Borja avança els d’Eusebio però dos penals encarrilen la clara remuntada blanca en un Montilivi a vessar

Marc Mas salva un punt ambun gol a un quart del final30

OLOT 1 CORNELLÀ 1

El Peralada es deixa igualarun 0-2 a la Nova Creu Alta31

SABADELL 2 PERALADA 2

1

Els jugadors del Madrid,celebrant un gol davant

d’un Portu abatut.ANIOL RESCLOSA

GIRONA4

MADRID

ELS MOSSOS VAN INVESTIGAR LES TRANSFERÈNCIES ENTRE 2009 I

2014 DESPRÉS QUE UNA EMPLEADA BANCÀRIA HO POSÉS AL DESCOBERT

4

Un dels terroristesde Ripoll enviava dinersa Alemanya cada mes

Amb comptagotes es van coneixent detalls de la investigació delsatemptats de Barcelona i Cambrils. Un dels extrems que van investigarels Mossos van ser les transferències mensuals que un dels terroristes–Mohamed Hychami– va fer a Alemanya almenys entre i . 3

Metges de laCosta Bravadenunciensobrecàrregadurant l’estiu

FONTS SINDICALS

ASSEGUREN QUE LES PLACES

SENSE COBRIR FAN

AUGMENTAR LA FEINA 4

4

Una plagad’escarabatsde l’om afectadiverses casesa Fontcoberta

ELS INSECTES HAN

EMPLENAT LES PARETS I LES

FINESTRES DELS HABITATGES

DIVERSOS DIES 5

4

La Jonqueraaconsegueixfrenar elsrobatorisa habitatges

L’ENTRADA A PRESÓ

DE DOS DELINQÜENTS I

L’EXPULSIÓ D’UN TERCER HAN

FET BAIXAR ELS DELICTES 8

4

EsportsDdG20 a 32

El Figueres no passa del’empat a Vilatenimcontra l’Europa en unpartit discret (0-0)30

MASSA MADRID PER AL GIRONA

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.474

Dilluns27 D’AGOST DE 20181,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

PRESUMEIX DE BOSSAAconsegueix aquestes exclusives bosses delsmonuments i racons de la ciutat de Girona

EL CORTE INGLÉS pacta la sortida delseu expresident Dimas Gimeno 14

PORTAALIMENTSTransporta els teus aliments còmodament,i a més aconsegueix una bossa tèrmica

jamargant - 27/08/2018 09:36 - 79.147.189.105

Edició de GironaDILLUNS · 27 d’agost del 2018. Any XLIII. Núm. 14741 - AVUI / Any XL. Núm. 13611 - EL PUNT

1,20€

C/ Muralla, 617300 BLANES

Tel. 972 33 50 87

1238

68-1

1915

83L

ESTEM AL SERVEI

DEL CLIENT

TOT EL MES D’AGOST

8772

30-1

1833

09Q

SÍ PERÒ NO · El governespanyol contracta un bufetd’advocats belga per defensarl’Estat però no el magistrat

CONTRARIS · Màxima pressióa l’executiu socialista del PP i Csi d’associacions judicials per laquerella independentista

Pugna a batzegades entreLa Moncloa i el jutge Llarena

CONFRONTACIÓ · Sánchezposa fi a l’aval total de Rajoy al’instructor després que aquestrenunciés a extradir Puigdemont

P6,7

NACIONAL P8

Reconeix a Sánchez el climapolític positiu i demana unaproposta sobre autodeterminació Puigdemont, en un acte a Escòcia ■ EFE

Puigdemontveu possibleun diàleg real

RECICLATGE P14,15

L’abocadorde Soliusreciclaràmés brossaorgànicaSepararà més restesd’aliments del rebuig

Els gironins s’avancen al Madrid amb un golàs de Borja Garcíaperò els blancs remunten amb dos penals i acaben golejant (1-4)

L’ESPORTIU

Pena màxima per al GironaMuniesa lluita amb Bale per una pilota però els jugadors del Girona no van poder fer res aquest cop contra el Madrid ■ EFE

El White Summer consolidapúblic a Pals i s’exportarà

Festivals P19

Gastronomia P16

Una vintena de restauradors serveixen mésde 15.000 tastets al centre de la ciutat

Cuina al Carrer ompleel Barri Vell de Girona

El sector augura unamala temporada turística

A PEU DE CARRER

La vellesa com unarrest domiciliari6 i 7

Dominical ◗

AVUI AMB EL DIARI

El blat de moroque es regaamb el sol

REPORTATGES

ANTONI ESCUDEROPRESIDENT DE LA FEDERACIÓ D’HOSTALERIA

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.473

Diumenge26 D’AGOST DE 20182,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

«Les facturacions han caiguten picat i els preus, també»

MIQUEL GOTANEGRAPRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE CÀMPINGS

«Cal pensar com atraure mésgent fora de temporada» 3

ÀNGELA GALCERANGERENT DE L’ASSOCIACIÓ D’APARTAMENTS TURÍSTICS

«Hi ha persones que s’handesplaçat a altres països»

PRESUMEIX DE BOSSAAconsegueix aquestes exclusives bosses delsmonuments i racons de la ciutat de Girona

BLANES Els camins de ronda, més aprop de ser Patrimoni Mundial 14

PORTAALIMENTSTransporta els teus aliments còmodament,i a més aconsegueix una bossa tèrmica

HONDURENYS

«Ja n’hi ha prou deser un número, volemser un nom»4 i 5

FRANCESC AGUILERA

CENTENARS DE PERSONES

CELEBREN LA PREMSADA

DEL NOU MOST

4

12

Cistella donael tret desortida a laverema de laDO Empordà

EsportsDdG28 a 32

El repte de tornar a fer històriaLA PRÈVIA DEL GIRONA-MADRID

La plantilla, ahir, durantl’entrenament. ANIOL RESCLOSA

jamargant - 27/08/2018 09:36 - 79.147.189.105

L’ESPORTIU

Soferta victòria del BarçaBusquets remata una pilota durant el partit d’ahir a Valladolid que els blaugrana van guanyar amb un gol de Dembélé ■ EFE

Dembélé obre la llauna a Valladolid i l’equip suma els tres punts ambuna recta final agònica en què el VAR anul·la el gol de l’empat (0-1)

Montilivi rep els blancscarregat d’il·lusió amb elrecord viu de la victòriade la temporada passada Borja García ■ Q. PUIG

El Girona volrepetir lagesta contrael Madrid

Edició de GironaDIUMENGE · 26 d’agost del 2018. Any XLIII. Núm. 14740 - AVUI / Any XL. Núm. 13610 - EL PUNT

2,50€

1194

01-1

1909

84Q

1161

19-1

1469

46w

La consellera arriba amb undispositiu policial discret a laClínica Girona i sense protestes Els cotxes policials, a la clínica ■ Ò.P.

Bassa surtde la presó ivisita la mare

P8

Avui amb El Punt Avui

Girona té un terç dels localscomercials sense activitat

TIPOLOGIA · Un 14% delscomerços en funcionament sóndel sector de la restauració i un10%, de la venda alimentària

COMERÇ P20,21

TERRITORI · L’Eixample ésla zona que acapara mésestabliments comercials, gairebéla meitat dels immobles

XIFRES · L’any passat hi havia ala ciutat 6.774 baixos comercials,dels quals 4.548 estaven actiusi 2.226, inactius

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.472

Dissabte25 D’AGOST DE 20181,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

PRESUMEIX DE BOSSAAconsegueix aquestes exclusives bosses delsmonuments i racons de la ciutat de Girona

EsportsDdG Cauen un 5% lespernoctacionsals hotelsgironins al juliol

El Govern espanyol va aprovarahir exhumar el cos del dictadorFrancisco Franco del Valle de losCaídos abans de final d’any. 21

La família deFranco té 15 dies perdecidir on vol portarles seves restes

A més a DdG

Detenen aPalafrugellun homeper la mortviolenta delseu germà

PENDENT QUE L’AUTÒPSIA

DETERMINI LA CAUSA DEL

DECÉS, LA VÍCTIMA TENIA

UN COP AL CAP

4

14

Presó sense fiança per al’acusat d’abusos sexualsa quatre menors a Olot

Veu risc de fuga i uns 80 familiarsi amics donen suport al detingut Nou cas de ciberassetjament a noies

discapacitades intel·lectuals a Blanes3 i 4

EL GOVERN estudiarà el futur del’N-II quan recuperi l’AP-7 el 2021 6

La Lligaproposa alGirona jugarcontra elBarça alsEstats Units

DOUMBIA (SPORTING DE

LISBOA) S’ACOSTA AL GIRONA

I PORTU PODRIA MARXAR

PER MENYS DELS 20 MILIONS

4

LA NOVA GRADERIA SUD

S’OBRIRÀ DEMÀ AMB EL

MADRID I EL CLUB POSA A LA

VENDA 500 ENTRADES MÉS

4

PÀGINES24 A 26 DI-VERSIONES APLEGA MILERS DE PERSONES AL DIVERBEACH, A SANT ANTONI4 10

Multitudinari adeu a l’estiu

PORTAALIMENTSTransporta els teus aliments còmodament,i a més aconsegueix una bossa tèrmica

S’ha confirmat el que es temia.Els hotels gironins van experi-mentar el passat mes de juliol undescens del de les pernocta-cions respecte al . A tot Ca-talunya, la caiguda ha estat méselevada: un ,. 12

La platja, plenade seguidors

de Di-Versiones.ANIOL RESCLOSA

jamargant - 27/08/2018 09:35 - 79.147.189.105

Edició de GironaDISSABTE · 25 d’agost del 2018. Any XLIII. Núm. 14739 - AVUI / Any XL. Núm. 13609 - EL PUNT

1,50€

1238

98-1

1910

82Q

1099

02-1

1871

12T

MOTIU · L’entrada enfuncionament de les novesinstal·lacions ha permèsmillorar el servei als malalts

El Trueta posa fi alsllits als passadissosde les urgènciesMAI MÉS · El cap del serveiassegura que no es tornarà arepetir la situació anterior, quequalifica de totalment anòmala

SALUT P18,19

La consellera, homenatjada a Torroella, avui podrà visitar la mare

Un moment de l’acte d’homenatge d’ahir a Dolors Bassa que es va fer a Torroella de Montgrí ■ JOAN SABATER

Permís per a Bassa

P10,11

L’ESPORTIU

El Girona rep l’autorització definitivaper obrir el nou espai del gol sud

La nova graderia que s’estrenarà demà ■ QUIM PUIG

Futbol

Nova graderia perrebre el Madrid

Arresten un home perla mort del seu germà

Palafrugell P14

Olot P14

Un raper, a la presóper abusos a menors

NACIONAL P13

Puigdemont aterra a Edimburg perparticipar demà en un col·loqui sobrecultura i afers internacionals

Puigdemont, al pàrquing del’aeroport ■ J.L. ALAY

Primer viatgedesprés del’euroordre retirada

EUROPA-MÓN P27,28

Aproven eldecret perexhumarFrancoEl govern espanyolpreveu fer l’operacióabans del desembre

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 D’AGOST DEL 2018 | Cultura i Espectacles | 45

El vell dubte del viatger so-bre quin és el llibre mésadequat per ficar a la male-ta podria quedar resoltamb una publicació queoferís la possibilitat decontenir-los tots. Un atles,per exemple, o una carpe-ta de mapes on hi fossinben assenyalades les mun-tanyes, els caminets debosc, els rius. I els carrersde les ciutats, també, ambels seus portals i els seusmonuments, els preten-siosos i els discrets. Cadauna d’aquestes marquestopogràfiques seria, no no-més un llibre en potència,sinó un llibre ja de fet, per-què totes remetrien d’unamanera o altra a algunfragment de vida ja escri-ta. Davant la Catedral deGirona, posem per cas, unimagina Josafat amb lamateixa naturalitat ambquè al pedró de Pals li surtal pas la boina de JosepPla. Costa mirar la corbapedregosa del Montgrísense comprendre el destídesgraciat de la Mila de

Solitud, o asseure’s a to-car de les atzavares de lacosta de Blanes sense querevinguin al pensamentles marines de Ruyra.

La proliferació de rutesliteràries en els últimsanys ha procurat donarresposta a aquest sistemade concordances, fins lla-

vors quasi només intuïtiu,entre literatura i paisatge.Avui, quasi cada municipité el seu escriptor beneïtamb el seu propi itinerari.A vegades són propostesde tot l’any, vinculades aun museu, una fundació ouna oficina de turisme; end’altres casos són iniciati-

ves temporals organitza-des al voltant d’una expo-sició o una època determi-nades, però totes tenenl’objectiu comú de revelarun patrimoni latent nosempre prou divulgat.L’Agència Catalana de Tu-risme i el Patronat CostaBrava de la Diputació de

Girona van procurar pro-posar-hi ordre coincidintamb el Sant Jordi passatamb una guia que recolliauna vintena de rutes lite-ràries per la Costa Brava iel Pirineu, des del Roma-nyà de Mercè Rodoreda alRipollès de Joan Maragall,que han reeditat aquestestiu amb l’objectiu de“mostrar la identitat il’oferta cultural del terri-tori”. La guia, Un viatge li-terari per la Costa Brava iel Pirineu de Girona, con-sultable en línia ahttps://issuu.com/costa-bravapirineugirona/docs/rutes_literaries, descriudiversos itineraris relacio-nats amb l’obra de Pru-denci Bertrana, Josep Pla,Maria Àngels Anglada,Carles Fages de Climent,Caterina Albert, Joan Ma-ragall, Salvador Espriu oJoan Vinyoli, amb les adre-ces i el contacte de la insti-tució o entitat que els or-ganitza i, en alguns casos,el vincle al web on es potdescarregar la informaciódetallada de la ruta, per alsqui prefereixin endin-sar-s’hi pel seu compte. ■

L’Agència Catalana de Turisme i el Patronat Costa Brava proposen una vintena derutes literàries per donar a conèixer l’herència cultural dels municipis gironins

El llibre és el paisatgeE.V.GIRONA

Participants en una de les rutes organitzades per la Fundació Pla a Calella de Palafrugell, l’any 2015 ■ FUNDACIÓ JOSEP PLA

Alguns itinerariss’organitzen totl’any, i d’altrestenen relacióamb algunaactivitat puntual

Aquesta tardor, tornen elsclubs de lectura a les bi-blioteques del Gironès,que augmenten la sevaoferta un 15%. Un total de12 equipaments bibliote-caris oferiran als lectors47 propostes (6 més quel’any anterior) en què po-der compartir les ganes dellegir, fer amics i xerraramb l’excusa d’una lectu-ra interessant. Demà, di-lluns 27 d’agost, comença

el període d’inscripció alsclubs de les bibliotequespúbliques de Cassà de laSelva, Celrà, Girona, Lla-gostera, Salt, Sarrià deTer i Sant Gregori per alcurs 2018-19, amb el lemaClubs de lectura, n’hi haun per a tu! Durant el se-tembre, es faran les ses-sions de presentació d’al-guns dels clubs de lecturai, posteriorment, comen-çaran les primeres ses-sions els dies programats.Per a la inscripció, caladreçar-se als diferentsequipaments.

De clubs, n’hi ha per atots els gustos: desd’aquells en què es comen-ten obres de narrativa en

general fins als més espe-cialitzats temàticament oper gènere literari: clubsde novel·la negra, de tea-tre, de poesia, de còmic, depremsa, de literatura i cui-na, de literatura i art, de li-teratura i cinema, en an-glès, etc. També se’n po-den trobar d’adreçats a jo-ves o a nens o a personesque necessiten millorarles habilitats lectores o dela llengua en què està es-crit el llibre. Per tant,l’oferta és molt diversa ipermet trobar la propostaque millor s’ajusta als inte-ressos de la ciutadania.Com a novetats, aquestany, hi ha el club de lecturaen francès, que s’organit-

za a la biblioteca ErnestLluch, i el de música, queorganitza la biblioteca Sal-vador Allende.

Un club de lectura?Els clubs de lectura escreen a partir de persones

interessades a compartirla lectura i el comentarid’obres diverses. És un es-pai de tertúlia i debat, enquè el grup s’organitza perllegir el mateix llibre i re-unir-se un dia, a la bibliote-ca, per comentar-lo. Es

tracta d’una activitat quereuneix persones lectoresque han decidit compartirel plaer de la lectura ambaltres lectors i que, avui endia, s’han convertit en unaoferta ineludible de les bi-blioteques. ■

RedaccióGIRONA

Més clubs de lectura ales bibliotequesAquesta tardor, 12equipamentsbibliotecaris oferiran47 propostes

L’escriptora Maria Mercè Roca participant en un club de lectura ■ JOAN SABATER

Diari de GironaDIUEMENGE, 26 D’AGOST DE 201814

LA SELVA laselva.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

l tram marítim de laCosta Brava que vades de sa Palomerafins al cap de Tossa

constitueix un llarguíssim tramd’espai públic. Roquers, cales iplatges configuren un atractiuterritori que serveix de reclamperquè Blanes, Tossa i Lloret si-guin destinacions turístiques

privilegiades. Aquesta setmanahe tingut ocasió de recórreraquest litoral de punta a punta,gràcies a l’amabilitat d’unsamics que m’han portat a feruna passejada en barca.

Des del mar, copses imatges isensacions ben diferents de lesque reps quan la mirada és ensentit invers. Malauradament,

algunes tant poc reconfortantscom les que trobem a terra: ca-rrers, places, avingudes, passe-jos, etc, en definitiva espai pú-blic ocupat de manera abusivaper negocis i interessos particu-lars.

Si a terra, el màxim exponentde la usurpació de l’espai comúde tots els ciutadans són les te-rrasses (bars, restaurants, etc),al mar pots veure actualmentimportants trams de cales, plat-ges i platgetes convertides enbase de tot tipus d’activitats lú-diques i nàutiques. Para-sols,cadires plegables, gandules, pa-tins, caiacs i embarcacions di-verses distorsionant uns paisat-ges que ja mai més tornaran aser idíl·lics, però sobretot, «pri-vatitzant» uns espais, que sónpatrimoni de tots els ciutadans.

Està clar que els qui ubiquenels seus negocis de manera tan

«generosa» en aquests espaispaguen per fer-ho. Només fal-taria! Però, sovint, sembla queals nostres governants (munici-pals, supramunicipals, esta-tals...) tant se’ls en doni si es faracionalment o pel broc gros.

Així, a terra, pots trobar te-rrasses ocupant descarada-ment tota una vorera i obligantels vianants a baixar al carrer.Altres, en les quals el passadísés tan estret que una parellaamb un cotxet només hi passenen fila índia. A la costa, des dela barca, el que veus són ungrapat de les platges i cales méspopulars on el tram utilitzablepels ciutadans ha quedat reduïta un .

Aquest darrers mesos assis-tim a una altra controvèrsia so-bre l’espai públic. Tots vostès laconeixen: les picabaralles (ver-bals i/o físiques) entre els qui

defensen la seva utilització perdefensar posicionaments polí-tics i els qui els critiquen, boi-cotegen, denigren i/o perse-gueixen.

En aquest tema tinc duesidees ben clares. Una, que laflagrant injustícia, crueltat i hu-miliació que suposa tenir gentempresonada sense judici jus-tifica moltes de les accions quees realitzen. I encara més, quantanta i tanta altra gent corrupta,malversadora, delinqüent, etcde l’Estat espanyol no ha entrata presó mentre s’instruïa laseva causa.

L’altra que, al meu sentit es-tètic, li agradaria que les reivin-dicacions tinguessin un puntde respecte mediambiental –ai,els plàstics!– i de creativitat. Ah,i que incomodin el menys pos-sible al, sovint, sofert i pacientciutadà anònim.

E

ESPAI PÚBLIC

JosepAlum

METGE

DdG BLANES

■ Els dos trams del camí de rondade Blanes que s’han posat en marxadurant aquests darrers mesos s’haninclòs a la candidatura perquè si-guin declarats Patrimoni Mundialper la Unesco com a paisatge cultu-ral. És per això que una represen-tant de la Federació Catalana d’As-sociacions i Clubs Unesco (FCA-CU) i un membre d’ICOMOS hanconegut de primera mà aquests dosespais.

En aquesta candidatura s’in-clouen els quilòmetres de ca-

mins de ronda de la Costa Brava,des de Blanes fins a Portbou. El pro-jecte compta amb el suport no tansols dels respectius Ajuntaments in-volucrats, sinó també dels ConsellsComarcals de la Selva, i de l’Alt i BaixEmpordà, la Cambra de Comerç deGirona, el Patronat de Turisme Gi-rona Costa Brava i la Diputació deGirona. La feina conjunta de totsaquests actors s’espera que donifruits ben aviat.

La feina per posar en valor els ca-mins de ronda del litoral gironí vasorgir de l’associació Amics de la

Unesco de Palafrugell el , i du-rant tots aquests anys ha continuatamb la suma d’esforços per anarrescatant alguns trams de l’abando-nament. Els municipis de la Cos-ta Brava han donat suport a la can-didatura. Un moment important enaquest treball per aconseguir la no-minació per part de la Unesco va serl’aprovació per unanimitat del plede la Diputació de Girona, al ,d’assumir la preparació del dossierper a la candidatura. En el cas deBlanes, el ple de l’Ajuntament cele-brat l’octubre del ja va aprovar

Els dos nous trams al municipi han estat inclosos en la candidaturai han rebut la visita de la Federació Catalana d’Associacionsi Clubs Unesco El reconeixement es considera una oportunitatpel desenvolupament del turisme sostenible

Els camins de ronda de Blanes,un pas més per ser PatrimoniMundial per la Unesco

Imatge de la visita als dos trams del camí de ronda de Blanes. AJUNTAMENT DE BLANES

DdG BLANES

■ L’Aquatló Popular Vila de Bla-nes, que combina natació i carre-ra, compleix avui els deu anysarribant a la seva a edició. Laprova començarà amb me-tres de natació, seguirà amb quilòmetres de carrera i me-tres finals de natació.

Quan tot just ha passat unasetmana d’ençà que Blanes vaquedar literalment envaït pels. participants de la XXXVCaminada Popular Nit Sant Bo-nós, la vila tornarà a vestir-sed’esport per allotjar un altre es-deveniment atlètic.

Al passeig i a la platjaLa desena edició de l’Aquatló Po-pular Vila de Blanes s’allotjarà alpasseig i platja centrals del mu-nicipi i les primeres sortides esfaran a dos quarts de deu delmatí. No hi ha categories, ja quees tracta d’una prova popular, espot fer de manera individual oamb equips de dos –masculins,femenins o mixtes–, i està oberta tot tipus de corredors a partirdels anys. A les del matí estàprevist que es faci el lliuramentde premis.

L’AquatlóPopularVila de Blanesarriba avuia la desenaedició

La població torna a vestir-sed’esport amb aquesta provapopular, després de lacaminada de fa una setmana

amb la unanimitat dels regidorsla proposta per sol·licitar la declara-ció de la Costa Brava i dels seus ca-mins de ronda Patrimoni de la Hu-manitat per la Unesco. Ja llavors, esconsiderava que aquest reconeixe-ment era una oportunitat excel·lentque no es podia desaprofitar per aldesenvolupament d’un turismesostenible i respectuós amb el mediambient, així com amb el seu en-torn.

Ara, en haver posat en marxa elsdos nous trams, s’afegeix un nou va-lor afegit a la candidatura. Segons laconvenció de la Unesco sobre laprotecció del Patrimoni Mundial,Cultural i Natural, el terme «paisat-ge cultural» abraça una gran varietatde manifestacions interactives en-tre l’home i el seu entorn natural, ies considera que els camins de ron-da de la Costa Brava en són unexemple clar.

Dos nous trams a BlanesAquest estiu dos representants de laFCACU han visitat els dos tramsacompanyats de l’alcalde de Blanes,Mario Ros. Tots tres van iniciar el re-corregut pel nou espai posat enmarxa a principis del passat mes dejuliol. Es tracta d’un tram fins arainèdit, i al qual s’accedeix per la partposterior del Jardí Botànic Mari-murtra, i ressegueix l’antic accés alViver de Llagostes que hi havia ha-gut a la caleta. Les obres es van en-llestir en poc més de quatre mesos,però van significar la culminació degairebé dos anys de treball abans noes van complimentar els necessaristràmits per obrir l’accés. Han tingutun cost de prop de . euros,cofinançats en un per l’Ajunta-ment de Blanes i per la Generalitat.

jamargant - 27/08/2018 09:36 - 79.147.189.105

LES DADES GIRONA-R.MADRID

Esports

Diari de GironaDILLUNS, 27 D’AGOST DE 201826

a he dit d’altres ve-gades que tendeixoa veure sempre elgot mig ple i les co-

ses en positiu. Per tant, un Gi-rona FC-FC Barcelona a EstatsUnits? Som-hi!!!

He sentit els arguments detotes les parts i entenc tothomen el seu punt de vista. L’LFPvol expandir la marca i buscarnous patrocinadors en un mónque de tan globalitzat ja semblaun mocador de butxaca. Vulldir que tot està molt a prop i queles distàncies han desaparegut.

Els clubs han d’estar ambl’LFP i les televisions, que per al-guna cosa paguen i aporten elgran gruix dels seus respectiuspressupostos.

Mentrestant, els jugadors nodiuen taxativament que no vul-guin jugar als Estats Units, bàsi-cament diuen que a ells no se’lsha tingut en compte a l’hora deparlar-ne i que és realment aixòel que els molesta. Com els mo-

lesta jugar dilluns, tot i que sabenque juguen dilluns perquè elspartits es fan per televisió, que ésla que acaba pagant els seussous, que no estan precisamentmalament. Això em porta a pre-guntar-me: perquè un treballa-dor del ram del futbol, que cobrauna pasta, no pot treballar en di-lluns com ho fa un paleta, unpintor, un professor o un ban-quer? Bé, això m’ho pregunto jo.

Però tornem als Estats Unitsper afrontar, després de l’LFP, els

clubs i els jugadors, la quartapota de la taula: l’afició. Perquèaquesta sí que és la gran perjudi-cada si a les amèriques hi juga elGirona, l’Eibar, el Betis, el Lega-nés o el Llevant. Els aficionats del’equip a qui li toqui, que enaquest cas sembla que és el Giro-na FC, es perden un dels partitsestrella del seu abonament, quetampoc són precisament econò-mics. Per tant, es tracta de buscaruna solució al problema. En lesúltimes hores s’ha dit que la ma-

teixa LFP es podria plantejar por-tar els aficionats locals als EUAde manera gratuïta o a un moltbaix preu. El que, traduït, seria. gironins a terres america-nes amb vol d’anada i tornada enun mateix dia, com si anessin aveure el partit del Vila-real delpròxim divendres. Bé, no sé si ésuna opció factible i real o ho se-ria més una indemnització eco-nòmica, on també hi entraria lamateixa LFP, que és qui en reali-tat organitza el bolo als EstatsUnits.

El que està clar és que caldràbuscar alguna solució, que segurdeuen treballar els responsablesde fer-ho, i que hauria de servirper esmorteir tant com es puguiel desencís de no veure el Barça acasa.

Però si els abonats són elsgrans perjudicats, hi ha un cin-què sector que intueixo que potaplaudir amb les mans obertes, iaquest no és altre que el de lapromoció. Si realment en el pri-

mer partit de l’LFP als EstatsUnits hi apareix el Girona FC, en-cara que sigui de convidat del FCBarcelona, l’Ajuntament, la Di-putació i el Patronat de Turismehan d’estar eufòrics de la promo-ció que això els pot suposar a ni-vell de ciutat i comarques.

Tot i que sigui un fet puntual i,insisteixo, malgrat que el princi-pal protagonisme pugui ser peral Barça, vendre la marca Gironaaprofitant el futbol i l’esmentatpartit seria un fet que suposoque voldrien tots els caps demàrqueting del món. Per tant,una oportunitat per no deixar es-capar.

Ah, i si al final no ho fa la ma-teixa LFP i em permeten, unamena de frivolitat per acabar. Lespenyes estan acostumades a or-ganitzar viatges per veure l’equipfora de casa, i tot i que sé que niel temps, ni els diners serien elsmateixos, per què no una sortidad’aficionats del Girona cap alsEstats Units?

J ESTATSUNITS

Josep Guardiolajjpapi@gmail.com

M.B. GIRONA

■ Un dels protagonistes de la vic-tòria contra el Reial Madrid a Mon-tilivi de l’any passat va ser PabloMaffeo. El lateral barceloní va serun dels jugadors més destacats dela darrera temporada, en què es vaestrenar fins i tot com a internacio-nal sub- amb la selecció espa-nyola i es va fer famóspel seu mar-catge individual a Messi. Davant elMadrid, Maffeo va estavellar unapilota al pal i també va participaren la jugada del - de Portu. Unany després, Maffeo va estrenar-seahir en partit oficial amb el seu nouequip, l’Stuttgart, a la Bundesligacontra el Mainz . El conjunt ger-mànic va pagar milions d’eurosal Manchester City, propietari deljugador, pel seu traspàs.

L’estrena no va ser satisfactòriaja que l’Stuttgart va caure per la mí-nima (-, Ujah m. ). Tot i això,Maffeo ja pot dir des d’ahir queamb només anys ha tastat la Pre-mier League, la Primera Divisió i laBundeslinga, a més a més d’haverdebutat a la Champions League. Al’Stuttgart, Maffeo comparteix ves-tidor amb jugadors de reconegudatrajectòria internacional com elcampió del món amb França Pa-vard o el veterà Mario Gómez.

D’altra banda, un altre jugadorque la temporada passada va de-fensar la samarreta del Girona,Michael Olunga, va encetar el seuregistre golejador amb el seu nouequip, el Kashiwa Reysol de la pri-mera divisió japonesa. Olunga vafer el cinquè gol de la victòria delseu club davant el V-Varen Naga-saki (-) en el temps afegit. Latemporada passada Olunga vamarcar tres gols en tot el curs i tots

tres van ser en la golejada al Las Pal-mas (-). Olunga no va marcarcap més gol amb la samarreta delGirona. A l’estiu, el Kashiwa Reysolva pagar uns milions d’euros al Guizhou Zhicheng per fitxar-lo.

Maffeo debutaamb l’Stuttgart iOlunga fa el seuprimer gol al JapóEl kenià s’estrena com a golejador en elseu segon partit amb el Kashiwa Resyol en lagolejada davant el V-Varen Nagasaki (5-1)El lateral barceloní debuta a la Bundesligacom a titular amb derrota contra el Mainz (1-0)

Els companys d’Olunga elfeliciten després de fer el seuprimer gol amb el KashiwaReysol. INSTAGRAM

Breus

FUTBOL

LaLliga es planteja pagar el viatgedels aficionats locals al partit dels EUA

LaLliga s’estaria plantejant la possibilitat de pagar el desplaça-ment dels abonats de l’equip local al partit que cada temporada voljugar als Estats Units. Aquest curs cada cop sembla més probableque el duel escollit sigui el Girona-Barça del de gener. LaLliga jaho hauria plantejat al club de Montilivi, que, de moment, guardasilenci. Segons publicava ahir La Vanguardia, la patronal es plan-teja oferir el viatge (anada, partit i tornada) als abonats locals i com-pensacions als qui no puguin viatjar. DdG GIRONA

■ El Girona-Madrid d’ahir es vapoder veure pràcticament a totel planeta. En concret, paï-sos van tenir el senyal del duelque es va disputar a Montilivi,alguns de tan exòtics com Ie-men, Trinitat i Tobago, Tonga,Surinam, Laos i Antiga i Barbu-da. El duel també es va seguirdes dels EUA, França, Argenti-na, Hondures i Bèlgica, entremolts d’altres. DdG GIRONA

FUTBOL

El Girona-Madrid esva veure en 113 països

■ Després de jugar com a localles dues primeres jornades delliga, ara el Girona estarà tres set-manes sense jugar a Montilivi.Divendres que ve anirà a Vila-real (.) i l’altre cap de setma-na, - de setembre, no hi ha jor-nada per l’aturada de selec-cions. El següent partit no seràfins al dilluns de setembreamb la visita a l’estadi del Celta(.). DdG GIRONA

FUTBOL

Tres setmanes sensepartits a Montilivi

Martínez Munuera torna a l’estadi de Montilivi■ Martínez Munuera, l’àrbitreel del partit de l’ascens aSegona contra el Ceuta, i el curspassat, del del debut a Primeracontra l’Atlètic, va dirigir ahir elduel amb el Madrid.

Coris es manté com a titularal Nàstic; Becerra és suplent■ Sebas Coris va seguir ahircom a titular al Nàstic en la vi-sita a l’Sporting. Per la seva ban-da, el porter Becerra, també ex-Girona, va romandre per sego-na jornada a la banqueta.

jamargant - 27/08/2018 09:36 - 79.147.189.105

l mausoleu de Franco alValle de los Caídos, custo-diat i cuidat per l’ordre be-nedictina –la mateixa que

té cura de Montserrat–, és tema de de-bat. La dreta està en contra de retirarles restes del dictador i donar al monu-ment un contingut i sentit respectuo-sos amb les víctimes de la guerra civil ila defensa de la democràcia tot bui-dant-lo de qualsevol homenatge o sím-bol d’un dictador colpista que no tin-gué problema moral a sembrar de ca-dàvers i misèria el país.

Rivera i Arrimadas, ara, no volenl’exhumació de Franco. És possibleque aquest canvi de posició els resultiavantatjosa a Burgos o a Jaén en laseva competició amb el PP. No ho sé.El que sí que puc assegurar és que, aCatalunya, perjudica i debilita els de-mòcrates que s’oposen al desfici sepa-ratista.

No perquè els separatistes siguin te-naços antifranquistes, no. Els actualsseparatistes, al final del franquisme,no foren especialment actius contra elrègim. Uns, per irrellevants o desapa-reguts, com ERC; altres, per marginals,com el PSAN (el pare de la CUP); i al-tres, com la CDC de Jordi Pujol, per-què, trencant amb la unitat democràti-ca, coquetejaren amb el règim quancomençà la Transició i, per exemple,recomanaren la participació en el refe-rèndum de la Reforma política convo-cat per Adolfo Suárez el desembre de. Jordi Pujol no tingué cap incon-venient a incorporar alcaldes franquis-tes passats per l’UCD quan el aquest partit ja havia desaparegut, odirectament el . A un, fins i tot, elfeu conseller de Governació.

La lluita contra la dictadura i per laruptura democràtica la sostinguerenmolts dels homes i les dones que elsdarrers anys, ells o els seus fills, hanpogut pensar que Cs era un baluardcontra la insolidaritat i el totalitarismeindependentistes. Persones amb elsvalors de llibertat i igualtat fonamen-tats i fraternalment units a la resta delspobles d’Espanya i d’Europa. Per a ellsel franquisme fou la ignomínia i la po-bresa. L’actitud de Cs amb la figura deldictador els fa pensar que no és per ladefensa dels valors democràtics queestà contra el separatisme, sinó perquècomparteix el nacionalisme imperia-lista i totalitari que encarnava el dicta-dor.

E

FRANCO I«CIUDADANOS»

Josep Quintanas Bosch

urant anys el veia recórrer lesprestatgeries de la BibliotecaRahola de Girona, quan aques-ta es trobava sobre la plaça de

l’Hospital. Feia servir ulleres entelades i elcinturó molt alt, gairebé sobre el pit; elspantalons, pujats, no li tapaven els tur-mells. Cada vegada que entrava a la biblio-teca ell ja hi era, recorrent els prestatges.Semblava seguir un patró. D’això me’n vaigadonar amb els anys. Sempre recorria elsmateixos passadissos en el mateix ordre.

Mai vaig saber el seu nom i a la nova bi-blioteca Rahola ja no l’he vist entrar.

Ella vesteix de texans llargs i samarretad’un grup de rock. No arriba al metre cin-quanta i té les cames tortes, en forma dezero. Si parlen d’ella, el primer que s’es-menten són les seves cames. Porta el ca-bell d’un ros platí amb un d’aquells penti-nats dels setanta, amb molt volum. Ha desuperar els seixanta anys i es passeja pelBarri Vell de Girona com si tingués un re-corregut per complir. Que no el té. O al-menys, no es dirigeix enlloc en concret.Però ella compleix amb el recorregut comsi ho portés a la genètica. Viu al carrer i faaquell trajecte dia rere dia.

Demana almoina al semàfor de carrerdel Riu Güell. Des de les nou del matí finsa les nou del vespre. És la seva rutina. Noimporta la calor ni les tempestes d’estiu.Ell està allà. És indi. Quan el seu got rep undonatiu, demana al seu déu, un d’aquestsdéus hindús de molts braços i ulls, que be-neeixi el seu nou benefactor. Qüestionaràla vida a la qual l’han lliurat els seus déus

o donarà gràcies per la seva destinació?Toca tangos amb un vell bandoneó.

Nascut a Girona, toca al carrer durant l’es-tiu. La resta de l’any el passa en alta mar.És allà on li van ensenyar a tocar aquellinstrument. En un vaixell. El tango va ve-nir per defecte. Quan el mariner està enterra, per «algun estrany motiu», segonsell mateix diu, toca tangos. Ho fa al carrerSanta Clara, i el tango, en caure la tarda,produeix un estrany efecte, una segonacalitja.

A ells no els afecten ni els llaços grocs,ni que a Franco el desallotgin de la sevatomba, ni els gidahistes gais suïcides. Mol-tes vegades, les rutines d’aquests perso-natges ens fan la sensació que ens trobemen un escenari de The Truman Show. Queells interpreten aquest patró com a marcdel nostre propi reality. També nosaltrestenim el nostre propi patró, ara i fins al’hora de la nostra mort. Hauríem de pen-sar en la seva falta de lògica. I qüestionaramb quina confiança creiem en aquestmodel de vida.

D

ARA I ENL’HORA DE LA

NOSTRA MORTMatías Crowder

emps enrere, va fer la impressióque la proliferació de festivals po-dia generar una mena de bombollaque acabaria essent insostenible.Res més lluny de la realitat. Els que

ja eren potents encara ho són més i la resta haanat incrementant la seva oferta fins a consoli-dar-se. Sting, Joan Baez, Jonas Kaufmann, Pláci-do Domingo, Andrea Bocelli, Ricky Martin, BrianFerry, Santana, Joan Manuel Serrat, Gloria Gay-ner, Michael Nymar, Estopa, Luz Casal, ManoloGarcia, Loquillo, Maná, els catalans Joan Dausà iels Catarres. Totes aquestes figures del món de lamúsica, i moltes altres més, han desfilat aquestestiu per la Costa Brava dintre de la programaciódels ja nombrosos festivals que se celebren cadaany. També òperes, com la Flauta Màgica de Mo-zart, dirigida per Oriol Broggi. La varietat de pro-postes és enorme i de qualitat. L’estiu de la Costa

Brava ja no s’entendria sense els seus festivals.El de Cap Roig, amb una major oferta que en

edicions precedents, ha reunit . especta-dors, . més que en l’edició de , queestà aviat dit. Pel de Porta Ferrada, un dels queha crescut espectacularment els últims anys entots els sentits, han passat . persones, .més també que l’any anterior. A Peralada,., amb un d’ocupació; al de Sons delMón, un altre que s’ha consolidat, . espec-tadors; i pel de Torroella de Montgrí, ., ambquasi un d’ocupació. Altres festivals hancompletat l’oferta estiuenca.

Cap altra zona de l’extens litoral espanyol gau-deix de tanta oferta i varietat d’artistes com enels municipis del litoral gironí. És, sens dubte, unvalor afegit als atractius turístics i paisatgísticsde la Costa Brava per impulsar un turisme dequalitat que no quedi reduït només al tradicio-nal sol i platja. Tant el sector turístic gironí comles institucions públiques treballen, des de fatemps, per ampliar l’oferta turística tradicional.Els festivals en són un exemple, però també ru-tes pels entorns naturals, propostes per als ci-clistes, visites guiades per conèixer el nostre ricpatrimoni cultural i arquitectònic o la gastrono-mia. Un dels festivals, el de Sons del Món, que secelebra entre Roses i Castelló d’Empúries, ha duta terme un original maridatge de vins de la DOEmpordà amb música. Les promocions i cam-panyes impulsades pel Patronat de Turisme a di-ferents països europeus i també als Estats Unitso Austràlia han tingut per objectiu donar a co-nèixer la riquesa cultural i paisatgística de lescomarques gironines. I els festivals d’estiu, totun luxe, són un dels principals atractius.

T

EL FESTIVALSD’ESTIU, UNLUXE DE LA

COSTA BRAVA

EDITORIAL

DIUMENGE, 26 D’AGOST DE 201818

FUNDAT EL 1889

Diari de Girona© Diari de Girona, SA. Girona. 2016. Tots els drets reservats.

Director: Jordi Xargayó i Teixidor.

Caps de redacció: Josep Callol (Girona i Comarques), David Céspedes (Economia, Catalunya i Suplements), Alfons Petit (Opinió i Dominical), Oriol Puig (Edició digital).

Seccions: Laura Fanals (Girona), Jesús Badenes (Economia), Jordi Roura (Esports), Daniel Bonaventura (Cultura i Espectacles), Martí Ferrer (Disseny).

Gerent: Fèlix Noguera i Carrillo. Direcció comercial: Anna López. Imprimeix: Impressions Intercomarcals SA. Distribució: GLV, S.L. 972 40 06 30. Dipòsit legal GE-2-1958. Any XLIV

Diari de Girona

jamargant - 27/08/2018 09:36 - 79.147.189.105

Nous passos que contri-bueixin a la sobiraniaenergètica. Són els ques’estan duent a terme desde l’Ajuntament de Celrà,un dels consistoris quevan participar en el pri-mer Col·lectiu Solar ques’ha fet fins ara a la demar-cació de Girona. Es tractad’una iniciativa promogu-da per Revosolar SL. Almarç es va assolir l’objec-tiu impulsat per aquestaempresa: es va arribar als500 inscrits en el Col·lec-tiu en tres mesos. Dinsd’aquest mig miler d’asso-ciats hi havia veïns i veïnesa nivell particular, empre-ses i administracions queestaven interessades acomprar plaques fotovol-taiques. Revosolar va rea-litzar aleshores en un únicencàrrec la comanda dematerial, que va arribar apartir de l’abril.

A Celrà, aquesta setma-na s’han començat a ins-tal·lar les plaques fotovol-taiques al teatre de l’Ate-neu. A més d’aquest equi-pament municipal, l’alcal-de, Dani Cornellà, explicaque l’Ajuntament tambépreveu col·locar panellssolars al centre cívic i cul-tural La Fàbrica i a la pota-

bilitzadora municipal.Cornellà hi afegeix que elprojecte de posar-ne a LaFàbrica es va presentar ala Diputació de Girona,que l’ha seleccionat per in-tentar aconseguir una deles subvencions del fonseuropeu de desenvolupa-ment regional (Feder).

Hi ha una seixantenad’habitatges a Celrà quetambé han participat en elCol·lectiu Solar. Com quela compra de les plaques esva efectuar a l’engròs, vapossibilitar que cada asso-ciat s’estalviés més d’un40% del preu de mercatd’aquest tipus d’instal·la-cions. En aquest sentit, amés de generar una ener-gia sostenible, aquest sis-tema suposa un estalvieconòmic significatiu.Cornellà indica que els pa-nells de l’Ateneu han cos-tat 7.000 euros i que elspermetran produir ener-gia neta durant el dia. I, enl’àmbit particular, una ins-tal·lació d’aquestes caracte-rístiques costaria més de4.500 euros, si bé amb lacompra conjunta pot sortira l’entorn dels 2.800 euros.Les plaques solars podencomportar, a més, un estal-vi mensual d’uns 55 euros ies calcula que la personaamortitzarà la inversió entan sols 4-6 anys. ■

Instal·lació deplaques solars al’Ateneu de Celràa El consistori també té la intenció de posar-ne al centrecívic i cultural La Fàbrica, així com a la potabilitzadoramunicipal a Un dels projectes es presentarà als fons Feder

G. PladeveyaCELRÀ

Les plaques fotovoltaiques que es van començar a col·locar aquesta setmana ■ AJ. DE CELRÀ11

8414

-118

8418

Q

1293

18-1

1936

38Q david@dpinmo.com

Tel: 615 669 951

Restaurant al centre de ROSES

170 places

LLOGUER-TRASPÀS

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 D’AGOST DEL 2018 GIRONÈS | Comarques Gironines | 23

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 D’AGOST DEL 201824 | Comarques Gironines |

Gemma BusquetsLLAGOSTERA

a porta d’entrada a la CostaBrava.” És un dels eslòganspromocionals de Llagostera,un municipi del Gironès que,

amb una població menor (8.229 habi-tants segons dades de l’Idescat del 2017)que la vila veïna i rival de Cassà de laSelva (10.231) i sense l’atractiu d’unfront marítim com Castell-Platja d’Aro(10.593), ha viscut en els últims deu anysuna important transformació urbanísti-ca, que ha inclòs la rehabilitació de mésde 80 façanes, l’arranjament de carrers iplaces i la construcció de diversos equipa-ments culturals, amb l’objectiu d’explo-tar-ne l’encant com a nucli antic. “Llagos-tera no s’acaba de situar; volem vendreque som la porta de la Costa Brava, peròno som turisme de muntanya, i encaramenys de mar, i hem acabat sent un po-ble dormitori, ja que no s’hi ha instal·latcap indústria forta”, diu Roser Noguera,presidenta de la Unió de Botiguers de Lla-gostera, amb 63 comerços associats. Hiafegeix que no s’ha aprofitat la situacióprivilegiada per captar empreses.

Entre les Gavarres i el massís de l’Ar-denya, Llagostera és terra de pas. “És di-fícil competir amb Platja d’Aro i Girona,però tenim unes connexions molt bones iun gran entorn natural: el turisme espor-tiu –hi ha molts equips ciclistes d’Holan-da i Anglaterra que es poden entrenaraquí tot l’any– podria ser una manera depromocionar el poble”, assenyala RobertoOrtiz, president de l’AMPA Lacustària.“Som més residencials que industrials; hiha un petit polígon, però no es pot compa-rar amb Cassà, ni amb Riudellots ni ambpobles de la costa”, assenyala Eduard Ga-lobardes, president del Casino Llagoste-renc, entitat que marca el pols associatiu:“És difícil que un llagosterenc no passi

“L

pel Casino per un acte o un altre”, diu.El problema dels recursos en un muni-

cipi petit i el model de poble són dos delsproblemes que s’han posat damunt lataula un cop s’ha acabat la gran inversió–sis milions d’euros– que ha suposat elpla de barris, que ha marcat l’acció de go-vern de l’última dècada a Llagostera. És elgran llegat que deixa l’alcalde, Fermí San-tamaria, després de dotze anys de govern(a l’abril va anunciar que no es presenta-ria a la reelecció), i l’oposició hi coinci-deix, tot i que amb matisos. Des d’Alter-nativa per Llagostera, David Parron con-sidera que ha estat molt positiu per al nu-cli antic, ja que “s’ha fet un canvi d’imatgeen una zona que estava degradada, i hamillorat en el sentit patrimonial i urba-nístic”. Parron critica el fet que les políti-ques de joventut i d’igualtat, “actuacionstransversals per a tot el municipi”, s’ha-gin finançat amb el pla de barris. AntoniNavarro, d’ERC, destaca que tota la feinaha pivotat al voltant d’aquest pla: “No hiha un model de poble. S’actua a mesura

que van arribant les subvencions.” L’ex-alcalde Lluís Postigo també consideraque el pla de barris ha suposat un canvid’imatge per al poble, però en l’àmbit ur-banístic reivindica dues actuacionsd’aquests darrers anys iniciades pel go-vern de l’Entesa (1999-2007): la urbanit-zació del nucli antic i la remodelació dels

carrers Panedes i Camprodon. Més enllàdel canvi d’imatge, Postigo dubta que larenovació urbana hagi incidit en la cohe-sió social i en la millora de la qualitat devida dels veïns del barri. Crític amb la po-lítica del govern de CiU i amb el que consi-dera polítiques d’aparador i no de trans-formació social, Postigo hi afegeix que elprojecte del pla de barris, amb el pas dels

anys, “ha quedat desvirtuat i no ha sa-tisfet l’objectiu que buscava”. Diu que “noha estat més que una via de finançamentper sostenir serveis que s’estaven sufra-gant amb el pressupost ordinari, i no haaportat el valor afegit que es pretenia”.Eduard Galobardes, regidor d’Urbanismedurant els quatre primers anys de man-dat de Fermí Santamaria, destaca del lle-gat d’un alcalde que defineix com a “tre-ballador, molt honrat i brillant en moltsaspectes” la regularització de tres urba-nitzacions: La Canyera, Llagostera resi-dencial i Fontbona. “Com en tots els ca-sos, hi ha llums i ombres. Em consta queen Fermí ho ha intentat fer de la millormanera possible, i ben segur que moltscreuen que ho ha aconseguit. Jo no, peròés clar que ens separen ideologies políti-ques diferents i maneres d’entendre i defer política força oposades”, diu Postigosobre el balanç del mandat del seu prede-cessor. El president del Col·legi de Perio-distes de Girona, Joan Ventura, fill de Lla-gostera, va definir Fermí Santamaria en

PLA DE BARRIS · És lainversió més importantdel municipi, amb diversesactuacions urbanístiquesREPTES · Falta habitatgesocial PROMOCIÓ · Es volturisme relacionat amb laVia Verda i aprofitar elsequipaments culturals

Llagostera, renovada iencarrilant el potencial

El Casino Llagosterenc és el punt de trobada del poble ■ QUIM PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’oposició d’esquerres veupositiu el canvi d’imatge delnucli antic, però considera queno hi ha un model de poble

L’ANÀLISI. LLAGOSTERA

| Comarques Gironines | 25EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 D’AGOST DEL 2018

un article a El Punt Avui com un alcaldecarismàtic que s’ha caracteritzat per notenir mai un “no” per a ningú. Un “bon al-calde” i una “bona persona”, hi afegeixRoser Noguera, de la Unió de Botiguers.

En aquesta transformació, Llagosteraha recuperat patrimoni cultural i arqui-tectònic amb la Casa de les Vídues, con-vertit en espai juvenil, i el Centre d’Inter-pretació de la Història de Can Caciques.Durant aquests anys, també s’ha recupe-rat i s’ha restaurat la muralla del castell ila torre del mirador de la presó. “S’estàmuseïtzant massa el poble. No s’ha apro-fitat per fer un centre cultural que agluti-ni tota l’activitat cultural; està dissemi-nat”, critiquen des d’ERC.

Santamaria lamenta el fet de no haverpogut desenvolupar el polígon industrialcoincidint amb l’inici de la crisi, però tam-bé destaca que el pla de barris ha estatuna “eina importantíssima per posar Lla-gostera on li toca” ser. Assenyala que s’es-tà treballant amb el territori com a granatractiu i amb una política econòmica en-

focada al turisme. En aquest sentit, s’es-tan potenciant diverses rutes que enlla-cen la concorreguda Via Verda del Carri-let i la connecten amb el municipi. Políti-ques socials i d’habitatge és el que li recla-men les esquerres, si bé Alternativa perLlagostera recorda que “aquest últim anys’han posat les piles”. Santamaria reco-

neix la falta d’habitatge social com undels grans dèficits d’un municipi ambpocs recursos econòmics –“vivim del’IBI”–. S’està treballant, explica, per po-tenciar el parc d’habitatge social i es man-tenen converses amb entitats bancàriesper poder crear lloguer social.

En aquesta Llagostera post-Santama-ria, com es mouen les fitxes? Des d’Alter-

nativa per Llagostera, Parron consideraprioritari un reagrupament de totes lesforces d’esquerra per aconseguir l’alcal-dia. L’exalcalde Lluís Postigo, retirat dela política municipal des del 2013, tambépensa que per configurar un govern pro-gressista cal aglutinar les diverses sensi-bilitats existents en l’esquerra local. Pos-tigo, però, no encapçalaria aquest projec-te, perquè diu que ja va tenir el seu mo-ment: “Ara hi ha altres persones que re-uneixen aquests requisits.” Toni Navar-ro, d’ERC, destaca que la llista republica-na que es presentarà al setembre és cohe-sionada i ha fet feina aquests quatre anys.Proposen una política local més partici-pativa i les línies de treball són en l’àmbitsocial, fonamentades en l’habitatge i unnou model energètic. “Substituir en Fer-mí és molt difícil”, recorda Eduard Galo-bardes, del Casino Llagosterenc, amb re-lació a la cap de llista del PDeCAT, PilarAliu. “De tota manera –matisa–, els alcal-des creixen, i la candidata també té l’ex-periència de conèixer l’Ajuntament.” ■

Les frases

“Crec que l’eix vertebradorde la promoció local ha deser la Via Verda, amb novesi millors rutes, a mésd’aparcament i zona deserveis. Això també enshauria de permetrereivindicar el patrimoninatural, cultural iarquitectònic. Disposem d’unpla especial de protecció delpatrimoni arquitectònic quedemostra el nostre potencial,i d’una xarxa privilegiadad’equipaments culturals que,amb una bona gestió, podriadonar molt més de si”

Lluís PostigoAlcalde de Llagostera del 1999 al 2007

“La compra ‘online’ és unmonstre que ens constreny molti calen cursos de formació perestar al dia; també ajudaria aengrescar nous comerciantsajustar al màxim les taxes.Hem situat Llagostera en elmapa dels ‘outlets’ i elcomprador d’arreu hi va, peròno entra al comerç local”

Roser NogueraPresidenta de la Unió de Botiguers

“En el tema dels menjadorsescolars, ens han donatsuport tant l’equip de governcom l’oposició; d’altra banda,l’escola és un edifici antic,amb un enllumenat moltfosc, amb tot el que aixòcomporta, i amb unametodologia de treballd’escola del segle XXI”

Roberto OrtizPresidenta AMPA Lacustària

2007 2011 2015

13R E G I D O R S

CiU6 PSC

2ERC-AM

2ICV2

13R E G I D O R S

CiU11

ERC1

Alternativa per Llagostera1

Alternativa per Llagostera1

13R E G I D O R S

CiU9

ERC3

Alternativa per Llagostera1

Fermí SantamariaAlcalde (PDeCAT)Històric de la políticamunicipal, el també vice-president primer de laDiputació de Girona noes presentarà a la re-elecció un cop acabat elseu tercer mandat. Posaèmfasi en la transparèn-cia de la gestió de go-vern –“me’n vaig ambel mateix patrimoni”–i en el fet d’haver situatLlagostera on li tocavaamb el pla de barris, aixícom amb la política departicipació ciutadana.

David ParronAlternativa perLlagosteraCreu que falta feina afer en temes d’habitat-ge, però es congratulaque, deu anys desprésde la crisi, hagin co-mençat a posar la pri-mera pedra d’un parcmunicipal d’habitatge.Fa un balanç positiu delpla de barris, que ha mi-llorat una zona degra-dada, tot i que no enclau de cohesió. Vol re-agrupar les forces d’es-querra en una llista.

Eduard GalobardesPresident del CasinoLlagosterenc“En Fermí ha fet moltafeina”, explica qui va serregidor d’Urbanismedurant els primersquatre anys de mandat.Destaca la nova biblio-teca, la llar d’infants, laremodelació del barrivell i la renovació delteatre del Casino. Hiafegeix, però, que araque s’haurà acabat elfinançament extra delpla de barris, caldrà se-guir sense ajudes.

Toni NavarroPortaveu d’ERCMembre de l’equip degovern dels anys d’En-tesa, el portaveu d’ERCconsidera que els diver-sos equips de FermíSantamaria han estatcontinuistes. Així ma-teix, diu, han mantingutalgunes de les iniciati-ves que es van posar enmarxa amb Entesa, comla zona blava. Critica ladesaparició del Conselld’Esports, un elementaglutinador i de diàlegamb l’equip de govern.

Roser NogueraPresidenta Unió deBotiguersDiu que costa molt can-viar el xip de la gent, so-bretot dels joves, a l’ho-ra de comprar, i que lespolítiques de dinamitza-ció no serveixen per agaire res. Proposa me-sures com ara ajustar almàxim les taxes als co-merciants i també cur-sos de formació. Desta-ca l’interès cultural deLlagostera, però diu quefalta enfocar cap a ones vol anar com a poble.

Els protagonistes

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Ha recuperat patrimonicultural i arquitectònic ambla Casa de les Vídues, CanCaciques i la muralla del castell

Diumenge, 2 setembreSTA CRISTINA D’ARO

Dissabte, 1 setembreTOSSA DE MAR

ELS PROPERSPOBLES

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 D’AGOST DEL 201826 | Comarques Gironines |

Rufino Guirado és un políticde la vella escola. En la pri-mera línia de la política lo-cal des de 1999, primer ambICV i ara amb CiU, és el típicalcalde que el seu númerode telèfon mòbil el té tot elpoble. Un dels reptes que téentre cella i cella és aconse-guir incrementar lleugera-ment el nombre d’habitantsper poder continuar afron-tant, diu, els reptes de futur

ufino Guirado, alcalde de Vall-llo-brega (CIU), explica en aquestaentrevista les dificultats d’un po-ble petit per tirar endavant pro-

jectes importants, especialment pel seucost econòmic. Un d’aquests, el que des-taca especialment, és el pavelló poliva-lent, una actuació que va costar uns900.000 euros. Guirado, però, fa un critd’alerta sobre els efectes de la nova llei decontractació, la qual, sosté, afectarà demanera molt negativa els municipis pe-tits.

Quins han estat els grans reptesd’aquest mandat?El nostre objectiu ha estat el de sempre:fer feina. I hem fet molt feina aquestsdarrers tres any de mandat. Hem acon-seguit tirar endavant temes molt impor-tants sense haver d’anar al banc, i aixòpenso que és molt important. La veritatés que hem fet un gran esforç tant políticcom econòmic. La meva manera de fer,en la política i com a alcalde, és implicar-me molt. També és veritat que haver ar-ribat a la jubilació em permet tenir moltde temps per implicar-me en el que mésm’agrada, el meu poble. El que és mera-vellós, tot i els problemes, que hi són, ésla satisfacció que queda quan aconse-gueixes tirar endavant els projectes.

Quins han estat, doncs, aquest projec-tes de mandat?Podem destacar-ne diversos. Und’aquests és sense cap mena de dubte elpavelló polivalent, un actuació que va pu-jar a uns 900.000 euros. Una altra actua-ció va ser l’asfaltatge de l’entrada del po-ble, des de l’església fins al Raval de Dalt,i l’ampliació de la via verda, on hem in-

RJoan TrillasVALL-LLOBREGA

corporat fanals solars que ens comporta-ran un estalvi energètic extraordinari, i,a més, ens permet apostar per les novestecnologies, més netes i eficients.

És complicada la gestió d’un municipipetit?Sí, perquè no disposem de tècnics a jor-nada completa; només venen un cop persetmana. I moltes vegades és l’alcalde elque acaba fent de tècnic. Ja estem asses-sorats, aquest no és el problema. El pro-blema és que, en no disposar de tècnicscom els que tenen ajuntaments grans–com el de Palamós, que el tenim aquí elcostat, i per posar només un exemple–,aquesta mancança fa que tot sigui méslaboriós. I tot això ens porta al fet que laimplicació de l’alcalde i dels mateixos re-gidors del govern sigui més necessària,en tots els sentits. Miri, ara que ha tocataquest tema, hi ha un element que enspreocupa, i molt.

Quin és aquest tema?La nova llei de contractació afectarà ne-gativament els pobles petits; de fet, jo di-ria que ens han mort. A poc a poc ens es-tan matant. Tot es va complicant, i moltespecialment pel que fa referència a l’ad-ministració. Als pobles petits això es no-ta i es notarà molt més que als grans, quetambé.

Posi’n algun exemple.Posem pel cas que jo tingui una obra perfer i aquesta sigui una actuació impor-tant i vital per al nostre municipi. Posempel cas que ara mateix aquesta ens puguicostar uns 300.000 euros, que és unaquantitat importantíssima per a un po-ble com el meu. Evidentment ha d’anar aconcurs, com fins ara, però aquest no ésel problema. La dificultat és la complexi-tat que comporta fer l’expedient. Nosal-tres no tenim mitjans.

I això a què els aboca?Doncs al fet que he de donar-ho o a la Di-putació de Girona o suposo al Consell Co-marcal del Baix Empordà, que crec quetambé ho farà. Això vol dir pagar més, fetque encarirà encara més el projecte, queen aquest cas ja és prou important per aun municipi com Vall-llobrega. Jo no tinctècnics. Aquesta llei s’ha fet pensant enels ajuntaments grans, això és evident, ino ha tingut en compte, gens, les parti-cularitats dels municipis petits, que aCatalunya som molts i molts. No hancomptat amb el municipi petit. Recordoque vaig anar a una reunió en què se’nsva explicar tot això i em vaig aixecar ivaig marxar. Vaig pensar: “Què hi esticfent, aquí?” Recordo que es va aixecar el

president del Consell Comarcal i va dir:“Nosaltres també mirarem d’ajudar i do-nar aquest servei.” I la pregunta meva vaser: “Serà gratuït?” Doncs no, no ho serà.Fa una estona li comentava, amb relacióa les obres de mandat, l’actuació del pa-velló polivalent, que va costar uns900.000 euros. Doncs sort que la vam ferabans que entrés en vigor aquesta llei!

Quins són els grans reptes de futur queté a davant Vall-llobrega?Molts i molts! Miri, jo sempre dic que unalcalde es pot fer gran, però no vell. Joem considero gran, perquè ja tinc 67anys, però no em considero vell, perquèveig que el poble necessita coses i jo ma-teix com a alcalde vull estar al dia de co-ses noves que poden ser interessants peral meu municipi. Un repte que tenim aramateix és abordar finalment la remode-lació de les dependències municipals,l’ajuntament. Hem prioritzat moltes co-ses, però ara ja és imperatiu. A bandad’una ampliació, no s’ha fet res. Ja tinc alcap com ha de ser la casa de tots. Tambéestem esperant urbanitzar un sector queés necessari per incrementar la població.No volem ser un poble gran, però sí queens caldria créixer una mica més. No vo-lem segones residències, sinó gent quevingui a viure al poble. Estem parlantd’unes 180 cases amb el pla aprovat. Evi-dentment es desenvoluparà al llarg delsanys. Ara mateix venen moltes parelles apreguntar i no els podem oferir cap par-cel·la. Ara estem en els 940 habitants im’agradaria poder arribar als 1.100. Mésno.

Com creu que pot afectar la situació po-lítica del país les eleccions municipals?De manera directa, no crec que afecti.En les municipals es voten clarament lespersones i els projectes i això als poblespetits no canviarà. ■

“La llei decontractacióperjudica elspobles petits”ALERTA · “Amb els canvis legals, ens van matant apoc a poc als pobles petits!” OBRES · “Hem aconseguittirar endavant temes sense haver d’anar al banc”

Rufino GuiradoVall-llobrega

JOAN TRILLAS

L’ALCALDE DEL DIA

EL PUNT AVUIDILLUNS, 27 D’AGOST DEL 201818 | Comarques Gironines |

Es veu una persona tanpropera com convençu-da que amb treball, te-nacitat, unió i bona pla-nificació un poble com elque governa té molt fu-tur. El 2019 es tornarà apresentar

a vocació pel servei públic liva néixer amb l’ús de raó i esrecorda de preadolescent aju-dant en l’organització de tota

mena d’activitats al poble. Era qües-tió de temps que aquest fill de canBorrellet i carter de professió entrésa l’Ajuntament. Ho va fer com a re-gidor, el 1995, quan tenia 27 anys, ides del 2003 és alcalde de Sant Mi-quel de Fluvià. Es considera un in-dependent que es presenta per can-didatures de progrés.

La confiança que li fa l’electorat ésaltíssima: majoria absoluta, 5 a 2 o6 a 1. Quina és la clau de l’èxit?Els veïns coneixen bé les personesque voten. Nosaltres, més que ferpolítica, fem poble. La preocupacióper la millora de la vida de la gent ipel futur de Sant Miquel sempre es-tà per damunt de qualsevol interèspartidista o de qualsevol tema quesobrepassi la vida municipal. Ambaquest principi governem.

Dels set regidors, un d’ells va sortirper Plataforma per Catalunya.Sí, i ara ens trobem en una situacióestrambòtica: ha renunciat a l’actaper raons de feina, això és compren-sible, però és que darrere d’ell ha re-nunciat també la resta de la candi-datura i haurà de venir una personade fora a substituir-lo. Sobta que nitan sols un membre de la llista pu-gui assumir la responsabilitat ad-quirida amb els electors.

A vostè repartir cartes li dona avan-

LCarme VinyolesSANT MIQUEL DE FLUVIÀ

tatge? A quantes cases es dirigeix?Fer de carter m’agrada molt, comtambé fer d’alcalde, totes dues co-ses a Sant Miquel; no voldria anar acap altre lloc, soc un enamorat delmeu poble. Vaig a portar correu auns 400 habitatges. Avantatge? Sí,en el sentit que els veïns saben queels matins em passejo pels carrers ino dubten a venir-me a trobar perpreguntar o per donar una opinió.De fet, un alcalde ho és les 24 horesdel dia, almenys en una població deles nostres dimensions, i jo em cui-do molt d’estar disponible.

Sant Miquel ha canviat molt en elsúltims anys?Sí que ho ha fet i per valorar-ho hemde saber que partíem d’un nucliconsolidat i d’un eixample que es vaaixecar a la dècada dels 70 sensecap planejament urbanístic. Per fer-nos-en una idea: dels 400 habitat-ges que té el municipi, només 100formen part del nucli antic. Finsben entrats els anys 2000 encarahavíem de destinar recursos a ferarribar serveis a alguns carrers. Ai-xí i tot, el poble ha avançat en equi-paments i en polítiques públiques.

Què destacaria?La feina del dia a dia per portar ben-estar a tothom. I, més en concret,estem molt orgullosos de la integra-ció de la llar d’infants a l’escola; dela reforma i ampliació del dispensa-ri mèdic; del centre cívic, on es tro-ben persones de totes les edats; del’hotel d’entitats, que permet queles associacions tinguin el seu espaiper reunir-se i guardar el material;de la Fira d’Oficis Artesans, en quècol·labora tot el poble amb molta de-

dicació i ens dona a conèixer –jan’hem celebrat deu edicions–. Labase de tot plegat és que siguem ca-paços d’unir esforços i treballaramb perspectiva pel futur.

Disposen, a més, del que se’n diu unentorn privilegiat: forn romà, tem-ple romànic restaurat, claustre, ca-pitells recuperats, ajuntament nouacabat d’estrenar a l’edifici rehabi-litat de l’antiga abadia... És aquí onhi ha el futur?És una aposta realment important.Hem dedicat feina i pressupost,amb el suport de la Diputació i de laGeneralitat, per aconseguir que elmonument (església de Sant Mi-quel) estigui envoltat de patrimonimunicipal, la qual cosa ens permetplanificar actuacions per dignificaral màxim aquest espai que ens posaal mapa i ens porta cada vegada mésvisitants. N’estem molt contents, ellloc és una joia que s’ha de compar-tir. Aviat hi incorporarem un localque servirà com a punt d’informa-ció i on es podrà esmorzar, dinar, oprendre alguna cosa. ■

“El bé delpoble estàper damuntde tot”CONFIANÇA · Els electors li han atorgatmajoria absoluta des del 2003, que vaarribar a l’alcaldia PATRIMONI · S’harehabilitat i dignificat l’església romànica itot l’entorn monumental

Àngel PosasSant Miquel de Fluvià

CARME VINYOLES

L’ALCALDE DEL DIA

DESTACAT

AGENDA

Festa major de la Vall de Sant DanielFins al 2 de setembreA la Pista del CREC

www.girona.cat/agenda

“Europa”. Espectacle inaugural del FITAG 2018 Demà, a les 19 h, al Teatre Municipal

www.fitag.cat

CONVOCATÒRIES

Convocatòria Bòlit Residència Girona CreativaTermini: 30 d’agost

www.bolit.cat

Subvencions destinades a organitzar i desenvolupar esdeveniments esportius a la ciutat

Termini: 11 de setembrewww.girona.cat/esports

Supervencions per a la participació d’esportistes i equips amateurs de clubs i entitats esportives de Girona

en competicions d’àmbit internacionalTermini: 22 d’octubre

www.girona.cat/esports

Girona Actua – Convocatòria 2018Termini de presentació de sol·licituds: 30 de novembre

www.girona.cat/smo

Subvencions per a activitats de rellevància a la ciutatTermini: 31 de desembre

bit.ly/SubvencionsActivitatsRellevants

FIRES I MERCATS

Llicències de venda a la Fira d’Alimentació Artesana a la plaça de la Independència durant les Fires Sant Narcís

i al carrer de Santa Clara per Tots Sants Termini: 14 de setembre

Bases www.girona.cat/gironacomerc

Llicències de venda durant la Fira d’Artesania al carrer dels Ciutadans per Tots Sants 2018

Termini: 14 de setembreBases www.girona.cat/gironacomerc

Llicències de venda durant la FiraNadal de la plaça de la Indepencència

Termini: 28 de setembreBases www.girona.cat/gironacomerc

INSCRIPCIONS

Inscripcions obertes a la nova temporada de tardor 2018de l’Espai Marfà

www.girona.cat/marfa

Preinscripcions als cursos i tallers 2018-2019de la Xarxa de centres cívics

De l’1 al 13 de setembrewww.girona.cat/ccivics

Preinscripcions a les activitats fisicoesportives i aquàtiques 2018-2019Fins al 5 de setembre

www.girona.cat/esports

CONCURSOS

Concurs del disseny dels gots de Girona 2018Termini: 20 de setembre, a les 13 hwww.girona.cat/firesdesantnarcis

3330

20-1

1830

12Q

28 | Comarques Gironines | ALT I BAIX EMPORDÀ EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 D’AGOST DEL 2018

3330

20-1

1932

43Q

l foc deixa una sèriede vestigis per on pas-sa, de la mateixa ma-nera que ho faria l’ai-

gua. Busquem aquests indicis”, ex-plica Ignasi Dalmases, cap delsAgents Rurals a Girona. L’endemàmateix de l’incendi de Roses quees va produir el passat diumenge19 d’agost, mentre els Bombersencara remullaven les zones cre-mades, s’iniciava la investigacióper determinar les causes del foc.El cos dels Agents Rurals –en coor-dinació amb els Mossos d’Esqua-dra– és qui s’encarrega de la inves-tigació en curs sobre el terreny. ElPiris, en aquestes investigacions,és un ajudant de primer ordre: ésel gos especialment ensinistrat perdetectar amb el seu olfacte pro-ductes accelerants del foc, com arahidrocarburs o pastilles com lesque s’utilitzen per activar una llarde foc. La possibilitat que es tractid’un foc intencionat és sobre lataula des del primer dia, però elrepte en aquest tipus d’investiga-cions és determinar el punt d’inicidels incendis. Seguint els vestigisdel foc, els investigadors poden de-terminar com ha cremat i reculenfins al punt on va començar. I bus-quen proves materials de com esva iniciar. En el cas del foc de Ro-

“Eses, Dalmases admet que es treba-lla amb el patró tan comentat d’unfoc intencionat, però recalca queno és l’única línia de treball. Enl’estat actual, no es descarta res.Els recursos per buscar proves ma-terials són diversos: en el cas defocs que se sospita que poden ha-ver estat provocats per una líniaelèctrica o maquinària, els agentspoden pentinar una zona i fins itot garbellar la terra cremada outilitzar detectors de metall per lo-calitzar trossets d’alumini fos o pe-tites peces de metall. Hi ha pa-

trons que ja es desestimen en elcas de Roses: el fet que no es tractid’una zona agrícola, descarta la in-tervenció de tractors, maquinàriaagrícola o de desbrossament. Unaeventual barbacoa imprudent-ment encesa enmig d’una zona dematolls tampoc correspon als pa-trons del foc de Roses. El que sí sa-ben els investigadors des d’un bonprincipi és que va haver-hi quatrefocus de foc, que no es van encen-dre simultàniament, sinó un dar-rere de l’altre i al llarg d’una carre-tera. El cap dels Agents Rurals ad-

met que en circumstàncies moltconcretes hi ha focs que s’han ini-ciat accidentalment amb aquestpatró: els frens d’un tren que deixaanar guspires, un tub d’escapa-ment d’un vehicle que escampacarbonissa o un remolc que arros-sega una peça metàl·lica podenproduir focs que es van activantun rere l’altre al llarg d’un recorre-gut. Difícilment, però, aquests pa-trons encaixarien amb la petitacarretera del coll del Pení. La in-vestigació en curs coordina AgentsRurals, Mossos d’Esquadra i Bom-bers. Els Mossos, a través de laUnitat d’Investigacions del cos, secentren a cercar testimonis i reco-llir-ne tota la informació que pu-guin aportar. Poden ser testimonisespontanis, els que es van mani-festar a través del 112 o que hagipogut recollir la policia local de Ro-ses. També s’està repassant tot elmaterial audiovisual disponible deles zones properes a aquesta àrea ide les carreteres d’accés a la zona:càmeres de videovigilància de ga-solineres, d’urbanitzacions i detrànsit. Els Mossos d’Esquadra nodonen, per ara, el nombre de testi-monis atesos, però sí que confir-men que s’han obert diligències.Tot apunta que els testimonis d’in-terès existeixen. Les recerques so-bre el terreny s’allargaran un dies iqualsevol indici pot replantejar lalínia d’investigació. ■

Esteve CarreraROSES

Rastrejant elfoc de RosesOLFACTE · La feina del gos ensinistrat Piris és clau per determinar l’origendel foc de Roses PATRONS · Agents Rurals i Mossos d’Esquadra segueixeninvestigant sobre el terreny, recollint testimonis i revisant gravacions de vídeo

A la imatge principal i a sotaa la dreta, un agent rural ambel gos Piris i més efectiusinvestigant la zona cremada deRoses; a sota a l’esquerra, unaimatge d’arxiu d’agentspentinant una zona cremada■ G.T.-ACN / AGENTS RURALS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els patrons de causesaccidentals que generenfocus successius de foc perara no encaixen a Roses

Medi ambient Prevenció i investigació dels focs

ALT I BAIX EMPORDÀ | Comarques Gironines | 29EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 D’AGOST DEL 2018

1180

44-1

1935

72Q

Una desena de municipispetits del Baix Empordàhan delegat en el ConsellComarcal el mantenimentde les franges antiincen-dis al voltant d’urbanitza-cions i nuclis habitats.L’ens supramunicipal haposat en marxa un serveiespecífic, en col·laboracióamb la Diputació i l’impulsdel Departament d’Inte-rior de la Generalitat, pergarantir la seguretat delsresidents en cas de foc fo-restal i complir la normati-va vigent.

Després de redactar elsplànols de delimitació detots els municipis de la co-marca, ara han passat a lafase de diversos projectesd’execució –a Albons, Cor-çà, Cruïlles, la Pera, Ullà,Vall-llobrega, i el darrer haestat el del municipi de Be-gur. Entre tots els munici-pis, de manera prèvia, jahan organitzat 16 xerra-des per informar els pro-pietaris dels costos i obte-nir les autoritzacions delspropietaris dels terrenysde cada franja, coordinatsamb els Agents Rurals.

El conseller de MediAmbient i Serveis, XavierRangel, detalla que “el ser-vei homogeneïtza la gestió

i comparteix recursos”,tot i que cada consistoriestableix lliurement elpreu que paguen els afec-tats. Dels desbrossamentsbàsics se n’encarrega labrigada del Consell, peròen zones d’accés més com-plicat també es contrac-ten empreses externes,

com ha passat en quatreurbanitzacions de Vall-llo-brega –Mas Falquet, ElsVilars, Vall-llobrega i el Ra-val de Dalt–, amb Fitor Fo-restal i amb una subvencióde la Generalitat. En total,el Consell ja ha gestionat eldesbrossament de 14 hec-tàrees. ■

E. AgullóLA BISBAL D’EMPORDÀ

Deu pobles deleguen lesfranges antiincendis en elConsell del Baix Empordàa L’ens crea un servei per mancomunar feines de prevenció de focs forestals alvoltant de zones habitades a Ja havien fet, abans, els plànols de delimitació

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

14hectàrees ha gestionat finsara de desbrossaments l’enscomarcal, entre els municipisque s’hi han acollit.

En el primer semestre de l’anyes va contractar una brigadaforestal mitjançant el progra-ma ocupacional Treball i For-mació destinat a desocupatsmajors de 45 anys i a personesperceptores de la renda míni-ma. El pla d’ocupació, subven-cionat i cofinançat pel Minis-teri d’Ocupació y SeguretatSocial, el Servei d’Ocupació deCatalunya, el Fons Social Eu-ropeu i la Generalitat, ha per-mès actuar en zones no aptesper a maquinària.

10pobles del Baix Empordà handelegat les franges en el Con-sell Comarcal. La resta ho hanfet en l’ADF o van per lliure.

Operaris del pla d’ocupació del Consell Comarcal desbrossant franges recentment ■ CCBE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La brigada esnodreix amb unpla d’ocupació

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

Diari de Girona DISSABTE, 25 D’AGOST DE 2018 29

CORREU ELECTRÒNIC cultura.diaridegirona@epi.es

ALBERT CORNELLÀ GIRONA

■La guitarrista gironina MeritxellPubill Otalora acaba de llançar eldisc Guitarra clàssica (del barrocfins al s. XX), un àlbum format perdotze peces que repassen la músi-ca del barroc, especialitat en laqual la seva autora ha centrat bonapart de la seva trajectòria. A part dela música, l'àlbum de Pubill, que jaes pot adquirir en format CD, tam-bé vol ser un homenatge a la sevaciutat. Per aquest motiu, tant a laportada com a la contraportada,s'hi pot veure una fotografia de laCatedral de Girona, i les cases delriu Onyar. En aquest enregistra-ment s'hi poden escoltar obres degrau mitjà fins a superior. Totes lespeces han estat supervisades perles Masterclass que Pubill va realit-zar amb els grans mestres de laguitarra clàssica, entre els quals hiha troben David Rusell, José To-más, Carles Trepat, Manuel Ba-rrueco o Leo Brouwer entre d'al-tres. Entre les dotze pistes del disc,destaquen obres d'autors clàssicscom Johann Sebastian Bach, IsaacAlbèniz, Mauro Giuliani o GasparSanz. Tanmateix, aquestes peceses combinen amb altres que for-men part del repertori popular ca-talà, com El cant dels ocells o La fi-lla del marxant. La idea de publi-car aquest àlbum, enregistrat al'estudi de gravació , de Vilabla-reix, és «la gran gratitud que sentovers la música», segons explica laseva autora en declaracions a Dia-ri de Girona. «La música sempreha estat al meu costat. En els mo-ments més difícils m'ha ajudat a

no tirar la tovallola ni rendir-me.M'ha animat, m'ha ajudat a plorar,m'ha fet costat quan m'he sentitsola o he volgut estar amb mi ma-teixa sense ningú més. M'ha donatforces per tirar endavant i fer fronta les vicissituds de la vida» afegeixPubill sobre aquest tema.

«La música té el poder de trans-portar-nos a un món sonor on po-dem trobar records, fantasies,emocions, sentiments... el meudesig és poder compartir aquestessensacions i així poder acompan-yar a qui m'escolti en el seu viatgepersonal, íntim i privat amb el sode la guitarra clàssica» rebla.

Sobre l'homenatge a la ciutat deGirona de la portada, la guitarristadestaca tot ve dels seus recordsquan estudiava al Conservatori deGirona. «Quan anava a classe i pas-sava pel Pont de Pedra sempre mi-rava la Catedral. Quan era èpocad'exàmens tenia el costum de pas-sar pel Pont de Ferro i mirar la ca-tedral i les casetes... era com unamulet! Em donava sort» reme-mora. Per això, no va dubtar ni uninstant a il·lustrar la portada del

seu primer treball discogràfic ambaquella instantània que sempre lava acompanyar.

Una eina per expressar-seMeritxell Pubill es mostra comuna autèntica apassionada de lamúsica, en tots els sentits, posantèmfasi en les hores dedicades a laseva formació, així com als sacrifi-cis que ha hagut de realitzar perobrir-se portes en el món de la gui-tarra clàssica. «Quan era estudiantmoltes vegades em vaig enfadar ifins i tot vaig arribar a odiar la mú-sica, ja que veia als altres com-panys, que no eren estudiants delconservatori, com sortien de festaa divertir-se i jo havia d'estudiar ipassar-me hores i més hores prac-ticant. Van ser anys de molt sacri-fici i moltes hores d'estudi» asse-vera.

No obstant això, tot sacrifici pottenir la seva recompensa al finaldel camí. «Ara, amb la tècnica jaadquirida i assimilada puc gaudirtotalment de la música. Puc afir-mar que és la millor inversió d'ho-res i estudi que he fet. Ara sé queforma part de mi. És la meva ínti-ma amiga. No hi ha secrets. Peraixò, puc expressar lliurement totallò que penso i sento» afegeix.

Una formació completaNascuda i resident a la ciutat de Gi-rona, Meritxell Pubill es va iniciaren la guitarra clàssica sent tot justuna nena de anys, de la mà delseu pare, Joan Pubill Puig, profes-sor del Conservatori Isaac Albéniz.La passió per aquest instrument,així com per la música en general,la va conduir a seguir cursant es-tudis, arribant fins al grau profes-sional amb les professores Nativi-tat Gurri i Pilar Peraferrer. El nivellsuperior el va cursar a l'Escola Lut-hier de Barcelona amb els profes-sors Miguel Javaloy i Manel Gon-zalez. A partir d'aquest moment,Pubill va seguir explorant nous ho-ritzons, especialitzant-se així ambla música del barroc.

La gironina Meritxell Pubilldedica un disc al barroc i aGirona

La guitarristapublica un àlbumformat per dotzepeces querepassen la sevatrajectòria

Meritxell Pubill, amb la guitarra clàssica.

EUROPA PRESS BARCELONA

■ Les lletres catalanes seran lesconvidades d'honor en la a edi-ció del Festival Internacional de laLiteratura (FIL), que se celebraràdel al de setembre a Mont-real (Canadà) i comptarà amb elsescriptors Xavier Bosch, LluísLlach, Imma Monsó i Ramon Erra,segons va anunciar ahir l'InstitutRamon Llull (IRL) en un comuni-cat. A més, els músics Noi i Els Ne-bots, Barbara Corsini, Mireia Teje-ro i la ballarina Sol Picó també par-

ticiparan d’un certamen que aco-llirà diferents disciplines artísti-ques com la música, el cinema i ladramatúrgia. Amb l'impuls del'IRL, la literatura catalana estaràpresent en un total de activitatsen què els escriptors i artistes con-vidats dialogaran amb escriptors iperiodistes quebequesos.

Bosch participarà en una jorna-da sobre llengües i riquesa culturala Europa, Erra en un lectura musi-cada en català i en francès de laseva novel·la Far West Gitano i

Llach llegirà fragments de LluísLlach, la veu de Catalunya, a mésde conversar al costat la periodistaLisa-Marie Gervais. Per la sevabanda, Monsó conversarà amb la

periodista quebequesa ClaudiaLarochelle, impartirà una confe-rència a la Universitat de Mont-real i llegirà fragments de les sevesobres al costat de la dansa de SolPicó i la música de la saxofonistaMireia Tejero. Fruit de la col·labo-ració entre el FIL i l'IRL, l'any pas-sat l'escriptor Miquel de Palol vavisitar el certamen per presentar laseva obra El jardí dels set crepusclesi fa dos anys, el Sebastià Alza-mora va ser un dels convidats in-ternacionals del festival.

La literatura catalana serà enguany laconvidada d'honor del FIL de Mont-real

EUROPA PRESS OSCA

■ L'alcalde de la localitat arago-nesa de Villanueva de Sixena, Il-defons Salillas, va afirmar ahir queel Reial Monestir de Santa Maria,radicat en aquest municipi, «estàpreparat» per rebre i conservar enbones condicions les pinturesmurals que es troben al MuseuNacional d'Art de Catalunya(MNAC). «Aquestes pintures hanpatit més a Catalunya els últimsanys que durant els segles que vanestar en Sixena», ha declarat Sali-llas, recordant que el cenobi va re-cuperar el diverses pinturesmurals, com el Sant Sopar, i des-prés de dos anys en un espai «ade-quat» del monestir «estan perfec-tament», per la qual cosa s'ha pre-guntat «per què tanta polèmica».

Ildefonso Salillas està a l'esperaque la justícia dicti una sentènciaferma que obligui definitivamenta retornar les obres, després quela magistrada del jutjat de PrimeraInstància número d'Osca dictésun acte al gener de per deixarsense efecte l'execució provisio-nal de la sentència de que or-denava al MNAC restituir les pe-ces a la sala capitular del ReialMonestir. Ha respost d'aquestamanera a les declaracions realiza-des el passat dijous pel ministrede Cultura i Esport, José Guirao,que va apostar per mantenir lespeces al MNAC fins que concloguiel procés judicial. «És veritat queaquestes pintures es poden mou-re, s'han mogut sis vegades emvan explicar recentment, peròque com passa amb totes les obresd'art delicades com menys es mo-guin millor» va afirmar Guirao.

L'alcalde deSixena diu que el monestir «estàpreparat» perrebre les pintures

EUROPA PRESS MADRID

■ Stevie Wonder, Faith Hill i Jen-nifer Hudson seran alguns dels ar-tistes que cantaran en el funeralprivat d'Aretha Franklin, que secelebrarà el Proper d'agost alGreater Grace Temple de Detroit.La coneguda com a «reina delSoul», que va morir el passat d'agost en aquesta ciutat per uncàncer de pàncrees als anys,serà així acomiadada per fami-liars i amics propers en una ceri-mònia íntima i privada.

El músic StevieWonder cantarà en el funeral privatd'Aretha Franklin

Xavier Bosch, LluísLlach, Imma Monsó o Ramon Erraparticiparan en elcertamen, que secelebra el setembre

jamargant - 27/08/2018 09:35 - 79.147.189.105

Mentre el futur museud’art contemporani de laCasa Pastors de Gironaestà en la fase de definirquina serà la carcassaque acollirà els seus

fons, l’Espai Carmen Thyssen de Sant Feliude Guíxols s’està consolidant any rere anycom una de les propostes artístiques més in-teressants de l’època estival a les nostres con-trades. Efectivament, des que l’estiu de va obrir portes amb l’exposició Paisatges dellum, paisatges de somni. De Gauguina Del-vaux, l’aposta anual de la baronessa ha es-devingut un referent artístic de la Costa Bravaque d’alguna manera ha aplanat un camíque, en el futur, haurà de fer possible la pre-sència a la vila ganxona del nou museu, ques’afegirà als ja existents de Madrid, Màlaga iAndorra. Si finalment es materialitza el pro-jecte, un edifici de nova construcció adossata l’actual monestir acollirà un bon nombred’obres de la col·lecció Thyssen, principal-ment de grans autors de la pintura catalanadels segles XIX i XX que serien cedides de ma-nera gratuïta fins a vint anys. Pendents de sig-nar el conveni per tirar endavant unes obresque podrien quedar enllestides abans de l’es-tiu del , la Diputació de Girona ja haanunciat el seu compromís de participar enel finançament dels milions que es calculaserà el cost d’aquest futur museu. Natural-ment, el compromís el va adoptar l’expresi-dent de la Corporació Provincial Pere Vila,però segur que també l’assumirà el nou pre-sident, Miquel Noguer, com també ho faràl’alcalde de Sant Feliu, Carles Motas, o qui hihagi al capdavant de la Corporació a partirdel juny de l’any vinent atesa la importànciai la repercussió internacional que comporta-rà l’execució d’un projecte d’aquestes carac-terístiques.

Enguany, la mostra que ofereix l’EspaiThyssen és una extraordinària col·lecció depintures que sota l’epígraf «Natura en evolu-ció» incorpora una selecció de paisatges queparlen de la transformació del territori i de lasocietat però també de com la pintura i les in-novacions tècniques i estètiques incideixenen l’habitual percepció del nostre entorn. Hitrobem obres d’Emile Pissarro, Jan JosefszVan Goyen, Laureà Barrau o Josep Amat,aquest darrer un dels preferits de la barones-sa que segurament tindrà sala especialmentdedicada en el projecte del futur museu. Elpaisatge és l’element principal i predominantde les exposicions que s’han anat repetint enaquests anys a les plantes convenientmentadequades de l’antic Palau de l’Abat del Mo-nestir. Obres de Ramon Marti i Alsina, Eli-seu Meifréno Joaquim Mirs’hi han exposat

com una mena de tast lleuger però deliciósdel gran plat que dintre d’uns anys esdevin-drà el nou equipament. És de justícia ressaltarel quadre «La colla» de la pintora russa OlgaSacharoff, on retrata el grup d’artistes iintel·lectuals que es reunien a casa del col·lec-cionista Francesc Perez de Olaguer, peròtambé mereix una visita L’Atelier Pepa Poch,un muntatge sorprenent instal·lat a la plantasuperior.

La pintura de l’artista russa formava partde l’extraordinària exposició que va organit-zar el Museu d’Art de Girona, la qual cosam’ha portat a pensar si no seria convenientexplorar camins de col·laboració entre Giro-na i Sant Feliu de Guíxols. Suposo que el tallerJordi Bosch Genover deu estar redactant elprojecte executiu per convertir la Casa Pas-tors com a museu d’art modern i contempo-rani però no queda massa clar quin serà, abanda del polèmic fons Santos Torroella, elcontingut museístic i menys encara el pres-supost de les obres, el finançament i els com-promisos econòmics de les institucions (Ge-neralitat, Diputació, Ajuntament) per fer-lopossible. Estendre l’efecte Thyssen a Gironapodria ser una bona manera d’impulsar i do-nar efectivitat pràctica a uns projectes quebeuen de les mateixes fonts culturals.

9 7 7 2 2 5 4 5 0 6 0 0 3

2 4 4 7 4

www.diaridegirona.catDdG

DIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ.

PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.

RECICLEU-ME

27 d’agost de 2018

LAGÀRGOLA Miquel

Fañanàs

D’art ide museus

AGENDA SETMANAL

Dimarts, 28d’agost

GIRONAComença el Fitag■ El Teatre Municipal de Girona acullaquest dimarts, a partir de les de la tar-da, la representació inaugural del Festi-val Internacional de Teatre Amateur deGirona, el Fitag. Enguany l’acte inauguralanirà a càrrec de Cràdula Teatre i Cor Pre-ludi, que representaran Europa, unaobra que vol posar en entredit la vigènciadels valors sobre els quals es regeixen elspaïsos del continent, posant l’accent enla preocupant crisi dels refugiats. El fes-tival omplirà la ciutat de teatre, ambcompanyies locals i d’altres vingudesd’altres punts del planeta, fins al pròximdissabte dia de setembre.

Dijous, 30d’agost

FIGUERESFestival Acústica■ Amb els concerts de Quimi Portet, LaRaíz, Hora de Joglar o Senyor Oca, Figue-res inaugura una nova edició del festivalAcústica. Fins al diumenge de setembre,la capital de l’Alt Empordà acollirà nom-brosos concerts, amb algunes de les for-macions més destacades de l’escena mu-sical catalana, com per exemple, AlfredGarcia (Operación Triunfo), Mishima, ElsCatarres, Joan Dausà, Núria Graham,Love of Lesbian, Judit Nedderman o Al-bert Pla, entre d’altres. Tots els concertsd’aquesta edició són gratuïts.

Diumenge, 2de setembre

VILABERTRANEl final de la Schubertíada■ La Canònica de Santa Maria de Vila-bertran acollirà diumenge vinent el dar -rer concert de l’actual edició de la Schu-bertíada, el festival dedicat a l’excel·lèn-cia del lied del compositor. Aquest últimconcert serà «Les set últimes paraules deCrist a la creu», i anirà a càrrec del Quar-tet Casals, amb la participació, com anar rador, de Josep Pedrals.

jamargant - 27/08/2018 09:36 - 79.147.189.105

��������� ����� ��� �� ��������������������������������� � �� ���� ����������� ����� ���������� ������� ��������

�!�������� ����"���#���������� �� ����$����$! ��� �� �$���#$���� ��%

&'()

*+,+-./01213456,789:65;:66:6

<=>?@ABCDEFGHIJIKLMNOMPNKO

BQR@SATURQVURRURWAXYQ>QAQDZA[HA=DQAECFF?@QDC\QA>UA@UQ@RUAQ]Q@U=RA?ADCHQF@RUHAD_U]>QDQRARUECFF?D@AUFHAVR=?@H0abcdefghiab2jfdkjilgmjiabndbodifkdb3pifdqkbndbrgkmjibsc2o3rtbikkguibiaibvwibdnglgx

yz{8|}{58~+z858�57�8~+����5,�8:�8*:�,��5�8��,:6�5~�+�5�8�:8�:5,6:8yz5,:}68�:8��6+�58�*��y��8:�

~+��+���58566�{5�,858�58���}�,:�58:��~���8��:��~��8��5�}:�,85���8�}:8,���6�8��+~8�:�8��8��5�+�,858���

�:8�:,:z{6:�8��:�~5z�58}�85��8z��8�:68��;:6:�,�8�+~5��,5,�8�:8�58�6+�7�~�58�8�6+�65z58z��8��}�5

,6:�,:�58��:��:~,5~�:�8566�{5,�8�:8��;:6:�,�8�}�,�8�:�8z���8���:z8�56�5,85z{8456,789:65;:66:6�

��6:~,+68�:�8*��y��

�8��8*��y�8566�{5858�58z5�+6�58��:�5,�8|+z8�58:�,5,8:�8~5z78�:685~+��:�}�6��+�b

�xjbvwbdnglgmje�b dk¡¢ndb£df�bexjb¤¥bij¦eb dk§qbdabc2o3rbhiblmpdj©ikbaªij¦bv««wbdjbqjb£defghiab§qdbde

ndgib0ab¬ifgbgb§qdbdebkdiagf­ihibndbpijdkibugdjjiab®jeb§qdbaªij¦b¤¥¥bdebhiblmpdj©ikbibldadukik

ijqiapdjf°b0ab¤¥¥±�bhibedkb§qijb²mbhig³bdjfkikµgblmpbibngkdlfmk°b1debndab kgpdkbngi�b dk¡�b§qij

lmpdjldpbib kd ikikbdabc2o3r�bµmb£dpblmpbegbjmbaªµi³q¶eegpb£dfbpig°b0abfmkjdpbibkdndelmukgk°b1gdp

§qdb¶eblmpbqjb£defghiabipdui·bdeblmj£mkpibdjb£qjlgxbndbadebjdldeegfifebndaeb³kq ebipifdqkeb³gkmjgje

ndblinibij¦°b/inibij¦b¶ebqjiblmaagfibjmhibndbfdifkdbipifdqkbgbjmeiafkdebjªµdpbnªijikbkdlmaagjfbdaeb£kqgfe°

0abedlkdfbndab£defghiablkdlb§qdbµibdefifbdabndbjmbiqfmpifgf­ikam�bjmbpdlijgf­ikam°b0abc2o3rb¶ebqjb£defghia

ndblmjhghjlgi°b1qkijfblgjlbngde�b dkemjdebndbfmfbdabpxjbdebfkmudj�blmjhgqdj�bhijbiabfdifkdb²qjfe�bdfl°b0e

lkddjbqjebhgjladebpmafbde dlgiaeb²ib§qdbjmbdebfkilfibjmp¶ebnªilfqikbgbpikik°

�8956�5�,8�:8�:~:���,5,��8:�8�}��8:�,5,8�:8�5�},8:�8,6+{58:�8,:5,6:85z5,:}68~5,5���8¹�8��z��5685�

�}:8��}8z��8:����8�:8�:�8�+�,6:�8;6+�,:6:��b

/kdlb§qdbµdpb ieeifbqjib mlib£meli�baiblkgegbib ikfgkbndab¤¥¥wbµgbhibgjºqgkbpmaf°b0abc2o3rbkdlqaab³kq ebda

pmfmkbndaeb§qiaeb¶ebaibga»aqegxbgb§qijbia³¼bf¶b kmuadpdebibaib£dgji�bndbuqfilibmbnªiafkib½jnmad�bemkfgkbi

ieei²ikbiabamliabndabfdqb muadbqjbngeeiufdbndb³djdkb§qdb£ib£kdnbnmjleb mfedkb£ib§qdbi§qdefibga»aqegx

ndei ikd³qg°b¾dpb ieeifbqjbpmpdjfblmp aglif°b¿ebib ikfgkbndb¤¥vÀb§qijbjmfdpb§qdbµgbµibqjibpglibnd

ÁÂÃ�Á�84Â���y

y�ÄÁ�y8ÃÂ���

ÅÆÇÈÉÊÉËÌË

ÍFCÎH

ÅÆÇÈÉÊÉËÌË

ÅÆÇÈÉÊÉËÌË

ÏÐ?D?Ñ

y4yÁy��y8��Ã�Á�

4�ÒÓ��8Ô����89¹Á�Õ�Ä��

�Á��ÂÁ�Â

Ö ×

ØÉÈÈÆÙÚIPÛIÌÜÝÚËIPNKO

ÞÉßÝÙÌ ���|� y���Äy |Â�|ÓÁàÂà Ã�Â�à Â9���á |yÁ�����Áy ���Á�â�à��à à�||�Â�àã

äåæçèééê ëìíîîçï ðééñòçó ôõö÷øùùù

|yúyÄÂÁ8��ÁÂ�y

Y&û&üÏ')AüýAþÿüýÏ)Y&û&üÏ')AüýAþÿüýÏ)

ã

��������� ����� ��� �� ��������������������������������� � �� ���� ����������� ����� ���������� ������� ��������

�!�������� ����"���#���������� �� ����$����$! ��� �� �$���#$���� ��%

&'()*+,-./01)23-+4305.6301)7+)8+0-4+)9:0-+;4)7+<.4630)=*289<>

?@ABCDBEFGHIJKBGABCBE@BJ@K@LMN@OPQRST

QUVWXUQTVPYZUSZU[\Z]QWX\ZUZ_UT_QUZT T_UWQaZbRZ\YSZU[ZT_UPcZXUQdWeZ_R_\ZUS\ZfU Z]QTS\ZPZVQUPcU ZPZU[\

]QWX\Z_T ghZU\Z_QTS\fRQ USiZTPcjZVR Z[TZ\UkTZTSUQTZlTX[PVTQZ[U\ZU_RR[R]PU\ZPZ[U\Z]TSU\ZUZ_QUgT[[TQ

USZWSTZVR\TZdWUZSRZU[\ZXRQ_TZVTXZQUS PUS_ZUVRSm PVaZnSZU[ZVT\ZU[ZopqrOiZ[TZSR\_QTZXUVW[PTQP_T_Zh\ZdWU

\YSZU[\Z]QWX\ZU[\ZdWUZkR[USZXTQ_PVPXTQstPiZSR\T[_QU\ZSRZTSU ZTZgW\VTQs[R\aZn[\ZTQQUQ\ZTSu\Z[U\

PS\VQPXVPRS\ZkTSZTSTQZgTPcTS_ZPZTQTiZUZVRXiZtTSZ_RQST_ZTZXWvTQaZrdWU\_ZTSuZtU Z\WXUQT_Z[TZcPfQTZU

XU_PVPRS\Z wcPTiZdWUZUQUSZ[U\ZxyzaZ{lTdWU\_U\iZtU Z_QPT_ZWSTZ_QUS_USTZUZXQRXR\_U\aZnSZTPcmZSR_U

dWUZtPZtTZWSTZQUVWXUQTVPYaZn\XUQU ZdWUZ\P]WPZWSTZ_USeSVPTZTZ[lT[|TZPZdWUZVTTZkU]TTZtPZtT]PZ h\

]QWX\ZTSPT_\iZT gZ]TSU\ZPZP[}[W\PYZUZfUQZVR\U\a

~������������������������������������������������������������������������������������������

������������������������������������������������Z

oTZ_U X\ZdWUZkR[U ZdWUZU[ZopqrOZ_PS]WPZWSTZkU\\TS_ZXUT]m]PVTZPZ R[_ZXTQ_PVPXT_PkTaZrdWU\_ZfU\_PkT[

\U XQUZ\ltTZkP\_ZU\ZU[ZXWS_ZUZkP\_TZUZ[lTV_RQiZU[ZdWUZ\ltPZkR[QPTZ_QRgTQZVR ZTZTV_RQZPZSRZVR ZTZ]U\_RQ

VW[_WQT[aZ�UQZ_TS_iZvRZ\U XQUZtUZ PQT_Z R[_ZTZfTkRQZU[\ZTV_RQ\ZPZTdWU\_\ZXQRvUV_U\ZXTQ_PVPXT_PW\Z\U XQU

tTSZU\_T_ZR[_ZXQU\US_\ZT[ZfU\_PkT[aZ�TTZTSuiZtU ZVRSkPT_ZWSZPQUV_RQZPS_UQSTVPRST[ZXUQdWeZkPS]Wh\ZT

_QUgT[[TQZT gZTV_RQ\Z[RVT[\ZPZtTZU\_T_ZTdWU\_TZXUQ\RSTZdWPZ\ltTZUSVTQQU]T_ZUZXQRXR\TQZ[U\Z_U w_PdWU\

UZ[TZ\UkTZXTQ_PVPXTVPYaZ�w\PVT US_iZU\Z_QTV_TZUZkPWQUZWSTZUcXUQPeSVPTZUZdWPS�UZPU\iZ_TSVTQs_UZUSZWS

[RVT[ZlT\\TP]iZXQUXTQTQZWSTZRgQTZPZ R\_QTQs[TaZ�R_\UQZSRZh\Z_TSZPXRQ_TS_Z[lRgQTZVR ZU[ZXQRVh\

lTXQUSUS_T_]UZRZ[TZVRSkPkeSVPTZdWUZVR XRQ_TZXUQZUS_USQUZdWUZtPZtTZTSUQU\ZPfUQUS_\ZUZ_QUgT[[TQZUS

PkUQ\U\ZXTQ_\ZU[Z YSaZrdWU\_ZTSuiZtU ZVRSkPT_ZU[ZPQUV_RQZ TQQRdWjZp\ TP[Zn[fT[[TtPZvWS_T US_ZT g

dWT_QUZRZVPSVZTV_RQ\ZTQQRdWPS\ZdWUZkPSQTSZTZVR XTQ_PQZT gZTV_RQ\ZVT_T[TS\aZ{U\XQh\Z_T ghZtPZtTWQw

WSTZT[_QTZVRXQRWVVPYZUS_QUZrST[W\PTZPZ�T_T[WSuTZPQP]PTZXUQZ[lTV_QPWZ�T[UQPTZqUvUQRiZdWUZXQUXTQwZWS

_QUgT[[ZT gZTPQU\ZTST[W\R\a

~������� ¡�¢�£����������¤������������¥���������������������¦�������������£����������������������

����¥���������£�� ��Z

oTZXRVZ_U X\ZdWUZfU ZTdWU\_TZPUTZUZVRSkPTQZWSZXTj\aZ§lTSuZXT\\T_ZtRZkT ZPSPVPTQZT gZU[Z TQQRVZP

TdWU\_ZTSuZ\U]WPZT gZ�WgTaZpS_US_U ZdWUZ\P]WPSZXT©\R\ZT gZPªVW[_T_\ZUZkP\T_\aZrdWU\_ZTSuZh\Z�WgT

XUQdWeZtPZkT ZU\_TQZT gZWSZ]QWXZ]PQRSjZUZ«TS_Z¬RQPZ{U\kT[[\ZT[ZoU\_PkT[ZpS_UQSTVPRST[ZUZoR US_RZdWU

U\ZQUT[P_�TZUSZWSTZQU]PYZU[ZVUS_QUZUZ[lP[[TZPZT[[wZkT ZXR\TQZ[TZXQPUQTZXUQTZXUQdWeZfR\ZU[ZXTj\ZVRSkPT_

TdWU\_ZTSuaZnS\ZTVR XTSuTQwZ[TZPQUV_RQTZlTdWU\_ZfU\_PkT[ZT[ZdWT[ZkT ZT\\P\_PQaZrZ h\iZ_T ghZ_PSQU

T gZSR\T[_QU\Z[TZVR XTSuPTZVWgTSTZ�WUS_UQRZ«RuiZfRQ TTZXUQZWU\ZXUQ\RSU\ZdWUZfTSZWSZU\XUV_TV[U

UZSTQQTVPYZRQT[Z R[_ZgRSPVaZ«YSZWSZ T_QPRSPZPZUcX[PdWUSZtP\_mQPU\ZVWgTSU\ZlWSTZ TSUQTZ R[_

U\XUVPT[ZXUQdWeZh\ZWSTZ_QTPVPYZUZ[lP[[TaZr[ZopqrOZ�PSU TiZdWUZh\ZWSZXQRvUV_UZUSZU[ZdWT[Z\U XQUZPS_US_U

VQUTQZRVW US_T[\ZlTQ_\ZU\VeSPdWU\Zª[T_\ZWQTS_ZU[ZfU\_PkT[iZtU ZVRSkPT_ZWSZQUT[P_�TRQZVWgwZTZQRTQ

WQTS_ZU[\ZVPSVZPU\ZU[ZfU\_PkT[a

~����­®°±���������±���������²����£�������£���������������������¢������������������������³��

�¥������������������������Z

¬RZvTZSRZUS_USQPTZU[ZopqrOZ\US\UZ_USPQZ[TZVR X[PVP_T_ZUZ[TZU\USTZUZWSPVPXP\ZdWUZUS\ZTvWUSZTZfUQs[R

]QTSZXUQdWeZ[U\ZVR XTSuPU\ZdWUZkhSUSZUZfRQTZSRZ_PS]WPSZSR h\ZWSTZ\R[TZfWSVPYZTZOPQRSTaZ{lTdWU\_T

`TSUQTiZU[Z\UWZU\fRQ|ZU\ZkUWZVR XUS\T_ZT gZWU\ZfWSVPRS\ZVR ZTZjSPZXUQZVQUTQZWSZXQRvUV_UZdWUZU\

PWZopqrOZWSPVPXP\ZdWUZVRS\P\_UPcZUSZWSZPTZUZVRSkPkeSVPTZUS_QUZWSTZVR XTSuPTZ[RVT[ZdWUZTVW[[ZWST

VR XTSuPTZkP\P_TS_aZrdWU\_ZTSuZ\YSZUWZ WSPVPXP\Z�T XUkwSR[iZoP]WUQU\iZ§[RQU_ZUZ TQiZ«TS_Z¬RQP

{U\kT[[\iZT|TSU_ZUZ[TZ«U[kTiZ�T[T Y\iZ«TS_ZOQU]RQPiZ§[TS|wiZ«TS_Z�UQUZ�U\VTRQZPZ�PQUQU\aZn\_U ZR[_

VRS_US_\ZlTdWU\_ZXQRvUV_UZPZ_T ghZUS\ZfTZ\PS]W[TQ\a

~�®����¡���������������������£�������µ���������������¡��������³����������������������������������

�¥�� ��������Z

�R ZdWUZVTTZTSuZU[ZfU ZSRWiZSRZUS\ZtRZX[TS_U]U ZT\\TaZnSZd¶U\_PYZlPS\_P_WVPRS\iZSRZ\TX\ZTPZVR

TVTgTQwZ_R_iZXUQZTPcmZSRZU ZX[TS_UvRZdWeZXT\\TQwZ[lTSuZdWUZkUaZn[\ZU[Z_UT_QUZkPkPZ R[_ZT[ZPTiZU\_U

TVR\_W T_\ZTZ[TZXQUVTQPU_T_iZT[ZPTZTZPTZPZTZSRZ\TgUQZdWeZXT\\TQwZU waZnkPUS_ US_ZU ZfTZP[}[W\PYZdWUZU[

fU\_PkT[iZdWUZvTZU\_wZ R[_ZQUVRSU]W_ZTZSPkU[[ZPS_UQSTVPRST[iZXR]Wh\Z[PUQTQZcTQcU\ZUZPQUV_RQ\ZlT[_QU\

fU\_PkT[\ZPS_UQSTVPRST[\aZ{UZfU_iZvTZtU ZfU_ZXU_P_\ZSWV[P\ZUZ_QUgT[[aZpZXUQZVRS_PSWTQZT gZTdWU\_TZkRVTVPY

UZ[PUQT_]UiZtRZkR[U ZfUQZ\U XQUZU\ZUZOPQRSTaZ«U XQUZPVZdWUZU[ZopqrOZSRZ_PSQPTZ\US_P_ZUSZWSTZVPW_T_

]QTSiZ\Ul[Z USvTQPTaZoUQZWSZfU\_PkT[Z]QTSZUSZWSTZVPW_T_Z P_vTSTZRZXU_P_TZh\ZU[ZdWUZ[PZYSTZ\US_P_aZ{U

`R US_iZdWUZUS\ZdWUU ZVR ZU\_P]WU a

·UgZ­®°±Z

oTVUgRRZ­®°±

°¹º¢®°�»°�º¼�½¡�¢¾¼¢¿�À

®¼ �¾

ÁÂMAÃÄÃKGK

ÁÂMAÃÄÃKGK

ÁÂMAÃÄÃKGK

EL PUNT AVUIDISSABTE, 25 D’AGOST DEL 201838 | Cultura i Espectacles |

1090

04-1

1917

84Q

1293

18-1

1936

38Q david@dpinmo.com

Tel: 615 669 951

Restaurant al centre de ROSES

170 places

LLOGUER-TRASPÀS

1023

35-1

1930

60L

AGOST

oques vegades s’as-sisteix al naixementd’una estrella. Però

és la sensació que es vatenir dijous passat en l’in-comparable marc de laSchubertíada de Vilaber-tran: la jove soprano LiseDavidsen (31 anys) va dei-xar absolutament bocaba-dat el públic del seu con-cert, que va esclatar enuna de les més grans ova-cions de la història del fes-tival.

La soprano noruega vasaltar a l’esfera internacio-nal a partir del seu triomf al’Operalia de 2015, concursper a joves talents de la lí-rica internacional fundatper l’incombustible Pláci-do Domingo. Davidsen es-tà cridada a ser una de lesmillors sopranos dramàti-ques del futur, en una èpo-ca en què aquesta tipolo-gia vocal és com una es-pècie en perill d’extinció.

Però també hi ha quel-com en Davidsen que en-tronca amb les grans so-pranos dramàtiques wag-nerianes del passat, ambla seva compatriota Kirs-ten Flagstad al capdavant:una aparença de valquírianòrdica (fa 1,88 metres)estàtica i poderosa, però,per sobre de tot, una veucarnosa, plena de rics har-mònics, sempre potent

P

però mai cridada. Quanany rere any assistim en elsacrosant Festival de Bay-reuth a unes interpreta-cions moltes vegades cris-pades i deficients, escoltarla veu de Lise Davidsen ésun bàlsam i una esperançaper a tots els amants deWagner i de l’òpera en ge-neral.

El concert de Vilaber-tran va bascular entre dospols, el romanticisme ale-many (amb Wagner,Brahms i Strauss) i la sevatransposició nòrdica, ambuna interessant seleccióde melodies de Grieg i Si-belius. Els coneguts We-sendonck-Lieder de Wag-ner, que tan sols algunsdies abans havíem escol-tat en la veu de MathiasGoerne, van ser potser el

moment més destacat itambé esperat d’aquestconcert extraordinari. Laveu va córrer generosa en-tre les voltes romàniques

de l’espai, dominat per lasempre pètria aparença deDavidsen. Hom imaginavaja les seves futures Brunil-des i Isoldes.

Va ser una sort que lasoprano tingués l’acompa-nyament del pianista Ja-mes Baillieu, qui sorpre-nentment debutava també

a Vilabertran. El seu tocfantasiós i màgic, molt enla línia de Malcolm Marti-neau, a qui també havíemescoltat feia alguns diesen el mateix festival, ensva sorprendre i ens va ferdesitjar el seu retorn alfestival empordanès.

Davant aquest prome-tedor futur, Lise Davidsensembla que enfocarà la se-va carrera amb calma:aquesta tardor participaràal Covent Garden londi-nenc en la nova produccióde L’anell del Nibelung, pe-rò en papers secundaris.Wagner continuarà essentel seu epicentre, amb elsrols més lírics (Sigliende iElisabeth) que cantarà aToronto, Zuric i Munic. Lapaciència sempre és unabona consellera de l’art.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Críticaclàssica

Neix una estrellaLise Davidsen & JamesBaillieuRepertori: ‘Lieder’ de Grieg,Brahms, Wagner, Strauss iSibeliusCanònica de Santa maria deVilabertran, 23 d’agostSchubertíada

Lise Davidsen, acompanyada al piano per James Baillieu, a Vilabertran ■ MARTÍ ARTALEJO

Dani Cortés Gil

Lise Davidsen ésun bàlsam i unaesperança per atots els amantsde Wagner

Amb motiu de la celebra-ció del Fitag a partir de di-marts, el vestíbul de la Ca-sa de Cultura de la Diputa-ció de Girona mostra du-rant aquests dies cinc es-cultures dedicades al móndel teatre, de l’artista giro-ní Manel Palahí. Esculpi-des en ferro i bronze, lesobres formen part de la sè-rie Escultures-escenaris.N’hi ha quatre, La màsca-ra grega, Hamlet, de Sha-kespeare, L’Avar, de Mo-lière i Diàlegs que són in-èdites, mentre que la cin-quena, Proscenium, ja vaser exposada a l’Auditoride La Mercè durant el Gi-rona, Temps de Flors. Laresta d’obres de la sèrie espoden veure virtualmenten una pantalla que acom-panya les escultures o a

http://escenaris.manel-palahi.com/

Manel Palahí destacaque la sèrie “vol ser un ho-menatge a tants i tants ar-tistes, autors teatrals imúsics, des del món delsvolums, els materials, lesllums i els espais. És ununivers de creativitat en-torn del món dels especta-cles”. Així mateix, l’artistagironí ha remarcat que“les obres pretenen fer depunt d’admiració al talentde moltes figures dedica-des a la proclamació i a larepresentació davant delpúblic, tant si han quedatanònimes o han quedat enel record al llarg deltemps”.

Manel Palahí (Girona,1945) és psicòleg i escul-tor autodidacte. Entred’altres, el 2015 va expo-sar la sèrie Partitures deferro a l’Auditori de Giro-na. L’any 2009 va exposarals Banys Àrabs de Gironala sèrie Reconstrucció, dela qual forma part l’escul-tura Estança violada. ■

Esculturesteatrals

RedaccióGIRONA

cinc escultures deManel Palahíengalanen la Casa deCultura pel Fitag

Manel Palahí, amb una de les obres ■ DIPUTACIÓ DE GIRONA

��������� ����� �� ������������������������������������������������������ !"#�����$

�����%��&&&'�������'��(�� �� ������������)���"�� �� ���"��������"��"����)�)*�+'���� ��,

-.

/012345676

89:;<=

>?=:@9A@=BC9:;<DB:EF=:G=BHIEBJKEAB;L:EABM:E@E<E<BNE:BOEBMI<@BO?=OF9:=G9PB=KB@=KE<@BOE

F;K@EABQCI:EABOEO9G=OEAB=BK=BM:;GK=F=G9PB9B=BK=B:EM:EAE<@=G9PBO=R=<@BOEKBMSLK9GJ

#��TUV '�W�TXYZ[\ZX[]\BB[_]\

abcdbecfghijdbkcbdl

bmnfgolbkjolpg

lqjcfgfbkrcfb

st32uv wvxvyzu{v /|1vu{v }ux~3uv�t2uvy ������� �~x|6t6�~ux �z��~||2|

�E:RE9A XYBOEB=C;A@BOEBX[]\

�r�

��

����������

��������� ����� �� ������������������������������������������������������ !"#�����$

�����%��&&&'�������'��(�� �� ������������)���"�� �� ���"��������"��"����)�)*�+'���� ��,

�����������&������������������-��.

/010234536738019:;7

<=>?=@ABCDEFDB=GECHIJ= K=LFMN@OE>?F

?I=P?CCH=E=QCHIR?<=@?F=HQC?F=PHCS?I=OBCD=>?=@B=FTCE?

ULFMN@DNC?FV?FM?IBCEFWK=XAYE=YB=ZNBDC?<=[B=S\FMBCB

GC?GB<=]BS@?D<=>?=YB_?FO?BC?<=[AaBC<=>?=bH@ETC?=E

cE\@?GF=ZN?=FdI=EIT>ED?F<=S?IDC?=ZN?=@B=MEIZN?IB<

eCHFM?IENS<=fB=aB=F?C=?gOHFB>B=B=@AN>EDHCE=>?=[B

b?CMT=>NCBID=?@=hECHIB<=i?SOF=>?=j@HCFK=[B=C?FDB=>

AHQC?F=>?=@B=FTCE?=?F=OH>?I=a?NC?=aECDNB@S?ID=?I

NIB=OBIDB@@B=ZN?=BMHSOBIkB=@?F=?FMN@DNC?F=H=?I=?@

K

bBI?@=eB@BYJ=>?FDBMB=ZN?=@B=FTCE?

<=>?F=>?@=SdI=>?@F=aH@NSF<=?@F=SBD?CEB@F<=@?F

@@NSF=E=?@F=?FOBEFK=lF=NI=NIEa?CF=>?=MC?BDEaEDBD=?IDHCI=>?@=SdI=>?@F=?FO?MDBM@?FWK=EgJ=SBD?Eg<=@ABCDEFDB

GECHIJ=YB=C?SBCMBD=ZN?=U@?F=HQC?F=OC?D?I?I=P?C=>?=ONID=>AB>SECBMEd=B@=DB@?ID=>?=SH@D?F=mGNC?F

>?>EMB>?F=B=@B=OCHM@BSBMEd=E=B=@B=C?OC?F?IDBMEd=>BaBID=>?@=OnQ@EM<=DBID=FE=YBI=ZN?>BD=BIoIES?F=H=YBI

ZN?>BD=?I=?@=C?MHC>=B@=@@BCG=>?@=D?SOFWK

bBI?@=eB@BYJ=phECHIB<=qrstu=vF =L@=wxqt=aB=?gOHFBC=@B=FTCE?=UeBCDEDNC?F

>?=P?CCHW<=>?=@B=ZNB@=>?FDBMB=@AHQCB=yEH@EIF<=B=@AN>EDHCE=>?=hECHIBK=[ABIk=wxxr=aB=?gOHFBC=B@F=zBIkF

{CBQF=>?=hECHIB=@B=FTCE?=U|?MHIFDCNMMEdW<=>?=@B=ZNB@=PHCSB=OBCD=@A?FMN@DNCB=LFDBI}B=aEH@B>BK=~=?@=wxxs=aB

?gYEQEC=B=@B=F?N=>?@=�HIF?@@=�HSBCMB@=>?=@A@D=LSOHC>\=@B=FTCE?=UiCBIFmGNCBMEHIFW<=>?=@B=ZNB@=?S?CG?Eg=@

AHQCB=LSOHC>BIEDBDK

��23;8�0��7:;�

�632��4565�7134536��21713��521;08736�7�10�;73453673����3�5��345�582736523�7�;78123453��2:7�73;3�0813453�06;82

�060�23�72273�;2;173673:698;:73�;�0873�5�3�5��5367325�73�7�5

�060�23�722737��;�7373673:698;:73453�;�0873�5�3�;2;17�367325�73�7�53452���2345320�1;�3453673��52�3453/;��5�52

[ABCDEFDB=GECHIJ=bBI?@=eB@BYJK=

���������� ¡¢£�¤�¥=�N@DNCB jEDBG hECHIB bBI?@=eB@BYJ i?BDC?

DdG GIRONA

■Els hotels gironins han registratun descens d’un de pernocta-cions hoteleres durant aquest mesde juliol, amb .. estades.Així ho confirma l’últim estudimensual de l’Institut Nacional

d’Estadística (INE) sobre la con-juntura turística hotelera de l’Es-tat. Pel que fa als viatgers, n’ha re-gistrat un total de ., unadada similar a la del mateix mes del’any anterior, quan en va assolirfins a ..

La Costa Brava destaca com lacinquena destinació que ha tingutmés pernoctacions, amb.. entre espanyols i estran-gers, mentre que Lloret de Mar vaser la setena ciutat que va concen-trar més pernoctacions a tot l’Es-

tat, amb un total superior a..

Catalunya, descens del 6%Les pernoctacions hoteleres de tu-ristes estrangers a Catalunya vancaure un , al juliol en compa-ració del mateix mes de ,mentre que les de viatgers espan-yols van baixar un , . Malgrat eldescens, Catalunya es va situar al

juliol com la segona destinaciópreferida dels estrangers amb un, del total de pernoctacionsdels no residents a Espanya, perdarrere de les Balears, que vanaglutinar el . A més, va ser latercera destinació preferida delsresidents a Espanya al juliol ambun , de les pernoctacions to-tals d'aquest grup al país, desprésde la Comunitat Valenciana (,) i Andalusia ( ). El graud'ocupació hotelera catalana vaaconseguir el , durant aquestmes i es va situar com la cinquenaa Espanya per darrere de la Comu-nitat Valenciana ( ), Ceuta(, ), Canàries (, ) i les IllesBalears (, ). Barcelona va seral juliol el punt turístic amb méspernoctacions amb , milions denits per part de turistes estrangersi . nits per part de viatgersresidents a Espanya, seguit de Ma-drid i el municipi mallorquí de Cal-vià. Les dades de l'Índex de PreusHotelers de l'INE mostren que aCatalunya van baixar els preus enun respecte el juliol anteriorperò també va ser, al costat de Ba-lears, Andalusia i Canàries, una deles comunitats autònomes ambmajor ponderació en l’IPH durantaquest mes. Finalment, la tarifamitjana diària del sector hoteler aCatalunya va aconseguir els ,euros, un , més, mentre queels ingressos per habitació dispo-nible (RevPAR) es va situar en ,euros, un , menys.En el con-junt d'Espanya, les pernoctacionsen establiments hotelers van caureun , i es van situar en , mi-lions d'estades. Al juliol també vacaure l'ocupació als hotels, ambuna cobertura del , de les pla-ces ofertes, la qual cosa suposa unacaiguda del , en relació amb elmateix mes de . Tant les esta-des dels turistes espanyols com lesdels estrangers van disminuir, un, i un , , respectivament,en aquest mes central de l'estiu. Sies prenen les dades de l'acumulatdels primers set mesos de l'any, aEspanya les pernoctacions s'hanreduït un , respecte al mateixperíode de l’any anterior.

La Costa Brava és la cinquena destinació que concentra méspernoctacions de tot Espanya mentre que Lloret de Marse situa com la setena ciutat El descens a la província és inferior a la mitjana de Catalunya, on ha estat del 6 per cent

L’ocupació hotelera a lescomarques de Girona cau un 5% al juliol respecte al 2017

Turistes en un hotel de Lloret deMar. CARLES COLOMER

Comarques

Diari de GironaDISSABTE, 25 D’AGOST DE 201812

Diari de GironaCOTXEDE L’ANY

DELS LECTORS

jamargant - 27/08/2018 09:35 - 79.147.189.105

Cultura i EspectaclesEL PUNT AVUI

DILLUNS, 27 D’AGOST DEL 201826 |

Perpinyà tornarà a ser lacapital del fotoperiodismemundial quan obri les por-tes, de l’1 al 16 de setem-bre, el festival Visa pourl’Image. No és una edicióqualsevol. La mostra com-pleix 30 anys i toca asseu-re’s al divan per exami-nar-se. Ha canviat gaire laseva intenció des d’aque-lla primera edició tan hu-mil i alhora entusiasta del1989 al Palau dels Reisde Mallorca? “Alguns ensretreuen que massa poc”,explica el director, Jean-François Leroy, en l’edi-torial del festival. És clarque avui no té res a veureamb l’organització im-provisada, i una mica tro-nada, amb la qual va néi-

xer, però “l’actitud”, sub-ratlla Leroy, és la mateixa:“Descobrir fotògrafs unamica oblidats, confirmartalents i permetre als jo-ves fotògrafs donar-se aconèixer.”

Més enllà d’aquest com-promís amb un col·lectiu,el dels professionals de lafotografia de premsa, quedurant aquestes darrerestres dècades han vist coms’anava devaluant la sevatasca per la profunda criside les empreses periodís-tiques i per la irrupció deles xarxes socials, Visapour l’Image en té una al-tra, de missió, i aquesta ésper al conjunt de la socie-tat: “Remoure conscièn-cies”, no es cansa de repe-tir any rere any Leroy.

El festival ha progra-mat 25 exposicions dels

esdeveniments informa-tius més importants del’últim any, repartides perdiversos espais de la capi-tal del Rosselló, que el pú-blic podrà visitar de mane-ra gratuïta. Els visitants,d’un cantó i de l’altre de lafrontera, sempre han res-post a la crida del Visa. Du-rant aquests 30 anys, su-men més de cinc milions.

Al Visa no hi ha rescomplaent. Tot, o gairebétot, fa encongir el cor. Dosfotògrafs, Paula Brons-tein i Kevin Frayer, do-naran visibilitat a la tragè-dia dels musulmans ro-hingyes, represaliats du-rament a Birmània, paísde majoria budista. Lesseves fotografies revelenels llargs i cruels desplaça-ments que van empren-dre cap a Bangladesh per

fugir de l’horror. Unamassa de 700.000 perso-nes buscant desesperada-ment refugi, en el que haestat l’èxode més ràpid dela història.

Miquel Dewever-Planapresentarà un altre delsreportatges més colpi-dors, dedicat a les terri-bles condicions de treballdels miners de Potosí, aBolívia, l’infern a la Terra

que no sembla haver can-viat des que els espanyolsdominaven aquesta zona.Una altra mirada de larealitat llatinoamericanal’oferirà Catalina Martin-Chico, però aquesta ambun punt de tendresa. Lafotògrafa va dirigir el seuobjectiu a les dones delscombatents de les FARC,a les quals fins que novan entregar les armes,el 2016, no se’ls permetiatenir fills. Amb l’arribadade la pau, la jungla colom-biana s’ha convertit en ungran bressol.

El retrat que fa JamesOatway de les brigadessud-africanes conegudespopularment com les for-migues vermelles, pel co-lor de les seves granotesde treball, unes empresesde seguretat que es dedi-

quen a desallotjar ciuta-dans sense recursos queocupen propietats priva-des, també deixa un nusa l’estómac. El problemade l’habitatge en aquestpaís centra un altre pro-jecte fotoperiodístic, sig-nat per Jonathan Torgov-nik, que mostra els ros-tres demacrats dels immi-grants i dels refugiats dediferents països africansque resideixen en edificisabandonats i en un estatdeplorable del centre deJohannesburg.

Dels estralls de la con-taminació al planeta, sen’ocuparà Samuel Bollen-dorff, que ha recorreguttot de zones on la vida hu-mana ja no és possible perculpa de la deixadesa deles indústries químiques,mineres i nuclears. Un al-

Un Visa d’aniversariMaria PalauBARCELONA

El festival de fotoperiodisme de Perpinyà celebra els 30 anys amb el mateixcompromís amb els professionals i amb la societat per remoure consciències

L’esdevenimentha programat25 exposicions,cap de les qualsdedicada alconflicte català

30è Festival internacional Visa pour l’Image de Perpinyà

SELVA | Comarques Gironines | 17EL PUNT AVUIDILLUNS, 27 D’AGOST DEL 2018

1816

77-1

1812

12Q

L’edifici del molí d’en Ro-quer (o Can Delfí), com-prat per l’Ajuntamentd’Arbúcies el 1999, es con-vertirà aquesta tardor enla seu única de tots els ser-veis municipals. L’alcalde,Pere Garriga (Entesa-In-dependents de la Selva),ha criticat la Generalitat,que ha canviat els termi-nis que concedia el governals ajuntaments per aca-bar les obres del pla de bar-ris, finançades entre lesdues administracions.

Fins ara, els serveis mu-nicipals d’Arbúcies es re-parteixen entre l’actualconsistori i el Museu de laGabella, a la plaça de la Vi-la, i Can Delfí, que ja té elsserveis de promoció, turis-me i festes. El trasllat seràefectiu abans del novem-bre, diu el portaveu del’Entesa (vuit regidors).

“Maleïda la gràcia”Garriga explica que a prin-cipis de juliol la Generalitatva autoritzar el consistoria acabar les obres el 31 dedesembre del 2019, queera la primera data límit.Però més tard la data límitva passar a ser el 30 de junydel 2018. “Maleïda la grà-cia que ens ha fet: vam ha-ver d’acabar Can Delfí ambpresses”, diu. Amb el pla debarris, el consistori ha po-gut condicionar Can Cas-só, les naus Ayats i carrers

com ara Ramon Pagès, Vi-cenç Bosch i Sorrall.

L’edifici de Can Delfíhaurà costat uns dos mi-lions d’euros, aportats perfons europeus, la Generali-tat i el consistori. Aquestsdiners inclouen, entre al-tres, un nou pàrquing i unaplanta de biomassa. “Nohauríem fet Can Delfí si nohaguéssim hagut d’acabarles obres abans del 30 dejuny”, diu Garriga. Segonsel batlle, l’equip de governva haver d’alentir duesobres “prioritàries”, eltrasllat de la llar d’avis i lanova piscina exterior.

D’altra banda, la xarxad’entitats, en què hi ha 43associacions cíviques, es-portives i culturals del po-ble, prepara per al setem-bre actes sobre la DiadaNacional de Catalunya, abanda del ple d’aquell dia[vegeu la peça]. El dijous 6de setembre la Xarxa con-vidarà la presidenta del’Associació d’Afectats del’1 d’Octubre, VirgíniaMartínez, i el diumenge 9la xarxa prepara un actesobre els joves d’Altsasu,empresonats per una bara-lla de bar amb guàrdies ci-vils. ■

L’Ajuntamentd’Arbúcies se’n va aCan Delfí a la tardor

Jordi FerrerARBÚCIES

a El batlle critica el canvi de terminis del govern pel pla debarris a L’espai de Can Quiquet durà el nom d’1 d’Octubre

L’equip de govern d’Arbúciesprepara per a la Diada, el di-marts 11 de setembre, un plemunicipal extraordinari. Elple servirà per formalitzar elfutur canvi de nom de l’espaide Can Quiquet, on hi haviahagut una ferreteria. “En uncas com el de l’1 d’octubre ca-lia buscar un lloc on es barre-gés el sentiment popular

“No és just que elgovern hagi canviat ladata límit per a lesobres del pla debarris”Pere GarrigaALCALDE D’ARBÚCIES (ENTESA)

Una imatge de l’espai de Can Quiquet, a principis de mes. L’equip de govern, CiU i ERC handecidit batejar-lo com a plaça 1 d’Octubre. L’11 de setembre el ple ho aprovarà ■ AJ. D’ARBÚCIES

30.09.18serà el dia que l’espai de CanQuiquet d’Arbúcies rebrà elnom d’1 d’Octubre. Hi hauràun acte a les set de la tarda.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

amb el món polític, dos ele-ments fonamentals en l’èxitdel referèndum”, indica Garri-ga segons una nota de prem-sa difosa pel consistori. Elbatlle afirma que els dosgrups de l’oposició, CiU (tresregidors) i ERC (dos), estand’acord amb el canvi de nomde Can Quiquet, que és just adavant de Can Delfí.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Per la Diada, un ple extraordinari

DdG LES PRESES

■El festival Ésdansa va tancar ahir laseva a edició, en què ha registratles millors xifres de la seva història.Després de dos anys seguits mante-nint-se per sobre dels . espec-tadors, aquest any la xifra ha arribata la cota dels ., evidenciant uncop més el seu gran poder de convo-catòria.

Dos espectacles han sigut en-guany capaços de penjar el cartelld’entrades exhaurides: Danses delmónde dissabte, que va penjar el soldout hores abans de l’inici de l’espec-tacle i Dins la ger, el gran èxit d’aques-ta edició, que va esgotar les localitatsdies abans de començar els passis.Juntament amb la resta d’especta-cles, els quals van arribar a plens gai-rebé absoluts, l’Ésdansa tanca la sevamillor edició superant el d’ocu-pació en els espectacles de paga-ment.

arriscades i que més èxit han tingutentre els espectacles de pagament.En aquest cas, es va haver d’ampliarl’aforament per poder enquibir totesaquelles persones que corrien el riscde quedar-se sense entrada.

L’aposta pel nou format anomenat«propostes experiència» ha sobre-passat totes les expectatives i ha evi-denciat les ganes del públic per gau-dir de la dansa i la cultura tradicionala través de formes diferents i sorpre-nents. L’experiència Dins la ger, ambels passis exhaurits, o la sorpre-nent nit on . persones van cami-nar fins al Clot de l’Infern per desco-brir La Dansa de les Mil Mans, sóndos exemples de la bona acollidad’un format que ha vingut per que-dar-se. Més enllà d’aquestes duespropostes i com a repte de participa-ció, a la mitjanit de dissabte a diu-menge es van reunir prop de per-sones amb la idea de ballar plegadesla Dansa de les Mil Mans d’Indonè-sia. Un objectiu que tot i que algunespersones van desistir de provar, mol-tes altres van acabar sumant-s’hi, do-nant vida a una dansa mil·lenària.

Per a aquells que van preferir ba-llar acompanyats pels ballarins de lesdiferents companyies que assistei-xen al festival, les Nit Ésdansa han es-tat la millor de les opcions. Aquestany l’afluència de públic a aquestaactivitat participativa ha arribat a su-perar les ., aconseguint una mit-jana de més de . per dia. Enaquesta edició l’Ésdansa’T s’ha con-vertit de nou en el primer Campus dedansa tradicional per a totes lesedats, alhora que ha estat capaçd’arribar a més de inscrits i mésdel d’ocupació de les places ofer-tes. El festival Ésdansa va posar puntfinal ahir a la nit ambDanses del Món,un espectacle on les companyiesmostren les danses del seus països iposen de relleu el valor de la força dela tradició.

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

Diari de GironaDILLUNS, 27 D’AGOST DE 201834

cultura.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

Rècord d’espectadorsen la millor edició delfestival Ésdansa de lesPreses L’esdeveniment ha superat els 11.000

espectadors després de dues edicions per sobredels 10.000 Els espectacles «Dins la ger» i«Danses del món» han esgotat les entrades i s’haarribat al 98% d’assistència en lesrepresentacions de pagament

Espectacle «Dins la ger», deMongòlia, el gran èxit de l’edició.MARTÍ ALBESA/ÉSDANSA

DdG BLANES

■ L’artista gironina Susanna delSaz va tancar divendres l’ediciód’enguany de Les Nits de Mari-murtra. El festival ha penjat el car-tell de «sold out» en tres dels qua-

tre concerts programats, i ha re-gistrat una assistència de més del, amb un total de perso-nes. La programació ha seguit l’es-tàndrard de qualitat dels darrersanys, amb actuacions per a dife-rents grups de públic: Judit Ned-dermann, una cantant de casanostra; Tomeu Penya, de primernivell nacional; The Sey Sisters,una formació d’altíssima qualitati reconeixement; i Susanna delSaz, artista de gran implantació.

L’artista gironina va protagonit-zar el «Gran final» de Les Nits deMarimurtra amb l’espectacle Untomb per la vida, una propostamusical que recull les cançons

que més han marcat Del Saz, unaartista que ha participat en lestretze edicions del festival, al llargde la seva carrera.

Entre cançó i cançó. Susanna

va explicar què la va portar a pujarals escenaris i es va mostrar trans-parent i sincera, narrant la sevahistòria a través de la música. Laproposta va agradar molt al seupúblic fidel, que tot i la inestabili-tat meteorològica que amenaçavael vespre, omplia la platea i llotgesdel concert. Algunes de les can-çons que van emocionar el públicvan ser Un rayo de sol, amb la qualva donar inici al concert; Ave ma-ria i I will always love you, dosgrans temes que van deixar brillarl’artista mostrant els seu ampli re-gistre i precisió. Va comptar tam-bé amb el fill del pianista Joan Sa-durní al clarinet, i Mariano Llove-ras acompanyant la veu.

Finalment, una de les cançonsque van posar fi a l’espectacle vaser Hijo de la Luna, commemo-rant que va ser la primera cançóque va cantar a la primera edicióde Les Nits de Marimurtra tretzeanys enrere.

Més del 95 per centd’assistència en els4 concerts de LesNits de MarimurtraL’esdeveniment tancal’edició d’enguany ambl’actuació de l’artistagironina Susanna del Saz

Actuació de Susanna del Saz als Jardins de Marimurtra. FUNDACIÓ CARL FAUST

Innovació i creacióSegon director del festival, Jordi Fo-sas, aconseguir mantenir aquest ni-vell durant tres anys, ha demostratque apostar per la innovació i la crea-ció en la dansa d’arrel tradicional nonomés és un valor afegit dins la pro-gramació sinó també una demanadareal que cal cobrir i oferir. Prova d’ai-

xò ha estat l’èxit del «diàleg creatiuentre la dansa i la música», la línia ar-gumental d’aquest Ésdansa, ambplens gairebé absoluts com el de

Contr@band@de l’Esbart Sant Martíde Barcelona i La Lira Ampostina ode Sa mateixade Joana Gomila i LaliAyguadé, una de les propostes més

jamargant - 27/08/2018 09:36 - 79.147.189.105

EL PUNT AVUIDILLUNS, 27 D’AGOST DEL 201834 | Apunts |

Mercats� Blanes, Cadaqués, Olot, Riude-llots de la Selva, Santa Coloma deFarners i Torroella de Montgrí.

BallsFORTIÀ� 17.30. Centre Agrícola Social.Berenar ball amb l’actuació delgrup Rico Rico.

PALAFRUGELL� 20.30. Els Ametllers. Classes decountry amb Ariadna Corbí.

ConcertsCALONGE� 21.30. Plaça Major. Música a lafresca.

L’ESTARTIT� 21.00. Església de Santa Anna.Concert de guitarra a càrrec deTono Blasi.

LLAFRANC� 22.00. Església. Concert deSanta Rosa a càrrec de la coral Nitde Juny.

PLATJA D’ARO� 21.30. La Terrasseta de l’Aromar.Actuació d’Emilio. sons de Cuba.

RUPIÀ� 20.30. Plaça d’Avall. Actuació dela banda Estramoni.� 22.00. Plaça d'Avall. Actuaciód'El Petit de Cal Eril + Estramoni(20.30). Dins el Barretina, Festivalde música de Rupià.

SANTA CRISTINA D’ARO� 21.00. Església parroquial. Con-cert a càrrec del Trio Rodin. Con-cert de cambra. Dins el cicle Con-certs d’Aro.

VILABERTRAN� 21.00. Canònica. Concert a càr-rec d’Andrè Schuen, baríton i Da-niel Heide, piano. A les 19.30, con-ferència Wilhelm Müller, un poetarescatat per la música, a càrrec deMiquel Desclot. Dins la Schuber-tíada.

FestesCAMPLLONG� Festa major. 17.00. Ruta amb bi-cicleta pel poble. En acabar, bere-nar.� 22.00. Envelat. Nit d’espectacleamb l’actuació de David el Mag.

GIRONA� Festa major de Sant Daniel.17.30. Pista del CREC. Tallers per ala cercavila.� 18.30. Tallers per a la cercavila.� 19.30. Taller de sardanes.

TORROELLA DE MONTGRÍ� Festa major de Sant Genís.12.00. Plaça de la Vila. Espectacleinfantil La lluna, la terra i el solamb Alquimia Musical.� 16.00 a 20.00. Local del Club Bi-llar Montgrí. Portes obertes.� 17.00. Pati de Can Quintana. Ac-tivitat infantil Un camí de sentits.� 18.00. Auditori de Can Quintana.Activitat solidària amb els pallas-sos de Xarop Clown Aquest és elmeu cor.� 18.00. Plaça de la Vila. Audicióde sardanes amb la Cobla de Gi-rona.� 20.30. Auditori Teatre Espai Ter.Espectacle Joan Pera, Capri.� 22.00. Espai barraques. Concertamb els Cantaires del Montgrí.� 00.00. Espai barraques. Concertamb l’Orquestra Mitjanit.

FiresEMPURIABRAVA� 11è Mercat de Nit, al passeigmarítim de 18.00 a 00.00.

PALAMÓS� Mercat d’estiu, al passeig delMar, a partir de les 19.00.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Parades d’artesania al passeigde Sant Pol, de 18.00 a 00.00.

InfantilsBEGUR� 18.00. Centre del poble. Tardesautèntiques: Begur és + contes.

L’ESTARTIT� 10.30 a 13.00 i de 15.00 a 18.00.Platja de davant la Pineda. Clubinfantil de platja.

LLANÇÀ� 19.30. Plaça Major. Animació in-fantil La xerinola d’en Rikus, a càr-rec de Rikus.

PALAMÓS� 10.15. Museu de la Pesca. Petitsxefs a l'Espai del Ter. Tallers decuina per a nois i noies de 8 a 14anys.� 10.30 a 13.30 i de 17.00 a 18.30.Àrea activa de la platja Gran. Ta-llers infantils.

PLATJA D’ARO� 11.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00.Platja Gran, confluència amb l’av.Costa Brava. Mini club infantil.Animació, tallers, manualitats,jocs...� 19.30. Passeig Marítim (c/ Mari-na). Animació familiar. Masterclass de zumba.

ROSES� 19.00. Espai cultural La Ciutade-lla. Taller infantil d'arqueologia.

SANT ANTONI DE CALONGE� 16.30. Espigó del Mig. Club in-fantil de platja. Per a nenes de 3 a12 anys.

SardanesCALELLA DE PALAFRUGELL� 20.00. Jardins de l’Hotel La Tor-re de Calella. Curs per aprendre,perfeccionar i ballar sardanes. Elsdilluns, fins a final de setembre.Més informació al telèfon 972 6146 03.

SANTA COLOMA DE FARNERS� 22.00. Plaça Farners. Audició desardanes amb la cobla Flama deFarners.

ConferènciesCAMPRODON� 19.00. Cal Marquès. ConferènciaEscrit en el temps II: més literatu-ra clàssica, a càrrec d’Elena More-no.

PUIGCERDÀ� 19.00. Sala de convencions delMuseu Cerdà. Conferència Armè-nia: un genocidi mai reconegut, acàrrec de Miquel Llimona.

DiversosBLANES� 17.00 a 20.00. Biblioplatja a laplatja de s’Abanell, davant de laplaça Verge del Vilar.

CALONGE� 09.00. Platja de Torre Valentina.Taller d’estiraments.

GIRONA� 16.00 a 19.30. Bibliopiscina a lespiscines municipals de la Devesa.� 16.30 a 19.30. Bibliopiscina alGEiEG de Sant Narcís i al GEiEGde Sant Ponç.� 17.00. L’Espai 22. Projecció de lapel·lícula Passage to india, de Da-vid Lean (1984), versió de la no-vel·la Passatge a l’Índia, d’E.M.Forster (1924). Dins el cicle 40 lli-bres = 40 pel·lícules.

LLANÇÀ� 10.00 a 14.00. Port. Biblioplatja.

OLOT� Entrenament funcional a l’airelliure, al parc de les Mores. De di-marts a divendres, de 07.30 a08.15, i de dilluns a dijous, de19.30 a 20.30.� 11.00 a 14.00 i de 15.00 a 18.00.Passejada en poni per l’entorn delvolcà del Croscat i el volcà delMartinyà.� 11.00, 12.00, 13.00, 15.00, 16.00i 18.00. Can Serra. Passeig per laFageda d’en Jordà en carruatge.� 11.00, 12.00, 13.00, 16.00, 17.00 i18.00. Lava Parc. Passejada entren per la zona volcànica de laGarrotxa.

PALAMÓS� Pescaturisme organitzat per lesbarques de pesca professionalsde la Confraria de Pescadors dePalamós. Horari a determinar se-gons pesquera. Més informació, altelèfon 972 60 04 24.� 09.30. Àrea activa de la platjaGran. Gimnàstica suau.

PLATJA D’ARO� 09.30. Platja Gran, confluènciaamb l'av. Costa Brava. Sessió d'hi-popressius per a mares, que po-den assistir-hi acompanyadesdels seus nadons

PORQUERES� 16.00. Bibliopiscina, espai delectura a la piscina municipal.

SANT ANTONI DE CALONGE� 08.15. Espigó de l’Amistat. Gim-nàstica suau.� 09.15. Espigó de l’Amistat. Aerò-bic platja.� 19.00. Mirador de l’espigó delMig. Fashion: braçalets i collarets.� 20.00. Plaça de la Llibertat.Zumba.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 08.00. Badia. Gimnàstica demanteniment de gent gran a mar.� 10.00. Parc urbà de salut MiquelMurlà. Dinamització del parc.� 11.00 a 13.30 i de 15.30 a 17.30.Platja gran. Biblioplatja.� 17.00 a 20.00. Museu d’Història.Activitats i visites guiades diàriesa la Caseta del Salvament i Niud’Ametralladores.

VisitesCASTELLÓ D’EMPÚRIES� 18.00. Ecomuseu-Farinera. Enfa-rina't, visita guiada i degustacióde pa de la tramuntana i cervesaRufa de blat. Els dilluns, en catalài anglès, i els dimecres, en castellài francès.

EMPÚRIES� 11.30. MAC-Empúries. Visita ro-mana a càrrec dels antics habi-tants de l’Emporiae romana delsegle I dC, Iulia Domitia i CaiusAemilius. En castellà.� 19.30. MAC-Empúries. Visitateatralitzada Empúries, cap altard. En acabar, degustació demulsum (vi romà aromatitzat). Encatalà.

PALAMÓS� Visites guiades a la subhasta delpeix de la llotja del peix de Pala-mós. Horaris: a les 16.15, en an-glès; a les 16.45, en francès; a les17.15, en català, i a les 17.45, encastellà.� 19.00. Museu de la Pesca. Visitaguiada. En català. I a les 20.00, encastellà.

RIPOLL� 11.00. Visita a la Farga Palau, i ales 16.30 visita a l'Scriptorium.Cal reserva.� 11.30 i 16.30. Oficina de Turis-me. Visita guiada al conjunt mo-nàstic de Santa Maria Ripoll, bres-sol de Catalunya. Cal reserva prè-via.

ROSES� 21.00. Castell de la Trinitat. Visi-ta guiada nocturna Nits d'estels alCastell, amb xerrada i observacióastronòmica a càrrec de MireiaGalí, de l'Associació Astronòmicade Figueres. En català i francès.

SANT PERE PESCADOR� 21.00. Oficina de Turisme. Pas-sejades teatrals per un Sant Pereparticular.

TORROELLA DE MONTGRÍ� 18.00. Museu de la Mediterrà-nia. Inici de la visita guiada a lamina d’aigua de Torroella. En fran-cès. I a les 19.00, en anglès, i a les20.00, en català.

Cap de setmanaBANYOLES� XXXIII Triatló de Catalunya, perdissabte, 1 de setembre. A les16.00 alñ Parc de la Draga. 1500m natació; 40 km bici i 10 km decursa a peu. Inscripcions a: triat-ló.org.

FORNELLS DE LA SELVA� Romeria als Àngels, per di-umenge, 2 de setembre. Sortidacaminant de la plaça Catalunya, ales 6.30. I a les 10.30 amb cotxe. Ales 14.00, dinar. Més informació al660 992 204 (Mercè) i 618 393469 (Maria).

ExposicionsBANYOLES� Museu Arqueològic. A la recer-ca dels tresors perduts. Homenat-ge a l’arqueòleg cinematogràficIndiana Jones. Fins al 23 de se-tembre.

BEGUR� Centre Cultural Escoles Velles.L’aventura indiana. Un relat en fe-mení. Fins al 9 de setembre.

BEUDA� Sant Sepulcre de Palera. AmbA d’Astrònoma. Fins al 30 d’agost.

BLANES� Biblioteca. Llibres verges, expo-sició de llibres que no han sortitmai en préstec de la biblioteca.Fins al 31 d’agost.� Casa Saladrigas. Llista d’espe-ra. Ara és demà, escultures de Da-vid Sánchez León, dins el projecteArt en ruta. Fins al 8 de setembre.� Casa Saladrigas. Obres de la24a edició del concurs fotogràficFesta Major de Blanes. Fins al 8de setembre.� Sala García-Tornel. Blue d’Amo-re II, escultures i pintures de Car-les Maleis. Fins al 9 de setembre.

CADAQUÉS� Societat L’Amistat. El pas deltemps, actuar com actua la natu-ralesa, de Carles Bros. Fins al 31d’agost.� Societat L’Amistat. A posterio-ri, amb obres d’Arvon Wellen,Christine Valcke, Michael Chana-rin, Suse Stoisser, Jordi Pagès iDaniel Zerbst. Fins al 2 de setem-bre.

CALONGE� Castell. 70 anys en Vespa, foto-grafies de Josep Fort. Fins al 30de setembre.� Castell. Viladesau. El príncep dela tenora. Fins al 23 de setembre.� Castell. Pintures de Manel Bea.Fins al 30 de setembre.

CASTELL D’ARO� Castell de Benedormiens.Obres d’Arranz Bravo. Fins al 16de setembre.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Biblioteca Ramon Bordas i Es-tragués. La prosa de Carles Fagesde Climent. Fins al 31 d’agost.� Ecomuseu-Farinera. Espais re-cobrats. Els nous usos del patri-moni industrial català. Fins al 30de setembre.

EL PORT DE LA SELVA� Centre Arbar de la Vall deSanta Creu. Intervencions: As-sentament proposta performativa,de Núria Rion; Lapidum, de JaimeVallaure, i Les bèsties i les sobres.Pels ocells, de Jordi Mitjà. Fins al15 de setembre.

FIGUERES� Arxiu Comarcal de l’Alt Em-pordà. Vitrina: Els estudis idíl·licsde l’Anna M. Dalí a Cadaqués, foto-grafies. Fins al 31 d’octubre.� Galeria d’Art El Claustre. Col-lectiva d’estiu. Fins al 8 de setem-bre.� Museu de l’Empordà. Els Dalíde Figueres. la família, l’Empordà il’art. Fins al 4 de novembre.

GIRONA� Bòlit, Centre d’Art Contempo-rani. Un món paral·lel, comissaria-da per l’artista Joan Foncuberta.Fins al 26 de setembre.� Bòlit, Centre d’Art Contempo-rani. Mapes efímers. Complicitatsi sincronies, de Denys Blacker.Fins al 2 de setembre.� Casa de Cultura. 50 anys del’escola Montessori Palau Girona.Fins al 21 de setembre.� Casa Masó. La casa noucentis-

ta: arquitectura unifamiliar a Cata-lunya (1913-1932). Fins al 10 denovembre.� Casa Pastors. L’oblit de la for-ma, de Joan Mateu. Fins a l’11 desetembre.� Col·legi d’Arquitectes. Mostrasobre l’arquitecte suec Sigurd Le-werentz, amb fotografies de lesseves obres construïdes realitza-des per l’arquitecte Josep MariaTorra durant els anys 1991 i 1996.Fins al 30 de setembre.� Col·legi d’Arquitectes. Premisd’Arquitectura de les Comarquesde Girona 2018, obres premiades iseleccionades. Fins al 26 de se-tembre.� El Taller del Barri. On la fanta-sia dorm, d’Aida Piris. Fins al 6 desetembre.� Galeria d’art El Claustre. XXXVMostra Col·lectiva d’Estiu. Fins al8 de setembre.� La Volta, plaça de l’Assump-ció. Aparador lumínic: llums i om-bres, de Joanic Geniüt. Fins al 21de setembre.� Museu d’Arqueologia, mones-tir de Sant Pere de Galligants.La revolució neolítica. La Draga, elpoblat dels prodigis. Fins al 16 desetembre.� Museu d’Art. Guinovart. Refe-rents vitals. Fins al 30 de setem-bre.� Museu d’Història dels Jueus.Diàspores jueves, camins euro-peus, produïda per la National Li-brary d’Israel. Fins al 4 de novem-bre.� Museu d’Història. El tren de lamodernitat. 125è aniversari deltren de Sant Feliu a Girona. Fins al9 de setembre.� Museu del Cinema. Cromos,pel·lícules i estrelles, col·lecció decromos de cinema d’Albert Ros-sich. Fins al 27 de gener.� Pont de Sant Feliu i Parc Cen-tral. Temps de foto, selecció deset fotògrafs professionals con-temporanis de Girona. Fins al 23de setembre.� Espai Santa Caterina. Artesa-nia i sostenibilitat. Fins al 9 de se-tembre.

L’ESCALA� L’Alfolí de la Sal. Exposició depintura de Marc Torrent Sala. Finsal 29 d’agost.� Museu de l’Anxova i de la Sal.El Fluvià, 3 comarques i un riu.Fins al 28 de febrer del 2019.� Sala d’exposicions municipal.Obres d’Abel Quinatana. Fins al 31d’agost.

L’ESTARTIT� EMD. Return to Pepperland,amb motiu del 50è aniversari delfilm Yellow submarine. Col·leccióde Jordi Melgosa i Amparo García.Fins al 31 d’agost.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� Terracotta Museu, Espai ElForn. Ceràmica blava catalana dela Col·lecció Mascort. Fins al 31 dedesembre.� Terracotta Museu, Espai LaPeixera. Fang TEA’t. Autisme ifang. Fins al 16 de setembre.� Terracotta Museu. Madola.Vestigis, de l’artista Maria ÀngelsDomingo. Fins al 4 de novembre.

LA JONQUERA� MUME. Camp dels Haras, 1939.Fontserè i Clavé a la llum de MartíVivès. Fins al 2 de setembre.� MUME. Per sempre més, ànimesmarcades, pintura-instal·lació dePep Camps. Fins al 18 de novem-bre.� MUME. Reproduccions fotogrà-fiques de Jacques Léonard, Éva-dés, 29 décembre 1943. Fins al 16de setembre.

L’agenda

Trio Rodin, als Concerts d’Aro

Trio Rodin torna a Santa Cristina d’Aro ■ D. DOOMENIK

SANTA CRISTINA D’ARO 21.00 CLÀSSICACarles Puig al violí, Esther García al violoncel i JorgeMengotti al piano –el Trio Rodin– oferiran un viatgeal classicisme amb amb Haydn fins a l’època con-temporània al concert d’avui a Concerts d’Aro.

Diari de GironaDILLUNS, 27 D’AGOST DE 201838

Blanes, Cadaqués, Olot, Santa

Coloma de Farners, Torroella de

Montgrí.

GIRONA

Club de lectura A 2/4 de 9 de la

nit a la biblioteca Ernest Lluch

club de lectura amb «El mar, el

mar».

L’ESTARTIT

Concert A les 9 del vespre a

l’Església de Santa Anna, concert

de guitarra de Tono Blasi. Preu:

10 €.

PALAFRUGELL

Concert A les 10 de la nit a l’Es-

glésia de Llafranc, concert de

Santa Rosa amb la coral Nit de

Juny.

RUPIÀ

Concert A partir de 2/4 de 9 de

la nit concert amb la banda Estra-

moni i després després actuació

d’El Petit de Cal Eril. Concerts em-

marcats en el Barretina Festival.

CAMPLLONG

Festa major A les 5 de la tarda

ruta en bicicleta.

- A 2/4 de 9, servei de sopars.

- A les 10 de la nit a l’envelat es-

pectacle amb David el Mag.

TORROELLA DE MONTGRÍ

Festa major A les 12 del migdia

a la plaça de la Vila espectacle in-

fantil.

- A les 5 de la tarda a Can Quinta-

na ativitat infantil.

- A les 6 de la tarda a l’Auditori de

Can Quintana activitat amb Xarop

Clown.

- A 2/4 de 9 de la nit a l’Auditori

Teatre Espai Ter representació de

«Joan Pera, Capri».

- A les 10 de la nit a l’espai de les

barraques concert amb Cantaires

del Montgrí.

- A les 12 de la nit a les barraques

concert amb l’Orquestra Mitjanit.

PALAMÓS

Gimnàstica Tot l’agost, de 2/4

de 10 a 2/4 d’11 a la Platja Gran.

sessió de gimnàstica suau. Gra-

tuït. Organitza: Àrea de Turisme

de l’Ajuntament de Palamós.

PLATJA D’ARO

Ioga A 2/4 de 10 a 2/4 d’11 a la

Platja Gran (AV. Costa Brava, Mini

Club: Hipopressius per a mares.

Aforament limitat (possibilitat

d’assistència amb nadons).

PLATJA D’ARO

Animació familiar A 2/4 de 8

al Passeig Marítim, màster class

de zumba (c/Marina).

PALAMÓS

Mercat Tot l’agost, a partir de

les 7 de la tarda al Passeig del

Mar, mercat nocturn d’estiu.

PALAMÓS

Visites Tot l’agost, de dilluns a

divendres al Museu de la Pesca,

visites guiades a la subhasta del

peix de la llotja del peix de Pala-

mós. Diferents horaris que poden

variar segons períodes de veda, el

dia i l’estat de la mar. Preu: 1, 5 €

per persona. Places limitades. Re-

serves: trucant al 972 600 424.

Vistia guiada Cada dilluns

d’agost, de 7 a 9 de la nit o de 8 a

9 del vespre al Museu de la Pesca,

visita guiada al Museu. Preu: 3 €.

Places limitades, cal inscripció

prèvia trucant al 972 600 424.

L’ESTARTIT

Mini Beach Club De 9 del matí

a 1 del migdia i de 3 a 6 de la tar-

da, a la platja de davant la Pine-

da, Club infantil de platja amb di-

ferents activitats.

PALAMÓS

Taller infantil Tot l’agost, de

2/4 d’11 a 2/4 de 2 del migdia i de

5 a 2/4 de 7 a la Platja Gran, ta-

llers infantils a la platja.

Taller cuina Tot l’agost, de di-

lluns a divendres, d’1/4 d’11 a 1/4

de 2 del migdia, curs «Petits Xefs»

a l’Espai del Peix. Tallers de cuina

per a nois i noies de 8 a 14 anys. 1

dia: 12 €, 1 setmana (cinc dies de

la mateixa setmana): 50 €. Places

limitades. Cal fer reserva prèvia

al Museu de la Pesca, trucant al

972 60 04 24.

PLATJA D’ARO

Mini Club De les 11 del matí a

les 2 del migdia i de 4 a 7 de la

tarda, a la Platja Gran de Platja

d’Aro, Mini Club Infantil amb di-

verses activitats.

PALAMÓS

Visites Tot l’agost, de dilluns a

divendres al Museu de la Pesca,

visites guiades a la subhasta del

peix de la llotja del peix de Pala-

mós. Diferents horaris que poden

variar segons períodes de veda, el

dia i l’estat de la mar. Preu: 1, 5 €

per persona. Places limitades. Re-

serves: trucant al 972 600 424.

Vistia guiada Cada dilluns

d’agost, de 7 a 9 de la nit o de 8 a

9 del vespre al Museu de la Pesca,

visita guiada al Museu. Preu: 3 €.

Places limitades, cal inscripció

prèvia trucant al 972 600 424.

HOSTALRIC

Concurs de fotografia Fins al

21 de setembre, XVI Concurs fo-

togràfic 2018. Per a tots els afi-

cionats de la fotografia. La te-

màtica inclou qualsevol aspecte

relacionat amb el patrimoni ar-

quitectònic, natural i cultural de

la vila d’Hostalric. L’organització

es reserva el dret d’acceptar les

obres segons s’adeqüin o no a la

temàtica.

- Cada participant podrà lliurar

un màxim de 3 fotografies no

premiades, muntades en suport

rígid de cartolina o paspartú de

30x40 cm, amb un gruix màxim

de 3mm. També s’ha de presen-

tar en suport digital en un CD.

- Lliurament: directament a les

oficines de l’Ajuntament, de 9 a

2 del migdia, especificant clara-

ment concurs fotogràfic.

- Exposició: les fotografies s’ex-

posaran a la sala Benet Frigola

de l’Ajuntament, des del dia 29

de setembre fins al 28 d’octubre.

Lliurament de premis: El lliura-

ment es farà a la mateixa sala

Benet Frigola, dissabte 29 de se-

tembre, a les 12 del migdia, dins

els actes de la Fira de Sant Mi-

quel. Els premis consisteixen en:

1r premi: 200 € i trofeu.

2n premi: 150 € i trofeu.

3r premi: 100 € i trofeu.

El jurat estarà format per 3 per-

sones vinculades al món de la

fotografia. Per a més informa-

ció: patrimoni@hostalric.cat.

BANYOLES

Exposició El Museu Darder

de Banyoles acull, de forma

permanent, l’Espai d’Interpre-

tació de l’Estany, un equipament

museístic de nova generació,

equipat amb les tecnologies més

modernes i amb un discurs ex-

positiu innovador. Una mirada al

passat, al present i al futur de

les ciències naturals.

- També de forma permanent

es pot visitar, a l’espai del sote-

rrani del Museu Darder, una

col·lecció que ens permet enten-

dre i recrear com era la visió

que al s. XIX i principis del s. XX

es tenia de les ciències naturals.

Més informació a: www.museus-

debanyoles.cat

BLANES

Exposició Fins al 8 de setem-

bres es pot visitar a la Casa Sa-

ladrigas, l’exposició «Llista d’Es-

pera, ara és demà» de l’escultor

D.S. Leon. Es tracta d’un conjunt

de 30 escultures confeccionades

amb filferro gruixut, que envol-

ten tota la superfície de la pri-

mera planta, amb mides que os-

cil·len entre els 82 i els 130 me-

tres d’allargada, i que pesen una

mitjana de dos quilos.

Exposició A la segona planta

de la Casa Saladrigas s’hi pot vi-

sitar fins al pròxim 8 de se-

tembre l’exposició de les foto-

grafies seleccionades dins de la

24a. edició del Concurs Fotogrà-

fic de Focs i Festes 2018.

CADAQUÉS

Exposició «Cadaqués, univers

d'artistes. De Meifrèn a Dalí» és

el títol de l’exposició que es po-

drà visitar fins al pròxim 28

d'octubre, al Museu de Cada-

qués. La mostra gira a l'entorn

de la història del museu i de les

seves col·leccions que es troba

íntimament lligada amb la relle-

vància de Cadaqués com univers

d'artistes. L'exposició està divi-

dida en dos grans àmbits: Cada-

qués univers d'artistes, amb 24

obres procedents de col·leccions

particulars, per explicar la relle-

vància històrica de Cadaqués en

l'art i Museu de Cadaqués, 40

anys de vida, que inclou una se-

lecció de 54 obres del fons del

museu, entre olis, dibuixos,

aquarel·les, i escultures a més

de 18 fotografies de Robert Des-

charnes i Enrique Sabater de

Salvador Dalí.

CALONGE

Exposició El castell de Ca-

longe acull fins al 30 de setem-

bre, l’exposició de les obres del

pintor August Puig. Fins a un

conjunt de gairebé 40 peces que

mostren l’art que volia plasmar

Puig es podran visitar al Castell.

La mostra que s’ofereix permet

visualitzar la seva trajectòria ar-

tística, que va des de la seva es-

tada a París a la dècada de 1940

fins a la dècada dels 80 i 90.

CASTELL D’AROExposició De dimarts a diven-

dres, de 6 a 9 del vespre i els caps

de setmana i festius, d’11 a 1 del

migdia i de 6 a 9 del vespre a la

Masia Bas. Exposició «Desig - Art

Internacional Contemporani». En

el marc del Cicle d’Exposicions a

Castell-Platja d’Aro 2018. Fins al 2

de setembre.

Exposició El Castell de Bene-

dormiens acull, fins al pròxim

16 de setembre, l’exposició

2018, que com indica el títol re-

cull les creacions pictòriques

més recents d’Arranz-Bravo. La

mostra és la quarta de l’any al

castell i la sisena del cicle d’ex-

posicions al municipi, que s’es-

tén també al Parc dels Estanys i

a la Masia Bas de Platja d’Aro. La

mostra està organitzada per la

regidoria de Cultura i se’n pot

gaudir lliurament, de dimarts a

divendres (18-21 h) i els caps de

setmana i festius (11-13 h i 18-21

h). Simultàniament, es podrà vi-

sitar, a la planta superior del

castell, l’espai expositiu perma-

nent on hi ha una selecció del

Fons Municipal d’Art, configurat

per obres que donen testimoni

dels artistes que hi han exposat

durant més de tres dècades.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Exposició El Museu de la

Ciència i la Tècnica de Catalunya

- La Farinera, acull de forma

permanent una exposició que

incorpora tota una sèrie de su-

ports a la visita: maquetes, au-

diovisuals, mostres... que per-

meten conèixer d'una manera

amena i experimental els diver-

sos continguts del museu. Així,

es poden veure les seccions «De

molí fariner a Farinera», «La

font d’energia», «El blat, la fari-

na i el pa» i «El procés produc-

tiu». Per a més informació i ho-

raris, visiteu el web del museu:

www.ecomuseu-farinera.org.

Exposició L'Ecomuseu-Fari-

nera de Castelló d'Empúries

acull l'exposició «Espais reco-

brats. Els nous usos del patrimo-

ni industrial català», coproduïda

per la Fundació Antigues Caixes

Catalanes amb el Museu Nacio-

nal de la Ciència i de la Tècnica

de Catalunya (mNACTEC). El pro-

jecte iniciat l’any 2014 amb la

publicació del llibre Espais reco-

brats, editat pel mNACTEC i obra

de Ferran Pont i Teresa Llordés,

té ara continuïtat amb aquesta

exposició itinerant que té per

objectiu divulgar la feina feta en

el camp de la recuperació del

patrimoni industrial a Catalun-

ya. L'exposició es podrà visitar a

Castelló d'Empúries fins al 30

de setembre, i després itinera-

rà per molts d'aquests espais re-

cobrats del territori.

FIGUERES

Exposició El Museu de la

Tècnica de l’Empordà, a Figue-

res, acull, de forma perma-

nent, una exposició de peces

que formen part del fons del

mateix museu, i és una de les

millors col.leccions dedicades a

les màquines que simbolitzen el

temps de la Revolució Industrial.

Horari: De dimecres a dissabte

de 10 h a 13 h i de 16 h a 19 h.

Diumenges de 10.30 h a 13 h. Di-

marts de 16 h a 19 h.

Exposició El Museu de l’Em-

pordà acull, fins al 4 de novem-

bre, l’exposició «Els Dalí de Fi-

gueres. La família, l'Empordà i

l'art». La mostra, és fruit de l'ex-

haustiva investigació que durant

quatre anys ha realitzat la histo-

riadora Mariona Seguranyes. En

total, s'exposaran 135 peces, en-

tres les quals hi ha 13 olis, 27 di-

buixos i 62 documents originals.

GIRONA

Exposició El Bòlit_Pou Rodó

acull l’exposició «Denys Blacker.

Mapes efímers. Complicitats i

sincronies». La mostra es podrà

veure fins al pròxim 2 de se-

tembre als espais Bòlit_PouRo-

dó i Bòlit_StNicolau. Segons les

categories de l’art contempora-

ni, Denys Blacker quedaria aco-

tada com a artista versàtil i mul-

tidisciplinària amb un itinerari

creatiu que s’expressa a través

del dibuix, l’escultura, la ceràmi-

ca, la costura, la llum, el so i la

performance. Tot i que l’artista

transita entre totes aquestes

disciplines, en la seva pràctica

creativa deixen de ser llenguat-

ges per esdevenir processos

d’experiència.

Exposició Al Museu d’Història

dels Jueus s’hi pot visitar, fins al 4

de novembre, «Diàspores jueves,

camins europeus», una exposició

de la Biblioteca Nacional d’Israel.

El jueu ha estat, des de temps re-

mots, un poble itinerant, en un

viatge constant provocat per la in-

tolerància i els fets històrics ad-

versos. En la seva llarga dispersió,

ha travat relació amb les cultures i

nacions en les quals s’ha vist im-

mers. Hi ha aportat la seva cultu-

ra immensa i la seva tradició

mil·lenària. I ha contribuït així a la

forja de la història i de la societat

mundial actual. L’exposició, pro-

duïda per la National Library of Is-

rael, i promoguda per la AEPJ, fa

incís en les diferents etapes de

diàspora del Poble Jueu i n’explica

les característiques i els moments

més importants.

Exposició El Museu d’Història

de Girona acull, fins l’11 de se-

tembre, l’exposició «El tren de

la modernitat. 125è aniversari

del tren de Sant Feliu a Girona».

En aquesta mostra, vuit munici-

pis celebren conjuntament el

125è aniversari de la construcció

d'una via de ferrocarril de Sant

Feliu de Guíxols a Girona, que

actualment és via verda ciclotu-

rística. La mostra ha itinerat,

des del juny de l'any passat, pels

municipis que acollien estacions

i baixadors.

L’ESCALA

Exposició El Museu de l’An-

xova i de la Sal de l’Escala acull

de forma permanent una expo-

sició que mostra un recorregut

temàtic sobre la història de la

pesca i la salaó al municipi de

l'Escala, des dels seus inicis, així

com la procedència i la textura

dels diferents tipus de sal, en co-

merç marítim, la importància

dels alfolins i dels usos de la sal

en l'alimentació i en l'imaginari

popular, a més d’altres aspectes

de la tradició. Horari de visites

al Museu: De dilluns a dissabte

de 10 h. a 13 h. i de 17 h a 20 h.

Diumenges de 10 h a 13 h.

Exposició L’Alfolí de la Sal

acull, fins al 29 d’agost, l’expo-

sició de pintures de Marc To-

rrent. Una col·lecció de 15 pintu-

res que combinen l’hiperrealis-

me amb l’art figuratiu. Horaris:

de dilluns a dissabte 10 del matí

a 1 del migdia. Diumenges, de 10

del matí a 1 del migdia.

LA VALL D’EN BAS

Exposició La Sala d’Exposi-

cions Can Trona acull, fins al 30

d’agost, l’exposició «Un tren en

pot amagar un altre», d’Àlex No-

gué.

Mercats

Lletres

Música

Festes

Activitats

Espectacles

Fires

Visites

Infantil

Visites

Convocatòries

Exposicions

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar

amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu fets.diaridegirona@epi.es

AVUI DESTAQUEM

Rupià

El Petit de Cal Eril clausuraràel Barretina Festival A 2/4 de 9 del vespre, a la plaça d’Avall, el festival Barretina, quecada edició reuneix al municipi empordanès de Rupià grups desta-cats del panorama musical de Catalunya presentarà, en el concertde clausura, el músic de Guissona El Petit de Cal Eril amb tota labanda al complet.

Vilabertran

Concert d’André Schuen i DanielHeide per a la SchubertíadaA les 9 de la nit, a la Canònica de Santa Maria, concert d’Andrè Schuen,

baríton, i Daniel Heide al piano dins de la programació de la Schubertíada.

Ambdós debuten al Festival de Die schöne Müllerin, de Franz Schubert. Un

cicle que permet comprendre individualment cadascuna de les vint can-

çons que conformen aquest meravellós espectacle musical.

Castell d’Aro

Arranz-Bravo exposa la sevaobra al castell de Benedormiens El castell de Benedormiens de Castell d’Aro acull, fins al 16 de se-tembre, l’exposició 2018, que com indica el títol recull les creacionspictòriques més recents d’Arranz-Bravo. La mostra és la quarta del’any al castell i la sisena del cicle d’exposicions al municipi, que s’es-tén també al parc dels Estanys i a la Masia Bas de Platja d’Aro.

jamargant - 27/08/2018 09:36 - 79.147.189.105

| Apunts | 43EL PUNT AVUIDISSABTE, 25 D’AGOST DEL 2018

La Bisbal d’EmpordàMagdalena Feliu Ollé. Va morirahir a l’edat de 70 anys. Vivia a la Bisbald’Empordà. Vídua de Marcel Martí Bade-nas i deixa una filla. La cerimònia ex-equial se celebrarà avui, a les 5 de latarda, a l’església parroquial de Sant Es-teve de Peratallada.

BlanesJesús López Ametller. Va morirabans-d’ahir a l’edat de 75 anys. Vivia aBlanes. Deixa dues filles. La cerimòniaexequial se celebrarà avui, a les 12 delmigdia, a l’oratori del tanatori de Bla-nes.

L’EscalaMyriam Magaldi Calderaro. Vamorir abans-d’ahir a l’edat de 89 anys.

Vivia a l’Escala. Vídua de Ramon CastellsTorrent i deixa sis fills. La cerimònia ex-equial se celebrarà avui, dissabte, a les5 de la tarda, a l’oratori del tanatori deGirona.

FigueresEmília Montroig i Gisbert. Vamorir ahir, divendres, a l’edat de 92anys. Era natural de Badalona i vivia aFigueres. Vídua de Miquel Llorens i Ba-dia i deixa un fill.

FlaçàMaria Oller Miàs. Va morir ahir,divendres, a l’edat de 83 anys. Vivia aFlaçà. La cerimònia exequial se celebra-rà avui, dissabte, a les 12 del migdia, al’església parroquial de Sant Cebrià deFlaçà.

GironaJoan Àngel Carlos. Va morir ahir al’edat de 76 anys. Vivia a Girona. Casatamb Ana Romero Cebrian i deixa un fill.La cerimònia exequial se celebrarà avui,a les 4 de la tarda, a l’oratori del tanato-ri de Girona.Maria Casellas Pascual. Va mo-rir ahir a l’edat de 97 anys. Vivia a Giro-na. Vídua d’Esteve Viñolas Lloveras ideixa dues filles. La cerimònia exequialse celebrarà avui, a les 4 de la tarda, al’església parroquial de Sant Josep deGirona.Joan Silva Vargas. Va morir ahir al’edat de 20 anys. Vivia a Girona. La ceri-mònia exequial se celebrarà avui, a 2/4de 10 del matí, al centre de Culte deSant Narcís de Girona.

JafreJordi Pou Casellas. Va morirabans-d’ahir a l’edat de 87 anys. Vivia aJafre. Vidu de Marina Teixidor Teixidor ideixa una filla. La cerimònia exequial secelebrarà el proper dimecres, a 2/4 de 4de la tarda, a l’església parroquial deSant Martí de Jafre.

LlagosteraMercè Carbó Bosch. Va morir aGinebra (Suïssa) el dijous 2 d’Agost del2018 als 63 anys. Era natural de Llagos-tera. Acte de comiat, demà, a 1/4 d’1 delmigdia, a la sala d’actes del tanatori deLlagostera.

Lloret de MarJuan José Ortega Pérez. Va mo-rir abans-d’ahir a l’edat de 66 anys. Era

natural d’Alpujarra de la Sierra (Grana-da) i vivia a Lloret de Mar. Casat ambAna Padilla Blanco i deixa dues filles. Lacerimònia exequial se celebrarà avui,dissabte, a les 11 del matí, a l’esglésiaparroquial de Sant Romà de Lloret deMar.

OlotIsabel Pamos Méndez. Va morirahir als 92 anys. Era natural de Valen-zuela (Còrdova) i vivia a Olot. Vídua dePatricio Arjonilla Colomo i deixa dosfills. La cerimònia exequial se celebraràavui, a les 12 del migdia, a la capella delcementiri municipal d’Olot.

RipollDaniel Montmajor Carrillo. Vamorir abans-d’ahir a l’edat de 34 anys.

Era de Ripoll. Deixa una filla. La cerimò-nia exequial se celebrarà avui, dissabte,a les 4 de la tarda, al monestir de SantaMaria de Ripoll.

Sant GregoriMiquel Capell Armengol. Va mo-rir abans-d’ahir a l’edat de 86 anys. Vi-via a Sant Gregori. Casat amb Rosa Mau-rici Batista i deixa una filla. La cerimò-nia exequial se celebrarà avui, a les 12del migdia, a l’església parroquial deSant Gregori.Teresa Romaní Girona. Va morirabans-d’ahir a l’edat de 61 anys. Vivia aSant Gregori. Vídua de Jordi PagèsHuerta i deixa dos fills. La cerimònia ex-equial se celebrarà avui, dissabte, a les12 del migdia, a l’oratori del tanatori deGirona.

Les necrològiques

La Maria Àngels, la Mari i en Xavier, la Roser, la Susi i l’Ot, l’Eva,

l’Amadeu i la Lia, i la Montse us conviden a la celebració de comiat que

tindrà lloc avui, dissabte, dia 25, a les 4 de la tarda, a la parròquia de Sant Josep.

Sala de vetlla: tanatori de Girona, ctra. de Sant Feliu, 36.

Horari de vetlla: de 10 a 12 h.

1920-2018

A.C.S.

Vídua d’Esteve Viñolas LloverasMaria Casellas Pascual

Girona, 25 d’agost del 2018

La seva fi lla, Glòria; fi ll polític, Ahmad; nets, Omar i Jenn, i tota la

família participen a les seves amistats i coneguts tan sentida pèrdua.

La cerimònia religiosa se celebrarà dimecres, dia 29,

a 2/4 de 4 de la tarda, a la parròquia de Sant Martí de Jafre.

Va morir cristianament el dia 23 d’agost del 2018,

a l’edat de 87 anys.

Pregueu Déu per

A.C.S.

Vidu de Marina Teixidor Teixidor

Jordi Pou Casellas✝

Jafre, 25 d’agost del 2018

ConvocatòriesDIVERSOS� Cambrils. Biennal d’Art Con-temporani Gastronòmic. Aques-ta convocatòria està oberta a to-tes les disciplines artístiques vi-suals contemporànies. L’Ajunta-ment de Cambrils destinarà alpremi la quantitat de 6.000 € i unaccèssit, amb una dotació de1.000 €. La tècnica i el procedi-ment per realitzar les obres sónlliures. La temàtica haurà d’estarrelacionada amb la gastronomia.En el cas de les obres bidimensio-nals no han d’excedir de 200 cmen qualsevol costat. Les obres tri-dimensionals i altres formats nopoden excedir de 80 kg. Per optara l’admissió en el certamen els/les artistes han de presentar undossier amb la documentació se-güent: la sol·licitud degudamentemplenada, la fotocòpia del NIF,un mínim de 4 fotografies i unmàxim de 10, en color de 18 x 24cm, d’obres realitzades en els dar-rers 2 anys, degudament docu-mentades (mida, tècnica, i anyd’execució), indicant quina de lesobres, en cas de selecció, aspiraal premi, i finalment un resum delcurrículum de l’artista. Totaaquesta documentació s’ha detrametre a l’oficina d’Atenció Ciu-tadana de l’Ajuntament de Cam-brils abans del 14 de setembre del2018. Per a més informació podeutrucar al 977368484 o enviar uncorreu electrònic a clt@cam-brils.cat.� Girona. Beca Joaquim Franch.El Consell Municipal d’Educacióde Girona presenta la 18a convo-catòria de la Beca JoaquimFranch, amb l’objectiu de pro-moure i incentivar el desenvolu-

pament de projectes i iniciativesque fomentin la cohesió social i elcompromís educatiu amb la ciu-tat de Girona. La beca la podensol·licitar els centres educatius nouniversitaris, les entitats o asso-ciacions amb finalitat educativa,esportiva, social o cultural, i elscol·lectius o grups, especialmentde joves vinculats a la universitato al lleure. La dotació de la becaés de 6.000 € i la publicació i di-vulgació del projecte. El terminide presentació de la sol·licitud idel projecte finalitzarà el 28 desetembre del 2018, i el termini depresentació de la memòria de tre-ball i la justificació de les despe-ses el 13 de setembre del 2019.Tota la informació referent a laconvocatòria de la beca i les ba-ses la podeu consultar a www.gi-rona.cat/becajoaquimfranch.� Olot. Beca Oriol de Bolòs deCiències Naturals 2018. Aquestabeca es destina a treballs de re-cerca i divulgació en tots elscamps relacionats amb el medinatural sempre que l’àmbit d’es-tudi se situï dins la comarca de laGarrotxa. La beca està dotadaamb 4.500 € i el seu import es fa-rà en efectiu. Els candidats hau-ran de trametre a la Secretaria dela Beca (Museu dels Volcans; Av/Santa Coloma, 47, 17800 Olot) ladocumentació següent: 1- Dadespersonals i CV. 2- Projecte detallatdel treball, en què farà constar elsobjectius que es proposen, la me-todologia, els mitjans que es pen-sa emprar, el pressupost o previ-sió de despeses i el calendari pre-vist. 3- Tota la documentació ad-dicional que els aspirants creguinconvenient. El termini de presen-tació de la documentació és el 30de setembre del 2018 a la Secre-

taria de la Beca. Més informació acultura@olot.cat, al 972272777 oa www.olotcultura.cat.� Platja d’Aro. 7è Premi Jordi Co-mas de Recerca Local 2018. Ésun guardó al millor projecte inèditd’investigació per realitzar un tre-ball de recerca sobre Castell-Plat-ja d’Aro i S’Agaró en tots els seusàmbits (geografia, història, eco-nomia, turisme, aspectes socials,esport, cultura, medi ambient...).Es pot participar individualment ocol·lectivament. El treball hauràde tenir una extensió mínima de100 pàgines, i la documentacióque s’ha de fer arribar és un currí-culum (màxim 4 pàgines) i el pro-jecte de treball (objectius, meto-dologia, pla de treball, fonts d’in-formació i bibliografia) amb unmàxim de 10 pàgines. La dotaciódel guardó és de 4.500 € i per a lapresentació del projecte cal lliurarun CD o DVD amb tota la docu-mentació en un processador detextos, i quatre còpies en paper eldia 31 d’octubre del 2018 (10-13 hi 16-20.30 h), presencialment ovia missatgeria amb registre desortida 31 d’octubre, a la Bibliote-ca Mercè Rodoreda (Av/ de Fa-nals, 13, 17250 Platja d’Aro). Mésinformació a biblioteca@platjada-ro.com o a www.biblioteca.platja-daro.com.� Torredembarra. V Premi Inter-nacional de Gravats Xilogràfic"La Torre de l’Encenall". Podenparticipar artistes de qualsevolnacionalitat. El tema dels treballsés lliure i la tècnica és la xilogra-fia. El premi té tres modalitats:premi de gravat infantil (fins a 12anys); premi de gravat juvenil (de13 a 17 anys); i premi de gravatadult. Les mesures mínimes de lamatriu xilogràfica seran de 7 x 8

cm i les màximes de 18 x 13 cm;les mesures màximes del paperde l’estampació són de 38 x 28cm. S’establirà un únic premi permodalitat el qual serà de 200 €per gastar en material per gravarper les categories infantil i juvenil,i de 1500 € per a la categoriad’adults. Les obres s’hauran defer arribar a l’Arxiu Municipal deTorredembarra (plaça del Castell,8, Torredembarra) de dilluns a di-vendres de 8.30 h a 14.30 h abansdel 17 d’octubre. Més informació al’Ajuntament o al 977640025.� Torredembarra. VIII Premid’Arts Plàstiques Josep Pujol iMontané d’Escultura. Aquestpremi s’emmarca dins els PremisCultura Vila de Torredembarra.Pot participar tothom que ho de-sitgi i la temàtica és lliure. Cadaparticipant només podrà presen-tar una sola obra la mida de laqual no excedirà d’un màxim de70x30x30 cm ni serà inferior a unmínim de 20x8x8 cm. La tècnicatambé és lliure i s’haurà de pre-sentar sense firma, amb un lemaescrit al dors i acompanyada d’unsobre tancat amb el mateix lema,a l’interior del qual constarà lesdades de l’autor o autora a mésd’un breu currículum i 3 fotosd’imatges d’altres obres recents.L’obra s’haurà de presentar ambun embalatge rígid i reutilitzableabans del 15 d’octubre del 2018 ala regidoria de Cultura, carrer Ca-pella 6, despatx 10, 43830 Torre-dembarra. La dotació del premiguanyador és de 1000 €. Més in-formació a l’Ajuntament de Torre-dembarra.� Vic. IV Premi Francesca Bartri-na. Aquesta convocatòria premiael millor treball de final de grau(TFG) en estudis de gènere, de

qualsevol disciplina acadèmica ielaborat en qualsevol universitatcatalana. El premi està dotat amb1.000 € i hi poden participar estu-diants que hagin presentat el seuTFG durant el curs lectiu2017/2018 i que tinguin una notamínima d’excel·lent (9). Per tal degarantir l’anonimat, en els treballsno ha de constar el nom de l’au-tor/a. Hauran de ser enviats enformat PDF a l’adreçaceig@uvic.cat, així mateix s’had’enviar un sobre amb el títol deltreball i les dades dels autors/esa: CEIG, Carrer Perot de Rocagui-narda 17, 08500, Vic. El terminid’entrega dels treballs és el 25 desetembre del 2018. Més informa-ció a www.mon.uvic/ceig o al ma-teix correu esmentat.

FOTOGRAFIA� Begur. XII Concurs de Fotogra-fia de Begur Josep Carreras:L’Ajuntament de Begur convocaaquest concurs obert a qualsevolpersona major d’edat aficionada ala fotografia. Les fotografies po-den ser analògiques o digitals, encolor o en blanc i negre. Han deser inèdites i anar muntades so-bre un suport de cartolina de 50 x40 cm. Les mides de les fotogra-fies són lliures, la temàtica ha deser Begur i cada participant podràpresentar fins a dues obres. Totesles fotografies han d’anar acom-panyades d’un sobre tancat, ambel títol de l’obra a l’exterior, i a l’in-terior, el nom, l’adreça, el telèfon iuna fotocòpia del DNI. Les obreses poden presentar fins al 26d’octubre del 2018 a l’Àrea deCultura (Escoles Velles). Horari:de 10 a 14 h, de dilluns a diven-dres. C/ Bonaventura Carreras,11, 17255 Begur. Més informació al972624155.

� Cambrils. 28è Premi de Foto-grafia Vila de Cambrils. És unpremi organitzat per l’AgrupacióFotogràfica de Cambrils, amb elsuport de l’Ajuntament de Cam-brils. La participació és exclusiva-ment de forma digital i està oberta tots els fotògrafs del món. Ladata límit per presentar les obresserà el 19 d’octubre del 2018. Elformulari de participació es trobaa www.afCambrils.com. El premid’Honor Vila de Cambrils, estaràdotat amb 1.000 € i insígnia espe-cial FIAP al millor autor del Saló.Per a més informació a info@af-cambrils.com o al telèfon977368217.� Girona. 1r Concurs FotogràficInstagram Què li passa al cli-ma?. La diputació de Girona haposat en marxa aquest concurs elqual consisteix a publicar a la xar-xa Instagram, fotografies amb lesetiquetes #ECTAdapt i #nom delmunicipi on s’hagi pres la fotogra-fia, que tinguin com a motiu elcanvi climàtic a l’Espai CatalàTransfronterer (comarques de Gi-rona i departament dels PirineusOrientals). El concurs serà vigentdurant tot aquest any 2018, i estàdividit en quatre períodes quecorresponen a les estacions del’any: Hivern (de l’1 de gener al 31de març); primavera (de l’1 d’abrilal 30 de juny); estiu (de l’1 de juliolal 30 de setembre); i tardor (de l’1d’octubre al 31 de desembre). Eljurat escollirà les 3 millors foto-grafies de cada estació de l’any,per tant hi haurà 3 premis per acada estació. Per a més informa-ció adreceu-vos al departamentde comunicació de la Diputacióde Girona al correu electrònic co-municacio@ddgi.cat o al telèfon972185038.

L’agenda