membre del consell d’administració de fluidra pÀgina ... · 2 l frq l primer gratuÏt del bages...

DEL 21 DE sEtEmbrE aL 4 D’octubrE DE 2017 l NÚmEro 293 l 15.000 EXEmPLars

Entrevista a Eulàlia Planes

FREQÜÈNCIAMembre del Consell d’Administració de Fluidra

PÀGINA 24

El tractament de les malalties oncolò gique s pre sent a une s característiques diferents a d’altres. Per això, en el seu moment, es va

crear un centre de dia a Althaia que ja ha quedat petit. Un grup impulsor format per associacions, usuaris i empreses ha promogut el nou

hospital d’oncologia i hematologia de dia modern i ample que aviat estarà enllestit gràcies, en part, a diferents accions de mecenatge.

S’han fet i es faran activitats per obtenir-ne fons. La solidaritat, en aquest cas, no es fa pregar. PÀGINES CENTRALS

Imatge d’una campanya de mecenatge que s’està estenent des de les bases més modestes de la societat al sector empresarial, que hi aporta capital

SOCIETAT

El 72 % de zonacremada pels focs d’aquest estiucorrespon al BagesPÀGINA 17

MANRESA

Comença el nou curs escolar amb nou institut al barri del XupPÀGINES 3 i 4

COMUNICACIÓ

Arrenca la nova temporada de Ràdio Manresa i Canal Taronja TVPÀGINA 11

CULTURA

Josep Ma Planes ja és a la galeriade manresansil·lustresPÀGINA 21

ECONOMIA

Les fires Ecoviure i Animanresa escalfen motors per al mes d’octubrePÀGINA 18

aLtHaIa

Althaia aposta per millorar l’assistència oncològica

2 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 21 DE sEtEmbrE aL 4 D’octubrE DE 2017

LA SEGONA

FRQ Publicació setmanal de distribuciógratuïta a les llars de Manresa. Informació pràctica i de proximitat.Es pot consultar a www.taronjadigital.cat

TARONjA I LLIMONAAmb el suport:

DIrEccIÓ: Pilar Goñi • MAQUETACIÓ: Montserrat Figueras • PROJECTE GRÀFIC: Wedomedia/Llargués-Lorente • REDACCIÓ: Eduard Font, Eli Pagan, Pilar Goñi, Francesc Serrat • CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Mariona Barrera • PubLIcItat: Tere Solé • coorDINacIÓ: Òscar Bolancell • EmPrEsa EDItora: Taelus, SL, Manresa. Tel. 93 872 02 05 • GESTIÓ D’IMPRESSIÓ: Gest XXI. Tel. 93 877.62.18• IMPRIMEIX: Imprintsa. Núm. de dipòsit: L-561-1998. Fre-qüència és una publicació plural que no ha de compartir necessàriament les opinions dels seus col·laboradors ni dels seus anunciants, atribuïbles només als sotasignats.FRQFRQ

EditorialFRQ

PILAR GOÑI

Aquesta setmana a Ca-nal Taronja TV vam fer una tertúlia par-lant del nou centre de

dia d’oncologia que ha projectat i vol tirar endavant la Fundació Althaia. El programa havia de servir per conscienciar la socie-tat i l’empresariat de la necessitat dels pacients que són usuaris de quimioteràpia de tenir un espai més agradable durant les moltes hores que passen en aquesta zona de l’hospital. Jo pensava que els metges i infermeres en parlarien, però amb Antònia Raich, que és qui comanda aquesta àrea de me-cenatge, vam quedar que també hi vindrien usuaris.

I aquí ve la meva petita experièn-cia d’un bocí de la vida d’aques-tes persones que han superat un càncer. L’enteresa, l’esperit posi-tiu, l’“enfadamenta” de per què jo?, la superació, el dir “estic viu i vull seguir estant viu i per això faré el que calgui aguantant totes les sessions de quimio que faci falta”. Em va emocionar el valor, la positivitat i la valentia d’aques-tes persones. Gent anònima a qui no li agrada estar davant de les càmeres, però que, per aconse-guir entre tots aquest centre de dia, van explicar el més íntim que pots portar al pap, que és la teva pròpia vida, les teves pors i els teus sentiments.

Gràcies, em vau ajudar a sentir una humanitat que feia temps que no palpava en un programa de televisió amb tanta intensitat.Estic convençuda que a les nos-tres comarques amb aportacions personals, d’empresaris, amb vo-luntariat i amb diners ho acon-seguirem. n

AGENDA del 21 de setembre al 4 d’octubre

BRAvO, CAPRABO

Per la integració

Caprabo comença a comercialitzar

productes elaborats per Ampans .

Els supermercats de la cadena

venen formatges Muntanyola i

incorporaran vins d’urpina.

colpida

TELF. 93 872 02 05

FREQÜÈNCIAPublicitat de

proximitat

assequible

QUI PENSA EN EL MEDI AMBIENT?

Peixos morts

Els Agents Rurals van registrar una

cinquantena de carpes mortes en una bassa

de Castellnou de Bages. Segurament

han mort per una important

eutrofització de les aigües.

LLUITA CONTRA EL CÀNCER

Rapa’t!

Bona resposta als Barbers Solidaris de Súria

a favor de l’Hospital d’Oncologia d’Althaia.

Una quinzena de barbers i perruqueres

han tallat i arreglat els cabells a més

de 200 persones a Súria.

ERA URGENT!

Volem millor circulació

L’Ajuntament de Manresa pren mesures

per reduir les congestions a l’entorn de la

Bonavista. Més Policia Local, semàfors

i senyalització són les mesures per

aconseguir fluïdesa.

QUIN TEATRE!

Sallent, poble cultural

El president de la Generalitat, Carles

Puigdemont, i la presidenta de la

Diputació, Mercè Conesa, van presidir

la inauguració del nou espai de Cal

Carrera , a Sallent.

Internacional de l’Alzheimer i compta amb la col·laboració de l’Associació de Familiars

d’Alzheimer i altres demències.

DIvENDRES 22 Bella Ciao & Jaume Arnella i

Carles BeldaConservatori - Teatre a les 21h

En aquest espectacle també hi participaran Jaume Arnella

i carles belda amb cançons catalanes que comparteixen els

valors cívics i socials de bella ciao; i serveix de pòrtic de la 20a Fira

Mediterrània.Aquest concert és possible gràcies a la col·laboració del CAT (Centre

Artesà Tradicionàrius).

DISSABTE 23 PETIT CINECLUB:

Capità dent de sabreAuditori Plana de l’Om

de 18 a 19.15 hCapità dent de sabre. Direcció: Stig Bergqvist. Durada: 75 min.

Nacionalitat: Noruega. Any: 2003. A partir de 6 anys. Ningú

s’atreveix a mencionar-ne el nom. És el rei dels set mars, és el capità dent de sabre! En la seva singladura pels oceans tripulant

La Dama Negra, el famós bucaner olora l’or per allà on passa i el seu

propòsit és trobar el tresor del pirata Gabriel el Cruel.

3r Festival Màgic de ManresaTeatre Conservatori a les 21 h

L’acte central del festival serà una Gala de Màgia, en què podrem

veure sobre l’escenari mags d’arreu de Catalunya.

DIUMENGE 24Bar Bahar

Auditori Plana de l’Omde 18.30 a 21 h

Direcció i guió: Maysaloun Hamoud. Intèrprets: Mouna

Hawa, Shaden Kanboura, Sana Jammalieh. Durada: 96 min

Nacionalitat: Israel. Any: 2016. Tres palestines amb passaport

israelià opten per viure una vida de llibertat a Tel Aviv, lluny dels seus llocs d’origen. Totes

tres busquen l’amor, però, com a joves palestines, aviat s’adonaran que una relació

escollida per elles mateixes no és fàcilment assolible.

DIJOUS 28 Píndola formativa:

REPOSITORIS, gestió digital d’arxius

Sala actes EPSEM-UPC Manresade 19 a 21 h

Formació TIC Xerrades Parlarem sobre els rEPosItorIs i com gestionar, emmagatzemar i mantenir informació digital de

l’empresa.Gestionar el coneixement de la

informació que utilitza l’empresa és rellevant per ser productius

però com classificar-la? Per àrees de treball, projectes o

temes? Pel seu origen segons la tipologia (interna formal,

externa, interna informal...)? Pel destí que tindrà aquesta

informació?La gestió digital dels arxius i

documents permet: gestionar documents electrònics,

controlar accessos i versions, edició en línia, unificar sistema de còpies de seguretat, recerca

avançada de documents.

DIvENDRES 29 Ball amb Cafè Trio

Pl. Porxada de 19 a 21 h Actes del Dia de la Gent Gran

DISSABTE 30 El Sr. Henri comparte piso

Auditori Plana de l’Omde 18 a 21 h

DIJOUS 21 A classe amb classe

Biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa, de 17.30 a 18.30 h

taller de creació d’accessoris per a la tornada a l’escola

Adreçat a nens i nenes de 7 a 12 anys.

Club de lectura la Fabricantamuseu de la tècnica de manresa

de 19 a 20 h Una petita presentació

teatralitzada ens introduirà en la vida de la fabricanta. Seguidament, tindrem una

xerrada amb els historiadors Àngels Solà i Lluís Virós, experts

en història de la seda. I en acabar, farem un tast de vi DO Bages. Organitza: Parc de la Sèquia i Biblioteca del CasinoKURSAAL - SALA PETITA 21 h

Abans que arribi l’alemany de Marta Barceló

Una dona coneix la malaltia que pateix al costat de la família i coneguts, que la conduiran, després del

terrabastall emocional que suposa una notícia com

aquesta, a prendre una sèrie de decisions imprescindibles per viure plenament el temps de

consciència que li resti.Es tracta del text guanyador del II Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears. Un espectacle que parla de la identitat, la valentia i el coratge. Un muntatge que

pretén emocionar i divertir l’espectador, combinant sàviament el drama que

representa la situació plantejada amb l’humor de diferents punts

de vista i que demostra que, moltes vegades, tot és qüestió

de perspectiva.Aquesta obra forma part

dels actes al voltant del Dia

DEL 21 DE sEtEmbrE aL 4 D’octubrE DE 2017 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 3

EL TEMA DEL DIA

Manresa inaugura el nou institut del Xup, que compartirà edifici amb Primària

En aquest nou curs escolar hi ha, als centres de Manresa, 499 alumnes d’Infantil i Primària menys que l’any passat, però 288 més a Secundària

Francesc SerratManresa

El curs escolar 2017-2018 va començar el 12 de se-tembre a Manresa amb normalitat a les escoles

d’Infantil i Primària segons fonts municipals, i els instituts també van iniciar el curs amb normali-tat. La regidora d’Ensenyament i Universitats de l’Ajuntament de Manresa, Mercè Rosich, va anun-ciar que les principals novetats d’aquest curs són la creació d’un nou institut al barri Pare Ignasi Puig, que compartirà edifici amb l’escola de Primària Muntanya del Drac, la creació d’una aula mul-tisensorial a la llar d’infants mu-nicipal Bressolvent i l’estrena de dos nous cicles formatius: fabri-cació i ennobliment de produc-tes tèxtils (Institut Guillem Catà) i manteniment electrònic (Institut Lacetània). També, en el marc del desplegament de les escoles que s’han obert en els darrers anys, Rosich ha informat que aquest curs l’Escola Les Bases, ubicada provisionalment a l’edifici de la FUB2, ja disposarà de grups de P3, P4 i P5, mentre que l’Escola Valldaura tindrà per primer cop grup de 6è, i per tant completarà l’escolarització de tots els nivells.

Es mantenen els 33 grups de P3

Segons les dades de matrícula fa-cilitades pel Departament d’En-senyament (pot haver-hi petites variacions per incorporacions de darrera hora o exàmens de setem-bre), es mantenen els 33 grups

de P3. La xifra de matriculació, d’acord amb l’evolució demogrà-fica de la ciutat, pateix una petita davallada en els nivells d’Infantil i Primària respecte del curs anteri-or i, en canvi, creix a Secundària.

Xifres de matriculació a l’Escola d’Art i al

Conservatori de Música A l’Escola d’Art, la xifra d’alum-nes matriculats a cicles forma-tius i curs pont per a aquest curs 2017-2018 és de 120. També hi ha, fins ara, un total de 58 alumnes matriculats a tallers d’arts plàsti-ques i disseny, si bé la matrícula actualment està oberta. Pel que fa al Conservatori, actualment el nombre d’alumnes matriculats a l’Escola de Música és de 410, i s’hi han d’afegir 125 alumnes més que participen en projectes externs en escoles de Primària. Aquest ini-ci de curs també cal afegir-hi els alumnes d’un curs de música per a nadons, al qual s’han inscrit ja 25 famílies (la matrícula està en-cara oberta fins a final de mes de setembre). A l’Escola de Música la matrícula està oberta i durant aquest mes de setembre s’estan fent matrícules. Finalment, la xi-fra d’alumnes matriculats al grau professional del Conservatori és de 189.

Llars d’infants públiques A data 6 de setembre, el nombre d’alumnes matriculats a les llars d’infants municipals era de 266 infants. En el conjunt de llars d’in-fants públiques, actualment hi ha un total de 64 places vacants (14 a

les municipals i 50 a les de la Ge-neralitat), si bé es preveu omplir la majoria amb les demandes de les nombroses famílies que s’es-tan atenent durant aquests pri-mers dies de setembre. La llista d’espera continuarà oberta per a noves inscripcions de famílies interessades per si durant el curs queden encara algunes vacants.

Obres d’adequació i de reforma en centres escolars de la ciutat

Durant les vacances escolars, l’Ajuntament de Manresa ha dut a terme una sèrie d’obres a les es-coles de Primària, que han supo-sat una despesa total de 89.000 €. Les actuacions fetes han estat les següents: - Escola Valldaura: condiciona-

ment dels patis.- Escola Serra Húnter: porta d’ac-

cés al pati.- Escola Sant Ignasi: paviment

del porxo.- Escola Muntanya del Drac: con-

dicionament de nous espais in-teriors i exteriors de l’escola i reparació d’humitats cobertes.

- Escola Puigberenguer: pavi-ment de la pista.

- Escola Renaixença: imperme-abilització de la coberta de la zona de la cuina i dels magat-zems.

- Escola Ítaca: condicionament del pati.

- Escola La Font: reparació d’hu-mitats, coberta plana i mur, i reparació de degoters, arrebos-sats i enguixats de l’edifici de l’AMPA.

També s’han fet intervencions als centres propis amb una inversió de 15.700 €.- Escola d’Art: nova xarxa de da-

des per a l’aula d’informàtica i nova pica per a serigrafia.

- Conservatori de Música: nova xarxa informàtica i reparació

de les portes de l’escala de la sortida d’emergència.

Nou espai multisensorial a la llar d’infants Bressolvent Amb el suport econòmic de la Di-putació de Barcelona, aquest curs s’ha creat un espai multisensori-al a la llar d’infants Bressolvent. Aquesta aula tindrà com a ob-jectiu atendre nens i nenes de 0 a 3 anys, motivar-ne i afavorir-ne l’estimulació. Per desenvolupar aquest projecte, es compta amb el suport de la Fundació AMPANS. El cost total de l’equipament ha estat de 23.000 euros.n

Dades de matrícula

Alumnes matriculats a P3:Curs 2016-2017: 732 alumnes (33 grups).Curs 2017-2018: 663 alumnes (33 grups).La ràtio mitjana al municipi no su-pera els 20 alumnes /aula. Alumnes matriculats al 2n Cicle d’Educació Infantil (3- 6 anys):Curs 2016-2017: 2.284 alumnes.Curs 2017-2018: 2.113 alumnes. Alumnes matriculats a Primària (6-12 anys):Curs 2016-2017: 4.992 alumnes.Curs 2017-2018: 4.664 alumnes. Dades d’ESO (12-16 anys):Curs 2016-2017: 3.041 alumnes.Curs 2017-2018: 3.329 alumnes, dels quals 829 són alumnes de 1r d’Eso.

PIXabay


EL TEMA DEL DIA

El curs s’estrena amb menys alumnes a Primària, més a Secundària i més mestres

La comarca del Bages passa de tenir 761 grups d’ensenyament infantil i primari, el curs passat, a 759 grups, aquest nou curs 2017-2018

E l nou curs, pel que fa a les comarques centrals, té 5.584 docents, un 6,3 % més que el curs passat.

Els centres educatius van arren-car el dimarts 12 de setembre el nou curs escolar amb un total de 71.190 alumnes, una xifra lleuge-rament inferior a la del curs pas-sat. A l’etapa d’educació Infan-til i Primària s’hi han matriculat 49.524 alumnes (436 menys que

Francesc Serrat i ACN Manresa

l’any passat); a l’etapa d’ESO, els alumnes inscrits sumen 21.666 (279 més que el curs anterior). Pel que fa al nombre de professors, el curs 2017-2018 comença a la Ca-talunya Central amb un 6,3 % més de docents i n’hi haurà un total de 5.584. Quant a equipa-ments nous, aquest curs es posa en funcionament el nou institut Manresa Sis, que, de moment, ar-renca amb dos grups de primer d’ESO. D’altra banda, aquest curs també es dóna un impuls a l’FP dual amb la implantació de dos

nous cicles formatius de grau mit-jà: Fabricació i ennobliment de productes tèxtils a l’Institut Gui-llem Catà de Manresa, i Conduc-ció de vehicles de transport per carretera a l’Institut de Vic.La Catalunya Central comença aquest dimarts el curs amb un total de 49.524 alumnes a Infantil i Primària i 21.666 a Secundària. En global, la xifra ha experimen-tat un descens del 0,2 % amb re-lació als alumnes de l’any passat. Aquesta tendència a la baixa es manté en els últims anys degut al descens de la natalitat. Tot i la disminució d’alumnes, el nom-bre de professorat augmenta al territori i, en total, hi haurà 344 docents nous, que sumaran un total de 5.584, un 6,3 % més res-pecte del curs passat.Per comarques, la que experi-menta un descens més impor-tant del nombre de grups d’en-senyament infantil i primari és l’Anoia, que passa de 577 grups el curs 2016-2017 a 573 aquest curs. Al Bages es passa de 761 grups el curs passat als 759 actuals; al Berguedà enguany hi haurà 162 grups, mentre que l’any passat en van ser 164; al Moianès, per contra, s’incrementa un grup i es passa dels 69 als 70; a Osona es perden dos grups i es queda amb 749; mentre que al Solsonès es mantenen els 66 grups del curs anterior. Quant a l’etapa d’ESO, en global, a les sis comarques hi ha un increment de 23 grups nous respecte del curs passat, amb un total de 827 grups. Detallat per comarques, l’Anoia ha passat de 197 grups d’ESO a 204; al Bages n’hi haurà quatre de nous i s’arri-

barà als 270; al Berguedà es man-tenen els 55 grups del curs pas-sat; al Moianès tampoc no hi ha cap canvi i hi haurà 18 grups; a Osona hi ha un creixement im-portant d’11 grups i s’arribarà als 257; mentre que al Solsonès es passa dels 22 als 23 grups. Pel que fa als alumnes que s’incor-poren per primer cop a Secundà-ria, és a dir, a primer d’ESO, seran 4.467 i hi haurà 4 grups més que el curs passat.

Nous centres i reformes

A Manresa aquest curs 2017-2018 s’inaugura un nou institut a la zo-na del Xup que porta per nom Ins-titut Manresa Sis. Segons informa Ensenyament, el nou centre ar-rencarà amb dos grups de primer d’ESO i serà el sisè de la capital del Bages que imparteix educació Secundària. L’equipament ocupa l’espai cedit per l’escola de Primà-ria Muntanya del Drac.A les comarques centrals també es posen en marxa dos centres nous d’escoles bressol rurals. En concret, són l’Escola L’Esqueix, de Monistrol de Calders, i l’Esco-la Cabrera d’Igualada, a Cabre-ra d’Anoia. Es tracta de dos nous centres que s’afegeixen al Pla ex-perimental d’Educació Infantil de primer cicle en escoles rurals que impulsa el Departament.D’altra banda, el Departament ha dut a terme obres en diversos centres educatius de la Catalunya Central. En concret, s’han instal-lat tres nous mòduls i se n’han retirat sis, de manera que el curs 2017-2018 tindrà un total de 146 instal·lacions modulars per a au-les o altres usos. D’altra banda,

PIXabay

aquest 2017 s’han dut a terme 52 actuacions de reforma, adequa-ció i millora en centres educatius per valor d’1,9 MEUR.Ensenyament informa que, en aquests moments, té projectats nous centres a les comarques centrals, com són l’Escola Emili Teixidor de Roda de Ter —amb la previsió d’acabar les obres el novembre de 2017—, l’Institut Serra de Noet de Berga, l’Escola Gironella de Gironella, l’Escola el Vinyet de Solsona, l’Escola la Serreta de Santpedor, l’Escola Pla del Puig de Sant Fruitós de Bages, l’Institut Gurb de Gurb i l’Insti-tut Badia i Margarit d’Igualada.

Impuls de l’FP dual

Un altre dels trets destacats del nou curs a les comarques cen-trals és l’impuls a l’FP dual. En concret, es posaran en marxa dos nous cicles formatius de grau mitjà. Són el de Fabricació i en-nobliment de productes tèxtils, que s’impartirà a l’Institut Gui-llem Catà de Manresa; i el grau de Conducció de vehicles de trans-port per carretera, que es farà a l’Institut de Vic.A més, també hi haurà quatre nous cicles formatius de grau su-perior. L’Institut Gerbert d’Auri-llac de Sant Fruitós de Bages im-partirà el cicle de Màrqueting i publicitat orientat al sector del vi; l’Institut Lacetània de Man-resa n’oferirà un de Manteni-ment electrònic; l’Institut Milà i Fontanals d’Igualada en farà un sobre Higiene bucodental, i l’Ins-titut de Vic incorpora el Grau de Laboratori d’anàlisi i control de qualitat. n

PIXabay


PUBLICITAT

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Anunci Freqüència MCCC2018.pdf 1 15/09/2017 15:54:00


MANRESA

MÓN SANT BENET ÉS FESTA30 de setembre de 2017—Un ampli ventall d’espectacles i activitats, visites i tallers per descobrir els diferents espais de Món Sant Benet i celebrar-ne els primers 10 anys.

Tot el dia a partir de les 11 hAccés lliure a tots els espectacles i activitats

Consulteu el programa complet i els horaris a www.monstbenet.cat

#10anysMSB

Més de 160.000 euros per millorar l’entorn de l’AgullaredaccióManresa

nnn Convertir el Serrat del Guix en un mirador públic, millorar l’accés de vianants entre la passe-ra del Guix i la Sèquia o fer millo-res a la façana del Parc de l’Agu-lla i de la carretera de Santpedor són algunes de les actuacions que ha aprovat el Consorci de l’Agulla i que s’han començat a executar, o que es faran properament. El Consorci Urbanístic de l’Agu-lla, òrgan supramunicipal format pels ajuntaments de Manresa i Sant Fruitós de Bages, ha aprovat l’exe-cució de diverses actuacions de mi-llora de l’entorn del pla. La millora del Serrat del Guix ja s’ha execu-tat, mentre que la resta es duran a terme majoritàriament durant aquesta tardor o el 2018. Les actu-acions sumen una inversió superi-or als 160.000 euros. D’altra banda, en l’últim plenari del Consorci de

l’Agulla es van presentar els estu-dis previs per definir l’ordenació i els usos urbanístics de l’entorn de l’Agulla, i es va aprovar l’inici dels tràmits per redactar el document d’avanç de planejament. Entre les actuacions a l’entorn del Parc es preveu evitar l’accés motoritzat i convertir-lo de manera provisional en mirador públic. Durant aquest hivern es va delimitar l’àmbit que quedarà sense sembrar perquè de moment s’utilitzarà de manera pú-blica i es va dur a terme una planta-

ció de 32 alzines per dotar l’espai de punts d’ombra. Aquest mes d’agost s’hi han instal·lat uns bancs i altres elements de fusta per tal de crear una zona de mirador i repòs. Tam-bé s’ha completat l’obertura i l’ar-ranjament dels camins de vianants per facilitar l’accés al turó des de diferents punts. També s’arranja el camí del grau, actuació de millora del camí del Grau, que arrenca de la C-16c, just al costat dels Bombers, i arriba fins al Parc de l’Agulla, pas-sant pel Serrat del Guix. n

Esfune no descarta anar als tribunals pel projecte de crematori

nnn L’associació de petites funerà-ries Esfune va donar a conèixer les al·legacions que ha presentat da-vant de l’Ajuntament de Manresa amb relació al projecte de construir un crematori al polígon de la Plana del Pont Nou de la capital del Bages per part de l’empresa Serveis Fu-neraris de Barcelona —participa-da en un 85 % pel grup Mémora. El president d’Esfune, Aureli Sán-chez, ha deixat clar que si el con-sistori no accepta les al·legacions presentaran un contenciós admi-nistratiu. Per a aquesta associació, el nou crematori es vol instal·lar a menys de 500 metres del pavelló esportiu del Nou Congost, un fet que suposa un “greu perill per a la salut”. Esfune, que agrupa cinc pe-tites funeràries catalanes, entre les quals hi ha Eternam —impulsora de la construcció d’un crematori

al municipi de Sant Fruitós de Ba-ges—, ha presentat un seguint d’al-legacions davant de l’Ajuntament de Manresa. En l’escrit d’al·legacions, l’associa-ció exposa els possibles riscos per a la salut que suposaria la ubicació del crematori a prop de la zona es-portiva del Nou Congost i demana que “es prenguin les mesures ne-cessàries que garanteixin la nul·la afectació a les persones usuàries de la zona esportiva”. En un altre ordre de coses, Sánchez també ha volgut denunciar una “manca de transpa-rència” de l’Ajuntament de Manre-sa amb relació a la manera com s’ha tramitat el projecte de crematori. El president d’Esfune, va explicar-que l’any 2014 Eternam va iniciar un procés per instal·lar un crema-tori a Manresa a l’edifici de la fà-brica de les Polvoreres, però “vam acabar desistint per la manca de respostes i el menyspreu que vam rebre per part de l’Ajuntament”. n

redaccióManresa

L’Agulla s’omple de sonsd’havaneres i de rom redaccióManresa

nnn El Parc de l’Agulla va acollir dissabte 16 de setembre una nova edició de la tradicional Trobada d’Havaneres de la Catalunya Cen-tral que organitza l’Agrupació Cul-tural del Bages, i que compta amb la col·laboració del Parc de la Sèquia i també el propi Ajuntament de Man-resa. A banda d’havaneres, algunes de ben tradicionals però d’altres de noves i pròpies de les formacions, també es van escoltar sardanes i d’altres peces musicals. En total,

una vintena de grups vinguts d’ar-reu de Catalunya, de punts ben allu-nyats com ara les Terres de l’Ebre, van participar en aquest esdeveni-ment únic al país. Malgrat no tenir mar, Manresa celebra des de fa 34

anys aquesta Trobada d’Havaneres. Tampoc no hi va faltar el rom “cre-mat” que enguany va servir al pú-blic assistent per fer-se passar el fred . També es va poder veure l’actua-ció del la Colla Sardanista Dintre del Bosc, i l’actuació de l’Esbart Man-resà, a la mitja part, que va ballar l’Havanera de Germanor. La troba-da va acabar amb la cantada de ger-manor dels grups i organitzadors i col·laboradors, que van interpretar La bella Lola i El meu avi. El públic assistent va acabar dret i corejant també aquestes dues havaneres tradicionals. n

Els ajuntaments de Manresa i de Sant Fruitós de Bages units per la causa

AJ MANRESA

Les havaneres tornen al Parc

aNNa baLLEstEros

Entitats de les Escodines exploren fórmules per potenciar els seus actius

nnn Intercanviar i compartir punts de vista per avançar en qüestions com la coordinació entre les enti-tats i l’Ajuntament i la millora de la imatge del barri és l’objectiu de la reunió que va tenir lloc entre representants de l’Ajuntament de Manresa i de les entitats al Casal de les Escodines. La trobada par-teix d’una iniciativa de l’Associació de veïns i veïnes. Hi va ser l’ajunta-ment i l’entitat impulsora, a més de representats de la Fundació

Althaia, la Piscina Municipal, la Co-va de Sant Ignasi, el Convent de San-ta Clara, el Centre de Disminuïts Fí-sics d’Althaia, la Clínica Sant Josep, la mesquita de l’Aranya i el Grup de Diàleg Interreligiós. Des del barri es demana que es treballi per posar en valor tots els aspectes positius que el caracteritzen i com un actiu de la ciutat de Manresa. Igualment, es va posar èmfasi en el fet que les Esco-dines és un barri viu, actiu, que dis-posa d’equipaments de ciutat, cen-tres sanitaris i de salut, i és un barri amb patrimoni arquitectònic i amb patrimoni espiritual. n

redaccióManresa


PUBLICITAT

20FiraMediterràniadeManresaCulturapopular&músiquesdelMón5–8 d’octubre de 2017

© E

stud

i Miq

uel P

uig

200 ACTUACIONS AL CENTRE DE MANRESA, ESPECTACLES DE CARRER, PROGRAMACIÓ FAMILIAR, MERCAT DE CUINES DEL MÓN, FIRAPASSEIG...SABA! JOVES MÚSICS D’ARREL · MÍSIA · MAIKA MAKOVSKI · MITHKAL ALZGHAIR · GROUPE ACROBATIQUE DE TANGER · ROCÍO MÁRQUEZ

& FAHMI ALQHAI · BELLA CIAO · QUICO EL CÉLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES & BANDA DE MÚSICA DE LA LIRA AMPOSTINA · MAZONI & ISTANBUL STREET ENSEMBLE · ENRIC CASASSES I JOSEP PEDRALS · A VORE · MOTIVÉS! · MASCARIMIRÌ · N3RDISTAN · RACHELE ANDRIOLI

& ROCCO NIGRO · XIROMITA TRAD PROJECT · HORA JOGLAR · JUAN MARI BELTRÁN · QUATRE PER QUATRE · SLOWOLOU ·DIJAZZÒNIC QUARTET · BAL O’GADJO · VO ŁOSI · BUBULINA TEATRE · AMPARANOIA · JAUME ARNELLA I FERRAN MARTÍNEZ · MARIA MONDA

Concurs d’instagram #20FMediterrania


BAGES

La Fira Embarrats de Sant Joan estrena nou perfil a Instagram

nnn Els dies 28 i 29 d’octubre, la Fi-ra Embarrats de Sant Joan de Vila-torrada arribarà a la cinquena edi-ció. I ho fa enguany, de la mà de l’Ajuntament, amb novetats des-tacades que tenen com a objectiu seguir fent créixer aquest projecte, que, des de la seva arrencada, ha arrelat profundament al munici-pi i al territori i ja s’ha consolidat com una de les fires de referència dins el sector. Així, amb el propò-sit de potenciar el caràcter popu-lar de la festivitat i fer-la arribar a tots els segments de la població, la fira tindrà aquest 2017 un nou per-fil específic a la xarxa social Insta-gram, que se suma als ja existents a Facebook i Twitter. A través del

compte @embarrats, els usuaris d’Instagram podran gaudir de les fotografies més espectaculars i re-presentatives de la fira, i seguir les novetats de la festivitat. Eduard Mata, regidor de Comerç, Turisme i Consum, explica que “a través d’aquest nou perfil, com a Ajuntament, fem una aposta de-cidida per dinamitzar la fira i fer-la arribar a un públic específic molt interessat i implicat en Embarrats, però que fins ara es trobava orfe a les xarxes socials”. En aquest sen-tit, Mata afirma que “Instagram és la xarxa social que actualment està experimentant un creixement més important i és una oportunitat úni-ca com a poble per donar a conèixer arreu la Fira i la nostra història es-tretament vinculada a la indústria, a la pagesia i al tèxtil”. n

redaccióManresa

Cartell anunciador de la Fira Embarrats de Sant Joan de vilatorrada

@Embarrats

Els voluntaris de Protecció Civil de Sant Joan estrenen vehicle

nnn Amb l’objectiu de prestar més i millors serveis als veïns i veïnes, donar suport als cossos policials i d’emergències i desenvolupar tas-ques de coordinació, l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil (AVPC) de Sant Joan de Vilatorrada té des d’aquest mes de setembre un nou vehicle que està equipat amb tots els elements necessaris per fer tasques de prevenció i seguiment.Es tracta d’un tot terreny Nissan X-Trail que ha estat adquirit a través d’una subvenció pública atorgada per l’Ajuntament. El vehicle va ser presentat el dimarts 5 de setembre a la tarda en un acte públic on van ser presents membres de l’AVPC i del consistori.Jordi Gesé, regidor de Segure-

tat Ciutadana i Mobilitat, desta-ca que “l’adquisició d’aquest nou vehicle permet millorar la capaci-tat de resposta d’aquest cos de vo-luntaris i evidencia la voluntat de l’Ajuntament d’oferir millors recur-sos i equipaments als santjoanencs i santjoanenques”. n

redaccióManresa

Els voluntaris amb el vehicle nou

AJ SANT JOAN

Avancen les obres dels col·lectors de Sant Vicenç redaccióManresa

nnn Sant Vicenç de Castellet avan-ça a bon ritme les obres de cons-trucció dels col·lectors 1 i 2 del mu-nicipi dels sectors de Via Augusta i de la zona esportiva. Els treballs permetran connectar les dues in-fraestructures a la xarxa de clave-gueram i evitar d’aquesta mane-ra els abocaments incontrolats al riu. Les obres, que van començar el passat mes de juliol, acabaran a la tardor i tenen un pressupost de 400.000 euros.Els operaris que tre-ballen al col·lector del sector de Via

Augusta intercepten la galeria que baixa propera al carrer Cervantes, bombegen les aigües i les condu-eixen amb nou conducte paral·lel al canal de Cal Soler fins a l’altura del carrer Balmes. I pel que fa al col-lector del carrer Alfons XIII, s’inter-cepten i es condueixen les aigües creuant les vies dels Ferrocarrils fins al col·lector del torrent de Sant Joan . En aquest punt, les aigües també es conduiran i s’evitaran les males olors que sovint es perceben en aquest entorn. El projecte im-plica una millora mediambiental i respon a les línies establertes en el Pla director del clavegueram. n

Prop de 60 cigonyes provinents d’Alemanyafan estada a Santpedor

nnn Ha estat una visita efímera, pe-rò que ha deixat empremta a Sant-pedor. Una colònia de prop d’una seixantena de cigonyes va fer nit als punts més alts del poble com el campanar de l’església, la Torre de l’Aigua de Can Jorba o la xemeneia de Cal Clarassó, per esmentar-ne tres exemples. Segons el regidor de Medi Ambient, Josep Illa, és una migració postnupcial cap a zona d’hivernada al continent africà. L’espècie que ha passat per Santpe-dor és la cigonya blanca. Fa aproxi-madament un metre i té el plomat-ge de color blanc amb les plomes rèmiges negres. Aquestes aus mi-gratòries tornen sempre als ma-teixos nius d’on han marxat l’any anterior. Quan arriben, el primer que fan és reconstruir-los. Algu-nes d’aquestes cigonyes van marca-

des amb anelles de color amb una inscripció de lectura a distància. Aquest fet ha permès que el santpe-dorenc Jordi Felip en pogués agafar imatges de les anelles que ha faci-litat a Marc Illa, de l’Estació Biolò-gica de l’Aiguamoll de la Bòbila, i ha pogut confirmar algunes lectu-res d’anelles, que han indicat que la procedència de la colònia que ha passat per Santpedor és Alemanya. A Santpedor, el seu pas ha desper-tat molta expectació. Desenes de persones van agafar imatges bucò-liques del pas de les aus pel poble concentrades al campanar de l’es-glésia de Santpedor, la xemeneia de Cal Clarassó, la Torre de l’Aigua de Can Jorba, els focus del camp d’es-ports Josep Guardiola, per esmen-tar-ne alguns exemples. L’endemà les imatges ja no eren aèries, sinó a peu pla, quan les cigonyes van pas-turarpels prats abans de continuar el seu camí cap a l’Àfrica. n

redaccióManresa

Cigonyes situades a Can Jorba, a Santpedor

@J.FALIP

Millores al transport que uneix el Bages i el Moianèsnnn El Departament de Territori i Sostenibilitat ha posat en marxa a partir del 12 de setembre la millo-ra del servei de transport públic al Moianès amb la introducció d’un seguit de mesures per potenciar la cobertura territorial del bus i millo-rar de manera global la connexió dels municipis amb la seva capital i els serveis assistencials. En global, es farà una inversió de 150.000 euros i es milloraran els dos corredors principals: Castell-terçol-Moià-Vic i Castellterçol-Moià-Manresa. En tots dos casos, s’afegiran noves expedicions, es millorarà l’oferta dels caps de set-mana i es reformularan els horaris per fer-los coincidir amb les hores d’estudi i de feina.La primera mesura que s’imple-mentarà el 12 de setembre coinci-dint amb el curs escolar afecta el servei Manresa-Moià-Vic. Aquest servei queda redefinit i es divideix en dos trams indepen-dents: Castellterçol-Moià-Man-resa i Castellterçol-Moià-Vic. La nova configuració del servei transforma Moià en un punt d’in-tercanvi dels diferents serveis que s’ofereixen a la comarca, fet que permetrà racionalitzar la xarxa de transport públic i optimitzar els re-cursos. Un altre servei que es millora és el de Castellterçol-Moià-Manresa. En dies feiners, s’afegeixen tres expe-dicions amb noves sortides des de Manresa a les 6.45 hores, 14.50 ho-res i 20.30 hores. Es millora l’oferta en dissabtes amb tres expedicions per sentit al llarg del dia. n

Un dels trams de l’obra

AJ SANT VICENç


PUBLICITAT

PARC DE LA SÈQUIA · L’aigua és el camí www.parcdelasequia.cat

Herois anònims manresans

Unaexposiciófotogràficadelgrupdecrea6vitatFotoArtManresa.EspodràvisitaralMuseudelaTècnicadedimartsadiumengede10a14h.

Finsal24desetembre

La fabricanta

Unateatralitzacióensintroduiràenlavidadelafabricanta.SeguidamentelshistoriadorsÀngelsSolàiLluísVirós,expertsenhistòriadelaseda,ensajudaranacomprendrel’èpocadelanovel·la,ifinalitzaràambunacopadevidelaDOPladeBages.Amblacol·laboraciódelaBibliotecadelCasinodeManresa.

Dijous21/09ales19halMuseu

Què és un SIG? Unagranpartdelaxarxad’aiguaestàenterrada,aquíésonentraenjocelSIG

ETAP DE MANRESA

L’ETAP (Estació de Tractament d’Aigua Potable) de Manresa rep l’aigua del llac de l’Agulla i la fa apta per al consum humà. S’hi tracten, de mitjana, uns 20.000 m3 d’aigua. El tractament consisteix, bàsicament, a eliminar els materials grans que hi arriben, els microorganismes i els sòlids en suspensió que la farien tèrbola. Amb tot, el laboratori l’analitza diàriament per garantir-ne la qualitat sanitària.

El diari de l’aigua

AGENDA

Un S IG ( s i stema d ’ informac iógeogràfica) o GIS, en les seves siglesen anglès (geographical informa/onsystem), és un programa informà6cque treballa relacionant puntsgeogràficsambdades.

Moltes de les apl icacions queconsultemdiaadiaambelmòbil sónSIG adaptats a diferents temà6ques,com, per exemple,GoogleMaps, queenspermettrobarllocs,guiar-nosfinsaundes\, veure fotosdel lloc, veureinformació de restaurants, opinions,etc. En el nostre cas, la informacióamb què treballem dins el SIG fareferència a elements d’una xarxad’aiguapotableod’aigüesresiduals.

Quan cal reparar avaries o fermodificacions de la xarxa, com quegranpartestàenterrada,ésnecessaril’úsdeplànolsonestàdibuixada.

Faunsquantsanyslasevaubicacióestrobava només en la memòria delstreballadors i a poc a poc es va anartraspassant a plànols de paper. Ambl’arribada dels programes de dibuixper ordinador, aquesta informació esvapassaraformatdigital, id’aquesta

manera es simplificava l’obtenciód’informació.

“Actualment es treballaamb un programa de SIGqueensuneixlainformaciógràfica amb una base ded a d e s i q u e p e rme tc o n s u l t a r l a x a r x aactualitzada a temps realamb qualsevol disposiJumòbil”

DesdeelSIG,podemconsultarmoltesde les propietats dels elements queconformen una xarxa com, perexemple, quin és el material del’element, les seves dimensions, l’anyqueesvainstal·lar,lafondàriaonestàsituat,etc.Tambéenspermetenllaçardocuments produïts per la ges6ó delservei comels controls sanitaris o lesinspeccions de càmera que es fan enel cas del clavegueram. A partd’això,podemconsultardadesd’altresprogramesenllaçats internament comeld’abonats,iaixícontrolarelconsumper zones, localitzar les incidènciesdels abonats i saber a quins abonats

afectaria el tall del servei en undeterminatpunt.

En els disposi6usmòbils el programaajuda els operaris sobre el terreny,indicant i localitzant les vàlvules quehauriendetancarperaïllarlazonadel’avaria, per afectar d’aquestamanerae l mínim d’abonats poss ib les .Aquestesavaries,s’acabenrelacionantamb els elements afectats i enspermeten analitzar al detall laquan6tat d’avaries que es produeixenen diferents trams en un tempsdeterminat, i d’aquesta maneraanalitzarivalorarcostosiafectacions.

Tota aquesta informació la podemvisualitzar gràficament creuant totesles dades que adquirim dia a diacreantplànolstemà6csde lesavaries,o de canonades instal·lades per anys,odecol·lectorsresidualsambpendento capacitat insuficient. Tota aquestainformació ens permet fer anàlisis is imu lac ions h idràu l iques de l sescenaris actuals o futuribles per aprojectes urbanís6cs que mostren elcomportament de la xarxa, i ajudenaixí a prendre les decisions quepermetran oferir unmillor servei a laciutadania.

Descoberta i inspecció del riu Llobregat

Avaluaremenquinestatecològicestrobaelriusegonslespropietatsfisicoquímiquesdel’aigua,elsorganismesquehiviuenilesestructuresnaturalsiar6ficialsquel’envolten.Calinscripcióprè[email protected]àalazonahumidadelaCorbatera.

Dissabte30/09de10a13h

AlbertTorres,sistemesinformà/csd’AigüesdeManresa


BAGES

El conseller Joaquim Forn presideix la Diada a Sallent redaccióManresa

nnn El conseller d’Interior, Joaquim Forn, va qualificar d’“històric” el moment que viu Catalunya i va fer una crida a mobilitzar-se i a anar a votar el dia 1 per donar veu a tots els ciutadans. Ho va fer des de Sallent, on dilluns va presidir l’acte institucional de la Diada al parc Pere Sallés. I ha fet una crida perquè la ciutadania es mobilitzi, en entendre que ara “és el moment de la gent”.El titular d’Interior, que va agrair les paraules de suport als Mossos adre-çades moments abans per l’alcalde de Sallent i la felicitació per la seva intervenció arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils, va afirmar que el govern no té por perquè està compromès amb la gent i que s’està defensant un dret democràtic com és anar a votar.

A l’acte de Sallent, presentat per Fi-na Borrás, a més del conseller d’In-terior, hi va ser també el responsa-ble dels Mossos a la regió central, el director de Serveis Territorials d’Interior i l’alcalde de Navarcles, que, en aquesta ocasió, era l’alcal-de convidat a participar-hi. La co-ral Nova Harmonia va interpretar El cant de la senyera mentre s’his-sava la bandera i Els segadors en finalitzar. També hi van actuar

les diferents seccions dels basto-ners de Sallent i es van reproduir versos de poetes com Miquel Martí i Pol. L’alcalde de Sallent, David Sal-doni, va comentar la singularitat de la commemoració d’enguany i el convenciment que el dia 1 hi hau-rà urnes i que s’ha de votar.Els partits, entitats i particulars van finalitzar l’acte amb ofrenes florals al peu del monument a l’11 de se-tembre. n

Conseller i alcalde van posar al final de l’acte al parc Pere Sallés

TwITTER/JOAQUIM FORN

Castellbell celebrarà el dia 30 la Festa dels Resistents

redaccióManresa

nnn El darrer dissabte de setem-bre Castellbell i el Vilar celebrarà la Festa dels Resistents amb una novetat important. El certamen, que enguany se centra en els fets de 1822 al municipi en el marc del Trienni Liberal, estrenarà un es-pectacle nocturn innovador que barrejarà diferents disciplines

artístiques. El muntatge, Ecos del martell, es podrà veure al Vilar a partir de les 22 h a través de sis es-cenaris diferents, fins a mitjanit. Durant dues hores es proposa un espectacle que va més enllà dels muntatges de recreació històrica coneguts fins al moment. Es tracta d’un espectacle que anirà més enllà de la recreació històrica, tot i que seguirà el fil argumental dels esdeveniments transcorreguts

arreu d’Europa a la dècada convul-sa de 1820. Creat pels artistes ba-gencs Miquel Coll, Gerard Riudal-bàs i Andreu Boluda a partir de sis espais diferents del Vilar, el públic podrà recórrer al seu gust els esce-naris en què hi haurà el grup Toia, format pels músics Lluís Coll i Jordi Portabella, el duet de músics Pep Massana i Carles Viarnès i la core-ògrafa i ballarina Mireia Ribas, en-tre d’altres, que estrenaran obres creades expressament per a Re-sistents. Els creadors utilitzaran les darreres tècniques artístiques com el mapping o la il·luminació artística per traslladar l’especta-dor a una nova versió del concep-te d’espectacle històric. En aquesta edició, Castellbell i el Vilar dedica la Festa del Resistents als fets de 1822 al municipi, en què Mansuet Bo-xó, el ferrer del poble, es va alçar contra el govern central en els fets del Trienni Liberal. En el conjunt de tot Europa, la dècada de 1820 va ser convulsa i els defensors de l’Antic Règim i els liberals es van enfrontar en guerres, revolucions i contrarevolucions, que també afec-taren el món de la cultura i l’art en una lluita permanent entre el neo-classicisme i el romanticisme. Totes aquestes disputes es podran cop-sar en el marc d’aquest espectacle nocturn al Vilar, la nit del dissabte 30 de setembre. n

rEsIstENts.cat


COMUNICACIÓ

Ràdio Manresa i Canal Taronja TV inicienamb força la nova programació 2017-2018

Ràdio Manresa i Canal Taronja TV ja han ence-tat nova programació. Aquest 12 de setembre

es posaven en marxa els nous pro-grames tant de ràdio com de tele-visió a la Catalunya Central. Ràdio Manresa (1.539AM - 95.8FM), as-sociada a la Cadena Ser, ofereix els programes “Hoy por hoy”, amb Pe-pa Bueno i Toni Garrido; “La ven-tana”, amb Carles Francino; “Hora 25”, amb Àngels Barceló, i els pro-grames esportius com “El larguero” i “Carrusel Deportivo”. De la pro-gramació local destaquem “Hora L”, amb Sergi Lladó i Eli Pagan, de 12.00 a 13.00 hores, i les tertúlies de Pilar Goñi de 13.00 a 14.00 ho-res, que també es poden veure per Canal Taronja TV. Els informatius locals continuen a les 6.57, 7.20, 8.27, 8.50, 9.52, 10.28, 11.28, 18.28, 21.46 i 23.27 hores, ai-xí com les transmissions esporti-ves amb Carles Jódar, del Bàsquet Manresa, i el programa amb més de 60 anys d’història dels dijous a les 15.00 hores “Aires de Catalu-nya”, amb Núria Soler i Anna Ba-llesteros, i “Ona universitària”, el programa de la FUB els divendres a les 15.00 hores. A Canal Taronja ja han començat les tertúlies políti-ques del “Gabinet de crisi”, de Fran-cesc Serrat, els dimarts i els dijous a les 16.00 hores, i “Cap i casal”, el programa en què els alcaldes de la Catalunya Central són protagonis-tes amb Núria Rius els dimecres a les 16.00 hores. “Fem territori” és el magazín televisiu amb l’actu-alitat d’oci i lleure de casa nostra, amb Eli Pagan i Sergi Lladó, a les 21.00 hores dels dijous. Els dime-cres a les 21.00 hores tenim “Sem-pre amunt”, el programa casteller de Carles Jódar, que també ens por-ta els dilluns a les 21.00 hores “Tar-geta Taronja”. Els dimarts a les 21.00 hores Miquel Rial ens presenta el dia a dia d’un professional a “Obert 24 hores” i els divendres a les 20.30 hores Isabel Campos porta el magazín “De tot i més”. Tània Rodríguez presenta en-trevistes amb profunditat a “L’altra cara”. També els adolescents tenen el seu protagonisme amb “Aula ta-ronja”, amb Pilar Goñi, que recorre-rà els centres educatius de la Cata-lunya Central, i els caps de setmana fem un recorregut per tot Catalu-nya amb la Xarxa de Televisions Locals de 16.00 a 18.00 hores amb “1mon.cat”, mentre que els matins de 7.00 a 10.00 hores tenim infor-mació i actualitat seguit del maga-

redaccióManresa

zín “Ben trobats”, amb Clara Tena i David de Dios. “Al Dia” l’informatiu del migdia t’acompanya a les 14.00 hores i “Infotaronja” t’acompanya a les 20.00 i 21.30 hores, amb Eduard Font i M. Rosa Jurado. El programa “Vivències”, de la Residència Iba-da de Navarcles i Castellgalí, ens

acosta a la realitat de la gent gran, i “Anem per feina - Fem energia”, amb José Enrique Vázquez, a l’es-talvi energètic, i “Anem per feina-empresarial”, amb Sebastià Raurell a Osona i Ramon Felip a l’Anoia, a la realitat que viuen els empresaris de casa nostra. Isaac Posadas re-

corre l’Anoia i mostra el seu turis-me amb la “Motxilla taronja” i més programes que encetarem al gener, dins la programació de Canal Ta-ronja TV, que engloba espais de les televisions digitals independents de Catalunya. Als 40 principals Ca-talunya Central (91.7 FM), Brigitte

Barea ens desperta cada dia a les 10 hores del matí amb “Els matins 40”, i Manel Fuentes ens diu bon dia des de Cadena Dial (106.8 FM).Esperem que tots estigueu a la nos-tra sintonia i ens acompanyeu amb tot allò que us podem portar a la graella televisiva. n

La gran família del grup Taelus de comunicació, amb els professionals del Bages, Anoia i Osona il·lusionats per la temporada que acaba d’arrencar

HORA DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIvENDRES

7.00 XAL XAL XAL XAL XAL

10.00 Ben trobats Ben trobats Ben trobats Ben trobats Ben trobats

12.00 Anem per feina Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja

12.30 Targeta Taronja Aula Taronja Sempre amunt Parlem amb / TDI

13.00 Barra lliure Barra lliure Barra lliure Barra lliure Barra lliure

14.00 Al Dia Al Dia Al Dia Al Dia Al Dia

14.30 Sempre amunt Sallent notícies Gabinet de crisi Cap i casal Gabinet de crisi

15.00 Fem territori Aula Taronja

15.30 De tot i + Targeta Taronja Obert 24h Sempre amunt Fem territori

16.00 Gabinet de crisi Cap i casal Gabinet de crisi De tot i +

16.30 Obert 24h

17.00 Al Dia Al Dia Al Dia Al Dia Al Dia

17.30 Fem territori Sallent notícies Parlem amb / TDI Aula Taronja Obert 24h

18.00 Cat Directe Cat Directe Cat Directe Cat Directe Cat Directe

20.00 Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja

20.30 Targeta Taronja Gabinet de crisi Cap i casal Obert 24h Fem territori

21.00 Sallent notícies Fem territori Aula Taronja

21.30 Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja

22.00 Barra lliure Barra lliure Barra lliure Barra lliure Barra lliure

23.00 Targeta Taronja Obert 24h Aula Taronja Gabinet de crisi Anem per feina

23.30 Sallent notícies Parlem amb / TDI Sempre amunt

CANAL TARONJA · La tele que ens uneix · www.canaltaronja.cat


EL REPORTATGE

Althaia: atenció

integrada del pacient oncològic

El nou hospital de dia d’oncologia i hematologia d’Althaia es forja amb el suport dels professionals i de la gent, i representarà una millora rellevant per als usuaris d’aquests serveis que tenen Sant Joan de Déu com a hospital de referència

La Fundació Althaia porta a terme un model d’aten-ció integrada del pacient oncològic que preveu no només els aspectes assis-

tencials, sinó també una sèrie de serveis complementaris que tenen en compte aspectes psicològics i emocionals, fonamentals per als malalts i les seves famílies. Segons explica l’Antònia Raich, cap de la Unitat de Participació i Mecenat-ge, el projecte d’un nou hospital de dia, que estarà dotat dels recursos adients, començarà a fer-se reali-tat ben aviat, “gràcies, en part, a la col·laboració d’un grup impulsor format per associacions, usuaris i empreses que van decidir tirar endavant diferents accions per ajudar a finançar l’hospital”. En el seu disseny, hi han participat tres usuaris, malalts oncològics, i s’ha tingut molt en compte el seu parer, tal com van explicar en un progra-ma especial que s’emet aquests dies per Canal Taronja TV, per donar a conèixer el projecte de l’hospital i el programa de participació i me-cenatge, amb el testimoni de dife-rents persones tractades a causa de la malaltia.

Més espai, més intimitat i més llum natural

Sobre el nou hospital de dia, en les obres del qual ja s’està treballant, Althaia vol que els espais contribu-eixin també a aquesta visió integral de l’atenció amb uns nivells de cali-

Francesc SerratManresa

desa, confort i intimitat que ajudin a afrontar la malaltia. Raich afirma que “no es pot generalitzar l’atenció perquè cada pacient presenta un cas particular per diferents raons. Nosaltres hem apostat per centra-litzar l’atenció en el pacient onco-lògic perquè no hagi d’anar d’aquí cap allà segons el servei que neces-sita”. L’hospital de dia funciona 12 hores i presta un servei d’urgènci-es exclusivament per a pacients oncològics, atès que els malalts oncològics poden tenir unes defici-ències de salut concretes que poden ser tractades més adequadament i amb millor coneixement per part dels professionals si són assistits a l’àrea exclusiva d’oncologia.

Les diferències amb el nou hospital

Actualment, aquest hospital de dia es troba ubicat a la planta sub1, a la zona antiga de l’Hospital de Sant Joan de Déu. Ocupa unes dimen-sions de 231 metres quadrats, cosa que representa un espai de 9 me-tres quadrats per usuari. El nou hospital, que es construeix també en unes instal·lacions de la part vella de l’Hospital de Sant Joan de Déu, però a la planta zero, ocuparà unes dimensions molt més grans. Concretament, tindrà una superfí-cie de 824 metres quadrats i repre-sentarà una proporció de 31 metres quadrats per persona. L’espai s’ha dissenyat tenint en compte les ne-cessitats del pacient. I, per exemple, pel que fa a lluminositat, fins ara era amb llum artificial; el nou empla-çament permet una gran capaci-

Equip de professionals del servei d’hematologia d’Althaia amb la imatge de la campanya


EL REPORTATGEEl nou hospital de dia d’oncologia i hematologia d’Althaia es forja amb el suport dels professionals i de la gent, i representarà una millora rellevant per als usuaris d’aquests serveis que tenen Sant Joan de Déu com a hospital de referència

tat de llum natural. Hi havia 8 llits i 12 butaques, ara hi haurà 10 llits i 19 butaques, amb una sala d’espe-ra oberta amb diferents ambients per fer més agradable l’espera als familiars. I sempre que sigui pos-sible, els pacients tindran control sobre el seu entorn. És a dir, podran modular la il·luminació, el soroll, amb espai per a objectes personals, endolls per carregar mòbils, wifi, en definitiva, un seguit de prestaci-ons que milloren la confortabilitat tant de pacients com de familiars o acompanyants. El projecte suposa una inversió de 2 .010.000 euros.

La incidència del càncer ha pujat un 14 % en els

últims deu anys

L’increment de la incidència del càncer —a Catalunya ha pujat un 14 % en els últims deu anys— jun-tament amb altres factors, com el finançament per poder-lo fer re-alitat, ha fet que l’hospital de dia actual hagi quedat petit i sigui ne-cessari fer-ne un de nou, ja que no pot donar resposta a les necessitats actuals derivades d’aquest model d’atenció integral. En el disseny del nou hospital de dia, hi ha participat professionals i també usuaris. El projecte s’ha fet tenint en compte les necessitats de màxima huma-nització de l’espai.

El mecenatge per fer-lo possible

La Fundació Althaia, en la línia del que fan altres organitzacions im-portants del sector, ha decidit en-

fortir les accions de participació i de mecenatge en col·laboració amb usuaris, empreses i institucions. Un dels objectius és que els espais i els serveis es caracteritzin per la seva calidesa i humanització des d’una visió holística a l’hora d’afrontar la malaltia i tenir cura del pacient. La responsable de la nova Unitat de Participació i Mecenatge és la psi-còloga Antònia Raich.Les iniciatives de participació en-degades es tradueixen en una im-plicació directa d’usuaris, tant en la valoració dels serveis que ofe-reix Althaia, com en la definició dels nous espais que s’habilitaran a curt i mitjà termini, com l’hospital de dia d’oncologia i hematologia, ubicat a l’edifici antic de Sant Joan de Déu i pendent d’adaptar-se a les necessitats actuals. El mecenatge és una fórmula molt comuna als països europeus. Aquesta cultura ha anat arrelant en els darrers anys a la societat ca-talana. A la Catalunya Central, hi ha experiències populars d’èxit, com la caminada solidària anual dels Mossos d’Esquadra, que, des de fa sis anys, permet als serveis d’oncologia dels diferents hospi-tals d’aquestes comarques, on té incidència la regió central polici-al, dotar-se de més recursos tècnics o humans.

Diferents accions populars a favor de l’hospital

Diferents entitats de la comarca del Bages han donat a conèixer a la Fundació Althaia la seva inten-ció de donar suport a iniciatives, i

activar-les, per recaptar fons per al nou hospital de dia d’oncologia i hematologia. Aquest mes de setem-bre ja hi ha hagut diferents exem-ples de col·laboració. La primera edició del Barber Solidari, que es va celebrar el diumenge 3 de setem-bre a Súria, va tenir una molt bona resposta ciutadana amb un total de 222 persones que es van tallar i arreglar els cabells gràcies a la fei-na desinteressada d’una quinzena de barbers i perruqueres, alguns arribats de punts tan llu-nyans com la Corunya o Còrdova. L’activi-tat es va fer a la pla-ça Sant Joan, des de les 11 h del ma-tí fins al voltant de les 16 h. Durant to-ta l’estona hi va ha-ver cues de persones que volien col·laborar-hi. El preu va ser de 7 euros per ser-vei. Els diners recaptats es desti-naran íntegrament al projecte del nou hospital de dia d’oncologia i hematologia. Un dels moments emotius va ser el reconeixement que es va fer a Jau-me Cos Soler, de Santpedor, un vo-luntari d’Althaia de 89 anys que des de fa 21 anys fa costat als malalts i també els dóna suport desinte-ressament com a barber. L’acte va comptar amb la intervenció de la regidora de Benestar Social i Sani-tat de Súria, Carme Besa, i, en nom de la Fundació Althaia, de la cap d’Oncologia, la doctora Montserrat Domènech, la cap de la Unitat de Participació i Mecenatge, Antònia Raich, i la responsable de Volunta-

riat, Mónica García.La iniciativa, organitzada per Car-me Perruqueria Unisex, amb la col-laboració de l’Ajuntament de Súria i de diverses empreses del municipi, la van batejar amb el nom de “Ta-lla’t el cabell per una bona causa”.Aquesta proposta a favor de l’aten-ció oncològica es va sumar a la caminada a Montserrat que anu-alment organitzen els Mossos d’Es-quadra de la Catalunya Central o la cursa popular que es va fer aquesta

primavera a Sant Vicenç de Cas-tellet. També a Sant Fruitós

de Bages s’han començat els preparatius per fer una marxa que passarà per Sant Benet, parat-ges del Llobregat i les ti-

nes del Flequer. Entitats com el Gremi d’Hoteleria

i Turisme del Bages porta-ran a terme altres iniciatives en

el propers mesos amb el mateix ob-jectiu d’implicar-s’hi. El dia 11 de setembre hi va haver una xocolatada solidària a Sant Jo-an de Vilatorrada, a benefici del futur hospital de dia d’oncologia i hematologia. L’organització de l’activitat va anar a càrrec de l’As-sociació Sardanista Bon Rotllo, de Sant Joan de Vilatorrada.Simultàniament, hi va haver una audició de sardanes amb la Cobla Marinada.

Accions que es fan des de pediatria

En aquests moments, ja s’estan fent petites accions perquè els infants que han de ser atesos als Serveis

de Pediatria de la Fundació Althaia visquin l’experiència de la manera més positiva possible. L’acompa-nyament dels Pallapupas, les visites d’escriptors o d’esportistes d’elit, els certificats de valentia per als me-nuts ingressats o les millores per fer més càlids els espais són només alguns exemples de les tasques as-sociades a la Unitat de Participació i Mecenatge creada recentment.

El paper del voluntariat

El paper del voluntariat és impor-tant en organitzacions de salut per portar a terme tasques d’acompa-nyament que van més enllà de les pròpies i de caràcter assistencial. Hi ha persones, sobretot grans, a qui els cal companyia durant l’es-tada a l’hospital, o bé hi ha usuaris que demanen i agraeixen que se’ls ajudi per acompanyar-los en la vi-sita a un especialista o a qualsevol altre servei. Aquestes funcions de promoció de la salut i d’altres són pròpies dels voluntaris.

Cooperació internacional

La nova Unitat també té respon-sabilitat sobre la participació d’ Althaia en projectes de solidaritat internacional. Fa pocs dies, es va organitzar un mercat solidari amb l’objectiu de recaptar fons per po-der adquirir un aparell d’escòpia quirúrgica, que permetria a l’Hos-pital Saint Jean de Dieu de Thiès del Senegal fer un salt qualitatiu molt important. Un altre projecte inter-nacional és a l’hospital de Yemes-soa, al Camerun. n

El nou centre

disposarà de 10

llits, 19 butaques

i 18 punts de llum

natural

Equip de professionals del servei d’hematologia d’Althaia amb la imatge de la campanya Actes com la tallada de cabells solidària de Súria han tingut bona resposta Equip de professionals del servei d’oncologia d’Althaia amb la imatge de la campanya


SOCIETAT

Els alcaldes comencen a declarar pel referèndumredaccióManresa

nnn La Fiscalia General de l’Es-tat ha demanat investigar tots els alcaldes que s’hagin compromès amb el referèndum. Al Bages n’hi ha 22, i entre els que no han estat citats perquè tampoc van expressar el seu suport hi ha els de Castellbell i el Vilar, Castellfollit del Boix, Cas-tellnou de Bages, El Pont de Vilo-mara, o Mura . L’alcalde d’Oliana ha estat un dels primers a declarar.El fiscal general de l’Estat, José Ma-nuel Maza, ha dictat una instrucció en què demana obrir diligències d’investigació contra els 712 alcal-des dels ajuntaments que figuren en la llista de l’Associació de Mu-nicipis per la Independència (AMI) i que han signat decrets a favor del referèndum. La CUP ja ha anun-ciat que no pensa acudir a decla-rar davant la Fiscalia. L’alcalde de Manresa va expressar la intenció de donar la cara i per tant de presen-tar-se a explicar el que havia acor-dat l’equip de govern. A la pregunta de si accions com aquesta frenaran la voluntat del govern municipal de

col·laborar amb el referèndum, l’al-calde conclou que s’ha d’estar atent al dia a dia i diu que defensarà la voluntat dels manresans que volen votar.D’altra banda, la Fiscalia ha ordenat també a totes les policies locals de Catalunya impedir el re-

ferèndum independentista de l’1 d’octubre i requisar les urnes i to-ta la resta de material electoral. El cap de la Policia Local de Manresa va ser informat també pels Mossos de l’ordre de Fiscalia, tot i que no es coneixenj actuacions. n

El batlle de Balsareny renuncia a l’alcaldia per motius personals

nnn L’alcalde de Balsareny, Albert Neiro (Gent per Balsareny), ha fet pública la seva renúncia al càrrec d’alcaldia, així com també a la seva acta de regidor “per motius única-ment i exclusivament personals”. En un comunicat, el batlle ha as-segurat que la decisió respon a “una necessitat vital de posar fi a aquesta etapa personal i iniciar-ne una de nova, obrint nous horitzons personals i professionals”. L’alcal-de reconeix que la seva decisió és “dràstica”, però demana que “per

incomprensible que pugui ser, si-gui respectada”. En el mateix text, assegura que ha estat “un honor i un privilegi” ser alcalde de Balsareny, agraeix tot el suport del seu grup i lamenta les dificultats que la seva decisió pu-gui ocasionar als seus companys de Govern, a la institució i al con-junt del municipi. Neiro ha estat al-calde durant els últims dos anys i mig. En les eleccions del 2015, el seu grup va aconseguir 607 vots, només dos més que ERC.El govern de Bal-sareny no descarta futurs pactes a conseqüència de la renúncia de l’al-calde, ja que es troba en minoria. n

redaccióManresa

Acte d’alcaldes compromesos amb el referèndum, el dia 16 a Barcelona

amI

La majoria d’alcaldes del Bages signen en suport a la consulta

nnn Més d’una vintena d’alcaldes del Bages van signar el decret per donar suport al referèndum de l’1-O en resposta a la carta rebuda, en què el Govern informa els ajunta-ments que farà servir els locals mu-nicipals. Els batlles són majoria dels partits del PDeCAT, ERC i CUP, i en van informar a través dels seus comptes de Twitter. Al Bages, els primers que van donar a conèixer la seva signatura són els alcaldes de Manresa, Fonollosa, Sant Salvador de Guardiola, Santpedor, Navàs,

Talamanca, Sallent, Avinyó, Callús, Cardona, Monistrol de Montserrat i Sant Feliu Sasserra.En els decrets d’alcaldia s’acorda donar suport al referèndum con-vocat per a l’1 d’octubre i es com-prometen a complir les previsions de la Llei del referèndum aprovada el 6 de setembre. També es preveu donar compte del decret en la pròxima sessió plenà-ria, així com informar-ne el Govern i les entitats municipalistes. El se-gon punt dels decrets signats pels alcaldes especifica que es donarà compte de la resolució al Ple dels ajuntaments. n

redaccióManresa

acN

MV/EPA


PUBLICITAT

Amb el reciclatge estalviem energia i no omplimel dipòsit de residus.

El vidre que va a parar alcontenidor verd esconverteix en vidre nou.

Així aconsegueixes que els residus es transformin i no hem de gastar matèriesprimeres.

www.consorcidelbages.cat

FINS ARA, AMPOLLADE VIDRE

VIDRE

PLANTA DE RECICLATGE

HOLA,AMPOLLA DE VIDRE


SOCIETAT

Sessions golfes els dissabtes. Sessions matinals els diumenges • Programació i horaris subjectes a canvis de darrera hora. Disculpeu les molèsties. Estrena C Català 3D VO Versió original subtitulada

Per fer el mos a Bages Centre

entra al futur amb

Tadeo Jones 2. El secreto del Rey Midascastellà Dissabte i diumenge: 4 - 6 - 8 Feiners: 6 - 8 Diumenge matinal 12català Dissabte i diumenge: 4.30 - 6.20 Feiners: 6.20 Diumenge matinal 12.10Apta. En Tadeu, la Sara i el seus amics hi tornen...

Òpera i Ballet al Bages CentreDimarts 3 d’octubre a les 20.15des de la Royal Opera House de LondresLa BohèmeÒpera en quatre actes de Giacomo PucciniInterpretada per Nicole Car i Michael FabianoDirecció musical Antonio Pappano

Gru 3, mi villano favoritoDiumenge matinal 12

Apta. Animació. 90 min.Després de ser acomiadat per no haver atrapat el dolent que amenaça la humanitat, el Gru descobreix que té un germà bessó que l’anima a seguir com a dolent.

Diario de Greg. Carretera y mantaDiumenge matinal 12

Apta. Comèdia. 92 min. El Greg es prepara per gaudir d’un llarg i agradable estiu, però els seus pares l’obliguen a emprendre un viatge en el monovolum familiar per visitar la besàvia.

Emoji la películaDissabte i diumenge: 4.30 - 6.20Feiners: 6.20Diumenge matinal 12.10Apta. Animació. 86 min. emojilapeli.comEls emojis del teu telèfon viuen esperant ser seleccionats. Tots tenen només una expressió menys en Gen, que va néixer sense filtres i pot tenir múltiples expressions.

El otro guardaespaldas6 - 8.15 - 10.30Dissabte golfa 0.40

16 anys. Comèdia d’acció. 118 min. El millor guardaespatlles del món ha de protegir al seu enemic mortal, un dels sicaris més famosos del món. Tots dos hauran de conviure durant 24 frenètiques hores.

Barry Seal el traficanteDissabte i diumenge: 4 - 6.10 - 8.25 - 10.40Feiners: 6.10 - 8.25 - 10.40Dissabte golfa 0.50 • Diumenge matinal 11.5016 anys. Acció. 115 min.Un pilot professional i estafador és reclutat per la CIA de forma inesperada per dur a terme una de les més grans operacions encobertes en la història dels Estats Units.

El amante doble10.40Dissabte golfa 0.40

16 anys. Drama. 108 min. Una jove fràgil i depressiva s’enamora del Paul, el seu psicòleg. Al cap d’un temps decideixen viure junts i ella descobreix que ell li ha amagat part de la seva identitat.

Churchill8.15 - 10.25Dissabte golfa 0.30

7 anys. Biogràfica. 110 min. 1944, les forces aliades es preparen per al desembarca-ment. 48 hores abans, Churchill s’enfronta amb els seus generals i aliats: el punt d’inflexió de la II Guerra Mundial.

ItDissabte i diumenge: 4.40 - 7.30 - 10.20Feiners: 5 - 7.30 - 10.20Dissabte golfa 00.00 • Diumenge matinal 11.5016 anys. Terror. 135 min. it-pelicula.comQuan comencen a desaparèixer criatures en un poble, un grup de nens lluita amb les seves pors per enfrontar-se a un pallasso amb una llarga història d’assassinats.

Spark. Una aventura espacialDissabte i diumenge: 4.15Diumenge matinal 12

Apta. Animació. 88 min. Català.Fa tres anys que el poderós i malvat General Zhong es va apoderar del Planeta Bana. Ara l’Spark i els seus amics s’assabenten que Zhon vol conquerir l’univers.

C

Detroit4.50 - 7.30 - 10.10

12 anys. Drama. 143 min.Estiu de 1967. El malestar polític i social per la guerra del Vietnam i la injustícia social van desembocar en una aterridora nit de disturbis a la ciutat de Detroit.

Alibi.com agencia de engañosDissabte i diumenge: 4.25 - 6.25 - 8.20 - 10.40Feiners: 6.25 - 8.20 - 10.40Dissabte golfa 0.4012 anys. Comèdia. 90 min. El Greg té una companyia que crea qualsevol tipus de coartada. La trobada amb una noia que odia els homes que menteixen, li complicarà la vida i el negoci.

Jacques10Dissabte golfa 0.20

Apta. Biogràfica. 122 min. Jacques Cousteau i la seva dona decideixen llançar-se a l’aventura i complir el seu somni de recorrer els océans a bord del Calypso i investigar el món submarí.

La reina Victoria y AbdulDissabte i diumenge: 4 - 6.10 - 8.20 - 10.30Feiners: 6.10 - 8.20 - 10.30Dissabte golfa 0.40 • Diumenge matinal 12Apta. Drama. 112 min. lareinavictoriayabdul.esUn jove secretari hindú es desplaça a Gran Bretanya per participar en els actes del 50 aniversari de la reina Victòria. Entre tots dos sorgeix una inesperada amistat.

Kingsman. El círculo de oro5 - 7.35 - 8.25 - 10.10Dissabte golfa 11 nitDiumenge matinal 11.5016 anys. Acció. 141 min. kingsmanelcirculodeoro.esQuan el seu quarter general és destruït i el món està en perill, els membres de l’agència, al costat dels seus homònims americans, s’enfronten a un dur enemic.

C

La Lego Ninjago películaDissabte i diumenge: 4.30 - 6.20 - 8.20 - 10Feiners: 6.20 - 8.20 - 10Diumenge matinal 12.10Apta. Animació. 96 min. lalegoninjagopelicula.comLa batalla per la ciutat de Ninjago reclama la intervenció del Lloyd, el Ninja Verd, i els els seus amics, guerrers secrets, per derrotar el malvat guerrer Garmadon.La Lego Ninjago pel·lículaDissabte i diumenge: 4.10 - 6 - 7.50Feiners: 6 - 7.50Diumenge matinal 11.50Apta. Animació. 96 min. CatalàLa batalla per la ciutat de Ninjago reclama la intervenció del Lloyd, el Ninja Verd, i els els seus amics, guerrers secrets, per derrotar el malvat guerrer Garmadon.

C

Manresa commemora la Diada i recorda les BasesredaccióManresa

nnn Un total de 52 entitats van par-ticipar dilluns 11 a l’acte institucio-nal de la Diada Nacional de Catalu-nya a Manresa, a la plaça Onze de Setembre, una xifra que supera la de l’any anterior, en què van par-ticipar 45 entitats. Totes van fer la tradicional ofrena floral. Un nom-brós públic va seguir l’acte, en una edició especialment significativa, a poques setmanes del referèndum d’autodeterminació que el Parla-ment de Catalunya ha convocat per al proper 1 d’octubre. Les re-ferències a la situació política ac-tual van marcar els parlaments, a càrrec dels comissaris de les Ba-ses de Manresa i l’alcalde, Valen-tí Junyent. L’acte institucional per commemorar la Diada Nacional de Catalunya, presidit per la ban-dera estelada, segons l’acord del Ple de l’Ajuntament, va començar amb el Ball d’Homenatge a la Diada de Catalunya, a càrrec de Sandra Sòria Fíguls, dansaire de l’Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages. A continuació, els par-

laments de Francesc Comas i Jordi Rodó, comissaris del 125è aniver-sari de les Bases de Manresa, que, després de fer un repàs de la situa-ció històrica de 1892 i la significa-ció de l’aprovació de les Bases, van concloure que Manresa tornarà a ser al capdavant de la defensa dels drets nacionals reproduint el lema No tenim por. Al seu torn, l’alcal-de de Manresa, Valentí Junyent, va prendre la paraula per remarcar la coincidència de la Diada amb l’ani-versari de les Bases i va tancar la intervenció amb un record per a les víctimes dels atemptats del 17

d’agost. A l’acte, conduït per Mont-se Morera, de TLB Grup, hi van ser presents representants de la dele-gació del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central i del Consell Comarcal del Bages. La Capella de Música de la Seu, el cor parroquial de Sant Josep del Poble Nou, la coral Eswèrtia, la coral Font del Fil i l’Or-feó Manresà, dirigides per Antoni Garriga, van cantar Els Segadors. Finalment, es va fer la ballada de la sardana “La Santa Espina”, amb la col·laboració de sardanistes del Grup Sardanista Dintre del Bosc i del Grup Sardanista Nova Crida. n

L’avaria d’un camió talla el trànsit a la C-55 durant 4 hores

nnn El dia 6 de setembre, mentre Catalunya estava pendent del Par-lament, el Bages estava pendent de la C-55, una nit dantesca i tercer-mundista! Així encapçala la seva queixa el secretari de la plataforma ciutadana No més morts a la C-55, Carles Miras, que aquell dia al ves-pre es va trobar atrapat, juntament amb un centenar de vehicles més, a la C-55, entre Manresa i Sant Vi-cenç, per l’avaria d’un camió a l’al-tura de Sant Vicenç de Castellet, en una zona amb mitjana que feia impossible donar pas alternatiu de vehicles. L’efecte tafaner també va provocar retencions en sentit sud, que van arribar a ser d’un quilòme-tre. Un camió s’havia avariat poc després de les 21 h al punt quilomè-tric 22, en sentit Manresa. El Servei Català de Trànsit va decidir obrir barreres en sentit nord a la C-16, l’autopista Terrassa-Manresa, en-tre el peatge de Sant Vicenç i el de Manresa. La via no va quedar del tot oberta fins a la 1.20 h. Entremig, els vehicles que van quedar enca-

llats sense sortida passaven, en al-guns casos, més d’una hora atra-pats en l’embús. A poc a poc es van anar traient vehicles i es van desvi-ar cap al peatge de Sant Vicenç. En alguns casos, segons denuncia la plataforma No més morts a la C-55, els feien passar per sobre de les pi-lones de plàstic que separaven els dos sentits, més enrere d’on hi ha-via el camió avariat. El membre de la plataforma denunciava que no es prenguessin mesures previstes a temps i que, fins i tot havent dia-logat amb un agent dels Mossos, es va adonar que no estava informat de les alternatives previstes en els protocols, com l’obertura de bara-nes en cas d’emergència. n

redaccióManresa

Ofrena floral de Canal Taronja Tv i Grup Taelus de Comunicació

aNNa baLLEstEros

La C-55 continua sent una ratera

PLATAFORMA CIUTADANA NO MÉS MORTS A LA C-55


SOCIETAT14 cursos i 600 hores de formació, a la programació del CFP

nnn L’oferta formativa del Centre de Formació Pràctica (CFP) per a aquesta tardor inclou un total de 14 cursos que sumen més de 600 hores de formació. Entre aquests cursos, n’hi ha de totalment sub-vencionats adreçats a persones que busquen feina, i d’altres d’especia-lització i reciclatge per a professi-onals en actiu. L’oferta del CFP és la més completa del territori per al sector industrial i, molt especial-ment, per a empreses del metall.Els primers cursos de començar són un d’autòmats programables, el dia 13 de setembre, un de tecno-logia de matrius i estampació, el dia 18, i un d’interpretació de plà-nols, el dia 19. Tots aquests cursos són subvencionats. D’altra banda, el dia 25 començarà un curs de CNC Haas de 125 hores també subven-cionat. Aquest curs forma part de l’oferta del CFP com a centre HTEC de Haas, gràcies a l’aliança que el centre manté amb aquesta mul-tinacional nord-americana i que l’han convertit en l’únic centre a

Catalunya a oferir aquest tipus de formació.La resta de cursos s’iniciaran al llarg dels mesos d’octubre i novem-bre i inclouen diverses àrees, com el disseny industrial, la soldadura, la gestió de projectes, la implantació de tècniques per a la millora dels processos i la qualitat a les indús-tries. Alguns d’aquests cursos s’ofe-reixen de manera personalitzada per a les empreses que ho demanin, cosa que permet ajustar dies i ho-raris segons la disponibilitat dels alumnes.Per a més informació i inscripci-ons, es pot trucar al CFP al telèfon 93 875 72 79, o bé enviar un correu electrònic a [email protected]. n

redaccióManresa

Centre de Formació Pràctica

CFP

Manresa acollirà el XXCongrés de Metges i Biòlegs

nnn En el marc de la Universitat Ca-talana d’Estiu de Prada de Conflent del passat mes d’agost, es va presen-tar el XX Congrés de Metges i Biò-legs de Llengua Catalana, que or-ganitzen la Fundació Alsina Bofill de l’Institut d’Estudis Catalans i la Fundació Althaia i que se celebrarà a Manresa els dies 20 i 21 d’octubre. La presentació va comptar amb la participació d’Àngels Mach, presi-denta de la Societat Andorrana de Ciències com a representant de la Fundació Alsina Bofill, i el doctor Ignasi Carrasco, director assisten-cial de la Fundació Althaia. Durant l’acte es va fer un repàs històric dels congressos, es va presentar el pro-grama del XX Congrés i es van plan-tejar els reptes de futur que caldrà discutir i aprovar a Manresa.L’objectiu de la Fundació Univer-sitat Catalana d’Estiu és ser un punt de trobada arrelat al territo-ri dels Països Catalans, capdavan-ter, innovador, emprenedor, atent al desenvolupament de la societat del coneixement, que vetlli per la promoció i pel coneixement de les llengües catalana i occitana.n

El Bages concentra el 72 % de la superfície cremada aquest estiu

nnn Aquest estiu s’han comptabi-litzat un total de 221 incendis a la demarcació de Barcelona, 187 dels quals s’han produït dins de l’hora-ri del Pla d’informació i vigilància contra incendis forestals que im-pulsa la Diputació de Barcelona. En total, la superfície afectada ha estat de 768 hectàrees, molt per so-bre de la mitjana dels darrers anys (463 hectàrees). Entre les onze co-marques de la demarcació, la més afectada ha estat el Bages, ja que concentra el 72 % de la superfície cremada. Tot i aquestes xifres, el vicepresident primer de la Diputa-ció de Barcelona, Dionís Guiteras, va destacar que aquesta “no ha es-tat una campanya tan catastròfica com d’altres, ja que no hem tingut grans incendis forestals”. Del total d’incendis que hi ha hagut, només vuit han superat les deu hectàre-es. Els tres més importants de l’es-tiu han estat els d’Artés (363,1 ha), Manresa (104,9 ha) i Avinyó (72,8 ha), tots al Bages. El vicepresident primer de la Diputació de Barcelo-

na va dir que “és important” aju-dar econòmicament els propietaris i donar-los recursos, però conside-ra que per més recursos que doni l’Administració “no es fa tota la tasca que caldria” i, per això, veu essencial que les administracions s’impliquin en el futur dels boscos perquè malgrat que molts són de propietat privada, el seu gaudi és públic. També ho creu Just Serra, president de l’Associació de Propie-taris Forestals de la Gavarresa-Mo-ianès, que enguany han estat molt afectats pels incendis del Bages. Al-guns dels focs que han tingut lloc aquest estiu a la comarca del Ba-ges han estat provocats. De fet, els Mossos van detenir un home , veí d’Artés, com a presumpte autor de dos focs que va haver-hi al municipi d’Artés al mes d’agost. La policia, però, no descarta que hi hagi ha-gut altres focs provocats. Preguntat per aquest fet, Guiteras ha dit que les causes s’estan investigant, pe-rò ha apuntat que “tants incendis en una zona tan petita i sense ha-ver-hi tempestes ni llamps sembla que l’activitat humana o la presèn-cia humana hi és present.n

redaccióManresa


ECONOMIA

Nous cursos per ajudarels joves a trobar feina

nnn La Cambra de Comerç de Man-resa ha obert el període d’inscrip-cions per a dos nous cursos del programa PICE, adreçats a joves menors de 30 anys que vulguin tro-bar feina. Es tracta d’un programa que duen a terme les Cambres de tot l’Estat amb l’objectiu de reduir l’atur juvenil a través de la forma-ció de perfils professionals amb de-manda per part de les empreses del

territori.Els dos cursos que es faran aquesta tardor són un de logística i magatzem i un altre de màrque-ting digital. El de logística i magat-zem comença el dia 9 d’octubre i té una durada de 95 hores. En aquest curs, a més d’aprendre els coneixe-ments necessaris per treballar en una empresa de logística, els parti-cipants obtindran de manera gra-tuïta el carnet de carretó elevador frontal/retràctil i transpaleta.El curs de màrqueting digital té una durada de 125 hores i comença el

dia 30 d’octubre. Aquesta formació anirà a càrrec de la consultoria es-pecialitzada 3isic i s’hi aprendran les tècniques bàsiques del màrque-ting digital, models de negoci en línia, creació de webs amb Word-press i gestió de la marca personal.Tots dos cursos inclouen, a més de la formació especialitzada, una for-mació bàsica en ocupabilitat i habi-litats socials. Els cursos són gratu-ïts i els participants, a més, poden beneficiar-se d’una beca i formar part d’una borsa de treball durant quatre mesos després d’haver aca-bat la formació. La Cambra també ofereix ajudes econòmiques a les empreses que contractin alguns dels joves parti-cipants en aquests cursos, de fins a 4.950 euros per contracte.Per a més informació, cal posar-se en contacte amb la Cambra al te-lèfon 93 872 42 22 (Josep M. Mon-ge) o al correu electrònic [email protected]. n

redaccióManresa

La Fira Ecoviure tornarà a Manresa el 28 i 29 d’octubre

nnn Ecoviure, la fira de referència en ecologia i sostenibilitat de la Ca-talunya Central, tornarà a Manresa la propera tardor. Serà els dies 28 i 29 d’octubre amb entrada gratuïta i un ampli ventall de propostes per apropar a tots els públics les dar-reres tendències del sector ecolò-gic. L’alimentació hi tindrà un pes destacat amb demostracions gas-tronòmiques de productes ecolò-gics, tallers (de pa ecològic, her-bes aromàtiques, reconeixement de plantes) i degustacions de pro-ductes, que es podran fer a través de l’Ecotiquet, una de les novetats d’enguany.Els visitants a Ecoviu-re també podran conèixer el tèx-til sostenible i experimentar-hi, a partir d’expositors del sector i de tallers de confecció de garlandes de Nadal amb roba reciclada. Els vehicles elèctrics, la construcció sostenible i altres propostes rela-

cionades amb l’ecologia també hi seran presents. El dia previ a la in-auguració, el divendres 27 d’octu-bre, tindrà lloc una nova edició de les Jornades sobre l’energia. n

redaccióManresa

cc maNrEsa

Imatge d’una edició anterior

EcoVIurE

Manresa tornarà a tenir una fira dedicada als animalsredaccióManresa

nnn Fins al proper 22 de setembre restarà obert el període d’inscrip-cions per poder participar a la fira Animanresa, que aquest any se ce-lebrarà el 22 d’octubre.A Animanresa hi poden partici-par les entitats sense ànim de lucre i les empreses i els professionals que ofereixen serveis i productes rela-cionats amb la tinença d’animals de companyia. El nombre d’entitats

participants està limitat a un mà-xim de vint. Per formalitzar la ins-cripció, les entitats hauran de pre-sentar la sol·licitud corresponent, que es pot descarregar a la pàgina web de l’Ajuntament o que troba-ran a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de Manresa (OAC), i presentar-la a l’OAC. L’horari d’atenció fins al 15 de setembre és de dilluns a di-jous, de 8.30 h a 17 h, i els divendres, de 8.30 h a 14 h. A partir del 16 de setembre, l’horari és de dilluns a dijous, de 8.30 h a 18 h, i els diven-

dres, de 8.30 h a 15 h. Animanresa, que enguany celebra la cinquena edició, es desenvoluparà al primer tram del passeig Pere III i al Pati del Casino de Manresa. Aquest certamen anual té l’objec-tiu de conscienciar sobre la tinen-ça responsable dels animals de companyia, incentivar l’adopció d’animals i promocionar les enti-tats sense ànim de lucre, així com les empreses i els professionals que treballen en l’àmbit dels animals de companyia. n Les inscripcions per poder participar-hi estaran obertes fins al dia 22

AJ MANRESA


PUBLICITAT

Com hem de triar el calçat esportiu?

El peu és una part primordial del nostre cos per aconseguir que les persones es mantinguin dretes. Quan es practica es-port, els impactes i les càrregues mecàniques augmenten considerablement. La sabata esportiva és l’encarregada de protegir els peus dels impactes contra el terra i transmetre al cos les forces de reacció d’aquest. També té la funció de protegir el peu contra possibles lesions que es poden produir en la pràctica esportiva, a més d’aportar comoditat i eficàcia.

La sabata esportiva ha de permetre tots els moviments del peu, ha de protegir i amortir, i també pot ajudar a millorar determinats problemes que es presenten en aquesta part del cos com pot ser una excessiva pronació o supinació del turmell o prevenir lesions com tendinitis, fascitis, etc.

Com escollir una sabata esportiva?La sabata esportiva cal que s’adapti a la persona i no al revés. Cal conèixer la forma del peu i la petjada per escollir-les bé.

Primer de tot, hem de tenir en compte el tipus d’esport que practicarem i buscar la botiga que disposi dels models espe-cífics. Depenent de cada esport, hi haurà sabates esportives amb un amortiment, protecció i pes característic. Hem de saber sobre quina superfície practicarem l’esport per triar una sola i una amortiment adequat. També serà important tenir present per a què serà utilitzat el calçat esportiu, si serà per a entrenament, per a competició o per a les dues coses.

Cal mirar la composició dels materials, la localització de les costures per evitar fregaments i comprovar si les parts que patiran més són suficientment resistents. Revisarem l’interior per comprovar que l’acabat és correcte. La plantilla interior s’ha de poder extreure per si cal col·locar-ne d’específiques.

A continuació ens hem d’emprovar les sabates esportives. Millor que en sol·licitem 2 o 3 números perquè, a vegades, segons la marca, canvia la talla i emprovar-nos-les amb els

mitjons que utilitzarem. A la botiga cal emprovar-nos els dos peus i amb els cordons lligats. Millor que caminem uns me-tres per comprovar que la sabata se’ns ajusta bé, que és còmoda i que ens permet fer els moviments. Els dits s’han de poder moure lliurement dins el calçat i, en posició de peu dret, cal que falti un centímetre des de la punta dels dits a la punta de la sabata. Una vegada valorat tot això podem triar el model segons qualitat-preu-disseny.

La sabata esportiva té més desgast que la sabata normal. Es considera que la sabata esportiva perd un 5% d’amortiment cada 500 quilòmetres d´ús.

En resum, en funció de l’esport que es practica, el calçat cal que tingui unes característiques concretes. Per a la carrera, el més important és l’amortiment ja que es realitzen grans im-pactes sobre el cos reduint les fractures d’estrès. En esports on es realitzen grans salts, és important l’amortiment dels impactes i l’estabilització del turmell per evitar esquinços, i

en esports on es realitzen molts girs i moviments laterals és molt important la sola de la sabata perquè hi hagi una bona adherència i eviti lliscaments laterals que poden afectar els lligaments de turmell o de genolls.

Finalment, un altre aspecte a tenir en compte són les carac-terístiques de cada peu. Per a un peu molt aplanat neces-sitem una sabata més rígida que per a un amb més pont, al qual hem de donar més flexibilitat. Un peu que és més pronador necessitarà una contenció més localitzada en arc intern i un peu més supinador caldrà que permeti més el moviment de pronació amb materials a la mitja sola menys rígids.

Caputxins, 16 – 08241 ManresaTel. 93 874 40 50 – Fax 93 874 12 54

ConsultorisTel. 93 874 42 98

[email protected]

Cal que la sabata esportiva s’adapti a cada persona i no al revés en funció de les característiques de cada peu i de l’esport que es practica

Eva SallóPodòloga

Clínica Sant Josep de Manresa

Des de sempre, al vostre costatAtenció sanitària mutual privada

• SERVEIS AMBULATORIS

• CONSULTORIS

• PROVES DIAGNÒSTIQUES

• URGÈNCIES

• HOSPITALITZACIÓ

• ÀREA QUIRÚRGICA


ECONOMIAS’inscriu en el projecte ZELDA i té la participació d’Eurecat-CTM, Abengoa, Fujifilm i la Water Supply and Sanitation Platform

Un sistema de tractament de la salmorra permet recuperar un 80 % de l’aigua

Científics del centre tecno-lògic Eurecat-CTM (mem-bre de Tecnio) han parti-cipat en una investigació

a escala europea que ha desenvo-lupat un nou sistema aplicable a processos de dessalinització de salmorres d’aigua salobre i de mar que permet recuperar fins a un 80 per cent de l’aigua que contenen.La investigació s’enquadra dins del projecte ZELDA, que durant quatre anys ha estudiat un nou procés per reduir l’escassetat d’aigua i obtenir aquest recurs a un cost més baix, “amb un baix impacte ambiental i millorant la qualitat de les masses d’aigua”, explica la investigadora d’Eurecat-CTM Sandra Meca.En concret, la dessaladora d’Al-meria ha acollit una planta pilot per avaluar una nova tecnologia per tractar la salmorra generada en els processos de dessalinitza-

redaccióManresa

ció i per reduir-ne o eliminar-ne el volum.La nova tecnologia permet recupe-rar fins a un 80 per cent de l’aigua continguda en la salmorra, i aug-menta la producció d’aigua global de les plantes dessaladores i recu-pera, a més, compostos de valor.D’acord amb la investigadora, “el projecte ZELDA ofereix un clar be-nefici a tot el territori europeu i es-pecialment a aquelles zones, com la regió de la Mediterrània, amb un important estrès hídric, sense suposar una amenaça per al medi ambient”.La salmorra és aigua amb una al-ta concentració de sal dissolta, la gestió de la qual “és un problema especialment en les dessaladores interiors”. Així mateix, en les dessa-ladores costaneres “la salmorra es descarrega al mar, cosa que supo-sa una amenaça potencial per als ecosistemes marins”, prossegueix.En aquest escenari, “els avenços aconseguits en el projecte, no no-

més poden aportar una solució a la gestió de salmorres, sinó que, a més, té efectes importants des del punt de vista mediambiental”, des-taca la investigadora.Segons indica, la tecnologia ZEL-DA “permet recuperar hidròxid de magnesi de qualitat elevada, així com altres compostos com sulfat de sodi o clorur de sodi, cosa que fa possible que aquest nou procés si-gui econòmicament viable i fa fac-

tible disminuir, a més, l’obtenció d’aquests compostos mitjançant activitats mineres convencionals”.Des del punt de vista tècnic, durant el projecte, Fujifilm ha desenvolu-pat unes noves membranes mono-valents que permeten incrementar la capacitat de tractament de la no-va tecnologia i reduir-ne els cos-tos d’operació. Així mateix, l’última etapa del procés de tractament s’ha basat en l’evaporació solar avança-

da, una tecnologia desenvolupada per Eurecat-CTM que permet in-tensificar l’evaporació natural mit-jançant energia solar, cosa que la converteix en un procés industrial de tractament de residus. Els resul-tats del projecte han demostrat que l’evaporació solar avançada permet incrementar el potencial d’evapo-ració en comparació de les basses d’evaporació convencionals i redu-ir-ne la superfície.Els principals avantatges de la nova tecnologia comprovats pels inves-tigadors són la reducció dels costos de gestió de la salmorra a les plan-tes dessaladores interiors i la dismi-nució de l’abocament de salmorres en les masses d’aigua.El projecte ZELDA (life-zelda.eu) ha estat cofinançat per la Unió Europea en el marc del Programa LIFE+ i ha estat liderat pel centre tecnològic Eurecat-CTM, amb la participació de les empreses Aben-goa, Fujifilm i la Water Supply and Sanitation Platform (WssTP). n

El projecte ha estat cofinançat per la Unió Europea en el marc de LIFE+

ctm


CULTURA

Josep Maria Planes ja llueix a la galeria dels il·lustres redaccióManresa

nnn L’Ajuntament de Manresa va proclamar el dia 13 de setembre el periodista Josep Maria Planes manresà il·lustre. L’acte va comen-çar amb el lliurament de la cinque-na edició del Premi de Periodisme Josep Maria Planes, que ha recone-gut enguany la sèrie de reportatges sobre els casos de pederàstia a di-ferents escoles religioses dels ma-ristes, fets pels periodistes Guillem Sánchez, Jesús G. Albalat i Maria Jesús Ibáñez, i publicats al diari El Periódico.Tot seguit, va fer ús de la paraula Enric Badia, president de la Demarcació de la Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya, en representació de la Comissió Any Planes, entitat pro-motora de la distinció que va co-mentar com hauria viscut Planes els esdeveniments que viu el país. Posteriorment, Quim Aloy, en nom de Jordi Finestres, biògraf de Pla-nes, que finalment no va poder ser-

hi per motius de feina, va glossar la figura del periodista assassinat. Després de la lectura de l’acord de Ple del passat 20 de juliol de con-cessió per unanimitat de la distin-ció, es va procedir a la col·locació del retrat. L’alcalde va destacar que, fruit de la casualitat, al quadre li ha correspost situar-se just en el punt on es posen els informadors que co-breixen els plens. L’acte va seguir amb la intervenció de Joan Planes Vilardaga, en representació de la família. Es tracta d’un nét del ger-mà de Planes. El periodista no va

tenir descendència. Segons va ex-plicar, Planes hauria estat satisfet perquè era una persona agraïda.Com va explicar en la seva inter-venció el nét del seu germà, la fa-mília no tenia massa coneixement del tarannà del periodista fins que el seu biògraf, primer, i Tísner, més tard, els en van parlar i força.L’acte va finalitzar amb la interven-ció musical a càrrec d’Arnau Barri-os al violí i Ferran Barrios al piano, que van interpretar “Mary Jane”, foxtrot de Loyal Curtis, i “Julieta mi primer tango”, de Joan Viladomat. n

Una exposició mostra l’estreta relació entre empresa i escola

nnn La Casa Lluvià de Manresa presenta fins a l’octubre l’exposi-ció “El fil conductor, empresa-es-cola, escola-empresa”, una mostra que vol donar a conèixer la relació que s’estableix entre l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic i l’em-presa La Farga, i posar en valor con-ceptes com l’art, l’artesania i el disseny en coure. L’exposició, or-ganitzada per la Delegació del Ba-ges-Berguedà del COAC i el Centre Cultural El Casino de l’Ajuntament de Manresa, presenta obres dels alumnes de l’especialitat de forja i fosa de l’Escola d’Art de Vic, fe-tes en el marc dels deu anys de col-laboració de l’Escola amb la Funda-ció La Farga, i també obres dutes a terme en el projecte Entrelligams, de l’Escola d’Art de Manresa i el taller Coloma de Berga. L’objectiu principal de la mostra és donar a conèixer la relació que s’estableix entre les escoles i les empreses.

Els projectes fets a l’Escola d’Art de Vic per al Museu del Coure, per en-càrrec de La Farga, representen per als alumnes la possibilitat d’entrar al món professional i posar en valor el seu aprenentatge. El projecte de l’Escola d’Art de Manresa i el taller Coloma té, amb la col·laboració de Cotó Roig i la dissenyadora Miri-am Ponsa, un plus de solidaritat i sostenibilitat. La mostra es pot vi-sitar fins al dissabte 7 d’octubre, de dimecres a dissabte de 18 a 21 h. n

redaccióManresa

El Kursaal presenta la nova temporada en una galaredaccióManresa

nnn No s’havia de pagar entrada, però s’havia d’haver retirat una in-vitació prèviament. I més de 400 persones ho van fer. Va ser una ga-la especial, farcida d’un tastet d’al-guns dels espectacles de la nova temporada del Kursaal. L’objectiu era que el públic pogués conèixer la nova programació, i aprofundir-hi, amb la participació d’alguns dels artistes que la propera tardor oferi-

ran els seus espectacles dins la pro-gramació del Kursaal, com és el cas de Guillem Roma, Anaïs Vila, Filfer-ro, Jaume Arnella (que vindrà amb Bella Ciao) o l’actor Jordi Martínez. Fins ara, la presentació es feia en pe-tit format a la sala petita del Kursaal; enguany s’ha estrenat aquest nou format. A l’acte de presentació, es van intercalar les descripcions dels espectacles de teatre, música am-plificada i música clàssica o no am-plificada amb intervencions musi-cals. Lídia de la Cruz, membre d’El

Galliner, va presentar el teatre; Ovi-di Cobacho, a través d’un vídeo, va presentar la programació de música clàssica i òpera, i Josep Maria Oliva, coordinador d’El Club de la Cançó, es va encarregar de fer les explica-cions de música pop-folk amplifi-cada. Jordi Martínez, convertit en clown, presentarà l’espectacle de pallassos per a adults, Rhümia. La gala va agradar als 400 privile-giats que van tenir l’oportunitat de “tastar” unes quantes propostes programades per a la temporada.n

Recepció d’obres per al concurs fotogràfic ‘Viatgers manresans’

nnn La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Manresa i Foto Art Manresa recorden que fins al 27 de setembre és obert el període de re-cepció de fotografies per al concurs “Viatgers manresans 2017”. El juliol passat es va convocar la 12a edició (categoria adults) d’aquest concurs que té l’objectiu d’incentivar els fo-tògrafs amateurs a presentar les se-ves fotografies d’estiu i de viatges i

promoure les de nivell més tècnic, artístic i creatiu. Així mateix, es va convocar la 5a edició del concurs en la categoria per a infants de 6 a 12 anys. En ambdues categories, la temàtica ha de ser fotografia de viatges/vacances i s’accepta qual-sevol tècnica fotogràfica.El jurat pot excloure les imatges que no compleixin els requisits tècnics esmentats. No s’accepten obres que puguin ofendre o ferir els sentiments o creences de tercers. n

redaccióManresa

Moment després de penjar el retrat del periodista al saló de sessions

AJ MANRESA

La Casa Lluvià acull la mostra

AJ MANRESA


ESPORTS per Carles Jódar

Petons! abraçades! a les penes... punyalades!

Fa cinquanta anys el nostre es-timat Vicenç Comas agafava la gravadora i anava cap a la pista del col·legi la Salle.

Allà un grup de jugadors de bàs-quet feien emocionar tothom i es preveia que en podien fer una de grossa: arribar a la primera divisió. El Vicenç sempre va te-nir molt olfacte per a aquestes coses. Amb la gravadora enre-gistrava la segona part del par-tit com si la transmetés en direc-te i després l’emetia, en diferit, per l’antena de Ràdio Manresa. Així van començar les transmis-sions de bàsquet a Ràdio Man-resa.

I l’emissora ha estat fidel al bàsquet sense interrupcions. Aquest any no serà menys, i Rà-dio Manresa us oferirà tots els partits en directe de l’ICL Man-resa. El podeu escoltar pel 95.8 de l’FM, per www.radiomanre-sa.cat, o bé per l’aplicació de Rà-dio manresa per a smartphone i tauletes. Ràdio Manresa, sem-pre amb el bàsquet!

Que torni la màgia del Congost!

nnn L’1 d’octubre de 2017 encara no ha arribat i ja és clar que serà un dia per a la història. El calen-dari ha estat capriciós i ha volgut que l’ICL Manresa iniciï el seu camí de retorn cap a la Lliga ACB aquest mateix diumenge. I quan parlo de camí de retorn no dono per fet que sigui planer. Segur que tindrà pu-jades i baixades, però això, ben mi-rat, el pot fer més divertit.Després del dol que va significar la pèrdua de categoria, la il·lusió ha tornat al Congost. Potser l’equip és on ha de ser per reinventar-se després d’uns anys en què derrota

rere derrota ha fet reduir dosi d’il-lusió a una afició, que, malgrat tot, ha demostrat una fidelitat extraor-dinària. La gran majoria d’abonats han renovat el carnet de soci i do-naran confiança, una vegada més, a l’equip de bàsquet de la ciutat, que segueix sent un referent. I ho ha de ser a tota la comarca. Fins i tot a co-marques veïnes. Ara falta que els ju-gadors que lluiran els colors blanc i vermell també s’imbueixin de la necessitat de fer engrescar una afi-ció amb ganes de tornar a viure la màgia del Congost. L’entrenador, Aleix Duran, no es cansa d’enviar aquest missatge a la plantilla. És per això que és un bon moment per cridar tots junts: Som-hi! n

redaccióManresa

PETONS!

Toni Elias és campió de Motoamèrica, la com-petició més prestigiosa de Superbikes dels Estats Units. El campió mundial manresà va estar a punt de deixar la competició després d’un seguit de dificultats patides a Moto GP. La victòria americana li ha fet tornar les ganes de competir i el somriure. A ell i a la seva família.

ABRAÇADES!

Les que desitgem que cada vegada més es facin el Cd’E Manresa i el Gimnàstic. Les seves rivalitats

sovint han estat més que sonades. I no és que ara les relacions siguin d’anar del bracet tot el dia. Però darrerament s’han vist alguns gestos i alguns fets que apunten cap a relacions cordi-

als en comptes de relacions tempestuoses. De-sitgem que se segueixi avançant per aquest camí.

A LES PENES...

L’anunci de l’entrenador del waterpolo Sallent, Jordi López, de deixar el càrrec ha estat letal per al waterpolo sallentí. Ningú ha estat ca-paç de trobar-li un relleu i s’ha acabat desfent la secció. No hi haurà waterpolo a Sallent, un esport que ha estat un referent de sempre per a la població. Una llàstima. Esperem que algú encara sigui capaç de trobar una solució a una des-feta d’aquesta magnitud.

... PUNYALADES!

La sala de columnes de l’Ajuntament de Manre-sa va acollir la solemne presentació de la Copa

Catalunya de futbol sala que es va disputar al Congost. Allà, els ponents es van felicitar efu-sivament perquè la competició també acollia la final femenina. A l’hora de la veritat, pe-

rò, alguns polítics van anunciar que estarien presents a la final de la Copa Catalana..., però

només a la masculina!

BÀSQUEEEET!PATAXOOOOF...


ENTRETENIMENT

938 720 205

FREQÜÈNCIA

Anuncia’t a

HORITZONTALS: 1. Explicació sobre per què era de justícia la mitificació / 2. Pentina-da com la mar salada. Porcions de gens tendents a ser exògens / 3. Perifèries de ciutat. Podria ser tò-xic, aquest noi. A l’ànima de cada cantant / 4. És de natura genero-sa, car és fèmina. Del membre en posició de ferms / 5. Sàvia, docta i il·lustrada. S’enfila a Montserrat per un mal aire / 6. El mànec de la paella. Solen ser-ho les actituds dels frares. Surt dos cops a cada anunci / 7. Hi fa de mal nevar, a l’infern. Per culpa d’en John Ford es va fer noctàmbula / 8. Carrer de cost assequible. Comprovi la ferum del wàter. Creen addicció / 9. Estranya carona, la de la bès-tia sense testicles. Actor de far-ciment però de qualitat / 10. En plena ruta. Daurats com nombres màgics. Pic en mal estat / 11. Avís que el gat recula. Herba dedica-da especialment per a en Toti So-ler / 12. Quina pena, que el cul li quedi al capdavall! Equilibradora de barques / 13. Virtuosa com la Margarida davant dels monjos. Ditxós maletí mal fet!

VERTICALS: 1. Giragonsa verbal que torna a competir a BTV a partir de demà (tres mots) / 2. Empastifor viàtica. Per quedar ben enganxada només necessita aire / 3. De la seda al so-di. Ha d’anar de l’u al nou, és bà-sic. Intents de Quintar les Noies / 4. Pèrit especialista a inventar-se impostos. És a les branques com la ràbia el rabiüt / 5. Lídia sense li-mitacions. Que no fa mal. Extrems de l’Europa / 6. D’alguna manera afecta, la vessant professional. Fo-tran per la vall / 7. Per pioc li falta poc. Rés segons els principis sin-tàctics. Mossèn a favor del porró / 8. Compost (després del cisè?). Agror i feresa de caràcter. Al peu de la lletra / 9. Fax sense encapça-lament. Tronxo de les hortalisses de casa d’un maniàtic. Paper de juganer / 10. Disputa entre cava-llers per una barra de gelat. Que sigui de bengala no vol dir que faci espurnes / 11. El més cosmopolita dels equips italians. Sopor del fu-mador (de substàncies prohibides) / 12. No és pas bona saó. Com que a la societat no s’hi troba bé escol-ta rock del més sorollós.

MOTS ENCREUATS, per Pau VidalHORòSCOp

ÀRIES - 21 / 03 - 20 / 04Aneu amb compte amb la vostra alimentació, sobretot si sou perso-nes que mengeu molt a fora de casa, ja que apareixeran problemes esto-macals. Vigileu.TAURE - 21 / 04 - 20 / 05Heu de mirar d’estalviar una mica més, si no, us costarà arribar a final de mes. A més, apareixeran despe-ses amb què no comptàveu. I això us preocuparà molt.BESSONS - 21 / 05 - 21 / 06És possible que us passi pel cap can-viar de feina. Aneu amb compte per-què correu el risc d’equivocar-vos. És qüestió d’aguantar una mica més i no fer canvis.CRANC - 22 / 06 - 22 / 07Setmana de molta tranquil·litat tant a la feina com a la part familiar. A més, anireu de festa i de celebracions amb la vostra parella, aprofiteu-ho.LLEÓ - 23 / 07 - 23 / 08La vostra feina millorarà, principal-ment si treballeu pel vostre compte. I si no teniu feina, és una molt bona setmana per trobar allò que busqueu.VERGE - 24 / 08 - 22 / 09Apareixeran petits problemes de mal d’esquena i cervicals a causa de l’es-très i dels nervis. És convenient que no us capfiqueu i que sigueu una mi-ca més positius.BALANÇA - 23 / 09 - 20 / 10Coneixereu alguna persona de la qual us il·lusionareu molt. Per a les persones que no tenen parella, és una setmana d’aventures i de co-nèixer gent nova, aprofiteu-ho.ESCORPÍ - 21 / 10 - 22 / 11Bona setmana per cuidar-se una mi-ca més, sobretot començar una dieta i fer una mica més d’esport. També és convenient que deixeu els vicis de costat i us sentireu millor.SAGITARI - 23 / 11 - 21 / 12 Tindreu molta energia i moltes ganes de fer coses noves. Principalment, en l’aspecte familiar, ja sigui fent can-vi de pintura, mobles o fer reformes dintre de casa.CAPRICORN - 22 / 12 - 21 / 01La vostra feina millorarà i, gràcies a això, cobrareu uns diners amb què no comptàveu. I també us podreu permetre un petit capritx, com una sortida d’un cap de setmana.AQUARI - 22 / 01 - 19 / 02És un bon moment per deixar les co-ses més clares i arreglar alguns ma-lentesos en l’aspecte familiar. El mi-llor és el diàleg i deixar de costat les males cares.PEIXOS - 20 / 02 - 20 / 03La vostra feina us ocuparà part del dia, i això no és bo. Si teniu parella, se sentirà una mica sola i desplaça-da. Heu de mirar de desconnectar.

AbRIL pRATTarotista i astròloga

Tel.: 664 271 017

TELÈFONS D’INTERÈSURGÈNCIES

Tot tipus d’urgències 112Bombers i Ambulàncies 112Urg. Primària Bages 93 875 79 67Mossos Bages 93 875 98 00Policia L. Manresa 93 875 29 99

HOSpITALS

Sant Joan de Déu 93 874 21 12Centre Hospitalri 93 873 25 50Clínica Sant Josep 93 874 40 50

SERVEIS

Informació Municipal 010Renfe 902 24 02 02FGC 93 205 15 15Julià 93 431 11 00Alsina Graells 902 42 22 42Castellà 93 874 68 00Eix Bus 93 874 66 66Costa Calsina 93 873 84 54Hispano Igualadina 902 44 77 26Masats 93 804 12 13Radio Taxi 93 874 40 00Taxis Manresa 93 877 08 77Ajunt. Manresa 93 878 23 00

Eulàlia Planes és CONTRAPORTADA com a ...24 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 21 DE sEtEmbrE aL 4 D’octubrE DE 2017

Membre del Consell d’Administració de Fluidra

“Liderem projectes que possibiliten la reducció i l’eficiència del consum”

L’ENTREVISTA

Eulàlia Planes, membre del Consell d’Adminis-t ració de F lu id ra, va s er prot agon i st a del

programa “Anem per feina - Fem Energia”, de Canal Taronja TV, per explicar la filosofia de Fluidra i el seu funcionament i també les activitats de la Fundació que presideix el seu pare, Joan Planes.Fluidra és un grup multinacional que cotitza a la Borsa espanyola, dedicat a l desenvolupament d’aplicacions per a l’ús sostenible de l’aigua al servei del benestar i de la salut de les persones.

Fluidra, amb seu a Sabadell, és un grup empresarial especialitzat en la construcció i en el manteniment de piscines, i en la fabricació de tota classe d’equips especialitzats per al tractament d’aigües que va ser fundat per les famílies Planes, Serra Duffo, Corbera Serra i Garrigós Castro.

El respecte per l’aigua i el seu ús racional és la base de la filosofia del grup, fundat el 2002. Les compa ny ies que con for men Fluidra, algunes de les quals amb una llarga trajectòria de gairebé 40 anys, han crescut amb aquesta visió i s’han especialitzat en d i ver sos s e c tor s c om el tractament d’aigües, la conducció de fluids, el reg i equipaments per a piscines.

Eulàlia Planes, ara al Consell d ’A d m i n i s t r a c i ó , h a e s t a t testimoni directe de l’evolució de l’empresa a través del seu pare, un dels fundadors.

Com es passa d’una empresa fa m i lia r a una g ra n mu lt i-n a c i o n a l d e t r a c t a m e n t d’aigües? Com ho ha portat, això?Si ho mirem amb perspectiva, hi ha hagut uns punts clau per aconseguir-ho. D’una banda, el meu pare, el seu lideratge, la seva constància i la seva visió, és un home amb una gran visió. Després, es va saber envoltar d’un equip molt bo, va tenir u n s bon s se gon s, per sones que va tenir sempre al costat,

i, després, els accionistes que hi van confiar sempre i li van donar suport. I un altre punt clau ha estat el traspàs de la primera generació a la segona i s’ha d ’a d m i r a r c o m ho han fet els de la primera generació perquè no és fàcil. Et diria que som socis i bons amics i a la segona generació segueix sent així.

Malgrat la dimensió, continuen tenint el tracte d’una empresa familiar encara que sigui una gran multinacional?Nosaltres, les quatre famílies que formem el nucli dur, ens veiem habitualment, parlem de coses personals, però també de temes empresarials i valorem molt el tema de les persones, encara que siguem una gran empresa.

A i g u a i e n e r g i a s e r a n determinants en el futur. El grup Fluidra lidera el que és gestió de

José Enrique Vázquez

l’aigua. També vinculat al tema energètic, com veu el futur

del tema d’energia i aigua?

En aquest cas, sobre l’aigua, nosaltres des de sempre hem pensat que l’aigua

é s u n b é e s c à s i valuós que s’ha de

cuidar. Sempre s’han fet molts projectes dedicats a

intentar l’eficiència del consum de l’aigua.

Ara fa un parell d’anys que es va fundar el tema de l’acceleradora de Fluidra, que està bàsicament centrada en tot el tema d’eficiència energètica i de consum d’aigua, i puc assegurar que aconseguim projectes molt bons que faciliten reduccions de consum brutals.

L’altre dia el seu pare, Joan Planes, m’explicava el tema de les microturbines per aprofitar el s re g s de Cat a lu ny a p er produir energia.La veritat és que la gent jove

que tenim en aquets país està avançant molt en aquest tema i crec que tindrà cada cop més importància.

Un altre aspecte que Fluidra ha cuidat molt és la responsabilitat social corporativa. Un tema que encara a moltes empreses petites i mitjanes els costa d’entendre. Com ho veu?Jo c rec que no depèn de la mida de les empreses, sinó que hem de ser conscients que és bo per a les empreses, perquè has de ser responsable amb els teus empleats, amb els teus mitjans i el que els rodeja. Nosaltres, des de Fluidra, el considerem un tema molt important i les empreses, moltes, ho fan per pur tràmit; les cotitzades, ho han de fer obligatòriament. Per a nosaltres és un tema que ens prenem molt seriosament: el rev isem cada any i jo crec que s’ha d’anar des del Consell cap a baix, no pot ser que es faci com un pur tràmit. I les petites empreses amb poques coses

poden comença r el tema de responsabilitat. Si vols, pots.

Fluidra està formada per moltes petites i mitjanes empreses...S í , e r e n p e t i t e s i m it ja ne s e m pr e s e s q ue e s v a n a n a r c on s ol id a nt , i que a l f i n a l e x i s t e i x e n i g u a l m e n t . S ón entitats jurídiques independents. El que passa és que formen part de hòldings. Hi deu haver unes 150 empreses, la majoria són de Catalunya. També es produeix als Estats Units, Austràlia i la Xina, però les grosses són aquí, nosaltres paguem aquí.

El seu pare, Joan Planes, amb g ra n sensibilitat per temes mediambientals, ha creat una fundació. Què està fent aquesta fundació?Aquesta fundació, que presideix el meu pare, es va crear amb d u e s l í n i e s b à s i q u e s : u n a e r a l ’e f i c i è n c i a d e l ’a i g u a i c o n s e r v a r a q u e s t b é t a n preuat, i l’a lt ra cent rada en la c u lt u ra i , c onc ret a ment, en la mú sic a. Volem que la música arribi a tothom. Ara ell està amb la Simfònica del Vallès, a l’Orfeó Català i altres entitats. Quant a projectes, el que tenen més avançat és un que hi ha al Senegal, en què volen con-vert ir unes 25.000 hectàrees en produc t ives i ef ic ient s i que f u nc ion i n a mb el tema del sistema de reg. Allà també es dona rà for mac ió a 2 .0 0 0 persones, que tindran accés a més possibilitats professionals, i fa n aquest procés a mb els escolapis del Senegal.

Quin consell donaria a les pimes de Catalunya quan tothom els diu heu d’ajuntar-vos, heu de créixer...?Com he dit abans, jo crec que si vols, pots. Al final, és qüestió de con f ia r en gent, de ten i r u n bon equ ip, de creu re en les persones perquè tot sol és impossible i al f inal una mica deixar-te assessorar. Jo sempre dic que els catalans som molt de no ex pl ica r i hau r íem de col·laborar més entre nosaltres. A vegades, ens tanquem pensant que tenim un gran tresor i hi ha oportunitats que són molt bones, i has d’arriscar. n

Fluidra està

constituïda per

petites i mitjanes

empreses que s’han

anat consolidant

membre del consell d’administració de fluidra pÀgina ... · 2 l frq l primer gratuÏt del bages...

Documents