1. JOAN MARAGALL

2. BIOGRAFIA

Joan Maragall i Gorinaneix el 10 d'octubre de 1860 a Barcelona. Un cop acabat el batxillerat, el seu pare vol incorporar-lo a la indstria txtil familiar, per topa amb la seva resistncia. Del 1874 al 1878 publica la primera composici i fa dos viatges que el poeta qualifica com a "dos oasis en el seu viure", l'un cap al sud d'Espanya i l'altre, a Frana. D'aquesta poca sn les poesiesAl veure't l'nima enteraiQuan t'acostes on sc jo . ANotes autobiogrfiquesexplica aquest enfrontament amb el pare, que li fa concebre per sempre la literatura com a passi i com a reacci defensiva. El pare, en veure la inadaptabilitat del seu fill a l'empresa txtil, deixa que cursi la carrera d'advocat, que comena el 1879. El poeta escull aquests estudis en comptes dels de Filosofia i Lletres perqu est convenut que s millor estudiar una carrera amb aplicaci prctica. De tota manera, s'instrueix en les literatures catalana i castellana i s'apassiona pels autors alemanys com ara Goethe.Werthers en aquells moments la seva obra predilecta. Impregnat d'influncia goethiana, guanya la Flor Natural als Jocs Florals de Badalona amb la poesiaDins sa cambra(1881).

Retrat de Joan Maragall. Any 1864 3.

L'any 1884, quan es llicencia en Dret a la Universitat de Barcelona, inicia una crisi personal perqu es debat entre el que li demana el seu esperit romntic i la possibilitat d'integrar-se a la vida burgesa, marcada des de sempre per l'entorn familiar. El seu procs d'integraci el consoliden dos fets: l'ingrs, el 1890, alDiario de Barcelonai el casament, el 1891, amb Clara Noble (amb qui t 13 fills). En els anys immediatament posteriors, la feina de periodista s'imposa progressivament a la d'advocat. En aquest perode, la seva tasca periodstica s bsica per al naixement del moviment modernista. Publica el poemaLa vaca cega , aL'Aven .

Joan Maragall a l'edat de 18 anys. 4. L'any 1894 guanya l'Englantina als Jocs Florals de Barcelona, ambLa sardana . L'any segent, publica el llibrePoesies , editat perL'Aven , que, considerat com a molt innovador, obt una acollida favorable de la crtica. En el llibre, que inclou poemes significatius comL'oda infinita ,PaternaliExcelsior , s'hi pot observar el vessant decadentista propi dels inicis del Modernisme, que l'autor rebutja posteriorment en favor d'un vitalisme optimista, influt per Nietzsche, pel qual entn la poesia com a font de salut i energia. L'xit continua amb l'obtenci de la Viola d'Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona, el 1896, ambEl mal caador . 5. Maragall guanya renom com a escriptor, traductor i periodista. L'xit com a articulista fa que Joan Ma li demani que faci articles amb assidutat alDiario de Barcelonai, d'altra banda, que tamb tingui l'oportunitat de fer collaboracions aLa Renaixena ,La Veu de Catalunyai d'altres publicacions. A la Biblioteca L'Aven apareix la seva traducci d' Ifignia a Turidade Goethe, que es va representar en sessi del Teatre ntim, sota la direcci d'Adri Gual, als jardins del Laberint d'Horta. L'escenificaci va tenir una especial importncia perqu la gent dels ambients ms benestants de la societat catalana s'adons de la validesa de la llengua catalana en obres de gran entitat cultural. Maragall, implicat en els esdeveniments socials i poltics de l'poca, escriu el poemaOda a Espanya , referit al desastre colonial i la crisi que se'n deriva. 6. L'any 1900 apareix a la revistaCatalniael primer fragment d' El Comte ArnauiL'Avenli publicaVisions i Cants , en qu el poeta aporta mites i himnes. En aquest mateix any fa un viatge a Madrid on entra en contacte amb intellectuals castellans, amb els quals mant una intensa relaci epistolar durant la resta de la seva vida.Joan Maragall amb la seva esposa Clara Noble. Any 1896. Joan Maragall al jard de la casa del carrer Alfons XII, amb l'esposa i la filla Eullia. 7. Els primers anys del segle XX el nacionalisme es configura sobretot en un corrent concret de caire conservador, catlic i tradicionalista. Maragall s'identifica, no sense una certa resistncia ntima, amb aquesta lnia ideolgica dominant.Fidel a les seves idees i al seu ofici de periodista, publica, alDiario de Barcelona ,La Patria Nueva , l'11 de setembre de 1902, article polmic que li costa un processament. El 1903 deixa elDiario de Barcelonaper discrepncies poltiques amb la direcci:Aix, m'ha deixat, ho confesso, un bon xic adolorit, per tamb amb un sentiment d'independncia i de dignitat satisfeta, que m'aconsola l'adoloriment. (Carta a Enric Prat de la Riba, del 7 de maig).El juliol s elegit president de l'Ateneu Barcelons i, en el discurs de la sessi inaugural del curs de l'Ateneu, el setembre, llegeixl'Elogi de la paraula .Portada d'una de les agendes de butxaca de Joan Maragall. 8. El 1904 en l'edici d'homenatgeArtculos(1904), hi expressa sovint posicions acostades a les dels dirigents de la Lliga Regionalista, i acostuma de comentar els textos pastorals del bisbe Torras i Bages. Aquest mateix any guanya la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona amb la poesiaGlosai s proclamat Mestre en Gai Saber. Publica el llibreLes Disperses , poesies originals i traduccions de Goethe. Tamb s'editenl'Elogi de la paraulai les seves traduccions de GoetheEridon i AminaiLa Margarideta . El 1905 reprn la collaboraci amb elDiario de Barcelona , tot i que un any ms tard torna a tenir discrepncies amb la direcci i deixa de treballar-hi. D'altra banda, continua elaborant les traduccions de Novalis. En l'mbit poltic, Maragall refusa l'oferta d'Enric Prat de la Riba i de Francesc Camb de ser candidat a diputat a les corts, convenut que el seu cam no s la poltica.El maig de l'any segent publica el recull de poemesEnll , on s'observa un to ms atenuat respecte a l'exaltaci d'obres anteriors i es concentra en el seu vessant naturista. Uns mesos ms tard interv en el Congrs de la Llengua Catalana llegint-hi el discursEn pro de les varietats dialectals . Cal assenyalar que coneix Unamuno a Barcelona i inicien una fructfera amistat (el seu epistolari es publica l'any 1951). Unamuno dedica a MaragallL'Oda a la Catedral de Barcelonaapareguda aLa Vanguardiai tradueix per primer cop al castellLa vaca cega . 9. Maragall cofunda la Secci Filolgica de l'Institut d'Estudis Catalans, des d'on demana diners per a la creaci de la Biblioteca de Catalunya. A partir de l'any 1907, Maragall torna a viure una forta crisi personal, agreujada pels fets de la Setmana Trgica, el juliol de 1909. Hi reacciona escrivint un seguit d'articles, publicats aLa Veu de Catalunya , dels quals cal esmentar per la seva transcendnciaLa iglsia cremadaiLa ciutat del perd , no publicat fins uns anys ms tard per consell de Prat de la Riba. Maragall, indignat pels fets, demana que la burgesia catalana assumeixi les responsabilitats que li pertoquen en l'assumpte. D'altra banda, apareix l'opuscleElogi de la poesia . Tant aquest assaig com el de 1903 ( Elogi de la paraula ) exposen la seva teoria de la "paraula viva", de tall romntic, per la qual l'emoci pura, l'espontanetat i la sinceritat sn elements indispensables de la poesia. El 1910, ja totalment dedicat a la creaci literria noms exerceix de periodista quan el tempta un fet important d'actualitat o un gran moviment d'opini, guanya, amb el llibreEnll(1906), el premi Fastenrath, als Jocs Florals de Barcelona. A ms, a Caldetes, acaba la tragdia en versNausica , l'nica obra de teatre que escriu. 10. El darrer any de la seva vida, el 1911, publicaSeqncies , imprs perL'Aven , que cont la tercera i darrera versi del mite del comte Arnau: la de la redempci a travs de la renncia. Del llibre destaquen tamb l' Oda nova a Barcelonai elCant espiritual .Dos dies abans de morir demana ser vestit amb l'hbit de Sant Francesc. Mor el 20 de desembre de 1911. Les seves ltimes paraules foren: "Amunt, amunt!...".Les principals edicions de les obres completes es publiquen els anys 1912-1913, 1929-1930, el 1947, i el 1960.Joan Maragall amb uns amics advocats, l'any 1910 . 11. OBRES 12. -Poesies.Barcelona: Tipografia "L'Aven", 1895. -Visions & Cants . Barcelona: Tipografia "L'Aven", 1900 / Edicions 62 (El Cangur), 1998.- Les Disperses.Barcelona: Publicaci "Joventut", 1904.- Enll.Barcelona: Tipografia "L'Aven", 1906 / Edicions 62 (Textual), 1989.- Seqncies.Barcelona: Tipografia "L'Aven", 1911. Poesia 13. - Nausica [text establert sobre el manuscrit de l'autor per Carles Riba]. Barcelona: Ariel (Clssics Catalans), 1983. Teatre 14.

Elogi de la poesia. Barcelona: Bartomeu Baxaras, 1909.

-Biografia de D. Joan Ma y Flaquer. Barcelona: Ajuntament Constitucional de Barcelona, 1912.

Escrits en prosa. Barcelona: Gili, 1912. 15. Estudis biogrfics :notes biogrfiques...Barcelona: Sala Pars, 1930. 16. El sentiment de ptria [articles amb un prleg de F. Camb]. Barcelona: Sala Pars Llibreria, 1932.

Crtica literria o assaig 17.

Elogi de la paraula i altres escrits. Barcelona: Sala Pars Llibreria, 1935. 18. Los vivos y los muertos [prleg d'Azorn]. Barcelona: Destino, 1946. 19. Poble catal, terra catalana. Barcelona: Nou Art Thor, 1980.Elogide laparaulaialtres assaigs .Barcelona: Edicions 62, 1994. 20. Articles escritsperl'autor Reculls d'articlesencastell

21. Algunes dels poemes de Joan Maragall

El comte Arnau

Cant Espiritual

22. L'element originari el trobem en una can popular nascuda probablement a finals del segle XVI, a Ripoll. s un dileg entre l'aparici del Comte Arnau i la seva dona. La can dna peu a la llegenda: una nima voltada de foc que cavalca un corser infernal, negre i que treu guspires pel nas i per la boca, corrent a gran velocitat pels aires. S'hi barreja una altra llegenda, la d'una abadessa del convent de sant Joan de comenament del segle XI.

EL COMTE ARNAU

23. Cant espiritual Aquest s un altre dels poemes de Joan Maragall.A continuaci hi trobem el poema i un petit comentari de text. 24. Si el mn ja s tan forms, Senyor, si es mira amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre, qu ms ens podeu dar en una altra vida? Perx estic tan gels dels ulls, i el rostre,i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor que s'hi mou sempre... i temo tant la mort! Amb quins altres sentits me'l fareu veure aquest cel blau damunt de les muntanyes, i el mar immens, i el sol que pertot brilla?Deu-me en aquests sentits l'eterna pau i no voldr ms cel que aquest cel blau. 25. Aquell que a cap moment li digu "-Atura't" sin al mateix que li dugu la mort, jo no l'entenc, Senyor, jo, que voldriaaturar a tants moments de cada dia per fe'ls eterns a dintre del meu cor!... O s que aquest "fer etern" s ja la mort? Mes llavores, la vida, qu seria? Fra, noms, l'ombra del temps que passa,i la il.lusi del lluny i del a prop,i el compte de lo molt, i el poc, i el massa, enganyador, perqu ja tot ho s tot? Tant se val! Aquest mn, siacom sia,tan divers, tan extens, tan temporal: aquesta terra, amb tot lo que s'hi cria, s ma ptria, Senyor: i no podria sser tamb una ptria celestial? Home s i s humana ma mesura per tot quant puga creure i esperar: 26. si ma fe i ma esperana aqu s'atura,me'n fareu una culpa ms enll? Ms enll veig el cel i les estrelles, i encara all voldria sser-hi hom: si heu fet les coses a mos ulls tan belles, si heu fet mos ulls i mos sentits per elles, per qu acluc'ls cercant un altre com?Si per mi com aquest no n'hi haur cap! Ja ho s que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap? Tot lo que veig se vos assembla en mi... Deixeu-me creure, doncs, que sou aqu. I quan vinga aquella hora de temenaen qu s'acluquin aquests ulls humans, obriu-me'n, Senyor, uns altres de ms grans per contemplar la vostra fa immensa. Sia'm la mort una major naixena! 27. COMENTARI DE TEXT El tema d'aquest poema sembla que s l'elogi a la bellesa del mn que ens envolta d'una banda, i d'una altra la por a haver d'abandonar-lo. El poema va adreat a Du, el poeta fa una mena de monleg, tot adreant-se a Du, per, bviament sense esperar cap resposta. L'autor insisteix en el fet que si Du ens ha donat un mn tan meravells i uns sentits tan perfectes per poder-lo gaudir... per qu ha d'arribar un moment en qu aix s'acabi? I, si no s'acaba, qu s el que ens pot deparar ms meravells, bell i perfecte que aquest mn que ja tenim? Cap al final, l'autor demana a Du que, sigui com sigui, quan li arribi "l'hora" el porti a un lloc millor que el que ja t, perqu la seva mort sigui com un naixement millor que el que va tenir. En aquest poema s veu molt clarament l'elogi al mn, caracterstic dels modernistes, l'art per l'art, prendre's l'art com una religi, refugiar-se en ell. 28. El que a mi em suggereix el poema s aix, la idea que si Du s tan bo i piets, quan ens arribi "l'hora" ens portar a un altre "lloc" ms meravells que el que ja tenim El tros que ms m'agrada s aquest: I quan vingui aquella hora de temenaen qu s'acluquin aquests ulls humans, obriu-me'n, Senyor, uns altres de ms grans per contemplar la vostra fa immensa. Sia'm la mort una major naixena! Aqu s on diu que quan arribi "l'hora" el porti a un altre "lloc" encara ms meravells que aquest mn per que continu gaudint, perqu la seva mort sigui com tornar a nixer. 29.

Per acabar, a continuaci podem veure una petita explicaci sobra lobra Nausicai un comentari de Carles Riba.

30.

"Nausica s l'obra pstuma de Joan Maragall. Considerada, al costat d'"Antgona", d'Espriu, i "Mar i Cel", de Guimer, una de les grans tragdies de la dramatrgia catalana, l'obra s la histria d'una princesa adolescent, Nausica, i un heroi madur, Ulisses. Prenent Goethe com a font d'inspiraci, Maragall descriu el retorn d'Ulisses al seu origen, a taca, guiat per la veu d'un poeta cec.Maragall va escriure "Nausica" entre el 1908 i el 1910. Dos anys ms tard l'obra es representava per primera vegada al teatre Eldorado de Barcelona. En canvi, tot i la importncia que Maragall ocupa a les lletres catalanes, i tot i l'actualitat innegable de l'obra -l'home que arriba a una terra estranya, l'home madur que no pot retenir la fora de la joventut-, el text ha estat sempre absent dels escenaris del pas. El Festival de Barcelona recupera aquest clssic ignorat amb un muntatge que posa l'accent en la modernitat i la contemporanetat de l'obra.

Lobra 31.

"Volem dir amb aix que, dins el conjunt de l'obra maragalliana, la tragdia deNausicas representativa d'una evoluci que s'acomplia lentament; [...] Per no s nica a sser representativa.L'Elogi de la poesiai elCant Espiritual , escrits per aquest mateix temps, mostren encara ms evident el carcter de clarificaci d'experincies viscudes per l'nima a travs d'innombrables peripcies entre la llum i l'ombra, entre el real i el possible; el poema del Comte Arnau [...] redimia l'nima en pena que feia un pes tan greu al seu poeta. [...] Hi ha en aquestes obres una decisi tal de conclusi, ms impressionant per aquell cert esquematisme caracterstic de Maragall i sens dubte de la millor poesia catalana, que cal fer un esfor d'anlisi [...] per a veure-hi un reps i gaireb direm una refecci d'etapa abans d'una ms ardida represa, i no un suprem missatge abans del silenci, com de fet resultaren sser.

Comentari de lobra 32.

Per a Maragall, l'afaionament d'un tema de l'Odissea en tragdia fou una manera de conquerir profundament la poesia grega, de fer-se-la veure a ell mateix ms clara que per cap traducci d'altri ni prpia, val a dir; [...] D'on, per a qui valoraNausica , la necessitat de no oblidar el que la seva composici tingu per a Maragall d'exercici, de noble exercici de l'nima. 33. A la fi del proemi deNausica , Maragall allegoritza la seva intenci defer nou lo vell :Aixs, tal volta, enamorat, intentaun constructor, de la immortal bellesad'antic palau, fer-ne una estada novaper hostatjar-hi el seu amor per sempre. 34. Aquests versos, tan graciosament diserts, insinuen la idea d'un amor que, movent el poeta a crear, es realitza en la imatge del seu objecte, fixada i jove per a sempre dins un mn de coses que en prenen significaci, de bellesa que se li adiu. s curis de confrontar-los amb un passatge de l' Elogi de la Poesia :

35.

"La Divina Comedia fou el palau que el Dante al per hostatjar-hi el gran amor de tota la seva vida". La similitud, deliberada o no, dels termes s prou eloqent perqu no ens faci por de dir que [...] l'obra potica de Maragall t tamb la seva Beatriu. 36. Per a la realitzaci de la seva tragdia deNausica , Maragall tenia dues pautes: els cants de l' Odisseaagrupables sota el ttol de "Relats en el palau d'Alcnous", i el pla, fragments i esbossos de laNausikaade Goethe. En conjunt, si d'Homer va prendre el tema, de Goethe part per a la seva interpretaci psicolgica [...]."( Carles Riba :Nausica de Joan Maragall . Barcelona: Ariel, Clssics Catalana Ariel, 1984. Tesi doctoral)

37. FI

Retrat de Joan Maragall l'any 1890.

Vanesa Gonzlez Soriano 1 C Batx.