mapes conceptuals
TRANSCRIPT
Raquel Silva, Irene Sancho, Berta Roca i
Débora de la Fuente
Ésser humà
Socialització
Provocat per un procés
Herencia Aprenentatge
Motivació
Té una
Dimensio social
formada
Sistema Social
Sociología
Que defineix
Indivu Societat
A partir de la seva agrupació
Grup
Societat
EstatFormada
Estatus social
rol
L'ésser humà és un ésser social, en el pas del temps de manera hereditària , un llarg aprenentatge i una certa motivació a fomentat a la creació d'una dimensió social, que té com a resultats l'aportació de la intel·ligència, el llenguatge i la llibertat.
Aquesta dimensió està formada per un sistema social que abasten totes les ciències socials: Economia, Sociologia, Política, Antropologia, Ecologia, Dret, Religió, així com ritus i cultes, a de més per un estatus social i per un rol. Es forma per la manera de la seva organització, un sistema social pots ser un grup d'individus, una societat o un estat.
La sociologia, ciència que defineix que és un individu i una societat. Individu com a unitat independent i societat com a grup d'individus amb idees comuns.
Ésser humà
És un ésser social que té
persona
politicament
Ciutadà
D’un Estat
dintre
Sistemes normatius
Que poden ser
jurídiques
deures
morals ètiques
produeix
•Imposició•Compromís
•Projecte
Amb això es determina
BoDolent
Moral privada
Ètica pública
formadaDrets
Individuals i civils
politicspromocionals
Poden ser acceptats per
legitimat legalitat
L'ésser humà com que és un ésser social creem sistemes normatius per al nostre benestar. Aquest sistema normatiu produeix normes jurídiques (lleis), morals (valors), i ètiques (referent a tota la població) determinant que és el bo i el dolent en els criteris morals, jurídics i ètics d'una societat.
Aquesta proclama uns deures que poden ser d'imposició (obligats), de compromís (a partir d'una promesa) o de projecte (per aconseguir una finalitat).
Dins de la definició d'ésser humà hem desenvolupat el significat ètica d'una persona, aquesta és un ésser racional i conscient davant els seus actes, que políticament parlant és un ciutadà davant d'un Estat que és una organització política.I pel tal fet de ser persona, tenim uns drets, individuals i civils, polítics i promocionals que poden ser acceptats de manera legítima o legal.
Ética Moral Model ètic
Model
teòric
creen
En l'acció produeix
societats
civil política
Té uns/a
Formada
•Teories politiques•Ciència i filosofia política•Relació entre la ètica i política
Formada
Ciutadans Sistema normatiu
regles
Ètica publica
Moral privada
tenen formen
Justícia Drets
Igualtat•Davant la llei•Natural•Política i de dretLlibertat
•Drets naturals •Subjectius•Morals i ètics
L'ésser humà és un ésser social que té una determinada una ètica (uns valors personals) i la moral (els valors acceptats per una societat). En produir aquesta acceptació d'idees es va produir un model ètic el qual es divideix en la part teòrica i la part pràctica.
En la part teòrica es divideix entris: la part de les teories polítiques, la ciència i la filosofia política, ja relació entre l'ètica amb la política. Aquestes es basen en l'ètica de la societat adaptada a un àmbit polític o científic on s'adapten els valors acceptats a la societat perquè no hagin problemes en un futur.A la part pràctica és la creació de societats civils o polítiques, formades per uns ciutadans i un sistema normatiu que a partir d'unes regles fomenten una ètica pública (la felicitat personal) i la moral pública (la convivència).
Que contenen un justícia que pot ser d'igualtat de drets, davant les lleis i natural (sexe i raça), i uns drets, que poden ser naturals (pel fet de ser persones), subjectius (del subjecte) i ètics i morals.
Poder Dividits en
personals
posicionals
S'exerceix a partir
•Castigar•Premiar•Alterar creences•Sentiments o desitjos•Limitar possibilitats als altres
Que crea
Poder polític
Poder Sobirà
format
autoritatforça
Legitimades de manera
tradicionalcarismàtica legal
De manera
orígens Exercici
Formes clàssiques
TeocràciaAristocràciaMonarquiaRepública
Formes Actuals
DemocràciaDictaduresMixtes
Exerceixen el poder
governants
als
ciutadans
Que si estan en desacord amb el govern o desobeeixen provocat per un abús de poder
Revolució
El poder la capacitat de triar o d'influir sobre resultats. Aquest concepte es divideix en dos poders al personal, la capacitat d'aconseguir alguna cosa a partir de les teves esforços, i el posicional, que s'exerceix quan se li permet a algú exercir per una majoria o per meritocràcia.
Aquesta s'exerceix a partir de castigar, premiar, alterar creences, sentiments o desitjos i limitar les possibilitats a altres, creant una divisió entre dos poders: el sobirà o poder absolut i el polític. El poder polític es forma a partir de l'autoritat i la forces acceptades davant de la tradició, la legalitat i el carismàtic. Que es poden exercir des dels orígens, a partir d'un resultat de la conformitat amb un procés democràtic, o de manera exercida a partir de les lleis jurídiques.
El poder polític té diferents formes, les clàssiques són la Teocràcia (governar els líders d'unareligió dominant), Aristocràcia (la gent més qualificada per governar de manera estricta), Monarquia, República (forma de govern que imposa la igualtat davant la llei i els drets). Actualment Existeixen 3 formes més: La democràcia (el poder resideix en l'elecció delsciutadans).
La dictadura (el govern l'exerceix un sol individu de manera imposada) i les mixtes que són la barreja de les dictadures amb les democràcies.
Però quan la població desobeeix, d'una banda se'ls castiga amb les lleis jurídiques, però si aquesta desobediència és provocada per un mal govern o un abús de poder, produeixen un revolució per poder produir un canvi de govern.
L’Estat
Es diferencien diferents tipus
absolutista
social
Globalitzat
Dret
Dividit en Format per
Tradició socialista
Socialisme científic
Reformista
liberalDefensa que tenen que ser
Constitucional
Comporta a llibertat
políticaeconòmica
formada
Poble Territori
Sobirania
Marx i Lenin
L'Estat és un concepte polític que es refereix a una forma d'organització social i política sobirana i coercitiva, formada per un conjunt d'institucions involuntàries, que té el poder de regular la vida nacional en un territori determinat.
Aquest té diferents variants:
Estat Absolutista: és una forma d'Estat en la qual l'estat i la seva governant es consideren com una única entitat situada per sobre de les lleis.
Estat Liberal: És el sistema polític propi del començament de l'Edat Contemporània, en la nova formació econòmic social que pot denominar Nou Règim o Règim Liberal.
Estat de Dret: és aquell Estat on les seves autoritats es regeixen, romanen i estan sotmeses a un dret vigent en el que es coneix com un Estat de dret formal.
Estat Social: és una forma d'estat basada en una tradició socialista do imposa la igualtat en tots els termes, eta va ser adaptada, el socialisme científic de Marx i Lenin i el reformista.
Estat Globalitzat: És aquell estat que ha obert les seves fronteres adaptant la seva organització com la d'altres països.
democràcia
Té certes condicions
Existència socialRiquesa NacionalDesenvolupament de la classe mitjana
Desenvolupada a partir de
diferents teories
L’elitisme competitiu Pluralisme
polític
participativa
Crea l'acció publica a traves del vot produint
Constitució universal
Utopia
Model ètic
•Problemes actuals• Desconfiança de les majories•Falta de participació política •Presencia de minories•Democràcies mediàtiques•Els consumisme•Els terrorisme•El xoc de civilitzacions •La globalització
A partir de la utopia de un model democràtic on el poder sigui escollit per el poble es va crear un model ètic que desenvolupa a la democràcia.
Que va ser desenvolupada per diferents teories, la participació del poble a escollir el seu governant, la pluralisme política i L’elitisme competitiu( la concentració del poder en petits grups d’ élite dominats).
Això produeix una acció publica a traves del vot produeix una constitució universal
Aquesta nomes es acceptada com a tal quan té o adquireix un cert factors:Existència social, Riquesa Nacional i Desenvolupament de la classe mitjana.
Però la democràcia se li presenta uns certs problemes
• Desconfiança de les majories
• Falta de participació política
• Presencia de minories
• Democràcies mediàtiques
• Els consumisme
• Els terrorisme
• El xoc de civilitzacions
• La globalització