MATRIMONI

Una aventura de dos (o més)

Quan un escull una parella no està sol

Per conèixer l’altre ens cal comunicar-nos

Saber els seus desitjos Conèixer les seves ambicions Tenir coneixença de les seves fustracions

INFANT PARE/MARE

ADULT

ADULT

Com ens

relacionem?

Relacions Infant-Pare/Mare

Son les normals relacions pare-fill El pare exerceix domini sobre el infant El infant es deixa “dominar” pel pare en el

que busca protecció. El infant imita al pare i espera el seu consell

i aprovació per qualsevol decisió. El que actua com a infant, deixa de pensar.

Relacions Infant-Adult

El infant busca en l’adult la figura del pare. L’adult no fa paper de pare, sino que intenta

una relació de igual a igual. El infant busca aprovació, mentre que

l’adult intenta el raonament. Normalment esdevindrà conflictiva.

Relacions Pare-Adult

El pare intenta buscar una posició de “domini” que l’adult no accepta.

El pare intenta dir a l’adult que ha de fer. El pare busca donar l’aprovació d’allò que

fa. Normalment esdevindrà conflictiva

Relacions Adult-Adult

Es tracten d’igual a igual. S’exerceix una posició de confiança mútuai

no de domini. No es busca l’aprovació del fet o que es faci

allò que es diu, sino es tracta de consells que es poden o no aceptar.

Es parla des de la llibertat d’acció i pensament

Ens respectem l’un a l’altre?

Sabem donar i cedir?

Estem disposats a donar-ho tot per potenciar el jo de l’altre?

POTENCIAR L’ALTRE

POTENCIACIÓ PERSONAL

AUTOESTIMA

El matrimoni o relació de parella no es solament una atracció física,

sino una unió de ments y ànimes. I com molt be diu Khalil Gibran:

“Que haya espacios en vuestra comunión,

y que los vientos del cielo dancen entre vosotros.

Amaos uno al otro, pero no hagáis del amor una traba:

Llenaos las copas el uno al otro,

pero no bebáis en una sola copa.

Bailad y cantad juntos y sed alegres;

pero permitid que cada uno pueda estar solo,

al igual que las cuerdas del laúd están separadas y, no

obstante, vibran con la misma armonía”.

En la vida, podem ser nòmades o pelegrins

Què ets? Què som?

Nòmades Avancem sense rumb Estem a l’espectativa Actuem segons se’ns

presenta

Pelegrins Tenim un objectiu

marcat Analitzem el camí

que fem Preveiem les

situacions Planifiquem

Què podem fer?

Valorar-nos suficientment.

Mantenir un bon concepte d’un

mateix, identificant i remarcant els

nostres valors i qualitats.

Què podem fer?

No enfadar-nos gratuitament, això

fa trasmetre una imatge de debilitat.

Convé recuperar la calma,

contextualitzar el problema, calmar-

se i expressar tranquilament la nostra

opinió.

Què podem fer?

Evitar les amenaces, tan obertes com

velades. Es més eficaç per a que ens

prenguin seriosament i ens valorin,

reflexionar sobre les passes que farem per

defensar les nostres opinions i postures i

després enunciar els arguments.

Què podem fer?

No demanar disculpes

protocolariamente, sols quan

siguin sinceres i surtin del cor.

Què podem fer?

Mai ignorar a l’altre. Escoltem mostrant

respecte per l’altre e interés pel que diu.

No avasallem, per molta raó que creguem

tenir. I permetem que l’altre tingui sempre

una sortida respectable, no tanquem

portes al diáleg.

Què podem fer?

Admetre els nostres errors i

equivocacions.

Què podem fer?

Conèixer els nostres sentimients i emocions i saber expressar-los

Comprendre, valorar i respectar els sentiments i emocions de l’altre

Saber reaccionar enfront l’enuig de l’altre i gestionar be la situació

Saber gestionar les situacions de por.

En definitiva, estem en un mateix vaixell

Un a les veles,l’altre al timó

Què ens diu el Senyor?

Per això, l’home deixarà el pare i la mare i s’ajuntarà a la seva esposa, i tots dos seràn

una sola carn Mt 19, 5

Què vol dir ser una sola carn?

Tenir un projecte comú Tenir il·lusions de futur Respectar-se entre els dos Tenir ganes de fer coses conjuntes Tenir respecte a les individualitats Estimar-se amb tot el cor i per sempre,

amb un amor fort com el foc, que els grans aiguats no poden apagar.

Ser una sola carn i ser tres entre dos

En tot el nostre projecte incloure a Déu.

Pensar en l’altre en clau d’amor cristià. Estimar l’altre com a un mateix

I els fills?

Per tenir-los, respectar els temps de tots dos. Establir un projecte comú malgrat que tingueu

diferències: cal parlar, discutir i cedir. No discutir davant d’ells: el projecte es comú. Buscar temps per la parella allunyats dels fills. Mantenir comunicació entre la parella més

enllà de les converses que afecten als fills.

Els fills no estaran sempre...

Cal mantenir viu l’amor per la parella

Un cop més, cal dir aquí que tots podem canviar per

millorar sense que això vulgui dir menystenir la nostra

personalitat que, sens dubte, es veurà nítidament reflexada

en els possibles canvis que introduim en la nostra manera

de comportar-nos