metodologia i càlcul de la balança fiscal de catalunya amb l’administració central 2002-2005
DESCRIPTION
Metodologia i Càlcul de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració Central 2002-2005 Font: Grup de treball per a l'actualització de la balança fiscal de Catalunya Data: 2009.TRANSCRIPT
9 788439 378785
Metodologia i càlcul de la balançafiscal de Catalunya ambl’Administració central 2002-2005Grup de treball per a l'actualització de la balança fiscal de Catalunya
Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunyaamb l’Administració central 2002-2005
Met
odol
ogia
i cà
lcul
de
la b
alan
ça fi
scal
de
Cat
alun
ya a
mb
l’Adm
inis
trac
ió c
entr
al 2
00
2-20
05
MO
NO
GR
AF
IES
10
El conseller d'Economia i Finances, a instàncies del Govern de la Generalitat, va encarregar al grup d'experts que varen fer l'estudi d'actualització de la balança fiscal de Catalunya amb l'Administració central per al període 1999-2001 una nova actualització i posada al dia d'aquest estudi. El 9 de juliol de 2008 aquest grup de treball va presentar un document sobre els resultats de la balança fiscal de Catalunya per al període 2002-2005 seguint la metodologia establerta en l'informe previ realitzat pel mateix grup l'any 2005. En la presentació del document es deia que s'elaboraria un informe que detallaria de manera més precisa la metodologia emprada per a la imputació dels ingressos i les despeses i on, a partir d'aquestes dades, es poguessin analitzar qüestions de caire més acadèmic. Aquesta monografia presenta, doncs, aquest estudi més detallat dels ingressos i les despeses de l'Administració central a Catalunya.
Equip de treballNúria Bosch i Roca (coordinadora), catedràtica d'Hisenda Pública; Joan F. Corona Ramon, catedràtic d'Hisenda Pública; Joan Carles Costas Terrones, professor titular d'Hisenda Pública; Marta Espasa i Queralt, professora titular d'Hisenda Pública; Guillem López-Casasnovas, catedràtic d'Economia; Eduard Rius i Pey, expert en economia de la salut; Joan Ramon Rovira i Homs, director del Gabinet d'Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona; Xavier Sala-i-Martín, catedràtic d'Economia; Joaquim Solé i Vilanova, catedràtic d'Hisenda Pública; Ramon Tremosa i Balcells, professor titular de Teoria Econòmica; Maite Vilalta i Ferrer, professora titular d'Hisenda Pública; Matias Vives i March, economista; Antoni Zabalza i Martí, catedràtic de Teoria Econòmica.
ISBN 978-84-393-8049-8
9 788439 380498
MonografiesNúmero 10 / 2009
© Generalitat de CatalunyaDepartament d’Economia i Finances
Editat per la Direcció General d’Anàlisi i Política EconòmicaGran Via de les Corts Catalanes 639, 08010 Barcelona1a edició: Barcelona, maig 2009Tiratge: 500 exemplarsDisseny gràfic: Lluïsa CobosRevisió lingüística: Míriam SalvatierraImpressió i maquetació: El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, ISO 14001 i EMAS)ISBN: 978-84-393-8049-8
Publicats en aquesta col·lecció
BIBLIOTECA DE C
Dipòsit legal: B-28.349-2009
ATALUNYA - DADES CIP
Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005. – (Monografies ; 10)BibliografiaISBN 9788439380498I. Grup de Treball per a l'Actualització de la Balança Fiscal de Catalunya II. Catalunya. Departament d'Economia i Finances III. Col·lecció: Monografies (Catalunya. Departament d'Economia i Finances) ; 101. Finances públiques – Catalunya 2. Finances públiques – Espanya 3. Relacions fiscals intergovernamentals – Espanya 4. Catalunya – Assignacions pressupostàries i despeses351.72(467.1:460)"2002/2005"
2008M1 Informe sobre el finaçament de les comunitats autònomes. Any 2006 Núria Bosch i Maite VilaltaM2 Mercat de treball i convergència: algunes lliçons de l’expansió a Catalunya. 1995-2006 Josep Oliver i AlonsoM3 Ampliació de la capacitat normativa de les comunitats autònomes en els impostos especials Josep M. Durán CabréM4 La descentralització de l’IVA en fase minorista Josep M. Durán CabréM5 L’estructura de l’economia catalana a partir de la taula input-output de Catalunya 2001 a 122 sectors Martí Parellada i Néstor DuchM6 La inversió de les entitats locals Marta EspasaM7 El model de simulació QUEST-CT. Descripció i aspectes metodològics Manuel Artís Ortuño, Raúl Ramos Lobo i Jordi Suriñach CaraltM8 Competitivitat exterior i especialització comercial de Catalunya. 1995-2004. Canvis a la quota de
mercat i tipologia del comerç intraindustrial català en els mercats de la UE-15 Josep Oliver i AlonsoM9 La despesa pública en cures de llarga durada a Catalunya: situació actual i perspectives de futur.
Estudi elaborat en el marc del conveni de col·laboració entre el CRES i el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya (2006-2007)
David Casado Marín, Ruth Puig Peiró i Santi Massons Capdevila
2009M10 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 Grup de treball per a l'actualització de la balança fiscal de Catalunya
Metodologia i càlculde la balança fiscal de Catalunya amb
l’Administració central 2002-2005
Grup de treball per a l’actualització de la balança fiscal de Catalunya
MonografiesNúmero 10 / 2009
Sumari
1. Introducció 5
2. Concepte de balança fiscal 6
3. Metodologia per a la imputació territorial dels ingressos i de les despeses 7
3.1.Imputacióterritorialdelsingressos 7
3.2.Imputacióterritorialdelesdespeses 8
3.3.Significatdelsdiferentsenfocaments 9
4. Delimitació de l’estudi 10
4.1.Àmbittemporal 10
4.2.Àmbitinstitucional 10
4.3.Dadesifontsestadístiques 14
4.4.Marcpressupostari 15
4.5.Operacionsconsiderades 16
4.6.Tractamentdeldèficitosuperàvitpúblic 17
4.7.ElsfluxosamblaUnióEuropea 18
5. Imputació territorial dels ingressos 20
5.1.ElsingressosdelsubsectorEstat 20
5.1.1. Determinaciódelsingressosimputablesterritorialment 20
5.1.2. Criterisiindicadorsd’imputacióterritorial 20
5.1.3. ResultatsdelsingressosimputatsaCatalunya 31
5.2.Elsingressosdelsorganismesautònomsienspúblics 31
5.2.1. Determinaciódelsingressosimputablesterritorialment 31
5.2.2.Criterisiindicadorsd’imputacióterritorialdelsingressosiresultatsperaCatalunya 32
5.3.ElsingressosdelaSeguretatSocial 35
5.3.1. Determinaciódelsingressosimputablesterritorialment 35
5.3.2.Criterisiindicadorsd’imputacióterritorial 35
5.3.3. ResultatsdelsingressosimputatsaCatalunya 41
5.4.Elsingressosdelesempresespúbliques 41
3
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-20054
6. Imputació territorial de les despeses 44
6.1.LesdespesesdelsubsectorEstat 44
6.1.1.Determinaciódelesdespesesimputablesterritorialment 44
6.1.2.Criterisiindicadorsd’imputacióterritorial 44
6.1.2.1.Territorialitzaciósegonselcriteridelfluxmonetari 46
6.1.2.2.Territorialitzaciósegonselcriteridelfluxdelbenefici 52
6.2.Lesdespesesdelsorganismesautònomsienspúblics 58
6.2.1.Determinaciódelesdespesesimputablesterritorialment 58
6.2.2.Criterisiindicadorsd’imputacióterritorial 58
6.3.LesdespesesdelaSeguretatSocial 61
6.3.1.Determinaciódelesdespesesimputablesterritorialment 61
6.3.2.Criterisiindicadorsd’imputacióterritorial 61
6.4.Lesdespesesdelesempresespúbliques 64
6.4.1.Determinaciódelesdespesesimputablesterritorialment 64
6.4.2.Criterisiindicadorsd’imputacióterritorial 64
7. Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 68
7.1.Desagregaciódelaimputaciódelsingressosidespesesdel’AdministraciócentralaCatalunya 68
7.2.ElsaldofiscaldeCatalunyaambelsectorpúbliccentral 69
7.3.ElsaldofiscaldeCatalunyaambneutralitzaciódeldèficit/superàvitpúblic 73
7.4.EvoluciódelabalançafiscaldeCatalunya 75
Bibliografia 81
Introducció 5
1Introducció
El conseller d’Economia i Finances, a instàncies del Govern de la Generalitat, va encarregar al grup d’experts que varen fer l’estudi d’actualització de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central per al període 19992001 una nova actualització i posada al dia de l’estudi esmentat. Formen part del grup de treball les persones següents:
• NúriaBoschiRoca,catedràticad’HisendaPública(coordinadora)• JoanF.CoronaRamon,catedràticd’HisendaPública• JoanCarlesCostasTerrones,professortitulard’HisendaPública• MartaEspasaiQueralt,professoratitulard’HisendaPública• GuillemLópez-Casasnovas,catedràticd’Economia• EduardRiusiPey,experteneconomiadelasalut• JoanRamonRoviraiHoms,directordelGabinetd’EstudisEconòmicsdelaCambra
deComerçdeBarcelona• XavierSala-i-Martín,catedràticd’Economia• JoaquimSoléiVilanova,catedràticd’HisendaPública• RamonTremosaiBalcells,professortitulardeTeoriaEconòmica• MaiteVilaltaiFerrer,professoratitulard’HisendaPública• MatiasVivesiMarch,economista• AntoniZabalzaiMartí,catedràticdeTeoriaEconòmica
Aquestinformehacomptat,també,amblacol·laboraciódeMontserratBassols,subdi-rectorageneraldeFinançamentAutonòmic,iambelsuportdeMartaCurto,becàriadelaUniversitatdeBarcelona.
L’objectiud’aquestestudiésoferirelsresultatsde l’estimacióde labalançafiscaldeCatalunya amb l’Administració central per al període 20022005, seguint la metodologia establerta en l’informe previ realitzat pel mateix grup de treball l’any 2005.
Malgratqueesparteixidelametodologiaempradaenl’estudianterior,durantaquesttempss’hanproduïtavenços,tantenladisposiciód’informació,comenalgunsaspectesmetodològics, que s’ha considerat convenient tenir en compteper tal depoder oferirestimacionsdelabalançafiscalmésprecises.
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-20056
2Concepte de balança fiscal
L’acciódelsectorpúbliccentraloriginafluxosfiscalsentreregionsenlamesuraqueelsimpostosilesdespesespúbliquesesdistribueixenterritorialment.Labalançafiscalrecullaquestsfluxos,demaneraqueesdevenenuninstrumentdemesuradeladimensióterritorialdelsectorpúbliccentral.
LabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentrals’obtédeladiferènciaentreelsbeneficisopagamentsderivatsdeladespesaqueelsectorpúbliccentralfaenaquestacomunitatielvolumd’ingressosdetretsd’aquestaregióperfinançarelconjuntdeladespesapública.Quanenunterritorielsrecursosdetretssuperenelsrecursosqueaflueixenalsseusciutadansoqueelsbeneficien,elsignedelsaldodelsfluxosfiscalsoriginatspelGoverncentralenaquestterritoriésnegatiu,ésadir,hihaunasortidanetaderecursosfiscals(dèficitfiscal).Contràriament,quanelvolumd’ingressosaportatsperunterritorialsectorpúbliccentralésinferioralsbeneficisopagamentsqueenrep,hihaunaentradanetaderecursosi,pertant,elsaldodelsfluxosfiscalséspositiu(superàvitfiscal).
Laquantificaciódelabalançafiscald’unterritoriexigeixconèixerelsingressosquehaaportataquestterritoriilesdespesesobeneficisqueharebut.Pertant,caldiferenciareltractament dels ingressos del de les despeses.
Metodologia per a la imputació territorial dels ingressos i de les despeses 7
3Metodologia per a la imputació territorial
dels ingressos i de les despeses
Lametodologiadecàlculesbasaenlesduesaproximacionsmetodològiquesestàndards:ladelfluxmonetariiladelfluxdelbenefici.L’aplicaciódelcriteridelfluxmonetaricomportaatribuirl’ingrésalterritorionesgeneraelfetimposable,iladespesa,alterritorionesmaterialitza,mentrequeelcriteridelfluxdelbeneficiimplicaatribuirl’ingrésalterritori on resideixen els individus que suporten els tributs, i la despesa, al territori on resideixen els individus beneficiaris d’aquesta despesa.
Lautilitzaciód’unenfocamentoaltredepèndel’objectiudel’anàlisiqueesvulguifer:l’enfocamentdelfluxmonetariintentamesurarl’impacteeconòmicgeneratperl’activitatdelsectorpúblicenunterritori,mentrequel’enfocamentdelfluxdelbeneficiintentacalcular com s’incrementa el grau de benestar dels individus residents en un territori davantl’actuaciódelsectorpúblic.
3.1. Imputació territorial dels ingressos
Quantalsingressos,iconcretamentalstributaris,elproblemaresideixenelfetquenosón necessàriament coincidents la comunitat en què efectivament consten les dadesterritorialsderecaptacióilacomunitatenquès’originenaquestsrecursosi/oenquèsesuporten,jaque,d’unabanda,elmateixprocésdegestionarelsimpostosnopermetco-nèixerlacomunitatons’originenelsrecursosi,del’altra,moltsdelsimpostossónsusceptibles de ser traslladats.
D’aquesta manera, s’estableixen dos criteris per imputar els ingressos:
• Enfocament del flux del benefici: els ingressos s’imputen al territori on resideixen les personesquefinalmentensuportenlacàrrega(incidènciaeconòmicaoefectiva),almargedequisiguiid’onresideixil’obligatlegalapagar(incidèncialegaloformal).
• Enfocament del flux monetari: els ingressos tributaris s’imputen al territori on es localitzalacapacitateconòmicasotmesaagravamen(objecteimposable),quepotserlarenda,lariquesaoelconsum,ielsingressosnotributaris,alterritoriontéllocelpagament per les unitats que el fan.
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-20058
Lametodologia emprada per imputar regionalment els ingressos està àmpliamentacceptadapelmónacadèmic,iconstadetresetapes.
1.Identificaciódelesfontsd’ingressosdelsectorpúbliccentral.2.Establimentd’hipòtesisdeterritorialitzacióperacadatipusd’ingrés.3.Triadelsindicadorsmésapropiatsquereflecteixinl’impactedecadatipusd’ingrés.
Quanesfalaimputacióregionaldelsingressossegonselfluxmonetari,uncopidentificadeslesfontsd’ingressosespassaatriarelsindicadorsquereflecteixenl’origendel’impost;d’aquestamaneraesterritorialitzenlesrecaptacions;quansesegueixelfluxdelbenefici, es tracta d’aproximar qui suporta finalment la càrrega de l’impost. A causa dels indicadors triats en aquest informe, els resultats de la imputació dels ingressos segons els dos criteris són altament coincidents.
3.2. Imputació territorial de les despeses
Pelquefaaladespesa,espotdistingirentreelfetqueladespesapúblicaestradueixienpagamentsperal’adquisiciódebénsiserveis,laremuneraciódelsfactorsolarealitzaciódetransferènciesdirectes,ielfetqueladespesapúblicapermetilaprestaciódeserveispúblicsalsciutadans,generalmentsensequeaquestshagindeferunpagamentencontrapartida.Llevatdelcasdelestransferènciesdirectesdecaràcterpersonal,normalment,entotselsaltrescasos,elsdestinatarisdelspagamentsielsbeneficiarisúltimsdelsserveis no sempre coincideixen.
Aquestdoblecaràcterde ladespesapública,comacontraprestació icomaservei,hadonat lloc que en la literatura científica s’apliquin dos enfocaments diferents per a l’estudi delaincidènciaterritorialqueté,l’enfocamentdelfluxmonetariil’enfocamentdelfluxdelbenefici,segonssis’aténlalocalitzaciódeladespesa(odelsperceptorsdelspagaments)olalocalitzaciódelsbeneficiarisdelsbénsiserveisqueaquestadespesapermetproduir.
D’una banda, segons l’enfocament del flux monetari, la despesa s’atribueix al territori en quèaquestadespesaesmaterialitza,ésadir,oneslocalitzaelpersonal,lautilitzaciódebénscorrentsiserveis,lapercepciódelestransferènciesilarealitzaciódelesinversions.Aixòsuposaoptarperdonaralcriteridefluxmonetariunsentit“real”davantl’alternativadedonar-hiunsentitde“fluxdecaixa”ode“fluxdetresoreria”,queportariaaatribuirladespesapúblicaalaregióenquèelsectorpúblicefectuaelpagament.Perexemple,enelcasdelescompresdebénsiserveiss’imputenalterritorions’utilitzen,inoalterritorions’hanadquirit,ienelcasdelesinversionss’imputenalterritorionesmaterialitzen.
D’altra banda, segons l’enfocament del flux del benefici, l’assignació de la despesa es fa alterritorionresideixelbeneficiari,independentmentd’onesprodueixelserveipúblicoesfalainversió.Enaquestcas,ésnecessariestablirhipòtesissobrel’àmbitdelsbeneficiarisisobrelaquantificaciódelsbeneficisqueelsbénsiserveiselsproporcionen.
Metodologia per a la imputació territorial dels ingressos i de les despeses 9
Lògicament,elsresultatsques’obtindranenunenfocamentialtrepodenresultardiferents quant a la comunitat beneficiària de la despesa, fins al punt que poden alterar la quantiaielsignedelssaldosfiscalsobtinguts.Perexemple,elsdestinatarisdeladespesavinculadaalsserveiscentralsdelsdiferentsministerisiorganismespúblics,segonsl’enfocamentdelfluxmonetari,són,fonamentalment,elsfuncionarisquehitreballen,que moltes vegades estan especialment concentrats en una regió, mentre que en l’enfocamentdelfluxdelbeneficisónelsdestinatarisdelserveienqüestió,quepodenestendre’s al llarg de tot el territori.
Laimputacióterritorialdeladespesapúblicaseguintl’enfocamentdelfluxmonetaripotserrelativamentfàcil,semprequehihagiunsistemacomptablequepermetiterritorialitzartoteslespartidesdedespesa.Quanaixòsucceeix,laimputacióterritorialdeladespesaésdirectaiimmediata,seguintbàsicamentelcriterid’assignacióquefal’Estat.En el cas contrari, o en cas que la territorialització esmentada no sigui completa, serà necessariestablirhipòtesisrelativesalalocalitzaciódeladespesai,acontinuació,seleccionarelsindicadorsestadísticsmésadequatsperdistribuir-la.
L’anàlisieconòmicadelaincidènciadeladespesapúblicadesdelvessantdel’enfocamentdelfluxdelbeneficicomporta,enprimerlloc,identificarelsbeneficiaris,laqualcosaestàrelacionadaambelgraudedivisibilitatdelsbeneficisdelsbénsiserveispro-veïtspúblicamentiambladimensióterritorialdelsmateixos;ensegonlloc,quantificarlavaloracióquedelconsumdelsbénsiserveispúblicsfanelsindividus,ientercerlloc,seleccionar els indicadors estadístics que millor representin els beneficiaris.
3.3. Significat dels diferents enfocaments
Lautilitzaciód’unenfocamentoaltredepèndel’objectiudel’anàlisiqueesvulguifer:l’enfocamentdelfluxmonetariintentamesurarl’impacteeconòmicgeneratperl’activitatdelsectorpúblicenunterritori,mentrequel’enfocamentdelfluxdelbeneficiintentacalcular com s’incrementa el grau de benestar dels individus residents en un territori davantl’actuaciódelsectorpúblic.
Per tant, es tractadedosenfocaments vàlids,quees fonamentenencriteris sòlids,peròquecadascunexplicaefecteseconòmicsdiferents.Estractad’enfocamentsquenosónsubstitutiussinócomplementaris.Així,elcriteridelfluxmonetariésméscorrecteperanalitzarlainfluènciaquetél’acciódelsectorpúblicsobreelcreixementeconòmicd’unaregiói,encanvi,elcriteridelfluxdelbeneficiésmésadientperanalitzarl’acciódelsectorpúblicentermesredistributiusid’equitat.
Lautilitzaciódelmètodedelbeneficicomportaestablirmoltesméshipòtesisqueenelcasdelfluxmonetari.Totiaquestesdificultatsd’enfocamentdelbenefici,elgrupdetre-ball considera necessari presentar el càlcul segons les dues metodologies, per tal de donarunavisióelmésàmpliapossibledelesdiferentsformesd’aproximar-seiquantificarel concepte de balança fiscal.
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200510
4Delimitació de l’estudi
Enrelacióambl’estudianterior,elsparàmetresdedelimitacióhansofertalgunesvaria-cions.
4.1. Àmbit temporal
El període temporal considerat per quantificar la balança fiscal de Catalunya amb l’Administraciópúblicacentralcorresponalsanys2002-2005,jaquenos’hapogutdisposardela territorialització de la despesa estatal per al 2006. D’aquesta manera, es pot disposar d’unasèriedevintanys,atèsquelaGeneralitathapromogutestimacionsdelabalançafiscal de Catalunya des de l’any 1986 aplicant una metodologia semblant.1
Elprimeranyanalitzatésel2002,anyenquèvaentrarenvigorelnoumodeldefinançament,quevarepresentaruncanvisubstancialenlesrelacionsielsfluxosfiscalsentrel’AdministraciócentralilaGeneralitat,atèsquedesd’aquestanyunabonapartdelsimpostosqueespaguenaCatalunyaformenpartdelahisendadelaGeneralitat i, per tant,nogenerenfluxosfiscals de recursos entre l’Administració central iCatalunya.
4.2. Àmbit institucional
L’àmbitinstitucionalconsideratcomprènl’Estat,elsorganismesautònoms,elsenspúblics,laSeguretatSocialilesempresespúbliquesquefaninversionsacomptedel’Estat,atèsqueaquestsagentsinstitucionalssónelsprincipalsresponsablesdelsfluxosfiscalsinterregionals.
1.M.Colldeforns(1991)estimalabalançafiscalperalperíode1986-88;Martínez(1997) l’actualitzaperalsanys1989-94;LópeziMartínez(2000)fanunaestimacióperalperíode1995-98,ielgrupdetreballdesignatperlapartcatalanadelaComissióMixtadeValoracionsvapresentarel2005labalançadelsanys1999-2001.
Delimitació de l’estudi 11
Elcaràctersingulardel’activitatdelaSeguretatSocialhacomportatqueenelsresultats es presenti una estimació específica de la subbalança fiscal d’aquesta administració.2
Quantalsorganismesautònoms,calassenyalarqueenl’estudiprevinoméss’havienconsideratelsorganismesadministratius,totiquedesdel’any1999nohihadistincióentreelsdecaràcteradministratiuielscomercialsifinancers.Laraóeramantenirl’homogeneïtatambelsestudisanteriors.Noobstantaixò,enl’informepresents’hacregutoportúconsiderar-lostotspercoherènciaambelconcepted’unitat institucional,atèsquedes del 1999 tots ells formen part del mateix subsector.3
PerpoderoferirunaestimacióespecíficadelabalançafiscaldelaSeguretatSocial,elsorganismesautònomsquegestionenprestacionssocials–ServeiPúblicd’OcupacióEstatal(SPEE)(abansINEM),FonsdeGarantiaSalarial(FOGASA)–ilesmútuesdefuncio-naris–ISFAS,MUGEJUiMUFACE–s’hanintegratenlaSeguretatSocial.Aixòhaimplicat fer totaunasèried’ajustaments tantenelsubsectordelsorganismesautònomscomeneldelaSeguretatSocial.
Pelquefaalesempresespúbliques,caldirquetradicionalmentnos’incloïenenelsestudisdebalancesfiscals,atèsquetantlasevafunciócomelseufinançamentésméspropidelsectorprivatquedelsectorpúblic(bàsicamentesdediquenaproduirbénsiserveis destinats al mercat i els seus recursos provenen fonamentalment de les vendes delsseusbénsiserveis).Noobstantaixò,hihadeterminadesempresespúbliquesquehanestatcreadesperl’Estatpercanalitzar-nelainversió.Així,inversionsquetradicionalments’executavendesdel’Administraciócentralhanpassataserexecutadesperempreses públiques.Això fa que tant les seves característiques com actuacions responguinmésacriterispúblicsqueacriterisdemercat,perlaqualcosalametodologiadecompteseuropea,SEC-95,lesconsideraentitatsintegrantsdelques’had’entendrecomAdministraciópública.
Davantd’aquestasituació,enl’estudiprevijaesvaferunareferènciaespecificaalainversió, per la qual cosa es va dur a terme una estimació sobre quin resultat de la balança fiscals’obtindriasis’hiincloguessinlesinversionsfetesperlesempresespúbliquesadscritesalMinisterideFoment(RENFE,GIF,AENA,Portsdel’EstatiCorreusiTelègrafs).
També,l’informedel’Institutd’EstudisFiscalsconsideranecessariinclourelesempresespúbliquesdestinadesalaconstrucciódegransprojectesd’inversió,iproposainclourelesempresespúbliquesquecontribueixenaincrementarsignificativamentl’estocdecapitalpúblic.Lesempresesquecompleixenaquestcriteriprincipal4 són GIF, ADIF, la
2.LaSeguretatSocialproporcionaprestacionssocialsqueesfinancen,principalment,mitjançantcotitzacionssocialsobligatòries.Enconcret,lesprestacionssocialsrebudespercadaindividudepenen,engranmesura,delescotitzacionssocialspagadesalllargdelasevavidalaboral,però,aixícomlescotitzacionss’abonenenelterritorionestreballa,lesprestacionsespodenpercebreenunmomentmoltdiferentdelavidaienunterritoridiferent.Aixídoncs,l’existènciadedesfasamentsimportants temporals en el temps entre cotitzacions socials i prestacions, i la possible mobilitat dels individus, fa que es detallidemaneraespecífical’impacteterritorialdelsfluxosesmentats.
3.L’augmentdelnombred’organismespràcticamentnofavariarelsresultats,atèsquelaquantiadelseupressupostésmoltreduïda.
4.Hihaunaltrecriteriaddicionalbasatenl’existènciad’aportacionspatrimonialsperpartdel’Estatal’empresaenqüestió.AquestsegoncriterinoelcompleixenAENAiPortsdel’Estat.
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200512
SocietatEstataldeGestióImmobiliàriadelPatrimoni,lessocietatsd’aigüesdependentsdelMinisterideMediAmbient,AENAiPortsdel’Estat.
Apartird’aquestesevidènciesesproposainclourelesempresespúbliquesqueincrementen significativament l’estoc de capital.
Unaqüestióimportantal’horad’inclourelesinversionsdedeterminadesempresespú-bliques és el seu finançament. Si aquestes empreses es financen amb aportacions del’Estat(coméselcasd’ADIF),espotinterpretarcomsiestractésd’inversionsfetesdirectamentperl’Administraciópúblicadel’Estat;encanvi,siesfinancenambingressospropis(comPortsdel’EstatiAENA),sen’hadeferuntractamentespecífic,jaqueenaquestcass’hauriendecomputartambélesaportacionsques’hihanfetdesdeCatalunya.
A continuació s‘especifiquen els diferents agents considerats en l’estudi:
• Estat• Organismesautònoms:
–AgènciaEspanyoladeCooperacióInternacional–Centred’EstudisJurídics–Fonsd’ExplotaciódeServeisdeCriaCavallariRemunta–Gerènciad’InfraestructuraiEquipamentdelaDefensa–Canald’ExperiènciesHidrodinàmiquesdelPardo–ServeiMilitardeConstruccions–InstitutNacionaldeTècnicaAeroespacialEstebanTerradas–InstitutperalaVivendadelesForcesArmades–Institutd’EstudisFiscals(IEF)–TribunaldeDefensadelaCompetència–InstitutdeComptabilitatiAuditoriadeComptes–ComissionatperalMercatdeTabacs–InstitutNacionald’Estadística(INE)–ParcMòbildel’Estat–OrganismeNacionaldeLoteriesiApostesdel’Estat,ONLAE(finsal2004)–PrefecturadeTrànsit–Gerènciad’InfraestructuresiEquipamentdelaSeguretatdel’Estat–TreballPenitenciariiFormacióperal’Ocupació(abansTreballiPrestacionsPeni
tenciàries)–Centred’EstudisiExperimentaciód’ObresPúbliques(CEDEX)–CentreNacionald’InformacióGeogràfica–ConsellSuperiord’Esports–UniversitatInternacionalMenéndezPelayo(UIMP)–Institutd’AstrofísicadeCanàries–ConsellSuperiord’InvestigacionsCientífiques(CSIC)–Centred’Investig.Energètiques,MediambientalsiTecnològiques–Inst.Nac.d’InvestigacióiTecnologiaAgràriaiAlimentària–InstitutEspanyold’Oceanografia
Delimitació de l’estudi 13
–InstitutGeològiciMinerd’Espanya–InstitutNacionaldeSeguretatiHigieneenelTreball–InstitutdelaDona–ConselldelaJoventutd’Espanya–ReialPatronatsobreDiscapacitat–InstitutdelaJoventut–Reestructuració Mineria del Carbó i Desenvolupament Alternatiu Comarques
Mineres–OficinaEspanyoladePatentsiMarques–CentreEspanyoldeMetrologia–InstitutdeTurismed’Espanya–Agènciaperal’Olid’Oliva–EntitatEstatald’AssegurancesAgràries–FonsRegulacióiOrg.delMercatdeProductesdePescaiCultiusMarins–FonsEspanyoldeGarantiaAgrària(FEGA)–InstitutNacionald’AdministracióPública(INAP)–ParcsNacionals–ConfederacióHidrogràficadelDuero–ConfederacióHidrogràficadel’Ebre–ConfederacióHidrogràficadelGuadalquivir–ConfederacióHidrogràficadelGuadiana–ConfederacióHidrogràficadelXúquer–ConfederacióHidrogràficadelSegura–ConfederacióHidrogràficadelNord–ConfederacióHidrogràficadelTajo–ConfederacióHidrogràficadelSudd’Espanya(finsal2004)–MancomunitatdelsCanalsdelTaibilla–ParcdeMaquinària–InstitutdelaCinematografiaidelesArtsAudiovisuals–BibliotecaNacional–Gerènciad’InfraestructuresiEquipamentsdeCultura–MuseuNacionald’ArtReinaSofia–InstitutNacionaldelesArtsEscèniquesidelaMúsica(INAEM)–Centred’EstudisPolíticsiConstitucionals–Centred’InvestigacionsSociològiques(CIS)–Conselld’AdministraciódelPatrimoniNacional–ButlletíOficialdel’Estat(BOE)–InstitutNacionaldelConsum–AgènciaEspanyoladeMedicamentsiProductesSanitaris–AgènciaEspanyoladeSeguretatAlimentària–CentreNacionaldeTrasplantamentsiMedicinaRegenerativa(desdel2004)–InstitutdeSalutCarlosIII
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200514
• Enspúblics:–AgènciaEstataldel’AdministracióTributària(AEAT)–InstitutCervantes–AgènciadeProtecciódeDades–ConsellEconòmiciSocial–ConselldeSeguretatNuclear–InstitutdeComerçExterior(ICEX)–MuseudelPrado(apartirdel2003)• SeguretatSocial:–Entitatsgestores–Mútuesd’accidentsdetreball(AT)imalaltiesprofessionals(MP)–Organismesautònoms: -ServeiPúblicd’OcupacióEstatal(SPEE,abansINEM) -FonsdeGarantiaSalarial(FOGASA) -InstitutSocialdelesForcesArmades(ISFAS) -MutualitatGeneraldeFuncionarisCivilsdel’Estat(MUFACE) -MutualitatGeneralJudicial(MUGEJU)• Empresespúbliques:–Gestord’InfraestructuresFerroviàries(GIF/ADIF)–SocietatEstataldeGestióImmobiliàriadelPatrimoni–Societatsestatalsd’aigües: Aigües del Duero -AigüesdelaConcadel’Ebre(ACESA) -HIDROGUADIANA -AigüesdelJúcar(AJSA) -AigüesdelaConcadelSegura(ACSEGURA) -AigüesdelaConcadelTajo -AigüesdelaConcadelNord(ACUNOR) -DepuradoradelBaixLlobregat(DEPURBAIX) -AigüesdelaConcadelGuadalquivir(AQUAVIR) -AigüesdelaConcadelMediterrani(AQUAMED) -CanalSegarra-Garrigues(CASEGA) -CanaldeNavarra(CANASA)–AeroportsEspanyolsiNavegacióAèria(AENA)–Portsdel’Estat
4.3. Dades i fonts estadístiques
Lesfontsd’informacióutilitzadessónlesliquidacionsdelspressupostosdel’Estat,delsorganismesautònoms,delsenspúblics ide laSeguretatSocial.Enel casde
Delimitació de l’estudi 15
l’Estats’hadisposatdelesdadesdelSICOP(Sistemad’InformacióComptableiPres-supostària)queelaboralaIntervencióGeneraldel’Administraciódel’Estat(IGAE),sistemaenelqualhiha la territorialitzaciódelsdiferentsprogramesdedespesaque executen les diferents seccions pressupostàries. De manera complementària, s’hahagutd’utilitzarinformacióprocedentd’altrespublicacions,comsóninformes,anuaris estadístics,memòries, butlletins, etc. emesos pels diferents organismespúblics.
Apartirdelaliquidaciópressupostàrias’handeterminatquinssónelsingressosilesdespesesques’imputaranterritorialmentiquinaquantiatenen.Aixòhaexigitsotmetrelesdadesaunprocésdedepuracióconsistentaprescindirdedeterminadesoperacionsiaajustarlaquantiad’unesaltres.
4.4. Marc pressupostari
Elmarc pressupostari del qual es parteix és el de la comptabilitat pública. La raód’utilitzaraquest sistemaésqueofereixuna informaciómoltmésdetalladade lesclassificacionseconòmica, funcional iorgànicadelpressupostdedespeses, laqualcosapermetferestimacionsmoltmésprecisesal’horad’imputarladespesapública.En concret, per a cada programa de despesa, el sistema de comptabilitat públicadóna informació de la secció que l’executa, els capítols i articles pressupostaris en els qualsesconcretailasevaterritorialitzacióenl’àmbitprovincialidecomunitatautònoma.
El problema, en el cas de l’estimació de les balances fiscals del govern central espanyol,és l’accésaaquestesdades.La IntervencióGeneralde l’Administracióde l’Estat(IGAE)elaboraelSistemad’InformacióComptable iPressupostària (SICOP).Aquestsistema d’informació s’estructura segons la classificació funcional i es concreta en programesdedespesa.Peracadaprograma,elSICOPofereixlaseccióquel’executa,elscapítols pressupostaris en els quals es concreta i la seva territorialització en l’àmbit provincialidecomunitatautònoma.
Lacomptabilitatpúblicaesbasaendadesdelaliquidaciódelpressuposti,pertant,ofereix informació sobre els drets reconeguts i els ingressos recaptats, en el cas dels ingressos, i sobre les obligacions reconegudes i els pagaments efectuats, en el cas de la despesa.Enl’estudipresents’haoptatperconsiderarelcriteridemeritacióenllocdelde caixa i, per tant, per considerar els drets reconeguts i les obligacions reconegudes. El motiu d’aquesta elecció és que les dades que proporciona el SICOP són obligacionsreconegudes i, per tant, per garantir l’homogeneïtatmetodològica, cal considerar elsdretsreconegutsenelcasdelsingressos.Calafegirque,sibéquans’analitzaunanyconcret,síquehipothaverdiferènciesentrelautilitzaciódelcriteridemeritacióieldecaixa,quanl’anàlisiesfaperaunperíodemésllargdetempsaquestesdiferènciesesdilueixen.
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200516
4.5. Operacions considerades
Apartirde la liquidaciópressupostàrias’handeterminatquinssónels ingressos i lesdespesesques’imputaranterritorialmentiquinaquantiatenen.Aixòhaexigitsotmetrelesdadesaunprocésdedepuracióconsistentaprescindirdedeterminadesoperacionsiaajustarlaquantiad’unesaltres.
Noméss’hantingutencomptelesoperacionsd’ingrésidespesaqueespodenconsiderartípiquesdelesadministracionspúbliques,ésadir,pelcostatdelsingressostotselsque presenten un elevat caràcter coactiu i es fan sense contrapartida directa per part de l’Administraciópública, i pel costat de lesdespeses, les que estandirigides aproduirserveisnodestinatsalavendaialaredistribuciódelarenda.Pertant,s’hanexclòstoteslesoperacionsqueelsectorpúblicfaenconcurrènciaambelsectorprivatolesquetenenunabaseclaramentfinancera.Així,hanquedatforade l’estudi lesoperacionssegüents:
• Els ingressos i despeses que integren el Compte financer(capítols8i9delpressupostd’in-gressos i dedespeses), és adir, lesoperacionsoriginadesper la variaciód’actius ipassiusfinancers,enquèesmodificalaposiciófinancera,deutoraocreditoradelsagentspúblicsconsiderats.Estracta,engeneral,d’operacionsquetenenunacontrapartidaevidentienlesqualselsectorpúbliccentralactuaenelsmercatsfinancersdeformaequivalentacomfarienelsagentsdelsectorprivat.Hiha,amés,unaaltraraópernoincloureaquestesoperacions,jaqueenrealitatnoconstitueixenaltracosaqueeltancamentdelesoperacionsdenaturalesarealqueesfinancenatravésdelpressupost, de manera que la seva inclusió conduiria, en un període llarg de temps, a una doblecomptabilització(perl’operaciórealiperlasevacontrapartidafinancera).
• Els ingressos patrimonials (capítolVdelpressupostd’ingressos),per tractar-sed’ingressosqueobtéelsectorpúbliccomacontraprestaciódelatitularitatdecertsactius,tantfinancerscomreals(dipòsitsbancaris,accionsoaltrestítols,edificis,terrenys, etc.). Aquests ingressos són fruit de l’activitat inversora de l’Administraciópública,ésadir,delasevacondiciódetitulardedeterminatsactiusqueprodueixenrendiments, generalment en condicions de mercat, i que no comporten una càrrega neta per a qui els paga.
• Els ingressos per alienació d’inversions reals(capítolVIdelpressupostd’ingressos),pelsmateixos motius que els ingressos patrimonials.
• Les operacions amb la Unió Europea.Comacriterigeneral,s’hand’exclouretotselsingressos procedents de la UE i les despeses destinades a aquesta entitat per tal de poderobtenir labalançafiscalnetadelsectorpúbliccentraldelsfluxoscomuni-taris.
• Les transferències corrents i de capital de consolidació que s’atorguen entre els diferents organismes públics considerats a fi d’evitar duplicitats en els diferents conceptesd’ingressos i de despeses.
Delimitació de l’estudi 17
Enelquadre4.1s’ofereixeltotald’ingressosidedespesesdel’Administraciópúblicacentraldurantelperíode2002-2005,ielsingressosidespesesobjected’imputació,unavegada fets els ajustaments esmentats anteriorment i els específics de cadascun delssubsectors que es detallen en els capítols corresponents.
Quadre 4.1
Ingressos i despeses no financeres totals i per imputarMilionsd’euros
2002 2003 2004 2005
Ingressos i despeses consolidades no financeres
Total ingressos 216.136 221.882 234.239 255.902
Ingressos Estat 112.470 110.230 115.020 128.777
Ingressos org. aut. i ens públics 13.190 13.902 14.380 14.183
Ingressos Seguretat Social 90.477 97.749 104.838 112.941
Total despeses 204.234 212.787 222.219 231.000
Despeses Estat 97.802 104.074 106.223 110.495
Despeses org. aut. i ens públics 15.076 16.176 16.558 13.989
Despeses Seguretat Social 91.356 92.537 99.438 106.515
Dèficit(-)/Superàvit(+) 11.902 9.095 12.019 24.902
Ingressos i despeses objecte de territorialització
Total ingressos 194.630 204.573 216.097 239.781
Ingressos Estat 102.954 105.621 110.351 125.924
Ingressos org. aut. i ens públics 1.093 1.134 1.239 1.456
Ingressos Seguretat Social 89.127 96.239 102.776 110.513
Ingressos d’explotació EP 1.457 1.578 1.731 1.888
Total despeses 199.787 207.490 216.960 226.936
Despeses Estat 90.795 95.881 97.769 100.192
Despeses org. aut. i ens públics 12.779 13.588 14.098 13.744
Despeses Seguretat Social 91.342 92.525 99.437 106.513
Inversió empreses públiques (EP) 4.872 5.496 5.657 6.486
Dèficit(-)/Superàvit(+) -5.156 -2.917 -863 12.845
Dèficit(-)/Superàvit(+) sense EP -1.741 1.001 3.063 17.443
4.6. Tractament del dèficit o superàvit públic
El volum d’ingressos i de despeses que s’analitza deixa fora algunes operacions i, per tant,elsresultatsdelsuperàvitodedèficitpúblicques’obtinguinnocoincidiranambelsimportsefectiusdedèficitosuperàvit.
Els resultats obtinguts directament a partir dels ingressos i les despeses imputables (sensefercapajustamentpeldèficitpúblic)proporcionenelsveritablessaldosfiscals.No
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200518
obstantaixò,aquestssaldosestanfortamentcondicionatspeldèficitosuperàvitpúblicquehihaopelqueesderivadelsimportsanalitzats,finsalpuntquesihihaguésundèficitiaquestfosmoltelevat,podriadonar-seelcasquetoteslescomunitatstinguessinun saldo fiscal positiu.
Així,neutralitzareldèficito superàvitpúblicés convenient si es volenanalitzarelsfluxosredistributiusinterregionals,jaquealtramentunasituaciódedèficitpúbliccoincidiriaambunamillorageneralitzadadelssaldosfiscalsdetotelterritori,ial’inrevésencas de superàvit. També es considera convenient quan es vol analitzar l’evolució delssaldos fiscals en un període temporal, per tal de descomptar l’efecte que les diferents situacions financeres del sector públic central puguin tenir sobre els resultats de lesbalancesfiscals.Aquestefectepotserdiferentd’anyenanyi,comaconseqüència,potintroduirunavariabilitatenlamesuradelabalançafiscal,quemésquerepresentaraspectes estructurals dels fluxos territorials de despeses i ingressos, pot estar recollintl’efecte de la posició cíclica de l’economia de l’any en qüestió o canvis en la política pressupostàriadel’Administraciócentral.Atèsqueundelspropòsitsdel’informeéstrobarmesuresquepuguinserunareferència,juntamentamblamesuraanualdelabalançafiscal, sembla adient aportar una mesura estructural de la balança fiscal de Catalunya.
Apartird’aquestesconsideracionsmetodològiques,s’haconsideratconvenientoferirtambéelsresultatsdelabalançafiscaldeCatalunyadesprésd’haverneutralitzateldèficit/superàvit,ésadir,s’hacalculateldèficitfiscalamblahipòtesiquehihaunequilibripressupostari.
Enaquestestudi,lahipòtesiconsideradaconsisteixaigualarelsingressosalesdespeses.Aixòrepresentaque,comaconseqüènciadel’existènciadeldèficit/superàvitenelsimportsanalitzats,esproduiriaunaugment/reducciódels ingressosdelsectorpúbliccentral. En aquest cas, les despeses no s’alteren, sinó que són els ingressos els que s’acomoden a la despesa. Aquesta interpretació pot ser consistent amb el fet de suposar que ensituacionsdedèficitpúblic,aquestdèficitesfinançaràenperíodesposteriorsmitjançant ingressos impositius i, viceversa,unasituacióde superàvitpúblicpot comportarunafuturareducciód’impostos.Laimplementaciód’aquestahipòtesicomportadistribuireldèficit/superàvitpúblicenfunciódelapautaresultantdeladistribucióterritorialdels ingressos en cada any.
4.7. Els fluxos amb la Unió Europea
Al’horad’elaborarlabalançafiscaldeCatalunya,odequalsevolaltracomunitatautònoma,amb l’Administraciócentrals’hade tenirenconsideració l’existènciad’unsfluxosfinancersamblaUnióEuropea.Enefecte,laUEactuaenelsdiferentspaïsosmitjançantlessevesadministracionspúbliques.Així,laUEesfinançaambelsrecursosaportatsperl’Estat, una part dels quals provenen de Catalunya, i a la vegada l’Administració central repunestransferènciesdelaUE,unapartdelesqualss’adrecenaCatalunya.
Delimitació de l’estudi 19
Siesvolexclourel’efectedel’existènciad’unaadministraciód’unàmbitsuperiorcomlaUEquesesuperposaamb lesadministracionspúbliquesespanyoles,caldriano incloureenelcòmputdelabalançafiscalaquestsfluxosderecursosqueCatalunyaaportaiquetambérepdelaUnióEuropea.Elproblemarauenladificultatdeconèixerlesdadesperpoderferaquestsajustaments.Per labandadels ingressos,síqueéspossibleimputar la part dels recursos que l’Estat aporta a la UE que procedeixen de Catalunya; en canvi,perlabandadelesdespeses,amblesdadesdisponiblesnoéspossibleconèixerquinapartdelesdespesesquel’EstathafetaCatalunyahaestatfinançadaambrecursoseuropeus.
Elmodeld’articulaciópressupostàriadelsfluxosfinancersamblaUnióEuropeacomptabilitzacomaingréslestransferènciesquerepl’AdministraciócentralprocedentsdelaUE(bàsicamentFEOGA-Garantia,fonsestructuralsiFonsdeCohesió),itambéelsrecursos propis tradicionals comunitaris5recaptatsperl’Estat;quantalrecursIVA,aquestno apareix de manera explícita entre els ingressos, sinó que està integrat en la recaptació totalperIVA.Elpressupostdedespeses,perlasevabanda,reculllestransferènciesquel’EstatdestinaalaUEenconceptederecursospropis:recursIVA,recursRNBirecursospropistradicionals.Amés,lesseccionsdelsdepartamentsministerialsialtresentitatsque integren el marc institucional pressupostari, que participen en el cofinançament d’actuacions concretes amb els fons estructurals, deCohesió i altres, quantifiquen eltotaldelscrèditsnecessarisperduratermeaquestesactuacionssenseexplicitarquinapart correspon a la UE i quina part a l’Administració central.
Enaquestsentit,eneltreballpresentnos’hanconsideratlestransferènciesquerepl’AdministraciócentralprocedentsdelaUE(bàsicamentFEOGA-Garantia,fonsestructu-ralsiFonsdeCohesió)nitampocs’hanconsideratlesaportacionsquel’EstatespanyolfaalaUEperfinançarelpressupostcomunitari.D’aquestamanera,elsfluxosdirectesde l’Administració central amb la UE han quedat exclosos de les operacions consi-derades,laqualcosasuposaqueelsaldod’aquestsfluxosquedaincorporatenlaquantiadeldèficit/superàvitpúblicconsiderat.
D’altrabanda,talcoms’hacomentatanteriorment,siesvolguéstrobarlabalançafiscaloriginada únicament i exclusivament per l’Administració central s’haurien d’exclouredelsingressosestatalsl’aportacióqueCatalunyafaalsingressoscomunitaris(recursospropistradicionalsiIVA)i,alavegada,extreuredecadaprogramadedespesaestatalidelesdespesesdelsdiferentsorganismes,enspúblics,entitatsqueconfigurenlaSeguretatSocial i empresespúbliques lapartfinançadamitjançant fonseuropeus, laqualcosaésimpossibledeferdonadalainformaciódequèesdisposa.Pertant,labalançafiscal d’aquest estudi és el resultat d’imputar territorialment els ingressos i despesesgestionats directament per l’Administració central amb independència de si una partdelsingressosrecaptatsperl’Estats’handedestinaralaUEi,també,ambindependènciade si part de la despesa està finançada per la UE.
5. Drets de duana, exaccions reguladores agràries i cotitzacions sobre el sucre i la isoglucosa.
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200520
5Imputació territorial dels ingressos
5.1. Els ingressos del subsector Estat
5.1.1. Determinació dels ingressos imputables territorialment
En aquest capítol es presenten els ingressos de l’Estat que provenen de Catalunya, a partirde lesxifresglobalsd’ingressosperalperíode2002-2005.Lafontd’informaciód’aquestesdadeshaestatlesliquidacionsdelspressupostosgeneralsdel’Estat.
Enelquadre5.1esmostrenelsingressostotalsielsconsiderats.Talcoms’haesmentatanteriorment,s’hanexclòsdel’anàlisielsingressospatrimonials,l’alienaciód’inversionsreals,elsingressosfinancersilestransferènciesinternesdelsectorpúbliccentral,queconfigural’àmbitinstitucionaldel’estudi,ilestransferènciesprocedentsdelaUnióEuropea. Així, els imports analitzats representen al voltant del 96% dels ingressos no financers de l’Estat.
5.1.2. Criteris i indicadors d’imputació territorial
Comjas’haesmentatenl’apartatmetodològic,perportaratermelaterritorialitzaciódelsingressossesegueixelprocedimentméshabitualenestudisd’aquesttipus:apartirdel’anàlisidelsdiferentsconceptesd’ingrés,s’estableixenelscriterisileshipòtesisdeterritorialitzaciómésadequades,ielsindicadorsquepermetinobtenirlesaportacionsdelsresidentsdeCatalunyaa l’Estat (fluxbenefici) oquepermetin conèixer el volumdelsdiferentsobjectesdegravamengeneratsaCatalunya(fluxmonetari).
Els impostos constitueixen la principal font de finançament de l’Estat, fins al punt que representenmésdel95%delsingressosconsiderats.Estractaderecursosdecaràctercoactiuqueestableixl’Estatafavorseuiquerecauenlegalmentsobreelssubjectespassiusdelimitatsperlalegislaciófiscal.Noobstantaixò,enlamajoriadelscasoselsubjectepassiudel’impostnohadesuportar,forçosament,lacàrregaefectivadel’impost,sinóque aquesta càrrega es pot traslladar a altres agents de l’economia. En termes territorials, larecaptacióefectivaques’obtinguienunaregiónohadecoincidir,perforça,amblacàrrega impositiva que suporten els seus ciutadans, a causa de la possibilitat de traslla
Imputació territorial dels ingressos 21
Qua
dre
5.1
Ingr
esso
s de
l’Es
tat
Milion
sd’eu
ros
Ingr
esso
s to
tals
In
gres
sos
cons
ider
ats
% I
ngre
ssos
con
side
rats
/ in
gres
sos
tota
ls
2002
2003
2004
2005
2002
2003
2004
2005
2002
2003
2004
2005
Cap
ítol 1
. Im
post
os d
irec
tes
57.423
58.080
60.118
71.955
57.423
58.080
60.118
71.955
100
100
100
100
Cap
ítol 2
. Im
post
os in
dire
ctes
39.510
40.688
42.456
46.351
39.510
40.688
42.456
46.351
100
100
100
100
Cap
ítol 3
. Tax
es i
altr
es in
gres
sos
3.852
4.630
5.569
5.257
3.852
4.630
5.569
5.257
100
100
100
100
Cap
ítol 4
. Tra
nsfe
rènc
ies
corr
ents
4.960
2.276
2.250
2.423
2.158
2.185
2.186
2.272
4496
9794
De
l’Adm
inis
trac
ió p
úblic
a ce
ntra
l
00
00
De
l’ext
erio
r71
9164
151
00
00
00
00
Del
Paí
s B
asc
i Nav
arra
1.487
1.581
1.688
1.764
1.487
1.581
1.688
1.764
100
100
100
100
Altr
es d
e l’i
nter
ior
671
604
498
508
671
604
498
508
100
100
100
100
Cap
ítol 5
. Ing
ress
os p
atri
mon
ials
4.903
2.899
2.555
1.478
00
00
00
00
Cap
ítol 6
. Alie
naci
ó d’
inve
rsio
ns r
eals
6296
87145
00
00
00
00
Cap
ítol 7
. Tra
nsfe
rènc
ies
de c
apita
l1.759
1.561
1.985
1.168
1138
2289
12
18
De
l’Adm
inis
trac
ió p
úblic
a ce
ntra
l
00
00
De
l’ext
erio
r1.676
1.527
1.934
1.052
00
00
00
00
De
l’int
erio
r11
3822
8911
3822
89100
100
100
100
Tota
l ing
ress
os n
o fin
ance
rs112.470
110.230
115.020
128.777
102.954
105.621
110.351
125.924
9296
9698
Cap
ítol 8
. Var
iaci
ó ac
tius
finan
cers
822
925
3.161
3.132
00
00
00
00
Cap
ítol 9
. Var
iaci
ó pa
ssiu
s fin
ance
rs37.535
38.787
40.164
37.072
00
00
00
00
Tota
l ing
ress
os fi
nanc
ers
38.357
39.712
43.324
40.205
00
00
00
00
Tota
l ing
ress
os d
e l’E
stat
150.827
149.942
158.345
168.982
102.954
105.621
110.351
125.924
6870
7075
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200522
dar els impostos cap a altres individus residents en altres regions. En aquest sentit, els principals factors determinants de la pauta resultant de la distribució de la càrrega impositiva,segonselcriteridelfluxdelbenefici,sónl’elecciódeleshipòtesisd’incidènciai la disponibilitat d’informació estadística que permeti l’aplicació empírica d’aquestes hipòtesis.
L’aplicaciódelcriteridelfluxmonetaricomportaconèixerperacadaimpostlapartdel’objectedegravamengeneratencadaterritori.Endeterminatscasos,aquestainformaciónoésdirecta,perlaqualcosatambés’hand’establirhipòtesisibuscarelsindicadorsdelocalitzacióterritorialquemillors’aproximinaleshipòtesisconsiderades.
Les dades detallades dels ingressos obtinguts per l’Estat es presenten en el quadre5.2.
Quadre 5.2
Ingressos de l’Estat Milionsd’euros
2002 2003 2004 2005
Impostos directes 57.423 58.080 60.118 71.955
IRPF 32.844 33.119 30.603 36.087
I. societats 22.638 23.166 27.245 33.635
I. renda no residents 1.155 963 1.410 1.367
I. patrimoni 29 32 31 37
Quotes de drets passius 739 785 816 803
Altres 18 16 13 25
Impostos indirectes 39.510 40.688 42.455 46.351
IVA 27.060 28.662 30.153 33.572
I. especials 10.354 9.777 9.796 9.988
alcohol i begudes derivades 597 456 480 577
cervesa 141 140 136 143
productes intermedis 13 12 11 10
hidrocarburs 6.384 5.988 5.968 5.910
labors del tabac 3.218 3.182 3.199 3.338
determinats mitjans de transport 0 0 1 9
electricitat 124 69 4 -50
I. sobre primes d’assegurances 1.004 1.127 1.232 1.315
Tràfic exterior 936 1.031 1.246 1.469
Cotització i exacció de sucre i isoglucosa 23 18 20 45
Altres 133 72 9 -37
Taxes i altres ingressos 3.852 4.630 5.569 5.257
Transferències 2.169 2.223 2.208 2.361
Corrents 2.158 2.185 2.186 2.272
De capital 11 38 22 89
Ingressos de l’estat 102.954 105.621 110.351 125.924
Font:liquidaciódelspressupostosgeneralsdel’Estat.
Imputació territorial dels ingressos 23
Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)
L’impost sobre la rendade lespersones físiques (IRPF)és, en termesquantitatius, laprincipalfiguratributàriadequèdisposal’Estat.
Es tractad’unimpostdirecte,denaturalesapersonal isubjectiva, idecaràcterprogressiu.Elfetimposableestàconstituïtperl’obtencióderendaperpartd’unapersonafísica en cada període impositiu. Aquesta renda està formada per la totalitat dels rendimentsdeltreballpersonal,elrendimentdelcapitaldelesactivitatseconòmiques,elsincrements patrimonials nets i les imputacions de bases imposables positives de societatsenrègimdetransparènciafiscal,odedeterminadesrendespositivesdesocietatsen“transparènciafiscalinternacional”.Elssubjectespassiusdel’IRPFsónsemprepersones físiques, individualment considerades, siguin de nacionalitat espanyola o estrangera,queobtinguincomponentsderendasubjectesaaquestimpost.
Labase imposableesdefineixcomlaquantificaciómonetàriadel fet imposable, ipertant,estàformadaperl’importdelarendaobtingudapelsubjectepassiudurantel període impositiu, determinat per la integració de les quanties positives o negatives de les diferents fonts de renda subjectes a imposició. Els tipus de gravamen ques’apliquensóndecaràcterprogressiu.L’aplicaciódels tipuscorresponentsa labaseimposable determina la quota íntegra de l’impost. Aquesta quota pot sofrir importants reduccions a causa de l’existència de les deduccions establertes en la llei del’IRPF.Entreaquestesdeduccionsdestaquenlesdecaràcterfamiliar,lloguerd’habitatge, determinades inversions privades, donacions i incentius a la inversió empresarial o professional.
Pelquefaal’aplicaciódel’enfocamentdelbenefici,lahipòtesid’incidènciamésacceptadaenlaliteraturaeconòmicaésquel’IRPFésunimpostquenoespottraslladar,perla qual cosa són els mateixos perceptors de rendes els que en suporten la càrrega.
Ésprobable quehi puguinhaver possibilitats de translació en el cas del gravamensobreelsrendimentsd’activitatsprofessionals iempresarials.Noobstantaixò,motiusteòrics ipràcticshanpesatperobviar talefecte.Entreels teòrics,calanalitzar l’àmbitterritorial del mercat d’aquestes activitats empresarials o professionals. És raonable suposarqueaquestmercatéselregional,jaqueunmercatmésamplinormalmentportaaparellat una forma societària diferent. Entre els arguments pràctics cal destacar el poc pes relatiu d’aquests rendiments en el total de renda declarada, i la dificultat de disposar d’informaciósobreeltipusd’activitatsdequèestracta.
És per tots aquests motius que en l’estudi previ es va prendre com a indicador de localitzacióterritoriallaquotalíquidadel’IRPFaCatalunya.Aquestindicadortél’avantatgederecollirelgraudeprogressivitatdel’impost(tantlalligadaalatarifacomlalligadaalesdeduccions)davantaltresindicadorspossibles,comlarendaregionalbruta,variablequesolamentreculllabaseimposable.Amés,ambaquestavariabletambéquedarecollidalapossibletranslaciódel’IRPFquanestractid’activitatsempresarialsoprofessionalsambunaàreademercatregional.L’únicapartdel’impostquenoquedarecollidaésla corresponent als nodeclarants.
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200524
En relació amb l’estudi previ, ara es disposa d’informació de la quota líquida i dels ingressosproduïtsperactesd’inspecció,perdeclaracionspresentadesforadeterminiiper devolucions d’ingressos indeguts, per la qual cosa l’indicador d’imputació territorial utilitzatperimputarl’impostdelsdeclarantshaestatelpesd’aquestavariableaCatalunyaenrelacióambladelconjuntdelescomunitatsautònomesderègimcomú,atèsqueaquestésunimpostconcertatperlescomunitatsforals.
Peralsno-declarantsescomputenlesretencionsfetesaCatalunyaperaquestconcepteenrelacióambeltotaldecomunitatsderègimcomú.Caldirquel’AgènciaTributarianomésdónainformaciósobrelesretencionsdelsno-declarantsenl’IRPFambretribucionssuperiorsa6.011euros,peralaqualcosaperlarestadeno-declarants(queésunnombremoltreduït)nos’hapogutfercapimputació.
Valadirqueaquestindicadortantespotutilitzarperimputarl’IRPFsegonselfluxdelbeneficicomper imputar-losegonselfluxmonetari, jaque l’aplicaciód’aquestdarrerenfocament portaria a assignar els diferents tipus de rendes al territori on es generen. Així,perexemple, les rendesdel treball id’activitats econòmiques s’hand’assignaralterritorion l’assalariat, treballadorautònom,etc.prestaelsseusserveis; les rendesdecapitalmobiliari,alterritorionsesituenlesinstitucionsfinanceresialtresgestorsi/ounitatsqueregistrenlesrendescorresponents(interessos,dividends...)alspropietarisdels actius mobiliaris, i finalment, les rendes del capital immobiliari, a la comunitat on estàubicatl’immobleobjectedel’impost.
Laimpossibilitatdedisposard’aquesttipusd’informacióielfetquelamajorpartderendesdeclaradesal’IRPFprocedeixendelfactortreballid’activitatseconòmiquesques’ubiquen a la regió on es liquida l’impost són arguments que afavoreixen utilitzar tambélaquotalíquida,comaindicadordeterritorialitzacióenl’enfocamentdelfluxmonetari.
Impost de societats (IS)
L’impostsobresocietatsésuntributdirecte,sintèticiproporcionalsobrelarendaglobalobtingudaper lespersones jurídiques i altres entitats sensepersonalitat jurídica, a laquallaLleidel’impostatribueixlaqualificaciódesubjectespassius.
Elfetimposabledel’impostestàconstituïtperl’obtencióderendaperpartdelsubjectepassiuenelperíodeimpositiu,ambindependènciadelllocons’hagiproduït–àmbitmundial– i qualsevol que sigui la font o origen dels diferents components d’aquestarenda,desprésd’haverestatminorada,siescau,perlacompensaciódebasesimposablesnegativesd’exercicisanteriors.Ladimensióquantitativadelfetimposableconfiguralabaseimposableilasevamagnitudmesuralarendaobtingudapelsubjectepassiuenelperíode impositiu.
El subjecte passiu són les entitats amb personalitat jurídica i altres entitats sensepersonalitatquelalleiqualificacomasubjectespassius.L’aplicaciódeltipusimpositiu,queésdecaràcterproporcional,alabaseimposablegeneralaquotaíntegra.Aquestaquota es pot veureminvada per les diferents deduccions que hi ha, entre les quals
Imputació territorial dels ingressos 25
destaquen la deducció per evitar la doble imposició de dividends i plusvàlues, la deducció per evitar la doble imposició internacional, les deduccions per incentivar la realització de determinades activitats, les deduccions per la realització de determinades inversions, etc.
L’àmbitterritorialdel’impostdesocietatscomprènelterritoricomú,ésadir,s’exclouenlescomunitatsforals,atèsqueésunimpostconcertat.Enlescomunitatsforalssesuposa que l’impost s’internalitza.
Ésun impost la incidènciapersonaldel qual ésdifícil dedeterminar, en recaureinicialmentsobreelspropietarisdelcapital,peròhihaimportantspossibilitatsqueestraslladienalgunamesuraalsconsumidorsielstreballadorsengeneral.Ladificultatradicaadeterminarlesproporcionsenquèaquestsagentssuportenlacàrregade l’impost.
Partintd’aquestaindeterminació,ambelcriteridelfluxdelbenefici,enl’informepresents’haoptatperaplicartreshipòtesisiperquèlaquantiaques’had’imputarsiguilamitjanadelsresultatsobtingutsencadascunad’aquestestreshipòtesis.
Laprimerahipòtesiconsideraquenohihatranslaciói,pertant,l’impostrecautotalmentsobreelsaccionistesenformadebeneficismenors.L’indicadordeterritorialitzacióutilitzathaestatl’excedentbrutd’explotació.Lasegonahipòtesiparteixdelfetqueunapartde l’impost (s’hasuposatun30%)es traslladaals consumidorsvia incrementdepreus.L’indicadorutilitzatenaquestcaséselconsumfinaldelesllars.Ilatercerahipòtesi consisteix a considerar que l’impost de societats se suporta a parts iguals entre accionistes, consumidors i treballadors.
Valadirqueelsresultatsd’aplicaraquestestreshipòtesissónaltamentsimilars.L’aplicaciódelcriteridelfluxmonetariimplicaconèixerelsbeneficisobtingutsaCata
lunya tant per part d’empreses amb domicili fiscal en aquesta comunitat com per part d’empresesambdomicilifiscalalarestadel’Estat,peròambestablimentsaCatalunya.Atèsquenoesdisposadelainformacióaaquestnivelldedetall,l’opcióques’haconsideratmésescaientésaproximarelbeneficidelessocietatsobtingutaCatalunyamitjançantunavariablemacroeconòmica,comésl’excedentbrutd’explotacióques’obtédeladiferènciaentreelVABielcostdepersonal.
Impost sobre la renda dels no-residents (IRNR)
Aquestimpostgravaunagrandiversitatderendes(societats,treballadors,professionals, accionistes, pensionistes, etc.) que tenen en comú ser obtingudes perno-residents.
Sesuposaqueaquestimpostéssuportatpelssubjectespassius,perlaqualcosadesdelpuntdevistadelcriteridelfluxdelbeneficinos’imputaaCatalunya,jaqueéssuportatperpersonesnoresidents.Encanvi,desdelpuntdevistadelcriteridelfluxmonetari,calatribuiraCatalunyalapartdel’impostques’hagenerataCatalunyaiques’aproximaatravésdelarecaptacióobtingudaenaquestacomunitatenrelacióamblarecaptaciódeltotaldecomunitatsderègimcomú.
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200526
Impost sobre el patrimoni
Aquestésunimpostcedittotalmentalescomunitatsautònomes,peròl’Estatésl’Administracióquetélacompetènciarecaptatòriadelsno-residentssotmesosaaquestgravamen per obligació real. Es tracta d’un impost directe i personal, per la qual cosa se suposa que no es trasllada a tercers.
Donades les similituds amb l’impost sobre la rendadelsno-residents, les hipòtesisd’incidènciaielscriterisd’assignacióterritorial,aixícomelsindicadorsd’imputacióter-ritorialhanestatelsmateixos.
Quotes de drets passius
Aquestconcepted’ingrésescorresponamblaquotaalaqualestansubjectesdepagarelsfuncionarisqueestaninclososenelrègimdeclassespassivesdel’Estat.
Enelcasdelfluxdelbenefici,lahipòtesid’incidènciaques’haadoptatésconsiderarque són aquests funcionaris els que suporten íntegrament la càrrega efectiva d’aquests impostos.L’indicadorterritorialperimputarlapartcorresponentaCatalunyahaestatelpes dels funcionaris de l’Estat a Catalunya en relació amb el total de l’Estat.
Pelquefaal’aplicaciódelfluxmonetari,sesuposaqueésl’activitatdelsfuncionarisi,pertant,lasevaremuneració,elfetimposabled’aquestimpost.Pertant,enaquestcasl’in-dicadorterritorialques’utilitzacoincideixambeldel’enfocamentdelfluxdelbenefici.
Impost sobre el valor afegit (IVA)
L’IVAésuntributdenaturalesaindirectaquerecausobreelconsum.L’àmbitterritoriald’aplicacióaEspanyaescorresponambelterritoripeninsularilesIllesBalears.AquestésuntributconcertatamblesdiputacionsforalsiconvingutamblacomunitatautònomadeNavarra,perlaqualcosaesconsideraqueaquesttributs’internalitzatotalmenten aquestes regions.
Elfetimposabledel’IVAelconstitueixenelslliuramentsdebénsiprestacionsdeserveis efectuades per empresaris o professionals a títol onerós en el desenvolupament de lasevaactivitatempresarialoprofessional,aixícomenlesimportacions.Hihaalgunesactivitatsquen’estanexemptes,entrelesqualsdestaquenl’assistènciasanitària,elsserveisd’assistènciasocial, lesactivitatsrelacionadesambl’ensenyamentenelsdiferentsnivells, les operacions d’assegurances i els serveis postals, entre altres.
Lesactivitatsexemptesnopodennirepercutirl’IVAsobreelpreudelsseusproductesoserveisnideduir-sel’IVAsuportatperlacompradebénsiserveisnecessarisperal’elaboraciódelproductefinal,amblaqualcosaaquestIVAesconverteixenunfactordecostaddicio-nal que els empresaris o professionals intentaran traslladar, en la mesura que la seva posició enelmercatelshopermeti,capalspreusocapalaremuneraciódelsfactorsproductius.
Labaseimposableestàconstituïdaperl’importtotaldelacontraprestaciódelesoperacions subjectes, i estan obligats a tributar-hi les persones físiques o jurídiques que
Imputació territorial dels ingressos 27
desenvolupinactivitatsempresarialsoprofessionals,querealitzinlliuramentsdebénsiprestacions de serveis, o que realitzin importacions.
L’IVApresentadiversostipusimpositiusambelpropòsitdereduirelsefectesregressiusqueaquest impostpotgenerar.Aquests tipussónel súper reduït (4%), el reduït(7%)ielgeneral(16%).
L’operativadel’IVAconsisteixarepercutireltributsobreelpreufinaldelproducteideduirl’IVAsuportat.D’aquestamanera,estraslladalacàrregaimpositivacapalpreudevendadelsbénsiserveis,perlaqualcosasónelsconsumidorsfinalselsquesuportenlacàrrega efectiva de l’impost.
D’acordambaquestahipòtesi,laincidènciaaCatalunyad’aquestimposts’estimaenfunciódelabased’IVAteòrica,integradaperlesentreguesiprestacionsdeserveissubjectesaunIVAnodeduïble.Entermesd’agregatsescompondelesoperacionscomptables següents:
• consumfinalinteriordelesllars;• consumsintermedis,formacióbrutadecapitalfixitransferènciessocialsenespècie
delesadministracionspúbliques;• consumsintermedisiformacióbrutadecapitalfixdelesactivitatsexemptes;• formacióbrutadecapitalfixenhabitatgesdenovaconstrucció.
L’indicadorderepartimentterritorialutilitzatéselquehaelaboratl’INEenelcontextdelaLlei21/2001,demesuresfiscalsiadministrativesdelnousistemadefinançamentdelescomunitatsautònomesiciutatsambestatutd’autonomia,apartirdel’anàlisiindividualitzat de cadascuna d’aquestes operacions i dels tipus impositius corresponents.
Enconcret,l’indicadordeconsumfinalestimatperl’INEs’obtépercomposiciódetotsels índex de consum corresponents a les operacions anteriorment esmentades, utilitzant comaestructuradeponderacionslaresultantdel’últimatauladedestinaciódisponiblede l’economia espanyola.
Aquest indicador de consum territorial es pot utilitzar tant quan s’aplica el criteri del fluxmonetari,segonselquall’IVAs’had’atribuiralterritorionesfanentreguesiprestacionsdeserveissubjectesaunIVAnodeduïble;comenelcasdelfluxdelbeneficiques’imputabasant-seenlahipòtesiquel’impostéssuportatpelsconsumidorsfinals.
Finalment,caladvertirqueaquestindicadorésdeconsuminterior,nodeconsumderesidents, per la qual cosa en el cas de l’enfocament del principi del benefici no seria l’idoni,jaqueincorporaelconsumdelsno-residents.Noobstantaixò,lamancad’informació fa que s’utilitzi aquest mateix indicador territorial per als dos enfocaments d’imputació d’ingressos.
Impostos especials
Dinsd’aquestgrups’englobenelsimpostosespecialssobreelconsumd’alcoholibegudesderivades,cervesa,laborsdeltabac,hidrocarburs,electricitatiproductesintermedis.
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200528
Aquests impostos són tributs de naturalesa indirecta que recauen sobre el consum dedeterminatsbéns,iquegraven,enfaseúnica(generalment,enorigen),lafabricació,elaboracióiimportaciód’aquestsproductes.Noobstantaixò,hihal’obligaciólegalperpartdelsubjectepassiuderepercutirl’importdelesquotessobreelsadquiridors dels béns objecte de l’impost, amb la qual cosa aquests queden obligats asuportarles.
Impostos sobre l’alcohol i begudes derivades, cervesa i productes intermedis
L’impost sobre l’alcohol i begudesderivades grava l’alcohol etílic tant en estatnaturalcomincorporataqualsevolproducte.Labaseimposableestàconstituïdapelvolumd’alcoholabsolutcontingutenelsproductessubjectesieltipusdegravamenésdequantiafixaperlitred’alcohol.L’impostsobrelacervesagraval’elaboracióiimportaciód’aquestproducte.Labase imposableestàconstituïdapels litresdecervesasortitsde fàbricaodipòsitfiscaloimportats,ieltipusdegravamenés,també,decaràcterunitari.
Per la sevabanda, l’impost sobreproductes intermedisgravaelsproductesambungraualcohòlicsuperioraundeterminatnivelliquenoestiguingravatspelsaltresimpostossobrebegudesalcohòliques.
Malgratqueelssubjectespassiusd’aquestsimpostossónelsproductorsoimportadorsd’aquestsproductes,s’haconsideratd’acordambl’enfocamentdelfluxdelbeneficiquesónelsconsumidorsfinalselsquiacabensuportanttotalmentlacàrregaefectiva.Aixòes deriva del fet que, d’una banda, aquests productes poden crear cert grau d’addicció, cosa que incideix directament sobre l’elasticitat de la funció de demanda i, d’una altra, la generalitat de l’impost redueix l’efecte substitució entre les diferents varietats de begudes alcohòliques,perlaqualcosalademandaconjuntadebegudesalcohòliquesicervesapotpresentarunaltgraude rigidesa.Per tant, és lògic suposarquesónels consumidorsd’aquests productes els que en suporten la totalitat de la càrrega efectiva.
Amés, és necessari assenyalar que quan aquests tipus de productes, especialmentl’alcohol,s’incorporenaprocessosproductiusperal’elaboraciódeproductesdiferentsdelesbegudesalcohòliques(aromatitzants,productesalimentaris,medicaments,etc.)quedenexemptsde tributació,cosaquereforça lahipòtesiqueaquests impostosrecaueníntegramentsobreelsconsumidorsdebegudesalcohòliques.
L’acceptaciód’aquestahipòtesid’incidènciacomportautilitzarcomaindicadordelocalitzacióterritorialelconsumenbegudesalcohòliques.L’indicadorutilitzatperacadascun d’aquests tres impostos és l’elaborat per l’INE per a l’assignació de la recaptaciód’aquestsimpostosalescomunitatsautònomesderègimcomú.
Aquestindicadorésvàlidperalsdoscriterisd’imputacióterritorialdelsingressos,atèsqueenelcasdelfluxdelbeneficiesconsideraquesónelsconsumidorsfinalselsquisuportenl’imposti,enelcasdelfluxmonetari,s’atribueixallloconesfaelconsum.
Igualquesucceïaenelcasdel’IVA,l’indicadordel’INEfareferènciaalconsuminterior inoaldels residents,però lamancad’informació faque sigui aquest l’indicadord’imputació territorial utilitzat en tots dos enfocaments.
Imputació territorial dels ingressos 29
Impost sobre les labors del tabac
L’impostsobreleslaborsdeltabacgravalaproduccióiimportaciódelaborsdeltabac.Labaseimposableestàconstituïdapelvalordeleslaborsipelnombred’unitats,is’apliquendos tipus impositius: un de proporcional sobre el preu del producte i un altre d’específic sobrelesunitatsdeproducte.L’àmbitd’aplicaciód’aquestimpostéselterritorinacional,excepte Canàries.
Lahipòtesid’incidènciaadoptadaenl’aplicaciódelfluxdelbeneficiésqueaquesttributéssuportat,íntegrament,pelsconsumidorsdetabac.Lesraonsquejustifiquenaquestahipòtesid’incidènciasónlesmateixesqueenelcasdelsimpostossobrebegudesalcohòliques.
LametodologiaempradaperimputaraCatalunyaaquest imposthaestat lamateixaquelautilitzadaenelcasdelsimpostossobrel’alcohol,perlaqualcosatotelques’haesmentat en l’apartat anterior es pot traslladar a l’impost sobre el tabac.
Impostos sobre hidrocarburs
Aquestimpostgravalafabricacióiimportaciód’hidrocarburs.Labaseestàconstituïdapelvolumdelsproductesobjectedegravamenexpressatsenmilersdelitresalatemperaturade15ºC.Eltipusdegravamenés,doncs,unitari.L’impostésd’aplicacióentotelterritorinacional,excepteaCanàries,CeutaiMelilla.
Lahipòtesid’incidènciaadoptadaésquerecausobreelsconsumidorsd’aquestsbéns.En concret, l’impost recau sobre els consumidors específics d’aquests productes quan aquests es destinen directament a ús domèstic. Això s’explica perquè les condicionsoligopolístiquesdelmercat,juntamentamblabaixaelasticitatdelademanda,facilitalatranslació de l’impost cap al preu final del producte, per la qual cosa són els consumidors específicselsquehoacabensuportant.
D’altrabanda,elshidrocarbursconstitueixenunconsumintermedirelativament importantennombrososprocessosproductius.Enaquest sentit, l’impost sobrehidrocarburs entra a formar part de la funció de costos variables de les empreses quan aquests productess’utilitzencomafontenergètica.Enaquestcas,latranslaciódel’impostcapalsconsumidorsfinalsnoéstanclaracomenelcasanterior,sinóquedepèndeleselasticitatsde lescorbesd’oferta idemandaespecífiquesdelsbénsdemercat.Engeneral,elsestudis fetsfinsalmomentadopten lahipòtesique l’impost sobrehidrocarburs,quanafectal’activitatproductiva,éstraslladatalpreudevendafinal.L’acceptaciód’aquestahipòtesiimplicarepartiraquestapartdel’impostenfunciódelconsumfinaldelesllars.
Noobstantaixò,ladificultatpràcticadediscernirquinapartdel’impostsuportenelsconsumidorsiquinalesempresesfaquefinalments’hagiutilitzatcomaindicadorterritorial l’índex de vendes de gasolines, gasoils i fueloils, ponderades pels corresponents tipusimpositius,índexutilitzatpelMinisterid’EconomiaiHisendapercalcularlarecaptacióquecorresponaCatalunyaperlapartcedidad’aquestimpost.Aquestindicadorhaestat utilitzat en els dos enfocaments d’imputació territorial.
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200530
Impost sobre primes d’assegurances
Es tracta d’un impost indirecte que grava les operacions d’assegurances i de capitalització.
Sónsubjectespassiusdel’impostlesentitatsasseguradoresquanrealitzenlesoperacionsgravades(subjectesinoexemptes).Aquestesestanobligadesarepercutirl’impostíntegrament en les persones que contracten les assegurances sotmeses a gravamen.
Apartird’aquestfet,id’acordambelcriteridelfluxdelbenefici,sesuposaquel’impostnoestraslladacapatercersquanelsubjectepassiusónlespersonesfísiquesisíqueéstraslladablequanelsubjectepassiusónempreses.Davantlaimpossibilitatdediscernirquinapartdel’impostesderivadepersonesfísiquesiquinad’empreses,s’haconsideratl’opció que, segons aquest criteri, l’impost s’atribueixi a Catalunya a partir d’un indicador globaldel’activitateconòmica,compotserelPIB.
En canvi, segons el criteri del fluxmonetari, l’impost s’atribueix on es contracta laprima i, per tant, l’atribució a Catalunya es porta a terme basantse en el valor de les primes contractades.
Tràfic exterior
Estractadedretsaranzelarisquegravenlaimportaciódeproductesprocedentsdepaïsostercers.Labaseimposabled’aquestsimpostospotestarestablertaenmagnitudsfísiquesoenmonetàries,cosaqueimplicaquehihagidiversitatdetipusimpositius:unitaris,ad valorem, compostos, etc. La quota tributària és el resultat d’aplicar el tipus impositiucorresponent a la base imposable.
Lahipòtesid’incidènciaconsideradaésqueaquestsimpostossóntraslladatsviapreusalsconsumidorsfinals,perlaqualcosas’haadoptatcomaindicadordelocalitzacióterritorial, tantpel criteridelfluxmonetari compeldelbenefici, el consumfinalde lesllars.
Cotització sobre el sucre i la isoglucosa
Amb aquesta denominació es recull la recaptació derivada de la cotització sobre el sucre i la isoglucosa. Igual que en el cas dels impostos especials sobre el consum, se suposa quelacàrregaefectivalasuportenelsconsumidorsfinalsdelsbénsgravats.
Cal assenyalar que aquests productes poden entrar a formar part de processos productius,comaentrades(inputs) intermèdies.Noobstantaixò,enl’estudipresentnohemprevist aquesta possibilitat per l’escassa importància quantitativa de l’impost i per la inexistènciad’unindicadord’imputacióterritorialadequat.
D’acord amb aquesta hipòtesi d’incidència, es pren com a indicador de localitzacióterritorial,seguintelcriteridelfluxdelbenefici,elconsumfinald’aliments,begudesitabac.Aquestmateixindicadors’hautilitzatperassignarl’impostseguintl’enfocamentdelfluxmonetari.
Imputació territorial dels ingressos 31
Taxes i altres ingressos
Aescalaestatallestaxestenenunaimportànciarecaptatòriaescassa.Dinsd’aquestcapítol s’engloba una amalgama d’ingressos, com són les diferents taxes per serveis prestats perl’Estat(ordenaciódelestelecomunicacions,direccióiinspecciód’obres,acadèmics,d’expediciódeDNIipassaports,consulars,dereservadedominiradioelèctric,aeroportuaris,etc.),preuspúblics(dretsdematrículaencursosiseminaris,entradesamuseusiexposicions,etc.),vendadebéns,etc.
Lagrandisparitatd’ingressosqueesrecullenaquestcapítol faque l’indicadormésadequatperalaimputacióterritorial,tantenelcriteridelfluxmonetaricomeneldelfluxdelbenefici,siguiunindicadorgenerald’activitateconòmica,coméselPIB.
Transferències
Lestransferènciesquerepl’Estatprocedeixenbàsicamentdelmateixsectorpúbliccentral(queesconsoliden),del’exterior(UnióEuropea),delPaísBasciNavarra,idelfonsdesuficiènciaperalescomunitatsqueelsresultanegatiu.Catalunyanoaportaingressosper aquest concepte a l’Estat.
5.1.3. Resultats dels ingressos imputats a Catalunya
Els resultats de la imputació territorial dels ingressos de l’Estat, segons l’aplicació de les hipòtesisd’incidènciaielsindicadorsd’imputacióterritorialestablertsenl’apartatanterior,esmostrendemaneraagregadaenelsquadres5.3ai5.3b,enquès’aplicaelcriteridelfluxmonetariieldelfluxdelbenefici,respectivament.
5.2. Els ingressos dels organismes autònoms i ens públics
5.2.1. Determinació dels ingressos imputables territorialment
Enaquestcapítolespresentendemaneraagregadaelsingressosdelsorganismesautònomsidelsenspúblics,is’exclouenelsorganismesquegestionenlesprestacionssocials (INEM iFOGASA) i lesmútuesde funcionaris (MUFACE,MUGEJU i ISFAS), apartirde lesxifresglobalsd’ingressosperalperíode2002-2005.Lafontd’informaciód’aquestesdadeshaestat les liquidacionsdelspressupostosgeneralsdelsorganismesautònoms.
En els quadres següents es presenta l’abast d’aquests ingressos. En primer lloc, en el quadre 5.4 esmostra la totalitat dels ingressos i els ingressos considerats. En aquestsubsector, els ingressos analitzats representen al voltant del 10% del total dels ingressos. Laraód’aquestbaixvolumd’ingressosconsideratsésqueelfinançamentd’aquestsor
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200532
ganismesprové,fonamentalment,detransferènciesdel’EstatidelaUnióEuropeaenelcas del FEGA.
5.2.2. Criteris i indicadors d’imputació territorial dels ingressos i resultats per a Catalunya
Elsprincipalsingressosanalitzatsdelsorganismesautònomsienspúblicssónlestaxesialtresingressos,querepresentenmésde1.000milionsd’eurosanuals.Amoltamésdistànciasesituenlestransferènciestantcorrentscomdecapital,queprovenendel’interior.
Al’horad’imputarlestaxesialtresingressos,hihaunagrandificultatvinculadaal’enor-menombred’organismesreceptorsialagrandiversitatd’activitatsquefan.Noobstantaixò,éspossibleidentificarelsprincipalsreceptorsd’aquesttipusd’ingressos.DestaquenperlasevaimportàncialaPrefecturadeTrànsit,jaqueaportamésdel60%d’aquesttipusd’ingressos.Amoltamésdistànciasobresurten:elButlletíOficialdel’Estat,l’AgènciaEs
Quadre 5.3.a
Incidència a Catalunya dels ingressos de l’Estat. Enfocament del flux monetariMilionsd’euros
2002 2003 2004 2005
Impostos directes 12.230 12.406 12.572 15.036
IRPF (quota líquida - tram estatal) 7.527 7.620 6.927 8.101
I. societats 4.541 4.632 5.466 6.729
I. renda no-residents 106 94 115 144
I. patrimoni 3 3 4 4
Quotes de drets passius 54 57 60 59
Impostos indirectes 7.603 7.800 8.229 8.962
IVA 5.223 5.531 5.859 6.510
I. especials 1.972 1.849 1.864 1.885
alcohol i begudes derivades 117 89 94 113
cervesa 25 25 24 25
productes intermedis 2 2 2 2
hidrocarburs 1.196 1.106 1.092 1.056
labors del tabac 605 612 651 699
electricitat 26 14 1 -10
I. sobre primes d’assegurances 224 218 260 275
Tràfic exterior 181 199 242 285
Cotització i exacció de sucre i isoglucosa 4 3 4 8
Taxes i altres ingressos 725 871 1.046 984
Transferències corrents i de capital 0 0 0 0
Ingressos estatals a Catalunya 20.558 21.077 21.847 24.983
% Catalunya/Estat 19,97 19,95 19,80 19,84
Imputació territorial dels ingressos 33
panyoladeMedicamentsiProductesSanitaris,elConsellSuperiord’InvestigacionsCientífiques,elCentred’EstudisiExperimentaciód’ObresPúbliquesil’OficinaEspanyoladePatentsiMarques.
Entotselscasos,l’aplicaciódelcriteridelfluxdelbeneficihacomportatestablircomahipòtesisd’incidènciaquequisuportalacàrregad’aquestsingressossónelsadquirentsdelsserveispúblicsenqüestió.Noobstantaixò,sorgeixaquíelproblemaqueendiversoscasoselsadquirentssónempreses,lesquals,d’acordambelcriteridelfluxdelbenefici,podentraslladaraquestacàrregafiscalalsconsumidorsúltimsdelsseusproductesatra-vésdelspreus.Arabé,enelqueaquíinteressa,aquestproblematéescassaimportància,jaqueesdesconeixladistribucióregionaldelsadquirentsdeserveisis’haderecórreraindicadors de caràcter general. En aquest sentit, l’indicador general de distribució territorialdelestaxesialtresingressoséselPIB.
Aquestindicadoréstambéelques’utilitzaperimputaraquestsingressosd’acordambelcriteridelfluxmonetari,atèsqueésimpossibleconèixerquinesd’aquestesoperacionss’hanfetenterritoricatalà.
Quadre 5.3.b
Incidència a Catalunya dels ingressos de l’Estat. Enfocament del flux del beneficiMilionsd’euros
2002 2003 2004 2005
Impostos directes 12.092 12.282 12.414 14.845
IRPF (quota líquida - tram estatal) 7.527 7.620 6.927 8.101
I. societats 4.512 4.605 5.427 6.686
I. renda no-residents 0 0 0 0
I. patrimoni 0 0 0 0
Quotes de drets passius 54 57 60 59
Impostos indirectes 7.566 7.792 8.196 8.929
IVA 5.223 5.531 5.859 6.510
I. especials 1.972 1.849 1.864 1.885
alcohol i begudes derivades 117 89 94 113
cervesa 25 25 24 25
productes intermedis 2 2 2 2
hidrocarburs 1.196 1.106 1.092 1.056
labors del tabac 605 612 651 699
electricitat 26 14 1 -10
I. sobre primes d’assegurances 189 212 232 246
Tràfic exterior 179 197 238 281
Cotització i exacció de sucre i isoglucosa 4 3 4 8
Taxes i altres ingressos 725 871 1.046 984
Transferències corrents i de capital 0 0 0 0
Ingressos estatals a Catalunya 20.384 20.945 21.656 24.759
% Catalunya/Estat* 20,03 20,02 19,88 19,88
*Nota:enaquestcasnos’hancomptabilitzatcomaingressosdel’Estatl’impostsobrelarendadelsno-residentsnil’impostsobreelpatrimoni.
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200534
Qua
dre
5.4
Ingr
esso
s to
tals
i co
nsid
erat
s de
ls o
rgan
ism
es a
utòn
oms
i ens
púb
lics*
Milion
sd’eu
ros
Ingr
esso
s to
tals
In
gres
sos
cons
ider
ats
% I
ngre
ssos
con
side
rats
/ in
gres
sos
tota
ls
2002
2003
2004
2005
2002
2003
2004
2005
2002
2003
2004
2005
Cap
ítol 1
. Im
post
os d
irec
tes
00
00
00
00
100
100
100
100
Cap
ítol 2
. Im
post
os in
dire
ctes
00
00
00
00
100
100
100
100
Cap
ítol 3
. Tax
es i
altr
es in
gres
sos
1.000
1.003
1.111
1.276
1.000
1.003
1.111
1.276
100
100
100
100
Cap
ítol 4
. Tra
nsfe
rènc
ies
corr
ents
9.423
9.649
9.868
9.866
1532
2369
00
01
Del
sec
tor
públ
ic c
entr
al3.466
3.570
3.681
4.110
00
00
00
00
De
l’ext
erio
r5.942
6.047
6.164
5.687
00
00
00
00
Del
Paí
s B
asc
i Nav
arra
00
00
00
00
100
100
100
100
Altr
es d
e l’i
nter
ior
1532
2369
1532
2369
100
100
100
100
Cap
ítol 5
. Ing
ress
os p
atri
mon
ials
8562
7238
00
00
00
00
Cap
ítol 6
. Alie
naci
ó d’
inve
rsio
ns r
eals
496
879
842
602
00
00
00
00
Cap
ítol 7
. Tra
nsfe
rènc
ies
de c
apita
l2.186
2.310
2.488
2.401
7999
105
111
44
45
Del
sec
tor
públ
ic c
entr
al1.438
1.487
1.543
1.493
00
00
00
00
De
l’ext
erio
r670
724
840
797
00
00
00
00
De
l’int
erio
r79
99105
111
7999
105
111
100
100
100
100
Tota
l ing
ress
os n
o fin
ance
rs13.190
13.903
14.381
14.183
1.093
1.134
1.239
1.456
88
910
Cap
ítol 8
. Var
iaci
ó ac
tius
finan
cers
146
65
00
00
00
00
Cap
ítol 9
. Var
iaci
ó pa
ssiu
s fin
ance
rs99
116
128
155
00
00
00
00
Tota
l ing
ress
os fi
nanc
ers
113
122
134
160
00
00
00
00
Tota
l ing
ress
os d
els
org.
aut
.13.303
14.024
14.515
14.343
1.093
1.134
1.239
1.456
88
910
*Elsenspúb
licsconsideratssónelCon
sellEcon
òmiciSo
cial,l’In
stitu
tCervantes,l’AgènciadeProtección
deDad
es,elC
onsellde
SeguretatN
uclear,l’AEA
T,l’ICEX
ielM
useu
Naciona
ldelPrado
.Nos’inclou
enelsorgan
ismesautòn
omsqu
egestione
nprestacion
ssocials(INEM
iFO
GASA
)nilesmútue
sde
funciona
ris(ISFA
SS,M
UGEJUiMUFA
CE).
Imputació territorial dels ingressos 35
En aquest punt cal fer una apreciació, aproximadament un 20% del total del concepte taxes i altres ingressosprovédelesmultesrecaptadesperlaPrefecturadeTrànsit,competènciaque en el període analitzat ja estava transferida a laGeneralitat.Ésper aquestmotiuquedel totald’aquestcapítols’haexclòsde la imputació lapartcorresponentaaquestesmultesisancions.El80%restants’haimputat,talcoms’hacomentatanteriorment,enfunciódelPIB.
Pelquefaa les transferències,seguintelsmateixoscriterisqueen l’estudianterior,s’hanassignataCatalunyaenfunciódelapoblació,tantaplicantelcriteridelfluxmonetaricomeldelfluxdelbenefici.
Els resultats obtinguts es recullen en el quadre 5.5. En aquest quadre es resumeixen els resultatsagregatsdelconjuntd’ingressosimputablesdetotselsorganismesienspúblics.
Quadre 5.5
Incidència a Catalunya dels ingressos dels organismes autònoms i ens públicsMilionsd’euros
2002 2003 2004 2005
Taxes i altres ingressos 124 126 140 162
Transferències corrents i de capital 18 25 24 34
Ingressos org. aut. a Catalunya 142 151 164 196
5.3. Els ingressos de la Seguretat Social
5.3.1. Determinació dels ingressos imputables territorialment
ElsingressosdelaSeguretatSocialenglobenelsdelSistemadelaSeguretatSocial(entitatsgestores,serveiscomunsimútuesd’accidentsdetreballimalaltiesprofessionals)méselsdelsorganismesautònomsquegestionenlesprestacionssocials(INEMiFOGASA),ilesmútuesdefuncionaris(MUFACE,MUGEJUiISFAS).Lesfontsd’informacióutilitzadeshanestatlesliquidacionsanualsdelpressupostdelSistemadelaSeguretatSocial,lesliquidacionsanualsdelspressupostosdelsorganismesautònomsil’Informe estadístic de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS).
En el quadre 5.6 es mostren els ingressos considerats, els quals representen al voltant del92%delsingressosnofinancers.Aquestsingressosestanconfigurats,quasibéenlasevatotalitat,perlescotitzacionssocials(representenel99%delsingressosanalitzats).
5.3.2. Criteris i indicadors d’imputació territorial
5.3.2.1. Cotitzacions socials
Lescotitzacionssocialsespodenconsiderarcomunimpostespecialquegravaelfactortreball. D’acord amb la normativa, aquestes cotitzacions recauen sobre els empresaris i
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200536
Qua
dre
5.6
Ingr
esso
s to
tals
i co
nsid
erat
s de
la S
egur
etat
Soc
ial i
els
seu
s or
gani
smes
*Milion
sd’Eu
ros
Ingr
esso
s to
tals
In
gres
sos
cons
ider
ats
% I
ngre
ssos
con
side
rats
/ in
gres
sos
tota
ls
2002
2003
2004
2005
2002
2003
2004
2005
2002
2003
2004
2005
Cap
ítol 1
. Im
post
os d
irec
tes
87.800
94.679
101.332
109.177
87.800
94.679
101.332
109.177
100
100
100
100
Cap
ítol 2
. Im
post
os in
dire
ctes
00
00
00
00
100
100
100
100
Cap
ítol 3
. Tax
es i
altr
es in
gres
sos
1.284
1.568
1.503
1.409
1.284
1.515
1.389
1.292
100
9792
92
Cap
ítol 4
. Tra
nsfe
rènc
ies
corr
ents
626
664
948
961
4345
5545
77
65
De
l’adm
inis
trac
ió p
úblic
a ce
ntra
l583
619
893
916
00
00
00
00
De
l’ext
erio
r0
00
00
00
0
Altr
es d
e l’i
nter
ior
4345
5545
4345
5545
100
100
100
100
Cap
ítol 5
. Ing
ress
os p
atri
mon
ials
635
746
970
1.267
00
00
00
00
Cap
ítol 6
. Alie
naci
ó d’
inve
rsio
ns r
eals
5879
62109
00
00
00
00
Cap
ítol 7
. Tra
nsfe
rènc
ies
de c
apita
l75
1424
180
00
00
00
0
De
l’adm
inis
trac
ió p
úblic
a ce
ntra
l
0
00
00
00
0
De
l’ext
erio
r75
1424
180
00
00
00
0
De
l’int
erio
r0
00
00
00
0100
100
100
100
Tota
l ing
ress
os n
o fin
ance
rs90.477
97.749
104.838
112.941
89.127
96.239
102.776
110.513
9998
9898
Cap
ítol 8
. Var
iaci
ó ac
tius
finan
cers
18.387
20.036
21.244
22.869
00
00
00
00
Cap
ítol 9
. Var
iaci
ó pa
ssiu
s fin
ance
rs727
50357
10
00
00
00
0
Tota
l ing
ress
os fi
nanc
ers
19.114
20.086
21.601
22.870
00
00
00
00
Tota
l ing
ress
os d
els
org.
aut
.109.591
117.835
126.439
135.811
89.127
96.239
102.776
110.513
8182
8181
Nota:*inclou
elsorgan
ismesautòn
omsqu
egestione
nprestacion
ssocials(INEM
iFO
GASA
)ilesm
útue
sde
funciona
ris(ISFA
SS,M
UGEJUiMUFA
CE).
Imputació territorial dels ingressos 37
sobreelstreballadors.Estractad’unsimpostosafectats,jaquehihaunavinculacióentreles cotitzacions socials que paga un individu al llarg de la seva vida laboral i les prestacionssocialsquepercepquanesjubila.
Les cotitzacions socials es desglossen segons el tipus de règim: general i especials(autònoms,agrari,treballadorsdelmar,treballadorsdelesllars,mineriadecarbó,etc.).Tambéesdiferenciensegonseltipusdecontingènciaalaqualesdestinen:percontingènciescomunes,peraccidentsdetreballimalaltiesprofessionals,peratur,percotitzacions al fons de garantia salarial i per formació professional.
Els funcionaris públics tenen també un tractament diferenciat, amb unesmútuespròpiesqueesfinancenatravésdecotitzacionsespecífiques.
Ladistribucióde lesquotesentreempresaris i treballadorsvaria segonsel tipusderègimdecotitzacióieltipusdecontingència.Excepteenelcasdelescotitzacionsperaccidentsdetreballimalaltiesprofessionals,iperalFonsdeGarantiaSalarial(FOGASA),enquèlacotitzaciócompletaésacàrrecdel’empresari,enlarestaesreparteixentreempresaris i treballadors.
LescotitzacionssocialssónrecaptadesenlasevatotalitatperlaTresoreriaGeneraldelaSeguretatSocial(TGSS),exceptelescorresponentsalesmútuesdefuncionaris,quesónpercebudesperlamútuacorresponent.Arabé,lescotitzacionspercoberturad’aturiformacióprofessionalsónatribuïdesal’INEM,ilescorresponentsaFOGASAs’atribueixencomaingressosaaquestorganismeautònom.
Cal dir que, per al període analitzat, els registres comptables de les cotitzacions permetenconèixerambmoltaprecisiól’àreageogràficaonesprodueixen.Enconcret,elscodis de compte de cotitzaciópermetenconèixeronestàsituatelcentredetreballenquètantocupadors com assalariats abonen les seves cotitzacions, sense que el fet que les empresesd’àmbitnacionalfaciningressoscentralitzatsdesvirtuïlalocalitzaciógeogràficaqueles origina. Així doncs, es coneix la localització dels centres de treball que suporten la càrregadelacontribucióambindependènciad’onestiguilocalitzadalasevaseusocial.Unamilloraimportantenlainformaciódelescotitzacionséselfetqueesdisposadedades territorialitzades de les cotitzacions per atur, per formació professional, per accidentsdetreballipelFOGASA,itambéesdisposad’informaciódirectasobreladistribució entre empresaris i treballadors.
Pelquefaalaimputacióterritorialdelescotitzacionssocials,elfetmésrellevantésladiferenciaciódelescotitzacionsacàrrecdelsempresaris,lescotitzacionsacàrrecdelsassalariats,lescotitzacionsacàrrecdelstreballadorsautònomsilescotitzacions a càrrec dels aturats.Aquesta divisió té sentit especialment en l’aplicació delcriteridelfluxdelbenefici,jaqueleshipòtesisd’incidènciaempradesperacadablocdecotitzacionssóndiferentsi,amés,éspossibleobtenirindicadorsperfer-lesefectives.
Enelquadre5.7esmostrenels ingressosquelaSeguretatSocialobtéperdiferentsconceptes.
Acontinuaciós’especifiquenijustifiquenelscriterisielsindicadorsutilitzatsperimputar a Catalunya els diferents tipus de cotització.
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200538
Cotitzacions socials a càrrec dels empresaris
D’acordambelcriteridelfluxmonetari,lescotitzacionssocialsacàrrecdelsempresariss’hand’assignaralterritorions’haproduïtelfeteconòmicquehadonatllocalaremuneraciódelsassalariatscorresponents.Enaquestsentit, l’indicadorutilitzathaestat larecaptació feta al territori català per aquest concepte.
L’aplicació del criteri del flux del benefici comporta establir hipòtesis d’incidènciad’aquestsimpostos.Així,resultamoltdifícildedeterminar-nelaincidènciapersonal,ja
Quadre 5.7
Ingressos de la Seguretat SocialMilionsd’euros
2002 2003 2004 2005
Règim general 67.192 72.363 76.802 82.949
Quotes d’empleadors 54.955 59.126 62.718 67.663
Quotes de treballadors 12.237 13.237 14.085 15.286
R.E. treballadors autònoms 7.076 7.605 8.544 8.895
Quotes d’empleadors 0 0 0 0
Quotes de treballadors 7.076 7.605 8.544 8.895
R.E. agrari 1.225 1.247 1.294 1.255
Quotes d’empleadors 255 270 264 276
Quotes de treballadors 967 976 1.023 958
R.E. treballadors del mar 251 249 269 278
Quotes d’empleadors 179 176 190 197
Quotes de treballadors 70 70 76 77
R.E. mineria del carbó 204 200 206 205
Quotes d’empleadors 107 94 92 87
Quotes de treballadors 97 105 114 117
R.E. treballadors de la llar 243 272 273 411
Quotes d’empleadors 163 175 174 251
Quotes de treballadors 80 96 99 161
Accidents de treball i EP 5.278 5.738 6.193 6.785
Quotes d’empleadors per IT 2.935 3.165 3.537 3.955
Quotes de empleadors per IMS 2.343 2.573 2.656 2.830
Aturats 4.579 5.162 5.736 6.352
A càrrec de l’INEM 4.238 4.790 5.338 5.921
A càrrec dels aturats 340 372 398 431
R.E. funcionaris 1.752 1.843 2.015 2.047
Aportació de l’Estat 1.406 1.482 1.635 1.652
Quotes de funcionaris 347 361 380 396
Total cotitzacions 87.800 94.679 101.331 109.178
Taxes i altres ingressos 1.284 1.568 1.503 1.409
Transferències 43 45 55 45
Total ingressos Seguretat Social 89.127 96.292 102.889 110.631
Imputació territorial dels ingressos 39
quesibérecaueninicialmentenlesempreses,ésteòricamentpossiblequepuguinsertraslladatsalspropietarisdelsfactorsproductiusi,també,alsconsumidorsdelsbénsiserveisproduïts.
Noobstantaixò,aquestatranslacióteòricaalsconsumidorsviaincrementdepreusésmoltreduïda,segonselsestudisempíricsquerespected’aixòs’hanfettantaescalanacional com internacional.
Encanvi,onhihamoltaméscontrovèrsiaderesultatsésenelcasdelatranslacióalsassalariats.Davantelconsensrecollitenelsprincipalsmanualsd’economiapúblicasobre el fet que els treballadors suporten íntegrament la càrrega fiscal de les cotitzacions socialsmitjançantsalarismenors, larevisiódela literaturaempíricaaEspanyaia lesprincipalseconomiesdel’OCDEsuggereixqueelsresultatsnosónconcloents,jaqueladispersióésmoltàmplia,atèsquecomprèndesdelatranslacióplenafinsalatranslaciónul·la.Enconcret,peralcasespanyol,elsestudisd’ArgimóniGonzález-Páramo(1987)iHerce (1996) trobenquehihauna translacióplenaals treballadors,mentrequeelsresultatsdeMelguizo(2007)vanenunalíniatotalmentcontrària.6
Davantd’aquestavariacióderesultats,l’informepresentadoptalahipòtesiquelescotitzacions socials a càrrec dels empresaris es traslladen en un 50% als assalariats mentre que l’altre 50% repercuteix en els empresaris.
Els indicadors d’imputació territorial són l’excedent brut d’explotació com a aproximació a la part de les cotitzacions que suporten les empreses, i pel que fa a la part de les cotitzacionsquesuportenelsassalariats,elcriterid’imputacióterritorialéslaresidènciad’aqueststreballadors,ques’aproximamitjançantlarecaptacióencadaterritorid’aquestes cotitzacions.
Cotitzacions socials a càrrec dels assalariats
Apartirdel’enfocamentdelfluxmonetari,elcriterid’assignaciód’aquestescotitzacionséselterritorionhatingutllocelfeteconòmicqueprodueixlaremuneraciócorresponentd’assalariats.Així,l’indicadormésadequatperassignarterritorialmentaquestescotitzacionséslarecaptacióobtingudaperaquestconcepteencadaterritori.
Quantalcriteridelfluxdelbenefici,lahipòtesid’incidènciamésacceptadaésquelescotitzacionsacàrrecdelsassalariatssóníntegramentsuportadesperaquestcol·lectiu.Elcriterid’imputació territorialés laresidènciad’aquests treballadors,ques’aproximamitjançantlarecaptacióencadaterritori.Pertant,enaquestcaselsresultatsd’aplicarun enfocament o altre coincideixen.
Cotitzacions socials a càrrec dels treballadors autònoms
D’acordamb l’enfocamentdelfluxmonetari, el criterid’assignaciód’aquestes cotitza-cionséselterritorionhatingutllocelfeteconòmicquehageneratlarendamixtadels
6.Perunacompletarevisiód’aquestatemàtica,veureMelguizo(2007).
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200540
autònoms.Això comporta que l’indicadormés apropiat per distribuir les cotitzacionsd’aquestrègimespecialésladistribuciógeogràficadelarecaptaciódelRègimEspecialdeTreballadorsAutònomsdelaSeguretatSocial.
Enelcasdel’enfocamentdelfluxdelbenefici,silacàrregadelacotitzaciórecauinicialment sobre l’autònom, aquest la pot traslladar en part als consumidors dels béns iserveis queprodueix, segons les característiquesde cadamercat.Noobstant això, enaquest cas, hi hauna circumstància especial que ens permet obviar aquesta possibletranslaciód’incidènciaespacial:l’activitatdelsautònomssolestarcircumscritaamercatslocalso regionals, i raresvegadesnacionals.Per tant, espotadoptarcoma indicadord’imputació territorial la distribució territorial de la recaptació.
Aixídoncs,unavegadamés,l’aplicaciód’unenfocamentialtrecoincideixen.
Cotitzacions socials d’altres règims especials
Amésdelrègimespecialdelstreballadorsautònoms,hihaaltresrègimsespecialsvinculats a determinades activitats professionals, com són l’agrari, els treballadors del mar, de la mineria del carbó i els treballadors de la llar. En tots aquests casos, les cotitzacions sónacàrrecdelsempresarisidelstreballadors,igualqueenelrègimgeneral,perlaqualcosas’hanadoptatelsmateixoscriterisdedistribucióterritorialtantpelquefaalcriteridelfluxmonetaricomaldelfluxdelbenefici.
Lesúniquesdiferènciesfanreferènciaalsindicadorsutilitzats,ques’hanaproximatdemaneramésprecisa al sector afectat.Així, per exemple,pelque fa a la variableexcedent brut d’explotació (EBE), en el cas del règim especial agrari, s’ha utilitzatl’EBEdelsubsectoragricultura,ramaderia,caçaisilvicultura.Quantalarecaptació,els informesde laTGSSdonenpera cadascundels règimsanalitzats la recaptacióprovincial.
Cotitzacions per accidents de treball i malalties professionals
Aquestescotitzacionsfanreferènciaalesquotesempresarialsperincapacitattemporal(IT) i incapacitatpermanent,mort i supervivència (IMS), i s’atribueixena lesmútuesd’ATiMP.Atèsquesónquotesquevanacàrrecexclusivamentdelsempresaris,s’hanaplicat els mateixos criteris i indicadors de distribució territorial que en el cas de les quotesacàrrecdelsempresaris,sibél’indicadorderecaptacióutilitzathaestatlarecaptacióterritorialitzadad’aquestesmútues,atèsqueesdisposadelaterritorialitzaciódelarecaptació específica per aquests conceptes.
Cotitzacions socials a càrrec dels aturats
L’aplicaciódelcriteridelfluxmonetaricomportaassignaraquestescotitzacionsalterritorions’efectuïnlesprestacionsperaturassociades.Així,l’indicadordeterritorialitzacióéslarecaptacióefectivaperaquestconceptevariablequeofereixlaTGSS.
Imputació territorial dels ingressos 41
Pelquefaal’enfocamentdelfluxdelbenefici,donadeslescaracterístiquesdelarelacióquevinculal’aturatambl’INEM,espotestablircomahipòtesid’incidènciaquesónelsmateixos aturats els qui suporten la càrrega d’aquestes cotitzacions socials. Així doncs, larecaptacióperaquestconcepteéstambél’indicadord’imputacióterritorialutilitzati,per tant, s’obtenen els mateixos resultats.
Cotitzacions socials de les mútues de funcionaris
Lescotitzacionssocialsde lesmutualitatsde funcionaris (MUFACE,MUGEJUi ISAFAS)esdistribueixenentrelesaportacionsobligatòriesdel’Estataaquestesmutualitatsilesquotesdelsfuncionarisalamútuacorresponent.
D’acordambel criteridelfluxmonetari, el criterid’assignació territoriald’aquestescotitzacionshadesereldelaubicaciógeogràficadelsfuncionaris.Enaquestcasnoesdisposadelarecaptaciódelesmútuescorresponentspercomunitatsautònomes,perlaqualcosas’hautilitzatcomaindicadord’imputacióterritorialelnombred’afiliats.
Pelquefaalfluxdelbenefici,espotconsiderar,donadeslescaracterístiquesdelmercatlaboraldelsectorpúblic,quelatotalitatdelescotitzacionssocialslessuportenelsfuncionaris.Aixídoncs,elcriterid’imputacióterritorialéslaresidènciadelsfuncionaris,ques’aproximamitjançantelnombred’afiliatsaCatalunyaenrelacióambEspanyapercadascunadelesmútues.
5.3.2.2. Altres ingressos de la Seguretat Social
Elcaràcterresiduald’aquestsingressos(capítols3i4)ilano-disponibilitatdecaptipusde territorialització de la seva recaptació fan que la imputació a Catalunya s’estimi a partird’unindicadorgeneraldel’activitateconòmica(PIB),tantenelcasdelfluxmonetaricomeneldelfluxdelbenefici.
5.3.3. Resultats dels ingressos imputats a Catalunya
Enelsquadres5.8ai5.8besmostrenelsresultatsdelaincidènciaaCatalunyadelsingressosdelaSeguretatSocialaplicantelcriteridelfluxmonetariieldelfluxdelbenefici, respectivament.
5.4. Els ingressos de les empreses públiques
Elsingressosconsideratsdelesempresespúbliquessónelsingressosd’explotaciócorresponentsaAENAiPortsdel’Estat,atèsquenos’hapogutdisposardemésinformació.Lesdadesprovenendirectamentd’aquestesempreses.Caltenirencompteque,pelquefaalarestad’empreses(lessocietatsd’aigües,GIF/ADIFilaSocietatEstataldeGestió
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200542
Immobiliària del Patrimoni), es financenmitjançant aportacions de capital de l’Estat(comprad’actiusfinancers)oatravésdesubvencionsdelaUnióEuropea,partidesquenosónobjected’imputacióenaquesttreball.
Quadre 5.8a
Incidència a Catalunya dels ingressos de la Seguretat Social. Enfocament del flux monetariMilionsd’euros
2002 2003 2004 2005
Règim general 13.684 14.587 15.389 16.537
Quotes d’empleadors 11.190 11.917 12.566 13.489
Quotes de treballadors 2.494 2.670 2.823 3.048
R.E. treballadors autònoms 1.350 1.449 1.585 1.692
Quotes d’empleadors 0 0 0 0
Quotes de treballadors 1.350 1.449 1.585 1.692
R.E. agrari 56 58 61 60
Quotes d’empleadors 12 13 12 13
Quotes de treballadors 45 45 48 47
R.E. treballadors del mar 25 26 32 30
Quotes d’empleadors 18 18 23 21
Quotes de treballadors 7 7 9 8
R.E. mineria del carbó 2 2 2 2
Quotes d’empleadors 1 1 1 1
Quotes de treballadors 1 1 1 1
R.E. treballadors de la llar 48 52 52 81
Quotes d’empleadors 32 34 33 49
Quotes de treballadors 16 18 19 32
Accidents de treball i EP 1.009 1.083 1.154 1.254
Quotes d’empleadors per IT 561 597 659 731
Quotes de empleadors per IMS 448 486 495 523
Aturats 954 1.071 1.202 1.353
A càrrec de l’INEM 883 994 1.119 1.261
A càrrec dels aturats 71 77 83 92
R.E. funcionaris 154 163 176 177
Aportació de l’Estat 122 129 141 140
Quotes de funcionaris 32 33 35 37
Total cotitzacions 17.282 18.490 19.653 21.186
Taxes i altres ingressos 0 0 0 0
Transferències 0 0 0 0
Total ingressos Seguretat Social 17.282 18.490 19.653 21.186
% Catalunya/Espanya 19,39 19,20 19,10 19,15
Imputació territorial dels ingressos 43
Quadre 5.8b
Incidència a Catalunya dels ingressos de la Seguretat Social. Enfocament del flux del beneficiMilionsd’euros
2002 2003 2004 2005
Règim general 13.183 14.097 14.920 16.039
Quotes d’empleadors 10.689 11.427 12.096 12.991
Quotes de treballadors 2.494 2.670 2.823 3.048
R.E. treballadors autònoms 1.350 1.449 1.585 1.692
Quotes d’empleadors 0 0 0 0
Quotes de treballadors 1.350 1.449 1.585 1.692
R.E. agrari 62 64 67 67
Quotes d’empleadors 18 19 19 20
Quotes de treballadors 45 45 48 47
R.E. treballadors del mar 24 24 28 28
Quotes d’empleadors 17 17 19 20
Quotes de treballadors 7 7 9 8
R.E. mineria del carbó 2 2 2 2
Quotes d’empleadors 1 1 1 1
Quotes de treballadors 1 1 1 1
R.E. treballadors de la llar 46 51 51 79
Quotes d’empleadors 30 32 32 47
Quotes de treballadors 16 18 19 32
Accidents de treball i EP 1.009 1.087 1.162 1.263
Quotes d’empleadors per IT 553 591 657 731
Quotes de empleadors per IMS 457 495 504 533
Aturats 954 1.071 1.202 1.353
A càrrec de l’INEM 883 994 1.119 1.261
A càrrec dels aturats 71 77 83 92
R.E. funcionaris 154 163 176 177
Aportació de l’Estat 122 129 141 140
Quotes de funcionaris 32 33 35 37
Total cotitzacions 16.785 18.008 19.193 20.700
Taxes i altres ingressos 242 295 282 264
Transferències 8 8 10 8
Total ingressos Seguretat Social 17.035 18.311 19.486 20.972
% Catalunya/Espanya 19,11 19,02 18,94 18,96
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200544
6Imputació territorial de les despeses
6.1. Les despeses del subsector Estat
6.1.1. Determinació de les despeses imputables territorialment
Enaquestcapítolespresentenlesdespesesdel’Estatques‘imputenaCatalunya,mitjançantl’aplicaciódel’enfocamentdelfluxmonetariieldelfluxdelbeneficiapartirdelesxifres globals de despesa per al període 20022005.
Perquantificarlesdespesesdel’EstataCatalunyas’hanutilitzatlesliquidacionsdelspressupostosilainformacióprocedentdelsistemad’informaciócomptable(SICOP)dela Intervenció General de l’Estat, que territorialitza una bona part de les despeses que fan els diferents ministeris.
Enelquadre6.1esmostrenlesdespesestotalsilesconsiderades.Talcoms’haesmentatenl’apartatmetodològic,s’hanexclòsdel’anàlisilesdespesesfinanceres(actiusipas-siusfinancers),lestransferènciesinternesdelsectorpúbliccentralqueconfigural’àmbitinstitucionaldel’estudiilestransferènciesalaUnióEuropea.Així,elsimportsanalitzatsrepresenten al voltant del 90% de les despeses no financeres de l’Estat.
Cal tenir en compte que del total de la despesa considerada, aproximadament un 50% estàimputadadirectamentalesdiferentscomunitatsautònomes.Ladespesanoterritorialitzada representa l’altre 50%, que, al seu torn, es distribueix de la manera següent: la despesa assignada a l’estranger representa al voltant del 2%; la catalogada com a diverses comunitats,propd’un20%;la“noregionalitzable”,propd’un20%,iladestinadaaserveiscentralsiorganismespúblics,alvoltantd’un5%cadascunad’elles.
6.1.2. Criteris i indicadors d’imputació territorial
Comjas’haesmentatenl’apartatmetodològic,perportaratermelaterritorialitzaciódelesdespesessesegueixelprocedimentméshabitualenestudisd’aquesttipus.Apartir de l’anàlisi dels diferents programes de despesa s’estableixen els criteris i les hipòtesisdeterritorialitzaciómésadequades iels indicadorsquepermetinobtenirlesdespesesquel’EstatdestinaaCatalunya(fluxmonetari)oquepermetinconèixer
Imputació territorial de les despeses 45
Qua
dre
6.1
Des
pese
s to
tals
i co
nsid
erad
es d
e l’E
stat
Milion
sd’Eu
ros
Des
pese
s to
tals
D
espe
ses
cons
ider
ades
% D
espe
ses
anal
itzad
es /
des
pese
s to
tals
2002
2003
2004
2005
2002
2003
2004
2005
2002
2003
2004
2005
1. D
espe
ses
de p
erso
nal
17.574
18.426
19.490
20.649
17.574
18.426
19.490
20.649
100
100
100
100
2. D
espe
ses
corr
ents
en
béns
i se
rvei
s 2.801
3.197
3.412
3.460
2.801
3.197
3.412
3.460
100
100
100
100
3. D
espe
ses
finan
cere
s18.793
19.802
17.427
16.978
18.793
19.802
17.427
16.978
100
100
100
100
4. T
rans
ferè
ncie
s co
rren
ts47.107
50.315
53.099
55.152
40.186
42.250
44.781
45.004
8584
8482
A
l’A
dmin
istr
ació
púb
lica
cent
ral
A
l’ex
teri
or7.417
8.542
8.960
10.641
496
477
642
492
76
75
A
ltres
a l’
inte
rior
39.690
41.773
44.140
44.511
39.690
41.773
44.140
44.511
100
100
100
100
5. F
ons
de c
ontin
gènc
ia
00
00
00
00
100
100
100
100
6. I
nver
sion
s re
als
6.821
7.269
7.356
8.753
6.821
7.269
7.356
8.753
100
100
100
100
7. T
rans
ferè
ncie
s de
cap
ital
4.706
5.066
5.439
5.504
4.620
4.937
5.303
5.349
9897
9797
A
l’A
dmin
istr
ació
púb
lica
cent
ral
A
l’ex
teri
or100
149
161
179
1320
2525
1314
1514
A
l’in
teri
or4.606
4.917
5.278
5.324
4.606
4.917
5.278
5.324
100
100
100
100
Tota
l des
pese
s no
fina
ncer
es97.802
104.074
106.223
110.495
90.795
95.881
97.769
100.192
9392
9291
8. A
ctiu
s fin
ance
rs4.944
4.972
5.211
6.892
00
00
00
00
9. P
assi
us fi
nanc
ers
29.473
38.067
36.874
38.552
00
00
00
00
Tota
l des
pese
s fin
ance
res
34.417
43.039
42.085
45.444
00
00
00
00
Tota
l des
pese
s de
L’E
stat
132.219
147.113
148.308
155.939
90.795
95.881
97.769
100.192
6965
6664
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200546
el benefici que els ciutadans catalans obtenende la despesa pública que fa l’Estat(fluxdelbenefici).
Elprocedimentseguitperimputarlesdespeseshaconsistitaterritorialitzarelsdiferentsprogramesdedespesaapartirdelaclassificaciófuncional,lesactivitatsenquèesconcreten,elpercentatgedeterritorialització,lasevacomposicióeconòmica,leshipòtesisd’incidènciaadoptadesielsindicadorsd’imputacióterritorialmésadequats.
Acontinuacióesdetallal’aplicaciódelsdosenfocamentsmetodològicsdeterritorialitzaciódeladespesapública:eldelfluxmonetariieldelbenefici.
6.1.2.1. Territorialització segons el criteri del flux monetari
L’enfocamentdelfluxmonetariatribueixladespesaestatalalterritorioneslocalitzalacapacitatdedecidironesprodueixenelsbénsosesubministrenelsserveis, independentment del lloc geogràfic on s’ubiquin els beneficiaris d’aquesta decisió. En aquest cas, lapartdeladespesaestatalterritorialitzadanopresentaproblemes,jaquelaimputacióésdirectaiimmediata,seguintbàsicamentelcriterid’assignacióquefal’Estat.Noobstantaixò,enlamajoriadeprogrameshihaunapartdedespesaquenoestàterritorialitzada, la qual cosa implica adoptar criteris de distribució territorial. En concret, en cadascundelsprogramesdedespesadelSICOP, lapartnodistribuïdageogràficamentpercomunitatsautònomesespottrobarcatalogadaencincgranscodis:diversescomunitats,serveiscentrals,estranger,noregionalitzableiorganismespúblics(aquíescomptabilitzentambéaltresorganismesiempreses).Elscriterisadoptatsperacadascund’aquestscasos són els següents:
• Elcodi“diversescomunitats”(DC)inclouladespesaestatalqueafectadiversesprovínciesdediferentscomunitatsautònomesienquèésdifícilconèixerexactamentquina part de despesa es destina a cadascuna d’elles. Aquesta partida s’imputa geogràficamentenfunciódelprograma,delacomposicióeconòmicadelprogramaidelseupercentatgedeterritorialització(entèscomelgraudelocalitzacióqueenpermetladivisibilitatgeogràfica).Així,perexemple,sielgraudeterritorialitzaciódelprogramaéselevatilapartcorresponentadiversescomunitatsésbaix,elcriteriutilitzathaestatdistribuiraquestadespesaenfunciódeladespesaterritorialitzada.Si,perexemple, aquestadespesaes concreta enel capítol I, s’hadistribuït en funciódelpersonalquegestionaelprogramaesmentat.Sisóntransferències,sen’hainvestigatladestinaciófinal.Unclarexempled’aixòsónlestransferènciesquel’Estatatorgaales corporacions locals en concepte de participació en els impostos estatals.
• Elcodi“serveiscentrals”(SC)inclou,normalment,lapartdeladespesad’administració,direccióigestiódecadascundelsdiferentsprogrames.Seguintelcriteridelfluxmonetari,comque,engeneral,lapràcticatotalitatd’aquestesdespesesesfanaMadrid,nos’hanimputataCatalunya.
• El codi “estranger” recull tots elsfluxosmonetarisque s’assignengeogràficamentforadelterritorinacional(personaldestinatal’estranger,transferènciescapal’exte
Imputació territorial de les despeses 47
rior,etc.).L’aplicaciódel’enfocamentdelfluxmonetarihacomportatnoassignaraCatalunyaladespesacatalogadacoma“estranger”.
• Ladespesacatalogadacoma“noregionalitzable”(NR)reculllapartdedespesaqueatesalasevanaturalesaéssummamentdifícilatribuiraunaàreageogràficaconcreta.L’elecciódeleshipòtesisdeterritorialitzaciómésadequadeshadetenirencomptelacomposicióeconòmicad’aquestadespesa.
• Finalment,ladespesacatalogadacoma“organismespúblicsoaltresorganismesiempreses”(OP)incloulestransferènciesquel’Estatatorgaalesdiferentsempresespúbliques.Enaquestcas,s’haterritorialitzataquestadespesaenfunciódel’objectiuil’activitatdelprograma.Perexemple,enelcasdelessubvencionsdecapitalaRENFE,s’hanimputataCatalunyaenfunciódelainversiófetaperaquestaempresaaCatalunya en aquell exercici.
Aquest procediment d’imputació de la despesa no territorialitzada a Catalunya es fonamentaenlametodologiaestablertaaCastellsialtres(2000).Acontinuaciós’exposen, a grans trets, els criteris d’imputació utilitzats per atribuir a Catalunya part de la des pesa no territorialitzada dels diferents programes, agrupats per grups funcionals de despesa.
Serveis de caràcter general de les administracions públiques
Aquest grup de funcions inclou una trentena de programes vinculats als alts òrgansexecutius,legislatiusijudicialsdel’Estat,aafersexteriorsial’activitatjudicial.Totsellstenenunabaixaimportànciarelativaentermespressupostaris(pràcticament,non’hihacapquearribiarepresentarl’1%deltotaldeladespesaestatalconsiderada).
Els programes ambmés dotació econòmica són els relatius a la funció de justícia.Aquests programes presenten un elevat grau de territorialització, per la qual cosa la imputacióaCatalunyaésdirecta i lapartno territorialitzada s’ha imputat,depenentdelprograma, en funció del pes de la despesa a Catalunya en relació amb el total de la despesa territorialitzada o del percentatge que representa el personal de l’Administració de justíciaaCatalunyaenrelacióambeldelconjuntdel’Estat.
Lanaturalesadelsprogramesques’inscriuendinsdelafunció“afersexteriors”faquelamajorpartdelasevadespesaestiguicatalogadacoma“estranger”iquelapartnoterri-torialitzadaestiguicatalogadafonamentalmentcoma“serveiscentrals”.Enaquestdarrercas,atèsquenohihacapdelegaciódelMinisterid’AfersExteriorsaCatalunya,nos’haimputat cap despesa.
Pelquefaaladespesadelsprogramesrelatiusaaltsòrgansdel’Estat,lamajorpartestàcatalogadacomaserveiscentrals,motiupelqualnos’imputaaCatalunya,atèsquetotsaquestsòrganstenenlaseualacapitaldel’Estat.Noobstantaixò,elprogramaActivitat legislativa és una excepció a aquest criteri. Es tracta d’un programa que espresenta totalment sense territorialitzar i catalogat en la seva integritat en “serveiscentrals”.Lamajorpartdeladespesacorresponasousisalarisdediputatsisenadors,
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200548
fetquehaprovocatquel’aplicaciódelcriteridelfluxmonetaricomportiatribuiraCatalunya part del capítol de cost de personal en funció del nombre de diputats i senadors catalans.
Defensa, protecció civil i seguretat ciutadana
Aquestgrupdefuncionsagrupatotselsprogramesquetenenperobjectiuproporcio-nar els serveis de defensa i seguretat civil. En molts d’aquest programes bona part deladespesas’assignaadiversescomunitatsautònomes.Ésperaixòque,engeneral,ladespesanoterritorialitzadadelsprogramesdedefensas’haatribuïtaCatalunya en funció del personal de les Forces Armades destinat a aquesta comunitat. Tambés’hautilitzatcomaindicadorcomplementari,endeterminatsprogrames,elpes de la despesa imputada directament a Catalunya en relació amb la despesa total territorialitzada.
Dins dels programes relatius a seguretat ciutadana i protecció civil destaca, per ser un delsmésimportantsdel’Estatentermesquantitatius(representamésdel3%deltotaldeladespesaques’had’imputar)eldeSeguretat ciutadana.Lasevadespesapresentaungraudeterritorialitzaciómoltbaix(alvoltantdel7%).Lapartdedespesanoterritorialitzadaesconcentra,fonamentalment,en“diversescomunitats”,encaraquetambésen’assignaunaparta“estranger”ia“serveiscentrals”.Elprincipalconceptededespesad’aquestprogramaés,ambdiferència,laremuneraciódepersonal.Ésperaquestmotiuqueunindicadoradequatperatribuirunapartd’aquestadespesaaCatalunyaéselpercentatged’efectiusde les forces i els cossos de seguretat de l’Estat destinats a Catalunya en relació amb el total.Ladespesacorresponenta”estranger“ia“serveiscentrals”(un1%),seguintelcriteridelfluxmonetari,nos’haimputataCatalunya.
L’assignacióaCatalunyadeladespesaestatalassociadaalarestadeprogramesvinculatsaseguretatciutadanaiprotecciócivils’hafetseguintlesmateixespautesicriterisque el programa anterior.
Seguretat, protecció i promoció social
Enaquesta funcióhiha fonamentalmentprogrames relacionats ambelpagamentdepensions: Pensions de classes passives(aquestprogramaéseldeméspeseconòmic,atèsquerepresentapropdel7%deltotaldeladespesaestatalconsiderada),Gestió de pensions de classes passives, Pensions de guerra i Pensions no contributives i prestacions assistencials, entre altres.
Entractar-sedetransferènciesdirectesadeterminatscol·lectius,lapràcticatotalitatdeladespesad’aquestsprogramesestàterritorialitzada(100%enelcasdelespensionsdeclasses passives, 100% en les pensions de guerra, 99% en les pensions no contributives iprestacionsassistencials,etc.).Ésperaquestmotiuqueelprincipalcriterid’imputacióterritorialutilitzatperimputarladespesanoterritorialitzadahaestatelpesdeladespesa territorialitzada.
Imputació territorial de les despeses 49
Sanitat
Ladespesaensanitatdecompetènciaestataltémoltpocpeseconòmic.Espresentaforçaterritorialitzada,perlaqualcosaladespesacatalogadacoma“diversescomunitats”s’hadistribuïtenfunciód’unindicadorquereflecteixil’objectiudelmateixprogramai,per defecte, en funció de la despesa territorialitzada.
Així, per exemple, el programa ambmés significació econòmica és el d’Assistència hospitalària a les Forces Armades. Aquest programa presenta un grau de territorialització d’un60%aproximadament.Donatl’objectiudelprograma,s’haconsideratoportúatribuiraCatalunyalapartdedespesacatalogadacoma“diversescomunitats”i“noregionalitzable”enfunciódelsefectiusdelesForcesArmadesdestinatsaCatalunya.
Educació
L’educaciótambéésunserveitraspassattotalmentalescomunitatsautònomes,perlaqualcosaladespesaestatalenaquestàmbitésmoltbaixa.Lamajorpartdeprogramestenenunelevatíndexdeterritorialitzaciódeladespesa.Ladespesanoterritorialitzadas’haimputataCatalunyaapartird’indicadorsrepresentatiusdel’objectiudelprogramai, en cas que no fos possible, en funció de la despesa territorialitzada.
Atalld’exemple,elprogramaambmésdotacióeconòmicaéseldeBeques i ajudes als estudiants,queestàterritorialitzatnomésalvoltantdel25%,larestaestàcatalogatcoma“diversescomunitats”.Aquestadespesas’haimputataCatalunya,enfunciódel’importde les beques obtingudes a Catalunya.
Habitatge, serveis comunitaris i protecció del medi ambient
Ladespesavinculadaalsprogramesd’habitatgeimediambientpresentaunelevatgraudeterritorialització,perlaqualcosaladespesacatalogadacoma“diversescomunitats”i“noregionalitzable”s’haimputataCatalunyad’acordambelpesdeladespesaterritorialitzada.
Cultura
Els programes que s’ubiquen en aquesta funció tenen una dotació pressupostària molt baixa.Amés,estractad’unadespesamoltterritorialitzada,perlaqualcosalapartdeladespesaatribuïdaa“diversescomunitats”s’haassignataCatalunyaenfunciódelpesdeladespe-saterritorialitzada.Pelquefaalarestadepartidesnoterritorialitzadesnos’hanimputataCatalunya,atèsqueestractadedespesadestinadaal’“estranger”ide“serveiscentrals”.
Infraestructures bàsiques i de transport
Dinsd’aquestgrupdefuncióhihaelsprogramesassociatsainfraestructureshidràuliques, de transport, costes, comunicacions, regadius, etc. Es tracta, en lamajoria dels
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200550
programes (idelsmés importantseconòmicament)dedespesad’inversió,per laqualcosaestàaltament territorialitzada.Aquestésel casdelsprogramessegüents:Creació d’infraestructures de carreteres, Conservació i explotació de carreteres, Actuacions a la costa, subvencions i suport al transport aeri, Comunicacions postals i telegràfiques, Pla nacional de regadius i Gestió i infraestructura de recursos hidràulics.
Ladespesano territorialitzadaesdistribueix fonamentalmentapartirde ladespesaterritorialitzadaobéapartird’indicadorsdiversosvinculatsa l’objectiudelprograma.Així, per exemple, el programa Subvencions i suport al transport terrestre,enquèlamajorpart de la despesano està territorialitzada i està assignada a “organismes i empresespúbliques”,atèsqueestractadetransferènciesaRENFEperfomentareltransportderodalies i regional, s’assigna a Catalunya en funció del nombre de viatgers de rodalies i regional.
Investigació científica, tècnica i aplicada
Enaquestafunciós’integrenelconjuntdeprogramesrelatiusainvestigaciócientífica,tècnicaiaplicadaenelsdiferentscamps,aixícomelsrelatiusameteorologia,cartografiaigeofísica.Ladespesaassociadaaaquestsprogramesésmoltreduïda(l’agregaciódetotsellssuposaalvoltantdel’1%deltotaldeladespesaestatalconsiderada).Aquestsprogrames s’instrumenten com a mecanisme de canalització dels recursos destinats a promourelainvestigaciócientíficaitècnica,iesconcreten,bàsicament,entransferències de capital. El seu grau de territorialització gira al voltant del 50%, tot i que la variaciód’unprogramaaunaltreésmoltelevada.L’atribucióaCatalunyadeladespesanoterritorialitzadas’hafetbasant-seenl’objectiudelprograma.Així,perexemple,enelcas del programa Investigació científica, la part de la despesa no territorialitzada suposa alvoltantd’un50%ibàsicamentestàcatalogadacoma“estranger”i“diversescomunitats”.Òbviament,ladespesadestinadaal’estrangernos’haatribuïtaCatalunya,mentrequelacatalogadacoma“diversescomunitats”s’haimputatenfunciódelnombred’investigadors.
Regulació econòmica de caràcter general
Els programes de despesa vinculats a aquesta funció no presenten una imputació territorialhomogènia.Lamajoriatenenunpespressupostarimoltreduït,excepteelsprogrames Gestió del deute i tresoreria de l’Estat, i Imprevistos i funcions no classificades, que representenalvoltantdel0,7%il’1,5%deladespesaconsiderada,respectivament.
Ladespesanoterritorialitzadaassociadaalsprogramesdeplanificació,gestió,control,regulació,etc.s’haatribuïtaCatalunyaenfunciódelpesdelpersonaladscritalMinisterid’EconomiaiHisendaaCatalunya.
Pelquefaalsaltresdosprogramesmencionatsanteriorment,sen’haidentificatl’objectiu.EnelcasdeGestió del deute i tresoreria de l’Estat,lapartassignadaa“diversescomunitats”escorresponambunatransferènciacorrentafamíliesquefafrontalpaga
Imputació territorial de les despeses 51
mentdelesindemnitzacionsquel’Estathad’abonaralsafectatsdesíndrometòxic.Peraquestmotiuaquestapartidas’haassignataCatalunyaenfunciódelnombred’afectats.
QuantalprogramaImprevistos i funcions no classificadesque,talcoms’haavançat,presenta un volum de despesa relativament elevada, la pràctica totalitat de la despesa del programaestàcatalogadacoma“organismespúblics”,iesconcretaendespesesderemuneraciódepersonal.Consisteixenlesaportacionsdel’EstatalaMutualitatdeFuncio-narisdel’Administraciódel’Estat(MUFACE),al’InstitutSocialdelesForcesArmades(ISFAS)ialaMutualitatGeneraldeFuncionarisJudicials(MUGEJU).Ésperaquestmo-tiuques’haassignataCatalunyaenfunciódelnombredetitularsd’aquestesmútuesdefuncionaris.
Regulació econòmica de sectors productius
En aquest grup de funcions s’apleguen una vintena de programes vinculats amb els diferents sectors productius, com són l’agrari, el ramader, el pesquer, l’industrial, la mineria, l’energètic,elturísticielcomerç,entrealtres.Aquestsprogramestenenunpesespecíficmoltreduïtdinsdeltotaldeladespesaestatal(enconjuntnoarribenarepresentarel2%deltotaldeladespesaconsiderada).
Lamajoriadeprogramesi,entreells,elsdemésquantiatenenunelevatgraudeterritorialització,perlaqualcosalaimputacióaCatalunyaresultaimmediata.Lapartcatalogadacoma“diversescomunitats” i “noregionalitzable”s’haatribuïtaCatalunyaenfunciód’indicadorsmoltdiversos,depenentdel’objectiuilacomposicióeconòmicadelprograma i del seu grau de territorialització. Així, per exemple, la despesa no territorialitzada del programa Ordenació del comerç exteriors’haimputataCatalunyaenfunciódelpes de les exportacions catalanes en el total de l’Estat espanyol. En canvi, la despesa no territorialitzada associada al programa Explotació minera,atèsquepresentaungraudeterritorialitzacióproperal75%,s’haimputataCatalunyabasant-seenladespesaterritorialitzada.
Transferències a altres administracions públiques
Dinsd’aquestafuncióhihatotselsprogramesrelatiusatransferènciescapalescomunitatsautònomesicapalescorporacionslocals.Totiquesónsetprogrames,elsmésimportants en termes quantitatius són el de Transferències a comunitats autònomes per la participació en els ingressos de l’Estat(éslasubvencióperfonsdesuficiència),querepresenta al voltant del 30% de tota la despesa estatal considerada, i el de Transferències a corporacions locals per la participació en els ingressos de l’Estat, que suposa al voltant del 12% de la despesa estatal.
Elsprogramesdetransferènciescapalescomunitatsautònomesestantotalmentterritorialitzats, per la qual cosa la imputació a Catalunya es fa de manera directa.
Pelquefaalsprogramesdetransferènciesalescorporacionslocals,eldeCooperació econòmica local de l’Estatestàterritorialitzat,mentrequelamajorpartdeladespesadels
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200552
programes Transferències a corporacions locals per la participació en els ingressos de l’Estat i Altres aportacions a corporacions localsestàcatalogadaa“diversescomunitats”.Enaquestscasos,però,atèsqueaquestaésunainformacióqueesconeixatravésd’altresfontsestadístiques, s’ha atribuït a Catalunya la quantia que per aquests conceptes reben lescorporacions locals catalanes.
Deute públic
Aquesta funció inclou els programes relacionats amb el pagament dels interessos derivatsdeldeutepúblicestatal.Estractadedosprogramesqueconjuntamentrepresentenalvoltantdel20%deltotaldeladespesaestatalconsiderada.Perlasevapròpianaturalesa,ladespesad’aquestsprogramesestàcatalogadaenun100%coma“noregionalitzable”.
Atèsqueaquests interessossón fruïtd’unadespesaqueesvaproduirenelpassat,s’hanatribuït aCatalunyaen funciódelpercentatged’imputacióde lesdespesesque,segons el mètode del fluxmonetari, va resultar demitjana durant el període 1999-2001.
6.1.2.2. Territorialització segons el criteri del flux del benefici
Segonsl’enfocamentdelfluxdelbenefici,ladespesas’assignaterritorialmentonresideixelbeneficiari,independentmentd’onesprodueixelserveipúblicoesfalainversió.Enaquestcas,ésnecessariestablirhipòtesissobrel’àmbitdelsbeneficiarisisobrelaquantificaciódelsbeneficisqueelsbénsiserveiselsproporcionen.
Elprocedimentdeterritorialitzacióhaconsistitaexaminardemaneramoltdetalladaels diferents programes de despesa i a buscar els indicadors estadístics de localització de la despesa que millor representessin els seus beneficiaris.7Aaquestefecte,s’hanconsideratelsaspectessegüents:elcaràcterpúblicoprivatdelbéproveïtatravésdeladespesapública,lespossiblesexternalitatsil’àmbitgeogràficaquès’estenenelsseusbeneficis.
Enlaimputacióterritorialdeladespesaderivadadelsbénsiserveispúblicspursd’àmbitnacional,ésadir,elsquepresentenuncaràcterindivisibleiprodueixenefectesexternsque arriben al conjuntde lapoblació, comper exemple, defensa, justícia, afersexteriors,ordrepúblic,salutpública,investigacióbàsicaiadministraciógeneral,l’indicadorestadísticmésutilitzatperfer-nelaimputacióterritorialsegonsl’enfocamentdelfluxdelbeneficiéselpesde lapoblacióglobal (senseespecificarelsdiferentscol·lectius),atès que la provisió d’aquests béns beneficia tots els ciutadans. Encara que es puguidiscutirqueelsbeneficisesdistribueixindemaneraigualitàriaentrelapoblació,nohihaunmínimd’acordenlaliteraturaeconòmicasobrelafixaciód’indicadorsalternatiusd’aplicació general. En els casos en què les característiques de la despesa ho han fetaconsellables’hacomplementataquestindicadorambunsaltresdemésespecífics.
7.Seguintlametodologiadel’estudi,Castellsialtres(2000).
Imputació territorial de les despeses 53
Quan es tracta de bénspúblics d’àmbit local, és a dir, de despeses queprodueixenbeneficisques’estenenal’entornlocaloregionalenelqualesproveeixen(perexemple,elsequipamentsculturalsiesportius,ilesinfraestructuresurbanesidetransports),laterritorialitzaciódeladespesapúblicasegonsl’enfocamentdelfluxdelbeneficiesdistribueix, en bona part, en funció de la pauta resultant de la seva distribució segons el criteridelfluxmonetari,jaqueesconsideraqueelsciutadansresidentsalaregióoneslocalitzenaquestsequipamentsoinfraestructuressónelsquetenenunaaccessibilitatmésgrani,pertant,unapossibilitattambémésgrandegaudir-ne.
Noobstantaixò,enaqueststipusdedespesaesconsideren,també,elspossiblesefectesdesbordamentdebeneficisquegenera laprovisiód’aquestsbénscapa larestadecomunitats,béperquèelsresidentsenaltresterritorisesdesplacenperferúsd’aquestsserveisobéperquèl’àmbitfinsalqualelsbeneficissónirradiatsnos’ajustaestrictamentals límits administratiusde les comunitats autònomes.Quan concorren aquestes circumstàncies, part de la despesa s’imputa segons un indicador estadístic que es fixa en funciódelescaracterístiquesconcretesdel’externalitatqueesprodueixencadacas.Totsaquests aspectes afegeixen complexitat i incertesa a aquesta aproximació, de manera que els resultats poden ser menys fiables.
Pelquefaalsbénsprivatsosemiprivatsdequèproveeixl’Administraciópúbica,ésadir,elsbénsquedonenllocabeneficisenelsqualsapareixenlespropietatsd’exclusióirivalitat, la imputacióde ladespesasegonsuncriteriounaltreésbastantcoincident.Dinsd’aquestescategoriesdedespesahihalessubvencionsaempreses,lesprestacionseconòmiquesdelaSeguretatSocial,lesdespesesenserveissocials,l’assistènciasanitària,l’educació, l’habitatge i lessubvencionsagovernssubcentrals.Laseva territorialitzaciós’hafetenbonamesuraseguintlapautaresultantdel’aplicaciódelcriteridelfluxmonetari,delamateixamaneraques’hafetperalsbénspúblicslocals.Lajustificaciórauenelfetque,segonsladespesaconcretadequèestracti,elbeneficiariéselmateixqueelperceptordelpagament(transferènciesdetipuspersonalcom,perexemple,pensionsibeques)oenelfetque,encaraquesiguindiferents,tenenlamateixalocalitzaciógeogràfica(perexemple,personalsanitariipacientsenl’assistènciasanitària,opersonaldocentialumnesenl’educació).Noobstantaixò,caltenirencomptequemoltsd’aquestsbénsiserveis,comperexemplel’educació,l’assistènciasanitàriaespecialitzadailainvestigacióaplicada,presentenunseguitd’externalitatsques’handetenirenconsideració.Enaquestscasos ladespesas’hadistribuïtenduesparts,demaneraquea lapartcorresponental’externalitatesdónauntractamentsemblantal’atorgatalsbénspúblicspurs.
Aquests criteris generals poden variar segons el programa. A continuació es mostren, a grans trets, els paràmetres d’imputació territorial dels diferents grups de funcions.
Serveis de caràcter general de les administracions públiques
Talcoms’hacomentatanteriorment,aquestgrupdefuncionsreculltotselsprogramesrelacionatsambelsaltsòrgansexecutius,legislatiusijudicialsdel’Estat,ambelsafersexteriorsiambl’activitatjudicial.
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200554
En relació amb els primers, el caràcter indivisible dels beneficis que comporta l’activitatd’aquestsòrgans,aixícomlarepercussióquetélasevaactivitatsobreelconjuntdelapoblaciófanques’haginimputataCatalunyaenfunciódelasevapoblació.
Seguintelcriteridelbenefici,s’haimputateltotaldeladespesadelsprogramesrelatiusaafersexteriors–inclosaladestinadaal’estranger–enfunciódelapoblació.Aquestaopcióesfonamentaenelcaràcterdebépúblicpurd’aquestsprogrames,manifestatenformadefomentdelesrelacionsd’Espanyaamblarestadepaïsosdelmónideprotecció dels ciutadans espanyols a l’exterior.
Finalment,ipelquefaalprogramesrelatiusal’activitatjudicial,elcaràcterdebépúblicpurambbeneficisques’estenenalconjuntdelapoblaciófaques’hagidistribuïteltotaldelasevadespesaenfunció,també,d’aquestindicador.
Defensa, protecció civil i seguretat ciutadana
Ladefensanacional,laseguretatciutadanailaprotecciócivilsónclarsexemplesdebenspúblicspurs,caracteritzatsperunaofertaconjuntaiperlaimpossibilitatd’exclusiópelsistemadepreus.Aixídoncs,ambl’enfocamentdelbenefici,ladespesadelconjuntdeprogramesdedefensas’haimputataCatalunyaenfunciódelapoblació.
Pelque faa ladespesaassociadaalsprogramesdeseguretatciutadana,atèsqueCatalunyatéuncospropideseguretatques’haanatdesplegantal llargdeltemps,l’atribucióaCatalunyas’hafetapartirdelapoblació,peròponderadasegonslaproporciódedespesaquel’Estathadestinatdirectamentenaquestprogramaaaquestacomunitat.
Seguretat, protecció i promoció social
Enlamajoriadeprogramesques’inclouenenaquestgrupfuncional,elresultatdel’aplicaciódelsenfocamentsdelfluxmonetari idelbeneficiés forçacoincident, jaqueelsindividus que perceben el pagament de la pensió són els mateixos beneficiaris del programa.Per tant,seguint l’enfocamentdelbenefici ladespesaassociadaalsprogramesrelatiusapensionss’haimputatambelsmateixoscriterisqueeneldelfluxmonetari,ambl’únicaexcepciódelapartcorresponenta“serveiscentrals”i“estranger”,ques’harepartit d’acord amb la distribució de les pensions corresponents.
Ladespesadelarestadeprogramess’haatribuïtaCatalunyaenfunciódelsbeneficiaris,que,alavegada,depenendel’objectiudecadaprograma.Així,aquestsbeneficiarispodenserelconjuntdelapoblació,elsimmigrants,elsassalariats,etc.
Sanitat
Ladespesainclosaenaquestafunciógeneraclaramentbeneficisindivisiblesiques’estenenalconjuntde laciutadania.Peraquestmotiu,esconsideraque l’indicadormésadequatéslapoblació.
Imputació territorial de les despeses 55
Educació
Ambl’enfocamentdelfluxdelbeneficis’haadoptatlahipòtesiqueelsbeneficiarisdirectesdelsprogramesrelatiusaeducaciósónelsalumnesobjectedecadaprograma(educació infantil i primària, educació secundària, ensenyaments universitaris, educació especial,etc.).Peròdonadeslesexternalitatspositivesquegeneral’educació(vinculadesalseu caràcter debépreferent o social), el beneficino s’esgota solament en aquest col-lectiu,sinóqueaquestbeneficiacabaincidintenelconjuntdelapoblació.Noobstantaixò,s’haconsideratconvenientatribuirúnicamentexternalitataladespesaoperativadelprograma,noaladespesaadministrativa.Peraquestmotiu,ladespesaoperativadelpro-grama(queescorresponambladespesaterritorialitzadail’assignadaalscodis“diversescomunitats” i “no regionalitzable”) s’ha distribuït en un90% en funció de l’alumnat(beneficiaridirecte)iel10%restantenfunciódelapoblació.
Pelquefaaladespesaadministrativadelprograma,corresponenta“serveiscentrals”,s’ha atribuït aCatalunya en funció del nombre d’alumnes que cursen l’ensenyamentobjectedelsdiferentsprogrames.
Habitatge, serveis comunitaris i protecció del medi ambient
LaimputacióterritorialaCatalunyad’aquestsprogramess’hafetdemaneramoltdiversa.Malgrattot,espotafirmarque,agranstrets,ladespesaterritorialitzadas’haimputatdirectamentilarestadedespesas’haimputatmitjançantindicadorsgeneralsdiversos,compodenserlapoblacióoelPIBdelterritori.
Així, per exemple, en el cas del programa Promoció, administració i ajudes per a la reha-bilitació i accés a l’habitatge,elcriteridelbeneficicoincideixambeldelfluxmonetari,pelfetqueestractad’unprogramadetransferències,excepteenlapartdedespesacorresponenta“serveiscentrals”,ques’haimputatsegonslapautaterritorialitzada.
UnaltreexempleéselprogramaOrdenació i foment de l’edificació. Aquest programa es potconsiderarcomunbépúbliclocalqueafectaenmajormesuraelsresidentsdelazonaonestansituatselselementsdelpatrimoniurbànacional,però,alavegada,presentaundeterminatgraud’externalitatcapalconjuntdelapoblació.Enaquestsentit,lapartdedespesaoperativadelprograma(queincloulatotalitatdeladespesaaexcepciódeladespesacatalogadacoma“serveiscentrals”)s’hadistribuïtenun80%d’acordambelcriteridelfluxmonetari(recollintd’aquestamaneraelcaràcterdebépúbliclocald’aquestprograma) i el20%restant s’haatribuït aCatalunyaen funcióde lesvariablespoblació irenda, ponderades ambdues en un 50%. D’aquesta manera, es prenen en consideració elsbeneficisextensiblesatotalasocietat(externalitat)i,alavegada,elfetqueaquesttipusde despesa presenta una elevada elasticitat de renda. És a dir, se suposa que la despesa enlarehabilitaciód’edificisqueconfigurenelpatrimoniurbànacionalproporcionaunnivellméselevatdebenestaralsindividusambnivellsderendatambéméselevats.Lesdespesesadministrativesdelprograma(“serveiscentrals”)s’handistribuïtenfunciódela distribució que resulta de la imputació territorial dels serveis operatius.
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200556
Cultura
Ladespesade tots elsprogramesque s’englobendinsd’aquesta funció s’ha imputat aCatalunya en un 80%, en funció de la pauta resultant de la seva distribució d’acord amb elcriteridelfluxmonetari.D’aquestamanera,s’incideixenelcaràcterdebépúbliclocald’aquesttipusdebéns,jaqueelsresidentsenlacomunitatoneslocalitzaalgund’aquestsequipamentsculturalstenenunamajoraccessibilitatalbéqueelsresidentsenaltrescomunitats.Arabé,el20%restants’haatribuïtaCatalunyaenfunciódeduesvariables:lapoblació i la renda ponderades en un 50% cadascuna d’elles. El motiu d’aquest criteri d’imputacióterritorialrauenelfetqueelsbénsculturalspresentenunaelevadaelasticitatderenda,perlaqualcosasibél’externalitatqueesderivadelseuconsumafectaelconjuntdelapoblació,aquestabeneficiaenmajormesuraelsindividusderendasuperior.
Infraestructures bàsiques i de transport
LaimputacióaCatalunyadeladespesad’aquestsprogramesambl’enfocamentdelfluxdelbeneficis’hafetdemaneramoltdiferent,atesalavarietatdeprogramesidebeneficiaris.
Noobstantaixò,ipelquefaalacreacióielmantenimentd’infraestructures,elcriteriadoptatparteixdelahipòtesiqueunapartdelsbeneficisquegenerens’internalitzenenel territorienelquals’efectuala inversió,mentrequel’altraparts’esténalconjuntdelterritoriatravésdelsefectesexternsodeldesbordamentquegenerenlesinfraestructuresde transport en la mesura que són utilitzades per ciutadans residents en altres regions.
Tambécalconsiderarquelacreaciód’infraestructurestéunclarefectepositiusobrel’activitat productiva, atès que es redueixen els costos de transport en els processosd’aprovisionamentidistribució.Tenintencompteaquestspossiblesbeneficiss’haoptatper distribuir la despesa d’aquests programes en funció de la distribució de la despesa territorialitzada per recollir la internalització del benefici en la comunitat on es materialitza,elnombred’usuaris,elVABregionalilapoblació.Elprimerindicadorrepresentales externalitats o els efectes de desbordament de les infraestructures, mentre que el VABintentarepartirelsbeneficisgeneratsenfunciódel’activitateconòmica.Lautilitzaciódelavariablepoblaciós’hafetenelcasqueesconsideriquel’externalitatafectaperigual tots els ciutadans de tot el territori estatal.
A tall d’exemple, el total de la despesa del programa Creació d’infraestructures de carre-teres s’hadistribuïtenun50%enfunciódeladespesaterritorialitzada(querepresentael99%deltotal)pertalderecollirlainternalitzaciódelbeneficienlacomunitatonesmaterialitzalainversió,iel50%restants’haimputataCatalunyaenun75%segonselpesdelparcdevehicles,ienun25%segonselVABregional.
UnsegonexemplediferentéselprogramaActuació a la costa.LaimputacióaCatalunyas’hafetdelamanerasegüent:un90%enfunciódelaterritorialitzaciódelades-pesaoperativaqueresultadel’aplicaciódelcriteridelfluxmonetari,atèsquesesuposaqueaquesttipusdedespesatéuncaràctermarcadamentlocali,pertant,elsbeneficis
Imputació territorial de les despeses 57
quese’nderivens’internalitzen,majoritàriament,enlaregióonesfaaquestadespesa.Noobstantaixò,hihaunapartd’externalitatenelprograma(perexemple,larecuperacióiconstrucciódeplatges)extensiblealconjuntdelapoblació;pelquefaal10%restant,s’hadistribuïtenfunciód’aquestavariable.
Investigació científica, tècnica i aplicada
L’activitatinvestigadoras’haconcebutcomunbéindivisibleelsbeneficisdelqualarribenalconjuntdelapoblació.Noobstantaixò,caltenirencomptequelainvestigacióieldesenvolupamenttecnològicconstitueixen,també,unaentrada(input)rellevantenelprocésdeproducció.Peraixò, es considera lahipòtesiquehihauna relaciópositivaentre ladespesaeninvestigaciói l’activitateconòmica.Aixídoncs,el totaldedespesad’aquestsprogramesd’investigaciós’haimputatterritorialmentenun75%enfunciódelapoblacióiel25%restantenfunciódel’activitateconòmica,quantificadaentermesdeVAB.
Regulació econòmica de caràcter general
Enquasibé tota la vintenadeprogramesques’ubiquenenaquesta rúbrica, el criterid’imputacióterritorial,segonsl’enfocamentdelbenefici,haestatlapoblació,pelfetqueestractad’activitatsquepresentenunsbeneficisindivisiblesiques’estenenalconjuntde la població.
Regulació econòmica de sectors productius
Enaquestsprogramess’haintentat identificarelsbeneficiarisde l’actuaciópúblicasegons els sectors productius afectats.Donada la diversificació dels programes i dels sectorsafectats,elsindicadorsutilitzatssónmoltdiversos:exportacions,VAB,nombredepimes, etc.
Arabé,atèsquelamaterialitzaciódelamajoriad’aquestprogramessecentraentransferències al sector en formad’ajudespermillorar les estructures, la competitivitat, elmercat,laqualitatdelsproductes,etc.,s’haconsideratlahipòtesiqueelsprincipalsbeneficiaris són els receptors d’aquestes ajudes. Per això, en termes generals, el criterid’atribucióaCatalunyad’aquestsprogramesdedespesahaestatelsegüent:ladespesaterritorialitzadas’haimputatdirectamentaCatalunyaieltotaldelanoterritorialitzadas’haassignatenfunciódelVABdelsectorcorresponent,delnombredepimes,delvolumd’exportacions, etc., depenent de cada programa.
Transferències a altres administracions públiques
Enaquest cas, en tractar-sede transferències a comunitats autònomes i corporacionslocals,elresultatd’aplicarelcriteridelfluxmonetari(onesdestinaelpagament)coincideix ambel territori on resideixen els beneficiaris.Per tant, els resultats d’aplicarun
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200558
enfocamentoaltresóncoincidents.Aixòimplicaqueelscriterisd’assignacióaCatalunyad’aquesttipusdedespesaseguintl’enfocamentdelfluxdelbeneficisónelsmateixosqueelsaplicatsenl’enfocamentdelfluxmonetari.
Deute públic
Seguint lamateixapauta i raonamentqueen l’aplicaciódelfluxmonetari, ladespesaassociadaalpagamentd’interessosdeldeuteestatals’haimputataCatalunyaenfunciódelpercentatged’imputaciódeladespesaestatalque,segonselmètodedelfluxdelbenefici,varesultar,demitjana,durantelperíode1999-2001.Lajustificaciód’aquestindicadorrauenel fetqueels interessossón fruïtd’unadespesaqueesvaproduirenelpassatiques’hatraslladataperíodesfutursambundeterminatcost.
6.2. Les despeses dels organismes autònoms i ens públics
6.2.1. Determinació de les despeses imputables territorialment
Enaquestapartatespresentenlesdespesesdelsorganismesautònomsienspúblicsques‘imputenaCatalunyamitjançantl’aplicaciódel’enfocamentdelfluxmonetariidelfluxdel benefici.
Lainformaciódebaseprovédelaliquidaciódelspressupostos.Addicionalment,s’hautilitzatinformacióobtingudadirectamentperacadaorganismedememòries,anuaris,informes,etc.,atèsquenohaestatpossibledisposardelesdadesdelSICOP.8 Aquest fet implicaquenohempoguttreballarambdadesdecomptabilitatterritorialitzadesi,pertant,s’hanhagutdeferhipòtesisdeterritorialitzacióentotsicadascundelsorganismes.
En el quadre 6.2 es mostren les despeses totals i les considerades. Cal assenyalar que s’hanconsolidatlestransferènciescorrentsqueelsorganismesautònomsONLAE,PrefecturadeTrànsitiBOEatorguenal’Estat.Elsimportsanalitzatsrepresentenalvoltantdel85%delesdespesesnofinanceres,excepteenl’any2005,enquèaquestpercentatgesesituaenel98%,atèsquel’ONLAEpassaaserempresapública.
6.2.2. Criteris i indicadors d’imputació territorial
Els indicadors d’imputació utilitzats per imputar la despesa dels diferents organismes autònomsaCatalunyasónequivalentsalsutilitzatsenelcasdeladespesaperprogra
8.Malgratlaresolucióde28dejuliolde2004,del’IGAE,perlaqualesregulenlesespecificacions,procedimentsiperiodicitatdelaconformaciócomptableques’haderemetrealaCentralComptabledel’IGAE,perlaquallesentitatsdelsectorpúblicestatalsubjectesalPlaGeneraldecomptabilitatPública(BOEnúm.219,de10desetembrede2004),onconstaquehihad’haverlainformacióterritorialitzadadetoteslesdespesesapartirdeladadadel’àread’origendeladespesaquefigura en les operacions de reconeixement de les obligacions.
Imputació territorial de les despeses 59
Qua
dre
6.2
Des
pese
s to
tals
i co
nsid
erad
es d
els
orga
nism
es a
utòn
oms
i ens
púb
lics
Milion
sd’eu
ros
Des
pese
s to
tals
D
espe
ses
cons
ider
ades
% D
espe
ses
anal
itzad
es /
des
pese
s to
tals
2002
2003
2004
2005
2002
2003
2004
2005
2002
2003
2004
2005
1. D
espe
ses
de p
erso
nal
2.072
2.149
2.234
2.314
2.072
2.149
2.234
2.314
100
100
100
100
2. D
esp.
cor
rent
s en
bén
s i s
erve
is
802
839
886
932
802
839
886
932
100
100
100
100
3. D
espe
ses
finan
cere
s14
137
514
137
5100
100
100
100
4. T
rans
ferè
ncie
s co
rren
ts9.599
10.191
10.525
7.781
7.301
7.604
8.068
7.539
7675
7797
A
l sec
tor
públ
ic c
entr
al2.543
2.929
3.193
835
246
342
736
593
A
l’ex
teri
or79
7780
146
7977
80146
100
100
100
100
A
ltres
a l’
inte
rior
6.977
7.185
7.252
6.800
6.977
7.185
7.252
6.800
100
100
100
100
5. F
ons
de c
ontin
gènc
ia
00
00
00
00
100
100
100
100
6. I
nver
sion
s re
als
1.481
1.914
1.863
1.938
1.481
1.914
1.863
1.938
100
100
100
100
7. T
rans
ferè
ncie
s de
cap
ital
1.108
1.071
1.043
1.019
1.108
1.071
1.041
1.017
100
100
100
100
A
l sec
tor
públ
ic c
entr
al42
3044
3242
3044
31100
100
100
97
A
l’ex
teri
or18
1827
3518
1827
35100
100
100
100
A
l’in
teri
or1.048
1.022
970
951
1.048
1.022
970
951
100
100
100
100
Tota
l des
p. n
o fin
anc.
15.076
16.176
16.558
13.990
12.779
13.589
14.099
13.745
8584
8598
8. A
ctiu
s fin
ance
rs5
86
140
00
00
00
0
9. P
assi
us fi
nanc
ers
102
101
104
990
00
00
00
0
Tota
l des
p. fi
nanc
eres
107
109
109
114
00
00
00
00
Tota
l des
p. d
els
OA
15.183
16.285
16.667
14.103
12.779
13.589
14.099
13.745
8483
8597
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200560
mesestatals,tantpelquefaal’aplicaciódelcriteridelfluxmonetaricomdelcriteridelfluxdelbenefici.
L’únicadiferènciarauenelfet,abansesmentat,queenelcasdelfluxmonetarinos’hapogut disposar d’informació territorialitzada de la despesa. Aquesta és una restriccióimportant,especialmentenl’aplicaciódelcriteridelfluxmonetari,peròques’haintentatresoldrecercantindicadorsqueestiguinelméscorrelacionatspossibleambladestinaciódeladespesa.Així,perexemple,pelquefaalscapítolsdepersonal,compradebénsiserveisiinversions,s’hatingutencomptesielsorganismestenenalgunaseuodelegacióaCatalunya.EnelcasquenohihagicapseuaCatalunyanos’haimputatdespesa,enelcascontraris’hanbuscatindicadors,comperexempleelpersonal,l’activitatqueesfaenaquestesdelegacions,etc.Quantalestransferènciescorrentsidecapitals’habuscateldestinatariúltimmitjançant informacióqueproporcionenelsmateixosorganismesoelsministerisalsqualsestanadscrits.Enaltrescasos,s’hacercatlainformacióenels pressupostos de despesa dels organismes i quan la informació estadística per aquestavianoerapossibles’hahagutderecórreraunindicadormésgenèricouniversal.
Així,perexemple,ladespesadel’InstitutNacionaldelesArtsEscèniquesidelaMúsicaimputadaaCatalunyahaestatlacorresponentatransferènciescorrentsidecapitalque,d’acordambelpressupostd’aquestinstitut,s’atorguenaentitatscatalanes.Ladespesadepersonal,ilacompradebénsiinversionsd’aquestorganismenos’haimputataCatalunya,atèsquesóncostosaltamentvinculatsalaseuoficialdel’organisme,queésaMadrid.
Valadir,però,quemésdelameitatdeladespesadelconjuntd’organismesautònomscorresponalFonsEspanyoldeGarantiaAgrària(FEGA),elqual técomafunciórepartirels recursos del FEOGA-Garantia entre les comunitats autònomes, informació que elMinisterid’Agriculturapublicaanyrereany.
Enelcasdel’aplicaciódel’enfocamentdelfluxdelbenefici,s’hanseguitelsmateixoscriteris que en la distribució de la despesa estatal. Així, tots els organismes que tenen unaactivitatquepotsercatalogadebépúblicpurd’àmbitnacional(elsvinculatsadefensa, seguretat ciutadana, justícia, afers exteriors, etc.) s’han imputat aCatalunyaenfunciódelapoblació.Peralsquetenenunaactivitatquepotserconsideradadebépúbliclocal (els relatius a cultura, infraestructures, etc.) s’hanutilitzat criteris semblants alsprogramesestatalsd’aquesttipus,ésadir,s’haestablertlahipòtesiquemajoritàriamentbeneficienelsciutadansdelacomunitatonesportaatermel’activitat,peròesconsideraquehihaunapartd’externalitatqueafectaelconjuntdelapoblació.Finalment,ladespesadelsorganismesquedesenvolupenunserveiprivatosemiprivat(coméselcasdelsorganismesqueatorguensubvencionsdirectesadeterminatscol·lectiusoprestenserveis assistencials, sanitaris, etc.) s’ha imputat, d’acord amb l’enfocament del benefici,segonslapautaresultantdel’aplicaciódelcriteridelfluxmonetari,atèsqueenaquestscasoselbeneficiariéselmateixqueelperceptordelpagamentoque,encaraquesiguindiferents, tenen la mateixa localització geogràfica.
Així,perexemple,l’aplicaciódelcriteridelfluxdelbeneficihacomportantques’imputi en funcióde lapoblació ladespesade l’InstitutNacional d’Estadística.En canvi, la
Imputació territorial de les despeses 61
despesadel’InstitutNacionaldelesArtsEscèniquesidelaMúsica s’haatribuïtaCatalunya de la manera següent: 80% en funció de la pauta resultant de la seva distribució seguintelcriteridelfluxmonetari,iel20%enfunciódelapoblacióilarendaponderadescadascunaenun50%,delamateixamaneraques’hanimputatelsprogramesestatals relatius a cultura.
Pelquefaalsenspúblics,valadirquetampocnohaestatpossibleobtenirinformacióterritorialitzada.Aquestalimitacióhacomportatque,segonselcriteridelfluxmonetari,lamajoriadeladespesadelsenss’hagiimputatdelamateixamaneraqueenelcasdelsorganismesautònoms.Pelquefaalfluxdelbenefici,l’atribucióaCatalunyas’hafettenintencomptelescaracterístiquesdelserveiquepresten,al’igual,també,queenelcasdelsorganismesautònoms.
6.3. Les despeses de la Seguretat Social
6.3.1. Determinació de les despeses imputables territorialment
EnaquestapartatespresentenlesdespesesdelaSeguretatSocial(tenintencompteelSistemadelaSeguretatSocialitambéelsseusorganismesautònoms)ques‘imputenaCatalunyamitjançantl’aplicaciódel’enfocamentdelfluxmonetariidelfluxdelbenefici.
LainformaciódequèesparteixprovédelaliquidaciódelspressupostosdelSistemadelaSeguretatSocialideladelspressupostosdelsorganismesautònomsdelaSeguretatSocial(MUFACE,MUGEJU,ISFAS,FOGASAiINEMoSPEE).Amés,s’hautilitzatinformacióobtingudaatravésdememòries,anuaris,informes,etc.delaTresoreriaGeneraldelaSeguretatSocial(TGSS),lesmútuesd’accidentsdetreballimalaltiesprofessionalsielsorganismesautònomsanteriormentesmentats.
Enelquadre6.3esmostrenlesdespesestotalsiconsideradesdelaSeguretatSocial.
6.3.2. Criteris i indicadors d’imputació territorial
Al’horadedefinirelscriterisiindicadorsderepartimentterritorialésútildividirlaSeguretatSocialentresblocsdiferenciats:
• laTresoreriaGeneraldelaSeguretatSocial(TGSS)ilesentitatsgestores,• lesmútuesd’accidentsdetreball(AT)imalaltiesprofessionals(MP)i• elsorganismesautònomsdelaSeguretatSocial.
Calassenyalarqueelscriterisiindicadorsques’hanfetservirperimputarterritorialmentlesdespesesd’aquestsblocssónelsmateixostantenl’anàlisidelfluxmonetaricomeneldelfluxdelbenefici,jaquelamajorpartd’aquestesdespesessóntransferènciesa
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200562
Qua
dre
6.3
Des
pese
s to
tals
i co
nsid
erad
es d
e la
Seg
uret
at S
ocia
l i e
ls s
eus
orga
nism
es*
Milion
sd’eu
ros
Des
pese
s to
tals
D
espe
ses
cons
ider
ades
% D
espe
ses
cons
ider
ades
/ d
espe
ses
tot
als
2002
2003
2004
2005
2002
2003
2004
2005
2002
2003
2004
2005
1. D
espe
ses
de p
erso
nal
3.459
2.074
2.192
2.312
3.459
2.074
2.192
2.312
100
100
100
100
2. D
espe
ses
corr
ents
en
béns
i se
rvei
s 3.393
2.721
2.744
2.876
3.393
2.721
2.744
2.876
100
100
100
100
3. D
espe
ses
finan
cere
s77
8065
1577
8065
15100
100
100
100
4. T
rans
ferè
ncie
s co
rren
ts83.986
87.247
94.003
100.825
83.986
87.247
94.003
100.825
100
100
100
100
A
l sec
tor
públ
ic c
entr
al
A
l’ex
teri
or18
56
5
00
00
A
ltres
a l’
inte
rior
83.986
87.247
94.003
100.825
83.986
87.247
94.003
100.825
100
100
100
100
5. F
ons
de c
ontin
gènc
ia
00
00
00
00
100
100
100
100
6. I
nver
sion
s re
als
405
383
403
461
405
383
403
461
100
100
100
100
7. T
rans
ferè
ncie
s de
cap
ital
3631
3226
2119
3024
6062
9593
A
l sec
tor
públ
ic c
entr
al
A
l’ex
teri
or14
122
20
00
00
00
0
A
l’in
teri
or21
1930
2421
1930
24100
100
100
100
Tota
l des
pese
s no
fina
ncer
es91.356
92.537
99.438
106.515
91.342
92.525
99.437
106.513
100
100
100
100
8. A
ctiu
s fin
ance
rs4.664
5.978
10.655
9.394
00
00
00
00
9. P
assi
us fi
nanc
ers
121
7778
770
00
00
00
0
Tota
l des
pese
s fin
ance
res
4.785
6.056
10.733
9.472
00
00
00
00
Tota
l des
pese
s96.141
98.593
110.171
115.987
91.342
92.525
99.437
106.513
9594
9092
*S’hiin
clou
enelsorgan
ismesautòn
omsde
laSeguretatSocial:IN
EM,F
OGASA
,MUFA
CE,M
UGEJUiISFA
S.
Imputació territorial de les despeses 63
individus i, per tant, coincideixen els perceptors del pagament amb els beneficiaris d’aquest pagament.
A continuació es detalla el procediment seguit per a cadascun dels tres blocs esmentats:
6.3.2.1. Tresoreria General de la Seguretat Social i entitats gestores
ElMinisterideTreball i Immigraciópublica ladistribuciógeogràficade l’execuciódelpressupostdedespesesdelaTGSSi lesentitatsgestores(informacióelaboradaperlaDireccióGenerald’OrdenaciódelaSeguretatSocial,apartirdelesdadesobtingudesdelsistema comptablede laSeguretatSocial).Per tant, atèsque ja esdisposad’aquestesdespesesterritorialitzades,laimputacióterritorialaCatalunyaésdirecta.
6.3.2.2. Mútues d’accidents de treball i malalties professionals
Lesmútuesd’ATiMPsónassociacions,autoritzadespelMinisterideTreballiAssumptesSocials,queesconstitueixenambl’únicobjectiudecol·laborar,sotaladirecció,vigilànciaitutelad’aquestministeri,enlagestiódelescontingènciesd’accidentsdetreballi malalties professionals, sense ànim de lucre, per part d’empresaris que assumeixen una responsabilitat mancomunada.
Enaquestesmútueslesprestacionssocialssónelcomponentdedespesamésimportant,totiquetambéhitenenunpesconsiderablelesdespesescorrentsenbénsiserveis,i les despeses de personal.
Donadalamancad’informacióterritorialitzadad’aquestesmútues,s’haconsideratqueelcriterimésadequatperimputaraquestesdespesesaCatalunyaés,d’unabanda,distribuirlesdespesesliquidadesiconsolidadesdelscapítolsI,II,IIIiVIenfunciódelesquotesd’accidentsdetreballimalaltiesprofessionalsqueCatalunyaaportaalaTGSS.AquestesdadesestanpublicadesalesmemòriesanualsdelaTGSS.D’altrabanda,lesdespesesdelcapítolIVs’hanimputatsegonselpercentatged’accidentsdetreballimalaltiesprofessionals que es produeixen a Catalunya en relació amb els que succeeixen a Espanya.
6.3.2.3. Organismes autònoms de la Seguretat Social
Servei Públic d’Ocupació (SPEE, abans INEM)
AquestorganismeestàadscritalMinisterideTreballiImmigració,ilestasquesprincipalsqueportaatermessónlessegüents:ajudarelstreballadorsatrobarunafeina,ajudar les empreses a contractar els treballadors adequats a les seves necessitats, fomentar la formació del treballador, gestionar i controlar les prestacions d’atur i les subvencions iajudesperalfomentilaprotecciódeltreball.
Enaquestcas,tambéacausadelamancad’informacióterritorialitzadad’aquestesdes-pesesiatèsqueaproximadamentel70%delesdespesesd’aquestorganismesónprestacions socials, l’indicador de repartiment territorial més escaient de què s’ha pogut
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200564
disposarhaestatelpercentatgedelsbeneficiarisdeprestacionsd’aturaCatalunyaenre lació amb Espanya.
Fons de Garantia Salarial (FOGASA)
AquestésunorganismequetambéestàadscritalMinisterideTreballiImmigració,iquetéfonamentalmentduesfinalitats.D’unabanda,garantiralstreballadorspercompte propi la percepció dels salaris i les indemnitzacions pendents de pagament com a conseqüència dels desequilibris patrimonials de les empreses, en casos d’insolvènciadeclarada i reconeguda judicialment, suspensió de pagaments, fallida, forçamajor oconcursdecreditors.D’altrabanda,abonarel40%de les indemnitzacions legalsquecorresponenalstreballadorsderivadesd’acomiadamentcol·lectiuoacomiadamentpercausesobjectivesenlesempresesdemenysdevint-i-cinctreballadors.
Val adir que aproximadamentun95%de lesdespesesdeFOGASAesdestinenalpagamentdeprestacionssocials.Així, la imputaciódelcapítolIVdedespesess’hafetd’acordamblalocalitzaciódeladespesa(jaqueescomptaamblesdadesdelesprestacionssocialsdeFOGASAaCatalunya),mentrequeperalarestadedespeses,l’indicadoremprathaestatlaremuneraciódelsassalariats(obtingudaatravésdelaComptabilitatRegionaldel’INE).
Mútues de funcionaris: MUFACE, MUGEJU i ISFAS
Aquestestresmútuesdefuncionarisconstendedosprogramesdedespesa:elprogramad’assistènciasanitàriaieldeprestacionseconòmiques;elprimeréselmésimportantentermeseconòmics.
Totiqueelstresorganismesautònomsesmentatsfanfuncionsdiferents,laimputacióaCatalunyadelessevesdespesess’hafetseguintuncriterihomogeni.D’unabanda,elprogramad’assistènciasanitàrias’hadistribuït territorialmentenfuncióde ladespesafarmacèuticaquecadascund’aquestsorganismesfaalterritoricatalà.Aquestesdadesespodentrobarenlesmemòriesanualsd’aquestsorganismes.D’altrabanda,lasumadelstitularsméselsbeneficiarishaestatl’indicadorderepartimentutilitzatperalprogramadeprestacionseconòmiques.
6.4. Les despeses de les empreses públiques
6.4.1. Determinació de les despeses imputables territorialment
Talcoms’haesmentatenl’apartatmetodològic,enaquestestudis’inclouenlesempresespúbliquesdestinadesalacreaciódegransprojectesd’inversióiquecontribueixenaincrementardemanerasignificatival’estocdecapitalpúblic.D’acordambelques’haes
Imputació territorial de les despeses 65
tablert en la metodologia, les despeses que es consideren per imputar territorialment a Catalunyanoméssónlesinversions.
Així,enaquestcapítolespresentaladespesaeninversiódelesempresespúbliques(elllistatdelesqualstrobemenl’apartat4d’aquestdocument)ques‘imputenaCatalunya,mitjançantl’aplicaciódel’enfocamentdelfluxmonetariidelfluxdelbenefici,apartirdeles xifres globals d’inversió per al període 20022005.
Perquantificarlainversiód’aquestesempresesaCatalunyas’hanutilitzatelsanuarisdelMinisterideFomentidadesfacilitadespelDepartamentd’Economia.
Enelquadre6.4esmostralainversiófetaperaquestesempresesaCatalunyaiaEspanya,ilapartcatalogadade“noregionalitzable”.
6.4.2. Criteris i indicadors d’imputació territorial
Acontinuacióesdetallal’aplicaciódel’enfocamentdelfluxmonetariidelbeneficialadespesainversoradelesempresespúbliquesconsiderades.
Laterritorialitzaciódelainversiósegonsl’enfocamentdelfluxmonetaricomportaimputar directament a Catalunya la inversió feta per aquestes empreses en aquesta comunitat.
L’aplicaciódelcriteridelfluxdelbeneficicomportaestablirhipòtesissobreelsbeneficiarisd’aquestsprojectes.Enaquestsentit,elscriterisd’imputacióterritorialutilitzatssónsimilarsalsempratsperdistribuirelsbénspúblicsd’àmbitlocal.Ésadir,esconsideraquees tracta d’unes infraestructures que produeixen beneficis que s’estenen a l’entorn local o regional en el qual es proveeixen. Així, la territorialització de la inversió de les empreses públiquessegonsl’enfocamentdelfluxdelbeneficiesdistribueix,enbonapart,enfuncióde lapautaresultantde lasevadistribuciósegonselcriteridelfluxmonetari, jaqueesconsidera que els ciutadans residents en la regió on es localitzen aquestes infraestructures sónelsquehitenenmésaccessibilitati,pertant,méspossibilitatdegaudir-ne.
Enconcret,acontinuacióesdetallen leshipòtesisespecífiques,segonselcriteridelfluxdelbenefici,aplicadesacadaempresapúblicaielsindicadorsd’imputacióterritorial a Catalunya.
Companyies d’aigües
LaimputacióaCatalunyas’hafetenfunciódelapoblacióafectadaperl’activitatd’aquestescompanyies.D’acordambaquestcriteri,lesúniquesempresesquetenenimpacteaCatalunyasónAigüesdelaConcadel’Ebre(ACESA),laDepuradoradelBaixLlobregatielCanalSegarra-Garrigues.
Gestor d’Infraestructures Immobiliàries (GIF)
LainversióatribuïdaaCatalunyas’haestimattenintencompte,enpart,lainversiófetadirectamentalterritoricatalài,enpart,enfunciódelsbeneficiaris(usuaris)delaposadaenmarxadelalíniad’altavelocitatMadrid-Barcelona-fronterafrancesa.
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200566
Qua
dre
6.4
Inve
rsió
de
les
empr
eses
púb
lique
sMilersd’euros
2002
2003
2004
2005
C
atal
unya
No
reg.
Espa
nya
Cat
alun
yaN
o re
g.Es
pany
aC
atal
unya
No
reg.
Espa
nya
Cat
alun
yaN
o re
g.Es
pany
a
Aig
ües
del D
uero
028.393
061.004
053.208
082.297
Aig
ües
de la
Con
ca d
e l’E
bre
(AC
ESA
)13.764
90.121
2.683
76.306
380
83.234
3534.832
HID
RO
GU
AD
IAN
A0
43.311
017.280
09.079
06.396
Aig
ües
del J
ucar
012.137
013.540
057.120
063.775
Aig
ües
de la
Con
ca d
el S
egur
a (A
CSE
GU
RA
)0
915
07.545
02.644
06.304
Aig
ües
de la
Con
ca d
el T
ajo
0299
03.614
01.738
030.485
Aig
ües
de la
Con
ca d
el N
ord
(AC
UN
OR
)0
915
02.400
04.746
08.087
Dep
urad
ora
del B
aix
Llob
rega
t86.964
86.964
72.709
72.709
65.500
65.500
88.795
88.795
Aig
ües
de la
Con
ca d
el
Gua
dalq
uivi
r (A
QU
AVIR
)0
9.114
041.502
042.323
058.499
Aig
ües
de la
Con
ca d
el
Med
iterr
áneo
(A
QU
AM
ED)
302
00
02.130
2.298
23.454
Aig
ües
de la
Con
ca d
el S
ud(A
CU
SUR
)0
198.093
0103.659
082.157
00
Can
al S
egar
ra-G
arri
gues
(C
ASE
GA
)632
632
10.673
10.673
20.239
20.239
940
940
Can
al d
e N
avar
ra (
CA
NA
SA)
065.363
037.541
026.765
069.553
Tras
agua
00
013.351
036.019
00
Ges
tor
d’In
frae
stru
ctur
esFe
rrov
iàri
es (
GIF
/AD
IF)
615.721
45.804
2.399.882
563.598
21.350
2.140.843
669.063
10.525
2.311.955
871.870
64.187
3.532.083
Aen
a227.839
43.907
1.39
5.551
367.162
5.867
2.208.696
369.619
6.529
2.015.007
325.084
01.506.630
Port
s de
l’Es
tat
87.764
0524.563
152.583
0671.287
168.663
0767.296
241.018
0866.287
Soci
etat
Est
atal
de
Ges
tióIm
mob
iliàr
ia d
el P
atri
mon
i0
015.407
00
13.677
4.433
075.874
00
107.184
Tota
l1.032.986
89.711
4.871.660
1.169.408
27.217
5.495.627
1.297.897
17.054
5.657.034
1.530.040
64.187
6.485.601
Font:A
nuariosde
lM.F
omen
toiinform
aciódire
ctafacilitad
ape
rlaCon
selleria
d’Econo
miaiFina
nces.
Imputació territorial de les despeses 67
Aeroports Espanyols de Navegació Aèria (AENA)
L’aplicaciódelcriteridelbeneficicomportadistribuirlatotalitatdelesinversionsfetesperAENAenfunciódelsusuarisdeltransportaeri.Lahipòtesiconsideradaésqueelsaeroportssóninstal·lacionsdetransportd’àmbitregional.Així,s’haimputatel90%deltotal de la inversió en funció de la pauta resultant de la distribució de la inversió seguint elcriteridelfluxmonetariiel10%restants’hadistribuïtenfunciódeltràficaeridelsaeroportscatalansenrelacióambelconjuntdel’Estatespanyol.
Ports de l’Estat
Portsdel’EstatésunaempresapúblicaquepresentaunescaracterístiquesmoltsimilarsaAENA,perlaqualcosalaimputacióaCatalunyadelainversiósegonselprincipidelbenefici s’ha fet seguint elsmateixos criteris.En concret, l’indicadorutilitzatha estat80% imputació directa i 20% tràfic marítim de mercaderies.
Societat Estatal de Gestió Immobiliària del Patrimoni
Lamancad’informaciósobrelesdespesesd’aquestaempresahafetquelaimputaciódelainversiód’aquestaempresaaCatalunyas’hagifetenfunciódelpesdelapoblació.
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200568
7Resultats de la balança fiscal de Catalunya
amb l’Administració central 2002-2005
En aquest apartat es presenten els resultats de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central. En primer lloc, s’ofereix el desglossament dels ingressos i despeses de l’Administració pública central imputats aCatalunya.D’aquestamanera, es podenconstatarelsconceptesquetenenunpesméselevatsobreeltotald’ingressosidespesesanalitzats. En segon lloc, s’exposen els resultats globals de la balança fiscal de Catalunya segonsel criteridelfluxmonetari i eldelfluxdelbeneficiper als anys2002-2005 i,també,lamitjanadelperíode.Entercerlloc,espresentenelsresultatsambpressupostequilibrat,ésadir,neutralitzanteldèficit/superàvitpúblic.Finalment,eneldarrerapartat es recalculen les estimacions amb l’objectiu d’homogeneïtzar-les amb els estudisprevis ipoder,així,ampliar lasèriehistòricade labalançafiscaldeCatalunyadesdel1986 fins al 2005.
7.1. Desagregació de la imputació dels ingressos i despeses de l’Administració central a Catalunya
Els quadres 7.1 i 7.2mostren els principals conceptes d’ingressos i de despeses del’Administraciópúblicacentral, iquinpercentatgehaestatimputataCatalunyacadaany,tantpelquefaal’enfocamentdelfluxmonetaricomal’enfocamentdelfluxdelbenefici.
Talcomesconstataenelquadre7.1,elpesdelsingressosqueCatalunyahaaportatalconjuntdel’Estatesmantéalvoltantd’un19,5%,iés lleugeramentsuperiorquanelscriterisd’imputacióaplicatsescorresponenal’enfocamentdelfluxmonetari,illeugeramentinferiorquans’apliquenelscriterisdelfluxdelbenefici.Arabé,lesdiferènciesenels resultats de l’aplicació d’un enfocament o altre són molt similars.
Elquadre7.1posademanifestqueelsprincipalsconceptesd’ingrésimputatsaCatalunya són, ambgrandiferència, les cotitzacions a laSeguretat Social. Segueixen, perordred’importànciaquantitativa,elsingressosprocedentsdel’IRPF,l’IVA,l’impostde
Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 69
societatsielsimpostosespecials.Valadirquel’any2005laconjunturaeconòmicafavorableilamilloradelsresultatsempresarialshanprovocatquel’impostsobresocietatssesituïlleugeramentperdavantdel’IVA.
Perlasevabanda,lesdespesesdel’AdministraciócentralimputadesaCatalunyarepresentenalvoltantdel13%deltotalquans’aplical’enfocamentdelfluxmonetari,percentatgequesesituaalvoltantd’un14,5%quanelscriterisd’imputacióde ladespesaesbasenenl’enfocamentdelfluxdelbenefici(quadre7.2).
El desglossament de les depeses evidencia que la principal partida que l’Administració centraldestinaaCatalunyasónlespensions(especialmentlescontributives),segueixagrandistànciaelconjuntdelarestadecategoriesdedespesadelaSeguretatSocial(prestacions d’atur, incapacitat temporal, prestacions per maternitat, accidents de treball i malaltiesprofessionals,etc.).Acontinuació,peròtambéambdistància,hihalesdespesesdel’Estatvinculadesalfinançamentautonòmicilocal,elsinteressosdeldeutepúblicilainversiódelesempresespúbliques.
7.2. El saldo fiscal de Catalunya amb el sector públic central
Segons el criteri del fluxmonetari, el dèficit fiscal de Catalunya l’any 2002 és de12.674milionsd’euros,xifraquerepresentaun9,2%delPIBcatalàiun32,8%delsingressos aportats (quadre7.3).Aquest és el resultatderivatde l’aportació al sectorpúbliccentralde38.605milionsd’eurosidelarealitzaciód’unesdespesesde25.931milionsd’euros.El2003aquestdèficitesredueixfinsaarribaral8,5%delPIB,esmantéel2004ambaquestmateixpes,iaugmentademanerasignificatival’any2005finsals16.735milionsd’euros,xifraquesuposael9,8%delPIBiel35,5%delsingressos aportats.
Entermesdemitjanadelperíode,eldèficitfiscaldeCatalunyas’hasituaten13.832milionsd’euros,laqualcosarepresentael9,0%delPIBcatalàiel32,8%delsingressosaportats.
Segonselfluxdelbenefici,eldèficitfiscaldeCatalunyal’any2002ésde9.220milionsd’euros,xifraquerepresentaun6,7%delPIBcatalàiel24,3%delsingressosaportats(quadre7.4).Aquestéselresultatderivatdel’aportacióalsectorpúbliccentralde37.935milionsd’eurosidelarealitzaciód’unesdespesesde28.715milionsd’euros.L’evoluciód’aquestsaldoésidènticaaladelfluxmonetari,iel2005ésl’anyenquès’obtéundèficitfiscalméselevat, amb 12.629milionsd’euros,un7,4%delPIB i el27,2%delsingressos aportats.
En termes demitjana del període 2002-2005, el dèficit fiscal deCatalunya amb elsectorpúbliccentrals’hasituaten10.206milionsd’euros,xifraquerepresentael6,6%delPIBiel24,5%delsingressosaportats.
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200570
Qua
dre
7.1
Res
ulta
t de
la im
puta
ció
terr
itori
al d
els
ingr
esso
s de
l’A
dmin
istr
ació
púb
lica
cent
ral a
Cat
alun
yaMilion
sd’eu
ros
ES
PAN
YA (
ingr
esso
s co
nsid
erat
s)C
atal
unya
(flu
x m
onet
ari)
Cat
alun
ya (
flux
del b
enefi
ci)
2002
2003
2004
2005
2002
2003
2004
2005
2002
2003
2004
2005
Tota
l ing
ress
os194.631
204.625
216.210
239.898
38.605
40.301
42.271
47.171
37.935
39.687
41.620
46.460
Ingr
esso
s Es
tat
102.954
105.621
110.351
125.924
20.558
21.077
21.847
24.983
20.384
20.945
21.656
24.759
IR
PF32.844
33.119
30.603
36.087
7.527
7.620
6.927
8.101
7.527
7.620
6.927
8.101
I.
Soci
etat
s22.638
23.166
27.245
33.635
4.541
4.632
5.466
6.729
4.512
4.605
5.427
6.686
IV
A27.060
28.662
30.153
33.572
5.223
5.531
5.859
6.510
5.223
5.531
5.859
6.510
Im
post
os e
spec
ials
10.354
9.777
9.796
9.988
1.972
1.849
1.864
1.885
1.972
1.849
1.864
1.885
R
esta
10.058
10.897
12.554
12.642
1.295
1.445
1.731
1.758
1.150
1.340
1.579
1.577
Ingr
esso
s O
.A. i
ens
púb
lics
1.093
1.134
1.239
1.456
142
151
164
196
142
151
164
196
Ingr
esso
s EP
*1.457
1.578
1.731
1.888
374
280
314
534
374
280
314
534
Ingr
esso
s SS
89.127
96.292
102.889
110.630
17.531
18.793
19.946
21.459
17.035
18.311
19.486
20.972
In
gres
sos
per
cotit
zaci
ons
87.800
94.679
101.331
109.178
17.282
18.490
19.653
21.186
16.785
18.008
19.193
20.700
A
ltres
1.327
1.613
1.558
1.452
249
303
293
273
250
303
293
272
% C
atal
unya
/Esp
anya
––
––
19,83%
19,70%
19,55%
19,66%
19,49%
19,39%
19,25%
19,37%
*Ingressosd’explotació.
Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 71
Qua
dre
7.2
Res
ulta
t de
la im
puta
ció
terr
itori
al d
e le
s de
spes
es d
e l’A
dmin
istr
ació
púb
lica
cent
ral a
Cat
alun
yaMilion
sd’eu
ros
ES
PAN
YA (
desp
eses
con
side
rade
s)C
atal
unya
(flu
x m
onet
ari)
Cat
alun
ya (
flux
del b
enefi
ci)
2002
2003
2004
2005
2002
2003
2004
2005
2002
2003
2004
2005
Tota
l des
pese
s199.787
207.490
216.960
226.936
25.931
27.829
28.823
30.436
28.715
30.666
31.664
33.831
Des
pese
s Es
tat
90.795
95.881
97.769
100.192
9.109
9.836
9.269
9.401
11.296
12.054
11.531
11.914
Fi
nanç
amen
t au
tonò
mic
25.790
26.539
29.683
29.524
2.505
2.503
2.474
2.338
2.516
2.503
2.474
2.338
Fi
nanç
amen
t lo
cal
10.465
11.510
11.037
11.342
1.952
2.248
2.124
2.208
1.952
2.248
2.124
2.208
In
frae
stru
ctur
es4.013
4.219
4.401
4.803
427
534
411
316
566
623
589
630
Car
rete
res
2.778
2.926
2.956
3.286
235
334
206
189
362
423
359
378
Ferr
ocar
rils
1.235
1.293
1.445
1.517
192
200
205
127
204
200
230
252
D
efen
sa6.986
7.103
7.533
7.885
246
231
258
282
1.073
1.100
1.082
1.234
Pe
nsio
ns c
lass
es p
assi
ves
6.102
6.598
6.939
7.458
524
562
589
625
524
563
589
625
In
tere
ssos
deu
te18.764
19.783
17.137
16.603
1.824
1.923
1.666
1.614
2.533
2.671
2.314
2.241
R
esta
18.675
20.129
21.039
22.577
1.631
1.835
1.748
2.019
2.132
2.346
2.359
2.638
Des
pese
s O
A i
ens
públ
ics
12.779
13.588
14.098
13.744
747
795
902
875
1.078
1.197
1.298
1.330
Inve
rsió
EP
4.872
5.496
5.657
6.486
1.033
1.169
1.298
1.530
1.297
1.387
1.482
1.958
G
IF/A
DIF
2.400
2.141
2.312
3.532
615
563
669
872
870
776
838
1.280
A
ena
1.396
2.209
2.015
1.507
228
367
370
325
233
368
369
320
Po
rts
de l’
Esta
t525
671
767
866
88153
169
241
88144
160
222
A
ltres
*551
475
563
581
102
8690
92106
99115
136
Des
pese
s SS
91.342
92.525
99.437
106.513
15.043
16.029
17.354
18.629
15.043
16.029
17.354
18.629
Pe
nsio
ns58.529
61.887
66.234
70.799
10.524
11.175
11.997
12.849
10.524
11.175
11.997
12.849
A
ltres
32.812
30.638
33.202
35.714
4.519
4.854
5.357
5.780
4.519
4.854
5.357
5.780
% C
atal
unya
/Esp
anya
––
––
12,98%
13,41%
13,28%
13,41%
14,37%
14,78%
14,59%
14,91%
*Inclou
:So
cietatEstataldeGestió
Immob
iliàriadelPatrim
oniilesem
presesestatalsd’aigü
es.
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200572
Comespotcomprovar,enelsdosenfocamentshihaunincrementimportantdeldèficit fiscal l’any 2005. Aquest increment s’explica pel comportament dels ingressos, que vancréixerun12%,creixementquenovaanaracompanyatd’uncreixementequivalentde les despeses, que es va situar al voltant del 6%.
Lesxifresdelsquadres7.3i7.4corresponenatotelsectorpúbliccentraliinclouen,pertant,lesdelaSeguretatSocial.Atesaladiferentnaturalesad’aquestprogramapressupostari,ésconvenienttenirinformaciódelresultatdelasubbalançad’aquestaentitat.Elsquadres7.5i7.6desglossenlesxifresanteriorsenelsectordelaSeguretatSocialienlarestadelsectorpúblic,cosaquepermetveureque,ambelcriteridelfluxmonetari (quadre7.5) si s’exclou laSeguretatSocial, eldèficitfiscal l’any2005ésde 13.905milionsd’euros(8,2%delPIBi54,1%delsingressosaportats).EldèficitcatalàenrelacióamblaSeguretatSocialésde2.829milionsd’euros(1,7%delPIBi13,2%delsingressosaportats).Ambelcriteridelfluxdelbenefici(quadre7.6),eldèficitfiscalsenseinclourelaSeguretatSocialésde10.286milions(6,0%delPIBi40,4%delsingressosaportats)ieldelaSeguretatSocialésde2.343milions(1,4%delPIBiun11,2%delsingressosaportats).
Quadre 7.3
Balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2002-2005Flux monetari
Milions d’euros corrents Mitjana2002-05 2002 2003 2004 2005
Ingressos aportats 38.605 40.300 42.271 47.171 42.087
Despeses rebudes 25.931 27.829 28.823 30.436 28.255
Saldo -12.674 -12.471 -13.448 -16.735 -13.832
% Saldo/PIB -9,2% -8,5% -8,5% -9,8% -9,0%
% Saldo/Ingressos aportats -32,8% -30,9% -31,8% -35,5% -32,8%
Quadre 7.4
Balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2002-2005Flux del benefici
Milions d’euros corrents Mitjana2002-05 2002 2003 2004 2005
Ingressos aportats 37.935 39.687 41.620 46.460 41.425
Despeses rebudes 28.715 30.666 31.664 33.831 31.219
Saldo -9.220 -9.020 -9.957 -12.629 -10.206
% Saldo/PIB -6,7% -6,1% -6,3% -7,4% -6,6%
% Saldo/Ingressos aportats -24,3% -22,7% -23,9% -27,2% -24,5%
Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 73
7.3. El saldo fiscal de Catalunya amb neutralització del dèficit/superàvit públic
Elsquadres7.7i7.8ofereixenelsresultatsdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentralneutralitzanteldèficit/superàvitpúblic,d’acordambelscriterisestablertsenl’apartatmetodològic.
Segonselcriteridelfluxmonetari,eldèficitfiscaldeCatalunyal’any2002ambsi-tuaciódepressupostequilibratésde13.694milionsd’euros,xifraquerepresentael10,0%delPIBcatalàiel34,6%delsingressosaportats.El2005eldèficitfiscalpassaaserde14.218milionsd’euros,el8,4%delPIBcatalà.Encomparacióamblasituacióreal(ésadir,senseneutralitzareldèficit/superàvitpúblic)esposademanifestqueenelsanysdedèficitpúblicaugmentaeldèficitfiscalcatalà (anys2002,2003i2004),mentrequeenelsanysdesuperàvitpúblicdisminueixeldèficitfiscalcatalà(any2005)(quadre7.7).
Quadre 7.5
Saldo fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2002-05Flux monetari
Milions d’euros corrents Mitjana2002-05 2002 2003 2004 2005
Estat + OA i ens públics (ens) + empreses públiques (EP)
Ingressos 21.074 21.507 22.325 25.712 22.655
Despeses 10.888 11.800 11.469 11.807 11.491
Saldo Estat + OA i ens + EP -10.186 -9.707 -10.856 -13.905 -11.163
% Saldo/PIB -7,4% -6,6% -6,9% -8,2% -7,3%
% Saldo/Ingressos aportats -48,3% -45,1% -48,6% -54,1% -49,0%
Seguretat Social
Ingressos 17.531 18.793 19.946 21.459 19.432
Despeses 15.043 16.029 17.354 18.629 16.764
Saldo SS -2.488 -2.765 -2.592 -2.829 -2.668
% Saldo/PIB -1,8% -1,9% -1,6% -1,7% -1,7%
% Saldo/Ingressos aportats -14,2% -14,7% -13,0% -13,2% -13,8%
SALDO TOTAL
Ingressos aportats 38.605 40.300 42.271 47.171 42.087
Despeses rebudes 25.931 27.829 28.823 30.436 28.255
SALDO -12.674 -12.471 -13.448 -16.735 -13.832
% Saldo/PIB -9,2% -8,5% -8,5% -9,8% -9,0%
% Saldo/Ingressos aportats -32,8% -30,9% -31,8% -35,5% -32,8%
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200574
Seguint l’enfocament del flux del benefici, en situació de pressupost equilibrat, esprodueixtambéunempitjoramentdeldèficitfiscalcatalàenelsanysdedèficitpúblic,mentrequemilloraenelsanysdesuperàvit.Enconcret,eldèficitfiscalcatalàl’any2002
Quadre 7.6
Saldo fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2002-2005Flux del benefici
Milions d’euros corrents Mitjana
2002 2003 2004 2005 2002-05
Estat + OA i ens públics (ens) + empreses públiques (EP)
Ingressos 20.900 21.376 22.135 25.488 22.475
Despeses 13.671 14.638 14.310 15.202 14.455
Saldo Estat + OA i ens + EP -7.228 -6.738 -7.825 -10.286 -8.019
% Saldo/PIB -5,3% -4,6% -5,0% -6,0% -5,2%
% Saldo/Ingressos aportats -34,6% -31,5% -35,4% -40,4% -35,7%
Seguretat Social
Ingressos 17.035 18.311 19.486 20.972 18.951
Despeses 15.043 16.029 17.354 18.629 16.764
Saldo SS -1.992 -2.283 -2.132 -2.343 -2.187
% Saldo/PIB -1,5% -1,5% -1,3% -1,4% -1,4%
% Saldo/Ingressos aportats -11,7% -12,5% -10,9% -11,2% -11,5%
SALDO TOTAL
Ingressos aportats 37.935 39.687 41.620 46.460 41.425
Despeses rebudes 28.715 30.666 31.664 33.831 31.219
SALDO -9.220 -9.020 -9.957 -12.629 -10.206
% Saldo/PIB -6,7% -6,1% -6,3% -7,4% -6,6%
% Saldo/Ingressos aportats -24,3% -22,7% -23,9% -27,2% -24,5%
Quadre 7.7
Balança fiscal de Catalunya amb pressupost equilibratFlux monetari
Milions d’euros corrents Mitjana2002-05 2002 2003 2004 2005
Ingressos aportats 39.626 40.875 42.440 44.654 41.899
Despeses rebudes 25.931 27.829 28.823 30.436 28.255
Saldo -13.694 -13.046 -13.617 -14.218 -13.644
% Saldo/PIB -10,0% -8,9% -8,6% -8,4% -9,0%
% Saldo/Ingressos aportats -34,6% -31,9% -32,1% -31,8% -32,6%
Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 75
passaaserde10.225milionsd’euros,quantiaquerepresentael7,4%delPIBcatalàiel26,3%delsingressosaportats.El2005,eldèficitfiscalsesituaen10.141milionsd’euros,xifraquerepresentael6,0%delPIB(quadre7.8).
7.4. Evolució de la balança fiscal de Catalunya
Unaspecteinteressantperanalitzarésl’evoluciódelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral.Lesnovetatsmetodològiques introduïdesenaquestestudi i ladisponibilitatdedadesnovesfanimpossibleferunacomparacióhomogèniaalllargdelsanys, tal comesva feren l’estudidel2005.Fer-horepresentaria recalcular labalançafiscaldesdel1986finsal’any2001aplicant-hilametodologiaactual.
Arabé,donadalaimportànciadetenirunasèriehistòrica,s’haconsideratoportútrobar nous resultats per al període 20022005, aplicant, en la mesura que sigui possible, la metodologia dels estudis previs.
Les principals homogeneïtzacions metodològiques que s’han pogut fer en l’estudi2002-2005pertald’aproximar-loalsanteriorshanestatlessegüents:
• s’haexclòselpagamentd’interessos,atèsqueenelstreballsprevisaquestadespesano es considerava;
• s’haneliminatdel’estudielsorganismesautònomsambcaràcterdiferental’administratiu,atèsqueenelsanteriorsestudisnoméss’havienconsideratelsorganismesadministratius;
• s’hantretdel’àmbitd’estudilesmútuesd’accidentsdetreballimalaltiesprofessionals,lesqualsnos’havientingutencompteenelstreballsanteriors;
• s’hanconsolidatlescotitzacionsdelsaturatsacàrrecdel’INEM,i• s’hanexclòslesempresespúbliquesquenodepenendelMinisterideFoment,jaque
eneldarrerestudinomésesconsideravenlesqueorgànicamentdepeniend’aquestministeri.
Quadre 7.8
Balança fiscal de Catalunya amb pressupost equilibratFlux del benefici
Milions d’euros corrents Mitjana2002-05 2002 2003 2004 2005
Ingressos aportats 38.940 40.252 41.786 43.972 41.238
Despeses rebudes 28.715 30.666 31.664 33.831 31.219
Saldo -10.225 -9.586 -10.123 -10.141 -10.019
% Saldo/PIB -7,4% -6,5% -6,4% -6,0% -6,6%
% Saldo/Ingressos aportats -26,3% -23,8% -24,2% -23,1% -24,3%
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200576
Atèsquenomésesdisposad’unasèriehistòricaestimadaapartirdelcriterid’imputació territorialde lesdespesesdelfluxmonetari, l’homogeneïtzaciós’ha fetnomésperaquestenfocament.Enelquadre7.9espresentenelsresultatsdel’evoluciódelabalançafiscaldeCatalunyaperalperíode1986-2005.Caltenirpresent,però,queelsaltexperimentatentreelsanys2001i2002esdeu,enpart,a lesdiferènciesmetodològiquesquehihaentrel’estudiactualielsprevis,iquenos’hanpogutajustar.
Quadre 7.9
Saldo fiscal de CatalunyaFlux monetari (milionsd’euros)
Saldo fiscal
(sèrie original)% PIB
% PIB (base 2000 INE)1
Saldo fiscal homogeni2
% PIB (base 2000 INE)1
1986 -2.724 -7,7 -7,4 -2.724 -7,4
1987 -3.269 -8,2 -7,9 -3.269 -7,9
1988 -3.357 -7,4 -7,2 -3.357 -7,2
1989 -4.641 -9,0 -8,7 -4.641 -8,7
1990 -5.129 -9,0 -8,6 -5.129 -8,6
1991 -5.615 -8,9 -8,6 -5.615 -8,6
1992 -5.028 -7,4 -7,1 -5.028 -7,1
1993 -3.046 -4,4 -4,2 -3.046 -4,2
1994 -4.485 -6,0 -5,8 -4.485 -5,8
1995 -4.575 -5,6 -5,4 -4.575 -5,4
1996 -5.500 -6,4 -6,0 -5.500 -6,0
1997 -7.619 -8,5 -7,9 -7.619 -7,9
1998 -7.725 -8,1 -7,6 -7.725 -7,6
1999 -9.524 -8,7 -8,7 -9.524 -8,7
2000 -10.972 -9,3 -9,2 -10.972 -9,2
2001 -11.307 -9,2 -8,8 -11.307 -8,8
2002 -12.674 -9,2 -13.978 -10,2
2003 -12.471 -8,5 -13.739 -9,3
2004 -13.448 -8,5 -14.441 -9,1
2005 -16.735 -9,8 -17.464 -10,3
Mitjana 1986-2005 -7,9
1.PIB1995-2001base2000INE,PIB1986-1994base1986enllaçat.2.S’hanfet leshomogeneïtzacionsmetodològiquessegüentsa lasèrieoriginal2002-2005:s’hanexclòsels interessoscomadespesaper imputaraCatalunya,s’hanconsolidatlescotitzacionsdelaTGSSprovinentsdel’INEM,nos’hanconsideratlesempresespúbliquesd’aigües,s’hahomogeneïtzatelnombred’organismesautònomsconsideratsis’hanexclòslesmútuesd’ATiMP.
Unaltreresultatinteressantésl’evoluciótemporaldelabalançafiscalneutralitzanteldèficit públic, atès que d’aquestamanera es corregeix la variabilitat generada per lesfluctuacionsdelcicleeconòmici,d’aquestamanera,s’obtenenresultatsdecaràcterestructural.Atèsqueelsestudisprevishavienneutralitzateldèficitseguintlahipòtesiquesónlesdespeseslesques’ajustenal’ingrés,ambelpropòsitdetenirunasèrieelméshomogèniapossible,enaquestapartats’haseguittambéaquestcriteri.Enelquadre7.10espresentenelsresultatsobtingutsneutralitzanteldèficitpúblic.
Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 77
Quadre 7.10
Saldo fiscal de Catalunya amb neutralització, saldo pressupostari del sector públic central (hipòtesi despeses = ingressos)Flux monetari (milionsd’euros)
Saldo fiscal (sèrie original)
% PIB% PIB (base 2000 INE)1
Saldo fiscal homogeni2
% PIB (base 2000 INE)1
1986 -2.530 -7,1 -6,9 -2.530 -6,9
1987 -2.969 -7,4 -7,2 -2.969 -7,2
1988 -3.437 -7,6 -7,3 -3.437 -7,3
1989 -4.216 -8,2 -7,9 -4.216 -7,9
1990 -4.941 -8,6 -8,3 -4.941 -8,3
1991 -5.295 -8,4 -8,1 -5.295 -8,1
1992 -5.725 -8,4 -8,1 -5.725 -8,1
1993 -6.041 -8,7 -8,4 -6.041 -8,4
1994 -6.115 -8,2 -7,9 -6.115 -7,9
1995 -5.102 -6,3 -6,1 -5.102 -6,1
1996 -5.399 -6,3 -6,0 -5.399 -6,0
1997 -6.529 -7,3 -6,8 -6.529 -6,8
1998 -6.078 -6,4 -6,0 -6.078 -6,0
1999 -8.508 -7,8 -7,7 -8.508 -7,7
2000 -9.191 -7,8 -7,7 -9.191 -7,7
2001 -9.266 -7,5 -7,2 -9.266 -7,2
2002 -13.694 -10,0 -11.638 -8,5
2003 -13.046 -8,9 -10.884 -7,4
2004 -13.617 -8,6 -11.675 -7,4
2005 -14.218 -8,4 -13.023 -7,7
Mitjana 1986-2005 -7,4
1.PIB1995-2001base2000INE,PIB1986-1994base1986enllaçat.2.S’hanfet leshomogeneïtzacionsmetodològiquessegüentsa lasèrieoriginal2002-2005:s’hanexclòsels interessoscomadespesaper imputaraCatalunya,s’hanconsolidatlescotitzacionsdelaTGSSprovinentsdel’INEM,nos’hanconsideratlesempresespúbliquesd’aigües,s’hahomogeneïtzatelnombred’organismesautònomsconsideratsis’hanexclòslesmútuesd’ATiMP.
Enelquadre7.11espresentenelsresultatsdelesduessèrieshomogènies.Comespotobservarenunasituaciódedèficitpúblic, labalançafiscalaugmentaenrelacióamb el càlcul sense neutralitzar, mentre que en una situació de superàvit, el resultat delabalançafiscalneutralitzadaésmenorqueelresultatinicial.D’altrabanda,tambéespotobservarquelabalançafiscalnoneutralitzadaésmésvariablequelaneutralitzada.Lamitjanadelesduessèriesnoésmoltdiferent:amblabalançafiscalnoneutralitzada ésdel 7,9%/PIB, i amb labalançafiscalneutralitzada, del 7,4%/PIB.Calassenyalarquelasèriededèficitfiscalsenseneutralitzarpresentaunatendènciatemporalestadísticamentsignificativa,mentrequelasèrieambneutralitzaciódeldèficitpúblic és estacionària (és a dir, nomostra cap tendència temporal estadísticamentsignificativa).
MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-200578
Quadre 7.11
Evolució del dèficit fiscal de Catalunya, sèrie homogèniaFlux monetari (milionsd’euros)
Dèficit fiscal BF no neutralitzadaDèficit fiscal neutralitzat
BF neutralitzada
1986 2.724 7,4 2.530 6,9
1987 3.269 7,9 2.969 7,2
1988 3.357 7,2 3.437 7,3
1989 4.641 8,7 4.216 7,9
1990 5.129 8,6 4.941 8,3
1991 5.615 8,6 5.295 8,1
1992 5.028 7,1 5.725 8,1
1993 3.046 4,2 6.041 8,4
1994 4.485 5,8 6.115 7,9
1995 4.575 5,4 5.102 6,1
1996 5.500 6,0 5.399 6,0
1997 7.619 7,9 6.529 6,8
1998 7.725 7,6 6.078 6,0
1999 9.524 8,7 8.508 7,7
2000 10.972 9,2 9.191 7,7
2001 11.307 8,8 9.266 7,2
2002 13.978 10,2 11.638 8,5
2003 13.739 9,3 10.884 7,4
2004 14.441 9,1 11.675 7,4
2005 17.464 10,3 13.023 7,7
Mitjana 1986-2005 7,9 7,4
Gràfic 1
Evolució de la balança fiscal de CatalunyaSèrie neutralitzada i sèrie sense neutralitzar
0%
2%
4%
6%
8%
10%
12 %
1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
BF neutralitzadaBF no neutralitzada
Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 79
L’evoluciódelabalançafiscaldeCatalunyanoneutralitzadasegueixunaevoluciómoltmarcadapelcicleeconòmic.Lamesuradelabalançaneutralitzada,encaraquetambémostraunacertavariabilitattemporal,ésmoltmésestablealllargdelcicle.
Delacomparaciódelesduessèriestemporalsespotdeduirqueeldèficitpúblicestatalintrodueixvariabilitatenlasèrietemporaldelabalançafiscal,perònosemblatenircapefectesignificatiusobreelnivellmitjàd’aquestabalançaalllargdelcicle.
Atesaaquestaevidència,espotconclourequelamitjanaalllargdelcicledelabalançafiscal(tantlanoneutralitzadacomlaneutralitzada)ésunamesuraraonabledelnivellestructuraldeldesequilibridelsfluxosmonetarisd’ingressosidespesesentrel’AdministraciócentraliCatalunya.També,atesalamenorvariabilitatdelasèrieneutralitzada,espot concloure que per a un any puntual el nivell estructural de la balança fiscal es pot aproximarmillormitjançantlamesuraneutralitzadaquemitjançantlamesuranoneutralitzada.
Bibliografia 81
Bibliografia
Argimón, i.; gonzález-PárAmo, J.m. (1987).“Traslacióne incidenciade lasCotizacionesSociales porniveles de renta enEspaña 1980-1984”.Documentos de Trabajo 01/1987.Juny.FundaciónFondoparalaInvestigaciónEconómicaySocial(FIES).
CAstells, A.; BArBerán, r.; BosCh, n.; esPAsA, m.; rodrigo, F.; ruiz-huertA, J.(2000).Las balanzas fiscales de las Comunidades Autónomas (1991-1996). Análisis de los flujos fiscales de las Comunidades Autónomas con la Administración Central.Barcelona:ArielEconomía-FundacióCarlesPiiSunyerd’EstudisAutonòmicsiLocals.
ColldeForns, m.(1991).La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració de l’Estat 1986-1988.Barcelona:Institutd’EstudisAutonòmics.
gruP de treBAll Per A l’ACtuAlitzACió de lA BAlAnçA FisCAl de CAtAlunyA (2005).La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central, estudi promogut per la part catalana de la ComissióMixtadeValoracionsd’Administraciódel’Estat-GeneralitatdeCatalunya.
herCe, J.A.(1996).“Protecciónsocialycompetitividad:elcasoespañol”.Series Economía Pública.Bilbao:FundaciónBBV.
loPez, g.; mArtínez,E.(2000).La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 1995-98.Barcelona:Institutd’EstudisAutonòmics.
mArtínez, e.(1997).“LabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciódel’Estat1989-1994”.A:M.Parellada(coord.),La balança de pagaments de Catalunya.Barcelona:DireccióGeneraldeProgramacióEconòmicaiInstitutd’EstudisAutonòmics.
melguizo, A. (2007). “¿Quién soporta las Cotizaciones Sociales empresariales?, Unapanorámicadelaliteraturaempírica”.Papeles de Trabajo del Instituto de Estudios Fiscales. Serie Economía,núm.27.
MonografiesNúmero 10 / 2009
© Generalitat de CatalunyaDepartament d’Economia i Finances
Editat per la Direcció General d’Anàlisi i Política EconòmicaGran Via de les Corts Catalanes 639, 08010 Barcelona1a edició: Barcelona, maig 2009Tiratge: 500 exemplarsDisseny gràfic: Lluïsa CobosRevisió lingüística: Míriam SalvatierraImpressió i maquetació: El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, ISO 14001 i EMAS)ISBN: 978-84-393-8049-8
Publicats en aquesta col·lecció
BIBLIOTECA DE C
Dipòsit legal: B-28.349-2009
ATALUNYA - DADES CIP
Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005. – (Monografies ; 10)BibliografiaISBN 9788439380498I. Grup de Treball per a l'Actualització de la Balança Fiscal de Catalunya II. Catalunya. Departament d'Economia i Finances III. Col·lecció: Monografies (Catalunya. Departament d'Economia i Finances) ; 101. Finances públiques – Catalunya 2. Finances públiques – Espanya 3. Relacions fiscals intergovernamentals – Espanya 4. Catalunya – Assignacions pressupostàries i despeses351.72(467.1:460)"2002/2005"
2008M1 Informe sobre el finaçament de les comunitats autònomes. Any 2006 Núria Bosch i Maite VilaltaM2 Mercat de treball i convergència: algunes lliçons de l’expansió a Catalunya. 1995-2006 Josep Oliver i AlonsoM3 Ampliació de la capacitat normativa de les comunitats autònomes en els impostos especials Josep M. Durán CabréM4 La descentralització de l’IVA en fase minorista Josep M. Durán CabréM5 L’estructura de l’economia catalana a partir de la taula input-output de Catalunya 2001 a 122 sectors Martí Parellada i Néstor DuchM6 La inversió de les entitats locals Marta EspasaM7 El model de simulació QUEST-CT. Descripció i aspectes metodològics Manuel Artís Ortuño, Raúl Ramos Lobo i Jordi Suriñach CaraltM8 Competitivitat exterior i especialització comercial de Catalunya. 1995-2004. Canvis a la quota de
mercat i tipologia del comerç intraindustrial català en els mercats de la UE-15 Josep Oliver i AlonsoM9 La despesa pública en cures de llarga durada a Catalunya: situació actual i perspectives de futur.
Estudi elaborat en el marc del conveni de col·laboració entre el CRES i el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya (2006-2007)
David Casado Marín, Ruth Puig Peiró i Santi Massons Capdevila
2009M10 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 Grup de treball per a l'actualització de la balança fiscal de Catalunya
9 788439 378785
Metodologia i càlcul de la balançafiscal de Catalunya ambl’Administració central 2002-2005Grup de treball per a l'actualització de la balança fiscal de Catalunya
Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunyaamb l’Administració central 2002-2005
Met
odol
ogia
i cà
lcul
de
la b
alan
ça fi
scal
de
Cat
alun
ya a
mb
l’Adm
inis
trac
ió c
entr
al 2
00
2-20
05
MO
NO
GR
AF
IES
10
El conseller d'Economia i Finances, a instàncies del Govern de la Generalitat, va encarregar al grup d'experts que varen fer l'estudi d'actualització de la balança fiscal de Catalunya amb l'Administració central per al període 1999-2001 una nova actualització i posada al dia d'aquest estudi. El 9 de juliol de 2008 aquest grup de treball va presentar un document sobre els resultats de la balança fiscal de Catalunya per al període 2002-2005 seguint la metodologia establerta en l'informe previ realitzat pel mateix grup l'any 2005. En la presentació del document es deia que s'elaboraria un informe que detallaria de manera més precisa la metodologia emprada per a la imputació dels ingressos i les despeses i on, a partir d'aquestes dades, es poguessin analitzar qüestions de caire més acadèmic. Aquesta monografia presenta, doncs, aquest estudi més detallat dels ingressos i les despeses de l'Administració central a Catalunya.
Equip de treballNúria Bosch i Roca (coordinadora), catedràtica d'Hisenda Pública; Joan F. Corona Ramon, catedràtic d'Hisenda Pública; Joan Carles Costas Terrones, professor titular d'Hisenda Pública; Marta Espasa i Queralt, professora titular d'Hisenda Pública; Guillem López-Casasnovas, catedràtic d'Economia; Eduard Rius i Pey, expert en economia de la salut; Joan Ramon Rovira i Homs, director del Gabinet d'Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona; Xavier Sala-i-Martín, catedràtic d'Economia; Joaquim Solé i Vilanova, catedràtic d'Hisenda Pública; Ramon Tremosa i Balcells, professor titular de Teoria Econòmica; Maite Vilalta i Ferrer, professora titular d'Hisenda Pública; Matias Vives i March, economista; Antoni Zabalza i Martí, catedràtic de Teoria Econòmica.
ISBN 978-84-393-8049-8
9 788439 380498