MARRATXÍ, EVOLUCIÓ D'UN MUNICIPI

FRANCISCA VELASCO MARTÍNEZ

Desembre 2009

MARRATXÍ, EVOLUCIÓ D'UN MUNICIPI

RESSENYA HISTÒRICA

Segurament el territori que avui anomenam Marratxí, ja estava poblat fa més de tres mil anys, ja que s'han trobat restes arqueològiques de les diferents cultures que habitaren Mallorca.Hi trobam restes de Navetes de l'època pre-talaiòtica, Talaiots, coves d'enterrament, restes de calçada romana i ja al període musulmà es comença a conèixer com a Marratxí, i es creu que prové del gentilici de Marràqueix, ciutat del Marroc.Quan Jaume I va conquerir Mallorca l'any 1229, va repartir l'Illa entre els nobles que l'havien ajudat en la conquesta. Marratxí , sota el nom de “Barratxino”, com figura al llibre del repartiment va ser adjudicada l'any 1232 al bisbe de Barcelona Ramon Berenguer de Palou.El 1248 es va constituir la primera parròquia de Santa Maria de Marratxí, al nucli inicial de Marratxinet.

Marratxinet

El terme estava format per grans possessions: Son Alegre, Son Ametller, Son Blanc, Sa Cabana, Ses Cases Noves, Son Caulelles, Es Caülls, Son Conill, Cas Coronell, Son Cos, Son Daviu, Can Farineta, Son Frau, Can Garriga, Cas Garriguer, Son Mallol, Son Macià, Son Llebre, Son Nebot, Son Ramonell, Son Sales, Son Sureda, Son Verí Nou i Son Verí Vell.

Durant uns quants segles, la gent de Marratxí, visqué exclusivament de l’agricultura, principalment de secà i de la ramaderia. Els seus habitants vivien a les grans possessions; els pobles actuals encara no s'havien format.

Església de Sant Marçal

És a partir del segle XVIII I XIX, que sorgeixen i es consoliden els primers nuclis: Sa Cabaneta, Pòrtol, Es Pla de Na Tesa, a més de Marratxinet. La data de construcció dels temples, és indicativa de la consolidació dels nuclis: El de Sant Marçal, segles XVII-XVIII, i els altres tres són de la segona meitat del segle XIX.

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

Ja hem dit que Marratxí era un municipi molt poc poblat i amb la població dispersa. El primer cens que hem pogut trobar (del bisbe Rubio i Benedicto), de l'any 1780 parla de 992 persones.L'any 1900, Marratxí comptava amb 3.815 persones. L'any 1940 en tenia 5.108.L'any 1981, és a dir, 41 anys després la població arribava a 7.758 persones.

Amb aquestes dades podem observar que en 200 anys la població de Marratxí va passar de 992 persones a 7.758, amb un creixement paral·lel al de la resta de població de Mallorca.

El fet que la carretera principal entre Palma i Alcúdia travessi el municipi i que, a partir de 1875 hi passàs el tren Palma-Inca, ha condicionat de forma important el desenvolupament de Marratxí. Sobretot afectà primerament es Pont d'Inca, que esdevingué el nucli més industrial, seguit de Pòrtol, amb totes les seves olleries i tallers artesanals dedicat a la fabricació de gerres, plats, greixoneres, i altres estris fets de fang i distribuïts per tota l’illa.

Si a finals del segle XIX, principis del XX, el creixement de la població es concentra majoritàriament a l'entorn del Pont d'Inca, amb l'establiment de diverses industries de farina, licors i teixits, també afavoreix de forma decisiva aquest creixement la proximitat d’aquest nucli amb ciutat.

Així i tot el gran desenvolupament demogràfic de Marratxí es dóna a partir de la dècada del 70 i sobretot del 90, quan s’inicia el procés de construcció del Polígon Industrial de can Rubiol, i continua amb la urbanització de nombroses possessions, algunes legals i d'altres encara no legalitzades, desprès de més de trenta anys.

Polígon Industrial Can Rubiol- Marratxí

Possiblement el cas de Marratxí sigui l'exemple més clar d'urbanisme salvatge i a la carta, insostenible, des de tots els punts de vista, i amb greus problemes de cohesió.

Si en 500 anys s'havien consolidat quatre nuclis inicials, Pont d'Inca, Pla de Na tesa; Sa Cabaneta i Pòrtol, a part de Marratxinet, en poc més de 20 anys apareixen: Cas Capità, Can Farineta-Es Figueral, Sa Cabana, Es Pont d'Inca Nou, Cas Miot, Ses Cases Noves, Son Ramonell, Es Garrovers, Son Daviu, Son Daviu Nou, Sa Planera, Ses Trempes, Tanca de Can Buc, Son Ametller, Pòrtol Nou, Sant Marçal, Sa Vinya, a més d'una gran superfície comercial (Alcampo) i un gran centre d'oci ( Festival Parc).

Contràriament al que havia passat durant segles, que es construïen nous habitatges a partir de la demanda concreta, a partir dels anys 70 canvien els plantejaments i es creen nous nuclis de població, no fruit del creixement vegetatiu normal, sinó a partir d'urbanitzar grans possessions per a la construcció de cases unifamiliars, oferta que resultava atractiva per a milers de famílies que vivien a diferents barriades de Palma, a pisos més o manco petits, i a zones amb poca qualitat de vida i molta densitat de població.

És veritat que algunes d'aquestes urbanitzacions es desenvoluparen seguint la legislació urbanística d'aquell moment, però molts d’altres nuclis, sorgiren de forma il·legal, com a parcel·lacions rústiques, de 1000 – 2000 mts2, sense cap tipus de planificació, ni infraestructures, ni serveis.

És obvi constatar que el tipus de població , classificada pel seu poder adquisitiu, canvia d'un nucli a l'altre, segons sigui una urbanització legal o una parcel·lació il·legal.

Aeròdrom de Son Bonet

Si s'hagués planificat aquest creixement de forma racional, i partint dels quatre nuclis històrics, actualment el municipi estaria molt més cohesionat , i amb possibilitat de serveis molt similar als altres pobles de l'interior de Mallorca.Però la realitat és que aquest desenvolupament ha estat fruit de l'especulació i l'amiguisme. Especulació dels grans propietaris de finques, i amiguisme, ara diríem corrupció, dels diferents equips de govern municipal, primer des de la Dictadura, després ja amb el que s'han dit Ajuntaments democràtics. El resultat és de més de 25 nuclis de població, a vegades sense connexió entre nuclis veïnats, en una extensió de 54 Km2 que té el municipi de Marratxí.

Durant segles la població de Marratxí significava un 1,3 % de la població de Mallorca, i aquesta correlació es va mantenir sense grans canvis. És a partir dels anys 80, que aquesta correlació augmenta de forma desproporcionada, i dóna un dels creixements més elevats de Mallorca

Població de Mallorca i de Marratxí1996 2000 2005 2008

Mallorca 609.150 677.014 790.763 846.210

Marratxí 16.180 20.924 28.234 32.380

Tant per cent que representa la població de Marratxí del total de la població de Mallorca

2,6% 2,9% 3,7% 3,9%

MOVIMENTS MIGRATORIS

L'augment de la població de Marratxí, es deu principalment als moviments migratoris interns, bàsicament procedents de Palma, i de classes mitges, treballadors qualificats, autònoms , funcionaris, etc. Ben al contrari la taxa de treballadors immigrants que és de les més baixes de l'entorn, motivada en gran part per l'elevat preu dels habitatges a la major part del municipi.

Taxes de població immigrada:

1996 2000 2005

Mallorca 3,84 % 6,11 % 15,49 %

Marratxí 1,14 % 1,73 % 4,00 %

Ajuntament de Marratxí al nucli de Sa Cabaneta

DIVERSES CONSIDERACIONS

1.- El desorbitat creixement i el tipus d’habitatges, majoritàriament xalets i habitatges unifamiliars ha provocat un desarrelament de la majoria de la població, agreujat, per a la manca d’infraestructures socials, petit comerç, centres de trobada, etc. que han convertit la major part del municipi en barris dormitori, on sols s’hi va a dormir, sense cap tipus de relació social ni humana.

2.- S'ha perdut el caràcter de poble dels nuclis inicials, sense assolir el més

mínim caràcter d'identitat. A la majoria de nous habitants els és indiferent la pertinença del seu nucli a un municipi, fins i tot molts de serveis els segueixen mantenint a Palma com són el metge, l’escola, el gimnàs, les compres, etc.

3.- El correcte manteniment del Municipi és inviable econòmicament , a no ser amb uns impostos municipals desorbitats. Tots els serveis: aigua i clavegueram, neteja, policia, enllumenat públic, etc. són molt més costosos de mantenir que a un poble tradicional, amb el mateix nombre d'habitants.

4.- No hi ha cap equipament de referència al Municipi : ni Ajuntament, ni teatre o centre cultural i/o esportiu, etc. I per tant és molt difícil identificar el conjunt com projecte col·lectiu.

5.- Sense un motor municipal que ho dinamitzi, i amb un teixit social feble i poc organitzat, gairebé sols hi ha cabuda per l’individual, sense gaire perspectives pel fet social i col·lectiu.

6.- Comença a ser molt necessari que els polítics es plantegin la constitució de l'Àrea Metropolitana de Palma, per a coordinar i unificar serveis al manco detransport públic, abastiment i depuració d'aigües, neteja i recollida de fems, etc.

7.- Es precís aturar el creixement urbanístic i prohibir noves urbanitzacions.

AUTORA d’aquest monogràfic: Francisca Velasco Martínez. Desembre 2009Veïna de Sa Cabaneta i membre de La Plataforma ciutadana Gent de Marratxí.

BIBLIOGRAFIA:

Així és Marratxí (1993) aut. Bonifaci Molada i Guillem Ramis Wikipèdia Pag. Web. Ajuntament de Marratxí Institut Estadística de les Illes Balears INE (Institut Nacional d'estadística ) www. marratxiner.org (xarxa d'entitats ciutadanes de Marratxí )