memòria de la legislatura 2007-2011

CONSELL COMARCAL

D’OSONA

2007-2011

Edita:

c/ Historiador Ramon d'Abadal i de Vinyals, 5, 3a planta08500 - VicTel.: 938 832 212 Fax: 938 895 632Web: http://www.ccosona.catA/e: [email protected]

© Textos: Serveis tècnics i polítics del Consell Comarcal d’Osona.© Fotografies: Consell Comarcal d’Osona, Oriol Molas i El 9 Nou.Les imatges corresponents a les pàgines 7, 8, 13, 31, 48, 61, 92, 95, 98, 133, 136,139, 141, 147, 150 i 152 són d’Oriol Molas i les de la pàgina 12 són cedides per El 9Nou. La resta d’imatges pertanyen al Consell Comarcal d’Osona.

1a edició: març de 2011

DL:

- PRESENTACIÓ

La publicació que teniu a les mans pretén ser unrecull força exhaustiu de la feina feta del 2007 al2011 en el si del Consell Comarcal.

Des dels inicis ha estat un Consell dinàmic i molt em-prenedor que ha estat capaç de crear, per tal de donarserveis de proximitat als ajuntaments i a la vegada ala ciutadania, una trama d’empreses i de consorciscom el de Residus, que gestiona l’abocador comarcal,l’empresa mixta d’aigües que gestiona la portada d’ai-gües d’Osona sud, del Lluçanès i ho farà també aOsona nord, el Consorci de Serveis Socials que dónaservei a uns quants municipis petits en l’atenció a lespersones, entre d’altres.

Tenim en concessió la planta de triatge i donem ser-vei jurídic i tècnic als municipis més petits. Tambéhem tirat endavant el Pla de camins, els serveis dejoventut, de promoció econòmica, d’assessoramentinformàtic i d’habitatge a través d’una fundació i,entre moltes altres coses, també tenim cura delmanteniment del conjunt arquitectònic del monestirde Sant Pere de Casserres.

Tots aquests serveis són de suport als ajuntaments idurant aquest mandat hem continuat reforçant-los iampliant-los amb una inversió de més de 40 milionsd’euros. Enguany hem continuat, conjuntament ambels municipis, la tasca de sanejament de portadad’aigües i també hem desenvolupat la Llei de la De-pendència i moltes altres petites activitats.

Hem volgut i hem mantingut una bona relació de ve-ïnatge amb els consells comarcals de l’entorn ambalguns dels quals hem fet tasques comunes com lade plantejar conjuntament amb la Generalitat de Ca-talunya els grans eixos del país, viaris, ferroviaris, deplanificació del territori, de telecomunicacions i dexarxes elèctriques, i també hem propiciat la compraagregada d’electricitat i dels serveis de telefonia ambels municipis de la comarca.

En definitiva, han estat quatre anys intensos de feinaconjunta i coordinada amb el conjunt de pobles iciutats d’Osona per tal de millorar la qualitat de vidade la ciutadania, fet del qual volem que en quedi unpetit testimoni amb aquesta publicació.

Miquel Arisa ComaPresident del Consell Comarcal d’Osona

La posada en funcionament de la sisena legislaturadel Consell Comarcal d’Osona va estar envoltadad’una notable expectació. Era la primera vegada queun equip de govern format pels dos partits amb mésvots d’Osona més el grup d’Independents, governantentre tots en una àmplia majoria de municipis, agafavala responsabilitat de gestionar el Consell, canviant sen-siblement la fòrmula de l’anterior mandat. Gairebéquatre anys més tard, la valoració que en fem els quehem participat de l’experiència és molt positiva: hemtreballat molt i hem pogut dur importants projectes ala pràctica, malgrat els efectes de l’ofegament econò-mic de les administracions, especialment visibles enla part final de la legislatura.

A aquesta valoració positiva hi ajuda també molt eltarannà que ha imperat en el govern: cordialitat, se-riositat i diàleg, actuant a la una, buscant la feina benfeta amb una actitud totalment allunyada de l’anarpassant. No només les inversions han estat les mésimportants de la història del Consell, sinó que s’hanadoptat un gran nombre de solucions imaginativesen tota mena de temes. Sense ànim de prolixitat isense que l’ordre en qualifiqui la importància, po-dríem esmentar el Banc d’Ajudes Tècniques, l’en-trada a la Fundació Osona Gastronomia, l’Agència deDesenvolupament Local d’Osona, la creació del Con-sell Econòmic i Social, com també de la Xarxa d’En-titats d’Insersió Social d’Osona; la important tasca enacollida i integració, l’assessorament als municipis,el Pla Estratègic de Turisme, les moltes instal·lacionsdel cicle de l’aigua (depuradores i potabilitzadores)posades en servei. Les plantes de transferència itriatge i la futura de Minimització i, molt especialment,l’acurada gestió global dels residus. Els estudis decara a crear el Consorci de Serveis Socials, el pla decamins i la seva treballada aplicació, els plans perpromoure vivenda protegida de lloguer i per bastir re-sidències comarcals. No oblidem l’estudi per fer unaeroport, però també l’eficient gestió de les crisis deles plantes de purins, la solució per l’abocador de CalGitanet, la planta de biogàs, l’esforç en noves tecno-logies, en esports, Mercats de la Terra, el Bus Nit, la

- PRESENTACIÓ

solució per l’aigua de Manlleu, la creació de la con-selleria de Salut, els importants descobriments ar-queològics i l’activitat cultural a Sant Pere deCasserres, les inversions més importants que mai enbenestar social, en atenció a les persones, en el ser-vei d’ajuda domiciliària. Millores a les instal·lacionsen il·luminació i estalvi d’energia a les instal·lacionsdel Sucre, així com l’adequació de la zona de Presi-dència; la tasca de l’agència de l’energia, el gran es-forç en educació, els estudis i gestions per aldesdoblament de la línia del ferrocarril...

De tots aquests temes i de molts d’altres en podreuveure referències en les pàgines següents. Malgrattot, no hem volgut ni hauríem pogut ser exhaustius.Es tracta només d’un recull, com se n’haurien pogutfer d’altres de diferents.

Durant aquesta legislatura hem celebrat els vint anysde vida del Consell Comarcal d’Osona. En totsaquests anys, el nostre Consell ha estat capdavanteren moltes coses. Hem treballat de valent durant totel mandat perquè ho continuï essent. I per poder-lodeixar a punt perquè encara ho sigui a l’hora de ce-lebrar-ne molts i molts més.

Lluís Vila i VilaltaVicepresident primer del Consell Comarcal d’Osona

10INTRODUCCIÓ

Hi ha moltes maneres d’exposar el treball fet per unsinstitució al llarg de més de tres anys i mig. Una d’ellespodria ser la que hem adoptat nosaltres: sovint es pro-dueixen fets al Consell Comarcal d’Osona que donenlloc a resums informatius dirigits a la premsa o a qual-sevol persona interessada; la seva destinació primeraés la pàgina web del propi Consell, i des d’allà sovintarriben a mitjans de comunicació més generals; n’hemrelacionat alguns que ens han semblat significatius,els hem resumit i els reproduïm al llarg d’aquest llibre.Igualment hem recollit un nombre de fets que consi-derem uns “titulars” de la legislatura, i els hem intentatexposar sintèticament, des d’una visió més global (nodel dia i fet concret, sinó des del punt de vista delsquatre anys) i ens agradaria que servís com a resumglobal d’una legislatura sens dubte intensa, interessant

i novedosa, i no només pel fet d’haver estat dirigidaper un equip de govern que no tenia precedents en elConsell per la seva composició.

Volem fer notar també que les limitacions que la lleielectoral posa de cara a exposar la feina feta per unaadministració un cop convocades unes eleccions faque aquest resum s’hagi de tancar a 28 de febrer, sifa no fa quatre mesos abans de la finalització delmandat del Consell; quatre mesos en què la maqui-nària comarcal continuarà funcionant, com no podiaser d’altra manera, i treballant per la comarca.

Entre els possibles resums que permetria la legislatura,doncs, teniu aquest a les mans. Esperem que puguicaptar la vostra atenció.

- MARIA ROSA COLLELL I DOMÈNECH. IN MEMORIAM.

NOTES CRONOLÒGI-QUES DEL CONSELL

COMARCAL D’OSONA

- La constitució inicial del Consell va tenir lloc ala Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic el dia 9de març de 1988, i el primer president escollit va serJoan Usart.- La primera seu del Consell estava ubicada a l’an-tic Hospital de la Santa Creu, la Rambla de l’Hospitalde Vic. Simultàniament, al carrer Nou s’obria la primeraoficina de recaptació d’impostos municipals comarcal.- El 27 de juliol de 1991, també a la Sala de laColumna, s’iniciava la segona legislatura, amb JacintCodina de president.- El 5 de gener de 1995 s’inaugura el DipòsitControlat de Residus d’Orís, una de les obres emble-màtiques de la història del Consell.

- Aquell mateix any 1995 es va inaugurar tambéla nova seu a l’edifici del Sucre, a Vic. A la sala deplens, un mural de Josep Vernis.- El dia 1 de setembre de 1995 s’iniciava la ter-cera legislatura, amb Ramon Vall de president.- En aquella tercera legislatura es va impulsarla compra i restauració de Sant Pere de Casserres,una altra obra emblemàtica.- La potabilitzadora d’Osona Sud va ser inau-gurada el dia 13 de juny de 1998; el Consell seguiasumant obres importants.- La planta de tractament de purins de les Ma-sies de Voltregà va ser inaugurada per Jordi Pujol.

BREU CRONOLOGIADEL CONSELLCOMARCAL D’OSONA

12BREU CRONOLOGIADEL CONSELLCOMARCAL D’OSONA

13 BREU CRONOLOGIADEL CONSELL

COMARCAL D’OSONA

- Comença el quart mandat el 28 de juliol de1999 i Ramon Vall repeteix com a president fins amitja legislatura, quan passa el testimoni a Enric Cas-tellnou, el 28 de febrer de 2001.- El 7 d’agost de 2003, Jaume Mas és escollit elpresident de la cinquena legislatura.

- L’any 2005 se celebren els deu anys de Depu-radores d’Osona, empresa mixta del Consell.- El 5 de març de 2004, Pasqual Maragall visitaSant Pere de Casserres.- El 20 de juliol de 2007, Miquel Arisa és el noupresident; comença la sisena legislatura.

- 9 DE MARÇ DE 1988 DE LA CONSTITUCIÓ DEL PRIMER

CONSELL COMARCAL. INAUGURACIÓ DE LA SEU ACTUAL DEL

CONSELL COMARCAL AL SUCRE L’ANY 1995 AMB LA PRE-SÈNCIA DE JOAQUIM XICOY, PRESIDENT DEL PARLAMENT DE

CATALUNYA, I AMB JACINT CODINA DE PRESIDENT DEL CON-SELL COMARCAL. EL PERSONAL DEL CONSELL COMARCAL

D’OSONA EL JUNY DE 2008.

CONSTITUCIÓ DE LA6A LEGISLATURA

14

- ACTA DE CONSTITUCIÓ DEL CONSELL

COMARCAL D’OSONA I ELECCIÓ DEL PRESIDENT

A la sala de plens del Consell Comarcal, a les 13,30del dia 20 de juliol de 2007 es van reunir els conse-llers comarcals proclamats. Per CiU, Puig, Anglada,Musull, Rosell, Parcerisas, Palmarola, Bassas, Mas,Rodríguez, Banús, Salom, Vestit i Vila; per ERC-AM,Jordi Serra, Joan Roura, Jaume Mas, Filo Tió, JoanMill, Òscar Pitarch, Maria Rosa Collell i Jordi Casals(durant la legislatura, la defunció de Maria Rosa Co-llell dóna pas a Lluís Rodríguez) ; pel PSC (CPM),

Arisa, Giravent, Colomer, Martínez, Botey i Criach;per les agrupacions d’Independents, Comas i Sardà;per IC-Verds, Xavier Bardolet i Jaume Vilella i perPxC, Josep Anglada. No hi pot assistir Anglada delPSC (CPM). Es constitueix la mesa provisional, pre-sidida pel conseller de més edat, Eduard Botey, ambel de menys edat, Jordi Casals, com a vocal, assistitspel secretari Jaume Portús. A continuació, els con-sellers prometen o juren el càrrec i es passa a esco-llir el president de la sisena legislatura. Es presentendos candidats; el conseller de CPM Miquel Arisa, iel de ERC-AM, Jordi Serra. Feta la votació secreta,el resultat és de 20 vots a favor de Miquel Arisa, 8vots a favor de Jordi Serra, 3 vots en blanc i 1 vot

nul. Requerit el Sr. Arisa, accepta i promet el càrrec,rep el bastó de comandament de mans del presidentde la mesa i passa a ocupar la presidència. Segui-dament el president procedeix a lliurar els escuts alsnous consellers i ofereix un torn d’intervencions alsdiversos grups, un cop completat el qual pren ellmateix la paraula per posar-se a disposició de totsels municipis de la comarca i manifestar la sevail·lusió de cara a tirar endavant els importants reptesque aquesta té plantejats.

L’acte acaba amb la invitació de celebrar un petit re-frigeri a la sala Coll i Bardolet del mateix edifici.

CONSTITUCIÓ DE LA6A LEGISLATURA

15

DELEGACIONS ESPECIALS

PROMOCIÓ ECONÒMICA I COOPERACIÓ:Josep M. Giravent i F. Xavier SardàRÈGIM INTERN: Lluís Bassas i PortúsCOMUNICACIÓ I NOVES TECNOLOGIES:Carles Banús i PuigivilaHISENDA: Josep Colomer i GajaSALUT PÚBLICA: Josep M. Masramon i Falgueras (ensubstitució de Josep Salom i Ges, conseller sense cartera)SERVEI D'ASSESSORAMENT A MUNICIPIS:Joan Rosell i BallúsURBANISME, INFRAESTRUCTURES IRESIDUS: Josep Colomer i GajaPLA DE PURINS:Josep Anglada i DorcaCICLE DE L'AIGUA: Jaume Criach i VilaMEDI AMBIENT: Eduard Botey i PuigPLA DE CAMINS: Eudald Parcerisas i CamprubíPAGESIA I DESENVOLUPAMENTRURAL: Miquel Colomer i Busquets ensubstitució de Ramon Comas i AumatellTURISME: Josep Mas i FalguerasBENESTAR SOCIAL: Maria Rodríguez i CruellsACOLLIDA I INTEGRACIÓ:M. Milagros Martínez i AdánEDUCACIÓ: Josep Palmarola i NoguéJOVENTUT: Patrick Anglada i SanchoESPORTS: Josep Musull i ParramonCULTURA I FORMACIÓ PERMANENT:M. Rosa Vestit i Villegas

COMISSIÓ PERMANENT DEL PLE

PRESIDENT: Miquel Arisa Coma

AMB VEU I VOT:Lluís Vila i VilaltaJosep Colomer i GajaJaume Puig i CanalJosep Palmarola i NoguéLluís Bassas i PortúsF. Xavier Sardà i CaberoJordi Serra i MaciàXavier Bardolet i Mayola

AMB VEU I SENSE VOT:Filo Tió i PratdesabaJosep Anglada i Rius

COMISSIÓ INFORMATIVA

ESPECIAL DE COMPTES

AMB VEU I VOT:Jaume Puig i CanalFilo Tió i PratdesabaJaume Criach i VilaJaume Vilella i RamonedaRamon Comas i AumatellJosep Anglada i Rius

GERENT

ANNA PORTET I CABRAFIGA

CONSELL D’ALCALDES PLE

PRESIDENT

MIQUEL ARISA COMA

ORGANIGRAMAPOLÍTIC

ESQUEMA POLÍTIC 16

MEDI AMBIENT I TERRITORI

PRESIDENT:Josep Colomer i Gaja

AMB VEU I VOT:Lluís Bassas i PortúsJoan Mill i PerarnauRamon Comas i AumatellJaume Vilella i RamonedaJosep Anglada i Rius

AMB VEU I SENSE VOT:Eudald Parcerisas i CamprubíEduard Botey i PuigOscar Pitarch i Mas

ÀMBIT TEMÀTIC:Urbanisme, Infraestructures i ResidusPla de PurinsCicle de l'AiguaMedi AmbientPla de CaminsPagesia i Desenvolupament Rural

HISENDA I PROMOCIÓ ECONÒMICA

PRESIDENT:Jaume Puig i Canal

AMB VEU I VOT:Joan Roura i TenaJaume Criach i VilaF. Xavier Sardà I CaberoXavier Bardolet i MayolaJosep Anglada i Rius

AMB VEU I SENSE VOT:Lluís Bassas i PortúsFilo Tió i PratdesabaJosep Colomer i Gaja

ÀMBIT TEMÀTIC:Promoció Econòmica i CooperacióRègim InternComunicació i Noves TeccnologiesHisendaAssessorament a Municipis

ATENCIÓ A LES PERSONES

PRESIDENT:Lluís Vila i Vilalta

AMB VEU I VOT:Jaume Mas i CollM.Milagros Martinez i AdánF. Xavier Sardà i CaberoJaume Vilella i RamonedaJosep Anglada i Rius

AMB VEU I SENSE VOT:Maria Rodríguez i CruellsJordi Casals i PratPatrick Anglada i Sancho

ÀMBIT TEMÀTIC:TurismeBenestar SocialAcollida i IntegracióEducacióJoventutEsportsCultura i Formació Permanent

VICEPRESIDENTS: PRIMER: LLUÍS VILA I VILALTA. SEGON: JOSEP COLOMER I GAJA. TERCER: JAUME PUIG I CANAL

COMISSIONS INFORMATIVES

ORGANIGRAMAPOLÍTIC

ESQUEMA POLÍTIC17

-REUNIÓ PER ESTUDIAR FER ARRIBAR

EL TREN A ANDORRA

El 14 d’abril de 2008 els presidents dels consellscomarcals de la Cerdanya, Osona i el Ripollès vanmantenir una reunió a Andorra amb Albert Pintat,cap del govern andorrà. El motiu era valorar la pos-sibilitat de poder connectar la línia de tren Barce-lona-La Tour de Carol, primer amb la Seu d’Urgell iposteriorment amb Andorra.

El Sr. Pintat va compartir amb els tres presidents co-marcals l’interès perquè aquest projecte pugui tirarendavant, ja que contribuiria a augmentar la mobilitat

EL CONSELL COMARCAL

S’HA POSICIONAT ENVERS

LES INFRAESTRUCTURES PER

LA MILLORA DE LA MOBILITAT

I ENERGÈTIQUES; TAMBÉ SOBRE ELS PLANS

DIRECTORS I ELS PLANS

TERRITORIALS. HA ACTUAT

SOBRE L’HABITATGE, HA ORGANITZAT TROBADES I

COMMEMORACIONS...

18SERVEISGENERALS

entre els dos països, donant la possibilitat de poderagafar el tren a Andorra i anar fins a Barcelona, apro-fitant el traçat actual entre Barcelona i Puigcerdà.

Tant els tres presidents comarcals com el cap delgovern andorrà coincideixen que el ferrocarril és unaeina estratègica fonamental per al desenvolupamenti progrés del territori i que aquesta connexió amb An-dorra suposaria un gran pas endavant en l’objectiud’aconseguir un major equilibri territorial.

De la reunió en va sorgir el compromís de sol·licitaruna reunió amb el conseller de Política Territorial iObres Públiques de la Generalitat de Catalunya pertransmetre-li el resultat d’aquesta trobada i demanar-lila posició de la Generalitat respecte d’aquest projecte.

- PRESENTACIÓ DEL PLA COMARCAL DE

MILLORA DEL SISTEMA DE TRANSPORT PÚBLIC

A L’ÀMBIT OSONA-RIPOLLÈS.

El 21 de gener de 2009, a proposta de la Generalitatde Catalunya, es va presentar a la sala de plens delConsell Comarcal d’Osona la metodologia, els objec-tius i la finalitat del Pla Comarcal de Millora del Sistemade Transport Públic a l’Àmbit Territorial Osona-Ripollès.La presentació va anar a càrrec de Daniel Fernándezi Albert Carenys, representants dels Serveis Territorials

de Ports i Transports de Barcelona i Girona, respecti-vament, i dels tècnics de la consultoria ALG, que estàrealitzant l’estudi.

Aquest Pla ha d’esdevenir l’instrument que defineixiles actuacions de millora dels serveis de transportpúblic col·lectiu de viatgers en el conjunt de Cata-lunya, que es trobaran recollides en el Pla de Trans-ports de Viatgers de Catalunya (PTVC-2008-2012).

L’acte va comptar amb la presència del presidentdel Consell Comarcal del Ripollès, Sr. Enric Pérez,el vicepresident primer, Sr. Lluís Vila i el vicepresi-dent tercer, Sr. Jaume Puig, del Consell Comarcald’Osona, així com alcaldes, regidors i tècnicsd’ambdues comarques.

19 SERVEISGENERALS

-PRESENTACIÓ DEL PLA TERRITORIAL DE

LES COMARQUES CENTRALS

El 8 d’octubre de 2008, el secretari de PlanificacióTerritorial del Departament de Política Territorial iObres Públiques, Oriol Nel·lo, va presentar a Vic elPla Territorial de les Comarques Centrals, aprovatel 16 de setembre del mateix any pel govern de laGeneralitat.

L’acte es va fer a la sala de plens del Consell Comar-cal d’Osona en presència d’alcaldes i regidors de lacomarca, així com de tècnics municipals, que vanpoder-li fer arribar al secretari les seves inquietudssobre el tema.

- PRESENTACIÓ DEL PLA DIRECTOR

URBANÍSTIC DE LES COLÒNIES

DEL TER I DEL FRESER

El director general d’Urbanisme, Pere Solà, va pre-sentar el mes de febrer de 2010 al Consell Comarcal,davant d’una quarantena d’alcaldes i persones inte-ressades, el Pla Director Urbanístic de les Colòniesdels rius Ter i Freser.

El Pla director urbanístic afecta un total de deu muni-cipis d’Osona que tenen en el seu territori municipaluna o més colònies industrials i fàbriques de riu.

El Pla té com a objectiu consolidar les colònies in-dustrials com a espais de residència, d’activitatproductiva i turística i de preservació de la memòriahistòrica. El seu àmbit geogràfic s’associa a una ac-tivitat industrial que conté valors estètics i culturalsmolt importants. A més de preservar el seu patri-moni, es pretén afavorir-ne el desenvolupamenteconòmic local i promoure’l educativament.

El Consell Comarcal es va posar a disposició delsajuntaments de la comarca per assessorar-los, sicalia, en qualsevol tràmit a dur a terme.

20SERVEISGENERALS

-PRESENTACIÓ DE L’ESTUDI SOBRE

LA POSSIBLE UBICACIÓ D’UN

AEROPORT CORPORATIU A LA COMARCA

Els mesos de febrer i març de 2009 el Consell Co-marcal d’Osona va realitzar un estudi tècnic de via-bilitat de la instal·lació d’un aeroport corporatiu a lacomarca, com a part d’una de les seves tasques:aportar eines de reflexió als municipis per a potenciarl’activitat econòmica osonenca i dotar-la de recursosi infraestructures, sempre garantint el benestar delsseus habitants.

El Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Cata-lunya, aprovat pel Decret 8/2009 de la Generalitat deCatalunya, de 20 de gener, preveu l’establiment d’unaeroport corporatiu empresarial per donar servei al’aviació general i de negocis de Catalunya, especial-ment a la regió metropolitana de Barcelona.

Aquest tipus d’instal·lació suposa una inversió apro-ximada de noranta milions d’euros, la creació de llocsde treballs directes per a la seva gestió i manteni-ment, i un seguit d’economia indirecta basada en elsserveis relacionats: escola de mecànics, heliport as-sociat, serveis de neteja, càtering, allotjaments, etc

Quant a la seva ubicació, el Pla preveu que estiguisituat a l’entorn de l’àrea metropolitana, en una loca-lització que compleixi amb els paràmetres que siguinfixats per garantir la seva idoneïtat, tant en termesd’utilitat i de competitivitat com ambientals.

Davant d’aquest escenari, l’estudi encarregat a l’en-ginyer aeronàutic Jordi Sala Matavera, va ser fruit deltreball realitzat en els darrers mesos, i va recollir elscondicionants tècnics per a l’establiment d’una pistade 2.000m, necessària per poder-hi operar avions decategoria 4C. Igualment, van estudiar-se les possiblesubicacions seguint dos criteris bàsics: evitar sobre-volar poblacions i estudiant les servituds d’aproxima-cions, tant per als obstacles naturals com per alsprocediments de vol.

21 SERVEISGENERALS

De les ubicacions estudiades, la que complia elsrequisits tècnics sol·licitats i favorable a les condi-cions espacials, meterològiques, garanties sonoresi possibilitat de desenvolupament d’activitats eco-nòmiques, és a Mont-rodon, entre la C-17 i la via deltren, al terme municipal de Taradell.

La documentació que es va generar en els treballsrealitzats es va posar a partir d’ahir mateix a dis-posició del municipi, que és qui, al cap i a la fi, potpresentar la possible proposta a la Generalitat deCatalunya.

A partir d’aquell moment, el Consell Comarcal d’Osonaes va oferir per treballar al costat del municipi de Ta-radell i municipis veïns, així com d’aquelles entitatsque volguessin aportar les seves valoracions.

- PRESENTACIÓ D’UN ESTUDI SOBRE

EL DESDOBLAMENT DE LA LÍNIA R-3, ENTRE BARCELONA I VIC

En una de les reunions periòdiques que s’han efec-tuat sobre el desdoblament de la línia de rodaliesR-3, el Consell Comarcal d’Osona es va comprometrea cercar informació sobre les al·legacions presenta-des a l’estudi informatiu, per les seves incidènciesmèdioambientals i urbanístiques als municipis del

tram el Figaró-Montcada. En conseqüència, es va dura terme un treball de camp entrevistant als alcaldesde tots els municipis per on passa el traçat i amb elsquals el Consell Comarcal es compromet a seguir encontacte i treballar conjuntament perquè aquest pro-jecte tiri endavant amb celeritat.

- CONVENI AMB LA UNIVERSITAT DE VIC PER

FER L’ESTUDI DE L’IMPACTE DEL DESDOBLAMENT

En data 17 de maig de 2010 es va signar un conveniespecífic de transferència de coneixement entre elConsell Comarcal d’Osona, la Universitat de Vic, elConsell Comarcal del Ripollès, el Consell Comarcalde la Cerdanya, l’Ajuntament de Puigcerdà, l’Ajunta-ment d’Alp, l’Ajuntament de Fontanals de Cerdanya,l’Ajuntament de Toses, l’Ajuntament de Planoles,l’Ajuntament de Ribes de Freser, l’Ajuntament deCampdevànol, l’Ajuntament de Ripoll, l’Ajuntamentde Sant Quirze de Besora, l’Ajuntament de Sant Vi-cenç de Torelló, l’Ajuntament de Torelló, l’Ajuntamentde Manlleu i l’Ajuntament de Vic per la realitzaciód’un estudi sobre l’impacte sòcioeconòmic de lesmillores en les infraestructures ferroviàries de la líniaBarcelona – Puigcerdà i la importància de la sevaampliació fins a Toulouse.

22SERVEISGENERALS

-HABITATGE I EL CONSELL COMARCAL

PRESENTEN UNA PROPOSTA PIONERA PER A

LA PROMOCIÓ D’HABITATGES PROTEGITS

La secretària d’Habitatge, Carme Trilla, i el presidentdel Consell Comarcal d’Osona, Miquel Arisa, van pre-sentar el mes de desembre de 2007 la proposta pera la promoció de 89 habitatges de protecció oficialen quatre municipis de la comarca. Aquesta és la pri-

mera vegada que el Departament de Medi Ambient iHabitatge arriba a un acord de col·laboració que su-posa una mateixa actuació per a diferents municipis.

La iniciativa s’emmarca en la inquietud del ConsellComarcal d’Osona de donar sortida a la problemà-tica de l’habitatge assequible als petits municipis ien la política d’habitatge del Departament, destinadaa facilitar l’accés a l’habitatge digne i sostenible alsciutadans.

Aquesta proposta va incloure, en una primera fase,acords amb els ajuntaments de Centelles, Taradell,Sant Julià de Vilatorta i Sant Quirze de Besora, i va obrirla porta a successives convocatòries del mateix tipus.

La Direcció General de Promoció de l’Habitatge vaelaborar els respectius estudis arquitectònics per acada promoció i es va comprometre a donar suportal Consell Comarcal d’Osona en la convocatòria deconcurs públic per a la construcció, adjudicació delshabitatges i en tot allò que els ajuntaments o el Con-sell Comarcal li demani.

La proposta d’actuació i programa s’ha presentat alConsell d’Alcaldes d’Osona i també hi ha assistit eldirector general de Promoció de l’Habitatge, JoaquimGascó, i el subdirector general de Promoció de l’Ha-bitatge Protegit, Antoni Teignier.

23 SERVEISGENERALS

-CONVENIS AMB EL DEPARTAMENT

D’HABITATGE PER ESTUDIAR LA VIABILITAT

D’HABITATGE DOTACIONAL

El mes de maig de 2008, la secretària d’Habitatge delDepartament de Medi Ambient, Carme Trilla, i el pre-sident del Consell Comarcal, Miquel Arisa, van signarel segon conveni de col·laboració per a la construc-ció d’habitatges protegits en diferents municipis dela comarca. En aquest cas es tracta d’aproximada-ment 130 habitatges de protecció oficial a Alpens,Folgueroles, Olost, Prats de Lluçanès, Roda de Ter,Sant Hipòlit de Voltregà i Vic.

Aquest conveni és la continuació d’un primer acordde col·laboració signat el 28 de desembre passat perla construcció de 91 habitatges de protecció oficial,en aquest cas a 4 municipis: Centelles, Taradell, SantJulià de Vilatorta i Sant Quirze de Besora.

El foment de l'habitatge assequible constitueix un delseixos fonamentals compartits de la política d'habitatgedel Departament i del Consell, destinada a facilitarl'accés a l’habitatge digne, i és un dels reptes delPacte Nacional per a l’Habitatge. D’aquesta manera,Habitatge i el Consell es proposen col·laborar ambaquells municipis on la situació sòcioeconòmica di-

ficulta la creació d’habitatge assequible, vertebrant,d’una banda, mecanismes que compensin les des-igualtats envers altres municipis i que afavoreixin lapermanència de la població, i garantint, de l’altra,l’equilibri territorial.

- CONSTITUCIÓ DE LA FUNDACIÓ

HABITATGE I SERVEIS OSONA

El dia 15 de juliol de 2008 va tenir lloc al ConsellComarcal l’acte formal de constitució de la FundacióHabitatge i Serveis Osona, la finalitat de la qual éspromoure i gestionar l’habitatge dotacional i les resi-dències de la tercera edat que es preveu construir aOsona.

24SERVEISGENERALS

En l’acte de presentació de la Fundació, el 28 de juliol,hi eren presents el president del Consell Comarcal,Miquel Arisa i el director general de Caixa de Man-lleu, Dídac Herrero, acompanyats del vicepresidentprimer del Consell, Lluís Vila i el sotsdirector de Caixade Manlleu, Tomàs Moreta. La participació d’amb-dues entitats és d’un 60% pel Consell Comarcal i un40% per Caixa de Manlleu.

La Fundació ha aprovat la primera residència, de lesdues previstes, que es construirà a Torelló, municipique ha cedit uns terrenys amb una ubicació adequada.D’altra banda, la fundació ha aprovat la construcció de194 habitatges dotacionals a diferents municipis de lacomarca: Centelles, Taradell, Sant Julià de Vilatorta,Sant Quirze de Besora, Alpens, Folgueroles, Olost,Prats de Lluçanès, Roda de Ter, Sant Hipòlit de Voltregài Vic. Aquests habitatges seran en règim de lloguer i laFundació gestionarà els serveis que s’hi ofereixin.

- MODIFICACIONS DE PLANEJAMENT PER

FACILITAR L’HABITATGE

El mes de maig de 2009, la Comissió Territoriald'Urbanisme de la Catalunya Central va aprovar lesmodificacions de planejament que es necessitavenper continuar avançant en la realització d'habitat-ges dotacionals i protegits a la comarca.

En concret es va aprovar la modificació per realitzar21 habitatges a Sant Hipòlit de Voltregà; 12 a Pratsde Lluçanès i 25 a Vic. El cas de Vic fa referència alprojecte social que es realitza conjuntament amb elseu Ajuntament i Càritas.

El tràmit que es va aprovar dimecres responia al fetque els habitatges que es promouen des del ConsellComarcal en aquests municipis tenen la qualificaciód'habitatges dotacionals i, en conseqüència, espoden ubicar en solar d'equipament, sempre i quanes faci la modificació en el planejament especificantla necessitat i l'ús d'aquest. Aquest tràmit suposal'aprovació per ple i l'aprovació final a la Comissiód'Urbanisme.

Un cop feta l’aprovació es va passar a preparar elconveni amb cada ajuntament de cara a establir elsplecs de clàusules perque s'hi presentin empresesque vulguin realitzar aquests habitatges.

A més, des del Consell, fruit del context actual, esvan reforçar i ampliar els serveis que s'oferien des del'Oficina d'Habitatge i, a través, de la Fundació Habi-tatge i Serveis Osona, se seguia treballant per cons-truir una residència comarcal assistida a Torelló ambuna capacitat per a 100 persones.

25 SERVEISGENERALS

- L’AJUNTAMENT DE TORELLÓ CEDEIX ELS

TERRENYS PER UNA RESIDÈNCIA ASSISTIDA

COMARCAL

El dia 21 d’abril de 2010 al Consell Comarcal d’Osonaes va formalitzar davant notari, l’escriptura del terrenyper a la construcció de la residència assistida comar-cal a Torelló. Aquest acte és fruit de la cessió que varealitzar l'Ajuntament de Torelló l'any 2009 d'un solard'equipament d'uns 4.700 metres quadrats ubicat alPla Parcial la Creu I, al sud de Torelló.

A la roda de premsa posterior a l’acte de signatura,han comparegut el president del Consell Comarcald’Osona Miquel Arisa i el vicepresident primer LluísVila, acompanyats de l’alcalde de Torelló Miquel Franchi del sotsdirector de Caixa Manlleu, Tomàs Moreta.

Des del Consell Comarcal, el president i el vicepresi-dent han coincidit a ressaltar la importància del pro-jecte de construir una residència d’aquestescaracterístiques a la comarca, a la vegada que hanagraït a l’Ajuntament de Torelló la cessió del terreny ia Caixa Manlleu la col·laboració econòmica. S'ha des-tacat, igualment, la necessitat del servei, la comple-xitat del procés i l'exemple que dóna com a institucióel desenvolupament d'un projecte que posa de ma-

nifest el compromís de l'entitat amb els problemes deles persones i amb les necessitats de les famílies. Unavegada formalitzada l'escriptura del terreny, el properpas és treure a concurs, l'adjudicació de les obres igestió de la nova residència, que tindrà 100 places.

El projecte de la residència ha estat impulsat per laFundació Habitatge i Serveis Osona, constituïda l'any2008 amb la finalitat de promoure habitatges socialsi serveis assistits a Osona. Des del moment de laseva constitució, s'han anat desenvolupant diferentsprojectes que està previst que puguin anar-se visua-litzant i executant.

L’alcalde de Torelló ha parlat de l’emplaçament de laresidència, a l’entrada sud de Torelló, en una zonaque està en ple desenvolupament urbanístic i del fetque, malgrat que estigui ubicada en el seu municipi,es tracta d’una residència d’àmbit comarcal. Haposat especial èmfasi en l'oportunitat dels 80 llocs de

26SERVEISGENERALS

treball que generarà aquest equipament, i del com-promís de la comarca amb les polítiques socials iamb el desplegament de la llei de la dependència.

Per la seva banda, el sotsdirector de Caixa Manlleuha expressat la seva satisfacció pel fet de col·laboraren un projecte d’aquestes característiques que elsdóna la possibilitat de participar d’un projecte sociali d’interès per Osona.

- REDACCIÓ DEL PLA

COMARCAL D’HABITATGE D’OSONA

El dia 3 d’octubre de 2008 al Consell Comarcal d’Osonaes va realitzar la primera reunió de treball del Pla Co-marcal d’Habitatge. La reunió va estar convocada perla Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activi-tats de la Diputació de Barcelona i va servir per iniciarels tràmits de l’elaboració del Pla Comarcal d’Habitatged’Osona. A la reunió hi van participar els tècnics del’empresa redactora, CMT Arquitectes Associats, S.L.P.,i els tècnics del Consell Comarcal d’Osona, que vasol·licitar la redacció d’aquest estudi.

El Pla Comarcal d’Habitatge d’Osona es va desenvo-lupar en diferents fases i la primera, que es va iniciaren aquell acte, va ser la de diagnosi.

El Pla va ser un projecte innovador, pel fet que la ma-joria d’estudis sobre habitatge que s’han elaborat aCatalunya fins el moment són Plans Locals d’Habi-tatge i no n’hi havia cap d’àmbit comarcal.

- ORGANITZACIÓ D’UN CURS D’URBANISME

PER A CÀRRECS ELECTES

L’octubre de 2009 es va organitzar al llarg de tres sessionsun curs d’urbanisme adreçat als alcaldes i alcaldesses ials regidors i regidores de la comarca d’Osona.

El curs, organitzat pel Consell Comarcal, va comptaramb la col·laboració de la Universitat de Vic i la Fun-dació Habitatge i Serveis Osona.

El curs va ser realitzat per l’arquitecte Mauro Mas ianalitzà l’urbanisme des de les diferents vessants. Elspunts que es van tractar van ser:

27 SERVEISGENERALS

- Projecte urbà: com es projecta el futur del municipi?- Planejament general: com es fa un POUM?- El règim urbanístic del sòl: com es classifica is’endreça el sòl del municipi?- El planejament derivat: amb quines eines des-envolupem el POUM?- Gestió urbanística: què és una reparcel·lació?Qui és l’administració actuant?- Habitatge de protecció: quan se n’ha de fer i dequin tipus n’hi ha?

La primera sessió va comptar amb les intervencionsde Josep Colomer i Rosa Vestit, vicepresident i res-ponsable de les polítiques d’habitatge i consellera deFormació Permanent del Consell, respectivament. Enla segona sessió es va comptar amb la presènciad’Agustí Serra, coordinador d’urbanisme de les Co-marques Centrals de la Generalitat de Catalunya i deLluís Vila, vicepresident primer del Consell.

Van clausurar les jornades Assumpta Fargas, rectorade la Universitat de Vic i Miquel Arisa, president delConsell, el dimecres 28 d’octubre.

Les sessions, que començaven a les 18h i finalitza-ven a les 20h, es van realitzar a la sala de plens delConsell Comarcal i van comptar amb la presència demés de 30 càrrecs inscrits.

- CREACIÓ DEL SERVEI DE MEDIACIÓ DE

LLOGUER D’HABITATGE

El departament d’Habitatge del Consell Comarcal, enconveni amb la Generalitat de Catalunya, va posar enfuncionament el mes d’octubre de 2008 la Borsa d’Ha-bitatge. Es tracta d’un servei públic que té per objectiuincrementar l’accés al lloguer dels habitatges.

A través de la Borsa volem facilitar que la gent jove, ono tant jove, que busca pis, el pugui aconseguir ambtotes les garanties necessàries i amb la possibilitatd’acollir-se als ajuts de la renda bàsica d’emancipa-ció, si és el cas.

Les persones propietàries que ofereixin habitatgesbuits a la Borsa, tant nous com vells, gaudiran de totesles garanties contractuals necessàries per a llogar,d’una assegurança de caució i multirisc, de les sub-vencions per fer-hi obres, si és necessari, i d’altres.

Durant tot els temps que duri el contracte, l’oficinad’Habitatge del Consell es compromet a fer el segui-ment de la bona utilització dels habitatges llogats i afer la mediació que calgui per a la bona entesa entrepropietaris i llogaters.

28 28SERVEISGENERALS

-PRESENTACIÓ DEL PLA COMARCAL

D’HABITATGE D’OSONA

El passat 9 de desembre de 2009 en el marc del Con-sell d’Alcaldes d’Osona, es van presentar les conclu-sions del Pla Comarcal d’Habitatge d’Osona per partde Maurici Armengou, gerent de Serveis d’Habitatge,Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona.En el treball, que va ser una iniciativa del Consell Co-marcal, es tracta les necessitats d’habitatge futures ala comarca, a partir de l’estudi del parc d’habitatgeconstruït, de la seva tipologia, així com la planificaciód’habitatge tutelat i dotacional previst.

- ORGANITZACIÓ DEL VINTÈ ANIVERSARI DEL

CONSELL COMARCAL D’OSONA

El 27 de juny de 2008, a l’auditori Marià Vila d’Abadalde l’edifici del Sucre de Vic, va tenir lloc l’acte decommemoració del 20è aniversari de la constituciódel Consell Comarcal d’Osona (1988-2008), durantel qual es va passar un DVD que recull imatges his-tòriques del Consell Comarcal des del seu inici fins al’actualitat i es va fer un homenatge als cinc expresi-dents i al president actual: Joan Usart i Barreda(mandat 1988-1991), Jacint Codina i Pujols (mandat

1991-1995), Ramon Vall i Ciuró (mandat 1995-1999 iprimera part del mandat 1999-2003), Enric Castellnoui Alberch (segona part del mandat 1999-2003),Jaume Mas i Coll (mandat 2003-2007) i Miquel ArisaComa (mandat actual 2007-2011).

A continuació van prendre la paraula l’alcalde de Vic,Josep M. Vila d’Abadal, el president del Consell Co-marcal d’Osona, Miquel Arisa i, per acabar, el con-seller de Governació i Administracions Públiques dela Generalitat de Catalunya, Jordi Ausàs, va fer unaconferència sobre la contribució dels consells comar-cals a la vertebració del territori i a la cohesió social,i va qualificar el Consell Comarcal d’Osona com aexemplar per la tasca portada a terme en els seusvint anys d’història.

29 SERVEISGENERALS

-ORGANITZACIÓ DE L’ACTE COMMEMORATIU

DELS 30 ANYS D’AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS

El dissabte 19 de setembre de 2009 es va celebraral monestir de Sant Pere de Casserres l’acte de re-coneixement a les persones que han contribuït als 30anys de democràcia des dels ajuntaments d’Osona.

L’acte, al qual van assistir unes 300 persones, va con-sistir en una part institucional i una part més lúdica. Enla part purament política hi van prendre part el presidenti el vicepresident primer del Consell Comarcal d’Osona,Miquel Arisa i Lluís Vila, l’alcalde de les Masies de Roda,com a amfitrió del municipi on es va fer l’acte, el director

general d’Administració Local, Carles Bassaganya, enLluís Miquel Pérez com a vicepresident de la Federacióde Municipis de Catalunya i en Salvador Esteve com apresident de l’Associació Catalana de Municipis i Co-marques. En els seus parlaments, tots ells van fer es-ment a la contribució i esperit de servei dels càrrecselectes als ajuntaments i de la seva voluntat de serveials ciutadans, i de la importància que per aconseguiraquest fi té el finançament dels ens locals.

Posteriorment es va fer un reconeixement especiala les dues primeres alcaldesses de la democràciaa Osona i a l’únic alcalde que ho ha estat al llargd’aquests 30 anys.

La part lúdica, va consistir en una actuació musicala càrrec de Jordi Domènech, contratenor, acompan-yat per Dani Espasa, clavicèmbal, amb un repertorid’àries barroques.

Finalment hi va haver un aperitiu servit a l’exterior delmonestir.

- TROBADA AMB EL PRESIDENT DEL

CONSELL COMARCAL DE LA SELVA

El mes de setembre de 2007, el president del ConsellComarcal d’Osona, Miquel Arisa, la gerent, Anna Por-

30SERVEISGENERALS

- VISIÓ GLOBAL D'UN PLE DEL CONSELL COMARCAL.

tet i el vicepresident segon, Josep Colomer van rebreel president del Consell Comarcal de la Selva, RobertFauria, acompanyat del gerent, Jaume Figueras.

L’objecte de la visita cal contextualitzar-lo dins d’unatrobada entre representants de comarques veïnesamb problemàtiques comunes i amb ganes d’establirsinèrgies per millorar en eficàcia i eficiència en lagestió pública.

Un dels àmbits dels quals es va tractar amb més es-pecificitat, a proposta dels representants de la Selva,va ser el tema de la gestió dels residus; al llarg delmatí se’ls va exposar el model de gestió que es portaa terme a Osona. Una gestió i un model pioner quemoltes vegades ha estat proposat com a exemple defuncionament eficaç i eficient.

- REUNIÓ AMB REPRESENTANTS DEL

CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ

El 29 de setembre de 2008 es va reunir al Consell Comar-cal d’Osona, el seu president Miquel Arisa, el vicepresi-dent primer Lluís Vila i la gerent Anna Portet, amb elsmàxims representants del Consell Comarcal del Ber-guedà, el president Sergi Roca i la gerent Carme Casas.

Aquesta trobada s’emmarca en el seguit de reunionsque s’han mantingut i es continuaran mantenint ambels representants de les comarques veïnes i que res-ponen a la voluntat de treballar projectes comuns.

En aquest cas concret, s’ha parlat de la millora de lesinfraestructures i, també, d’intercanviar experiènciesen el servei de depuració d’aigües residuals.

32SERVEISGENERALS

-VISITA DEL PRESIDENT DEL

CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS ORIENTAL

A la seu del Consell Comarcal d’Osona es van reunirel 16 de juliol de 2008 els presidents dels consellscomarcals d’Osona i del Vallès Oriental, Miquel Arisai Antonio Rísquez, acompanyats del conseller de Po-lítiques Socials del Vallès Oriental, Ignasi Valls i delvicepresident primer d’Osona Lluís Vila, així com delsgerents respectius, Antoni Cornellas i Anna Portet.

La visita s’emmarca en tot un seguit de trobades ireunions de treball entre representants polítics de lesinstitucions comarcals veïnes. Ja s’han produït troba-des amb representants de les comarques de laSelva, de la Garrotxa, del Ripollès i del Bages.

En totes aquestes trobades s’exposa la situació dediversos serveis a cada un dels consells comarcalsamb la clara voluntat de treballar conjuntament: mo-bilitat, habitatge, promoció econòmica, etc., ambl’objectiu final d’iniciar una col·laboració més estretaen la seva planificació.

- REUNIÓ AMB REPRESENTANTS DEL

CONSELL COMARCAL DE L’ANOIA

El dia 29 de juliol de 2009 es van reunir al Consell Co-marcal d’Osona el president Miquel Arisa, el vicepre-sident segon Josep Colomer i la gerent Anna Portetamb representants del Consell Comarcal de l’Anoia,entre ells el vicepresident segon, Marc Castells, elconseller Francesc Jorba, el secretari Lluís Calsina ila interventora Marta Coronado.

S’han abordat principalment temes relatius al saneja-ment: tractament d’aigües residuals, estructura empre-sarial, funcionament tècnic i econòmic i planejamentdel sistema de depuradores comarcal, en tant que elsistema osonenc és un dels més ben valorats pel quefa a gestió des del territori d’un tema tan important comel sanejament de les aigües residuals, tant des delpunt de vista de salut com de medi ambient.

Aquesta trobada s’emmarca en el seguit de reunionsque s’han mantingut fins ara amb els representantsde les comarques veïnes i que responen a la voluntatde treballar projectes comuns.

33 SERVEISGENERALS

-VISITA AL CONSELL COMARCAL

DEL BAGES

Representants dels consells comarcals del Bages id’Osona, entre ells els seus presidents respectius –Cristòfol Gimeno i Miquel Arisa- es van reunir el 17de març de 2008 a Manresa per posar sobre la taulauna sèrie de temes en què poden treballar conjunta-ment, sumant esforços o bé aprofitant l’experiènciade l’altre en aquest àmbit. La gestió de la construcciód’habitatges protegits als municipis, la gestió de laportada d’aigües o la millora dels sistemes de trans-port públic, són alguns dels temes dels quals es vaparlar i que es van continuar tractant en properes tro-bades de forma periòdica. La propera va ser a Vic,abans de l’estiu.

El president del Consell del Bages, Cristòfol Gimeno,va explicar que hi havia “la voluntat d’iniciar aquestarelació i contacte institucional, perquè entre tots pu-guem millorar qüestions que se’ns plantegen i pu-guem anar conjuntament a l’Administració a demanarmillores i avançar en alguns aspectes”.

Per la seva banda, el president d’Osona, Miquel Arisa,va voler agrair el gest del Consell Comarcal del Bagesi va explicar que l’objectiu és “buscar punts de col·la-

boració per a la millora de la qualitat dels serveis queprestem, optimitzant recursos i coordinant tasques”. Iva afegir que “Osona i el Bages són dues comarquessemblants, amb municipis semblants”.

- REUNIONS AMB REPRESENTANTS DEL

CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA I DEL

CONSELL COMARCAL DEL BAGES

El dia 30 de juliol de 2008 es van reunir a Olot el presi-dent, Miquel Arisa, el vicepresident primer, Lluís Vila i lagerent del Consell Comarcal d’Osona amb els represen-tants polítics del Consell Comarcal de la Garrotxa, en-capçalats pel seu president, Joan Espona, en la que vaser la segona trobada d’aquest mandat després que elpassat mes de gener es reunissin a Vic. Posteriorment,a la seu del Consell Comarcal d’Osona es van reunir elspresidents del Bages i d’Osona, Cristòfol Gimeno i Mi-quel Arisa, acompanyats del vicepresident primer delBages, Jaume Perarnau, i dels vicepresidents primer isegon d’Osona, Lluís Vila i Josep Colomer, així com lesgerents respectives, Cristina Rubio i Anna Portet. Aques-tes trobades, la segona que mantenien els dos consellscomarcals esmentats, s’emmarquen dins dels contactesperiòdics que es mantenen amb els representants deles comarques veïnes i que tenen per finalitat posarsobre la taula objectius i propostes comunes en els di-ferents àmbits de la seva competència.

SERVEISGENERALS

34

- PORTADA DEL DIARI MANRESÀ REGIÓ 7 DEL 28 DE MARÇ DE 2008 QUE REFLECTEIX LA TROBADA ENTRE ELS MÀXIMS

REPRESENTANTS DELS CONSELLS DEL BAGES I D'OSONA.

- LA CONSELLERA TURA VISITA

EL CONSELL COMARCAL D’OSONA

El dia 14 de gener de 2009, la consellera de Justíciade la Generalitat de Catalunya, Montserrat Tura va vi-sitar el Consell Comarcal d’Osona per signar amb elpresident del Consell, Sr. Miquel Arisa, un convenide col·laboració per la posada en funcionament d’unServei d’Informació a la Mediació Familiar (SIM) aOsona.

El Servei d'Informació a la Mediació Familiar, operaràen el marc del Servei de Mediació Ciutadana i Co-munitària del Consell Comarcal i proporcionarà infor-mació sobre la mediació familiar als ciutadansd’Osona, que es podran adreçar a les dependènciesdel Consell Comarcal, i alhora facilitarà la derivacióde casos de mediació familiar al Centre de MediacióFamiliar de Catalunya del Departament de Justícia.

Aquest conveni neix de la voluntat del Consell Co-marcal d’Osona de posar a disposició dels ciutadansi ciutadanes de la comarca d’Osona un instrument útilque faciliti la resolució pacífica dels conflictes enl’àmbit familiar, i també de la voluntat del mateix Con-sell d’organitzar un protocol amb el qual tots els pro-fessionals de la mediació d’Osona, provinents de lesdisciplines aprovades per la llei de mediació familiar

(dret, psicologia, pedagogia, educació social i treballsocial /assistents socials), i inscrits al registre de me-diadors del Centre de Mediació de Catalunya, puguinfer-hi actuacions de manera rotativa.

La mediació familiar és una eina complementària ala via judicial per resoldre els conflictes sorgits enl’àmbit familiar. És un procés del tot voluntari i esporta a terme amb la intervenció d’una tercera per-sona, el mediador, que és una peça clau en tot el pro-cés; en aquest cas el conveni preveu que sigui undels mediadors habilitats d’Osona i que sigui desig-nat o per les parts o pel Centre de Mediació Familiarde Catalunya, del Departament de Justícia.

36SERVEISGENERALS

En l’acte també hi van assistir els responsables delCentre de Mediació de la Generalitat de Catalunya,el degà del Col·legi d’advocats de Vic, alcaldes i con-sellers de diverses àrees del propi Consell.

- VISITA A LA COMARCA D’OSONA DE

LA CONSELLERA DE TREBALL

El dia 22 d’abril de 2009, la consellera de Treball, MarSerna, va presentar a la seu del Consell Comarcald’Osona les actuacions dutes a terme pel Departa-ment de Treball, mitjançant el Servei d’Ocupació deCatalunya (SOC), per generar llocs de treball a la co-marca d’Osona i millorar l’ocupabilitat de les perso-nes que es troben en atur o en risc d’exclusió social.A la roda de premsa, han acompanyat a la consellerael delegat del Govern a la Catalunya Central, JordiFàbrega, i el president del Consell Comarcal d’Osona,Miquel Arisa.

- LA VICEPRESIDENTA DEL GOVERN, JOANA

ORTEGA, VISITA EL CONSELL COMARCAL

Divendres 4 de febrer de 2010, la vicepresidenta delGovern de la Generalitat de Catalunya, Joana Or-tega, va visitar el Consell Comarcal d’Osona i es vareunir amb els alcaldes i alcaldesses de la comarca.

En la seva primera visita institucional a Osona, laconsellera de Governació i Relacions Institucionalses va reunir amb el president Miquel Arisa i els vice-presidents del Consell en una reunió en què tambéhi van assistir la gerent del Consell Comarcal, el di-rector d’Administració Local i el delegat del Governa la Catalunya Central.

Joana Ortega va signar en el Llibre d’Honor delConsell i el president li va fer entrega d’un obsequien record de la seva visita a la comarca.

Posteriorment la vicepresidenta es va reunir amb elsalcaldes i alcaldesses de la comarca en una reunióa la sala de plens. En aquesta reunió de treball,Joana Ortega va alabar en primer lloc la tasca diàriadels ajuntaments i del Consell Comarcal. Tot seguitva dir que era conscient de les circumstàncies eco-nòmiques en què ens trobem i que des de la conse-lleria de Governació s’escoltarà els municipis i, en lamesura que es pugui, s’intentarà resoldre els seusproblemes. A la reunió hi van assistir la majoria d’al-caldes de la comarca i alguns d’ells es van adreçara la consellera per exposar problemàtiques concre-tes dels seus municipis. La vicepresidenta va contes-tar a cada un d’ells al final de la seva intervenció i vareiterar la seva voluntat d’escoltar els ajuntaments id’estar al seu costat.

37 SERVEISGENERALS

-PRESENTACIÓ DEL PROJECTE ELS CAMINS

DEL BISBE I ABAT OLIBA, GR 151

El dia 12 de febrer de 2009 al Museu Episcopal deVic, es va portar a terme la presentació del projecteEls Camins del Bisbe i Abat Oliba, GR 151, impulsatper l’Associació Rutes del Romànic, de la qual for-men part els Consells Comarcals d’Osona, Ripollès iBages, els Ajuntaments de Vic, Manresa, Ripoll i SantJoan de les Abadesses i el Consorci de la Vall deSau-Collsacabra.

La presentació va estar presidida per la presidentade l’Associació Rutes del Romànic, Teresa Jordà. Eldirector del Museu Episcopal de Vic, Josep M. Riba,va donar la benvinguda a tots els presents remarcantla vinculació del museu en aquest projecte. A conti-nuació van intervenir el president del Consell Comar-cal d’Osona, Miquel Arisa i el president de l’Institutde Promoció i Economia de Vic, Josep Burgaya, quevan exposar un breu resum de les subvencions ques’han aconseguit per executar-lo.

Per una banda, el Consell Comarcal d’Osona va ges-tionar una subvenció del Fons Europeu de Desenvo-lupament Regional (FEDER) per tal d’iniciar el primertram de ruta i portar a terme l’edició d’un fulletó i la

38ATENCIÓ A LESPERSONES

AL CONSELL COMARCAL

D’OSONA, L’ATENCIÓ A

LES PERSONES HA TINGUT A

VEURE AMB EL TURISME,EL BENESTAR SOCIAL, LA SALUT, L’ACOLLIDA I

INTEGRACIÓ, L’EDUCACIÓ,LA JOVENTUT, ELS ESPORTS

I LA CULTURA.

39 ATENCIÓ A LESPERSONES

creació de la pàgina web www.caminsoliba.cat. Peraltra banda, l’Institut de Promoció i Economia de Vicva gestionar la subvenció extraordinària atorgadaper la Direcció General de Turisme i que ha permèsportar a terme la revisió sobre el terreny dels camins,la senyalització dels dos trams de ruta així com l’am-pliació del web.

La presidenta de l’Associació, Teresa Jordà, va realit-zar una explicació de tot el projecte donant les grà-cies a totes les persones que hi han treballat i incidinten l’aspecte de treball conjunt entre diferents entitatsque ha permès portar a terme aquesta iniciativa.

Tot seguit, el Director General de Turisme, Joan Car-les Vilalta, va explicar les diferents actuacions quehan portat a terme al voltant de la figura del bisbe iabat Oliba, entre elles la presentació d’una guiasobre aquest personatge. Va remarcar l’interès delprojecte que es presentava i el gran resultat del tre-ball conjunt.

- SÈRIE DOCUMENTAL GR. CAMÍ DE

SANT JAUME

La Direcció General de Turisme, dins el pla estratègicde Turisme de Catalunya ha impulsat en els últimsanys la creació de grans rutes nacionals per Catalu-

nya. Una d’aquestes rutes ha estat el Camí de SantJaume al seu pas per Catalunya i s’ha marcat tot elcamí que va des del Port de la Selva fins a Alcarràs.Per tal de promocionar i donar a conèixer aquestcamí, la Direcció ha impulsat la sèrie documental GR.Camí de Sant Jaume, que es va emetre pel Canal 33a partir del dia 15 d’octubre de 2010. Aquesta sèrieconsta de 10 programes, un dels quals està dedicatal tram de ruta que passa per la comarca d’Osona.Amb aquesta finalitat, la productora encarregadad’elaborar aquesta sèrie documental va estar gra-vant a la comarca a mitjans del mes de juliol.

- ELABORACIÓ DEL PLA ESTRATÈGIC DE

TURISME DE LA COMARCA D’OSONA

El dia 6 de març de 2009 a la Sala Sert de l’Edifici ElSucre de Vic, es va portar a terme la signatura delconveni entre la Cambra de Comerç, la Diputació deBarcelona, el Consell Comarcal d’Osona i entitats pú-bliques i privades que treballen en el sector turísticde la comarca.

L’acte de signatura va estar presidit per Miquel Valls,president de la Cambra de Comerç de Barcelona iCarles Ruiz Novella, diputat delegat de Turisme dela Diputació de Barcelona. El Sr. Miquel Valls vaobrir l’acte donant la benvinguda a totes les entitats

presents i reforçant la idea que l’acte representavaplenament les línies de la Cambra de Comerç detreballar pel territori en benefici de les empreses pri-vades i recolzant les entitats públiques. El Sr. CarlesRuiz, va remarcar el treball conjunt que estan por-tant a terme la Diputació de Barcelona i la Cambrade Comerç en diferents projectes, entre ells la realit-zació d’aquest pla estratègic.

A continuació es va portar a terme l’acte de signaturadel conveni entre la Cambra, la Diputació, el ConsellComarcal, l’Ajuntament de Vic a través d’Impevic, elConsorci Portes del Montseny, Alt Congost, la Planade Vic, el Consorci Paisatges del Ter, el Consorci dela Vall de Sau Collsacabra, el Consorci del Lluçanès,l’Associació Catalana d’Agències de Viatges (ACAV),l’Associació Professional d’Aerostació de Catalunya

(APARO), l’Associació de Càmpings d’Osona, l’Asso-ciació d’Agroturisme d’Osona, el Gremi d’Hostaleriad’Osona, Osona Cuina, l’Associació d’Agroturismedel Lluçanès i Associació d’Empresaris Turístics Por-tes del Montseny. Aquest pla estratègic de turismede la comarca d’Osona té per objecte dur a terme di-ferents actuacions pel desenvolupament turístic i perposar en valor el contingut de les diferents realitatsturístiques de la comarca.

Tot seguit, el Sr. Miquel Arisa, president del ConsellComarcal d’Osona, va realitzar la cloenda de l’acteexpressant la importància d’aquest pla per marcar leslínies de treball del sector turístic comarcal i demanantla participació de tots els agents en aquest procés.

Abans de l’acte de signatura, la Cambra de Comerçva presentar a tots els agents l’empresa encarregadade portar a terme la realització d’aquest pla estratègic,Advanced Leisure Services (ALS).

- JORNADA INFORMATIVA DE TURISME ACTIU

Des d'Osona Turisme juntament amb Diputació deBarcelona s’està començant a desenvolupar i as-seure les bases d’una oferta turística activa ben es-tructurada, regulada, professional i de qualitat. Cadacop més el turisme actiu es consolida com un valor


afegit a l’oferta turística tradicional de la destinaciópodent-me complementar amb qualsevol dels altresnous models de turisme. És per aquest motiu que esva organitzar una Jornada Informativa sobre TurismeActiu el 5 de març de 2008, interessant per tot el sec-tor, ja que és una activitat molt important per si sola icom a complement de la resta de serveis turístics.

- OSONA TURISME PARTICIPA A

LA FIRA DE TURISME DE SABADELL

Els dies 23, 24 i 25 de maig de 2008, Osona Turismeva participar per primer cop a la Fira de Turisme deSabadell, que es celebrà al recinte Fira de Sabadelli que aquell any va celebrar la seva quarta edició. LaFira gira entorn de quatre grans sectors: turisme, oci,aventura i esport. En tractar-se d’una fira vinculadaal sector turístic i de l’oci en general, també s’hipoden trobar estands ocupats per agències de viat-ges, destinacions turístiques, associacions, clubs,allotjaments, empreses del sector, de cultura i gas-tronomia, entitats i altres serveis. Osona Turisme vadisposar d’un estand propi en el que els visitants vanpoder trobar tot tipus d’informació general de la nos-tra comarca, des de turisme cultural, informaciósobre activitats i turisme actiu i mapes, entre d’altres.

- JORNADA EINES PER A LA GESTIÓ DE

LES PIME EN EL SECTOR TURÍSTIC

El dia 17 de desembre de 2008 es portà a termeuna jornada destinada al sector turístic de la co-marca. Aquesta activitat s’emmarca dins del plad’accions d’Osona Turisme, que té per objectiu lapromoció del turisme a la comarca i el suport a totel sector. L’organització de la jornada és a càrrecd’Osona Turisme amb el suport de Turisme de laDiputació de Barcelona.

La jornada començà amb la recollida d’informacióper part dels participants i la presentació a càrrec deJosep Mas, president d’Osona Turisme, Xavier Font,cap de l’Oficina tècnica de Turisme de Diputació deBarcelona i Antoni Casassas, coordinador territorialdel Departament de Governació i AdministracionsPúbliques de la Generalitat.

A continuació, Eduard Ramos parlà sobre el Pla PI-MESTIC impulsat pel govern de la Generalitat deCatalunya per promoure les tecnologies de la infor-mació i de la comunicació a l’empresa catalana.Després d’una pausa, Martí Sabrià desenvolupàuna ponència sobre “El corporativisme empresarialcom a eina de competitivitat de l’empresa familiar”.


Finalment va tancar la jornada la ponència “Pautesper a la creació de productes turístics”, del senyorJordi Calabuig. La jornada va acabar amb un dinargratuït per als assistents.

- PRESÈNCIA D’OSONA TURISME AL SALÓ

INTERNACIONAL DE TURISME DE CATALUNYA

Des del dia 16 fins al 19 d’abril de 2009, Osona Tu-risme va estar present al Saló Internacional de Tu-risme de Catalunya, dins l’estand de Diputació deBarcelona i sota l’eslògan “Turisme a prop de Barce-lona”. L’estand estava ubicat dins el pavelló 2 junta-ment amb tota l’oferta de Catalunya. L’espai deDiputació de Barcelona consistia en diferents àreesdestinades als programes de turisme de Diputació deBarcelona, Espais Naturals, Ciutats i Espais Turístics.L’oferta de la comarca d’Osona estava dins l’àread’espais turístics, amb tota la informació dels diferentsterritoris, recursos i activitats de la comarca. Durantels quatre dies, els diferents participants de l’estandvan organitzar tot tipus d’activitats per tal d’atraure elpúblic. Des d’Osona es van organitzar dues activitats:un taller de ceràmica i una trabucada.

- JORNADA DE PLANIFICACIÓ DE DESTINA-CIONS TURÍSTIQUES D’INTERIOR

L’objectiu de la jornada, organitzada el desembre de2009, va ser reflexionar sobre la utilitat de la planifi-cació estratègica com a eina de gestió, i de comaquesta pot beneficiar la comarca d’Osona. Per aixòes van presentar experiències d’èxit en la planificacióde destinacions turístiques d’interior, que poden ser-vir de referència per la comarca d’Osona en relacióamb la consolidació del turisme com a sector d’acti-vitat econòmica, i com a element fonamental del des-envolupament territorial per als propers anys.

- OSONA TURISME ORGANITZA

UNA SESSIÓ DE WORKSHOP

DESTINADA AL SECTOR TURÍSTIC

El dia 9 de març de 2010 es va portar a terme unworkshop intern destinat al sector turístic de la co-marca d’Osona. Aquesta activitat s’emmarca dins delpla d’accions d’Osona Turisme que té per objectiu lapromoció del turisme a la comarca i el suport a tot elsector.


Un workshop és un taller, una trobada de treball, unespai on es troben diferents professionals. En tu-risme, els workshops que se solen realitzar són entreoferta i demanda; per exemple, agències de viatgess’asseuen en taules i reben els empresaris turísticsper conèixer els seus productes i poder pactar col·la-boracions comercials.

En el cas d’aquest workshop intern d’Osona no estracta només d’una trobada per establir relacionscomercials; L’objectiu era que fos una tarda on elsqui no es coneguin tinguin l’oportunitat de fer-ho,per intercanviar impressions professionals, donara conèixer el que estan fent i, fins i tot, arribar aacords de col·laboració. El dia a dia és tant atrafe-gat que és difícil trobar moments per conèixer i vi-sitar altres empreses i recursos de la comarca ambels quals es pot establir col·laboració.

Per alguns va ser la manera de donar-se a conèixer,per altres l’oportunitat de poder descobrir novetats,crear xarxes de col·laboració i elaborar paquets i pro-ductes turístics perquè el visitant pugui allargar l’es-tada a la comarca. Es va convidar tot el sector:associacions, allotjament, empreses d’activitats, enti-tats públiques, restaurants, artesans, agències deviatges, museus... Els empresaris i entitats interessatsa participar van disposar d’uns 12 minuts per establirconversa amb l’empresa o entitat designada.

- PRESENTACIÓ DEL BANC

D’AJUDES TÈCNIQUES D’OSONA I

INAUGURACIÓ DE LA NOVA SEU

El 16 d’abril de 2010 es va fer la presentació públicadel Banc d’Ajudes Tècniques d’Osona, un servei delConsell Comarcal per als 51 municipis que integren lacomarca, que vol facilitar el dia a dia de les personesen situació de dependència temporal o permanent i latasca dels seus cuidadors i familiars. El BAT Osona,ubicat des d’ara al Complex Assistencial El Nadal, ofe-reix des de la seva constitució assessorament i orien-tació en l’ús d’ajudes tècniques i també préstectemporal d’aparells que ajuden a millorar l’autonomiade la persona dependent. La forma d’accedir aaquest servei és a través dels serveis socials delsajuntaments, dels CAP de salut i dels hospitals de la


comarca. L’acte d’inauguració va estar presidit pelpresident del Consell Comarcal d’Osona, MiquelArisa, el regidor d’Acció Social de l’Ajuntament deVic, Joan López, i el director dels Serveis Territo-rials de Barcelona del Departament d’Acció Sociali Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, JosepGonzàlez-Cambray. En els seus parlaments, tots vancoincidir a destacar la gran importància per al conjuntde la societat d’aquest servei, i dels esforços que calfer en temes socials, tant en matèria pressupostàriacom en serveis. També cal remarcar que ha estat pos-sible posar-lo en marxa gràcies a la col·laboració ins-titucional entre el Consell Comarcal, els ajuntaments iinstitucions sanitàries de la comarca d’Osona. El BATOsona va atendre, l’any 2009, 850 persones dels dife-rents municipis de la comarca. A l’acte hi van assistirunes 100 persones entre representants institucionals itècnics de l’àmbit de serveis socials i sanitaris.

- JORNADA SOBRE LA PROTECCIÓ, RECOLLIDA, DIPÒSIT I CONTROL DELS ANIMALS

ABANDONATS I DE COMPANYIA ALS MUNICIPIS

El Consell Comarcal d’Osona va acollir el 18 d’abrilde 2009 una jornada informativa sobre la protecció,recollida, dipòsit i control dels animals abandonats ide companyia als municipis.

La sessió, que va comptar amb la presència de càr-recs públics, tècnics i responsables municipals de22 ajuntaments de la comarca, pretenia fer balanç,reflexionar i avaluar les actuacions que es porten aterme en relació a aquesta temàtica.

La inauguració de la jornada va anar a càrrec deMaria Rodríguez, consellera delegada en matèria deSalut Pública, que va destacar la importància de fertrobades periòdiques com aquesta per ajudar a re-soldre els dubtes i les consultes generades, així comla posada en comú i l’intercanvi d’experiències.

A continuació va intervenir Ignasi Rodríguez, tècnicde la Direcció General del Medi Natural, que va par-lar sobre el Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril,que recull el text refós de la Llei de Protecció dels


Animals i els aspectes competencials en l’àmbit mu-nicipal. Així mateix, va parlar de les línies d’ajutseconòmics als ens locals recollides a l’OrdreMAH/27/2009.

Tot seguit, Muntsa Badia, tècnica de l’Àrea de MediAmbient i Territori del Consell Comarcal, va parlar delconveni existent amb els ajuntaments per tal de prestarel servei de recollida, dipòsit i control, dels drets i deu-res que el contenen i de l’aportació de l’ens comarcal.

Després de la pausa, Rafael Mateos, tècnic de l’Àrea deSalut Pública i Consum de la Diputació de Barcelona, vaparlar del programa per a l’establiment de colònies con-trolades de gats en àmbits urbans i del suport tècnicque ofereixen als ajuntaments interessats.

- EL SERVEI D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA

(SAD), UN AUGMENT EXPONENCIAL

A la comarca d’Osona es van donar una sèrie decircumstàncies durant l’any 2005 que van propi-ciar que es pogués posar en marxa un programade finançament de servies d’ajuda domiciliàriaamb l’objectiu d’arribar a un ventall molt ampli dela població. Circumstàncies com la demanda deles diferents UBASP per incrementar les hores de pres-

tació dels serveis d’ajuda domiciliària, la implantacióde diferents empreses dedicades a prestar aquestsserveis, la posada en marxa del programar ILOSERque té per objectiu la formació d’aquestes persones iacords amb el sector sanitari per fer actuacions coor-dinades en l’àmbit de l’atenció a la dependència i quela comarca d’Osona va ser l’escollida pels projectesdemostratius del PRODEP.

A partir d’aquestes variables es posa en marxa elprograma de finançament SAD que té com a trets ca-racterístics l’accés universal, l’equitat, la subvenciódel servei, l’agilitat i la coordinació sòcio-sanitària.

El SAD-Dependència és un servei adreçat a lespersones amb dependència per ajudar-les a millo-rar i/o mantenir la seva autonomia sense moure’sdel seu domicili.

S’entén com a situació de dependència l’estat de ca-ràcter permanent o transitori en què es troben lespersones que, per raons derivades de l’edat, malaltiao discapacitat, i vinculades a la manca o a la pèrduad’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial,precisen de l’atenció d’una altra o altres persones oajudes importants per a realitzar activitats bàsiquesde la vida diària.


Els serveis que ofereix el SAD són, higiene perso-nal, alimentació, vestir, desvestir, control, micció/de-posició, acompanyament, suport per anar el WC,transferències, deambulació, control de medicació,preparació d’àpats, etc.

Els beneficiaris són persones amb dependència de lacomarca d’Osona. Els professionals que hi intervenensón persones vinculades als serveis socials d’atencióprimària i als serveis de salut, en servei permanent.

El pressupost total del SAD actualment és de1.252.792,73 euros, (amb un augment del 300%aquest últims anys) dels quals el Departamentd’Acció Social i el Consell Comarcal hi aporten el66% i els usuaris el 34%.- NOU SERVEI D’INFORMACIÓ I ATENCIÓ

COMARCAL A LA DONA

Els SIAD ofereixen informació, orientació i assesso-rament en tots aquells aspectes relacionats amb lavida de les dones: àmbit laboral, social, personal,familiar i altres. També incrementen l’eficàcia en lasensibilització social, la prevenció i la detecció deles situacions de violència masclista.

L’objectiu de l’ICD, òrgan adscrit al Departamentd’Acció Social i Ciutadania, amb la signatura dels

contractes programa, és enfortir les polítiques localsde suport a les dones i promoure la consolidació i/ocreació d’espais de referència que atenguin lesseves necessitats. El nou marc de col·laboració i co-ordinació respon a criteris d’equilibri territorial i uni-versalitza l’accés a aquests serveis.

L’Institut Català de les Dones distribueix entre els enslocals un fons econòmic de 4.234.698€ per als anys2009 i 2010 per desenvolupar els Serveis d’Informa-ció i Atenció a les Dones i millorar l’atenció a lesdones a través d’aquests centres.

L’ICD ja va signar l’any passat acords per a reforçarel funcionament de 82 d’aquests serveis i millorar iapropar l’atenció a les dones en tot el territori de Ca-


talunya. Enguany té previst signar-ne vint més, entreels quals es troba el del Consell Comarcal d’Osona.

Els nous serveis suposaran el desplegament del100% de la Xarxa Local d’Atenció Especialitzadaprevista en la Llei del dret de les dones a eradicar laviolència masclista.

L’ICD assessora i dóna suport econòmic als projectesdels ens locals des de l’any 2005, quan es va crearuna convocatòria de subvencions específica.

- EL CONSELL COMARCAL I EL CONSORCI

HOSPITALARI DE VIC IMPULSEN UNA SESSIÓ

DE SALUT MENTAL I IMMIGRACIÓ

El 14 d’octubre de 2009 va tenir lloc a la seu d’OsonaSalut Mental la sessió Salut Mental i Immigració, di-rigida als professionals de la salut mental d’Osona iorganitzada pel propi Consorci Hospitalari de Vic il’Àrea de Ciutadania i Immigració del Consell Comar-cal d’Osona.

L’objectiu d’aquesta sessió era donar a conèixercom es perceben i es tracten les diverses malaltiesmentals des de la cultura xinesa, marroquina iamazigha i, per fer-ho, es va comptar amb la pre-sència d’una intèrpret xinesa, membre del Servei

de Traducció i Interpretació per als Serveis Públicsde l’Àrea de Ciutadania i Immigració del ConsellComarcal d’Osona i de dos mediadors culturalsque estan fent un període de formació a l’Institutd’Estudis de la Salut promogut per la Caixa a partird’un conveni de col·laboració amb el Departamentde Salut de la Generalitat.

Durant la sessió, els ponents van explicar com s’es-tructuren els serveis de salut mental del seu país natal,com es perceben les patologies mentals en l’entornproper, quines malalties tenen més acceptació o mésrebuig, quins tractaments alternatius es fan servir pertractar les malalties mentals des dels diversos païsosd’origen, el dol migratori, i quins problemes tenen lespersones del seu col·lectiu per accedir als serveis desalut mental una vegada són a Osona.

L’acte es va emmarcar en les sessions de caràcterintern que setmanalment promou el servei de psiquia-tria i de Salut Mental del CHV. En aquest darrer actehi van assistir una quarantena de professionals de lasalut mental que es van mostrar molt interessats perla sessió i per continuar aprofundint sobre la salutmental i la immigració.


- MIL

ERS

IM

ILER

SD

ED

OC

UM

ENTS

CU

RO

SAM

ENT

CU

STO

DIA

TSEN

ELN

OU

AR

XIU

CO

MA

RC

AL

IM

UN

ICIP

AL.

-EL CONSELL COMARCAL I EL CONSORCI

HOSPITALARI SIGNEN UN CONVENI PEL

TRANSPORT DE MOSTRES BIOLÒGIQUES

El 29 de setembre de 2010, el Consell Comarcald’Osona i el Consorci Hospitalari de Vic van signarun conveni de col·laboració pel finançament deltransport de mostres biològiques des de diferentsmunicipis de la comarca al laboratori de l’HospitalGeneral de Vic.

El finançament del transport de sang i mostres biolò-giques és una demanda llargament reivindicada pelsajuntaments de la comarca que es veurà complimen-tada mitjançant els acords que recull el conveni sig-nat entre les dues institucions. La despesa correrà acàrrec del Servei Català de la Salut i la gestió del pa-gament serà efectuada pel Consell Comarcal. Entotal són 18 municipis d’Osona els afectats pel trasllatde mostres biològiques.

L’acte de signatura ha tingut lloc a la seu del GovernTerritorial de Salut d’Osona entre el president delConsell Comarcal, Miquel Arisa, i el gerent del Con-sorci Hospitalari de Vic, Antoni Anglada, en presènciadel gerent del CatSalut a la regió central, Toni Iruela.Tots tres han destacat en les seves intervencions la

importància de la col·laboració entre institucions ambl’objectiu d’apropar aquest servei als ciutadans.

El gerent del Consorci Hospitalari de Vic ha destacatque aquest servei que aquí és de normalitat, no hoés a tot arreu. El doctor Toni Iruela ha remarcat queamb aquests acords es pretén consolidar un noumodel de col·laboració i ha agraït al Consell Comar-cal la seva col·laboració.

Per la seva part, Miquel Arisa ha dit que el paperdel Consell és el d’aglutinador dels municipis i elque ha fet és regular els acords que s’han pres enaquesta matèria.


-SESSIÓ SOBRE CODIS CULTURALS I

LINGÜÍSTICS DEL PUNJAB

El passat 17 de novembre va tenir lloc a la sala deplens del Consell la sessió de formació sobre codisculturals i lingüístics del Punjab organitzada per l’Àreade Ciutadania i Immigració del mateix Consell.

La sessió responia a la demanda dels professionalsde la comarca que treballen en el sector de l’acollidasobre la necessitat d’entendre les especificitats delcol·lectiu punjabi per poder interpretar millor els seuscodis culturals i lingüístics i, d'aquesta manera, realit-zar una millor intervenció cadascú en el seu àmbit.

L’obertura de la sessió va anar a càrrec de la con-sellera de l’àrea, Mila Martinez i, seguidament, laresponsable tècnica Mireia Rosés va moderar la pri-mera part de la sessió on Margaret Mariadas i Mu-kesh Kumar, intèrprets i col·laboradors de l’àrea vananar desgranant aspectes rellevants de la culturasikh, del sistema educatiu del punjab i dels xocsmés importants dels nens i nenes punjabis a l’horad’incorporar-se a les escoles de la comarca.

Durant la segona part de la sessió, Margalida As-paró, coordinadora pedagògica de l’Escola Pia

d’Olot, va exposar la seva experiència en acollidadel col·lectiu punjabi, ja que la comarca de la Gar-rotxa compta amb més experiència en aquestcol·lectiu perquè fa més temps que hi resideixen.Finalment els assistents van poder plantejar elsseus dubtes i reflexions als ponents de la sessió.

L’acte va comptar amb una trentena de professionalsd’Osona que treballen en l'acollida, sobretot en l'àm-bit educatiu, que van mostrar la seva satisfacció perla sessió i van demanar la possibilitat que el Consellorganitzi més sessions amb altres col·lectius.


-PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA INTEGRAL

D’ACOLLIDA (PIA) DE L’ÀREA D’ACOLLIDA I

INTEGRACIÓ DEL CONSELL COMARCAL

El 17 d’abril de 2008 es va presentar a la sala deplens del Consell Comarcal el Programa Integrald’Acollida (PIA) de l’àrea d’Acollida i Integració delConsell Comarcal d’Osona.

El PIA és un programa pilot de l’àrea d’acollida i in-tegració del Consell Comarcal, que té per objectiufacilitar la incorporació de les persones que arribende nou als municipis d’Osona en condicions denormalitat i d’igualtat d’oportunitats.

L’acte ha comptat amb la presència del president delConsell Comarcal, Sr. Miquel Arisa, el vicepresidentprimer, Sr. Lluís Vila, el secretari per a la Immigració dela Generalitat de Catalunya, el Sr. Oriol Amorós, la con-sellera d’Acollida i Integració, Sra. Milagros Martinez,la responsable tècnica de l’àrea, Mireia Rosés i l’agentd’acollida, Isabel Serra. La consellera va explicar elsdiferents serveis del Pla de Ciutadania i Immigraciód’Osona dels quatre àmbits d’actuació de l’àrea: aco-llida, formació, participació i sensibilització.

Seguidament, la responsable tècnica de l’àrea, MireiaRosés i l’agent d’acollida, Isabel Serra, van explicarel Programa Integral d’Acollida d’Osona (PIA). El PIAcontempla totes les accions, serveis i programes quevetllen perquè l’acollida integral es pugui realitzar desde qualsevol municipi d’Osona. Les accions del PIAsón el servei de traducció i interpretació per als serveispúblics, els cursos extraordinaris de català, els cursosde coneixement de l’entorn i el servei d’acollida itine-rant, que és un nou servei que es va començar el mesd’octubre de 2007. El servei d’acollida itinerant es portaa terme a deu municipis de la comarca i a través de lafigura de l’agent d’acollida s’elaboren guies d’acollida,es fan entrevistes d’acollida i sessions grupals de ben-vinguda. De gener a març es van portar a terme 58entrevistes d’acollida a aquests municipis, es van ferdues sessions grupals de benvinguda i tres sessionsde cursos de coneixement de l’entorn. El secretari


per a la Immigració, Sr. Oriol Amorós va elogiar el Plad’Acollida del Consell, i va explicar les novetats dela futura llei d’acollida i del pacte nacional per a laimmigració.

A l’acte hi van assistir alcaldes, regidors, tècnicso entitats que formen part dels diferents circuïtsd’acollida; unes cinquanta persones en total.

- EL CONSELL COMARCAL APROVA UN

CONVENI AMB EL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA

PER DIFONDRE LA MEDIACIÓ FAMILIAR

En l’última sessió de la comissió permanent del pledel Consell Comarcal d’Osona, es va acordar aprovar

el conveni amb el Departament de Justícia per la po-sada en funcionament del servei d’informació a lamediació familiar (SIM) en el marc d’actuació delConsell Comarcal d’Osona.

El Servei d'Informació sobre Mediació Familiar, ope-rarà en el marc del Servei de Mediació Ciutadanadel Consell Comarcal i, fruit del conveni aprovat,proporcionarà informació sobre la mediació familiarals ciutadans d’Osona, que es podran adreçar a lesdependències del Consell Comarcal i alhora facili-tarà la derivació de casos de mediació familiar alCentre de Mediació Familiar de Catalunya del De-partament de Justícia.

Per la seva banda, el Departament de Justícia, contri-buirà econòmicament a la facilitació d’aquest serveid’informació i, a través del Centre de Mediació Familiarde Catalunya, donarà resposta a les demandes demediació que arribin a través del Servei de MediacióCiutadana del Consell Comarcal, aportarà suport tèc-nic i documental i col·laborarà en l’organització de jor-nades i actes diversos de difusió de la mediaciófamiliar per que aquesta arribi a tots els ciutadans.


- FORMACIÓ EN DIVERSES TEMÀTIQUES A

TÈCNICS I COSSOS DE SEGURETAT

El dia 5 de novembre de 2008 va tenir lloc a la seudel Consell Comarcal d’Osona la primera sessió delTaller de resolució de conflictes: ciutat i diversitat, or-ganitzat pel Consell Comarcal d’Osona i la Diputacióde Barcelona i destinat als agents i tècnics dels cos-sos de seguretat municipals i de l’administració de laGeneralitat, en contacte directe amb els ciutadansque vulguin adquirir habilitats de mediació per a lafeina del seu dia a dia.

Aquesta oferta formativa respon a la demanda delsmateixos cossos de seguretat de poder disposar deformació en resolució de conflictes i també a la voluntatdel Consell Comarcal d’Osona i de la Diputació de Bar-celona d’organitzar cursos de formació de polítiquesmigratòries a Osona per als agents i tècnics del mónlocal i comarcal per tal d’oferir serveis de qualitat.

La consellera d’Acollida i Integració, Milagros Martí-nez i Adán, va agrair als alumnes el seu interès peltaller i va recalcar que “ (...) la fisonomia d’Osona ésmulticultural i ho seguirà essent, i entendre-la i adap-tar-nos a ella és una tasca que tenim per assegurarun futur de pau i convivència a la comarca (...)”.

El Taller de resolució de conflictes: ciutat i diversitat,es va dur a terme els dies 5, 12, 19 i 26 de novembrede 2008, amb 18 persones inscrites procedents de lapolicia local i mossos d’esquadra i l’objectiu del cursés enfortir les capacitats dels treballadors municipalsper a la gestió pacífica dels conflictes del dia a dia,afavorir el diàleg entre les persones i potenciar la co-municació entre l’administració local i ciutadania.

- INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ LA PELL

D’AMÈRICA, SEGONA FASE DEL PROJECTE LA

PELL DEL MÓN

El dia 20 de gener de 2010 va tenir lloc al Museude l’Art de la Pell de Vic la inauguració de la se-gona exposició monogràfica del projecte La Pelldel Món, La Pell d’Amèrica, davant de més de 140assistents. L’acte d’inauguració va anar a càrrecde l’alcalde de Vic com a president del Consorcidel Museu de l’Art de la Pell, del president del Con-sell Comarcal d’Osona Sr. Miquel Arisa, del directordel Museu de l’Art de la Pell de Vic Sr. Emili Bayóni de la Sra. Ana Altamirano, participant del pro-jecte. Prèviament, el secretari per a la Immigracióde la Generalitat de Catalunya, Sr. Oriol Amorós,va pronunciar la conferència “Acollir i gestionar laimmigració a Catalunya”.


La Pell d’Amèrica, és un recorregut per l’Amèrica delNord, el Perú, Mèxic i l’Argentina a través de les pecesdel MAP, explicades per persones nascudes enaquests països que, a través de records, anècdotes ivivències, ens aproximen a les cultures americanespresents a la comarca d’Osona. L’exposició va roman-dre oberta fins el 28 de març. L’exposició permetia alvisitant endinsar-se, a través d’un conjunt de peces depell, en la realitat personal i cultural de diversos ciuta-dans d’Osona procedents del continent americà.Cada peça era acompanyada d’un plafó explicatiu onels participants comentaven la peça i aportaven infor-mació sobre el lloc d’origen, la cultura del treball, elsusos i costums i el context cultural del país de proce-dència. La mostra es complementava amb informacióaudiovisual sobre els objectius generals del projecte,i amb els testimonis enregistrats dels informants i laseva relació amb les peces del museu.

La Pell d’Amèrica va ser la segona exposició mo-nogràfica del projecte La Pell del Món, iniciativaconjunta del Museu de l’Art de la Pell i del ConsellComarcal d’Osona (Àrea de Ciutadania i Immigra-ció), amb què es vol crear un espai on es retrobinels objectes i les persones d’una mateixa proce-dència per tal que dialoguin i enriqueixin la visió ila informació sobre les peces i sobre els països quetenen vincles amb la nostra comarca.

Com a activitat paral·lela a l’exposició es va organitzaramb el Cine-Club de Vic un Cicle de Cinema amb elmateix títol que incloïa el passi d’una pel·lícula vincu-lada amb cadascuna de les àrees geogràfiques quetractava l’exposició. A La Pell d’Amèrica hi correspon-gué el film de Walter Sales Diarios de una Motocicleta.

Al llarg del 2010 es van poder veure les exposicionsmonogràfiques restants, La pell d’Àfrica i La pelld’Europa. Paral·lelament, aquest projecte ha d’es-devenir el punt d’arrencada per promoure accionssocioculturals i pedagògiques construïdes a partirdel fet intercultural. La pell del Món compta amb lacol·laboració de la Diputació de Barcelona i del’Institut Puig Porret de Vic.


-CELEBRACIÓ DEL DIA DE L’ÍNDIA

El 30 de gener de 2011 el Centre Cívic Remei Estadide Vic va acollir la celebració del dia de la RepúblicaÍndia, organitzat per l’Associació Social i Cultural del’Índia d’Osona i amb el suport, entre d’altres, delConsell Comarcal d’Osona.

L’acte va començar amb el passi del film El barri ésnostre, un projecte realitzat per Moviola Produccionsper encàrrec de l’’Ajuntament de Vic que comptaamb la col·laboració de l’Associació de Veïns delbarri d’Osona, la Comunitat de Propietaris de la plaçad’Osona i la mateixa Associació social i cultural del’Índia a Osona.

Posteriorment, els membres de l’Associació i la sevapresidenta Sra. Margaret Mariadas, el Sr. Joan López,regidor d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament deVic, el Sr. Joan Solé, representant del Casal Claret i laSra. Milagros Martínez, consellera de l’Àrea de Ciuta-dania i Immigració del Consell Comarcal d’Osona vanpujar a l’escenari a fer els parlaments. La Sra. Martínezva explicar que l’Àrea de Ciutadania i Immigració delConsell Comarcal havia donat suport a aquest acteperquè un dels objectius de l’àrea és donar suport ales entitats que volen treballar per fomentar l’acollida i

la convivència i també va dir que “en la tasca de fo-mentar la cohesió social a Osona hi fem falta tots, ad-ministracions, associacions i ciutadans”. Tot seguit esva cantar l’himne de l’Índia (Jana Gana Mana) i l’himnede Catalunya (Els Segadors).

Després va començar un espectacle de danses deBollywood a càrrec del grup Masala Cultural, que vaagradar molt al públic de la sala. Per acabar, el ma-teix grup de ballarines va amenitzar un taller de dan-ses de Bollywood on una trentena de persones vanaprendre els primers passos per poder-la ballar. Al’acte hi van assistir unes quatre-centes persones d’o-rígens ben diversos. Les danses i la música van serels protagonistes d’una festa que també tenia per ob-jectiu fomentar el coneixement de les diverses cultu-res que conviuen a Osona.


-NITS DE CINEMA ORIENTAL A OSONA

Les Nits de Cinema Oriental van tornar a Osona eljuliol de 2010 per acostar-nos a la a cultura de païsoscom l’Índia, la Xina, el Japó, Tailàndia, Indonèsia,Corea del Sud o Hong-Kong, a través del cinema, lagastronomia, els contes, el ball o la música.

La presentació de l’acte es va fer al RestaurantMandarin i va comptar amb la presència de QuimCrusellas, director de l’Associació Nits de CinemaOriental, Lim Boon Chan, membre de l’Associació iresponsable de la part gastronòmica, Gemma Boix,directora dels Serveis Territorials a la CatalunyaCentral del Departament de Cultura, Milagros Mar-tínez, consellera de l'Àrea de Ciutadania i Immigra-ció del Consell Comarcal i Ignasi Jané, tècnic deCultura de l’Ajuntament de Vic.

Un altre any el Consell Comarcal donà suport aaquesta experiència perquè és una molt bona pràc-tica per conèixer i difondre la cultura oriental, i, pertant, una bona pràctica de sensibilització i cohesióciutadana, i per promoure les Nits a la resta de mu-nicipis d’Osona: fa dos anys es va fer una activitata Centelles i aquest any Taradell també ha pogutgaudir de la seva Nit de contes i cinema.

L’objectiu general de l’Àrea de Ciutadania i Immigra-ció del Consell Comarcal és aconseguir la plena in-corporació de la població immigrada a la societatosonenca. Aquest objectiu és el que marca els pro-jectes que es desenvolupen, i es concreta dissenyanto donant suport a accions d’informació, coneixement,interrelació i sensibilització per la població osonencasobre les diverses cultures que viuen a Osona. Peraixò, per la mateixa raó el Consell Comarcal va par-ticipar en la 1ª Jornada de Cinema Amazic a Osona,celebrada a la sala Coll i Bardolet del Sucre el 25 degener de 2011 amb la projecció del documental Iti-neraris, de Sergi Càmara, impulsat pel Consell Co-marcal; posteriorment hi hagué una taula rodona ones debateren diferents aspectes de la cultura ama-ziga, amb la participació de l’escriptora Laila Kar-rouch, d’origen amazic. La jornada acabà al Cinema


Nou amb una sessió de tarda-nit amb la projecció dedos curtmetratges i un documental amazics. A l’actede presentació de la jornada, la consellera MilagrosMartínez havia dit que “els amazics representen el7% del total de la població d’Osona i, per tant, és unacultura que tenim molt a prop però que no coneixemprou i aquesta és una bona oportunitat per fer-ho”.

- ACTE DE CLAUSURA DEL PROJECTE DONA,ACTIVA’T; IMPULSAT PEL CONSELL COMARCAL

El 4 de juliol de 2009 va tenir lloc a la sala de plensdel Consell Comarcal l’acte de clausura del pro-jecte Dona activa’t, tallers artístics per a la integra-ció social. Aquest projecte té per objectiu potenciar

la participació de la dona a la dinàmica associativai cultural del municipi, fomentar la interrelació entredones de diversos orígens i afavorir la relació ambl’escola.

El president del Consell Comarcal, Sr. Miquel Arisa,va obrir l’acte i va explicar que durant l’any 2009s’han fet els 7 tallers a Alpens, Prats de Lluçanès,Sant Feliu Sasserra, Sant Quirze de Besora, SantaMa. de Corcó, Centelles i Taradell, alguns en el marcd’entitats de dones i altres a través dels CEIP’s i lesAMPA's. També va comentar que el centre d’interèsdels tallers és l’eix artístic, perquè permet que tothompugui ser protagonista del procés i fomenta la relacióentre iguals i que en tots els tallers s’ha escollit unatemàtica que tingui a veure amb l’entorn per tal d’a-propar la cultura local a les dones del taller.

Posteriorment van parlar diferents protagonistes delprojecte: Elisa Morell, directora del CEIP Lluçanès dePrats de Lluçanès on es va realitzar el taller de “Femel drac de Prats”, la Sra. Montse Ragués, monitoradel taller “Arts plàstiques entorn del Roure” de SantFeliu Sasserra, la Sra. Neus Verdaguer, participantdel taller de “Cistelleria” de Centelles i la Sra. CecíliaFigueroa, participant del taller “Tastet d’arts plàsti-ques” de Sta. Maria de Corcó. Totes van coincidir aqualificar l’experiència d’enriquidora per la convivèn-cia a l’escola i/o el municipi i van demanar a les ad-


ministracions que se n’assegurés la continuïtat i ques’expandeixi a més municipis. La consellera Sra. Mi-lagros Martinez, que moderava la taula, va dir que“s’han de potenciar les accions encaminades a co-nèixer, a parlar, a saber de l’altre perquè són les querealment trenquen tòpics i prejudicis i potencien elpas de les generalitzacions a l’individu”.

Després els assistents van poder veure un vídeo do-cumental on es podia veure el desenvolupament delsset tallers. Finalment la consellera va lliurar als parti-cipants el diploma d’assistència i un petit obsequiacompanyada d’alguns representants dels municipis.Cal destacar l’èxit d’assistència a l’acte, amb unes 80persones entre participants, escoles, entitats i repre-sentants polítics i tothom va aprovar amb notaaquesta experiència d’interrelació a través de l’art.

- AJUTS PER A DIFERENTS PROGRAMES

D’EDUCACIÓ

Entre les ajudes que el Consell Comercal ha destinata diversos programes hi ha l’anomenat Osona, Culturai Natura, que consisteix en una oferta de rutes escolarstemàtiques d’àmbit comarcal gestionades directamentper diferents entitats i empreses, adreçades principal-ment a les escoles. En aquest curs 2010-2011 el Con-sell hi ha destinat 16000€ per subvencionar eltransport d’aquestes rutes a les escoles que ho hansol·licitat, i que són 29.

Un altre programa és l’anomenat El pa. Un alimentnecessari dins la nostra dieta alimentària, organitzatper l’Associació de Forners d’Osona i coordinat pelCentre de Recursos Pedagògics d’Osona i amb lacol·laboració de la Universitat de Vic; l’activitat preténposar a l’abast dels estudiants de primària de les es-coles d’Osona conèixer com s’elabora el pa gràciesa l’atenció de quatre flequers de la comarca. Des delConsell Comarcal d’Osona s’estableix una línia d’a-juts destinats al transport dels alumnes participantsen l’activitat. Pel curs 2010-11 s’han destinat 2.000€i se n’han beneficiat 18 escoles.


També amb l’inici d’aquest curs escolar es va co-mençar a treballar amb l’empresa concessionàriadel servei de menjador escolar amb la finalitat d’in-troduir aliments de proximitat i aliments procedentsde l’agricultura ecològica. La màxima pretensió haestat incentivar que l’empresa adquireixi els pro-ductes a empreses i/o productors de la comarcad’Osona i també utilitzi productes ecològics, sem-pre en el sentit de no incrementar el cost del serveini per a l’administració ni tampoc per a l’usuari. Larealitat ha estat que en els menús del segon trimes-tres s’han introduït llegums, tomàquets i iogurt, totsells aliments procedents de l’agricultura ecològica.També han sortit beneficiades empreses mitjanesde la comarca que actualment subministren elsseus productes per a la preparació dels menús delmenjador escolar.

També han estat molt importants els ajuts que elConsell ha pogut donar a centres per millorar lesinstal·lacions de cuina i menjador, i a les línies detransport, quant a instal·lació de marquesines, etc.

- EL SERVEI DE TRANSPORT I

MENJADOR ESCOLAR

D’acord amb el conveni subscrit amb data 26 de juliolde 1996 amb el Departament d’Educació de la Ge-neralitat de Catalunya, el Consell Comarcal d’Osonaté delegades les competències per a la gestió delsserveis escolars de transport i menjador i altres apor-tacions en matèria d’educació. Això va representarun global de 4.259.741,37€ en el curs 2007-08, ques’havia convertit en 4.535.179,77€ el curs 2010-2011.Aquest import engloba el transport escolar obligatori,el no obligatori, el menjador obligatori i no obligatori,els ajuts individuals de menjador per a alumnes ambnecessitats sòcioeconòmiques i geogràfiques i la vi-gilància de la 6ª hora.

En el transport, el curs 2007-08 hi havia en funciona-ment 44 rutes i 46 vehicles contractats per transportar1.650 alumnes d’educació infantil, primària, secundàriai de batxillerat. El curs 2010-11, amb el mateix númerode rutes i vehicles, els alumnes atesos eren 1.600.

El curs 2007-08 es gestionava el menjador escolard’un total de 30 centres escolars públics d’educacióinfantil i primària i de secundària, 19 centres d’infantili primària i 11 centres de secundària. El curs 2010-11 s’estan gestionant el menjador escolar d’un total


de 34 centres escolars públics d’educació infantil iprimària i de secundària, 22 centres d’infantil i primà-ria i 12 centres de secundària.

- SERVEI DE MONITORATGE DE

LA SISENA HORA

La implantació de la sisena hora a l’educació primà-ria va fer aparèixer un nou servei que va ser delegatal Consell Comarcal, que consisteix en la custòdiadels alumnes d’educació infantil que tenen germansa primària, en el mateix centre, afectats per la sisenahora, que fan uns horaris lectius diferents i que no esqueden a dinar al centre.

El Consell Comarcal s’encarrega de gestionar-ho através d’una empresa de monitoratge. El servei vacomençar a fer-se en 26 centres públics d’educa-ció infantil i primària i va suposar la contractacióde 44 monitors per atendre 612 alumnes adscrits.El curs 2010-11 s’estan gestionant 44 centres pú-blics d’educació infantil i primària la qual cosa vasuposar la contractació de 67 monitors per atendre880 alumnes adscrits.

- JORNADES DE FORMACIÓ PER A TÈCNICS

DE JOVENTUT

El 26 d’octubre de 2009 el conseller comarcal deJoventut, Patrick Anglada, va presentar a la sala deplens del Consell Comarcal el Pla de formació2009-2010 adreçat a professionals de joventut delsajuntaments d’Osona.

El Consell havia redactat el Pla Comarcal de Joven-tut 2009-2012 per tal de planificar els programes iles accions a portar a terme en base a les neces-sitats dels municipis de la comarca al llarg de lapresent legislatura.

En aquest marc es va fer una anàlisi quantitativa iqualitativa de la realitat de les polítiques locals de jo-ventut que va permetre emetre un diagnòstic de ne-cessitats amb l’objectiu de conèixer la situació de lespolítiques públiques de joventut dels ajuntamentsd’Osona des de la perspectiva dels agents juvenils(tècnics/polítics) implicats en les mateixes.

Aquest treball de camp ens permeté detectar lesnecessitats compartides entre els municipis i pro-posar les possibles línies o espais de col·laboracióinteradministratius que presenta el territori d’Osona.Una d’aquestes línies és la que fa referència a la for-


- EL TRANSPORT ESCOLAR, UNA DE LES COMPETÈNCIES MÉS IMPORTANTS DEL CONSELL.

mació continua i al reciclatge ja que, en general, elsprofessionals de joventut d’Osona manifesten la ne-cessitat de comptar amb una formació contínua queels permeti adquirir coneixements i habilitats pergestionar i donar resposta a la pluralitat de fenòmensi demandes que arriben als Serveis de Joventut.

Per tal de donar resposta a aquesta necessitat, elConsell Comarcal presentà aquest pla de formació,que gira al voltant de tres eixos: 1) Atenció i prevencióde drogues, 2) Els joves i la sexualitat i 3) Les novestecnologies com a eines de dinamització juvenil.

- TALLER DE FORMACIÓ PER PROFESSIONALS

DE JOVENTUT D’OSONA

Els dies 14 i 21 de maig de 2010 a la seu del ConsellComarcal d’Osona es realitzà el taller de formació“La difusió de serveis i activitats per a joves” en elqual es van inscriure 18 tècnics, dinamitzadors i in-formadors dels ajuntaments de la comarca. Aquestajornada de formació es realitzà amb el suport tècnici econòmic de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació,i s’emmarcà en el Pla Comarcal de Joventut d’Osona2009-2012.

Una de les necessitats manifestades pels professio-nals de joventut de la comarca és la que fa referència

a la difusió de serveis i activitats per a joves. La comu-nicació i la informació adreçada als joves ha de teniren compte uns formats i uns continguts que s’ajustinmés als seus interessos i necessitats. En aquest sentit,el missatge comunicatiu, el màrketing de la difusiódels serveis i activitats adreçades a les personesjoves, és també un element sobre el que s’ha de refle-xionar i sobre el que cal tenir en compte alguns criterisque facilitin la seva funció.

Els objectius del taller eren reflexionar sobre la comuni-cació i la finalitat de la difusió i millorar la comunicaciódels serveis i activitats adreçats als joves. Els contingutsque s’hi han treballat són: l’anàlisi de la difusió, els seusconceptes bàsics i els principals criteris a tenir encompte.

La formació va ser tot un èxit i va anar a càrrec d’Her-mini Mampel, tècnic de joventut del Consell Comarcaldel Baix Penedès i dissenyador gràfic.

La següent acció formativa adreçada a professionalsde les polítiques de joventut es va dur a terme l’últimtrimestre del 2010 i versà sobre la dinamització delsespais joves.

ATENCIÓ A LESPERSONES

62

-COORDINACIÓ DE LA TROBADA COMARCAL

DE DELEGATS I DELEGADES D’OSONA

En el mes de novembre de 2010, el Consell Comarcalva dur a terme conjuntament amb l’Ajuntament dePrats de Lluçanès, la coordinació de la trobada co-marcal de delegats i delegades d’ESO i Batxilleratdels instituts d’Osona, acompanyats pels professors.La trobada es va celebrar a Prats de Lluçanès i vaacabar amb un dinar al Pavelló Municipal.

- BUS NIT, SERVEI DE BUS ALS PRINCIPALS

ESDEVENIMENTS NOCTURNS DE LA COMARCA

Juny de 2008: augmenta la demanda per part delsajuntaments d’Osona del Bus Nit del Consell Comar-cal. Concretament aquest mes de juny es realitzaranun total de quatre serveis per tal de facilitar la mobi-litat nocturna dels joves de la comarca. Bus Nit Con-cert Jove de la Festa Major de Muntanyola:l'Ajuntament de Muntanyola i el Consell Comarcald'Osona amb motiu del concert jove de la FestaMajor, organitzen un servei de bus la nit del dissabte14 al diumenge 15 de juny. Bus Nit Festa Fi de CursIES Centelles: l’Ajuntament de Balenyà i el ConsellComarcal d'Osona organitzen el Bus Nit amb motiu

de la Festa de Fi de Curs de l'IES Centelles, que escelebrarà el proper dijous 19 de juny.

Bus Nit IV Concert Solidari de la Mancomunitat:l’Ajuntament de Folgueroles i el Consell Comarcald'Osona organitzen el Bus Nit amb motiu del IVConcert Solidari de la Mancomunitat el divendres20 de juny. Concert de Prats de Lluçanès: l’Ajun-tament de Prats de Lluçanès i el Consell Comarcald'Osona organitzen el Bus Nit amb motiu del con-cert de Gossos, Elèctrica Dharma i Pastorets Rockel dissabte 21 de juny.

- ÈXIT DEL BUS NIT DEL MERCAT DE

MÚSICA VIVA DE VIC

Amb motiu del 21è Mercat de Música Viva de Vic,l’Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comar-cal d’Osona i l’Ajuntament de Vic, en col·laboracióamb els ajuntaments de la comarca, amb la finalitatde facilitar la mobilitat nocturna entre la poblaciójove d’Osona i reduir la sinistralitat a la carretera,van organitzar un servei de transport nocturn pertornar de Vic el divendres i dissabte a les 4 horesde la matinada.

Els busos han sortit des de l’estació d’autobusosde Vic i han enllaçat amb un total de 22 municipis


63

d’Osona, desplaçant un total de 318 joves. Con-cretament el servei s’ha prestat a joves d’Alpens,Balenyà, Calldetenes, Cantonigròs, Centelles,Manlleu, Muntanyola, Perafita, Prats de Lluçanès,Roda de Ter, Sant Boi de Lluçanès, Sant Julià deVilatorta, Sant Martí de Centelles, Sant Pere de To-relló, Sant Quirze de Besora, Sant Vicenç de Tore-lló, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria deCorcó, Seva, Tavertet, Tona i Torelló.

Per prestar el servei el Consell Comarcal ha contra-ctat un total de 14 autobusos i el respectiu servei demonitoratge d’acompanyament que han cobert 14rutes entre els dos dies.

Cal destacar que l’edat del col·lectiu jove que utilitzael servei és, majoritàriament, de menors d’edat.Concretament: un 8 % són majors d’edat, un 22 %són joves de 17 anys i un 44 % en tenen 16. El 26 %restants són joves de 14 i 15 anys.

- BUS NIT AL CARNAVAL DE TORELLÓ

El dia 2 febrer de 2008, amb motiu del Carnaval deTorelló, el Bus Nit del servei de Joventut va tornar aprestar el servei de transport nocturn a la poblaciójove d’Osona. Vegem l’explicació que hi vam donaren aquell moment:

El Bus Nit és un programa mancomunat entre el Con-sell Comarcal i els ajuntaments d’Osona que ofereixun servei als joves dels municipis que per motiusd’oci i lleure s’han de desplaçar a poblacions veïnes.

Els joves que utilitzen el bus nit s’han d’inscriure prè-viament als punts joves i ajuntaments de la comarca,on han de realitzar el pagament del tiquet de 3€ queels permet utilitzar el bus. Si es tracta de menors d’edatcal que presentin també l’autorització familiar. La tascadels ajuntaments i punts joves és fonamental, doncs,per la bona implementació del servei ja que, a part defer-ne la difusió entre els joves dels seus municipis, hand’introduir les dades dels seus usuaris a la intranet delweb del servei de Joventut del Consell Comarcal. Aixòens permet adaptar el servei a la demanda real delsjoves i agilitzar les gestions entre les diferents adminis-tracions locals.

Enguany podem parlar que el servei de bus nit haestat un autèntic èxit, ja que ha superat amb escreixles previsions més optimistes tot realitzant el despla-çament de 550 joves, un 12,5 % més que l’any pas-sat. El d’aquest any ha estat el desplaçament mésnombrós des de la creació del programa l’any 2003.Això ha suposat mobilitzar una flota de 12 busos i de5 autotaxis que, pel cap baix, han permès treure dela carretera uns 200 vehicles privats aquest passatcap de setmana a les carreteres d’Osona.


64

El servei de bus nit ha facilitat el transport a poblaciójove de 24 municipis: Balenyà, Calldetenes, Centelles,Folgueroles, Gurb, Manlleu, Muntanyola, Prats de Llu-çanès, Roda de Ter, Rupit, Sant Bartomeu del Grau,Sant Boi de Lluçanès, Sant Hipòlit de Voltregà, SantJulià de Vilatorta, Sant Martí de Centelles, Santa Eugè-nia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Mariade Corcó, Seva, Taradell, Tavertet, Tona, Vic i Viladrau.Això suposa minimitzar els riscs d’accidents, tant a lescarreteres principals d’Osona que passen pels puntsneuràlgics de la comarca, com a les carreteres quevertebren les poblacions més petites. En aquesta sentithan pogut utilitzar el servei els joves de la capital de lacomarca, Vic, però també els joves de la poblacionsmés petites com ara Tavertet, Rupit, Sant Boi de Lluça-nès o Muntanyola que són poblacions on determinatsserveis adreçats als joves no arriben.

Per altra banda, si també prestem atenció a les edatsdel usuaris del servei podem afirmar que els hàbits iles actituds estan canviant entre la nostra poblaciójove. Un total dels 117 joves que han utilitzat el servei,un 21,2 %, és població amb majoria d’edat i, per tant,es tracta de joves que compten amb vehicle propiper desplaçar-se però que han optat per fer-ho ambbus, un mitjà còmode i segur.

Pel que fa a la variable sexe, les noies, amb un 52,6%l’utilitzen lleugerament més que els nois, amb un 47,4%.

- REDEFINICIÓ DEL RAID DELS AUSETANS

El dimecres 4 de març de 2009 es va presentar a laSala de Plens del Consell Comarcal d’Osona la novaedició del Raid dels Ausetans. Es tracta d’un pro-grama del Pla Comarcal de Joventut, mancomunatamb els ajuntaments de Roda de Ter, Sant Bartomeudel Grau, Masies de Voltregà, Sant Martí de Centelles,Montesquiu, Manlleu i Sant Julià de Vilatorta.

L’acte el va presidir el conseller comarcal de joventut,Patrick Anglada, acompanyat pels regidors i regido-res de joventut dels municipis participants. El Raid ésun programa d’oci i lleure alternatiu que fomenta laparticipació activa dels joves en la producció i lagestió del temps d’oci des dels seus municipis. Estracta d’un circuït d’aventura on grups de joves hande superar diferents proves que tenen uns objectiussòcioeducatius concrets. Totes les proves del circuïttenen uns objectius específics i treballen diferentscapacitats dels individus: lingüística, lògico-matemà-tica, espacial, musical, corporal-cinètica, interperso-nal i intrapersonal. El programa ofereix un espai dereconeixement i autorealització personal tot oferintla possibilitat de transcendir els murs psicosocialsdels joves i canviar el seu context de relació.

Els objectius del programa són:


65

- Potenciar l’establiment de lligams interpersonalsmitjançant l’experiència de l’alteritat.- Promoure la cohesió social del col·lectiu jove.- Crear una xarxa afectiva entre joves de proce-dències sòcioculturals diverses, prestant especialatenció en els més desafavorits i en situació de risc.- Potenciar el desenvolupament integral de lescapacitats dels joves, posant especial èmfasi en laintel·ligència interpersonal.- Fomentar la participació activa dels jovesque configuren les xarxes d’oci autogestionat delsmunicipis.- Apropar el recursos comunitaris del municipi(públics, privats, entitats, etc) als joves que normal-ment no hi tenen accés.- Crear ocupació entre els joves del municipi.El Raid dels Ausetans s’articula al voltant de tresfases:- Una fase de competició local, en la qual partici-pen tots els grups de joves del municipi. Els grups hande realitzar un programa d’activitats en el medi obertseguint les instruccions fixades per l’organització. Laseva durada serà d’un mes.- Final local, on s’executarà un programa d’activitatsque, conjuntament amb la puntuació obtinguda al llargde la competició local, servirà per determinar l’equipque passa a la final comarcal de cada municipi. Laseva durada serà d’un dia intensiu.

- Final comarcal, on els equips classificats decada municipi competiran entre ells. La seva duradaserà d’un cap de setmana intensiu.

- LLIURAMENT DELS PREMIS DEL

RAID DELS AUSETANS

El dia 3 de juny de 2009 es va fer l’acte de lliuramentde premis del Raid dels Ausetans a l’auditori MariàVila d’Abadal de l’edifici el Sucre de Vic. Van presidirl’acte el president del Consell Comarcal, MiquelArisa, el conseller comarcal de Joventut, Patrick An-glada i representants dels ajuntaments que han par-ticipat al programa; Sant Julià de Vilatorta, Roda deTer, Sant Martí de Centelles, Montesquiu, Manlleu, lesMasies de Voltregà i Sant Bartomeu del Grau.


A l’acte hi van assistir els onze equips finalistes i ven-cedors dels municipis que han participat en la ter-cera edició del Raid, acompanyats pels professionalsde Joventut dels ajuntaments que han format part del’equip motor que ha implementat el programa; repre-sentants de Càritas; els monitors d’Anigami que hanportat la direcció tècnica i els familiars dels joves.

Miquel Arisa va ser l’encarregat d’obrir els sobresque contenien el resultat final de la competició. Final-ment, els equips de Sant Bartomeu del Grau van gua-nyar en les dues categories, la de 13 a 17 anys i lade 18 a 30 anys. Va lliurar els premis el president delConsell Comarcal, van ser un dia a PortAventura i unviatge d’un cap de setmana.

A més, el municipi més solidari va ser, també, SantBartomeu del Grau.

El programa, que pretén fomentar la integració socialdels joves, ha tingut molt èxit als diversos municipison s’ha desenvolupat i la valoració que n’han fet elsagents que s’hi han implicat és molt positiva.

- CREACIÓ D’UN PROJECTE TÈCNIC PER A

LES ESTADES D’IDIOMES A L’ESTIU

El dilluns 15 de juny es va presentar a la sala MariàVila d’Abadal de l’edifici del Sucre les Estades d’Idio-mes 2009: T’obrim fronteres!

Va presidir l’acte el conseller comarcal de Joventut, Pa-trick Anglada, acompanyat de la tècnica comarcal deJoventut, Ivanna Olivares i Enric Mayo, del Centre d’Es-ports i Natura Segre Mitjà. És un programa de Joventutmancomunat entre el Consell Comarcal d’Osona i elsajuntaments i té com a objectiu principal l’ensenyamenti l’aprenentatge de la llengua anglesa, fomentant unaexperiència col·lectiva a través de l’educació en ellleure amb activitats a la natura, sempre en un contextd’immersió lingüística. Les estades són un marc òptimper a conèixer altres persones, establir relacions entreiguals basades sobre els principis de respecte mutu ide responsabilitat i, per tant, són un bon escenari edu-catiu per fomentar la convivència.

Més de 100 joves, d’entre 11 i 15 anys, de 19 municipisde la comarca d’Osona sortiren el 3 de juliol cap a lacasa de colònies l’Era, a Oliola (la Noguera).


-PROJECTE TÈCNIC COMPARTIT PER ALS

MUNICIPIS DEL BISAURA

El 14 de juliol de 2010 a la seu del Consell Comar-cal d’Osona es va realitzar l’acte de signatura delconveni de col·laboració entre el Consell Comarcali els ajuntaments d’Orís, Montesquiu, Sant Quirzede Besora, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà,que té com a principal objectiu la creació del PlaMancomunat de Joventut d’Orís i del Bisaura.

Aquesta és una iniciativa que promou el Pla Comar-cal de Joventut 2009-2012 amb el suport de la Se-cretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya,i que pretén donar resposta a les necessitats quetenen alguns ajuntaments d’Osona de comptar ambun professional de joventut per tal de poder imple-mentar els seus programes i serveis adreçats alcol·lectiu jove. En aquest sentit, el conveni signatpreveu la incorporació d’un tècnic compartit a mitjajornada per desenvolupar les funcions de disseny iimplementació d’un Pla Mancomunat de Joventut perl’any 2012. La durada del projecte és de 12 mesos,de l’1 de setembre de 2010 al 31 d’agost de 2011, icompta amb el cofinançament del Consell Comarcal,la Secretaria de Joventut i els ajuntaments implicats.L’objectiu és que a partir del 2012 i mitjançant el Pla

Mancomunat de Joventut d’Orís i Bisaura, es puguiobtenir el finançament necessari per consolidaraquesta figura i dotar els municipis de l’autonomiasuficient per liderar el projecte.

La Secretaria de Joventut impulsa programes sem-blants a la Catalunya Central, a les comarques delBerguedà, l'Anoia i el Bages, per donar resposta ales necessitats de pobles que sense sumar esforçosno podrien gaudir de tècnics de joventut, com és elcas d'Orís i el Bisaura.

- PROJECTE PASA DE MESURES

ALTERNATIVES PER A SANCIONS ADMINISTRATIVES

El dimarts dia 30 de novembre a les 13 hores es vacelebrar l’acte de signatura del protocol PASA a laSala de Plens del Consell Comarcal d’Osona. El pro-jecte alternativa a la sanció administrativa (PASA) perconsum o tinença de drogues s’emmarca dins delprograma de prevenció en el consum de droguesDRAC, del Servei Comarcal de Joventut.

El projecte PASA és un projecte mancomunat entreel Consell Comarcal d’Osona, i els ajuntaments deVic, Manlleu, Torelló i Tona que té com a finalitatdonar una resposta educativa mitjançant un pla detreball format per una sèrie de sessions sòcioeduca-


tives com a tasca reparadora associada a la infrac-ció de la Llei Orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobrela protecció de la seguretat ciutadana i aplicada alsmenors d’edat, majors de 14 anys i menors de 18anys, en l’àmbit territorial de la comarca d’Osona. Enaquest sentit és una experiència pionera a Catalunya,ja que és la primera que s’implementa en xarxa a ni-vell comarcal.

Per la seva posada en escena s’ha establert, conjun-tament amb l’Àrea Bàsica de Policia d’Osona (ABP)dels Mossos d’Esquadra, les policies locals de Man-lleu, Torelló i Tona, i la Guàrdia Urbana de Vic, un pro-tocol per tal de definir la coordinació del programaPASA. Paral·lelament s’ha elaborat un projecte sò-cioeducatiu que s’executarà coordinadament entre elservei de salut de l’Ajuntament de Vic, els serveis dejoventut dels Ajuntaments de Manlleu, Tona i Torelló,i la tècnica del programa DRAC, que atendrà alsjoves de la resta de la comarca.

El projecte vol donar una resposta més eficaç a laprevenció i reducció de riscos, especialment en elsmenors d’edat, ja que es tracta d’una etapa carac-teritzada per la vulnerabilitat vers l’experimentacióen el consum de drogues. D’altra banda, el projectepermetrà entrar en contacte amb els menors i laseva família i donar pas així a una intervenció edu-cativa específica que s’ajusti a les demandes decada jove i als possibles riscs derivats d’aquestsprimers consums.

Els objectius que persegueix el projecte PASA són:donar una resposta educativa al menor i a la famíliacom alternativa a l’aplicació de les sancions econò-miques, aconseguir que els menors assumeixen i esresponsabilitzin de les seves accions, reconeixentels fets comesos i acceptant la realització d’unatasca reparadora i/o reeducadora i treballar conjun-tament amb el menor el fenomen del consum i elsriscos associats a aquest.

L’acte va comptar amb la presència del presidentdel Consell Comarcal, Miquel Arisa, del consellerde Joventut, Patrick Anglada, i els regidors de jo-ventut de l’Ajuntament de Vic, Gràcia Ferrer, del’Ajuntament de Manlleu, Josep Mas, de l’Ajunta-ment de Torelló, Manel Romans i de l’Ajuntamentde Tona, Ester Martos.


Per part dels cossos de policia de la comarcad’Osona van subscriure el protocol PASA el cap del’ABP d’Osona, l’inspector Antoni Mestre, el cap dela Guàrdia Urbana de Vic, l’inspector Antoni Jurjo,el cap de la policia local de Manlleu, el sotsinspec-tor Jesús Calvo, el cap de la policia local de Torelló,inspector Sergi Gràcia, i el cap de la policia deTona, el sergent Ferran Pérez.

- CREACIÓ DE L’OFICINA JOVE D’OSONA

Els serveis adreçats als joves de Vic i d’Osonacompartiran a partir d’ara un espai, l’Oficina Joved’Osona, que es va inaugurar el dia 2 d’octubre de2010 i on s’uneixen els serveis municipals del Vic-Jove i els comarcals de l’Oficina Jove d’Osona.L’objectiu, a part d’aglutinar aquests serveis, éstambé dinamitzar les accions adreçades a jovesamb unes instal·lacions que facilitin les activitats isumar esforços de les diverses institucions a l’horade treballar per aquest col·lectiu. La posada enfuncionament d’aquest local està prevista pel 18d’octubre.

L’Oficina Jove d’Osona és fruit de la col·laboracióinstitucional entre la Secretaria de Joventut, elConsell Comarcal d’Osona i l’Ajuntament de Vic, idonarà servei als 27.000 joves de la comarca en

tot allò relacionat amb l’emancipació: habitatge,treball, formació, salut, cultura i mobilitat. Comp-tarà amb un servei d’habitatge jove, oficina jovede treball i servei de Salut.

L’acte inaugural va estar presidit per la regidora deJoves, Gràcia Ferrer, el secretari de Joventut de laGeneralitat de Catalunya, Eugeni Villalbí i el conse-ller comarcal de Joventut, Patrick Anglada. Els actesvan començar amb la inauguració d’una pinturamural que decora una paret exterior de l’oficina,obra dels grafiters Yo Kos, Caneda i Miles Atrezo,coordinats per Nando Blanes. Tot seguit es van visi-tar les instal·lacions i després hi va haver una breuactuació de la Colla Gegantera del carrer de la Rierai una exhibició de breakdance a càrrec del grupBrutal Breakers.

- SUBVENCIONS A ENTITATS I AJUNTAMENTS

PER ACTIVITATS ESPORTIVES SUPRAMUNICIPALS

Cada any durant el mes de maig, el Consell Comar-cal d’Osona atorga diversos ajuts a totes les entitatsi ajuntaments que els sol·licitin per organitzar actesesportius de caràcter municipal. En la convocatòriade l’any 2010 la quantitat destinada fou de 30.000€.


70

-PRESENTACIÓ DE LA 3A EDICIÓ DEL

CIRCUIT DE DUATLONS DE MUNTANYA

TERRA ENDINS

El 30 d’agost de 2010 es va presentar a la sala deplens del Consell Comarcal d’Osona la 3a ediciódel circuit de Duatlons de Muntanya Terra Endins,que s’iniciarà el proper 5 de setembre a Sant FeliuSasserra i finalitzarà el 13 de març del proper anya Centelles.

Aquest circuit pretén unir i fomentar la participacióa les duatlons de la Catalunya interior, a través d’uncalendari conjunt que comptabilitzarà els resultatsde tots aquells participants que el vulguin seguir icompletar.

La presentació va ser presidida pel president delConsell Comarcal d’Osona, Miquel Arisa, i pel con-seller delegat d’Esports, Josep Musull, que van re-marcar la vitalitat d’aquesta modalitat esportivaque afavoreix la participació d’esportistes popularsen varis municipis de la comarca, la consolidaciód’Osona com a referent en la creació i desenvolu-pament de proves, el caràcter no empresarial del’organització, així com el fet que es premiï la par-ticipació dels més joves i dels més grans.

En aquesta edició, el circuit compta amb 10 proves(8 a Osona, 1 al Berguedà i 1 al Bages) i els partici-pants es divideixen en tres categories: Sub-23 (apartir de l’any 1988), veterà de 41 a 50 anys i màster(més de 50 anys).- INAUGURACIÓ DEL V CURS DE

SOCORRISME AQUÀTIC

El dia 16 de Febrer de 2008 es va inaugurar al Bi-blioaccés de Vinyoles el Vè curs de socorrismeaquàtic d’Osona. L’acte va estar presidit per l’alcaldede les Masies de Voltregà, Sergi Vilamala, i pelconseller comarcal de Joventut, Patrick Anglada.Enguany s’han inscrit al curs, que impartirà la Fe-deració Catalana de Salvament i Socorrisme, 30alumnes de diverses poblacions de la comarca.L’objectiu del programa és formar a personal qualificaten matèria de salvament aquàtic per tal d’abastir lespiscines municipals d’Osona. Per molts ajuntaments dela comarca és un problema i els resulta difícil compliramb la legislació vigent que regula el funcionament deles piscines d’ús públic degut a la falta de personal ti-tulat en aquesta matèria. El curs compta amb el suportde l’Àrea d’Esports de la Diputació de Barcelona, elConsell Comarcal i l’Ajuntament de les Masies de Vol-tregà, de manera que els alumnes d’Osona poden ins-criure’s al curs per un preu de 95€, quan la quotad’inscripció té un cost total de 450€ per alumne.


71

Durant el curs es realitzarà també el reciclatge queels socorristes titulats han de realitzar bianualment,de manera que els alumnes d’edicions anteriors po-dran fer el reciclatge a les Masies de Voltregà sensetenir la necessitat de desplaçar-se a Barcelona. Lesclasses del curs són intensives fins al 27 d’abril, unmes abans que comenci la campanya d’estiu.Aquells alumnes que les hagin cursat amb èxit pas-saran a formar part d’una borsa de treball que el Con-sell Comarcal posarà a disposició de tots elsajuntaments d’Osona per tal que pugin contractar-losper les seves piscines. L’índex d’inserció laboral delsjoves titulats cada any és superior al 70% ja que estracta d’una necessitat important dels ajuntaments.

- DESENA EDICIÓ DE LA COPA OSONA

DE TRIAL 2009

El dia 28 de gener de 2009 a la sala de plens delConsell Comarcal, es va dur a terme la presentacióde la 10ª edició de la Copa Osona de Trial. La pre-sentació va anar a càrrec del conseller d’Esports delConsell Comarcal, Sr. Josep Musull i del representantde Trialsport, el Sr. Dani Parramon.

El Conseller d’Esports va destacar que un aniversaricom aquest sempre és una bona notícia per l’esportcomarcal, ja que posa de manifest que l’esport és un

àmbit viu i dinàmic als nostres municipis, i que el Con-sell Comarcal d’Osona dóna suport a les activitats es-portives com la Copa Osona de Trial perquè fomentenla pràctica de l’esport, promouen hàbits saludables ivalors com ara la cultura de l’esforç, el respecte almedi ambient, la convivència i la tolerància.

Tot seguit, el representat de l’entitat esportiva, Sr.Dani Parramon, va explicar que l’any 2000 es va dis-putar la primera prova amb el nom de Campionatd’Osona de Trial, a una de les pedreres del municipide Calldetenes, amb 13 inscripcions. Des d’ales-hores aquesta competició no ha parat de créixer,esportistes d’arreu de Catalunya i de fora d’ella hansentit a parlar del bon ambient i de la qualitat deles proves d’Osona; no obstant, va remarcar que


els objectius de les proves continuaven sent elsmateixos que fa deu anys: fomentar la pràctica del’esport, promocionar l’esport de base, contribuir ala promoció de l’esport femení, buscar l’entreteni-ment per sobre del resultat esportiu i contribuir aldesenvolupament integral del seus practicants.

- ACTE DE RECONEIXEMENT ALS TRES

MEDALLISTES DEL CLUB CAR ALS

SPECIAL OLYMPICS

El mes de maig de 2009, el Consell Comarcal d’Osonajunt amb l’ACELL va fer un homenatge de reconeixe-ment als tres esportistes del Club CAR que van acon-seguir la medalla de bronze en la modalitat d’hoquei als

Special Olympics d’hivern del passat més de febrer aIdaho (EUA). Es tracta d’ Albert Corominas, de Vic,Marta Vaqué, de Sant Pere de Torelló i Gil Sayol, de SantBartomeu del Grau. Van fer el lliurament el consellerd’Esports, Josep Musull, i Montse Cuberta, de l’ACELLi el president del Club CAR, Antoni Ramírez.

- SUBVENCIONS A ENTITATS I AJUNTAMENTS

QUE REALITZEN ACTIVITATS CULTURALS

Cada any en el mes de maig, el Consell Comarcald’Osona atorga ajuts a les entitats i ajuntaments dela comarca que els hagin sol·licitat per organitzaractivitats de caràcter cultural. La quantitat destinadaen la convocatòria de l’any 2010 va ser de 30.000€.

- PRESENTACIÓ DE LA FIRA DEL

LLIBRE DE MUNTANYA

Al Consell Comarcal d’Osona va tenir lloc la presen-tació de la 8a edició de la Fira del Llibre de Muntanyaper part de la consellera comarcal de Cultura RosaVestit i membres de l’organització, que se celebrà aCantonigròs els dies 3 i 4 d’octubre de 2009.

El principal objectiu de la Fira del Llibre de Muntanyaés el de donar a conèixer les publicacions relacio-


nades amb el món de la muntanya i de la natura.Igualment és un espai on les editorials presenten lesseves novetats.

En el marc de la Fira s’organitzen diferents activitats iconferències durant tot el cap de setmana. La temàticade les conferències va ser “La Muntanya per dins”

- EL CONSELL COMARCAL PRESENTA LA 10A

EDICIÓ DEL CAP DE SETMANA IBÈRIC

Rosa Vestit, consellera comarcal de Cultura i elsrepresentants dels tres jaciments osonencs queintegren el País dels Ausetans a la Ruta delsIbers, Montse Sala en representació del Casal de

Puigcastellet de Folgueroles, Marc Guàrdia, delTuró del Montgròs del Brull i Maria Ocaña, de l’Es-querda, han presentat les activitats que els tresjaciments han preparat amb motiu d’aquesta novaedició del Cap de Setmana Ibèric.

En aquesta desena edició celebrada arreu de Cata-lunya, el mes d’octubre de 2010, 17 jaciments vanpreparar un seguit d’activitats per donar a conèixerla cultura i el patrimoni arqueològic ibèric d’una ma-nera lúdica: visites comentades, tallers, tastets, re-presentacions i lectures dramatitzades, són algunesde les activitats que s’hi poden trobar. La coordinaciógeneral es va fer des del Museu d’Arqueologia deCatalunya. Cada any aquestes activitats giren sobreun tema concret, enguany es tracta de conèixer quèva passar amb els ibers quan van arribar els romans.


-PRESENTACIÓ DEL PROJECTE JUVENIL

SIRENA 2010

El 13 de gener de 2010 a la sala de plens del ConsellComarcal d’Osona va tenir lloc la presentació del pro-jecte juvenil Sirena, amb l’objectiu de promocionarels joves artistes dels municipis de la comarca.

L’acte va estar presidit pel conseller comarcal deJoventut, Patrick Anglada, el regidor de Joventutde l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, JoanVilalta, la responsable de l’àrea de Serveis Socialsdel Consorci de Lluçanès, Ariadna Herrada, el tèc-nic de Joventut de l’Ajuntament de Calldetenes,Jordi Freixa, i Toni Masana, membre de l’associa-ció cultural Cove d’Art.

El projecte Sirena 2010 consisteix en la realitzaciód'un cicle de concerts a 3 municipis de la comarcaper fomentar la creació local i comarcal de nousgrups musicals amateurs, articulat a l’entorn d’unconcurs. El premi previst per al grup guanyador delsconcurs Sirena 2010 serà la gravació d’una maquetad’estudi, valorada en 500€.

-EDICIÓ 2010 DELS COL·LOQUIS DE VIC: EUROPA

Els dies 7 i 8 d’octubre es va dur a terme la 15a ediciódels Col·loquis de Vic. Enguany el tema central haestat Europa, entesa des de dos àmbits: Europa ifilosofia i Europa, ciència i art.

Davant d’un públic molt nombrós, es van desenvolupardurant dos dies les diferents intervencions de profes-sionals de diferents camps: professors universitaris,professionals de les humanitats i experts en el temacentral d’aquesta edició.

Després de l’obertura dels Col·loquis i de la presenta-ció del llibre amb les intervencions corresponents a la14ª edició, “La bellesa”, es van anar desenvolupant lesintervencions corresponents al primer grup, entenentEuropa des d’un àmbit filosòfic.

El segon àmbit estava constituït per intervencionsmés orientades a les ciències i a l’art, també ambponències molt interessants de diferents experts.

Les dues darreres intervencions van anar a càrrecde: Llibert Cuatrecases, amb la lliçó titulada: L’Europaque hem fet fins avui i de Cristina Gallach, amb lalliçó: L’Europa del futur.


La presentació de Cristina Gallach, periodista nas-cuda a Sant Quirze de Besora que ha estat la porta-veu de la presidència espanyola a la Unió Europea,va anar a càrrec del president del Consell Comarcal,Miquel Arisa, el qual n’ha glossat la seva figura fentun breu repàs a la seva trajectòria professional.

- FESTIVITAT DE SANT PERE AL MONESTIR

DE SANT PERE DE CASSERRES

El diumenge dia 29 de juny de 2008, a les 19 horesde la tarda, al monestir de Sant Pere de Casserres, iper tal de celebrar la festivitat de sant Pere, hi vahaver un concert a càrrec de de Roger Padullés(tenor), Dorothée Babst (soprano), Josep Surinyach(piano) i el Cor d’Homes, la directora del qual ésBuia Reixach. Es va comptar també amb la partici-pació de l’actor Lluís Soler, constituint tot plegat unèxit memorable davant de gran quantitat de públic.L’entrada era gratuïta.

- NITS DE CASSERRES 2008

Com en anys anteriors, els vespres dels caps de set-mana d’estiu van tornar les representacions teatralsen el marc incomparable del monestir de Sant Pere

de Casserres. La novetat d’aquell any fou que tots elsdivendres d’estiu es representarà l’obra de teatre Nitsde Misteri i els dissabtes, l’obra Nits de Serrallonga.

En l’obra Nits de Misteri es fa un recorregut per l’inte-rior del monestir, on els espectadors reviuen diferentsescenes de la història del propi monestir com si estractés d’un relat de ciència ficció. Comtes i monjos esbarregen amb ovnis i extraterrestres amb una miradadiferent, divertida i inquietant.

Aquesta obra es va representar els divendres entreel 27 de juny i el 5 de setembre de 2008, amb unarepresentació a les 21.30 hores i una altra a les 23hores.

En l’obra Nits de Serrallonga es fa un recorregutmàgic pels voltants del monestir, on els espectadors,guiats per una companyia de teatre ambulant, reviuendiferents escenes de la vida i l’època del bandolerSerrallonga.

Aquesta obra es va representar des del dissabte 28de juny fins al dissabte 6 de setembre de 2008,també amb dues representacions, a les 21.30 horesi a les 23 hores.


- JORNADES POÈTIQUES AL CLAUSTRE DE SANT PERE DE CASSERRES.


- JORNADES POÈTIQUES A SANT PERE

DE CASSERRES

El mes de juny de 2008 al monestir de Sant Pere deCasserres, es van fer unes jornades poètiques ambel nom de Ier. Casserres Poètic, sota la coordinaciódel poeta Josep Checa.

El primer dia hi va haver la inauguració de les jornadesi tot seguit se’n va representar el primer acte, un recitalpoèticomusical a càrrec dels poetes Xènia Dyaconova iJosep Checa, amb música i cançons de Joana Bofarull,acompanyada de Pietat Bofarull i Joan Vicenç Duran.

El dia 14 de juny, es va fer el XIII Encontre Literari TresVeus, Tres Estils. Va obrir l’acte la consellera RosaVestit. L’escriptor Víctor Pallàs va presentar i moderarels escriptors Anton Carrera, Robert Jové i JosepAnton Soldevila.

- CONCERT A SANT PERE DE CASSERRES

El dia 21 de setembre de 2008, es va fer a Sant Perede Casserres un concert de cant gregorià a càrrecdel Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu de Sant JustDesvern, el director del qual és Ramon Moragas.

- CONCERTS A SANT PERE DE CASSERRES

DINS EL MARC DEL 2N FESTIVAL DE

MÚSICA DE TAVÈRNOLES

Amb motiu de la commemoració de Sant Pere i dins elmarc del 2n Festival de Música de Tavèrnoles, el di-umenge 27 de juny de 2010 es van fer dos concerts almonestir de Sant Pere de Casserres, un de gratuït a latarda com a celebració de la festa i un de pagament alvespre en el marc del Festival de Música de Tavèrnoles.

- JORNADES POÈTIQUES I L’EXPOSICIÓ

ITINERARIS A SANT PERE DE CASSERRES

Rosa Vestit, consellera de Cultura, Josep Checa i Víc-tor Pallàs van fer la presentació, i el 5 de juny de 2010es va fer la inauguració, de les jornades III CasserresPoètic. Tot seguit hi hagué el primer acte d’aquestesjornades, el recital de grup del taller de poesia deSant Hipòlit de Voltregà, a càrrec dels autors BrunaGeneroso, Laura Ropero, Enric Torras, Gabriel Sal-vans i Jordi Buxaderas, amb la col·laboració musicalde Lídia Colldelram i Lluís Toran.

El dissabte 12 de juny es va fer el recital poèticomu-sical, a càrrec dels poetes Josep Checa i RamonGuitó i del músic i poeta Xavier Guitó.

El dissabte 19 de juny es va fer la 16a edició de TresVeus, Tres Estils. L’escriptor Víctor Pallàs presentà imoderà els escriptors Josep Fàbrega, Tònia Passolai Oriol Pi de Cabanyes.

L’exposició Itineraris va estar oberta al Monestir deSt. Pere de Casserres fins al setembre i, tot i que ésuna iniciativa de l’any 2003, tant els seus contingutscom les seves fotografies són de gran qualitat i, pertant, completament vigents encara avui. Les novetatssón que s’ha actualitzat el plafó de dades demogrà-fiques i s’han elaborat guies informatives en diversosidiomes pels visitants de St. Pere de Casserres.

La idea clau de l’exposició és acostar-se, a travésd’un conjunt de fotografies de gran format, a allò queno es coneix de la vida diària dels immigrants: quisón, d’on vénen, on viuen, on treballen, què fan durantel seu temps lliure, on es reuneixen, com estableixenels seus lligams familiars, quines creences tenen, comes relacionen amb la societat osonenca, etc.

La presentació de l’exposició Itineraris ha anat a càrrecde la consellera de l’Àrea de Ciutadania i Immigraciódel Consell Comarcal d’Osona, la senyora MilagrosMartínez. L’exposició va destinada a tot tipus de públic:persones a nivell particular, famílies, grups de formaciód’adults, grups de català etc.

- ARXIU COMARCAL: NOVA ORGANITZACIÓ

INTERNA I INAUGURACIÓ DE LA NOVA SEU

El 17 de març de 2010 es va inaugurar oficialment elnou edifici de l’Arxiu Comarcal d’Osona i Municipalde Vic.

L’acte va estar presidit pel conseller de Cultura iMitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras,el president del Consell Comarcal d’Osona, MiquelArisa, i l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal.

L’edifici, situat al Sot dels Pradals, disposa d’una su-perfície útil de 1.619,48 m2 i permet emmagatzemarun total de 14 quilòmetres de documentació. Les ins-tal·lacions inaugurades disposen d’unes condicions



òptimes per tractar i guardar els fons documentalspúblics i privats que actualment són a l’Arxiu Comar-cal i a l’Arxiu Municipal de Vic. El nou arxiu disposad’un dipòsit per a formats especials, un dipòsit desuports especials de preservació per a documentselectrònics, suports digitals i arxius que necessitenunes condicions especials de conservació, tals compel·lícules i fotografies, on la temperatura constantde 10º i humitat relativa del 40%-45% permet la con-servació del patrimoni documental en les millors con-dicions ambientals possibles.

L’edifici va tenir un cost total de 3.100.000€ que vaassumir en la seva totalitat el Departament de Culturai Mitjans de Comunicació i està ubicat en un terrenycedit per l’Ajuntament de Vic. L’obra ha estat disse-nyada per l’estudi d’arquitectura Gammarquitectura.

A l’hora dels parlaments, el conseller Joan ManuelTresserras, el president Miquel Arisa i l’alcalde JosepM. Vila d’Abadal van coincidir en destacar la granimportància que representa per la comarca i per laciutat disposar d’un arxiu en bones condicions.

L’acte va acabar amb un brindis de les autoritats iuna copa de cava per a tots els assistents.

- EL CONSELL COMARCAL PRESENTA LA

WEB DELS ALCALDES DE LA 2A REPÚBLICA

El dia 17 de febrer de 2010 es va presentar a la premsala pàgina web dels alcaldes de la 2a República, ac-cessible des de la pàgina web del Consell Comarcald’Osona: http://www.ccosona.net/segonarepublica/

Les 176 biografies d’alcaldes que, de moment, s’hipoden trobar, són el resultat d’un treball d’investiga-ció portat a terme en col·laboració amb la Universitatde Vic i el suport del Memorial Democràtic i corres-ponen als alcaldes que ho van ser entre els anys1931 i 1939 en els 31 municipis de la comarca demés de 500 habitants.

La pàgina, que constitueix un excel·lent material deconsulta, és de fàcil accés i permet noves incorpo-racions de manera que en un futur s’actualitzarà ambles dades que es recullin en una propera fase.

-PRESENTACIÓ DE LA GUIA DE MUSEUS I

COL·LECCIONS D’OSONA

El dia 18 de maig es va presentar la Guia de museusi col·leccions d’Osona al Centre Cultural Europeu dela Natura de Viladrau, que aquest any celebra el seu10è aniversari. La presentació es va fer coincidintamb el Dia Internacional dels Museus.

Aquesta guia pretén donar a conèixer els museus i lescol·leccions de la comarca d’Osona, 24 en total, quesón una imatge del territori, a través de la història, l’art,el pensament i la cultura. La guia, profusament il·lus-trada, és un producte molt cuidat en el seu disseny que

vol destacar el valor que tenen aquestes institucionscom a elements de coneixement, recerca i difusió delnostre patrimoni.

L’acte de presentació va anar a càrrec de FrancescXavier Bellvehí, alcalde de Viladrau, Rosa Vestit, con-sellera de Cultura del Consell Comarcal d’Osona,Jordi Tura, cap del Servei de Museus i Protecció deBéns Mobles de la Generalitat de Catalunya, RafaelCatafal, de la Fundació Caixa de Manlleu, CarmeTorrents, en representació dels museus i col·leccionsd’Osona i Xavier López, del Centre Cultural Europeude la Natura.

Les persones que van intervenir en l’acte van des-tacar el fet que la guia és el treball d’un conjunt decentres museístics i sorgeix de la voluntat de treba-llar en xarxa i de manera mancomunada. En aquestmateix sentit, Jordi Tura, va explicar les línies actualsde treball pel que fa al desenvolupament del Pla deMuseus de Catalunya, que també passen per lacreació i consolidació de les Xarxes de Museus li-derades per un Museu Nacional, però que s’estenenper tot el territori català.

Després dels parlaments hi va haver una petita actua-ció musical realitzada a partir dels elements naturalsque caracteritzen el Montseny: l’aigua, els arbres, lafusta i la natura.



- LA MURALLA DE CASSERRES EN RELACIÓ

A LA DINÀMICA D’UN ASSENTAMENT FEUDAL

(CONCLUSIÓ DE L’ESTUDI REALITZAT PER

L’ARQUEÒLOGA ANNA CHAVEZ)

“Creiem que els textos indiquen la presència, mésenllà d'un castell entès com una fortificació exemptadotada d'elements defensius, d'un veritable nucli depoblament fortificat anterior a la fundació del mo-nestir, estretament vinculat a l'església castral deSant Pere, amb cases. A aquest poblat devien per-tànyer les tombes antropomorfes anteriors a l'esglé-sia monàstica localitzades durant els treballs derestauració d'aquesta. Es pot apuntar, doncs, quela fundació del monestir no es va fer ni sobre el buitni sobre el precedent d'una simple església castralal costat d'una fortalesa de funcions estrictamentmilitars, sinó que va suposar la reorganització d'unassentament sencer amb una profunditat que jadeixa endevinar l'absència de restes construïdesanteriors al cenobi i del mateix castell. La murallaque ens ocupa hauria estat l'únic element de l'anticassentament fortificat que hauria restat dempeus,gràcies tant a la seva llunyania del cenobi com a laseva funcionalitat defensiva. Llavors, els fets de laguerra civil haurien mantingut aquesta funcionalitataixí com introduït determinades modificacions.

Per consegüent, creiem, en base a la documentacióconsultada, que la tipificació de la muralla, de la sevacronologia i funcionalitat al larg del temps (segles IX-XV) s'han de posar en relació, no amb la fortalesa alt-medieval estrictament (via que s'ha mostrat estèril finsavui) ni exactament amb el monestir; sinó en relació aun fenomen local (però amb paral·lelismes arreu del'Europa feudal) de canvis en les formes d'assentamentaltmedievals durant el procés de feudalització”.

- PRESENTACIÓ DE LA GUIA PRÀCTICA

LEGAL PER AL FOMENT DE LA

CONVIVÈNCIA A OSONA

El mes de setembre de 2010 va tenir lloc a la sala deplens del Consell Comarcal d’Osona la presentació dela Guia Pràctica Legal per al Foment de la Convivènciaa Osona, a càrrec de Miquel Arisa, president del ConsellComarcal, Imma Moraleda, diputada de l’Àrea d’Igualtati Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Milagros Mar-tínez, consellera de Ciutadania i Immigració del ConsellComarcal d’Osona i Víctor González Romero, advocatexpert en temes de gestió de propietat horitzontal, ad-ministrador de finques i autor de la Guia.

Aquesta Guia és una iniciativa de l’Àrea de Ciuta-dania i Immigració del Consell Comarcal d’Osonaamb el suport de la Diputació de Barcelona i té per

objectiu oferir als municipis de la comarca un primerassessorament sobre com resoldre les problemàti-ques de caire comunitari i ciutadà més freqüents,recollides fruit de l’experiència dels Serveis de Me-diació de la comarca.

La Guia està estructurada en cinc seccions que ex-posen cinc tipologies de conflictes diferents, i cadasecció està dividida en diversos casos pràctics. Lesseccions són: Problemàtica diversa en la gestió dela comunitat de propietaris, Humitats, Morositat, So-rolls i Problemes sanitaris. Els destinataris de la Guiasón els professionals que treballen per al foment dela convivència a Osona, des dels serveis de media-ció ciutadana, passant pel personal tècnic d’àrees

d’atenció a les persones, fins als càrrecs electesque en la seva pràctica diària també han de gestio-nar petits conflictes ciutadans.

En el Consell d’Alcaldes del dia 8 de setembre, laguia es presentà i lliurà als alcaldes presents, aixícom als tècnics i està també disponible en format pdfa la web del Consell Comarcal.

La senyora Imma Moraleda va destacar la bona feinafeta pel Consell Comarcal i va remarcar que de bensegur que servirà d’exemple a altres comarques imunicipis.

- 13A CONFERÈNCIA COMARCAL DE LA

GENT GRAN

El 15 de maig de 2008 es va celebrar a l’edifici delSeminari de Vic la 13ª Conferència Comarcal de laGent Gran d’Osona. L’obertura de la jornada va sera càrrec de Miquel Arisa, President del Consell Co-marcal, junt amb Gràcia Ferrer, regidora de Dones,Joves i Salut de l’Ajuntament de Vic. Es van fer lesponències previstes sobre salut, de com prevenirel colesterol i quines són les dietes més adequa-des; la dietista Montse Castells va poder donar re-comanacions per prevenir i millorar la qualitat devida d’aquelles persones afectades per aquest


problema. L’agent dels mossos d’esquadra, LluísPerona, va explicar alguns consells de seguretatciutadana. L’acte va tenir una gran participació,amb una assistència de 130 persones, tant al dinarcom als actes lúdics que van tenir lloc a la tarda, acàrrec de la Coral de l’Associació de Gent Gran deCentelles i el Grup Estel Bages.

- PRESENTACIÓ DE LA GUIA-PROTOCOL DE

DETECCIÓ DE MALTRACTAMENTS INFANTILS

El dia 12 de novembre de 2008 va tenir lloc a la salade plens del Consell Comarcal d’Osona la presentacióde la guia – protocol de detecció de maltractamentsinfantils a la comarca d’Osona.

L’acte el va presidir el president del Consell Comar-cal i la presidenta del Consorci Osona de Serveis So-cials i va comptar amb la presència de la secretàriade Família i Infància, Imma Perez i director generald’Atenció a la Infància i adolescència, Jordi Soley,del Departament d’Acció Social i Ciutadania de laGeneralitat de Catalunya.

La guia – protocol està concebuda com una eina perels professionals dels diferents àmbits que interveneni treballen amb infants i joves, perquè el mandat legalque tenen de protegir la infància i l’adolescència el pu-

guin fer en les millors condicions possibles. Durantl’acte la Consellera va destacar la tasca dels diferentsprofessionals en la protecció de la infància i va desta-car la necessitat d’aquest tipus de treball per detectari intervenir en els casos d’infants susceptibles de patiruna situació de maltractament.

El protocol d’actuació el van signar el Consell Comar-cal d’Osona, l’Ajuntament de Vic, l’Ajuntament deManlleu, l’Institut Català de la Salut, el Consorci Hos-pitalari de Vic, els Jutjats de Vic, el DepartamentAcció Social i Ciutadania i els Mossos d’Esquadra.La guia és fruit del treball dels professionals de lesinstitucions signants.

- PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA

OSONA + MARROC

El mes de març de 2009 a la sala de plens del Con-sell Comarcal es va presentar el programa “Osona +Marroc. Accions de sensibilització en benefici deldesenvolupament social i econòmic de la poblaciódel nord del Marroc”.

Aquest programa està organitzat pel Consell Comar-cal d´Osona, l’Associació Catalana pel Temps Lliurei la Cultura (ACTLC), El 9 Nou, l’Agència Catalanade Cooperació al Desenvolupament, amb la col·la-


boració del Museu de l’Art de la Pell i té per objectiufomentar i dinamitzar activitats de codesenvolupa-ment a Osona per millorar la situació de la poblacióen risc d’exclusió (principalment joves i dones) deles províncies de Nador i Al Hoceima del Marroc, através d’una sèrie d’activitats programades pelsdies 27 i 28 de març.

Per tal de concretar aquestes accions de codesen-volupament, el dissabte dia 28 de març a la SalaColl i Bardolet de l’Edifici del Sucre es farà una ses-sió de treball (Taller Prospectiu) on diverses entitatsi agents socials d’Osona dibuixaran com ha de ser

aquesta nova etapa d’accions de desenvolupamententre associacions que resideixen a Osona i asso-ciacions residents al Nord del Marroc.

Per altra banda, el dia 27 de març, al jardí del Museude l’Art de la Pell de Vic es va fer un concert del grupcatalano-amazigh Inoamazigh, acompanyat d’unalectura d’un text de l’escriptora Laila Karrouch i d’untastet de pastes marroquines. Va ser un acte obert atothom.

La presentació va anar a càrrec de Miquel Arisa, pre-sident del Consell Comarcal, Jessica Ruiz, coordi-nadora de projectes de l’Associació Catalana pelTemps Lliure i la Cultura (ACTLC), i Josep Comajoan,director adjunt del 9 Nou.


- INAUGURACIÓ DE LA PLANTA DE LIXIVIATS I

NOVES BASSES AL DIPÒSIT CONTROLAT D’ORÍS

Ahir dia 23 de febrer de 2010 es va inaugurar ofi-cialment la planta de lixiviats i dues noves bassesal dipòsit controlat d’Orís, que permetrà tractar elslixiviats provinents de Cal Gitanet una vegada s’hagicompletat el procés de clausura.A MEDI AMBIENT I

TERRITORI DEL CONSELL

COMARCAL D’OSONA, HI INTERVENIM URBANISME,INFRAESTRUCUTRES, RESIDUS, PLA DE PURINS,CICLE DE L’AIGUA, PLA DE CAMINS I PAGESIA

ÀREA DEMEDI AMBIENTI TERRITORI

86ÀREA DEMEDI AMBIENTI TERRITORI

A la inauguració hi ha assistit el president del ConsellComarcal d’Osona i president del Consorci per a laGestió de Residus Urbans d’Osona, Miquel Arisa,l’alcaldessa d’Orís, Conxita Vernis, i l’alcalde de Vic,Josep M. Vila d’Abadal. A l’acte, tècnics de Cespa,empresa que gestiona el Dipòsit, han ofert una ex-plicació tècnica del tractament dels lixiviats.

El tractament inaugurat avui, forma part del procésde clausura de Cal Gitanet, que continua produintuna quantitat de lixiviats que, una vegada recollits enles dues basses existents, han de ser transportatsfins a un gestor autoritzat per al seu tractament, ins-tal·lació que ja existeix i en funcionament al dipòsitcontrolat d’Orís, a la qual s’han fet unes modifica-cions necessàries per tal de garantir el tractamentconjunt dels dos efluents.

En l’actualitat el tractament de lixiviats al dipòsitcontrolat d’Orís consisteix en una combinació detres tecnologies: procés biològic d’alta càrrega peltractament de la matèria orgànica i l’eliminació del’amoni, una ultrafiltració per la separació de labiomassa i una osmosi inversa de dues etapes peltractament de les sals. Una vegada completadestotes les fases del tractament, el permeat obtingutdesprés de la ultrafiltració entra a una osmosi in-versa i genera un nou permeat que compleix ambels límits d’abocament permesos i un concentratque s’envia a tractar externament.

Es preveu que el lixiviat provinent de Cal Gitanet siguimés concentrat i no biodegradable, per la qual cosaés inviable el tractament via osmosi. Una solució fac-tible és barrejar-lo amb la sortida de la ultrafiltració itractar els lixiviats provinents dels dos dipòsits con-juntament a l’osmosi inversa, la qual ha de permetreun efluent que compleixi amb els límits d’abocamentgenerant el mínim volum de concentrat.

Per tal de dur a terme tot aquest procés, s’ha fet im-prescindible canviar la osmosi inversa actual i laconstrucció de dues basses noves, instal·lacions queha finançat íntegrament l’Ajuntament de Vic.

ÀREA DEMEDI AMBIENT

I TERRITORI

87 ÀREA DEMEDI AMBIENT

I TERRITORI

-EL CONSELL COMARCAL ACTUA PER

IMPERMEABILITZAR L’ABOCADOR CLAUSURAT

DE CAL GITANET

El que va ser abocador comarcal de Cal Gitanet du-rant més de 20 anys està en fase d’impermeabilitza-ció i millora pel control de lixiviats. L’ens encarregatde la gestió de les obres de clausura és el Consorciper a la Gestió de Residus Urbans d’Osona i lesobres s’han d’acabar aquest mes de març de 2011.

La normativa vigent en matèria de clausura de dipòsitscontrolats preveu la minimització de la producció delixiviats amb la finalitat de reduir el grau d’afectació enrelació als aqüífers existents o propers a l’abocador ia la riera, i de minimitzar el cabal de les aigües super-ficials o subterrànies.

La primera fase de clausura va consistir en la col·lo-cació d’una capa de terra de diferents gruixos persobre del residu, i durant els darrers anys s’ha dut aterme un manteniment bàsic consistent en el controldel nivell de les basses i en el transport i el tractamentdel lixiviat que s’anava produint. També hi ha hagutuna actuació constant en la neteja de cunetes, s’haninstal·lat bombes d’extracció del lixiviat i s’han fetcontrols analítics de forma periòdica. Igualment s’hanelaborat diferents estudis hidrogeològics.

L’any 2008 es va signar un conveni entre l’Ajunta-ment de Vic, propietari del terreny, l’Ajuntament deGurb, terme municipal en el qual està ubicat, l’Agèn-cia de Residus de Catalunya i el Consorci per a laGestió de Residus Urbans d’Osona, mitjançant elqual l’Agència de Residus es fa càrrec del cost del’obra d’impermeabilització.

La superfície total a impermeabilitzar és de109.968,50 m2 i es va adjudicar al preu de3.636.824,09 euros a la UTE Cal Gitanet (Cespa GR– Acertis). Les obres de clausura preveuen la imper-meabilització de tota la superfície, l’adequació delterreny per afavorir l’escorrentia superficial, lainstal·lació de drenatges interns de graves i la ins-tal·lació de xemeneies de desgasificació de biogàs.En diferents fases s’ha procedit a l’ampliació i imper-meabilització de les basses ja existents de lixiviats, a la



instal·lació de nous pous de control i d’una nova xarxaper a la conducció d’aquests lixiviats i, també, per laconducció d’aigües pluvials. L’actuació final consisteixen la revegetació del terreny de manera que l’impacteambiental al final de l’obra de clausura sigui nul.

- CAMPANYES DE SENSIBILITZACIÓ DE LA

GESTIÓ DE RESIDUS

El passat dia 14 d’octubre es va realitzar una jornadade presentació de la nova imatge comarcal i es varealitzar un exemple d’edició de material de comuni-cació davant de varis regidors i tècnics de diversosajuntaments de la comarca.

El Consell Comarcal d’Osona ha creat una identitatcomarcal en matèria de residus, amb la creació d’unamarca i uns eslògans genèrics i per a cada fracció.Aquesta identitat, regida per un manual d’estil, es di-fondrà mitjançant un web (www.ccosona.cat/recicla)i està a disposició dels ajuntaments que ho sol·licitinper a la realització d’actuacions de comunicació.

Aquest material també té per objectiu unificar sota unamateixa imatge tot el material de comunicació per tal defacilitar als ciutadans de la comarca la identificació deles diferents accions en matèria de residus municipalsfacilitant així la separació domèstica dels residus.

Aquesta nova imatge ajuda a reforçar el model derecollida selectiva de la comarca d’Osona, amb lafracció Multiproducte com a eix. Osona és l’únicacomarca de Catalunya que realitza la recollida se-lectiva en la modalitat de Multiproducte, recollint elsresidus en les fraccions:

- Multiproducte (envasos lleugers i paper/cartró)- Vidre- Orgànica- Resta (o rebuig)- Residus especials (deixalleria)

La difusió de la identitat es realitza mitjançant el nouweb www.ccosona.cat/recicla des del què els ens mu-nicipals poden descarregar-se el disseny dels logotips(mitjançant un codi) i utilitzar-los per a la realització dematerial de comunicació en matèria de residus.

Des del web, a més de la distribució de la nova identitatcorporativa, també es posa a disposició dels ajunta-ments el disseny de material de comunicació de lafracció orgànica (tríptics, magnètics i cartells) perso-nalitzables amb els escuts propis de cada ajuntament.

Aquest disseny facilita la impressió d’aquests materialsi suposa, per tant, un estalvi en els costos de disseny.Existeix la versió per a la recollida en contenidors alcarrer i per a la recollida porta a porta.


I TERRITORI


I TERRITORI

Paral·lelament també es reparteixen bosses de re-collida selectiva i bosses compostables a aquellsajuntaments que ho sol·licitin per tal de reforçar la re-collida selectiva i la seva qualitat.

També s’està duent a terme la difusió d’un espot televi-siu de foment de la recollida de la fracció orgànica (vi-sible a www.ccosona.cat/residus). La difusió d’aquestespot es realitza en mitjans televisius comarcals, en elsprincipals portals d’internet comarcals i a google.cat.



- INAUGURACIÓ DE LA PLANTA DE

TRANSFERÈNCIA DE RESIDUS

La directora de l’Agència de Residus de Catalunya,Genoveva Català, i el president del Consell Comar-cal d’Osona, Miquel Arisa, van inaugurar el 4 de de-sembre de 2008 la Planta de Transferència deResidus d’Osona, ubicada al Parc d’Activitats Eco-nòmiques de Vic. A l’acte també hi van assistir LluísVila, vicepresident primer del Consell Comarcal,Josep Colomer, vicepresident segon i director delConsorci de Residus d’Osona; diversos consellerscomarcals, gerent del Consell Comarcal, alcaldes ialcaldesses d’Osona i representants del sector.

La particularitat de la nova instal·lació rau en el fetque els residus que ja no són aprofitables es com-pacten abans d’arribar al dipòsit d’Orís. Un delsavantatges és la reducció del volum de residus ques’ha de transportar fins al dipòsit, de manera quees facilita la logística del transport, es redueix laquantitat de trajectes de camió i s’evita l’emissió al’atmosfera de 250 tn de CO2. El bon comportamentdels residus tractats amb aquest procés i el mínimimpacte ambiental que presenta és una garantiad’aquest tipus de tractament.

Osona és l’única comarca de Catalunya que ha ins-taurat la recollida selectiva de residus mitjançant elsistema de multiproducte, que inclou en un mateixcontenidor els envasos lleugers (plàstic, llaunes ibrick) i el paper i cartró. A banda es recullen elvidre, la matèria orgànica (restes de menjar) i laresta d’escombraries. Els envasos lleugers i elpaper i cartró es gestionen mitjançant la planta detriatge i selecció, ubicada al mateix recinte que laplanta de transferència, on se separen i es classifi-quen abans d’iniciar els processos de reciclatge.

La instal·lació dóna servei a 30 municipis d’Osonaque sumen uns 118.000 habitants. L’any 2007 vagestionar 11.729 tones de residus d’envasos lleu-gers, paper i cartró.

- ESTUDI DE LA QUALITAT DE LES FONTS

A TRAVÉS D’UN CONVENI AMB

LA UNIVERSITAT DE GIRONA

Des del Consell Comarcal d’Osona es va encarregaral Grup de Geologia Aplicada i Ambiental (Departa-ment de Ciències Ambientals de la Universitat de Gi-rona) el treball “Estudi dels nivells de base dels nitratsa les aigües subterrànies de la comarca d’Osona através del seguiment de les fonts naturals”.


I TERRITORI


I TERRITORI

- PLANTA DE TRIATGE I VALORITZACIÓ, SITUADA AL PARC D'ACTIVITATS ECONÒMIQUES.

Aquest treball es va portar a terme a partir de lesdades obtingudes en 132 de les més de 400 fontsque des de l’any 2004 (10 campanyes de camp) elpersonal dels Serveis tècnics del Consell Comarcald’Osona mostreja i analitza posteriorment per deter-minar la concentració de nitrats, pH i conductivitat, ies va presentar a finals de desembre del 2009.

Els objectius de l’estudi eren, per una banda, establirla distribució estadística dels valors de nitrat, diferen-ciant les aportacions naturals de les humanes i, perl’altra, valorar l’impacte de les dejeccions ramaderesen les aigües subterrànies, així com identificar alter-natives que permetin millorar la qualitat de les aigüesde les fonts naturals.

A través de l’anàlisi portat a terme es va poder ob-servar que les fonts de la comarca d’Osona es distri-bueixen en 20 tipologies diferents, classificades en 5grans grups, en funció de les seves característiqueshidrogeològiques. Addicionalment, també s’han clas-sificat en funció de l’ús que es portava a terme a laseva zona de recàrrega, essent més abundant l’úsagrícola, seguit pel forestal i, finalment, l’urbà.

En l’anàlisi general de la distribució de nitrats es vaobservar que més de la meitat de les fonts (el52,67%) presenten una concentració mitjana de ni-trats superior als 50 mg/l. Si es té en compte l’ús, les

situades en zones agrícoles i urbanes són les quepresenten més problemes de contaminació i més va-riabilitat en les seves dades, mentre que les fonts enàrees forestals presenten mitjanes per sota del límitde potabilitat dels 50 mg/l. Però si s’avalua també larelació entre la tipologia de font i els usos del sòl,s’observa que la distribució dels nitrats no nomésdepèn de l’ús de la zona de recàrrega sinó tambédels materials que drena la font, tipologia de la fonti/o les característiques pròpies de la font.

En l’evolució temporal dels nitrats s’observa quedurant el període d’estudi (tardor de 2004-prima-vera de 2009) no hi ha una tendència clara d’aug-ment o disminució de la concentració de nitrats ales fonts d’Osona, sinó pujades i baixades puntualsd’aquests valors mitjans, que semblen tenir relacióamb les pluges produïdes durant els sis mesos an-teriors a la data de mostreig. En períodes de po-ques precipitacions, les concentracions mitjanes denitrats tendeixen a disminuir, però quan aquestesprecipitacions són importants, la concentració denitrats augmenta, i quan són moderades el valor esmanté més o menys constant.

Finalment, en l’avaluació dels nivells de base dels ni-trats, s’ha obtingut un llindar inferior als 10 mg/l, situ-ant-se en la major part dels casos analitzats entre els5-6 mg/l de NO3-, indicant que concentracions su-


I TERRITORI


I TERRITORI

ÀREA DE

MEDI AMBIENTI TERRITORI



periors a aquests valors ja evidencien la presènciade nitrats per causes antròpiques. En aquest sentit,la major part de les fonts de la comarca presentenanomalies en la concentració de nitrats, mostrant aixíla presència d’activitats antròpiques que en fan aug-mentar la seva concentració.

En base als resultats obtinguts es pot concloure queles fonts són un bon indicador de l’estat dels aqüífersa la zona d’estudi.

Els resultats de l’anàlisi dels nivells de base indi-quen que, tot i que es porti a terme una política derecuperació de la qualitat dels aqüífers de la zonad’estudi, difícilment es podran assolir nivells de con-centració considerats naturals. Tot i així, és altamentrecomanable millorar la gestió portada a terme peraconseguir una millor qualitat de l’aigua. En aquestsentit destacaríem que atès que les fonts presententemps de resposta curts als canvis del medi, i sónmolt sensibles a la contaminació de nitrats, caldriacontrolar l’acompliment adequat del codi de bonespràctiques agràries per tal de millorar-ne la sevaqualitat hidroquímica. Especialment, tenint encompte que les més vulnerables són aquelles quedrenen els materials quaternaris i és on se situenbona part dels conreus. En el cas de les fonts queencara presenten nivells baixos de nitrats (<25mg/l), caldria delimitar les seves zones de recàrrega

i protegir-les per tal d’evitar-ne el deteriorament. I fi-nalment, pel que respecta a les fonts que tinguin unalt valor patrimonial i social, i presentin concentra-cions elevades de nitrats, es recomana limitar, o finsi tot prohibir, l’aplicació de fertilitzants a les àrees derecàrrega, per tal de poder-les recuperar.

- SIGNATURA D’UN CONVENI ENTRE

EL CONSELL COMARCAL I GESFER PER

LA CREACIÓ D’UN PUNT D’ASSESSORAMENT

El president del Consell Comarcal, Miquel Arisa i Sal-vador Puig, president del Consorci de Gestió de laFertilització Agrària de Catalunya (GESFER), adscrital Departament d’Agricultura, Alimentació i AccióRural (DAR), van signar el mes de gener de 2008 unconveni per a la creació d’un punt d’assessoramenten gestió i tractament de dejeccions ramaderes.

Es tracta del primer conveni entre GESFER i el ConsellComarcal per a desenvolupar les esmentades tas-ques. Osona és una de les comarques prioritàries enl’actuació del Consorci de Gestió de la FertilitzacióAgrària de Catalunya, atès que és la comarca catalanaamb més ramaderia en relació a la terra conreada, laqual cosa fa necessària l’adopció de tota mena de so-lucions i tractaments de les dejeccions que es gene-

- IM

ATG

ED

ELA

PLA

NTA

DE

TRA

NSF

ERÈN

CIA

DE

RES

IDU

S, A

LPA

RC

D'A

CTI

VITA

TSEC

ON

ÒM

IQU

ES.



ren a les explotacions. En conseqüència, la gestió deles dejeccions ramaderes i la seva millora és un ob-jectiu que comparteixen les dues institucions. Així, lafinalitat del conveni és unir esforços per abordar la mi-llora de la gestió de les dejeccions ramaderes a curt,mig i llarg termini.

Aquest Punt d’Assessorament en Gestió i Tractamentsde Dejeccions Ramaderes, que s’ubicarà a la seu delConsell Comarcal, a l’edifici del Sucre, ha de donarsuport tècnic als ramaders per tal de dur a terme lesaccions que resolguin problemàtiques puntuals i peraplicar mesures per a la correcta gestió de les dejec-cions ramaderes a la comarca. Els objectius se cen-tren, doncs, en el suport en diversos vessants, comara la implantació de les actuacions previstes en re-lació tant a la reducció de les dejeccions ramaderesi els seus continguts en origen, com al transport dedejeccions ramaderes, a la fertilització agrícola, alstractaments de les dejeccions ramaderes, i en altresmesures que puguin ser necessàries.

El Punt d’Assessorament col·laborarà amb elsPlans Conjunts de Gestió de Dejeccions i amb lesempreses de serveis de transport i tractaments pertal de potenciar la seva tasca i generar sinergiesque redundin en benefici dels agricultors i rama-ders osonencs.

Les parts es comprometen a dur endavant les actua-cions necessàries per al desenvolupament del pre-sent conveni marc, per la qual cosa posaran adisposició els respectius mitjans personals i materials,i promouran les actuacions pertinents en relació a lacreació del Punt d’Assessorament i amb la subscrip-ció dels convenis específics anuals que concretaranles obligacions que cadascuna d’elles assumeixi pera l’execució de les activitats programades.

GESFER té per objecte contribuir a les adequadesgestió, tractament o valorització de les matèries sus-ceptibles de ser utilitzades com a fertilitzants i esme-nes orgàniques a Catalunya, amb especial atenció ales de naturalesa orgànica i amb cura prioritària deles dejeccions ramaderes, en un marc de respecte almedi ambient i de desenvolupament sostenible del’activitat agrària de Catalunya. Val a dir que el ConsellRector de GESFER ha establert com una de les sevesprioritats les actuacions a la comarca d’Osona.

Per la seva banda, el Consell Comarcal d’Osona itots els ajuntaments de la comarca van aprovar, l’any2000, el "Pla integral per a la gestió de purins porcinsde la comarca d'Osona" i el seu pla d’actuació ambl’objectiu principal de recuperar l’equilibri i la com-patibilitat entre l’activitat ramadera i la base territorialque la sustenta, i recuperar la qualitat de les aigüessubterrànies de la comarca. D’aleshores ençà, l’ens


I TERRITORI


I TERRITORI

comarcal ha desenvolupat diverses tasques relacio-nades amb la gestió de les dejeccions ramaderes,com ara seguiment d’aplicacions agrícoles, informa-ció de les avaluacions ambientals de la major partde les explotacions, entre altres, que han propiciatque en aquests moments disposi d’una base dedades associada a un sistema d’informació geogrà-fica molt complerta.

- SIGNATURA D’UN CONVENI PER AL

TRANSPORT, GESTIÓ I TRACTAMENT DE PURÍ

A la seu del Consell Comarcal d’Osona es va signarel 21 de setembre de 2010 un conveni per al transport,la gestió i l’aprofitament del purí porcí com a fertilitzantorgànic al banc de terres de l’entorn de la comarca.El conveni va ser signat per Miquel Arisa, president delConsell Comarcal, Eudald Sentmartí, president de l’As-sociació d’Usuaris de les Plantes de Tractament dePurins de Santa Maria de Corcó i de les Masies de Vol-tregà, i Salvador Puig, president del Consorci de Ges-tió de la Fertilització Agrària de Catalunya (GESFER),en presència del conseller d’Agricultura, Alimentació iAcció Rural, Joaquim Llena.

En la seva intervenció, el conseller va destacar lafeina feta pel Consell Comarcal en aquest sector i enla problemàtica que comporta la gestió del purí porcí,

remarcant així mateix que, malgrat tot, és un actiu dela comarca i que en el futur els purins esdevindranuna font complementària d’ingressos pels ramaders.Igualment ha manifestat que el nitrogen és el milloradob natural per la terra perquè li aporta qualitat.

El representant dels ramaders i el president deGESFER han explicat la situació actual. MiquelArisa ha agraït la col·laboració del DAR i ha explicatbreument la tasca que ha que ha dut a terme elConsell Comarcal d’Osona.

Després de les intervencions institucionals, el con-seller Joaquim Llena ha signat en el llibre d’honordel Consell Comarcal.

- INAUGURACIÓ DE L’AMPLIACIÓ DE

L’EDAR DE PRATS DE LLUÇANÈS

El dia 1 de juny de 2008, el president del Consell Co-marcal d’Osona, Miquel Arisa, i el vicepresident pri-mer del Consell Comarcal i alcalde del municipi, LluísVila, van inaugurar les obres d’ampliació de l’EDARde Prats de Lluçanès. Aquesta depuradora havia en-trat en funcionament durant el mes de maig de 1999i des del maig de l’any 2000 és gestionada pel Con-sell Comarcal d'Osona a través de l’empresa mixtaDepuradores d'Osona SL. Està dissenyada per trac-

- TRANSPORT I TRACTAMENT DE PURINS, SOTA EL CONTROL DEL CONSELL COMARCAL.


I TERRITORI


I TERRITORI

tar les aigües residuals d’una població equivalent a3.500 habitants (amb un cabal diari de disseny de875 m3) i dóna servei al municipi de Prats, amb unapoblació servida de més de 2.700 habitants.

Les obres d’ampliació (per import de 666.420,00euros) han consistit en la construcció d’un dipòsit ho-mogeneitzador de 1000 m3, la construcció d’un reactoranòxic de 500 mj., la instal·lació d’un analitzador encontinu i la instal·lació d’un espesseïdor de fangs.

- INAUGURACIÓ DE LES AMPLIACIONS DE

L’ETAP D’OSONA SUD I

L’EDAR DE FOLGUEROLES

El director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA),Manel Hernández, i el president del Consell Comarcald’Osona, Miquel Arisa, van inaugurar el 13 de maigde 2008 les obres d’ampliació de les instal·lacions del’Estació de tractament d’aigües potables d’OsonaSud i de l’Estació depuradora d’aigües residuals deFolgueroles.L’ETAP Osona Sud abasteix una poblaciótotal de 45.582 habitants. Les obres d’ampliació (quehan suposat una inversió de 1.984.959 euros) hanconsistit en l’augment de la capacitat de bombamentfins a 675 m3/hora, l’ampliació del procés de potabi-lització (1 cambra de mescla, 1 cambra de floculació,1 cambra de pressió, 1 decantador i 4 filtres de carbó

actiu), la instal·lació de lamel·les en els decantadors,l’ampliació de la línia de tractament de fangs i l’am-pliació de la capacitat de bombeig fins al dipòsit deSant Marc (Calldetenes). S’han dut a terme durant elperíode 2006-2007 i permeten tractar un cabal de25.000 m3/dia. Pel que fa a l’EDAR de Folgueroles,aquesta instal·lació de sanejament dóna servei a unapoblació de 1.219 habitants. Les obres d’ampliació(906.677 euros) han consistit en la construcció d’unnou reactor biològic i un decantador, la construcciód’un espesseïdor de fangs i la instal·lació d’un sistemade centrífuga per a la deshidratació de fangs.

- INAUGURACIÓ DE LES DEPURADORES

(EDAR) DE MANLLEU, TAVERTET I

LES CASES NOVES

El director de l’Agència Catalana de l’Aigua acompa-nyat per president del Consell Comarcal, Miquel Arisa,els vicepresidents Lluís Vila i Josep Colomer, els alcal-des respectius i diverses autoritats, va inaugurar el dia26 de març de 2010 l’ampliació de la depuradora deManlleu, que ha tingut un cost superior als 4,5 milionsd’euros, finançats en un 85% pel Fons de Cohesió dela Unió Europea. Les obres han consistit en duplicarla capacitat de la planta (passant dels 7160 m3/dia als13.320 m3/dia) i assegurar així el sanejament d’unapoblació equivalent de 50.000 habitants.

També s’ha fet l’estrena oficial de les depuradoresde Tavertet i de les Cases Noves, executades pelConsell Comarcal d’Osona en virtut d’un convenisignat amb l’Agència Catalana de l’Aigua i amb uncost total proper als 1,5 milions d’euros. La depura-dora de Tavertet, amb un cabal de disseny de 84m3/dia, ha tingut un cost proper als 730.000 euros idóna servei als 100 habitants del municipi. Pel quefa a la depuradora d’aigües residuals del nucli deLes Cases Noves, al terme municipal de Les Masiesde Roda, ha tingut un cost de 760.000 euros, dónaservei als 200 habitants d’aquest nucli i té un cabalde disseny de 85 m3/dia.

Hernández va destacar la importància del saneja-ment i de la millora de la qualitat del medi, ja que elPla de Gestió de l’Aigua de Catalunya, permetrà unamillora en l’abastament i també en el sanejament i elmedi, fent possible assolir el bon estat ecològic i quí-mic en un 67% dels nostres rius i aqüífers i la implan-tació dels cabals ambientals.

- REUNIÓ DE MUNICIPIS QUE REBEN

ABASTAMENT D’AIGUA POTABLE A TRAVÉS

D’AIGÜES D’OSONA

El dia 15 d’octubre de 2009, a la sala de plens delConsell Comarcal d’Osona, va tenir lloc la reunióhabitual de la comissió de seguiment d’abastamentd’aigua potable als municipis d’Osona a través del’empresa Aigües d’Osona. A la sessió, presididapel president del Consell Comarcal d’Osona, Mi-quel Arisa, van participar-hi alcaldes i regidors enrepresentació de 11 dels 21 municipis; la gerent, elsecretari i el tresorer del Consell Comarcal d’Osona,Anna Portet, Jaume Portús i Valentí Costa, el con-seller delegat del Cicle de l’Aigua, Jaume Criach,el tècnic assessor en matèria d’aigües potables, Mi-quel Codina i dos representants de l’empresa pú-blica Aigües d’Osona.



En aquesta reunió, on el Consell Comarcal comptava,per primera vegada, amb el 51% de la representacióde la societat Aigües d’Osona SA, es va exposar l’in-forme de gestió i el compte de resultats corresponental període gener-setembre 2009 i el pressupost degestió per l’any 2010. Pel que fa a aquest punt de l’or-dre del dia, destaca la congelació de les tarifes peral proper exercici.

Finalment, també es va aprofitar l’ocasió per presentarals alcaldes el resultat dels treballs de digitalitzacióde la xarxa d’abastament d’Osona Sud que s’han re-alitzat en els darrers mesos.

- PROJECTE DE REDUCCIÓ DE

LA CONTAMINACIÓ LUMÍNICA. PREMI DE LA DIPUTACIÓ

Els ajuntaments associats a l'Agència de l'Energiavan estalviar l'any 2007 1.089.266 kWh, o sigui, 928tones de CO2 en actuacions d'eficiència energèticad'enllumenat públic que representen uns estalviseconòmics de prop de 120.000 euros l'any.

L’Agència de l’Energia d’Osona del Consell Co-marcal, que compta amb una àmplia participaciód’ajuntaments i entitats de la comarca, presenta

els estalvis assolits pels ajuntaments associats ique porten un control dels consums energèticsamb objectius de reducció.

Després d’uns anys d’inversió en millores en els seusenllumenats públics en aspectes d’eficiència i estalvienergètics, els ajuntaments d’Osona comencen a ob-tenir estalvis energètics importants. Aquestes milloress’han aconseguit aplicant les mesures proposades enles auditories energètiques que l’Agència de l’Energia,al llarg d’aquests anys, ha anat fent als municipis dela comarca. En total, s’han realitzat 37 auditories quecontemplaven la substitució de les bombetes de vaporde mercuri per sodi d’alta pressió, canvi de pàmpolsper la millora de la qualitat lluminosa, substitució debalastos per electrònics, reduccions de flux lluminós,millores en la contractació, reduccions de potència deles làmpades, canvi de cèl·lules per rellotges astronò-mics, canvis de balastos per reduir la reactiva, etc.


I TERRITORI


I TERRITORI



A banda d’això, enguany l’Agència de l’Energia haelaborat i presentat als ajuntaments les propostesde plans d’adequació dels enllumenats públics ex-teriors a les noves exigències del decret català decontaminació lluminosa i a la mateixa llei. S’han ela-borat 47 plans, els quals preveuen les actuacionsa realitzar en els ajuntaments per tal d’evitar la con-taminació lluminosa, entesa com la llum que no s’a-profita per il·luminar els espais públics i que esperd cap al cel, amb efectes econòmics i mèdioam-bientals pel país. D’aquests municipis, prop de 15ja tenen aplicat en la seva totalitat el pla.

Finalment, l’Agència ha analitzat la millora tarifàriadels enllumenats públics dels municipis en qüestió iha aconseguit reduir les seves factures energètiquesen un 5%, la qual cosa ha estalviat a Osona 94.155€.

- SEGONS DADES DE L’AGÈNCIA DE

L’ENERGIA DEL CONSELL COMARCAL, OSONA SEGUEIX SENT LÍDER

EN FOTOVOLTAIQUES

L’Agència de l’Energia del Consell Comarcal ve reco-llint anualment l’estat de les energies renovables aOsona dins el seu objectiu de promoure l’estalvi en-ergètic i les energies renovables. Aquestes dades,l’any 2006 ja constataven que la comarca era lider a

Catalunya en aquesta tecnologia i aquest any es con-firma aquest lideratge. A nivell d’instal·lacions, Osonaés la que en té més de tot Catalunya, amb 127instal·lacions connectades a finals de 2007. En canvi,a nivell de potència instal·lada, Osona és la segona,només avançada per la Ribera d’Ebre. Aquest fet ésdegut a les grans instal·lacions de fins i tot més d’unahectàrea que s’ha instal·lat en la comarca del sud deCatalunya. En contrast amb això, la comarca d’Osonaha mostrat un creixement sostingut tant en nombred’instal·lacions com en potències instal·lades, la qualcosa significa que el seu desplegament ha estat moltestès a nivell de la població. Per altra banda, aquestdesplegament s’ha fet en moltes de les teulades denaus de la comarca, amb la qual cosa no s’hipotecaun sol per aquest ús.

A nivell d’energia, aquestes instal·lacions poden ge-nerar uns 4 millons de kWh, l’equivalent al consumelèctric d’unes 1.040 llars osonenques o a un pobled’uns 3.100 habitants.

Aquesta tecnologia té molt interès a la nostra comarcadegut a la manca d’altres tecnologies renovables quepuguin reduir la dependència energètica externa delscombustibles fòssils.


I TERRITORI


I TERRITORI

- L’AGÈNCIA DE L’ENERGIA D’OSONA

GUANYA L’ACCÈSSIT EN ELS PREMIS A

LA MILLOR INICIATIVA LOCAL D’ESTALVI

D’ENERGIA 2007 DE LA DIPUTACIÓ

DE BARCELONA

El dia 19 de juny de 2008 la Diputació de Barce-lona, en la convocatòria dels Premis a la Millor Ini-ciativa Local d’Estalvi d’Energia per el 2007, vaconcedir l’accèssit de la seva categoria a l’Agènciade l’Energia d’Osona del Consell Comarcal “perposar a l’abast dels municipis una potent eina in-formàtica de gestió energètica municipal” ambl’objectiu de reduir els consums energètics delsmunicipis. En la mateixa convocatòria, el Consorcidel Lluçanès va guanyar el premi en la seva cate-goria per la implementació de la biomassa en elterritori, i l’Ajuntament de Vic va rebre també un ac-cèssit en la seva categoria per un projecte d’efi-ciència energètica en l’enllumenat de l’edifici de laCasa de la Ciutat. El lliurament dels premis es vacelebrar a Sitges i hi va assistir en representaciódel Consell Comarcal el president Miquel Arisa.

- COMPRA CONJUNTA

D’ENERGIA ELÈCTRICA I GAS

L'Agència de l’Energia d’Osona del Consell Comarcalha ajudat a estalviar a 44 ajuntaments i administra-cions públiques de la comarca 213.825,96€ fruit deles subhastes i licitacions que es van realitzar al llargdel mes de desembre de 2009. Mitjançant aquest sis-tema, els consistoris han aconseguit rebaixes de finsa un 19% del preu de sortida, tot i que l’estalvi migha quedat en un 12,4 % per a la contractació del sub-ministrament elèctric durant el 2010.

L'1 de juliol de 2009 va desaparèixer el sistema desubministrament a tarifa per part de les distribuïdoresi els consumidors han hagut de formalitzar un contra-cte amb una comercialitzadora, per contractes supe-riors als 10 kW de potència. Per triar l’empresacomercialitzadora, els ajuntaments han, o bé dema-nat oferta de forma electrònica, o bé han realitzat unasubhasta electrònica. L’oferta de preu s’ha dividit ensublots en funció de la potència, el consum, la tensiói la discriminació horària.

La subhasta electrònica es va fer a través de la Pla-taforma Electrònica de Contractació de les Adminis-tracions Públiques (PECAP) del consorci Localret.



Hi van ser convidades Endesa, Iberdrola, Hidrocan-tábrico Energía i Factor Energia. Els pressupostosbase de licitació es van calcular tenint en compte elcost del subministrament d’energia elèctrica durantl’exercici 2008 a preus de desembre de 2009.

Amb aquesta adjudicació, els ajuntaments es van es-talviar seguir pagant els futurs increments del preudel subministrament de l’energia elèctrica, i que esvenien duent a terme al llarg del 2009. Aquests incre-ments van ser d'un 5% trimestral des de juliol del2009 i es preveien augments d’un 20% a partir d'abrildel 2010 (per les majors de 10 kW de potència).

- EL CONSELL COMARCAL ACULL

L’ACTE DE SIGNATURA DEL PACTE

D’ALCALDES PER L’ENERGIA

El 10 de febrer de 2010 va tenir lloc a la seu del ConsellComarcal d’Osona l’acte de signatura del Pacte d’Al-caldes i Alcaldesses per l’Energia, entre la Diputacióde Barcelona i els municipis de la comarca adherits aaquesta iniciativa mèdioambiental.

A l’acte de signatura hi van assistir el president delConsell Comarcal, Miquel Arisa, que va donar la ben-vinguda, el president delegat de l’àrea de Medi Am-bient de la Diputació de Barcelona, Joan Antoni Barón,

i el coordinador de l’àrea, Ferran Vallespinós, així comels alcaldes i alcaldesses dels tretze municipis de lacomarca que s’hi han adherit: Vic, Manlleu, Torelló,Centelles, Les Masies de Voltregà, Prats de Lluçanès,Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Vi-cenç de Torelló, Sant Bartomeu del Grau, Montesquiu,Alpens, Santa Maria de Corcó i Orís.

El Pacte d’alcaldes pretén impulsar els criteris de laComissió Europea en matèria d’estalvi energètic i elfoment de les energies renovables fins arribar a unestalvi energètic net, tant a nivell municipal com a ni-vell particular, amb l’objectiu final d’aconseguir unareducció del 20% de les emissions dels gasos ambefecte hivernacle abans de l’any 2020.

La Diputació de Barcelona ofereix suport tècnic ieconòmic als municipis adherits al projecte per talque redactin, en el termini d’un any, un Pla d’accióper l’energia sostenible, fent un inventari d’emis-sions de gasos d’efecte hivernacle i identificant qui-nes línies d’actuació poden seguir per promourel’estalvi d’energètic. El diputat Joan Antoni Barón,que va ser qui va signar el pacte per part de la Di-putació de Barcelona, va destacar en el seu parla-ment la importància que té la implicació delsgoverns locals en l’estalvi energètic, implicació queja s’ha aconseguit en temes com l’aigua i els residusi que cal aconseguir, també, amb l’energia.


I TERRITORI


I TERRITORI

- COL·LABORACIÓ EN LA DIFUSIÓ I

IMPLANTACIÓ DE LA BIOMASSA

El dia 2 d’abril de 2009 es va dur a terme la jornadaorganitzada per l’Agència de l’Energia del ConsellComarcal, en el marc del Mercat del Ram de Vicsobre la rendibilitat dels boscos.

Durant la primera part d’aquesta jornada, es vanpresentar les característiques dels boscos d’Osonai les ajudes actuals per a la gestió forestal, així comes va posar de relleu el paper fonamental de les as-sociacions de propietaris forestals i les ADF en lagestió dels nostres boscos.

En el segona part de la jornada es van exposar dife-rents exemples d’aprofitaments energètics, com laproducció d’estella al Lluçanès, l’aprofitament de labiomassa a la Cerdanya i les tècniques d’explotacióforestals actuals. També es va posar sobre la taulala possibilitat d’ampliar la utilització de la biomassaforestal com a font de producció elèctrica. Finalment,la jornada es va tancar amb un interessant debatsobre quin és el camí a seguir per millorar la rendi-bilitat dels boscos i l’aprofitament energètic de laseva biomassa.

La jornada va tenir una important afluència de pú-blic, entre el qual hi havia representants dels agentsimplicats en el món forestal: propietaris forestals,ADF, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, elCentre de la Propietat Forestal, el Departament deMedi Ambient i Habitatge, la Diputació de Barcelona,instal·ladors, entre d’altres.

Les principals conclusions de la jornada van ser elfet que encara hi ha molt camí per recórrer dins elsector forestal i que tots els agents implicats haurande treballar de forma conjunta per millorar la gestióforestal i la rendibilitat dels nostres boscos.

- 500 ALUMNES DE SECUNDÀRIA D’OSONA

PEDALEN CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC

Més de 500 alumnes de secundària d’Osona van uti-litzar la bici per anar al seu centre escolar durant lasetmana de la mobilitat sostenible i segura celebradal’any 2010. Molts d’aquests alumnes van demanar alsseus centres d’ensenyament zones d’aparcament se-gures per les bicis.

Dins la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura(SMSS) que es celebra a nivell europeu del 22 al 29de setembre, es va portar a terme la primera edició

de l’activitat “Sis dies amb bici a l’institut”. L’activitat,organitzada per l’Agència Local de l’Energia del Con-sell Comarcal d’Osona (ALEO) i el Bicicleta Club deCatalunya (BACC), va tenir la col·laboració de 18centres d’educació secundària. L’èxit d’aquest pri-mera edició va ser important.

L’activitat tenia com a objectiu conscienciar els noisi noies de la comarca de la necessitat de realitzar uncanvi modal en els sistemes de transport d’Osona ac-tuals per uns sistemes més sostenibles i respectuo-sos amb el medi ambient. D’aquesta forma espretenia demostrar que la bici és un bon sistema detransport per poder moure’ns pels nostres pobles iciutats. Durant els sis dies de l’activitat, en els dife-

rents centres es van realitzar xerrades i ponènciessobre canvi climàtic i mobilitat sostenible, per expli-car als alumnes quina era la finalitat de la SMSS.

La participació va ser variable depenent dels cen-tres i dels diferents dies, ja que el divendres 24 lapluja va fer acte de presència de bon matí i el dime-cres 29 era el dia de la vaga general. Tot i així, l’èxitva ser molt notable i en total més de 500 alumnespertanyents a 18 centres van utilitzar la bici permoure’s fins a l’institut. Els dies amb més participa-ció van ser el dijous 23 de setembre, amb uns 400alumnes i el dimarts 28, amb uns 410 alumnes. Amés de l’accés amb bici al centre escolar, algunscentres com l’Escola Casals Gràcia de Manlleu o elSES de Gurb van organitzar sortides amb bici coma activitat complementària a la SMSS.

Cal recordar que el transport és el responsable del40% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, icanviant 500 viatges diaris amb cotxe diesel per la bicials centres escolars, en una setmana s’evita l’emissiód’uns 3.380 kg de CO2 a l’atmosfera, el consum d’uns1.250 litres de gasoil i es produeix un estalvi econòmicde 1.500€. A l’hora que els alumnes fan activitat física,milloren la salut i guanyen en autonomia.




I TERRITORI


I TERRITORI

- NOVA DOTACIÓ PER AL MANTENIMENT DE

CAMINS EN CONVENI AMB AJUNTAMENTS

El dia 5 de març de 2009 es va fer la darrera reunióde les cinc que des del Consell Comarcal s’han fetamb els representants dels ajuntaments de la co-marca per plantejar les actuacions del servei delPla de Camins.

De les diverses trobades que representants polítics delConsell han realitzat amb administracions superiors pertal d’aconseguir recursos per mantenir els camins encondicions de transitabilitat, ja va donar fruits la con-vocatòria extraordinària que va treure la Diputació deBarcelona dins Xarxa Barcelona, que preveia atorgarles subvencions directament als ajuntaments. En elscriteris de puntuació de les diferents sol·licitud d’ajut,es donà prioritat a aquelles actuacions incloses dinsdel Pla de Camins comarcal i que la demanda no fosnomés de l’ajuntament, sinó inclosa també en la pro-posta del Consell Comarcal, amb l’objectiu d’obteniruna major eficiència en la gestió dels recursos i la co-ordinació dels projectes comuns.

En relació amb els camins inclosos al Pla, des delConsell s’oferí als ajuntaments la possibilitat de pre-parar-los tota la documentació tècnica necessària per

la sol·licitud de subvenció i, una vegada atorgada, siho creuen oportú, es pot establir un conveni per talque tots els aspectes tècnics referents a l’execucióde l’obra (projecte, direcció d’obra...) es puguin ferdes del Consell a cost zero pels ajuntaments.

Està previst que Diputació de Barcelona faci una con-vocatòria d’ajuts amb una partida pressupostària de3M€ per tota la província de Barcelona, i el fet queOsona fos l’única comarca que tenia aprovat un Pla decamins d’interès comarcal, feia preveure que es puguiobtenir un bon finançament per a les propostes que espresentin coordinades amb el Consell Comarcal.

Així mateix, i com a línia de continuïtat de l’apostaque s’ha fet pels camins de la comarca, es proposainiciar una col·laboració amb els ajuntaments creantun “pla de manteniment” dels camins del Pla.

Per primera vegada el Consell Comarcal ha inclòsen el seu pressupost una partida de fons propisdestinada al manteniment de camins.

La proposta que s’ha fet als ajuntaments és la decol·laborar econòmicament en un 50% en municipisgrans o del 75% en municipis més petits en aques-tes actuacions, sempre amb la coordinació tècnicadel Consell.

La partida inicial és modesta però prou importantper veure l’acollida i el funcionament que pot teniraquesta iniciativa i, si la valoració és favorable, laprevisió és incrementar-la.

L’obra finançada pel Departament de Política Territoriali Obres Públiques amb un pressupost de 275.000 € vaincloure millores als camins de:- Camí de Beulaigua a Lluçà (Sant Martí d’Albars i

Lluçà).- Camí d’Alboquers (Sant Bartomeu del Grau).- Camí del Sorreig (Sant Martí de Sobremunt).- Camí de Sant Salvador de Bellver (Sant Boide Lluçanès).- Camí de Centelles a Sant Martí de Centelles(Centelles).- Camí de Sant Pere de Torelló a Manlleu - QuatreCamins (Torelló i Sant Pere de Torelló).



-ESTUDI PER A LA CREACIÓ DE L’AGÈNCIA

DE PROMOCIÓ ECONÒMICA COMARCAL

En relació a l’evolució que han experimentat les polí-tiques locals de promoció econòmica al llarg de lesdarreres dècades, cal posar de manifest que s’ha pro-duït un canvi de paradigma que ha significat passard’unes polítiques de promoció econòmica centradesen l’ocupació (persones) a unes polítiques centradesen el desenvolupament local integral del territori, i ladefinició d’uns models propis de desenvolupamentper a cada territori amb una visió més estratègica id’àmbit supramunicipal per assolir uns objectius demillora de l’eficiència i l’eficàcia dels recursos.

En aquest sentit, l’actual model organitzatiu de la co-marca està basat en la constitució d’uns Pactes ter-ritorials que dificulten afrontar amb garanties d’èxitaquest canvi de paradigma abans esmentat. El fun-cionament dels Pactes territorials ha possibilitat unacol·laboració conjunta real de les entitats que formencada Pacte, aportant una certa coordinació de lesaccions de les entitats membres. Però s’ha trobat afaltar una col·laboració entre els diferents Pactes al’hora de tirar endavant projectes estratègics i motorsde l’economia del territori. Per altra banda, des de lesentitats públiques d’àmbit superior (Generalitat de

DE L’ÀREA D’HISENDA I

PROMOCIÓ ECONÒMICA

DEL CONSELL COMARCAL

D’OSONA EN FORMEM PART

PROMOCIÓ ECONÒMICA,RÈGIM INTERN, COMUNICACIÓ I NOVES

TECNOLOGIES, HISENDA I EL

SERVEI D’ASSESSORAMENT

A MUNICIPIS

ÀREA D’HISENDAI PROMOCIÓECONÒMICA

109 ÀREA D’HISENDAI PROMOCIÓECONÒMICA

Catalunya, Diputació de Barcelona) que fins ara ha-vien recolzat les activitats dels Pactes, sembla queaposten ara per canviar aquest model organitzatiuper noves fórmules que garanteixin un major impacteal desenvolupament econòmic del territori.

A partir de la realitat i dels antecedents comentatsanteriorment, les oficines de promoció econòmica dela comarca, que són responsables de la coordinaciódels Pactes territorials, manifesten la intenció deconstituir una entitat que faciliti el desenvolupamenteconòmic de la comarca amb una visió estratègica imés de conjunt.

En aquest sentit, la definició d’aquest nou model or-ganitzatiu comarcal passa per la creació d’una so-cietat limitada que tingui per objecte la coordinacióde les polítiques de desenvolupament local i pro-moció del territori en sentit ampli (desenvolupamentempresarial, turístic, rural...), així com impulsar pro-jectes estratègics comarcals per tal de superar l’ac-tual estructura, formada per quatre Pactes amb lescorresponents oficines de promoció econòmica, demanera que els representants de la societat seranescollits en el marc de cada Pacte. Per tant, elsPactes funcionaran com a espais de reunions peranalitzar les polítiques de desenvolupament localde cada territori i poder fer arribar propostes a lasocietat. Aquest objecte social podrà ser ampliat

per tal que la societat pugui gestionar altres pres-tacions, si així ho acorda la seva junta general.

Aquesta optimització de recursos passa per què elnou ens tingui en compte tots aquells projectes i ini-ciatives existents en el territori, com pot ser OsonaTurisme, el Consell Econòmic i Social de la Comarcad’Osona (CESCO) o l’Observatori d’Osona per alDesenvolupament Local, entre d’altres.

- EL CONSELL COMARCAL D’OSONA

PRESENTA LA INICIACIÓ DELS EIXOS 2 I 3 DEL PROJECTE ILOQUID

El dia 16 de juny de 2010 es va fer a la sala deplens del Consell Comarcal d’Osona la presentació


110ÀREA D’HISENDAI PROMOCIÓECONÒMICA

de l’inici dels eixos 2 i 3 del projecte ILOQUID, em-marcat dins la política pública local orientada a lainserció laboral de persones aturades en el sectorde serveis d’atenció a les persones amb especialsnecessitats.

Van presentar l’acte la consellera de Benestar Socialdel Consell Comarcal d’Osona, Maria Rodríguez i elconseller de Promoció Econòmica Josep M. Giravent.També hi van participar Rosa Álvarez, regidora dePromoció Econòmica i Turisme de les Masies de Vol-tregà; David Bosch, regidor de Promoció Econòmicade Manlleu i Gràcia Ferrer, regidora de Dones, Joves,Salut i Cooperació al Desenvolupament, de Vic.

El projecte ILOQUID es va iniciar l’any passat ambun primer Eix de planificació i dinamització territorial,d’anàlisi estratègica del sector d’atenció a les perso-nes, on hi van participar agents locals, professionalsi representants del sector d’atenció a les persones.A partir de la diagnosi realitzada en aquest primer eixes despleguen les accions del projecte ILOQUID enl’eix 2, d’itineraris d’inserció i millora de la ocupació,i l’eix 3, de promoció d’empreses i serveis, que esdesenvoluparan al llarg dels anys 2010, 2011 i 2012.

Per dur a terme l’execució dels eixos 2 i 3 es va cons-tituir la Iniciativa Local d’Ocupació d’Osona, formadaper l’agrupació de 12 entitats municipals, i formalit-

zada mitjançant la signatura d’un conveni de col·labo-ració on el Consell Comarcal d’Osona esdevé l’entitatinterlocutora, representant i responsable de l’execuciói de la gestió global del projecte.- INICI DE LES ACCIONS FORMATIVES DEL

PROGRAMA ILOQUID AL

CONSELL COMARCAL D’OSONA

Un total de 21 dones de diversos municipis de la co-marca d’Osona van ser seleccionades per formarpart de les primeres accions formatives del projecteILOQUID, que van començar el mes de setembrede 2010. Aquestes persones, inscrites com a de-mandants d’ocupació al SOC i que volen treballaren el sector d’atenció a les persones amb necessi-tats especials, es formaran al llarg dels propersmesos. L’acte de presentació ha anat a càrrec de laconsellera de Benestar Social, Maria Rodríguez.

Amb cada beneficiària es va pactar un itinerari d’ocu-pabilitat adaptat a les seves competències i necessitats.Aquests itineraris inclouen la formació especialitzadad’Assistent d’Atenció Domiciliària (480 hores de teoria i120 hores de pràctiques) i formació complementàriacom per exemple orientació sobre el sector d’atenció ales persones, formació en habilitats personals, tecnolo-gies de la informació, medi ambient, lluita contra l’exclu-sió social o igualtat d’oportunitats.



- ACCIONS FORMATIVES DEL PROGRAMA ILOQUID AL CONSELL COMARCAL D’OSONA.

Antecedents i objectius del projecte:

L’ILOQUID s’emmarca dins la política pública localorientada a la inserció laboral en el sector de serveisd’atenció a les persones amb necessitats especialsque donen cobertura a infància, adolescència i joves,gent gran, persones amb discapacitat i malaltiesmentals, i persones amb dependència, recollint l’ex-periència acumulada en les cinc edicions anteriorsdel programa ILOSER.

Els objectius del projecte són fomentar la inserciólaboral de persones en situació d’atur en el sectord’atenció a les persones, a través del treball enxarxa, la cooperació local i la concertació territorial.

L’ILOQUID és un projecte impulsat per Diputacióde Barcelona, cofinançat pel Ministerio de PolíticaTerritorial (MPT), amb recursos provinents del FonsSocial Europeu (FSE), així com per les 12 entitatssignatàries del conveni de col·laboració.

- CREACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ OSONA TERRA

Nou productors agroalimentaris de la comarcad’Osona van signar el mes de setembre de 2009els estatuts i l’acta fundacional d’una associacióde productors agroalimentaris de qualitat, Osona

Terra, associació de pagesos, artesans i oficis deboca d’Osona, formada per productors agroali-mentaris de sectors diversos que tenen en comúel fet de treballar a la comarca i de fer productesartesans de contrastada qualitat.

L’acte de signatura va tenir lloc a la seu del ConsellComarcal d’Osona i va ser Josep M. Giravent, con-seller de Promoció Econòmica, qui va obrir l’acte depresentació molt satisfet per veure realitzat aquestprojecte endegat pel Consell que des de la seva àreade promoció econòmica treballa per impulsar el des-envolupament econòmic de la comarca d’Osona. Gi-ravent va destacar també els objectius de l’associació



que, segons es manifesta als estatuts, són agruparempreses de producció agropecuària per a l’alimen-tació humana de la comarca d’Osona que es caracte-ritzin per la qualitat del seu producte i per les bonespràctiques en la seva elaboració, i així, ampliar tant elsseus canals de distribució com el radi de comercialit-zació; crear una marca que esdevingui un distintiu dequalitat; promocionar les empreses associades; pro-porcionar als seus associats un canal d’accés a lesadministracions públiques; contribuir a la recuperaciói a la revalorització dels productes locals i tradicionals;potenciar la creació i desenvolupament de petites imitjanes empreses agroalimentàries; consolidarOsona com a referent de gastronomia de qualitat enels productes agraris i ramaders i ajudar al foment delturisme i la promoció de les parts que conformen lacomarca d’Osona: la Plana de Vic, el Lluçanès, la Vallde Sau, el Collsacabra, Portes del Montseny (l’Alt Con-gost) i els Paisatges del Ter.

A continuació, el president de l’Associació, XavierPuigseslloses, ha agraït en nom del grup la con-fiança dipositada en tots els membres de l’associa-ció i el gastrònom Pep Palau ha tancat l’actemanifestant la seva il·lusió pel projecte i afirmant queels productes de qualitat són els que posen en alçaels valors principals de la cuina i que els productorssón el patrimoni tangible d’aquesta. Convençut queassistirem a les sinergies entre el món de la cuina i

la producció i que els propis osonencs s’adonarande l’excel·lència dels productes que disposen a lacomarca, va acabar agraint al Consell Comarcal elrecolzament a la iniciativa i encoratjant d’altres pro-ductors que formin part de l’associació.

Els productors que formen part de l’associació són:Companyia Cervesera del Montseny (Sant Miquel deBalenyà), Destil·leries Bosch (Sant Quirze de Besora),Granges Comas (Santa Eugènia de Berga), Forn deSant Jordi (Folgueroles); Carnisseria CansaladeriaCodina (Taradell), Carns Martí (Gurb), Masia Vila-Rasa(Taradell), Formatgeria Mas El Garet (Tona) i CasaOms (Hostalets de Balenyà.

- INFORME DELS MERCATS DEL GUST

D’OSONA 2008

El Consell Comarcal d’Osona a través del Departa-ment de Promoció Econòmica va entrar dins el pro-jecte pilot impulsat per Diputació de Barcelona,Productes de la Terra. Aquest projecte té com a ob-jectiu impulsar i donar a conèixer el sector artesà ali-mentari de la província de Barcelona. Dins d’aquestprojecte, el Consell Comarcal va planificar tota unasèrie d’accions destinades a potenciar i promocionarel sector artesà alimentari de la comarca.



Una d’aquestes accions va ser oferir una nova viade comercialització als artesans alimentaris de la co-marca i, a la vegada, donar a conèixer els productestant als habitants d’Osona com als visitants de fora.Aquesta acció es va materialitzar amb l’organitzacióa diversos municipis d’un mercat.

La idea inicial d’aquest mercat va venir per partd’IMPEVIC, que aquell any va iniciar una nova firaanomenada Mercat del Gust. Aquest mercat teniacom a intenció donar a conèixer els diferents pro-ductes que s’elaboren artesanament a la comarca icrear un espai de degustació i venda pe al públic.

A partir d’aquesta idea es van organitzar quatre mer-cats més (un per territori turístic, a part del que es vafer el dia 1 de juny a la Guixa) amb la col·laboraciódels consorcis de promoció turística i ajuntamentscorresponents. El dia 22 de juny es va fer a Prats deLluçanès, dins els actes de les festes de Sant Joan iels Elois; el dia 27 de juliol a Roda de Ter dins la Firadel Pescador, el dia 28 de setembre a Tona, coincidintamb la setmana de la Mobilitat Sostenible i les Jorna-des Europees de Patrimoni i el dia 19 d’octubre a Ta-vèrnoles, dins els actes de la Fira de Sant Galderic.

El nombre de productors participants a aquests mer-cats ha estat al voltant d’una dotzena. Els productesque s’hi han exposat han estat: tot tipus d’embotits,

una gran varietat de formatges, mel, ratafia, bolets,herbolari, pans i coques i cervesa. El Mercat del Gustera una activitat més dins d’altres fires i festes ja or-ganitzades pel municipi per tal de poder asseguraruna assistència mínima de visitants. D’aquesta ma-nera les diferents activitats es complementaven. Lavaloració general d’aquests mercats és positiva jaque en les diverses edicions hi ha hagut participació,tant de públic com de productors. El públic que elsha visitat ha pogut conèixer una sèrie de producteselaborats a la comarca, provar-los, comprar-los isaber en quins llocs els distribueixen.

S’ha de destacar el Mercat del Gust de Tona que és elque ha tingut més assistència de públic i en el qual lesactivitats paral·leles organitzades van tenir un granèxit. En aquest mercat, l’Escola d’Hostaleria d’Osonava oferir un esmorzar de pagès i el Camp de les Llosesuna degustació de pa i cervesa romana.

- EL CONSELL COMARCAL POSA EN MARXA

EL MERCAT DE LA TERRA D’OSONA

El Consell posa en funcionament un mercat men-sual i itinerant que té com a principal objectiuacostar l'artesania alimentària de la comarca alsconsumidors. El Mercat de la Terra amplia i poten-cia el Mercat del Gust que es va fer l'any 2008 en



cinc poblacions de la comarca. El primer mercatva començar el 22 de novembre de 2009 a SantaMaria de Corcó-l'Esquirol.

Els objectius d’aquest projecte són: establir unaxarxa de comercialització estable de productesagroalimentaris de qualitat als municipis de la co-marca d’Osona, i potenciar i consolidar aquestsmercats com uns dels pilars bàsics de suport a lacomercialització de petits productors i artesanscompromesos amb la qualitat alimentària.

Aquest nou canal de comercialització presenta elssegüents avantatges: proximitat territorial, ja que fa-cilita la comercialització de productes locals per-metent que la gent conegui què s’està produint a lacomarca i qui ho fa; periodicitat, la continuïtat en eltemps i la celebració estable permet que l’esdeve-niment adquireixi una identitat pròpia; sense inter-mediaris econòmics, la qual cosa permetrà alspetits productors no perdre marges de benefici; encomunicació directa amb el consumidor, permetràque el productor tingui l’oportunitat d’explicar elmètode d’elaboració, per tal que el client pugui co-nèixer el valor que conté, alhora que el consumidorpot saber de primera mà què està comprant.

Poden participar-hi tots aquells petits productorsque formin part del cens de productes de la terra

d’Osona, que hauran de regentar obligatòriament laparada i podran vendre només productes que ellsmateixos hagin elaborat.

L’organització posa a disposició dels artesans l’es-tand, una caseta de fusta de 3x2 m, amb escomesaelèctrica. La resta de material l’ha de portar cadaartesà. El nombre màxim de parades que tindràaquest mercat és de 20. Es muntarà una taverna, il’organització d’aquesta se cedirà a alguna entitatlocal o comarcal.

La periodicitat serà mensual, preferentment el primercap de setmana de cada mes. Tindrà una duradad’un matí, el municipi receptor escollirà si vol que elmercat se celebri dissabte o diumenge. La creaciódels Mercats de la Terra d’Osona va acompanyadad’una imatge i una estètica unificada i de qualitat.Aquesta imatge també apareixerà a les bosses depaper que els paradistes donaran a tots els seusclients. Aquesta bossa, a més de la imatge, tambécontindrà un calendari amb tots els mercats que secelebrin aquell any i el lloc.



-REALITZACIÓ DE LA JORNADA DE LA

TERRA A LA CUINA

Vic va acollir el 5 de juny de 2010, a l'Edifici delSucre, la I Jornada De la Terra a la Cuina. El mateixdia es lliurà el premi IV Campionat de Joves Cuiners,que organitza el Gremi d'Hostaleria d'Osona amb lacol·laboració de l'Escola d'Hostaleria d'Osona. Al vol-tant d'aquest esdeveniment s’organitzaren un seguitd’activitats. La iniciativa, impulsada des del ConsellComarcal d'Osona i la Fundació Osona Gastronomia,té l’objectiu de posar en contacte els diferents agents

del sector per parlar de producte, cuina i gastrono-mia, però també d’atreure al públic interessat enaquest tipus de propostes. Neix amb l’ambició de re-unir productors de tot Catalunya i, a banda d’exposi-ció i venda de productes alimentaris locals iartesanals, comptà amb un dens programa d’activi-tats, tastos guiats, conferències, tallers i demostra-cions gastronòmiques, a realitzar en diferents espais,com per exemple el Mercadal, on els productors ar-tesans agroalimentaris van poder fer venda i promo-ció dels seus productes. Hi participen a més delsproductors de la comarca, productors d'altres comar-ques de la província i de Catalunya.



-PROJECTE ARTESANIA. LLIURAMENT DEL

1R PREMI EMPREMTES D’OSONA

El dia 20 de setembre de 2008 va tenir lloc el lliuramentdel 1r Premi d’Artesania Empremtes d’Osona, organit-zat conjuntament pel Consell Comarcal d’Osona ambl’Associació d’Artesans Innovació i Tradició d’OsonaINTROART, per a la creació de productes vinculats ainsígnies de la comarca, amb l’objectiu de potenciarl’artesania com a element d’identitat d’Osona.

Es van presentar 58 peces representatives de 24 au-tors artesans de la comarca. Prèvia selecció de 20peces, que formaran part de la col·lecció d’Emprem-tes d’Osona, es van triar quatre peces finalistes: elscistells del Ter, de Joan Farré; el penjoll de plataOsona, de Josep i Guillem Povedano; la ceràmica Pai-satges del Montseny, de Josep Madrenas, i la figuradel Merma, del Taller Gabins. En el veredicte final, esva donar el premi de la millor peça a Joan Farré pelvalor del material autòcton i irrepetible aplicat a la tra-dició cistellera amb un tractament innovador i poètic ia Josep Madrenes per la contundència de la peçaamb una excel·lent tècnica i el tractament del paisatgecom a trama cromàtica. L'accèssit d’Empremtes Ca-talunya es va concedir a Josep i Guillem Povedano pelsimbolisme de la comarca amb una simplicitat formal

i una execució excel·lent de la joia. Tant aquesta peçacom els cistells de Joan Farré passaran a formar partdel catàleg d’Empremtes Catalunya.


CONSTITUEIX EL CONSELL ECONÒMIC I

SOCIAL DE LA COMARCA D’OSONA

El 5 de novembre de 2009 es va constituir el ConsellEconòmic i Social de la Comarca d’Osona (CESCO).L’acte va comptar amb la presència de Teodoro Ro-mero, president delegat de l’Àrea de Desenvolupa-ment Econòmic de la Diputació de Barcelona i JosepM. Rañé, president del Consell de Treball, Econòmici Social de Catalunya. El CESCO va ser una de lesconclusions dels treballs realitzats en el marc de lestaules de competitivitat, ocupació i cohesió socialque es van fer al voltant del Manifest per l’ocupació,la competitivitat i la cohesió social d’Osona promogutpel Consell Comarcal d’Osona i aprovat pel Ple endata 16 de febrer de 2009. El Ple Comarcal, en la ses-sió del dia 25 de juny de 2009 va aprovar el Regla-ment orgànic i de funcionament del CESCO. El dia29 de setembre es va publicar al Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya l’anunci sobre l’aprovaciódefinitiva. En la sessió constitutiva del 5 de novembrevan prendre possessió del seu càrrec els trenta-cincmembres que formen part del Ple, distribuïts de la se-



güent manera: set membres, designats pel ConsellComarcal, d’entre els grups polítics amb representa-ció: El president, que ostenta la presidència delCESCO, i un representant de cada grup comarcal,CiU, ERC, PSC, IC, IDO i PxC. Cinc membres delspactes territorials per a l’ocupació d’Osona: un d’Im-peVic, un de l’OPE Manlleu, un del Consorci de la Valldel Ges, Orís i Bisaura, un del Consorci dels Munici-pis del Lluçanès i un del Servei de Promoció Econò-mica i Ocupació d’Osona Sud – Alt Congost. Noumembres representants dels sindicats majoritaris dela comarca: cinc de CC.OO i quatre d’UGT- SICO.Nou membres de les organitzacions empresarials dela comarca: un del Consell Empresarial d’Osona, unde PIMEC, un d’Unió de Pagesos, un de la Taula deComerç d’Osona, un de l’Associació d’Instal.ladors

de la Comarca d’Osona, un de TICOSONA, un delGremi de Constructors d’Obres de Vic i un de CaixaManlleu. Cinc membres de les entitats socials de lacomarca: un de la Fundació Centre Mèdic Psicope-dagògic d’Osona, un de Creu Roja – Osona, un de laUniversitat de Vic, un de Càritas Diocesana i un del’Associació Sant Tomàs.

- SESSIONS DE TREBALL DEL CESCO

El 14 de gener de 2010 va tenir lloc la primera reunióde la Comissió Executiva del Consell Econòmic i So-cial de la Comarca d’Osona (CESCO). L’ordre del diade la reunió tenia tres punts a tractar: proposta dereglament de règim interior de la comissió executiva,estudi d’una proposta de formació i borsa de treballpresentada per JARC (Joves Agricultors i Ramadersde Catalunya) i dictamen sobre les necessitats i pro-postes de formació ocupacional a Osona. Pel que faal primer punt de l’ordre del dia, es va aprovar queles reunions de la comissió executiva tinguessin unaperiodicitat trimestral i es facin el primer dijous decada trimestre. Es va acordar la creació de dosgrups de treball: un de formació, per treballar ambmés profunditat els altres dos punts de l’ordre deldia, i un de reindustrialització, arran d’una propostade CCOO sobre la pèrdua de pes específic de la in-dústria a Osona.



El dia 8 d’abril de 2010 va tenir lloc la segona sessióordinària de la Comissió Executiva del CESCO. L’or-dre del dia de la reunió tenia dos punts a tractar: no-menar les vicepresidències pendents i donar comptesobre els treballs realitzats a les comissions de for-mació i reindustrialització. El primer punt de l’ordredel dia es va ajornar, ja que no havia arribat cap pro-posta per part de les entitats membres. Tot seguit, esva informar de la marxa dels treballs de les comis-sions de formació i reindustrialització. Ambdues co-missions havien realitzat una sessió de treballcadascuna. Es van presentar sengles propostes deconclusions, que s’aniran enriquint en el decurs d’a-quest mes per tal de presentar-los en forma de dic-tamen a la propera sessió del Ple del ConsellEconòmic i Social de la Comarca d’Osona. En el tornobert de paraules, el vicepresident tercer del ConsellComarcal d’Osona, Jaume Puig, va informar de l’a-torgament d’una subvenció de 45.000 € per part dela Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Tre-ball per un projecte de sensibilització i impuls de lesempreses que col·laborin en la inserció de col·lectiusamb discapacitat o risc d’exclusió. Aquest projecteva sorgir a rel de la sol·licitud presentada al ConsellComarcal d’Osona per les entitats Associació SantTomàs, Centre Especial de Treball Cooperativa Ca-landra, Fundació Humanitària Dr. Trueta, FundacióPrivada Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona,Creu Roja a Osona, ADFO (Associació disminuïts fí-

sics d’Osona) i Associació Tapís, per realitzar un pro-jecte comú de sensibilització de la contractació depersones amb problemes de disminució física, psí-quica, malaltia mental, risc exclusió, etc. La sol.licitudd’aquest projecte va comptar amb un dictamen desuport del Ple del CESCO.- PRESENTACIÓ AL CONSELL COMARCAL DE

LA XARXA D’ENTITATS D’INSERCIÓ

SÒCIOLABORAL D’OSONA: XEISO

En data 22 de desembre va tenir lloc en el ConsellComarcal la presentació de XEISO, la xarxa d’entitatsd’Inserció Sòciolaboral d’Osona i dels projectes en-degats per la xarxa.

L’acte va anar a càrrec del vicepresident tercer delConsell Comarcal d’Osona Jaume Puig, del gerentde l’Associació Sant Tomàs-PARMO, Ricard Aceves,de la gerent del Centre Mèdic Psicopedagògicd’Osona, Mercè Generò, del director de CàritasArxiprestal d’Osona, Joan Redorta i de Dolors Ven-drell, tècnica d’inserció de Creu Roja d’Osona.

El vicepresident tercer va presentar XEISO com la for-malització d’un treball compartit i coordinat que d’untemps ençà es ve realitzant entre les vuit entitats i querespon a la necessitat de treballar conjuntament, enxarxa, la inserció dels col·lectius més desafavorits en



el mercat de treball. El treball conjunt de les entitatspermet generar sinèrgies, millorar la qualitat del treballi promoure i difondre accions de major repercussió.

El gerent de Sant Tomàs va ser l’encarregat de pre-sentar les entitats que en formen part i la missió perla qual s’ha creat aquesta xarxa: fomentar una so-cietat més justa i solidària mitjançant la cooperaciói el treball conjunt, enfortint la singularitat de cadas-cuna de les entitats però treballant conjuntament

amb les empreses i les institucions públiques i pri-vades per millorar la qualitat de vida de les perso-nes amb discapacitat i/o en risc d’exclusió social dela comarca. Les entitats que conformen XEISO són:Associació de Disminuïts Físics d’Osona (ADFO),Associació Sant Tomàs PARMO, Associació Tapís,Càritas Diocesana de Vic, Centre Especial de Tre-ball Calandra sccl, Creu Roja a Osona, FundacióCentre Mèdic Psicopedagògic d’Osona i FundacióHumanitària Dr. Trueta.



La gerent del Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osonava incidir en els objectius pels quals la Xarxa aposta itreballa de manera conjunta, destacant la necessitatde garantir la igualtat d’oportunitats. Finalment, el Di-rector de Càritas Arxiprestal d’Osona va ser l’encarre-gat de presentar el projecte en el qual ha començat atreballar la Xarxa, el projecte Osona Inclusiva, quecerca promoure a Osona una actitud decidida per partde les empreses, les administracions i les organitza-cions sindicals i empresarials que permeti la màximaincorporació de les persones discapacitades i delscol·lectius en risc d’exclusió social al món laboral, enel si d’empreses inclusives.

La concreció de les accions realitzades i les que espreveu que es desenvolupin al llarg de l’any del2011, van anar a càrrec de la tècnica d’inserció deCreu Roja que va definir aquestes accions de difusiód’acord amb els objectius de la Xarxa. Osona inclu-siva és un projecte impulsat per XEISO, que comptaamb el suport del Consell Comarcal d’Osona i ambel finançament de recursos provinents de la Dipu-tació de Barcelona i de la Direcció General d’Igual-tat d’Oportunitats en el Treball de la Generalitat deCatalunya.

- EL CONSELL COMARCAL ENTRA COM A

PATRÓ A LA FUNDACIÓ OSONA GASTRONOMIA

En data 5 de juny de 2009 la Fundació Osona Gas-tronomia aprova l’admissió del Consell Comarcald’Osona com a patró institucional de la Fundació Pri-vada Osona Gastronomia. Aquesta fundació, senseafany de lucre, té per objecte potenciar la culturagastronòmica i la formació professional relacionadaamb aquesta i, en particular, potenciar la gastrono-mia d’Osona, els seus valors, els seus professionals,la seva qualitat i la seva difusió. En aquest sentit, elConsell Comarcal d’Osona ha col·laborat activamenten algunes activitats, com per exemple la Jornada“De la terra a la cuina” i ha aportat la part proporcio-nal al pressupost com a patró.


PARTICIPA COM A COMARCA CONVIDADA A

LA 1A EDICIÓ DE LA FIRA DEGUSTA A ANDORRA

Els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2009 es va cele-brar a la parròquia de Sant Julià de Lòria la primeraedició de la Fira Degusta, en què una quarantenad'empreses agroalimentàries van oferir els seus pro-ductes. L'esdeveniment va tenir una molt bona aco-



llida, tant del públic andorrà com dels visitants decap de setmana.

La Fira va comptar amb la participació del ConsellComarcal d’Osona com a comarca convidada, ambun estand en el que es donaven a conèixer productesosonencs autòctons, com les patates del bufet, lesmongetes del Collsacabra, els cigrons d’Oristà, el pad’Osona, formatges, l'acreditada llonganissa de Vic,tòfona, mel, embotits cuits i cervesa artesana.

Dels actes que van tenir lloc amb motiu de la fira, caldestacar el sopar que es va celebrar el divendres ala Borda les Pubilles de Aixirivall. L’acte va comptar

amb la col·laboració de la Fundació Osona Gastro-nomia i va ser oficiat en part, pels cuiners osonencsCesc Molera, professor i cap de cuina de l’Escolad’Hostaleria d’Osona, i David Martinez, cuiner mem-bre del gremi d’ Hostaleria d’Osona que van proposaruns plats que van ser mereixedors del reconeixementdel públic assistent. El sopar va comptar amb l'assis-tència del Sr. Miquel Arisa, president del Consell Co-marcal d’Osona, el Sr. Josep Salom, president de laFundació Osona Gastronomia, el Sr. Joan Naudó,president del Gremi d’ Hostaleria d’ Osona i el Sr. Ur-bici Escudé, president de la I.G.P. Llonganissa deVic. Diverses autoritats, encapçalades pel cònsolmenor de la parròquia de Sant Julià de Lòria, Sr. EnricSangrà, van formar la representació andorrana.

- SIGNATURA DE CONVENI ENTRE

EL FONS CATALÀ DE COOPERACIÓ I

EL CONSELL COMARCAL D’OSONA PER A

LA REALITZACIÓ DE PROJECTES DE

COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

El dia 30 de juny de 2008 va tenir lloc al ConsellComarcal d’Osona la signatura del conveni entreel Fons Català de Cooperació i el Consell Comarcald’Osona per a la realització de projectes de coope-ració al desenvolupament. A l’acte hi van assistirel president del Fons Català de Cooperació, Teo-



doro Romero, el president del Consell Comarcald’Osona, Miquel Arisa, el conseller de cooperació,Josep Mª Giravent i la gerent del Consell Comarcal,Anna Portet.

Durant l’any 2008 el Consell Comarcal ha volgut re-plantejar la gestió de l’àrea de cooperació, perquèqualsevol entitat de cooperació de la comarca po-gués tenir accés a les subvencions del Consell Co-marcal d’Osona. Per aquest motiu enguany s’hadissenyat una convocatòria de subvencions pròpia,que té en compte diversos factors, com el tema delcodesenvolupament, que afavoreix la creació de lescondicions necessàries perquè les competènciesassolides pels immigrants al país d’acollida puguinser utilitzades també per al desenvolupament delsseus països d’origen, que hi hagi el suport d’altresadministracions, i que les entitats hagin participaten actes de solidaritat o de sensibilització a Osona.Per portar a terme aquesta convocatòria el ConsellComarcal ha volgut comptar amb la col·laboraciód’un organisme expert en temes de cooperació,com és el Fons Català de Cooperació, que serà quifarà una primera valoració dels projectes que s’hanpresentat a la convocatòria en funció de criteris comcoherència, planificació, viabilitat etc. i traslladaràel dictamen al Consell Comarcal que actuarà en fun-ció dels factors comentats.



-PRESENTACIÓ DELS PROJECTES DE

COOPERACIÓ FINANÇATS PEL CONSELL

COMARCAL L’ANY 2010

El dia 10 de novembre de 2010, al Consell Comarcales van presentar els projectes de cooperació subven-cionats durant l’any. A l’acte hi van assistir el consellerde cooperació, Josep M. Giravent, el tècnic del FonsCatalà de Cooperació al Desenvolupament AlbertPujol i els representants de les entitats que van rebreun ajut: Associació una mà al Senegal, Fundació Hu-manitària pel 3r i 4t Món Dr. Trueta, Veus Diverses iFundació Osona Solidària.

Durant l’acte el conseller va felicitar “a totes les enti-tats que s’han presentat pel nivell dels seus projec-tes”. Posteriorment va intervenir el representant delFons Català i va fer una valoració dels projectes. Se-guidament, els representants de cada entitat (RogerCumeras, Carles Furriols, Josep M. Raventós i JaumeMas) van explicar el seu projecte.

Va cloure l’acte el conseller agraint a totes les entitatsque es presentessin a la convocatòria del Consell iva animar-les a elles i a la resta d’entitats de coope-ració al desenvolupament d’Osona, a que es presen-tin a la convocatòria de l’any vinent.

- AJUTS PER A ENTITATS DE

CODESENVOLUPAMENT

L’any 2009 va ser el segon any que el Consell Comarcalva ofertar ajuts per a projectes de cooperació i solida-ritat. Els projectes els avaluaran conjuntament el FonsCatalà de Cooperació i el Consell Comarcal d’Osona.

En la reunió informativa per entitats que es va fer el dia2 de juny el president del Consell Comarcal, MiquelArisa, va informar que el Consell prioritzaria aquellsprojectes que tinguessin en compte el tema del code-senvolupament, el cofinançament, la participació deles entitats en activitats de solidaritat i sensibilització ila promoció de les entitats amb seu a Osona. Els cri-teris més tècnics del projecte, igual que l’any anterior,els avaluarà el Fons Català de Cooperació.

- OFICINA D’INFORMACIÓ AL CONSUMIDOR

EN CONVENI AMB L’AJUNTAMENT DE VIC

El desembre de 2008 es va signar un conveni entre elConsell i l’Ajuntament de Vic per tal d’oferir aquest serveials ciutadans de Vic des de l’oficina del Consell Comar-cal situada a l’edifici del Sucre. És una iniciativa conjuntaque ha de facilitar una adequada atenció als consumi-dors que considerin lesionats els seus drets com a tals.



- A DALT A L’ESQUERRA, PRESENTEACIÓ DELS PROJECTES DE COOPERACIÓ FINANÇATS PEL CONSELL COMARCAL L’ANY 2010. ALA DRETA, L’OFICINA D’INFORMACIÓ AL CONSUMIDOR EN CONVENI AMB L’AJUNTAMENT DE VIC. A SOTA, AJUTS PER A LES ENTITATS

DE CODESENVOLUPAMENT.



- VISITA A L’ÀREA DE CONSUM

El secretari de Política Financera, Competència iConsum, Sr. Jordi Pericas i el director de l’AgènciaCatalana del Consum, Sr. Jordi Anguera, es van re-unir a la seu del Consell Comarcal d’Osona amb elpresident del Consell Comarcal, Sr. Miquel Arisa i elconseller responsable de l’àrea de consum, Sr. JosepM. Giravent per conèixer amb detall el desenvolupa-ment del conveni de col·laboració en matèria de con-sum que vincula ambdues administracions.

La col·laboració en consum fa més de set anys quees porta a terme amb total satisfacció tan pel Consellcom per la Generalitat de Catalunya.

La reunió va estar precedida d’una visita al MuseuIndustrial del Ter de Manlleu, lloc on s’havia d’ubicarl’Escola de Consum de Catalunya durant les prope-res setmanes i on s’esperava la visita de diversoscentres educatius de la comarca.

Recomanacions per anar de vacances, de rebai-xes, etc…

L’oficina de Consum del Consell Comarcal preparauns fulletons i tota mena d’accions amb consells pergaudir dels viatges sense sobresalts. La mateixa ofi-

cina els anuncia amb la següent informació: “Des del’Oficina de Consum del Consell Comarcal d’Osonaus informem de tot el que cal saber abans, durant idesprés de les vacances. Hem preparat una relacióde temes pel vostre interès perquè pugueu gaudird’unes vacances tranquil·les i sense sorpreses. Sidurant els propers dies teniu previst agafar un avió,fer un creuer o visitar un parc aquàtic, fer la reservad’un hotel, contractar un viatge... aquí trobareu la in-formació que necessiteu”.

- CONVENI AMB EL CONSELL DE

L’AUDIOVISUAL PER RECOLLIR DENÚNCIES

El Consell Comarcal d’Osona i el Consell de l’Audiovi-sual de Catalunya (CAC) van signar el 27 de febrer de2009 un conveni de col·laboració segons el qual elConsell Comarcal assistirà el CAC en la recollida dequeixes i de suggeriments de les persones usuàriessobre la programació audiovisual.

El conveni el van signar a la seu del Consell Comarcalel president del CAC, Ramon Font, i el president delConsell Comarcal d’Osona, Miquel Arisa.

El Consell Comarcal designà dues persones per servird’enllaç amb els responsables dels diferents serveisdel CAC, el conseller de Comunicació així com un

membre del personal administratiu. L’objectiu del con-veni es aprofitar la proximitat dels responsables comar-cals amb els prestadors audiovisuals de la comarcaper facilitar la connexió entre els prestadors i el CAC iafavorir l’intercanvi d’informació.

Les funcions principals dels responsables locals són:recollir les incidències del sector audiovisual local;col·laborar en la divulgació, implantació i seguiment dela normativa audiovisual; recollir les queixes i els sug-geriments en relació amb els continguts emesos pelsprestadors de serveis de comunicació audiovisual.

Aquest és el segon conveni de col·laboració entreun consell comarcal i el Consell per a la prestaciód’assistència per part de l’administració local. El pri-mer es va signar el 15 de desembre amb el ConsellComarcal del Gironès. El CAC té la voluntat d’esten-dre aquesta col·laboració amb d’altres consells.

- OSONA CONNECTA

A la seu del Consell Comarcal, davant del presidentMiquel Arisa, i de nombrosos alcaldes i empresarisosonencs, el secretari de Telecomunicacions i Socie-tat de la Informació, Jordi Bosch, acompanyat del di-rector dels Serveis Territorials del departament deGovernació a la Catalunya Central, Antoni Cassasas,

ha presentat avui les actuacions que el pla CatalunyaConnecta inclou a Osona.

Osona Connecta, que és el nom que rep el pla d’ex-tensió dels serveis de comunicacions electròniquesde la comarca, inclou un total de 115 actuacions, deles quals ja se n’han dut a terme 68, cosa que ha su-posat una inversió de 3.791.000€. Entre les 47 actua-cions que queden pendents de fer, amb unpressupost de 3.577.000€, hi ha la construcció de 9noves torres de telecomunicacions i la comparticióde 8 més ja existents, per fer arribar els serveis deTDT i telefonia mòbil, principalment, a aquells nuclisde població que encara no en tenen.

L’acte de presentació d'Osona Connecta ha servittambé per signar la constitució d’una comissió de se-



- PROJECTE DE COMPRA AGREGADA DELS SERVEIS DE TELECOMUNICACIONS.



guiment del Pla entre el Consell Comarcal i la Secre-taria de Telecomunicacions i Societat de la Informa-ció. El secretari Jordi Bosch ha destacat l’esforç ques’està fent per dotar d’infraestructures la comarca, jaque una gran part d’aquestes actuacions es du aterme en els nuclis de menys de 50 habitants que,d’entrada, quedarien fora del pla Catalunya Con-necta, i ha manifestat que “amb aquest pla es contri-bueix a potenciar les possibilitats dedesenvolupament social, personal i econòmic delsciutadans d’Osona”.

- EL CONSELL COMARCAL INICIA EL PRO-JECTE DE COMPRA AGREGADA DELS SERVEIS

DE TELECOMUNICACIONS

El 2 de desembre de 2009 va tenir lloc al Consell Co-marcal la primera reunió de treball entre Localret(Consorci format per les administracions locals peractuar de forma conjunta davant el desenvolupamentde les TIC) i els municipis de la comarca.

Aquesta reunió és la primera que es fa després queel projecte va ser presentat al Consell d’Alcaldes del10 de març i que té com a objectiu la contractaciódels serveis de telecomunicacions mitjançant un únicexpedient on es consideren, de forma agregada, totsels consums i totes les despeses en aquest àmbit

dels municipis i altres ens locals que pertanyen a unao vàries comarques.

El procés de compra agregada implica un importantestalvi econòmic pel municipi que hi participi, així comuna millora en els serveis de telecomunicacions. Laforma d’adherir-se al projecte és mitjançant la signaturad’un conveni interadministratiu entre les dues parts.

- PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA

QUALIFICA’T

El 24 de febrer de 2010 es va presentar davant d’unaquarantena de persones pertanyents a entitats locals,associacions empresarials, gremis, institucions i em-preses de la comarca d’Osona, el programa experi-mental Qualifica’t en els ensenyaments de formacióprofessional del sistema educatiu, implantat des delDepartament d’Educació.

La sessió, realitzada pels coordinadors territorialsde la Xarxa Qualifica’t a la Catalunya Central, seny-ors Antoni Cornudella i Francisco Fernández, hadonat a conèixer les tres accions que componen elPrograma:



1. Oferta de formació a col·lectius singulars.Permet al centre educatiu planificar i impartir unitatsformatives adreçades a col·lectius de persones queno pertanyen inicialment al sistema educatiu, adap-tades a les seves circumstàncies sòciolaborals.

2. Validació de formació impartida per empreseso entitats. Permet establir vincles entre la formacióprofessional del sistema educatiu i altres formacionsimpartides per empreses i entitats, que possibiliten, aqui les supera, gaudir d'efectes propis de la formaciódel sistema educatiu, i, en el seu cas, d'altres forma-cions en el marc del sistema integrat de qualificacionsi formació professional.

3. Validació dels aprenentatges assolits mitjan-çant experiència laboral o en activitats socials. Permeta les persones adultes posar en valor els aprenentat-ges que han adquirit i que, al mateix temps, tinguinuna correspondència amb els ensenyaments de for-mació professional del sistema educatiu.

Aquestes accions, pensades perquè les persones iles empreses trobin l’orientació, el reconeixement ila formació professional que millor s’adapta a lesseves necessitats, tenen com a objectiu millorar laqualificació de les persones, incrementar el nivelld'ocupació i afavorir la mobilitat laboral.

-ABOCADOR D’ORÍS

Una de les infraestructures estrella del Consell Co-marcal. Ha continuat amb la seva activitat frenèticaa l’espera de la construcció de la Planta de Mini-mització (en el mateix indret. Vd) que en reduiràsignificativament els residus que s’hi aboquen di-rectament i n’allargarà molt la seva durada. Se n’haampliat la planta de tractament de lixiviats, cons-truint noves basses i s’ha treballat intensament enmillorar-ne apartats i en aconseguir l’excel·lènciaen el seu funcionament.

- ACOLLIDA I INTEGRACIÓ

Mai s’havien fet dut a terme tantes activitats enaquest camp: s’han millorat els protocols d’acollida,amb més personal (tècnics d’acollida...). Cicles decinema, exposicions artístiques, Pell del Món, Donaactiva’t, presentacions i presència en tota mena d’ac-tes. S’han fet 1855 traduccions fins al 2010 per alsserveis públics, 325 sessions d’acollida, servei demediació comunitària, informació del servei de me-diació familiar, coordinació tècnica de les polítiquesd’immigració a la comarca, etc.

VEGEM A CONTINUACIÓ, ENCARA QUE MOLT

RESUMITS, ALGUNS DELS

FETS MÉS IMPORTANTS DE LA

LEGISLATURA A TRAVÉS DE

L’ORDENACIÓ ALFABÈTICA

D’ALGUNES PARAULES CLAU:

VEGEM A CONTINUACIÓ, ENCARA QUE MOLT

RESUMITS, ALGUNS DELS

FETS MÉS IMPORTANTS DE LA

LEGISLATURA A TRAVÉS DE

L’ORDENACIÓ ALFABÈTICA

D’ALGUNES PARAULES CLAU:

DICCIONARI 132

- L’ABOCADOR D’ORÍS, UNA DE LES OBRES MÉS EMBLEMÀTIQUES DEL CONSELL, INAUGURAT EL 1995.

134DICCIONARI

- AEROPORT CORPORATIU

Era el mes de març de 2008 quan l’equip de governdel Consell Comarcal va decidir redactar unes al·le-gacions a l'aleshores avantprojecte del Pla d'Aero-ports de Catalunya, en el sentit de considerar lapossibilitat que Osona pogués optar a disposar d’unaeroport corporatiu i d'una xarxa d’heliports.

Així ho vam presentar al Consell d’alcaldes d'aquellmes i, posteriorment, al Ple comarcal. La brevetatdels terminis va motivar alguna precisió de l'oposi-ció sobre si el mètode de presentació havia estat elmés idoni, però en cap cas, en un i altre ple, ningúva oposar-se al contingut, que tots havien pogut es-tudiar. El Pla, aprovat el passat gener, recull aquellesal·legacions, i estima observacions fetes des delConsell Comarcal.

Si concretem les al·legacions presentades, a més dereclamar que es contemplés la creació d’una xarxad’heliports a diversos punts d’interès (serveis sanita-ris, prevenció d’incendis, etc), es demanava la realit-zació d’un estudi de viabilitat sobre l’oportunitatd’acollir el futur aeroport corporatiu que es plantejavala Generalitat, de característiques úniques a tot Ca-talunya, per a Osona, per tal de veure i estudiar laviabilitat tècnica, territorial i d’oportunitat de la infraes-

tructura, com també l’impacte que podia arribar aproduir a la comarca. Les conclusions provisionalsvan indicar que, descartades altres alternatives, erapossible fer-lo al municipi de Taradell, i per això vamfacilitar al seu alcalde tota la documentació, i ensvam posar a la seva disposició per col·laborar-hi, siho creia convenient, en els processos que s’obrienen aquell moment.

Val a dir que l’alcalde i el consistori van valorar la pro-posta realitzada, actuant amb responsabilitat davantel projecte i d'acord amb l’opinió dels seus ciutadans,i la conclusió a la que van arribar després de diver-ses convocatòries amb veïns del municipi i alcaldesdels municipis de l’entorn va ser la de desestimar laproposta amb raons fonamentades sobre la situacióactual i de futur del municipi, així com la protecciópatrimonial i paisatgística del seu entorn.

Des del Consell Comarcal vam fer nostra, com nopodia ser d'altra manera, la decisió presa per l’al-calde i l’Ajuntament de Taradell, a qui vam agrair, amés, la seva actitud positiva en tot moment, així comtambé vam valorar les aportacions de tota mena quees van fer públiques en aquells dies amb esperitconstructiu, fossin favorables o no a la idea. Ente-nem que totes elles van tenir present, com nosaltresmateixos, el bé de la comarca, dels seus pobles, dela seva terra i de la seva gent.

135 DICCIONARI

- AIGÜES D’OSONA

Societat per a la gestió de les aigües d’Osona Sud,constituïda pel Consell Comarcal amb Aigües Vic iSorea. Fins aquesta legislatura, el Consell Comarcalera accionista minoritari, ara hem passat a tenir lamajoria del 52% de les accions. És una fita important,ja que es tracta d’una empresa sanejada i que com-pleix acuradament la seva funció, amb un total detres treballadors. En el mitjà termini haurà de proveirtambé d’aigua el Lluçanès Nord.

- AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT

LOCAL D’OSONA

La idea de la Diputació, recolzada pel CESCO, és queaugmentaria l’operativitat el fet que hi hagués unaagència comarcal única que coordinés els diversospactes territorials. En aquests moments han aprovat laseva creació el Consell Comarcal i els ajuntaments deTorelló, Manlleu i Centelles, i està pendent que l’aproviel Lluçanès i Vic (que ha de ser l’últim perquè és la seude la nova agència).

- ANIMALS ABANDONATS

És un problema general, la competència és muni-cipal i la tenen delegada al Consell. Val molts dinersi costa oferir el servei al 100%. Caldria la implicacióde la Generalitat, que hem sol·licitat reiteradament,d’acord amb les associacions municipalistes. Perla nostra part hem revisat el finançament de l’entitatcol·laboradora i hi hem establert nous convenis,que han aconseguit fer que les relacions fossin moltmés fluïdes que en anys anteriors.

- ARXIU COMARCAL

Hem aconseguit inaugurar i posar en funcionamentla nova i moderna seu (situada al Sot dels Pradals,amb una superfície de 1.620 m2 i un cost de 3,1M€)compartida amb l’arxiu de Vic (l’edifici és propietatdel seu Ajuntament), d’acord amb la Generalitat, queés qui l’ha pagada. Això ens ha permès deixar l’espaicedit provisionalment en el Museu de l’Art de la Pell,cosa que ha comportat una nova organització internaque està en procés de consolidació per tal de millorarnotablement el servei que s’oferia als usuaris.

- MODERNA SILUETA DE L’EDIFICI DEL NOU ARXIU COMARCAL D’OSONA I MUNICIPAL DE VIC.

137 DICCIONARI

- ASSESSORAMENT A MUNICIPIS

Vd. Serveis a municipis.

- BANC D’AJUDES TÈCNIQUES

És un servei molt emblemàtic i del qual el Consellens en sentim molt orgullosos perquè vam ser delsprimers en posar-lo en marxa i sempre ha funcionatmolt bé amb recursos limitats. En aquesta legislaturahem aconseguit fer una notable ampliació, d’acordamb el complexe del Nadal i amb col·laboradorsdels TAC, etc. per tal d’oferir encara un millor servei.També se n’ha creat la nova marca.

- BENESTAR SOCIAL

Vd. SAD. Compta amb un pressupost d’uns 2,6M€,dels quals n’hi posem 300.000€ de fons propis (és elservei on el Consell hi posa més diners). S’ha ampliatl’equip de l’EAIA (Equip d’Atenció a la Infància i Ado-lescència). També s’han dut i s’estan duent a termeprogrames específics per la gent gran i per altrescol·lectius, com el nou servei d’informació i atenciócomarcal a la dona. S’ha dut a terme la formació en

diverses temàtiques a tècnics i cossos de seguretat.També presidim i col·laborem activament amb elConsell de la Gent Gran.

- BUS NIT

Un altre servei emblemàtic del Consell que permeta tot el jovent que ho desitgi poder-se desplaçar ales festes més populars de la comarca sense el riscd’haver d’utilitzar el cotxe particular. El preu ésmòdic, 3€, i el servei el prestem mancomunadamentamb els diversos ajuntaments interessats. No cal dirque els desplaçaments més populars són a festestan massives com el Mercat de Música Viva o el Car-naval de Torelló, però això no vol dir que no oferimtambé aquest servei (sempre a sol·licitud municipal)per concerts diversos a pobles no sempre grans ofins i tot per a festes de fi de curs d’algun institut dela comarca.

- CAL GITANET

El segellament de l’abocador de Cal Gitanet és la so-lució definitiva d’un problema ambiental important ique s’arrossegava feia molts anys. Es va signar unconveni amb l’Ajuntament de Vic i l’Agència de Resi-dus, amb una inversió de 4,5M€. En breu se n’acabarà

138DICCIONARI

l’execució. Paral·lelament, i per tractar-ne els lixiviatsresultants, l’obra va comportar l’ampliació de la plantade tractament de lixiviats del dipòsit controlat d’Orís,per valor de 700.000€, i la construcció d’una novabassa d’emmagatzematge.

- CICLE DE L’AIGUA

Vàries línies i prioritats importants: les potabilitzado-res, les depuradores (amb un manteniment anual de3,8M€), fer arribar l’aigua a tot arreu (queda pendent,provisionalment, Osona Nord i Lluçanès Nord). Hemassolit la majoria a Aigües d’Osona, empresa solvent,consolidada i amb beneficis. Acord amb Manlleu perno fer la seva potabilitzadora sinó connectar el seuabastament a la potabilitzadora d’Osona Sud, situadaal mateix municipi, triplicant-ne la capacitat, amb uncost de 2M€. El nou abastament d’Osona Nord(8,5M€) no s’ha pogut fer de moment com estava pre-vist pels problemes pressupostaris de l’ACA; s’hadeixat el projecte enllestit per quan es consolidi el fi-nançament, previsiblement a la propera legislatura;hi havia un pla alternatiu perquè els municipis i elConsell fessin les obres més necessàries avançantla seva part del finançament, però alguns municipis,legítimament, no hi han estat d’acord i el projecte, pertant, ha quedat en espera de confirmar els finança-ments. Això deixa també momentàniament aturada la

solució per dur l’aigua al Lluçanès Nord, que arran-cava d’aquesta potabilitzadora i de moment seguiràdepenent dels pous de Vilaseca, a Sant Bartomeu delGrau. Aquests pous, si no hi ha una secada extrema,han demostrat ser suficients. El problema és que enaquest país mai es pot descartar una secada ex-trema. Vd PSARU.

- CONSELL D’ALCALDES

N’ha quedat una sensació força generalitzada deposar en dubte la manera actual de funcionamentd’aquest organ. No és cap fet positiu la baixa parti-cipació en general dels alcaldes que hi són convo-cats, i que va derivar en una assistència de 13 (d’untotal de 51, recordem-ho) en l’última sessió plenària.És un fet que els alcaldes són persones ocupades ique han de seleccionar a quines reunions poden as-sistir, i per això sembla urgent redefinir la funció i lamanera d’operar per fer-los recuperar l’interès en unconsell que, a priori, compleix una funció importanti imprescindible.

- LA PLANTA POTABILITZADORA DE MANLLEU DÓNA AIGUA A TOTA LA XARXA D’OSONA SUD.

-CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL DE

LA COMARCA D’OSONA (CESCO)

Ha estat un dels projectes emblemàtics, va sorgirde les Taules Anticrisi i d’acord amb tots els agentssocials (sindicats, patronals, associacions...). Desde llavors s’ha reunit habitualment, ha donat ideesi ha desenvolupat diverses iniciatives per superar lasituació de crisi econòmica a la comarca (creaciódel XEISO, taula formada per Sant Tomàs, TacsOsona, Adfos...; projecte Osona Inclusiva...).

- CONSORCI DE SERVEIS SOCIALS

Consorci que hauria d’aglutinar els serveis socialsdels municipis que depenen del Consell Comarcal,que són en principi els de menys de 20.000 habi-tants (tots els d’Osona excepte Vic i Manlleu). S’hi hatreballat molt però cal considerar que hi ha municipisque, legítimament, prefereixen seguir treballant pelseu compte. Es va dur a terme un important estudisobre la seva viabilitat, que es va posar a disposicióde tothom i cadascú ha pres la decisió que ha con-siderat adequada. En la seva configuració actualdóna feina a vint-i-un treballadors.

- CONSORCI PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS

URBANS D’OSONA

Consorci constituït juntament amb l’Agència de Resi-dus i l’Ajuntament d’Orís per dur a terme la gestió del’abocador d’Orís. Ha estat molt actiu durant aquestsquatre anys i gestiona una activitat notable i eficient.

- CULTURA

Una part important de l’activitat de cultura té lloc alvoltant de Sant Pere de Casserres (vd). També hacol·laborat en l’edició de llibres i subvencionant enti-tats i ajuntaments que realitzen activitats culturals.S’ha editat una important Guia de Museus d’Osona.També d’altres projectes, com el dels camps d’aviacióde la República, l’edició del llibre Un dia al ConsellComarcal d’Osona, etc.

- DEPPURADORES D’OSONA

Empresa constituïda pel Consell Comarcal (amb el54% del capital), Aigües Vic i Sorea, per dur a termela gestió de les depuradores dels municipis d’Osona.Mou un important pressupost anual, dóna feina a qua-ranta-vuit treballadors i presenta resultats positius.

DICCIONARI 140

- EL MONESTIR DE SANT PERE DE CASSERRES, ENMIG DE LA VERDOR DEL COLLSACABRA.

- DESDOBLAMENT DE LA LÍNIA DEL FERRO-CARRIL

És un dels projectes que s’han considerats estratègicsper la comarca i en què s’ha treballat intensament: es-tudis, reunions, trobades amb alcaldes... però no ob-lidem que la inversió és importantíssima i depèn deMadrid (ADIF), i l’actual situació de l’economia i de lesfinances públiques no la facilita.

- EDUCACIÓ

La important tasca que realitza curs rera curs la conse-lleria d’Educació es basa, primordialment, en la correctagestió dels serveis de transport i menjadors escolars,que des de l’any 1996 tenim delegats per conveni ambel Departament. Però també du a terme d’altres tasquesimportants, com és la gestió de la sisena hora, l’adjudi-cació de subvencions, la gestió de les beques, la par-ticipació en diversos programes (Dieta saludable en elsmenjadors escolars; El pa, un aliment necessari; Osona,cultura i natura, etc.). En l’intent constant de racionalitzarla gestió per tal de minimitzar les despeses sempre queno se’n ressenteixi la qualitat, s’està utilitzant el serveiurbà de Vic on ha estat possible, reduint les línies nonecessàries, etc. També s’ha aconseguit dotar de mésrecursos educatius els centres escolars.

- EMERGÈNCIES

Una de les obligacions importants del Consell és in-tervenir en cas d’emergència comarcal, sobretot lesque afecten a varis pobles que sols no la podrien aten-dre; en aquest sentit, durant aquests quatre anys elConsell ha intervingut de manera proactiva en l’alarmacausada al Lluçanès Nord per la important baixada denivell dels pous de Vilaseca, d’on s’abasteixen; el tan-cament de les plantes de purins i la sentència contrala mateixa planta de purins de l’Esquirol... en totsaquests i d’altres casos, el Consell ha actuat amb dili-gència i ha aconseguit solucions.

- ENS PARTICIPATS PEL CONSELL

Diem sovint que el Consell Comarcal no és nomésel Consell en si, sinó que té una part molt importanten els diversos ens participats que juguen un paperbàsic en la seva activitat: Aigües d’Osona, Consorciper a la Gestió de Residus Urbans d’Osona, Reco-llida de Residus d’Osona, Depuradores d’Osona,Fundació Habitatge i Serveis d’Osona... de tots ellsen podeu veure un petit resum explicatiu en aquestapartat.

DICCIONARI 142

-ESCOLA D’HOSTALERIA

El Consell ha entrat com a patró amb tots els dretsi deures al Patronat de la Fundació Osona Gastro-nomia, que és qui gestiona l’escola, amb unaaportació aquests anys de 15000€ anuals. Hi haquatre patrons de referència (Ajuntament de Tona,Gremi d’Hostaleria, Consell Comarcal i Ajuntamentde Vic). És un projecte important per la comarcaque ens interessa potenciar. El fet que tingui la seua Tona és un exemple de descentralització.

- ESDEVENIMENTS

Hem dut a terme diversos projectes importants:l’organització de la celebració dels 20 anys deconsells comarcals, a les instal·lacions del Sucre;la dels 30 anys d’ajuntaments democràtics, a SantPere de Casserres. Aquesta trobada va ser tambéel motiu per crear una important base de dadesamb tots els regidors i alcaldes de la democràcia,que va ser publicada amb forma de llibre. Tambés’han dut a terme nombroses trobades amb altresConsells, i s’han rebut tota mena de personalitatsdel món polític i civil (consellers de la Generalitat,secretaris generals, directors generals, diputats,directors territorials, alcaldes, etc.).

- ESPORTS

Subvencions a entitats i ajuntaments per activitats es-portives supramunicipals. Suport a l’organització ipresentació d’activitats esportives. Estudi per dur aterme el circuït de moto-cros. Assistència a granquantitat d’actes del Consell Esportiu d’Osona, lliura-ments de premis, esdeveniments esportius, etc.

- FUNDACIÓ HABITATGE I SERVEIS D’OSONA

Constituïda entre el Consell Comarcal d’Osona (ambel 60% del capital) i la Caixa Manlleu, ara Unnim, ambun 40% per dur a terme la promoció d’habitatges i re-sidències (vd Habitatge).

- HABITATGE

Creiem que ja d’entrada és molt important haver creatla Fundació Habitatge i Serveis d’Osona, junt amb laCECM, ara Unnim. Hi vam apostar fort, basant-nosen una idea: hi ha molts municipis petits a Osonaque, tot sols, no tenen massa crítica per dur a termepromocions d’habitatge de lloguer; això comportaque el jovent hagi d’anar a viure a pobles o ciutatsmés grans; si nosaltres, des del Consell, unim els in-

DICCIONARI143

teressos de varis pobles, la suma pot fer l’operacióatractiva a possibles empreses, que són les que hande jugar i tirar endavant els projectes, gestionant elslloguers i rebent les ajudes de la Generalitat. Vam vi-sitar tots els ajuntaments, vam signar convenis ambHabitatge, molts ajuntaments s’hi van apuntar, s’hananat fent els tràmits, no sempre ha estat fàcil podercomplir tots els requeriments necessaris... ara les cir-cumstàncies han variat notablement i les ajudes dela Generalitat i les procedents de Madrid han baixat...Caldrà veure quants n’arriben a bon terme, peròqueda, en tot cas, la feina feta, l’experiència ha estatpositiva i el treball que s’ha fet no ha estat en va.

Residència: la idea va ser començar per promocio-nar-ne una i quan estigués en marxa, plantejar-nos-en una altra; tenim el terreny en condicions, cedit perl’Ajuntament de Torelló, abans d’acabar haurem licitatel projecte, tenim un crèdit important i en molt bonescondicions concedit per l’ICF, tenim l’acord de l’ICASSde cara a l’obtenció de places concertades, que po-sarem a disposició de l’empresa o UTE d’empresesque s’adjudiquin el projecte, que també es podràposar d’acord amb l’ICF o aportar finançament propi.Tenim l’avantprojecte i els plecs redactats. Caldràveure quins projectes es presentaran i si reuneixen lasolvència i la garantia que l’obra i la gestió arribarà abon port.

A més, Habitatge ha fet moltes més coses: el Pla Co-marcal d’Habitatge, en col·laboració amb la Diputa-ció, una gran tasca a SPC, amb el descobrimentd’unes restes arquitectòniques importantíssimes, lesobres de manteniment del monestir; cursets d’urba-nisme per càrrecs electes, assessorament a tots elsmunicipis que ho han desitjat, prèvia visita a totsells... També s’ha engegat el servei de mediació dela borsa de lloguer social i la tramitació de les rendesd’emancipació, etc.

- HISENDA

Vd. Pressupost.

- INVERSIONS

Han estat les més importants de la història del Consell.En primer lloc destacat hi ha la Planta de Minimització,amb 29M€ comptant-hi el finançament; Cal Gitanet,amb 5M€; l’Arxiu Comarcal i Municipal de Vic, amb3,1M€; les diverses depuradores i potabilitzadores,amb un global proper als 10M€; Pla de Camins(1,25M€ inversió en els 4 anys)... Encara per a l’any2011, tot i la crisi i l’aturada pressupostària de l’ACA iel govern, hi ha consignats 6,5M€, bàsicament en ca-mins i en obres del PSARU.

DICCIONARI 144

- JOVENTUT

Important activitat. A tall d’exemple, la redifinició delRaid dels Ausetans; el bus nocturn a molts esdeveni-ments comarcals per al jovent; el projecte Drac deprevenció de la drogadicció; les jornades de formacióper a tècnics de joventut; la coordinació de la trobadacomarcal de delegats i delegades d’Osona; la creaciód’un projecte tècnic per a les estades d’idiomes a l’es-tiu; el projecte tècnic compartit per als municipis delBisaura; el projecte PASA de mesures alternatives pera sancions administratives; la creació de l’OficinaJove d’Osona...

- MEDI AMBIENT

A més del temes que ja s’han anat explicant, podemesmentar el projecte de reducció de la contaminaciólumínica (premi de la Diputació), la col·laboració enla difusió i implantació de la biomassa, el projecteAnar amb bicicleta al col·legi, el Pacte d’alcaldes perl’estalvi energètic...

- MILLORES A LA SEU

S’ha dignificat la zona de presidència i s’hi ha fet unnou despatx. S’han aïllat els despatxos per estalviarenergia en calefacció, això s’ha notat sobretot en elpis superior, molt més ben calefactat actualment; s’haanat millorant l’eficiència dels llums a base d’anar-loscanviant per leds.

- NOVES TECNOLOGIES

Col·laboració en la implantació de la TDT. Diversosprojectes d’extensió de la fibra òptica. Gestió delmúltiplex de la TDT amb estudis per dur a terme uncanal públic comarcal, finalment desestimat pels pro-pis ens consorciats. Conveni amb el CAC (ConsorciAudiovisual de Catalunya) per defensar els drets del’espectador. Compra agregada de telefonia mòbil,fixa i dades en conveni amb Localret. Impuls de laimplantació d'aplicacions d'administració electrònicaa les pàgines web dels ajuntaments de la comarca.Adequació de la sala de plens, pel que fa a projectori pantalles a presidència. I també la instal·lació devídeo-conferència.

DICCIONARI145

-PAGESIA

Col·laborant amb Promoció Econòmica per pro-moure els productes gastronòmics de la comarca,productes locals artesanals gastronòmics, projecteOsona Terra.

- PIONERS

L’any 2004, per exemple, érem el primer Consell deCatalunya en quant a pressupost, amb gairebé vintmilions, el segon era el Maresme amb 18 i el Bagesamb 15. L’any 2008, que és l’últim que hi ha dadesauditades de l’execució, continuem sent els primers,amb més de 26 milions, i a un milió de distància elMaresme. Érem, doncs, el primer Consell quant apressupost i ho seguim sent; com vam ser pioners al’hora de crear empreses mixtes per gestionar serveisbàsics, com les mateixes escombraries, les aigües,les depuradores, l’abocador... això vol dir d’unabanda estar reconeguts als que ens han precedit,des de la seva creació l’any 1988, que ho han fetpossible, però també sentir-nos orgullosos de conti-nuar-ho sent en molts sentits.

- PLA DE CAMINS

Una de les activitats que més impuls ha rebut enaquesta legislatura és la derivada del manteniment imillora dels camins. L’execució del Pla de Camins hacomportat diverses novetats que el milloraven, comtambé hem destinat una nova dotació per al seumanteniment, amb conveni amb ajuntaments. En elsquatre anys de legislatura s’han destinat 1,1M€ en in-versions en camins rurals a la comarca i 150.000€ enmanteniment. Més que en cap altra legislatura (a mésde ser l’únic consell comarcal que dotem una partidaper fer-ne el manteniment).

- PLANTA DE MINIMITZACIÓ

El 7 de setembre de 2010 es va adjudicar la cons-trucció en terrenys veïns de l’abocador d’Orís, dela Planta de Minimització de Residus d’Osona i elRipollès a la UTE formada per Cespa i Acertis, perun valor de 19M€ que, incloent-hi el finançamentplurianual, s’eleva a 29M€. L’adjudicació era laculminació d’unes intensíssimes gestions i estudisentre el Consell Comarcal i l’Agència de Residus idonava compliment al conveni que en data 26 dejuliol de 2006 es va signar entre l’Agència, el Con-sorci per a la Gestió de Residus Urbans d’Osona i

DICCIONARI 146

- EL CAMÍ RURAL DE VILANOVA DE SAU, UN DELS MOLTS EN QUÈ HA INTERVINGUT EL CONSELL.

el Consell Comarcal del Ripollès. Igualment, aquestaacció dóna resposta al Programa d’Inversions i de Fi-nançament inclòs en el Pla d’Acció per a la gestió deresidus municipals a Catalunya 2005-2012, i amb allòestablert a l’article 2 de la Llei 8/2008, de 10 de juliol,de finançament de les infraestructures de gestió deresidus i dels cànons sobre la disposició del rebuigdels residus. Aquesta planta constituirà la inversiómés important en la història del Consell (totalment acàrrec de l’Agència) i la posada en marxa de la in-fraestructura significarà un abans i un després trans-cendental en la gestió dels residus de les comarquesque se n’han de beneficiar. S’ha comentat en algunaocasió la repercussió de l’entrada en funcionamentde la Planta en el cost que paguen els ajuntamentsper gestionar les deixalles; el lleuger augment queamb xifres actuals podria representar es veu sobra-dament compensat no només en les evidents i impor-tantíssimes millores mèdioambientals, sinó fins i toteconòmicament per l’allargament de la vida de l’abo-cador, que constituiria una despesa importantíssimasi s’hagués de substituir; a més, a mitjà termini, s’es-tudien noves maneres de rendibilitzar la planta queabaixarien aquest cost i podrien fer que no només noaugmentés, sinó que disminuís; la més factible seriatractar l’orgànica d’Osona i del Ripollès, considerantque això requeriria modificacions molt petites i queel Consell Comarcal del Ripollès no està duent aterme la planta que els convenis actuals els diu que

han de fer; en la situació actual, l’orgànica que reco-llim a la nostra comarca ens surt caríssima de dur adiverses plantes de Catalunya. En tot cas, la imple-mentació de la Planta no respon en primera instànciaa un possible estalvi de diners (que també esperemque s’acabi produint), sinó a una substancial millorai eficiència en el tractament de les escombraries,d’acord amb les normes de la Unió Europea i queens permetrà allargar substancialment la vida útil del’abocador, amb l’extraordinari estalvi econòmic i mè-dioambiental que això representa.

- PRESSUPOST

El pressupost executat ha estat de 29M€ l’any 2007,26M€ el 2008 i el 2009 i de 24M€ el 2010. El previstper al 2011 és de 27M€. L’ordinari ha passat de 18M€el primer any a 19M€ l’últim. La baixada del total ex-ecutat correspon a la frenada de les inversions de laGeneralitat (directament o indirectament a través delsPuosc als ajuntaments). A aquests imports hi caldriaafegir els destinats als ens participats, que ens con-solidarien xifres molt superiors.

DICCIONARI 148

-PROMOCIÓ ECONÒMICA

Treball per a la creació de l’Agència de Promoció Eco-nòmica comarcal. Projecte Productes de la Terra/Mer-cats de la Terra. Projecte Artesania. Entrada com apatró a la Fundació Osona Gastronomia. Oficina d’in-formació al consumidor en conveni amb l’Ajuntamentde Vic. Suport a l’Oficina Tècnica laboral, projecteILOQUID, gestió del projecte Suma’t. Més de vintplans d’ocupació. Observatori del Mercat de Treball,anuari amb la Universitat de Vic...

- PSARU

Pla de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes.Manteniments i millores a les depuradores gestiona-des a través de Depuradores d’Osona per valor de3,8 milions d’euros. Ampliacions i construccions denoves depuradores per una valor de 3 milions d’eurosa: Folgueroles, Olost, Santa Eulàlia de Riuprimer,Prats de Lluçanès, Serrabonica de Gurb, Bingrau deSant Bartomeu del Grau, Cases Noves de Masies deRoda, Tavertet, Santa Maria de Besora, col·lectors deManlleu i Sant Boi de Lluçanès. Ampliació de la deManlleu per 4,5M€. També s’ha dut a terme la cons-trucció d’una planta de cogeneració de biogàs a ladepuradora de Vic, amb un cost de 1,2M€.

- PURINS

Una altra de les prioritats de la legislatura ha estat se-guir atentament el curs de la contaminació causadapel purins i la seva correcta gestió. Per això s’han duta terme controls constants i diversos estudis: el dequalitat de les fonts, amb conveni amb la Universitatde Girona; l’hidrològic del Lluçanès, amb la mateixaUniversitat. De tot això es dedueix una baixada delnivell de nitrats dels freàtics d’Osona. També s’ha duta terme un conveni de transport del purí amb Gesferi l’Associació d’Usuaris de les plantes de tractamentde purí, per a l’experiència de les basses mòbils itransport fora de la comarca com a aplicació d’adob.Sha dut a terme una gestió eficaç de la situació decrisi pel tancament del novembre de 2008 al febrerde 2009 de les plantes de tractament. I també el se-guiment constant i la representació legal des delConsell dels municipis afectats per la sentència detancament de la planta de l’Esquirol, amb especialcol·laboració amb l’Ajuntament d’aquest municipi.

- RECOLLIDA DE RESIDUS D’OSONA

Empresa constituïda pel Consell Comarcal d’Osonaamb Cespa per dur a terme la recollida de residusa tots els municipis que ho desitgin. El Consell en

DICCIONARI149

- LA RECOLLIDA I TRACTAMENT DELS PURINS ES FA SOTA LA REGULACIÓ DEL CONSELL COMARCAL.

tenim el 51% de les accions. Actualment ofereixserveis a trenta-set municipis (tots els d’Osona ex-cepte Calldetenes, Manlleu i els que formen part dela Mancomunitat de la Plana) amb un total de cin-quanta-tres treballadors.

- RÈGIM INTERN

Negociació i renovació del conveni col·lectiu. S’ha fetun pla de formació del personal. Estudi per la possiblereubicació dels llocs de treball. Creació de la figuradels caps d’àrea, per una millor descentralització. Re-unions habituals i sovintejades amb el Comitè, amb quis’han tractat i pactat els temes de més importància.

- RESIDUS

En les seves dues parts bàsiques: procurar i garantirel bon funcionament de l’empresa de recollida, ambgran quantitat de treballadors operant a 37 municipisde la comarca, amb contingències diferents a cadapoble i amb el cas especial de Vic. I en el tractament:el funcionament de l’abocador, la Planta de Minimit-zació (vd). Ampliació de la planta tractament lixiviatsdel dipòsit controlat d’Orís. Construcció Planta trans-ferència RSU i FORM a la planta de triatge. Renovacióde la flota de camions de l’empresa de Recollida.

Nova imatge i campanya de comunicació per al fo-ment del reciclatge. La inversió global de tota la gestiódel Consell al voltant del tema de residus en aquestsquatre anys, rondarà una espectacular xifra properaals 70 milions d’euros.

- SALUT

És la primer vegada que hi ha un conseller d’aquestaàrea, i ha dut a terme una gran quantitat d’activitatsamb un pressupost encara modest: participar en l’as-saig de l’agència de salut de la comarca d’Osona,suport a Osona contra el càncer, suport associacionsgent gran actius i saludables, diabètics, associacióde sordmuts (programa al Canal Català de notícies),projecte menús saludables a les escoles, projecteprevenció consum de drogues i projecte prevenciócontagi malalties infeccioses a les persones que ex-erceixen la prostitució, etc.

- SANT PERE DE CASSERRES

Un dels temes estrella del Consell, que n’és propietarides del 1991. En aquesta legislatura podem distingirclarament dues línies: d’una banda, la relativa a lesobres, bé siguin de manteniment i reparació, que se-gueixen endavant, o de les excavacions que s’hi

DICCIONARI151

- UN CAMIÓ DE L’EMPRESA DE RECOLLIDA EN EL MOMENT D’AGAFAR UN CONTENIDOR BLAU, DELS QUE A OSONA ANOMENEM

DE MULTIPRODUCTE.

estan fent amb fons propis i amb una brigada pro-vinent de plans d’ocupació, amb resultats notablesi fins a cert punt sorprenents: la descoberta d’unamuralla, de l’antiga fortificació, etc. Totes aquestestroballes, d’acord amb un conveni amb la propie-tat, es posaran en valor i se’n facilitarà la visita, totplegat amb una mínima inversió i gràcies a la feinaconjunta d’Habitatge i Cultura. En segon lloc, entemes més directament relacions amb Cultura, lesmúltiples activitats que s’hi estan duent a terme,començant per l’obra de teatre sobre el bandolerSerrallonga, les jornades poètiques de cada anypel mes de juny, l’acte al voltant de la diada de santPere, primer a càrrec només del Consell i ara encol·laboració amb el Festival de Música de Tavèr-noles; les tardes d’estiu, amb concerts de piano,d’altres instruments, corals, esbarts, obres de tea-tre, etc. També ha estat Casserres l’escenari idealper l’aniversari dels 30 anys d’ajuntaments demo-cràtics i per dur-hi a terme diverses exposicions itrobades. Igualment es va renovar el conveni decol·laboració per tenir oberta la casa d’acollidacom a tal i com a restaurant.

- SERVEIS ALS AJUNTAMENTS

Seguint amb la línia de col·laborar amb els ajunta-ments que caracteritza el Consell, es van signar con-venis per la compra agregada d’energia i decomunicacions, per la compra conjunta d’energiaelèctrica i gas, etc. a més del servei pròpiament dede consultes i assessorament legal. S’han organitzattambé diversos cursets i plans de formació per se-cretaris, interventors, estudi noves normatives... hemestat i som el Consell amb més activitat en aquestcamp. No ens oblidem de l’elaboració de Plans d’Es-talvi energètic per encàrrec de la Diputació (PAES).

- SERVEI D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA

Ens toca per llei garantir aquest servei als municipisde menys de 20000 habitants, i complementem elsajuts de la Generalitat amb fons propis (uns300.000€ per l’any 2011). Ha augmentat aproxima-dament un 300% del pressupost des del seu inici,donant atenció actualment a 1.050 usuaris anualsamb 72.000 hores de servei; actualment s’estan ul-timant els tràmits de treure el servei a concurs, im-prescindible per seguir donant una excel·lentatenció i una cobertura legal a una activitat que hamultiplicat el seu pressupost en els últims anys i que

DICCIONARI153

ha de seguir garantint una proximitat i bon tracte al’usuari i el manteniment dels llocs de treball. Enqualsevol cas, els ajuntaments poden renunciar aaquest servei (algun ho fa) i rebre la part proporcio-nal que els hi pertoca de la Generalitat (renunciantlògicament a l’aportació del Consell).

- SERVEIS GENERALS

A més de moltes coses ja esmentades, s’ha treballatmolt a fons el posicionament de la comarca enversles diverses infraestructures per millorar la mobilitat,plans energètics, plans directors, plans territorials...

- TURISME

Un dels fets més importants esdevinguts en aquestcamp és l’elaboració del Pla Estratègic que s’ha duta terme entre el Consell i la Diputació. Una de lescoses que prioritza aquest Pla és la creació d’un enscomarcal que aglutini tots els diferents consorcis vi-gents a l’actualitat. Aquesta intenció, sorgida bàsi-cament de la Diputació i emparada en el PlaEstratègic, canvia l’actitud de la mateixa Diputaciófins al moment present, però s’ha vist recolzada perla necessitat que tenen actualment totes les admi-nistracions de rebaixar les seves despeses (segons

les seves dades, les comarques reben un global de60000€ anuals, mentre que a Osona rebíem 48000€per a cadascun dels nostres 5 consorcis). Aquestsfets han provocat un debat entre els diferents con-sorcis, que ha motivat des de la dissolució d’un d’ells(Paisatges del Ter) fins a la continuïtat del Consorcidel Lluçanès (basada en què és un ens que com-pleix nombroses activitats i no únicament la turística)passant pel replanteig de la resta. Provisionalmentla Diputació ha decidit reduir aquest any fins a20000€ l’aportació als consorcis que decideixin noincorporar-se en el nou ens comarcal.

S’han fet moltes més coses en el camp del turisme:creació de diverses Rutes Turístiques (de Verdaguer,de Martí i Pol, de l’Abat Oliva, del Camí de SantJaume...), la nova imatge de l’oficina comarcal, laparticipació en nombroses jornades i fires, works-hops, viatges d’intercanvi, etc.

DICCIONARI 154

memòria de la legislatura 2007-2011

Documents