manifest no

- Vivim en una societat saturada de publicitat i de marques, això crea una immunitat del

consumidor cap a aquestes. Amb el ństre projecte volem lluitar contra aquesta congestió; per

això diem ń a la saturació publicitària i ń a les marques.

- Volem promocionar l’art i el disseny, fer que aquestes disciplines siguin més properes a la

societat. Volem donar a conèixer ńus artistes amb ńves idees, volem mirar al futur. Ņ volem una societat amb una cultura artificial feta per les marques que ńmés te en compte conside-

racions econòmiques de consum, la qual ń reflecteix i ń dona espai a una cultura creada per

les persones, ni dona cabuda a aquelles expressions que vagin en contra del món publicitari

i dels seus models, és a dir, que ń dona lloc a un altre tipus de cultura, per exemple a una

cultura crítica.

- Amb aquest projecte es vol crear una conscienciació social i mediambiental. Perquè volem

viure en un món més ecològic, on els verbs reciclar, reutilitzar i reduir, estiguin totalment inte-

grats a la ństre vida. Per això diem ń la falta de compromís social i mediambiental.

- Amb aquest projecte ń volem crear ńmés una empresa, sinó que volem crear una filosofia, una actitud, una manera de viure.

- La teva participació és imprescindible, ja que tots formem part d’aquest projecte. Per això et

demanem la teva ajuda per poder transmetre el ństre missatge. Per això et diem: Desmarca’t!

Introducció 3

La iniciativa “ń” consisteix en un projecte experimental, que utilitzaré com projecte final

d’estudis (Estudis Superiors de Disseny), que gairebé frega la utopia, però que en un futur ń

descarto fer-lo realitat.

Els objectius de la iniciativa els podríem resumir en dos: lluitar contra la saturació de publici-

tat i de les marques, buscant així ńves vies d’acció per arribar al consumidor i per una altra

banda es vol promocionar l’art i el disseny.

La idea és crear una empresa compromesa socialment i mediambiental, la qual estarà unida

al màrqueting viral, ja que les xarxes socials i el boca a boca actualment són els mitjans de

promoció més efectius.

Aquesta empresa es dedicarà a comercialitzar productes lligats amb el comerç just (cacau,

xocolata, mel, fruita, arròs, sucre, te, cafè, etc.). L’empresa tindrà tres targets o objectius:

Les empreses dels productes que ens oferiran els seus fruits per tal de què ńsaltres fem

d’intermediaris. Aquestes empreses a part d’estalviar-se diners en promocions, veuran com el

seu prestigi augmenta donant suport a aquesta iniciativa. “Ņ” farà d’intermediària entre els

consumidors i les empreses col·laboradores.

Els consumidors, que a partir de la web faran les seves comandes, i aquestes seran en-

viades a les seves cases. Fins a aquí tot ńrmal. La peculiaritat d’aquesta iniciativa és que

aquests productes es “re-etiquetaran” tapant les marques dels productes i utilitzant així

aquest ńu espai per promocionar l’art i el disseny.

Quan el consumidor faci la seva comanda alhora triarà una obra per a tapar les marques

dels productes, i aquesta obra serà la seva etiqueta que solament contindrà un senzill codi

QR (amb la informació bàsica del producte). Amb això, els ństres consumidors o seguidors

obtindran productes personalitzats i a part ajudaran a la promoció de les obres d’art. L’empresa

estarà també molt compromesa ecològicament, ja que quan se li lliuri la comanda al client,

alhora se li recolliran els envasos ja utilitzats per a procedir al seu reciclatge o reutilització.

Finalment l’últim target seran els artistes, els quals utilitzaran la iniciativa per a promocionar-

se ells mateixos i les seves obres. Un dels objectius de la iniciativa és que tot el món surti

guanyant a través de la seva participació en “ń”.

“Ņ” tindrà un tema trimestral sobre el qual els artistes s’inspiraran per a realitzar les seves

Introducció 4

obres (pintura, fotografia, escultura, disseny, etc.). Per exemple el primer tema que es promocio-

narà és el concepte de natura. Cada trimestre s’editarà una revista amb totes les obres perquè

els seguidors puguin seleccionar les seves obres preferides. I finalment una vegada a l’any la

idea és organitzar una exposició amb les obres més populars.

L’empresa sempre utilitzarà materials reciclats per a les seves aplicacions i per a les impres-

sions utilitzarà tintes ń contaminants com les tintes de soia, és a dir, tot ha de estar pensat

per a predicar per la causa.

En definitiva el projecte fa referència al disseny reflexiu, ja que els seguidors de la meva marca

compraran el producte ń pel material en si, sinó per les conńtacions positives o el missatge

que conté.

A continuació veurem el manual corporatiu de la iniciativa, el qual ens indica com hem

d’aplicar la identitat de marca. Però com diu el manifest de la iniciativa el que ń es pretén és

crear una empresa convencional, sinó una actitud, un estil o filosofia de vida. Per aquesta raó

tot el manual es considera un manifest, ja que aquest ń tan sols ens parla de disseny sinó

que ens descriu com hem d’utilitzar aquest disseny a les ństres vides.

Un projecte que lluita contra les marques com era evident ń podia utilitzar una marca conven-

cional. Per això vaig voler inńvar creant una imatge de marca subliminal o encoberta, és a

dir, crear una imatge corporativa atípica, que a primera vista semblés ń existir, però si et fixes

que hi és. Així doncs a conseqüència d’això, vaig decidir que aquesta imatge corporativa ń

tingues logotip, ni colors corporatius convencionals, ni un lema convencional, ni tan sols una

papereria convencional.

Tota la imatge corporativa gira al voltant d’una forma geomètrica, el quadrat. El quadrat és una

figura molt estable i de caràcter permanent, associat a conceptes com la estabilitat, la per-

manència, la honestedat, la rectitud, la netedat o l’equilibri.

La identitat corporativa de la marca esta representat en dos elements. El primer d’ells l’he

ańmenat Ratlles Pixelades, aquest element s’utilitzarà principalment en aplicacions amb

absència de text, com per exemple a les etiquetes dels envasos. Aquestes ratlles formades

per quadradets van sorgir de la idea de realitzar una petita tara a les etiquetes, aquesta ini-

cialment era una tara literal, però finalment la vaig sintetitzar en aquestes ratlles formades per

unitats quadrades simbolitzant píxels, es a dir, unint el món imprès i el món digital. Aquestes

Ratlles Pixelades ń són un símbol decoratiu sense sentit, sinó que són un alfabet. Així doncs

Introducció 5

aquest element contindrà un missatge encriptat que el receptor tindrà que descodificar.

El segon element de la identitat corporativa és el símbol de “ń”, aquest s’utilitzarà en el pa de

text de totes les aplicacions. Quan trobem una “n” i una “o” juntes automàticament substituirem

aquests caràcters per aquest símbol.

La tipografia tindrà un paper molt important en aquest projecte. Per als titulars utilitzaré una ti-

pografia que he creat expressament per al projecte. Aquesta és molt geomètrica i esta construï-

da a partir de quadrats. Per al pa de text utilitzo la tipografia Zekton, la qual té unes caracterís-

tiques molt semblants a la OCR.

Com he comentat anteriorment la iniciativa cada trimestre promocionarà un tema diferent, això

també afectarà a les aplicacions i al cromatisme. Cada trimestre aquest cromatisme canviarà,

al igual que tots elements de la papereria (aquest canvi ń significa que la papereria anterior

deixi de funcionar, sinó que s’intruirà una ńva variant trimestralment). Això ens donarà com a

resultat unes aplicacions amb cromatismes molt variades.

Finalment tenim el lema, que anirà evolucionant i canviant a la mateixa vegada que la inicia-

tiva. El lema inicial és Desmarca’t. Aquest està pensat per atraure al públic, i exemplificar les

funcions de la iniciativa (treure o eliminar les marques i desmarcar-se, ser diferent). Amb la re-

presentació gràfica del lema s’ha d’intentar que aquest funcioni tant en català com en castellà.

Identitat Corporativa (8) 1. Símbol “no” (La Marca) (8)

1.1. Versions de la Marca (13)

1.2. Escala de reducció (20)

2. Ratlles Pixelades (La Marca) (22)

2.1. Construcció gràfica i zona de seguretat (28)

2.2. Escala de reducció (30)

3. Colors corporatius i colors secundaris (32)

4. Materials corporatius (34)

5. Tipografia corporativa (36)

6. Tipografia complementaria (40)

7. Lema (44)

Codis (49)

1. Codi 1, Format (49)

2. Codi 2, Composició (51)

3. Codi 3, Organització (53)

Aplicacions (55)

1. Papereria (55)

1.1. Paper de carta (57)

1.2. Sobre (64)

1.3. Targetes (68)

1.4. Paper de fax (72)

1.5. Variacions (76)

2. aplicacions digitals (82)

2.1. Pàgina web (82)

2.2. Correu electrònic (91)

3. Material Promocional (93)

3.1. Suports de Paper (93)

3.2. Suports digitals (97)

4. Revista (100)

4.1. Variacions (103)

Disseny etiquetes (105)

1. Etiquetes informatives (105)

2. Etiquetes productes (108)

Caixa R (115)

Identitat Corporativa 8

identitat corporativa

1.símbol "NO" (la marca)


abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz�

�Aquest símbol apareixerà automàticament quan unim una “n” i una “o”, és dir, quan formem el

ńm de la iniciativa. El símbol ńmés s’aplicarà al pa de text de totes les aplicacions. Però hi

han algunes excepcions on ń s’utilitzarà:

La primera d’elles és quan citem un correu electrònic o una direcció de pàgina web, ja que el

receptor de la informació podria interpretar que ha d’utilitzar aquest símbol i ń un “no”.

La segona situació en què ń s’utilitzà, serà a les aplicacions digitals (web i correu electrònic),

ja que al ser un text editable, si els ordinadors dels receptors ń tenen instal·lat el símbol,

aquest ń apareixerà i el text ń tindrà sentit.


evolució

abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz

Abans de escollir la tipografia Zekton com la tipografia corporativa de la iniciativa vaig realit-

zar diferents proves amb altres tipografies.

Aquestes proves hem van ajudar a estudiar la llegibilitat de la unió d’aquests dos caracters.

Concretament en aquest exemple veiem les dues possibilitats d’unió de la tipografia Fortin.


evolució

abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz

Aquest exemple d’unió esta realitzar amb la tipografia OCR, amb característiques més similars

a la Zekton.


evolució

a b c d e f g h i j k l m n ñ o p q r s t u v w x y z

Finalment aquí tenim exemples gràfics d’unió dels caracters amb la tipografia corporativa.

Inicialment vaig pensar que la llegibilitat seria òptima es mantenia la terminació de la “n”. En

aquest apartat es mostren alguns exemples de com va evolucionar la fusió dels caràcters.

El que hem va fer descartar aquesta opció, va ser que quan utilitzàvem aquest símbol en

reproduccions petites la seva llegibilitat es perdia.

Per altre banda el símbol ń mantenia les característiques de la resta de caracters de la tipo-

grafia, cosa que dificultava l’adaptació.




1.1. versions de la marca


��abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz�

ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ�


evolució

A B C D E F G H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W X Y Z

El símbol havia de tenir la seva versió en caixa alta. Inicialment vaig intentar crear un altre

símbol, però finalment vaig optar per adaptar el símbol en minúscules. Aquest fet facilita al

lector la interpretació d’aquests caracters.


evolució




1.2. Escala de reducció


34pt, �24pt, �18 pt, �12 pt, �

11 pt, �

9 pt, �

8 pt, ń

7 pt, ń

6 pt, ń

5 pt, ń

Per millorar la llegibilitat del símbol aquest

es modificarà quan sigui més petit de 9

punts. Aquest símbol té l’ull de la “o” més

gran per tal de facilitar la seva interpreta-

ció.



2. ratlles pixelades (la marca)


Aquests símbols són una tipografia formada a partir de petits quadrats. Els elements bàsics

són les vocals, la “A” està representada amb un quadrat, la “E” dos, la “I” tres, la “O” quatre i

finalment la “U” cinc. Les consonants es formaran a partir de la combinació de les vocals (mai

combinant dos vocals iguals): La unió de la “A” i la “E” ens donarà la “B”; La unió de la “A” i

la “I” la “C”, i així fins arribar a la “Z”. Els caràcters més especials com la “Ç”, la “Ñ” o la “W” es

faran repetint caràcters, la “Ç” seran dues “C”, la “Ñ” dues “N” i finalment la “W” dues “V”.

Aquesta tipografia codificada s’utilitzarà en absència de pa de text (en conseqüència del

símbol “ń”) o bé s’utilitzarà com un reforça visual.


abcdefghi

jklmnopqr

stuvwxyzNew Alphabet, 110 pt, 80

La tipografia New Alphabet de Wim Crouwel, és un clar exemple de tipografia abstracta. Encara

que estèticament pot semblar que ń tenen res a veure les dues tipografies, conceptual-

ment tenen punts molt similars. Wim Crouwel vol crear una tipografia ńmés utilitzant formes

horitzontals i verticals, sense utilitzar diagonals ni corbes, per tal de facilitar la llegibilitat

als ordinadors. La meva tipografia esta feta a partir de quadrats, els quals simbolitzen píxels,

unitat mínima de les pantalles dels ordinadors.


evolució

Aquesta tipografia sorgeix de la idea de fer petites tares a les etiquetes, per tal d’utilitzar-les

com a identitat corporativa. La idea és que la gent, en veure-les, pensi que estan allà de ma-

nera involuntària, que són una errata sense sentit.

Aquestes tares van evolucionar cap a una tipografia, la qual vol mantenir aquesta idea inicial,

però la vol perfeccionar. Creant unes ratlles formades per quadrats, que com hem dit anterior-

ment simbolitzen els píxels (de aquí ve el ńm de ratlles pixelades), amb missatges codificats.


evolució




2.1. CONSTRUCCIÓ GRÀFICA IZONA DE SEGURETAT


La construcció de la tipografia és molt im-

portant perquè aquesta es pugui entendre.

S’han de poder diferenciar els espais entre

els caràcters i les paraules. Per la a cons-

trucció del caràcter la distancia entre qua-

drats serà una unitat (el quadrat mesurarà

cinc unitats). La distancia entre caràcters

d’una mateixa paraula serà de tres unitats.

I finalment la separació entre paraules serà

de deu unitats.

El text del exemple diu: “� MARCAS”.




2.2. Escala de reducció


La llegibilitat dels caracters en escales petites dependrà molt del paper i de la tinta, per això

ń es pot dir amb exactitud quina és la mínima reducció. Però de tota manera ń es recomana

fer una reducció inferior a un mil·límetre per cada quadrat.



3. Colors corporatius i colors secundaris


Pantone: Process Black UCMYK: 27/57/56/100RGB: 19/14/14

Pantone: 639 UCMYK: 100/21/21/0RGB: 0/107/149






Cada trimestre canviaran el colors corporatius. Però el que ń variarà serà la seva constitució.

Els colors corporatius sempre seran tres, el negre (que mai variarà) i dos colors més: un primari

o secundari i un de terciari. Aquests dos colors sempre es combinaran per formar un degradat,

el qual ens servirà per realitzar les aplicacions.

Aquí tenim un exemple de quins seran els colors el pròxims tres trimestres. Els colors hauran

de tenir una relació conceptual amb els temes trimestrals. Aquesta relació és totalment subjec-

tiva, per aquesta raó ń sempre ha de ser visible.



4. materials corporatius


La iniciativa sempre utilitzarà papers reciclats per les seves aplicacions. D’aquesta manera la

textura i el color del paper serà una part molt important a la identitat corporativa.

Ņmés amb la utilització d’aquest paper ja estem expressant la ństra conciència mediam-

biental. Aquest fet carrega de valor conceptual les ństres aplicacions.

El paper escollit es diu Revive PURE NATURAL Matt, és de la casa “Unión Papelera”. Aquest és

100% reciclat i el podem trobar en gramatges que oscil·len entre 90 i 350g/m2

<www.imprempres.es/es/node/729>



5. Tipografia corporativa


ABCDEFGHIJKLMNOP

QRSTUVWXYZ

abcdefghijklmnopqrst

uvwxyz0123456789

Q5aZekton regular, 24 pt, 40

Zekton regular, 90 pt

La tipografia corporativa escollida per al meu projecte es diu Zekton. És un tipografia de pal

sec amb una alta llegibilitat. Es podria classificar com a “technical”. La meva idea inicial era

utilitzar al tipografia OCR ja que el producte està molt relacionat amb l’embalatge, i volia que la

tipografia transmetés aquest concepte. Però la tipografia OCR ńmés té dos variacions, la “A” i

la “B”, i crec que per poder utilitzar una tipografia com a corporativa aquesta ha de tenir com a

mínim quatre variacions (regular, bold, italic i bold italic).


OCR A, 30 pt, 40

ABCDEFGHIJKLM

NOPQRSTUVWXYZ

abcdefghijklm

nopqrstuvwxyz

0123456789

Aquesta tipografia creada per Adrian Frutiger, va ser elaborada per als sistemes de reconeixe-

ment òptic de caracters.

OCR B va ser dissenyada per Frutiger per obtenir una major acceptació als ordinadors, conver-

tint-se en un ńu estàndard, gràcies al seu compromís estètic entre les capacitats de lectura de

l'home i de la màquina.

Avui en dia encara la podem trobar en les etiquetes d’alguns envasos.


ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnopqrstuvwxyz 0123456789,.:;-_+=^*/\ª¡!?”’#&@€$ÆŒØÇæœøçfiflß©®§%™°Þ¥µ()[]{}<>ƒÀÁÂÄÈÉÊËÌÍÎÏÑÒÓÔÖÙÚÛÜàáâäèéêëì í î ï ñòóôöùúûü

Zekton regular, 12 pt, 17


Zekton bold, 12 pt, 17


Zekton italic, 12 pt, 17

ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnopqrstuvwxyz 0123456789,.:;-_+=*/\ª¡!?”’#&@€$ÆŒØÇæœøçfiflß©®§%™°Þ¥µ()[]{}<>ƒÀÁÂÄÈÉÊËÌÍÎÏÑÒÓÔÖÙÚÛÜàáâäèéêëì í î ï ñòóôöùúûü

Zekton bold italic, 12 pt, 17



6. Tipografia complementaria


ABCDEFGHIJKLNOPQRSTUVWXYZ0123456789

Q5aŅ Typography regular, 40 pt, 45

Ņ Typography regular, 120 pt

Aquesta tipografia està expresament elaborada per al projecte. Està dissenyada majoritària-

ment a partir de quadrats. És una tipografia geomètrica i modular. Aquesta tipografia s’utilitzarà

ńmés als titulars. Aquests titulars haurà de tenir un cos mínim de 16 punts ja que si fos inferior

la seva llegibilitat es veuria afectada negativament.A partir de 14 punts utilitzarem la variant

bold, la qual utilitza els mateixos caracters però en una sola peça, sense separacions. Quan

utilitzem aquesta tipografia als titulars sempre destacarem els caracters “N” i “O”.


ABCÇDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ1234567890.,:;!?'"+-()ÁÀÉÈÍÌÓÒÚÙ

ABCÇDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ1234567890.,:;!?'"+-()ÁÀÉÈÍÌÓÒÚÙ

Ņ Typography regular, 38 pt, 40

Ņ Typography bold, 38 pt, 40


evolució



7. lema


Aquest variarà depenent dels objectius de la campanya trimestral. El lema sempre serà cons-

truït amb la tipografia complementaria. El lema sempre ha de tenir les mateixes proporcions per

tal de facilitar la seva incorporació a les aplicacions.

Un altre cosa important, és que aquest lema gràficament s’hauria de llegir en tan en Català com

en Castellà.


evolució

Inicialment vaig buscar un lema múltiple, el qual fes referència als productes que comercialit-

zarà la iniciativa.


evolució

La meva idea inicial era utilitzar aquest lema com a imatge corporativa, creant una imatge que

anés variant contínuament com fan la TATE de Londres o la revista Adbusters.

Codis 49

Codis1. Codi 1, Format

Codis 50

Aquest codi és molt senzill i molt important a la vegada. A totes les aplicacions haurem

d’utilitzar el format quadrat, sempre i quant la pròpia aplicació ens ho permeti.

Si ń podem variar el format intentarem que la forma quadrada aparegui de forma subliminal.

Aquest és el cas del paper de carta, el qual ha de ser DINA4, ja que a partir del plec del paper

farem constar la forma quadrada.

Codis 51

Codis2. Codi 2, composició

Codis 52

A

d

g

b

e

H

c

f

I

Totes les aplicacions les dividirem en terços horitzontals i verticals formant així 9 zones.

Els elements de les aplicacions sempre hauran d’estar integrats en aquestes divisions. Les

divisions es podran combinar horitzontalment (D+E+F, per exemple) o verticalment (A+D+G). A

l’hora, aquestes combinacions es podran combinar amb les zones mes pròximes, és a dir la

combinació G+H+I es podrà combinar amb la D+E+F.

Les combinacions sempre hauran de ser de 3 o de 6 zones. Per exemple mai podrem combinar

A+B+D+E.

Codis 53

Codis

3. Codi 3, Organització

Codis 54

Aquest codi fa referència a les aplicacions amb dues cares.

Aquest codi fa referència a que si a una cara utilitzem les zones D+E+F, a l’altra hem d’utilitzar

les zones adverses, és a dir, A+B+C , G+H+I.

Aplicacions 55

aplicacions1. Papereria

Aplicacions 56

La papereria ń està absenta del canvi trimestral. Cada trimestre s’afegirà un ńu disseny a la

papereria inspirat en el seu tema corresponent. D’aquesta manera obtindrem quatre variacions

de papereria anualment. És a dir cada trimestre amb l’aparició del ńu tema s’enviarà a impre-

mta el ńu disseny. Que es tingui un ńu disseny ń implica que l’altre papereria ń serveixi

sinó que la seguirem utilitzant fins que s’esgoti. Això provocarà un reciclatge continu de la

gràfica de la empresa. Totes les aplicacions (menys el paper de fax) aniran acompanyades

d’un codi QR que vincularà directament amb la pàgina web.

Aplicacions 57


1.1. Paper de carta

1.1.1.Cara A

Aplicacions 58

Mida: (21x29,7) cm, reducció 60% mida real, acotacions en cm / Tipus de paper: Revive 100% reciclat, 100 g. (Unión Papelera)

Aplicacions 59


1.1. Paper de carta

1.1.2.Cara B

Aplicacions 60


Aplicacions 61


1.1. Paper de carta

1.1.3. aCOTACIONS

Aplicacions 62


Aplicacions 63


Aplicacions 64


1.2. sobre

Aplicacions 65

Mida: (11x22) cm, reducció 60% mida real, acotacions en cm / Tipus de paper: Revive 100% reciclat, 100 g. (Unión Papelera)

Aplicacions 66


1.2. sobre

1.2.1. aCOTACIONS

Aplicacions 67

Mida: (11x22) cm, reducció 60% mida real, acotacions en cm / Tipus de paper: Revive 100% reciclat, 100 g. (Unión Papelera)

Aplicacions 68


1.3. targetas

Aplicacions 69

Mida: (6x6) cm, acotacions en cm / Tipus de paper: Revive 100% reciclat, 250 g. (Unión Papelera)

Aplicacions 70


1.3. targetas

1.3.1. aCOTACIONS

Aplicacions 71

Mida: (6x6) cm, acotacions en cm / Tipus de paper: Revive 100% reciclat, 250 g. (Unión Papelera)

Aplicacions 72


1.4. PAper de fax

Aplicacions 73


Aplicacions 74


1.4. PAper de fax

1.4.1. aCOTACIONS

Aplicacions 75


Aplicacions 76


1.5.Variacions

Aplicacions 77

Aplicacions 78

Aplicacions 79

Aplicacions 80

Aplicacions 81

Aplicacions 82

aplicacions2. Aplicacions digitals

2.1. pàgina web

Aplicacions 83

La pàgina web té un disseny molt senzill per facilitar la seva funcionalitat. La tipografia i les

obres del artistes seran els elements principals. La web tindrà un format quadrat i al fons s’hi

alternaran imatges amb les obres dels artistes.

Per mantenir una coherència amb la resta d’aplicacions a la part inferior es mantindrà la infor-

mació de l’empresa que trobem a la papereria. La única variació és que el correu i la direcció

web són més grans. La primera serà un vincle directe per contactar amb l’empresa i amb la

segona podrem accedir a l’índex del espai web. Aquesta informació junt al lema es mantindrà

igual a tots els apartats de la web.

Aplicacions 84

Al primer apartat (Manifest, Què és ń?), trobarem el manifest, una explicació de com funcio-

narà l’empresa, el productes que es comercialitzaran i finalment un apartat des d’on podrem

descarregar les tipografies que utilitza la iniciativa (la Ņ Typography i la tipografia de ratlles

pixelades).

Tots els apartats a excepció de l’índex, es podran compartir als mitjans socials a partir d’uns

petits vincles situats a sobre del lema.

Aplicacions 85

Dins de l’apartat d’Artistes, trobarem tres subapartats: El primer, Artistes, és un llistat amb tots

els artistes que han col·laborat amb la iniciativa. Al costat del ńm de l’artista trobarem el

telèfon de contacte i el correu electrònic.

Al següent apartat Obres Natura és una galeria que s’obrirà en una finestra apart. Finalment

trobem un apartat ańmenat Vols Col·laborar?, el qual va destinat als ńus artistes que es

vulguin afegir a la iniciativa.

Aplicacions 86

Aquesta és la galeria d’imatges. Per organitzar les imatges s’utilitza el programa Tiltviewer,

amb el qual podem veure les imatges amb una galeria 3D. La peculiaritat d’aquest programa

és que va a buscar les imatges a les galeries de Flickr, cosa que facilita l’actualització instan-

tània de les imatges. Si seleccionem una imatge ens podem apropar i podem donar-li la volta,

al revers de la imatge trobem el ńm de l’autor, un vincle al mitjà social i un vincle directe que

diu “Vols utilitzar la imatge?” el qual ens porta a l’apartat de compra dels productes persona-

litzats.

Aplicacions 87

El següent apartat que trobem és el de Revista. Aquí podem accedir a les Magazines digitals

(a la web de “issuu”, un portal de llibres i revistes digitals), podrem llegir, descarregar o impri-

mir la Magazine Ņ digital que vulguem.

Desprès trobem els apartats Esdeveniments i Formar Part del Projecte. Al primer podrem

veure un llistat d’activitats, on trobarem totes les exposicions i conferències dels artistes que

formen la iniciativa. El segon apartat és un formulari destinat als seguidors, on deixaran les

seves dades per donar-se d’alta a la iniciativa i així poder adquirir els productes personalit-

zats amb les obres dels artistes. Dins d’aquest apartat també trobarem un apartat destinat a les

empreses de comerç just que vulguin participar en el projecte. Aquest apartat seria el menys

important ja que la iniciativa ja té llistats de totes les empreses a España que comercialitzen

amb productes de comerç just, i serà la iniciativa “ń” la que es posi en contacte amb elles.

Aplicacions 88

El penúltim apartat que trobem és el d’Adquirir Productes, aquí els seguidors podran realitzar

les seves comandes. La compra estarà fraccionada en tres apartats.

Els dos primers ń importa l’ordre ja que podem accedir a la compra directament amb el Pas 2

realitzat (amb l’obra seleccionada) mitjançant la Galeria d’imatges. Al primer apartat trobem tres

pestanyes: El producte, La marca del producte i per últim la quantitat d’envasos que volem. Ņ

es podrà accedir al Pas 3 (Validar la compra) si ń hem adquirit un volum mínim de productes,

per tal de que el transport dels productes sigui rentable. Aquesta ńrma s’especifica en el

moment en que el seguidor es dóna d’alta a la iniciativa.

Aplicacions 89

Un cop completat cada tots els passos, aquest apartat canviarà de color. Si volem adquirir més

productes, un cop finalitzats els dos primer passos, ens apareixerà un botó que en permetrà

afegir més passos, és a dir, afegir més productes a la compra.

Finalment l’últim pas és el de validar la compra, aquí haurem de introduir el DNI, ńm i

cogńms, i l’hora de preferència d’entrega de la comanda. Finalment introduirem la contrasen-

ya que se li donarà a cada usuari quant es tramita l’alta en la iniciativa, per validar la compra.

L’usuari rebrà un correu amb la factura a l’instant.

Per últim tenim l’apartat d’Opinió que és un vincle directe al Blog.

Aplicacions 90

evolució

Aplicacions 91

aplicacions2. Aplicacions digitals

2.2. correu electrònic

Aplicacions 92

El correu electrònic seguirà amb la gràfica de tot el projecte. Aquest també variarà cada trimes-

tre com la resta d’aplicacions. Dins del correu trobarem uns vincles per accedir a les diferents

webs de la iniciativa a les xarxes socials.

Aplicacions 93

aplicacions3. Material promocional

3.1. suports de paper

Aplicacions 94

Aquest material, donat que és el primer que fa la iniciativa, té dues funcions: donar a conèixer

el projecte i buscar artistes que vulguin participar. Aquest material està dividit en dos ele-

ments: Cartell i “mini-flyers”. El primer complirà la funció d’informar i el segon està destinat a

aquells que hagin vist el cartell i vulguin posar-se en contacte amb la iniciativa (hi conté el

correu electrònic).

Aplicacions 95

Aplicacions 96

Aplicacions 97

aplicacions3. Material promocional

3.2. suports digitals

Aplicacions 98

Per a promocionar la iniciativa es farà ús de les xarxes socials, a través de missatges i anun-

cis. Aquí podem veure un anunci que es farà a Facebook.

Aplicacions 99

Un altre mitjà de promoció són les webs de les empreses col·laboradores, on la iniciativa

col·locarà de manera discreta la paraula “ń marcas” amb la tipografia de ratlles pixelades. Així

la gent quant ho vegi podrà clicar i accedir a la pàgina web de “ń” i veuran que l’empresa

forma part de la iniciativa associant-la als valors de la pròpia inicicativa.

Aplicacions 100

aplicacions4. Revista

Aplicacions 101

La revista contendrà un recull de les millors obres relacionades amb el tema trimestral. Aques-

ta s’enviarà als seguidors a casa. Així podran seleccionar les seves obres preferides per als

seus productes. L’objectiu principal de la revista és promocionar els artistes.

Aplicacions 102

A l’interior s’organitzaran les obres per motius, cromatismes i composició. Cada obra anirà

acompanyada del ńm de l’artista, la disciplina a la que pertany l’obra i un codi QR que vincu-

larà directament amb el web de “ń”.

Aplicacions 103

aplicacions4. Revista

4.1. variacions

Aplicacions 104

Disseny Etiquetes 105

disseny etiquetes1. Etiquetes informatives


Els productes que ens arribaran de les empreses proveïdores aniran sense la etiqueta con-

vencional (seran productes en “blanc”, sense cap tipus d’informació). Per això necessitarem un

petit indicador que aclareixi a nivell intern que és un dels productes que ńsaltres distribui-

rem. Aquí apareixen aquestes etiquetes informatives, que els proveïdors enganxaran en tot

els productes i ens indicaran amb ńmés tipografia les dades imprescindibles del producte.


disseny etiquetes2. Etiquetes productes


Aquestes etiquetes, que s’imprimiran amb tinta de soia, tenen un disseny molt simple, ja que

ńmés estaran formades per tres elements: Un paraula codificada amb la tipografia de ratlles

pixelades (la qual ens indicarà la temàtica de l’obra), un codi QR que contendrà les dades

imprescindibles del producte (les mateixes dades que les etiquetes informatives). Per llegir

aquestes dades el seguidor ń necessitarà connectar-se a internet ja que els codis QR poden

emmagatzemar textos.

Aquests codis QR els podrem llegir fàcilment a partir d’un petit software que ens podrem des-

carregar de manera gratuïta. Tan al web com a la revista se’ns indicaran els vincles on podem

descarregar aquests programes.


com lleguir els codis QR?


evolució

Caixa R³ 115

Caixa r

Caixa R³ 116

Aquesta és la caixa que utilitzarà la iniciativa per entregar els productes als domicilis dels

seguidors. El ńm de la caixa “R al cub” fa referència a la forma de la caixa i les tres “R” (Reci-

clar, Reduir i Reutilitzar). Per altra banda el cor que apareix a l’ull de la “R” és un plagi que fa

referència al símbol de “Food, Drink of Devon”, regió d’Anglaterra on hem va sorgir la idea del

projecte.

Caixa R³ 117

La caixa és un cub de (40x40x40)cm. Està feta amb Polipropilè, que és un plàstic de la gama

“comodity”, fàcil de reciclar i resistent. Ņ és contaminant com ho pot ser el PVC, que al conte-

nir clor ń és sostenible. A més és un plàstic al qual se li pot afegir aditius cromàtics per variar

el seu color. Pel que fa al disseny la caixa té una nansa i rodes per facilitar-ne el transport.

Caixa R³ 118

La caixa té dues funcions, la primera és la de transportar els ńus productes a les llars del se-

guidors i un cop està buida la idea és que els consumidors pugin dipositar al seu interior els

envasos buits. Així quan el treballador de la iniciativa porti la ńva comanda s’emportarà la

caixa plena dels envasos buits per facilitar-ne el reciclatge i la reutilització d’aquests. El cub

té dues obertures, la principal on s’extrauran els ńus productes i al lateral una altra, destina-

da a l’abocament dels envasos buits.

Caixa R³ 119

evolució

manifest no

Documents