Memòria Anual 2010

2

Índex Memòria 2010

3

0.PrincipalsdadesdelGrupAndbanc

1.CartadelPresidentidelDirectorGeneral

2.Evolucióeconòmicaimercatsfinancers2010

3.Perspectiveseconòmiquesiprevisiópelsmercatsfinancers2011

4. Informed’Auditoria

5.EstatsFinancersGrupAndbanc

6.GestiódelRisc

7. IndicadorsSocials

8.Conselld’AdministracióiOrganització

9.LocalitzacionsiAdreces

4

0. Grup AndbancPrincipals dades del Grup Andbanc

5

Dades en milers d’euros

VOLUMS 2010 2009

Actiu Total 3.205.064 2.948.787

Inversions Creditícies Brutes 1.637.528 1.623.189

Recursos de Clients 7.694.488 7.171.255

Volum de Negoci 9.332.016 8.794.444

Recursos Propis 415.490 340.741

RÀTIOS 2010 2009

ROE 10,60% 14,41%

ROA 1,35% 1,30%

Eficiència 51,38% 50,71%

Morositat 3,83% 4,60%

Solvència 22,29% 20,21%

RÀTING (FITch RaTINGS) 2010 2009

Llarg Termini A - A -

Individual B/C B/C

Curt Termini F2 F2

RESULTaTS 2010 2009

Resultats 40.778 44.357

Resultats abans impost indirecte 53.530 56.065

Marge Financer 45.104 43.352

Marge Bàsic 131.779 107.754

Marge Ordinari 141.684 136.437

Marge Explotació 58.460 57.890

6

1. Carta del President

7

Carta del President

Malgratquel’any2010havistunaugmentdecreixementdel3,8%aescalamundial,ladinàmicadelespolítiqueseconòmiqueshaestatbendiferentencadazona.Sibélatímidarecuperacióglobalhaestatundelsfactorsevidentsdel2010,lapercepcióderecuperaciónohaestathomogèniaatotesleszones.MentrelaZonaEurocreixiaun1,7%,elspaïsosemergentsasiàticshofeienaunritmedel8,9%.

Aquestaasimetriadecreixementtambéesvadeixarnotarenelspaïsosdesenvolupats.LaZonaEurovacomençarlaprimerameitatdel’anyambunfortritmedecreixement,mentrequeelsEUAvandesaccelerarlasevaactivitateconòmica.Totiaixí,enlasegonameitatlaZonaEurovareduiraquestritmeiesvamoderarenlasevaactivitat.Percontra,elsEUAvanviureunbonsegonsemestre,enelquall’economiaesvaexpandir.

Novaserigualaleseconomiesemergentsquevanassolirunritmedecreixementmésgran.Elcreixementdelspaïsosemergentsesvadeureaduespalanques:enl’àmbitextern,perlarecuperaciódelconsumaOccidentquevaengegarelsectorexportadoriperlademandainternaambunafortaexpansiódelcrèdit.

Elmésdestacablequepodemremarcard’aquestanyésqueelritmedecreixementesvamoderarglobalmentdurantlasegonameitatdel’any,peròambunaconsolidaciódelcreixementeconòmicmundial.

Tanmateix,alprincipidel2010esvaviureunnouepisodidecrisifinancerainternacional,ambelfocusdelproblemasituataGrècia.Desprésdelabaixadadelseuràtingalafidel2009,esvanconèixerlesxifresrealsdelseudèficitiendeutament.Apartird’aquí,elcostperemetredeutegrecesvaanarincrementantfinsaarribaraunnivellinsostenibleiGrèciavahaverderebrefonsdel’FMIidelaUnióEuropeapertaldereduirelnivelld’endeutament,aplicantmesuresseveresd’austeritat.

Lacrisid’aquestpaísvacontagiaraltreseconomieseuropeesquevanveureenperillelseuràtingilasevacapacitatperen-frontar-sealsdeutesadquirits,principalmentIrlanda,Itàlia,PortugaliEspanya.Laprimera,acausadel’elevatcostderescatdelsectorbancari,varebreacceleradamentpressionsperacceptarl’ajudadelsfonsdelaUEil’FMI.Lesaltreseconomiesvanobservarcomelseuràtingesrevisavaalabaixa,elsexigienundiferencialdecrèditméselevatperemetredeute,iesvanveureforçadesaaplicartambémesuresd’austeritatiaflexibilitzarlesseveseconomies.

Pelquefaalspaïsosemergents,el2010hanexperimentatunaexpansióeconòmicadequasiel9%.Elritmedecreixementdelaprincipaleconomiad’aquestazona,laXina,vaarribaralprincipidel’anyaunataxainteranualdel12%.Apartird’aquí,aquestataxaesvaanarmoderantfinsaarribaraunritmeinferioral10%.UndelsfactorsqueexpliquenaquestaacceleracióésladinàmicadelconsumdelsEUA,quehainfluïtenelbonritmedelesexportacionsasiàtiquescapalpaís.Igualment,l’evoluciódelcrèditinteriortambéhatingutunfortpaperveientcomelvolumdenouscrèditsnohabaixatdels500.000milionsdeIuansmensuals(52.890milionsd’Euros).Referentalainflació,aquestavaaugmentarfinsal6,2%iambunaclaratendènciaalcista,patint,sobretot,tensionsenelspreusdelesmatèriesprimeresidelsaliments,queafectenlamajoriadepaïsosdelaregió.

PelquefaaAmèricadelSud,elsdiferentspaïsosdel’àreas’hanvistbeneficiatsperdiversosfactors.Lamajoriahanestatafavo-ritspelfortrepuntdelesmatèriesprimeresjaquemoltsd’aquestspaïsostenenunacarteraexteriorforta,sobretotenproductesagropecuarisiminerals.D’altreshantingutuncreixementdelainversióencapitalfixounafortademandainternaqueelshaajudatamantenirl’elevatritmed’activitatindustrial.Peròhauremdeveurecomevolucional’augmentdepreusenaquestazonai,endefinitiva,l’índexd’inflació.

8

Aescalanacional,Andorrahavistcom,perprimercopenlahistòriadelpaís,elGovernharealitzatunaemissiódelletresdeltresorpertaldedonarunarespostaalfinançamentpúblic.Aquestavia,habitualenlamajoriadepaïsosperfinançareldeutepúblicambdinersdel’inversor,haestattotunèxit.Enaquestcontext,lesentitatsbancàriesdelpaístambéhemtingutunpaperimportant,assegurantlatotalitatdelavendadeleslletres.

Elpaísjahaassolitelrepted’entrarenlallistablancadel’OCDE.MalgrataquestanotíciapositivaperaAndorra,lasituacióméscomplicadaperalesentitatsfinanceresvaserreduirelrecelielsdubtesdelsclientssobrelesconsultesreferentalsecretprofessional ialesparticularitatsdelsconvenissignats.Elsconvenisrubricatsgaranteixenelbonfuncionamentdelsectorirefermenelmantenimentdelaconfidencialitat.Addicionalment,lainquietuddelsnostresclientss’havistminvadaperl’exercicideconsignesd’apropamentitransparènciaqueAndbanchaanatrealitzantduranttotl’anypertaldedonarrespostaalesnovesnecessitatsialsrequerimentsd’unentornqueéscadacopmésexigent.

L’any2010lanostraEntitathacelebratels80anysdelasevafundació.Somelbancdegàdelpaís,ialhoraensesforcemdiaadiaperserelmésinnovadoricompetitiuiperesdevenirunbancprivatdereferència.Aixòhoaconseguimambl’atraccióieldesenvolupamentdeltalent,iunaculturaderigoridel’esforçperarribaraobtenirunsbonsresultats,superantelsobjectiusielsreptesqueensvammarcarpel2010.

Enshemconsolidatcomelsegonbancdelaplaça,iavuigestionem,malgratlafortacrisifinanceradelsdarrersdosexercicis,elvolummésgranderecursosdeclientsenlahistòriadelnostrebanc.Hemaugmentatelsrecursosgestionatsenelsdosúltimsexercicis,ienaquestdarrerpersobredel7%.Elsbeneficiss’hanmantingutal’entorndels40milionsd’euros,enunanyenquèhemcontinuatinvertintenlanostraexpansióinternacionalihemmantingutunaelevadaràtiodecore capitaldel19%.

L’estratègia,lagestióielperfilderiscdelbancmantenenelreconeixementdel’agènciaFitchRatingslaqualensqualificaambunràtingallargterminideA-iunindividualB/C.Aquestaqualificacióésunreflexd’unamarcaconsolidadaenl’àmbitnacional,unagestiódinàmicaiunabonasolvènciailiquiditat,aixícomunssatisfactorisnivellsderendibilitat.

El2010,elsegonanydelaimplantaciódelnostrePlaEstratègic2009-2013,vamposar-noscomaobjectiuprioritaricontinuarcon-solidantl’expansióinternacionalielcreixementenelnegocitradicionaldelpaísidebancaprivada,identificantlesoportunitatsientrantenaquellssegmentsenquèveiemunpotencialelevatperferméssòlidelmodeldenegociques’estàduentaterme.

Durantaquestanyhemaconseguitampliaralgunesdeleslocalitzacionsseguintelsobjectiusqueenshavíemmarcat.Així,amésdelallicènciabancàriaaPanamàheminiciatl’activitatsotalallicènciadeCasadeValors.ALuxemburg,onjaoperavalagestoradefonsd’inversióicarteres,hemcomençataoperarambllicènciabancàriaiatravésd’aquesta,s’haobertunaoficinaderepresentacióaHongKong.ElGrupAndbancjaéspresentatrescontinentsireferma,d’aquestamanera,elseuprocésd’in-ternacionalització.

Elnostrepladecreixementharefermatelnostre lideratgeen l’expansió internacional, ienunbreuperíodedetempshemobtingutduesllicènciesbancàriesaddicionalsaixícomelcontroldegestoresinternacionalsdeprimernivellcomlamexicanaColumbusdeMéxicoolauruguaianaQuestCapitalAdvisers.AddicionalmentestemtreballantperquèbenaviattinguemunapresènciarellevantaXileiaMiami.Aquestsfetscontribuiranencaramésaposicionar-noscomunbancprivatdereferènciaaHispanoamèrica.

9

El2011seguiremambelsnostresobjectiusdecreixement,tantenelnegocitradicionaldelpaísidebancaprivadacomenlaconsolidaciódel’expansióinternacional.Lluitaremperpreservarlesfitesquehemassolitiaconseguirelsreptesqueensanemimposantpertaldeposicionar-noscomunbancdereferènciaenbancaprivada.

Unanymésvullaprofitarl’ocasióperagrairal’excel·lentequipdeprofessionalsdelbancl’esforçquerealitzaperdonarcadadiaunmillorserveialsnostresclients,lanostraraódeser.Anyrereanyaquestesforçesveurecompensatperlaconfiançaqueelsclientshandipositatennosaltres.

Elsaccionistesestemdesenvolupantunprojecteallargterminipelbancamblafinalitatd’esdevenirunbancglobaldebancaprivada.Elmónésglobaliaspiremaserunbancglobal.

L’anyanteriormencionavaqueensquedavaperdavantalgunanymoltcomplicat.Encaraensqueden,previsiblement,unodosanysenunentorndifícil.Peròamblaperseverançadelnostretreball,laconfiançadelsnostresclientsiladedicacióielcompro-mísdetotl’equipqueformaelGrupAndbanc,confioqueassoliremelsobjectiusqueenshemmarcat.

Manel Cerqueda Donadeu

PresidentdelConselld’Administració

10

Carta del Director General

11

Carta del Director General

Ambl’economiaglobaltrobant-seenelcamídelarecuperaciósostenible,peròavelocitatsmoltdiferents,el2010haacabatessentunaltreanypledemovimentsenelsmercatsienlanostraindústria.Certament,l’economiaglobalestrobaenunencreuamentonelsmúltiplesfactorsderiscredueixenlavisibilitatsobrequincamíseguirà.Lestensionsalnordd’Àfricaamenaceneldèbilprocésdereactivacióeconòmicaengegatal2010.Lestensionsenelspreusdelesmatèriesprimeresisobretotdelsalimentssupo-senunfortcopperalacapacitatdecompradelesfamíliesapaïsosemergents,reduintlaparticipaciódelsfactorsdomèsticsenelseucreixementi,pertant,deixantaquesteseconomiesenunasituaciódevulnerabilitatidependènciaexclusivadelseusectorexterior.Aquestesdinàmiquesnofansinóalimentarelsdesequilibrisglobalsquetambévanincidirenlaformaciód’aquestacrisifinancera.Mentrestant,aOccident,cadapaísdeterminalasevaestratègiapersuperarelsseusdilemes,sensequehihagiunacordcomúsobrecomafrontarlasituació.Nodubtemqueaixòcomportaràmésinousdesequilibris.

Elsresultatsdelesnostresreflexionsapuntenalfetqueelmónmoderaràelseuritmed’expansióel2011.Siel2010elcreixementglobalhaestatdel3,8%aproximadament,el2011preveiemunadesacceleraciódelritmequepodriasituar-seal’entorndel3,3%.Aquestamoderacióvindriaexplicadaperlapèrduadedinamismealspaïsosemergentsque,incapaçosdecontrolarlestensionsenelspreus,esveuranobligatsafrenarelsòlidritmedelsfactorsdomèsticsdecreixement.Enaquestsentit,preveiemperaleseconomiesasiàtiquesunareduccióenelritmeeconòmicdesdel9%observatel2010finsal7%el2011.Lamateixadinàmicapreve-iemqueesrepetiràalspaïsosemergentsd’AmèricadelSud,elcreixementmitjàdelsqualspassaràdel6,6%actualal4,8%el2011.

Leseconomiesdesenvolupadesquedarienestancadesenunsritmesd’expansiósimilarsalsdel2010,amblaZonaEuromantenintunbaixritmeal’entorndel’1,6%,acusantelsevidentsesforçosque,enmatèriadedisciplinafiscal,estanassumintmoltspaïsosdelaregióiquesuposaranunasignificativareducciódeladespesapúblicaambunimpactesubstancialenelPIBdelazona.ElsEstatsUnitstambémantindranunritmed’expansiósemblantaldel2010iqueseràdel3%aproximadament.Valadir,enaquestcas,queestimemenun1,4%comamíniml’impactedelespolítiquesfiscalsd’estímul,elqueensdeixaunavariaciósubjacentdel’1,6%,ésadir,unritmeforçabaixiincompatibleamblacreaciód’ocupació.Unaltreaspectepreocupantd’aquestaeconomiaéslafaltaderespostadelariquesaalscontinusprogramesd’expansiómonetària.Totihaverengegatelsegonprogramaderecom-prad’actius,lariquesanos’hamogutenelsdarrerscinctrimestres.Sil’estratègiapersortirdelacrisialsEstatsUnitss’enfocaenaquestefecteriquesa,comaixícreiemqueserà,intuïmqueserannecessarismésprogramesd’expansiómonetària,elquecomportaràmésdesequilibrisaescalaglobalenelfrontcanviari.Finalment,eldarrerdelspaïsosdesenvolupatsimportants,elJapó,patiràunafortadavalladadelseuritmedecreixement,quepassaràdel4,3%el2010finsal’1,1%decaraal2011.Elnotablecreixementdelpaísnipóel2010vaserdegutaunfortefectebase(elPIBesvacontraureun6,3%el2009,ivaafavorirelrebotdel’activitat),peròaquestefectejahadesaparegutdecaraal’anyentrant.Unaltrefactorqueexplicarialafortadesacceleracióserialafidelssubsidisgovernamentalsperal’adquisiciódecotxesecològicsielectrodomèstics,quevaprovocarunfortrepuntdelademandainternaeneltercertrimestre.Preveiemqueelconsumesmantindràdeprimitaquest2011,donadeslesfluixesexpectativesenlainversiódecapitalienl’estancamentdelmercatlaboral.Noméselsectorexteriorpodriaafavorirl’expansióeconòmicaalJapó(moltmalmèsdesprésdeltsunamialmarçde2011),gràciesalsprogramesfiscalsalsEstatsUnitsielsfortsprocessosd’integracionsempresarials.

Enaquestentorndecreixementglobalclaramentinferioralpotencialiamblapolaritzaciódelesdinàmiquesaescalaregional,ambunestancamentabsolutenleseconomiesavançadesiuncreixementnotable(totiquemésmoderatqueel2010)delspa-ïsosemergents,preveiemunnivelld’inflacióglobaldel2,5%(similaraldel2010).Calremarcarqueladivergènciaregionalqueestimementermesdecreixementtambéestradueixenunaimportantdisparitatpelquefaal’evoluciódelspreus.Mentreno

12

esperemcaptipusdetensióenelsíndexssubjacentsdepreusaOccident,síquepreveiemunapersistènciaenelrepuntdelspreusalspaïsosemergents.

Gràciesalnostremodeldenegoci,ilafortasolvènciafinancera,estemenunaposicióprivilegiadaperafrontarambdetermina-cióelsreptesquelasituaciód’incertesaglobalpuguifersorgirialavegadacapitalitzarlesmúltiplesoportunitatsqueaquestasituacióensdesveli.Enlíniesgenerals,elnostregruphatancatel2010ambmúltiplesèxitsaconseguitsiambsòlidsresultatsfinancers.

Unanymés,lesclausdelsbonsresultatsestrobenenlagestiódinàmicairigorosaienlaprudènciadelbanc.El2010,elsegonanyd’implantaciódelnostrePlaEstratègic2009-2013,vamposar-noscomaobjectiuprioritaricontinuarconsolidantl’expansióinternacionalielcreixementenelnostrenegocitradicionaldebanca.

Elmarcregulatoriilegals’hamantingutexigent,tantaAndorra,seudelanostramatriu,comalsdiferentspaïsosontenimpresència(Suïssa,Luxemburg,Hispanoamèrica),entotsellsAndbanchacol·laboratactivamentenlaregularitzacióilaràpidaimplementaciódelsmésaltsestàndardsfinancers.AAndorra,s’harubricatl’acordmonetariamblaUnióEuropeais’haassolitelscondicionantsmarcatperl’OCDEperentrarala“llistablanca”totrespectantelsprincipisdelsistemabancariandorràd’in-dependènciaiprivacitat.Enl’àmbitinternacionals’estàcontinuantambelplad’adaptacióalesMiFID,completantelsnostresrigorososprocessosambaquestesdirectivessobreinstrumentsfinancersimercats.

AAndbancmanteniml’apostaperaprendreamoure’nsdemaneraindependentenunnoucontextd’incertesasobrel’evoluciódelsmercats.Invertirenconeixementienanàlisiera,peralamajoria,unintangibledifícilderendibilitzar.Enelnostrecas,haesdevingutl’opcióperlaqualhemoptat.Elresultatesperats’estàmaterialitzantenl’actualitat,ambunadireccióclaraidefinidadelanostravisióeconòmicadelmónidelsmercatsfinancers,ielqueésmésimportant,unaconsistènciadelesreflexionsquehanevitatquecaminemencercleseludintelscanvissobtatsenlesnostresrecomanacions.Noobstantaixò,enlanostraparticu-larvisiódelmónprenemconsciènciadelgraudedificultatielsriscsinherentsenlacuradelesnostresprevisions.Llunydesu-posarunimpediment,aquestelementensencoratjaainsistir,encaramés,enelcamídelrigor.Elnostredarrerobjectiuésinvertirfortamentendesenvolupamentestratègicdetècniquesd’inversionsquelimitinelsriscsiassegurinlapreservaciódelcapital.

Eldissenydeproductesil’adaptacióenl’estildegestióalsrequerimentsd’unentornvolàtilicanviantienelquelagestiódelriscésunelementrellevant,enshanpermèsdonarrespostaalesnecessitatsplantejadespelsclients,mitjançantl’ofertad’unagammadeproductesinnovadors,tantpropiscomdetercers.

Eldesplegamentinternacionalhaestatelprotagonistaenelcreixementdelsrecursosgestionats.Elnostremodelenshapermèsunanyméstornarasuperarelsnostresmàximshistòricsderecursossotagestióconsolidant-noscomelsegonbancdelpaís.

Enl’àmbitdelagestió,hemestatcapaços,totilainestabilitat,demillorarelsnostresmarges.Enaquestsentit,elmargeordinarihacrescutun4%isesituamoltapropdelsmàximsdel2007,fetqueésmoltatípicenelsectordebancaprivadaperlafortapressióenelsmargesquehanprovocatlarecessióeconòmicailacrisifinancera.Elcreixementdelmargeordinaris’haassolitperunagestiómoltactivadelpreuidelescomissionsdeserveis,quehancrescutun38%.Noobstantaixò,lesdotacionspreventiveshanfetqueelresultatnetperal’accionistaesmantinguésenlíneaambelqueesvaaconseguirel2009.

Lesdespesesdelgruphancrescutdegutaldesplegamentinternacionalialacaptaciódenousexecutiusidegestorscomercials.AAndorra,unanyméshemestatcapaçosdereduirladespesaid’invertirenàreesqueenspermetranenelmigterminisermés

13

eficientsaescalaglobal.LadavalladaenlesdespesesgeneralsaAndorrahaestataldessobredel15%respectealsmàximsdel2008.AixòhapermèsquelesdespesesgeneralsdelGrupnoméshagincrescutl’1%durantel2010.

Unanyméselbanchadeciditmantenirunaelevadaràtiodesolvènciaquealfinaldel2010s’hasituatenel22,3%,convertintl’entitatenunamillorpràcticainternacional.Lanostraposiciódeliquiditatensdeixamoltbenposicionatsenunmomentenquèlaliquiditatésunbéescàs.Laràtiod’eficiènciasesituaenun51,4%,unadadamoltbonaanivelldesector,malgratlafortainversióenl’expansióinternacional.

L’excel.lentposicióensolvènciailiquiditatdelGrupenspermetcontinuarinvertintambprudènciaenuncreixementsostenibleirendible.Elcreixementesdonaràengranmesurademaneraorgànica,perònorenunciemaincorporaradquisicionsquereforcinelnostremodelisuposinunaatracciódetalent.

Enelsúltimsdotzemesos,elGrupAndbanchaempèsunaexpansióinternacional,hacrescutelsrecursosgestionatsfinsamàximshistòricsihamantingutlesprincipalsràtiosdegestió,fetsqueenshapermèssuperarlesdificultatsdel’entornpersituar-nosenunaposicióprivilegiadadinslaindústria.Aquestèxitnohauriaestatpossiblesenselamotivació,vàluaiesforçdetotselscol·laboradorsdel’Entitat.Totshanabraçatl’excel·lènciacomafilconductor.Voldriaagrairtambélalleialtatdelsnostresclients,aixícomlaconfiançaqueelsnostresaccionisteshandipositatennosaltres.Esticplenamentconvençutqueelspropersanysserviranperreforçarelnostreposicionamentipercontinuaroferint,talcomAndbanchafetenelsseusmésde80anysd’història,elmésaltnivelldeserveisidequalitatenbancaprivada.

Jordi Comas Planas

Conseller-DirectorGeneral

14

2. Evolució econòmica i mercats financersIntroducció

Elmónvacréixerun3,8%el2010.Noobstantaixò,aquestaxifra emmascaradinàmiques bendiferents per a cada regióqueevidencienlahipòtesideldesacoblamenteconòmicil’in-tercanvidepapersentreelspaïsos.Endefinitiva,esposademanifestqueelnouordreeconòmicglobal s’haconfigurat igaudeixdeplenavigència.

Leseconomiesemergentsasiàtiquess’hanexpanditaunritmedel8,9%demitjana,mentrequeelspaïsosemergentsaAmèri-cadelSudhohanfetaun6,6%aproximadament.Percontra,elspaïsosdesenvolupatshanmantingutritmesd’expansiócla-ramentpersotadelpotencial.ElsEUAhancrescutaunritmedel2,9%mentrequelaZonaEuro,llastradaperl’imperatiudeladisciplinafiscal,s’haexpanditaunritmemoltmésmodestdel’1,7%.

Referentalesdinàmiquestemporals,val lapenamencionarquenohaexistitunasincronitzacióenelsritmesd’expansiótrimestral.Ésmés,zonescomEuropa ielsEUAhanseguitcompassos contraris. Tot i això, tenim una idea clara de latrajectòriaenl’economiaglobaldurantel2010.Potser,elmésdestacableseriaquedurantlasegonameitatdel’anyelritmede creixementmundial s’hauriamoderat en comparació deldinamismemostratenelssisprimersmesos.Noobstantaixò,lesdadessuggereixenqueenl’últimtramdel’anyelcreixe-ments’hauriaconsolidat.

Enleseconomiesdesenvolupades,elfactorimpulsorhaestatel repunt del consumprivat, sobretot alsEUA, tot i que elritmedemitjanadel’anyencaraerainferioral’observatenaltres fasesde recuperació.L’origend’aquest ritmeassosse-gatestrobariaenunescondicionsencararestrictivesenlesconcessionsdecrèditaempresesifamílies,peròtambéenla

15

persistentdebilitatdelmercatlaboral.Totiaixí,l’últimtrimes-treenshadeixatentreveureunaacceleraciódelconsumquetindràunefecteinèrciaenelsprimerscompassosdel2011alsEUA.

Pelquefaaleseconomiesemergents,lespalanquesdecrei-xement són tant externes com internes. La recuperació delconsum aOccident impulsa el sector exportador d’aquesteseconomies,peròsobretotenshemdefixarenlesdinàmiquesdedemandainterna,ambunaevoluciódelcrèditgairebédes-controlada.Endefinitiva,elcreixements’hamantingutrobustalaregió.

Referentalainflació,aquestas’hamantingutcontingudaenleseconomiesdesenvolupades tot i el recent repunten l’úl-timtrimestreenelpreudelsbénsintermedis,sensdubteperl’efectedel’augmentenelpreudelesmatèriesprimeresielsaliments.

Alspaïsosde l’OCDE, la inflació interanualoscil·lavaa l’en-torndel’1,8%alnovembre.Senseenergiaialimentslavariaciódelspreusencaravasermésmoderada,alvoltantdel’1,2%interanual, tot i així, es va apreciar un petit repunt des del’1,1%al’octubre.

En les economies emergents les tensions inflacionistes sónmés evidents. A banda de l’encariment de lesmatèries pri-meres s’hi suma el fort dinamisme de l’activitat domèstica.Aquestentornhapropiciatquemoltsbancscentralsenaques-tes economieshaginengegatpolítiquesd’endurimentde lescondicionsmonetàries.

Zona Euro

L’economiadelaZonaEurohavingutexperimentantunamo-deradaexpansiódesdemitjan2009.AdiferènciadelsEUA,eltempoel2010ésjustamentoposat.MentrealsEUAl’activitatesdesacceleravaa laprimerameitatde l’any,elconjuntdepaïsosdelaZonaEuroacceleravaelseucreixement.Encanvi,durantlasegonameitatdel’anyesvaevidenciarunadesacce-leracióenelritmedecreixementdelazonadel’Euro(mentreelsEUAacceleravenl’activitat).

Enconcret,elpuntdemàximdinamismealaZonaEuroesvaviureelsegontrimestredel2010,ambunritmedecreixementanualdel4%respectedelprimertrimestre.Apartird’aquí,eneltercertrimestreesvadonarunafortamoderaciód’aquestritmequevabaixarfinsal’1,4%.Apesardelbaixritme,elsfactorsquecontribuïenaditcreixementerenlademandaex-teriorneta, la tèbia recuperacióde lademanda interior i lareconstrucciód’inventaris.Lesincògnitesesconcentravenenveuresialquarttrimestreesmantindriaelritmed’activitatocontinuaríemambelprocésdedesacceleració.

Enaquestsentit,lesdadesdemajorfreqüènciaindicavenqueelritmed’activitatesmantindriaenelquarttrimestre.Lapro-duccióindustriald’octubreinovembrevaexperimentartaxesde creixement raonables respecte del mes anterior (+0,7% i1,2%respectivament),fetquesuggeriauncreixementsostingutdelsectorindustrial.

Almateixtemps,lesenquestesd’activitatdelaComissióEu-ropeacorroboravenlahipòtesiquel’expansió,totimoderada,esmantindria en l’últim trimestre de l’any i així va ser. Elcreixementdelquart trimestrevaserdel0,30%respectedeltrimestreanterior,elquerepresentaunalleugeramoderació(0,34%vaserelregistreprevi),deixantelcreixementperalconjuntdel’anyenl’1,7%.

Entermesd’inflació,aquestavadibuixarunrepuntmésclarenlaZonaEuroquealsEUA.Lataxainteranualdel’IPCas-soliael2,21%aldesembre(persobredel’1,39%alsEUA)iels

16

preussenseenergiaialimentsfixavenelritmeinteranualenl’1,13%(tambépersobredel0,64%delsEUA).

Elmissatgecuriósdel2010 (enmatèriadepreus)seriaque,precisament,leseconomiesqueestanimplementantpolítiquesd’expansiómonetària(apriori,inflacionistes)estanexperimen-tantmenortensióinflacionistaqueleseconomiesquenoex-pandeixenbasemonetària(ZonaEuro).

Estats Units

L’any2010hatingutduespartsbendiferenciadespelquefaal’activitateconòmicaalsEUA.Unaprimerameitatdeclaradesacceleracióambunprimer trimestreonel ritmebaixavarespectealtancamentdel2009,seguitd’unpreocupantsegontrimestre,enelqueelritmeesdesplomavadesdel3,7%finsal’1,7%.

Lesalarmess’encenienenaquestentornd’aturelevatenquèlespolítiquesexpansivesdelaFednoestavendonantresul-tats.

A partir d’aquí, i en contra de l’opinió general, l’economiadelsEUAcomençavaunaacceleracióques’estendriadurantlasegonameitatdel’any.Eltercertrimestrerecuperavaritmesdecreixementdel2,6%(variaciórespectealtrimestreanteriorentermesanuals)peracabarl’anyambunnourepuntenel

ritmed’expansiófinsal3,2%.Endefinitiva,uncreixementperalconjuntdel’anydel2,9%respecteal2009.

Lespalanquesd’aquestcreixementhanestat,bàsicament,tres.Peruncostat,elrepuntenladespesapersonal,ques’hadonatdesprésd’unfortprocésd’estalvidelesfamíliesquefinalmentvandecidirgastarparcialment.Enelpuntdemàximaincer-tesa,elsamericansvanarribaraestalviarel6,30%delasevarendadisponible.Actualmentendestinenel5,30%al’estalvi.

Unaltrefactorqueexplicarialadinàmicadecreixementseriala forta despesa estatal, ja que les transferències públiques(dèficit)vanexplicargranpartdelconsumqueesvaobservardurantelterceriquarttrimestre.L’últimfactorsobreelqualdescansaelcreixementdelsEUAhaestatlareconstrucciódelsinventaris.

17

Enelsmomentsdemajorpessimismedel2010(juliol-agost),iamblasensaciócompartidapermoltsqueOccidentpodriatornaraentrarenrecessió,aAndbancvamdefensarlaideaqueaquestahipòtesi era improbable.Elsnostresargumentsper rebutjar la tesi de la doble recessió descansaven, preci-sament,enalgunsdels factorsquehanesdevingutclauperexplicarl’acceleracióeconòmica:elfortnivelld’estalviiunareconstrucciód’inventarisqueestavallunydesercompletada.

ElcreixementalsEUApodriahaverestatencaramésintenssialgunsaspectesnohaguessinactuatd’àncora.Elsectorex-teriornetvatornaracontribuirnegativamentenelPIB,donatquelesexportacionsnovanseguirl’augmentdelesimporta-cions.Unaltrefactorquecalesmentarhaestatladebilitatdelainversióresidencial,quevaempitjorarel2010ambunefecteclaramentnegatiusobreelPIBiquepodriaexplicar-seperlafinalitzaciód’algunesajudespúbliquesalsector.

Pel que fa a la inflació, lluny de representar un problema,aquestas’hamostratcontingudaalllargdel’any.L’índexge-neraldepreussesituavaenunbaix1,39%interanualalde-sembre.Mésclaraéslaimatgesiestreuendel’índexglobalelscomponentsd’energiaialiments.Aquestíndex“pur”tan-cariael2010ambunataxainteranualdel0,64%.Malgratqueaquestnivellsuposariaunpetitrepuntdesdel0,59%ques’havistal’octubre,elcertésqueestemdavantelsnivellsd’infla-ciómésbaixosdesquetenimdades(1957).

Emergents Asiàtics

Laregióhaexperimentatunaexpansióeconòmicaproperaal9%aquestany2010.Apesard’aquestaxifra,lesdinàmiquessemblenrelaxar-seamesuraquel’anyavança.

Laprincipaleconomiadelaregió,laXina,sobrelaqualgirenlarestadepaïsosdelazona,haexperimentatalllargdel2010unprocésdedesacceleracióeconòmica,totiquehopodríemconsiderarunfetsaludable.

Elritmedecreixementenelprimertrimestredel’anyvaarri-baraunataxainteranualproperaal12%.Desd’aleshores,lataxaesvamoderargradualmentfinsaarribaralnivellmésbaixd’expansióaltercertrimestre.Totiaixí,elritmeeraenca-ramoltvigorós(9,60%interanual).Lasorpresavavenirenelquarttrimestre,quantothomesperavaqueladesacceleracióesmantinguésisituéselritmedecreixementpersotadel9,6%deltrimestreanterior.Eldesconcertesvaferevidentquanelgegantasiàticvapublicarunaacceleraciódel’activitat,ambunritmeal’alçadefinsal9,8%interanual.

18

Quins factorsexpliquenaquestcreixement?Sensdubte, lesdinàmiquesdeconsumalsEUAqueesvanmanifestartambéenun fortritmede lesseves importacions (ésadir,expor-tacionsasiàtiques),vancontribuirdemaneradecisivaalesdinàmiquesdelaregió.Abandadelsectorexterior,l’evoluciódelcrèditenelspaïsosdelazonahajugattambéunpaperdeterminant en l’evolució de la demanda domèstica i, pertant,enl’expansiódel’activitat.Enconcret,laXinahavistrepuntarel ritmeenels crèditsdemanerapermanent finsauna taxa actual del 19,8% interanual, quan tot semblavaindicarqueelcrèditcomençavaarelaxar-sedesprésdelesmesuresdecontrolimposadesperlesautoritats.

Elvolumdenouscrèditsnohabaixatdels500.000milionsdeYuansmensuals,fetquesituaelsaldoviudelscrèditstotalsconceditsenels47bilionsdeYuans,ésadir,aproximada-mentel127%delPIBdelpaís.

Entermesd’inflació,aquestaregió(juntamentambAmèricadelSud)éslaqueestàexperimentantunamajorrigidesaenelspreus,ambunaclaraespiralalcistaqueamenaçaambdescontrolar-se. La inflació asiàtica augmentava al 2010 enpromigfinsal6,2%.L’evoluciódelspreusenelsdosgegantsasiàticsésespecialmentpreocupant,destacantlaÍndia,quehavistcomelspreusrepuntavenfinsaunperillós8%.AlaXinalainflaciós’hasituatalvoltantdel5%entermesintera-nualsdurantgranpartdel’any.AltrespaïsoscomIndonèsiapateixenigualmenttensionsenelsseuspreusambrepuntsdel7%.

Éscertquel’encarimentenelspreusdelesmatèriesprime-residelsalimentsafectaespecialmentaaquesteseconomies.No obstant, traient de l’índex general aquests componentsexterns,elspreustambédibuixenunatendènciapreocupant.Lataxasenseelsfactorsmésvolàtilsesvasituaral’entorndel4%perlaregió.Aquestfetdeterminaclaramentquelapressióenelspreusalazonanoresponúnicamental“shock”externperl’encarimentdel’energiaielsaliments,sinóquetambé es deu a la robusta dinàmica interna observada enaquestspaïsosiquecontribueixaqueelrepuntdelspreuss’acceleri.Larespostadelesautoritatsvaarribardediversesmaneres:Incrementdelstipusoficials,augmentdelesreser-vesrequerides,apreciaciódeladivisa,controlal’entradade

capitalextern,etc...

Malgratelsesforçosdelesautoritats,elspreuscontinuenpu-jantenlaregió,elquesuggereixduescoses:queelsgovernsestananantperdarreredelque lescircumstànciesrequerei-xen,obé,quelesautoritatssónconscientsqueelrepuntdelspreusesdeuafactorsd’ofertaqueremetran,elqueapuntariaaunacaigudaenelspreusdelesmatèriesprimeresiaunarelaxaciódelainflació.

Amèrica del Sud

Es preveu que la regió acabarà el 2010 amb un creixementeconòmicdel6,6%,impulsatperBrasiliArgentina,ambunsritmesanualsd’expansiódel7,8%idel9%aproximadament.

La restade lesprincipalseconomiesde la regió tambéhangauditd’unaexpansióeconòmicanotabledurantl’any.Mèxicapuntavaaunaexpansióaproximadadel5,1%recolzatperlafortademandadesdelsEUA,mentrequeXile creixiaaun,mésqueraonable,5,3%.

Totalaregiós’havistbeneficadapelfortrepuntdelesmatèri-esprimeres,enespecialproductesagropecuarisiminerals,jaquemoltsd’aquestspaïsostenenunacarteraexteriorintensi-vaenditselements.

Noobstant,iencontradelqueespuguipensar,enpaïsoscomBrasilelsectorexteriornetjanocontribueixpositivamentalPIB,donatqueelfortdesenvolupamentdelademandadomès-ticahaprovocatqueelritmedecreixementenlesimportaci-onssiguisubstancialmentsuperioralritmedelesexportaci-ons (45%vs 31%).Òbviament, elsnotables volums tramitatsenelcomerçexteriord’aquesteseconomiesajudenamantenirelevatelritmed’activitatindustrial,contribuintindirectamentalcreixement.

ElquerealmenthaimpulsatlesdinàmiquesdePIBalBrasilfinsal7,8%estimat,haestatlafortaevoluciódelainversióencapitalfix,ques’haexpanditpersobredel22%,ajudatperlaimportantentradadecapitalestranger.Lademandainter-naseria l’altre factoraconsiderar,ambun6,9%devariacióinteranual.

19

Lainflacióésunfactoratenirencomptedecaraalfutur.Talcomhemcomentat,lafortadinàmicadelconsuminternpodriapressionarencaraméselspreus.LestendènciesensalarisenpaïsoscomelBrasil,ambcreixementsinteranualspersobredel10%iunataxad’aturquenoparadebaixar(ara,propdel6%),fanpensarqueserannecessàriesmésmesuresperpartdelBancCentraldelBrasil,quealgenerdel2011hapujatelstipusd’interèsen50p.bpersituar-losenl’11,25%.

Així,peral2010s’esperavaunrepuntnotablede la inflacióalaregióqueesvafixaral’entorndel7,2%,claramentpersobredel6,3%del2009.Argentinaseriaelpaísambelmajoraugmentdelspreus,ambunataxainteranualaldesembredel’11%.Brasilhauriavistaccelerarl’índexdepreus,sobretotenl’últimtrimestredel’any,passantdel4,4%al’agostperacabarenel5,91%aldesembre.Mèxicsituariaelritmeafinald’anyenel4,4%iXilehauriaestatelpaísambunaevoluciómésmoderadaenelspreus.

Comportament dels mercats fiffiinancers

Renda fixa i tipus

Entermesestrictamentescènics,el2010hauriaestatunaobraendosactescontraposats,pelquefaal’evoluciódelstipus.Contraposatsperquès’hanvistdues fases intenses,peròdesignecontrari,elquesuscitalasegüentpregunta:quans’equi-vocavaelmercat,enlaprimeraoenlasegonapart?

Enelcasdels tipus (swap)eneuros,elprimeracteensva

mostrarlacaraamabledelesinversionsenrendafixa,ambunswap10anysqueesvadesplomardesdel3,59%al’inicid’anyfinsal2,32%al’agost,elquesignificaqueunaestratègiallargaenduracióhauriatingutuncomportamentpositiudel8,9%aproximadament.Lesfluixesexpectativessobrelasoste-nibilitatde larecuperació, lahipòtesid’unadoblerecessió ilestensionsdeflacionistesestavenaldarrered’aquestprimermovimentdelstipus.

Enaquestmomenttocavaabaixareltelóiesperarl’inicidelsegonacte.Aquest, tal icomessuggereixen la introducciód’aquestapartat,tractadelcontrari,ésadir,unbruscmovi-ment a l’alça en els tipus d’interès que vanpassar des del2,32%mencionatal’agostfinsal3,32%altancamentdel’any.Certament tràgic per als qui es van pujar a l’estratègia deduració en el pitjor moment (agost), ja que haurien perdutaproximadamentun7%.Quèvamotivaraquestmoviment?ElrepuntenelritmedeconsumalsEUA,l’augmentenelpreudelesmatèriesprimeresil’energia,quealmateixtempsvaferrepuntarlestaxesd’IPCi,endefinitiva,eltemorqueaquestmovimenttinguésunacontinuïtat.

PeraAndbanc,uncopmés,elfetveritablementenigmàticésdescobrirenquinmoments’equivocavaelmercat.A l’agostambunstipusswap10anysdel2,32%,oaltancamentdel’anyal3,32%?Estractad’unainversióa10anys(pertant,elnivellfixatpelstipusreflecteixlaperspectivadecicleiinflacióa10anysvista),simésno,entreelsdosnivellsesmentatsexisteixun43%dediferència,pertantsolsquatremesosdedistànciaentrel’unil’altre.Potcanviartantelmónenquatremesos?Òbviament,no.Enl’apartatPerspectives2011tractaremdedo-narrespostaaaquestaqüestióitractaremdeveurequinseriaunnivellraonabledetipus,segonselnostreescenaricentral.

Tambéésmotiudemencióelcanvisofertenelpendent(2-10anys)del’estructuradetipusd’interèseneuros.Estractariad’unaevoluciósimilar,ambduesfasesbendiferenciades.Unpuntdepartidaenqueelpendenteraestructuralmentaltperfixarunmàximde194p.b.almaig,momentapartirdelqualcomença a aplanar-se la corba fins aunpendentmínimde107p.b.al’agost.Enl’últimtrimestre,elrepuntenelswap10anysvadepassarelrepunteneltram2anys,laqualcosava

20

comportarunnourepuntdelpendent,quevatancarl’anyaunnivellde176p.b.

Pelquefaalstipusendòlars,elguióéspràcticamentidèn-tic.Enlaprimerapartdel’any(quevatambédesdelgenerfins a l’agost), el swapdòlars 10 anys vapassar del 4%al2,48%.Aquestmovimentvasuposarunarendibilitatpositivadel+10,6%peralesestratègiesllarguesenduració.Apartird’aquellmoment, tocava elmoviment de tornada.Els tipusvantancarl’anyal3,37%,elquesignificauncomportamentnegatiudel-6,62%peralsquivandecidirinvertirenduració.

Referentalpendentdel’estructuradetipusendòlars,mesuratpeldiferencialentreelswap10anysiel2anys,començàveml’anyambunnivellelevatde272p.b.(moltpersobredelpen-dentenlacorbaeuros,queerade194p.b.).Aquestvabaixarpermarcarunmínimde180p.b.al’agost,momentapartirdelqualvatornararepuntarperacabarl’anyen257p.b.

Entermesdecomportamentdelsprincipalsíndexsderendafixagovernamental(noperifèrica)peralconjuntdel2010,latendènciad’anadaitornadadescritaanteriormentsuggereixqueperpreutindríemuncomportamentlleugeramentpositiu(elsnivells deTIRal tancamentd’any són inferiors als delprincipid’any)i,pertant,lamajorpartdelrendimentprovin-driadelcupóocarry.Enelcasdeldeuteeneuros,uníndexrepresentatiudebonsgovernamentalsAAAambduració3-5hadonatunarendibilitatdel4,13%el2010.Enelcasdelsbonsendòlars,l’índexdetreasuries3-5anyshatingutuncompor-tamentdel5,69%el2010.

Crèdit sobirà

Calesmentarelfetqueelsinversorshanhagutd’aprendreasegregarlasevapercepcióderisc,precisamentperquèhanse-gregatelpropimercatdecrèditentrescategoriesestanques:riscsobirà,riscfinanceririsccorporatiu.

Aquestasegregaciós’hamanifestatenunclarrepricingdelescotitzacionspercadacategoria.Laseparaciónohaestattantpelquefaalacorrelaciói lasuperposicióeneltempsde lesvariacions,sinómésaviatenunreajustamentde lesprimesencadacategoria.

Alllargdel’anyhemanatalertantdelfetquelacrisidelspe-rifèricsestavallunydeserconclosa.Lesnostresestimacions,doncs,apuntavencapaunasuccessiód’episodisdetensióquesensdubteafectarienlarestad’actius.

Uncoptancatl’any,imirantenrere,podemconclourequeaixíhaestat,ambunmínimdecincepisodisd’estrèscomptabilit-zatsenelfrontsobirà.Apesard’aquestaestimacióinicialdeconvulsionsperal2010,estimacionsquevanacabarmanifes-tant-sedemaneranotòria,lesnostresrecomanacionsal·ludiena la conveniència d’augmentar l’exposició al risc sobirà encadaepisodid’estrès.Aquestarecomanacióhaestatdifosadu-ranttotl’any,laqualcosaapuntaaunacertaconsistènciaenelsnostresarguments.Calremarcarquelanostraproposiciós’habeneficiatd’unareacciódelmercatd’acordambelqueesvapronosticar,jaquecadaepisodid’estrèshaestatseguitperunfortprocésdenormalització.

Resumint,lacrisideldeuteeuropeuviscudael2010haprovo-catunrepuntestructuraligeneralitzatenelnivelldeprimes(encashiensintètic)entotselsgovernsd’Europa,aexcepciódelspaïsosnòrdics.D’aquestamanera,laprimadeGrèciaenCDSa5anyss’hamantingutenunamplirangcomprèsentreels1.000iels700p.b.sobreswap,unpaísque,juntamentambIrlandaiPortugal,conformavenunprimernivellderisc.Irlan-daacabaval’anyalvoltantdels600p.b.,mentrequePortugalhofeiapropdels500p.b.deprimaenCDS.

Espanya tancava l’exercici prop dels 350 p.b de prima exi-gidaper laprotecció i quedaria enun segonnivell de risc,lluitantpernocaureenelnivellmésaltitractantd’agafarelgrupd’emissorssobiransqueconstituïenlaterceracategoria.AquestsserienItàliaiBèlgica,ambdósambunaprimaexigidad’uns120puntsinferiorsalad’Espanya.DesprésjavindriaunquartnivellambFrança iÀustriaambprimesperproteccióquehanarribatals100p.b.Alemanyarepresentariaunesglaómésenseguretat,peracabaramblacategoriaderiscmésbaixqueestariaconfiguradapelspaïsosnòrdics.

Crèdit corporatiu

Elsspreadsdecrèdit(representatsperl’índexItraxx)comen-çaven l’anyal voltant dels 65-70p.b sobre swap.Enaquell

21

momentvam incorporaren lesnostresconclusions la tesique, a aquells nivells, el crèdit estava car i, per tant, norecomanàvemlacompra.Vamestablirunfair-valueperalcrèditenels100p.b.,nivellapartirdelqualsírecomanarí-ementrar.Bé,desd’unboninici,elsdiferencialsdecrèditvancomençararepuntaralritmemarcatperl’altreprota-gonistadel’any,elriscsobirà.Al’abril,elsdiferencialsdelsbonscorporatiusjaestavenpersobrede100,permarcarunmàximde140p.b.almaig.

AAndbanchemmantingutunamàximaduranttotel2010:“Persobrede100p.benl’Itraxx,comprar.Aprofitarelspicsd’estrèsperaugmentarl’exposició”.

Lasegonameitatdel’anyhaestatunaconstantperalcrè-dit,ques’hamogutenunrangbendefinitde100-120p.b.so-breswap.Enaquestsentit,lesnostresrecomanacionshauri-entingutuncomportamentfavorable,jaqueelssuccessiusepisodisd’estrès,enelsqualselsdiferencialss’estiravenfinsa120p.b.,vanresultarenunposteriorestretamentcapalazonadels100p.b.

Calfermencióqueaquestanyelmercathaposatunamar-cadiferenciadoraentreelriscfinancerielriscnofinancer.Aquestaspecteésclauperentendreelcomportamentdelesobligacionscorporatives.Els inversorshanassociatelriscpaísambelrisc financer (oa la inversa),deixantaïllatelrisccorporatiunofinancer,ambuncomportamentmoltmésindependent.Aixòexplicariaquemoltesempresesprivadeshaginarribatapagarmenysquelesobligacionsestatals.

Borses

Les borsesmundials han tingut un denominador comú el2010.Elcompàs.Toteshanexhibitunamateixapauta,queespodriaresumirenuncomportamenterràticisensedirec-ciófinsal’agost,peremprendreunatrajectòriaalcistadesd’aleshoresiques’estendriafinsalfinald’any.

Enresum,elcomportamentpositiuquelesborseshanasso-litel2010s’haconcentratenl’últimtrimestredel’any.

A Europa, el comportament negatiu de l’índex Eurostoxx50(-1,83%)odel’Eurostoxx(-0,10%)ésindicatiudelsefectes

que la crisi del deute europeu ha tingut sobre els mercatsd’accions.Elcomportamentnegatiudesectorsclaucomaral’elèctric, el de telecomunicacions o el bancari, als quals elmercathapenjatl’etiquetaderiscsobirà,s’hadeixatnotarenelsparquets.Anivellnacional,quedapatentladisparitatdecomportaments,fetqueevidencial’existènciad’aquellesdivi-sionsocategoriesderiscreferenciadesanteriorment.NomeselDAXalemanyhaexperimentatguanyssignificatiusdurantl’any(+16%).AFrança,elCAC-40s’hauriaquedatamigcamíentreAlemanyaielsgransperdedorsdelaperifèriaihauriaacabatl’anyambunnulcreixementdel+0,46%.Larestadeplacesimportants,hanromàsennúmerosvermells,destacantEspanya(-12,95%)iItàlia(-9,77%).

Als EUA, podem parlar d’un any clarament alcista a tenordelregistremarcatel31dedesembreenelsprincipalsíndexs:+15%peral’S&P,+14%peralDowJonesi+18,16%peltecno-lògicNasdaq.

Aquestesxifres,però,podenresultarenganyosesidonaraen-tendreques’hatractatd’unanyplàcidpelquefaalesborses.Resmésllunydelaveritat.Atancamentd’agost,totsaquestsíndexs acumulaven pèrdues durant l’any amb un segon tri-mestrequefàcilmentpodriaserconsideratdramàtic,ambuncomportamentparcialdel-12%peral’S&P.

Alfinal,undarrertrimestrequetambévaservirpersalvarelsmoblesdelsinversorsenborsa,ambunrepuntd’un20%demitjanaentrel’agostieldesembre.

Darrereaquest impulstrobemaspectesesperançadorsid’al-tresnotant.Elsegonprogramad’expansiómonetàriaanunci-atperlaFedvasuposarunpuntd’inflexió,jaquevaservirperdonarimpulsalesborses.L’evidènciaqueensallunyàvemdelatemudaamenaçadeladoblerecessióalhoraqueguanyavaforça la ideaque larecuperacióanavapelboncamí, tambéajudaven.

Les borses asiàtiques han dibuixat una trajectòria similarquantalpatrótemporal,peròdiferentenelritme, fentgalad’un major entusiasme. L’índex global per a la regió (MSEmerging Asiaenlocal)haenregistratunguanydel12,26%al tancament d’any.No obstant això, si agafemalguns dels

22

mercatsméssignificatius,lasensacióencaraésméspositiva.Començantperlesplacesambmillorcomportamentdestaca-ríemTailàndia(+36,3%),Indonèsia(+29%),Filipines(+23,5%),Corea (+22,1%),Malàisia (+19,3%) i l’Índia (+16,2%).LaXinaenshamostratladisparitatentreelseumercatinternil’ex-tern.L’índexXangaiA (enel qual cotitzen lesaccionsquepodensercompradesnoméspelsnacionals)haexperimentatunaimportantdavalladadel-13%,mentrequel’índexXangaiB(onestanllistadeslesaccionsdecompanyiesenlesqualssípodeminvertirelsestrangers)hamostratuncomportamentclaramentpositiudel+22%.

AAmèricadelSud,elcomportamentdelesborseshaestattambépositiu,peròambunaintensitatclaramentmenordelaques’haobservatalspaïsosemergentsasiàtics.L’índexMSCILatamharecollitunguanydel+6,55%l’any2010.Perpaïsos,Argentinahaestatelclarguanyadorambunaimponentreva-loritzaciódel54,3%,seguidadeXile(37,6%),Colòmbia(+35,4%)iVeneçuela(32,7%).Enunaltregrup,iambunadimensiómésmoderadadelsguanys,trobemMèxicquehaacabatl’anyambunguanydel21,6%.Brasilhauriaestatclaramentelmercatmésendarreritel2010ambunaexiguarevaloritzaciódel’1%.

Matèries primeres

Portemjauntempsalertantdelaimportantinfluènciailapar-ticipaciódelsfluxosdecarteraenelpreufinaldelesmatèriesprimeres.Totiqueanivellglobal,durantel2010,lainversiódirectaestrangerahadesplaçat la inversió financera,nohaimplicatqueelvolumtotaleninversionsdecaràcterespecula-tiuhagidavallat.Demaneramésespecífica,tenimraonsperpensarque,enelcasdelesmatèriesprimeres,laparticipaciódelsETF ialtres instruments financersempratsperobtenirexposicióalsditsactiushaaugmentatsensiblement.

Elresultat,unadistorsiódelspreus.Oalmenysunadescorre-lacióentrelademandarealfinal(fetaperagentscompresosenelcircuitcomercial) ielpreude l’actiu.Hemassistit,endefinitiva,aun fort repuntenelpreude totes lesmatèriesprimeresquenohavingutacompanyatperunaugmentdelademandareal.

Elsproductesagropecuarishanestatelsautènticsprotagonis-

tesdel2010,ambrevaloritzacionsmitjanesdel43%.Perordredemajoramenoraugmentenelseupreu,tindríemelcotó(+76%),seguitdelcafè(+66%),elsucre(+51%),elblat(+39%)ilasoja(+38%).Ambmenorintensitat,peròtambéambguanysimportants,estarien lacarndeboví (+22%) ielsnèctarsdefruites.

Elsproductesindustrialshanvistaugmentarelseupreu,tam-bédemanerasubstancialaquestany,al’albordelaconsoli-dacióeconòmicaaOccidentidelainfluènciadelsmovimentsdecartera.Caldestacarel fort repuntdelníquel (+32,4%) idelcoure(31%).L’aluminihaenregistratrevaloritzacionsmésmoderadesaquestany(+5,85%).

L’energias’hauriaquedatclaramentpersotadelarestadelesmatèriesprimeres,totiqueelpetrolihapujatun8,92%.Elgas,encanvi,mantélatendènciabaixistacomaconseqüènciadelabatallaques’està lliurantenel frontdelsnousmeca-nismesd’extracció(perforacióhoritzontal)quesemblariaquepodrien feraugmentardemaneraconsiderable les reservesexistentsd’aquestamatèria.

Divises

Pelquefaalsmercatsdedivises,el2010espodriaresumirenunasolafrase:“guanyentotselsemergents,perdOccident”.En essència, les dues principals divises, tant l’euro com eldòlar,s’handepreciatcontralarestadedivises,enespecialcontralesdelspaïsosemergents.

Començantperl’euro,aquests’hadepreciatdemaneraclaracontralesdivisesd’AmèricadelSud.Enconcret,un11%con-traelrealbrasileriun12%contraelpesmexicà.Tendènciasimilarambrelacióalesdivisesdelspaïsosasiàtics:-10%con-traelIuan,-9.4%contraelwoncoreài-6.5%contraeldòlarHK.Ladebilitatdeladivisaúnicael2010nos’hamanifestatúnicamentquanta lesdivisesemergents; l’euro tambés’hadepreciatcontralesdivisesdepaïsosdesenvolupats(totiqueaquíhatingutunpesimportantl’efectebaseotancamentdel2009).Així,l’euros’hadepreciatun6,7%contraeldòlarEUAiunimportant18,7%contraelIenjaponès.

EldòlarEUAhaseguitunatendènciasimilaraladel’euro

23

en relació a les divises asiàtiques i del con sud, tot i queòbviamentambmenorintensitat.Pelquefaalesdivisessud-americanes,eldòlarEUAs’hadepreciatun4,7%contraelrealbrasileriun4%contraelpesmexicà.Ladepreciaciócontralesdivisesasiàtiqueshaestatmenor,méslligadesaquestesalIuani,pertant,alpegqueaquestamantéambeldòlarEUA.LesautoritatsdelaXinahanoptatperunapolíticad’apreci-ació lentadel Iuan.Aixòquedapatent veient el creuamentd’aquestamonedaambeldòlarel2010,onladivisaamericanas’hadepreciatnomésenun3,48%contraelIuan.Enelcasdelwoncoreàladepreciaciódeldòlarhaestatsimilar(-2,18%).

24

3. Perspectives econòmiques i previsió pels mercats financers

d’expansiódelspaïsosemergentseral’apariciódetensionsenelspreusiésprecisamentelqueestàpassant, laqualcosasuggereix que l’evolució experimentada en els darrers anysera,senzillament,desequilibrada.

En la lluita per controlar aquests desequilibris, els païsosemergents,tantaÀsiacomaAmèricadelSud,hancomençata implementarpolítiquesd’austeritatquepreveiemqueaca-barantenintunefectemoderadorenelcreixementglobal.Enconcret,peraÀsias’esperauncreixementel2011al’entorndel7,5%,moltinferioral9%enregistratel2010,iperaAmèricadelSuds’esperaunaexpansiódel5%aproximadament,tambéinferioral6,6%del2010.

Pelquefaaleseconomiesdesenvolupades,aquestescreixeranaunritmeinferioralpotencial,pertant,nocompatibleamblacreaciód’ocupació,elquesignificaquenohemd’esperarmilloresenelmercatlaborald’aquesteseconomies.Aquícalfermenció al distanciament existent entre els diferents paï-sos quant a les polítiques emprades. Mentre les economiesanglosaxones(ielJapó)hanoptatperintentarevitarlacrisimitjançantprogramesdereactivació,dèficitspressupostarisiexpansiómonetàriapergenerarinflació(d’actiusidepreus),alaZonaEuros’haoptatperladisciplinafiscal,ésadir,as-sumirlacrisii“pair”(ajustar)elsdesequilibris,fetquesensdubtecomportaràunadescorrelaciódecicleen relacióambelsprimers.

ElresultatdetotplegatseràunaZonaEuroquecreixeràaunritmeproperal’1,6%mentrequeelsEUAhofaranal3%,del

Introducció

Anivellmundial,lainversiórealprivadaharecuperatnivellsaquestdarreranydesplaçantlainversiódecartera,unindica-dor,sensdubte,optimistadecaraalcreixementglobalfutur.Laparticipacióde les economiesemergents en lapercepciódelainversiórealglobalhapassatdel10%al40%entansolsdeuanys.Aixòexplicariaengranpartelcreixementd’aquestspaïsos,elPIBagregatdelsqualsrepresentajael50%delPIBmundial.Encaramésimportant,lacontribuciódelsemergentsaladinàmicadePIBanualésdel73%,elqueenpoquespa-raules significa que si aquestes economies s’aturen, elmóns’atura.

Noobstant,aixòaquestdissenypolaritzatdelmóncomportariscsevidentsqueensfanserextremadamentcautsdecaraalspropersanys.Enprimer lloc,perpetuaelsdesequilibrisglo-bals(dèficitscomercialscrònics),quevanserundelsmotiusquevanprovocarlacrisiactual.Ensegonlloc,elfortritmededesenvolupamentd’aquesteseconomies,moltintensivesenelconsumdematèriesprimeresi,enmoltscasos,ineficientsdesdelpuntdevistadeconsumenergèticpercàpita,exerceixunafortapressióenelspreusdelescommodities,quealhoraen-torpeixelseupropicreixement.Unaspectequecalconsiderarsitenimencomptelaparticipaciód’aquesteseconomiesenelcreixementglobal.

Aquests riscs ja s’estan manifestant en gran part del món.L’únicaspectequepodiaposarenperilllesfortesdinàmiques

25

qualel50%seràperdespesapública.

Elgranriscglobalavuiéseldescontrolenelspreus.Notantenleseconomiesdesenvolupades,enlesqualsnoveiemriscsaaquestefecte,peròsí,encanvi,enleseconomiesemergents,elsnivellsd’inflaciódelesqualscontinuaranaugmentatel2011acausade laconfluènciadediversos factors.Peraaquestspaïsosnoes tracta tansolsd’unxocexternd’oferta, tambéles sòlides dinàmiques internes contribueixen a accelerar elrepuntdelspreus.Ensegonterme,l’entradamassivadeflu-xosd’inversióenaquesteseconomiescontinuaràalimentanteldescontroldelspréstecsalconsum,elquesuposaràmésfuelperal’evoluciódelainflació.I,finalment,totiquelesauto-ritatshancomençataprendremesures,existeixlapercepcióqueestanessentmolttímidesenlessevesactuacions,anantmoltperdarreredelquelescircumstànciesrequereixen.

Pertant,aquestseràunriscaseguirmoltdepropduranttotel2011,jaqueenlanostraopinió,unspreusdescontrolatsfarienmoltdemalalacapacitatdecompraprivadaenleseconomiesemergents,impedintl’anhelosatransiciód’aquestspaïsosdesd’unmodeldecreixementexportadorcapaunmodelbasatenlademandadomèstica.

Zona Euro

En una situació de normalitat i tenint en compte el nivellactualdemoltsindicadorsmacroidepolíticamonetària,unfàcilments’inclinariaapensarquelarecuperacióeconòmicaésqüestiódetemps.Perexemple,lesenquestesdeconfiançaempresarialdelaComissióEuropeaapuntenqueaquestaestrobaennivellsrelativamentaltsenelcasdeserveis,indús-triaiconsum.Aquestfet,recolzatperunaorientacióacomoda-tíciadelapolíticamonetàriailesmesuresimplementadesperrestablir el funcionament del sistema financerhaurien estatsuficients,entempspassats,perdonarsuportal’activitatem-presarial,almercatlaborali,finalment,alademandainterna.

L’inconvenientvedonatperquènilasituacióésdenormalitatnilacrisiéscomuna,ipertant,tampochoseràlarecupera-ció.Elpaperpredominantqueelsbancsvantenirenciclesanteriorselshaconvertitenelscausantsdelessevespròpies

desgràciesi,depas,enl’origendelesdificultatsperlesqualstravessenleseconomiesdesenvolupades.Lesdinàmiquesdelsseusbalanços,pertant,explicaranengranmesuraeldevenireconòmicenelfuturi,alnostreentendre,aquestseràunfac-torquerestaràforçaal’expansióeconòmica,contrarestantelsefectespositiusdelapolíticamonetàrialaxa.

L’ajustnecessarienelbalançconsolidatdelabancaeuropeaseràlenticomportaràuncertgraudedesafecciódelesentitatsfinanceresenversl’economiarealprivada.Totplegat,resultaràenunefectemoderadordelritmedecreixement,laqualcosaprovocaràunaexpansióeconòmicainusualmentlenta.

Darrereaquestposicionamentdeciclemésmoderathihaelseguimentcontinude lesdinàmiquesen l’activitat creditíciadelsbancs,quehandibuixatel2010unatendènciapocespe-rançadoraquecreiemquepottenircontinuïtatel2011.

Alcomençamentdel2010,elsaldoviudelspréstecsbancarisenelsectorprivatdelaZonaEuroerade15,5bilionsd’euros.Al tancamentd’any, el saldoerade15,3bilions, elque sig-nificaquenotansolsnos’handonatcrèdits,sinóques’hanreduït.Descomponentaquestaxifraentendremmillorelques’amagadarrereaquestatendència.Elspréstecsalesempre-sesesvanreduirenun0,40%el2010ielspréstecsaaltresentitats financeres es van contreure demanera encaramésintensa, un 7%. Pel costat positiu, l’única partida d’activitatcreditíciaquehacrescuthanestatelspréstecsalesfamílies,noobstantaixò,l’augmentdurantl’anyhaestattansolsdel3%. Aquest creixement del crèdit familiar es va concentrareneltercertrimestre,ivasergràciesalrepuntdelcrèditalconsum.Enaquellmoment,l’evoluciófuturad’aquestagregatcentravatotelnostreinterès,jaquedecontinuarelrepuntenelquarttrimestrepodríemestablirquelaconfiançadelaban-caenversl’economiaprivadas’haviarestablert.Novaseraixí.L’últimadada,referentalquarttrimestre,indicaquel’activitatcreditícias’hamoderatdemanerasignificativaenlafasefinaldel’any,ambelcrèditalconsumenregistrantunacontraccióambrelacióaltrimestreanterior.

26

Lagranpregunta,alfinal,éssiaquestesfràgilsdinàmiquesenelcrèdits’estendrandurantel2011.Ensinclinemapensarqueaixíserà,elquevoldirqueaquestarecuperacióeconòmicanocomptaràambelrecolzamenttradicionaldelcrèdito,almenys,noamblaintensitatd’altresvegades.Lesraons?Lagranex-posiciódelabancaalsectorprivatil’elevatriscqueaquestliestàcomportantambtaxesdemorositatamàxims.Unaltreaspectequesustentaaquestahipòtesiéslanecessitatd’adap-tarelsbalançosdelsbancsalnoumarcregulatoriimposatperBasileaIII.Elsnousrequerimentsdesolvènciafannecessaril’augmentdelcapitalpropienrelacióambelsactiusajustatsperrisc.Aixòés,precisament,elquelabancaestàfent:ajustarelriscdelsseusactiusreduintl’exposicióaleslíniesprivades(risc)iaugmentantelpesdelsactiusgovernamentals.Senseoblidar lesobligacionsenel terrenyde la liquiditat.Segonsels nostres càlculs, quedariamolt terreny encara per a quèels bancs compleixin ambelsnivells de liquiditat establertsenelnoumarc.Aixòimplicaqueencarahandetransformarbalançperaugmentarelpesdelsactiusfàcilmentliquidables.Com?Reduintelpesdelsactiuspoclíquids,ésadir,préstecsicrèditsalsectorprivat.

Enresum,preveiemquelabancanodonaràsuportal’expan-sióeconòmicaenlamateixamesuraquehovaferenelsanysanteriors.Peròaquestnoés l’únicelementqueconforma lanostra tesi de dèbil recuperació.Consideremque existeix elriscqueelcomerçmundialpateixiunadavalladasubstanciala

unodosanysvista.L’apariciódefortestensionsinflacionistesentotesleseconomiesemergentsil’endurimentdelescondi-cionsmonetàriesenaquestspaïsosacabaran,debensegur,provocantunamoderacióenelsritmesd’activitatd’aquesteseconomies,fetquerepercutiràenelsectorexteriordelaZonaEuro.

Un altre aspecte que cal considerar és l’elevat preu de lesmatèriesprimeresielcostdel’energia,influenciatsdemaneraclarapelsmovimentsglobalsdecartera.Aquestacircumstàn-ciatambétindràunefecteretardadorsobrelarecuperació.Escalculaqueun10%d’augmentenelpreudelpetrolireduiriaelcreixementenun0,25%trimestral(1%anual).

Tampocnopodemdeixardeconsiderarlapersistènciadelestensionsenalgunssegmentsdelmercatcomaraelfrontso-birà.Les elevadesprimesque les economiesde laperifèriaeuropeahandepagarpercol·locarelseudeutedisparenelcostfinancer,elquedificultaencaraméslajadepersipre-càriasituació.Unaeventualescaladad’aquestestensionspotacabarcontagiantl’economiareal.

Endefinitiva,peral2011preveiemuncreixementa laZonaEuroproperal’1,6%,lleugeramentinferioralcreixementenre-gistratel2010,quehaestataproximadamentdel’1,7%.

PelquefaalainflacióalaZonaEuro,elrepuntobservatdu-rantel2010s’hamanifestatúnicamentenl’índexgeneraldepreus,quehapassatdel’1%interanualalgenerfinsal2.2%aldesembre.Noobstantaixò,lataxasubjacentinteranual(sen-seenergiaialiments)s’haquedatestableenl’1%duranttotl’any,laqualcosasostélesnostreshipòtesisquelestensionsen els preus no són degudes a factors de demanda, sinó axocsexternsi,pertant,podrienserdecaràctertemporal.Ad-dicionalment,estemdetectantdinàmiquesdedespesaprivadaa laZonaEuroque suggereixenuna claramoderació en lasevaevolució.Aquestfetapuntariatambéaunarelaxaciódelspreusdecaraalsegonitercertrimestredel2011.Pelquefaalconjuntdel’any,nopreveiemrepuntsenelspreussuperiorsal’1,8%.

27

Estats Units

Estrictamentparlant,l’economiadelsEUAhaexperimentatenladarrerapartdel’anyunaacceleracióenelritmed’expansióeconòmica.AquestadinàmicaquedapalesaenelsaltqueelPIBhaexperimentatenl’últimtrimestre,passantdel2,56%al3,2%deritmeanual.

Cridal’atencióelfetqueamitjand’anysemblavaquel’econo-mianord-americanateniamésprobabilitatsdetornaraentraren recessióquenopasel contrari.Totapuntava,aleshores,queenelmillordelscasoselsEUAacabarienel2010ambuninusualmentdèbilcreixementeconòmic.Desd’aquellmoment,però,tantlaReservaFederalcomelgovernesvanembarcarenunafrenèticaespiraldepolítiquesd’estímul.Aquestesforçhaprovocatuncanvisubstancialenelnivelldelsprincipalsindicadorseconòmics,entreellselPIB.

L’últimprogramadecomprad’actiusperpartdelaFed,perunimportde600.000milionsdedòlars,representael7%delamassamonetàriaactual(M2).AmbaquestsrecursoslaFedpreténferaugmentarelvalordemercatdelsactiusfinancersi,pertant,lariquesadelsamericans.Enparal·lel,mantéelstipus d’interès en un nivell que en cap altra circumstànciaestarien,persermésexactes,al0%.

L’objectiufinalperseguitpelBancCentralésl’estímuldelademanda agregada via efecte riquesa i, per tant, estimularl’expansió.

Quinaéslaperspectivaallargterminiperal’economiadelsEUA?Larespostatémoltaveureamblanostraopiniósobrel’èxitd’aquestespolítiques.Nocreiemquetinguinelsefectesdesitjats.

Enprimerlloc,sibélariquesafinanceradelsnord-americanss’harecuperatconsiderablementdesdemínims,estàencaramolt llunydelsnivellsassolitsabansdelacrisi, ielqueéspitjor, porta tres trimestres sense respondre als estímuls delaFed.Segonselsnostrescàlculs,perrecuperarelnivellderiquesaqueelsamericanstenienabansdelacrisi(65,6bilionsde dòlars), caldria unmínimde dos anys imig demercatscomeldel2009,amblaborsapujantun60%entreelprimertrimestreil’últim(queésquanlariquesaesvarecuperaren4,9bilionsdedòlars).Enresum,caldriaquelaFedprovoquésunincrementdel150%enlaborsa,cosaque,araperara,ésimprobable.

Nocaldir,amés,quebasarelcicleeconòmicenunaugmentartificialdelariquesaésperillós.

Ensegonlloc,elrepuntdelPIBésdegutengranmesuraalrepuntdelconsum.Peròaquest,llunyd’augmentardemaneraespontàniainatural,haestatmotivatperunimportantfluxdetransferènciespúbliques.Elconsumprivatsubjacentromandeprimitihodemostraelfetqueelconsumidornord-americà

28

mantéunelevatpercentatgedelarendadisponiblequedes-tinaal’estalvi.Sibééscertqueaquestestalvis’hamoderat,passantdel6,3%delarendaaljunyfinsal’actual5,3%,tambééscertqueencaraavuiésmoltsuperioral’1,30%queestalvi-avael2007,elquedónaunaideadel’escassaapetènciadelconsumidorprivat.

Entercerlloc,hihacertescepticismesobreelfuncionamentde lesmesuresnoortodoxesde laFed,perquèsenzillamentnoestantenintcapimpacteenallòquerealmentinteressa,elmercatlaboral.Respecteaaixò,lamateixaFedhamanifestatquepodencaldredetresaquatreanyspercomençaraveureunaclaramilloraenl’ocupació.Mentreaixònopassi,elcon-sumi,pertant,l’economianecessitaranl’impulsartificialdelespolítiquesexpansives.Unacircumstànciaperillosaquanjas’hasuperatelllindarmàximd’emissiódedeutepermèspelcongrésdelsEUA.

Enquartlloc,elpaperdelabancanohaestat,niserà,procí-clic,delamateixamaneraquealaZonaEurolesdinàmiquesenelbalançagregatde labancasuggereixenunaclarade-safecciódelsistemafinancerenversl’economiarealprivada.Hem comptabilitzat un important efecte sortida de recursosperpartde labancadesdelsectorprivatalsectorpúblic ia l’activitatde trading.Aquestesdinàmiquescontinuaranel2011perlesmateixesraonsquehemexposatenl’apartatrefe-rentalaZonaEuroi,òbviament,aixònoafavoreixl’expansióeconòmica.

Finalment, iendefinitiva,aquest imponderablequeésl’eco-nomiaenshademostratuncopmésquedifícilmentesdeixainfluenciarperlainterferènciadelesaccionsdegovern.L’eco-nomia responúnicament a l’acció coordinadadels individusiagentseconòmicsqueintervenenenlestransaccionsreals.

Aquestarevifadaenalgunsindicadorstémoltaveureamblesinjeccionspúbliquesiquelaintervencióestatalnopot,encapcas,substituirlaforçadelsectorprivat.Ésperaixòquepreve-iemqueaquestrepuntobservattindràuncaràctertemporal,tretque,ésclar,elsectorprivatresponguialsestímulsplante-jatsperlesautoritatsirecullielrelleucomamotoreconòmic.Cosa,araperara,improbable.

Enresum,éspossiblequedurantel2011l’economiadelsEUAencaraesbeneficiïdel’efecteinèrciapelrepuntvistalfinaldel2010.Addicionalment,calconsiderarelnouintentdelgo-vern per estimular l’economia amb el recent compromís dereduirelsimpostos,estendreelssubsidisd’aturiendefinitivatornar a incrementar la despesa pública en 200.000milionsdedòlars.Alfinal,fentnúmeros,fàcilmentpodemdeterminarque aquesta xifra injectada a l’economia representa aproxi-madamentl’1,5%delPIB,ésadir,quel’expansióeconòmicacomptaràambaquestextra.

LesnostresestimacionssituenelPIBperalsEUAel2011al’entorndel+3%,laqualcosasignificaque,coneixentelquejahemmencionat,lameitatdelcreixementprovindràdelestransferènciespúbliquesdelgovern,elqueensdeixaambuncreixementrealsubjacentsimilarald’Europa,d’un1,5%apro-ximadament.

Pelquefaalriscd’inflació,tantl’índexgeneraldepreuscomlataxasubjacenthanmantingutunatendènciaalabaixadu-ranttotel2010ienelsegoncas,estemalnivellmésbaixdesqueestenendades.Decaraal2011,imalgratquemoltsaler-tendepossiblestensionsenelspreus,mantenimlatesiqueaquestsestaranbencontingutsduranttotl’anyipertant,nopreveiemrepuntsenelspreussuperiorsal’1,5%.

29

Emergents Asiàtics

Lesexpectativesdecreixementperalaregióbaixendecaraal2011isesituenal’entorndel7,5%.Totimantenir-seenunnivellmésqueacceptable,aquestritmeésconsiderablementmenoral’observatel2010,quevaserdel+9%.

Elsproblemes comencenamanifestar-sedemanera evidentenaquesteseconomies,sobretotenlesmésvigoroses,jaqueestanexperimentantfortestensionsenelspreusqueposenenperilllesdinàmiquesdecreixement.Podríemdirqueaquestaproblemàticaplantejaundilemaalesautoritatsd’aquestspaï-sos,jaquehand’escollirentreassumirelsriscsdeldescontrolenelspreuso,percontra,sacrificarelcreixement.

Finsalmoment,toteslesmesurespresespelsbancscentralshanestatmenysintensesdelquelescircumstànciesrequerei-xen.Laprovad’aixòésquenoestanaconseguintrelaxarelspreus.

En països com la Xina, l’índex general de preus ha assolitcotesmàximesen28mesos,mentrequeelspreusindustrialsdibuixenuna tendènciasimilar.A l’Índia, l’índexgeneraldepreuss’hadisparatfinsaun11,8%idecaraal2011nobaixaràprobablementpersotadel7%.

Noobstantaixò,imalgratlatimidesadelesautoritatsenlessevesaccionspercontrolarlainflació,l’endurimentdelescon-dicionsmonetàries,ambincrementsdelstipusidelesreservesrequerides a la banca, acabarà tenint un efecte moderadorenelritmed’expansió.Percontra,lapersistènciadelsfluxosd’inversióestrangeradirectacapaÀsia,enrespostaalespolí-tiquesd’expansiómonetàriaalsEUA,ajudaranaqueaquestamoderacióenelritmedecreixementnosiguiabrupta.

Lacontrovèrsiaestàservida.AquestspaïsosacusenelsEUAdeprovocarl’escaladaenelspreusdelesmatèriesprimeresambelsprogramesdelaFedperrecompraractius,ielsEUAresponen que els responsables de la inflació a la regió sónellsmateixosenfixarartificialmentlacotitzaciódelessevesdivisesennivellspocraonables,elqueelssuposaunguanydecompetitivitatimportantmantenintlesdinàmiquesinternesaunritmeperillosamentelevat.

Larealitat,comacostumaapassar,éscomplexa.Noobstant,aquestaposademanifestqueleseconomiesemergentsteneneneldiad’avuitotselsnúmerosperaspiraraldescontroldelainflaciói,pertant,posarenperillelseucreixement.D’unabanda,pateixenelsefectesdelrepuntenelpreudelesmatèri-esprimeresidelsaliments,id’altrabandanosóncapacesdelimitarelcreixementdelspréstecs,quetornenaaccelerar-searitmesdel20%enelcasdelaXina.Addicionalment,jahananunciatquenoutilitzaranladivisaperlluitarcontralainfla-ció,ésadir,noapreciaranlamonedaperfrenarelcreixementitemperarlainflació,elqueensdeixaenunasituacióonelsector exterior d’aquestes economies tornarà a anar a totamàquina.Certament,unpanoramapreocupantdecaraalllargtermini,jaqueperpetuaelsdesequilibrisglobals.

Estàclarquepodriaexistirunaraóperlaquallesautoritatsnoestanessenttandecididesenl’endurimentdelescondici-onsmonetàries.Aquestaestariarelacionadaamblapossibili-tatquepreveiessinunacaiguda imminentenelpreude lesmatèriesprimeres, laqual cosa relaxariaels factorsexternsquevanmotivarl’augmentenelspreusdomèstics.Valadirque aAndbanc també pensem que el preu de lesmatèriesprimeresestàmoltinflatipertanthauriadecaure.

Somconscientsqueels importantsfluxosenmovimentsglo-balsdecartera(inversióespeculativa)hanposatelpreudelesmatèriesprimeresenmàximsiqueaquestfettépocaveureambunrepuntdelademandareal,unfetperillósiqueensfasermoltcautesenaqueststipusd’actius.Malgrataixò,ningúnopotdirencaracomd’elàsticapotserl’ambiciódelcapitalinversori,pertant,nopodemanticiparquanespodrienco-mençararelaxarelspreusdelesmatèriesprimeres.

Enresum,totapuntaalfetqueleseconomiesasiàtiquesveginrepuntarencaraméslestensionsenelspreusdecaraal2011,onlainflaciópotsituar-seentorndel5,5%,iaixòtéimplicaci-onsseriosesperalcreixementfuturdelaregió.Perquè?Ladespesaenalimentsperaunafamíliamitjanaenunaecono-miadesenvolupadad’occidentoscil·laentorndel18,4%delasevarenda,pertant,unrepuntenelpreudelsalimentstéunaimportànciarelativa.Encanvi,peraunafamíliatípicaenpaï-soscoml’ÍndiaolaXina,ladespesaenalimentaciórepresenta

30

el40%delarenda,pelqueunrepuntenelspreusrepresentaunfortcopperalasevacapacitatrestantdeconsumi,pertant,decreixement.

Emergents d’Amèrica del Sud

Les expectatives de creixement també esmoderen per a laregiódecaraal2011.Elritmed’expansiósesituaràprevisible-mententorndel5%,inferioral6,6%enregistratel2010.Aques-tamoderació,però,noafectaràtotselspaïsosperigual,essentBrasil iArgentinaelsqueveuranunamajorreduccióenelsseusritmes,enpart,pelfortcreixementobservatel2010queelsvaportataexpandir-seun8%iun9%respectivament,fetquesuposaràunimportantefectebase.Mèxictambéhauriad’experimentarunacertamoderació,totiquemenysintensa.D’entre les grans economies de la zona,Mèxic serà la quecreixeràaunritmemenor,noobstantaixò,aquestesmantin-dràpersobredel4%recolzatpelcreixementdel3%previstalsEUAil’estretarelacióentreelsPIBd’aquestsdospaïsos.

Finalment,Xile seriaundelspocspaïsos,pernodir l’únic,queveuràaugmentarelritmed’expansióel2011desdel5,3%el2010finsal6%previst.L’entornglobal,totiserincertpera molts països, és certament constructiu per a Xile ja quees beneficiarà d’un elevadíssim nivell en els preus del cou-re.L’elevatnivelldelsíndexsdeconfiançaempresarialidelsconsumidors,aixícomelfortrepuntenlesrendesdeltreball,tambécontribuiranal’expansióenaquestpaís.

Enmatèriadepreus,calmencionarquelaregiótambés’havistafectadaperunimportantrepuntdelainflació,ambAr-gentina al capdavant amb ritmes interanuals dels preus del’11%eldesembrede2010.Decaraal 2011, la inflació conti-nuaràaugmentantalaregióis’acceleraràentotselspaïsossenseexcepció.Apesard’això, traientArgentina, la inflacióalaregiónosuperaràel4%,elquerepresentaunnivellmésmoderatqueelques’haobservataleseconomiesemergentsasiàtiquesambcreixementsdelspreusqueoscil·laranentorndel5.4%el2011.

Perpaïsos,elmésdestacablepotserserienlesdinàmiquesin-ternesobservadesalBrasil.Elcreixementdel7,8%enaquesta

economiael2010haestatimpulsatpelfortprocésd’inversióestrangera i la robusta tendència del consum domèstic. Totplegathadonat llocauncreixementquedifícilmentpodriaserconsideratsostenibledonatelfortrepunteneldèficitpercomptecorrentienlainflació.Noobstantaixò,aquestadinà-micacontinuaràdecaraal2011jaqueelssalarisrealsconti-nuencreixentaunritmedel6,6%,moltsuperiorsalsguanysdecompetitivitat,elquetindràunefecte inèrcia iajudaràamantenirl’expansióel2011.Comacontrapunt,elsproblemesd’inflacióhanprovocatl’endurimentdelapolíticamonetàriaperpartdelBancCentraldelBrasil,queprevisiblementconti-nuaràpujantelstipusel2011,ihandonatllocaprogramesdecontenciódeladespesapúblicaambl’objectiudecontenirelspreus.Totplegathauriadetenirunefectemoderadorsobreelcreixement,ésperaixòquelesprevisionsapuntenauncreixe-mentdel5,1%el2011,inferioraldel2010(7.8%).

AMèxic,elritmed’expansiótambéesmoderarà,peròd’unamaneraméslimitada.Elcreixementprevistperaaquestpaísel2011ésdel4,1%,laqualcosarepresentasuavitzarelritmedesdel5,1%actual.Lesdinàmiquesdecreixementaquestanyestaranrecolzadesperl’expansióprevistadel3%alsEUA.Anivelldequinsectorcontribuiràmésalcreixement,ésevidentqueelsectorexteriorabsorbiràtotelprotagonismeimpulsatper un preu del petroli alt i estable, així com una situaciód’avantatgeenelscostoslaboralsgràciesalasituacióderela-tivadebilitatdeladivisacontraeldòlar.

Previsió per als mfiercats ffiinancers al 2011

Renda fixa i tipus

Al’octubredel2010alertàvemdelacompramassivadedeutegovernamentalperpartdelabancaaEuropaialsEUA.Lafrenèticaactivitatdelsbancsperacumulardeuteresponiaaunaestratègiadecarry tradeaprofitantlafortapendentdelacorba,peròtambépelfetquel’activitattradicionaldelabancanoestàproporcionantresultatspositius.Aquestaestratègiavaportarelnivellderendibilitatsamínimshistòricsdel2,12%enelbund10anysidel2,40%eneltreasury10anys.Enaquestmomentvamcalcularquelacompraperpartdelsbancsenels

31

dosdarrersanyshaviaestatde470.000milionsd’euros,equi-valentalescompresquevanefectuarentotelperíode2000-2005.Aquestfetensobligavaaserextremadamentcautsenaquesttipusd’actiudavantlapossibilitatquelabancacomen-césavendrepaper.Aixívaser,enelsdosdarrersmesosdel’anylesvendesdebonsperpartdelabancavansersuperiorsaqualsevolaltreregistredesquetenimdades.

Aixòhaexplicatengranmesuraelmovimental’alçaenlesTIRsdelBund ieltreasury,finsalsnivellsactualsde3,25%i3,50%respectivament.

Decaraal2011,lanostraprevisióésqueaquestesextensionsen les rendibilitats dels bons no vaginmoltmés enllà delsnivellsdeprincipid’any.Hemposatelsnivellsmitjans (mà-xims)alsqualspodrienarribarlesTIRenel3,5%peralbundi el 3,75%per al treasury.Un copassolides aquestes cotesconsideremqueseriaunabonaoportunitatpercomprarenelstramsllargsdelacorba.

Elsargumentssobreelsqualsdescansenlesnostresrecoma-nacionssón,enprimerlloc,l’obligaciódelabancadeconti-nuarcomprantbonsgovernamentalsdemaneramassivapertal d’adaptar els seus balanços aBasilea III. Els nivells deTIRhanaugmentatperlapròpiaacciódelsbancsenlasevaestratègiadecarry trade.Lescompresmassiveshandonatresultats extraordinaris en les carteres a venciment i era elmomentderealitzarguanys(venda).Ambelpendentunaltrecopamàxims,iambleslíniesextraordinàriesdefinançamentdelBCEsenseutilitzar,témoltsentitiniciardenouaquestaestratègia,elquepodriadirigirunaltrecoplesTIRalabaixa.Els arguments inflacionistes, que han fet augmentar les ex-pectativesd’incrementenelstipusperpartdelBCEipertanthandirigital’alçalesTIR,nosóncompatiblesambelnostreescenari central. No preveiem tensions inflacionistes impor-tants, iencasqueels índexsgeneralsdepreusaugmentin,hauràestatacausadexocsd’ofertainod’unasòlidaevoluciódelesdinàmiquesinternes.Enaquestentorn,notindriasentitunendurimentdelescondicionsmonetàriesperpartdelBCE.

Resumint,apartirdelsnivellsmencionatsenlesTIR,àdhucalsnivellsactuals,considereml’entradaenestratègiesdedu-racióunabonaoportunitat,jaquelanostravisióeconòmicaés

compatibleambnivellsdetipusa10anysmoltmésbaixosalsactuals.Enaquestsentit,qualsevolrepuntdelesrendibilitatsdelstramsllargsrepresentaràunaoportunitatdecomprardu-racióenunaestratègiademantenirelsactius.

Crèdit sobirà

Alllargdel2010hemanatadvertintqueelsepisodisd’estrèsenelfrontsobiràesrepetirieniquecadaund’aquestsepisodisrepresentariaunaoportunitatdecompra.Efectivament,comamínimhemcomptabilitzatcincepisodisdecrisi,icadaepisodihavingutacompanyatd’unarelaxacióenlesprimes.

De cara al 2011 el discurs canvia lleugerament. Tot i estarsegursqueencaraveuremmés tensionsenaquest segmentdelmercat,pensemqueenstrobempropd’aquellasoluciófi-nalplantejadaal’inicidel2010.Aquellspaïsosperifèricsquerealmentpoden suposarunproblemaper a l’euro, comaraEspanya,hanimplementatmesuresdedisciplinafiscalduresquejaestantenintresultatsentermesdereducciódeldèficit.Lareestructuraciódelseusistemafinancerhadeservirperdissipar dubtes sobre la possibilitat que la banca es puguiendurelpaíspeldavant(comenelcasd’Irlanda).Addicional-ment,lesdinàmiquesd’activitat,totiserpobresdecaraal2011enaquestpaís,estanllunydesuggerirunanovacontraccióeconòmica.

Ambtot,elmissatgequedonemperal2011apuntaalfetquetornaremaveurenousepisodisd’estrès,peròaquestsseranmenysnombrosos,perlaqualcosajanohihauràtantesopor-tunitatsd’entrada.

Actualment, tot i la normalització en les primes d’aquestsemissors,continuahavent-hioportunitatsd’entrada.

Crèdit corporatiu financer

Elsdubtessobrelespèrduespendentsd’aflorarenelsistemafinancer (sobretot l’espanyol)hanestat l’origende les tensi-onsenelfrontsobiràiperextensióentotelsectorfinancereuropeu.Enshemposicionatdemaneracontràriaalmercat,assumintper a la banca espanyolapèrduespotencialsmoltpersotadelconsensquelessituapersobredels80.000mili-

32

onsd’euros.Elcrèditimmobiliaritotalconceditperlabancaespanyolaascendeixa183.000milionsd’euros.Assumintquela taxademora es dispara fins al 15% (actualment està enel5,66%ijaéslamésaltadelsdarrers14anys)lespèrduesderivadespujariena27.000milionsd’euros.Pelquefaalsac-tius adjudicats, valorats en 31.000milions d’euros, assumimunmenyscaptedel50%,elquesitua lespèrduespotencialsperaquestconcepteenel15.000milions.Entotal,lespèrduesestimadesmàximesoscil·larienal’entorndels42.000milions,claramentpersotadelquepreveuelmercat.

Addicionalment,lesconversesd’unincrementenelvolumdel’EFSFiunaampliaciódelseucampd’actuació,allunyenelcrèditfinancerdelahipòtesideveure’simmersenunprocésdequitança.Noobstantaixò,lesdiscrepànciespolítiquesenelsidelspaïsosrescatatsalimentenlapossibilitatqueelsbo-nistesd’aquestsbancsesveginobligatsacompartirlafacturadel rescat i,per tant,augmentael fantasmad’unprocésdequitacióeneldeutesèniorfinancer.

Calrecordarqueelsectorestàimmersenuncanviregulatori(BasileaIII)queexerciràunainfluènciapositivaallargterminijaquepersegueixmillorarlesràtiosderisc.

Recomanemeldeutesèniorfinancer,comaprimernivelldesubordinaciópersotadeldeutedegovern.Finsal2013estariade factoavalat.Noobstant,evitaríembancsgrecsiirlandesos.Veiemvalorespecialmentenelsgransbancsespanyols.

Pelquefaaldeutesubordinat,pensemquepatiràalllargdel’any.Ésuninstrumentsubordinaticomatal,encasdenaci-onalitzacióorescatpúblic,téprobabilitatsdepatirreduccionsdelprincipal.Tot iaixò,existeixennomsquevalen lapena.Addicionalment,sotaBasileaIII,ésuninstrumentquenohitécabuda,fetpelquallesentitatsestanincentivadesarecom-praralapar.

Crèdit corporatiu no financer

Tanquemel2010anivellsde100p.b.eneldiferencialofertpelcrèditcorporatiueuropeu.Engeneral,larecomanaciódurantel2010decomprarpersobrede100haresultatbeneficiosa,atèsquecadaampliaciócapalazonadels120p.b.havingut

seguidaperunestretamentcapalazonadels100p.b.

Decaraal2011hemdetornaraferunúsmoltprecísdelasemàntica,atèsquealsnivellsactualsnopodemdirqueelcrèdit està barat, però tampoc car. Per als qui busquin unestretament significatiu (15-20p.b.)del crèdita curt termini,creiemqueesdonaranmillorsoportunitatsd’entrada,pertant,recomanaríemesperar.Encanvi,elsquiaspirinaundiferen-cial (ajustatarisc)atractiua2-3anysvista,avuiésunbonmomentd’entrada.

Enresum,mantenimelquehemanantrecomanantalllargdetotel2010:“Entrarencrèditpersobrede100p.b.”.

Borses

Hem suggerit en nombroses ocasions que veiem les borsescom uns mercats “suportats artificialment” (pels programesde recomprad’actiusde laFed) i “limitatsperdalt”peruncreixementeconòmic inferioralpotencial iquenopermetràrecuperarelsnivellsd’ocupació,consumi,pertant,vendes.Elcreixementenbeneficisesveuràlimitatallargtermini.

Ambtot,pelquefaal2011encarapodríemassistiraunritmeacceptableenelsbeneficisempresarials,elquepodriadonarpeuarevaloritzacionsdelesborses.Aquestapremissaesbasaenquatrepunts:elscostoslaboralsprojectatsambunataxad’atur elevada i permanent esmantindranper sotadel queestà inicialmentprevist, fet que continuaràdonant suport al’expansiódelsbeneficis;elfortpendentdelacorbapermetràal sistema financer implementarestratègiesdeduracióambun interessantmarge financer; lamilloraenelsdiferencialsdecrèdit(isobretotHigh Yield)fapensarquelescondicionsfinanceres de les empreseshanmillorat substancialment, elqueafavoriràelsmarges.

Ésperaixòquepensemqueelsinversorsfaranunalecturapo-sitivadelcreixementenelsbeneficisempresarials,quesituemenl’11%aproximataEuropaialsEUA.

Enresum,ambaquestritmeprevistenelsbeneficis,ambunataxadedescompte(representadaperlaTIR)alsnivellsdel3%-3,25%,iunavolatilitatmitjanadel22%-24%,arribenaunare-valoritzaciópotencialestimadaperalesborsesoccidentalsde

33

Lesmatèriesprimerespodriencontinuar la tendènciaalcistael2011peròconsideremelsnivellsactuals irracionals.Esdi-fícil, per no dir impossible, saber quan podrien començar arelaxar-seelspreus.Ningú,eneldiad’avui,potestimarcomd’elàsticaésl’ambició,l’apetènciaolacapacitatd’assumirriscsdels fluxos globals de cartera (capital especulatiu). Aspectescomladebilitatestructuralprevistapeldòlarpodencontinuardonantsuportaaquestsactius,però,engeneral,veieml’evolu-ciód’aquestscomunmoviment,enprincipi,esgotat.

Divises

Consideremqueelnivelldevaloracióadequatperal’euro/dò-larestariaal’entorndel’1,40ipreveiem,pertant,queelcreua-mentesdirigeixicapaaquestazona.ElscontinusepisodisderiscsobiràaEuropahanperjudicatl’europortantelcreuamentdesdel’1,43delnovembrefinsal’1,29delgenerdel2011.Uncopesnormalitzilasituacióenaquestsegmentdelmercat(riscpaís),tornaremcapalazonadel’1,40.L’expansiómonetàriadelaFedenverslacontenciódelsdèficitsaEuropaielcreixentinterèsdeleseconomiesasiàtiquesperadquirirdeuteeneuros,tambéapuntarienenaquestadirecció.

l’entorndel9%enelcasdel’Eurostoxxidel’11%peral’S&P.

Calposarèmfasi enel fetquenopreveiem,enabsolut,uncomportament linealde lesborses,demaneraqueaquestesrevaloritzacionsnos’assolirandemaneragradual.Alcontrari,existeixenfactors,comaraunvolummaivistenlescarteresdenegociaciódelabanca,queensfanpensarenuncompor-tamentinusualmenterràticdelesborses.Aquestaafirmacióconvidaaduratermeunaestratègiadegestióactiva,venentquanels índexses trobinpropdelsnivellsderevaloritzaciófixatsperalconjuntdel’any,icomprantquanenstrobemenlapartbaixadelrang.

Matèries primeres

ObservanteldesenvolupamentdelBalticDryIndexcomater-mòmetredel’evolucióeconòmicaglobal,aquestapuntaaunaclaradesacceleració,elques’alineariaambelnostreescenaribasedecicleglobaldèbil.Desdesempre,elspreusdelesma-tèriesprimereshanreflectitlesdinàmiquesglobalsdetrans-portmarítim(demandareal).Doncsbé,avuiaquestarelaciós’hatrencatdemaneraabruptaMentreeltransportdemerca-deriesagranels’hareduïtconsiderablementdurantlasegonameitatdel2010,elpreudelesmatèriesprimeresnolíquidesha pujat de mitjana un 25%. El fort distanciament existententreelspreusalcomptatielscontractesdefutursapuntaalagraninfluènciadelsmovimentsdecarteraenl’evoluciódelspreus.Peraquestaraó,ensmostremextremadamentcautsenaquestsactius(matèriesprimeresnolíquides)decaraal2011.

34

4. Informe d’Auditoria

35

36

5. Estats Financers Grup AndbancAndorra Banc Agricol Reig, S.A. i Societats Dependents

37

acTIU 2010 2009(*)

caixa i bancs centrals de l’OcDE 13.890 12.987

INaF (nota 20) 18.066 18.066

Intermediaris financers a la vista i Bancs i entitats de crèdit (notes 4 i 5) 423.297 328.526Bancs i entitats de crèdit 423.449 328.739Altres intermediaris financers - -Fons de provisió per a insolvències (152) (213)

Inversions creditícies (notes 4 i 6) 1.611.225 1.594.259Préstecs i crèdits a clients 1.512.569 1.506.114Descoberts en comptes de clients 110.998 106.574Cartera d’efectes de clients 13.961 10.501Fons de provisió per a insolvències (26.303) (28.930)

cartera de valors (notes 4 i 7) 948.844 801.088Obligacions i altres títols de renda fixa 864.776 790.440Fons de provisió per a insolvències (2.983) (4.036)Fons de fluctuació de valors (2.738) (2.603)Participacions en empreses del grup 3.153 3.697Fons de fluctuació de valors (50) (50)Altres participacions 4.987 4.987Accions i altres títols de renda variable 952 44Organismes d’inversió 83.791 10.966Fons de fluctuació de valors (3.044) (2.357)

Diferències positives de consolidació (nota 8.b) 14.500 8.533Diferències positives de consolidació 17.380 9.604Fons d’amortització (2.880) (1.071)

actius immaterials i despeses amortitzables (nota 8.a) 12.189 12.444Actius immaterials i despeses amortitzables 38.685 36.384Fons d’amortització (26.496) (23.940)

actius materials (nota 8.a) 116.838 114.499Actius materials 182.786 173.592Fons d’amortització (63.443) (58.665)Fons de provisió per a depreciació de l’actiu material (2.505) (428)

comptes de periodificació 25.584 29.585Interessos meritats i no cobrats 24.039 29.308Despeses pagades per anticipat 1.545 277

altres actius 20.631 28.801Operacions en curs 381 3.668Existències 13 12Opcions adquirides 4.297 4.976Altres 15.940 20.145

TOTaL acTIU 3.205.064 2.948.788Les notes 1 a 22 adjuntes formen part integrant d’aquests estats financers consolidats. (*) Es presenta, únicament i exclusiva, a efectes comparatius.

Expressats en milers d’euros

Balanços de situació consolidats al 31 de desembre de 2010 i 2009

38

PaSSIU 2010 2009(*)

INaF (nota 4) 18.992 19.149

creditors (nota 4) 2.690.281 2.531.846Bancs i entitats de crèdit 195.397 92.147Dipòsits de clients 2.494.884 2.439.699

Deutes representats per títols (nota 4) 23.000 -

Fons de provisions per a riscos i càrregues (nota 9) 7.958 6.766Provisions per a pensions i obligacions similars 5.822 5.392Altres provisions 2.136 1.374

Passius subordinats - -

Fons per a riscos generals (nota 11) 800 2.800

comptes de periodificació 16.940 21.552Despeses meritades i no pagades 14.032 17.500Ingressos cobrats per anticipat 2.908 4.052

altres passius 31.603 25.934Operacions en curs 492 945Opcions emeses 1.533 -Proveïdors i altres creditors 29.578 24.989

capital social (nota 11) 78.061 78.061Capital subscrit 78.061 78.061

Reserves (nota 11) 296.651 218.323Reserva legal 15.612 15.612Reserves en garantia 17.856 17.856Reserves estatutàries - -Reserves voluntàries 121.150 39.491Reserves de consolidació 8.792 10.365Reserves de revalorització 63.242 65.000Primes d’emissió 69.999 69.999

Resultats (notes 10 i 11) 40.778 44.357Resultat de l’exercici 40.778 44.357Dividends a compte - -

Interessos minoritaris - -

TOTaL PaSSIU 3.205.064 2.948.788

Les notes 1 a 22 adjuntes formen part integrant d’aquests estats financers consolidats.(*) Es presenta, únicament i exclusiva, a efectes comparatius.

Expressats en milers d’euros

39

Les notes 1 a 22 adjuntes formen part integrant d’aquests estats financers consolidats.(*) Es presenta, únicament i exclusiva, a efectes comparatius.

Expressats en milers d’euros

cOMPTES D’ORDRE 2010 2009(*)

Passius contingents 107.419 81.376Garanties, caucions, fiances i avals atorgats 105.511 79.645Crèdits documentaris emesos o rebuts i confirmats als clients 173 326Acceptació d’efectes i similars 1.735 1.405

compromisos i riscos contingents 261.953 330.444Compromisos i riscos de naturalesa operacional 254.737 323.725Compromisos i riscos de naturalesa actuarial 7.216 6.719

Operacions de futur (nota 14) 2.357.099 2.654.302Compravenda no vençuda de divises 1.140.140 1.894.333Operacions sobre instruments financers a termini 1.216.959 759.969

Dipòsits de valors i altres títols en custòdia (nota 18) 6.138.398 5.568.058Dipòsits de valors i altres títols en custòdia de tercers 5.203.499 4.651.250Dipòsits de valors i altres títols en custòdia propis 934.899 916.808

altres comptes d’ordre amb funcions exclusives de control administratiu 1.607.441 1.485.570Garanties i compromisos rebuts 1.410.463 1.309.000Altres comptes d’ordre (nota 19) 196.978 176.570

TOTaL cOMPTES D’ORDRE 10.472.310 10.119.750

Comptes d’ordre consolidats al 31 de desembre de 2010 i 2009

40

cOMPTES DE PèRDUES I GUaNyS 2010 2009(*)

Interessos i rendiments assimilats 61.743 83.825 INAF i intermediaris financers a la vista i a termini 5.550 11.456D’inversions creditícies 38.176 50.378D’obligacions i altres títols de renda fixa 18.017 21.991

Interessos i càrregues assimilables (16.625) (40.482)INAF i intermediaris financers (1.418) (2.271)De dipòsits de clients (14.942) (38.095)D’altres (265) (116)

Rendiments de valors de renda variable (14) 9De participacions en empreses del Grup 10 33D’altres participacions (24) (24)D’accions i altres títols de renda variable - -Rendiments nets de societats posades en equivalència - -

MaRGE FINaNcER 45.104 43.352

comissions per serveis netes 86.675 64.402Comissions meritades per serveis prestats (nota 3) 94.764 69.641Comissions meritades per serveis rebuts (8.089) (5.239)

Resultats d’operacions financeres 9.024 27.223Dotacions netes al fons de fluctuació de valors (nota 7) (822) (1.759)Resultats per diferències de canvi 4.558 4.688Resultats d’operacions amb valors (nota 3) 3.933 21.329Resultats d’operacions de futur 986 2.238Participacions en pèrdues / beneficis de societats posades en equivalència 369 727

altres resultats ordinaris 881 1.460

MaRGE ORDINaRI 141.684 136.437

Despeses de personal (40.078) (36.771)Personal, Consell d’Administració i indemnitzacions (33.298) (30.083)Seguretat Social (4.095) (4.224)Altres despeses de personal (2.685) (2.464)

Despeses generals (32.721) (32.414)Material (240) (225)Serveis externs (14.697) (15.462)Tributs (nota 20) (13.749) (13.402)Altres despeses generals (4.035) (3.325)

amortitzacions d’actius netes de recuperacions (nota 8) (10.097) (9.035)Dotació al fons d’amortització per a actius immaterials i materials (10.097) (9.035)

Provisions per a depreciació d’actius netes de recuperacions (nota 8) (327) (327)

MaRGE D’EXPLOTacIÓ 58.461 57.890

Expressats en milers d’euros

Comptes de pèrdues i guanys consolidats dels exercicis anuals acabats a 31 de desembre de 2010 i 2009

41

Provisions per a insolvències netes de recuperacions (17.882) (9.992)Dotacions al fons de provisió per a insolvències (notes 5, 6 i 7) (19.028) (11.018)Recuperacions del fons de provisió per a insolvències 1.146 1.026

Provisions per a riscos i càrregues netes de recuperacions (nota 9.b) (881) 2.299

Dotacions al fons per a riscos general - (2.000)

RESULTaT ORDINaRI 39.698 48.197

Resultats extraordinaris (nota 13) 1.080 (3.840)

Resultat consolidat 40.778 44.357

Resultats atribuïts a la minoria - -

Resultats atribuïts al grup 40.778 44.357

Les notes 1 a 22 adjuntes formen part integrant d’aquests estats financers consolidats.(*) Es presenta, únicament i exclusiva, a efectes comparatius.

Expressats en milers d’euros

42

ORÍGENS DELS FONS 2010 2009(*)

Recursos generats per les operacions 71.338 69.945

Resultat de l’exercici 40.778 44.357Dotacions netes al fons de provisió per a insolvències 17.882 9.992Dotacions netes als fons de depreciació d’actius - -Dotacions netes al fons de fluctuació de valors 822 1.760Dotacions netes a altres fons (fons de pensions i riscos generals) - 2.796Amortitzacions d’actius materials i immaterials 11.856 9.035Pèrdua en venda d’immobilitzat - 2.005Pèrdua per venda d’accions pròpies i participacions - -Benefici per venda d’immobilitzat - -Benefici per venda d’accions pròpies i participacions - -Altres - -

Variació positiva de passius menys actius 21.770 670.279

INAF i intermediaris financers - 234Bancs i Entitats de crèdit (Passiu – Actiu) 8.540 670.045Altres intermediaris financers (Passiu - Actiu) - -Altres conceptes 13.230 -

Increment net de passius 78.185 -

Creditors: clients 55.185 -Deutes representats per títols 23.000 -

Disminució neta d’actius - 163.817

Caixa i Bancs centrals de l’OCDE - -Cartera de valors menys participacions - 163.817

Vendes d’inversions permanents 843 5

Vendes de participacions - 5Vendes d’immobilitzat 843 -

Recursos generats per les activitats de finançament 35.730 23.127

Aportacions externes de capital - -Altres partides de fons propis 35.730 23.127

TOTaL ORIGEN DELS FONS 207.866 927.173

Les notes 1 a 22 adjuntes formen part integrant d’aquests estats financers consolidats.(*) Es presenta, únicament i exclusiva, a efectes comparatius.

Expressats en milers d’euros

Estats d’Origens i Aplicacions de Fons consolidats corresponents als exercicis anuals acabats el 31 de desembre de 2010 i 2009

43

aPLIcacIÓ DELS FONS 2010 2009(*)

Recursos aplicats a les operacions (1.140) (2.643)

Aplicacions dels altres fons (fons de pensions, ...) (1.224) (959)Altres 84 (1.684)

Variació positiva d’actius menys passius (157) (6.073)

INAF (Actiu –Passiu) (157) -Bancs i Entitats de crèdit (Passiu – Actiu) - -Altres intermediaris financers (Actiu - Passiu) - -Altres conceptes - (6.073)

Disminució neta de passius - (852.064)

Creditors: clients - (852.064)

Increment net d’actius (184.060) (49.685)

Caixa i bancs centrals de l’OCDE (904) (2.428)Inversions creditícies: Clients (35.631) (47.257)Cartera de valors menys participacions (147.525) -

compres d’inversions permanents (20.751) (16.708)

Compres de participacions - -Compres d’immobilitzat (20.751) (16.708)

Recursos aplicats per les activitats de finançament (1.758) -

Dividends a compte de l’exercici - -Dividends complementaris de l’exercici anterior - -Disminució de reserves (1.758) -Altres partides de fons propis - -

TOTaL aPLIcacIÓ DELS FONS (207.866) (927.173)

Les notes 1 a 22 adjuntes formen part integrant d’aquests estats financers consolidats.(*) Es presenta, únicament i exclusiva, a efectes comparatius.

Expressats en milers d’euros

44

1.Activitat

AndorraBancAgrícolReig,S.A.ésunasocietatanònimacons-tituïdal’any1930segonsleslleisandorranesidomiciliadaaEscaldes-Engordany(Principatd’Andorra).

El10demaigde2002,enJuntaGeneralExtraordinàriaiUni-versal es va aprovar lamodificació de la seva denominaciósocialfinsaleshoresBancAgrícoliComerciald’Andorra,S.A.per la d’Andorra Banc Agrícol Reig, S.A. (d’ara endavant,AndbancoelBanc),amblacorresponentmodificaciódel’ar-ticle 1 dels seusEstatuts socials.ElBanc té coma objectesocial,l’exercicidel’activitatbancàriasegonsestàdefinidapernormativadelsistemafinancerandorrà.Aixímateixpodràre-alitzartotesquantesoperacionsiactivitatssiguinaccessòriesocomplementàriesdel’objectesocial.

Comapartdelsistemafinancerandorrà,Andbancestàsubjec-tealasupervisiódel’InstitutNacionalAndorràdeFinances(INAF),autoritatdelsistemafinancerandorràqueexerceixlessevesfuncionsambindependènciadel’Administraciógeneral,i al compliment de determinada normativa local andorrana(vegeunota20).

2.Basesdepresentacióiprincipisdeconsolidació

a. Imatge fidel

Elsestats financersconsolidatsadjuntss’ajustenalsmodelsestablertspelDecretpelquals’aprovaelPlacomptablenor-malitzat del 19 de gener de 2000, que han d’implantar totselscomponentsoperatiusdelsistemafinancer,publicatenelButlletíOficialdelPrincipatd’AndorraNúmero5any12,de26degenerde2000, is’hanpreparatapartirdelsregistresdecomptabilitatd’AndorraBancAgrícolReig,S.A.isocietatsdependents(d’araendavantelGrup)a31dedesembrede2010,de formaquepresenten la imatge fideldelpatrimoni,de lasituaciófinancera,delsresultatsidel’origeniaplicaciódelsfonsconsolidatsdelGrup.

L’1 de gener de 2009 va entrar en vigor el PlaGeneral deComptabilitat publicat el 23 de juliol de 2008. No obstant,

aquestPlanoésd’aplicacióa lesentitatsbancàries ialtresentitatsoperativesdelsistemafinancer.

Els estats financers consolidats del Grup estan pendentsd’aprovació per la Junta General d’Accionistes. No obstantaixò,laDireccióestimaqueseranaprovatssensecanvissig-nificatius.

Les xifres contingudes en els documents que componenaquestsestatsfinancersconsolidatsestanexpressadesenmi-lersd’euros.

b. Principis comptables

Peral’elaboraciódelsestatsfinancersconsolidatss’hanseguitelsprincipiscomptablesgeneralmentacceptatsdescritsenlanota3.Nohihacapprincipicomptableobligatoriambunefec-te significatiu en els estats financers consolidats que s’hagideixatd’aplicarenlasevaelaboració.

c. Principis de consolidació dels estats financers

Elsestatsfinancersa31dedesembrede2010objectedeconso-lidaciósónelscorresponentsalGrupquehanestatpreparatsperlaDirecciódelBanc.

Lessocietatsparticipadesméssignificativesd’AndorraBancAgrícolReig,S.A.a31dedesembrede2010ilessevesprinci-palsdadessocietàriessónlessegüents(importsexpressatsenmilersd’euros):

Notes als Estats Financers consolidats per a l’exercici anual acabat el 31 de desembre de 2010

45

SOcIETaT DOMIcILI acTIVITaT % PaRTIcIPa-cIÓ DIREcTa

% PaRTI-cIPacIÓ

INDIREcTa

DIVIDEND a cOMPTE

FONS PROPIS RESULTaTS

Caronte 2002, S.L.U. Andorra Serveis 100% - - 40 -

Clau d’Or, S.L. Andorra Immobiliària 10% 90% - 30 (1)

Món Immobiliari, S.L.U. Andorra Immobiliària 100% - - 27 (4)

Andorra Gestió Agrícol Reig, S.A.U. Andorra Gestora de fons d’inversió 100% - - 3.732 2.509

Andbanc Bahamas Limited Bahames Entitat bancària 100% - - 25.351 1.349

Nobilitas N.V. (*)Antilles Holandeses Societat patrimonial (*) 100% - - 1.170 (2.036)

Savand, S.A.U. Andorra Serveis Financers 100% - - 2.165 134

Andorra Assegurances Agrícol Reig, S.A.U. Andorra Assegurances 100% - - 3.045 159

AndPrivate Wealth S.A. Suïssa Gestora de patrimonis - 100% - 3.297 (1.636)

Columbus de México, S.A. Mèxic Gestora de patrimonis - 50% - 662 (75)

Quest Capital Advisers, S.A. Uruguai Gestora de patrimonis - 100% - 1.660 1.230

Andbanc Asset Management Luxembourg Luxemburg Gestora de fons d’inversió 100% - - 1.241 (502)

Andbanc (Luxembourg) S.A. Luxemburg Entitat bancària 100% - - 9.668 (2.332)

AndPrivate Consulting, S.L. Espanya Serveis 100% - - (187) (190)

Andbanc Wealth Management LLC E.E.U.U Serveis Financers - 100% - 33 (381)

APW International AdvisorsIlles Verges Britàniques Gestora de Patrimonis 100% - - 302 180

Andbanc Representaçoes Lda Brasil Serveis Financers 100% - - 190 (88)

AND PB Financial Services, S.A. Uruguai Oficina de representació 100% - - 50 (88)

Andorra Capital Agrícol Reig BV Holanda Serveis Financers 100% - - 32 14

Andbanc (Panamá) S.A. Panamà Entitat bancària 100% - - 2.476 (1.012)

Andbanc Luxembourg Limited Hong Kong Luxemburg Serveis Financers - 100% - 97 -

And Private Wealth (Xile) Xile Serveis Financers - 100% - - -

(*) Aquesta societat poseeix la totalitat del capital de la societat Egregia B.V. i el 99% de la societat Zumzeiga Coöperatief. Egregia B.V. poseeix la totalitat del capital de la societat AndPrivate Wealth, S.A. i el 50% de la societat Andprivate Wealth, S.A. (Xile), i Zumzeiga Coöperatief U.A. poseeix la totalitat de capital Quets Financial Advisers, S.A., el total del capital de Andbanc Wealth Management LLC, el 50% de la societat Columbus de México i el 50% restant de la societat Andprivate Wealth, S.A. (Xile). Els contractes de compravenda de Quest Financial Advisers, S.A. i de Columbus de México S.A. inclouen potencials pagaments ajornats en funció dels futurs resultats d’ambdues societats (vegeu nota 8.b). La matriu (Andorra Banc Agrícol Reig, S.A.) manté préstecs a Zumzeiga Coöperatief U.A., a través de Nobilitas N.V., per import de 15.525 milers de dòlars americans que la filial ha utilitzat per la creació i adquisició de les seves companyies dependents.

Expressats en milers d’euros.

46

AndorraGestióAgrícolReig,S.A.U. ésuna societatgestorad’organismes d’inversió comercialitzats per Andorra BancAgrícolReig,S.A.Tantlasocietatgestoracomelsfonsd’in-versióestànsotmesosalasupervisióicontroldel’INAF.

AndorraAssegurancesAgrícolReig,S.A.éslasocietatassegu-radoradelGrup.Aquestasocietat,residentaAndorra,técomaactivitatprincipallagestiód’assegurancesdevidavincula-desafonsd’inversió(UnitLinked)aixícomaltresasseguran-cesdevidaid’altresrams.

AndbancAssetManagementLuxembourgésunasocietatges-torad’organismesd’inversiódomiciliadaaLuxembourgfunda-dapelGrupAndbancl’any2009dinsdelseuprocésd’interna-cionalització.

AndPrivateWealth,S.A. ésuna societat gestorade carteresambdomiciliaGinebra,resultatdelafusiódelafilialsuïssadelGrupambP&PPortfolioPlanning,societatadquiridal’any2007.

Columbus deMéxico, S.A. és una societat gestora de patri-monisquetreballaalmercatmexicàidelaqualelGrupvaadquirirl’any2008el50%delcapital.

QuestCapitalAdvisers,S.A.ésunasocietatgestoradecarte-resambdomiciliaMontevideoiadquiridapelGrupAndbancl’any2009.

AndbancWealthManagementLLCésunasocietatdeserveisfinancersdomiciliadaalsEstatsUnits iquehaestat creadadurantl’exercici2010comafilialdeZumzeigaCooperatief.

APW International Advisors, societat domiciliada a BVI, ésuna societat gestora de patrimonis i fons d’inversió que esva incorporar al Grup l’any 2007 amb l’adquisició del grupsuísP&PPortfolioPlanning,quinamatriuesvafusionarambAndPrivateWealth,S.A.APWInternationalAdvisorsésfilialdirectad’AndorraBancAgrícolReig.

AndPBFinancialServices,S.A.éslasocietatcreadaperl’es-tablimentdel’oficinaderepresentaciódelGrupaUruguai.

Savand, S.A.U. és una societat prestadora de serveis finan-cersaparticularsd’Andorraiparticipadaal100%perAndorraBancAgrícolReig,S.A.deformadirecta.

AndbancBahamasLimitedésunaentitatbancàriaquevaini-ciarlasevaactivitatl’any2001desprésd’obtenirel9dejuliold’aquell any, la llicència a nomdeBancAgricol (Bahamas)limited-BankingandTrustLicencee.Aquestaentitatestàsu-pervisadapelBankSupervisionDepartmentdelCentralBankoftheBahamas.

Andbanc(Panamà),S.A.ésunaentitatbancàriaquevacomen-çarlasevaactivitatl’any2009enrebrelallicènciabancàriainternacionalperpartde laSuperintendenciadeBancosdePanamàaquinasupervisióestàsotmesa.

AndbancLuxembourg,S.A.ésunaentitatbancària fundadal’any2010quehacomençatlasevaactivitatenaquestmateixexercici.ComaentitatbancàriadomiciliadaaLuxemburg,estàsupervisadaperlaCommissiondeSurveillanceduSecteurFi-nancieripelBanqueCentraleduLuxembourg.Aquestaentitatestrobapendentdelainscripciódefinitivapertinentperpartdel’INAFaladatadetancamentd’aquestscomptes.AndbancLuxembourgLimitedHongKongésunasocietatcreadadurantl’any2010destinadaaprestarserveisfinancersiparticipadaal100%perAndbancLuxembourg,S.A.EstractadelaprimerasocietatdelGrupenterritoriasiàtic.

AndorraCapitalAgricolReig,BVésunasocietat residentaHolanda,creadal’any2010,queemettítolsderendafixaco-mercialitzatspelGrup.

L’entitatgestoradepatrimonisAndPrivateWealth,S.A. i lasocietatAndbancRepresentaçoes Lda. són societats amb lavoluntatdeprestarserveisfinancersresidentsaXileiBrasil,respectivament

Addicionalment el Grup manté el 100% del capital en dife-rents societatsde serveisdiferenciatsde l’activitatprincipaldelGrupdomiciliadesenAndorra(Caronte2002,S.L.U.,Claud’Or,S.L.iMónImmobiliari),enEspanya(AndPrivateConsul-ting,S.L.).

LessocietatsdelGrupquehanestatinscritesalsregistresdel’INAFiquehancomençatlessevesactivitatsdesprésdel31dedesembrede2009hanestatlessegüents:

47

LessocietatsClaud’Or,S.L.iMónImmobiliari,S.L.U.noesconsolidenper lasevaescassa importànciarelativarespectelesdadesagregadesdelGrup.

LadefiniciódelGrups’haefectuatd’acordambelDecretpelquals’aprovaelPlacomptablenormalitzatdel19degenerde2000delGovernAndorrà.

Elsmètodesdeconsolidacióempratshanestatelssegüents:

- Integracióglobalperalessegüentssocietats:AndorraGestióAgrícol Reig S.A., AndbancBahamas Limited, NobilitasN.V.,Egregia, B.V., ZumzeigaCooperatief,AndPrivateWealth S.A.,APW International Advisors, Andbanc Representaçoes Lda,AND PB Financial Services, Andbanc Wealth ManagementLLC, AndPrivate Consulting, S.L., Andbanc LuxembourgLimited Hong Kong, Savand S.A.U., Caronte 2002 S.L.U.,AndorraCapitalAgrícolReig,B.V.,QuestCapitalAdvisersS.A.,AndbancAssetManagementLuxembourg,Andbanc(Panamá)S.A.,AndPrivateWealthS.A.(Xile), iAndbanc(Luxembourg),S.A.

- Integració proporcional per la societat Columbus de México,S.A.

- Posada en equivalència per Andorra Assegurances AgrícolReig, S.A.U. Durant l’exercici 2010 ha sortit del perímetrede consolidació Seguretat i Serveis, S.A. en reduir-sesignificativamentlaparticipaciódelGrupenelseucapital.

El mètode d’integració global consisteix bàsicament en la

incorporació al balanç de la societat dominant, de tots elsbéns, drets i obligacions que composen el patrimoni de lessocietats dependents, i al compte de pèrdues i guanys, detotselsingressosidespesesqueconcorrenenladeterminaciódels resultats de les societats dependents.Es consolidenperaquestmètodetoteslesparticipacionsdelesqueesposseeixunpercentatgedeparticipaciósuperioral50%,lasevaactivitatno està diferenciada de la pròpia del Banc i constitueixenconjuntamentambaquestunaunitatdedecisió.

Peral’aplicaciódelaintegracióproporcional,laincorporaciódels elements del balanç i del compte de pèrdues i guanysde la participada a consolidar es fa en la proporció delcapital que representa la participació, sense perjudici de leshomogeneïtzacions pertinents. Per a la resta, el procés éssimilarald’integracióglobal.Esconsolidenperaquestmètodelessocietatsmultigrupiambactivitatnodiferenciada.

El mètode de posada en equivalència consisteix en subs-tituir el valor comptable pel qual una inversió figura en elscomptesd’actiu,perl’importcorresponentalpercentatgeque,delsfonspropisdelasocietatparticipada,licorrespongui.Elresultataportatper les societats consolidadesperposadaenequivalència s’ha integrat enel comptedepèrdues iguanysconsolidat.S’hanconsolidataquellessocietatsdependentsenlesquals laparticipaciódirecta i/o indirectad’AndorraBancAgrícolReig,S.A.enelseucapitalsocialésigualosuperioral20%,nosuperantel50%,ototisersuperioral50%,lasevaactivitatestàdiferenciadadelapròpiadelBanc.

Totselssaldositransaccionssignificativesentrelessocietatsconsolidadeshanestateliminatsenlaconsolidaciódelsestatsfinancers.

Enelsestatsfinancersindividualsdelessocietatsqueformenpartdelperímetredeconsolidaciós’hanfetleshomogeneïtzacionscomptablesnecessàriesperduratermelaconsolidació.

SOcIETaTS DEL GRUP aMB INIcI D’acTIVITaTS a L’aNy 2010

DaTa INScRIPcIÓ INaF

Andprivate Consulting S.L. 25/01/2011

Andprivate Wealth (Xile) 11/02/2011

Andbanc Luxembourg Limited Hong Kong 09/02/2011

Andorra Capital Agrícol Reig B.V. 14/12/2010

Andbanc Asset Management Luxembourg 30/03/2010

Andbanc Wealth Management LLC 09/02/2011

48

3. Comparació de la informació, principis comptables i

criteris de valoració aplicats

Comparació de la informació

Segonslesinstruccionsdel’INAF,elsbeneficisobtingutspelmargedelpreuaplicatperoperacionsdecol·locaciódevalorsa clients s’han registrat a l’epígraf de comissionsmeritadesperserveisprestatsdelcomptedepèrduesiguanys.Aquestcriteri,aplicatsobreelsestatsfinancers2009,hauriatingutunefectede11.872milersd’euros.

Principis comptables i criteris de valoració aplicats

Elsprincipiscomptablesicriterisdevaloracióaplicatssónelssegüents:

a. Principi de la meritació

Comanormageneral,elsingressosilesdespesesesregistrenenfunciódelseufluxreal,ambindependènciadelfluxmone-tariofinancerquese’nderiva.Escomptabilitzentotselsin-gressosmeritatsilesdespesesproduïdesomeritades,menysels interessosmeritats dels riscos dubtosos imolt dubtososquenomésesregistrenquanescobrenefectivament.

b. Principi de registre

TotselsdretsiobligacionsdelGrup,inclososelsdecaràcterfuturocontingent,esregistrenenelmateixmomentenques’originen,jasiguiencomptespatrimonialsoencomptesd’or-dre,segonscorrespongui.

Igualment es comptabilitzen tan aviat com es coneixen lesalteracionso transformacionsdevalordelsanteriorsdrets iobligacions.

Segonslapràcticabancària,lestransaccionsesregistrenenladataenquèesprodueixen,laqualpotserdiferentdelasevadatavalorcorresponent,queesprencomabaseperalcàlculdelsingressosilesdespesesperinteressos.

c. Valoració dels comptes en divises

Elsactiusipassiusenaltresmonedesdiferentsdel’euro,així

comlesoperacionsdecompravendadedivisesalcomptatcon-tractadesnovençudes,quesóndecobertura,s’hanconvertitaeurosutilitzantelstipusdecanvidemercatvigents,aladatadelBalançdeSituació.

Elbeneficiolapèrduaresultantdelaconversióesmentadaiels resultatsde lesoperacionsendivises realitzadesdurantl’exercici es registren íntegrament pel net com a resultatsd’operacions financeres en el Compte de Pèrdues i Guanysconsolidat.

En referència a la compravendadedivises a termini es va-loren segons la cotitzacióde l’últimdiahàbil de tancamentdelBalançdeSituaciópelterminiresidualdel’operació.Elsbeneficisolespèrduesperlesdiferènciesdecanvioriginadeses registren íntegramentpelnetenelComptedePèrdues iGuanysconsolidat.

LarestadeComptesd’Ordreendivisaespresentenconvertitsaeurosutilitzantels tipusdecanvidelsmercats internacio-nals,segonslacotitzaciódeldarrerdiahàbildetancamentdelBalançdeSituació.

Els productes i despeses en moneda estrangera, es conver-teixenaeurosalescotitzacionsprevalentsenelmomentderegistrarlesoperacions.

d. Fons de provisió per a insolvències

Elfonsdeprovisióperainsolvènciestécomaobjectecobrirlespèrduesquepuguinproduir-seenlarecuperaciódetotselsriscosdecrèdit.Elsfonsqueconstitueixenlacoberturad’insol-vènciessónl’específic,elgenèricielderiscpaís.

Laprovisiód’insolvències,d’acordambelplacomptabledelsistemafinancerandorrà,escalculasegonselssegüentscri-teris:

- La provisió específica, corresponent a tota classe d’actius ipartides de comptes d’ordre, es determina a partir d’estudisindividualitzats de la qualitat dels riscos contrets amb elsprincipalsdeutorsiprestataris,basatsprincipalmentenfuncióde lesgaranties idel temps transcorregutdesdelvencimentimpagat.

49

- La provisió genèrica estableix una dotació d‘un 0,5% de lesinversions creditícies netes i títols de renda fixa d’entitatsbancàries i l’1%de les inversionscreditíciesnetesaclients itítolsderendafixa,excepteperlapartcobertapergarantiesdineràriescontractualmentpignoradesielsriscosambgarantiapignoratíciadevalorscotitzats,ambellímitdelvalordemercatd’aquests valors, els crèdits i préstecshipotecaris i els títolssobre les administracions centrals dels països de l’OCDE oexpressamentgarantitsperaquestsorganismes.

- La provisió de risc país es determina mitjançant l’anàlisiconsolidada dels esmentats riscos amb criteris de màximaprudència que determinin les cobertures necessàries. Esconsideren per a l’apreciació global del risc l’evolució de labalança de pagaments, nivell d’endeutament, càrregues alserveideldeute,cotitzacionsdelsdeutesenmercatssecundarisinternacionalsid’altresindicadorsicircumstànciesdelpaís.

Durant l’exercici 2010, en compliment del Comunicat Técnicde l’INAF 198/10 s’ha encarregat a experts independents larenovaciódelestaxacionsdelesgarantieshipotecàriesdelacarterad’inversiócreditíciaconstituïnt lesprovisionsd’insol-vènciesaddicionalsnecessàriesenfunciódelsresultatsdelestaxacions(vegeuNota6).

e. Cartera de valors

ElsvalorsqueconstitueixenlacarteradevalorsdelGrupespresenten, atesa la seva classificació, segons els criteris se-güents:

- La cartera de negociació recull els valors adquirits ambla finalitat d’ésser venuts en un curt termini de temps. Elsvalorsassignatsenaquestacarteraespresentenalseupreudemercataltancamentdel’exercicio,sinon’hiha,alcalculatperunexpertindependent.Lesdiferènciesqueesprodueixenperlesvariacionsdevaloracióesregistren(senseincloureelcupócorregutdelstítolsderendafixa)pelnet,segonselseusigne,enel capítolResultatd’operacions financeresdelComptedePèrduesiGuanysconsolidatadjuntdel’exercici.

- Els valors assignats a la cartera d’inversió a venciment,queestà integradaperaquellsvalorsqueelBanchadeciditmantenir fins al venciment final dels títols, es presenten

al seu preu d’adquisició corregit (el preu d’adquisició escorregeix mensualment per l’import resultant de periodificarfinancerament la diferència entre el preu d’adquisició i elvalordereembossament).Elresultatd’aquestaperiodificació,juntament amb els cupons meritats, es registren a l’epígrafInteressos i rendiments assimilats del compte de Pèrdues iGuanysconsolidatadjuntdel’exercici.

ElsresultatsdelesalienacionsqueespuguinproduiresportenalComptedePèrduesiGuanyscomaResultatextraordinari,peròencasdeguanyesperiodifica linealmental llargde lavidaresidualdelvalorvenutal’epígrafresultatsd’operacionsambvalors.

Per aquest tipus de cartera no cal constituir provisió com afonsdefluctuaciódevalorsperlesvariacionsentreelvalordemercatielpreud’adquisiciócorregit.Noobstant,esregistrendinsdelcomptedepèrduesiguanysdel’exercicilespèrduesdevalorirreversibles.

Dintre d’aquesta cartera es registren els títols de renda fixai fons no cotitzats adquirits en 2008 als Fons Monetarisgestionats per Andorra Gestió Agrícol Reig, S.A.U. D’acordamb l’autoritzacióde l’INAFde26degenerde2009aqueststítolsvanserintegratsalacarteradevencimentdelBancalvalor de mercat calculat per un expert independent. Aquestpreud’incorporacióesmantindràfinsalvencimentdelstítols.Encasdelanecessitatafuturdesanejamentsenversaqueststítolsencartera,s’hauriend’enregistrarencàrrecalComptedePèrduesiGuanysdel’exercicienqueesprodueixinoconeguin.Durant l’exercici 2010, comaconseqüènciade recompresperpart de l’emissor i vendes de títols d’aquesta subcartera persobredelseuimportderegistreinicialenelBanc,s’hangeneratplusvàluesquehanestatregistratsambabonamental’epígrafdeReservesVoluntàries(vegeunotes7 i11).Aixímateix, lesminusvàlues han estat enregistrades al compte de Pèrdues iGuanysper3.664milersd’euros.

- La cartera de participacions permanents engloba lesinversions de renda variable efectuades en les Filials iParticipades que formen el Grup que s’han consolidat perposadaenequivalència,aixícomlesparticipacionsminoritàriesen societats l’activitat de les quals és complementària a

50

l’activitatfinanceraiqueestandestinadesaservirdemaneracontinuada a les activitats del Banc. Aquestes últimes estanregistradesalpreud’adquisició.Siaquestvaloréssuperioralvalorteòriccomptable,s’efectuaprovisióperladiferènciaambcàrrecalComptedePèrduesiGuanysconsolidat.

- La cartera d’inversió ordinària recull els valors de rendafixa o variable no classificats en les carteres anteriors. Elsvalorsderendafixaescomptabilitzenpelseupreud’adquisiciócorregit (es periodifica financerament la diferència entreel preu d’adquisició i el valor de reembossament). Per a lespèrduespotencialsnetesper fluctuacióde les cotitzacionso,sinon’hiha,perlavariaciódelvalorcalculatperunexpertindependient, es dota un fons de fluctuació amb càrrecal Compte de Pèrdues i Guanys, igual a la suma de lesdiferènciespositivesinegatives,finsallímitdelesnegatives.Els títols de renda variable inclosos en la cartera ordinàriaesregistrenenelBalançdeSituacióconsolidatpelseupreud’adquisició o al seu valor demercat, elmenor. El valor demercats’hadeterminatd’acordambelscriterissegüents:

-Títolscotitzats:cotitzaciódeldarrerdiahàbildel’exercici.

-Títolsnocotitzats:valorteòriccomptabledelaparticipacióobtingutapartirdeldarrerBalançdeSituaciódisponible.

Per tal de reconèixer les minusvàlues corresponents, s’haconstituït un fons de fluctuació de valors que es presentadisminuïntl’actiudelBalançdeSituacióconsolidatadjunt.

f. Diferències positives de consolidació

L’apartat“Diferènciespositivesdeconsolidació”mostralesdi-ferènciesdeconsolidacióqueesvanoriginaren l’adquisiciód’accionsdesocietatsconsolidadespelsmètodesd’integracióglobal,integracióproporcionaloposadaenequivalència(ve-geunota8.b.).

Aquestes diferències s’amortitzen linealment en un períodemàximde5anys(elterminiespotveureampliata10anysprèviasol·licitudmotivadaal’INAF).

LesadquisicionsdeColumbusdeMéxico,S.A.l’abrilde2008ideQuestCapitalAdviserseldesembrede2009vangenerarunfonsdecomerçdeconsolidacióde3.572i13.556milersd’eu-

rosrespectivament.Aquestsactius,segonsautoritzacionsdel’INAFde10desetembrede2009i2d’agostde2010respecti-vament,ambl’objectiud’aconseguirunamillorcorrelaciód’in-gressosidespeses,vanveureampliatelseuterminid’amor-titzacióa10anysacomptardesdelmomentdel’adquisició.

Tantlesdiferènciespositivesdeconsolidaciócomelsfonsdecomerçgeneratsenl’adquisiciódefilials,quedencobertesentotmomentperreservesindisponiblesigualsalseuvalorpen-dentd’amortitzar(vegeunota11.b.).

g. Immobilitzat material i immaterial

L’immobilitzatesmostra,engeneral,alseuvalordecostde-duïda l’amortització acumulada corresponent, la qual s’efec-tuapelmètodelinealsegonsunspercentatgesques’estimenadequatsper tal de tenir valorat l’immobilitzat al seuvalorresidualalafidelasevavidaútil.

Elstipusd’amortitzacióempratshanestat:

aMORTITzacIÓNS PERcENTaTGE aNUaL

Edificis d’ús propi 3%

Instal·lacions i maquinària 10%

Mobiliari i maquinària d’oficina 20%

Equips informàtics 20-33%

Aplicacions informàtiques 20%

Vehicles 20%

Elcostdelsactiusmultipropietatdel’immobilitzatimmaterials’amortitzalinealmentenunperíodeigualalavidaresidualdelcontractedereferència.

Enelcasdequeelsactius,pelseuús,utilitzacióoobsolescèn-cia, pateixin depreciació irreversible, es comptabilitza direc-tamentlapèrduaidisminuciódelvalordelbécorresponent.

L’amortitzaciódelesobresiinstal·lacionsactivadesenrelacióaactiusllogatss’amortitzend’acordamblasevavidaútiles-timada,ambel límitdeduraciódelcontracted’arrendamentenvigor.

51

Talicoms’indicaalanota8,elsimmoblesafectesal’explo-tacióadquiritsoconstruïtsabansdel30denovembrede2008vàren ser revaloritzats en aquella data, havent-se constituïtunareservaderevaloracióenaquellmomentperladiferènciaentreelvalorestimatdemercatielcostd’adquisició,netdel’amortització acumulada (vegeunotes 8 i 11).Quan es pro-dueix una baixa d’aquests actius, els corresponents importsreconegutsenlareservaderevaloraciópodensertraspassats,siescau,directamentareservesvoluntàries.

h. Immobilitzat material aliè a l’explotació

L’immobilitzatalièal’explotacióinclouelselementsnoafec-tesdirectamental’activitatbancària,aixícomelsactiusad-judicats.

Elselementsnoafectesal’activitatbancàriainclouenterrenys,immobles,instal·lacionsimobiliariqueesvalorenalseucostd’adquisicióis’amortitzenenlasevavidaútilestimadaenelsmateixospercentatgesquel’immobilitzatafecteal’explotació.

Elsactiusadjudicatsinclouenterrenysiimmoblesqueesva-lorenalcostd’adjudicacióoalseupreudemercatsiaquestfosinferior,deduïdeslesprovisionsdeterminadespelcalendarimarcatperlanormativavigent.

i. Derivats financers

ElBanchautilitzataquestsinstrumentsdemaneralimitadatantenoperacionsdecoberturadelessevesposicionspatri-monials,comenaltresoperacions.

S’inclouencomaComptesd’Ordrelesoperacionsdenomina-desdefuturperlanormativadel’InstitutNacionalAndorràdeFinancesassociadesalriscdecanvi,d’interès,demercatodecrèditienconcret:

- Lescompravendesdedivisesnovençudesipermutesfinanceresde monedes es comptabilitzen en virtut del termini del seuvenciment,comptatotermini,segonssiésinferiorosuperioradosdieshàbils.

- Els acords sobre tipus d’interès futurs (FRA), permutesfinanceres d’interessos i altres contractes de futur contretsforademercatsorganitzatsescomptabilitzenpelprincipaldel’operació.

Lesoperacionsquehantingutperobjecteiperefecteelimi-nar o reduir significativament els riscos de canvi, d’interèsodemercat, existentsenposicionspatrimonialsoenaltresoperacions, s’han considerat comde cobertura.Enaquestesoperacions de cobertura, els beneficis o crebants generatss’hanperiodificatdeformasimètricaalsingressosocostosdel’elementcobert.

Les operacions que no siguin de cobertura, també denomi-nadesoperacionsdenegociació,contractadesenmercatsre-glamentats,s’hanvaloratd’acordamblasevacotització.Lespèrduesoelsbeneficisresultantsdelesvariacionsenlescotit-zacionss’hanregistratíntegramentenelComptedePèrduesiGuanysconsolidatenfunciódelasevaliquidaciódiària.

Els resultats de les operacions de negociació contractadesforad’aquestsmercatsreglamentatsnoesreconeixencomarealitzatsenelComptedePèrdues iGuanysconsolidat finsalasevaliquidacióefectiva.Noobstantaixò,s’hanefectuatvaloracionsdelesposicionsis’hanprovisionatambcàrrecaresultats les pèrdues potencials netes per a cada classe deriscque,sis’escau,haginresultatd’aquestesvaloracions.Lesclassesderiscosqueesconsiderenaaquestsefectessóneldetipusd’interès(perdivisa),eldepreu(peremisor)demercatieldecanvi(perdivisa).

j. Fons per a riscos generals

La provisió per a riscos generals inclou els imports que elGrup estima adient per a la cobertura dels riscos generalsi esdestinaa cobrir riscos inherentsa l’activitatbancària ifinancera.

LesdotacionsalfonsesreflecteixenalapartidaDotacionsalfonspera riscosgeneralsdelComptedePèrdues iGuanysconsolidatilesrecuperacionsalapartidacorresponentdinsdeResultatsextraordinaris.

k. Periodificació d’interessos

ElGrupcalculapelmètode financer (ésadir,en funciódeltipusinternderendibilitatocostqueresulti)laperiodificaciód’interessos,tantd’actiucomdepassiu,ambterminissuperi-

52

orsa12mesos.

Peralesoperacionsdeterminiinferiora12mesos,elGruppotescollirentreaquestmètodeieldeperiodificaciólineal.

l. Provisions per a pensions i obligacions similars

ElBanctéregistradesobligacionsambpersonalperdiversosconceptes:obligacionsambjubilats,obligacionsambprejubi-latsifonsdepensionsinternd’aportaciódefinidaperempleatsenactiualBanc.

Elpersonalprovinentdel’anteriormentanomenatBancAgrí-coliComerciald’Andorra,S.A.jubilatambanterioritatal22dedesembredel1995,gaudeixd’unsistemadepensionsdejubilaciócreatl’any1989,deprestaciódefinida.Elsempleatsincorporatsdesprèsdel’1demaigde1995,aexcepciódede-terminatscol·lectiusambunsistemad’aportaciódefinida,nogaudeixendecapsistemadepensionsdejubilació.

Enexercicisanteriors,elBancvasignarambdiversosemple-atsacordsdeprejubilacióindividuals.

Pelspactesexpressosrealitzatsambpersonaljubilat,elBancestàobligataefectuarretribucionscomplementàries.Perlesobligacionscontretesa31dedesembrede2010hihaconstituïtunfonsperimportde835milersd’euros.Aixímateix,pelper-sonalprejubilathihaconstituïta31dedesembrede2010unfonsinternperunimportde786milersd’eurosquecoincideixambl’importdelesobligacionsmeritadesaaquestadata.

Lesvariablesactuarialsialtreshipòtesisutilitzadesenlava-loracióa31dedesembrede2010peralpersonaljubilatipre-jubilat,sónlessegüents:

L’importdelesdotacionsalfonsdepensionsinterndelperso-nalenactiudel’exercici2010esvaestablirenun1,6%dere-valoritzaciórespectelesaportacionsdel’any2009,iunataxad’interèsdel’1,5%l’any2010peralsempleatsquemantenenelfonsdinsdelBalançdeSituació(veurenota9).

Pelquefaalpersonalenactiuafectealpladepensionsd’apor-taciódefinida,elsempleatsquehosol·licitinpodenmobilitzarelseufonsdepensionsaplansd’inversiógestionatspelBancforadelBalançdeSituació(veurenota9).A31dedesembrede

2010elssaldosgestionatsforadebalançerende1.394milersd’eurosmentrequeelsfonsinternsestavenregistratsal’epí-graf“Fonsdeprovisionsperariscosicàrregues”,perimportde4.201milersd’euros.

JUBILaTS PREJUBILaTS

Taules de supervivència GRMF-95 GRMF-95

Taxa nominal d’actualització 3,5% 3,5%

Taxa nominal de creixement salarial - 1,6%

Taxa anual de creixement de les pensions 1,6% -

Edat de jubilació - 65

53

4.Vencimentresiduald’actiusipassius

EldesglossamentpervencimentsdelesInversionscreditíciesbrutes,delssaldoscreditorsidelssaldosenBancsientitatsdecrèditbrutsa31dedesembrede2010i2009éselsegüent:

AcontinuacióesdesglossalasubpartidadelcapítolObligacionsialtrestítolsderendafixadel’actiudelBalançdeSituacióconsolidatadjunta31dedesembrede2010i2009,enfunciódelsvencimentsresiduals:

2010 VENçUT FINS a 1 MES

D’1 a 3 MESOS

DE 3 MESOS a 1 aNy

D’1 aNy a 5 aNyS

MéS DE 5 aNyS

SENSE VEN-cIMENT TOTaL

Bancs i entitats de crèdit i altres intermediaris financers - 21.440 9.000 - - - 393.009 423.449

Préstecs i crèdits a clients 30.321 106.232 32.052 335.105 547.855 461.004 - 1.512.569

Descoberts en comptes de clients 47.679 - - - - - 63.319 110.998

Cartera d’efectes de clients 2 4.692 2.248 1.369 3.150 2.500 - 13.961

2009 VENçUT FINS a 1 MES

D’1 a 3 MESOS

DE 3 MESOS a 1 aNy

D’1 aNy a 5 aNyS

MéS DE 5 aNyS

SENSE VEN-cIMENT TOTaL

Bancs i entitats de crèdit i altres intermediaris financers - 21.616 13.198 28.000 - - 265.925 328.739

Préstecs i crèdits a clients 27.774 110.629 148.714 366.446 421.896 430.655 - 1.506.114

Descoberts en comptes de clients 52.263 - - - - - 54.311 106.574

Cartera d’efectes de clients - 5.962 2.675 1.236 628 - - 10.501

2010 VENçUT FINS a 1 MES

D’1 a 3 MESOS

ENTRE 3 ME-SOS I 1 aNy

D’1 aNy a 5 aNyS

MéS DE 5 aNyS

SENSE VENcIMENT TOTaL

Obligacions i altres títols de renda fixa 20.006 8.227 53.941 42.854 334.555 405.193 - 864.776

2009 VENçUT FINS a 1 MES

D’1 a 3 MESOS

ENTRE 3 ME-SOS I 1 aNy

D’1 aNy a 5 aNyS

MéS DE 5 aNyS

SENSE VENcIMENT TOTaL

Obligacions i altres títols de renda fixa 10.302 16.604 15.001 117.360 193.041 438.132 - 790.440

54

Elsvencimentsdelsdipòsitsdel’INAFidelssaldoscreditorsa31dedesembrede2010i2009,sónelssegüents:

EldetallperdivisadelesInversionscreditíciesbrutes,delssaldoscreditorsilaCarteradevalorsbrutaa31dedesembrede2010i2009,éselsegüent:

2010 VENçUT FINS a 1 MES

D’1 a 3 MESOS

DE 3 MESOS a 1 aNy

D’1 aNy a 5 aNyS

MéS DE 5 aNyS

SENSE VENcIMENT TOTaL

INAF - 18.151 - 601 - - 240 18.992

Bancs i entitats de crèdit i altres intermediaris financers - 23.076 2.849 103 - 161.918 7.451 195.397

Dipòsits de clients - 236.610 284.847 446.888 270.497 1.538 1.254.504 2.494.884

Deutes representats per títols 23.000 23.000

2009 VENçUT FINS a 1 MES D’1 a 3 MESOS

DE 3 MESOSa 1 aNy

D’1 aNy a 5 aNyS

MéS DE 5 aNyS

SENSE VENcI-MENT TOTaL

INAF - 18.159 - 601 - - 389 19.149

Bancs i entitats de crèdit i altres intermediaris financers - 44.810 2.777 22.655 596 - 21.309 92.147

Dipòsits de clients - 212.986 599.066 529.989 169.524 1.002 927.132 2.439.699

2010 EUROS RESTa DE DIVISES TOTaL

Bancs i entitats de crèdit i altres intermediaris financers 196.913 226.536 423.449

Préstecs i crèdits 1.385.345 127.224 1.512.569

Descoberts en comptes de clients 62.820 48.178 110.998

Cartera d’efectes de clients 13.960 1 13.961

Cartera de valors 876.192 81.467 957.659

2009 EUROS RESTa DE DIVISES TOTaL

Bancs i entitats de crèdit i altres intermediaris financers 168.731 160.008 328.739

Préstecs i crèdits 1.428.618 77.496 1.506.114

Descoberts en comptes de clients 105.579 995 106.574

Cartera d’efectes de clients 9.936 565 10.501

Cartera de valors 700.510 109.624 810.134

55

Pelquefaalsdipòsitsdel’INAFidelssaldoscreditorsdelsBalançosdeSituacióconsolidatsadjunts,eldetallperdivisaa31dedesembrede2010i2009éselsegüent:

L’apartat“Deutesrepresentatspertítols”incloulesemissionsdetítolsderendafixafetesperAndorraCapitalAgrícolReig,B.V.durantl’exercici2010.Estractadeduesemissionsrealitzadesalsetembreial’octubre,per3i20milionsd’eurosrespectivament.Ambduesemissionsestancomposadespertítolsderendafixaestructurats.

5.Intermediarisfinancersalavistaibancsientitatsdecrèdit

Elsaldod’aquestepígrafa31dedesembrede2010i2009esdesglossadelaformasegüent:

2010 EUROS RESTa DE DIVISES TOTaL

INAF 18.992 - 18.992

Bancs i entitats de crèdit i altres intermediaris financers 171.110 24.287 195.397

Dipòsits de clients 1.973.565 521.319 2.494.884

Deutes representats per títols 23.000 - 23.000

2009 EUROS RESTa DE DIVISES TOTaL

INAF 19.149 - 19.149

Bancs i entitats de crèdit i altres intermediaris financers 84.748 7.399 92.147

Dipòsits de clients 1.934.244 505.455 2.439.699

2010 2009

comptes correntsBancs i entitats de crèdit 393.009 265.926Altres intermediaris financers - -

393.009 265.926Dipòsits a terminiBancs i entitats de crèdit 30.440 62.813Altres intermediaris financers - -

30.440 62.813

Menys, fons de provisió per a insolvències (152) (213)

423.297 328.526

56

Elmovimentdelfonsdeprovisióperainsolvènciesdurantl’exercici2010esdetallacomsegueix:

A31dedesembrede2010enelsepígrafsd’IntermediarisfinancersalavistaiBancsientitatsdecrèditnohihapartidesven-çudesnidubtoses.

6.Inversionscreditícies

Eldetalld’aquestcapítoldelsBalançosdeSituacióconsolidatsadjuntsa31dedesembrede2010i2009,persituaciódelcrèdititipusdegarantiaéselsegüent:

RIScOS ESPEcÍFIcS RIScOS GENèRIcS TOTaL

Saldo a 31 de desembre de 2009 - 213 213

Dotacions - - -Aplicacions - - -Recuperacions - (61) (61)

Saldo a 31 de desembre de 2010 - 152 152

2010Situació del crèdit Normal Vençut Dubtós Total

Préstecs i crèdits a clients 1.482.248 14.650 15.671 1.512.569Descoberts en comptes de clients 63.319 708 46.971 110.998Cartera d’efectes de clients 13.959 - 2 13.961

2009Situació del crèdit Normal Vençut Dubtós Total

Préstecs i crèdits a clients 1.478.340 4.592 23.182 1.506.114Descoberts en comptes de clients 54.311 731 51.532 106.574Cartera d’efectes de clients 10.501 - - 10.501

2010

Tipus de garantia Hipotecària Dinerària Valors Garantia personal i altres Total

Préstecs i crèdits a clients 837.605 26.471 285.386 363.107 1.512.569Descoberts en comptes de clients 30.408 - 51.481 29.109 110.998Cartera d’efectes de clients - - - 13.961 13.961

57

Elcapítold’Inversionscreditíciesa31dedesembrede2010inclouelscrèditsenquès’haniniciataccionsjudicialsperunimportde46.169milersd’euros.

Elmovimentdurantl’exercici2010delaprovisióperainsolvèncieshaestatelsegüent:

Ladotaciódel’exercici2010incloul’efectederivatdel’actualitzaciódelesgarantieshipotecàriesesmentadaalaNota3.d,perimportde4.258milersd’euros.

Acontinuacióesdetallenlesinversionscreditíciesambentitatsdelsectorpública31dedesembrede2010i2009,lesqualscor-responenenlasevatotalitatapréstecsicrèdits:

7.Carteradevalors

a. Obligacions i altres títols de renda fixa

Lacomposiciód’aquestcapítola31dedesembrede2010i2009éslasegüent:

2009

Tipus de garantia Hipotecària Dinerària Valors Garantia personal i altres Total

Préstecs i crèdits a clients 865.319 36.266 229.995 374.534 1.506.114Descoberts en comptes de clients 31.308 - 48.853 26.413 106.574Cartera d’efectes de clients - - - 10.501 10.501

RIScOS ESPEcÍFIcS RIScOS GENèRIcS TOTaL

Saldo a 31 de desembre de 2009 24.889 4.041 28.930

Dotació 19.028 - 19.028Recuperacions - (32) (32)Utilitzacions (21.331) - (21.331)Altres (331) 39 (292)

Saldo a 31 de desembre de 2010 22.255 4.048 26.303

2010 2009

Administracions centrals 51.300 85.253Administracions locals 41.408 42.357Entitats parapúbliques 2 -

92.710 127.610

58

A31dedesembrede2010,dinsdelcompted’“Altresobligacionsitítolsderendafixa”s’inclouen123.621milersd’euros(417.576milersd’eurosa31dedesembrede2009)corresponentsal´importdelstítolsderendafixanocotitzatsadquiritsalsfonsd’in-versiómonetarisgestionatspelGrup(vegeunota3.e)delesquals76.156milersd’euroscorresponenanotesestructuradesdetipusd’interésilarestaanotesdecrèdit.Almateixepígraftambés’inclou64.792milersd’euroscorresponentsauntítolcedittemporalmentambpactederecompra.

b. Participacions en empreses del Grup

EldetalldelesParticipacionsenempresesdelGrupa31dedesembrede2010i2009éselsegüent:

2010 DOMIcILI%

PaRTIcIPacIÓ DIREcTa

caPITaL RESULTaT DE L’EXERcIcI

DIVIDEND DE L’EXERcIcI

TOTaL FONS PROPIS

VaLOR PaTRI-MONIaL NET

DE La PaRTIcI-PacIÓ

Clau d’Or, S.L. (Immobiliària) Andorra 10% 30 (1) - 30 29

Mon Immobiliari, S.L.U. (Immobiliària) Andorra 100% 30 (4) - 27 3

Participacions en empreses del grup consolidades per posada en equivalència (vegeu nota 2)

- 3.045

Altres participacions - 76

3.153

2009 DOMIcILI%

PaRTIcIPacIÓ DIREcTa

caPITaL RESULTaT DE L’EXERcIcI

DIVIDEND DE L’EXERcIcI

TOTaL FONS PROPIS

VaLOR PaTRI-MONIaL NET

DE La PaRTIcI-PacIÓ

Clau d’Or, S.A. (immobiliària) Andorra 10% 30 (1) - 32 30

Mon Immobiliari, S.A. (immobiliària) Andorra 100% 30 (27) - 67 8

Participacions en empreses del grup consolidades per posada en equivalència (vegeu nota 2)

- 3.575

Altres participacions - 84

3.697

2010 2009

Deute públic del Principat d’Andorra (veure nota 20) 55.506 55.506

Deute públic dels països de l’O.C.D.E. 352.049 181.867

Altres obligacions i títols negociables de renda fixa 457.221 553.067

864.776 790.440

59

c. Altres participacions

Elcapítold’Altresparticipacionsreculllesinversionsenaccionsdesocietatsenlesquenoesposseeixmajoriadelcapitalnipoderdedecisió.

Lesparticipacionsa31dedesembrede2010sónlessegüents:

EldetalldelesParticipacionsenempresesdelGrupconsolidadesperposadaenequivalènciaa31dedesembre2010éselsegüent:

% PaRTIcIPacIÓ DIREcTa caPITaL VaLOR PaTRIMONIaL NET

DE La PaRTIcIPacIÓTOTaL

FONS PROPISDIVIDENDS EN 2010

Andorra Assegurances Agrícol Reig, S.A. (asseguradora) 100% 2.404 3.045 3.045 705

3.045 3.045 705

2010

DENOMINacIÓ SOcIaL I acTIVITaT DOMIcILI PaRTIcIPacIÓ DIREcTa

caPITaL SUBScRIT

TOTaL DE FONS PROPIS

BENEFIcI DE L’EXERcIcI

DIVIDENDS DE L’EXERcIcI

VaLOR PaTRI-MONIaL NET

DE La PaRTIcI-PacIÓ

Túnel d’Envalira, S.A. (infraestructures) Andorra 10% 8.400 17.366 (627) -  840Semtee, S.A. (oci i salut)* Andorra 15% 25.242 38.328 2.169 -  3.929Seguretat i Serveis, S.A. (seguretat)* Andorra 1,08% 32 767 - - 218

4.987* Dades dels estats financers corresponents a l’exercici 2009

2009

DENOMINacIÓ SOcIaL I acTIVITaT DOMIcILI PaRTIcIPacIÓ DIREcTa

caPITaL SUBScRIT

TOTaL DE FONS PROPIS

BENEFIcI DE L’EXERcIcI

DIVIDENDS DE L’EXERcIcI

VaLOR PaTRI-MONIaL NET

DE La PaRTIcI-PacIÓ

Túnel d’Envalira, S.A.(infraestructures) Andorra 10% 8.400 19.509 (1.115) -  840Semtee, S.A. (oci i salut) Andorra 15% 25.242 38.328 2.169 -  3.929Seguretat i Serveis, S.A. (seguretat) Andorra 28,6% 32 767 - - 218

4.987

60

Elcostd’adquisiciódels títolsde lacarteradenegociacióa31dedesembre2010ésde56.733milersd’euros(51.182milersd’euros a 31 de desembre de 2009). Les valoracions a preudemercat dels títols de les carteresd’inversió ordinària i avencimentsónde200.745i654.901milersd’euros,respectiva-ment,a31dedesembre2010(122.878i622.279milersd’eurosrespectivament,a31dedesembrede2009).L’importtotaldelesplusvàluesnoregistradespera totes lescategoriesa lamateixadataésde1.850milersd’euros(234milersd’eurosa31dedesembrede2009).

g. Fons de fluctuació de valors

Acontinuaciós’indicaelmovimentdelfonsdefluctuaciódevalorsdurantl’exercici2010:

h. Fons de provisió per a insolvències

2010 2009

Cartera de negociació 51.080 46.664Cartera d’inversió a venciment 692.005 627.128Participacions permanents 8.140 8.684Cartera d’inversió ordinària:

Renda fixa 135.040 123.358 Organismes d’inversió 71.394 4.300

957.659 810.134

Saldo a 31 de desembre de 2009 5.010

Dotacions 1.330

Recuperacions (508)

Saldo a 31 de desembre de 2010 5.832

Saldo a 31 de desembre de 2009 4.036

Dotacions netes al fons (1.053)

Saldo a 31 de desembre de 2010 2.983

Dinsdelsfonsd’inversiógestionatspelGrups’inclouena31dedesembrede2010elssegüentsfonsd’inversió:AlternativeIn-vestmentConservative,AlternativeInvestmentGrowth,AstraAndbancBonds,AstraSIFFondipositiAlternativeInvestmentPrivateEquity.

f. Valoració de la cartera

Acontinuacióesdetallenelstítolsa31dedesembrede2010i2009classificatsenlescategoriesdevaloraciódescritesenlanota3(e):

2010 2009Gestionats per:

Entitats vinculades al Grup 74.887 8.294Entitats no vinculades al Grup 8.904 2.672

83.791 10.966

d. Accions i altres títols de renda variable

Les accions i altres títols de renda variable recullen totesaquelles accions i títols, cotitzats i no cotitzats, assignats alacarteradenegociació,querepresentenparticipacionsenelcapitald’altressocietats,enlesquenoexisteixunavinculacióduradoraniestandestinadesacontribuiral’activitatdelBanc.

e. Organismes d’inversió

EldetalldelesParticipacionsenorganismesd’inversióbrutesdesglossadesenfunciódelesentitatsquelesgestionena31dedesembrede2010i2009sónlessegüents:

A31dedesembrede2010,elfonsdeprovisióperainsolvèn-ciescorresponexclusivamentalaprovisiógenèricacorrespo-nentalacarteradevalors.

8.Actiuimmobilitzat

a. Actius immaterials, despeses amortitzables i actius materials

ElmovimentdelsActiusimmaterialsidespesesamortitzablesdurantl’exercici2010idelsseuscorresponentsfonsd’amortit-zacióéselsegüent:

61

ElBancvaassolirunacordambPyrénées,S.A.ambefectedesdel’1degenerde2003,segonselqualambduespartsaportendeterminades operacions de finançament i serveis financersderivatsdelasevaactivitatauncompteparticipatiu,elsresul-tatsdelqualsónparitaris.Delpreuenquèesvavalorarlesaportacionsenresultaunadiferènciade3.063milersd’eurosqueelBancvaferefectiva,laqualvaquedarregistradadinsdelapartidad’Altrescomadespesesamortitzables.

El termini d’amortització de les despeses amortitzables, se-gonselPlacomptabledelsistemafinancer,ésdecincanys.Donatquel’acorderaindefinitipertald’alinearlageneracióderendimentsprevistosambl’amortització,esvademanaral’InstitutNacionalAndorràdeFinancesiesvaobtenirl’auto-ritzacióambdata19degenerde2004,pertaldeportararesul-tatsladiferènciaabansesmentadaenunperíodededeuanys.

31/12/2009 aLTES BaIXES TRaSPaSSOS 31/12/2010Cost:

Actius multipropietat 538 - - - 538Aplicacions informàtiques 27.337 479 (274) 712 28.254Altres 8.509 2.823 (727) (712) 9.893

Total 36.384 3.302 (1.001) - 38.685

Fons d’amortització:

Actius multipropietat (98) (10) - - (108)Aplicacions informàtiques (20.843) (2.175) 208 - (22.810)Altres (2.999) (584) 5 - (3.577)

Total FONS D’aMORTITzacIÓ: (23.940) (2.769) 213 - (26.496)

Total NET 12.444 533 (788) - 12.189

Durantelprimersemestredel’any2007AndPrivateWealth,S.A.varealitzarlacompradelaSocietatgestoraP&PPortfo-lioPlanningambdomiciliaGinebra(Suïssa),generant-seunadiferència positiva de consolidació. En fusionar-se ambduessocietats l’any 2008, aquesta partida va aflorar un fons decomerçdinsdelBalançdelGrup,quefiguraregistratdinsdel’apartatd’Altresde l’immobilitzat immaterialper importde962milersd’eurosa31dedesembre2010(1.192milersd’eurosa31dedesembre2009).

ElmovimentdelsActiusmaterialsdurantl’exercici2010,idelsseuscorresponentsfonsd’amortitzacióéselsegüent:

62

COST: 31/12/2009 aLTES BaIXES TRaSPaSSOS REVaLORacIONS 31/12/2010

aFEcTES a L’EXPLOTacIÓ:Terrenys 46.632 - - - - 46.632Immobles 46.620 - - (1.005) - 45.615Mobiliari 4.997 262 (50) 83 - 5.292Obres d´art -Instal·lacions 27.339 637 (105) 427 - 28.298Equip de processament de dades 20.801 467 (172) 50 - 21.146Vehicles 1.440 56 (167) - - 1.329Immobilitzat en curs 759 1.083 - (599) - 1.243

Subtotal 148.588 2.505 (494) (1.044) - 149.555

aLIè a L’EXPLOTacIÓ:Immobles 9.999 7.468 (317) 1.005 - 18.155Terrenys 10.641 - - - - 10.641Instal·lacions 4.223 42 - 39 - 4.304Equips informàtics 92 - - - - 92Mobiliari 33 - - - - 33Vehicles 16 - (10) 0 - 6

Subtotal 25.004 7.510 (327) 1.044 - 33.231

Total acTIUS MaTERIaLS: 173.592 10.015 (821) 0 - 182.786

Fons d’amortització:

aFEcTES a L’EXPLOTacIÓ:Immobles (9.079) (1.912) 0 59 - (10.932)Mobiliari (4.634) (138) 31 0 - (4.741)Instal·lacions (18.920) (1.272) 9 4 - (20.179)Equip de processament de dades (17.785) (1.249) 41 0 - (18.993)Vehicles (275) (69) 51 0 - (293)

Subtotal (50.693) (4.640) 132 63 - (55.138)

Fons d’amortització:

aLIè a L’EXPLOTacIÓ:Immobles (3.689) (241) - (59) - (3.989)Instal·lacions (4.160) (29) - (4) - (4.193)Equips informàtics (92) - - - - (92)Mobiliari (31) - - - - (31)

Subtotal (7.972) (270) - (63) - (8.305)

Total FONS D’aMORTITzacIÓ: (58.665) (4.910) 132 0 - (63.443)

Fons de provisió per la depreciació (428) (2.085) 8 - - (2.505)

Total acTIUS MaTERIaLS NET 114.499 3.020 (681) - - 116.838

63

Al’exercici2010nos’hancapitalitzatinteressosodiferènciesdecanvicorresponentsal’actiuimmobilitzat.

Prenentcomadatael30denovembrede2008iambl’autoritzacióexpressadel’INAFdedata9dedesembrede2008,elBancvaprocediral’actualitzaciódelvalorenllibresdelsimmoblesonestrobalasevaSeuSocialilaxarxad’oficines(veurenotes3gi11).Durantl’any2010s’hacomprovat,mitjançantunataxaciófetaperunexpertindependentqueelvalordemercatdelsbénsesmentatsessituapersobredelseuvalorenllibres,procedintaferlesdotacionsnecessàriesenelscasosonnohaestataixí.Aquestesdotacionss’hanrealitzatambcàrrecareservesderevaloraciód’acordambl’autoritzaciódel’INAFdedata2demarçde2011.

b. Diferències positives de consolidació

L’adquisiciódeQuestCapitalAdvisers,S.A.eldia17dedesembrede2009vagenerarunfonsdecomerçdeconsolidacióde13.556milersd’euros,d’aquests7.482quefigurenal’apartat“Regularitzacions”hanestatactivatsdurantl’exercici2010enreco-neixementdelspagamentsajornatsdel’operaciód’adquisició,registratsaquestsúltimsal’apartat“AltresPassius”delBalançdeSituacióa31dedesembrede2010.D’altrabandal’adquisiciódeColumbusdeMéxico,S.A.eldia11d’Abrilde2008vagenerarunfonsdecomerçdeconsolidacióde3.572milersd’euros(vegeunota2).Elscontractesdecompravendad’ambduessocietatsinclouenpotencialspagamentsajornatsenfunciódelsfutursresultatsd’aquelles.

9.Fonsdeprovisionsperariscosicàrregues

a. Provisions per a pensions i obligacions similars

Elmovimentdelfonsperapensionsiobligacionssimilarsdurantl’exercici2010haestatelsegüent:

Saldo a 31 de desembre de 2009 8.533

Regularitzacions 7.482 Amortitzacions (1.751)Diferències de canvi 236

Saldo a 31 de desembre de 2010 14.500

JUBILacIONS PREJUBILacIONS FONS DE PENSIONS TOTaL

Saldo a 31 de desembre de 2009 757 489 4.146 5.392

Dotació de l’exercici amb càrrec al compte de pèrdues i guanys 40 283 559 882Pagaments efectuats a pensionistes i rescats de l’exercici (73) (306) (514) (893)Altres moviments 111 320 10 441

Saldo a 31 de desembre de 2010 835 786 4.201 5.822

LadotacióalFonsdepensionsestàregistradadinsl’epígrafAltresdespesesdepersonalalComptedePèrduesiGuanys.Aquestadotacióinclou,al’exercici2010,103milersd’euros(114milersd’eurosal’exercici2009)enconceptedecàrregafinancera.

Elspagamentsefectuatsapensionistesiprejubilatsdurantl’exercici2010s’hanregistratcontraelfonsdeprovisió.

64

caPITaL SOcIaL

RESERVa LEGaL

RESERVa EN Ga-RaNTIa

PRIMa D’EMISSIÓ

RESERVES DE REVa-LORacIÓ

RESERVES VOLUNTÀ-

RIES

RESERVES DE cON-

SOLIDacIÓDIVIDENDS RESULTaT

Saldo a 31 de desembre de 2009 78.061 15.612 17.856 69.999 65.000 39.491 10.365 - 44.357

Distribució de resultats de l’exercici 2009 - - - - - 45.751 - - (45.751)Ajustaments Consolidació - - - - - - (1.573) - 1.573Vendes realitzades de títols de renda fixa no cotitzats (Nota 3e) - - - - - 35.908 - - -

Ajust valoració immobles - - - - (1.758) - - - -Resultat de l’exercici 2010 - - - - - - - - 40.778

Saldo a 31 de desembre de 2010 78.061 15.612 17.856 69.999 63.242 121.150 8.792 - 40.778

Lainversiódelacarteradevalorsassignadaalfonsdejubilacionsiprejubilacionsa31dedesembrede2010corresponaunapartd’untítolderendafixadelacarteradevencimentques’amortitzaràel15dejuliolde2019.

Elsaldodelfonsassignatapensions,quecorresponalpersonalactiu,estàcobertambdipòsitsceditsalmercatinterbancari.

b. Altres provisions

Enaquestepígrafs’incloubàsicament,a31dedesembrede2010,unaprovisióde2.136milersd’euros,associadaalespèrduespotencialsdelesoperacionsambderivatsdenegociaciócontractadespelBanc.

Elmovimentd’altresprovisionsdurantl’exercici2010haestatelsegüent:

A reserva legal -A reserva voluntària 14.570A dividends 27.031

Saldo a 31 de desembre de 2010 41.601

31/12/09 DOTACIONS UTILITZACIONS 31/12/10

Altres Provisions 1.374 1.214 (452) 2.136

TOTAL 1.374 1.214 (452) 2.136

10.Distribucióderesultats

Lapropostadedistribuciódelresultatdel’exercici2010delBancqueelsAdministradorspresentaranalaJuntaGeneralperalasevaaprovació,éslasegüent:

11.Movimentdelsfonspropisifonsperariscosgenerals

ElmovimentdelsfonspropisdelGrupdurantl’exercici2010haestatelsegüent:

65

a. Capital social

A31dedesembrede2010elcapitalsocialdelBancestàcom-posat per 1.751.825 accions amb un valor nominal de 44,56euros.Enaquestadatanoexisteixenaccionsambcaracterís-tiquesespecials,nirestriccióalatransmissiódelesaccions.

b. Reserva legal i reserves voluntàries

D’acordamblalegislaciómercantilAndorranaelsBancshandedotarun10%delbeneficidel’exercicialareservalegalfinsarribaraun20%delcapitalsocial.

El78%de lesReservesVoluntàries i laPrimad’emissiódelBanca31dedesembrede2010sóndelliuredisposició.

c. Reserves en garantia

Aquest apartat inclou les reserves engarantia dedipòsits id’altres obligacions operacionals a mantenir dipositades enl’INAFperlesentitatsenquadradesenelsistemafinancer.

d. Reserves de Revaloració

El saldo de l’epígraf “Reserves de revaloració” correspon al’actualització en llibres del valor demercat de determinatsimmoblesdelBanc(veurenotes3gi8).

LesReservesdeRevaloraciótenencaràcterindisponiblefinsquel’actiusurtiefectivamentdelGrupi/ol’INAFautoritzilasevadisposició.

e. Reserves de consolidació

Lesreservesdeconsolidaciócorresponenalessegüentssoci-etats:

Elmovimentdelesreservesdeconsolidaciódurantl’exercici2010haestatelsegüent:

2010 2009

Andorra Banc Agrícol Reig, S.A 3.299 6.834Andorra Gestió Agrícol Reig, S.A.U. 8.471 4.606Andorra Assegurances Agrícol Reig, S.A. 3.794 3.092Grup Nobilitas N.V. (6.556) (5.112)Andbanc Bahamas Ltd 2.583 1.977Savand, S.A.U. (2.077) (948)Andbanc Asset Management Luxembourg (258) -Andbanc (Panamá) S.A. (260) -Altres (204) (84)

TOTaL 8.792 10.365

RESERVES EN SOcIETaTS cONSOLIDaDES

Saldo a 31 de desembre de 2009 10.365

Distribució del resultat de 2009 a reserves 1.963Dividend complementari 2008 (6.950) Altres ajustaments de consolidació 3.414

Saldo a 31 de desembre de 2010 8.792

66

2010 2009

andorra Banc agrícol Reig, S.a. 42.915 45.751

Societats consolidades per integració global: (2.062) 1.261

Andorra Gestió Agrícol Reig, S.A. 2.509 3.865Andbanc Bahamas Limited 1.349 606Grup Nobilitas N.V. (2.036) (1.443)

Columbus de México, S.A. (75) 189And Private Wealth, S.A. (1.636) (1.122)Quest Capital Advisers 1.230Andbanc Wealth Management LLC (381)Ajustaments de Consolidació Grup Nobilitas (1.174) (510)

Savand, S.A.U. 134 (1.129)Andbanc Asset Management Luxembourg, S.A. (502) (258)Andbanc (Panamá), S.A. (1.012) (260)Andbanc (Luxemburg) S.A. (2.332)Altres (172) (120)

Societats consolidades per posada en equivalència 159 702Andorra Assegurances Agrícol Reig, S.A. 159 702

ajustaments de consolidació 1.081 (3.357)

42.093 44.357

g. Dividend a compte

Nos’harealitzatdistribuciódedividendsacomptedelresultatdel’exercici2010.

h. Fons per a riscos generals

Elmovimentdelfonsperariscosgeneralsdurantl’exercici2010haestatelsegüent:

Saldo a 31 de desembre de 2009 2.800

Recuperacions netes del fons (nota13) (2.000)

Saldo a 31 de desembre de 2010 800

f. Resultats atribuïts al Grup

EldetalldelsResultatsatribuïtsalGrupa31dedesembrede2010éselsegüent:

67

13.Altrespartidesdelbalançdesituacióidelcomptedepèrduesiguanys

Addicionalment,a31dedesembre2010trobemaquestesaltrespartidessignificativesalcomptedepèrduesiguanys:

a. Resultats extraordinaris

AddicionalmentalarecuperaciódelFonsperariscosgeneralsesmentadaalanota11.e,durantl’exercici2010s’hanregistratenaquestepígrafdelcomptedepèrduesiguanyspèrduesperbaixesd’immobilitzatper588milersd’euros,retrocessionsd’inte-ressosicomissionsmeritadesl’any2009per990milersd’euros,despesesd’exercicisanteriorsper1.890milersd’euros,despesesperoperacionssocietàriescorresponentsal’exercici2009per740milersd’euros,recuperacionsd’actiusmoltdubtososper780milersd’eurosiingressoscorresponentsal’exercicianteriorper2.890milersd’euros.PerpartdelesSocietatsdependents,trobemunaaportaciód’ingressosextraordinarisde159milersd’eurospervendesd’immobilitzatirecuperacionsd’actiusmoltdubtossosprocedentsdeSavand,S.A.,aixícomdespesesd’exercicisanteriorsprocedentsd’AndbancAssetManagement,S.A.ideSavandS.A.per537i123milersd’eurosrespectivament.

14.Derivatsfinancers

Pelquefaalesoperacionsdefutursiderivatsfinancers,totseguitespresentaeldesglossamentdelsvalorsnocionalspertipusdeproductesderivatsquemantéelGrupa31dedesembrede2010,iesdistingeixentreoperacionsdenegociacióidecoberturaipermercatalquepertanyen:

2010 MERcaT cOBERTURa NEGOcIacIÓ TOTaL

Compravenda no vençuda de divises No reglamentat 1.140.140 - 1.140.140Opcions No reglamentat 176.126 25.388 201.514Permutes financeres No reglamentat 717.961 13.408 731.369Altres acords No reglamentat 161.323 122.753 284.076

2.195.550 161.549 2.357.099

2009 MERcaT cOBERTURa NEGOcIacIÓ TOTaL

Compravenda no vençuda de divises No reglamentat 1.894.333 - 1.894.333Opcions No reglamentat 118.384 97.246 215.630Permutes financeres No reglamentat 373.747 29.787 403.534Altres acords No reglamentat 120.434 20.371 140.805

2.506.898 147.404 2.654.302

12.SaldosenEurosirestadedivises

Lacomposiciódel’actiuipassiudelsBalançosdeSituacióentreEurosid’altresmonedes,éscomsegueix:

2010 2009actiu Passiu actiu Passiu

Euros 2.683.958 2.663.446 2.763.036 2.432.232Resta divises 521.106 541.618 185.752 516.556

3.205.064 3.205.064 2.948.788 2.948.788

68

15.Actiusceditsengarantia

ElBancnotéa31dedesembrede2010actiusceditsengarantiadelsseuscompromisosodecompromisosdetercers.

16.Operacionsambentitatsipersonesvinculades

Eldetalldelesoperacionsambentitatsipersonesvinculadesquesobrepassenel10%delsfonspropisa31dedesembrede2010éselsegüent:

accIONISTES SOcIETaTS PaRTIcIPaDES

MEMBRES DEL cONSELL

D’aDMINISTRacIÓ (NO accIONISTES)

MEMBRES DE La DIREccIÓ GENERaL (NO accIONISTES)

aLTRES PaRTS VINcULaDES

Bancs i entitats de crèdit Actiu - - - - Passiu - - - - -

Inversions creditícies 47.794 - - - 135.396Comptes d’ordre 98.763 - - - 21.717Dipòsits de clients 503 - - - 3.251

FINS a UN aNy D’1 aNy a 5 aNyS MéS DE 5 aNyS TOTaL

Compravenda no vençuda de divises 1.140.140 - - 1.140.140Opcions 7.542 16.826 177.146 201.514Permutes financeres 270.574 386.944 73.851 731.369Altres acords 228.466 48.610 7.000 284.076

1.646.722 452.380 257.997 2.357.099

Lesoperacionsdecompravendanovençudesdedivisessónformalitzadesenfermamblafinalitatprincipaldecobriramercatlesoperacionsdeclientsienimportsmenysrellevantspercobrirriscosdedivisapatrimonial.Laposicióglobaldel’entitatperdivisesiterminisescontrolaiestancadiàriament.

Lespermutesfinanceresiopcionsescontractenenfermamblafinalitatdecobrirelriscdetipusd’interèsd’operacionsambclients.Elbanccontrolaregularmenteldiferencialexistententreelnominalcontractatil’importdelesoperacionsacobrir,con-siderant-seaquestdiferencialcomapermutesfinanceresdenegociació.

Elsaltresaccordscorresponenaoperacionsenfermdecoberturaamercatdelesoperacionsformalitzadesambclientsiaope-racionsdenegociacióquecomplementenlesposicionsdelacarteradevalors.

Elsterminisdelesoperacionsdefutursiderivatsfinancersal31dedesembrede2010presentaelsegüentdetall:

69

LesposicionsdelBancmantingudesambaccionistescorrespo-nena2personesfísiquesi2personesjurídiques.Delespri-meres,capésmembredelConselld’AdministracióomembredelaDireccióGeneral.LessegonessónmembresdelConselld’Administració.

L’apartataltrespartsvinculadesincloulesposicionsmantin-gudespelBancamb30societatsenlesqualspersonesvincu-ladesexerceixeninfluènciasignificativa.AquestesentitatsnotenenlafinalitatdedonarserveialsclientsdelBanc.

Pelquefaalessocietatsparticipades,alsmembresdelConselld’Administraciónoaccionistes i alsmembresde laDireccióGeneralnoaccionistes,nohihanposicionsque representinmésdel10%delsfonspropisa31dedesembrede2010.

Pelquefaalsaccionistes,alsmembresdelConselld’Adminis-traciónoaccionistes,alessocietatsparticipadesialsmembresdelaDireccióGeneralnoaccionistesdurantl’exercici2010nohihahaguttransaccionsquerepresentinmésdel5%delresul-tatdel’exercici2010.

Totes les operacions vinculades han estat dutes a terme apreusdemercat.

17.Riscosdemercat

Gestió del risc

La identificació, lamesura, la gestió i el control del risc ésunelementclauenlagestiódelGrupAndbanc.Elmarcdecontrolderiscinclouuncomponentqualitatiu,relatiualade-finiciódepolítiquesiresponsables,iuncomponentquantitatiuassociatal’establimentdelímits.

ElposicionamentdelGrupentermesdegestiódelriscesbasaenmantenirunapolíticaprudent,onl’assumpcióderiscosvaestretamentlligadaal’exercicidelesactivitatsdenegocienbancacomercial,bancaprivadaigestiódepatrimonis.

L’establimentde lespolítiques, ladeterminaciódels límits ila supervisió global de riscos és responsabilitat del Comitèd’Actius,PassiusiRiscos(COAP),quitédelegadaaquestafun-cióperpart delConsell d’Administració.Així, lespolítiques

generalsielslímitsespecíficsdefinitsalCOAPespresentenalConselld’Administracióperalseuanàlisiiaprovació.Elslímits de risc es revisen periòdicament per adaptar-los a laconjuntura econòmica i delsmercats i, enqualsevol cas, espresentenanyalmentalConselld’Administració.

Peradeterminarelslímitsderiscsatorgatsapaïsosoinsti-tucionsfinanceres,elGrupesbasaenvariablesrelativamentestables, compodenserel ratingoelTier I, i variablesdemercat,comaraelnivellalquecotitzaelCreditDefaultSwapoelcomportamentrelatiuquehatingutl’acciódel’entitatenqüestióenborsa.Durantl’any2010,larevisiód’aquestslímitshaestat freqüent,arrande la inestabilitatprovocadaper lacrisideldeutesobirà.

Com a responsable de la gestió del risc de tipus d’interès,risc de tipus de canvi, risc país i de contrapartida, risc deliquiditat iriscdemercat,elCOAPesreuneixcomamínimambperiodicitatmensual.ElCOAPtédelegadalasupervisiód’aquestsriscosaldepartamentMiddleOffice,elqualreportaals seusmembresambperiodicitatdiària i setmanal segonscorresponguilainformaciódegestiórelativaalsriscossuper-visats.Addicionalment,ésresponsabilitatdelcomitèlagestiódelbalançilagestiódelcapital,ambl’objectiudemantenirunaltnivelldesolvència.

Laresponsabilitatdegarantirquel’activitatdegestiódepa-trimonisesdesenvolupad’acordambelmarclegalireglamen-tariestablert iavaluar-neelsresultatss’assignaalCOAPdeGestió,queesreuneixambperiodicitatmensual.Elcomitède-legaelseguimentdelagestiódepatrimonisalMiddleOffice.Amésdelcontroldelasubjeccióalmarcregulatori,elMidd-leOfficeavalual’acomplimentamblapolíticad’inversiódelsfonsicarteresirealitzaunseguimentperiòdicdelesmesuresderendibilitatilesmesuresderisc,tantex-antecomex-post.

Risc de tipus d’interès

Elriscdetipusd’interèsesdefineixcoml’impacteenelvalordemercatdelsactiusipassiusdelGrupcomaconseqüènciadelsmovimentsenelstipusd’interès.LesmesuresqueutilitzaelGrupperaavaluaraquest impactesónlasensibilitatdelmarge financerperaunperíoded’unanyadesplaçaments

70

paral·lelsdelacorbadetipusd’interèsde100puntsbàsicsperalesprincipalsdivisesdelbalançilasensibilitatdelvalordemercatdelsrecursospropisadesplaçamentsparal·lelsdelacorbadetipusd’interèsde100puntsbàsics.

Enlaconjunturadetipusd’interèshistòricamentbaixosenlaqueenstrobemdesdefadosanys,elGruphamantingutunaexposiciópositivaadesplaçamentsdelacorbadetipusd’inte-rès,ésadir,elmargefinancerdelGrupaugmentariadavantd’unrepuntdelstipusd’interèsiesveuriareduïtdavantd’unadisminuciód’aquests.Així,aquestagestiós’hatraduïtenungapderepreciacionsdelsactiusipassiussensiblesalstipusd’interèsdelbalançpositiu,ésadir,anivellgloballarepreci-aciódelsactiusésanterioreneltempsaladelspassius.Enaquestposicionamenthihacontribuïtlacessiódedipòsitsal’interbancariaterminismoltcurtsilainversióenbonsambrendibilitatlligadaal’euribor3/6mesos,totiquetambés’hanadquiritbonsdevencimentsllargsatipusfixsensecoberturaperaaugmentarladuració.

Ellímitestablertcomapèrduamàximacomaconseqüènciad’undesplaçamentparal·leldelacorbadetipusd’interèsde100puntsbàsicsésdel5%delsrecursospropis.Durantl’any2010aquestlímitnohaestatexcedit.

Risc de mercat

Elriscdemercats’enténcomlapèrduapotenciala laqualestàexposadalacarteradevalorscomaconseqüènciadecan-visenlescondicionsdemercat,talscomelspreusdelsactius,elstipusd’interès, lavolatilitatdelmercat i la liquiditatdelmercat.LesmesuresqueutilitzaelGrupperagestionarelriscdemercatdelacarterapròpiasónlametodologiavalueatrisk(VaR)ielstresstesting,enlíniaambl’estàndardgeneraldelmercat.

ElVaResmesurautilitzantelmètodeparamètric.Elcàlculobtingutcorresponalapèrduamàximaesperadaaunhoritzótemporaldeterminatiambunnivelldeconfiançadefinit.ElGrupcalculaelVaRperaunhoritzótemporald’unasetmanaiambunnivelldeconfiançadel99%ielperíodehistòricconsi-deratperalcàlculdelamatriudecorrelacionsilesvolatilitatsésdetresanys.Durantl’any2010,elVaRmitjàcalculatper

alacarterad’inversióordinàriailacarteradenegociacióhaestatde0,83milionsd’euros,ambunmàximde1,81milionsd’eurosiunmínimde0,62milionsd’euros.Laposiciómitjanadelacarterad’inversióordinàriaidenegociacióhaestatde167milionsd’euros.LaposiciónetamitjanadelacarteradevalorsdelGrup(queinclou155milionsd’eurosenderivatsdecobertura)haestatde868milionsd’euros,haventestatelVaRmitjàdel0,38%delaposiciómitjanainvertida.

Ambl’objectiudemillorarlamonitoritzaciódelsriscosdelacarterapròpia,Andbancvainiciaraprincipisdel2010unpro-jected’implementaciód’unaeinaambabastdesdefrontfinsabackquepermettractarunaàmpliagammad’actiusfinancersigestionar-neelsriscos,iquedisminuiràdeformasignificativaelriscoperatiuassociatalagestiódelacarterad’inversió.

Risc de crèdit

ElriscdecrèditesrefereixalapèrduapotencialderivadadelfetqueunacontrapartidanoacompleixiamblesobligacionsquetécompromesesambelGrup.

ElGrupaplicaunapolíticaprudentenl’assignaciódelímits,autoritzantexposicióúnicamentapaïsosambaltaqualifica-ciócreditíciaidinsd’aquestsamblesentitatsfinanceresméssolvents.L’aprovaciódels límitsderiscperpartdelConselld’Administracióésanual,totiqueamesuraques’hananatdonantnousesdevenimentsenlacrisideldeutesobiràs’hanrevisat les líniespera reduir l’exposicióalspaïsosafectats,mantenintunbaixnivellderisc.

Laconcessiódelímitsésestrictaperaaquellesposicionsambcontrapartidesonnoexisteixuncol·lateralcomagarantia.Enaquestcas,esrequereixquelacontrapartidatinguiunràtingd’altaqualitatcreditíciaenbasealavaloraciódelesprinci-palsagències(Moody’s,FitchiS&P)iqueelmercatliassigniunriscdecrèditrelatiumoderat,reflectitenelnivellalqualcotitzaelCDSa5anys.L’observaciódelavariabledemercatpermetincorporarenelmodelambmajorimmediatesaqualse-volcanvienlaqualitatcreditíciadelacontrapartida.

Risc de liquiditat

El risc de liquiditat es defineix com el risc que una entitat

71

nopuguiferfrontalsseuscompromisosdepagamentenunmoment determinat, ja siguin els derivats del venciment dedipòsits,ladisposiciódelíniesdecrèditconcedidesoelsre-querimentsdegarantiesenoperacionsambcol·lateral,entred’altres.

EldepartamentMiddleOfficemonitoritzalaposiciódeliqui-ditat diàriament, controlant que esmantingui per sobre delmínimdeliquiditatestablertpelCOAP.S’hadefinitunimportmínimdisposableencashadiaiunimportmínimaddicionalencashiposicionsaltamentlíquidesdisposableaunasetma-na.Escontroladiàriamenttambéelseguimentdelesposicionsfinançablesambrepoil’acomplimentamblaràtiodeliquiditatestablertaperl’INAF,l’organismesupervisordelsistemafinan-cerandorrà.Aquestraticomparaelsactiuslíquidsifàcilmentmobilitzablesielspassiusexigibles,iesfixaenunmínimdel40%.ElGruphamantingutunaràtiodeliquiditatdemitjanadurantl’any2010del59,73%,essentafinalsd’anydel78,04%.

Desdeprincipidel’any2009s’elaboramensualmentunpladecontingènciade la liquiditatdelGrup,ons’avaluaquinaés la liquiditat contingent en funció de diferents nivells demobilitzaciódelsactiuslíquidsiconsiderantquinéselcostalquals’obtindriaaquestaliquiditat.UnaaltramesuradegestiódelaliquiditatacurtimigterminiqueutilitzaelGrupéselvencimentresidualdelsactiusipassiusdelbalançdelGrup.

Elslímitsd’exposiciómàximad’acordambdiferentsmesures,segonselfactorgeneradorderisc,hanestatdurantl’exercici2010(enmilersd’euros):

2010 2009

Accions i altres títols de renda variable 1.118.078 859.455Obligacions i altres títols de renda fixa 3.985.965 3.812.341Participacions d’organismes d’inversió no gestionats pel Grup 1.028.096 814.264Altres 6.259 81.998

6.138.398 5.568.058

Aquestsdipòsitsdevalorsinclouena31dedesembrede2010un importde339.985milersd’eurosengarantiadediversesoperacionsd’actiuiriscdefirma.

A31dedesembrede2010elpatrimonideclientsindividualsgestionatmitjançantmandatestrobaregistratal’epígrafdeDipòsits de valors i altres títols en custòdia de tercers delsComptesd’OrdreicomptescreditorsdelpassiudelBalançdeSituacióconsolidatadjunt.Elsingressosregistratsenconceptede comissionsdegestió depatrimoni estan inclosos a l’epí-grafComissionsperserveisprestatsdelcomptedePérduesiGuanysconsolidatadjunt.

19.Altrescomptesd’ordre

Eldetalld’aquestepígrafa31dedesembrede2010i2009éselsegüent:

2010 2009

Actius molt dubtosos 42.469 21.282Altres 154.509 155.288 Fidúcies 84.023 85.760 Altres 70.486 69.528

Deute públic emès pel M.I.Govern 55.506 55.506Títols Propis no cotitzats 8.140 8.684Altres 6.840 5.338

196.978 176.570

LÍMITS

RENDA FIXA - Posició destinada a trading 15.000CANVIS - Posició Global Termini/Comptat 6.000INTERÈS - Pèrdua patrimonial per pujada d’un 1% en la corba de tipus d’interès (*) 5% RENDA VARIABLE - Posició destinada a “trading” 6.000(*) Límit sobre recursos propis

18.Dipòsitsdevalorsialtrestítolsencustòdia

A31dedesembrede2010,eldetalld’aquestepígrafdelscomp-tesd’ordreconsolidatsadjunts,d’acordambeltipusdevalor,

éselsegüent:

L’apartat“Fidúcies”inclouelstítolsderendavariablenoco-titzatsquel’entitattépercomptedetercers.Aqueststítolshifigurenpelvalordemercatmésacuratdelqueesdisposii,enabsènciad’aquest,pelseuvalornominal.

72

20.Complimentdelesnormeslegals

Llei de regulació del coeficient d’inversions obligatòries.

ElM.I. ConsellGeneral del Principat d’Andorra, en la sevasessiódel30dejunyde1994,vaaprovarlaLleideregulaciódelcoeficientd’inversionsobligatòries.ElReglamentquede-senvolupaaquestalleiconcerneixexclusivamentalesentitatsbancàries,ilesobligaamantenirenelseuactiuuncoeficientd’inversióenfonspúblicsandorrans.

Ambdata31dedesembrede2005elGovernvadictarunDe-cretd’emissiódedeutepúblicdelaqueelBancvasubscriure55.766milersd’euros(veurenota7)ambvenciment31dede-sembrede2009iremunerataltipusd’interèsoficialdelBancCentralEuropeuaunany.El31dedesembre2009aquestdeu-tepúblicvaserrenovatperunimportde55.506milersd’eurosiambvencimentel31dedesembrede2013.

Aixímateix, també resultavenhomologablescoma fonspú-blicselscrèditsconceditspelsBancsdinsd’unprogramaqua-lificatd’interèsnacionalisocial,destinatalfinançamentprivi-legiatdel’habitatge,aprovatpelM.I.Governd’Andorraeldia26d’abrilde1995.ElscrèditsconceditspelBancperaquestconceptesuposena31dedesembrede2010unimportde365milersd’euros(440milersd’eurosa31dedesembrede2009)iesregistrenenl’epígrafInversionscreditícies/Préstecsicrè-ditsaclientsdelBalançdeSituacióconsolidatadjunt.Aquestscrèditsmeritenuntipusd’interèsanualfixdel6%.

ElM.I. ConsellGeneral del Principat d’Andorra, en la sevasessiódel’11demaigde1995,vaaprovarlaLleideregulaciódereservesengarantiadedipòsitsid’altresobligacionsope-racionalsamanteniridipositarperlesentitatsenquadradesenelsistemafinancer.Aquestalleiobligalesentitatsintegra-desenelsistemafinancerandorràamantenirentreelsseusrecursospermanentsunesreservesmínimesdefonspropisengarantiadelessevesobligacionsoperacionalsdefinsellímitdel4%(essentlapartexigidaperl’exercici2010del1,25%)deles inversions totalsde lesentitats,deduïdes les realitzadesambfonspropisi fonsd’origenbancari.EldipòsitconstituïtpelBanciSocietatsdependentsperaquestconceptea31dedesembrede2009 i 31dedesembrede2010erade18.066 i

18.066milersd’eurosrespectivament.Aquestimportestrobaregistrat en l’epígraf INAFde l’actiudelBalançdeSituacióconsolidatadjunt.

Ambdata3demarçde2010elGovernvadictarundecretdequalificaciód’interèsnacionalisocialsotaelprogramadesti-natal finançamentprivilegiatd’empreses inegocisdenovacreació,innovació,reconversióiprojectesemprenedors.Bàsi-camentconsisteixenimpulsaridonarsuportalesnovesideesd’aquellsesperitsque,entempsdifícilsientornsdecanvi,hiveuenoportunitatsireptesque,senseestarexemptsderisc,podenaportardesenvolupamenteconòmicalpaísmitjançantl’atorgamentdecrèdits,prèviavaloracióivalidacióglobaldelsprojectespresentats, perpart d’una comissiómixta entre laCambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, AndorraDesenvolupamentiInversió,SAU,l’AssociaciódeBancsd’An-dorra(ABA)ielGovernd’Andorra.A31dedesembreelsaldopendentdecobramentesde304milersd’eurosifigurendintredelbalançal’apartatdepréstecsicrèditsaclients.

Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquidi-tat de les entitats financeres

ElM.I.ConsellGeneraldelPrincipatd’Andorra,enlasevases-sióde29defebrerde1996,vaaprovarlaLleideregulaciódelscriterisdesolvènciaideliquiditatdelesentitatsfinanceres.

Aquestalleiobligalesentitatsbancàriesamantenirunaràtiodesolvència,formuladaapartirdelesrecomanacionsdelBa-selCommitteeonBankingRegulationandSupervisoryPrac-tices,comamínimdel10%,determinadamitjançantuncoefi-cientqueposaenrelacióalsrecursospropisajustatsambelsactiusderiscponderatsd’acordambelgrauderiscd’aquestsactius.Aixímateixobligaamantenirunaràtiode liquiditatcomamínimdel40%.

Lesràtiosdesolvènciaideliquiditatdelsestatsconsolidats,determinadesd’acordambaquestallei,erena31dedesembrede2010del22,29%i78,04%respectivament,(20,21%i50,71%a31dedesembrede2009).

LaLleideregulaciódelscriterisdesolvència ide liquiditatdelesentitatsfinancereslimita,addicionalment,laconcentra-

73

cióderiscosafavord’unmateixbeneficiarial20%delsfonspropisdel’entitatbancària.D’altrabandal’esmentadalleies-tableixquel’acumulacióderiscosqueindividualmentsuperinel 5%dels fonspropisnopot sobrepassarel límitdel 400%delsesmentatsfonspropis.AixímateixelriscmantingutambmembresdelConsell d’Administraciónopot superar el 15%delsfonspropis.Elsmencionatsriscossónponderatssegonselqueestableixl’esmentadallei.

EnelpresentexercicielGruphacomplertambels requeri-mentscontingutsenaquestaLlei.Laconcentracióderiscafavor d’un mateix beneficiari màxima assolida ha estat del15,20%delsfonspropis(18,45%enl’exercici2009).Elscrèdits,o altres operacions que impliquen risc a favor d’un mateixbeneficiari,queexcedeixel5%delsfonspropis,nohansobre-passat una acumulació de riscos agregadament del 108,66%(137,53%peral’exercici2009).

Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la deliqüèn-cia internacional.

Enlasevasessiódel29dedesembrede2000,elM.IConsellGeneral,vaaprovarlaLleidecooperaciópenalinternacionalidelluitacontraelblanqueigdedinersovalorsproductedeladeliqüènciainternacional.

D’acordambelquedisposa la llei, elGruphaestablertelsprocediments adequats i suficients de control i comunicacióinterna,afideprotegirelsecretbancariidepreveniriimpediroperacions relacionadesambelblanqueigdecapitalsproce-dentsd’activitatsdelictives.Enaquestsentits’handutatermeprogramesespecíficsdeformaciódelpersonal.

Llei de l’Impost Indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i serveis financers

ElM.I.ConsellGeneraldelPrincipatd’Andorra,enlasessiódel14demaigde2002,vaaprovarlaLleidel’ImpostIndirec-te sobre laprestaciódeserveisbancaris i serveis financers.Aquestimposttéperobjectiugravarelsserveisquelesenti-tatsdelsectorfinancerprestenalsseusclients.

Laquotadeliquidaciódel’impostescalculasegonselsistema

dedeterminacióobjectiva,d’acordambelquepreveulaLleidel’impost indirectesobrelaprestaciódeserveisbancaris ideserveisfinancers,iamblesdeclaracionspresentadespelsobligatstributaris.

L’import registrata31dedesembrede2010per l’impost in-directe sobre laprestacióde serveisbancaris i financershaestatde12.752milersd’euros(11.708milersd’eurosl’any2009).AquestconceptehaestatregistratalcomptedeTributsdinsdeDespesesgeneralsalComptedePèrduesiGuanys.

Llei d’aplicació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea en matèria de fiscalitat dels ren-diments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos

ElConsellGeneraldelPrincipatd’Andorra,enlasevasessiódel21defebrerdel2005,varatificarl’AcordentreelPrincipatd’Andorra i laComunitatEuropea relatiua l’establimentdemesuresequivalentsalesprevistesalaDirectiva2003/48/CEdelConsellenmatèriadefiscalitatdelsrendimentsdel’estalvien formadepagamentd’interessos.Aixímateix, en la sevasessióde13dejunydel2005,vaaprovarlaLleid’aplicaciódel’esmentatAcord.

En el present exercici, elBanc, en qualitat d’agent pagador,hacomplertamblesobligacionscontingudesenl’Acord ienla seva Llei d’aplicació, i ha liquidat l’import de la retencióseguintl’establertenlalegislacióesmentada.

21.Actuacionsenmatèriad’obrasocialosimilar

ElGrupnotécontretesobligacionslegalsniestatutàriesenmatèriad’obrasocial.Noobstantaixò,elGrupsempres’hacaracteritzatperunfortcompromíssocialiunadecididavoca-ciódetreballenfavordel’interèsgeneral,facilitantelprogréseconòmicisocialdelpaís.

22.Fetsposteriors

Ambposterioritataltancamentdel’exercici2010nos’haproduitcapfetsignificatiuambimpacteenelscomptesanualsdel’exer-cici2010.

74

6. Gestió del RiscLagestióielcontroldelriscsónelementsfonamentalsenlagestiódelGrupAndbanc.Elsprincipalsriscsalsqualss’ex-posaelGrupeneldesenvolupamentdelasevaactivitatsón:

-Riscdetipusd’interès

-Riscdetipusdecanvi

-Riscdemercat

-Riscdecrèdit

-Riscdeliquiditat

-Riscoperacional

-Riscreputacional

Elmarcdecontrolderiscelconformauncomponentquali-tatiu,associataladefiniciódepolítiquesiresponsables,aixícomuncomponentquantitatiubasatenl’establimentdelímits.ElposicionamentdelGrupentermesdegestiódelriscesfo-namentaenmantenirunapolíticaprudent,onl’assumpcióderiscsvalligadaal’exercicidelesactivitatsdenegocienbancacomercial,bancaprivadaigestiódepatrimonis.ElsprincipisenquèesbasalagestióielcontroldelsriscsdelGrupsónelsindicatsacontinuació:

- Definicióclaraderesponsabilitatsdelesunitatsimplicadesenelcontroldelrisc

- Dotaciódelsrecursoshumansitècnicsadequatsperaunaexecucióefectivadelesfuncions

- Sistemesdecontrolinternadequats

- Transparènciaenlainformaciórelativaalsriscosassumits

La definició de les polítiques, l’especificació dels límits i lasupervisióglobalderiscsésresponsabilitatdelComitèd’Ac-tius,PassiusiRiscs(COAP),quetédelegadaaquestafuncióperpartdelConselld’Administració.Pertant,lespolítiquesilímitsdefinitsalCOAPespresentenalConselld’Administracióperalasevaratificació.Elslímitsderiscesrevisenperiòdica-

mentperadaptar-losalaconjunturaeconòmicaidelsmercatsi,enqualsevolcas,espresenten,comamínim,anyalmentalConselld’Administracióperalasevaaprovació.

Peradeterminarelslímitsderiscsassignatsapaïsos,elGrupaplicafactorsrelativamentestables,comsónlapertinençaaorganismesinternacionals(UE,OCDE)oelràting,ivariablesdemercat,coméselnivellalqualcotitzaelCredit Default Swapdelpaís.Aquestslímitss’hanrevisatendiversesocasi-onsdurantl’any2010,especialmentacausadelainestabilitatprovocadaperlacrisideldeuteirlandèsigrec,enunentornd’augmentdelaprimaderiscdelspaïsosdelsudd’Europa,concretamentPortugal,EspanyaiItàlia.

Enreferènciaalslímitsderiscsassignatsainstitucionsfinan-ceres,esconsiderenfactorscomaraelràtingielcapitalTier I,aixícomindicadorsdemercat,concretamentelnivellalqualcotitzaelCredit Default Swapoelcomportamentrelatiuquehatingutl’accióenborsa.Durantl’any2010,s’hanincorporaten l’anàlisiels resultatsde lesprovesdestress testde lesentitatsfinancereseuropeesdutesatermepelCEBS.

Com a responsable de la gestió del risc de tipus d’interès,riscdetipusdecanvi,riscdepaísidecontrapartida,riscdeliquiditat iriscdemercat,elCOAPesreuneixcomamínimambperiodicitatmensual,totiquearrandelacrisideldeutesobirà durant el 2010 s’hanpres decisions sobre la base dereunionspuntualsnoplanificades.Addicionalment,ésrespon-sabilitatdelComitèlagestiódelbalançilagestiódelcapital,ambl’objectiudemantenirunaltnivelldesolvència.ElCOAPté delegada la supervisió d’aquests riscs al departament deMiddle Office.

Laresponsabilitatdegarantirquel’activitatdegestiódepatri-monisesdesenvolupad’acordambelmarclegalireglamentariestablertiavaluar-neelsresultatsésdelComitèdeSeguimentdeGestió,queesreuneixambperiodicitatmensual.Elcomi-tèdelegaelseguimentdelagestiódepatrimonisalMiddle Office.Amésdel control de la subjecció dels organismes i

75

modelsd’inversióalmarcregulatori,elMiddle Officeavalual’acomplimentdelapolíticad’inversióestablertairealitzaunseguimentperiòdicdelesmesuresderendibilitatilesmesuresderisc,tantexantecomexpost.

Reptes del 2010

Desdel’inicidel2010vamviureunnouepisodidecrisifinan-cera internacional, aquest cop, centrada en el deute sobirà.Inicialment el focus d’atenció va serGrècia, que elmes dedesembrede2009vapatiruna reducciódel seu ràting, ialprincipidegeneresvadonaraconèixerqueenelsdarrersanyshaviaestatpublicantunesxifresdedèficitiendeutamentinferiorsalesreals.Acausad’aquestsfets,elcostperemetredeute grec alsmercats de capitals es va anar incrementantfinsaarribaranivellsinsostenibles,iGrèciavahaverderebrefonsdelaUnióEuropea(UE)ielFonsMonetariInternacional(FMI),acanvid’aplicarseveresmesuresd’austeritatperreduirelnivelld’endeutament.

Lacrisigregavacontagiaraltreseconomieseuropees,princi-palmentIrlanda,Portugal,EspanyaiItàlia.Enelcasd’Irlan-da,elmesdesetembreesvaferpúblicqueelsanejamentdelbalançdelsbancsirlandesospodiasuposaral’Estatuncostequivalental30%delGDP,fetquevaaccelerarlespressionsperquèIrlandaentrésennegociacionsamblaUEil’FMIperacceptar rebre fons. Les altres economies del sud d’Europavanveurecomelseuràtingerarevisatalabaixaielsmercatsfinancerselsexigienunsdiferencialsdecrèditméselevatsperemetredeute,jaqueelseunivelld’endeutaments’haviaincre-mentat substancialment els darrers anys, veient-se forçadestambéaaplicarmesuresd’austeritatiaflexibilitzarlesseveseconomies.

Enaquestentornd’eixamplamentgeneralitzatdelsdiferenci-alsdecrèditdelspaïsoseuropeus,ienespecialelsPIGS,elGrup va aplicar una política de riscos prudent, contenint iminorantl’exposiciódirectaaldeutedelspaïsosquepresen-tavenmésdesequilibris iexercintunamonitoritzacióestretad’aquestesexposicions.

Respectealriscdecontrapartida,lapublicacióelmesdejuliol

delsresultatsderivatsdelsstress testdelsprincipalsbancseuropeus,totinotractar-sed’unaanàlisiexhaustiva,vaper-metrecatalogaraquestesinstitucionsiidentificaraquellesquepresentavenunsnivellsdesolvènciamésdèbils.ElGrupvaincorporar aquests resultats en el model d’assignació de lí-mits,concedintlímitsalescontrapartidesméssolventsicon-gelant-losaaquellesentitatsambnivellsmésbaixos.Aquestagestiódinàmicadelriscdecontrapartida,unenfocamentcon-servador iunasupervisióconstanthanpermèsmantenirunnivellderisclimitatd’acordamblapolíticaderiscsdelGrup.

Pera l’any2011, l’objectiudelGrupentermesdegestiódelriscésseguirestretamentl’evoluciódelacrisideldeutesobiràeuropeuimantenirlaflexibilitatperferfrontalsnousdesen-volupamentsquevaginsorgintenelsmercats,flexibilitatqueenshadepermetreimplementarlesmesuresadequadesperacotarelsriscsquese’nspresentin.

Risc de tipus d’interèsElriscdetipusd’interèsesdefineixcoml’impacteenelvalordemercatdelsactiusipassiusdelGrupcomaconseqüènciadelsmovimentsenelstipusd’interès.Lesmesuresqueutilitzael Grup per avaluar aquest impacte són: la sensibilitat delmarge financerperaunperíoded’unanyadesplaçamentsparal·lelsdelacorbadetipusd’interèsde100puntsbàsicsperalesprincipalsdivisesdelbalançilasensibilitatdelvalordemercatdelsrecursospropisadesplaçamentsparal·lelsde lacorbadetipusd’interèsde100puntsbàsics.

Atesa la conjuntura de tipus d’interès històricament baixosenlaqualenstrobemenelsdarrersanys,elGruphadeciditmantenirunaexposiciópositivaadesplaçamentsdelacorbadetipusd’interès,ésadir,elmargefinancerdelGrupaugmen-tariadavantunrepuntdelstipusd’interèsi,alainversa,esveuriareduïtdavantunadisminuciód’aquests.Així,aquestagestiós’hatraduïtenungapderepreciacionsdelsactiusipas-siussensiblesalstipusd’interèsdelbalançpositiu,ésadir,aescalagloballarepreciaciódelsactiusésanterioreneltempsaladelspassius.Aquestposicionamentprovédelacessiódedipòsitsal’interbancariaterminismoltcurtsilainversióenbonsambrendibilitatlligadaal’euribor3/6mesos,totique

76

tambés’hanadquiritbonsdevencimentsllargsatipusfixsen-secoberturaperaugmentarladuració.Adiferènciadel’anyanterior, durant el 2010 no s’han contractat swaps de tipusd’interèsambvencimentacurtterminidavantlaperspectivad’unpossiblerepuntdelstipuseneltramcurtdelacorba.

Per suportar l’estratègia de tipusd’interès que s’ha aprovatperalGrup, l’any2010elConselld’Administracióvadecidiraugmentarellímitestablertdesensibilitatdelsrecursospropiscomaconseqüènciad’undesplaçamentparal·leldelacorbadetipusd’interèsde100puntsbàsicsdesdel4%vigentfinsaquellmomental5%actual.Totimantenir-seaunsnivellspropersallímit,durantl’anyaquestnohaestatexceditencapmoment.

Risc de tipus de canvi

ElGrupenténelriscdetipusdecanvicoml’impacteenelvalordemercatdelsactiusipassiusdelGrupdenominatsendivisesdiferentsal’eurocomaconseqüènciadelsmovimentsenelstipusdecanvi.Diàriamentesfaunseguimentdelesoperacionsdecanvialcomptatiaterminipertalquelapo-sicióobertadedivisasiguimínima.Afinald’any, laposicióobertaglobalerad’1,38milionsd’euros,quanel límitglobaldeposicióobertaendivisesésde6milionsd’euros.Alllargdel’any2010,laposiciónetacurtamàximahaestatde-0,08milionsd’eurosilaposiciónetallargamàximahaestatd’1,38milionsd’euros.

Risc de mercat

Elriscdemercats’enténcomlapèrduapotenciala laqualestàexposadalacarteradevalorscomaconseqüènciadecan-visenlescondicionsdemercat,talscomelspreusdelsactius,elstipusd’interès, lavolatilitat i la liquiditatdelmercat.LamesuraqueutilitzaelGruppergestionarelriscdemercatdelacarterapròpiaéslametodologiavalue at risk(VaR)comaestàndardgeneraldelmercat.

ElmètodedecàlculVaRéselmètodeparamètric.Elcàlculobtingutcorresponalapèrduamàximaesperadaaunhoritzótemporaldeterminatiambunnivelldeconfiançadefinit.ElGrupcalculaelVaRperaunhoritzótemporald’unasetma-naiambunnivelldeconfiançadel99%ielperíodehistòricconsideratperalcàlculdelamatriudelescorrelacionsilesvolatilitatsésdetresanys.Elmesdefebrerdel’anypassatelConselld’AdministracióvaaprovarlamodificaciódellímitdeVaR,passantd’unVaRanualde20milionsd’euros,peratotalacarterad’inversió,aunVaRanualde10milionsd’eurosperalacarterad’inversióordinàriaidenegociació,queequivalaunlímitdeVaRaunasetmanad’1,4milionsd’euros.Durantl’any 2010, el VaRmitjà calculat per a la cartera d’inversióordinària i lacarteradenegociacióhaestatde0,83milionsd’euros,ambunmàximd’1,81milionsd’eurosiunmínimde0,62milionsd’euros.Laposiciómitjanadelacarterad’inver-sióordinàriaidenegociacióhaestatde167milionsd’euros.

77

ElmesdemarçesvaproduirunexceditdellímitdeVaRperla inversióde40milionsd’eurosendeutepúblicalemanyadeuanysenlacarteraordinària,operacióinclosaenlalíniad’inversió a venciment en deute públic a llarg termini, quetenia l’objectiud’allargar laduracióde l’actiu.Aquestespo-sicionsnoesvanacabar incorporanta lacarterad’inversióavenciment, sinóqueesvanvendreamercatper realitzarplusvàlues.LaposiciónetamitjanadelacarteradevalorsdelGrup(queinclou155milionsd’eurosenderivatsdecobertura)haestatde868milionsd’euros,haventestatelVaRmitjàdel0,38%delaposiciómitjanainvertida.

delfetqueunacontrapartidanocompleixiamblesobligacionsquetécompromesesambelGrup.L’exposicióquetéelGrupalriscdecrèditcomprèn:

- Elriscd’incomplimentderivatdel’operativahabitualdetre-soreria,queincloubàsicamentpréstecsalmercatinterban-cari, préstec i endeutament ambvalors, operacions repo itransaccionsambderivatsOTC

- Elriscd’incomplimentdelsemissorsdebonsencarteraprò-pia

ElGrupaplicaunapolíticaprudentenl’assignaciódelímits,autoritzant exposició a aquells països amb una alta qualifi-caciócreditíciaidinsd’aquestsalesentitatsfinanceresméssolvents.L’aprovaciódels límitsderiscperpartdelConselld’Administracióésanual,totiqueamesuraques’hanproduïtnousesdevenimentsenlacrisideldeutesobiràs’hanrevisatleslíniesperareduirl’exposicióalspaïsosafectats,mantenintunbaixnivellderisc.

Laconcessiódelímitsésmésestrictaperaaquellesposicionsambcontrapartidesonnoexisteixuncol·lateralcomagaran-tia.Enaquestcas,esrequereixquelacontrapartidatinguiunràtingd’altaqualitatcreditíciaenbasea lavaloracióde lesprincipalsagències(Moody’s,FitchiS&P)iqueelmercatliassigniunriscdecrèditrelatiumoderat,queesreflecteixenelnivellalqualcotitzaelCDSa5anys.L’observacióde lavariabledemercatpermetincorporarenelmodelambmajorimmediatesaqualsevolcanvienlaqualitatcreditíciadelacon-trapartida.

Amb la finalitat de reduir l’exposició al risc, el Grup utilit-zavalorscomacol·lateralendiversesoperatives,bàsicamenttransaccionsambderivatsOTC,operativarepoipréstecien-deutament de valors. Per a aquelles contrapartides amb lesqualshihasignatuncontractemàsterISDAambacceptaciódenetting, s’efectuaunacompensacióde l’exposicióende-rivatsentreambduescontrapartides.Durantl’any2010s’hansignatcontractesISDA,CSAiGMRAambdiversescontraparti-des,amblaqualcosaesdisposad’unmajornombredecontra-partidesamblesqualsoperarambderivatsialmateixtempseslimitasubstancialmentl’exposicióalriscdecontrapartida.

Amblafinalitatdemillorarelseguimentdelsriscsdelacar-terapròpia,Andbancvainiciaralprincipide2010unprojected’implementaciód’unaeinadelesméssofiticadesqueexistei-xenalmercat,ambabastdesdefrontfinsaback,quepermetgestionarunaàmpliagammad’actiusfinancersielsriscsquetenenassociats i,alhorapermetràdisminuir,demanerasig-nificativa, el risc operatiu associat a la gestió de la carterad’inversió.

Risc de crèdit

Elriscdecrèditfareferènciaalapèrduapotencialprovinent

78

d’operació.Elseguimentdel’evoluciódelriscesfaapartirdel’anàlisidevariablesqualitativesiquantitatives,adaptadesalsrequerimentsdelsupervisor.

LaràtiodemorositatdelGrupésdel3,83%,laqualsesituapersotadelamitjanadelesinstitucionsfinanceresdelspaïsosveïns.Durantel2010,elGruphamantingutunapolíticadedo-tacionsconservadoraihaincrementatelfonsdeprovisióperainsolvènciesen17milionsd’euros.Amés,durantl’anys’haproceditalaregularitzaciódesaldosanticsiqueestrobaventotalmentdotatsperunimportde21Md’euros.

Risc de liquiditat

ElriscdeliquiditatesdefineixcomelriscqueelGrupnopu-guiferfrontalsseuscompromisosdepagamentenunmomentdeterminat,jasiguinelsocasionatspelvencimentdedipòsits,ladisposiciódelíniesdecrèditconcedidesoelsrequerimentsdegarantiesenoperacionsambcol·lateral,entred’altres.Bonapartdelfinançamentprovédelsdipòsitsdeclients,essentunafontaddicionaldefinançamentelmercatinterbancari,jasiguiviadipòsitofinançamentenrepo.Enelsdarrersanys,l’aug-ment de recursos propis, a través de l’ampliació de capitali la retenció de beneficis, també ha estat una font de fonsdestacable.

Unade lesmesuresdegestióde la liquiditat a curt imitjàterminiéselvencimentresidualdelsactiusipassiusdelba-lançdelGrup.EldepartamentdeMiddle Office monitoritzalaposiciódeliquiditatdiàriament,verificantqueesmantinguipersobredelmínimdeliquiditatestablertpelCOAP.Aquestmínimsesituaenels100milionsd’eurosdecashaldiai100milions d’euros addicionals entre cash i posicions altamentlíquides a una setmana.Aquest control inclou el seguimentdiaridelesposicionsfinançablesambrepo.

Ambperiodicitatdiàriaesverificatambél’acomplimentamblaràtiodeliquiditatestablertaperl’INAF,l’organismesupervisordelsistemafinancerandorrà.Aquestaràtiocomparaelsactiuslíquidsifàcilmentmobilitzablesielspassiusexigibles,iesfixa

lesqualselGrupmantéunaexposiciódirectaalriscdel’emis-sori/ogarant,elsqualstenenràtingdegraud’inversió;aixícomtambéperbonsdecoberturadedipòsitsestructuratsdeclients,queelGrupmantéenelbalanç,peròperalsqualsn’hatransferitelriscalsseusclients.Laclassificaciódelacar-teraderendafixasegonselràtingdel’emissoréslasegüent(enmilersd’euros):

Respecteal’exposicióalriscdecrèditperoperativaambcli-ents,lainversiócreditíciadelGrupsesituaen1.637milionsd’euros, principalment en pòlisses de crèdit i préstecs, des-tacant les operacions ambgarantia hipotecària (868milionsd’euros)igarantiapignoratícia(336milionsd’euros).

Elsprincipalselementsenlagestiódelriscdecrèditsónlespolítiquesdeconcessióifacultats,lamonitoritzaciódel’evo-luciódel’exposicióil’establimentdecomitèsperiòdics(RiscirregulariComissióDelegada).Lesconcentracionsenriscdecrèditesrevisenambperiodicitatsetmanal,ambunseguimentqueestiguidinsdelsparàmetresmarcatspelsupervisoriesta-blintnivellsd’endeutamentmàximendeterminatscol·lectius.Laresponsabilitatde lagestió ielcontroldel riscdecrèditambclientscorresponaldepartamentdeRiscdeCrèdit.

Paral·lelament,esduuatermeuncontroldelsnivellsdemoro-sitatperproductepertald’ajustarlespolítiquesdeconcessióilesfacultats.Lesdecisionsdeconcessióesdeterminenanivell

caRTERa DE RENDa FIXa

RÀTINGRISc DE

L'EMISSOR I/O GaRaNT

TRaNSF. DEL RISc aLS

cLIENTSTOTaL

AAA 164.305 45.474 209.779AA+ fins a AA- 350.278 54.112 404.390A+ fins a A- 142.028 39.392 181.419BBB+ fins a BBB-

66.295 0 66.295

Grau d'inversió 722.905 138.978 861.883B+ 0 2.893 2.893Grau especulatiu

0 2.893 2.893

Total 722.905 141.871 864.776

LacarteraderendafixadelGrupescompond’emissionsen

79

enunmínimdel40%.LaràtiodeliquiditatmitjanadelGrupdurantl’any2010haestatdel59,73%,situant-seafinaldel’anyenel78,04%.

Desdefadosanyss’elaboramensualmentunpladecontin-gènciadelaliquiditatdelGrup,ons’avaluaquinaéslaliqui-ditatcontingentenfunciódediferentsnivellsdemobilitzaciódelsactiuslíquidsitenintencompteelcostalquals’obtindriaaquestaliquiditat.Elprimernivellinclouelsvolumsprestatsal’interbancariquevencenfinsd’aquíaunasetmana,elsbonsfinancersambvencimentacurtterminiielsvolumsnodispo-satsde líniesde finançamentd’interbancari.Elsegonnivellincloulesemissionsdedeuteméslíquides,ésadir,eldeuteemès o garantit per estats, que es pot finançar amb repo,i el deute emèsper financers amb col·lateral, principalmentcèdul·leshipotecàries.Eltercernivellincloularestadedeutelíquid,entreelsqualshihadeutesènior,titolitzacionshipote-càriesiproductesestructuratsnocomplexos.Laliquiditatqueespodriagenerars’avaluarespectealasortidanetadefonsmàximaquehatingutelGrupenunasetmana,aplicantunfactordestress.

Ràtiodeliquiditat

80

Elmesdesetembrede2010elComitèdeSupervisióBancàriadeBasileavaaprovar l’incrementdels requerimentsmínimsde capital de les entitats financeres, tal que el core equitymínim s’haurà de situar per sobre del 4,5% (respecte al 2%anterior) i les entitats hauran de mantenir una provisió deconservaciódelcapitald’un2,5%addicionali,enfunciódeles

sobreMercatsd’InstrumentsFinancers(MiFID),recollitsenlaLlei14/2010,laqualtéimplicacionsenlamajortransparènciaiprotecciódelsclientsenelmomentdecontractarproductesiserveisfinancers.

Gestió del capital

Enlagestiódelcapital,elGruptécomaobjectiunonomésmantenirunaràtiodecapitalqueresultisuficientpersuportarlesactivitatsdenegociactualsifutures,iacompleixiambelsrequerimentsdelsupervisor,sinótambédisposard’unnivelldecapitalquereflecteixilafortalesafinancerail’elevadasol-vènciadelGrup.

Afinald’anylaràtiodesolvènciasesituaenel22,29%,supe-rioraldobledelnivellmínimexigitpelsupervisordel10%imoltpersobrerespectealaràtiocomparabledemitjanadelesinstitucionsfinancereseuropees.Elsrecursospropisajustatsassoleixenels362,72milionsd’eurosielGrupmantéunexce-dentderecursospropisde200milionsd’euros.

Risc operacional

S’enténcomariscoperacionalelriscdepèrduesderivadesdelainsuficiènciaoelserrorsdelsprocessosinterns,lesperso-nesielssistemesoelsesdevenimentsexterns.

LaresponsabilitatdelseguimenticontroldelriscoperatiudelGruprecaueneldepartamentd’AuditoriaInterna,quemantélabasededadesd’incidènciesoperacionalsiexposalesme-surescorrectivesalaDireccióGeneraliComissiód’Auditoria.

L’eficient funcionamentdelsistemadecontrol interngeneraunvalorafegitalGrupenlamesuraenquèpermetmillorar-nelagestió,garantintl’eficàciadelsprocessosdenegociifacili-tantelcomplimentdelesnormeslegalsvigentsencadapaísonelGruphitépresència.

Risc reputacional

Elriscreputacionalesdefineixcomelriscactualopotenciald’ingressosidecapitalderivatd’unapercepcióadversadelaimatgedelGrupperpartdelsclients,lescontrapartides,elsaccionistesol’organismeregulador.

Permitigaraquestrischihaestablertsdiversosmecanismesdecontrol.Perunabanda,elGruptéaprovatuncodièticd’obli-gatcomplimentperpartde totsels treballadors,que inclouelsprocedimentsperalaprevenciódelblanqueigdediner,iestàsubjectea lesnormesètiques ideconductaestablertesperl’INAF.ElresponsabledesupervisarelcomplimentdelanormativainternaéseldepartamentdeComplimentNormatiu.

D’altrabanda,enlagestiód’aquestriscinherentenlacomer-cialitzaciódeproductesiserveisalsclientsdelGruphihaunprocedimentestablertperquè,previalllançamentdequalse-volproducte,elsdepartamentsimplicatsenelcontrol(entred’altres,MiddleOffice,AuditoriaInterna,JurídiciComplimentNormatiu)manifestinlasevaopiniórespecteal’adequaciódelproducte,lessevescaracterístiquesielsriscsassociatsabansdelacomercialitzaciódelproducte.

Durantl’any2010elGruphacontinuatdesenvolupantlestas-quesquelihandepermetrel’adaptaciódeladirectivaeuropea

81

circumstàncies,unaprovisióanticíclicaaddicionalde finsal2,5%delcapital.Addicionalment,laràtioTier I mínimaaug-mentafinsal8,5%(respecteal6%anterior)ilaràtiodecapitaltotalmínimafinsal10,5%(respecteal8%anterior).Enaquestentorn,ons’exigeixanivellinternacionalalsistemafinancerqueaugmentielseunivelldecapitalpertald’adequar-sealsnousrequerimentsdesolvència,Andbancestrobaenunapo-sició de solvència excel·lent, amb una ràtio de core capitalquesesituaenel19,10%,essentelimportdecore capitalde310.708.140euros.

82

L’any2010haestatunanydemoviments,ambfluctuacionsdelsmercatsfinancers,eleccionsicanvispolítics,catàstrofesclimatològiques i humanes, fites esportives, esdevenimentsculturals, innovacions tecnològiques... tot plegat, un any desuccessosquenohandeixatindiferentselsparticipantsimpli-cats.Andbanchapres l’estelad’aquesta implicaciópercon-tinuar amb el compromís adoptat per l’entitat el qual, anyrereany,s’hacontinuatconsolidantamblaparticipacióenelsesdeveniments,tantlocalscomglobals,quedurantaquestanys’hananatsucceint.

Desde ja faunsanys,elcompromísd’Andbanccomaenti-tat s’ha fet extensiua l’equiphumàque la compon.Comasocietat corporativa, l’Associació Solidària de Col·laboradorsd’Andbanc (ASCA),creadael2007,complementa lesaccionssolidàriesd’Andbanccoordinantifentméseficientl’acciódetotselscol·laboradorsdel’empresaenlaprojeccióielsuportalesdemandesd’ajudasolidàriacapadiversosprojecteslide-ratspercol·laboradors.

Lesaccionsqueestanrelacionadesambelsinfants,elsjovesoelscol·lectiusderisc,s’handutatermedemaneraaltruistaihandonatsuportadiversosprojectessolidaristantanivellnacionalcominternacional.Algunsdelsprojectesd’enguanyhan estat dirigits capals joves deLaGavernera, un centred’acolliment d’infants amb el qual es col·labora des que esva crear l‘associació. Altres projectes han estat la recollidad’alimentsimedicinesdestinatsalscampamentsderefugiatsdeTindufoaundispensarid’Haití,queestàdirigitpergentd’Andorra.Igualment,s’hanrealitzataportacionseconòmiquesperanenesdeSierraLeoneidelMarrocpertald’ajudar-lesenlesintervencionsmèdiquesnecessàriesperlarecuperaciódelesmalaltiesquepatien.Aixímateix,l’Associacióhaapa-drinat un nen deXile d’onze anys per tal d’ajudar-lo en elseucreixementpersonal ieducatiu.Perònonoméss’ofereixsuporteconòmicalsprojectes,el2010esvadonarsuportala

7. Indicadors SocialscampanyaquedesdelaFundacióVicenteFerreresvaportaratermeperpresentarlacandidaturadelPremiNobeld’aquestfilantropcatalà.

Enl’àmbitdesuportiajudaalsinfantsijoves,estrobenlesbeques anuals que s’atorguenal centre d’acolliment infantillaGavernera.Aquestesbeques,fruitdelconvenisignatentreAndbancielGovernd’Andorral’any2001,s’atorguenalsin-fantsacollitsenaquestcentreperdiferentsmotius,l’objectiude lesqualséseldepermetreals infants i jovesacollitsalCAIpoderseguirestudissuperiorsidegraumigoactivitatsextraescolarsod’acompanyamentdelesclassesobligatòries,amblafinalitatquepuguinobtenirlesmillorspossibilitatsielsmillorsresultatsenlasevaformacióacadèmica.Aquestesbequesesconcedeixenapropostadelgrupd’educadorsquefanelseguimentdecadascundelsinfantsijovesresidentsalcentre.

Calremarcarlacol·laboracióqueesfacadaestiuambAINAimossènRamondeCanilloenl’ediciódelcançonerqueacom-panyaelsinfantsenelstornsdecolòniesienlesactivitatsqueelcasald’infantsorganitzadurantl’any.Ambaquestaajudaespodenatorgarbequesainfantssenselapossibilitateconòmicafamiliarperquèpuguinaccediraunessetmanesdegaudiamblanaturaiambbonacompanyonia.

Andbanc amb l’esport

La temporada 2009-2010, ha tingutnovament coma estrellal’equipdebàsquetAndbancelqualhaparticipatunanymésenlalliganacional.L’equipvaconclourelafaseregularcomalíderinvictearribantalaFinalFourcomaclarcandidataltí-toliquefinalmentvaconquerir.L’equipdel’Andbanc,integratquasi majoritàriament per col·laboradors del banc, continuaaportantnombrososèxits.

83

Representació del COA als Jocs Olímpics de la Joventut.

L’apartatesportiuhaseguitessentundelscapítolsmésimpor-tantsenelqualcol·laboraAndbanc,vinculatdesdefaanysalpatrocinidel’esportatravésdelsclubs,delesfederacionsandorranesidelComitèOlímpicAndorrà(COA),pertaldemi-llorarl’esportandorràireforçarlaimatgeexteriord’Andorra.El2010haestatunanymogutperalsesportistesdelCOA.ElmesdefebrervanparticiparenelsJocsOlímpicsd’HivernqueesvancelebraraVancouver,Canadà.Els resultatsvanser valorats coma correctes, sobretotde caraal futur i alsJocsdeSochi2014.Amés,aquestanyesvaferlapresentaciódel’equipqueesvadesplaçaralaprimeraediciódelsJocsOlímpicsdelaJoventut,quevantenirllocaSingapur,desdel14d’agost finsal28delmateixmes.Aquestacompeticióvadestinadaanoisinoiesd’entre14a18anys,ielPrincipathivaparticiparambquatrerepresentantspertanyentsalesfede-racionsd’Atletisme,Judo,GimnàsticaiNatació.LapresidentadelaFederacióAndorranadeGimnàstica,EvaRodríguez,vaserlacapdemissiód’aquestaexpedicióquevacomptartam-bé amb l’assessorament tècnic de FrancescGarcía iMiquelRipoll.Labandererad’AndorravaserMònicaRamírez.

Com a esdeveniments esportius destacats cal ressenyar unanymésl’equipde freestyle.Aquestamodalitathaanatpre-nentforçadelamàdelsmésjovesesquiadors.Estractad’unesportqueestàarrelantambforçaalpaísiqueestàguanyantmoltsaficionatsperlasevaespectacularitat,perlaqualcosa,

Andbanchaapostatperaquestanovatendència.L’equipan-dorràde freestyleAndbancestàcompostde jovescorredorsque estan obtenint excel·lents resultats en les competicionsenlesqualsparticipen.Totileslesionsquehanpatitaquestany,elsridershanfetprovade lasevacompetitivitat ihanparticipatambèxitenlesdiversescursesques’hancelebratdurantlatemporada.

L’esquíhacontinuatessentundelsesportsquehacomptatambméssuport,jaqueamésdelescompeticionsinternaci-onalsressenyades,s’hacol·laborattambéenlajatradicionalcursadelMemorialManuelCerquedad’esquídeveterans,or-ganitzadaperl’EsquíClubd’Andorra.LacompeticióvatenirllocalespistesdeVallnord,alsectord’Arinsal,ihivanparti-ciparpropde100esquiadorsenlacategoriad’eslàlomgegant.

Elmóndelmotorhacontinuatambelsuportd’Andbanc.ElpilotresidentaAndorra,CyrilDespres,vaguanyaralprinci-pid’anyelRal·liDakarArgentina-Xile2010,aixícomelsral-lis:OiLibyaalMarrocielKennyEnduro.Elriderd’Andbanchatingutunatemporadadifícilmarcadaperleslesions,peròaquestesnol’hanallunyatdelsresultatsesperats.Igualment,comjaéshabitual,amblaintenciód’aprofitarlasevaexperi-ènciaenl’ensenyamentilaparticipaciódediversosjovesquepractiquenl’esportenunaactivitatquesiguiprofitosatantperalseudesenvolupamentpersonalcomprofessional,CyrilDes-presielseucompanyÀlexAntor,vanconvocarel2nRaidperajovespromesesesportives.Enaquestaedicióvanparticiparunavintenadejovesquevansortircapalazonamuntanyen-cad’Ensagents(Encamp)amblafinalitatdedemostrar,enlesdiferents activitats, la seva capacitat de treball en equip, laresistènciafísica,l’esperitdesuperació,lesaptitudsperrea-litzarl’esportilacompetitivitatquedemostracadaesportista.Duranttotalajornada,vanpodercompartirexperiènciesambpersones relacionades amb l’esport d’alt nivell (esportistesprofessionals,entrenadors,metges)combinadesambactivitatsesportivesixerradesdemotivació.

Elbàsquetielfutbolhantinguttambéespecialressò,sotaelpatrocinid’Andbanc,impulsantaquestsesportstantambnensandorranscomdelspaïsosveïns.UnanovaediciódelCampusNikehaportatduesestadesdebàsquetifutbol,enelmarcdel

84

PavellóJoanAlay,l’EstadidelM.I.ConsellGeneralil’EstadiComunal d’Andorra laVella, en els qualsnens i neneshanpogutaprendrelestècniquesdecadascund’aquestsesportsdemansdeprimeresfigures.Enaquesta12aedicióensvanacom-panyarelsjugadorsdefutbolPedroRodríguez,SergiBusquetsiBojanKrkic,amésdeljovejugadorMarcMuniesa,ielsdebàsquetJuanCarlosNavarroiRickyRubiodelFCBarcelonaiRudyFernández,jugadordelPortlandTrailBlazers,delalligadelsEUA.EnelprimertornvantenirelplaerdejugarambicontraundelsparticipantsmésveteràdelCampus,la“Bom-ba”Navarro,elqualvaserhomenatjatpertotselscompanyspercommemorariagrairlasevapresènciadurantaquests12anysdeparticipacióenelCampusNike.

Quant al futbol,Bojan iMuniesavan tancar el primer tornambunafestatotalmentdedicadaalsparticipantsenaquestacitaesportivatanesperadadecadaestiu.Elsquesierenespe-ratsivanportarmoltaexpectació,vanserelsjugadorsPedroiBusquests, recentmentarribatsde la competiciómundial iflamantscampionsinternacionals.Durantelsegontornelsju-gadorsdebàsquetvantenirtambéelprivilegid’entrenarambdosjugadorsimportants,RickyRubioiRudyFernández,elsqualsvanrespondretambéatoteslespreguntesqueelsjovesparticipantselsanavenfent.

Nike Camp 2010 amb Bojan Krkic i Marc Muniesa.

Tambéenl’àmbitdelbàsquet, l’esportd’elitharepetit l’èxitdelGlobalTech,organitzatperEsportenJocGrup iGlobalSportsAdvisors,ambManelBoschiFerranMartínezalcapda-vant.Aquestaestadas’haconvertitjaenunareferènciaperalsjovesvalorsdelbàsquetalgunsdelsqualss’estancomençantaconfirmaral’ACB.Enaquestcampusl’objectiuéstreballarimillorarelsdiferentsaspectestècnicsdel jocambungranequipdeprofessionals iambunescondicions immillorables,ambtreballengrupsreduïtsperferunseguimentindividualit-zatdecadaparticipantiambl’ajutdelesúltimestecnologiespertald’obtenirdadesperanalitzarl’evolucióposteriordelsjugadorsqueprovenendediversospaïsos.Aquestacinquenaedicióhacomptatambuntècnicd’or,DarrylMiddleton,unainstitucióenelmóndelbàsquetperlasevatrajectòriaiper-quèamb44anysencaracontinuaenactiu.Undelsorganitza-dors,FerranMartínez,vadeclararenlarodadepremsadelapresentacióqueelcampuss’haconvertitenuntraining camp dereferènciaaEspanya,onlamajoriadelsparticipantssónespanyols,peròqueenaquestaediciótambéhivanparticipardosjugadorssenegalesos.

Elgolfcontinuaessentundelspatrocinisd’Andbancderefe-rència.AquestanyelCircuitAndbancdeGolfhacelebratelseu desè aniversari recuperant el seu format habitual, ambcincetapesiunafinal.Undelsobjectiusdelcircuithaestatsempreaccediracampsespanyolsdereconegutprestigi.Enaquestaediciós’handisputatlesprovesalscampsdePanorà-mica(Vinaròs),Torremirona,undelscampsqueespresentavacomanovetat,MasiaBach,queacullelcircuitperprimercop,ielclàssicdelacita:CostaDorada.Eldarrercampiúltimaprovaperaconseguirparticiparenlafinal,vatenirllocalClubdeGolfCerdanya.Elsprimersclassificatsdelcampionatvantenirl’oportunitatdeparticiparenlafinal,alcampdeGolfElSaler,València,ivanpodergaudird’uncampconsideratd’en-treels10millorsrecorregutsd’Espanyaidelmón.Inauguratel1968,ésundelmillorscampsd’Europaambunaltnivelltècniciunagranbellesavisual.DissenyatperJavierAranas’integracompletamentenelparatgenaturaliprotegitdelParcNaturaldelSaler,al’Albuferavalenciana.

85

Andbanc amb la cultura

Elsuportincondicionalalaculturatornaaserundelsobjec-tiusd’Andbancjaques’enténcomundelseixosdecohesiódetotasocietat.Desdel’entitatesdónasuportainiciativescultu-ralsdiversesperpoderdifondre,almàximpúblicpossible,laricaofertaculturalquehihaalPrincipat.Dinsaquestàmbitpodemincloure,perexemple,lacol·laboracióquemantenim

El Saler. València. Circuit de golf Andbanc 2010

amblesambaixadesespanyola,portuguesaifrancesaperaladifusiódelesculturesd’aquestspaïsosdinsd’Andorra.

Delacol·laboracióambl’AmbaixadaEspanyolavansorgirelsja habituals projectes culturals, com l’exposició de pintura,aquestcopdel’artistavalenciàVicensTalens,ielconcertdejazz, enguany amb el pianista Joshua Edelman. La mostradelpintorvalencià, “Amor loco”, espresentavaperprimeravegadaaAndorra.Estractadelasevaúltimaproducció,queinclou tant quadres com escultures i instal.lacions. Aquestaobraescaracteritzapelmovimentdelesformessinuoses,elcolor com a element fonamental i un enfocament lúdic deltreballdel’artista.

Pel que fa a l’actuació, que està emmarcada dins del cicleConcertsenfamíliaiquevaadreçadaatottipusdepúblici

peratoteslesedats,vaestarprotagonitzadapelnovaiorquèsJoshuaEdelman,reconegutpianistaicompositor.EdelmanesvaestabliraMadridonhadesenvolupatunatascaenelcampdeljazziladocència.Alllargdelasevatrajectòriahapartici-patennombrososfestivalsinternacionalsihaestatconvidathabitualmentalCaféCentraldeMadrid,undel templesdeljazzdelacapitalespanyola.Edelmanesvadurelpremidemillorgrupespanyol,el2004,enelcertamend’intèrpretsdel25èFestivalInternacionaldeJazzdeGranada.

Unanymés,s’hadotatelPremiManelCerquedadenovel·lacurta que es lliura durant laNit Literària que el Cercle delesArtsilesLletresorganitzaanualment.Enaquestspremisesguardonen lesmillorsobrespresentadesendiferentsdis-ciplinesartístiques.El2010esvanpresentarelnombremésimportantd’obresdetoteslesedicions,16entotal.Elguardódenovel·lacurtaelvarebrel’obraintituladaUncamíentrelesvinyes,de l’autoraM.ÀngelsBoschiquevaaconseguirunaccèssitde3.500€.

Andbanc i l’entorn empresarial

Andbanc,juntamentamblarestad’entitatsfinanceresdelpaís,impulsatambéiniciativesenl’entornempresarial,destacantlacol·laboracióenl’organitzaciódelFòrumEmpresaFamiliar,elqualhaestatunèxitdeparticipació.

Aquestaediciódel9èFòrumdel’EmpresaFamiliartractavasobrelainnovacióielcreixementdelesempreses.Comsem-pre, l’EFA va convidar ponents de primer ordre per tractaraquesttema.Enguanyelsponentsvanser:

AntoniEsteve,doctorenFarmàcia,presidentdeLaboratorisEsteve, empresa familiar i grup químic farmacèutic interna-cional. També és president de la FundacióPríncep deGiro-na, compromesa amb projectes de recerca, d’emprenedoriai d’excel·lència empresarial.Aixímateixpresideix elConselld’AdministraciódelBancdeSangiTeixits(BST),delDeparta-mentdeSalutdelaGeneralitatdeCatalunya.

Carles Sumarroca que ocupa el càrrec de vicepresident delgrup COMSA-EMTE. Amb anterioritat, havia desenvolupat

86

elcàrrecdedirectorgeneral ideconsellerdelegatdelGrupEMTE,SA.ElSr.Sumarrocaésenginyersuperiordetelecomu-nicacionsperlaUniversitatPolitècnicadeCatalunyaitéunmàsterenEconomiaiDirecciód’EmpresesperlaUniversitatdeNavarra.

Sr.PankajGhemawat, llicenciat enMatemàtiquesAplicadesper Harvard College, doctorat en Economia per la HarvardUniversity i consultor de McKinsey & Company. És el pro-fessormésjovedelaHarvardBusinessSchool,delaqualvasermembredurant25anys.Enl’actualitatdirigeixlacàtedrad’estratègia global de l’IESE Business School. Consultor dediferentsgovernsicompanyiestransnacionals.Autordedife-rentsllibresdeprestigiacadèmic,comaraCommitment(FreePress,1991),Games Businesses Play(MITPress,1998),Stra-tegy and the Business Landscape(PearsonPrenticeHall,3rdedition,2009),Redefining Global Strategy(HarvardBusinessSchool Press, 2007) i Globalization SOS (Harvard BusinessSchoolPress,2010).

Per tractarundels temes financers ieconòmicsd’actualitat,l’agitaciódelsmercats,Andbancvaoferiralsseusclientslaponènciad’undelsanalistesmésrellevantsenaquestamatè-ria,elDr.EmilioOntiveros.CatedràticdelaUniversitatautò-nomadeMadrid,és tambéprofessoraTheWhartonSchool

Julián Sánchez, director general de Sacha London

(Universitat de Pennsylvania). Soci fundador d’Analistas Fi-nancierosInternacionales(AFI),tambéexerceixcomaconse-llerfinancerdel’AjuntamentdeMadrid,delGovernEspanyol,aixícomdenombrosesempresesquerequereixenelseuservei.

Undelsesdevenimentsambmésèxitquevatenirllocelmesdenovembrevaserlapresentaciódel’empresaSachaLondon,especialitzada en la comercialització del calçat femení ambmésdemigsegled’antiguitat.Esvaincloureenunaponènciareferentaltemadelagestióilainnovacióalesempreses,quevaestarpresentadapelseudirectorgeneralipropietariJuliánSánchez.Amblacol·laboraciódel’INESCOP,InstitutTecnolò-gicdelCalçat,SachaLondonhacreatelDNIdelcalçatquepermetobtenirunaidentificaciódigitaldelpeudelapersonaambtoteslessevesdadesanatòmiques:desdelalongitudfinsalesmesuresd’empenyaolapressióquefaencaminar.

Conferència Andbanc i BES. Relacions Andorra - Portugal.

Totsaquestsdetallss’inclouenenelseudocumentd’identitatpersonal i lipermetenencomanar lessevessabatesamida.Lessenyoresassistentsvanpodergaudird’unasessióperex-traureelDNIdelseupeu,ques’aplicaràaundelsmodelsdesabatesqueperalaproperatemporadahadissenyatl’equipdeSachaLondon.Lessabatesserandistribuïdesdurantelpri-mertrimestredel’anyabansdecomençarlacomercialització

87

delanovatemporada.

Dinselmarcdecol·laboracióinternacional,Andbancvasignarun conveni de relacions comercials amb el banc portuguèsBancoEspiritoSanto,BES,pelqualvatenirllocunaponènciapera lapresentaciódelconvenia laseucentrald’Andbancambeltítol,“RelacionsAndorra-Portugal:lagestiódelesin-versionsdesdel’estranger”,acàrrecdelsgestorsd’AndbancidelBancoEspiritoSanto.Esvaconvidarelcol·lectiuportu-guèsivacomptarambl’assistènciadelpresidentd’Andbanc,Sr.ManelCerquedaidel’ambaixadordePortugalaAndorra,l’Excm.Sr.MarioDamasNunes.

Andbanc i el medi ambientUnanymés,elsobjectiusmediambientalsfixatsperl’organit-zació s’hancentratacontinuaramb la sensibilització social(de col·laboradors, proveïdors i clients), amb la reducció delconsumdematèriesprimeresienergies,aixícomelreciclatged’aquestes.

Hemcontinuatamb la recollidaselectivadelplàstic,vidre ipaperentreelscol·laboradorsdeserveiscentrals,posantadis-posiciócontenidorsenzonesdefàcilaccésperatots,demane-raquetothompuguisumar-seconfortablementalarecollida.

UndelsmaterialsqueaAndbancs’utilitzaengransquantitatsiquepotperllongarelseucicledevidaútildesprésd’unapri-merautilitzacióéselpaper.Durantel2010s’hanfetactuacionscominsistirsobrelaimpressióadoblecara,lasubstituciódeles còpies de paper per les electròniques sempre que siguipossible,olaimpressióenblancinegreenllocdelcolor.Aixídoncs,aquestanys’haaconseguituna reducció respectedel’anypassatd’uns32.930kgdepaperdavantels40.110kgdel2010.

Andbanctambégestionaelreciclatgedeltònerdelesimpres-soresidelfax,delsqualsse’nhanrecollit260entotalaquestany2010.Pelquefaalespiles,continuemposantal’abastdelstreballadorsdel’empresacontenidorsperdipositar-hilespilesd’úsparticular,amésdelesquesónpròpiamentusadesalafeina.Aquestanys’hanrecollit32kgdepiles.

Aquestesactuacionsposendemanifestlavoluntatd’Andbancdeparticipareneldesenvolupamentdelasocietatenlaqualenstrobemimmersos.

88

8. Consell d’Administració i Organització

89

Presidència

Óscar Ribas ReigPresidentHonorari

Manel Cerqueda Donadeu President

Oriol Ribas Duró Vicepresident

Consell d’Administració

Enric Palmitjavila Ribó Conseller

Manel Ros Gener Conseller

Xavier Santamaria Mas Conseller

IGESA Conseller(representatperJosepVicensTorradas)

CEDO, SA Conseller(representatperPereGrauHoyos)

Reig Finances, SA Conseller(representatperGermánCastejónFernández)

Jordi Comas Planas Conseller

Josep Sansa Torres Secretari(noconseller)

Estructura Organitzativa

Jordi Comas Planas DirectorGeneral

Ricard Tubau Roca DirectorGeneralAdjuntNegoci

José Luis Muñoz Lasuén DirectorGeneralAdjuntServeisCorporatius

Carlos Aso Miranda Sots-directorGeneralMàrquetingiSuportNegoci

Josep M. Cabanes Dalmau Sots-directorGeneralBancaPaís

Josep Xavier Casanovas Arasa Sots-directorGeneralControldeRisciFinances

Jordi Checa Gutés Sots-directorGeneralRecursosHumansiMitjans

José Ignacio Garcia Fernández Sots-directorGeneralBancaPrivadaInternacional

Josep Garcia Nebot Sots-directorGeneralComplianceiRiscOperatiu

Angel Martínez Belmonte Sots-directorGeneralOrganitzacióiSistemes

Santiago Mora Torres Sots-directorGeneralInversions

90

Serveis CentralsC/ManuelCerquedaiEscaler,6AD700Escaldes-Engordany,AndorraTel.+376873333–Fax+376873353CodiSwiftBACAADADcomunicacio@andbanc.com

Banca Privada Internacional C/ManuelCerquedaiEscaler,6AD700Escaldes-Engordany,AndorraTel.+376873345

Banca Privada C/ManuelCerquedaiEscaler,6AD700Escaldes-Engordany,AndorraTel.+376873387

Banca Comercial C/ManuelCerquedaiEscaler,6AD700Escaldes-Engordany,AndorraTel.+376873305

Andbanc (Bahamas) Limited BritishColonialCentreofCommerce1BayStreet3rdfloor,Suit304Nassau,BahamasTel.+12423224081info.bahamas@andbanc.com

9. Localitzacions i Adreces

91

Andprivatewealth Chile Avda.Kennedy5454oficina902Vitacura.SantiagodeChile.ChileTel.+56995495404info.chile@andbanc.com

Andbanc Luxemburg S.A. 7ARueRobertStümperL-2557LuxemburgTel.+35227497650info.luxembourg@andbanc.com

Andbanc Asset Management Luxembourg S.A.7ARueRobertStümperL-2557LuxemburgTel.+352261939-1info.luxembourg@andbanc.com

Andbanc Luxembourg Limited HongKongTwoexchangeSquare8ConnaughtPlace,CentralHongKong.ChinaTel.+85222972415info.hongkong@andbanc.com

Columbus de México Blvd.AdolfoLopezMateos2370–1Piso01060Mexico.D.F.Tel.+525553772810info@columbus.com.mx

Andbanc Wealth Management Miami 1221BrickellAvenueSuite1550Miami.Florida33131Tel.+13057020600info.miami@andbanc.com

Andbanc (Panamà) S.A. TorreGenerali(floor26)SamuelLewisAvenue,Street54EastObarrioArea.PanamàTel.+5072636696info.panama@andbanc.com

AndPrivatewealth RueduCommerce95496Gèneve1211,Suisse11Tel.+41228183940info.apw@andpw.com

Oficina de Representació a Uruguai Av.LuisA.deHerrera1248Oficina414,TorreBWorldTradeCenter11300Montevideo.UruguayTel.+59826286885info.uruguay@andbanc.com

Quest Capital Advisers S.A. Edificio@1,piso3,Of303ZonaméricaRuta8Km1750091600Montevideo.UruguayTel.+59825182222info@questadvisers.com