memòria regidoria ma 2013 - esparregueraque freni el seu deteriorament, i d’una posta al dia del...
TRANSCRIPT
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
1
LQD/MA
MEMÒRIA DE LA REGIDORIA
DE MEDI AMBIENT 2013
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
2
© 2014, Ajuntament d’Esparreguera. Regidoria de Medi Ambient. Edició: Juny de 2014 Foto de la portada: Lídia Quevedo
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
3
Índex 1. Presentació ........................................................................................................... 5 2. Estructura, organització i mitjans de la Regidoria de Medi Ambient ............... 9
2.1. Competències i funcions ............................................................................... 9 2.2. Organigrama ................................................................................................. 11 2.3. Mitjans materials .......................................................................................... 12
3. Pressupost .......................................................................................................... 13 4. Seus, adreces i telèfons ..................................................................................... 14
5. Tasques realitzades ........................................................................................... 15 5.1. Residus ......................................................................................................... 15
5.1.1. Recollida d’escombraries ........................................................................ 15 5.1.1.1. Residus procedents dels contenidors i porta a porta ............................ 15
5.1.1.2. Voluminosos ......................................................................................... 20 5.1.1.3. Esporga ................................................................................................ 21
5.1.1.4.Cartró comercial .................................................................................... 30 5.1.1.5. Recollida de roba .................................................................................. 31 5.1.1.6.Tasques de reparació dels contenidors soterrats .................................. 32
5.1.1.7. Tasques de reparació dels contenidors en superfície .......................... 34 5.1.1.8.Ingressos procedents de la recollida de residus .................................... 34
5.1.1.9.Abocaments incontrolats ....................................................................... 35 5.1.1.10.Actes d’incivisme dins el nucli urbà ..................................................... 37 5.1.1.11.Preparació de convenis i contractes relacionats amb els residus........ 38
5.1.1.12.Campanya finançada per Ecoembes ................................................... 39
5.1.2. Deixalleria ................................................................................................... 41 5.2. Aigua .......................................................................................................... 44
5.2.1.Comunitat d’usuaris de la Cubeta d’Abrera .............................................. 44
5.2.2.Contaminació per crom hexavalent al Torrent de Magarola ..................... 44 5.2.3.Col·lector de les salmorres ....................................................................... 45 5.2.4.Celebració de l’Any del Llobregat ............................................................. 47 5.2.5.Fonts naturals del terme municipal ........................................................... 50
5.3.Gestió del medi natural ................................................................................ 51
5.3.1.Estassades de les carreteres de la Colònia Sedó i del Mas d’en Gall ...... 51 5.3.2.Estassades de zones verdes i passos de servei de Can Rial i el Mas d’en Gall .................................................................................................................... 51 5.3.3.Estassada de vegetació a la part posterior del c/ Collbató (Mas d’en Gall) .......................................................................................................................... 53
5.3.4.Col·locació d’un banc de fusta al Turó de les Bramones .......................... 53 5.3.5.Tractament contra la processionària del pi ............................................... 54 5.3.6. Associació de Propietaris Forestals Entorns de Montserrat .................... 55
5.3.7. Treballs d’arranjament per a la celebració de l’Aplec del Puig ................ 56 5.3.8. Arranjament del segon mirador del Camí de les Bramones .................... 57
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
4
5.3.9. Projectes de despesa d’arranjament dels espais de Can Roca i l’Ermita del Puig, i d’adquisició d’una trituradora forestal ............................................... 57
5.3.10. Xerrada a l’Institut El Cairat sobre la prevenció d’incendis .................... 65 5.3.11. Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat ................................... 66 5.3.12. Signatura del conveni amb l’ADF d’Esparreguera ................................. 66
5.3.13. Comunicacions i autoritzacions per fer foc ............................................ 67 5.3.14. Gestió de la fauna ................................................................................. 68 5.3.15. Conveni amb la Societat de Pescadors ................................................. 68 5.3.16. Treballs en Benefici a la Comunitat ....................................................... 69 5.3.17. Llicències de tallada d’arbres ................................................................ 72
5.3.18. Altres treballs ......................................................................................... 72 5.3.19. Informes pel Departament de Serveis Territorials ................................. 72
6. Webs i adreces d’interès .................................................................................... 76
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
5
1. Presentació
Per segon any consecutiu, a la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Esparreguera, publiquem la Memòria de Gestió del Departament. Amb aquesta eina pretenem informar i avaluar el servei i establir indicadors que ens permetin prendre les decisions més adients en el transcurs del temps. La gestió de la recollida i el tractament dels residus urbans és, com d’habitud, la part més important de la nostra tasca, així com, i en menor mesura, per una qüestió de dimensionament de la regidoria, la gestió del medi natural, la conservació de camins i vies rurals, i garantir les tasques per prevenir els incendis forestals. Al 2013 la Regidoria ha comptat amb un pressupost idèntic a l’any anterior (2.363.272,24€) derivat del fet de treballar amb pressupost prorrogat al no ser aprovat, el del 2013, pel Ple de la Corporació. Funcionar amb pressupost prorrogat sempre resulta un handicap per no tenir actualitzats els ingressos. El criteri de prudència davant la incertesa que suposa aquest fet, implica reduir algunes intervencions per tal d’evitar fer despeses fora de la realitat. Dins l’àmbit de la recollida de residus urbans, hem de lamentar, novament, la davallada en els índexs de reciclatge. Aquest 2013 el percentatge de recollida selectiva ha estat un 35,86%, enfront del 37% de l’any anterior. Són diversos els factors que poden incidir en aquest problema, a la inexistència pressupostària per a campanyes locals, derivada del fet que es va esgotar la partida el primer any del contracte vigent, el 2006, hi hem d’afegir la indefinició de l’Agència de Residus de la Generalitat de Catalunya, la màxima autoritat en aquesta qüestió, sobre quin és el tipus de campanya més adequada per arribar a convèncer la majoria de la població, amb alguna campanya emesa pels mitjans generalistes que ens han dut més maldecaps que no pas avantatges. En el camp dels ingressos per residus, 391.296,41€, cal remarcar que hi ha hagut un descens del 8,41% respecte el 2012, entenem que derivat de la menor generació de residus i l’aprofitament dels residus valoritzables per part de persones que es dediquen a la compra-venda, a la menuda, de cartró i ferralla. Un any més hem de lamentar, també, la baixada del retorn del cànon, vinculada a la menor qualitat dels nostres residus. Hem de reconèixer, sense embuts, que la burocràcia se’ns ha menjat els terminis previstos per la licitació de la nova contractació de la Deixalleria, i que serà en aquest 2014 quan creiem que podrem treure el nou contracte a concurs. Els abocaments per actes incívics no baixen i és evident que caldria emprendre mesures que passen pel compromís d’altres organismes en aquesta tasca gairebé
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
6
irresoluble. Podem veure, en la Memòria que presentem, determinat per barris de la vila, quins són els que tenen un nivell més alt d’actuacions incíviques. Aquesta dada ens és imprescindible pel disseny de les campanyes previstes en la nova contractació del servei de recollida de residus que no ha vist la llum fins aquest 2014 i que no és motiu d’aquesta Memòria. Cal destacar que durant aquest any s’ha recuperat la gestió directa de la gestió dels residus amb les distintes plantes i empreses. I que, també, el municipi ha passat de forma satisfactòria l’auditoria d’Ecoembes, entitat que va sufragar la campanya que vam dur a terme per recordar quina és la selecció de residus que cal fer, a les llars i a les escoles, per una recollida selectiva òptima. Un punt i a part mereix la prova pilot que s’ha estat treballant des de mitjans del 2011, quan la impossibilitat d’aconseguir dur a una planta de compostatge la fracció verda generada per Esparreguera, ens va regalar l’ocasió de dur a terme un projecte d’autocompostatge, seguint les tendències de tractament de residus que s’imposen a tot Europa i que promouen una racionalització i un aprofitament màxim dels residus generats en proximitat. Aquest procés que fem sobre la fracció vegetal procedent de l’esporga de l’arbrat municipal, i de l’aportació dels veïns en els punts de recollida, i que no comporta males olors ni molèsties als veïns, ens ha generat una primera collita en forma de mulching que es lliura a la Deixalleria als veïns que hi fan aportacions d’esporga, proveir els horts de les escoles del municipi, els servei de la Brigada de Jardineria i una part d’estella que, si bé hores d’ara no té una sortida dins de cap instal·lació municipal, és prou important per tenir-la en compte en el cas d’haver de fer una nova inversió en aparells de calefacció i aigua calenta sanitària. El balanç econòmic d’aquesta aposta resulta engrescador ja que, calculant els costos de la gestió d’aquest material de forma convencional a planta, enguany haguéssim gastat sobre els 64.000 €, i fent el tractament en el nostre territori ha suposat una despesa de només 32.000 €. Per tant, per les aportacions de materials que no ens ha calgut comprar i l’estalvi en la despesa, creiem fermament que aquest, el de l’economia circular, és el camí cap a la valorització d’un material que, d’una altra manera, només seria un residu. En el tema de l’aigua, i en la part que controlem a Medi Ambient, considerant que compartim responsabilitats amb Serveis Territorials, a banda d’assistir a les reunions periòdiques de la Cubeta d’Abrera, la qüestió més important ha estat acabar amb les captacions d’aigua contaminada per crom hexavalent al torrent de la Magarola en col·laboració amb l’Ajuntament d’Abrera i l’Agència Catalana de l’Aigua.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
7
El sempitern problema del col·lector de les salmorres de les mines de potassa de Súria i Cardona, no ha modificat el seu mal comportament, i hem hagut d’assistir a una important trencadura, per la qual ja s’han fet les queixes pertinents. Aquesta trencadura, que tot i ser en el terme d’Esparreguera, va afectar greument els pous d’Olesa de Montserrat, va portar a què es fes una visita al Conseller de Territori i Sostenibilitat, el Molt Honorable Santi Vila, amb l’alcalde d’Olesa, l’Il·lustríssim senyor Salvador Prat, l’alcalde de Monistrol, l’Il·lustríssim senyor Joan Miquel Rodríguez, i jo mateixa com a regidora de Medi Ambient i en representació del nostre Ajuntament. No podem presumir dels resultats d’aquesta visita, com no podem presumir d’haver detectat cap sensibilitat en l’administració de la Generalitat en les reunions efectuades juntament amb la Comissió del Llobregat Sostenible, amb personal de l’Agència Catalana de l’Aigua i amb el seu Director General. Tot i així creiem que aquesta no és una tasca puntual i que els resultats els anirem veient en el temps. Dins dels temes que duu a terme Medi Ambient en l’àmbit de l’aigua dins el terme d’Esparreguera, enguany s’ha fet, també, la tasca rutinària de fer les analítiques de les fonts i de retolar-les convenientment. En el medi natural s’han fet les estassades de les carreteres de la Colònia Sedó i Mas d’en Gall, de les zones verdes i passos de servei de Can Rial i Mas d’en Gall, així com l’estassada de la vegetació del terreny posterior a les cases del carrer Collbató de Mas d’en Gall. Aquestes tasques obeeixen al criteri de la prevenció d’incendis forestals en les àrees perimetrals dels barris exteriors de la vila. Aquest 2013, també, s’han elaborat una sèrie de projectes de despesa referents a la regidoria, una part corresponent a la compra i reparació d’alguns contenidors de residus, la compra d’una trituradora d’esporga i l’arranjament de les àrees de Can Roca i l’Ermita del Puig. A ningú no escapa que aquestes dues àrees, que formen part de la zona d’encoixinament dels espais determinats dins la Xarxa Natura 2000, i que resulten d’un ric valor natural i paisatgístic, necessiten de més atenció, d’inversió que freni el seu deteriorament, i d’una posta al dia del reglament que en determini els usos i que esperem que s’actualitzi amb la nova redacció del POUM. En una altra vessant de la nostra tasca, la informació a les escoles sobre la prevenció d’incendis, l’assistència i els treballs fets dins l’Assemblea Anual de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, la gestió del conveni amb l’ADF d’Esparreguera, la tramitació de les comunicacions i autoritzacions per fer foc, la gestió de la fauna, el seguiment del conveni amb la Societat de Pescadors, les tasques realitzades amb persones que fan Treballs en Benefici de la Comunitat, les llicències de tallada d’arbres i els informes pel
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
8
Departament de Serveis Territorials són algunes de les altres tasques que s’han dut a terme aquest any 2013 a Medi Ambient. Estimar la dedicació dels professionals que estan, dia a dia, fent les tasques esmentades a la Regidoria és de rebut, tot i això, en aquest any, els entrebancs i l’augment substancial de feina, fan més pertinent el meu reconeixement. És per això que agraeixo profusament el seu compromís, com agraeixo, també, a tothom que s’adreça a aquesta Memòria a la recerca d’informació sobre la nostra vila.
Montserrat M. Vilardosa i Tomàs Regidora de Medi Ambient Esparreguera, juny de 2014
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
9
2. Estructura, organització i mitjans de la Regidoria de Medi Ambient
2.1. Competències i funcions
D’acord amb el que s’estableix a la legislació estatal i autonòmica, els municipis tenen competència en les següents matèries: � La seguretat en llocs públics. � L'ordenació del trànsit de vehicles i de persones en les vies urbanes. � La protecció civil, la prevenció i l'extinció d'incendis. � L'ordenació, la gestió, l'execució i la disciplina urbanístiques; la promoció i la
gestió d'habitatges; els parcs i els jardins, la pavimentació de vies públiques urbanes i la conservació de camins i vies rurals. � El patrimoni historicoartístic. � La protecció del medi. � Els abastaments, els escorxadors, les fires, els mercats i la defensa d'usuaris i
de consumidors. � La protecció de la salubritat pública. � La participació en la gestió de l'atenció primària de la salut. � Els cementiris i els serveis funeraris. � La prestació dels serveis socials i la promoció i la reinserció socials. � El subministrament d'aigua i l'enllumenat públic, els serveis de neteja viària,
de recollida i tractament de residus, les clavegueres i el tractament d'aigües residuals. � El transport públic de viatgers. � Les activitats i les instal·lacions culturals i esportives, l'ocupació del lleure, el
turisme. � La participació en la programació de l'ensenyament i la cooperació amb
l'administració educativa en la creació, la construcció i el manteniment dels centres docents públics; la intervenció en els òrgans de gestió dels centres docents i la participació en la vigilància del compliment de l'escolaritat obligatòria.
De totes aquestes competències, correspon a la regidoria de Medi Ambient prestar el servei de recollida i tractament de residus, així com vetllar per la protecció del medi i la conservació de camins i vies rurals. D’altra banda, aquesta també realitza les següents tasques:
• Senyalització i encàrrec de les analítiques de les fonts d’aigua situades en sòl no urbanitzable.
• Revisió de les analítiques efectuades per Aigües Esparreguera Vidal a l’aigua de xarxa.
• Gestió forestal dels boscos de propietat municipal.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
10
• Neteja d’herbes i de deixalles d’espais no urbans municipals (Pla del Puig, Can Roca, rieres i torrents, entre d’altres).
• Aplicació del tractament contra la processionària del pi als boscos municipals. • Organització d’activitats (Dia mundial del Medi Ambient, Festa de l’Arbre,
Projecte de les parcel·les d’estudi, Pedalada contra el Canvi Climàtic). • Estassada de parcel·les urbanes no edificades i passos de servei (Can Rial i
Mas d’en Gall). • Seguiment del compliment dels objectius marcats per l’Agenda 21 Local. • Control dels episodis de contaminació de la xarxa hídrica municipal. • Tramitació de les sol·licituds d’autorització per fer foc. • Informes d’infraccions en sòl no urbanitzable.
Cal assenyalar que la gestió del servei de recollida i tractament dels residus municipals és una part molt important de la regidoria i requereix molta dedicació per part del seu personal. A grans trets, s’indiquen les tasques que comporta:
• Control del servei de recollida i tractament de residus. • Validació dels albarans del tractament de les 5 fraccions recollides (rebuig,
matèria orgànica, paper/cartró, envasos i vidre). • Conformació de les factures derivades. • Emissió de les factures pels ingressos de materials valoritzables (Ecoembes). • Emissió dels reconeixements de dret (RD) derivats del conveni amb el dipòsit
controlat de Can Mata. • Emissió de les factures pels ingressos de materials reciclables de la
deixalleria (RAEE i piles). • Servei de recollida de mobles i trastos vells. • Servei de recollida de cartró comercial. • Servei de deixalleria municipal. • Servei de recollida de roba. • Servei de recollida i tractament de l’esporga. • Renovació de convenis d’adhesió amb l’Agència de Residus de Catalunya,
per a la gestió de les piles, els residus d’aparells elèctrics i electrònics i els residus especials en petites quantitats.
• Tramitació del retorn del cànon de residus. • Actualització regular del Pla de desplegament de la recollida selectiva de la
fracció orgànica dels residus municipals. • Elaboració de la relació d’usuaris de la deixalleria que tenen dret a la reducció
en la taxa pel servei de recollida i transport de residus municipals.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
11
2.2. Organigrama
Organigrama tècnic
Àrea d’Urbanisme
Àrea de Medi Ambient (adscrita)
Josep Rovira i Tarragó (Regidor d’Urbanisme)
Montserrat M. Vilardosa i Tomàs (Regidora de Medi Ambient)
Lídia Quevedo Tècnica de Medi Ambient
Josep G rau Auxiliar Tècnic de Medi Ambient
Mari Bonilla Auxiliar de gestió
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
12
2.3. Mitjans materials
La regidoria de Medi Ambient compta amb els següents mitjans materials: � Dos vehicles 4x4 � Una camioneta Nissan Trade � Un remolc per vehicle � Una trituradora forestal � Un tractor i accessoris de treball � Una bicicleta elèctrica � Un càmera de fotos � Desbrossadores manuals i motoserres � Xerracs, destrals i podadores d’alçada � Equips de protecció individual per treballar amb maquinària forestal
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
13
3. Pressupost
El pressupost de l’any 2013 de la Regidoria de Medi Ambient va ser el següent:
Partida Descripció Crèdit inicial (€)
711-161-22101 Aigua 4.000,00 711-162-2279900 Recollida i transport de residus municipals 1.833.686,24 711-162-2279901 Tractament de residus urbans 210.000,00 711-162-2279902 Manteniment deixalleria 185.000,00 711-170-12001 Sous del Grup A2 12.906,52 711-170-12004 Sous del Grup C2 8.378,58 711-170-12006 Triennis 1.436,40 711-170-12100 Complement de destinació 9.168,04 711-170-12101 Complement específic 14.359,96 711-170-13000 Retribucions bàsiques 10.865,28 711-170-13002 Retribucions complementàries 16.951,22 711-172-21300 Reparacions, manteniment i conservació maquinària forestal 7.000,00 711-172-21400 Reparacions, manteniment i conservació vehicles MA 500,00 711-172-22103 Carburant vehicles Medi Ambient 6.000,00 711-172-2219900 Tractaments forestals 3.000,00 711-172-2219901 Subministrament materials Medi Ambient 1.000,00 711-172-2269900 Despeses de funcionament Medi Ambient 3.000,00 711-172-2269901 Cubeta d’Abrera 100,00 711-172-2269902 Xarxa Custòdia del territori 100,00 711-172-2269903 Festa de l’arbre i reciclatge 5.000,00 711-172-2279900 Transport poda Can Roca 1.000,00 711-172-2279901 Consultoria i assistència 8.000,00 711-172-2279902 Conservació Medi Ambient 8.320,00 711-172-2279903 Contracte millora espais naturals 13.500,00
TOTAL 2.363.272,24
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
14
4. Seus, adreces i telèfons A continuació, s’adjunten les següents adreces d’interès:
• Regidoria de Medi Ambient, Ajuntament d’Esparreguera (2a planta) Plaça de l’Ajuntament 1, 08292 (Esparreguera) Tel. 93.777.18.01 extensió 242 a/e. [email protected]
• Deixalleria d’Esparreguera c/ Rebló s/n, Polígon industrial de Can Comelles, 08292 (Esparreguera) Tel. 93.777.79.44
• UTE Esparreguera més natural c/ Gran 20, àtic, 08292 (Esparreguera). Tel. 93.770.81.68.
• Aigües Esparreguera Vidal c/ Gran 76, 08292 (Esparreguera) Tel. 93.777.24.31.
• Telèfon Cívic: 900.70.11.51
• Servei de recollida de mobles i trastos vells: 902.636.706
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
15
5. Tasques realitzades
5.1. Residus
5.1.1. Recollida d’escombraries 5.1.1.1. Residus procedents dels contenidors i porta a porta La recollida selectiva de les cinc fraccions de residus va ser la següent durant el 2013 (dades en kg):
Mes 2013 Rebuig FORM Paper/cartró Cartró
comercial Envasos Vidre Gener 380.980 93.940 53.620 3.460 45.220 56.360 Febrer 330.720 97.280 43.460 4.660 38.800 22.760 Març 396.160 90.220 50.160 5.320 44.080 23.340 Abril 401.260 113.980 46.940 4.540 42.340 30.040 Maig 435.380 103.640 46.820 4.540 43.820 24.140 Juny 411.520 82.020 51.700 4.430 41.660 29.920 Juliol 446.600 111.860 51.740 4.680 47.280 39.100 Agost 399.340 89.800 41.340 3.360 38.420 22.080 Setembre 411.820 96.020 49.520 5.220 40.000 32.580 Octubre 401.400 107.340 47.220 5.340 42.980 31.380 Novembre 356.660 91.160 41.560 4.420 34.760 20.160 Desembre 388.380 91.440 52.240 4.020 40.900 30.380
TOTAL 4.760.220 1.168.700 576.320 53.990 500.260 362.240
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
16
Recollida de residus 2013
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
17
- La recollida selectiva durant l’any 2013 va ser del 35,86%, essent la fracció més rellevant la de la matèria orgànica (16%), seguit del paper i cartró (8%), envasos (6%), vidre (4%) i el cartró comercial (1%). Per tant, la recollida selectiva va disminuir un 1,14% respecte l’any 2012.
- Si comparem amb l’any 2012, es van recollir 295.080 kg menys de residus, implicant una disminució de la producció de residus d’un 3,82%. Com a probable causa podem trobar l’actual situació de crisi econòmica que fa que hi hagi menys consum.
- Si analitzem cada fracció de residus, observem que es van recollir 101.920 kg menys de rebuig (-2,1%); 112.180 kg menys de matèria orgànica (-8,8%); 35.820 kg menys de paper/cartró (-5,8%); 5.680 kg menys de cartró comercial (-9,5%); i 47.320 kg menys d’envasos (-8,6%). En canvi, es van recollir 7.840 kg més de vidre (2,2%).
- La qualitat de la matèria orgànica es pot diferenciar entre els dos circuits de recollida: a) Esparreguera 01: contenidors soterrats : durant tot l’any 2013, l’Agència
de Residus de Catalunya va realitzar quatre caracteritzacions, obtenint com a resultat els següents percentatges d’impropis: 15,72%, 17,10%, 23,26% i 13,65% (mitjana de 17,43%). Per tant, en l’últim trimestre es va produir una millora de la qualitat de la matèria orgànica d’aquest circuit, tot i que encara es trobava en un tram de qualitat intermedi, havent la necessitat de millorar-la. Cal indicar que aquest percentatge d’impropis va ser inferior als valors assolits durant l’any 2012.
b) Esparreguera 02: contenidors en superfície i porta a porta : durant tot l’any 2013, l’Agència de Residus de Catalunya va realitzar dues caracteritzacions (1er i 3er trimestre), on la quantitat d’impropis se situava en el 24,64% i el 15,31%, respectivament (mitjana de 19,97%). Es tracta d’una qualitat intermèdia-baixa, havent la necessitat de millorar-la amb la doble finalitat, per una banda, d’aconseguir una recollida selectiva de qualitat en termes mediambientals i per l’altra, d’aconseguir el preu unitari més baix per al tractament d’aquesta fracció i un major retorn del cànon per part de l’Agència de Residus de Catalunya. Aquesta qualitat va ser similar als valors de l’any 2012.
Possibles vies de millorar de la recollida quantitativa i qualitativa de la matèria orgànica serien: 1) La realització de campanyes d’informació i sensibilització sobre la recollida
selectiva de la matèria orgànica.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
18
2) Foment de l’autocompostatge domèstic, especialment adreçat als habitatges unifamiliars amb jardí.
- Si comparem el dos sistemes de recollida selectiva implantats, és a dir, contenidors soterrats per una banda i àrees de contenidors més porta a porta, per l’altra, obtenim les següents dades:
Zona recollida Població Fracció Quantitat recollida (%)
Contenidors soterrats (*) 17.889 (81,85%) Rebuig 54,32% Àrees en superfície i porta a porta (**)
3.967 (18,15%) Rebuig 45,68%
Contenidors soterrats (*) 17.889 (81,85%) Matèria orgànica 86,37%
Àrees en superfície i porta a porta (**) 3.967 (18,15%) Matèria orgànica 13,63%
(*) Inclou la zona centre (excepte la zona de vianants), Av. Francesc Macià –Marimon, Castell, Can Comelles, Barri Font, Zona Esportiva i la Plana. (**) Inclou la zona centre (vianants), Can Rial, Mas d’en Gall, Can Vinyals i Colònia Sedó. Es pot observar que un 18% de la població va generar el 45,68% del rebuig recollit al municipi, de manera que el percentatge de recollida selectiva en aquests barris se situa per sota de la mitjana de la població, malgrat disposar de 90 àrees de contenidors en superfície. En canvi, pel que fa a la recollida de la matèria orgànica, el percentatge recollit va ser inferior als barris amb recollida en superfície i porta a porta respecte la quantitat de població existent. Aquests percentatges van ser comparables als de l’any 2012, de manera que no es va millorar aquest diferencial entre barris.
- La mitjana de generació de residus procedents de la recollida selectiva a Esparreguera (excloent els residus de la deixalleria, la roba i els mobles) va ser de 0,93 kg/persona i dia , un valor inferior al de la mitjana de l’Àrea de Metropolitana de Barcelona (1,38 kg/persona i dia, any 2012). Per tant, la producció va disminuir lleugerament respecte el 2012 (0,96 kg/habitant i dia), aparentment degut a un menor consum per l’actual situació de crisi econòmica.
- Si realitzem la comparativa de la recollida selectiva durant el període 2009-2013:
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
19
Any % recollida selectiva Kg rebuig Kg
orgànica Kg
paper Kg
envasos Kg vidre
2009 42,29 5.156.820
1.523.640
733.560
596.320
425.400
2010 37,32 5.219.780
1.313.580
704.400
610.800
376.680
2011 38,49 4.977.040
1.420.980
672.700
585.280
359.230
2012 37,00 4.862.140 1.280.880 671.810 547.580 354.400
2013 35,86 4.760.220 1.168.700 630.310 500.260 362.240
2009-2013 -6,43% -7,69% -23,29% -14,07% -16,11% -14,85%
Per una banda, s’observa una disminució en el percentatge de recollida selectiva en els darrers 4 anys (6,43%), però també, de forma general, Esparreguera produeix menys quantitat de residus, oscil·lant aquesta disminució des del 7,69% del rebuig al 23,29% de la matèria orgànica. Mentre que les fraccions de paper, envasos i vidre van disminuir un 15-16%, atribuïbles a un menor consum d’aquest tipus d’envasos, sembla que hi havia un desequilibri entre el rebuig i la matèria orgànica, és a dir, la població no va separar tant la matèria orgànica com en anys anteriors, pel que cal fer especial incidència en millorar tant la quantitat com la qualitat de la recollida d’aquesta fracció.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
20
5.1.1.2. Voluminosos
La recollida de voluminosos, a través del servei concertat de recollida de mobles, s’ha calculat en base al número de serveis concertats, però no es disposa dels kg recollits, al no tenir la bàscula de la Deixalleria correctament calibrada (tema pendent de la renovació de la nova contractació del servei). En aquests valors tampoc s’hi inclouen els mobles abandonats de forma irregular.
Mes Número de serveis Gener 76 Febrer 48 Març 50 Abril 101 Maig 83 Juny 59 Juliol 80 Agost 82 Setembre 66 Octubre 89 Novembre 87 Desembre 63 TOTAL 884
Cal destacar que el servei de concertació telefònica està consolidat i es van recollir entre 10 i 15 concertacions al dia, aproximadament (dilluns, dimecres i divendres). Si comparem les dades amb les de l’any 2012, durant el 2013 es van recollir un 3,3% menys mobles.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
21
La composició dels residus recollits per aquest servei va ser la següent:
5.1.1.3. Esporga
1. Antecedents Durant anys, la gestió de l’esporga generada al municipi d’Esparreguera es realitzava de la següent manera: el material procedent dels treballs de l’esporga de l’arbrat viari era transportat per part de la Brigada municipal fins l’era de la masia de Can Roca. Posteriorment, per mitjà d’un contracte amb l’empresa Juan i Juan, Empresa de Serveis, setmanalment, es carregava l’esporga amb un camió amb pop fins a la planta de compostatge de Jorba (Anoia). D’altra banda, l’esporga abandonada a les àrees de contenidors i punts de recollida d’esporga de Can Rial i el Mas d’en Gall era recollida pel mateix camió amb pop i també era transportada a l’esmentada planta de compostatge. La quantitat d’esporga gestionada anualment per aquest servei era d’unes 300 tones/any (500 m3 aproximadament).
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
22
En aquest context, per tant, calia considerar que, per una banda, hi havia les següents despeses econòmiques:
a) Recollida de l’esporga i transport fins a la planta de compostatge. b) Tractament de l’esporga a la planta de compostatge.
Així com també les següents externalitats negatives mediambientals:
a) Generació d’unes emissions de CO2 derivades del transport de l’esporga fins la planta de compostatge.
b) El tractament d’un residu fora del municipi i per tant, la pèrdua de la possibilitat de la valorització d’un material de primera qualitat (compost i mulching).
c) Generació d’emissions de CO2 derivades del tractament (trituració) de l’esporga a la planta de compostatge.
A finals de l’any 2010, la planta de compostatge de Jorba va comunicar a l’Ajuntament la impossibilitat de tractar l’esporga procedent d’Esparreguera, atenent a l’elevada quantitat d’esporga aportada pel municipi i les reduïdes dimensions de la planta de compostatge. Va ser aleshores que el destí del tractament de l’esporga va passar a ser la planta de compostatge de l’Ecoparc 4. El 31 de gener de 2012, l’Ecoparc 4 va comunicar a l’Ajuntament d’Esparreguera la no acceptació de l’esporga municipal per al seu tractament a la planta de compostatge per saturació de la pròpia planta. En aquell moment la regidoria de Medi Ambient, amb la finalitat de cercar una gestió més eficient, tant a nivell econòmic com ambiental, va dur a terme un canvi en la gestió de l’esporga municipal.
2. Prova pilot Des de mitjans de 2011, la gestió de l’esporga municipal es realitza per mitjà del següent procediment: primer de tot, el material procedent dels treballs de poda de l’arbrat viari és recollit per la pròpia Brigada municipal i descarregat a l’era de la Masia de Can Roca, per mitjà del camió amb caixa oberta del que disposa. Paral·lelament, l’empresa Juan i Juan recull, amb una freqüència setmanal, l’esporga dipositada als quatre punts de recollida d’esporga de Can Rial (c/ Cadí, Font del Roure, Font de l’Avellaner i c/ Carles Buhigas), així com l’esporga abandonada pels veïns a les àrees de contenidors de Can Rial i Mas d’en Gall. Aquesta esporga també és dipositada a la Masia de Can Roca. Tota l’esporga és acumulada formant unes piles longitudinals, de manera que posteriorment, es van triturant in-situ a través d’un tractor especial. La trituració
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
23
s’efectua unes 5 vegades a l’any, seguint el criteri de triturar quan hi ha Lluna vella, amb la finalitat d’afavorir el procés de descomposició del material i obtenir un bon compost. En cas de prioritzar l’obtenció d’estella, es tritura amb Lluna nova. L’era de la Masia de Can Roca reuneix les condicions adients per poder dur a terme els treballs d’autocompostatge: per una banda, compta amb l’espai necessari per poder disposar les piles d’esporga i poder treballar amb la maquinària adient (tractor i excavadora per moure les piles). D’altra banda, les piles es troben a l’aire lliure, permetent la seva oxigenació permanent i que la pluja vagi mullant les piles, garantint el procés de descomposició aeròbic, és a dir, és un procés que no genera males olors. A més a més, l’era disposa d’una instal·lació de reg per tal que, durant els mesos d’estiu, també es puguin anar remullant les piles per mantenir el procés de descomposició i a la vegada, tenir el material amb un grau d’humitat adient per evitar un possible risc d’incendi. Finalment, durant el mes de febrer d’enguany, s’ha procedit a realitzar el garbellat de tot el material triturat dels anys 2011 i 2012, obtenint els següents subproductes:
1) Fracció fina, corresponent al compost. Aquest material, malgrat encara no té els 4 anys necessaris per tenir un grau de maduració adient per actuar com a adob, sí actua com a font de nutrients i especialment, com a material estructurant del sòl (mulching). Per tant, es passa de tenir un residu pel qual s’havia de pagar el seu tractament i del qual no n’hi havia cap retorn com a subproducte cap a l’administració local, a un material d’utilitat per a totes les zones enjardinades municipals, els centres educatius, etc., material que fins a dia d’avui s’havia de comprar per part de la Brigada de Jardineria.
2) Fracció gruixuda, corresponent a l’estella. El primer material obtingut presenta
una part de residus de les bosses de plàstic que utilitzen els veïns per posar l’esporga. Actualment s’està fent campanya per tal que els veïns les retirin i també són retirades a la pròpia masia de Can Roca amb personal que realitza “Treballs en benefici a la comunitat”. Per tant, es preveu que la propera tongada de material sigui molt més net en aquest sentit. Amb aquesta fracció es disposa de combustible per fer funcionar una caldera de biomassa municipal, ja sigui al 100% o mixta. Un objectiu viable per a la seva utilització seria la implantació d’una caldera d’aquest tipus a la Residència d’avis de Can Comelles. D’aquesta manera s’aconseguiria donar ús a un residu i per l’altra, reduir la factura energètica d’aquesta instal·lació.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
24
Fotografies que il·lustren el procés de trituració i garbellat:
1. Esporga triturada. 2. Treballs de garbellat. 3. Treballs de càrrega de l’esporga
triturada a la garbelladora. 4. Obtenció de la fracció gruixuda
(estella). 5. Obtenció de la fracció fina
(adob/mulching). Font : Regidoria de Medi Ambient
1 2
3 4
5
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
25
Cal indicar que, a partir del mes de març de 2014, es lliura gratuïtament a tots aquells usuaris de la Deixalleria municipal que ho desitgin i dipositin esporga, bosses d’uns 12-16kg, aproximadament de compost estructurant, tancant-se així el cicle del residu de l’esporga (La Roda Verda). També, totes les escoles del municipi que ho desitgin podran disposar de compost per gestionar els seus horts escolars.
Detall de la bossa de ràfia amb 20kg de compost que es lliura gratuïtament als usuaris de la Deixalleria municipal.
Bosses de ràfia preparades per entregar als usuaris de la Deixalleria municipal.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
26
3. Balanç econòmic
A continuació, es realitza un balanç econòmic de la gestió inicial de l’esporga i de la prova pilot d’autocompostatge: Planta de compostatge (any 2011) Import ( €)
1. Recollida i transport esporga des de Can Rial/Mas d’en Gall fins la planta de compostatge
21.139,42 2. Transport de l’esporga de l’arbrat viari fins la planta de
compostatge 3. Tractament de l’esporga a la planta de compostatge 6.487,94 4. Transport de les palmeres en planta especial de trituració 300,00 5. Tractament de les palmeres en planta especial de trituració 4.700,16
TOTAL 32.627,52 Extrapolació despeses planta compostatge (any 2013) (*) Import ( €)
1. Recollida i transport esporga des de Can Rial/Mas d’en Gall fins la planta de compostatge
28.378,45 2. Transport de l’esporga de l’arbrat viari fins la planta de
compostatge 3. Tractament de l’esporga a la planta de compostatge 11.000,00 4. Transport de les palmeres en planta especial de trituració 1.500,00 5. Tractament de les palmeres en planta especial de trituració 23.500,80
TOTAL 64.379,25 (*) Es calculen les despeses que hauria tingut l’Ajuntament si hagués continuat portant l’esporga a l’Ecoparc 4. S’han considerat els següents fets:
a) Transport: s’ha incrementat 1,54 €/h el preu del transport amb el camió pop entre el 2011 i el 2013; s’ha produït un canvi d’IVA del 8 al 10%; s’han estimat 104 €/any de més de transport de Can Roca a l’Ecoparc 4 (actualment no es realitzen).
b) Tractament: el preu de l’Ecoparc 4 ha passat de 15 a 25 €/tn del 2011 al 2013. D’altra banda, segons trucada a data 04/04/2014, a partir del 2014 l’Ecoparc 4 ja no accepta esporga a la planta de compostatge, de manera que en cas que l’Ajuntament d’Esparreguera no realitzés l’actual procés de compostatge, aquest hauria de preveure una despesa molt més superior en transport de l’esporga a una altra planta de tractament més llunyana. S’ha estimat el tractament d’un volum de palmeres 5 vegades superior al realitzat al 2011, degut a la mortalitat generada per la plaga de l’escarabat morrut de la palmera.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
27
Autocompostatge (any 2013) Import ( €) 1. Recollida i transport esporga des de Can Rial/Mas d’en Gall fins
a Can Roca 20.214,78
2. Transport de l’esporga de l’arbrat viari fins la planta de compostatge 0 €
3. Trituració i garbellat de l’esporga 11.906,40 TOTAL 32.121,18
Per tant, amb l’actual tractament de l’esporga municipal, l’Ajuntament d’Esparreguera s’ha estalviat 32.258,07 € a l’any 2013 respecte el 2011.
4. Balanç ambiental Si considerem la “Guia pràctica pel càlcul d’emissions de gasos d’efecte hivernacle” (març 2011) de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, les emissions de CO2 generades pel procés de recollida i tractament de l’esporga municipal són les següents: Tipus de gestió (*) Emissions de CO 2 (kg)
1. Recollida i transport fins a l’Ecoparc 4 i planta especial (palmeres) 1.457,58
2. Autocompostatge 895,34 DIFERENCIAL -562,24
(*) Per calcular el diferencial s’han exclòs les emissions de CO2 generades per la recollida amb el camió pop des dels barris de Can Rial i Mas d’en Gall fins a Can Roca, així com de la Brigada municipal (no es disposa de dades dels viatges, en aquest segon cas), ja que són dades comunes als dos tipus de gestió i per tant, no alteren el balanç d’emissions. Així, es valoren els aspectes distintius dels dos tipus de gestió. Un altre aspecte a destacar és la gestió adient que ha dut a terme l’Ajuntament pel que fa la neutralització en la propagació de l’escarabat morrut de la palmera (Rhynchophorus ferrugineus) a partir de les restes mortes de les palmeres de titularitat municipal. Segons estableix la normativa vigent, les restes de les palmeres mortes han de ser cremades o bé triturades per evitar la propagació d’aquesta plaga. Amb la trituració efectuada en el procés d’autocompostatge, totes les restes de palmera han estat triturades al 100%.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
28
5. Proposta de millora Per tal de millorar encara més l’eficiència en la gestió de l’esporga municipal, tant a nivell econòmic com ambiental, la regidoria de Medi Ambient aposta per a l’adquisició d’una trituradora forestal. D’aquesta manera, es milloraria l’eficiència dels treballs d’esporga de l’arbrat municipal. En concret, durant el període dels treballs d’esporga es podria enganxar la trituradora al vehicle de caixa oberta de la brigada municipal, de manera que tot el brancam resultant seria triturat in-situ i al moment, quedant el material totalment trinxat a la caixa del camió. Posteriorment, aquest material només caldria que fos descarregat a les piles de compost de la masia de Can Roca. Per tant, es realitzaria un estalvi econòmic (no caldria la contractació d’una empresa per a la trituració de l’arbrat viari) i un estalvi en el temps de transport del brancam per part de la Brigada municipal (menys viatges a la masia, ja que es redueix molt el volum del material verd, quedant triturat). A més a més, aquest material verd encara contindria el seu grau d’humitat natural, afavorint el procés de compostatge a les piles de la masia de Can Roca. Per una altra banda, també es podria disposar de la trituradora durant la resta de l’any a la masia de Can Roca, de manera que l’esporga que és recollida dels barris de Can Rial i Mas d’en Gall, podria anar sent triturada, de forma continuada, per mitjà de personal de la brigada municipal o bé de personal que realitzi “Treballs en benefici a la comunitat”, si se’n disposés. Així, s’evitaria la creació de grans piles d’esporga al pati de la masia, estant tot més endreçat. A més a més, també es podrien dur a terme campanyes pels barris de Can Rial, el Mas d’en Gall i Can Vinyals, de manera que la trituradora estigués uns determinats dies al mes en aquests barris i així, els veïns podrien triturar la seva esporga in-situ, evitant-se abocaments incívics a les àrees de contenidors i es conscienciaria a la població dels beneficis de l’autocompostatge. Per tant, tant sols es necessitaria gestionar externament una petita fracció de l’esporga, aquella de majors dimensions, com els troncs de palmera o arbres de grans dimensions; així com el volteig periòdic de les piles triturades (2 vegades a l’any) i el garbellat del material. En tot cas, aquests treballs tindrien una menor despesa econòmica per a la Corporació. Les característiques tècniques d’aquesta trituradora són les següents: � Biotrituradora GANDINI 200mts � Tub de sortida giratori 360º � Boca de 240x200
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
29
� Corrons d’alimentació hidràulics � Disc triturador amb tres ganivetes � Producció 5 tones/hora aproximadament � Motor dièsel 40CV insonoritzat � Sistema “Nostres” anti embús � Homologat per circular per carretera a 80km/h � Pes 1.000kg
A més, caldria comprar una lona, amb els seus corresponents suports de ferro, per cobrir la caixa oberta del camió de la Brigada municipal, amb la finalitat que el material triturat no s’escampi en el moment de sortida de la trituradora cap a la caixa.
El pressupost d’aquesta actuació és el següent (IVA inclòs):
• Adquisició de la biotrituradora forestal= 34.840,00€ • Adquisició d’una lona, amb els suports metàl·lics, pel camió= 1.200,00 € • Adquisició d’un tub per connectar la sortida de la trituradora amb la caixa del
camió = 400,00 € TOTAL= 36.440,00 €
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
30
La garantia de la biotrituradora forestal és d’un any, mentre que la seva vida útil dependrà del bon ús que se’n faci de la mateixa, però es pot considerar com a mínim de 15 anys, sempre i quan se’n faci el manteniment corresponent. Atenent que el preu del contracte per a la trituració, volteig i garbellat de l’esporga, es pot considerar que la trituradora forestal podria quedar amortitzada en uns 7 anys, aproximadament.
5.1.1.4.Cartró comercial La recollida del cartró comercial és un servei que utilitzen uns 200 comerços. La recollida durant el 2013 va ser la següent:
Mes Cartró comercial (kg)
Gener 3.460 Febrer 4.660 Març 5.320 Abril 4.540 Maig 4.540 Juny 4.430 Juliol 4.680 Agost 3.360 Setembre 5.220 Octubre 5.340 Novembre 4.420 Desembre 4.020
TOTAL 53.990
Les quantitats recollides van variar entre els 3.500 i 5.300 kg mensuals, excepte el mes d’agost, que va disminuir pel fet que moltes botigues fan vacances. Durant els anys 2009, 2010, 2011 i 2012 es van recollir 77.760 kg, 84.090 kg, 75.002 kg i 59.670kg, respectivament, de manera que s’ha produït una disminució progressiva en la recollida d’aquesta fracció.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
31
5.1.1.5. Recollida de roba
El municipi d’Esparreguera disposa de 16 punts de recollida de roba distribuïts per tots els barris:
1. c/ Joan XXIII amb c/ Jacint Benavent 2. c/ Pintor Fortuny amb c/ Joan XXIII 3. c/ Torrent Mal amb c/ Pau Font 4. Parc de la Vila (c/ Jocs Olímpics) 5. Av. Francesc Macià (darrere Mercat) 6. Av. Francesc Macià davant núm. 111 7. Av. Francesc Macià amb c/ Ponent 8. Via del Mil·lenari (davant CAP) 9. Via del Mil·lenari (davant CAP) 10. Camí Can Comelles davant núm. 2 11. c/ Can Comelles (dins Residència d'avis) 12. Av. Francesc Marimon, davant benzinera BP 13. Deixalleria Municipal 14. Plaça de l'Ermita 15. B-231 amb Av. Roger de Llúria 16. c/ Can Fosalba (davant zona esportiva)
Durant l’any 2013 es van recollir les següents quantitats de roba:
Mes Roba (kg)
Gener 3.627 Febrer 2.450 Març 1.456 Abril 4.178 Maig 3.830 Juny 5.546 Juliol 1.420 Agost 5.344 Setembre 5.348 Octubre 4.293 Novembre 5.717 Desembre 4.713
TOTAL 47.922
En aquest context, els contenidors que més roba van recollir durant l’any són els dos situats a l’Avinguda Francesc Macià.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
32
Any Roba recollida (kg)
2009 40.767 2010 37.689 2011 75.721 2012 76.142 2013 47.922
Tot i així, es va produir una disminució molt significativa del 37,06% de la roba recollida respecte l’any 2012, essent també un indicador de l’actual situació de crisi econòmica. 5.1.1.6.Tasques de reparació dels contenidors soterrats Durant l’any 2013 es van dur a terme un total de 248 reparacions en els contenidors soterrats, que inclouen:
• Soldadures de la tapa • Substitució de l’adhesiu de la tapa i de la bústia (vertical) • Soldadures de la bústia • Soldadures del contenidor interior • Canvi de les molles de la tapa • Canvi d’amortidors • Reparació de cops a la bústia • Neteges de la fossa • Reparació del tancament de la plataforma verda • Canvi de la nansa de la tapa
Si fem una comparació de les reparacions efectuades segons la fracció de la recollida selectiva, observem que van ser els contenidors de rebuig i els d’envasos els que van requerir més tasques de manteniment:
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
33
Si fem aquesta comparativa segons els barris d’Esparreguera, veiem que el percentatge de reparacions es va realitzar de forma proporcional a la quantitat d’àrees de contenidors soterrats presents en cada barri:
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
34
5.1.1.7. Tasques de reparació dels contenidors en superfície Els contenidors en superfície situats als barris de Can Rial, el Mas d’en Gall, Can Vinyals i la Colònia Sedó també es van anar reparant regularment, tot i que no es disposa de dades detallades del número de reparacions i tasques de manteniment realitzades. Les tasques que es van efectuar van ser les següents:
• Reparació dels ganxos dels iglús • Reparació de la base dels iglús • Neteja de grafits i taques • Substitució de tapes i rodes trencades
5.1.1.8.Ingressos procedents de la recollida de residus L’Ajuntament d’Esparreguera va ingressar els següents conceptes per la realització de la recollida selectiva:
• ECOEMBES: recollida selectiva per paper i cartró, envasos i cartró comercial. • ECOEMBES REPQ: recollida selectiva dels envasos procedents dels residus
especials en petites quantitats recollits a la deixalleria municipal. • CESPA: ingrés com a municipi afectat per l’abocador de Can Mata. • UTE ESPARREGUERA MÉS NATURAL: ingressos per la part variable de la
recollida selectiva. • RAEE: residus d’aparells elèctrics i electrònics (deixalleria). • Retorn del cànon 2012 • Piles: inclou tant les recollides a través dels contenidors soterrats,
establiments comercials i la deixalleria municipal. Ingrés ( €) 2011 2012 2013 Ecoembes 168.286,42 190.620,62 163.009,36 Ecoembes REPQ - - 769,12 Cespa 153.811,30 147.783,81 156.397,68 UTE Esparreguera més natural 25.587,86 23.710,09 23.004,00 RAEE 4.960,29 3.262,70 4.010,09 Retorn del cànon 48.972,57 58.810,76 43.597,64 Piles 0,00 3.037,40 508,52 TOTAL 401.618,44 427.225,38 391.296,41 Els ingressos per la recollida selectiva van disminuir un 8,41% respecte el 2012 i un 2,57% respecte el 2011.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
35
5.1.1.9.Abocaments incontrolats Durant l’any 2013, la regidoria de Medi Ambient va retirar diversos abocaments il·legals de residus del terme municipal d’Esparreguera. Els punts habituals d’abocament són els següents:
• Riera del Puig • Terreny municipal Polígon Magarola Sud (davant de la discoteca) • Polígon industrial Can Comelles • Polígon industrial Can Roca • Ermita del Puig • Riu Llobregat • Esplanada de Can Roca • Entrada nord carretera antiga N-II • Laterals de la Carretera de la Colònia Sedó • Laterals de la Carretera de la Colònia Sedó fins la C-1414 (Olesa de
Montserrat) • Laterals de la Carretera B-113, de Ca n’Estruch del Cairat a Can Vinyals • Laterals de la Carretera de Mas d’en Gall • Camí de Can Julià • Abocaments de mobles i esporga per tot el municipi.
Abocament de mobles a l’esplanada de Can Roca
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
36
Restes de vehicles al camí de Can Julià Exemple dels nombrosos abocaments d’esporga realitzats al municipi
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
37
Abocament de residus al Polígon industrial Can Comelles 5.1.1.10.Actes d’incivisme dins el nucli urbà Durant el 2013 es van produir 76 actes d’incivisme que van implicar, per una banda, el risc o la molèstia als veïns del municipi per part de la persona que va cometre l’acte incívic; i per l’altra, l’obligació de desplegar tot un conjunt de mitjans extraordinaris, amb la seva conseqüent despesa a càrrec del tots els ciutadans d’Esparreguera, per retirar o reparar l’acte incívic. Entre el tipus d’actes més freqüentment comesos tenim:
• Abandonament de volums d’esporga de grans dimensions i/o d’arbres sencers, que requereixen de la recollida amb un camió amb un pop.
• Abandonament de tots els mobles i electrodomèstics d’un habitatge a la via pública.
• Trencament de contenidors soterrats (doblegament de les tapes). • Crema de contenidors.
Si mirem com va ser la distribució d’incidències greus entre barris, observem que el barri del Castell és el que genera i pateix més actes d’incivisme:
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
38
5.1.1.11.Preparació de convenis i contractes relacionats amb els residus Durant l’any 2013 també es van destinar molts esforços en la realització de contractes relacionats amb la gestió dels residus municipals:
• Contracte pel tractament de les bateries, cartró, vidre i metalls procedents tant de la recollida selectiva com de la deixalleria municipal (en tràmit).
• Contracte pel tractament de la fusta recollida a la deixalleria municipal (en tràmit).
• Contracte pel tractament dels matalassos recollits a la deixalleria municipal (en tràmit).
• Contracte pel tractament dels pneumàtics fóra d’ús recollits a la deixalleria municipal (en tràmit).
• Contracte pel tractament de la runa recollida a la deixalleria municipal (en tràmit).
• Procediment negociat per a la recollida i transport de l’esporga municipal (en fase d’adjudicació).
• Contracte per a la trituració de l’esporga municipal per fer-ne compostatge (finalitzat).
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
39
• Contracte pel servei de recollida i transport de residus municipals (en tràmit). D’altra banda, també es van dur a terme la renovació i/o formalització dels següents convenis:
• Conveni amb l’Ajuntament de Collbató per a la cessió en propietat de 40
contenidors de rebuig.
• Renovació de l’adhesió de l’Ajuntament d’Esparreguera al Conveni marc de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i les entitats gestores dels sistemes integrats de gestió (SIG) dels residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) (2013-2017).
• Contracte amb ECOCAT pel tractament dels residus especials en petites quantitats (REPQ) recollits a la deixalleria, segons a l’Acord Marc entre l’Agència de Residus de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis per a la prestació del servei de gestió de residus especials procedents de les deixalleries de Catalunya.
Ecoembes també realitzar una auditoria sobre els sistema de la recollida selectiva d’envasos, paper/cartró i cartró comercial realitzada al municipi d’Esparreguera, segons el conveni vigent, obtenint resultats satisfactoris. Finalment, també cal destacar que al llarg del 2013 es van mantenir diverses reunions entre l’Agència de Residus de Catalunya, els municipis del Baix Llobregat Nord, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Ecoparc 4 per tal de determinar quina ha de ser la destinació del rebuig generat per aquests municipis i sota quines condicions econòmiques.
5.1.1.12.Campanya finançada per Ecoembes
Gràcies al conveni signat amb Ecoembes, l’Ajuntament d’Esparreguera va poder fer una petita campanya de recordatori sobre quin tipus de residus es poden dipositar als contenidors d’envasos, paper i cartró i vidre. Així, es van editar un tríptic i un magnètic que van ser distribuïts a totes les escoles del municipi, així com a través de la pròpia Oficina d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament d’Esparreguera. L’objectiu principal era incidir en la importància de realitzar una correcta recollida selectiva tant a les cuines com a les aules de les escoles.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
40
Magnètic Tríptic sobre la recollida selectiva d’envasos, paper/cartró i vidre
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
41
5.1.2. Deixalleria
Durant l’any 2013 es van gestionar les següents quantitats de residus a la Deixalleria municipal (dades en kg):
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
42
Mes Abocador REPQ Fluorescents Piles Ferralla elec. Paper Oli vegetal Runa Fusta Poda Vidre pla Metalls Bateries Matalassos Pneumàtics Oli mineral Neveres Total Recuperat % RS
Gener 14.120 0 0 0 2.200 12.320 747 49.280 26.100 7.280 0 1.040 680 1.100 0 0 810 115.677 101.557 87,79
Febrer 15.820 0 0 0 2.710 4.720 405 45.200 29.700 4.060 4.240 2.540 0 1.460 0 900 0 111.755 95.935 85,84
Març 20.200 0 173 477 3.540 3.420 0 39.360 35.500 3.180 0 2.170 0 1.360 2.740 0 440 112.560 92.360 82,05
Abril 25.820 0 0 0 2.994 5.040 0 45.280 44.900 6.300 3.000 1.910 0 1.980 0 0 0 137.224 111.404 81,18
Maig 22.780 0 0 0 1.634 4.480 576 65.880 39.000 5.320 0 2.150 0 1.920 0 0 720 144.460 121.680 84,23
Juny 25.380 0 0 0 2.504 4.160 0 50.600 38.500 4.100 3.740 1.640 810 1.520 0 0 970 133.924 108.544 81,05
Juliol 20.640 7.472 121 0 3.190 3.890 648 73.300 39.200 3.940 3.180 2.420 0 2.380 3.140 1.000 0 164.521 143.881 87,45
Agost 18.700 0 0 408 2.570 3.040 0 56.880 28.100 4.100 3.200 1.520 0 1.080 0 0 710 120.308 101.608 84,46
Setembre 21.020 0 0 0 3.504 4.020 824 61.560 29.600 6.540 4.120 2.820 0 1.060 0 0 0 135.068 114.048 84,44
Octubre 19.440 3.132 0 0 3.556 3.780 0 54.640 30.400 4.220 0 1.890 0 1.220 0 0 840 123.118 103.678 84,21
Novembre 19.240 0 0 0 1.288 3.240 0 57.240 30.600 7.700 0 920 0 1.020 0 1.000 540 122.788 103.548 84,33
Desembre 16.340 0 142 0 2.418 6.920 765 34.560 27.400 6.500 0 890 0 1.000 2.660 0 0 99.595 83.255 83,59
TOTAL 239.500 10.604 436 885 32.108 59.030 3.965 633.780 399.000 63.240 21.480 21.910 1.490 17.100 8.540 2.900 5.030 1.520.998 1.281.498 84,22
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
43
El tipus de residu recollit en més quantitat va ser la runa (633.780 kg), seguit de la fusta (399.000 kg). També van ser molt importants els residus recollits en menor quantitat, però que requereixen d’un tractament especial per minimitzar l’impacte en el medi, com les piles, fluorescents, residus especials en petites quantitats (REPQ), olis, bateries, etc.. La recollida selectiva dels residus procedents de la deixalleria municipal va ser del 84,22% (85,66% al 2012), fent que de forma global (incloent les àrees de contenidors i el porta a porta), la recollida selectiva global del municipi fos del 51,41%. Altres dades de gestió a destacar són les següents:
2011 2012 2013 Usuaris nous 364 314 294 Entrades usuaris 8.572 7.874 8.631 Ingressos per taxes (€) 604,00 262,00 90,00 Sortides (número) 620 581 592 Energia solar excedent (kw) 380,8 342,3 193,7
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
44
5.2. Aigua
5.2.1.Comunitat d’usuaris de la Cubeta d’Abrera
Al llarg del 2013, l’Ajuntament d’Esparreguera va assistir a les reunions organitzades per la Comunitat d’Usuaris de l’Aqüífer de la Cubeta d’Abrera, a l’Ajuntament d’Abrera, amb la finalitat de tractar els temes que afectes als municipis associats. 5.2.2.Contaminació per crom hexavalent al Torrent de Magarola El novembre del 2013 es va detectar la presència de captacions d’aigua contaminada per crom hexavalent per part de propietaris d’horts a la riera de Magarola. Aquesta situació va fer que tant el municipi d’Abrera com Esparreguera iniciessin una sèrie de pressions i reunions amb l’Agència Catalana de l’Aigua per poder eliminar totes aquestes captacions i reconduir les aigües contaminades a través del col·lector d’aigües residuals, per tal que poguessin ser tractades a l’EDAR d’Abrera. D’altra banda, a principis de 2014 es van eliminar totes les conduccions il·legals i es van senyalitzar les aigües com a no potables per advertir als usuaris dels horts que no poden emprar aquestes aigües.
Rètol situat al Torrent de Magarola, on s’indica la prohibició d’ús de l’aigua contaminada per crom hexavalent
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
45
5.2.3.Col·lector de les salmorres
En data 6 de maig de 2013, sobre les 17:30h, es va rebre avís del trencament del col·lector de les salmorres al seu pas per la zona anomenada “Canal Trencat”, al nord de Can Vinyals. Un cop rebut aquest avís, el personal de la regidoria de Medi Ambient es va desplaçar a l’indret indicat i va comprovar que hi havia una fuita d’aigua que aflorava just al costat d’un pou de registre d’aquest col·lector, amb un cabal aproximat entre 10 i 30 litres/minut. Les coordenades UTM del punt de trencament del col·lector eren les següents (sistema de referència Datum ED50, error ± 8m): X= 406.681, Y=4.601.896. La superfície afectada va ser de 1.300m2, aproximadament, de manera que la vegetació va quedar totalment cremada (de color groc). Per tant, el sòl comprès per aquesta superfície també va quedar afectat per una elevada concentració de sal. Cal indicar que aquest tipus de contaminació del sòl és permanent durant molt temps si no es duen tasques de restauració del medi, ja que els ions clorurs romanen al sòl durant diverses desenes d’anys i el sòl els va eliminant lentament a través de l’aigua d’infiltració de la pluja per anar a parar, posteriorment, al riu Llobregat, amb els seus efectes negatius sobre la qualitat de l’aigua. La zona afectada per aquest episodi de contaminació és la riba dreta del riu Llobregat, la qual compta amb vegetació arbòria i herbàcia de ribera. Cal indicar que aquest espai es troba inclòs dins l’espai ES5110012 de la Xarxa Natura 2000 (Montserrat – Roques Blanques – Riu Llobregat). Atenent als freqüents trencaments del col·lector de les salmorres, l’Ajuntament d’Esparreguera va posar de manifest, tant en reunions com a través d’escrits adreçats a l’Agència Catalana de l’Aigua, la necessitat de procedir a la cerca d’una solució immediata davant d’aquests incidents tant nocius per al medi ambient.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
46
Document annex VI Fotografies del trencament del col·lector de les salmorres al Canal Trencat
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
47
5.2.4.Celebració de l’Any del Llobregat
L’any 2013 va ser declarat com l’Any del Riu Llobregat a través d’una moció a la que s’hi van adherir nombrosos municipis que tenen aquest riu com a part del seu territori. L’Ajuntament d’Esparreguera, a través del Ple celebrat el 17 de gener de 2013, va aprovar l’esmentada moció, el text de la qual és el següent: “El riu Llobregat té una gran importància social, històrica i ambiental per les comarques de la seva Conca i ha estat eix de desenvolupament, condicionant i configurant el nostre territori. Les seves aigües han fet possible una rica biodiversitat, una potent economia agrícola i el desenvolupament del teixit industrial. Tanmateix, els models socioeconòmics fonamentats en el creixement (augment del consum de recursos naturals, les emissions i residus) han ocasionat una creixent degradació del sistema fluvial, del territori i de la salut dels ecosistemes dels que formem part. El paper del riu, com a vertebrador natural del territori i com a font de riquesa econòmica i social, ha anat desapareixent, encaixonat sota una espessa xarxa d'autopistes, carreteres, línies d'alta velocitat, ampliacions de ports i aeroports, urbanització i ocupació del sòl sense límits, esculleres, ... Avui el sistema fluvial del riu i les rieres pateixen una degradació que els fa irreconeixibles com a sistemes naturals per on circulen, sovint, aigües residuals contaminades per la indústria, les ciutats, salinitzades per les mines de potassa i on la pagesia manté els seus camps de cultiu sota una forta pressió especuladora. El Llobregat està en estat crític. La recuperació del riu i de la seva conca s’està fent en moltes ocasions basant-se en models d'intervenció que prioritzen la urbanització de l'espai fluvial. Hem de treballar per la seva recuperació ambiental i paisatgística i per aconseguir la declaració del curs baix del riu del Llobregat com un espai natural protegit, connectat amb altres espais naturals com son el delta del Llobregat o el Parc Natural de Collserola, on els pagesos no han de perdre ni un pam més de terra, i on el riu i el seu espai recuperin la qualitat de les seves aigües. La Unió Europea va elaborar la Directiva Marc de l'Aigua que va entrar en vigor a finals de l'any 2000 i que contempla l'aigua no només com un recurs, sinó també com l'element clau de tot un ecosistema. Segons això, la gestió de l'aigua s'ha de basar en el respecte al medi ambient, l'ús sostenible i la gestió conjunta de tot tipus d'aigua dintre d'una demarcació hidrogràfica. L'objectiu és que al 2015 els sistemes aquàtics gaudeixin de bon estat ecològic. Atès la proposta realitzada per algunes entitats cíviques de les poblacions
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
48
riberenques del Llobregat; ANDA d’Abrera, Associació Hàbitats - Projecte Rius, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBL), Centre Excursionista de Molins de Rei (CEM), Centre d’Ecologia i projectes Alternatius- Ecologistes de Catalunya (CEPA-EdC), CMA l’Arrel de Sant Joan Despí, Consorci del parc fluvial del Llobregat, DEMAC de Castellbisbal, DEMASAB de Sant Andreu de la Barca, DEPANA, Ecologistes en Acció, Els Amics del Camell de Molins de Rei, Espluga Viva- Esplugues de Llobregat, Federació Ecologistes de Catalunya (EdC), Martorell Viu, Ateneu Mulei de Molins de Rei, Associació de veïns de els Conserves de Molins de Rei, Associació Hàbitats – Projecte Rius, La Mola de Molins de Rei, Òmnium Cultural del Baix Llobregat, Plataforma Serres Garraf i l’Ordal, Prou sal, Salvem les Oliveretes, Seo Bird LIFE, WWF-Barcelona, Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua, Societat Catalana d’Herpetologia..., reunits sota el nom de Llobregat SOStenible , per a realitzar tot un seguit d’accions de sensibilització, d’estudis i de propostes de millora al voltant de la Conca del Llobregat durant l’any 2013 recollides en l’anomenat “Manifest pel riu Llobregat”. Atès la importància de realitzar activitats que ajudin a un millor coneixement dels valors del riu Llobregat i que impliquin activament la ciutadania en la seva descoberta, conservació i ús, que ja es realitzen puntualment a la ciutat impulsades per institucions i entitats diverses però que fora interessant coordinar i impulsar.
El Ple de la Corporació va acordar:
1. Que l’Ajuntament d’Esparreguera declari l’any 2013 com “Any del riu Llobregat” amb l’objectiu de fer un reconeixement al riu que ha estat lligat a la història de les poblacions riberenques i que aquest any es dediqui a la difusió de coneixements dels seus valors, que s’organitzin activitats de divulgació ambiental i es cerquin solucions sobre les problemàtiques i les oportunitats que ofereix el riu Llobregat al seu pas per la comarca del Baix Llobregat. 2. Que l’Ajuntament d’Esparreguera fomenti la creació d’una Comissió del riu Llobregat, mixta, entre administracions i entitats, de caràcter paritari i basada en la cultura del consens, per tal d’elaborar un programa d’objectius a assolir i un calendari d’activitats per al 2013 i tenir cura del seu compliment. 3. Que l’Ajuntament es compromet a donar suport al programa consensuat que surti de la Comissió del riu Llobregat, col·laborant en el que sigui possible i fent-ne la màxima difusió. 4. Que l’Ajuntament transmetrà aquest acord de Ple a les administracions relacionades amb el riu Llobregat, amb competència sobre el mateix i la seva conca.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
49
En aquest context, la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Esparreguera va participar en les nombroses reunions efectuades en diversos municipis del Baix Llobregat, per tractar, per una banda, la relació de problemàtiques que presenta el riu a cada municipi, així com per proposar tot un conjunt d’activitats d’informació i sensibilització del riu envers la població. La Comissió del Llobregat Sostenible també va mantenir una reunió amb el Director General de l’Agència Catalana de l’Aigua el 2 d’octubre de 2013. En aquesta trobada es va informar sobre l’estat del riu Llobregat i de les seves problemàtiques; i alhora, es va demanar al Director General que la Comissió del Llobregat Sostenible pogués participar formalment dins el procés de participació pública del procés de revisió del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.
Trobada de la Comissió del Llobregat Sostenible amb el Director General de l’ACA, el passat 2 d’octubre de 2013
La Comissió del Llobregat també va preparar una exposició itinerant sobre el riu, projecte finançat a través de la realització d’una campanya Verkami.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
50
El riu Llobregat al seu pas pel terme municipal d’Esparreguera
5.2.5.Fonts naturals del terme municipal
Al llarg de l’any 2013 es va efectuar l’analítica d’aigües de les següents fonts del terme municipal, a càrrec d’Aigües Esparreguera Vidal:
• 2 d’abril, Font del Soler • 4 d’abril, Font del Torrent Mal • 11 d’abril, Font de la Canya • 25 d’abril, Font del Ferro • 20 d’agost, Font del Pas o de la Teula • 22 d’agost, Font de la Barona • 27 d’agost, Font del Ferro • 29 d’agost, Font del Soler • 3 de setembre, Font del Torrent Mal • 12 de setembre, Font de l’Avellaner • 18 de setembre, Font de la Canya
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
51
D’altra banda, amb aquestes analítiques s’han anat actualitzant als rètols de les pròpies fonts, amb la finalitat d’informar a la població de l’estat de les seves aigües. Cal indicar que la regidoria de Medi Ambient també efectua un seguiment dels consums d’aigua dels regs i fonts municipals, a través de la facturació enviada per Aigües Esparreguera Vidal, amb la finalitat de detectar possibles fuites d’aigua.
5.3.Gestió del medi natural
5.3.1.Estassades de les carreteres de la Colònia Sedó i del Mas d’en Gall Com cada any, la regidoria de Medi Ambient va contractar la realització de les estassades de les carreteres de la Colònia Sedó i del Mas d’en Gall, amb la finalitat de tenir nets els marges de les carreteres i evitar així, possibles situacions de risc d’incendi en cas de llançament de burilles enceses per part de conductors. Aquestes estassades també permeten guanyar certa amplada a les carreteres, donant una major seguretat per a la circulació dels vehicles; així com donar una imatge de major netedat d’aquests espais. A banda de fer la tallada d’herbes també es retiren les nombroses deixalles que aboquen els conductors, especialment llaunes de begudes. 5.3.2.Estassades de zones verdes i passos de servei de Can Rial i el Mas d’en Gall Durant l’any 2013 es van efectuar les estassades dels següents espais municipals, com a mesura de prevenció d’incendis i de neteja: Mas d’en Gall Passos de servei:
• c/ Carolina entre els números 28-30 • c/ Carolina amb c/ Gardènia • c/ Espígol amb c/ Masover • c/ Dàlia amb c/ Lliri • c/ Lliri amb c/ Pau Duran
Zones verdes:
• Triangle c/ Pau Duran amb c/ Traginers
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
52
Can Rial Passos de servei:
• c/ Roger de Llúria entre els números 13-17 • c/ Doctor Robert amb c/ Antoni Gaudí • c/ Ramon Muntaner amb carretera principal • c/ Ramon Muntaner entre els números 13-15 • Final pas de servei Ramon Muntaner amb carretera principal • c/ Pep Ventura entre els números 17-19 • c/ Doctor Barraquer entre els números 2-3 • c/ Eduard Toldrà amb c/ Lluís Millet • c/ Doctor Robert entre els números 15-26 • c/ Carles Buhigas entre els números 5-7 • c/ Joan Miró entre els números 8-10 • c/ Josep Maria Sert entre els números 12-14 • c/ Ramon Casas
Zones verdes
• Parcel·la c/ Josep Maria Sert • Parcel·la c/ Carles Buhigas • Voral c/ Pau Duran accés carretera principal • Canyes parcel·la cables llum • Zona c/ Carles Buhigas amb c/ Joan Miró
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
53
5.3.3.Estassada de vegetació a la part posterior del c/ Collbató (Mas d’en Gall) Durant el mes d’octubre de 2013, es van realitzar uns treballs d’estassada de vegetació a la part posterior del c/ Collbató (Mas d’en Gall), a tocar de l’antiga zona esportiva, amb la finalitat d’eliminar les bardisses que s’havien desenvolupat de forma important. Treballs d’estassada a la part posterior del c/ Collbató 5.3.4.Col·locació d’un banc de fusta al Turó de les Bramones La regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Esparreguera, juntament amb voluntaris de l’Agrupació de Defensa Forestal d’aquest municipi, van col·locar un banc de fusta al capdamunt del Turó de les Bramones. El banc fou elaborat artesanalment amb la fusta procedent d’un pi caigut a la finca de Can Roca, de manera que es troba integrat totalment en el paisatge. La seva ubicació és clau i permet l’observació d’una gran panoràmica de la zona, des de tot el municipi d’Esparreguera fins a la línia de la costa, la Serra de Rubió i la muntanya de Montserrat al fons.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
54
Banc de fusta del Turó de les Bramones
5.3.5.Tractament contra la processionària del pi
A finals de l’any 2013 es van dur a terme els treballs del tractament contra la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa), espècie que cada hivern afecta, entre d’altres, als pins situats en terrenys municipals, provocant l’aparició d’erugues amb efectes urticants greus per a la salut de les persones. Els terrenys tractats van ser els següents:
- Pins del c/ Sant Miquel - Escola Taquígraf Garriga - Piscina municipal i ADF - C/ Montserrat (antic CAP). - Bosc de Can Roca - Setze Fonts - Escola Pau Vila - Ermita del Puig - Residència Can Comelles - Carretera B231 a Mas d’en Gall - Av. Roger de Llúria (plaça i pins carreró)
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
55
- C/ Carles Buhigas (terreny Ajuntament) - C/ Hortènsia (capella i parada bus) - Riera del Puig (Blaus fins cadena) - Pins del Truquell (C-1414) - Torrent del Violí - Camí dels Blaus - Av. Francesc Marimon (rotonda) - Can Vinyals - Plaça del Centre
Font: http://ichn.iec.cat/bages/pinedes/img13.htm
5.3.6. Associació de Propietaris Forestals Entorns de Montserrat
Al llarg del 2013, es va assistir a les diverses reunions convocades per la Diputació de Barcelona en el marc de l’Associació de Propietaris Forestals “Entorns de Montserrat” (8 de febrer, 27 de maig, 17 de juny, a Marganell i a l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet). L’Ajuntament d’Esparreguera és membre d’aquesta associació per la finca forestal municipal de Can Roca. En aquest context, es va aprovar per Decret d’Alcaldia el Programa Anual 2013, el qual especificava les tasques i inversions que es realitzarien per a l’execució del Pla
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
56
Marc de millora i valoració de les finques forestals de l’àmbit de l’Associació de Propietaris Forestals Entorns de Montserrat. Aquest programa comptava amb un pressupost de 103.545,05€, el finançament del qual va ser de 101.845,05€ per part de la Diputació de Barcelona i de 1.700,00€ per part de l’Associació de Propietaris, i no va implicar cap despesa econòmica per l’Ajuntament d’Esparreguera. En aquest es preveia que al 2013 es realitzarien treballs d’aclarida de plançoneda als municipis del Marganell i el Bruc, les tasques per a la implantació del Pla de ramaderia extensiva de l’Associació, així com les despeses de funcionament de la mateixa (contractació d’un capatàs, pla de prevenció de riscos laborals, automoció, gestoria i suport tècnic per a l’execució d’ajuts demanats al Centre de la Propietat Forestal). D’altra banda, l’Ajuntament d’Esparreguera va elaborar una carta de suport a l’Associació de Propietaris Forestals per poder demanar el Projecte “LIFE Montserrat”, per a la realització de treballs de prevenció d’incendis forestals en tot l’àmbit de l’associació. 5.3.7. Treballs d’arranjament per a la celebració de l’Aplec del Puig Com cada any, la regidoria de Medi Ambient va realitzar els següents treballs per poder celebrar l’Aplec del Dilluns de Pasqua a l’Ermita del Puig:
- Recollida de deixalles abandonades a l’espai. - Col·locació dels rètols informatius de la prohibició d’abandonament de
deixalles i de senyalització de les aixetes de les barbacoes. - Estassada d’herbes de tot l’espai.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
57
- Poda d’arbres de tot l’espai, incloent les oliveres. - Col·locació d’una àrea de contenidors per a la realització de la recollida
selectiva de residus durant el dinar. - Repàs de la pista forestal d’accés a l’Ermita del Puig. - Neteja de les barbacoes.
5.3.8. Arranjament del segon mirador del Camí de les Bramones A l’any 2013 es van produir danys vandàlics sobre el segon mirador ubicat al Camí de les Bramones. És per aquest motiu que es va haver de desmuntar, traslladar al taller de fusteria i procedir a la seva reparació. Està previst que, en breu, les baranes tornin a ser instal·lades i així poder gaudir d’aquest espai natural d’una forma ordenada. Barana del mirador trencada per un acte vandàlic 5.3.9. Projectes de despesa d’arranjament dels espais de Can Roca i l’Ermita del Puig, i d’adquisició d’una trituradora forestal Durant l’any 2013, la regidoria de Medi Ambient va detectar la necessitat d’elaborar uns projectes per arranjar els espais de Can Roca i l’Ermita del Puig, ja que són zones amb una gran afluència de persones i cal ordenar-ne els usos. D’altra banda, per poder millorar l’eficiència i l’autosuficiència del projecte de la “Roda Verda”, també es va detectar la necessitat de compra d’una trituradora forestal. A continuació es detallen les memòries dels esmentats projectes:
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
58
• Memòria descriptiva per a l’arranjament de Can Roca i el Pla del Puig 1. Antecedents
La finca de Can Roca compta amb un gran ús social, atenent als seus elevats valors naturals (porta d’entrada a la zona forestal de les Bramones, la Serra de Rubió, el pas del Camí de Sant Jaume, el pas del GR, etc..). D’altra banda, però, és un espai que requereix d’uns treballs d’arranjament per tal de garantir que l’ús que se’n fa d’aquest espai sigui el més correcte possible, tant des del punt de vista social com ambiental. El Pla del Puig és un espai també elevadament freqüentat per la població de la zona, especialment pels seus valors naturals (la presència d’elements geològics com les Roques Blaves, l’entorn forestal, etc..), històrics (l’Ermita del Puig, la Colònia Sedó, les antigues cases del Pla del Puig, entre d’altres) i lúdics (la presència de barbacoes d’obra i l’ús de l’espai com a zona de pícnic). Tanmateix, aquesta zona també requereix de la realització de certs treballs per garantir una millora en temes de seguretat, salubritat, gaudi i protecció de l’entorn natural. 2. Justificació de la necessitat d’inversió
Can Roca Actualment, l’esplanada de Can Roca compta amb un accés ampli per als vehicles de motor, implicant que es produeixin sovint les següents problemàtiques:
- Abocaments de grans quantitats de residus. - Activitats de mecànica de cotxe i abocaments d’olis minerals al medi. - La realització de barbacoes sense autorització. - Activitats amb elevat risc d’incendi.
Per tant, és necessari regular l’accés a aquest espai forestal, per tal que es faci de forma ordenada i evitar així, les externalitats negatives abans indicades. D’altra banda, hi ha la demanda social per poder gaudir d’aquesta esplanada com una zona de pícnic. Pla del Puig Aquest espai compta amb una gran afluència pels valors anteriorment ja citats, tant per part d’escoles, entitats, i els ciutadans en general.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
59
Cal indicar que la zona no està totalment condicionada per poder-hi menjar (no hi ha taules, ni bancs, ni contenidors, etc..). També caldria reforçar algun element de seguretat, col·locant una tanca de fusta a la part de l’esplanada que limita amb un desnivell important del terreny; regular l’accés amb cotxes a l’espai, ja que actualment es fa per mitjà d’una pista forestal, que cal mantenir regularment a causa de l’elevat trànsit i les pluges que en van generant xaragalls. Caldria rehabilitar l’estructura bàsica de les dues cases existents, per poder garantir el seu accés en condicions de seguretat i disposar dels mínims necessaris, per si en un futur es volguessin recuperar com a aules de natura del municipi. Finalment, és necessari tancar l’accés a l’espai per mitjà de vehicles, per tal d’evitar els reiterats robatoris actuals a l’Ermita del Puig i a les dues cases de l’espai. 3. Justificació de la solució adoptada:
Can Roca Les actuacions que es proposen per restaurar aquest espai són les següents:
1) Col·locar una tanca metàl·lica, tipus forestal, per tancar l’accés a l’esplanada, just davant del camí que parteix de la masia de Can Roca.
2) Col·locar un senyal d’avís de pas de cadena, per senyalitzar l’esmentada tanca.
3) Anivellar les terres del carrer Mall (polígon industrial Can Roca), per tal d’habilitar un aparcament dels cotxes que vulguin accedir a l’esplanada de Can Roca.
4) Col·locar unes travesses de fusta, per delimitar cadascun dels aparcaments del c/ Mall.
Les travesses de fusta es col·locarien separades 3m entre sí i serien de fusta de pi tractada amb autoclau nivell IV.
5) Aportar terres netes a l’esplanada de Can Roca, per reduir la superfície
d’aquesta esplanada fins deixar l’espai necessari pel pas de la pista forestal. Aquestes terres quedarien anivellades amb el bosc existent.
6) Aportar adob orgànic per estructurar la primera capa de sòl de la superfície recuperada.
7) Plantació d’alzines, roures i arbustos mediterranis en la superfície recuperada de l’esplanada, per ampliar l’àmbit forestal de l’espai.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
60
Es plantarien 80 unitats d’alzines (Quercus ilex) de diàmetre 14/16 i 20 unitats d’arboç o llentiscle (Arbutus unedo o Phyllirea angustifolia), amb tutors de subjecció.
8) Col·locació de 10 taules i amb bancs de pícnic, enmig de la nova zona forestal
plantada.
Les taules i bancs serien de fusta de pi, tractada amb autoclau, amb pals tornejats de diàmetre 120mm, mecanitzats per un acabat superior i inferior pla.
9) Col·locació d’una tanca protectora al talús de l’esplanada que limita amb la
zona de fort desnivell de les Bramones. Es col·locarien 90 metres lineals de tanca, amb una separació entre pilars de 2,5 m. La fusta seria de pi, tractada amb autoclau nivell IV, mitjançant sistema Béthel buit-pressió a base de sals hidrosolubles lliures de crom i arsènic.
10)Col·locació d’un rètol informatiu a l’entrada de l’espai.
12
2
3 4
567
8
9
10
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
61
Pla del Puig Les actuacions que es proposen per arranjar aquest espai són les següents:
1) Instal·lació d’una barrera forestal a l’accés del camí de l’Ermita del Puig, abans de creuar la riera.
2) Col·locar un senyal d’avís de pas de cadena, per senyalitzar l’esmentada tanca.
3) Col·locació de travesses de fusta per senyalitzar els aparcaments que es preveuran abans de la tanca forestal, entre la carretera de la Colònia Sedó i la riera del Puig.
4) Anivellament de les terres a la zona dels antics horts de la riera del Puig, per fer-ne un altre conjunt d’aparcaments.
5) Col·locació de travesses de fusta per senyalitzar els aparcaments a la zona dels antics horts.
6) Arranjament de les dues cases del Pla del Puig. Es repararien les cobertes i es reforçaria la seva estructura.
7) Col·locació de 10 taules i bancs de fusta, per tal que els ciutadans hi puguin menjar. Les taules i bancs serien de fusta de pi, tractada amb autoclau, amb pals tornejats de diàmetre 120mm, mecanitzats per un acabat superior i inferior pla.
8) Col·locació d’una tanca perimetral a la zona del pla que limita amb un gran desnivell del terreny, per evitar possibles accidents i caigudes.
Es col·locarien uns 200 m tanca amb una separació entre pilars de 2,6m (model Tordera 1001).
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
62
4. Pressupost:
El pressupost d’aquestes actuacions és el següent (IVA inclòs): Concepte Import ( €) Can Roca 1a.Subministrament barrera forestal 1.512,50 € 1b. Col·locació barrera forestal 166,98 € 1. Senyal d’avís pas de cadena 500,00 € 2. Anivellar terres c/ Mall Gratuït 4. Travesses de fusta 1.095,36 € 5. Aportació de terres Gratuït 6. Adob orgànic Inclòs al punt 7 7.Plantació 80 alzines i 20 arboços/llentiscles 17.042,85 € 8. 10 taules i bancs de pícnic 10.197,44 € 9. Col·locació 90m de tanca, model “Cap de Creus”. 4.365,80 € Transport de les tanques i travesses de fusta 476,74 € 10. Rètol informatiu espai 1.000,00 € TOTAL Projecte Can Roca 36.357,67 €
12
2
3
45
6 6
7
8
8 8
8
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
63
Pla del Puig 1a.Subministrament barrera forestal 1.512,50 € 1b. Col·locació barrera forestal 166,98 € 2.Senyal d’avís pas de cadena 500,00 € 3.Travesses de fusta 1.095,36 € 4.Anivellar terres zona aparcaments 389,62 € 5.Travesses de fusta zona antics horts 1.095,36 € 6.Reparació de les dues cases 13.503,60€ 7. 10 taules i bancs de pícnic 10.197,44 € 8. Col·locació 200m de tanca, model “Tordera 1001” 15.434,76 € Transport de les tanques i travesses de fusta 476,74 € TOTAL Projecte Pla del Puig 44.372,36 € TOTAL DELS DOS PROJECTES= 80.730,03 €
• Memòria descriptiva per a l’adquisició d’una trituradora forestal Amb l’adquisició d’una trituradora forestal, es milloraria l’eficiència dels treballs d’esporga de l’arbrat municipal. En concret, durant el període dels treballs d’esporga es podria enganxar la trituradora al vehicle de caixa oberta de la brigada municipal, de manera que tot el brancam resultant seria triturat in-situ i al moment, quedant el material totalment trinxat a la caixa del camió. Posteriorment, aquest material només caldria que fos descarregat a les piles de compost de la masia de Can Roca. Per tant, es realitzaria un estalvi econòmic (no caldria la contractació d’una empresa per a la trituració) i un estalvi en el temps de transport del brancam (menys viatges a la masia, ja que es redueix molt el volum del material verd, quedant triturat). A més a més, aquest material verd encara contindria el seu grau d’humitat natural, afavorint el procés de compostatge a les piles de la masia de Can Roca. Per una altra banda, també es podria disposar de la trituradora durant la resta de l’any a la masia de Can Roca, de manera que l’esporga que és recollida dels barris de Can Rial i Mas d’en Gall, podria anar sent triturada, de forma continuada, per mitjà de personal de la brigada municipal o bé de personal que realitzi “Treballs en benefici a la comunitat”. Així, s’evitaria la creació de grans piles d’esporga al pati de la masia, estant tot més endreçat. Per tant, tant sols es necessitaria gestionar externament una petita fracció de l’esporga, aquella de majors dimensions, com els troncs de palmera o arbres de
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
64
grans dimensions, que en tot cas, tindrien una menor despesa econòmica per a la Corporació. Justificació de la solució adoptada:
Per tal de millorar la gestió de l’esporga municipal i la procedent dels veïns de Can Rial i el Mas d’en Gall, es proposa la compra d’una biotrituradora forestal, amb les següents característiques tècniques: � Biotrituradora GANDINI 200mts � Tub de sortida giratori 360º � Boca de 240x200 � Corrons d’alimentació hidràulics � Disc triturador amb tres ganivetes � Producció 5 tones/hora aproximadament � Motor dièsel 40CV insonoritzat � Sistema “Nostres” anti embús � Homologat per circular per carretera a 80km/h � Pes 1.000kg
A més, cal comprar una lona, amb els seus corresponents suports de ferro, per cobrir la caixa oberta del camió de la brigada municipal, amb la finalitat que el material triturat no s’escampi en el moment de sortida de la trituradora cap a la caixa.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
65
Pressupost:
El pressupost d’aquesta actuació és el següent (IVA inclòs):
• Adquisició de la biotrituradora forestal= 34.840,00€ • Adquisició d’una lona, amb els suports metàl·lics, pel camió= 400,00 €
TOTAL= 35.240,00 € 5.3.10. Xerrada a l’Institut El Cairat sobre la prevenció d’incendis Amb motiu de la celebració de la diada de Sant Jordi, el personal de la regidoria de Medi Ambient va fer una xerrada-taller amb alumnes de l’Institut del Cairat, on es va parlar dels boscos, de la gestió forestal, de la prevenció d’incendis i del paper que tenen les agrupacions de defensa forestal. Com a cloenda de l’activitat, es va fer una visita in-situ a les instal·lacions de l’ADF d’Esparreguera, on els alumnes van poder veure els materials dels que disposa aquesta entitat, els vehicles i els dos camions amb cisterna d’aigua. Font: CREAF
Part de la presentació del taller realitzat a l’Institut del Cairat
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
66
5.3.11. Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat El 7 de març de 2013, la regidoria de Medi Ambient va participar a la 13a Assemblea General de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat (Diputació de Barcelona), celebrada a Lleida. Entre d’altres punts, es va aprovar la “Declaració de Lleida per una Educació per la Sostenibilitat Local”. 5.3.12. Signatura del conveni amb l’ADF d’Esparreguera Tal com es realitza anualment, es va procedir a la signatura del conveni entre l’Ajuntament d’Esparreguera i l’ADF d’Esparreguera, per tal de poder executar tot el conjunt de tasques a continuació detallades:
a) Execució Pla de Prevenció d’Incendis Forestals (PPI) L’Ajuntament d’Esparreguera encarrega a l’ADF d’Olesa de Montserrat-Esparreguera, que gestioni i coordini, les mesures contingudes al Pla de Prevenció d’Incendis Forestals, confeccionat per la Diputació de Barcelona.
b) Mesures addicionals al Pla de Vigilància Contra Incendis Forestals (PVI) L’Ajuntament d’Esparreguera i l’ADF d’Olesa de Montserrat-Esparreguera, degut a les difícils condicions que, en els períodes de primavera i estiu que pateix el nostre municipi, consideren necessari adoptar mesures addicionals al Pla de Vigilància Contra Incendis (PVI) redactat per l’Oficina Tècnica de Prevenció d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona. Els voluntaris de l’ADF efectuen una vigilància amb tres persones, de les 11 hores a les 20 hores, segons un calendari establert en el conveni.
c) Coordinació treballs a la comunitat En el marc de col·laboració amb el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, consistent en la realització per part de ciutadans/es de la comarca de treballs en benefici a la comunitat al municipi, en virtut de sentència judicial, s’estableix un pacte entre l’Ajuntament d’Esparreguera i l’ADF d’Olesa de Montserrat - Esparreguera on, l’ADF es compromet a coordinar les tasques a realitzar per aquest personal durant tota la setmana.
d) Treballs complementaris L’ADF d’Olesa de Montserrat-Esparreguera, a més d’allò expressat als pactes anteriors, ha de dur a terme les següents actuacions:
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
67
1. Treballs de neteja de residus de l’esplanada de l’Ermita de Santa Maria del
Puig; emplenat mensual del dipòsit d’aigua de les barbacoes amb el camió de l’ADF.
2. Manteniment, poda i neteja de pistes i espais forestals del terme municipal, a determinar en funció de l’estat de les mateixes i sempre d’acord amb les recomanacions del Pla de Prevenció d’Incendis Forestals (PPI) de la Diputació de Barcelona.
3. Col·laborar amb l’Ajuntament en actes públics de caràcter lúdic - esportiu,
sempre que es prevegi una insuficiència de recursos propis de la Corporació i previ requeriment de l’Alcalde, del Regidor competent o del Cap de la Policia Local. Serà d’especial importància per a aquest exercici les actuacions interdepartamentals de les Regidories de Medi Ambient, Ensenyament, Esports, Joventut, Serveis Socials i Cultura.
4. Intervenir en situacions d’urgència, requerits per l’Ajuntament -per raó de la
peremptorietat de l’actuació-, en tasques de suport en seguretat civil i emergències.
5. Cooperar amb la Regidoria de Medi Ambient en tasques d’iniciativa ambiental,
tals com auditories, l’elaboració de guies d’itineraris turístic-ambientals o la promoció d’espais d’interès natural, entre d’altres.
6. Cooperar amb la Regidoria d’Emergències i Seguretat Civil en tasques de
suport tècnic i prevenció. 5.3.13. Comunicacions i autoritzacions per fer foc
Al llarg del 2013, la regidoria de Medi Ambient va tramitar 144 comunicacions de crema (pel període de baix risc d’incendi) i 33 autoritzacions per fer foc durant el període d’alt risc d’incendi, en coordinació amb el Cos d’Agents Rurals. Com a millora d’aquesta tramitació, a mitjans del 2013 es va implantar la gestió via portal Eacat, de manera que els interessats quan venen a demanar el corresponent permís ja marxen de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà amb un document d’autorització per fer foc. D’altra banda, en cas que s’activi el Pla Alfa per risc d’incendi, el Cos d’Agents Rurals avisa a totes les persones que tenen autorització, sobre les condicions meteorològiques de risc, de manera que se’ls comunica la prohibició de fer foc de forma puntual, per mitjà d’un missatge al telèfon mòbil que han facilitat.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
68
5.3.14. Gestió de la fauna
Al llarg del 2013, la regidoria de Medi Ambient va atendre diverses peticions de gestió de fauna, com per exemple:
a) La presència de serps en centres escolars : en aquests casos es va procedir a posar un parany i posteriorment, es va alliberar l’exemplar en zones no urbanes. Cal destacar la importància de protegir aquests rèptils, ja que tenen una funció cabdal en la cadena tròfica, alimentant-se de rates i ratolins del nostre entorn.
b) L’aparició d’eixams d’abelles d’espais públics : es van poder col·locar tots els eixams en una caixa preparada a tal efecte, a través de l’estratègia d’agafar l’abella reina i després, tot l’eixam va entrar tot sol a dins la caixa. Posteriorment, es van alliberar els eixams en l’entorn natural, ja que es tracta d’una espècie protegida, de gran importància ecològica, realitzant la funció de pol·linitzar les plantes i arbres del nostre entorn.
c) L’aparició de vespers : en aquests casos, com que es tracta d’una espècie no protegida i d’important agressivitat, es va procedir a eliminar-los quan podien provocar danys a les persones.
d) Aus protegides i aus amb problemàtica : es van rebre trucades de vilatans que van trobar polls de rapinyaires que havien caigut del niu, així com rapinyaires ferits. Es va contactar amb la Finca Torreferrussa, on el Cos d’Agents Rurals hi té un centre de recuperació d’aus, per tal que poguessin tractar, recuperar i tornar a alliberar aquestes aus.
D’altra banda, a través de la secció de Medi Ambient del web municipal, s’ha informat de tot un conjunt de consells per a la protecció de la fauna urbana, com els ocells (oreneta, cuablanca i vulgar, falciot negre, ballester, gralla, xoriguer comú, falcó pelegrí, òliba i mussol comú) i els ratpenats.
5.3.15. Conveni amb la Societat de Pescadors
En virtut del conveni signat amb la Societat de Pescadors a l’any 2012, es va continuar amb el procés de cria de carpes a la bassa d’aigua de la Residència de Can Comelles. D’aquesta manera, per una banda, es manté la bassa d’aigua més neta i en bones condicions per evitar la presència de mosquits a la Residència d’avis; i, per l’altra, disposar d’un espai per a la cria d’aquesta espècie de peix.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
69
5.3.16. Treballs en Benefici a la Comunitat A través de l’Agrupació de Defensa Forestal d’Esparreguera i en col·laboració amb la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya assigna al nostre municipi tot un conjunt de persones que han de prestar hores de servei a la comunitat. Gràcies a aquest personal, es van poder desenvolupar les següents tasques al llarg del 2013:
1) Estassada dels laterals de la carretera B-113.
2) Estassada d’herbes dels laterals de l’antiga N-II, sortida nord.
3) Neteja d’herbes de les pesqueres del riu Llobregat, a la zona de Les Pells.
4) Neteja d’herbes i residus a l’interior i voltants de la Masia de Can Roca.
5) Estassada de vegetació al Pla del Puig, amb motiu de la celebració anual del Dilluns de Pasqua.
6) Neteja d’herbes de les instal·lacions de l’ADF d’Esparreguera.
7) Poda d’arbres i trituració in-situ de la brancada al Pla del Puig.
8) Neteja de deixalles de les barbacoes de l’Ermita del Puig.
9) Neteja d’abocaments de residus de la Riera del Puig.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
70
10)Neteja de vegetació i d’abocaments de residus als polígons industrials (Can Comelles Sud i Nord, i Magarola): especialment dels carrers perifèrics amb continuïtat a la zona forestal i terreny municipal adjacent a la discoteca.
Neteja al c/ Fresa (polígon industrial de Can Roca) Neteja al c/ Èmbol (polígon industrial de Can Comelles)
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
71
11) Pintat de barreres de les pistes forestals, per millorar-ne la seva visibilitat i senyalització.
Barrera forestal de la pista a Can Rubió
12)Neteja de vegetació entre les pistes de tennis i Can Trempat
13)Neteja de vegetació a la zona dels antics horts de la Residència de Can Comelles.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
72
5.3.17. Llicències de tallada d’arbres
Al llarg de l’any 2013, es van tramitar 14 expedients de llicències urbanístiques d’obres menors per tallada d’arbres. D’aquests, un 35,7% van correspondre a informes de sol·licituds de tallada i el 64,3% van ser informes de verificació de la plantació efectuada.
5.3.18. Altres treballs
Durant l’any 2013, la regidoria de Medi Ambient també va efectuar altres treballs, els quals s’enumeren a continuació:
1) Distribució d’un conjunt d’enquestes entre els veïns de Can Rial i el Mas d’en Gall per a poder dissenyar un estudi de mesures d’olors procedents del dipòsit controlat de Can Mata, a elaborar per la Diputació de Barcelona.
2) Petició d’un ajut tècnic a la Diputació de Barcelona, en el marc dels ajuts de la Xarxa, per elaborar un projecte d’ordenació de la finca de Can Roca.
5.3.19. Informes pel Departament de Serveis Territorials
Al llarg del 2013, es van realitzar diversos informes a petició del departament de Serveis Territorials, els quals es detallen a continuació:
1) Informe sobre un abocament de residus a l’antiga carretera d’Olesa de Montserrat (Torrent de Magarola).
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
73
2) Informe sobre un abocament de restes de palmeres a la cruïlla entre la C55 i la riera de Magarola.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
74
3) Informe sobre un abocament de fangs de depuradora als camps de Can Cardús.
4) Informe sobre un abocament de runes a la zona del Truquell. 5) Informe sobre un abocament de residus proper al c/ Jordi Rius i Bou.
6) Informe sobre un arbre situat al c/ Montseny. 7) Informe sobre un arbre situat al c/ Circumval·lació.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
75
8) Informe sobre uns arbres de les Pells. 9) Informe sobre una construcció i moviments de terres a Can Vinyals. 10) Informes sobre uns expedients per a la instal·lació d’uns tancats. 11) Informe sobre la neteja de vegetació d’una finca situada al c/ Hortènsia (Mas d’en Gall). 12) Informe sobre els arbres situats a la vorera del c/ Tíjola. 13) Informe sobre un abocament de residus al polígon industrial de Magarola.
AJUNTAMENT
D’ESPARREGUERA
76
6. Webs i adreces d’interès
• Agència de Residus de Catalunya c/ Doctor Roux 80, 08017 Barcelona Tel. 93.567.33.00
• Agència Catalana de l’Aigua c/ Provença 204-208, 08036 Barcelona Tel. 93.567.28.00
• Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat c/ Doctor Roux 80, 08017 Barcelona Tel. 93.567.42.00
• Cos d’Agents Rurals (Baix Llobregat) c/ Tints 13, 08830 Sant Boi de Llobregat Tel. 93.652.95.08
Esparreguera, juny de 2014