representació ca¬

tastròfica, tot i la presència delgran baríton Ramon Blanchart, en¬

vià aqtiesta partitura a l'arxin:«H/VCÍ.A YA tiempo que no se ItABA

en el Gran Teatro del Liceo, ycon sobrada razón, el Macbeth,ópera de Verdi, una de las más c:a-

racterísticas de su primera época,y en la cual, salvo alguna situa¬

ción de efecto y algún brochazo

dramático, dominan la vulgaridad

y la monotonía más completas. La

representación del jueves en el

Liceo fue borrascosa. El pijblico

no quiso aceptar la obra y de-

.mostró con demaslada claridad su

desagr.ado en todos los .actos».

Setanta-cinc anys poden fer oblidarqualsevol prejudici. Quan el 1968Macbeth tornava al Liceu, ho feiaamb una parella excepcional comeren Grace Bumbi-v i Peter Glossop.Els gustos havien camúat. El públicdescobria un Verdi que ara sembla¬va molt atractiu. La prova és que hitornà el 1975, 1979 i 1983. Des¬

prés de l'incendi, les audicions fetesal Palau de la Música Catalana sig¬

nificaren el debut de Dolora Zajickcom a Ladv Macbeth. L'anv 2001

una audició de Macbeth en versi de

concert va ser la joia oferta per Ric-cardo Muti al capdaimut de lesmasses de La Scala de Milà.

.1 A U M E T 1! I li ó

Pròximes funcions Recital Ana María Sánchez

Giuseppe Verdi: IlpoverettoIn solitaria stanza

Brindisi

Sto rae lla

Verdi-Liszt: Paràfrasi de concert sobre Rigoletto

Richard Strauss: FünfLieder«Allersellen»

«Zueignung»«Morgen»«Befreit»

«Caci lie»

Enric Granados: Colección de tonadillas

«Amor y odio»«El tra, la, là y el punteado»«La maja de Goya»«El majo discreto»

Eduard Toldrà: Tres canciones

«Madre, unos ojuelos vi»«Abril»

«Maig»

Joaquín Turina: Poema en forma de canciones«Dedicatoria»

«Nunca oKdda»

«Cantares»

«Eos dos miedos»

«Las locas por amor»

Solista: .\na .María Sánchez, sopranoPiano: Enrique Pérez de Guzman

Dimarts, 23 de març, 20.30 h., torn D

96

Coordinació: Juan Carlos Olivares.Diri;cc:ió d art i disseny gràitC: Josep Bagà Associats.Preimpressió: Susana Kodríguez, Quintana, S.L.Impressió: Gràekíues Ibííria. d.l. b-io.irto-oaPublicitat: íMegmar 2001, S.L.Col·laboradors i Agraïments: Albert Sanjuiuo.

Imatge de coberta: Clia e Barda.

Imatges d'Escultures Cristina Iglesias:

Pàgina 47: rkmbul de l'edifici A.\imc.\.\ Express. 2000.Serigraites sobre c:oi re. Inst.al·lac:ió permanent.

Edieici .-Vmerican Express. Minneapolis.Eotogr.aita de Kristien Daem.

Pàgina 49: Cn.asiA 1. 1996.Col·lecció B.àCOB. Brusel·les.l'ÀmiCRAITA DE To.M À'.AN EvDE.

pàgina 5 1 : esti 1)10. 200 i.l'àrrograi·ia sobri; paper. Col·lecció de l'artis ta.

l'ÀrrocRAi·ia de Cristina Iglesias.

pàgina 52: Cristina Iglesias:fotociueia d 'u.\ carreró de 7X\C£«, 1987

pàgina 53: d'ESOI erra a dreta:díptico ii v díptico ii. 1989.Serigrafia sobre col re. Col·u·xció particular.Fotograita di; Cristina Iglesias

Pàgina 54: Habitació 11. 2001Serigrafia sobre coure. Col·lecció p.artici lar.

pàgina 55: .•icèva-l de ll.atges, rotterdam. 2001.Fusta, resina i pols de bronze, •àgencia de \ i.atges a Rotterdam, .\ltorlaEscultures: Cristina Iglesias

Fotografies producció: Clive Barda.

Traducció: Lourdes Bicorr.a (L'.Vvenç). TCS,disconbole, jacqueline Hall.

MáCBSTH♦

ramtastxoc

^ ti ^HUr« 4ili

^Ull kMutASiBim nti mvs*

DEL MLEOitaamobigo-daambiatigo basckuommb

it S. fl. i*ua Mtnikt... - /, rv,

«Ml MMr M IMS.

English / Français

98

ENGLISH VERSION Macbeth is an opera(«melodramma») in fouracts by Giuseppe Verdi.The libretto, based on

Shakespeare's play, is byFrancesco Maria Piave.The first performance wasin Florence in 1847. In1865 Verdi made revisionsfor the Paris premiere andit is this second version thatis usually staged today.Macbeth belongs to Verdi'sfirst period and was thefirst tangible result of hisinterest in the plays of thegreat English poet whichlasted thronghout his life.The great moral dilemmasdealt with in Shakespeare'stragedies fascinated him:the confrontation of the in¬dividual with his own con¬

science and identity, theevil in human nature, andman's relationship to pow¬er. The opera narrates theoverriding ambition ofMacbeth, a Scottish noble,who is spurred on by hiswife to udn the crown, un¬

deterred bv either crime or

cruelty. Verdi made an ad¬mirably succinct and im¬passioned version of thetragedv focussing on threeprincipals -Macbeth. Lady.Macbeth and the group ofwitches- and his accotmt ofthe leading figure s career,as he destroys everything inhis path and rushes head¬long to llis downfall, is de¬veloped with precision andfo reefIllness.Mitch of the action is set

in .Macbeth's castle in Scot¬land in the 11th centnrv. a

distant and priitiitive peri¬od of the Middle Ages.

FIRST ACTThe opera opens with ameeting in Birnam woodbetween .Macbeth and Ban-

quo (Banco) -noble Scot¬tish warriors in the serviceof King Dtnican (Dun-cano)- and a mysteriousgroup of witches. The evilhags prophecy that Mac¬beth will become Thane ofCawdor and King of Scot¬land and Banqno will sire aroyal dvnasty. When thefirst prophecy, about thethanedom of Cawdor, im¬mediately comes true, Mac¬beth is gripped by a feelingof ambition and a yearningfor power that will neverleave him.In the castle, the ambi¬

tious Lady Macbeth reads aletter in which her husbandannounces the disturbingprophecy. She resolvesthat, whatever the cost, shewill incite and assist .Mac¬beth -whom she considersa man of weak character-to overcome the obstaclesthat stand in the way of itsfnlfilment. The unexpectedarrival of King Duncan,who has decided to spendthe nigiit at Macbeth's cas¬tle, facilitates her plans.Sttrmotmting her htis-band's initial fear and re-

hictance, she [tersuadeshim to nutrder the king un¬der the cover of night. Mac¬beth. thotigh he recognizesthe need to carrv otit thecrttel deed, suffers one of

the first fits of anguish andhallucination that will as¬

sail him from now on. hithe end he commits themurder and then rejoins hiswife who tries, with appar¬ent firmness and self-assur¬ance, to assuage his horrorand remorse and personallvtakes the necessary steps toavert suspicion by placingthe blood-stained dagger inthe hands of the sleepingguards. At the first light ofdawn Banquo arrives withMacduff, another noble,who is appalled to discoverthe regicide. Macbeth andhis wife join in the chorusof nobles and retainers who

sing of their horror andgrief.

SECOND ACTMacbeth is now king ofScotland, as the witcheshad prophesied. Malcolm,Duncan's son, who is sus¬

pected of committing thecrime, has fled to England.But the new king is nowafraid that the second

prophecy about Banquomay also come true. He de¬cides to kill Banquo and hisson Fleance (Fieanzio),again with the uncondi¬tional support of his wifewho e.xpresses her ferociousdesire for power.A gang of assassins hired

by Vlacbeth are waiting in awood for Banquo andFleance to pass. Banquo ar¬rives, overcome by fore¬boding, and they kill himbut fail to prevent the sonfrom escaping.

K \ c I, I S n ! 99

The third scene takes us

to a banquet in .Macbeth'scastle. Amid an atmosphereof merrymaking, Ladv.Macbeth sings a jovfnltoast. When one of the as¬

sassins brings the news ofBanquo's death, Macbeth isagain seized bv horror andanguish over his acts. Thesight of the dead man'sghost, which is visible onlyto him, causes him to lookill and demented to theconsternation of all those

present. His wife's effortsto restore calm are to no

avail. In the final ensemble,however, in which everyonejoins in, .Macbeth shows de¬termination to fight to theend.

THIRD ACTMacbeth returns to thewood in search of thewitches and demands a

clear prophecy about hisfuture and the dangers thatbeset him. They respond tohis anxietv bv summoningup a series of spirits whowarn him against .Macduff,assure him that no man

born of woman can destrovhim. and promise he will beinvincible until Birnamwood marches against him.When .Macbeth asks whe¬ther Banqno's descendantswill ascend the throne, aweird procession of eightlittle kings walks past, thelast one bearing a mirror.He recognizes the hatedfeatures of Banqno's stockand faints. A mysterious in¬terlude ensues, with danc¬

ing by spirits of the air.Then Lady Macbeth ar¬rives, voices anger over thelatest predictions and de¬clares, in a savage, aggres¬sive duet, that the hour ofdeath and revenge is come.

FOURTH ACTThe act opens with a mov¬ing chorus of Scottish exileswho have come to rescue

their unhappy homelandfrom the yoke of a bloodvtyrant. Macduff mourns hiswife and children who havebeen killed on orders fromMacbeth. Malcolm, Dun¬can's son, arrives at thehead of an English armv.He orders the soldiers to

use branches from Birnamwood as camouflage and tojoin forces with .Macduffand his men.The famous sleep-walk¬

ing scene now takes placein .Vlacbeth's castle. I^adyMacbeth, having lost herapparent self-assurance, isunable to sleep because sheis haunted by the memoryof old King Dtincan'sblood, which she cannotwash from her hands. Adoctor and lady-in-waitinglook on helplessly as shesinks further into madnessand finallv drops dead..Macbeth, alone and be¬

sieged by enemy forces,tries to keep up his courageand finds momentary com¬fort in the witches'favourable prophecies.Soon, however, the prevail¬ing despair overtakes himand the news of his wife's

death finds him feelingvanquished and indiffer¬ent. On hearing that Bir¬nam wood is marchingagainst the castle, he givesa desperate order to resist.The battle scene takes

place to the accomjtani-ment of an interesting

fugue on the orchestra.Macbeth is slain in hand-to-hand combat with Mac¬

duff, who lias time to revealthat he was not born in thenormal way but cut fromhis dead mother's womb.The Victory Hymn in hon¬our of the new king .Vlal-colm brings the opera to abrilliant close.

Tkrksa 1.1. OK ET

100

VERSION FRANÇAISE Macbeth, un opéra («me-lodrainiiia») en quatreactes de Gitiseppe Verdi,sur nn livret de FrancescoMaria Piave. d après latragédie éponynie de Sha¬kespeare, f'nt créé à Flo¬rence en 184?; en 1865,Verdi le remania à l'occa¬sion de la première repré¬sentation de l opéra à Pariset c est cette detixième ver¬

sion qui est habituellementreprésentée. L'œuvre, quidate de la première étapedn compositetir, constituele premier témoignage tan¬gible dn profond intérêttpie Verdi ressentait pottrle théâtre dn grand drama¬turge anglais. Tout an longde sa vie, le compositeurmanifesta ce même intérêtet se montra fasciné par lesgrands problèmes morauxde la tragédie shakespea¬rienne: l individti confron¬té à sa propre conscience età sa propre identité, la pré¬sence dn mal dans la natu¬

re lunnaine. le rapport de1 homme avec le pouvoir.Dans cette œuvre, on Mac¬beth. nn noble écossais,fait état de son ambitiondémesnrée de monter sur

le trône, de surcroît potissé})ar sa femme et ne recu¬lant |)as devant le crime etla crnaitté.. Verdi choisit laconcision pour traduire lavéhémence. Centrée sur

trois personnages, Macbe¬th. lady Macbeth et legrotqje des sorcières, latragédie est précise et im¬placable: le protagoniste.(]ui détruit sur son passage

tout ce qui s oppose à lui,cotnt à sa perte de manièreimparable.L'action se déroule en

grande partie dans le châ¬teau de Macbeth en Ecos¬

se, an -\Ie siècle, dans nn

Moyen Age lointain et pri¬mitif.

ACTE IDans la forêt de Birnam.Macbeth et Banco, deuxnobles guerriers écossaisan service dn roi Dmicano,rencontrent nn mystérietixgroupe de sorcières. Cesesprits malins prédisent àMacbeth qu'il deviendraseigneur de Cawdor et roid'Ecosse et à Banco qti'ilaura une descendance

royale. La première pro¬phétie se réalise immédia¬tement: -Macbeth devient

seigneur de Cawdor et ilsent naître en lui une am¬

bition et une soif de pou¬voir qui ne vont plus lequitter.Dans son château, l'am¬

bitieuse lady Macbeth lit lalettre dans lacpielle sonépoux lui fait part desmvstérienses prédictions.Elle décide alors de pous¬ser et d'aider son mari,qu'elle prend pour unhomme sans caractère, àstirmonter les obstacles quis'opposeront à la réalisa¬tion des prédictions, quelqu en soit le jtrix. L'arrivéeinattendue du roi Diuica-110. qui a décidé de passerla nuit au château de Mac¬

beth, va lui faciliter latâche. Elle incite son mari.

malgré ses craintes et sesréticences premières, à as¬sassiner le roi au cotirs decette sombre nuit. .Macbeth

accepte la nécessité d'tiiiedécision attssi cruelle et ilvit pour la première foisl'un des moments d'an¬

goisses et d'hallucinationsqtii le potirsuivront jusqu'àla fin. Mais il commet lecrime et va retrouver sa

femme. Celle-ci tente de

pallier la terreur et les re¬mords (jue ressent Macbe¬th en se montrant ferme et

silre d'elle; elle s'occtqted'éloigner les soupçons quipotirraient peser sur Mac¬beth en plaçant le couteauensanglanté entre lesmains de l'un des gardesendormis. Au petit matinapparaissent Banco et-Macduff, un autre noble, etils décotuTent avec horretirle régicide. Macbeth et safemme se joignent auchœitr des nobles et desamis dti roi pour chanterletir tristesse.

ACTE IIMacbeth est devenu roi

d'Ecosse, comme on le luiavait prédit: le crime a étéattribué à .Malcolm, le filsde Dmicano, qui a ftii versl'Angleterre. .Mais le nou¬veau roi craint maintenant

(jue ne se réalise la prophé¬tie concernant Banco. 11décide, là atissi avec le sou¬tien inconditionnel de sa

femme en proie à une sau¬vage volonté de [uiissance,de se débarrasser de Bancoet de son fils.

K II A N Ç A i S K I 101

Dans la forêt, des sbiresaux ordres de Macbeth

guettent le passage de Ban¬co. angoissé par d'obsctirspressentiments, et de sonfils Fleanzio: ils assassi¬nent le père mais ne peu¬vent éviter la fuite dti fils.La troisième scène se dé-

rotile dans le château de-Macbeth: l'ambiance est àla fête et lady Macbethporte un joyeux toast;-Vlacheth, quant à lui, estde notiveati en proie auxremords face à 1 horreurdti crime qu'il a commis,lorscjue l'un de ses tueursvient lui annoncer la mort

de Banco. Le fantôme dumort lui apparaît et seshallucinations lui donnentune attitude étrange quisurprend son entotirage,malgré les efforts de la rei¬ne pour créer uu climat desérénité. L'ensembleconcertant qtii ponctueFacte nous montre tm

Macbeth décidé à aller jus-tju au bout.

ACTE IIIMacbeth revient dans laforêt pour retrouver lessorcières: il veut savoiravec précision quel est sonavenir et quels sont lesdangers (]ui le guettent.Les sorcières invoquentdes spectres surnattirels(|ui vont répondre aux an¬goisses du roi. Ils le met¬tent en garde contre Mac¬duff. affirment qti'aucunhotnme né de femme ne

peut le détruire et qu'ilsera invincible jusqu'à ce

qtie la forêt de Birnamn avance vers lui. LorsqtieMacbeth demande si lesdescendants de Bancomonteront sur le trône, une

mystérieuse procession dehtiit petits rois, le derniertenant tm miroir, luimontre les visages de cettedynastie objet de sa haine.Il tombe évanoui. Après uninterlude mystérieux oii

dansent les esprits de l'airapparaît lady Macbeth, quis'indigne des dernières ré¬vélations. Dans un saitvageet agressif duo, elle déclareqtie l'hetire de la mort et dela vengeance a sonné.

ACTE IVCet acte s'ouvre sur un

chœur émouvant chanté

par les proscrits écossaisqui viennent récupérer leurpauvre patrie dominée partm tvran sangtiinaire. Mac¬duff pleure maintenant lamort de sa femme et de ses

enfants tandis qu'arriveMalcolm, le fils de Dunca-no. qui se joint à lui. 11 estaccompagné de soldats an¬glais à cjui il donne l'ordrefie se camouller à l'aide de

branchages tie la forêt deBirnam.Dans le château de .Mac¬

beth se flérotde la célèbrescène de somnambulismede la reine, qui s'est dépar¬tie de son apparente assti-rance. Elle n'arrive jias àtrouver le sommeil, obsé¬dée par le sang du vieuxDuucano, qu'elle ue peutôter de ses mains. Lhi mé¬decin et une servante ob¬

servent. impuissants, laprogressive folie de ladyMacbeth. Celle-ci tombe,sans connaissance.

Macbeth, seul et assailli|)ar les trotqies ennemies,tente de conserver son cou¬

rage en se remémorant lespronostics favorables dessorcières. Mais il plongebientôt dans le désespoir etc'est défait et indifférent

t[u'il accueille l'annonce dela mort de sa femme. Lors¬

qu'on vient lui dire fjue laforêt de Birnam avance

vers le châteati, il donnel'ordre flésespéré de résis¬ter. La scène de la batailleest traduite par une inté¬ressante fugtie orchestraleet -Macbeth s'effondre sans

vie ati cours d'un corps àcorps avec .Vlacduff. Celui-ci a encore le temps de luiavouer cju il n'est pas né defaçon nattirelle. il a été ex¬trait du seiu de sa mèremorte. L'Hvnme à la Vic¬toire en riionneur du nou¬

veau roi -Malcolm clôtbrillamment l'opéra.

T E H E HA LE 0 11 E [