manresa opuscle ignasia2 totsidiomes · 2017-06-24 · ignasiana. amb el carnet emplenat amb tots...
TRANSCRIPT
MANRESACor de Catalunya
Una ciutat amb ànima
Guia per descobrirla ciutat d’Ignasi
MANRESA IGNASIANA
Gen
ís S
aez
32
Espai visitable amb serveis
Espai visitable sense serveis
Espai visitable amb visita guiada
Visites exteriorsEspais i camins naturals
Entrada de pagament
Horaris
Contacte
Accés amb transport públicAccessibilitat
Llegenda de serveis:
La monumentalitat de la façana barroca de la Cova, a l’entrada sudde Manresa, és una de les petjades del pas d’Ignasi de Loiola per la ciutat. La ciutat que va conèixer Ignasi, però, va ser la de l’esplendor gòtica.
La ciutat d’Ignasi
ÍndexLa ciutat d’Ignasi
Una guia per descobrir la Manresa ignasiana
La Manresa que va acollir Ignasi (segle XVI)
La Manresa de la petjada ignasiana (segles
XVI- XXI)
Els 22 llocs ignasians
Altre patrimoni de la petjada ignasiana
Plànol de situació
Informació turística
Durant onze mesos (1522-1523) Manre-sa va acollir Ignasi de Loiola. La ciutat va influir, d’aquesta manera, en la tra-jectòria d’un personatge que acabaria sent universal. Eren temps de canvis: per primer cop s’havia fet la volta al món; el Mediterrani era un punt de conflicte entre musulmans i cristians; la crisi de l’Església desembocaria en la Reforma protestant. Després d’abandonar la vida política i militar per dedicar-se a la me-ditació i a la vida contemplativa, Íñigo –tal com se’l coneixia- va emprendre un pelegrinatge des de la seva terra natal, a Loiola, cap a Jerusalem. Va passar per Montserrat i es va hostatjar a Manresa on, segons ell mateix, va tenir un seguit d’experiències místiques que resultarien claus en la redacció de la seva obra més influent: els Exercicis Espirituals. Diverses famílies manresanes el van acollir i el van auxiliar quan feia vida de penitent i quan va emmalaltir. Ignasi va trobar a Manresa nombrosos espais –alguns d’ells en solitud- on va practicar la seva nova vida espiritual.
Ton
i Ga
lera
Gen
ís S
aez
Ton
i Ga
lera
Jord
i Pla
yJo
rdi P
lay
54
El paper clau que la ciutat va tenir en la configuració del pensament i l’acció d’Ignasi ha estat reconegut per la Companyia de Jesús, que ha adoptat els topònims Man-resa i Cardener per donar nom a multitud d’instal·lacions, equipaments i programes vinculats a aquest orde religiós, present arreu del món.
Seguint els passos d’Ignasi de Loiola per Manresa, ens mourem entre dues èpoques. D’una banda, la medieval i gòtica que va conèixer Ignasi, a través de la basílica de la Seu, el Centre d’Interpretació del Carrer del Balç i l’Espai Manresa 1522: la ciutat d’Igna-si. D’altra banda, la ciutat d’època moderna influïda pel sant, a l’entorn del santuari de la Cova i del Museu Comarcal (antic Col·legi de Sant Ignasi), especialitzat en art barroc.
Amb motiu del 500 aniversari de l’estada del pelegrí a Manresa, s’han endegat diversos esdeveniments culturals i festius al llarg de l’any. Alguns d’ells són la celebració de les festes de sant Ignasi el mes de juliol, al Cen-tre Històric; el cicle de concerts de músiques contemplatives Sons del Camí; el Fòrum Manresa 2022, programa de conferències Ignàgora, sobre les ciutats del futur i els valors ignasians; i la Marxa del Pelegrí, una caminada popular de Montserrat a Manresa seguint el Camí Ignasià. La posada en valor de l’enogastronomia renaixentista i pròpia del territori és una altra de les propostes.
Detall del retaule d’alabastre de Joan Grau a l’interior de la Cova.
Aquesta guia us ajudarà a descobrir els indrets de la Manresa ignasiana a través de diversos itinera-ris. Consta d’una introducció a la Manresa gòtica i barroca i breus descripcions de cadascun dels 22 llocs ignasians. Entre aquests, destaquen cinc equipaments amb patrimoni exposat i serveis. En cada cas, es dóna informació bàsica sobre qüestions pràctiques. Al llarg de la visita trobareu senyalització direccional i amb informació sobre el lloc i la seva relació amb Ignasi.
La guia també inclou el carnet on s’estamparà el se-gell de la visita als cinc llocs essencials de la Manresa Ignasiana. Amb el carnet emplenat amb tots els se-gells, rebreu una certificació que us permetrà gaudir d’avantatges i descomptes a la ciutat.
La visita als 22 llocs no tan sols us permetrà seguir les petjades d’Ig-nasi sinó també conèixer la Manre-sa que ell va viure (1522) i la ciutat dels segles posteriors, influïda per la presència del pelegrí. Es tracta d’uns espais excepcionals i únics, que guarden una estreta relació amb sant Ignasi.
Una guia per descobrir la Manresa ignasiana
La coveta, l’espai ignasià per excel·lència.
El bol de Sant Ignasi.
Avantcova, santuari de La Cova.
Façana barroca de la Cova.
Jord
i Pla
y
Ferr
an
Fa
ja
Jord
i Pla
y
76
Vistes de Montserrat des de Manresa.
El Pou de la Gallina.
El Pont Vell amb la Seu, al fons.
Un dels espais de veneració d’Ignasi, la creu del Tort.
Fill d’una família noble basca, Íñigo López de Loiola va néixer a Azpeitia (Guipúscoa) el 1491. Servidor de càrrecs reials, va ser ferit a la batalla de Pamplona entre les forces basco castellanes i basco franceses. Com a conseqüència d’una crisi espiritual, va decidir pelegrinar a Terra Santa. De camí a Barcelona, es va aturar a Montserrat, on va rebre un primer acompanyament espiritual. Diverses circumstàncies li van fer ajornar el viatge. Va fer estada a Manresa, on va ser acollit per un grup de dones devotes que serien conegudes amb el nom d’Íñigues.En aquells moments, Manresa havia deixat enrere la seva esplendor medieval. La ciutat tot just s’estava recuperant dels efectes combinats de la Pesta Negra, els cicles de males collites i la Guerra Civil del segle XV, que havien provocat una profunda crisi demogràfica i econòmica.
Manresa, però, continuava sent una de les ciutats més importants de Catalunya, tant per la seva producció artesanal, com per la seva puixant agricultura, amb una horta regada per la Sèquia, de 26 km, que feia 150 anys s’havia construït per portar aigua del Llobregat. A la ciutat, hi tenien convent diferents ordes religiosos: carmelites, domi-nics, clarisses i cistercencs. L’urbanisme era format per carrerons ir-regulars, foscos i mal ventilats, però plens d’expressions populars i creences religio-ses, visibles a través de fornícules, creus i capelletes escampades pertot arreu, a més de convents, ermites i esglésies. Per damunt de tots els edificis religiosos destacava la basílica de Santa Maria de la Seu.
La Manresa que va acollir Ignasi (segle XVI)
Ignasi havia descuidat el seu aspecte, fins al punt que popularment se’l coneixia com l’home del sac, perquè vestia amb una simple túnica.
Molts d’aquests llocs van ser espais de pregària per a Ignasi. El futur sant va rebre-hi el consell espiritual per part de diferents personatges: Joan Botocavi, canonge de la Seu; Galceran Perelló, frare dominic del convent dels Predicadors -on probable-ment va coincidir també amb la popular beata María de Santo Domingo-; i Alfonso de Agurreta, prior de Sant Pau. En alguns d’aquests indrets va experimentar misteris i revelacions, tal com relaten els testimonis de l’època. Segons l’Autobiografia del sant, va ser a la vora del riu Cardener on va tenir la revelació divina coneguda com a Exímia Il·lustració. Ignasi de Loiola vivia com un pelegrí pobre, acollit principalment a l’Hospital de Santa Llúcia. Menjava poc i practicava dejuni. Ha-via descuidat el seu aspecte, fins al punt que popularment se’l coneixia com l’home del sac, perquè vestia amb una simple túnica. S’ocupava de tenir cura dels malalts i d’alimentar els pobres, a més de pelegrinar per la ciutat. Aquesta actitud i els episodis místics que va viure representen l’expressió d’una profunda transformació que el va portar a redactar els Exercicis Espirituals.
Javi
er V
idel
a
Òsc
ar
Ro
db
ag
Jord
i Pla
yJo
rdi P
lay
Ton
i Ga
lera
98
Al llarg dels anys, Ignasi va mantenir relació epistolar amb diverses persones que el van ajudar durant la seva estada a Catalunya. Un cop va culminar la seva obra amb la fundació de la Companyia de Jesús, Man-resa va començar a venerar els llocs que el pelegrí havia freqüentat. En el transcurs del procés de canonització, que culminà el 1622, multitud de testimonis, directes o indirectes, van relatar anècdo-tes, fets i misteris relacionats amb el sant. Alguns eren producte de la tradició popular, com la llegenda del Pou de la Gallina.
L’augment de fidels va fer que el Consell de la Ciutat hi promogués l’establiment dels jesuïtes. La Companyia de Jesús va tenir residència estable a Manresa des del 1602 i va impulsar la construcció dels dos edificis emblemàtics de l’època barroca: la Cova i l’esmentat Col·legi de Sant Ignasi (actual Museu Comarcal). La presència jesuítica va estar condicionada pels diferents avatars socials i polítics, que van fer que l’orde patís diverses expulsions, a causa de la seva influència i poder.
Actualment, la Cova ha esdevingut un cen-tre internacional d’espiritualitat ignasiana. Acull visitants procedents d’arreu del món, que hi fan estades de meditació, formació i Exercicis Espirituals. Diversos artistes (entre ells Joseph Beuys i Fernando Prats) s’han inspirat en Ignasi per a les seves creacions, les quals han deixat petjada a Manresa.
La Manresa de la petjada ignasiana (segles XVI-XXI)
El Carrer del Balç, un enteixinat urbà nascut de l’època d’esplendor medieval.
La creu en record de Beuys mostra l’impacte de Sant Ignasi en els artistes contemporanis.
Vitralls del 1909 del taller de H. J. Maumejean de Barcelona.
Detall de la façana barroca de la Cova.
Ferr
an
Fa
ja
Javi
er V
idel
a
Ton
i Ga
lera
Ton
i Ga
lera
Gen
ís S
aez
Jord
i Pla
y
1110
La façana de l’esglésiaÉs una mostra excepcional de l’arquitectura jesuítica i del barroc català, gràcies al movi-ment dels elements i a la decoració en forma de retaule barroc. Al centre, s’hi observa una fornícula amb l’escultura del sant amb una ploma i el llibre dels Exercicis Espirituals, em-marcat per columnes corínties. A sobre, la rosassa oval simbolitza la il·luminació divina.
EsglésiaConstruïda entre 1750 i 1763, és formada per una planta de nau única amb capelles laterals, comunicades entre si, amb una tri-buna superior amb gelosia. No es va orna-mentar fins a mitjans del segle XIX, a causa de les expulsions de què va ser objecte la comunitat. Als laterals hi ha les talles escultòriques de sants de la Companyia de Jesús. L’altar major és presidit per la Pu-ríssima Concepció. A sobre es pot veure la Santíssima Trinitat i als costats les imatges de sant Ignasi i sant Francesc Xavier.
AvantcovaFins al segle XIX era l’espai dedicat al culte, però amb l’edificació de l’església va esde-venir el vestíbul d’accés a la Coveta. Va ser ornamentat, entre el 1906 i el 1919, pel pintor jesuïta Martín Coronas, que va dirigir les obres d’estil modernista amb un cert eclecti-cisme i amb una variada ornamentació, tant al terra, com a les parets i al sostre. Aquestaornamentació respon a una funció comuni-cativa: és l’espai que ens prepara per entrar al lloc més espiritual del conjunt. Aquesta idea es transmet gràcies a la iconografia de les parets: els vitralls de les finestres i els mosaics de les pseudofinestres; entre els
Façana lateral barrocaMostra de la teatralitat del barroc, va ser concebuda com a tancament d’un espai buit. Consta de tres sectors, la coveta, l’avantcova i l’església del santuari. S’es-tructura en tres nivells: basament nu, cos central amb pilars jònics i finestres ado-vellades (inclou un entaulament a la part superior amb figures zoomorfes i vegetals), i cos superior amb àngels músics i òculs el-líptics. Data del segle XVII i és obra de Joan Grau i de Francesc Grau.
CovetaEs tracta de l’espai ignasià per excel·lència. És una balma sobre el Cardener excavada per l’erosió fluvial del terciari. Al segle XVII es va ornamentar amb un retaule d’ala-bastre de Joan Grau que mostra la figura del sant escrivint els Exercicis Espirituals a Manresa. Els estucs de la banda del riu són del segle XVIII.
La llera del riu Cardener es caracteritza per les balmes naturals excavades a la roca per la força del vent i la pluja. En aquestes balmes hi habitaven ermitans durant el segle XVI. En una d’elles Ignasi s’hi recollia per pregar. Segons la tradició, va comen-çar-hi la redacció dels Exercicis Espirituals. A finals del segle XVI aquest espai es va començar a venerar. En un primer moment, s’hi va col·locar una creu i es va tancar la cova amb una porta. Posteriorment, el 1603, s’hi va construir una petita capella. A poc a poc, els visitants van anar augmen-tant i durant més de quatre segles es va dignificar l’espai amb noves construccions, el conjunt de les quals es coneix amb el nom de la Cova.El complex està format, d’una banda, pel Santuari de la Cova, i de l’altra, pel Centre Internacional d’Espiritualitat Ignasiana (abans anomenat Casa d’Exercicis), que data de 1894 i és obra de Joan Martorell. L’edifici va ser remodelat entre 2012 i 2014. Acull la comunitat jesuïta que hi habita de manera permanent. Després de l’actual remodelació, el santuari es divideix en qua-tre espais: l’església, l’espai d’acolliment, l’avantcova i la coveta. Tot el conjunt mo-numental és una bona mostra de l’arqui-tectura jesuítica i, sobretot, de l’art barroc català. A més del seu interès artístic, és tot un símbol per als membres de la Compa-nyia de Jesús, ja que és considerat el lloc on van germinar les idees del seu fundador.
1 Santuari de la Cova
Santuari de la Cova de San IgnasiD’octubre a febrer:De dilluns a dissabte de 10h a 13h i de 15h a 18h. Diumenges de 10h a 12h i de 15h a 18hDe març a setembre:De dilluns a dissabte de 10h a 13h i de 16h a 19h. Diumenges de 10h a 12h i de 16h a 19hFestius de no precepte, consultar horariConsultar preus. Possibilitat de visita guiada
Exterior del santuari
Interior del santuari
Espai d’acollimentPodem trobar-hi la porta del 1625, per la qual s’entrava a la Coveta fins el 1900, i l’arrambador de marbre del 1900 que cobria bona part de la roca de la Coveta. Tam-bé hi podem veure els nou medallons amb relleu d’alabastre de Josep Sunyer (1720), que mostren episodis de la vida d’Ignasi a Manresa.
finestrals hi ha sis medallons que expliquen episodis de la vida del sant; el paviment di-buixa l’escut de la família d’Ignasi i les armes de la seva antiga professió.
Els 22 llocs ignasians
938751579 · [email protected]
Gen
ís S
aez
Gen
ís S
aez
Gen
ís S
aez
Jord
i Pla
y
1312
Les sales del museu conserven una importan-tíssima mostra de peces dels retaules barrocs produïts a la ciutat de Manresa durant els segles XVII i XVIII. Tots aquests retaules van ser conce-buts com a objecte de devoció per les esglésies de la ciutat després del Concili de Trento (1545-1563); quan es va demanar a totes les parrò-quies que renovessin el material litúrgic d’acord amb els nous criteris. Aquest fet va provocar
un augment de la demanda i, alhora, l’augment dels tallers per tot Catalunya, i, a casa nostra, el naixement de l’escola manresana. Entre els obradors més importants hi havia els de la famí-lia Grau, els Sunyer o els Padró. De l’època post ignasiana es conserva un espai propi al museu i d’altres d’interès dedicats a la Guerra de Succes-sió, al pintor Viladomat i a la Guerra del Francès.
3 Capella del Rapte (antic Hospital de Santa Llúcia)
2 Museu Comarcal (antic Col·legi de Sant Ignasi)
Es va fundar el 1625 gràcies a donacions particulars i al Consell de la Ciutat, que va cedir l’antic hospital de Santa Llúcia perquè els jesuïtes l’habilitessin com a col·legi, el segon de la Companyia de Jesús a Cata-lunya, després del de Betlem (Barcelona), i precursor de les escoles jesuïtes de Gràcia i de Sarrià (Barcelona). El 1750 es va ampliar fins a conformar l’edifici actual i es va renovar al segle XIX. Un pati central n’articula les diverses ales. Consta d’una planta quadrada amb un claustre porticat d’estil neoclàssic al centre. Els jesuïtes van dirigir l’escola fins al 1892.Per les seves estances va passar-hi José Pignatelli, que seria el restaurador de la Companyia de Jesús. El prestigi del col·legi - on els interns practicaven una estricta disciplina- el va convertir en un dels cen-
tres preferits per famílies benestants d’ar-reu de Catalunya. A les seves memòries, l’escriptor Josep M. de Sagarra explica que el seu pare –que va ser alumne del col·legi- havia patit “freds siberians” a Manresa perquè “l’educació ignasiana encara es ressentia de l’austeritat dels temps de la Contrareforma.”Després de la marxa dels jesuïtes, el 1901 s’hi va inaugurar l’Escola d’Arts i Oficis municipal. Al llarg del segle XX, l’edifici va tenir altres funcions, com les de caserna, laboratori i biblioteca. Finalment, l’any 1941 s’hi van instal·lar l’Arxiu Històric i el Museu.
L’hospital de Santa Llúcia va ser enderrocat durant la Guerra Civil. En el mateix lloc, i aprofitant part de les runes, als anys 50 es va reconstruir la capella de Santa Llúcia, i en un lloc significatiu s’hi va tornar a posar l’escultura jacent de Sant Ignasi que ja es venerava abans de la guerra. El conjunt dels dos espais es coneix avui com Capella del Rapte.
L’hospital de Santa Llúcia, d’origen medie-val, era anomenat l’hospital dels pobres o inferius. Al segle XVI els hospitals no eren centres sanitaris, sinó que donaven menjar i aixopluc a pelegrins, forasters, indigents, rodamóns, malalts mentals i nens orfes i abandonats. Acollien, doncs, persones amb pocs recursos o que estaven de pas.L’hospital de Santa Llúcia va ser el primer lloc i el principal on el pelegrí es va hostat-jar en els seus 11 mesos manresans. Ignasi hi menjava amb els pobres i ajudava a servir els malalts, practicant així els vots de pobresa i d’ajuda als altres.Segons conten els testimonis, mentre es cantaven les completes el pelegrí va sofrir-hi un rapte espiritual i va restar vuit dies i vuit nits immòbil al terra de la capella.
Els 22 llocs ignasians
Cada dia, de 10h a 18h Visites a les sales d’exposicions:Dissabtes de 10h a 14h i de 17h a 20h i diu-menges de 10h a 14hDe dimarts a divendres, visites concertades
Museu Comarcal de ManresaCENTRE D’ACOLLIDA DE PELEGRINS
3€938741155 · [email protected]
Ton
i Ga
lera
Jord
i Ma
rtín
ez
Javi
er V
idel
a
1514
6 Carrer del Balç
Els primers temps de la seva estada a Manresa, Ignasi es va establir durant uns dies als baixos d’aquesta casa del carrer de Sobrerroca, després d’allotjar-se a l’hos-pital de Santa Llúcia. Va ser acollit per una de les seves seguidores, Miquela Canyelles. Segons la tradició, el pelegrí dormia a l’es-pai comprès entre la porta que donava al carrer, l’escala i el cel obert interior.
Al carrer de Sobrerroca trobem un pou que recorda la tradició d’una història miraculosa esdevinguda el 1602: una nena de cator-ze anys guardava una gallina de la seva madrastra; l’animal se li va escapar i va caure al pou d’aigua que hi havia en aquest carrer. La gallina va morir i ella, espanta-da per la reacció que pogués tenir la seva madrastra, va suplicar a sant Ignasi que li tornés la vida. Segons la tradició, així va succeir. Al segle XVIII s’hi va construir una petita capella adjacent. A l’interior hi ha un retaule on s’explica la llegenda. La ciutat va continuar recordant durant molts anys aquest esdeveniment miraculós bevent l’aigua beneïda del pou.
Els 22 llocs ignasians
És un bon exemple de l’entramat urbà me-dieval de Manresa, constituït per carrerons estrets, irregulars, mal il·luminats i amb poca ventilació, que s’adaptaven a l’orografia del terreny. Es tracta d’un espai singular, format per una estructura de galeries porxades que comunicaven diverses cases. Encara s’hi conserven un pou d’aigua, vells portals, cellers i construccions sobreposades que formen un carrer fosc i reclòs on es respira un ambient medieval.Actualment acull el Centre d’Interpretació del Carrer del Balç on, a través d’un mun-tatge audiovisual, el visitant pot descobrir com era la Manresa de l’època de Pere el Cerimoniós.
5 Pou de la Gallina
Dissabtes de 10h a 14h i de 17h a 20hDiumenges i festius de 10h a 14hEntre setmana, visites concertades.
Centre d’Interpretació del Carrer del Balç
5€ tarifa general / 4€ tarifa reduïda
938721466 · [email protected]/carrerdelbalc
4 Can Canyelles
*
Gen
ís S
aez
Òsc
ar
Ro
db
ag
Òsc
ar
Ro
db
ag
Javi
er V
idel
a
1716
Els 22 llocs ignasians
7 Basílica de la Seu
La basílica gòtica de Santa Maria de la Seu, construïda sobre el Puigcardener, és la principal icona del patrimoni arquitectònic i artístic de la ciutat. En destaquen un con-junt de retaules dels segles XIV-XVI; el mu-seu (amb peces molt valuoses), els vitralls, el claustre romànic, el campanar massís de 50 m d’altura, els tres portals exteriors i un espectacular sistema de contraforts i arcs que suporten les voltes.La imponent construcció es va començar el 1328, dirigida pel mestre d’obres Berenguer de Montagut –l’artífex de Santa Maria del Mar de Barcelona-, i es va acabar el 1488. En arribar Ignasi el 1522, tot just s’havia construït el cos bàsic de la basílica: la cap-çalera, la nau i les capelles laterals. Poste-riorment es van construir el campanar, la capella del Santíssim i la façana de ponent. De planta única, de 30 metres d’alçada i 33 d’amplada, és la segona església gòtica més ampla d’Europa, després de la catedral de Girona, i forma un dels millors exemples d’aquest període artístic. Construïda gràcies a les aportacions dels gremis, dels fidels i del Consell de la Ciutat, la Seu esdevé reflex de l’esplendor medieval de la ciutat: una època de prosperitat eco-nòmica que va convertir-la en una de les poblacions més importants de Catalunya.La Seu va ser visitada per Ignasi el mateix matí que va arribar a la capital del Bages. El pelegrí de Loiola hi assistia diàriament i pregava a la capella de Sant Antoni Abat, actualment de Sant Josep. Segons l’Autobiografia d’Ignasi, entre els seus consellers manresans hi havia el ca-nonge de la Seu, Joan Bocotavi, un “home molt espiritual que predicava allà”, el qual, per ajudar-lo a vèncer els escrúpols que el turmentaven, “li digué un dia en confessió que escrivís tot el que podia recordar.”
De dilluns a divendres de 10.30h a 13.30h i de 16h a 19h. Dissabtes, diumenges i festius de 10.30h a 14h i de 10.30h a 14h i de 16h a 19h.Museu de la Seu: diumenges de 10h a 14. * El museu no és accessible per persones amb mobilitat reduïda
Basílica de Santa Maria de la Seu
Consultar preu.
La capella de Sant Antoni Abat, on Ignasi pregava molt sovint, va ser finançada pel gremi de mestres sabaters i correspon a l’actual capella de Sant Josep. Actualment, una escultura instal·lada a la mateixa cape-lla ho recorda.
La Seu, sobre el Puigcardener, és la principal icona del patrimoni manresà i un dels espais més influents per a gnasi durant la seva estada a la ciutat. 938721512
Ferr
an
Fa
ja
Jord
i Pla
y
Gen
ís S
aez
Gen
ís S
aez
Ton
i Ga
lera
1918
Els 22 llocs ignasians
Antiga residència d’estil renaixentista de la nissaga noble dels Amigant, família que va acollir Ignasi de Loiola. Sobre la portalada es pot veure l’escut heràldic del llinatge, format per dos braços posats en faixa que s’estre-nyen les mans, acompanyats de dues estre-lles d’or, símbols d’amistat i bona ventura.
La Família Amigant tenia el costum d’acollir malalts i cuidar-los en una altra casa que anomenaven l’Hospitalet. Ignasi va fer-hi estada en dues ocasions, ja que Àngela Seguí, matriarca de la família, el va ajudar en repetides ocasions. Més tard forma-rà part del grup que assistia als Exercicis Espirituals que Ignasi impartia a la Capella de Santa Llúcia.
El 1703 l’Hospitalet es va transformar en espai de culte: la capella de Sant Ignasi Ma-lalt. A l’interior, s’hi conserva una pintura a l’oli amb una estampa de la família Amigant cuidant el pelegrí. Recentment aquest espai ha estat restaurat.
Sobre el puig Mercadal, el més alt de la ciutat, els pares carmelites van erigir una església al segle XIV: el temple gòtic del Carme. Amb el suport econòmic d’Alfons el Benigne, el 1322 van començar-ne les obres, sota la direcció de Berenguer de Montagut. L’església feia 75 metres de llargada, 22 d’amplada i més de 36 d’al-çada. La construcció del retaule barroc de l’altar major, al segle XVII, va aplegar artistes com el pintor Pere Cuquet. El convent i el claustre van ser refets en estil neoclàssic al segle XVIII. Després de l’exclaustració dels carmelites, el 1835 el convent va funcionar com a escola. El 1849 es va convertir en caserna, funció que va mantenir fins al 1965. Durant la Guerra Civil, va ser derruïda i durant els ender-rocs, es van descobrir peces de ceràmica decorades en verd i magnanès, que poden veure’s al Museu Comarcal. Diversos capitells, són exposats a l’Espai Manresa 1522. El 1990 es va transformar en l’actual alberg.Segons la tradició, va ser un dels llocs de devoció d’Ignasi.
La misteriosa Llum
Segons la tradició local, el 21 de febrer de 1345 un raig de llum procedent de Montser-rat va il·luminar l’església del Carme. Aquest fet va servir per tancar el litigi sorgit entre la ciutat i el bisbe de Vic arran de la cons-trucció de la Sèquia. El canal, que havia de servir per pal·liar la greu sequera que hi havia a la ciutat, havia de passar per terres del bisbe de Vic, que hi era reticent. Després de l’aparició de la misteriosa llum, el bisbe va permetre que es reprenguessin les obres. Els manresans continuen celebrant aquest episodi llegendari amb una gran festa popular i una espectacular fira medieval, la Fira de l’Aixada, que té lloc durant el cap de setmana després del 21 de febrer.
8 Capella de Sant Ignasi Malalt
Cada dia, de 10h a 20h.
9 Alberg del Carme (antics convent i església del Carme)
10 Casa Amigant
Gen
ís S
aez
Ton
i Ga
lera
2120
Els 22 llocs ignasians
11 Plaça de Sant Domènec (antic Convent dels Predicadors)Espai Manresa 1522. La ciutat d’Ignasi
L’enorme conjunt monumental del convent de Sant Domènec (també conegut com a convent dels Predicadors) incloïa l’església de Sant Pere Màrtir, enderrocada l’any 1936, du-rant la guerra civil. Adossada a les parets de l’actual Teatre Conservatori, era una cons-trucció eclèctica que es va començar a bastir al segle XIV però que no es va finalitzar fins a mitjans del segle XVIII. Al seu interior, la capella del Roser allotjava un valuós retaule de 1644, obra de Joan Grau.
Durant els onze mesos que va romandre a Manresa, Ignasi de Loiola es va allot-jar almenys dues vegades al convent dels Predicadors. Regentat pels frares dominics (o predicadors), l’edifici ocupava una part de la plaça de Sant Domènec, que correspon apro-ximadament a l’actual Teatre Conservatori.
Tal com el mateix Ignasi explica a l’Autobio-grafia, va viure-hi alguns dels moments més crítics de la seva estada a Manresa, amb dubtes, severes penitències i dejunis que van fer que emmalaltís seriosament i que fins i tot pensés en la possibilitat de suïcidar-se.
El convent va ser també l’escenari de vivèn-cies intenses –amb visions i il·lustracions- que van reforçar Ignasi en la seva fe i li van permetre culminar la transformació personal que va viure a la ciutat.
Al convent dels Predicadors,
Ignasi va experi-mentar intenses
vivències que li van perme-
tre culminar la transformació
personal que va viure a Manresa.
A partir de l’últim trimestre de 2015:Espai Manresa 1522. La ciutat d’Ignasi
Instal·lat als porxos de l’antic claustre (avui Teatre Conservatori), el centre d’interpreta-ció mostra com era la ciutat que a principis del segle XVI va trobar el futur fundador de la Companyia de Jesús. Ofereix també una visió de conjunt dels principals indrets de la capital del Bages que conserven el record de la petjada ignasiana. Exhibeix també algunes peces originals que procedeixen de llocs que Ignasi va veure i conèixer directament mentre va estar a la ciutat, com el mateix convent dels Predicadors i l’antiga església del Carme.
Òsc
ar
Ro
db
ag
Jord
i Ro
dó
Gen
ís S
aez
Jord
i Pla
y
Jord
i Ro
dó
2322
Els 22 llocs ignasians
La capella i el convent de Sant Cristòfol i Santa Caterina eren situats al turó de Santa Caterina, al marge dret del Cardener, prop del camí que portava cap a Igualada i Marganell. Des del segle XIII fins al segle XV hi va haver una petita comunitat feme-nina de canongesses de Sant Agustí, que depenien de la Seu de Manresa. El 1502 el consell de Manresa va restaurar la capella, però ja sense comunitat. Probablement, va ser el primer lloc que va trobar Ignasi quan arribà a Manresa.Durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840), la capella va ser derruïda i al seu lloc es va construir l’actual torre de defensa circular, amb una guarnició permanent i equipada amb un canó d’artilleria.
Pont d’origen medieval (segle XI) que travessa el riu Cardener a l’entrada de la ciutat. Refet i transformat diverses vegades al llarg de la història, consta de vuit arcs de mig punt adovellats, té 132 metres de llar-gada, 3,70 d’amplada i una alçada màxima de 25 metres sobre el riu. Connecta amb l’antic camí que, passant per Castellgalí, portava a Montserrat. Ignasi el va travessar en arribar a Manresa. Al costat del pont hi havia l’antic Molí Nou, propietat del Comú, que al segle XIX, després de ser venut, es va convertir en una fàbrica tèxtil, actual-ment desapareguda. L’antic saltant d’aigua situat sota l’arc principal és conegut com el bullidor i està associat a diverses llegendes.
L’ermita i la creu de la Mare de Déu de la Guia es trobaven al peu del camí que arribava de Montserrat, just a l’inici del Pont Vell, abans d’accedir a la ciutat. Com a patrona dels missatgers, els devots hi pre-gaven abans de fer camí. Segons la tradi-ció, en arribar a Manresa el pelegrí va tenir en aquest punt una aparició de la Mare de Déu, que el va encoratjar a continuar la penitència. Durant la seva estada, la creu va ser un dels punts de devoció freqüentats pel futur sant.
Popularment coneguda com a creu de Beuys, la creu Manresa Hbf és un monu-ment erigit el 1995 en record de l’estada a la ciutat de Joseph Beuys, i en homenatge a sant Ignasi de Loiola. Després de visi-tar la Cova, el 1966 Beuys va presentar a Düsseldorf l’acció artística Fluxus Manre-sa, inspirada en l’espiritualitat ignasiana. El 1994, dos deixebles danesos de l’artista (l’escultor Björn Norgäard i el compositor Henning Christiansen) van dur a terme l’acció Manresa Hauptbahnhof, i Norgäard va esculpir aquesta creu, que uns mesos més tard va quedar instal·lada a prop del Pont Vell.
En aquesta petita capella gòtica del segle XV, Ignasi hi anava a pregar. Segons alguns testimonis, hi va tenir una visió espiritu-al. L’esglesiola, construïda a iniciativa del Consell de la ciutat, conserva un escut de Manresa esculpit a la part superior dels muntants. En aquella època va ser custo-diada pel gremi de blanquers i assaonadors de pells, que llavors era el més important.
L’ermita de la Guia va ser desmuntada l’any 1856 i traslladada uns quants metres més amunt a causa de la construcció de la línia de ferrocarril de Barcelona a Saragossa.
12 Torre de Santa Caterina
13 Cardener i Pont Vell
14 Creu i capella de la Guia
15 Creu de Beuys
16 Capella de Sant Marc
El riu Cardener i el seu paisatge, segons conta Ignasi a l’Autobiografia, va ser un dels escenaris clau de les seves vivències manresanes.
Beuys va disseccionar la creu cristiana i li va donar una nova forma i un nou sentit, a fi de convertir-la en un element d’unió i d’inter-secció, i no de divisió i separació. El monu-ment tracta de reflectir aquesta reelabora-ció, per mitjà d’una barreja simbòlica d’art, ciència i religió.
Gen
ís S
aez
Gen
ís S
aez
Ton
i Ga
lera
Jord
i Ro
dó
Jord
i Ro
dó
Jord
i Pla
yJo
rdi P
lay
2524
Els 22 llocs ignasians
Es troba al costat de la casa del mateix nom, tocant a l’antic camí ral de Barcelona que discorre pel Pont de Vilomara. Originà-ria del segle XIV, va ser un espai de devoció per a Ignasi. Segons diversos testimonis, hi va tenir diferents visions i s’hi va aturar després de l’Exímia Il·lustració.Des de la creu del Tort es contempla una part de l’antiga Vall del Paradís, el vessant verd regat pel darrers ramals de la Sèquia.
Quan va marxar de Manresa, Ignasi va abandonar la seva escudella (bol de fusta d’olivera) en aquesta casa. La família la va conservar fins a l’estiu de 2008, en què la va cedir als jesuïtes de la Cova, on és exposada.
Sant Ignasi pregava agenollat a la pedra d’entrada, que actualment es conserva a l’interior de l’església amb una inscripció que ho recorda.
Al segle XVI Viladordis era una vila inde-pendent formada per masos dispersos i una església de construcció romànica envoltada de conreus i de zona boscosa. Té la particu-laritat que hi transcorria un dels ramals de la Sèquia de Manresa. El 1878 es construí, al costat de l’església, la nova casa rectoral, de tres pisos, que tapa la façana de l’antiga rectoria. Amb motiu d’ex-cavacions s’hi trobaren tombes medievals.
Dipòsit dels jesuïtes: obra d’enginyeria hidràulica que recollia aigües d’un brancal de la Sèquia. Fou construïda probablement al segle XVIII a iniciativa de la Companyia de Jesús, per tal de promoure el regadiu en aquesta àrea de la ciutat quan el convent de Sant Pau va ser adquirit pel Col·legi de Sant Ignasi, l’any 1700.
L’experiència artística iniciada per Beuys va ser continuada per l’artista xilè Fernando Prats amb el projecte Del Cardener a l’An-tàrtida (2001-2004). Prats buscava trans-portar l’essència de l’espiritualitat des de l’origen, al Cardener (on Ignasi va tenir l’Exí-mia Il·lustració), fins a l’Antàrtida. Per fer-ho, va embolcallar l’interior de la Cova amb paper i cinta per impregnar-hi l’espiritualitat de l’espai, i va traslladar aquest paper
Construïda el 1308, inicialment va estar sota l’advocació de sant Marc i santa Bàr-bara. El 1322 s’hi va traslladar un hospital de leprosos. El 1412 es va cedir a uns ermi-tans de Montserrat, que la van posar sota l’advocació de sant Pau. Al segle XV s’hi va establir una comunitat de monjos de Vall-daura i es va convertir en priorat cistercenc, dependent de Poblet.El 1522 Ignasi de Loiola va freqüentar l’ermitori. Hi va fer amistat amb el prior, Alfonso de Agurreta, a qui va definir com un “home molt espiritual” i a qui va intentar tornar a veure després de viatjar a Terra Santa, quan ja havia mort.
Convent d’origen medieval ocupat per una comunitat de monges clarisses. Era lloc de pas d’Ignasi quan anava cap a Viladordis. Segons la tradició, s’asseia al pedrís de l’entrada romànica per escoltar el cant de les monges. Des del segle XVII hi residei-xen monges dominiques de clausura. A principis del segle XX, l’arquitecte manresà Alexandre Soler i March va construir-hi un cos nou amb la façana de ponent, d’estil modernista.
La creu de la Culla, datada del 1413, es troba a prop del mas de la Culla i marca-va el punt d’entrada a la ciutat venint de Barcelona. Al segle XVI, quan Ignasi de Loiola estava a Manresa, la casa de la Culla era una dels més riques. Segons la tradi-ció, hi anava a demanar almoina i passava estones resant i meditant al peu de la creu, on fins i tot hi hauria tingut alguna visió o revelació.
Actualment el mas s’ha reconvertit en la seu del Consell Regulador de la DO Pla de Bages i en un camp d’aprenentatge de valors mediambientals.
17 Creu del Tort 19 Ermita de Sant Pau
a l’Antàrtida, on va ser enterrat sota el gel. Paral·lelament a aquesta acció, a Manresa es va excavar un pou de 15 metres a la vora del Cardener i es van dipositar testimonis físics de l’acció a l’Antàrtida. L’orifici representa la voluntat d’arribar al punt d’origen de tota inspiració. El pou es troba cobert per un mo-nument en forma d’espiral on hi ha inscrits 117 noms de personalitats de diferents èpo-ques amb un punt en comú: la seva trobada amb l’experiència mística. El conjunt artístic és conegut com a Pou de Llum.
18 Pou de Llum
20 Convent de Santa Clara
21 Creu de la Culla
Construïda al segle X, Santa Maria de la Salut era una església situada fora del recinte emmurallat, freqüentada per Ignasi. Constitueix un enclavament on s’encre-uen els actuals camins de Sant Jaume i de l’Abat Oliba, a més del Camí Ignasià. Les Marcetes és un mas d’origen medieval a prop del santuari. Els propietaris eren els cuidadors del santuari. Segons la tradició, donaven almoina a Ignasi. Ell els ho va agrair amb la donació d'un tros del seu ci-nyell, amb el qual es va fer una relíquia dins una escultura de plata que va desaparèixer durant la guerra civil.
22 Santuari de la Salut
Gen
ís S
aez
Joa
n A
. Clo
ses
Jord
i Pla
y
Jord
i Pla
y
2726
Altre patrimoni coetani a l’estada de Sant Ignasi
Carrer i portal de SobrerrocaAquest carrer de la ciutat medieval era el lloc de residència de famílies nobles i be-nestants. En una de les entrades hi trobem una de les dues torres que flanquejaven l’antic portal d’accés a la ciutat. Aquest portal era un dels vuit que tancaven la muralla i tenia una funció doble: permetre l’entrada i la sortida de la ciutat, i exercir de punt de control.
La SèquiaLa Sèquia és un canal medieval construït el segle XIV per portar l’aigua del riu Llobre-gat des de Balsareny fins a Manresa.Té un recorregut de 26 km i va ser projecta-da per l’enginyer Guillem Catà. Considerada una de les principals obres d’enginyeria hi-dràulica de l’edat mitjana a nivell europeu, tan sols té un desnivell de 10 metres al llarg de tot el recorregut, un fet insòlit si es té en compte els mitjans rudimentaris de l’època.Al llarg del seu traçat es poden visitar molts espais d’interès natural, històric i arquitec-tònic. En arribar a Manresa es divideix en diversos ramals, un dels quals es bifurca cap a Viladordis i cap a Santa Clara, dos llocs freqüentats per Ignasi.Més informació: www.parcdelasequia.cat
El Pont NouTravessa el riu Cardener a l’alçada del cementiri de Manresa. És un dels ponts medievals millor conservats de Catalunya, construït a principis del segle XIV sota la direcció de Berenguer de Montagut, que també projectà les esglésies de la Seu i del Carme. Amb una llargària considerable, ini-cialment constava de nou arcs i donava pas al camí ral que anava de Manresa a Lleida.
La MurallaDe l’antiga muralla que envoltava la ciutat de Manresa, que al segle XIV assolí el perí-metre màxim, en resten diversos trams: el portal de Sobrerroca (conserva una de les dues torres d’entrada des del camí ral de Barcelona), la plaça d’Europa, la muralla del Carme i el sector de la Via de Sant Ignasi, conegut com a mur d’en Jaffa, just sota la basílica de la Seu.
La torre, de base quadrada, fou construïda entre els segles XIII i XIV. Recentment ha estat restaurada i es pot accedir a l’interior.
Gen
ís S
aez
Gen
ís S
aez
Gen
ís S
aez
Gen
ís S
aez
2928
Altre patrimoni de la petjada ignasiana
Antic Palau del Consell de la Ciutat
Es va construir a l’espai que antigament ocupava la Casa del Comú, és a dir, l’antic l’Ajuntament. Va ser concebut entre els anys 1661 i 1685 amb la idea d’acollir les mateixes funcions. La possibilitat de crear un bisbat a Manresa va fer que durant un temps també es pensés instal·lar-hi el palau del bisbe. Però finalment es va convertir en jutjat i presó. D’estil renaixentista tardà i amb façana barroca, sòbria però elegant, es creu que es va inspirar en el Palau de la Generalitat de Catalunya, per la disposició de les finestres i la fornícula central. L’escut de la ciutat que es pot veure a la llinda del portal és obra de l’escultor Joan Grau (1671).
Plaça Major i Ajuntament de ManresaL’actual plaça Major va ser construïda al segle XVIII. Anteriorment era formada per dues places petites, la dels Especiers i la de la Ciutat, separades per una illa de cases.Es van aprofitar els enderrocs de 1713, durant la guerra de Successió, per ampliar la plaça i satisfer així el nou costum popular de celebrar festes al carrer.L’actual edifici de l’Ajuntament és de la ma-teixa època, obra de Joan Garrido. Segueix l’estructura d’un gran casal barroc, amb influència gòtica a l’entrada porxada.
Casals barrocsLa ciutat conserva un bon nombre de casals barrocs construïts per la petita burgesia local durant el segle XVIII. Els seus antics propietaris es van enriquir gràcies al comerç, les manufactures i les rendes del camp. Es caracteritzen pels amplis portals d’entrada de cavalleries, per les finestres i els balcons distribuïts simètricament a la façana i per un gran pati central amb esca-linates per accedir al primer pis. Amb dues plantes superiors, els casals llueixen una ornamentació exterior mínima. Els interiors, en canvi, són més treballats, amb motllures i pintures barroques. Els principals casals barrocs són:
Ca l’Asols: casal construït el 1789 i recent-ment restaurat (2007), conserva elements orna-mentals a la façana principal.
Ca l’Oller: construït a la Plana de l’Om, amb el pati central cobert per una cúpula i una llan-terna, també fou restaurat (2007).
Casa Suanya: construïda el 1774, actual-ment restaurada i amb un pis superior ampliat.
Casa Torres Argullol: construïda el 1773, com indica la llinda del balcó. Els interiors van ser decorats amb pintures murals al segle XIX.
Casa dels escultors Grau: segurament fou la residència i el taller d’aquesta important família d’escultors barrocs. Actualment, acull la sala de conferències i d’exposicions cedida a l’Ajuntament de Manresa.
Antiga església i convent de Sant BartomeuSituada al turó del Corcó, la capella de Sant Bartomeu –esmentada des de finals del segle XIII- va acollir els caputxins quan aquests s’establiren a Manresa, l’any 1582. Al costat de l’església, els frares van cons-truir-hi el seu propi convent. Al segle XVII el veïnatge amb la Cova de Sant Ignasi va do-nar lloc a un llarg conflicte amb els jesuïtes quan els frares caputxins van reivindicar la presència ignasiana en alguna de les coves situades sota el seu convent. El 1676 es va inaugurar la nova capella de Sant Bartomeu, que els caputxins van abandonar el 1835, amb motiu de la desa-mortització. El 1863 l’església passà a mans de les Germanetes dels Pobres fins al 1936, en què va ser enderrocada durant la Guerra Civil.Abans de convertir-se en l’actual Casal de les Escodines, l’edifici de l’antic convent va funcionar com a asil de beneficència, caser-na, alberg de refugiats i presó.
BARRI TRES CREUS BARRI VISTA ALEGRE
BARRI BELLAVISTA
BARRI SOL I AIRE
PLANA DEL
PONT NOU
CAN COLOMER
EL POAL
EL GUIX
ELSPOLVORERS
Polígon industrialEls Dolors
Polígon industrialPont Nou
ELS PLANS
MASTERRÓS
PARC DE L'AGULLA
SANTA CATERINA
LA GUIA
PARC TECNOLÒGIC
LesArnaules
RIU CARDENER
Rie
rade
Raj
adel
l
ELPOUET
Ferrocarril de Barcelona a Saragossa
CalTorrent
FàbricaVermella Fàbrica
Blanca
Camp de fútbolde Sant Pau
F. G. C. de Barcelona a Manresa
RIU CARDENER
LESPEDRERES
ELSPOLVORERS
LA TRAVESSA
CalTeleca
antics dipòsitsde CAMPSA
laFarinera
Antiga Carretera d'Abrera a Manresa C - 55
SANTACATERINA
CalRona
PisosGuitart
CalParrot
CalCarrió
RIU CARDENER
EL REGADIU
Carretera de M
anresa a Solsona C - 55
SANT JOAN DE VILATORRADA
Cal
Cal
Ca laPipa
Cal TorreRiera
CalCatllà
Cal
CalBonaplata
CasaCodony
MasRossinyol
TROSSOSDE
CAL TORRES
Font
CalAltimiras
Bon Repòs
TorreVilà
CalSoler
Torras
Fernando
Riera de Rajadell
ELSPLANS
ELSCORRONS
C-37
CalMinguet
Antiga centralelèctrica
CalMinguet
Vell
ElsCorrons
CalRamonet
Cal'Arrufat
CalTuróCal
Colell
Cal
CalFrare Vell
CalFrare Nou
CalCano
Cal
Cal'Antolin
granjaSantacreu
Roca
CalSolanes
CalR. Villa
Ribalta
CalGarcia
CalVicenç
Camp de
del Xup
EL POAL
CalBastardes
Cal
CalCardona
Torre
l'Oliva
Cal
Cal
CalPalacios
Cal
granjaPerramon
Vilardaga
Simó
OmsCa
CalBarbé
CalRubiralta
granjaCasanovas
CalTunic
Santasusana
Huguet
CalMiró
esglèsiallar
d'avis
Cam
í de
la
Torre
d'e
n Vi
nyes
Antiga via dels FF.CC
.
CalAndreu
CalRovira
CalPujol
Cal
Cal
CasaVilalta
LaTalaia
CalSet Renes
FincaVinyes
TorreVinyes
CalQuerol
Armengou
Tasías
CalTí
CLOTDELS
ANGLESOS
EixTransve
rsal
L'HOSTAL DEL'ARPA
CAN FONT DELA SERRA
GimnàsticPark
CasaMacariCa
l'Alzina
CalGiralt
Cal
CalVidal
Cal
CalFarré-Masana
CanFont
Cal
CalGonzalez
Calde Blas
Ca laRodona
Ca laFilomena
CanFont
TorresCamprubí
R. SabriaCal
J. Sabria
CalPérez
Tresserra
Sola
LLAC DE L'AGULLA
SANT FRUITÓS DE BAGES
Carretera C - 55 Ronda Nord
Ferrocarril de Manresa a Sallent
Ferro
carri
l de
Manre
sa a
Sall
ent
Camí de les Aigües
Car
rete
ra d
eS
antp
edor
BV
- 45
01
Camí de Sant Fruitós
CasaCots
CanColomer
CasaAlberti
CasaPla
Cal Freixanet
Torre
ElMasnou
Club de Tennis
Casa del'Agulla
CalAgustí
CalSant
CalCasas
CalMiquel
Berni
L' AGULLA
SERRAT DEL GUIX
Carrete
ra de
Vic
N - 141Bombers
Fàbricadel Guix
Carretera C - 55Ronda Est
Car
rete
ra
C
- 55
Ron
da
E
st
Cam
í de
ls T
ovot
s
CalCodina
Nou
CalCerdans
CasaMagí
CalPlanes
CalClosaCal
CodinaVell
Cal' Estrada
Escola Oficial d'idiomes
Torre
CalBarba
Gaià
Cal
CalTeula
FornCal
CalTort
Costa
CalPlanell
fàbricadels
Tovots
CalTatjé
Cam
í de
la C
asa
Cal
ot
LA PUJADA ROJA
LES COTS
MAIXANET
Camí del Grau
Camí deCal Majó
Camí d
e les
Cots
TorreJordana
CasaPlans
CasaPia
CalBallar
CalJuncadella
CalSerra
TorreBusquets
CalSerra
Carre
r Pa
re A
lgué
Camp de FutbolLes Cots
Carretera de Viladordis
TOSSALDEL CORO
Cal' Ermitanet
recintefiral
CalMajó
CalTorras
Cal'Arderiu
Cal'Oliveres
CalPercaté
CalSerra
CalSicra
CalPere la
Gràcia
M I R A L P E I X
P u i g b e r e n g u e r
RIU CARDENER
RIU
CAR
DEN
ER
Carretera de Manresa a Solsona C - 55
Eix Transversal C - 2
5
Camí de M
iralpeix
Camp deFútbol
TorreRoca
Cal
CalLlop
BARRIADA DEMIRALPEIX
MIRALPEIX
CalParcerisses
CalTí
Oliveras
BARRIADADE
SALDAS
Eix Tran
svers
al C
- 25
Ferrocarril de Barcelona a Saragossa
Camí de Rajadell
SANT JOAN DE VILATORRADA
Cal Torre
Cal Guixes
Ferré
Cal Fèlix dela Mina
elèctrica
Cal Mora
PLANS DE CALMINGUET
PirelliNeumáticos
S.A.
Camp de Beisbol
Pavelló delCongost
Camí de Castellfollit del Boix
Hayes LemmerzManresa S.L.
RIU
CAR
DEN
ER
RODA DEL CALDERER
COLLET DE LA MINA
LES TRES FORQUES
Turódel
Xato
CalCollet
Cal
Complex del vellPavelló del
Congost
Pistad'Atletisme
Rocódrom
Campsde
Futbol
Estadide FutbolMunicipal
Clubde
Tenis
TorreGual
CalDavant
CalSabata
CalBardia
TorrePrunés
CalAlbertoCal
Saez
CalSerra
CalCastell
CalValentí
CalBrunet
TorreMorros
PuigCal
Antiga Carretera d'Abrera a Manresa C - 55EstacióRENFE
TorreSanta Caterina
granjaSola
RIU CARDENER
RIU
C
ARD
ENER
Torrent de la Creu del To
rt C
arre
tera
d'A
brer
a a
Man
resa
C
- 55
ELSTRULLOLS
CalTatjé
TorrePerramon
CalCaçaranyetes
Carretera del Pont de Vilomara BV - 1225
EL MASD'EN ROCA
CalTrap
CalGimenez
CalNasi
CalLluís
CalTeula
CalTonet
CalDaura
CalgranjaPich
CalFarré
granjaPujol
Casó
ELMONISTROL
ELMAL BALÇ
CALCODONY
LaCaseta
LA FONTDEL
CALÓ
MASD'EN PLA
LATALAIA
ELSQUATRE CANTONS
TOSSALDELS
CIGALONS
RAVALDE
Sant Pare
Cal'Ignasi
Perramon
ElsNoguers
VIVENDES PARE IGNASI PUIG
central
Cal
Futbol
Cementiri
Parc de Puigterrà
Cala Miranda
granjaMontserrat
TRULLOLSELS
Polígon industrialBufalvent
Parc Josep Vidal
InstitutGuillem
Catà
EscolaLa Font
EscolaPare Algué
EscolaBages
InstitutLluis de Peguera
CTM
UCC (FUB)
UPC
InstitutLacetània
EscolaPuigberenguer
EscolaSant Ignasi
Pius Font i QuerInstitut
Camp de fútbol
Capella de Sant Crist de Salvador
Parc de Sant Ignasi
EscolaLa Sèquia
Centre de visitants del Parc de la
sèquia
Parc dels Panyos Parc de la
Florinda
(Berenador)
InstitutCal Gravat
Escola Ítaca
Parc del Pintor Vila i Closes
Parc de la Font del Gat
Escola Valldaura
Camí de les Tres Forques
EscolaJaume Serra i Húnter
Escola bressolLa Lluna
EscolaPare Ignasi Puig
EscolaRenaixença
Escola bressolL’ Estel
Camí de l’ Hostal del Deg
Camí de la Font del Fil
Cam
í de Can Torres
Camí de Cal Xerraire
Camí de Can Serra
Camí del Juncà
Cam
í d
els
Cas
als
Camí dels Casals
Camí dels Casals
C-25
Cal Tí
Camí d
e Jon
cade
lla i les T
orres
Camí de Joncadella
Camí del Xup
Carrete
ra d
e M
anres
a a
Ig
ualad
a
Camí M
as d’en Pla
Camí de les Pedreres
Carre
tera
C
-55
R
onda
Est
Carre
tera
a l
’ abo
cado
r
Camí de la Torres de Santa Caterina
Camí de la Torre de Santa
Cat
arina
FFC
C
de
M
anre
sa
a
Bar
celo
na
Camí dels Trullols
Camí de les Pedreres
Camí de J
oncadella
NEU
SLES
DE
VERG
EC
.
CADÍ
PUIGLLENÇADA
DEL
CARRER
PUIGMAL
DELC.
FLORIDA
LA
DE
CAR
RER
MION
PASSATGE
COLOM
CRISTÒFORDEC.
COLOM
CRISTÒFOR
PTGE.
MO
IXERÓ
DEL
RAVAL
337NÚM
C.
CALLÚS
DE
CARRER
DECARRER CABRERA
DE
AMERGÓSJAUME
DEC.
DEC.
CANET
BERENGUER
VENT
URA
PEP
DE
CARR
ER
VI
CLIMENT
C.
VINYES
TORRA
PTGE.
RICOMÀ
BISBE
C.
LADECARRER CONCÒRDIA
PAU
LA
DE
MORERA
D'ENRIC
CARRER
CERVANTESDE
CARRER
CASA
LS
PAU
DE
CAR
RER
MILLET
LLUÍS
DE
CARRER
D'AMADEU
CARRER
VIVES
JOAQUIMA
SANTA
DE
CARRER
VENT
URA
PEP
DE
PASS
ATG
E
CASA
LS
PAU
DE
PASS
ATGE
DE
VELL
CAMI
SANTP
EDOR
BERNAT
SANT
PEDO
R
CASTELLADRAL
DE
CARRER
VIC
DE
CARRETERACARRER
SEGRE
DEL
TER
DEL
CARRERFRANCOLÍ
DEL
CARRER
MOIÀ
DECARRER
III
PERE
GINJOLER
DEL
GIN
JOLE
RP.
PASSATGE
D'ESTATSPICAC.
AVING
UD
A
JON
CAD
ELLA
DE
FONT
DE
C.
QU
ER
I
DE
CARR
ER
D'ÀNGEL
CARRER
BARC
ELO
NA
PIRELLI
LA
DE
AVING
UD
A
SUANYA
DEL
CAMI
TORROELLA
DE
CARRER
MONISTROLET
DE
CARRER
VILATOR
RAD
A
C.
COMTESSA
LAD
EC
.
ERMESSENDA
C.
SANT
DE
VALENTÍ
FRUITÓSSANT
DECARRER
PUJO
LET
DEL
CARR
ER
DEPLAÇA
CATALUNYA
BASIANA
PINTOR
C.
BAMBYLOR
C.TUDELA
DE
PTGE
.
NAVARRA
DE
CARRER
ARMENGOU
L'ALCALDE
DE
CARRER
CARRER
GIRO
NA
DE
PRIM
GENERAL
PRL. CARRER
P. SANT FRUITÓS
DE
CARRER
LEPA
NT
DE
CARR
ER
DEPLAÇA
L'EXCURSIONISMEBA
ILÉN
DE
CARRER
CARRER
NUMÀNCIA
DE
ELOI
SANTDE
C.
CARRER
DE
TARR
AGO
NA
TORTOSA
PTGE.
TAR
RAG
ON
AP.
DECARRER
BALSARENY
CARRER
MO
NTA
LEG
RE
DE
MONTSECDELC.
VER
GE
C.
AN
GU
STI
AS CAT
À
GU
ILLE
M
DE
CAR
RER
C.
TERESA
STA.
CECHINI
DEP.
MISTRAL
POETA
DELC.
TORRA
PARE
C.
PICANCELC.
LLEIDA
PRIM
GENERAL
DEL
CARRER
MADRIDDECARRER
RAJ
ADEL
LD
EC
ARR
ER
SA
RA
GO
SS
AD
EC
.
DE
CA
MÍ
CANTO
RRES
CAM
I
LAD
EG
RAV
ERA
PADRÓDEPGE.
RUSIÑOL
SANTIAGO
DEC.
CARRERD
ESO
LSO
NA
ALBAGÈS
MESTR
ED
ELC
.
DEPTGE.
SALDES
CAN
TUDELA
DE
AVINGUDA
CARR
ER
DEL
PIRINEU
NÚRIADECARRER
PED
RAF
OR
CA
DEL
C.
COLLBAIXDECARRER
CA
NIG
ÓD
ELC
ARR
ER CAR
RER
DEL
SANT
DE
L'AN
ETO
DE
C.
CO
MTED
ELPO
RT
C.
MONTSENYC.
CA
MÍ
FIL
DEL
FON
T
L'ANETOP.
MAR
AGALL
JOAN
C.
XERRAIRE
CAN
DE
CAMI
MIR
ALPEIX
DE
BARR
IADA
SACLOSA
DE
CARRER
JULIÀ
I
MARTI
DE
CARRER
ROURES
TRES
DELSC.
DEPLAÇA
COMPANYSLLUIS
DE
CAR
RER
ABAT
ANTONI
CAR
RIÓ
DE
CAR
RER
C.JOSEPMESTRESCABANES
PTGE.
CATALU
NYA
C.
SERR
A
I
BERT
RAN
AVDA
.
DE
CARR
ER
JOAN
SANT
COLL
D'EN
DE
PASS
ATGE
MERCÈ
LA
CARRER
GAUDÍ
DE
TRIETA
LA
DE
CARRER
DE
PTGE.
LATRIETA
CARRER
SABADELL
DE
CARRER
CARRER
DE
CARRER
CARI
TAT
LA
DE
JOR
BAJO
AND
EC
.
DEPLAÇA
JORDISANT
VERD
AGUE
R
JACI
NT
MOS
SÈN
DE
CARR
ER COMAS
BISBE
DEL
CARRER
VIC
DE
CARRETERA
VIC
DE
CARRETERA
DEC.
D'ELNA
PUJAD
AC
.PA
RC
AL
CASTELLDEL
CAR
RER
PLAÇAD'ESPANYA
SERRAH
IMA
MAURIC
I
DEC.
MARCH
SOLER
DEC.
DECARRER
ARBÓS
I
SARRET
P.SOR
RIBES
MIGDIA
DELC.
D'ORIENTPTGE.
PASSATGE
DEJO
VER
FARRÉ
SERAPI
MOSSÈN
DE
CARRER
JOSEP
SANT
DE
CARRER
PLAÇA
VIDALMOSSÈN
FERRER
DE
PASSATGETORTONYES
LES
DE
CARRER
MAJOR
CARRER
LIS
DE
FLOR
CARRER
BURÉ
S
DE
PTGE.
PINIELLA
I
D'AMAT
C.
PLAÇA
PLANASMOSSÈN
SÚRI
A
DE
CARR
ER
FERROCARRILP.
CLARÍSPAU
DECARRER
OLIB
AL'ABAT
DE
BAGESI
TORRAS
BISBEDEL
CARRER
CIN
TAIR
ES
DE
LSC
AR
RE
R
RAM
ON
S.C
.
DELCARRER ROSSELLÓ
DE
CARRER
LACERDANYA
D'ARAGÓCARRER
MA
IGD
EP
RIM
ER
C.
FABR
ÉS
I
CAM
PS
C.
DEPLAÇA
SETEMBREDE
L'11
III
PERE
DE
PASSEIG
VALÈNCIA
DE
CARRER
PLAÇABAGES
ESTEVE
DOCTOR
DEL
CARRER
LADEPLAÇA
BONAVISTA
DE
AVINGUDA
SAERARAMONDEC.
D'AR
TERS
JAUM
EC
. CASTELLBELL
DE
BERTR
ANC
.
SA
LLE
NT
DE
BE
RN
ATC
AR
RE
R
VILE
LLAP
ER
E
RIBERA
DE
CARR
ER
DE
SÈQUIA
CANYELLES
C.
CARR
ER
DE
CIRCUMVAL.LACIÓ
LLADÓ
DEPGE.
DE
L
PUJA
DA
TOSSAL
DARRERA
C.
CAPELLANSDELS
FONTLADE
DOLORS
TOSSALETC.
MO
NTA
GU
T
L'AR
QU
ITEC
TE
DE
SANT
CARRER
PROLONGACIÓ
LA
DE
CARRER
PUJADA
DE
CARRER
CARRER
DANTE
DEL
C.
PAULADE
PLAÇA
DEPLAÇA
MALLORCA
MEN
OR
CA
DE
CAR
RER
COTS
PILAR
P.PA
SS
ATG
EC
RIT
ERI
FLEMING
DOCTOR
C.
CAR
RET
ERA
SANT
DE
CARRER
CLARET
MARIA
ANTONI
VELLSDIPÒSITS
P.
LA
DE
CARRER
GU
IXER
A
CREU
LLIB
ER
TAT
LAD
EC
ARR
ER
BASES
LES
MANRESA
DE
DE
CARRERFONTLA
TRUETA
DOCTORC.
DE
DEPLAÇA
CREULA
PLAÇA
RIBALADE
PRAT
ZAMENHOF
DOCTOR
DEL
CARRER
DO
LOR
SD
ELS
AVIN
GU
DA
BERGADE
CARRER
SALL
ENT
DE
CARR
ER
D'ARTÉS
CARRER
CARRER
D'AVINYÓ
IND
ÚS
TRIA
LAD
EC
AR
RE
R
BALMESP. V.
CAM
I
PLAÇA
DEPTGE. BELLATERRA
TORRAS
P.
CLOTET
PARE
C.
LA
DE
GAT
DEL
FON
T
SANT
PEDO
R
LA
CAS
TELL
COLL
D'EN
JOAN
CARRER
DE
CAR
RER
SANSA
FIRM
ATE
RA
BILBAO
MES
QUI
TA
DEPT
GE.
DEL
TOSSAL
CARRER
GALÍ
I
COMA
JACIN
T
FRA
DEGRANOLL
ERS
DE
CARRER
NAVARCLES
FONERIA
CARRER
CARRETERA
DE
ALMENDROSM. MATILDE
CA
RR
ER
BALMES
DE
CARRER
DE
CARRER DE VALENTÍ ALMIRALL
PILÓ
SEL
CAR
RER
GU
IFR
É
MATERNITAT
CARRASCOI FORMIGUERA
PLANES
MA.
JOSEP
DEC.
CORO
BETLEM
CORO
DEL MO
NTCAU
DE
CARRER
LLEVANT
DE
CARRER
MISSER MAS
PTGE.
ISIDRE
GERM
À
DEL
CARRER
CA
RR
ER
FOR
ND
EL
IIRO
JA
PUJA
DA
C.RO
JA
ROJAPUJADA
PTGE.
CASTELLTALLATDECARRER
CA
STE
LLFU
LLIT
DE
C.
CA
STE
LLGA
LÍC
AR
RE
R
BETLEMC
.
FORN
DEL
PGE.
SANT
PGE.
JOAN
JOAN
SANT
FRANCESC
CAR
RER
DESANTA
MARIA
CARRERD'IG
NASIBALCELLS
DELES
CAMPANES
C. S
ANT
TOM
ÀS
PLAÇA
CLAVÉD'ANSELM
DOMÈNECST.C.
D'URGELL
IJAU
ME
DE
CAR
RER
BLANCMESTREC.
DE
PASS
EIG
OMSL'ARQUITECTEC.
LLUCH
CARDENAL
C.PREDICADORS
GISPERTPLAÇA
D'URGELL
MONTSERRATPLAÇA
DELS ROSSINYOLS
C.
CARRER
C.
LESDE
DE
MURALLA
FRA
NC
ES
C
SAN
T
CO
MA
D'EN
ERA
CAR
RER
VALL
MO
SS
ÈN
CA
RR
ER
CARRER
CAMP
DEL
DEPLAÇA
VALLDAURA
D'EN
C.TA
HONES
POU
C.
TRV.BARRERES
C.PONENT
DEL
C.
PAG
ÈS
BEAT
TOR
REN
T
PREDICADORS
DE
LS
DE
MUR
ALLA
L'APOTECARI
C.
DE
CAR
RER
MAGNET
GARRIGAI VILASECAPGE.
DEL
PASSEIG
RIU
TOR
RES
IFO
LCH
DE
C.
ORSI
RUBIÓDE
CARRER
BALAGUERV.C.
MAI
G
DE
DO
S
DEL
CAR
RER
MARCH
D'AUSIÀS
CARRER
LLULL
RAMON
DE
CARRER
FON
OLL
AR
DE
CAR
RER
VALLDAURA
DE
NOU
CARRER
JORBETESLESDECARRER
AG
NÈ
SS
.C
.
DE
C.
LLUM
LA
CARDONA
DE
CARRETERA
DEPLAÇA
INDEPENDÈNCIALA
MONTANYÀ
CANONGE
C.
RENAIXENÇA
C.
VID
ALFE
RR
ERD
EC
.
PREVISIÓLAC.
PANYOSFONTC.
CA
RR
ER
MO
RAG
AS
FRAN
CES
C
CÒS
DEL
CARRER
SALVADORDE
PASSEIGESPRIU
SOLETAT
S.C.
OLLER
BERNAT
DEC.
MONTANYÀ
PGE.CANONGE
L'ESQUERRA
DE
L'ERA
DEC.
P. BERNATOLLER
DELPLAÇA
MIL.LENARI
PRUDENCI
DE
CARRER
COMELLAS
C.
ESTR
ON
ELLS
C.
JOA
NS
AN
TD
EC
AR
RE
TER
A
BRUC
DEL
CARR
ER
D.
JO
AN V
ILAN
OVA
DEL
C.
C.
SANT
BARRERES
C.
MEL
DE
LA
CARRER
MAGRANER
DE
CARRER
DOMÈNEC
SANT
FABRA
POMPEU
DE
C.
C.
PLAÇADEMÚSICA
LA
L'OMDEPLANA
C.
SABA
TER
IA
PIQU
ES
LES
DE
CAR
RER
XII
D'ALFO
NS
CAR
RER
C.
PERE
SANT
DELSBDA.BASTARDES
NADE
CARRER
CA
RM
EB
.
PLAÇAST.MALALT
IG.
PLAÇADEL
CARMEC.
LLÚCIA
STA
FORN
DRET
S
DELS
TRSIA. IGNA
SI
SANT
DE
VIA
SE
ULA
DE
PAR
CB
DA
.
VALLFONOLLOSA
DEC.
CO
DIN
ELLA
LAD
EC
AR
RE
R
C. ANDREUG.
CARR
ER
IMMACULADAPLAÇA
DE
CARR
ER
LLÚCIA
SANTA
BISB
EC.
PÒPUL
B.D'AMIGANT
C.
MIQUEL
SANTDE
CARRER
MAJORPLAÇA
BEAT
ES
C.
C.M
UN
TANYA
D'Ò
DEN
A
CAR
RER
D'ARBONÉS
CARRER
PLAÇACREUSD'EN
PLAÇALADE
REFORMA
PARCLADE SEU
CARRERDE
MAR
CSAN
T
C.ST. ANTONI
C.
L'AIGU
ADER
DE
LES
DE
C.
ESC
OD
INES
CARR
ERDE
MO
NTSE
RRAT
CARRER
DE SANTBARTOMEU
D'ENC. BOTÍ
CARRER PEDREGARDEL
CAMÍ
LADE
COVA
CARRER
CAPUTXINS
DELS
LADE
PASSATGE
CO
VA
DEPLAÇA
IGNASISANT
DRETS
BDA.
BOR
ND
ELC
ARR
ER
VALL
JUVELLSPG.
DE
CARRER
SALESES
LES
CARMEDEL
MURALLA
FONTANET
DEC.
CARRER
NO
U
PLANAS
METGE
PLAÇADEL
PEDREGAR
CANALLA
DEC. CAN
ALC
.
C.PUIGMER
C.
CA
RM
ED
EL
PLAÇAD'EUROPA
PLAÇADEL
MIL-CENTENARI
SALLE
LA
DE
BAPTISTE
J.S.
C.
INFANTS
DELS
C.
MAIG
DE
FLORS
C.
DEC.
BONSUCCÉSPUIGTERRÀ
CARRER
BAIX
DE
DE
ERA
FIRMAT
C. XIP
RER
C. LLADÓ
VIADE
SANT
IGNA
SI
DEL
CARR
ER
DE
REMEI
BAIX
BA
RR
AQ
UE
R IV
IDA
LD
EC
.
DE
CARRER
VILADORDIS
PUIG
DE
PASSATGE
L'HUGUETDEL'ERADEC.
SARDANA
LA
DE
CARRER
PLAÇA
ORIOLPARE
VILADO
RD
ISPTG
E.
AVIN
GUD
A
FRANCESC
MACIÀ
MAR
TÍ
DE
ARGEM
Í
LLUÍS
DE
CARRER
PLAÇADEL SOL
DE
CARRER PRO
VIDÈN
CIA
LA
DE
CAR
RER
FLOR
DE
PUR
GAT
OR
IC
.
BARC
ELON
ETAC
.
MAURICI
SANT
DE
CARRER
SANT
DE
CARRER
BENET
BRINDISI
DE
LLORENÇ
SANT
DEC.
CARRER
DE
ROGER
PRAT
DE
I
D'OMS
CARRER
MAGÍ
SANT
MORELL
PINTOR
DEL
C.
JUANOLA
FRANCESC
DE
CARRER
SANT
DE
CARRER
LLÀT
ZER
Mª
CARRER
PELFORT
JOANDE
C.GRANDE
JOAN
BEAT
DELC. BLAI
SANT
DE
CARRER
MASACHS
VALENTÍ
DELC.
AURÈLIACAPMANY
DEC.RAFAEL
SANT
DECARRERCULLALA
C.S
OLE
RJ.
DO
CTO
R
PONT
DEL
VILOM
ARA
DE
PASTORA
DIVINA
LA
DE
CARRER
CLARA
SANTA
DE
DE
VELL
C.
SANTA CLARA
RIUDELPASSEIG
C.
MARC
ST.
CA
RD
EN
ER
C. D
EL P
UIG
B.BASTARDES
PLAÇALLISACH
C.LLOPS
DELS
AMICS
DELS
P.
SOBR
ERR
OC
A
C. PILOTALADEJOC
SERAROLSDEC.
DAM
A
C.
LLUSSÀ
CARRER
PLAÇADELS
DRETS
DEC.
ANDREU
SANTDE
PLAÇA
L'HOSPITALC.CANTARELL
DEL
CARRER
REMEIDE
DALT
REPARADORES
LES
DEC.
XXIIIJOAN
DEC.
PLAÇADEL
REMEI
SALVADOR
SANTDE
CARRER
L'ALBADE
VERGEC.
PLAÇACOTS
PLAÇALLADÓ
DE
CAR
RER
L'H
OSP
ITAL
DE
CARRER
DAL
TD
EPU
IGTE
RR
À
CARRER
SANTDE
PASSEIG
MULETCANONGE
CASANOVADEC.
L'EMPORDÀ
DE
CARRER
VALLÈS
DEL
CARRER
PRIORAT
DELC.
PENEDÈS
C.
SANT
DE
CRISTOFO
L
TERRAS
SA
C.
DEPTGE.
COVA
LAPT
GE.
MERCATDELPLAÇA
DEPLAÇA
DOMÈNECSANT
DEPLAÇAPALÀIFIUS
DELSPLAÇA
INFANTS
CAP
C.
RECD
EL
JUEU
S
JAUME
SANT
DE
CARRERNOU
CARRER
CARRER
PEIX
DEL
SOLDEL
CARRERCARRER
CARR
ER
CARRERD
ELC
ARR
ETERA
BALCONADA
LA
DE
JORDIVILOMARA
DE
PON
T
ESTEVE
JOSEP
CARRER
AROLA
GUITART
JOSEP
DE
CARRER
C
VILANOVA
DE
CIRER
A
D'EN
CARRER
CARRERD'URGELL
TALAMANCACARRER DE
GUIM
ERÀ
C. DEJO
ANBRO
SSA
ESCODINESPG.
C. DOCTOR
LLATJÓ
SD'ALVAR
AALTO
D'ENPLAÇA
SERTJOSEP LLUÍS
JOAN
DE
PASSEIG
MIR
Ó
CARRER
MONTANER
I
DOMÈNECH
DE
DEPLAÇA
GRAVATCAL D
E
CAR
RER
PICASSO
PABLO
CORBUSSIER
LE
CARRER
CODERCH
A.
JOSEP
C.
CAR
RER
ILDEFO
NS
CER
DÀ
SOLER
D'ALEXAN
DR
EC
.
TRIAS
IR
OVIR
A
CARRER
CADAFALCH
PUIGDE
CARRER
I
JOAN FARRÉSDEPLAÇA
CARRER
CASABLANCAS
FERRAN
DE
DEPLAÇA
L'AMISTAT
PAUSANTDEPTGE.
LADEC.LLOPS
DELS
FONT
CAR
DEN
ER
DEL
CAR
RER
TAR
RÉS
DO
CTO
R
DEL
CAR
RER
LLO
BREG
AT
DEL
CAR
RER
PL.VERGE
L'AURORA
JOSE
P
CARRER
MIRÓ
D'OLE
GUER
CARRER
SER
VET
MIQ
UEL
DE
CAR
RER
DE
CARRER
JOSEP
SOLÀ
I
COMAS
CARRER
TERRADAS
D'ESTEVE
DEL
CARRER
FERRAN
DOCTOR
VILOMARA
DE
PONT
DEL
CARRETERA
MO
NTU
RIO
L
NAR
CÍS
DE
CAR
RER
MONTURIO
L
NARCÍS
DE
FARGUELL
RAMON
DE
CARRER
D'ED
ISON
CARRER
MIRALDA
PAU
DE
CARRER
EN
RIC
HI
PO
NS
DE
CA
RR
ER
PONT NOU
PONT DEL CONGOST
PO
NT
DE
SA
NT
FRA
NC
ES
C
PON
T DE LA R
EFOR
MA PONT
VELL
CAM
ÍD
ESAN
TPAU
C.
DE
LESORENETES
TÓRT
ORE
S
DEL
S
DE LES PASTORELLES
PTGE. SINERA
PLAÇAD'ICÀRIA
AVINGUDA
DELS PAÏSOS
CATA
LAN
S
CARRER
DE
JOAN
CARRER DE RAMON IGLESIAS
FUSTER
PGE. DE
MONTSERRAT
ROIG
CARR
ER
DEM
ERC
ÈR
OD
OR
EDA
PGE. AMADEU
PTGE. STA. JOAQUIMA
CA
RR
ETE
RA
DE
SANTPEDOR
C.D'ENRIC GRANADOS
8 DE
CARRER DE SANT JOAN DE DÉU
PLAÇADE LA
BALCONADA
SAG
RAD
A
F
AMIL
IA
B27 B25B26
B24
B23
B22
B21
B20
B19
B18B17
B16
B15B14
B13
B12
B11
B10
B9
B8B7
B6
B5
B4
B3
B2
B1
B31
B30
B29B28
T-1
T-2
T-3
T-4
T-5
T-6
T-7 T-8 T-9 T-10
B-14
B-15B-13
B-11
B-12
L-16
L-17
L-18
L-19
CARR
ERDE
LACONCÒRDIA
DE
VILOM
ARA
CARRETERA DEL PONT
PGE. VALENTÍ
CARRER
DE
MIQUEL
MARTÍI
POL
C.
ORENETESC.
DE LES
LES
PLAÇA
MARÇ
C.
CADA
L
BRUC
DEL
CARR
ER
DE
PLAÇAPORXADA
C.
DEC.
CASTELLBELL
DOCTOR
CARRER
CARRERDEL
PLADELS
AMETLLERS
CARRER
LADE
PICA
D'ESTATS
PTGE. DEL COLL DE JOU
C DELASERRABUSA
CO
NC
EP
CIÓ
PIN
IELL
AC
.
DE LAPLAÇA
DEMOCRÀCIA
PGE. QUAT
RE
CANTONS
CARR
ERSA
NSA
DEL
CARRER
DE
MILLETLLUÍS
CARRER
D'AMADEUVIVES
PTG
E.
JOSEP
ESTEVE
C. ESTANISLAU CASAS
ALCALDEMARTINEZ
C.
CARRER ALCALDE
MARCET
CARRER ALCALDE
PRUNÉS
C. ALCALDESELVES
CARRER
CARRER
CARR
ER
DE
JOAN
A
HE
RMS
CARRER
CARRER
CARRER
CARRER
CARRER
DE CAIETÀ
MENSA
DEDA
MIÀ
RIU
S
DE MARCOS REDONDO
D' A
GUS
TÍ
CO
LL
TRV. G
INJO
LER
CARR
ER
P.PUIG
TERRÀ
DE BAIX
C. DARRERAPISTA CASTELL
JOAN
LLUÍS
FRANCESC
EMILIÀ
DE
SAN
TPED
OR
CAR
RET
ERA
PTGE RASOS DE PEGUERA
CARRER
CAST
ELLE
T
CARR
ER
PTG
E. D
E R
AMO
N
IGLE
SIAS
CARRERLA
DE
CONCÒRDIA
AVINGUDA
UNIVERSITÀRIA
DAN
TE
PTGE.
LOLA AN
GLAD
A
CAR
RER
CAMÍ DELS CORRALS
TOSSAL DEL COROPTGE.
DEL
CARRER
DE
LEMM
ERZ
LA
PGE.
VALL
CEN
DR
ERA
C. D
E S
AN
T PA
U
CARRER
DE
ROSASENSAT
PGE.
DE LA
SEDERIA
PL. DEL SALT
PL. D
E LA
FON
T DE
LES
OQU
ES
FONTLADE
PLAÇA
PG.
JO
AQUI
M
SERR
A
DE
PISCINAMUNICIPAL
CARR
ER A
LBER
T EI
NSTE
N
C. JOAN ORÓPL. DE LA
CIÈNCIA
DE LESPARCHOMILIES D’ ORGANYÀ
DEL
RAJ
OLE
R
PTGE. M.I. VALLÈS
PTGE. PAU SABATER
C. CALDERS
Camí de la Roca
Camí del Magnesi
Cam
í de
la M
arga
JORBA
JOANDE
PTGE
PARC DERAMONESTRADA
PAR
ADÍS
CAM
Í
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
1
2
3
6
7
9
11
13
14
15
16
17
18
20
21
12
58
10
22
19
4
3130
Llocs ignasiansSantuari de la Cova
Museu Comarcal (antic Col·legi de Sant Ignasi)
Capella del Rapte (antic Hospital de Santa Llúcia)
Casa Canyelles
Pou de la Gallina (i capella)
Centre d’interpretació del carrer del Balç
Basílica de la Seu
Capella de Sant Ignasi Malalt
Alberg del Carme (antics convent i església del Carme)
Casa Amigant
Espai Manresa 1522 (antic convent dels Predicadors)
Torre de Santa Caterina (antiga capella)
El Cardener i el Pont Vell
Creu de la Guia (antiga Capella)
Creu de Beuys
Capella de Sant Marc
Creu del Tort
Pou de Llum
Ermita de Sant Pau i dipòsit d’aigua
Convent de Santa Clara
Creu de la Culla
Santuari de la Salut i Masia de Les Marcetes (Viladordis)
Telèfons d’interèsRenfe 902 240 202Ferrocarrils Catalans 93 877 06 06Estació d’Autobusos 902 02 60 28Ràdio Taxi Manresa 93 874 40 00Taxis Manresa 93 877 08 77Alberg del Carme 93 875 03 96Museu Comarcal de Manresa 93 874 11 55Parc de la Sèquia 93 877 22 31Basílica de la Seu 93 872 15 12Santuari de la Cova 93 875 15 79Ajuntament de Manresa 93 878 23 01Policia Local 93 875 29 99Emergències 112
Ruta ignasiana (centre històric)
Camí del Pelegrí (Montserrat-Manresa)
Camí de la Il·lustració
Camí del Comiat
Oficina de TurismeDel 16 de setembre al 31 de març:De dilluns a dijous: de 10h a 14hDivendres i dissabte: de 10h a 14h i de 17h a 19hDiumenge i festius: de 10h a 14h
De l’1 d’abril al 15 de setembre:De dimarts a dissabte: de 10h a 14h i de 17h a 19hDilluns, diumenges i festius: de 10h a 14h
Visites guiadesA banda dels itineraris -pensats perquè el visitant els pugui recórrer sense necessitar un guia-, l’Oficina de Turisme de Manresa ofereix un ampli ventall de visites guiades:· Visites guiades a les rutes ignasianes.· Visita guiada “Manresa, cor de Catalunya”, una visita als espais més emblemàtics de la ciutat.· Visites personalitzades: visites a la basílica de la Seu, a la Cova, a la Manresa medieval...Les visites es poden realitzar de dilluns a diumenge, prèvia reserva, o consultant el calendari de visites programades a www.manresaturisme.cat
Oficina de Turisme de ManresaPlaça Major 1008242 [email protected] www.manresaturisme.cat
Carnet de visita als espais essencials de la Manresa ignasiana
La Seu
Espai Manresa 1522: la ciutat d’Ignasi Museu ComarcalCarrer del Balç
La Cova
Omple el carnet amb els segell dels 5 espais i gaudiràs de descomptes i promocions a la ciutat!
Foto portada: Toni Galera | Disseny: E2S