masmallorca.es

# 23 - 1 / 2009 - 1,80€

masmallorca.es

Palma o la ruta del modernismo Mallorca Medieval II

Entrevista a Francisca Llabrés Colom Gavatxut - Polipodi

Son Cos - L’ocarina Verats fregits amb esclata-sangs

Cicloruta: Manacor -> Ermita Betlem

más

allorca

Mercats, Fires i Festes - Märkte, Messen und Feste - Markets and Fairs Llocs amb Encant: Palma o la ruta del modernismoCultura: Mallorca Medieval IIEntrevista amb: Francisca LlabrésGastronomia: Verats fregits amb esclata-sangsl’Espectacle dels Ametllers MallorquinsExcursions: Son CosProductes Típics: L’OcarinaCicloturisme: Manacor - Ermita Betlem - Faro Capdepera Fauna i Flora: Colom Gavatxut, Polipodi

8

Depòsit Legal: P.M. 3158/2006

12 2420

16

30 36

_Edita: Revista Más Mallorca SLNE _CIF: B57547317 Carrer d’en Melià 44 - 07620 Llucmajor - Mallorca - Balears_Tel.: 971 669 551_Mòbil.: 658 030 133_Fax: 971 575 211

_Director creatiu: Jaume Estévez _info@masmallorca.es_Directora d’art: Vicky Sintes _maria@masmallorca.es_Administració: Virginia Crucera _Virginia@masmallorca.es

_Col·laboren: Marga Albertí - Sinto Sanz - Francisca Llabrés Toni Pinya - Biel Massot i Muntaner - Sebastià Torrens - S. PinyaCarme Hermoso Capllonch - Foment del Turisme de Mallorca Xisco Munar - Isabel Cerdà - Franscisca Adrover

_Traduccions: Judith Kraus, Vicky Sintes

6/10 8/11

12/15 16/19 20/23 24/29 30/3132/3536/39 42/45

Sumari - Index

# 23 - 1 / 2009

más

allorca®

Mercats, fires i festesMarkets and Fairs / Märkte und Messen

DILLUNS / LUNESCaimari, Calvià, Lloret de Vistalegre, Manacor, Mancor de la Vall, Montuïri. Palma: plaça Major (mercat d’artesans, excepte els mesos de gener i febrer).

DIMARTS / MARTESAlcúdia, s’Alqueria Blancas’Arenal, Artà, Campanet, Galatzó, Llubí, Pina (Algai-da), Porreres, Portocolom (Felanitx), Santa Margalida.Palma: Can Pastilla, Pere Garau, Santa Catalina.

DIMECRES / MIÉRCOLESAndratx (els no festius), sa Cabana (Marratxí), Capdepera, Colònia de Sant Jordi, Llucmajor, Petra, Port de Pollença (Pollença), San-tanyí, Selva, Sencelles, Sineu, Vilafranca.Palma: s’Arenal, es Coll d’en Rabassa, Son Roca.

DIJOUS / JUEVESS’Arenal (Llucmajor), Ariany, Calonge (Santanyí), Campos, Consell, Inca, Pòrtol, Ses Sali-nes, Sant Joan, Sant Llorenç des Cardassar.Palma: Can Pastilla, Pere Garau, Santa Catalina.

DIVENDRES / VIERNESAlgaida, Binissalem, Can Picafort, Inca, Llucma-jor, Maria de la Salut, es Pont d’Inca (Marratxí), Son Carrió, (Sant Llorenç des Cardas-sar), Son Ferrer (Calvià), Son Servera.Palma: plaça Major (mercat d’artesans), la Vileta.

DISSABTE / SÁBADOAlaró, Badia Gran(Llucmajor), Búger, Bunyola, Cala Rajada (Capdepera), Campos, Costitx, Esporles, s’Horta (Felanitx), Lloseta, Magaluf (Calvià), Manacor, Portocolom (Felanitx), Santa Eugènia, Santa Margalida, Santanyí, Sóller. Palma: Baratillo (avingudes), Pere Garau, Santa Catalina, Son Ferriol, plaça Major.

DIUMENGE /DOMINGOAlcúdia, Consell, Felanitx, Inca, Llucmajor, Muro, Sa Pobla, Pollença, Portocristo, Santa Maria, Valldemossa.

Febrer9 - MUSEU DE MALLORCA:VII CICLE DE CONCERTS DE MÚSICA DE CAMBRAHora: 20hEntrada gratuïta. Aforament limitat

10 - BIBLIOTECA PÚBLICA DE PALMA. SALA D’ACTES:CICLE DE CINEMA: “CINEMA ROMÀNTIC” Love Story (dir. Arthur Hiller)Hora: 17.30h

17 - BIBLIOTECA PÚBLICA DE PALMA. SALA D’ACTES:CICLE DE CINEMA: “CINEMA ROMÀNTIC”Los amantes del círculo polar (dir. Julio Medem)Hora: 17.30h

19 - BIBLIOTECA PÚBLICA DE PALMA. SECCIÓ INFANTIL I JUVENIL:BIBLIOCINEMAHora: 18h

PEÇA DEL MES - MUSEU DE MALLORCA:PARIS I HELENA, DE MATHIA PRETTI (1613-1699)Hora: 17.30h

23 - MUSEU DE MALLORCA:

Mercats setmanals:

7masmasmallorcamallorca 7.es7.es7.es.es.es.es.es.es.es7.es7.esmasmallorca.es

Agenda / Diary / Veranstaltungskalender

VII CICLE DE CONCERTS DE MÚSICA DE CAMBRAHora: 20hEntrada gratuïta. Aforament limitat

FINS A L’1 DE MARÇ DE 2009 EXPOSICIÓ: “EN TEMPS DEL REI EN JAUME”:Lloc: Museu de Mallorca.

TALLER: SCRIPTORIUM DEL REI EN JAUME:DE DIMARTS A DIVENDRES, CADA SETMANA.DESTINATARIS: 3R CICLE D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA I 1R D’ESO (ADAPTACIONS)

Horari: de les 10h a les 14h (2 sessions de 2h)Lloc: Museu de Mallorca.

14 FINS AL 22:XV FIRA D’ANTIGUITATS I OBRES D’ARTPalma

MarçDEL 1 AL 9 - MARRATXI:XXV FIRA DEL FANG(Artesania de la ceràmica)

18 FINS AL 21:X SALÓ DE L’ALIMENTACIÓ

I DE LES BEGUDESPalma

27 FINS AL 29 - PALMA:VIII FIRA DE LA CIÈNCIA

28/29 - MANACOR V FIRA DE VEHICLES D’OCASIÓ 29/03 - SON FERRIOL XVII FIRA AGRÍCOLA I RAMADERAXII FIRA D’ANIMALS DE CAÇA

29/03 - PORRERES III DIADA D’AGRICULTURA ECOLÒGICA

8

La ciutat conserva valuo-sos exemples arquitectònics d’un corrent artístic que va assolir el seu apogeu a co-mençaments del segle XX.

El modernisme va sorgir a l’última dècada del segle XIX a Europa com una reacció al classicisme dels segles ante-riors. Va predominar en tots els àmbits artístics (pintura, escultura, arts aplicades...), que buscaven revalorar el treball artesanal davant la deshumanització propiciada per la revolució industrial. L’arquitectura urbana no va ser aliena a aquest corrent i aviat va començar a carre-gar-se de reixes geomètri-ques, motius fl orals, balustres de pedra, línies sinuoses i ondulants i infi nitat de de-talls i nous materials que transformaven els edifi cis en llocs agradables, elegants, moderns i alegres. El resul-tat és una estètica refi nada i ornamental que encara avui, gairebé cent anys des-prés, impacta l’observador.

Palma o la ruta del mo� rnismo

9masmallorca.esmasmallorca.es

LLOCS AMB ENCANT: PALMA O LA RUTA DEL MODERNISME

fi guracions monstruoses que corresponen a un cap de serp de drac i a un rostre d’aparença humana. Can Casasayas (antiga Pensió Menorquina), a la Plaça del Mercat, va ser pro-jectat per Francesc Roca i Simó. Es va construir entre 1909 i 1911 i està catalo-gat pel Consell de Mallorca com Bé d’Interès Cultural.

La reforma interior de la Catedral iniciada per Gau-dí és un altre episodi del modernisme palmesano, que en total sumeixi al voltant de 40 obres. Algunes d’elles es troben al raval de Santa Ca-talina, primer assentament urbà cap a on va créixer la ciutat emmurallada a fi -nals del XIX i epicentre de l’esperit comercial del nou segle durant el XX. Al ca-rrer San Magín la Ferretería Central presenta les reixes geomètriques, motius fl orals i línies corbes característiques de l’estil. El modernisme es dilueix en la primera guerra mundial, però les seves ma-nifestacions perduren com un dels períodes artístics més expressius i originals.

Palma va rebre la seva herèn-cia modernista d’arquitectes catalans que, a partir d’Antonio Gaudí i La Sagra-da Familia, van estendre el corrent fora de Catalunya. Avui es conserven als nostres carrers valuosos exemples d’una arquitectura que ha aconseguit superar la pro-va del temps, com demostra l’atracció que desperta entre els turistes que cada any ens visiten. Una de les mostres més enlluernadores és l’edifi ci del Gran Hotel, a la Plaça Weyler. Obra de l’arquitecte Lluis Domènech i Muntaner, és una de les primeres construc-cions modernistes de Palma (1903) i precursor dels ho-tels mallorquins. Actualment acull la seu de la Fundació La Caixa i compta amb una col·lecció permanent del pin-tor Anglada Camarassa.

La Casa Forteza Rey, al ca-rrer Colom, és un altre dels llocs més admirats. L’immoble data de 1910 i la seva ori-ginalitat no només radica a la façana i a els elements decoratius modernistes, sinó també a l’inocografía de les fi gures que l’adornen:

fi guracions monstruoses que corresponen a un cap de serp de drac i a un rostre d’aparença humana. Can

m ás

allorca ®

10

PALMA O LA RUTA DEL MODERNISMO

La ciudad conserva valio-sos ejemplos arquitectónicos de una corriente artística que alcanzó su apogeo a principios del siglo XX.

El modernismo surgió en la última década del siglo XIX en Europa como una reacción al clasicismo de los siglos an-teriores. Predominó en todos los ámbitos artísticos (pintu-ra, escultura, artes aplica-das...), que buscaban reva-lorizar el trabajo artesanal frente a la deshumanización propiciada por la revolución industrial. La arquitectura urbana no fue ajena a esta corriente y pronto comenzó a cargarse de rejas geomé-tricas, motivos fl orales, ba-laustres de piedra, líneas sinuosas y ondulantes e infi -nidad de detalles y nuevos materiales que transforma-ban los edifi cios en lugares agradables, elegantes, mo-dernos y alegres. El resulta-do es una estética refi nada y ornamental que aún hoy, casi cien años después, im-pacta al observador.

Palma recibió su herencia modernista de arquitectos catalanes que, a partir de Antonio Gaudí y La Sagra-da Familia, extendieron la corriente fuera de Cataluña. Hoy se conservan en nuestras calles valiosos ejemplos de una arquitectura que ha lo-

grado superar la prueba del tiempo, como demuestra la atracción que despierta en-tre los turistas que cada año nos visitan. Una de las mues-tras más deslumbrantes es el edifi cio del Gran Hotel, en la Plaza Weyler. Obra del arquitecto Lluis Domènech y Muntaner, es una de las primeras construcciones mo-dernistas de Palma (1903) y precursor de los hoteles ma-llorquines. Actualmente aco-ge la sede de la Fundació La Caixa y cuenta con una co-lección permanente del pin-tor Anglada Camarassa.

La Casa Forteza Rey, en la calle Colón, es otro de los lugares más admirados. El inmueble data de 1910 y su originalidad no radica sólo en la fachada y en los elementos decorativos mo-dernistas, sino también en la inocografía de las fi guras que la adornan: fi guracio-nes monstruosas que corres-ponden a una cabeza de serpiente de dragón y a un rostro de apariencia huma-na. Can Casasayas (antigua Pensión Menorquina), en la

Plaza del Mercado, fue pro-yectado por Francesc Roca i Simó. Se construyó entre 1909 y 1911 y está catalo-gado por el Consell de Ma-llorca como Bien de Interés Cultural.

La reforma interior de la Catedral iniciada por Gau-dí es otro episodio del mo-dernismo palmesano, que en total suma alrededor de 40 obras. Algunas de ellas se encuentran en el arrabal de Santa Catalina, primer asen-tamiento urbano hacia donde creció la ciudad amurallada a fi nales del XIX y epicentro del espíritu comercial del nue-vo siglo durante el XX. En la calle San Magín la Ferrete-ría Central presenta las rejas geométricas, motivos fl orales y líneas curvas características del estilo. El modernismo se diluye en la primera guerra mundial, pero sus manifes-taciones perduran como uno de los periodos artísticos más expresivos y originales.

masmallorca.esmasmallorca.es 11

PALMA ODER DIE JUGENDSTIL-ROUTE

Modernism arose in Euro-pe during the fi nal decade of the nineteenth century as a reaction to the Classi-cism of the previous centu-ries. It prevailed across all art forms (painting, sculptu-re, applied arts…), which sought to reassess the role of the artist in the face of the dehumanisation brought on by the industrial revolution.

Palma got its own Moder-nist legacy from Catalan ar-chitects. To this day, there re-main worthy examples of an architecture that has been able to stand the test of time. One of the more spectacular

examples is the Gran Hotel building, in Weyler Square. Built by the architect Lluis Domènech y Muntaner, it is one of Palma’s fi rst Moder-nist buildings.

The Casa Forteza Rey, on Colón Street, dates from 1910 and its originality can be seen not only in its faça-de and Modernist details, but also in the iconography of the fi gures on it: monstrous images portraying the head of a serpent dragon and a human-like face. Can Casa-sayas, in the Market Square, is a registered Asset of Cultu-ral Interest. The interior refur-

Der Jugendstil wurde An-fang des 19. Jahrhunderts als Reaktion auf den Klassizismus der vergangenen Jahrhun-derte ins Leben gerufen. Vor allem setzte sich diese Stilri-chtung in den künstlerischen Bereichen (Malerei, Bildhaue-rei, angewandte Kunst) durch, welche die kunsthandwerkli-che Arbeit gegenüber der Entmenschlichung, die mit der industriellen Revolution ein-herging, aufwerten wollten.

Palma hat ihr kulturelles Erbe aus dieser Epoche kata-lanischen Architekten zu ver-danken. Wertvolle Beispiele einer Architektur, welche die Prüfungen der Zeit bestan-

PALMA OR THE MODERNIST ROUTE

bishment of the Cathedral, as begun by Gaudí, is another example of Palma’s Moder-nism, which boasts around 40 examples in total. The Modernist movement lost mo-mentum with the First World War, but its pieces remain as testament to one of the most expressive and original pe-riods of artistic creation.

den hat, sind noch heute erhalten geblieben. Zu den eindrucksvollsten Gebäuden zählt das Gran Hotel auf der Plaza Weyler. Dieses Werk des Architekten Lluis Domè-nech y Muntaner ist einer der ersten Jugendstilbauten von Palma (1903).

Das Haus Casa Forteza Rey in der Calle Colón sta-mmt aus dem Jahr 1910. Nicht nur dessen Fassade mit den dekorativen Jugendstile-lementen ist äußerst originell, sondern auch die Ikonogra-phie der Figuren, die das Ge-bäude zieren. Dazu gehören monströse Figuren, die Teil eines Drachenkopfes bilden

sowie ein menschenähnliches Gesicht. Das Can Casasayas auf der Plaza del Merca-do wurde zum Kulturgut von besonderem Wert erklärt. Die von Gaudi begonnenen Renovierungsarbeiten in der Kathedrale gehören ebenso zu Palmas Jugendstilblüte, wie insgesamt 40 andere Wer-ke. Obwohl der Jugendstil während des ersten Weltkrie-ges zu verschwinden begann, hinterlässt er dennoch als eine der ausdrucksstärksten und originellsten Epochen ein bleibendes Vermächtnis.

12

Esglésies de repoblament:

Castellitx, Santa Llúcia, Sant Pere d´Escorca, Sant Miquel de Campanet, La Sang de Muro, Santa Fe de Palma.

edieval IIMallorcam

La immensa major part de les esglésies de Mallorca cita-des al segle XIII són avui dia edifi cis posteriors (gòtics del segle XIV o completament ree-difi cats durant les centúries següents). Per això, una ruta interessant és la que fa re-ferència als edifi cis religiosos que segueixen un model que es remunta als primers temps de la conquesta catalana.

Es tracta d´esglesioles ca-racteritzades per les reduï-des dimensions i la simplici-tat constructiva. I sempre es repeteix un mateix esquema constructiu: nau única de planta rectangular, presbiteri pla i coberta constituïda per un embigat de fusta de doble vessant, sostingut per una sèrie d´arcs diafragma apun-tats, obertures escasses i gran sobrietat. Es tractava d´una tipologia constructiva senzi-

lla, econòmica i pràctica, que té la seva arrel en els esque-mes constructius de l´orde del Cister català, que l´havia utilitzat en els seus monestirs per a dependències domèsti-ques, sobretot els dormitoris i refectoris, i que més tard també fou adoptada pels or-des mendicants. Aquestes es-glésies les hem descrit al po-ble corresponent, excepte la de Sant Miquel de Campanet, a la qual es pot accedir des del mateix poble o a través de la desviació a les coves de Campanet. El primitiu edifi ci fou bastit al segle XIII, però entre 1480 i 1482 fou objecte d´una profunda reforma i am-pliat. Les dates apareixen es-crites en els arcs de l´interior, el segon amb la signatura de Melcion Comes. Té coberta exterior de dos aiguavessos, rematada per una espadan-ya del segle XV, que presen-ta un arquet ogival. El portal del recinte és d´arc rebaixat, mentre que el portal major és d´arc rodó adovellat, protegit per una porxadeta amb bigues de fusta i teules. La coberta

interior és de fusta, amb dos arcs diafragmes apuntats.

La capçalera, al parament de llevant, mostra les restes d´un gran arc diafragma, pos-siblement una antiga entrada; el parament és coronat per una espadanya rematada per una creu, situada en l´angle dels dos aiguavessos de la coberta, que possiblement és l´espadanya primitiva del segle XIII. La sagristia data de 1408. El retaule major és pre-sidit per una taula gòtica que representa l´arcàngel Sant Miquel. A la part baixa, em-marcat dins un nínxol, hi ha la imatge gòtica del Sant Crist, que gaudeix de molta devoció a la vila. Segons la llegenda els habitants del poble veí de Sa Pobla, intentaren robar-la però aquesta no pogué esser treta del terme municipal.

A aquesta llista encara hi podem afegir altres edifi ca-cions semblants, citades o bé possibles, com l´esglesieta de Santa Maria de Bellver, iden-tifi cada amb la capella de la possessió de Son Vives de Sant Llorenç des Cardessar.

masmallorca.esmasmallorca.es 13

Iglesias de repoblación:

Castellitx, Santa Lucía, Sant Pere d’Escorca, Santa Ana, Sant Miquel de Campanet, La Sangre de Muro, Santa Fe de Palma

La inmensa mayoría de las iglesias de Mallorca citadas en el siglo XIII son hoy en día edifi cios posteriores (góticos del siglo XIV o completamen-te reedifi cados durante las siguientes centurias). Por eso, una ruta interesante es la que hace referencia a los edifi cios religiosos que siguen un modelo que se remonta a los primeros tiempos de la conquista catalana. Se trata de pequeñas iglesias carac-terizadas por las reducidas dimensiones y la simplicidad constructiva. Y siempre se repite un mismo esquema constructivo: nave única de planta rectangular, presbi-terio plano y cubierta cons-tituida por un envigado de madera de doble vertiente, sostenido por una serie de arcos diafragma apuntados, aperturas escasas y gran so-briedad. Se trataba de una ti-pología constructiva sencilla, económica y práctica, que tiene su raíz en los esquemas constructivos de la orden del Cister catalán, que la había utilizado en sus monasterios

para dependencias domésti-cas, sobre todo los dormito-rios y refectorios, y que más tarde también fue adoptada por las órdenes mendicantes. Estas iglesias las hemos des-crito en el correspondiente pueblo, excepto la de Sant Miquel de Campanet, a la que puede accederse desde el propio pueblo o a través de la desviación a las cuevas de Campanet. El primitivo edifi -cio fue construido en el siglo XIII, pero entre 1480 y 1482 fue objeto de una profunda reforma y ampliado. Las fe-chas aparecen escritas en los arcos del interior, el segundo con la fi rma de Melcion Co-mes. Tiene cubierta exterior de dos vertientes, rematada por una espadaña del siglo XV, que presenta un peque-ño arco ojival. El portal del recinto es de arco rebajado, mientras que el portal mayor es de arco redondo adovela-do, protegido por un pequeño soportal con vigas de madera y tejas. La cubierta interior es de madera, con dos ar-cos diafragma apuntados. La

cabecera, al paramento de levante, muestra los restos de un gran arco diafragma, posiblemente una antigua entrada; el paramento está coronado por una espadaña rematada por una cruz, si-tuada en el ángulo de las dos vertientes de la cubierta, que posiblemente es la espa-daña primitiva del siglo XIII. La sacristía data de 1408. El retablo mayor es presidi-do por una tabla gótica que representa al arcángel Sant Miquel. En la parte baja, en-marcada dentro de un nicho, hay la imagen gótica de Cris-to, que goza de mucha devo-ción en la población. Según la leyenda, los habitantes del pueblo vecino de Sa Pobla in-tentaron robarla pero ésta no pudo ser sacada del término municipal.

A esta lista todavía pode-mos añadir otras edifi caciones parecidas, citadas o bien po-sibles, como la pequeña igle-sia de Santa Maria de Bellver, identifi cada con la capilla de la posesión de Son Vives de Sant Llorenç des Cardassar.

CULTURA - MALLORCA MEDIEVAL II

14

Resettlement churches: Castellitx, Santa Lucía, Sant Pere d’Escorca, Santa Ana, Sant Miquel de Campanet, La Sangre in Muro, Santa Fe in Palma

edieval IIMallorcam

Most of these 13th-century Majorcan churches are now 14th century Gothic or com-pletely rebuilt during the centuries that followed. The-refore, an interesting route is the one that makes refe-rence to the religious buil-dings following a model that goes back to the beginnings of the Catalan conquest. They are small churches whose main characteristics are limited dimensions and simple constructions. They share a same construction pattern: a rectangular fl oor plan, single nave, fl at pres-bytery and wooden beamed apex ceilings, supported by a series of pointed diaphragm arches, scarce openings and great simplicity. It is a sim-ple, economic and practical construction typology, ori-ginating in the construction

CULTURE - MALLORCA MEDIEVAL II

with a small pointed arch. The building’s portal bears a depressed arch, whereas the main portal has a voussoired rounded arch, sheltered by a small porch with wooden beams and tiles. The ceiling is made of wood and has two pointed diaphragm arches. The chevet, on the eastern facade, shows the remains of a great diaphragm arch, possibly belonging to an old gate. The facade is crow-ned by a belfry fi nishing in a cross, located in the angle formed by the roof’s slopes. This could be the primitive 13th century belfry. The sa-cristy dates from 1408. A Go-thic panel depicting Archan-gel St. Michael presides over the high altarpiece. The low part boasts a Gothic statue of Christ, framed by a niche, which is an object of great devotion by the people. Le-gend has it that the inhabi-tants of the neighbouring town of Sa Pobla tried to steal it but they did not suc-ceed in taking it outside the municipal borderline.

Other similar buildings, either previously or not, in-clude the small church of St. Mary of Bellver, identifi ed with the chapel of St. Llo-renç des Cardassar, in the farm of Son Vives.

patterns employed by the Ca-talan order of Cistercians in their monasteries when buil-ding household rooms, espe-cially bedrooms and refecto-ries. It was later adopted by the Mendicant orders. These churches have already been above in their corresponding town sections. However, St. Miquel of Campanet’s, which can be reached from the town itself via the diver-sion to the caves of Campa-net, has not been described yet. The primitive building was constructed in the 13th century, but between 1480 and 1482, it was subject to improvements and enlarge-ments. The dates are writ-ten on the interior arches, the second one bearing the signature of Melcion Comes. It has an apex roof rounded off by a 15th-century belfry

15masmallorca.esmasmallorca.es

Kirchen der Wiederbesiedlungszeit: Castellitx, Santa Lucía, Sant Pere d’Escorca, Santa Ana, Sant Miquel de Campanet, La Sangre in Muro, Santa Fe in Palma

edieval IIMallorcamKULTUR - MALLORCA MEDIEVAL II

Die große Mehrzahl der im 13. Jh. erwähnten Kirchen auf Mallorca sind heute Got-teshäuser aus späteren Zeiten (gotische Kirchen aus dem 14. Jh. oder im Laufe der folgen-den Jahrhunderte vollkommen neu errichtete Bauwerke). Eine interessante Route würde daher den Kirchenbauten fol-gen, die sich stilistisch in die erste Zeit nach der Eroberung Mallorcas durch die Katala-nen einordnen lassen. Es han-delt sich um Kirchen, die sich durch ihre kleine Größe und einfachen Baustil auszeich-nen, bei dem sich bestimmte Merkmale immer wiederho-len: einschiffi ger Bau mit re-chteckigem Grundriss, fl aches Presbyterium und Satteldach aus Holzgebälk getragen von einer Reihe spitz zulaufender Scheidbögen, kaum Öffnun-gen und große Schlichtheit. Die Bauweise ist einfach, günstig und praktisch und fi n-det ihr Vorbild bei den Bauten des katalanischen Zisterzien-serordens. Dort sieht man sie vor allem bei Wohngebäuden und Refektorien der Klöster. Später wurde dieser Baus-til auch von den Bettelorden übernommen.

Die jeweiligen Kirchen sind unter dem zugehörigen Orts-

m ás

allorca ®

namen im alphabetischen Teil beschrieben. Davon aus-genommen ist die Kirche von Sant Miquel de Campanet. Sie ist über die Ortsdurchfahrt oder über den Abzweig zu den Höhlen von Campanet zu erreichen. Das Gebäude wur-de im 13. Jh. erbaut und zwis-chen 1480 und 1482 grundle-gend erneuert und erweitert. Die Datumsangaben wurden auf den Innenseiten der Bögen festgehalten, wobei der zwei-te die Unterschrift von Mel-cion Comes trägt. Die Kirche besitzt ein Satteldach, über dem ein Glockenreiter mit einem kleinen Spitzbogen aus dem 15. Jh. thront. Den Zu-gang zum Ensemble bietet ein Tor mit abgefl achtem Bogen. Das Hauptportal selbst hat einen gewölbten Rundbogen und ist durch ein kleines Vor-häuschen geschützt. Die Dec-ke des Innenraums auf zwei spitz zulaufenden Scheidbö-gen ist aus Holz gefertigt. Der

Kopfteil weist in seinem nach Osten ausgerichteten Bereich Reste eines großen Scheid-bogens auf. Die Wand ist von einem Glockenreiter gekrönt, der von einem Kreuz auf dem Satteldach überragt wird. Die Sakristei wird auf das Jahr 1408 datiert. Das Retabel des Hochaltars ziert eine gotische Tafel, die den Erzengel Mi-chael darstellt.

Im unteren Teil befi ndet sich in einer Nische eine gotische Christusfi gur, die in besonde-rer Weise von der Bevölkerung verehrt wird. Laut einer alten Legende haben die Bewohner des Nachbardorfs Sa Pobla einmal versucht diese Figur zu stehlen, es gelang ihnen jedoch nicht, sie über die Ge-meindegrenzen zu bringen.Dieser Liste können wir wei-tere Bauten hinzufügen, wie etwa die kleine Kirche Santa Maria de Bellver, Kapelle des Landguts Son Vives in Sant Llorenç des Cardassar.

16

L’escultora i pintora Francisca

Llabrés és una de les artistes més

rebatejades de Mallorca. Nascuda

el 1955 a Palma, viu des de sem-

pre a Establiments, on posseeix la

seva residència i el seu taller. Allà

treballa de 4 a 5 hores diàries.

La seva obra ens mostra com és

capaç d’extreure de la duresa de

les pedres les formes més subtils

i tendres: cossos entrellaçats que

s’acaricien, s’estimen, es fan con-

fidències o s’ajuden a suportar

el pes de la vida. També elabora

altres de més compromeses que

protesten davant de fenòmens

socials com els maltractaments, la

pèrdua de llibertat o el terrorisme.

Francisca Llabrés és filla d’un pare

“marger” i d’allà ve la seva afició a

Francisca Llabrés, una artista conceptual i compromesa

La Nostra Gent

la pedra, en la qual va madurar des

de la seva infantesa. Va pintar els

seus primers quadres als 15 anys,

però se sent més escultora que

pintora. “Esculpir em permet crear

tocant i acariciant les obres. Amb

la pintura em quedava en el visual”,

explica. Assegura que les pedres

parlen. “Només cal saber escoltar-

les, la qual cosa s’aconsegueix

si abans has après a mirar-les”.

Llabrés ha portat les seves obres

a multitud d’exposicions dins i fora

de Mallorca. Algunes de les seves

obres es conserven en llocs com

el “Museo Militar de San Carlos”,

el “Museo Episcopal de Lluc”, la

Banca March o el monestir de

“Secar de la Real”. Una de les

seves influències més clares és Mi-

guel Ángel.

Ser dona, assegura, és una di-

ficultat afegida a l’hora d’obrir-se

camí al món de l’Art, i especial-

ment a l’escultura. Davant l’abús

de la figura femenina, reivindica

el nu masculí. “Procuro que a les

meves obres s’apreciï bé que els

homes són homes”, afirma. Creu

en el treball diari, però també en la

inspiració. “La inspiració és el pare

de l’obra i la feina és la mare”.

L’obra de Francisca Llabrés va

ser seleccionada el 2008 per re-

presentar les Balears a la “Feria

Almoneda”. El desembre va par-

ticipar en la “Feria de Arte Inde-

pendiente”, també a Madrid. Dues

cites que espera repetir el 2009.

De cara a 2010 prepara ja una

exposició per al “Museo de la Fun-

dación ONCE”, a Madrid.

17masmallorca.esmasmallorca.es

Francisca Llabrés, una artista conceptual y comprometida

Nuestra Gente

La escultora y pintora Francis-

ca Llabrés es una de las artistas

más renombradas de Mallorca.

Nacida en 1955 en Palma, vive

desde siempre en Establiments,

donde posee su residencia y su

taller. Allí trabaja de 4 a 5 horas

diarias. Su obra nos muestra

cómo es capaz de extraer de la

dureza de las piedras las formas

más sutiles y tiernas: cuerpos en-

trelazados que se acarician, se

aman, se hacen confidencias o se

ayudan a soportar el peso de la

vida. También elabora otras más

comprometidas que protestan

ante fenómenos sociales

como los malos tratos, la

pérdida de libertad o el

terrorismo.

Francisca Llabrés es

hija de un padre “marger”

y de ahí viene su afición

a la piedra, en la que se

curtió desde su infancia.

Pintó sus primeros cua-

dros a los 15 años, pero se

siente más escultora que

pintora. “Esculpir me per-

mite crear tocando y aca-

riciando las obras. Con la

pintura me quedaba en lo

visual”, explica. Asegura

que las piedras hablan.

“Sólo hay que saber escu-

charlas, lo que se consigue

si antes has apren-

dido a mirarlas”.

Llabrés ha llevado

sus obras a multi-

tud de exposiciones

dentro y fuera de

Mallorca. Algunas

de sus obras se

conservan en luga-

res como el Museo Mili-

tar de San Carlos, el Museo Epis-

copal de Lluc, la Banca March

o el monasterio de Secar de la

Real. Una de sus influencias más

claras es Miguel Ángel.

Nuestra gente - La nostra gent

Ser mujer, asegura, es una difi-

cultad añadida a la hora de abrir-

se camino en el mundo del Arte,

y especialmente en la escultura.

Frente al abuso de la figura feme-

nina, reivindica el desnudo mas-

culino. “Procuro que en mis obras

se aprecie bien que los hombres

son hombres”, afirma. Cree en el

trabajo diario, pero también en la

inspiración. “La inspiración es el

padre de la obra y el trabajo es

la madre”.

La obra de Francisca Llabrés

fue seleccionada en 2008 para re-

presentar a Baleares en la Feria

Almoneda. En diciembre partici-

pó en la Feria de Arte Indepen-

diente, también en Madrid. Dos

citas que espera repetir en 2009.

De cara a 2010 prepara ya una

exposición para el Museo de la

Fundación ONCE, en Madrid.

www.franciscallabres.com Tel. 971 768 576

18

Our People

Francisca Llabrés, a conceptual and dedicated artist

The sculptor and painter, Fran-

cisca Llabrés, is one of the most

renown artists in Mallorca. Born

in Palma in 1955, she resides in

Establiments, where she has her

home and her workshop. Her

work shows us how it is possible

to extract from the hardness of

rocks the most subtle and tender

forms: bodies intertwined that

hold each other, that love each

other, confide in each other and

help one another bear the weight

of life. She also makes other

more serious pieces that protest

against things like abuse, loss of

personal freedom and terrorism.

Francisca Llabrés is the

daughter of a marger (stonema-

son), from where her obsession

with stone comes from. She has

been carving rocks since she was

a young child. She painted her

first pieces at 15 years old, but

she feels more like a sculptor

than a painter. “Sculpting allows

me to create through touching

and handling the works. With

painting I only have the visual”,

she explains. She believes that

rocks can talk. “You just have

to know how to listen to them,

which is easy to do once you

have learnt how to look at them”.

Llabrés has taken her works to

many exhibitions within and wi-

thout Mallorca. Some of her wor-

ks are stored in places like the

San Carlos Military Museum, the

Lluc Episcopal Museum, Banca

March and the Secar de la Real

monastery. One of her most ob-

vious influences is Miguel Ángel.

She believes in daily work, but

also in inspiration. “Inspiration is

the father of the piece while work

is the mother”, she asserts.

In 2008, her work was selected

to represent the Balearic Islands

at the Almoneda Fair. In Dec-

ember, she took part in the Inde-

pendent Art Fair, also in Madrid.

She is already preparing an exhi-

bition for the ONCE Foundation

Museum for 2010.

19masmallorca.esmasmallorca.es

Die Bildhauerin und Malerin

Francisca Llabrés ist eine der

berühmtesten Künstlerinnen auf

Mallorca. Sie wurde 1955 in Palma

geboren und lebt in Establiments,

wo sich auch ihr Haus und ihr Ate-

lier befinden. Ihre Werke beweisen,

dass sie im Stande ist, aus den

härtesten Steinen die subtilsten

und zartesten Formen zu meißeln:

Körper, die sich umschlingen und

streicheln, sich lieben, vertrauliche

Gesten austauschen oder sich ge-

genseitig helfen, die Schwierigkei-

ten des Lebens zu meistern. Ihr En-

gagement zeigt sie mit Skulpturen,

die gegen Misshandlungen, den

Freiheitsverlust oder den Terroris-

mus protestieren.

Unsere Menschen

Francisca Llabrés, eine konzeptionelle und engagierte Künstlerin

Francisca Llabrés ist Tochter

eines Steinmetzes („marger“), von

dem sie ihre Leidenschaft für den

Stein geerbt hat. Schon von Kin-

desbeinen an hatte sie ein Faible

für die Kunst. Bereits mit 15 Jahren

malte sie ihre ersten Bilder. Sie

fühlt sich dennoch mehr zur Bild-

hauerei als zur Malerei berufen.

„Wenn ich Skulpturen schaffe,

kann ich diese berühren und strei-

cheln. In der Malerei bleibt es beim

Visuellen“, so Llabrés. Sie ist davon

überzeugt, dass die Steine zu uns

sprechen. „Wir müssen nur richtig

zuhören. Das erreicht man, wenn

man gelernt hat, sie anzusehen.“

Die Künstlerin hat ihre Werke

auf zahlreichen Ausstellungen

innerhalb und außerhalb von

Mallorca präsentiert. Einige ihrer

Werke schmücken Orte wie das

Militärmuseum San Carlos, das

Bischöfliche Museum von Lluc,

die Banca March oder das Klos-

ter Secar de la Real. Am meisten

hat Miguel Ángelo sie beeinflusst.

Die tägliche Arbeit ist für sie ge-

nauso wichtig wie die Inspiration.

„Die Inspiration ist der Vater des

Kunstwerks und seine Mutter die

Arbeit “, bekräftigt sie.

2008 wurde ihr Werk dazu

ausgewählt, die Balearen auf der

Messe Almoneda zu vertreten. Im

Dezember nahm sie an der Messe

für Independent Art teil, die eben-

falls in Madrid abgehalten wurde.

Für das Jahr 2010 bereitet sie be-

reits eine Ausstellung im Museo de

la Fundación ONCE vor.

www.franciscallabres.com - Tel. 971 768 576

Our People - Unsere Menschen

20

Verats fregits amb

esclata-sangs, raïm

i magranes

Gastronomia

21masmallorca.esmasmallorca.es

El prestigiós cuiner Toni Pinya de Sóller, considerat com un dels referents de la cuina balear, ha preparat per a aquesta edició de “Más Mallorca”, un exquisit plat amb ingredients de la terra: Verats fregits amb esclata-sangs, raïm i magranes.

Ingredients per a quatre comensals:- 4 verats nets i tretes les supremes - 3 dents d’all tallats a rodanxes primes- 500 gr. d’esclata-sangs tallats a tires - Sal- Pebre blanc mòlt- 2 dl. d’oli d’oliva verge- 1 magrana desgranada- 100 gr. de raïm sense pinyol- 1 llimona- 1 cullerada de julivert capolat ben fi- Una mica de pebre bord dolç

Elaboració:Assaoneu les supremes de verats amb

una mica de sal, suc de llimona i pebre blanc mòlt.Fregiu les supremes dins una pella amb oli d’oliva (sense passar-les per farina).Disposeu les supremes dins una palan-gana o un plat pla. Retireu la meitat d’oli de la pella.Salteu els esclata-sangs i l’all amb l’oli restant de la pella.

Aboqueu els esclata-sangs saltats i el seu suc per damunt de les supremes.Repartiu el raïm i la magrana per damunt els esclata-sangs i serviu a continuació acompanyat amb unes patates bullides.

Verats fregits amb esclata-sangs, raïm i magranes

22

Gastronomía

El prestigioso cocinero Toni Pinya de Sóller, conside-rado como uno de los referen-tes de la cocina balear, nos ha preparado para esta edición

de “Más Mallorca”, un exquisi-to plato con ingredientes de la tierra: Caballas fritas con es-clata-sangs, uvas y granadas.

Elaboración:Sazonad las supremas de caballas con un poco

de sal, zumo de limón y pimienta blanca molida.Freíd las supremas dentro de una sartén con aceite de oliva (sin pasarlas por harina). Disponed las supremas dentro de una palangana o un plato plano, retirad la mitad de aceite de la sartén.

Saltad los níscalos y el ajo con el aceite restante de la sartén.Verted los níscalos saltados y su zumo por encima de las su-premas.

Repartid la uva y la granada por encima los níscalos y servís a continuación acompañado con unas patatas hervidas.

Ingredientespara cuatro comensales:

- 4 caballas limpias y sacadas las supremas- 3 dientes de ajo cortados en rodajas delgadas- 500 gr. de níscalos cortados en tiras- Sal- Pimienta blanca molida- 2 dl. de aceite de oliva virgen- 1 granada desgranada- 100 gr. de uva sin pepita- 1 limón- 1 cucharada de perejil picado bien fino- Un poco de pimenton dulce

Caballas fritas con esclata-sangs,

uvas y granadas

23masmallorca.esmasmallorca.es

Gastronomy - Gastronomie

FRITTIERTE MAKRELEN MIT ESCLATA-SANGS-PILZEN, TRAUBEN UND GRANATÄPFELN

Zutaten für 4 Personen:

4 gesäuberte Makrelen, in Filets zerteilt3 in feine Scheiben geschnit-tene Knoblauchzehen500 gr. in Streifen geschnitte-ne EdelreizkerSalzWeißer gemahlener Pfeffer2 dl. Olivenöl Extra Virgen1 Granatapfel, Kerne heraus-lösen100 gr. Kernlose Weintrauben1 Zitrone1 Esslöffel fein gehackte PetersilieEtwas süßes Paprikapulver

FRIED MACKERELS WITH ESCLATA-SANG MUSHROOMS, GRAPES AND POMGRANATES

Ingredients for 4 persons

4 cleaned and filleted mackerels3 garlic cloves, finely sliced500 g milk caps, chopped into stripsSaltWhite ground pepper2 dl. Olive oil, extra virgen1 pomegranate, de-seeded100 g seedless grapes1 lemon1 table spoon chopped parsleyA pinch of sweet paprika

Preparation

Season the mackerels fillets with some salt, lemon juice and white ground pepper.Fry the fillets in a frying pan with a little olive oil (without breading them).Place the fillets in a bowl or on a shallow plate.Remove half of the oil

from the frying pan.Sauté the milk cups and the garlic in the remaining olive oil.Put the milk cups and the juice on the fillets.Spread the grapes and the pomegranate on the milk cups and serve with cooked potatoes.

Zubereitung

Die Makrelenfilets mit ein wenig Salz, Zitronen-saft und weißem gema-hlenem Pfeffer würzen.Die Filets in einer Pfan-ne mit etwas Olivenöl an-braten (nicht panieren).Anschließend die Filets in eine Schüssel oder auf ei-nen flachen Teller legen.Die Hälfte des Öles

aus der Pfanne gießen.Die Edelreizker und den Kno-blauch im restlichen Öl in der Pfanne kurz anbraten.Nun die angebrate-nen Edelreizker und das Öl auf die Filets geben.Die Trauben und den Grana-tapfel auf die Edelreizker und die Makrelenfilets verteilen und mit gekochten Kartoffeln servieren.

24

L’ESPECTACLEDELS

AMETLLERS MALLORQUINS

Entre gener i febrer la flo-ració dels ametllers transforma el camp mallorquí en un espec-tacular mantell blanc. En les se-ves tres tonalitats -blanca, blava i rosada-, els ametllers florits an-ticipen la primavera quan l’hivern encara no ha acabat. Una es-

tampa que ha estat recreada en quadres, novel·les i fotografies al llarg de la història.

El fenomen és generalitzat a Balears, on a la primavera es comptabilitzen més de set milions d’ametllers en flor. L’ametller, oriünd d’Àsia, va ser introduït a Occident pels romans. És el pri-mer dels arbres caducifolis en florir a la primavera, a causa de la seva ràpida reacció a les puja-des de temperatures. A Mallorca es distribueix per tota l’Illa, si bé és especialment abundant en els municipis de Marratxí, Bunyola i Sóller, coincidint amb les majors zones productores d’ametlles. També hi ha molts arbres a San-ta Maria, Sencelles, Lloseta i Selva.

Per gaudir d’aquest espectacle, recomanem visitar els monestirs que es troben als cims muntan-yosos, com els de San Salvador, Bonany i Randa. Des d’allà es

ració dels ametllers transforma pot observar el mantell blanc que molts anomenen “neu mallorqui-na”. Especialment atractiu resulta realitzar el trajecte amb tren entre Palma i Sóller, replet de camps d’ametllers, tarongers i llimoners. També ofereixen excel·lents vis-tes els voltants d’Inca, Llucmajor i Felanitx.

L’ametlla es recull a ple estiu i a l’antiga usança. És freqüent observar els pagesos amb llar-gues vares de fusta batent les branques altes per recollir el fruit en una lona que estenen als seus peus. Amb les ametlles s’elabora la marca de garantia “Ametlla de Mallorca” -un producte dolç i amb més proteïnes, àcids grassos i hi-drats de carboni que el conreat en altres regions- i l’emblemàtic perfum “Flor d’Ametller”. La gastronomia les incorpora a sa-boroses receptes populars, com el gató amb gelat d’ametlla o la llet d’ametlla.

25masmallorca.esmasmallorca.es

-> 28 - 29

Entre enero y febrero la floración de los almendros re-viste el campo mallorquín de un espectacular manto blanco. En sus tres tonalidades –blanca, azul y rosada-, los almendros floridos anticipan la primavera cuando el invierno aún no ha acabado. Una estampa que ha sido recrea-da en cuadros, novelas y fotogra-fías a lo largo de la historia.

El fenómeno es generalizado en Baleares, donde en primave-ra se contabilizan más de siete millones de almendros en flor. El almendro, oriundo de Asia, fue introducido en Occidente por los romanos. Es el primero de los árboles caducifolios en florecer en primavera, debido a su rápida reacción a las subidas de temperaturas. En Mallorca se distribuye por toda la Isla, si bien es especialmente abundan-te en los municipios de Marratxí, Bunyola y Sóller, coincidiendo con las mayores zonas producto-ras de almendras. También hay muchos árboles en Santa Maria, Sencelles, Lloseta y Selva.

Para disfrutar de este espec-táculo, recomendamos visitar los monasterios que se encuentran

en las cimas montañosas, como los de San Salvador, Bonany y Randa. Desde allí se puede ob-servar el manto blanco que mu-chos llaman “nieve mallorquina”. Especialmente atractivo resulta realizar el trayecto en tren entre Palma y Sóller, repleto de cam-pos de almendros, naranjos y limoneros. También ofrecen ex-celentes vistas los alrededores de Inca, Llucmajor y Felanitx.

La recolecta de la almendra se hace en pleno verano y a la anti-gua usanza.

Es frecuente observar a los payeses con largas varas de ma-dera batiendo las ramas altas para recoger el fruto en una lona que tienden a sus pies. Con las almendras se elabora la marca de garantía “Ametlla de Mallor-ca” -un producto dulce y con más proteínas, ácidos grasos e hidra-tos de carbono que el cultivado en otras regiones- y el emblemáti-co perfume “Flor d’Ametller”. La gastronomía las incorpora en sa-brosas recetas populares, como el gató con helado de almendra o la leche de almendra.

EL ESPECTÁCULO DE LOS ALMENDROS MALLORQUINES

Camino Son Net, s/n - 07149 Puigpunyent - wwww.esratxohotel.com

masmallorca.esmasmallorca.esmasmasmasmasmallorcamallorcamallorcamallorca.es.es.es.esCtra. de Sineu, Km. 15’400 (07142 - Santa Eugènia)

ÀREA DE PROTECCIÓ D’ESPÈCIES

Tel.- 971 17 68 00 971 14 41 07607 55 40 55

cofi b@wanadoo.es

THE SPECTACLE OF

MALLORCAN ALMOND TREES

28

Between January and February, the blossom on the al-mond trees covers the Mallorcan countryside with an impressive white blanket. It is an image that has been recreated in paintings, novels and photographs throug-hout history. The phenomenon is widespread across the Balea-ric Islands, where springtime is marked by the flowering of more than seven million almond trees.The almond tree is the first of the deciduous trees to flower in the spring due to its quick response to the increase in temperatures. In Mallorca, they are spread across the whole Island but grow in greater concentration

February, the blossom on the al-in the municipalities of Marra-txi, Bunyola and Sóller. There are also many in Santa Maria, Sencelles, Lloseta and Selva.To really enjoy this spectacle, we recommend that you visit the va-rious monasteries that are dotted around the peaks, for example, San Salvador, Bonany and Randa. From here, you can survey this white quilt known by many as “Mallorcan snow”. The train journey between Palma and Sóller is particularly beau-tiful, being full of almond, oran-ge and lemon trees. The areas around Inca, Llucmajor and Fela-nitx also offer spectacular views.The almond trees are harvested

in the summer using traditional methods.

It is common to see Mallorcan farmers beating the high bran-ches with long wooden poles and collecting the fruits in canvases laid at their feet. These almonds are used for the quality-guaran-teed brand of almonds, Ametlla de Mallorca –a sweet product with more proteins, fatty acids and carbohydrates than those cultivated in other regions–, as well as the emblematic perfume, Flor d’Ametller.

Gastronomy makes use of them in tasty, popular recipes such as Gató with almond ice cream or almond milk.

masmallorca.esmasmallorca.es 29

Zwischen Januar und Februar verwandeln blühen-de Mandelbäume Mallorcas Landschaft in ein wunderschö-nes weißes Blütenmeer. Dieses Bild wurde im Laufe der Ges-chichte auf vielen Gemälden und Photographien verewigt und in etlichen Romanen beschrieben. Das Phänomen ist auf allen Balearischen Inseln vertreten. Im Frühling blühen hier mehr als sieben Millionen Mandelbäume.Der Mandelbaum blüht als erster Laubbaum im Frühling, da er sch-nell auf die steigenden Temperatu-ren reagiert. Er ist auf der ganzen Insel zu finden, vor allem aber in den Gemeinden Marratxí, Bun-yola und Sóller. Auch in Santa Maria, Sencelles, Lloseta und Selva stehen viele Mandelbäume.Schauen Sie sich dieses Naturs-chauspiel aus der Nähe an und besuchen Sie eines der Klöster, die sich auf den Berggipfeln dieser Regionen befinden, wie beispielsweise San Salvador, Bonany und Randa. Genießen Sie den herrlichen Blick auf das weiße Blütenmeer, das oft als „der Schnee von Mallorca“ bezeichnet wird. Besonders sehenswert ist die Zugstrecke zwischen Palma und Sóller, wo sich Mandel-, Oran-

Februar verwandeln blühen-

DIE MALLORQUINISCHEN MANDELBÄUME EIN WAHRES NATURSCHAUSPIEL

gen- und Zitronenbäume aneinan-der reihen. Auch die Umgebung von Inca, Llucmajor und Felanitx ist in dieser Zeit traumhaft schön.Die Mandelernte findet im Som-mer nach altem Brauch statt. Oft kann man die mallorquinis-chen Bauern dabei beobachten, wie sie mit langen Holzgerten ge-gen die hohen Äste schlagen und die herabfallenden Früchte in ei-nem Leinentuch sammeln, das sie zwischen ihre Füße spannen. Aus den Mandeln wird die Qualitäts-marke Ametlla de Mallorca her-gestellt. Diese süßen Mandeln en-thalten mehr Proteine, Fettsäuren und Kohlenhydrate als die Früch-te aus anderen Regionen. Das Mandelparfum Flor d’Ametller verzaubert durch seinen betören-den Duft.

In der Gastronomie wird diese Trockenfrucht in köstlichen Re-zepten wie dem Mandelkuchen „Gató“ mit Mandeleis oder als Mandelmilch verarbeitet.

30

Son Cos

Régimen de protección: Area Natural de Especial Interés. Superficie: 142 has.Altitud: 320m.Acceso: El acceso puede rea-lizarse desde Santa María del Camí, Marratxí, Sa Cabaneta o Sa Costa de Son Mas.

DescripciónEn el municipio de Marratxí

se ubica la colina de Son Cos, destacable por la magnífica conservación de su ecosis-tema, con una envidiable di-versidad vegetal, con espe-cies tan apreciadas como los bosques de acebuchares, ga-rrigas termófilas, pinares de pino carrasco y amplias con-centraciones de orquídeas.Las colinas y barrancos de materiales calizos conservan buenas concentraciones de fósiles, testigos mudos de un anterior asentamiento en la zona de un humedal, una albufera.

Descripción biológicaEn las proximidades de la

ciudad de Palma, el terreno arcilloso provoca una depre-sión de pequeñas dimen-siones en el interior del ‘Plà, conformando un conjunto de colinas y barrancos, entre las que se encuentra la colina de Son Cos.

ExcursionsSon Cos

Règim de protecció: Àrea Natural d’Especial Interés.Superfície: 142 has.Altitud: 320m.Accés: L’accés pot realitzar-se des de Santa María del Camí, Marratxí, Sa Cabaneta o Sa Costa de Son Mas.

DescripcióAl municipi de Marratxí

s’ubica el turó de Son Cos, destacable per la magnífica conservació del seu ecosiste-ma, amb una envejable diver-sitat vegetal, amb espècies tan apreciades com els bos-cos d’ullastres, garrigues ter-mòfiles, pinars de pi i àmplies concentracions d’orquídies.Els turons i barrancs de ma-terials calcaris conserven bones concentracions de fòssils, testimonis muts d’un anterior assentament a la zona humida, una albufera.

Descripció biològicaA les proximitats de la ciu-

tat de Palma, el terreny argi-lenc provoca una depressió de petites dimensions en l’interior del ‘Plà, conformant un conjunt de turons i ba-rrancs, entre les que es tro-ba el turó de Son Cos.

31masmallorca.esmasmallorca.es 31

Son Cos

Allgemeine DatenSchutzregelung: ANEI (Naturgebiet von beson-derem Interesse).Gesamtfläche: 142 ha.Höhenlage: 320 m.Zugang: Zugänglich von San-ta María del Camí, Marratxí, Sa Cabaneta oder Sa Costa de Son Mas.

BeschreibungIm Stadtgebiet von Marra-

txi befindet sich die Anhöhe Son Cos mit einem bestens erhaltenen Ökosystem, das eine unglaubliche Vielfalt an Pflanzenarten aufweist. Dazu gehören Spezies wie der Oli-

Son Cos

venbaum, die Garigue, die Latschenkiefer sowie große Vorkommen von Orchideen.In den Hügeln und Schluchten aus Kalkstein sind viele Vers-teinerungen erhalten geblie-ben. Diese stummen Zeugen stammen aus einem ehe-maligen Absetzbecken eines Feuchtgebietes, einer Lagune.

BeschreibungIn der Umgebung der Stadt

Palma führte der Lehmboden zu einer kleinen Absenkung in der Region Es Plá. Dort ents-tanden mehrere Hügel und Schluchten, darunter auch der Hügel Son Cos.

Excursiones Ausfluge

Son Cos

General informationProtection regime: Natural resort of special interest (ANEI).Surface: 142 hectares.Height: 320 m.Access: The resort can be accessed from Santa María del Camí, Marratxí, Sa Caba-neta or Sa Costa de Son Mas.

DescriptionThe hill Son Cos is located

in the municipal area of Ma-rratxi and stands out for the magnificent conservation of its ecosystem. It contains a vast biological diversity with appreciated species such as olive trees, garrigues, mountain pines and large concentrations of orchids.The calcareous hills and can-yons in this area preserve lots of fossils, mute witnes-ses from a former subsiden-ce in the wetlands, a lagoon.

Biological descriptionIn the surroundings of the

town of Palma, the clay soils lead to the formation of a little vale within the region “El Pla”, shaping a landscape of hills and ravines, amongst which Son Cos is located.

32

L’ocarina

Es tracta d’un instrument que pertany a la família de les flau-tes globulars i d’embocadura conduïda. És ovalada, de fang i el nombre de forats és de vuit.

La història moderna de l’ocarina es remunta, en el seu passat més jove, a un poble ita-lià situat a uns vint quilòmetres de Bolonya anomenat Bu-drio. El nom de l’instrument prové, segons el mite popular, de la seva semblança amb el cap d’una oca. El creador de la forma més corrent i d’ús ac-tual va ser Giuseppe Donati, un forner nascut en aquesta petita població a comença-ments del segle XIX. Sobre el motlle d’un antic instrument de fang i a través d’experiments Donati va arribar a consolidar la forma de l’ocarina actual.

La introducció d’aquest ‘nou’ instrument, a l’any 1853 va ser tot un èxit al món musical de l’època, i va permetre Donati a dedicar-se a actuar com a solis-ta acompanyat d’altres músics. Sota la seva influència es van consolidar a la mateixa zona diversos constructors, entre qui destaquen Cesare Vicinelli.Cesare Vicinelli el 1887 va instal·lar el seu taller d’ocarinas al carrer Jovellanos de Pal-ma de Mallorca, i així co-

Productes Típicsmença la tradició de l’ocarina mallorquina.

Hi va haver fàbri-ques d’ocarinas a Palma, Manacor, Bunyola i a Pollença.Van existir bandes d’ocarinas que do-naven concerts a les Esglésies per la seva acústica.La col·lecció mallor-quina consta de 7 mi-des (des de la sopra-no d’uns 10 cm fins al contrabaix d’uns 35 cm).Actualment hi ha una col·lecció d’ocarina mallorqui-na al Museu de la Porcíncula de Palma.

CARME OCARINA

Mestra Artesana per la Di-recció General de Comerç i artesana d’ocarinas. Sota el mestria de Benet Mas a Santa María, es dedica des de 1987 a la construcció d’aquest instrument.

En els últims anys ha cen-trat la seva activitat especial-ment a la recerca, investigació i la recuperació de l’ocarina com a instrument artesanal i tradició musical, activitat que inclou la direcció de la “Oc-tava Musical”, una formació

d’ocarinas que ha participat ja en diverses actuacions a Ma-llorca (Santa María del Camí i a Marratxí), a Catalunya i a Cantàbria. Té instruments del seu taller exposats en el “Cen-tro Etnogràfico Fundación Joaquín Díaz de Valladolid” i en el Museu d’Agost - Centre d’Alfarería (Alacant).

masmallorca.esmasmallorca.es 33

Productos Típicos

La ocarina

Se trata de un instrumento que pertenece a la familia de las flautas globulares y de em-bocadura conducida. Es ovoi-dal, de fango y con un tudel que ataca el silbato de forma lateral; el número de agujeros es de ocho.

La historia moderna de la ocarina se remonta, en su pa-sado más joven, a un pueblo italiano situado a unos veinte kilómetros de Bolonia llama-do Budrio. El nombre del instrumento proviene, según el mito popular, de su semejan-za con lo cabeza de una oca. El creador de la forma más corriente y de uso actual fue Giuseppe Donati, un hornero

nacido en esa pequeña población a principios del siglo XIX. Sobre el molde de un antiguo instrumento de fango y a través de experi-mentos Donati llegó a consolidar la forma de la ocarina actual.

La introducción de este ‘nuevo’ instrumen-to, por los derredores del año 1853 fue todo un éxito en el mundo musical de la época, y permitió a Donati a dedicarse a actuar

como a solista acompañado de otros músicos. Bajo su influencia se consolidaron en la misma zona diversos constructores, entre los que destacan Cesare Vicinelli, el cual en 1887 instaló su taller de ocarinas en la calle Jove-llanos de Palma de Mallorca, y así comienza la tradición de la ocarina mallorquina.

Hubo fábricas de ocarinas en Palma, Manacor, Bunyo-la y en Pollença. Existieron

bandas de ocarinas que da-ban conciertos en las Iglesias por su acústica. La colección mallorquina consta de 7 tama-ños (desde la soprano de unos 10 cm. hasta el contrabajo de unos 35 cm). Actualmente hay una colección de ocarina ma-llorquina en el Museo de la Porcíncula de Palma.

CARME OCARINA

Maestra Artesana por la Dirección General de Comer-cio y artesana de ocarinas. Bajo el maestrazgo de Benet Mas en Santa María, se de-dica desde 1987 a la construc-ción de este instrumento.

En los últimos años ha cen-trado su actividad especial-mente a la búsqueda, investi-gación y la recuperación de la ocarina como instrumento artesanal y tradición musical, actividad que incluye, desde hace dos años, la dirección de la Octava Musical, una formación de ocarinas que ha participado ya en varias actuaciones en Mallorca (Santa María del Camí y en Marratxí), en Catalunya y en Cantabria. Tiene instrumen-tos de su taller expuestos en el Centro Etnogràfico Funda-ción Joaquín Díaz de Valla-dolid y en el Museu d’Agost - Centre d’Alfarería (Alicante).

34

Die Okarina

Es handelt sich hier-bei um ein Instrument mit einem schnabel-förmigen Mundstück aus der Familie der Gefäßflöten. Das Labium dieser ova-len Tonflöte lenkt den Luftstrom seitlich auf die Pfeife. Sie enthält acht Löcher. Die mo-derne Geschichte der Okarina beginnt in jüngster Vergan-genheit, in einem kleinen italienischen Dorf namens Budrio, zwanzig Kilometer von Bologna entfernt. Ei-ner Legende zufolge spielt der Name des Instrumentes auf seine Ähnlichkeit mit ei-ner Gans an. Die häufigste Form des Instrumentes, wie es heute benutzt wird, wurde Anfang des 19. Jahrhunderts von Giuseppe Donati, einem Bäcker aus diesem kleinen Ort, erfunden. Für die mu-sikalische Welt der damali-gen Zeit war die Einführung dieses “neuen” Instrumentes um 1853 ein bahnbrechender Erfolg. Donati selbst trat als Solist auf und wurde von einer Kapelle begleitet. Un-ter seinem Einfluss machten sich in der Umgebung vers-

Typiscה Produkte

chiedene Instrumentenbauer einen Namen, darunter Ce-sare Vicinelli.

Cesare Vicinelli richtete

1887 seine Okarina-Werkstatt in der Calle Jovellanos in Palma ein und läutete damit den Beginn der Okarina-Tradition auf Mallorca ein.

Okarina-Fabriken gab es damals in Palma, Manacor, Buñola und in Pollensa.

In den Kirchen nutzten Okarina-Kapellen die gute Akustik und gaben Konzerte zum Besten.

Die mallorquinische Sammlung besteht aus Ins-trumenten sieben verschie-dener Größen (von einer 10

cm langen Sopranflöte bis zu einem Kontrabass mit ei-ner Länge von 35 cm).

Das Museo de la Por-cíncula von Palma beher-bergt derzeit eine Okarina-Sammlung.

masmallorca.esmasmallorca.es 35

The Ocarina

This is an instrument of the globular flute family and has a beaked mouthpiece. It is egg-shaped, made out of clay and has a mouth-piece that joins the whistle to its side; there are eight finger holes. The more re-cent history of the ocarina can be traced to the Italian

Local Produce

village of Budrio, located some twenty kilometres from Bolonia. According to local legend, it is named after its resemblance to the head of a goose. The creator of the most common model and the one still in use today, was Giuseppe Donati, a baker who was born in this small

village at the beginning of the nineteenth cen-tury. The introduction of this “new” instrument, in around 1853, was hu-gely successful in the music world at the time, and allowed Donati to become a full-time so-loist, playing with other musicians. Under his watchful eye, several makers rose up within the region, including Cesare Vicinelli.

Cesare Vicinelli launched his own ocarina workshop in 1887 on Jovellanos Street in Palma de Mallorca, marking the beginning of Mallorca’s ocarina tradition.

There were ocarina fac-tories in Palma, Manacor, Buñola and Pollensa.

There were ocarina groups that performed concerts in churches, for the acoustics.

The Mallorcan range consists of 7 different sizes (from the 10cm soprano to the 35cm double-bass)

Today there is a Mallorcan ocarina collection on display at the Porcíncula Museum in Palma.

m ás

allorca ®

36

Manacor – Ermita Betlem Faro Capdepera Porto Cristo

37masmallorca.esmasmallorca.es

Oci i Esport

Manacor – Ermita Betlem Faro Capdepera Porto Cristo

RUTA: Manacor – Son Carrió – Son Servera – Artá – Ermita Betlem – Artá – Capdepera – Faro Cala Bona – Cala Millor – Porto Cristo – Manacor.

CICLORUTA: MANACOR – ERMITA BETLEM – FARO CAPDEPERA – PORTO CRISTO

Kms: 105,230 kms.Dificultad Media

Puntos de interés.Artá ****Ermita de Betlem ****Capdepera ****Faro de Capdpera ****Cala Bona – Cala Millor ***Cuevas de Artá y Cuevas del Drach ****

DESCRIPCIÓN:

Desde Manacor, tomamos la MA-4015 (Ronda del Puerto), si-guiendo hacia la Avda. del Parc y tomando a la derecha la MA-4021, dirección a Son Carrió, reducido núcleo de población, famoso por sus famosas “cocas”, tanto dulces como saladas.

Desde esta población nos diri-gimos hacia Son Servera por la MA-4023 y MA-V-403-6.

Allí podremos visitar la iglesia de Sant Joan Bautista, cons-truida a partir de una torre de defensa, así como las “cases de possesió” de Ca s’Hereu, intere-sante muestra de la arquitectura tradicional del pueblo.

Salimos por la MA-4031 en dirección a Artá, donde destaca el recinto amurallado de San Salvador y su iglesia de estilo gótico.

Por la MA-3333 nos dirigimos por una preciosa ruta hacia la er-mita de Betlem, levantada sobre las ruinas de una antigua alquería musulmana, con magníficas vistas sobre la bahía de Alcúdia.

De regreso a Artá, tomamos la MA-15 hacia Capdepera y de allí al Faro del mismo nombre, punto más oriental de Mallorca, donde, en días despejados, podremos ver Menorca.

En Capdepera, es obligada la visita a su castillo y núcleo antiguo. En mayo se celebra una Feria

Medieval muy interesante. Por la MA-4040 dirección Son Servera, coronando el Coll dels Vidriers (opción recomendada para evitar un túnel) y girando, a la izquierda, hacia el Port Nou, Cala Bona y Cala Millor.

Por la MA-4023 llegaremos a Porto Cristo, donde están las fa-mosas Cuevas del Drach.

Salimos por la MA-4014 y MA-4015 hacia Manacor (variante del camino de Son Mas de la Mari-na), llegando a nuestro punto de partida.

38

RUTA: Manacor - Són Carrió - Son Servera - Artà - Ermita Betlem - Artà - Capdepera - Far - Cala Bona - Cala Millor - Porto Cristo - Manacor.

Kms: 105,230 kms.Dificultat : Mitja

Punts d’interès: Artà (****)Ermita de Betlem (****)Capdepera (****)Far de Capdpera (****)Cala Bona - Cala Millor (***)Coves del Drach i d’Artà (****)

CICLORUTA: MANACOR - ERMITA BETLEM - FAR CAPDEPERA PORTO CRISTO

DESCRIPCIÓDes de Manacor, prenem la MA.-4015 (Ronda del Port), seguint cap a l’Av. del Parc i prenent a la dreta la MA.-4021, direcció a Son Carrió, reduït nucli de pobla-ció, famós per les seves famoses “coques”, tant dolces com salades.Des d’aquesta població ens di-rigim cap a Son Servera per la MA.-4023 i MA.-V-403-6.Allà podrem visitar l’església de Sant Joan Bautista, cons-truïda a partir d’una torre de defensa, així com les “cases de possesió” de Ca s’Hereu, inte-ressant mostra de l’arquitectura tradicional del poble.Sortim per la MA.-4031 en direc-ció a Artá, on destaca el recinte emmurallat de San Salvador i la seva església d’estil gòtic.Per la MA.-3333 ens dirigim per una preciosa ruta cap a l’ermita de Betlem, aixecada sobre les

ruïnes d’una antiga alqueria musulmana, amb magnífiques vistes sobre la badia d’Alcúdia.De tornada a Artá, prenem la MA.-15 cap a Capdepera i d’allà al Far del mateix nom, punt més oriental de Mallorca, on, en dies clars, podrem veure Menorca.A Capdepera, és obligada la vi-sita al seu castell i nucli antic. El maig es celebra una Fira Medie-val molt interessant.Per la MA.-4040 direcció Son Servera, coronant el Coll dels Vidriers (opció recoma-nada per evitar un túnel) i gi-rant, a l’esquerra, cap al Port Nou, Cala Bona i Cala Millor.Per la DT.-4023 arribarem a Porto Cristo, on són les famoses Coves del Drach.Sortim per la DT.-4014 i DT.-4015 cap a Manacor (variant del camí de Son Mas de la Marina), arribant al nostre punt de partida.

39masmallorca.esmasmallorca.es

ROUTE: Pont d’Inca – Bunyola – Coll d’Honor – Orient – Alaró – Tofla – Lloseta – Inca - Sineu – Costitx Sencelles – Santa María – Pont d’Inca.

Fahrradtouren CICLORUTA: MANACOR - ERMITA BETLEM - FAR CAPDEPERA - PORTO CRISTO

Gesamtstrecke: 105,230 kms. chwierigkeitsgrad: Ein Halb

Von Manacor aus nehmen wir die MA-4015 (Ronda del Puer-to), fahren dann auf der Aveni-da del Parc weiter und biegen anschließend rechts auf die MA-4021 in Richtung Son Carrió ab. Diese kleine Ortschaft ist für ihre salzigen und süßen Blechkuchen namens „Cocas“ bekannt.

Von diesem Ort aus begeben wir uns nun auf der MA-4023 und der MA-V-403-6 nach Son Severa.

Dort lohnt sich ein Besuch der Kirche St. Johannes des Täufers, welche aus einem Ver-teidigungsturm gebaut wurde. Auch die „cases de possesió“ von Ca s’Hereu sind ein interessantes Beispiel für die traditionelle Ar-

chitektur in diesem Dorf.Wir verlassen nun Son Seve-

ra über die MA-4031 in Richtung Artá, wo das von einer Stadt-mauer umgebene San Salvador und eine gotische Kirche besi-chtigt werden können.

Die MA-3333 führt uns nun auf einer wunderschönen Route zu der Wallfahrtskirche von Betlem, die auf den Ruinen eines ehema-ligen maurischen Gemäuers erri-chtet wurde und einen herrlichen Blick auf die Bucht von Alcudia bietet.

Auf dem Rückweg nach Artá fahren wir nun auf der MA-15 nach Capdepera und dann wei-ter zum gleichnamigen Leucht-turm, der sich am östlichsten Teil

von Mallorca befindet. Bei schö-nem Wetter kann man von hier aus Menorca sehen.

Capdepera sollte man nicht verlassen ohne vorher die Burg und die Altstadt besichtigt zu haben. Im Mai findet hier ein eindrucksvoller mittelalterlicher Markt statt.

Um die Fahrt durch den Tun-nel zu vermeiden, empfehlen wir, auf der MA-4040 in Richtung Son Servera weiterzufahren und links zum Port Nou und den Buchten Cala Bona und Cala Millor abzubiegen.

Über die MA-4023 gelangen wir zu den berühmten Höhlen Las Cuevas del Drach in Porto Cristo.

Der Rückweg (eine Alterna-tive zum Camino de Son Mas de la Marina) führt uns über die MA-4014 und die MA-4015 in Ri-chtung Manacor und schließlich zu unserem Ausgangspunkt.

4040

CICLORUTA: MANACOR - ERMITA BETLEM - FAR CAPDEPERA - PORTO CRISTO

ROUTE: Pont d’Inca – Bunyola – Coll d’Honor – Orient Alaró – Tofla – Lloseta – Inca Sineu – Costitx – Sencelles Santa María – Pont d’Inca.

Length: 105,230 kms. Difficulty: moderate

Cycle tourism R outes

DESCRIPTIONFrom Manacor we take the

MA-4015 (Ronda del Puerto) in order to continue on the Avenida del Parc, turn then right to the MA-4021 towards the little village Son Carrió, which is famous for its sweet and salty pastries called “Cocas”.

From this village we head in the direction of Son Servera on the MA-4023 and on the MA-V-403-6.

Once we arrive in the villa-ge, we can visit the church Sant Joan Bautista, which was built on

a defensive tower and the “cases de possesió” in Ca s’Hereu, an in-teresting example for the traditio-nal architecture of this village.

We now take the MA-4031 towards Artá, where the walled enclosure of San Salvador and its gothic church are worth a visit.

We take the MA-3333 on a pre-cious route towards the hermitage of Betlem, which was built on top of the ruins of an old Arabic farmstead, offering fantastic views on Alcudia bay.

On our way back to Artá we

take the MA-15 towards Capde-pera and from there continue towards the lighthouse with the same name. This is Mallorca’s most Eastern spot and on clear days one can see Menorca.

In Capdepera it is highly re-commended to visit the castle and the old city centre. In May, a very interesting medieval fair takes place here.

Now we continue on the MA-4040 towards Son Servera and after having reached the top of the Coll dels Vidriers (an alter-native route in order to avoid the tunnel) we turn left to the Port Nou and the bays Cala Bona and Cala Millor.

Finally we reach Porto Cristo on the MA-4023, where the fa-mous caves Cuevas del Drach are located.

We leave the village via the MA-4014 and the MA-4015 towards Manacor (an alternative route to Son Mas de la Marina) and then reach our point of de-parture.

# 1 - 2009Mallorca Edition

Colaboran:

Editada por: Suplemento a:

masmallorca.esmasmallorca.es

A partir del 27 de Febrero gratuita con tu ejemplar de Ciclismo a Fondo

10 Rutas de Mallorca

4242

Origen

És desconeix amb exactitud quin ti-pus de coloms foren els avantpassats del gavatxut balear, però tot fa pensar que és una raça originària de les Illes Balears, derivada probablement de en-creuaments de diverses races de co-loms gavatxuts del litoral mediterrani amb races pròpies de les Illes.

Colom gavatxut mallorquí

Colom gavatxut mallorquí

La definició apareix en el primer llibre de recopilació de Rases autòctones de Mallorca. Andreu Garcia ens parlava de dos tipus de Gavatxut, el de bec curt i el de bec llarg. Fa uns 10 anys, fruit d´un consens un grup de criadors han selec-cionat el Gavatxut Balear amb una gran aceptació per part dels criadors de les Balears i d´altres indrets.

CaracterístiquesÉs un colom de grandària mitjana tirant a

petita, harmoniós i esvelt, de pit ample i un gavatx de mida normal i no gaire despenjat. Té les ales grosses i poderoses, el plomatge és abundós. És un animal de caràcter nerviós i inquiet, àgil, lleuger i bon volador. El seu temperament és fogós i fort en els mascles, i molt gelós a les femelles. El seu pes oscil·la entre els 400 i 450 grams. El cap és rodo-nenc, proporcionat al cos. L’ull està ben pro-porcionat amb la grandària del cap, l’iris té un color vermell-cirera encès, brillant. Els ulls i el seu rivet són molt importants per definir la puresa del Gavatxut balear. Les carúncules nasals tenen forma triangular, de grandària

43masmallorca.esmasmallorca.es 43

FAUNA I FLORA: Colom gavatxut mallorquí

PALOMA MALLORQUINA

La definición aparece en el primer libro de recopilación de Razas autóctonas de Mallor-ca. Andreu Garcia nos hablaba de dos tipos de esta paloma, el de pico corto y el de pico largo. Hace unos 10 años, fruto de un consen-so un grupo de criadores han seleccionado el “Gavatxut Balear” con una gran aceptación por parte de los criadores de las Baleares.

OrigenSe desconoce con exactitud qué tipo de

palomas fueron los antepasados del “Gava-txut Balear”, pero todo hace pensar que es una raza originaria de las Islas Baleares, derivada probablemente de cruces de diver-sas razas de estas palomas del litoral me-diterráneo con razas propias de las Islas.

CaracterísticasEs una paloma de tamaño medio tirante

a pequeña, armonioso y esbelto, de pecho

ancho y un gabacho de tamaño normal y no muy descolgado. Tiene las alas grandes y poderosas. El plumaje es abundoso. Es un animal de carácter nervioso e inquieto, ágil, ligero. Su temperamento es fogoso y fuerte en los machos, y muy celoso en las hembras. Su peso oscila entre los 400 y 450 gramos. La cabeza es redondeada, proporcionada al cuerpo. El ojo está bien proporcionado con el tamaño de la cabeza, el iris tiene un color rojo cereza encendido, brillante. Los ojos y su ribete son muy importantes para definir la pu-reza del “Gavatxut Balear”. Las carúnculas nasales tienen forma triangular, de tamaño medio y de textura lisa y fina. El pico es cor-to, gordo y ligeramente curvado. El cuello es corto y robusto, y el gabacho es de tamaño normal y ancho. El pecho es ancho y muscu-loso. Las alas son largas y un poco redondas en la punta. Las piernas son cortas y finas. Los colores que presenta el plumaje son po-cos, sin manchas. Los más apreciados son el azul, el azul salpicado, el melado, el negro.

Datos generalesLa selección de esta paloma está orientada

a la consecución de un “gavatxut” diferen-ciado de las otras razas. Su estándar ha sido aprobado recientemente por la Federación Balear de Columbicultura y ratificado por la Federación Nacional.

mitjana i de textura llisa i fina. El bec és curt, gruixat i lleugerament corbat. El coll és curt i robust, i el gavatx és de grandària normal i ample. El pit és ample i musculat. Les ales són llargues. Les cames són curtes i fines. Els colors que presenta el plomatge són pocs, sense taques. Els més apreciats són el blau, el blau esquitxat, el melat, el negre.

Dades generals La selecció del colom gavatxut balear està

orientada a la consecució d’un “gavatxut” di-ferenciat de les altres races. El seu estàndard ha estat aprovat recentment per la Federació Balear de Columbicultura i ratificat per la Fe-deració Nacional.

44

DIE MALLORQUINISCHE TAUBE

FAUNA UND PFLANZENWELT

THE MALLORCAN PIGEON

Although it is hard to deter-mine the ancestors of the “gavatxut balear”, it is very likely that this race origina-tes from the Balearic Islands. It stems from crossings bet-ween different pigeon races from the Mediterranean coast and races from the islands.

CharacteristicsIt is a middle sized pigeon

with a broad chest, large wings and a thick plumage. This animal has a nervous

Über die Vorfahren der „Gava-txut Balear“ ist man sich unei-nig: Sie scheint von einer Ras-se der Balearen abzustammen und aus Kreuzungen zwischen verschiedenen Rassen an der Mittelmeerküste und auf den Inseln heimischen Taubenras-sen hervorgegangen zu sein.

MerkmaleDiese Taube von mittlerer

Größe hat eine breite Brust, große Flügel und ein dichtes Federkleid. Das Tier wirkt un-ruhig und nervös, aber auch lei-cht und fl ink. Die Männchen ha-

Ctra. de Sineu, Km. 15’400 (07142 - Santa Eugènia)

ÀREA DE PROTECCIÓ D’ESPÈCIES

Tel.- 971 17 68 00 971 14 41 07607 55 40 55

cofi b@wanadoo.es

ben ein hitziges Temperament, während die Weibchen sich oft eifersüchtig zeigen. Sie wiegen etwa 450 Gramm und haben einen kurzen, dicken und lei-cht gebogenen Schnabel. Der Hals ist kurz und kräftig, ihre

Brust breit und muskulös, die Flügel lang und die Beine kurz und dünn. Die mallorquinische Taube besitzt ein schönes Fe-derkleid aus blauen, schwar-zen, honiggelben oder blau gesprenkelten Federn.

and restless character and is agile and light. The males have a fi ery temperament, whilst the females tend to be jealous. They weigh about 450 gramm and have a short, strong and slightly curved beak. They have a short and robust neck, a broad and muscular chest, large wings and short, thin legs. Their blue, honey yellow, black and blue-sprinkled plumage is much appreciated for its beautiful colours.

454545

La Conselleria de Medi Ambient i “la Caixa” han posat en marxa un servei de neteja i manteniment del medi natural composat per persones amb risc d’exclusió sociolaboral

El conseller de Medi Am-bient, Miquel Àngel Grimalt, i el director de Banca Institu-cional de “la Caixa”, Antoni Llompart, han presentat avui una altra de les iniciatives conjuntes de la Conselleria de Medi Ambient i “la Caixa”, emmarcada en el conveni de col·laboració subscrit entre ambdues institucions.

Es tracta del nou servei de

La Conselleria de Medi Ambient posa en marxa el nou centre de control del transport i la distribució de l’aigua de sa Costera

Els recursos hídrics apor-tats per sa Costera són infi l-trats actualment a l’aqüífer de s’Extremera, que funcio-na com a gran reserva i ma-gatzem d’aigua a disposició de la Badia de Palma

El conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt, ha visitat avui el nou centre de control del transport i distribució de

l’aigua de sa Costera. Aquest centre controla tot el sistema: impul-sions, automatismes, vàlvules d’obertura i tancament, derivacions a Sóller, Fornalutx, Bunyola, Palmanyola i l’aqüífer de s’Extremera, les lectures dels comptadors i dels nivells dels dipòsits i dels pous de s’Extremera.

La Font de sa Costera ha aportat en aquests darrers dies fi ns a 200.000 metres cú-bics diaris d’aigua. D’aquest volum d’aigua, la connexió en-tre sa Costera i Palma en pot recollir i canalitzar 120.000 metres cúbics diaris. Aquesta dada suposa una vegada i mi-tja la mitjana de consum dia-

ri d’aigua a Palma durant els mesos d’hivern. La resta de l’aigua que no es pot recollir i canalitzar serveix com a cabal ecològic per al manteniment de l’equilibri natural de la zona de sa Costera.

S’ha pogut prescindir tempo-ralment del servei de la dessa-ladora de la Badia de Palma.

La Conselleria de Medi Am-bient té previst un projecte per fer arribar a municipis del Llevant i el Migjorn de l’Illa.

neteja i manteniment del medi natural com-posat per persones amb risc d’exclusió so-ciolaboral, en aquest cas per persones aco-llides a les entitats Amadip.Esment, Fundació Deixalles i Projecte Home, que treballen amb discapacitats psíquics i físics, i drogodependents. Tomeu Català i Joan Manel Quetglas, president i director general de Projecte Home; Josep Quert, director de Ama-dip.Esment; i Antoni Galindo, gerent de la Fundació Deixa-lles Calvià, han assistit avui a la presentació. “La Caixa” ha fi nançat el servei amb una in-versió de 60.000 euros.

S’ha posat en marxa un projecte pilot amb 24 perso-nes fent-hi feina. L’any que ve, podrien afegir-s’hi altres col·lectius com persones atu-rades de llarga durada o per-sones maltractades. El servei ha actuat i actua a fi nques públiques del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, del Parc Natural de Llevant, del Parc Natural de Mondragó i del Parc Natural de s’Albufera. Els quatre són espais naturals pro-tegits de Mallorca.

46

más

info.

- Familia: Polypodiaceae

- Género: Polypodium

- Distribución General: Mediterránea

- Hábitat: Paredes, muros, peñascos y

troncos secos, en zonas sombrías

- Formas vitales: Geófi to

- Usos y propiedades: Medicinal

- Nombre común en castellano:

Polipodio

- Nombre común en catalán: Polipodi.

Polypodium vulgare L.

Característiques:És bastant fàcil trobar aquesta

falguera colonitzant fi ssures de les roques o entre les pedres de les parets seques, a llocs ombrí-vols i humits. És molt fàcil de re-conèixer pels seus lòbuls lineals que es van fent més petits de baix cap a dalt, quan està fèrtil té l’anvers de cada lòbul cobert de sorus de color taronja disposats en dues fi les paral·leles. Aquesta espècie és perenne, però renova les fulles cada any, queden se-ques al fi nal de la primavera.

Characteristics: It’s relatively easy to fi nd

this fern colonizing the rock fi ssures or between the sto-nes of a drywall, although with a shady and wet aspect. It is also very easy to recog-nize this palnt by its linear lobed leave, which become

http://herbarivirtual.uib.es

smaller as you go from below to the top, when fertile, the obverse of each lobule are lined with orange coloured sori in two parallel lines. This species is perennial, but re-news its leaves each year, as they dry out at the end of the spring.

47masmallorca.esmasmallorca.es 47

m ás

allorca

®

Características: Este helecho es bastante

fácil de encontrar colonizando las fi suras de rocas o entre las piedras de las paredes secas, en zonas som-brías y húmedas. Es muy fácil de reconocer por sus lóbulos lineales que se van haciendo más pequeños de abajo a arriba; cuando está fértil tiene el envés del lóbulo cubierto de soros de color naranja dispuestos en dos fi las paralelas. Esta especie es perenne, pero renueva las hojas cada año, se vuelven secas al fi nal de la primavera.

Fauna i fl ora

Merkmale: Dieser Farn ist leicht zu

fi nden. Er siedelt sich in Felsspalten und trockenen Felswänden in schattigen und feuchten Gebieten an. Die Pfl anze kann leicht an ihren gerade angeordneten Blättern erkannt werden, die

nach unten hin kleiner wer-den. Während ihrer fruchtba-ren Zeit ist die Rückseite je-des Blattes von Zweierreihen mit orangen Sori bedeckt. Diese mehrjährige Pfl anze erneuert ihre Blätter, die im Frühling austrocknen, einmal pro Jahr.

masmallorca.es

Publica tu anuncio aquíy lo verán miles de personas

masmallorca.esmasmallorca.esmasmallorca.es