mel i sucre

2

Notícies locals reDaCCió

Entrevista amb Cristòfol Soler Pere CarDús

Aturem la llei de monolongüisme! ToMeu MarTí

Converses amb els amics aNToNi sasTre

La possessió de Meià FraNCesC CaNuTo

Fotos PeP Gayà

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

Frases fetes JoaN sasTre

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Excursions JoaN F. riera

Esports JauMe alBerT Miró

Passatemps arNau MoraTiNos

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

mel i sucreGener 2012. Núm. 379revista d’in formació general

Editaassociació Mel i sucre sant Joan

Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,

Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2012antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig,sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaumealbert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font

Cobertaeleccions a l’associació de la Tercera edat.

ContracobertaFoto: Pep Gayà.

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://www.melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 2

mel i sucre

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

3

1 Després de vint-i-tres anys hiha hagut un canvi a la presidènciade l’associació de la Tercera edatde sant Joan. a les eleccions quetengueren lloc el 12 de generresultà elegida presidenta MariaTeresa Juan Molinas “Tixadora”,única candidata, que va obtenir145 vots dels 163 possibles. l’a -com panyaran a la Junta DirectivaCatalina lluïsa Gayà (vicepresi-denta), Catalina Mas i CatalinaVicens (secretàries), Joan BauzàNigorra i Jordi Gayà Company(tre sorers), i antònia Bauzà Ga yà,Cati Font, Maria Magdalena Jau -me, Francisca Bauzà Nigorra,Joana Bauzà Vaquer, Miquel Flo -rit, Magdalena Jaume i antòniaDalmau (vocals). Joan Matas “Pe -re maiol” ha estat nomenat asses-sor jurídic i mossèn Ferriol tambéassessor religiós. s’han creat co -missions sobre voluntariat, ta llersi gimnàstica, manualitats i decora-ció, jardineria, arxiu i festes.

el president sortint, Joan Ma -tas antich, de 93 anys, no haviaoptat a la reelecció. la mala salutel manté apartat de l’associaciódes de finals d’estiu.

el dissabte 21 de gener es vafer assemblea general i torrada allocal de Can Tronca. la nova Jun -ta va informar que el primer pro-blema que haurà d’intentar resol-dre és el futur del menjador, unaqüestió que ja va provar d’atacarla directiva anterior. es vol que el

servei guanyi en qualitat i dignitati que s’autofinanci. la regidorade serveis socials de l’ajunta -ment, Margalida Català, va dirque des del consistori s’han posaten contacte amb una empresa decàtering, que elaboraria els menúsdiaris, amb el control d’un espe-cialista en nutrició, amb alternati-ves per a les persones amb neces-sitats especials (hipertensos,dia bètics, etc.). així es podriamantenir el menjador al local i elservei de menjar a domicili, enca-ra que la cuina s’hauria de tancar.

1 el dia de Nadal va desaparèi-xer un ancià de la residència de laTercera edat. l’home, de 80 anys,va sortir de passeig després dedinar. a mitjan horabaixa, elsencarregats del geriàtric varendonar part que l’home encara nohavia tornat i ràpidament es vaposar en marxa una operació de

cerca, en què participaren elsBombers del Consell, la GuàrdiaCivil i la Policia local de santJoan. Devers les nou del vesprevaren localitzar el desaparegut, enbon estat, i el varen poder tornar ala residència. s’havia mobilitzatmolt de personal per a la cerca jaque es temia que si l’home passa-va una nit perdut, les baixes tem-peratures li podrien ser fatals.

1 els Quintos de 1991 varencelebrar el dia dels innocents ambunes actuacions espectaculars. lamatinada del 29 de desembre, lespersones que se n’anaven de santJoan per les tres carreteres princi-pals les varen topar bloquejadesamb parets de palla, fetes de balesacaramullades. Davant l’ajunta -ment va aparèixer també una este-sa de palla, una escampadissa decontenidors de fems arreplegatsde tots els racons del poble i el

notícies locals

Maria Teresa Juan és la nova presidenta de l’Associació de la Tercera Edat deSant Joan. L’acte de presentació de la nova junta realitzat a Can Tronca vacomptar amb una multitudinària assistència.

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 3

mel i sucre

portal major paredat. Damunt laparet de bloquets i a l’asfalt, lafirma dels responsables (“Q91”) iel sentit de l’acció: “Punt Verd”.

1 Hem tornat tenir notícia d’al-guns robatoris a particulars. undesconeguts entraren de nit a canToni Parrec i se’n dugueren dosordinadors i doblers en metàl·lic.els lladres triaren un moment queno hi havia ningú a la casa (sem-bla que ho sabien). a en PepPayeras li varen sostreure gallinesi coloms. els malfactors no du -gueren tanta sort amb en Toni“Mador” ja que quan se’n vatémer que li volien prendre la car-tera va reaccionar i va desbaratarel robatori.

1 la Guàrdia Civil de sineu vadetenir un jove marroquí de 21anys resident a sant Joan. se’lrelaciona amb robatoris comesosa sineu i llubí, on ell i un altremagribí varen assaltar bars, pisosi casals, alguns a ple dia. Davantl’alarma generada en aquellspobles, es va posar en marxa ungran operatiu de cerca. Dels dosassaltants, de moment només haestat detingut el santjoaner. laGuàrdia Civil va dir que era im -minent la caiguda de l’altre.

1 Des de principis d’any hancanviat els horaris del bus queenllaça amb el tren i s’ha reduïtl’oferta. a més, el bus ja no enlla-ça amb l’estació de sant Joan,

sinó que ho fa amb la de sineu.De dilluns a divendres hi ha cincserveis cap a sineu (a les 8.20,10.20, 14.20, 17.20 i 19.20) perenllaçar amb el tren que passa a.40 i arriba a Palma a .28 (total:1.08). Hi ha cinc serveis en sentitcontrari per enllaçar amb els trensque parteixen de Palma a les 7.09,9.09, 13.09, 16.09 i 19.09, i quearriben a sant Joan a .10 (total:1.01). els dissabtes, diumenges ifestius només hi ha tres busos capa sineu (8.20, 15.20 i 20.20) i trescap a sant Joan (per als trens deles 7.04, 14.04 i 19.04). si es volenllaçar amb Manacor, s’ha d’es-perar a sineu 27 minuts en sentitManacor (trens des de sineu a.57) i 20 en sentit sant Joan (trensdes de Manacor a .22).

l’empresa que presta el serveiha canviat. en lloc de l’empresaroca ara té la concessió auto -líneas Mallorca. sembla que va al’estació de sineu perquè tambées cuida dels enllaços amb Mariai ariany.

Tot i aquest canvi, segons elweb dels serveis Ferroviaris deMallorca, l’estació de sant Joancontinua sent operativa.

1 D’aquí a poc temps podríemtornar tenir una línia regular d’au-tobús fins a Palma. la mateixacompanyia que fa la línia Mon -tuïri-Palma ha oferit un serveiregular que partiria de sant Joancinc minuts abans de les 7 deldematí i arribaria a l’estació inter-modal de Palma un quart abans de

4

El dia dels innocents, els quintos varen fer de les seves. Entre d’altres malife-tes tapiaren el portal de l’Ajuntament, feren un corralet davall el campanar iposaren bales de palla a les entrades del poble (foto de J. Picornell).

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 4

final es va fer una mica de xoco-latada per als cantaires i els acom-panyants.

1 la nit de Cap d’any, l’ajun -tament va organitzar una mica defesta a baix del campanar ambraïm i cava de franc, però va fal-tar ben poc perquè el rellotge notocàs les dotze. Devers les onze imitja del vespre es va descobrirque el rellotge s’havia aturat a lesonze i vint. el regidor de Mante -niment, en Pep des saig, va acce-dir a l’església amb en Joan Matas“Peremaiol”, del Consell Parro -quial. Tot semblava estar en ordreperò el rellotge no es movia.Men tre en Pep cercava la raó de lapana, el botó que no havia respostal seu dit, va decidir fer-ho al ditd’en Joan i la màquina va tornar ala vida, deu minuts abans de lesdotze. Però com que l’electrònicaque controla el rellotge només lipermet avançar cinc minuts cadaminut, fins quatre minuts abansde les dotze la situació no va que-dar solucionada. Difícilment espot aconseguir més suspens.

Curiosament, altres pobles delPla varen tenir problemes sem-blants al de sant Joan amb elsrellotges públics.

1 Bartomeu Monserrat sánchez,el nét de s’escolà, ha fet el núme-ro u de la seva promoció de lli-cenciats, a l’imperial College delondres. en Tomeu, fill de naFran cisca sánchez Font i en

amb el qual compartim el rector,varen ser a les 19 h, l’hora quesegurament ens tocarà a nosaltresl’any 2012.

1 el dia de la segona festa deNadal va tenir lloc una nova can-tada de nadales a càrrec de laCoral de sant Joan. Començarenel concert itinerant a la residènciade la tercera edat Novaedat i elcontinuaren a l’encreuament delscarrers de la unió i de la lluna, laplaça de Jaume i, la plaça de laConstitució, la creu de ses ro -ques, s’escaleta, l’escala de l’es -glésia i la plaça de Joan Carles i.al llarg del recorregut s’anavenafegint al grup veïns de la zona oncantaven, fins que arribaren a seruna cinquantena de persones. al

mel i sucre

les 8, i un trajecte de tornada des-prés de les 7 de l’horabaixa.

1 les matines de Nadal continu-en sent una de les celebracionsreligioses que apleguen més gent.a part del contingut estrictamentlitúrgic, una sèrie d’afegits tradi-cionals li donen més llustre: elsermó de la Calenda (enguany acàrrec d’antònia lluïsa BauzàGayà), l’àngel (Bàrbara Bauzàriera) i la sibil·la (Francisca JuliàFlorit). el Cor Parroquial, dirigitper Miquel àngel Gayà Matas,oferí música nadalenca. JoanBau çà Barceló “des Carreró”acom panyà des de l’orgue lesdiverses peces cantades.

enguany les matines seranencara més prest. a Petra, poble

supermercat

p r ò x i mCarrer de Petra • 07240 Sant Joan

Tel. 971 52 60 22

5

Bartomeu Monserrat Sánchez amb els seus pares i oncles.

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 5

mel i sucre

6

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 6

mel i sucre

maiol. Desapareix així la darrerade les botigues d’aspecte tradicio-nal que quedava a sant Joan (eral’única que no tenia rètol al carreri que tenia accés a través de por-tes normals de casa).

la botiga va ser oberta fa 116anys per Francisco Mayol Jaume iToninaina Ginard Bauzà. seguí elnegoci el seu fill, Pere Mayol Gi -nard (que va donar nom a l’esta-bliment). Passà després a la sevaviuda, Toninaina roig Gayà. enmorir sense descendència, la pro-pietat passà a una neboda, JoanaGayà roig, que va explotar elnegoci fins que fa vuit anys el vacedir a la seva filla, Joana MariaMatas Gayà.

1 Ha acabat la primera fase deles obres de la plaça de la Consti -tu ció, que ha consistit en la ins-tal·la ció de la xarxa d’aigües plu-vials i altres equipaments, i ques’ha aprofitat per dotar de serveisalgunes cases del sector. la se -gona fase, que suposarà el canvidels arbres i l’empedrat, s’hauriade començar aviat però elsdoblers promesos no han arribat is’haurà d’esperar a tenir recur-sos. el mercat dels dijous, ques’havia traslladat provisional-ment al carrer de Jaume Mas iNoguera, ha tornat a la plaça, elseu lloc habitual.

1 el popular lloc web de mapesmaps.google.cat va decidir fa unsmesos traduir tots els topònims de

brer o pebrer bord) que hi ha asant Joan. N’hi ha davant el cen-tre sanitari i encara en queden al -guns a la plaça de la Constitució.el batle, Joan Magro, ha explicatque s’han d’arrabassar perquèdonen problemes a cisternes ialjubs particulars, i també al cla-vegueram públic, fins i tot a grandistància, ja que s’han trobatarrels a 200 metres dels arbres. elbatle ha dit que és conscient quellevar els arbres aixecarà algunesprotestes però que és necessari.Per substituir aquests arbres s’hanpensat en els morers bords, que sesembraran dins “pous” amb lesparets de formigó per obligar lesarrels a anar fondes.

1 a final de 2011 va tancar lesportes definitivament Can Pere -

Miquel Monserrat, de Felanitx, haestudiat física en una de les uni-versitats més exigents del món.ara ha començat el doctorat a launiversitat de Cambridge, tambéa anglaterra. abans d’acabar lallicenciatura ja va fer feina alCerN (l’organització europeaper a la recerca Nuclear, a lafrontera entre França i suïssa),que darrerament ha estat notíciapel “Gran Col·lisionador d’Ha -drons”, amb el qual s’investigasobre la “partícula de Déu”. alcurrículum d’en To meu consten jaalgunes publicacions a revistes deprimera fila, com l’Scientific

Ame rican.

1 l’ajuntament de sant Joan hadecidit eliminar tots els exem-plars de Schinus molle (fals pe -

Coses del traductor automàtic del Google Maps...

Tots els productes

per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

7

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 7

mel i sucre

8

Mallorca (igual que va fer a Cata -lunya i altres llocs). a sant Joanes troben topònims tan vistososcom “calle de la escalerilla”,“calle de la ermita”, “carrer deTort” o “carrer de Jaume Más iNoguera”, a més de noms qued’alguna manera han aconseguitsuperar el pas del temps com“calle de José antonio” (per alsmenors de cinquanta: fundador de

la Falange, que tenia un carrer acada poble d’espanya en tempsde Franco). la traducció s’ha fetmecànicament, i d’aquí la granquantitat de desbarats, i amb untotal desconeixement (i/o menys-preu) de la nostra situació sociolin-güística. a Mallorca, fins i tot elsespanyolistes més recalcitrantsescriuen “Porreres” o “Calv ià” il’única forma dels topònims me -

nors (carrers, places, etc.) que faservir tothom és la que hi ha a lesplaques, en català per tot arreu, ique tothom, independentment dela seva llengua habitual, emprasen se cap problema.

s’ha fet arribar un seguit dequeixes (públiques i privades) aGoogle, que ha promès que hoarreglaria, però de moment eldesas tre segueix igual.

Els foguerons i les beneïdes de Sant Antoni comencen l’any festiu.

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 8

mel i sucre

9

llei perquè els pares puguin triarla llengua vehicular a l’ensenya-ment. Però el mateix dia va corre-gir dient que només caldria modi-ficar la llei d’ensenyament sensetocar la de normalització lingüís-tica. la llei actual de normalitza-ció ja permet escollir la llenguavehicular a l’escola.

Per una altra banda, la llei defunció pública no diu que el cata-là tingui primacia, sinó que esta-bleix que es determinaran elsrequisits del nivell de català quecal tenir en el catàleg de llocs defeina. Hi ha requisits molt dife-rents per a cada categoria laboral:des d’un nivell de domini de lallengua parlada, fins a un dominitècnic administratiu o jurídic encatalà. si cal fer algunes exemp-cions, es poden fer en aquestaconcreció del catàleg i no calmodificar cap llei.―Per què es vol reformar la

llei de normalització?

―el consens, que ha operatdes del 1986, ha permès governarels distints governs de dreta iesquerra que s’han anat succeintsense que ningú no hagi hagut deplantejar cap modificació a la lleide normalització lingüística. Haestat possible en el sentit que cadaconsell ha anat fent una modula-ció de com aplicava la llei segonsla seva orientació. Permetia go -ver nar a dreta i esquerra, a catala-nistes i anticatalanistes (en unadenominació que no m’acaba d’a-gradar), sense haver de tocar-laperquè permet marcar el ritme i eltempo en el procés de normalitza-ció lingüística.―Com s’ha trencat el con-

sens?―en un determinat moment

de la campanya pre-electoral delPP va sortir aquesta qüestió sobrela llei de normalització en unesparaules del president Bauzá aeivissa. Va dir que modificaria la

l’ofensiva del govern balearpresidit per José ramónBauzá contra la llengua i la

cultura catalanes ha marcat elsprimers mesos de la legislatura.l’últim capítol d’aquesta ofensivaés la proposta de modificar la lleide la funció pública per suprimirel requisit que els candidats a fun-cionaris sàpiguen el català. unmoviment ciutadà ha presentatcentenars d’al·legacions a l’avant-projecte de llei. algunes d’aques-tes al·legacions, les ha presentadesCristòfol soler, l’ex-presidentpopular, que encara milita al PP ique ataca en aquesta entrevista lapolítica lingüística i cultural delgovern Bauzá.―Per què heu presentat al·le -

gacions a l’avantprojecte de la lleide funció pública impulsat pelvostre partit?―el programa del Partit Po -

pular a les eleccions deia que esfarien actuacions per fer viable lalliure elecció de la llengua vehicu-lar a les escoles. això suposavaretocar la normativa escolar, peròquedava ben clar que no es tocavala llei de normalització lingüística,aprovada per consens de tots elspartits el 1986 amb un govern de lacoalició popular, amb aliança Po -pular, el Partit Demòcrata Populari unió liberal

aquesta llei ha permès a tots elsgoverns posteriors de fer-ne la sevainterpretació i aplicació particular.És com una espècie de constitucióde la llengua en el nostre territori,amb respecte per a les mo dalitatslingüístiques, però re coneixenttotes les implicacions de l’estatut,on es diu que el català és la llenguapròpia de les illes Balears.―si ja no hi ha consens, Bau -

zá pot impulsar una reforma...

entrevista

Cristòfol Soler: “El govern balear menysté la

llengua i desfà la normalització”Pere CarDús i CarDellaCH

http://www.vilaweb.cat/. Dijous, 19.01.2012

Cristòfol Soler va ser president del Govern Balear entre els anys 1995 i 1996.

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 9

mel i sucre

tut dins el partit. si el consell havolgut obrir un procés públic deconsulta per a la modificació de lallei, no es pot demanar que enquedem exclosos els militants delpartit ni les institucions governa-des pels nostres batlles.―Heu rebut pressions o ad -

vertències?―Ha començat una cacera, si

se’m permet exagerar els termes,contra els membres del partit quehem demostrat la nostra discon-formitat. No s’ha pres cap mesuraconcreta contra ningú ni crec quees faci. Però no té sentit que esdemani l’opinió a tothom excepteals qui estan afiliats o presideixeninstitucions dirigides pel PartitPopular. si es demana opinió a lasocietat balear, la societat somtots. No s’entén que hi hagiaquesta mena de persecució alsqui considerem que es menysté lallengua catalana i que es desfàallò que s’havia aconseguit finsara en la normalització del català.―També posen en dubte la

unitat de la llengua.―la ideologia lingüística i de

país de Bauzá és espanyolista,com la d’en Delgado. Ja ho vaigdir abans de les eleccions i hovaig escriure en uns articles depremsa. Però la unitat de la llen-gua, ningú no la pot discutir.entre més coses perquè, si ningúté confusions mentals, l’estatutd’autonomia consagra aquestaqüestió. en tot cas, hi ha qui posamolt d’esforç a donar més visibi-litat a la qüestió de les modalitats.

amb un perfil espanyolista desca-rat. en el congrés, en Bauzá vaaconseguir un 70% dels vots i, enlloc de tirar endavant el seu pro-jecte, va voler fer una integracióde la candidatura d’en Delgado.Però la cosa que sorprèn a moltsque vam donar suport a Bauzá ésque sembla que el congrés l’hagiguanyat en Delgado, perquè esfan les polítiques d’aquest sectorespanyolista.―la militància va fer con-

fiança a Bauzá…―Va ser un congrés sense

debat programàtic. Per tant, pertrobar un projecte d’idees avalatper la militància hem d’anar alcongrés del 2008, quan es fa pre-sidenta na rosa estaràs, quedefensa una posició lingüística ide país clara i neta. les polítiqueslingüístiques i culturals del go -vern actual no consten als docu-ments ideològics i programàticsdel Partit Popular.―s’ha fet un cop d’estat ideo-

lògic?―sí. encara que ells diguin

que no hi ha cap atac a la llenguai justifiquen les decisions ambraons jurídiques i amb els canvisdemogràfics i culturals que hi hahagut a les illes. Per jo, la cosamés curiosa i greu d’aquestaqüestió és que s’acusi d’indisci-plina els qui presentem al·lega-cions a l’avantprojecte de llei enun procés que s’ha obert pervoluntat del govern, que encarano l’ha aprovat ni l’ha tramès alparlament. Tampoc no s’ha deba-

―en el programa electoraldes PP, enlloc no es diu que esmodificarà la llei de normalitza-ció ni tampoc la del funcionariat.No hi havia cap previsió en aquestsentit i s’ha començat per aquíamb una llei de funció públicaque deixa el català per terra. Passade ser un requisit, que pot serobjecte d’exempció per a deter-minats llocs de feina, a simple-ment un mèrit. Però és que s’im-posa un sector del partit que no ésmajoritari.―Parleu-nos dels sectors del

vostre partit...―Dins el partit hi ha hagut

sempre dos sectors definits d’unamanera clara i contundent. Hi hauna sensibilitat regionalista ambuna concepció de partit més acos-tat al territori i al país. aquestPartit Popular té les coses clares.Per una altra banda, ens trobamals congressos que, sobretot aMallorca, a la zona de Palma, deCalvià, de llucmajor, zones ambmés percentatge de forasters, hiha hagut sempre uns nuclis mino-ritaris espanyolistes. en tempsd’en Cañellas representaven tansols entre un 7% i un 10%.―i ara han crescut?―a les eleccions internes pas-

sades es van proposar dues alter-natives: la de Carlos Delgado i lad’en Bauzá. el president Bauzáva rebre tot el suport, poble perpoble, del Partit Popular quehavia aplegat Cañellas, amb senti-ment de país. en canvi, el senyorDelgado va fer una campanya

Cooperativa Agrícola

SANT JOANTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

10

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 10

mel i sucre

si algú em diu que prefereix dirque parla mallorquí i no català,m’estim més que parli mallorquíque no pas que no ho faci. i si aFormentera, que són cinc mil,volen parlar formenterer, que par-lin formenterer.―Però creix l’anticatalanisme

al PP?―És cert que hi ha un sector,

especialment a Mallorca, que his-tòricament ha begut de l’anticata-lanisme. Però la unitat de la llen-gua, ningú no la pot discutirperquè no som nosaltres, sinó elscientífics, qui podem parlar d’a-questa qüestió. És la universitatde les illes qui ha de definiraquestes qüestions, així com lanormativa. Per mi, la cosa méspreocupant és que s’intenta rom-pre un consens que va ser moltlaboriós i que es va construir en elparlament el 1986 sobre un pro-jecte de llei del govern popular.―Com veieu els moviments

de creació de la lliga regiona -lista, per Jaume Font, i la conver-sió d’unió Mallorquina en Con -vergència, per Josep Melià?―amb en Jaume Font som

amics i respect la seva decisió,però jo he estat president delgovern, conseller i president delparlament amb el Partit Popular ino faré un pas com aquest. sé quedins el Partit Popular hi ha moltagent que pensa en temes de paísexactament com jo, sobretot a lapart forana. i aquests projectespolítics són possibilitats, propos-tes alternatives, però ja es va veu -re en les eleccions que no acaba-ven de calar en la població. lagent del Partit Popular dels po blesno va veure la lliga com unaalternativa. ara, en la mesura queel PP es radicalitzi en aquest espa-nyolisme hi pot haver perill. No ésigual viure a Palma que a la partforana, on la llengua és molt esti-mada i els atacs fan patir la gent.―De quin perill parleu?―es pot desencadenar de mol -

tes maneres: l’organització d’un

sector contrari a aquesta po líticadins el partit o una sortida de moltsmilitants que se’n vagin a casa permanca de motivació. les interpre-tacions poden ser mol tes. enaquest món tot és possible.―Tornareu a la primera línia

política?―No. sempre he dit que, si

11

has tingut unes responsabilitats depoder institucional quan et troba-ves bé dins el partit, el dia que nocomparteixes les decisions que esprenen has d’anar-te’n a casa. Hotenc molt clar. ara gairebé m’heretirat de la política. Col·labor unpoc en la política municipal delmeu poble, inca. res pus

Aturem la Llei de monolingüisme!ToMeu MarTí, coordinador de l’obra Cultural Balear

“Quan es promulga una llei injusta, el nostre deure és desobeir-la”,predicava Gandhi. l’avantprojecte de modificació de la llei de la fun-ció pública o llei del monolingüisme és la preparació d’una monumen-tal injustícia cap als catalanoparlants (siguin parlants de la varietat quesigui: mallorquina, menorquina, eivissenca, formenterera...)

el Govern Bauzà ha redactat un projecte que és una autèntica lleid’extermini.

una proposta que, si es fa llei, impediria la igualtat dels ciutadansdavant la llei en matèria lingüística, obstaculitzarà lús normal i oficialde la nostra llengua.

els demòcrates, els qui estam a favor de la diversitat, els que defen-sam la llibertat, no podem deixar que Bauzà, Gornés Hachero i compa -nyia perpetrin el major atemptat contra la convivència democràtica i lacohesió social.

els defensors de la llibertat hem de mobilitzar-nos, hem de sumaresforços i voluntats per aturar aquesta agressió a la pau social, que rompel consens i cerca provocar el conflicte i segregar la nostra societatimpulsada per Bauzà i el seu equip.

els qui estiguin a favor de la pau, la convivència i la cohesió socialnomés poden oposar-se activament a aquest nou decret de Nova Planta(...).

És necessari que els qui estam informats de l’animalada que intentenconvertir en llei ens moguem per informar-ne els nostres conciutadans,a partir de les possibilitats que ofereixen les xarxes socials virtuals, peròtambé a partir de les nostres xarxes d’amics i coneguts.

Cal que parlem i informem la militància de base del Partit Popularde la destrossa que planegen els seus actuals dirigents i fer-los veure queaquesta mesura pretén imposar el monolingüisme, la discriminació delsque vulguin expressar-se en mallorquí i una fractura social difícil derecuperar. Cal usar tots els mecanismes democràtics, judicials i cívicsper impedir que aquesta proposició discriminadora esdevingui llei.

Cal que sàpiguen que qui ens faci aquesta repugnant jugada hopagarà car a les urnes.

Cal que facem veure als diputats que pretenguin votar a favor d’a-questa llei de prohibició de l’ús públic de la nostra llengua que cada votper aquesta llei serà uha punaylada a la nostra gent, que cada nom decada un dels diputats que votin a favor d’aquest aberració serà recorat,per sempre més, com el nom d’un traïdor al seu poble i a la seva gent.

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 11

Balear i es va reunir amb algunescolomistes de sant Joan amb laintenció de formar una juntagesto ra. eren set socis: Francescrot ger, Parrec; Josep sánchez,s’es co là; Jaume sastre antich,Ba la guer; Miquel Català Nigorra;Miquel lladó estelrich; Joanlluís Gayà. aquestes eren elscolomistes i hi hem d’afegir enGabriel Mora Mas, que no teniacolomer. anaren a cal notari de

mel i sucre

la unió Columbòfila desant Joan a partir dels anysseixanta començà a tenir

poca activitat, encara que algunscolomistes mantenien els seuscolomers tot i participar en po -ques competicions esportives. espot dir que l’eufòria pels colomshavia anat perdent interès.

al voltant dels anys noranta, lafamília de Ca na Mates varen llo-gar el cafè al matrimoni formatper n’antoni Xisquet i na Mag -dalena Mola i va ser en aquellsmateixos anys que un petit grupde colomistes intentaren revisco-lar la columbòfila. aleshores, jas’havia passat de la dictadura a lademocràcia i les normes de socie-tats havien canviat; per això esdegueren de fer uns nous estatutsper activar la columbòfila. aixímateix, tot i que quedaven algunsantics colomistes que conserva-ven els seus colomers, a efectesde competició havien de valer-sede clubs d’altres pobles.

Joan Lluís Gayà Bauzà

Joan lluís Gayà Bauzà, de casCanyer, aleshores era el secretaride la Federació Columbòfila

converses

amb els

amics

AgriCulTurA i rAmAderiA Al Segle xx (xxi)

Unió Columbòfila de Sant Joan (i 3)aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU Producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

12

Porreres i constituïren la societat,qie batejaren amb el nom de ClubColumbòfil de sant Joan.

l’any 1992, juntament amb elClub Columbòfil de sa ràpita,muntaren una exposició on sesub hastaren un centenar de co -loms. la subhasta s’hagué d’a-llargar per al dia següent perquèva tenir més èxit del previst.

el 1994 es va fer una exposi-ció a la Casa de Cultura de sant

Amollada davant el bar de Can na Mates. S’hi pot veure en Miquel Català, naMaria Font Morlà i en Gabriel Mora Mas.

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 12

mel i sucre

Joan, a la qual varen venir repre-sentants de Bèlgica i d’alemanya.un manescal belga va donar unaconferència referent a la colum -bòfila i també es va fer una sub-hasta de coloms alemanys que vatenir bastant d’èxit.

Durant dos mesos de la tempo-rada de 1995 es varen fer 19 amo-llades de competició, 8 des de l’i-lla d’eivissa, 8 des d’alacant i 3des de Granada. Durant quatreanys, l’escorxador de sant Joan vaservir d’hostal per als dos ca mionsde la Federació Columbò filaBalear fins que l’ajuntament vadecidir fer-hi una reforma per con-vertir-lo en casal de la joventut.

Francesc Rotger Barceló

Francesc rotger Barceló,Parrec, abans formava part d’unclub de per Ciutat, però a la dèca-da dels noranta va muntar uncolomer a la caseta de son Falco -ner, a sant Joan, on va arribar atenir més de 500 coloms.

en Francisco tenia la curolla tanforta amb els coloms que hi dedica-va tot el temps que li era possible ipresentava coloms a totes les com-peticions que podia; segons diuen,era un guanyador nat i tenia moltde prestigi entre els colomistes deles Balears i fins i tot a l’estranger.a les exposicions i subhastes veniacoloms a molt bon preu i fins i totva tenir el títol de “la parella d’or”,que va vendre a un metge xinès afi-cant a alemanya.

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan

Tel: 971 52 65 33

13

Amollada des de Barcelona. Al costat de les gàbies podem veure en JaumeBalaguer, un soci de Palma i en Joan Lluís.

Amollada internacional de coloms a l’estació de Sagrera, a Barcelona. Es potveure el comboi de tren després de descarregar les gàbies plenes de coloms quehavien portat des de França, Bèlgica, Luxemburg, Alemanya i Anglaterra.

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 13

mel i sucre

a la cooperativa de sant Joandurant uns anys li preparevenpinso amb una recepta especialper als seus coloms i algunesvegades que per problemes desalut no els podia cuidar, se n’en-carregava en Miquel Capellet,també en Pep Gorreta i durant untemps en llorenç reimoro.

Joan Bou Mas

en Joan Bou durant uns quatreo cinc anys fou un dels conduc-tors d’un dels dos camions que lafederació emprava per transportarels coloms cap a les amollades decompetició. arreplegaven elscoloms, carregaven les gàbies iembarcaven el camió cap a lapenínsula, en general al port deDénia, i des d’allà partien cap allloc on havien de fer l’amollada.

segons en Joan Bou, en aquellsanys feren amollades des del portde València, Puertollano (Ciutatreial), Cadis, i fins i tot des dePortugal. També ens conta comuna vegada hagueren de romandredos dies a Tàrbena (alacant), po -ble agermanat amb santa Marga -lida i on molts dels seus habitantssón descendents de mallorquins,com era el cas del batle, que nomiaTomàs Mascaró Garrit.

en general, als pobles elssolien rebre bastant bé i les auto-ritats del poble, fins i tot la Guàr -dia Civil, els oferien col·laboració.

Varen estar uns dies a lorca(Múrcia) on tenien dos camions

Antoni Caimari Bauzà entrega un trofeu cedit per Automòbils Coll a AinaAulet, esposa de Joan Lluís Gayà.

Joan Barceló Mesquida, batle de Sant Joan, entrega un trofeu a Joan LluísGayà al local de Can Tronca.

Sobrassada pagesafeta amb porcs matancers

de Sant Joan

Carrer de la Pau, 20 · Sant Joan

sacaldera@sacaldera.com

tel. 971 52 64 30

horari de venda de 7 a 15 h

14

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 14

mel i sucre

carregats e gàbies plenes de co -loms esperant que el servei mete-orològic anunciàs el final d’unaforta tempesta. Mentres tant, elsxofers havien de passar la nit almateix camió, vigilant i cuidantque els coloms engabiats no patis-sin set ni talent. Per als viatges,

cada camió solia anar previst ambset o vuit sacs de 25 kg de menjar,en general, blat de les índiesvarietat Plata, i també unes deugarrafes de 20 litres d’aigua.Quan sortien els dos camions, demitjana duien entre dos i tres milcoloms, valorats en molts milers

de pessetes; per això, valia la pe -na tenir-los ben cuidats.

en Joan Bou conta que li veniade gust fer aquesta feina i devegades convidava n’antoni so -brassada com a ajudant i tant perl’un com per l’altre era com anard’excursió.

Festa amb motiu de l’entrega de trofeus de final de temporada de l’any 1997, al local de Can Tronca de Sant Joan.

Sucursal de Sant JoanC/ Mestre Mas, 11Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

15

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 15

mel i sucre

els contractes d’arrendamentagraris són uns documentscabdals per conèixer el fun-

cionament en temps pretèrits de lespossessions, explotacions agràriesque tanta importància han tengutdins l’estructura agrària mallorqui-na. aquests do cuments, redactats adavant notari, són una font impor-tantíssima d’informació, ja que através dels pactes, reserves, obliga-cions, agatges i estims registrats, amés de mostrar el funcionament dela possessió, permeten tambéconèixer els elements materials dela vida quotidiana i molts aspectesde l’explotació agrària (cultius,bestiar, llavors, arbrat, etc.). el pre-sent article, no té més pretensió quemostrar d’una manera succinta, elfuncionament de la possessió deMeià en el primer terç del segleXiX. el document analitzat és uncontracte d’arrendament de la pos-sessió de l’any 1828, protocol·litzatpel notari Macià sampol, dePalma.1

1. SENYOR I ARRENDADOR el propietari de Meià era Josep

Francesc de Villalonga i Desbrull(1782-1834) cavaller de Malta,regidor perpetu de Palma des de1812 i hereu del marquesat de laCasa Desbrull. era casat ambMagdalena Ventura de Togo res i dePuigdorfila, filla única del Viiicomte d’aiamans.

l’arrendador o conductor2 era elsantjoaner Joan Baptista oliver Mir(1784-1846) des Calderers, filld’antoni oliver Tomàs (1727-1792) de Porreres i Margalida MirMonjo (1740-1807) de santa Mar -galida, arrendadors de la possessiódels Calderers. era casat ambàngela Gual ramis (1788-1846),posteriorment enviudà i es va casarde segones núpcies amb Catalina

Font Jaume (n. 1795c). un dels fillsdel primer matrimoni fou JoanBaptista oliver Gual (1818-1885)de Meià, el perpetuador de la nissa-ga dels oliver que conraren Meià.altre descendent del seu segonmatrimoni, concretament el seu nét,fou Joan oliver riutort (1871-1932) l’amo en Joan Cauvó, casatamb Mar galida Bauçà Galmés (n.1872c) Mussola.

2. ELS PACTESDels pactes registrats en el

document passam a remarcar lesobligacions del conductor:

– les terres de conradís s’ha-vien de dur a quatre sementers i aús i costum de bon conrador, sen sealterar l’ordre del cultiu.

– el conductor no podrà treureni donar rotes sense el consenti-ment del senyor.

– el conductor ha de vigilar iguardar la llenya de la garriga i sola-ment utilitzarà la necessària per alconsum de les cases i la necessàriaper fer els formiguers. se li assenya-larà el lloc on ha de tallar-la.

– el conductor no podrà tenircap espècie de bestiar cabrum.

– el conductor ha de cuidar del’hort de la possessió, així com delsarbres fruiters que hi ha. el senyores reserva tres paners de magranesde les millors, així com tota l’horta-lissa i fruita que hagi de menester,per a ell i els seus, durant el tempsque estiguin a la possessió. l’hortno el pot llaurar, l’ha de cavar ambl’aixada “perquè de este modo se

conservan y prosperan los abres“.– Fems i palla. el conductor no

pot treure treure terra ni fems de lapossessió; el darrer any de l’arren-dament ha de deixar tot el fems

sense escampar. També ha de dei-xar tota la palla, ben condicionada ifent pallers. si el senyor ho dema-na, ha de portar dues carretades depalla a la seva posada de Porreressens paga alguna.

– el conductor ha de plantarcada any, deu figueres, comptado-res ja brancades.

– el conductor haurà de gastarcada any de dit arrendament laquantitat de 10 lliures, monedamallorquina, en millores de la pos-sessió i allà on li assenyalarà elsenyor.

– el conductor ha de pagar alnotari les dues còpies del contracted’arrendament.

– el conductor ha de passar ambel parell, durant vuit dies de cadaany, a llaurar la vinya de son oms3

i altres vuit dies amb el carro atemps de veremar, essent obligaciódel senyor, mantenir el carreter i elpareller, endemés de pagar tresalmuds d’ordi per a bístia, tots elsdies de treball.

– Que sempre que el senyor o laseva família vagen a dita possessió,puguin gaudir del que hi hagi enella, com és, aviram, ous, alfals ipalla pel bestiar. el conductor,haurà de mantenir d’ordi el bestiarde transport del senyor, durant dosdies solament.

3. LES RESERVESen els contractes, s’especifica-

ven les reserves o clàusules sobredeterminats béns mobles o immo-bles, dels quals el conductor no potdisposar lliurement i el senyor ex -plota directament. aquestes reservespodien ésser sobre determinatsarbres, vinyes, animals, sementers odependències de les cases.

investigació

La possessió de Meià.Contracte d’arrendament

de l’any 1828FraNCesC CaNuTo Bauçà

16

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 16

mel i sucre

17

en el cas que ens ocupa, elsenyor Josep Francesc de Vila -llonga, es reserva el sementer de lapastura per a les seves egües, cedintal conductor, cinc quarterades dedit sementer per a la seva guarda.el conductor, tendrà la obligació demantenir de pa i companatge, a l’o-guer i el mosso del senyor, tot eltemps que estiguin en dita posses-sió les referides egües, com igual-ment totes les vegades que vagin ovenguin d’artà.4 Hem vist anterior-ment com també es reservava trespaners de magranes, així com total’hortalissa que hagin de menester,per a ell i els seus, tot el temps queestiguin a la possessió.

4. ELS AGATGESels agatges són la quantitat de

productes que el conductor de lapossessió, a més del preu del llogu-er, ha d’entregar al senyor, en deter-minat dia de l’any. aquests són elsproductes, registrats al con tracted’arrendament, que Joan oliverhavia d’entregar cada any:

– el conductor ha d’entregar iportar cada any, a la casa de Ciu tatdel senyor don Josep Francesc Vi -llalonga, durant aquest arrendament,un tocino5 de pes de deu arroves.

– el conductor ha d’entregar iportar cada any, a la casa de Ciu tatdel senyor don Josep Francesc,durant aquest arrendament i en eltemps de la collita, cent quarteresde blat i dotze d’ordi, tot bo, nou,net i rebedor, sens paga alguna.

– el conductor ha d’entregar iportar a la casa de Ciutat del senyordon Josep Francesc, el dia de santTomàs apòstol (21 de desembre)cada any d’aquest arrendament, qua-tre parells de capons, tres de gallinesi un paner de ous, tot bo i rebedor isens paga alguna.

5. L’ÀNNUA MERCÈÉs la quantitat que el conductor

paga anualment en diners com apreu de lloguer. el pagament es feiaen metàl·lic, generalment en tresterces i es pactava la data del paga-ment. en el contracte que ensocupa, la primera terça s’havia d’e-

fectuar el 21 de desembre, la sego-na el dia 1 de maig i la tercera el dia7 de setembre. era obligació delconductor, efectuar el pagament del’ànnua mercè ex clu sivament enmetàl·lic i en el domicili del senyor.s’advertia a l’arrendador que “no

podrà dexar de pagar per ningun

infortuni de temps com són fam,

peste, guerra, esterilidat, inunda-

ció o per altre cualsevol mal tant

diví com hu mà; pues deurà satisfer

puntual y ecsactament ditas cent

lliuras en el modo expresat, baix la

pena de pagar los danys y perjuis

que resultassen de la demora.”

6. ELS ESTIMSestim o estims, és el conjunt

d’objectes (animals, eines, llavors,ormeigs) que es manegen o emprendins una possessió, els quals sónobjecte d’avaluació quan el conduc-tor pren possessori de la finca. atots els contractes d’arrendament esprocedia a estimar, és a dir, determi-nar pel càlcul el preu o valor de totel conjunt d’objectes inventariats,així com el seu grau de conservació.el conductor havia de tenir cura detots aquests béns mobles i els haviade restituir a la finalització de l’ar-rendament. en aquesta estimació, hiintervenien dues persones de con-fiança, una per a cada part. la rela-ció o estims, generalment estavainclosa a l’acta d’arrendament, peròde vegades es feia en una escripturaa part. els estims són cabdals perconèixer, a banda dels elementsmaterials de la vida quotidiana, eltipus i el funcionament de l’explota-ció agrària (guarets, cultius, bestiar,llavors, arbrat, etc.).

en els estims registrats a la pos-sessió de Meià, referents al bestiarde feina, hi consten un parell debous i un parell de muls somerinsamb els seus arreus corresponents(arada de bous i de mules, jou debous i de mules, eixanguer, tragu-es, relles, corretjades etc.) i uncarro. No consta cap classe de bes-tiar oví, porquí, ni tampoc capguarda d’egües. l’avi ram consistiaen devuit gallines, sis pollastres iun gall de llavor.

la producció de la possessió,eminentment cerealícola, la trobamreflectida als estims de les llavorsde sembrar, consignats al docu-ment: 47 quarteres de blat i 40quarteres d’ordi, les qual el conduc-tor havia de restituir a la finalitza-ció de l’arrendament. el cultiu escomplementava amb el llegum,destinat en part, al consum humà idel bestiar de la possessió. entre lesllavors de sembrar s’hi localitzen 4quarteres de faves, 3 barcelles deciurons i 1 quartera de guixes. elregistre de 200 canyissos d’assecarfigues pressuposa que hi havia unbon figueral.

l’absència d’elements destinatsa la producció de vi (bótes, cup,mesures, etc.) així com la man ca depactes relatius a la vinya, ens incli-na a pensar que aleshores aquesttipus de cultiu era absent a la pos-sessió.

És interessant de constatar elregistre referit a la producció decuques de seda a la possessió: “Més

serà de la obligació del referit con-

ductor fer las cuchas y los amet-

lons6 se repartiran per iguals parts

entre ell y el senyor don Jusep

Francisco.”

7. LA TRANSCRIPCIÓ DELDOCUMENT

Vet aquí doncs, la transcripcióparcial, del contracte d’arrenda-ment de la possessió de Meià:

en la ciutat de Palma capital delreyne de Mallorca a los sis dias delmes de setembre de lo any mil vuit-cents vint y vuit. Devant de mi, elnotari y testimonis infrascrits, com-paragué el noble senyor don JusepFrancisco Villalonga fill de losnobles senyors don Jaume Juan ydoña Maria Josefa Desbrull cònju-gues difunts natural y visí de estaciutat per mi conegut y digué: Quelibre y espontàneament en virtudesta escriptura y en la via y formaque més tenga lloch en dret dóna enarrendament el seu predio enome-nat Mayá situat en el dictricte de lavila de sant Juan a favor de l’amonJuan oliver fill de antoni, naturalde la mencionada vila per el temps

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 17

mel i sucre

18

senyelarà el senyor arrendador.Més: serà de la obligació del

conductor entregar y aportar a lacasa del senyor don JusepFrancisco, en ciutat, un tocino depes de deu arrovas cada any.

Més és pacte: Que el conductordeurà entregar y aportar cada any ala casa del senyor don JusepFrancisco de la present ciutat,durant aquest arrendament, en eltemps de la cullita, cent corteras deblat y dotze de ordi tot bo, nou, nety rebador, sens paga alguna.

Més és pacte: Que durantaquest arrendament tendrà obliga-ció el conductor de pagar cada anyper ànnua mercè de dit predio, ada-més de lo ante dit cent lliurasmoneda de Mallorca en diner metà-lich y sonant, sens mescla de valesreals ni altres papers moneda, abtres iguals pagas, és a saber: la pri-mera dia vint y un de dezembre, lasegona dia primer de maix y la ter-cera dia set de setembre de cadaany fins finit que sia aquest arren-dament, aportadas a la casa de ditsenyor en los referents plasos, lasque no podrà dexar de pagar perningun infortuni de temps com sónfam, peste, guerra, esterilidat, inun-dació o per altre cualsevol mal tantdiví com humà; pues deurà satisferpuntual y ecsactament ditas centlliuras en el modo expresat, baix lapena de pagar los danys y perjuisque resultassen de la demora.

Més és pacte: Que adamés detot lo susdit deurà el conductorentregar y aportar a la casa delsenyor de la present ciutat el dia desant Tomàs apòstol, vint y un dedezembre de cada any, durant estearrendament, cuatre parells decapons y tres de gallinas y un panerde ous, tot bo y rebador y sens pagaalguna.

Y últimament és pacte: Que elconductor a la fi del arrendamentdeurà restituir tots los estims,arreus, llavors, bestiar y damés queja té rebuts y de los que se dona perentregat, ab la matexa bondad, cali-dat, valor y número, que són com sesegueix.

hort tres paners de magranas de lasmillors y tota la hortaliza y fruitaque necesitarà dit senyor o los seusdependents, tot el temps que estiranen dit predio, cuyo hort deurà con-rar ab xada, sens poder-lo lleurar,perquè de este modo se conservan yprosperan los abres.

Més és pacte: Que el conductorno podrà treurer terra ni fems de ditpredio, sinó que los deurà escampardins el matex y dexar tots los quehey haurà en ell lo últim any de estearrendament y del propi mododeurà dexar tota la palla empehisa-da, ben acondicionada y fetspahiers.

Més: Deurà dit conductor pas-sar cada any a llaurar en la vinya deson oms ab el parell, vuit dias yaltres vuit dias ab el carro en eltemps de vermar; essent de la obli -gació del senyor mantenir el carre-ter y paraller y passar tres almuts deordi per bístia tots los dias de dittreball.

Més: serà de la obligació delarrendatari aportar duas carretadasde palla si el senyor las necesita enla sua posada de Porreras sens pagaalguna.

Més és pacte: Que sempre queel senyor o la seua família va jen endita possessió, puguen gaudir de loque se tròbiga en ella, com és, avi-ram, ous, alfaus y palla per al bestiary haje de mantenir dit bestiar de ordiper dos dias.

Més: Deurà dit conductor plan-tar cada any deu figueras contedo-ras ja brancadas tot a costas seuas.

Més: se reserva el senyor donJusep Francisco, el sementer de lapastura per les seuas eguas, cedint alconductor per las seuas, sinch cuar-teradas del matex, essent de la seuaobligació el mantenir de pa y com-panatje al hoguer y moso del senyor,tot el temps que sian en dita posses-sió las referidas eguas, com igual-ment totas las ve gadas que vajen ovengan de artà.

Més: Deurà el conductor gastary expedir a més de las reservas yànnua mercè, cada any durant ditarrendament, deu lliuras mallorqui-nas en milloras en el lloch ahont

de cuatre anys que ya comensarendia vuit de setembre de lo anypròcsim pasat mil vuitcents vint yset y finiran en semblant dia de loany mil vuitcents trenta un baix lospactes, reservas, condicions yànnua mercè siguents:

Primerament és pacte: Que elconductor deurà aportar dit predio aús y costum de bon conredor, a cua-tre sementers del matex modo quese ha aportat fins el present, donantcuatre reyas a los gorets y altre delsembrar, a no ser que per alguncontratemps no se poguessen donary esto baix la pena de pagar tots losdanys y perjuis que se ocasionasencas de fer lo contrari.

Més és pacte: Que el conductorno podrà donar ni treurer rota algu-na sens expresa llesència del seny-or arrendador.

Més és pacte: Que dit conduc-tor deurà pagar el salari del presentacte per ambas parts.

Més és pacte: Que el conductortendrà obligació de guardar la lleñade dit predio, fer voltas per la garri-ga impedint tot gènero de estracciódonant-li el senyor don Jusep totaslas seuas facultats para ecsecutar7

la persona o personas que intentas-sen tallar o aportarse’n ningungènero de llenya, devent donarconte a dit señor para los efectesque estim convenients; essent res-ponsable el conductor mentres sejustifich que se haje contrafet a estepacte ja sia per consentiment seu, jasia per omissió de no guardar ditagarriga, la que se reserva per ell ysols podrà el conductor tallar la quehaurà de menester per el consumode dit predio, com y també per ferformiguers en el matex, del llochahont senyalarà el señor arrendadoro el que son orde tendrà.

Més és pacte: Que el conductorno podrà tenir en dit predio, nipropi ni estern, ninguna espècia debestiar cabrum.

Més: serà de la obligació delconductor cuidar lo hort de dit pre-dio, com igualment de los abres quehey haje y de mudar-ne sis cada anyde los que acomodaran al senyor, acostas seuas, reservant-se de dit

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 18

mel i sucre

19

EstimsPrimerament sinch cuarteradas

de duas reyas a rahó de duas lliurascada una, com també mateix totaslas damés que esseguiran vint lliu-ras. són 20 l

Més sinch quarteradas y mitjade tres reyas, trenta y tres lliuras.són 33 l

Més tres quarteradas a cuatrereyas, vint y vuit lliuras. són 28 l

Més onze quarteradas a sinchreyas, cent y deu lliuras. són 110

suman las cuatre anteccedentspartidas, cent noranta una lliuras.són 191 l

Estims de bestiarPrimerament: un parell de

bous, esto és, un roig de set anys yun llor de dotze anys, estimats perpreu de cent quaranta lliuras. són140 l

Més un parell de muls somerins,un fumat, de nou anys y lo altrecastany de sis anys, estimats perpreu de doscentas vint y sinch lliu-ras. són 225 l

Més un carro ab una estoranova, avaluat en cent lliuras. són100 l

Més trescentas cinquanta soma-das de fems a rahó de set sous lasomada, valen cent vint y cuatrelliuras sinch sous. són 124 l 5 s

LlavorsPrimerament se ha entregat al

expresat oliver coranta set corterasde blat. són 47 quarteras

Més ordi coranta set corteras.són 47 corteras

Més favas quatre quarteras. són4 quarteras

Més siurons tres barcellas. són3 barcellas

Més guixas, una quartera. són 1quartera

Més ha rebut devuit gallinas, sispollastres mitjansers y un gall dellavor

Alacas de casa y arreusPrimerament ha rebut duas

reyas novas de pes de vint y treslliuras

Més duas pellas de aram, una

gran y una petita, usadas, de pes decatorce lliuras

Més una caldera usada de pes devint lliuras

Més una massa de estellar usadaab sas armellas y dos tascons deferro y un parpalet de lo matex

Més un parpal gros de ferroMés dos tirasos bons de la heraMés dotze paradas de prebasMés duas aradas de mulasMés un jou usat de mulasMés tres aradas y un jou de bous

y un axanguer de cuyro de llaurar,bo y rebador

Més [en blanc] de corretjadas absos restells, sens llandera

Més cuatre cordas, duas primasy duas gruxadas molt usadas

Més una olla de aram, de pes dedotze lliuras

Més altre olla de aram, ab satapadora, de pes de quinze lliuras

Més sinch llums de ferro usatsMés vuit plats de terra mitjan-

sersMés dotze plats de terra petitsMés uns ferros vells, de pes de

onze lliurasMés dos ribells de terraMés nou fexos de càrritx usatsMés sis fexos de càrritx lligat un

anyMés una pala nova y tres usadas

per la heraMés dos arers, un nou y lo altre

vellMés una picasa, un picó, un

pich de picar molí, bo y rebadorMés tres destrals, una grosa, una

mitjansera y una petita, bonas yrebadoras

Més duas xadas bonasMés dos uxolsMés dos fausons nous, dos

càvechs, un nou y un vell de pes devuit lliuras

Més coranta rosegais de lleñaaplegats devant las casas, judicatsper dos homos

Més una serra vellaMés sinch alfàbias usadas y ni

heyà una petitaMés una pastera bona, un serna-

dor y un sedàsMés una caxa farineraMés tres posts de pastar usadas

Més dos feñedors usatsMés un murter de pedra ab sa

masaMés una forca de ferro per el

forn usadaMés una forca de ferro per aple-

gar fems ab un forcóMés doscents cañisos molt usatsMés una estora nova de carroMés serà de la obligació del

referit conductor fer las cuchas ylos ametlons se repartiran per igu-als parts entre ell y el senyor donJusep Francisco.

en cuyos termes se formalitzaaquesta conducció y promet el se -nyor otorgant que durant dit terminiserà certa, segura y quieta la deten-ció del predio Mayà en el arrendata-ri lamon Juan oliver de antes expre-sat y los seus [...]. axí lo otorgareny firmaren lo subscrigué el senyordon Jusep Francisco y per haverespresat el conductor Juan oliverno saber escriurer lo subscrigué perell a son ruego y presència un de lostestimonis qui lo foren ramon ar -bona y Bartomeu Guar diola, criatsde la casa del senyor arrendador detot lo cual don fe. Devant de mi,Macià sampol, notari.

NoTes1. arxiu del regne de Mallorca, protocol

s-798, f. 214-218v2. recuperam aquest mot amb el sentit de

‘llogater’, ‘el que guia o comanda una posses-sió,’ registrat a la documentació notarial delsegles XViii-XiX.

3. Possessió ubicada al terme de Porreres.el 1838, juntament amb Meià i el rafal aixat,eren propietat del seu fill, Mariano Villalonga iTogores. el conductor de son oms era Jordioliver Gual (1811-1888) de Meià, de sant Joan,fill de Joan i àngela, els arrendadors de la pos-sessió de Meià registrats en el document queens ocupa. Jordi oliver era casat amb Marialladó roig (n. 1820c) de Porreres, s’establí enaquella vila i d’allà són els seus descendents.

4. sembla que es tracta de la possessió deCarrossa. aquest fet, pot ésser indicador d’al-gun tipus de transhumància, realitzada presu-miblement durant l’hivern.

5. el castellanisme tocino o tosino era elsubstantiu utilitzat per anomenar el porc i eltrobam registrat a molts documents notarialsdel segle XViii.

6. embolic de seda segregat per la cuca deseda, que allà dins es converteix en papallona(DCVB).

7. Donar compliment a un càstig, castigar.el conductor havia de fer pagar el ban o dema-nar penyora, segons pràctica usual d’aquellaèpoca, a les persones que contravenguessinaquest ordre.

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 19

20

mel i sucre

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 20

21

mel i sucre

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 21

mel i sucre

Constat que el dia s’ha allargat.Ja saben: per Nadal una passa degall, per sant esteve una passa dellebre, per Cap d’any una passa de‘cap xerigany’, per sant antoniuna passa de dimoni, per sant se -bastià una passa de ca... i així finsal dia de sant Joan, la nit més curtai el dia més gran. Però crec que éstambé un estat d’ànim més que laprecisió dels minuts que el dia hacrescut des del solstici d’hivern, elpassat dia vint-i-dos de desembre

Les passejades pel poble o perforavila cobren un sentit méscalmat, malgrat l’aire fred o laboira matinal. els hiverns presen-ten un paisatge cert i conegut. elspinars i garrigues verds, elscamps llaurats amb els ametlers iles figueres sense fulles, algunaflor blanca o rosa d’un ametler jadespunta en algun lloc més calent,els garrovers verdosos, uns bocinsamb palmeres washingtònies quehan proliferat esparsos aquí i allà.les llimones groguegen i lestaronges cobren el seu color. Perbardisses i parets seques la vidal-ba mostra les seves flors blanqui-noses, penjant com a campanule-tes, símbol hivernal.

Quan arriben aquestes dates iels ametlers comencen a treurealguna flor –malgrat sabem que“la flor de gener no sol omplir elpaner”– pens amb albert Camus,que a la seva algèria natal esposava messions cada any amb uncompany per veure qui dels dosafinava la primera flor. Precisa -ment sobre Camus vaig llegiraquest titular no fa gaire “¿Foualbert Camus assassinat pelKGB?”. segons els diaris perso-nals de Jan Zabrana, narrador ipoeta txec, l’accident de trànsitque acabà amb la vida de Camushavia estat provocat pels soviè-tics, hauria estat un assasinat polí-tic. així pagaria l’abandonamentde l’esquerranisme oficial, la sevacondemna a la invasió sovièticad’Hongria i el recolzament a l’es-criptor rus Boris Pasternak perquèli donassin el Nobel. s’assemblamassa a novel·la d’espies

Deman al seu gendre que fa lamadona des Campot que eramolt caçadora, d’abeurada i defilats, al coll, damunt el seu turó.allà dalt s’hi havia fet col·locardos o tres taulons i damunt, un

butacot vell. asseguda en aquellatrona li era ben igual passar-hi lesdematinades, sempre feia per l’ar-ròs brut o pel seu plat preferit: elsescaldums de tords amb pilotes.“ara ja no caça” me comenta elseu parent, “un dia, clarejava,tenia ben estesos els filats, lipegaren de cop tres tudons i del’envestida la tiraren per enrere, labutaca li caigué de damunt elcadafal, del cop se torçà el coll iva amb un collarí i si el se lleva lipeguen marejos”.

Comentam al cafè l’anuncid’un d’aquets sopars que sovin-tegen, anomenats de les “cultu-res”, on es poden tastar un entrantjueu, un plat musulmà (senegalès,marroquí, nigerià..), un postrecristià, alguna beguda sud-ameri-cana. Per les associacions que hofan és una tasca d’integració delsnouvinguts. Però e. Bout, un laicradical, s’indigna: “és una usur-pació d’àmbits de la vida quoti-diana, beure i menjar allunyats dela seva funció nutricional se car-reguen d’un cinisme d’harmoniacultural, un fals infantilisme ecu-mènic; el binomi religió-menjar

dalt

del turó

Més apunts del Plade Mallorca a l’hivern

CliMeNT PiCorNell

AgÈNCiA de SANT JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 52 60 78

22

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 22

mel i sucre

23

frases fetesSap més el dimoni per

vell que per dimoniJoaN sasTre JoaN

indica que moltes vegades, al’hora de solucionar un pro-blema, compta més l’expe-

riència que el títol.També diuen que l’experiència

és un grau, que és una altra mane-ra d’explicar que a l’hora de feruna feina no és suficient tenir elsconeixements teòrics o l’autoritatper fer-la. en tot cas, a l’hora dedominar qualsevol disciplina ésmolt important anar conjugantteoria i pràctica en el seu aprenen-tatge: l’una ajuda a l’altra. a partde tot això. aquesta és una de les

poques frases que no destil·la con-notacions negatives pel dimoni,l’àngel caigut, principi del Mal.És una dita certament estranya, jaque en ser el dimoni un àngel quees va rebel·lar contra Déu, el seusenyor, si hem de parlar d’expe-riència, la dels altres àngels engeneral hauria de poder comptartant o més com la del dimoni.Però, a la nostra societat eminent-ment laico-cristiana a parts simi-lars, el dimoni té molt de ganxo, oen tot cas en té molt més ell tot solque tots els àngels no-caiguts ple-

gats. D’àngels n’hi ha molts, peròel Dimoni Gros és singular: justn’hi ha un. aquesta circumstànciaés segurament la que potencia for-tament la seva autoritat: ser un iúnic, dimonions i barrufets a part.Com a demostració de la força ide la potència de ser un i únic,basta fer un exercici molt senzill:comprovau com quedaria aquestamateixa dita canviant el dimoniper un àngel: “sap més un àngelper vell que per àngel”. sensecomentaris.

ha generat una cultura estalonadasobre la prohibició de molts d’ali-ments i la seva ritualització.Beure i menjar, com follar, sónreligiosament perillosos”.

Per poesia compromesa, la po -pular. Encara amb l’olor defum del foguerons de SantAntoni, un poc passats per aigua,es renova el contacte amb les glo-ses prop del caliu i la cendra. Hedit altres vegades que m’agradenles gloses de sempre (“sant anto -ni para lloves / per dins mates iclapers / per guanyar quatre do -blers / i fer-se unes varquesnoves” o “Totes ses rels d’unamata / me caben dins una mà, / etstan bona per llaurar / com un cara-gol per batre”), però hi ha d’haverlloc per a les coentes (“No el t’hevist d’antany ençà / saps que t’hiha sortit de pèl! / Té careta demostel / i barbeta d’ermità” o“em pensava que en tombar / jano s’aixecava pus / però és com elBonjesús / que torna a ressusci-tar”), les d’actualitat (“segonscom diu en Bauzá / ara haurem de

glosar així: / Mitja glosa en caste-llà, / mitja glosa en mallorquí”).al fogueró on torrava porquim hiva haver lloc fins i tot per a lesgloses feministes (“estam fartesd’anar amb bones / i de cuidar totsels béns. / a noltros mos faltenhores / i a qualcun li sobra es

temps” o “arromángate Manolo /i passa l’aspirador / que aquí, aCuba i al Polo, / el polvo és cosade dos”). i ja que hi som, una deles meves preferides: “Vaig tenirsa paciència / de fer-li d’agenollat/ i es temps que feia es pecat /pagava sa penitència”.

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 23

mel i sucre

Comentari al mes de desembreel desembre, seguint la tendèn-

cia de gran part dels mesos d’a-quest 2011, ha registrat una tempe-ratura mitjana molt més elevadaque la de l’any 2011, al qual hasuperat en 1,8 ºC. Ha estat el valormés alt dels darrers quatre anys;únicament, el 2009 presentà unregistre similar.

Durant aquest mes no hi hahagut grans oscil·lacions de tempe-ratura. la segona quinzena fou unamica més freda que la precedent.De dies especialment freds, sen’han presentat pocs; podemremarcar el 17 i 18 o el 29 i 30,únics dies en què la temperaturamitjana es situà per sota els 10 ºC.Per altra banda les temperaturesmínimes no han baixat dels 5 ºC.als indrets més freds del terme, atrenc d’alba, coincidint amb leshores més fredes del dia, s’han for-mat gelades, generalment de pocaintensitat, que s’han fuses tot d’unaque els raigs de sol han començat aescalfar l’ambient. Durant leshores centrals del dia hem pogutfruir de temperatures primaverals,que baixaven de manera ràpida apartir de la posta del sol.

Després d’un novembre moltplujós, s’ha presentat un desembremolt sec. la pluviometria total

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

GENER 2012 (fins a dia 23)

Temperatura mitjana 11,1 ºCTemperatura més alta 18,6 ºC (dia 5)Temperatura més baixa 5,8 ºC (dia 15)Pluviometria 17,2 mm (dels quals 1 mm correspon

a boirades)Velocitat mitjana del vent 5,4 Km/hVelocitat màxima del vent 95 Km/h (dia )Direcció del vent predominant O-NOEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2,1 ml/dia

MES DE DESEMBRE 2011 2010

Temperatura mitjana 12,4 ºC 10,6 ºCTemperatura més alta 19,7 ºC (dia 22) 20,8 ºC (dia 8)Temperatura més baixa 5 ºC (dia 19) 2,6 ºC (dia 26)Pluviometria 9,4 mm (dels quals 33,3 mm

1,2 mm corresponen a boirades)

Velocitat mitjana del vent 7,9 Km/h 8,1 Km/hVelocitat màxima del vent 80,5 Km/h (dia 17) 69,2 Km/h (dia 15)Direcció del vent predominant O-NO O-NOHumitat mitjana 74,50% 74,34 %Pressió mitjana 1022,82 mb 1012,12 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2,2 ml/dia 2 ml/dia

PARC SOLAR FOTOVOLTAIC DEL PAVELLÓ MUNICIPAL DE SANT JOANANY 2011

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es (Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres)

GENER 66579 5540 12,02 10,7 6094 1385FEBRER 87842 7220 12,17 12,8 7942 1805MARÇ 114202 8982 12,71 14,5 9880 2246ABRIL 157392 11500 13,69 21,07 12650 3220MAIG 185426 14365 12,91 25,26 15802 3591JUNY 188100 14339 13,12 28,05 15773 3585JULIOL 184900 13909 13,29 29,9 15300 3477AGOST 193269 14484 13,34 31,99 15932 3621SETEMBRE 143216 11000 13,02 27,79 12100 2750OCTUBRE 111787 8880 12,59 22,08 9768 2220NOVEMBRE 63234 5103 12,39 16,39 5613 1276DESEMBRE 62813 5215 12,04 12,51 5737 1304

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2011Temperatura mitjana

2011 2010 2009 2008

GENER 10 9,7 9,8 11,8FEBRER 10,7 10,4 9,9 11,4MARÇ 11,8 11,2 11,7 12,3ABRIL 16,2 14,1 13,6 14,9MAIG 19 16,9 19,7 17,3JUNY 21,2 21,3 23,3 22,6JULIOL 23,9 25,7 25,9 24,6AGOST 25,6 24,9 25,9 25,2SETEMB. 23,2 21,5 21,6 21,7OCTUBRE 19,5 17,7 18,6 18,3NOVEMBRE 15,8 13,4 15,6 12,7DESEMBRE 12,4 10,6 12,0 10,0

24

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 24

mel i sucre

influència a tot el mes i, fins i tot, aldesembre passat. aquesta tònicad’estabilitat únicament es va rom-pre en aquest mes a la nit de santantoni, on es recolliren uns 16 mm.aigua, per altra banda, que ha anatmol bé als sembrats, que ja pintende verd els nostres camps, i quecomençaven a precisar-la per cul-minar la germinació.

Climograma 2011amb el climograma del 2011,

tenim una mena de radiografia delque ha estat aquest any en quant ales dues variables més destacadesdel temps:

les temperatures han estat méselevades que les de l’any 2010.Tots els mesos del 2011, excepte eljuny i el juliol, han superat la tem-peratura mitjana mensual delscorresponents mesos del 2010,amb diferències que han anat desdels 0,3 als 2,4 ºC. la temperaturamitjana anual ha pujat 1 ºC en rela-ció a la del 2010.

en quant a la pluviometria,s’han recollit, en el 2011, 554,8mm, uns 20 mm menys que en el2010. Més d’una tercera part deltotal anual de pluja ha caigut durantel mes de novembre, amb 204,1mm, el mes més plujós. la meitatde la pluja de tot l’any s’ha concen-trat a la tardor, estació que en elclima mediterrani rep més aigua.

Parc solar fotovoltaicen el desembre ha tornat min-

var la radiació solar, sobretot acausa de l’escurçament de la dura-ció del dia ja que, per altra banda,hem tengut bastants de dies clars.Malgrat el descens, encara quepetit, de la radiació en relació alnovembre, la generació d’energiaha estat un poc superior. aquestfet, que es desvia de la normageneral, ha fet millorar el rendi-ment de les plaques, que ha passatdels 12,39 als 12,04 Wh/m2 deradiació solar per kWh obtingut, ies pot relacionar amb la baixadade la temperatura, on la mitjanadel mes s’ha situat en els 12,51 ºC.

s’ha quedat en 9,4 mm en els ques’inclou la humitat aportada perles rosades matinals. la precipita-ció més destacada es produí el dia27 amb 5,3 mm. aquesta situacióatmosfèrica ha repercutit en lahumitat mitjana que ha baixat enrelació al passat més, passant del82,63 al 74,50%, i en el grau d’e-vaporació que ha augmentat finsals 2,2 ml/dia. Tot plegat ha fet quela part superficial del sòl, malgratles pluges del novembre, s’hagieixugat bastant.

Durant tot el mes hem tengutun temps molt estable. la mitjanade la pressió, de 1022,82 mb, ensho ratifica. a excepció dels dies 16i 17 en què el vent bufà amb força,arribant a ràfegues de 80,5 Km/h(la velocitat més alta de l’any),durant la resta del mes l’aire esmostrà bastant calmat, amb una

mitjana de 7,9 Km/h. la direcciópredominant s’ha establert entre elponent i el mestral, o-No.

Comentari al mes de generen el que duim de gener, ha

continuat el temps estable que ensacompanya des de tot el desembre.en lluir el sol, les temperatures s’e-leven bastant, baixant de manerapaulatina des de la seva posta fins al’albada, moment en què els termò-metres marquen habitualment elsvalors mínims i es formen gelades iboires en els indrets on l’aire romanmés fred. aquesta dinàmica, ques’ha instal·lat a l’atmosfera, fa queles temperatures mitjanes siguinsuperiors a les normals per a aques-ta època de l’any. sembla que lesanomenades calmes de gener, prò-pies dels dies centrals del mes,hagin eixamplat, enguany, la seva

25

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 25

mel i sucre

Sant Joan

i els

santjoaners

Imatges per al recordaMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Melcior, Gaspar i Baltasar acompanyats dels seus patges, davant el portal del l’església, a principis delsanys vuitanta. la fotografia està feta per en Climent Picornell Miralles. aportació fotogràfica: antoni Company“Foc”. Fotografia 2: els tres reis damunt els cavalls, abans de començar la cavalcada; era l’any 1961. aportació fotogràfi-ca: Bartomeu Bauçà “Maiolí”. Fotografia 3: a la plaça Nova del poble, abans de començar l’entrega de juguetes i regals, el gener del 1961.aportació fotogràfica: Bartomeu Bauçà “Maiolí”.

26

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 26

mel i sucre

27

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 27

mel i sucre

Biniarroi-font des GarroverJoaN FraNCesC riera

iniciàrem la nostra exursió al monestir de santa llucia (Mancor de la Vall), un dia quasi prima-veral i amb bona temperatura; seguírem per una canaleta que partia del monestir i per un caminoiuna mica perdut fins arribar al llogaret de Biniarroi on poguérem berenar i contemplar unes caseson encara es conserven les famoses telues pintades; una vegada agafades les forces necessàries percontinuar, la nostra ruta va seguir de baixada cap al camí que va a la finca de la font des Garroveron es duen a terme cultius experimentals d’oliveres. amb una mica de pujada, arribàrem a un collque ens va dur a les Cases Noves (que varen ser restaurades l’any 1993 i que ja es troben en unestat de semi ruïna), aquí dinàrem i després ja de davallada baixàrem per un bonic camí que ensva dur ja cap on habíem deixat un cotxe, ja quasi arribant a lloseta.

28

excursions

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 28

mel i sucre

29

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 29

mel i sucre

filosofia.ara els ancoratges els va po -

sant el primer de la cordada i elsegon de la cordada va recuperantel que el primer ha anat posant ala paret... d’aquesta manera laparet queda neta com si no hihagués escalat mai ningú.

Problema: per on anar? – Com que no trobam ancorat-

ges, a vegades anam pujant i quanestàs 20 metres enfora del teuassegurador, te n’adones que t’hasequivocat i que la ruta va tres oquatre metres a l’esquerra de tu...què feim? o baixam o feim unatravessia de 3 o 4 metres pertornar a entrar a la via que hem deseguir.

Problema: i si en 5 o 6 metresno podem posar cap ancoratge ala paret?

– s’ha de continuar fins que hihagui un trosset de roca ques’adapti als ancoratges que duimnosaltres a l’arnès (així de dur,així de cert!).

Hem entrat dins un camíd’aventura (com sempre ha estatla vida)... ja no trobam guies nireferències de per on s’ha d’a-nar... ja no hi ha la seguretat desaber que la via comença aquí iacaba allà.

ara anam completament lliu -res, despullats, sense el pes de peron s’ha de passar i fins on s’had’arribar. ara anam lliuresd’equi patge: el nostre cos, el nos-tre arnès, la corda i els ancoratgesde la paret i sobretot, sobretot lesnostres ànsies il·limitades d’a -pren dre... aquest és el camí dels 4grapes i el caminarem dia a dia.

Tenim un blog: al web del mel

i sucre. aquí teniu l’enllaç:www.quatregrapes.blogspot.com

l’altre per una línia que es diupor... per aprendre hem de traves-sar aquesta línia. en roig la trav-essa cada dia perquè les oportuni-tats són el seu objectiu.

També tenim en Betlem perterres alacantines que aprèn cas -tellà... i encadena vies com si espassetjàs per ca seva tranquil·la -ment (en pèl, evidentment).

Mentres tenim els exiliats afora, mentres tenim els tres ban-dolers repartits per mitja europa,mentres les cerveseries estran-

geres exhaureixen les existències,aquí a la nostra Mallorqueta, lanostra petita illeta estimada que -dam n’andreu i jo, que hementrat a un món desconegut perara per nosaltres...

eNs HeM iNiCiaT a l’es -CalaDa ClàssiCa: és unaforma diferent d’escalada. Finsara trobàvem ancoratges a la paretposats (algú hi havia anat abansper posar ancoratges a la paret).

ara hem agafat els grans mes -tres antics de l’escalada, els pri -mers que varen pujar lesmuntanyes, els que no trobavenres posat a la paret, els pioners del’aventura i hem seguit la seva

Tenim els 4 Grapes mig tris-tos perque dels 5 quesolem ser escalant ens

n’han fuit tres a s’exili....Tenim en Gorfes per Gottin -

gen (alemanya) estudiant l’ale-many i anant al paradís en formade plafó que tenen allà, metres imetres de plafó, allà hi ha polies-portius que estan construïts única-ment per escalar... esperem quetorni sense cap lesió de dits per -què en Gorfes no amolla ses viesfins que les apunta a sa llibreta.Persistència en estat pur!

en roig el tenim per Maltaque ens explica que allà per arri -bar a una via hi arribes des dedalt... és a dir que les zonesd’escalada estan al fons d’unprecipici i s’ha de baixar fins abaix per després poder tornar apujar per amunt (brutor en dimen-sions sifredianes)... ens contavaque un dia (dels primers) ja feiafosca ( 4 grapes 100%) ell era allàbaix i tots els altres ja eren a dalti intentava pujar però no ho acon-seguia, va pensar: dec fer qualquecosa malament, perque pujar, nopuj... i les explicacions que arri -baven de dalt eren en anglès(ensumadorssss!). Va aprendremés anglès en deu minuts que en10 hores, perquè o arribava aentendre el que li deien o no sor-tia d’allà baix ( crec que més omanco la història era així perquème la va contar després de 7 o 8birres i un plat d’aletes).

el que sí sé segur és que nor-malment estam a les zones deconfort de la ment... i per apren-dre hem d’intentar sortir d’elles,hem de passar del cercle de con-fort al cercle de les oportunitats,els dos cercles estàn separts un de

4 Grapes

JauMe alBerT Miró, “es Col·leGa”

esports

30

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 30

mel i sucre

31

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 31

mel i sucre

32

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 32

mel i sucre

33

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Horitzontals: 1. Preocupacions sense fona-ment. La meva extremitat superior. 2. Robas elgust que sobra. Relatiu o pertanyent al ritu. 3. Im-pediran que la bufeta rebenti. El nom de la quinze-na. 4. L’habitatge d’un deu els unira en matrimoni.La carta que tambe frequenta els Mots Enqua-drats. Mitja edat. 5. Comenca el vol d’Iberia.Encara ha de tornar. Brinda un aire mes atractiu,com als Mots. 6. On els nins s’apunten els deu-res i on els grans s’apunten els telefons. La fraseesta incompleta. 7. Utilitzen aquelles sense vestir.Avui fins i tot la ira esta incompleta. Com acabaun esglai. 8. La carta amb menys problemes de sa-lut. ... menys si poguessin aturar el temps. 9. Lafruita preferida d’una quica. Atencio amb la VI-SA. Castell de Bellver des de dalt. 10. La primeraparaula del diccionari. Arranca! Fideu. Indicis d’u-rani. 11. El rosegador pot causar una imperfeccio.Provara com de comestible es (i si ho es). 12. SiDeu no la mostra, rai! S’associaran amb un dels setdimonis de Sant Joan. 13. Donam figura a l’arc detal manera que quedara marca. De la reialesa.

Verticals: 1. Forma part d’una societat tan limi-tada que nomes hi es mitja. Primat de la fotografia.2. Pot ser un precios carruatge per a na Ventafocs.Ni un segon mes. 3. Abisme del qual n’ha caigutpart. La lletra que comenca i acaba el gag. L’unic

paıs que comenca amb Q. 4. Es pot llegir a les mansla bona (i fins i tot la mala) sort. Comenca pel co-mencament. 5. Rendiran culte per enesima vegada.El caire sense caires. Un dia sense es molt llarg.6. Remar al principi i al final. El deu que tambesurt molt per aquı. Mencionar. Tant de bo no ten-gui por del mateix. 7. Una altra del dia del judicifinal. Donaria tres peus. Un gos puja abans delnaixement de Jesucrist. 8. Imprescindible per a ferfeina. Advertir. 9. Sant. Expedicio per la sabana.Tres de tres. 10. Unio Europea. Escullis dues is.Aina Alcover Ibanez. 11. Per regar o apagar el foc.Fa sonar l’Eden. Es una bona notıcia, per als quivoten a qui guanya. 12. Unes altres que tambe po-den volar. L’enemiga de la sogra. Aquesta vegadatoca acabar a les tres en punt.

Solucio al numero 28:

N A V A L L A F U M AO C A S I O N A L I TR A C O C O L A D O RM A C T U A M A P AE S I A C C I D PS A L A R I S F O C A

B A R R O T E R I RO C E A O I R R E

O N A G E P S O CS E R O C O C R ES R E N S A B O N A RI A R D A T A P A R ES E U C U R A R E N

passatempsMots enquadrats núm. 29

arNau MoraTiNos i BorDoy

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 33

mel i sucre

m CuiNA d’AQuÍ i d’AllÀmCrema de carabassa

saCraMeNT Ferrer

la carabassa és rica en minerals, sobretot calci,magnesi, fòsfor i potassi. a més, té un alt per-centatge de provitamina a (el betacarotè), que

té efectes antioxidants i anticancerígens.

Ingredientsa 1 quilo de carabassaa 1 litre i mig d’aiguaa 250 g de nataa 50 g de paa oli d’olivaa sal

Preparacióa Pelar la carabassa. No ha de quedar gens de clo-vella a la polpa.

a Treure tots els pinyols i trossejar-la.a Col·locar-la dins una cassola i cobrir-la amb l’ai-gua.a abocar-hi un raig d’oli i posar-hi un poc de sal.a Deixar bullir de 20 a 25 minuts fins que sia ten-dra.a una vegada cuita, triturar-ho tot i passar-ho pelcolador xinès.a retornar altra volta a la cassola i encendre el foc.a abocar-hi 250 g de nata líquida i deixar donar dosbulls.a Trossejar el pa a quadrets i fregir-lo amb oli d’o-liva.a servir la crema de carabassa calenta acompanya-da dels crostons de pa fregit.

34

OFICINA 0041

c/ de Palma, 16

Sant Joan

Tel.:

971 858 514

971 858 521

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 34

mel i sucre

35

agenda

Horaris de tren

(en negreta, trens combinatsamb autocar; entre parèntesis,hora de partida de l’autocardes de sant Joan; l’autocar vaa sineu, on el tren passa endirecció Palma a .40)

sant Joan - Palma

Dies feiners: 6.38, 7.38, 8.38(8.20), 9.38, 10.38 (10.20),11.38, 12.38, 13.38, 14.38(14.20), 15.38, 16.38, 17.38(17.20), 18.38, 19.38 (19.20),20.38, 21.38, 22.38.

Dissabtes, diumenges i fes-tius: 6.38, 7.38, 8.38 (8.20),9.38, 10.38, 11.38, 12.38,13.38, 14.38, 15.38 (15.20),16.38, 17.38, 18.38, 19.38,20.38 (20.20), 21.38, 22.38.

Palma - sant Joan

Dies feiners: 6.09, 7.09,8.09, 9.09, 10.09, 11.09,12.09, 13.09, 14.09, 15.09,16.09, 17.09, 18.09, 19.09,20.09, 21.09, 22.09.

Dissabtes, diumenges i fes-tius: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04,10.04, 11.04, 12.04, 13.04,14.04, 15.04, 16.04, 17.04,18.04, 19.04, 20.04, 21.04,22.04.

sant Joan - Manacor

Tota la setmana: 6.59, 7.59,8.59, 9.59, 10.59, 11.59,12.59, 13.59, 14.59, 15.59,16.59, 17.59, 18.59, 19.59,20.59, 21.59, 22.59.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 29 de generPorreresdia 5 de febrer sant Joandia 12 Vilafrancadia 19 arianydia 26 Montuïridia 4 de març Petra

el sol

surt es pon

1 febrer 07.56 18.0615 febrer 07.41 18.2329 febrer 07.22 18.3815 març 06.59 18.54

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uVi 061PaC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

Febrer: la Candelera (2), Dijous Jarder (16), rua (19),Darrer Dia (21), Dimecres de Cendra (22), beataFrancinaina Cirer (27).

El mes

És un mes fred i humit. els ametlers treuen flor i elssembrats pinten de verd foravila. Per santa apol·lònia(9 de febrer) exsecallen tarongers i llimoneres, quetambé es poden trasplantar per aquesta època.Generalment pel febrer es poden empeltar, exsecallar otrasplantar els arbres que perden la fulla. És temps decames roges i de tallar canyes. Durant aquest més se solacabar de sembrar el gra. la lluna nova de febrer és lamillor per sembrar patates i la vella per als alls. Pelfebrer els tords davallen de la muntanya cap al pla.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard i a. ramis, a mésd’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Febrer de 1992• Començà la segona fase d’a-bastament d’aigua potable.Comprenia els carrers del barridel Camp i també Princesa,unió, ramon y Cajal i perpen-diculars a aquest, de la bandade Petra.• Tres regidors del PP abando-naren el seu partit, en discon-formitat amb el pacte PP-uM.Més endavant s’hi tornarenintegrar.• Dos santjoaners, en JoanFlorit “rafelet” i en rafelriutort “de son Tei”, entred’altres, es varen veure impli-cats en un rescat a un avencdevers artà. en Joan poguésortir però els altres no, ja queles eines quedaren enrocades iinaccessibles des de dalt i desde baix. l’endemà uns espe-cialistes els ajudaren a sortir.

Febrer de 2002• es publicà la llista de finquesafectades per l’ampliació de lacarretera de sineu.• es va obrir la botiga s’Hort,al carrer del Consistori. se’ncuidava Bàrbara riera i s’hivenia fruita i verdura.• Josep Jaume “Boverrí” va serelegit president de la PenyaMotorista.• Joan Matas Gayà “Pere -maiol” va ser nomenat secreta-ri del Consell d’administracióde “sa Nostra”.

la lluna

31 gener quart creixent

7 febrer plena

14 quart minvant

21 nova

1 març quart creixent

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 35