mind the, gap, rt

24
L’esportiu gratuït 2 de maig de 2011 BARCELONA ANY VII, N. 312 WWW.DIARIGOL.CAT La nina ‘Llourinha’, èxit de vendes a Madrid El madridisme dóna suport a un home que ha destrossat la imatge del club P. 12/13 L A L T R A C A R A D E L 3 D E m A I G P . 1 4 / 1 5 Cop de gràcia a la ‘Central Lechera’ El Camp Nou ha de rematar el Reial madrid... i companyia

Upload: manuel-perez

Post on 26-Mar-2016

256 views

Category:

Documents


7 download

DESCRIPTION

mind the, gap, rt

TRANSCRIPT

Page 1: mind the, gap, rt

L’esportiu gratuït 2 de maig de 2011 barcelona ANY VII, N. 312

WWW.DIARIGOL.CAT

La nina ‘Llourinha’, èxit de vendes a Madrid

El madridisme dóna suport a un home que ha destrossat la imatge del club P. 12/13

L’A

LT

RA CARA DEL 3 D

E m

AIG P.14/15 •

Cop de gràcia a la ‘Central Lechera’

El Camp Nou ha de rematar el Reial madrid... i companyia

Page 2: mind the, gap, rt

goldilluns 02.05.2011� Barça

e llegit a El País, un article signat per Iñaki Urdangarín, en el qual es pregunta. “¿En que está ayudando la presión extradeportiva de estos cuatro clásicos a mejorar la educa-ción de nuestros conciudadanos y,

especialmente, de nuestros jóvenes? ¿Qué valores de convivencia reforzamos para que guíen la con-ducta de los ciudadanos de hoy y los de mañana? ¿Realmente esta escalada dialéctica ayuda al espí-ritu deportivo, al fútbol, a la selección, a los jóvenes espectadores o a la imagen el país en el extranjero?. Y, finalmente –afegeix–, ante la delicada situación de la economía y los retos que se avecinan, ¿qué atributo deportivo nos convienen más emular como país: el espíritu de equipo o la rivalidad malenten-dida, la confrontación o la convivencia?”.

Estic d’acord amb les paraules de l’exinternaci-onal barcelonista d’handbol i avui duc de Palma. El destinatari de les paraules, fins i tot sense ser citat, no pot ser un altre que Florentino Pérez. No hi ha més raó argumental en aquest article titulat “El deporte, actividad para convivencia social”, que els passos equivocats, molt equivocats, que està do-nant el president del Reial Madrid.

No importa que no sigui nomenat l’autor real d’aquesta situació de preocupació social que s’es-tà vivint en vigílies del quart i definitiu clàssic. Per això em semblen encertades / oportunes les mani-festacions del president del FC Barcelona, Sandro Rosell, demanant civisme per al partit de demà. “No m’agrada l’ambient que s’ha creat des de l’altra part” i demana que “l’afició ha d’oblidar les provo-cacions del Madrid”.

Com oportú em sembla l’article de Dagoberto Es-corcia en l’edició d’ahir diumenge a La Vanguardia, “Otra noche para gozar”, perquè “La gent blaugra-na tiene que recordar que la noche de la cabeza de cerdo, cuando Luis Figo volvió vestido de blanco al Camp Nou no es para sentirse orgullosa”, i afegeix que “una vez más el Camp Nou tiene que dar una lección de civismo y de saber estar, una lección de ignoracia a un entrenador que está obsesionado con el Barça”.

La ‘Central lechera’ i el que no ho és

la Crònica

H

Florentino Pérez té al seu servei un grup de periodistes que no dubten a l’hora de mentir per tal de perjudicar els interessos del Barça

És cert, com diu Toni Soler (Ara) que “no és bo que l’honor i la potència d’un país depengui de la Champi-ons League”. En el que no estic del tot d’acord és que “a la Champions d’enguany, Catalunya no s’hi juga res”. Certament no es juga l’honor del País, però es juga alguna cosa que és, com a mínim, el punt d’ho-nor.

Un club com el Barça, que representa el que repre-senta no pot quedar-se amb els braços creuats davant els lamentables atacs d’un impresentable portuguès. Però més lamentable és el silenci que ha mantingut Florentino Pérez després de totes les mentides i false-dats llançades pel seu empleat després del correctiu sofert el passat dimecres en el seu propi feu. Floren-tino Pérez havia d’haver dit alguna cosa. I, per ser francs, haver fet alguna cosa. Com, per exemple, des-tituir de manera fulminant al seu entrenador. Però no només no l’ha cessat, sinó que l’ha recolzat. “La junta está con su entrenador”.

Mal exempleSi en aquestes hores d’avantsala al quart dels clàs-sics, les persones més responsables (entre les quals no hi és, pel que es veu, FP) estan sortint a la llum pública demanant tranquil·litat / serenitat / civisme i condemnant aquest mal exemple que s’ha escenificat des de Madrid per intentar ‘tacar’ l’actual hegemo-

Florentino Pérez està donant passos molt equivocats. Es lamentable el seu silenci després de les paraules de Mourinho

En canvi, em semblen encertades les declaracions de Sandro Rosell demanant a l’afició blaugrana civisme per al partit de demà

Page 3: mind the, gap, rt

goldilluns 02.05.2011 �Barça

nia barcelonista, em sembla impropi d’un club com el Madrid i d’un president com el que el presideix, aquesta actitud xulesca / covard, sense importar-li gens ni mica les conseqüències que aquest incendi que ha provocat (alimentat al llarg de tot l’any) pugui tenir un final que tots lamentaríem ... però que confi-em que les aigües braves no es surtin de mare, i si no es surten haurà estat per l’esforç i la contenció visce-ral que, des d’aquí , un cop més s’haurà imposat.

Però si Florentino Pérez tingués un mínim de res-ponsabilitat, com –diuen– generalment ha actuat en la seva vida empresarial de tant èxit, havia d’haver donat ja un cop de puny sobre la taula i haver cessat l’entrenador més provocador que ha conegut el futbol en l’últim mig segle. És clar que, quan en el passat mes de desembre, ja es va abaixar els pantalons quan el seu empleat més ben pagat (més de deu milions d’euros anuals, més el traspàs que va abonar per la seva fitxa a l’Inter), es va atrevir a deixar-li anar: “Vo-sotros decís que este es un club señor y estoy es una puta mierda de club, me cago en el señorío. Ahora se lo decís al presidente. Me voy de vacaciones y si me queréis echar, por mí no vuelvo”.

Quan Florentino Pérez va acceptar aquell insult a la història del club i, de passada, va acceptar i callar

davant el repte desafiador que li llençava, s’ho va em-passar tot, tot i més. Aquest president pot estar entre els ‘Top Rics’ pels seus negocis, dins i fora de la llotja, però com a president d’un club està desqualificat. Per a mi, és el ‘Gaspart del Madrid’, amb la diferèn-cia de ser un personatge encara més ambiciós, més fred i amb l’hàbil maldat d’haver muntat, al voltant de la seva figura, tota una xarxa de defensors que queden retratats en aquesta gran ‘Central Lechera’, on tots sabem qui són i qui rep els favors, disposats i predisposats a explicar una i mil mentides per tal de protegir l’Amo de la ‘Central’, encara que les falsedats sobrepassin tots els límits ètics.

Des del dopatge a la penúltima i patètica comè-dia teatralitzada per l’entrenador davant la covarda complaença silenciosa de l’actual rei d’ACS, el grup de construcció i serveis d’Espanya i part d’Europa, els orígens del qual cal trobar-los en una constructora trencada que se li va regalar per una pesseta des de Barcelona.

Imperi d’origen catalàNo sembla que FP hagi estat molt agraït a aquests orígens catalans, ni als importants aliats que, des de Catalunya, ha tingut per engrandir el seu imperi. Sembla que tot això ha estat insuficient. El seu ego li demana més. I aquest ego despietat es troba en el futbol, on també vol demostrar que és el número 1, objectiu que no va aconseguir ni en el seu primer pro-jecte, ni aconseguirà ara. En el primer va arribar via la compra / compra d’un portuguès (Figo) per poder guanyar les eleccions, però aquell projecte va acabar com el rosari de l’aurora: amb Del Bosque i Fernando Hierro expulsats del seu entorn i Raúl repudiat. Va ser el principi de la seva fi.

Però FP no va quedar content d’aquella sortida seva per la porta del darrere, per molt que intentessin

El seu ego li demana més, ser el número 1 també en el món del futbol, cosa que ni va aconseguir en la seva primera etapa ni aconseguirà ara

1

3

42

1. Florenti-no Pérez és el màxim res-ponsable de la crispació generada en els darrers dies. 2. Juan An-tonio Alcalá, l’home que va escampar les calúmnies sobre el do-patge a Can Barça. 3. García Fe-rreras és un dels generals del ‘florenti-nisme’. 4. Eduardo In-da, sempre a punt per ata-car al Barça.ARXIU

Espartaco

Passa a la següent pàgina ➜

FP pot estar entre en el ‘top’ dels rics pels seus negocis, però com a president d’un club està desqualificat. És el gaspart del Madrid

Contradictori? Espera que hi vaig. Cada dia que passa estic més convençut que la derrota a la final de Mestalla ha estat de les millors coses que li han passat al Barça i al barcelonisme aquest any. Ep, i no, no m’he tornat boig... crec. El que passa és que, aquí, un servidor necessita-va encendre el televisor el passat dimecres amb aquell puntet de mala llet de quan el Madrid era el Madrid. Amb la sang fent ‘xup, xup’ i el cor a mil. Per riure, i riure, i riure, i riure, i riure, i riure, després. Plantar-se davant un Berna-béu ‘xulo’, prepotent, altiu, convençut, amb fums i segur de ‘passar-se per la pedra’ aquest Barça per després fotre’ls-hi un ‘patapam’ dels que fan època. Dels que fan pupeta, molta pupeta, però molta, molta! Calia ‘palmar’ a València per veure les cares del ‘madridismo’ abans del partit, en els dies previs, i després: els planos generals de la grada amb aquella gent marxant per cames i amb les galtes vermelles, verme-lletes, no tenen preu, què no! I fan emocionar...I el millor: encara queda la tornada. Demà mateix. Per-què aquesta història guarda un últim capítol, el final, amb una desfiladeta de tota la colla per casa nostra. Una magnífica ocasió per treure el que ens queda dins i començar a passar, primer cap a Canaletes amb el títol de Lliga al sac, i després cap a Wembley, a Londres. A fer què? A jugar la final. De què? De Ia Champions, poder?I el millor del millor: fer-ho tot plegat amb el nostre estimat, estimadíssim ‘Real Madrid’ a la memò-ria. Havent-los deixat tirats pel camí i, això sí, amb una Copa! La Copa del Rei que, tal i com pinta la cosa, se l’hauran d’acabar fotent amb patates! Mmmm...Què bona!

Editorial XaviMir

Una Copa amb patates, si us plau

DireCtor

Page 4: mind the, gap, rt

goldilluns 02.05.2011� Barça

1

En els anys 40 ja hi havia una ‘Central lechera’, que es va encarregar de muntar una trampa per eliminar el Barça de la Copa del 1943

Després d’aquell enrenou el general Moscardó va reunir Bernabéu i el nou president culer, Vendrell, per recompondre la situació

adornar-la els seus amics de la ja existent ‘Central Lechera’. I al cap d’un temps va decidir el seu retorn. Amb part de la premsa portant-lo a coll i sota pal·li, no feien falta ni eleccions. El seu retorn a la presi-dència del Madrid era per decret de la ‘Central’ i per acabar amb l’hegemonia del Barcelona.

Problemes i tensionsEn la història dels enfrontaments entre els clubs més representatius del nostre futbol gairebé sem-pre hi ha hagut problemes i tensions. Un dels més grossos va ser l’any 1943 quan, després d’una der-rota del Madrid a Les Corts (3-0) en l’anada d’una eliminatòria de la Copa, es va muntar una trampa contra el Barça perquè calia eliminar, pel camí que fos, el Barcelona.

La ‘Central Lechera’ de l’època que presidia San-tiago Bernabéu va reunir a tots els seus afins, és a dir gairebé tots els col·legues d’ulls blancs, i van mun-tar un ambient asfixiant per rebre el Barcelona. Va participar -com no!-, el Col·legi d’Àrbitres, que va designar a Celestino Rodríguez, més madridista que el propi Santiago, per dirigir el partit. Va ser un escàndol. El Madrid, amb el jugador número 12 (l’àrbitre) i el jugador número 13 (la premsa) va arrasar el Barça. Va ser l’espectacle més vergonyós viscut sobre un camp de joc.

Tan gran va ser que, Juan Antonio Samaranch, cronista del partit, enviat especial de ‘La Prensa’ de Barcelona, va decidir, a partir de llavors, no tornar a escriure de futbol i apartar-se d’ell. I al Marquès de la Mesa de Asta, president del Barcelona, i malgrat comptar amb tot el suport del règim, no li va quedar altra sortida digna de dimitir.

Per a la seva successió, el general Moscardó, llavors factòtum de l’esport a la nova Espanya de Franco, va decidir ‘nomenar’ a un amic coronel, Vendrell, president del Barcelona i en un sopar va reunir Bernabéu i Vendrell per dir-los que calia re-compondre la situació i que, tot i que el país estava molt controlat, no era aconsellable la situació que s’havia generat, aquesta trampa, en la qual ell tam-bé hi havia participat, o com a mínim autoritzat.

Aprofitant les retirades de dos jugadors, un del Madrid (Monjardín) i un altre del Barcelona (Anto-nio Franco) es van muntar dues trobades d’home-natge en què havien de prevaler les bones relacions i l’agermanament entre els dos clubs i ciutats.

El primer partit es va jugar a Madrid (1-1), i tot van ser flors i violes per a l’expedició barcelonista: visi-tes i visites, sopars en els millors restaurants, visita a l’Hipòdrom, a l’estrena de pel·lícules, etc. El Barça, presidit pel coronel Vendrell no podia ser menys, i va portar a l’expedició blanca a Montserrat i al Liceu i els van obsequiar també amb tot. El partit ho-menatge al capità blaugrana Antonio Franco va acabar 4-0, però el més important és que el Madrid també es portés una ovació. I se la va emportar. Amb tota la premsa escrivint al dic-tat. Fins i tot a la llotja de Les Corts van estar convidats tots els periodistes de la ‘Central Lechera’ de l’època. Deu periodistes, des de Fernández Cuesta, director de ‘Marca’, passant per Fielpeña, de ‘Ya’, Rienzi de ‘Madrid’ o Martín Fernández d’ABC’. És a dir, els organitzadors de la ‘trampa’.En el moment més fort i demolidor del franquisme, any 43, el que més preocu-pava a Franco, al general Moscardó i al govern era restablir les relacions amb el Barça. Era vital. Sabien que aquell 11-1 era una canallada i, tot i viure sota la bota i tot controlat, preocupava la reacció del Barcelona, encara sota la presidència d’un militar.

Aquell va ser el moment més tens en la història dels clubs, per sobre del cas Guruceta, o de la dis-puta dialèctica entre Núñez i De Carlos (un senyor), en el qual va haver d’intervenir l’honorable Josep Tarradellas per redreçar la situació i les relacions .

Ara, en plena democràcia, la corda s’ha tornada a tensar. I tampoc és responsable d’això el Barça. Tot el contrari. Els seus ju-gadors han actuat a la la ‘Roja’ amb la ma-teixa exemplaritat i honorabilitat que amb el seu club.

I, tot i això, des del Madrid i des de tot el que abasta aquesta maleïda ‘Central Lechera’ se’ls posa, injustament, a parir. Lamentable.

No podem caure en la temptació del que ens demana el cos. Hem d’anteposar el cap, en uns moments de gran tensió. Seria bo que Florentino Pérez no fes cas

a Diògenes: “L’enveja és causada per veure a un altre gaudir del que desitgem, la gelosia, per veure a un altre posseir el que voldríem

tenir nosaltres”. Si Florentino fos realment intel·ligent i responsable, seria bo cessar a Mou-rinho abans d’aquest quart clàssic. Encara que-den hores.

Després de fracassar, Florentino va decidir tornar. Amb part de la premsa portant-lo a coll, no hi van haver ni eleccions

El president madridista hauria d’haver fet alguna cosa per parar-li els peus al seu empleat més ben pagat. Per exemple, destituir-lo

➜ Ve de la pàgina anterior

Page 5: mind the, gap, rt

goldilluns 02.05.2011 �Barça

Espartaco

D es que FP va tornar a la presidència, els seus soldats de la ploma, del mi·cro i de les càmeres han elevat el llis·

tó de les mentides i les falsedats. Té gairebé tota la premsa de Madrid en un puny, inclo·sa la rosa. Fins a programes com ‘sálvame’, dedicats a la dona, té el Kiko Matamoros de torn per sortir en defensa i carregar, sempre que pot, contra el Barcelona.

Ja no diguem el Grup Marca amb inda al capdavant, el mateix que ha insultat pel civil i pel criminal a Guardiola, ha posat en dubte els valors de Messi i ens ataca cons·tantment des de tots els altaveus amb la frase més complaent per als seus caps, és a dir Pérez i Mou:

“Ahora el fútbol es un deporte en el que juegan once contra diez y siempre gana el Barça”. i arriba a l’orgasme, ell i Paco García Caridad, quan senten a algun dels seus col·laboradors, siro lópez, per exemple, quan explica acudits com: “¿En qué se parece el Barça a digital Plus? El Barça ‘compra’ la liga y le regalan la Champions”. i la claca del grup Marca / El Mundo els riuen i aplau·deixen les gràcies.

no parlem ja de la sexta, el director de la qual és un dels generals del ‘florentinis·me’. Per a García Ferreras, si hi ha un déu en el món, aquest és Florentino, i els seus deixebles si volen supervivència ja saben en quina direcció han de remar.

llàgrimes a ‘Punto Pelota’la mateixa que els tripulants de ‘Punto Pelota’, on són possibles les llàgrimes en els dies de derrota. Amb la Copa del Rei ja pensaven que ho havien guanyat tot i havi·en acabat ·exterminat, millor·amb el Barça. Però el 2·0 de la Champions va ser un pal tan gran que els va deixar amb respiració assis·tida. Assistida, naturalment, per la ‘Central lechera’.

Hi ha alguns que, fins i tot en aques·tes hores baixes i de indecència blanca, no llancen la tovallola. segueixen cap·ficats. Com, per exemple, la gran icona del madridisme Tomás Roncero, de qui

val la pena reproduir l’article que recent·ment escrivia i titulat “stark = Ovrebo”. deia: “Con diez ¡faltaba más! lo de Mou·rinho empieza a resultar profético. lleva ti·empo avisándolo que ante el Barça siempre sus equipos acaban con diez, y mira que no hay árbitro que le quiera llevar la contraria al buen hombre. siete veces le han saca·do de la pista en inferioridad numérica. la uEFA le debe tener manía al portugués. El alemán stark sabía cuál era su papel en este contexto beligerante hacia todo lo que huela a Mou. “He sido designado porque se quejó Guardiola, luego debe ser bueno equivocarse en esa dirección”. Así funcio·na el Villarato en España y el Platinato más allá de los Pirineos. si ayudas al Barça, te irá bien. si te equivocas en su contra, ne·verazo y jubilación anticipada. El tal stark llegó al Bernabéu para atender las quejas de Guardiola ante la posible designación “de un portugués que pondrá muy contento a Mourinho”. Tranquilo, Pep. El portugués ha sido liquidado en las listas de la uEFA. Te han puesto un fan confeso de Messi y sólo faltó que el ínclito le pidiera un autógrafo al argentino en el mismo terreno de juego. lo que me llama la atención de este sistema podrido es que se cortan, dejan miguitas por el camino, sacan pecho cuando consuman el objetivo”.

i Tomàs Roncero, icona junt amb inda, del rei de les llambordes i els cables, afegeix: “El día que me retire de esta profesión de·dicaré cada minuto de mi vida a investigar lo de Ovrebo. Mi compañero Javier Oribe le entrevistó hace un par de meses y andaba por la playa de la Manga. Relajado. son·riente. Feliz. Esto funciona así. El que se equivoca en la dirección “correcta” termina en una playa paradisíaca, sin estrés, sin tor·mentos mentales, sin culparse de nada (…) no hay consignas. no hace falta. solo saber lo que conviene. Y Ovrebo, stark y compañía tienen un más en la materia”.

Aquest és, per citar només un exemple, l’estil que impera en l’entorn de la ‘Central lechera’.

L’estil de la ‘Central Lechera’

3

2

1. José Mourinho ha insultat i menyspreat els títols del Barça. 2. L’actuació d’Stark al Bernabéu ha servit per alimentar les crítiques als àrbitres des de Madrid. 3. Al programa de Josep Pedrerol fins i tot ploren quan perd l’equip blanc. ARXIU/REUTERS

Fa una mica més de vint anys, Lluís Llach va omplir el Camp Nou per oferir un recital que ens va posar a tots la pell de la gallina. Sobretot, quan va cantar ‘L’estaca’, i els cent mil espectadors que omplien el recinte van cantar l’emblemàtica cançó, especial-ment quan entonar aquelles estrofes que diuen:

“Si estirem tots, ella caurài molt de temps no pot durar.Segur que tomba, tomba, tombaben corcada deu ser ja.

Si jo l’estiro fort per aquíi tu l’estires fort per allàsegur que tomba, tomba, tombai ens podrem alliberar”.

Mira, Florentino: tu que presideixes un club fundat per catalans, els primers presidents del qual han estat catalans, tu que has construït tot un imperi de negocis gràcies a que catalans et van donar un cop de mà, que els més importants sistemes financers catalans han estat els teus principals col·laboradors en el teu èxit, no pots permetre que l’ego de la teva prepotència d’avui et pugui fer ignorar crues realitats.

Un intel·ligent pas teu seria, abans del partit d’aquest dimarts, oferir en safata de plata el cap d’aquest entrenador portuguès que ha insultat a tot Catalunya, i evitar que al Camp Nou en ple hagi de tornar a cantar, com en aquells anys, la cançó de Llach que no deixa de ser un himne i un símbol per a molts dels que compartim aquest petit País anomenat Catalunya.

Ara, en democràcia, s’ha tornat a tensar la corda, i tampoc n’és responsable el Barça. Els seus jugadors ho donen tot també per la ‘Roja’

Mira, Florentino: no pots permetre que l’ego de la teva prepotència d’avui et pugui fer ignorar crues realitats

Si creus que els teus diners s’han de gestionar com els de les millors empreses, aquest és el teu banc.Si creus que això es pot fer parlant de tu a tu, també.

El banc de les millors empreses. I el teu.

Truca’ns al 902 32 32 22 o entra a bancsabadell.com

Page 6: mind the, gap, rt

goldilluns 02.05.2011� Barça

La caiguda de l’imperi Florentino: capítol II

Els èxits del Barça i la manera de fer de la seva junta han portat el president del Madrid a prendre decisions que han col·locat l’entitat contra les cordes

n fet: Alfredo Di Stefano va aixecar la veu, va posar el crit al cel i va car-regar contra José Mourinho, tècnic

del Reial Madrid, i la manera de fer del portuguès, que està deixant la imatge de l’entitat a l’alçada del be-tum. Una evidència: Don Alfredo va parlar, però a Florentino Pérez, president, encara se l’espera. I una pregunta: per què el senyor Pérez, doncs, consenteix tant a ‘Mou’? Per què es mossega la llengua? Abaixa el cap? O mira cap a una altra ban-da? És que potser ja li va bé el que passa a ‘casa’ seva?

A Madrid hi ha qui fa temps que fa girar el cervell a la recerca d’una resposta que ni el sociòlegs del madridisme, els estudiosos més blancs, fins el moll de l’os, serien capaços de respondre sense com-prendre primer el paper que un altre club, el Barça, ha jugat i està jugant en aquesta història.

És un secret a veus: el Madrid ha perdut força a Espanya. L’equip que presideix Don Florentino, el que compta amb més Copes d’Europa del continent, com Pep Guardiola s’esforça a recordar a tots aquells que posen en entredit les capa-citats del blancs –”Un equip que ha guanyat nou copes mereix un respecte”, assegura el tècnic blau-grana–, que marcava tendència no fa tant i era model de referència per a mitja Europa ha caigut en el dubte: la manera de fer de l’entitat, l’absència del nomenat i reconegut ‘señorío’, les últimes decisions, i per damunt de tot, la defensa sí o sí de les actituds, gestos, formes de l’aposta del president, José Mou-

rinho, han esquitxat el nom d’un club que sembla haver oblidat el camí que el va dur a l’aplaudiment unànim en el passat. Ara el Reial Madrid tira de cartera i viu a l’om-bra d’un Barça que és qui marca la pauta i té al món del futbol ficat a la butxaca. Però, per què s’ha arribat a aquest extrem?

Sense ADNLa resposta es troba justament en la dinàmica ascendent que mostra el FC Barcelona les últimes tempo-rades. Els èxits del Barça han por-tat inexorablement el fracàs a un Madrid que, més enllà d’entendre que això del futbol són cicles, que un dia ets amunt i l’altre avall i que després la roda torna a girar i les posicions s’inverteixen, ha optat

pel camí del mig i a la desesperada, adoptant i fent seves mesures que poc o res tenen a veure amb l’ADN d’una entitat com la de Chamar-tín.

Sobta, a més, que Florentino Pé-rez, home que col·lecciona elogis en el terreny professional, perso-na respectada i cabdal almenys en aparença, influent i senyor, hagi caigut en un ‘joc’, el del descrèdit, que està embrutant el nom del madridisme i el seu propi i no es-tigui sent capaç d’aturar a qui ell va anar a buscar per a recuperar la ‘ilusión’ que va prometre amb el seu retorn a la presidència i estigui signant la caiguda del seu imperi: capítol II.

Mourinho s’ha fet l’amo i senyor del Bernabéu. A Madrid, ‘Mou’ tus i la resta li apropa el mocador. L’ascendència del portuguès sobre l’afició és tal que ni el propi Floren-tino s’ha vist amb cor de parar els peus a la criatura que fa carrera per lliure. Però, què va portar Florenti-no a jugar-se-la amb un tipus com Mourinho? Senzill.

Un fitxatge del BarçaL’afirmació no és gratuïta: “A Mou-rinho no lo trajo Florentino Pérez, lo fichó el Barça”, assegura un dels actuals directius blancs. I s’entén.

Els èxits esportius del Barça han col·locat en els últims temps als di-rigents del ‘Real’ –que van veure en ‘Mou’ l’element distorsionador perfecte per a acabar amb el domi-ni culer– contra les cordes. Per a fer bullir l’olla. A Madrid preocupava i preocupa que el canvi de rols en el futbol espanyol esdevingués una realitat massa continuada però cre-mava i crema encara més la mane-

U

De bona tinta

Pep Guardiola, tècnic del Barça

Guardiola ha estat en el punt de mira i ha centrat bona part de la impotència, l’odi i la rancúnia vo-mitades des de Madrid. El Pep les ha vist de tots els colors. Diaris com Marca l’han menyspreat, in-sultat i vexat com si res, mentre que altres han assenyalat la se-va falsa modèstia. Des de que pi-xava colònia a ser titllat de fascis-ta. I tot adobat per un José Mou-rinho que no ha deixat passar cap opció per a carregar contra el seu col·lega amb missatges entre líni-es i acusacions directes i continu-ades, posant en dubte l’honor del tècnic, jugadors, club i afició.

Quan l’enveja té nom propi

Florentino Pérez va prometre ‘ilusión’ al madridisme amb la seva tornada... Arxiu

Pérez ha deixat la representació del club a mans de ‘Mou’, que està cremant el club

El ‘señorío’ ha passat a millor vida: ara al Madrid se’l coneix pels escàndols del seu tècnic

No donar suport al portuguès seria reconèixer la cantada que ha estat el seu fitxatge

Page 7: mind the, gap, rt

goldilluns 02.05.2011 �Barça

ra amb què el Barça s’ha acostat a les victòries i títols i ha deixat els blancs per darrere.

El discurs de Guardiola té a més d’un a Madrid embadalit. El Pep ha connectat amb el barcelonisme, que ha vist en ell un referent i ha retornat el Barça a la primera línea mediàtica. I ho ha fet amb un estil propi, on el respecte i la humilitat conviuen amb un model que ha re-but el reconeixament unànim del món del futbol. Vuit títols de deu possibles ho diuen tot. Però hi ha més.

Les maravelles al terreny de joc han vingut acompanyades amb una nova metodologia en la direc-ció de l’entitat. El tarannà impulsat per la nova junta de Sandro Rosell ha trencat amb les estridències del passat i netejat l’entitat de qualse-

Mr.Entorn

Xavi Mir

Deixo enrere la Diagonal i m’enfilo per la carretera del Garraf. A les dues i cinc l’olor de mar mana i Santa Tecla resta immòbil a dalt de la torre alta de l’església de Sitges, mirant-ho tot: un vaixellet de vela que entra al port. Un nen i una nena saludant amb la mà. El cambrer que s’acosta i ens diu senyors i un dels senyors prova el vi i diu sí i fa un glop i ens mira i ens explica que ell no voldria estar a la pell de Sandro Rosell aquest estiu. I a mi, que el miro i la miro i el torno a mirar quan diu que les coses no són com semblen a Can Barça. A la junta no es respira tranquil·litat –segueix–. Hi ha a qui ser directiu no li ha sabut del tot bé i vol fer la guerra pel seu compte, vol més. Massa egos! Massa galls al galliner. Això del poder, ser saludat, sentir-se important, que et mirin pel carrer et canvia, a alguns sí, hi ha a qui el càrrec se li està quedant petit. Que vol tallar el bacallà, fer i desfer i manar més que el que mana o hauria de manar. Us dic que els veritables problemes de Sandro aquest primer any els ha tingut a ‘casa’...Fins ara s’ha imposat l’anar tirant, el mirar cap a una altra banda i el famós ‘ara no toca’ del president Pujol. Però la pilota s’ha fet grossa, massa grossa, i la unitat ha volat. Hi ha grupets i grups, divisions, amics i enemics, executius en el punt de mira i una ferum gens bona que ho impregna tot... A l’estiu el president haurà de fer de president. Fer reformes a la junta, perquè això se li està escapant de les mans.Torno a aixecar la vista i miro a Santa Tecla allà dalt. Penso i somric. Tot dit i que vostès ho passin bé.

Reformes

Florentino Pérez va prometre ‘ilusión’ al madridisme amb la seva tornada... Arxiu

Mourinho ja és un dels personatges més odiats del futbol espanyol

‘Mou’ ha fet amics a tot Espanya

la imatge del Madrid?En menys d’un any,

José Mour inho s ’ha passat per la pedra el ‘señorío’ blanc, deixat la història del ‘Real’ en

anecdotari i col·locat l’entitat als peus dels cavalls.

El portuguès està resultant ser el millor ambaixador del Barça a la península, canviant els cos-tums d’un país que tradicional-ment s’ha identificat més amb el club blanc que amb el blaugrana. I és que Mourinho ha fet amics a tots els racons d’Espanya. A Mà-laga –després d’assegurar que ell mai entrenaria un club inferior en referència a l’entitat de la ciutat i despatxar-se a gust amb Pellegri-ni, tècnic de l’equip malagueny–, l’esperen amb ganes.

El mateix passa a Vila-real. La celebració d’un dels gols de Reial Madrid en partit de Lliga disputat al Bernabéu davant la banqueta del rival, el Vila-real, sota l’excusa de dedicar la gesta al seu fill, ha disparat la popularitat del perso-

natge entre l’afició grogueta, que l’espera amb ganes i els braços oberts.

l’afer PreciadoA Gijón tampoc ho té gaire bé el bo de ‘Mou’... Les acusacions cre-uades amb el tècnic de l’Sporting, Manuel Preciado, van crispar una afició que no vol sentir a parlar so-bre res que olori a Reial Madrid.

A Sevilla també el tenen pre-sent en les seves oracions. El par-tit de Lliga disputat pels blancs al Sánchez Pizjuán va acabar amb ‘tangana’, amb Mourinho fent de mestre de cerimònies i amb el delegat dels locals pel terra. Preciós.

De Barcelona no cal ni parlar-ne, perquè aquí se ‘l’estima’ i de debò.

I és que el portuguès s’ha fet amb el cor de més d’una i de dues i de tres i de quatre i cinc i de més aficions rivals, que ja l’esperen amb ganes.

Si Don Santiago Bernabéu ai-xequés el cap...

Mig país l’espera amb ganes

I

vol sospita. Florentino i companyia encara es pregunten com uns nou-vinguts van ser capaços de tancar l’acord de patrocini amb Qatar Foundation, organisme que havia girat l’esquena al Madrid tans sols uns mesos abans.

Els discurs coherent de Rosell i dels seus parlant obertament de les errades del passat amb l’únic ob-jectiu de poder construir el present i mirar al futur amb total autono-mia ha descol·locat el Reial Madrid que, per contra, ha delegat prota-gonisme i deixat la representació del club a un Mourinho que ha anat saltant d’escàndol en escàndol, ar-rossegant la institució en cadascun d’ells.

Des de l’arribada de la nova jun-ta, el club blaugrana no ha estirat-més el braç que la màniga, s’ha mi-rat i s’està mirant la pela com mai. Guardiola ha entès el missatge a la primera i a Can Barça el cinturó estreny tothom. ‘Mou’ no ha deixat d’exigir més i més i més, multipli-cant encara més la imatge de club, capaç de pagar 100 milions d’eu-ros pel traspàs d’un jugador com si res.

Del soci i pel sociDes de l’àrea social del Barcelona, amb el seu vicepresident Jordi Car-doner al capdavant, s’ha treballat colze amb colze amb l’aficionat, retornant la tranquil·litat a l’enti-at i aquesta a qui és el seu legítim propietari: el soci. Per contra, Flo-rentino Pérez i l’abonat madridista es barallen a diari amb un centenar de fronts que han dut el club blanc a enrocar-se en afers que han dei-xat l’activitat esportiva del club en anecdotari.

Mourinho s’ha erigit com la veu del club, amb crítiques constants al Barça en forma d’ajudes arbitrals, calendaris fets a mida, rivals que juguen a mig gas i acusacions in-fundades com l’afer del dopatge, que ha dut la Cope als tribunals i que pot acabar esquitxant Flo-rentino i companyia. Un desgast personal i un cost institucional continu que estan passant factura a tots els nivells.

Unes pràctiques, en definitiva, reprovades majoritàriament, però que, per contra, han rebut el suport dels mandataris de l’entitat, que no han dubtat a defensar l’estil de Mourinho a qualsevol preu enlloc de reconèixer el que ja es comença a anomenar com ‘la gran cagada’ i penjar el cartell de ‘tancat’ en el circ en què s’ha convertit el Bernabéu.

Denúncies com les fetes per la mateixa UEFA contra el Madrid per les acusacions de ‘Mou’ al fi-nal de l’anada de les semifinals de Champions, que deixaven l’hono-rabilitat de l’organisme pel terra, i secundades pel Barça, l’altre gran damnificat per l’ira del portuguès, són tan sols un capítol més, que no l’últim, d’un serial que amenaça a acabar amb aquella famosa fra-se dels anys quaranta, emblema i orgull del madridisme arreu del món: “¿El Madrid? Un club señor”.

Page 8: mind the, gap, rt

goldilluns 02.05.2011� Barça

5 cè

ntim

s‘gràcies equip’, mosaic del Clàssic de demàLa tornada de les semifinals de demà, que ha de dur el Barça a la final de Wem-bley, anirà precedida d’un gran reconeixe-ment cap als jugadors per part del públic, que amb 95.000 cartolines formaran el lema ‘Gràcies equip’. Després, a partir de 20.45 (La 1), tocarà segellar el passi.

Milito diu adéu al que resta de temporada

El central pateix un trencament fibril·lar i estarà de baixa un mes. Milito, doncs, no podrà jugar demà, com Abidal, Adriano, Bojan i Maxwell. A més, Pinto tampoc se-rà de la partida contra el Madrid perquè es-tà sancionat. La part positiva és el retorn d’Iniesta, ja recuperat. Per part dels blancs, són baixa Ramos i Pepe, per sanció, i Khe-dira, que encara arrossega molèsties.

Quatre punts per a ser campions de lligaEl FC Barcelona podria ser campió de Lli-ga en el derbi contra l’Espanyol si gua-nya i el Madrid empata o perd contra el Sevilla o si empata i el conjunt blanc no passa de l’empat. Si els de ‘Mou’ són ca-paços de vèncer, els blaugrana hauran d’esperar una setmana més.

a capsa dels trons s’ha obert al vestidor del Reial Madrid, i l’esquerda no es ta-parà així com així. Els jugadors blancs,

després de caure contra el FC Barcelona en l’anada de la ‘Cham-pions League’, un partit en què úni-cament es van dedicar a defensar i a córrer darrera la pilota, van cul-par José Mourinho, que va plan-tejar un partit que ells no s’havien ni imaginat, un enfrontament en què “van fer el ridícul”. El primer, i únic, a dir-ho públicament va ser Cristiano Ronaldo, que veu cada

cop més lluny a Leo Messi. “A mi no m’agrada jugar així, però m’hi he d’adaptar. És el que hi ha”, va manifestar el portuguès en la zona mixta, tot just després de caure per 0-2 amb dos gols del seu gran ri-val en la lluita per la Pilota d’Or. Resposta de Mourinho: fora de la convocatòria del partit contra el Saragossa, d’una bona oportunitat per mirar de recuperar el pitxitxi.

Però aquesta no és només una opinió de Cristiano Ronaldo, sinó del gruix dels jugadors, que veuen amb ulls temerosos al seu entre-nador, poc amic de les crítiques. No s’atreveixen a comentar el que pensen en veu alta i el malestar, sense èxits, va en augment. En no-més una setmana, els jugadors del Reial Madrid han passat de creu-

re en la renúncia a la pilota i a la pressió en comptagotes, a dubtar d’una estratègia que l’altre dia va fer aigües, jugant com si es tractés d’un equip menor en unes semifi-nals que va veure tot el planeta. Segons veus properes al vestidor, en el primer entrenament després de la derrota, un jugador va cri-dar: “Això és una vergonya. Som el Reial Madrid! No podem tornar a jugar d’aquesta manera. Aquests plantejaments fan que quedem com uns inútils”. Veure per creu-re. Tampoc va agradar gens tot l’assumpte de la gespa. Tot un Re-ial Madrid jugant amb una herba llarga i sense regar per evitar el joc de toc del Barça, però també anihi-lant el seu poderós futbol de con-traatac. Mourinho va preferir per-

Dani Milà

Els jugadors ja dubten dels plantejaments del seu tècnic, que els va fer jugar com un equip petit

El vestidor del Madrid està fart de ‘Mou’

La plantilla del Reial Madrid comença a dubtar de les tàctiques de ‘Mou’, que no els ha assegurat èxits REutERS

L

El MarCaDor :

123456789

1011121314151617181920

Classificació PT J G E P GF GC

[ Juguen la Lliga de Campions. Juguen la Copa de la uEFA. Baixen a Segona Divisió A.]

Propera jornada Getafe-AlmeriaValència-R.SocietatAthletic-LlevantSporting-Deportivo Hèrcules-RacingAtlético-MàlagaSevilla-R. MadridMallorca-Vila-real Barcelona-EspanyolSaragossa-Osasuna

Jornada 34R. Madrid-Saragossa ....2-3Deportivo-Atlético ........0-1Llevant-Sporting .......... 0-0Racing-Mallorca ........... 2-0Osasuna-València .........1-0R.Societat-Barcelona ....2-1Almería-Sevilla ..............0-1Màlaga-Hèrcules ..........3-1Vila-real-Getafe .............2-1Espanyol-Athletic ........Avui

BARCELONAR. MadridValènciaVila-realSevillaAtléticoAthleticEspanyolLlevantSportingMallorcaR. SocietatRacingMàlagaSaragossaOsasunaDeportivoGetafeHèrculesAlmeria

88 34 28 4 2 89 19 80 34 25 5 4 81 29 63 34 19 6 9 57 42 60 34 18 6 10 53 40 52 34 15 7 12 52 49 52 34 15 7 12 55 44 51 33 16 3 14 51 47 45 33 14 3 16 40 46 43 34 12 7 15 37 46 42 34 10 12 12 31 37 42 34 12 6 16 35 47 41 34 13 2 19 45 58 40 34 10 10 14 34 49 39 34 11 6 17 47 64 39 34 10 9 15 35 47 38 34 10 8 16 38 41 38 34 9 11 14 27 42 37 34 10 7 17 44 55 33 34 9 6 19 31 53 26 34 5 11 18 32 59

Page 9: mind the, gap, rt

goldilluns 02.05.2011 �Barça

Madrid ja tremolen amb el cicló Mou-rinho, que s’acosta a la capital del regne a

la velocitat de la llum. Perquè la Copa del Rei no és suficient, ni de bon tros, i quan ‘Mou’ se sent qüestionat, és molt capaç de forçar una sortida. Ell marxa indemne, però deixa un cúmul de despropòsits que trigaran molt a desaparèixer. I aquí entra la fa-mosa clàusula dels 40 milions d’euros que s’haurà d’abonar si es produeix el moviment i que difícilment ningú pagarà. Sem-blava una bona eina per a asse-gurar un projecte a llarg termini, però s’ha convertit en un escut per al de Setúbal, que fa i desfà sense oposició, i alguns a Madrid ja fa temps que s’han fartat. Per-què s’ha fitxat tot el que el por-tuguès ha demanat, i més; hi ha hagut picabaralles constants i inclús un home fort de Florenti-no Pérez com és Jorge Valdano

L’adéu de Mourinho té un cost de 40 milions d’euros

ha hagut de fer un pas al costat; s’han posat a tots els equips de la Lliga en contra, amb baralles cons-tants i faltes de respecte; s’han en-frontat als àrbitres espanyols i eu-ropeus i inclús s’ha arribat al punt d’afirmar que la màxima competi-ció continental, la de més prestigi arreu, està manipulada... I això és només un petit resum del munt

de bajanades que ha arribat a pro-tagonitzat José Mourinho, un en-trenador que, amb tots els diners del món, només han estat capaç d’aixecar un títol menor com és la Copa del Rei, i a la pròrroga. La Lliga s’ha perdut molt abans que amb el menystingut Pellegrini, i

amb un 5-0 contra l’etern rival de regal. I a Europa, tot i tenir encara opcions, ha de remun-tar un 0-2 al Camp Nou, una fi-ta que s’intueix força complica-da. A més, a l’hora de la veritat, ha aplicat un joc brut i ultrade-fensiu que ha fet avergonyir fins i tot al més radical dels madridis-tes. Inclús a Cristiano Ronaldo, de qui algunes fonts ja apunten que comença a estar fart d’un equip que només viu del pas-sat, incapaç de plantar-li cara al FC Barcelona.

Mourinho, però, està tan tran-quil, ja que té escut, mentre va fitxant jugadors que representa el seu agent, Jorge Mendes. Si el volen fer fora, que paguin. Si no, que s’ho empassin tot, perquè seguirà fent el que el roti. Té po-der, com un cicló, i aquest estiu Florentino Pérez ja pot preparar la cartera per a fer feliç el seu es-timat entrenador, el dels 40 mili-ons d’euros.

l ‘Ser Superior’, aquell que va tornar al Reial Madrid per anihilar al Barça campió de tot, ja

té remordiments. El bo de Floren-tino ja es pregunta perquè va fit-xar Mourinho, un moviment que va ser qüestionat per diverses per-sones del seu entorn, com Jorge Valdano. El dirigent blanc, però, ha de defensar ‘Mou’, perquè no fer-ho seria acceptar que s’ha equi-vocat, i això és massa per a una

persona acostumada a l’èxit i a les lloances, algú que es creu que li està fent un favor al Reial Madrid. I no només per Mourinho té re-mordiments a les nits, sinó tam-bé per Pepe, un jugador a qui va acabar renovant i que ha tornat a demostrar del que és capaç, auto-expulsant-se en una eliminatòria contra el Barça, una vermella que pot significar l’adéu del madridis-me a la desitjada ‘Décima’. I Ade-bayor? Per què va fitxar Adeba-

yor tenint Benzema, el seu esco-llit? Amb un any en blanc, Floren-tino Pérez va decidir jugar-s’ho tot amb Mourinho. Era arriscat, però estava convençut que el cop seria terrorífic. I li ha passat el pitjor de tot. Mou ha guanyat, sí, però no-més ha estat la Copa del Rei. La Lliga és per al Barça i la ‘Champi-ons’ s’ha posat complicada. Ara s’ha d’empassar al tècnic, perquè un adéu precipitat el podria arros-segar amb ell.

Florentino Pérez ja té remordiments

l quart i definitiu Clàs-sic de la temporada ja té àrbitre, Frank De Bleeckere, col·legiat

belga que, sense anar més lluny, va dirigir la tornada de les semi-finals de la temporada passada que va enfrontar al FC Barcelona amb l’Inter de Milà de Mourinho, en què va anul·lar en el tram final un gol legal de Bojan per unes suposades mans de Touré, una decisió que va evitar que el FC Barcelona remuntés l’elimina-tòria i accedís a la final del San-tiago Bernabéu. A Madrid, però, d’això ni es recorden, ja que De Bleeckere és un dels escollits per José Mourinho per a parlar d’una ‘Champions League’ manipula-da. L’excusa? L’expulsió de Mot-ta per agredir Sergio Busquets en el mateix partit. A més, tam-poc obliden que el belga va ser l’àrbitre del famós 4-0 a Liver-pool, el partit del ‘chorreo’ de Boluda. I, és clar, si perden ja és un àrbitre dolent i que els per-judica. A Madrid no volen veu-re el seu equip eliminat pel seu etern rival, i aniran fins on sigui per a intentar-ho. Ja sabeu: “por lo civil, o por lo criminal”.

L’àrbitre que va anul·lar el gol de Bojan

Alguns directius del Reial Madrid no volien posar una clàusula que se’ls pot tornar en contra

E

Mourinho sap que el Reial Madrid no el pot acomiadar reuters

Florentino Pérez arxiu

De Bleeckere, per a demà reuters

E

A

judicar el seu equip i fer-ho també al rival que donar preferència als seus jugadors, obligats a practicar un futbol que va avergonyir a tot el Santiago Bernabéu.

Falten lídersL’entrada d’un entrenador de caràcter que tot ho controla com José Mourinho, acompanyat d’uns col·laboradors als que els jugadors no s’atreveixen a expli-car segons què ha acabat per tren-car el poc lideratge que hi havia al vestidor del Reial Madrid. Els

adéus de Raúl i de Guti van ser definitius, com en el seu dia ho va ser el de Hierro, jugadors amb molts anys a la casa i amb una ca-pacitat de lideratge que avui dia brilla per la seva absència. I és que, a part de Casillas, els altres són jugadors amb pocs anys al club o sense aquesta virtut. I, per a acabar-ho d’adobar, l’estrella, Cristiano Ronaldo, només pensa en ell mateix. Si marca, està con-tent. Si no, està enfadat, guanyi o no el seu equip. A tot això només faltava l’aterratge d’un tipus com Mourinho , més estrella que qual-sevol altre jugador. Si guanya, tot va bé. Si perd... ai, si perd! Els seguidors dubten del líder i co-mencen les esquerdes, i al Reial Madrid ja se n’ha obert una.

Ronaldo va ser el primer a queixar-se públicament, però no és l’únic que ho pensa

Page 10: mind the, gap, rt

goldilluns 02.05.201110 Barça

liminar el Reial Madrid a semifinals de la Lliga de Campions ballant-los al partit d’anada i tancant

la festa al Camp Nou, no té preu. Guanyar la quarta Copa d’Euro-pa, segona a Wembley, deixant l’equip blanc tirat pel camí amb una trista, ridícula Copa del Rei, tampoc, de no ser perquè la UEFA li posa preu a una victòria que ani-ria acompanyada de molts zeros i seria un bon pessic per a la cai-xa blaugrana.

I és que si el FC Barcelona surt victoriós de Londres, la xifra que s’embutxacaria el club blaugra-na per la seva participació a la competició seria de 37,8 milions d’euros, que no és poca cosa. De moment, el Barça ja s’ha assegu-rat una bossa d’una mica més de 22,7 milions d’euros en ingressos per la seva bona trajectòria a dia d’avui i els beneficis es poden in-crementar en 15,1 ‘quilos’ més si completa la seva excel·lent trajec-tòria i aixeca la Copa de les grans orelles el proper 28 de maig.

Fins ara, a Europa l’entitat bar-celonista s’ha assegurat 22,7 per la participació en la Lligueta (3,9), en els vuitens (3), en els quarts de final (3,3) i semifinals (5,3 mi-lions: 4’2 per accedir a aquesta fa-se i 1’1 ‘quilos’ més pels dos par-tits jugats a expenses del resul-tat), més 7,2 pels onze partits que ha disputat en la competició, 6,4 milions per les vuit victòries i 0,8 pels dos empats. Encara té un marge de beneficis de15,1 milions d’euros en funció dels resultats al partit de tornada davant el Reial Madrid demà i el resultat a la final de Wembley si

La ‘Champions League’ pot deixar fins a 38 milions d’euros

es confirmés el passi. La xifra mà-xima, que elevaria els ingressos globals fins als gairebé 38 milions d’euros, es produiria en el cas que l’equip de Guardiola es proclamés campió del torneig el 28 de maig, guanyant a més el partit final.

Estar a Wembley assegura als fi-nalistes una bossa de 5,6 milions i, si ets el campió, aquesta es dis-para fins als 9. Poca broma. Això contrasta, i molt, amb els modes-tos ingressos que va suposar per al Reial Madrid la final de la Copa del Rei del 20 d’abril, tot i tractar-se d’un Clàssic que només va arribar al milió d’euros.

De set a vuit més en variablesEl pressupost elaborat pel FC Barcelona per a la present tem-porada contempla els variables en

quell ‘buen rollo’ que es respirava a la selec-ció estatal ha passat a millor vida. Perquè en

això del futbol hi ha uns codis que alguns jugadors del Reial Madrid s’han saltat. Trepitjades, insults, pa-tades a deshora i a fer mal... Unes accions que alguns jugadors del Barça no perdonaran, més venint d’uns futbolistes que són campions del món gràcies a ells. Parlem, per exemple, d’Álvaro Arbeloa, que en tots els Clàssics s’ha dedicat a jugar brut, amb entrades dures en juga-des sense pilota. Villa o Pedro han estat les víctimes favorites d’un ju-gador poc rellevant a la Selecció. El mateix passa amb Sergio Ramos,

‘La Roja’ s’està descolorint a gran velocitat

a UEFA ha decidit avan-çar la reunió del Comitè de Control i Disciplina, prevista per a divendres,

a avui, en què faran pública una sanció exemplar per a Mourinho, que no podrà dirigir els propers quatre partits, i hi ha fonts que augmenten aquesta xifra. En un principi, el tècnic de Setúbal serà sancionat amb un partit per la se-va expulsió, un altre per les seves declaracions, un altre per reinci-dir en les seves crítiques als àrbi-tres i un quart per trencar la con-dicional que tenia després de les amonestacions provocades per Sergio Ramos i Xabi Alonso en el partit contra l’Ajax, un espec-tacle esperpèntic que va donar la volta al món. Tot i que el Reial Madrid, segurament, presenta-rà un recurs, és força complicat que el Tribunal d’Apel·lacions pu-gui variar una sanció que tothom considera justa, i si no ho és se-rà per curta, ja que l’actuació de Mourinho no s’ajusta a la d’un tècnic de primer nivell.

A Mourinho li cauran quatre partits

Fins ara, el Barça ja s’ha assegurat 22,7 ‘quilos’, xifra que augmentarà si vencen a londres

L

El Barça va donar un pas de gegant al Bernabéu per a arribar a la final de Wembley reuters

Villa, aixecat a la força per Arbeloa i Ramos a València reuters

‘Mou’ serà sancionat arxiu

A

E

cas de victòria a la Lliga i cobreix fins els quarts de final de la ‘Cham-pions’. En cas de victòria dels ho-mes de Guardiola en la màxima competició continental, la ‘bos-sa’ aconseguida en la trajectòria fins plantar-se a la final de Wem-bley serviria per a pagar bona part dels variables que per contracte té signada la plantilla del Barça, que s’estima entre set i vuit mili-ons d’euros, una xifra més que ra-onable si es té en compte que sig-nificaria la quarta orelluda, i amb el Madrid tocat de mort.

que després d’una dura entrada el dia del 5-0 sobre Messi, una acció que podria haver lesionat de gra-vetat a l’argentí, es va encarar amb diversos companys de la Selecció. Un altre enfrontament ha estat el de Sergio Busquets amb un juga-dor que sembla excel·lent al seu costat, Xabi Alonso. I Piqué? Què n’ha d’opinar el bo d’en Gerard al veure com l’insulten a ell i a la seva parella després de deixar-se la ca-ra per la selecció espanyola? Què n’ha d’opinar d’aquells que el van acusar d’insultar els jugadors del Madrid després de l’1-1 de Lliga? I Andrés Iniesta? L’ídol de ‘La Roja’ va ser increpat al Bernabéu al tro-bar-se a la graderia, estant lesio-

nat. Tots ells han obert els ulls en aquests tres Clàssics, en què han passat d’herois a personatges odi-ats i acusats de fer comèdia al ser víctimes d’un joc dur per part de companys de Selecció. I Del Bos-que demanant tranquil·litat. Què esperava el seleccionador? No veu el que fan els jugadors del Reial Madrid? Precisament, com n’és plenament conscient, està tan pre-ocupat. L’imperi de ‘La Roja’, asso-lit pels jugadors del Barça, perilla. I no pel bagatge dels professionals blaugrana, que seguiran deixant-se la pell, sinó per la convivència amb uns que estan mossegant als que els han situat en la histò-ria del futbol.

Page 11: mind the, gap, rt

goldilluns 02.05.2011 11Barça

Hola, estimats! Em permetran que aquests dies de joia post-clàssica del Bernabéu sigui punyent, li posi un pèl de vinagre i més enllà de la darre-ra obra d’art de Messi i reemissió d’un capítol de teatre del dolent de Mourinho posi l’atenció en una altra de les foto-grafies d’aquests dies. Una fotografia que no s’ha produït. Una imatge que no hem vist ni es-coltat. Hi ha dinàmiques en aquest club que es repeteixen setmana rere setmana. Algunes, com els gols de Messi, són una benedicció per als culers en particular i el futbol en general, d’altres, com segons quines absències en escenaris difícils, són significatives. Dimecres vaig ser l’única persona que va trobar a faltar un Joan Laporta responent, educat però ferm, a tots els despropòsits que el FC Barcelona va patir al Santiago Bernabéu.

Hi ha coses en aquesta vida que fan molta mandra. Mol-

l’ira de l’Ayatollah

ta. I que són injustes. Perquè resulta que a un li agrada entrenar, viure amb inten-sitat la professió, però amb calma i serenitat la vida i la mosca collonera de torn no para d’emprenyar. I tant pe-sada es fa que t’obliga a po-sar-te en un escenari que no t’agrada però que, arribats a segons quins extrems, sembla inevitable per tal de conquerir, de nou, l’espai vital desitjat (mai idílic en un món tan exposat als mitjans com és el del futbol) i posar la gent i les mosques collo-neres en el seu lloc. Resulta, no obstant, que la feina en aquest camp no sembla massa ben repartida a Can Barça. Un diria que la res-ponsabilitat correspondria a la parcel·la institucional. És a dir, que hauria de ser el pre-sident l’encarregat d’assumir el discurs en situacions que semblen massa rellevants com per deixar la paraula del club en boca de Toni Freixa. Fins ara, Pep Guardi-ola i els seus jugadors s’han vist obligats a traçar ells el discurs i, dies o setmanes després, en Toni Freixa ha anunciat la reacció oficial del club amb les demandes

corresponents. Dimecres, després del Clàssic, amb el record fresc de Villaratos i de dopatges i amb Mourinho a la sala de premsa, en plena funció Sandro Rosell posava cara d’emprenyat (sí, com quan deia que estava tan indignat per les acusacions de dopatge una setmana més tard dels fets), però no va ser ell qui va signar la reacció del club. Van enviar Bartomeu, no fos cas que Florentino se’ns enfadés. Des de la directiva ja s’han encarregat de filtrar als mit-jans que les relacions entre Sandro Rosell i Florentino Pérez no són el que eren. Abans s’abraçaven davant dels focus, però ara ni una

paraula de més, ni pronun-ciar el seu nom, no fos cas que el poderós amic pogués sentir-se ofès. L’únic de la casa que sí ha dit alt i clar el nom de Florentino ha estat el de sempre, Guardiola.

S’equivoca Rosell protegint més a segons qui de Madrid que al propi club o el seu entrenador, perquè molt em temo que si això continua així, en aquest ambient tan desquiciat promogut per Flo-rentino (ell ha portat Mou-rinho a la Lliga espanyola, no ho oblidem), un dia no molt llunyà el senyor Guardiola convocarà una roda de prem-sa i ens dirà a tots: encantat, però fins aquí hem arribat.

Al president se’l veu tan pendent de no assemblar-se en res al seu predeces-sor que oblida que laporta tenia coses bones. Una d’elles era no caminar a contrapeu i saber reaccionar quan toca, no dies des-prés a cop d’ad-vocats, com si la cosa no anés amb un. El tema és tan surrealista que fins i tot el Madrid ha estat més ràpid a denunciar el Barça

per joc brut després d’un partit de rugbi promogut per ells.

Donat que estem en temps de retallades pressupostà-ries i que sempre és Pep Guardiola qui ha de sortir a posar seny o donar un cop de puny a la taula, proposo que simplifiquem el tema i proclamem d’una vegada Guardiola com a president. Tot això que ens estalviaríem i, de fet, ja exerceix perquè en-cara que no firma contrac-tes estic convençut que el contacte de Qatar també el té ell.

Salut i pau mental!

lguns, malintencio-nadament, van pre-dir que Sandro Ro- sell, que fins fa poc

mantenia una relació molt cor-dial amb Florentino Pérez, s’abai-xaria els pantalons davant el mà-xim dirigent de la ‘Casa Blanca’. Res més lluny de la realitat. I és que el Reial Madrid ha traspassat la ratlla, i molt. Primer, amb l’’affai-re’ Cope-dopatge, en què el perio-dista en qüestió va citar fonts del club blanc. Després, en la prèvia de la ‘Champions’, va arribar el te-ma de la gespa, en què es va acor-dar regar-la per a després, a l’hora de fer-ho, negar-se. Tot això va anar acompanyat de la negativa a donar el missatge als aficionats del Bar-ça en català, un gest que realitzen tots els equips europeus. I, és clar, tot ho va rematar Mourinho amb les seves duríssimes acusacions, acceptades com a vàlides pel Re-ial Madrid en el comunicat poste-rior, en què, a més, es confirmava

Sandro Rosell no s’abaixa el pantalonsuna denúncia al Barça com a res-posta a la del conjunt blaugrana. I tot no acaba aquí, ja que segons ha pogut saber GOL, abans que Sandro Rosell i Florentino Pé-rez abandonessin la llotja pre-sidencial, el dirigent blaugrana va mostrar el seu descontent al

seu homònim, que havia pres-sionat de valent al delegat de la UEFA, Jenis Mezeckis, quan di-es abans Rosell no va dubtar a felicitar-ho per la Copa del Rei. Tot, en la seva globalitat, molt lleig, uns fets que han fartat Ro-sell, que no pensa abaixar-se els pantalons ni a l’aeroport ni da-vant Florentino Pérez.

les males arts del Madrid han fartat al president del Barça, que no donarà el seu braç a tòrcer

Sandro Rosell està molt enfadat amb l’actitud de Florentino Pérez arxiu

AMadrid s’han omplert la boca lloant els dis-cursos de Mourinho que, segons ells, és

l’únic que diu el que pensa. El problema és que el tècnic de Se-túbal fa anys que sempre diu el mateix. Els àrbitres, el calendari... De fet, l’any 2007, Sir Alex Fergu-son va demanar a les autoritats futbolístiques que actuessin con-tra ‘Mou’, que anava dient que el Manchester United rebia ajudes constants per part dels àrbitres, un fet que va enfadar moltíssim el tècnic dels ‘red devils’. Vaja, el mateix que va fer l’altre dia a la roda de premsa. I, a Itàlia, més del mateix. Perquè Mourinho mai perd per culpa seva. Sempre hi ha alguna cosa que ho evita, un discurs interessat que ha quallat, però només a Madrid.

‘Mou’, mateix discurs que a Anglaterra

A

Les amistats perilloses

Page 12: mind the, gap, rt

goldilluns 02.05.201112 Barça

Víctor lozano El depredador

El meu 2-6

La nina ‘Llourinha’, gran èxit de vendes a MadridAbducció ‘Mourinhista’. no s’entén la devoció que el madridisme té per un personatge que ha destrossat la imatge del club dins i fora del camp

e tot l’enrenou cir-cense que s’està vivint al Madrid els últims mesos, el que més em cri-da l’atenció és el

suport majoritari que José Mou-rinho està rebent per part dels aficionats merengues. La nina ‘Llourinha’, la que plora, la que es queixa dels granets al culet, la que es llença pets i la que vomita bilis quan parla, resulta que és la que més èxit té entre els fidels madridistes. Al Bernabéu s’han esgotat les seves existències i ara només la pots trobar en alguna Festa Major de poble, però amb la necessitat de fer-se amb ella com més aviat millor i comprar ràpid el ‘boleto’ perquè per una vegada, allò de ‘corre,corre, que me la quitan de las manos’, és ri-gorosament cert. La ‘Llourinha’ és una nina mocosa, consentida i maleducada, capaç de fer qual-sevol entremaliadura amb tal d’aconseguir el que es proposa. I si no ho aconsegueix, plora, s’inventa excuses i diu que el ‘profe’ li té mania, per a després riure’s de tot el que l’envolta. És esbalaïdora la capacitat de xer-rameca i manipulació que té, tot i que és cert que li posen piles Duracell, de les bones, de les de llarga durada, i no aquelles Júpi-ter d’abans, que compraves a la botiga de queviures i que et dura-ven un telediari. I no menys sor-prenent resulta la seva habilitat per a enredar i captivar els seus adeptes, tot i que s’ha carregat

la imatge del club dins del camp amb uns plantejaments garre-pes, miserables i indignes d’un equip gran, i a fora amb unes de-claracions i un comportament inadmissible, groller i mesquí. Des d’aquí, el meu màxim respec-te al nombrós grup de seguidors de la nina ‘Llourinha’, però és in-comprensible que aplaudeixin el que està fent, quan a qualsevol altre club ja fa temps que estaria practicant el seu‘trilerisme’ fut-bolístic a un altre lloc. Diferent és quan la porqueria d’aquest per-sonatge esquitxa el Barça, això sí que no ho podem ni ho hem de permetre. Dues ‘Mouchampions’ robadesLa nina ‘Llourinha’ –ja converti-da en un sàtrapa de mètodes re-probables–, en la seva declaració més vomitiva, va dir que a ell li faria vergonya haver guanyat la Champions que Pep Guardiola va aconseguir el 2009. Sí, aque-lla Champions assolida de forma tan brillant, amb un joc que va fascinar al món sencer, golejant al Lió i al Bayern, eliminant al Chelsea amb el mític Iniestazo i esclafant al Manchester United en una final de somni, aquest subjecte de dubtosa qualitat hu-mana l’ha embrutat, denunciant que va ser un frau i una corrup-tela.

Cal recordar-li al tirà del fut-bol –l’àrbitre Anders Frisk va haver-se de retirar per les ame-naces de mort rebudes pels se-guidors radicals del Chelsea ar-

ran de les crítiques vessades per Mou– com va guanyar les seves dues Champions amb el Porto i l’Inter. Amb l’equip portuguès va eliminar el Manchester United a vuitens, gràcies a que, a l’anada,

l’alemany Herbert Fandel va ex-pulsar Roy Keane i va perdonar la vermella a Carvalho, i a que, a la tornada, Valentin Ivanov va anul·lar escandalosament a Old Trafford un gol legal de Paul Sc-holes que classificava al United. Mou es va ficar a la final per les greus errades arbitrals que van beneficiar al seu equip a les se-mifinals davant el Deportivo. A l’anada, l’alemany Markus Merk va perdonar la vermella a –com no– Carvalho i va expulsar de forma increïble Andrade... per fer-li una broma a Deco! A la tornada, l’italià Pierluigi Colli-na –qui anys després va regalar a Mou una eliminatòria de vuitens contra el Barça– va continuar la festa, expulsant injustament Naybet i assenyalant el penal que va classificar el Porto. A la Corunya, a Mou encara l’espe-ren. Així, de forma tan ‘vergo-nyosa,’ va guanyar Mourinho la seva primera Champions.

Però, sens dubte, la Champions

D

La denúncia al Barça davant la UEFA per part del Reial Madrid és la clara demostració que elclub blanc ara mateix és un desgavell digne d’una pel·lícula dels germans Marx. Per·fectament es podria fer amb Florentino, Valdano i Mou·

rinho una versió actualitzada del seu cèlebre ‘Camarote’. Des del club blanc i part de la ‘Cen·tral lechera’ s’han atrevit a com·parar, amb un cinisme i una in·decència que espanta, aques·ta denúnica patètica amb la del Barça. S’ha de ser manipulador. Mentre que el club blaugrana denuncia unes greus acusaci·ons que posen en dubte la legi·timitat dels seus títols, guanyats de forma brillant als camps d’ar·reu d’Europa, el Madrid ho fa

per uns afers del joc, opinables, però que passen en un terreny de joc i que ja són jutjats per un àrbitre. Fa vergonya aliena. Pe·rò el Madrid no es vol quedar aquí. Avui oferim als lectors de Gol, en exclusiva, les noves de·núncies contra el Barça que el club blanc té previst formular. El Madrid denunciarà al Barça da·

vant la UEFA perquè: 1) Juga amb malabaristes, mags i un marcià amb accent argentí. 2) Diuen que tenen proves sòli·des que Guardiola dirigeix el marcià amb el comandament de la Playstation. 3) Messi li va trencar el maluc per quatre llocs a Albiol en el segon gol. Ho consideren agressió ‘a dis·tància’. En la denúncia, dema·na una sanció per a Messi i es queixa que ara mateix agites a Albiol i sembla una maraca.

La patètica denúncia del Madrid més val prendre-se-la a conya

GOL ofereix en exclusiva les noves denúncies contra el Barça que el Madrid farà a la UEFA

A Mou sí li haurien de fer vergonya les dues Champions que va guanyar amb el Porto i l’Inter

La nina ‘Llourinha’ plora, es queixa i acusa Guardiola de guanyar una Champions fraudulenta, quan ell n’ha aconseguit dues amb robatoris futbolístics

Page 13: mind the, gap, rt

goldilluns 02.05.2011 13Barça

Mesetazos

El club blanc de la comèdia

La nina ‘Llourinha’, gran èxit de vendes a Madridaconseguida de forma més dis-torsionada per les errades arbi-trals va ser la que Mou es va endur la temporada passada amb l’Inter de Milà. Al Chelsea –pel qual ara plora per l’episodi d’Ovrebo– li van robar l’eliminatòria de vui-tens. A l’anada, a San Siro, Meju-to González es va empassar fins a tres penals a favor dels anglesos –un a Kalou, potser el més clar de la història del futbol– i a la torna-da Wolfgang Stark –a qui Mou va ‘matar’ la setmana passada– va fer la vista grossa davant d’un escandalós triple penal a Ivano-vic i va expulsar Drogba, també jugador del Chelsea. Arribem al capítol Olegario Benquerença, compatriota de Mou, el més greu de tots per la magnitud de l’atra-cament i perquè va ser contra el Barça, precisament l’equip que segons ell rep tractes de favor arbitral. A l’anada, l’home de la

mitja al cap i la pistola d’aigua, pressionat per Mou i Figo des de la banda, va concedir un gol de Diego Milito en un clar fora de joc, va robar al Barça un penal catedralici a Alves i no va xiular una falta a Messi prèvia al segon gol italià. A la tornada, Mou es queixa de la vermella clara a Motta que li va mostrar el belga Frank de Bleeckere –qui xiularà demà–, però no parla del gol mal anul·lat a Bojan en l’últim minut, que hauria classificat el Barça per a la final.

O sigui que, per a vergonyo-ses, les dues Champions de Mou. Però, és clar, no pot sentir vergo-nya qui no la té.

As torna amb la infografia

No contents esborrant a un jugador d’una fotografia per a deixar Alves en fora de joc, el diari As va tornar a la càrrega amb les seves confusions fotogèniques, penjant en el seu web la mateixa nit del partit la imatge de l’entrada brutal

de Pepe a Dani Alves que l’àrbitre va castigar justament amb la targeta vermella directa. A les 23:00h es va publicar la fotografia de l’esquerra, en què es veu clarament com Pepe toca Alves. Però patapam! Com si d’un truc de màgia es trac-tés, només vint minuts més tard ja es podia veu-re la imatge de la dreta en què, patapam! El portuguès apa-rentment toca la pilota i la se-va cama passa lluny de la d’Al-ves. Una altra manipulació? No cal dir que Internet es va omplir, im-mediatament després, de queixes i expressions d’indignació de cu-lers que no donaven crèdit al que acabaven de veure... o sí.

També acusen ‘Punto Pelota’ de manipular

Ha sortit a la llum un vídeo en què s’acusa al programa d’In-tereconomía TV, Punto Pelota, conegut pel seu antibarce-lonisme, de manipular la famosa entrada de Pepe a Alves. Segons alguns experts, la presa de la puntada del portuguès

oferida en aquest programa és falsa, perquè la imatge s’ha retocat. En la anàlisi del vídeo s’explica que, si es ralentitza la jugada, es veu cla-rament que falten alguns fotogrames. En aquest cas, és un fet que jo personalment no puc demostrar perquè els meus coneixements en aquest àmbit no m’ho permeten però, si és certa aquesta manipula-ció, seria un dels exercicis més grollers i intole-rables en la his-tòria del perio-disme a Espa-nya. I mira que entre esborrar jugadors i tra-çar línees inven-tades, n’hem tin-gut de grosses!

José Mourinho: “Sí, el Reial Madrid ja està eliminat de la Champions” Míster Aspersor, aques-ta frase, inadmissible aqualsevol club granamb una mínima ambi-ció, demostra que has

aconseguit convertir el Madrid en el teu ‘corti-jo’ particular. Per molt menys es van carregar Bernd Schuster, però a tu, amb els ‘cataplines’ del presi ben agafats, se’t permet tot. No ens enganyaràs amb la te-va disfressa mesquina. Trauràs tot el teu reper-tori de maniobres de ‘trilero’ per a intentar aixecar l’eliminatòria.

Cristiano: “No m’agrada jugar així, però obeeixo ordres, és el que hi ha”

Per una vegada ens so-lidaritzem amb tu, Cris-tiano. Fa pena veure un jugador de la teva qua-litat tècnica i vocació

ofensiva arrossegar-sepels terrenys de joc ve-ient com el màxim ri-val fa el que vol amb la pilota i pressionantcom un Makelele qual-sevol. És el preu que has de pagar per jugar en el Madrid i no en elBarça i per tenir com aentrenador un garre-pa. Desprès d’això, la teva enveja a Messi ja deu ser insuportable.

En el Barça sí series feliç

El Madrid, el ‘cortijo’de Mou

Plorant sí és el millor del mónEsbroncada als seus garrepes

És denigrant que Mou hagi embrutat la Champions del 2009 guanyada per un equip de somni

La nina ‘Llourinha’ plora, es queixa i acusa Guardiola de guanyar una Champions fraudulenta, quan ell n’ha aconseguit dues amb robatoris futbolístics

Page 14: mind the, gap, rt

goldilluns 02.05.201114 Barça

pelikano.es

Segueix tota la informació awww.pelikano.es

més al web...

L’altra cara del 3 de maig

Demà també acaba el termini per a que vuit exdirectius del Barça, amb Joan laporta al capdavant, presentin un aval de 23’2 milions d’euros a la federació espanyola de futbol

emà es complei-xen dos mesos de la notificació de l’execució provi-sional de la sen-tència dels avals.

El destí ha volgut que el mateix dia es disputi al Camp Nou un dels par-tits més importants de la història del Barça, la tornada de la semifinals de la Champions League, després que l’equip blaugrana s’hagi imposat en l’anada per 0 - 2, deixant gaire-bé assegurada la seva presència a la final de Wembley. Per a milions de barcelonistes serà un gran dia, una nit de somni si el Barça, com s’espera, és capaç d’aprofitar el seu avantatge i les baixes del Reial Madrid per a assegurar un resultat que li permeti estar a Wembley el proper dia 28 de maig a una altra final de Champions. Prenent com a referència la primera, conqueri-da en el vell estadi de Wembley el 1992, dinou anys després, amb un jove Pep Guardiola.

Però aquesta mateixa nit, la del 3 de maig, significa per a uns pocs socis, vuit en concret, el principi d’una mena de malson, el final del qual, incert i desconegut, crearà un precedent en la història del club. Per a Joan Laporta Estruch, Alfons Godall Martínez, Alfonso Castro Sousa, Joan Boix Sans, Josep Cu-bells Ribe, Rafael Yuste Abel, Albert Perrín Calvet i Jaume Ferrer Grau-pera, tots ells exdirectius de la junta última, aquesta nit és el límit con-cedit pel jutge per a presentar un aval solidari i mancomunat per un import de 23,2 milions o, el que és el mateix, de 2,9 milions per cap. No només per com estan els temps en aquesta crisi que a tots ens afecta, sinó per les pròpies xifres que s’es-tudien es tracta de quantitats molt importants, ja que s’avala contra béns propis i personals de cadascun d’ells. Així ho exigeix la llei per ser directiu i així s’ha de formalitzar en el cas que, com ara, la justícia hagi determinat l’obligada prestació de l’aval.

Si a partir de dimecres no s’han

Per a Sala Martín i Joan Oliver, al tancament de la temporada úl-tima, els beneficis van ascendir a 11,1 milions, mentre que els comp-tes auditats per la mateixa societat analista, Deloitte, que venia fent-ho els últims anys no només no va rati-ficar aquestes xifres positives, sinó que ha considerat un dèficit de 77 milions.

Números “indecents”Com és ben sabut, la discrepància de fons va ser portada a l’assemblea, on es va aprovar l’inici d’una acció de responsabilitat que conduïa a la reclamació del dèficit total de l’exercici, d’entre 4-50 euros, se-gons diverses interpretacions, a la junta anterior. Per a Laporta i com-panyia, aquests números són “in-decents” i consideren que ha hagut una manipulació dels comptes. El mateix Sala i Martín ha dit alt i clar que l’auditoria no reflecteix la rea-litat financera i econòmica del club. Xerrameca, en definitiva, fins que un jutge aclareixi o ratifiqui l’abast del dèficit. En qualsevol cas, mentre la junta signant d’aquestes enormes pèrdues, la de Sandro Rosell, ho va fer reformulant els comptes de La-porta sobre la base d’una auditoria i una ‘Due Dilligence’, la junta sortint no ha estat capaç d’aportar cap do-cument validatori dels seus propis comptes, no existeix una auditoria alternativa, ja que ha estat admès el fet que, amb data de 30 de juny del 2010 es van presentar a l’opinió pública uns comptes sense auditar i, per tant, invàlids a ulls de la pròpia Lliga de Futbol Professional i la Llei de l’Esport, que regula l’administra-ció i el control dels clubs com el FC Barcelona, que no han passat per la conversió en societat anònima es-portiva en el seu moment.

Ara bé, ara és el moment de de-mostrar-ho amb alguna cosa més que paraules, amb la pròpia con-fiança en la seva gestió. O, el que és el mateix, si els exdirectius no tenen res a amagar ni témer hau-ran prestat l’aval personal sense la menor preocupació que aquest

sigui executat en el seu moment. Si de veritat estan segurs i convençuts que els comptes aprovats en l’últi-ma assemblea pels socis del Barça són una farsa –cal recordar que van ser auditats– i que en realitat el seu mandat s’ha tancat amb un superà-vit i no amb dèficit, les garanties no corren cap perill ni risc.

L’aval serveix no com a pagament, sinó com a garantia, i serà executat a favor del club en el cas que la jus-tícia, ja que els directius de Laporta han impugnat l’assemblea d’una banda i el club presentarà una ac-ció de reclamació de les pèrdues per l’altra, decideixi en el seu moment si

les ha hagut. Només en aquest cas, l’aval de 23,2 milions suposaria un ingrés en efectiu a favor del club blaugrana per part de les pèrdues acumulades en el mandat, com exi-geix la Llei de l’Esport. Si les pèrdu-es sobrepassen els 23.200.000 eu-ros, la justícia reclamaria a aquests directius el pagament directe del diferencial fins a compensar el to-tal del perjudici causat per la seva gestió econòmica. Passaran encara molts mesos, potser anys, abans que la justícia aclareixi el que ha passat, però de moment les qüestions legals són a favor de la serietat amb què es va reformular els comptes, auditats com correspon a la normativa i pre-sentats per l’actual junta de Sandro Rosell i altres sense auditar, només de paraula, audaçment exposats per Oliver i Sala i Martín abans de

Si no el presenten, el jutge haurà de prendre mesures forçoses i incòmodes

Serà el moment de saber si confien en els comptes de Sala i Martín o temen perdre l’aval

sortir del club, deixant les fitxes dels futbolistes del Barça sense pagar, els comptes a zero i la tresoreria trenca-da i descomposta per tot arreu.

Les perspectives, però, apunten a que els vuits directius processats no prestaran, almenys en la seva majoria, l’aval exigit, ja que hi ha fórmules ‘legals’ per a declarar-se insolvents a base de traspassar propietats a familiars o realitzant determinats moviments de trasllat de béns patrimonials a segons quin tipus d’empreses per a mantenir la propietat de manera indirecta. Se sabrà, però tot apunta a que ni els exdirectius de Laporta temen que finalment hagin d’afrontar les pèrdues i hauran buscat la manera d’eludir l’aval o, si més no, evitar po-sar en joc el seu patrimoni personal, senyal de la seva pròpia desconfian-ça en la seva gestió. I no és estrany.

Ddipositat aquests avals a la Lliga de Futbol Professional, serà el mateix jutge qui procedeixi al “constre-nyiment de béns de propietat dels coexecutats en quantia suficient per a garantir les responsabilitats en la mateixa manera que si s’ha constitu-ït l’aval”. En altres paraules, si no es presenten de forma voluntària, serà el jutge qui tractarà d’aconseguir-los per la via del constrenyiment judicial i tot un seguit de processos forçosos.

El més probable és que la majo-ria dels afectats hagi intentat bur-lar, llevat d’excepcions, aquesta obligatorietat d’exposar com a ga-

rantia els seus propis béns contra possibles pèrdues al club durant el seu mandat, en concret al final del període 2006-2010, que és al qual correspondria aquest procés.

Arribada aquesta hora de la ve-ritat serà quan se sàpiga fins a quin punt els propis directius han confiat en la seva pròpia gestió, en la seva naturalesa íntegra i transparent, però sobretot en la claredat i cre-dibilitat de la presentació dels seus comptes de la mà dels ex Joan Oli-ver com a director general i Xavier Sala Martín, que com a tresorer va assumir el lideratge en matèria econòmica quan Joan Boix, el vi-cepresident econòmic de l’última junta, va deixar el seu càrrec per a presentar-se a la renovació del seu càrrec en la candidatura continuista de Jaume Ferrer.

En cas que la justícia decideixi que ha hagut pèrdues, l’aval seria pel club

Si les pèrdues són més altes, aquests exdirectius haurien de pagar la diferència

Page 15: mind the, gap, rt

goldilluns 02.05.2011 15Barça

Actualitat, anàlisi i opinió sobre l’entorn social i la gestió del FC Barcelona

Podrien apuntar als ‘culpables’

Joan Oliver no està tranquil ARXIU

l’hora d’assumir les responsabili-tats d’una junta directiva, que per analogia amb una societat anònima

equivaldria a les d’un consell d’ad-ministració, s’apunta de forma col·lectiva i solidària a la totalitat dels seus membres, excepte que, en moments puntuals i situacions concretes, haguessin fet constar en l’acta de les reunions un vot particular contrari a determina-da gestió o decisió. Per posar un exemple, si algun directiu de La-porta hagués mostrat en la reunió i reflectit en l’acta de la junta la seva oposició a la compra dels ter-renys de Viladecans, ara quedaria eximit almenys de la part propor-cional de les pèrdues d’uns 13 mi-lions derivades de la depreciació

dels terrenys per la manca, en el moment de l’adquisició, d’una ta-xació formal i oficial del valor dels mateixos.

Acusacions al consellTot i això, les accions de responsa-bilitat que passen pels jutjats cada dia per pèrdues en empreses i so-cietats de tot tipus, estan acabant en sentències que, objectivament, acusen els consells d’administra-ció de les pèrdues, però també les responsabilitats subjectives d’ad-ministradors i delegats que, si és demostrable, hagin ocultat docu-mentació o presentat internament els resums de gestió sense la cla-redat de tots els detalls de mane-ra que s’obtingués la llum verda a determinats projectes en absència de la totalitat de la informació ne-cessària. Entre els exdirectius de

ALaporta ja s’han iniciat, en aquest sentit, moviments per a aclarir fins a quin punt no hi ha culpables directes d’haver impulsat accions sense comptar amb el ple suport de la junta o d’haver presentat opera-cions com a fets consumats a la seva aprovació pel plenari del consell directiu sense un debat previ. Fins i tot en el mateix plantejament del bufet jurídic al qual el Barça ha en-carregat la presentació de l’acció de responsabilitat no es descarta que la demanda ja inclogui una possi-ble responsabilitat concreta, no només de la junta com a col·lectiu, sinó de determinats directius en particular, com l’exdirector gene-ral Joan Oliver, a qui el president Laporta va donar poders especials per a realitzar i acabar gestions que després s’han revelat ruïnoses o que han derivat en pèrdues.

Vuit exdirectius s’enfrontaran demà a l’aval de 23,2 milions ARXIU

Sí, el de ‘La Jungla de Cristal’, el Bruce Willis. Sempre, indefectiblement,quan el tenien encanonat i sense esperança, davant la imminència del tret de gràcia, al dolent se li encenia la vena trans-cendent, s’arrencava amb un discurset meta-físic, McClane es desfeia de les manilles, agafava una pipa i li fotia un tiro a l’altre. Passés el que passés, mai al llarg de quatre pel·lícules de qualitat minvant, ningú va tenir el seny –més encara a la vista dels antecedents– d’agafar la metralladora i bui-dar-li sis carregadors a la boca al collons del Bruce Willis. Mai. A mi

això m’irritava; mai vaig poder entendre perquè tant discurset i tanta parafernàlia quan el que s’havia de fer era execu-tar-lo amb imminència.Doncs, si canviem els papers de bo i dolent, nosaltres serem demà qui li foti la pipa a la boca al dolent i el miri als ulls per última vega-da. I espero que aquella sigui una mirada freda i fugaç, virtualment imperceptible pel propi ajusticiat. Es tractarà de prémer el gallet i acabar amb tot, amb un regne d’ignomínia i vergonya, de mentida i maldat, d’injúria i putrefacció. Un cop haguem dis-parat, ja ens podrem entretenir a analitzar què significa l’elimina-ció i quant llegendària haurà estat la victòria del bé sobre el mal. Però la reflexió no s’ha de fer abans, mentre la víctima noti el fred metall a la boca, sinó després. Demà espero una freda i desapassio-nada ‘execució’.

Hem d’acabar amb un regne de vergonya, mentida, maldat i putrefacció

Des dels Blogs:

Kill McClane

http://generalforceps.blogspot.com

Page 16: mind the, gap, rt

goldilluns 02.05.201116 Barça

Pedro RiañoMadrid-Barcelona.com

l Reial Madrid es sap eliminat de la Champions Lea-gue. De fet, així ho va admetre Mou-rinho al final del

partit d’anada de les semifinals. No obstant això, aquest Madrid, el Madrid de Florentino i de Mou-rinho, el Madrid mesquí al camp i ranci en els despatxos, vendrà cara la seva pell i pensa morir matant.

D’una banda, en una decisió sense precedents en la història del futbol, ha denunciat el Barça davant la UEFA, buscant sancions contra Pedro, Busquets, Alves i Keita per accions que l’àrbitre ni va veure ni va redactar en l’acta.

Aquest és el treball fet pel Madrid als despatxos, però la cosa

no quedarà aquí. José Mourinho plantejarà el partit de demà de l’única manera que sap: buscant brega, baralla, tensió. L’objectiu és que el Barça arribi a la final de Wembley, però que arribi el més debilitat possible. I, si en la torna-

da de les semifinals l’àrbitre ense-nya un parell de targetes verme-lles als jugadors del FC Barcelona, millor que millor.

El Madrid és conscient que el

seu recurs presentat davant la UEFA, exigint sancions als juga-dors del Barça per fer ‘conte’ no té cap possibilitat de prosperar. De fet, només s’espera càstig per a Pinto que, a més, és reincident aquesta mateixa temporada.

Per això, a mans de Mou-rinho està impedir que el Barça es planti a la final de Wembley amb les seves millors gales i lluiti amb tots els seus efectius per a obtenir el doblet. Si el Barça no guanya la final, Mourinho podrà presumir d’empat tècnic amb el Barça. La Lliga per als blaugra-na, la Copa per als blancs. Però un triomf a la Champions des-autoritzaria qualsevol compa-ració.

Guardiola tindrà treball extra

Partit calent. ‘Mou’ jugarà pensant en el Manchester i buscarà provocar els jugadors del Barça per a posar el doblet el més difícil possible

El Reial Madrid morirà matant al Camp Nou

El Barça-Madrid de demà pot esdevenir una trampa per a que els blaugrana comencin a perdre la final abans de jugar-la.

per a aconseguir que els seus evi-tin caure en les provocacions i les trampes que els tendiran demà els jugadors del Reial Madrid. A riu regirat, guany de pescadors. Aquest és el pla, aconseguir que el Barça s’enfronti al Manchester United en inferioritat, traient del camp i de polleguera als jugadors blaugranes. Jugar, juguen poc, però en matèria d’estomacar, protestar i fingir, com diria Pep Guardiola, el Madrid és el ‘puto amo’.

l’objectiu blanc és provocar moltes expulsions per a debilitar el Barça a la final de Wembley

La UEFA no perdona i a José Mourinho li cauran quatre partits de sanció pel seu inqualificable comportament durant l’últim Madrid-Barça i per la seva impresentable roda de premsa posterior. O, el que és el mateix, el Madrid jugarà els seus quatre primers partits de competició europea la pròxima temporada sense el seu entrenador a la banqueta, cosa que no ha agradat gens a la llotja blanca. Mourinho segueix tensant la corda interes-sadament en la seva estratègia maquiavèl·lica –com totes les seves estratègies– per a deixar el Reial Madrid. Florentino Pérez li ha venut la seva ànima i ha posat el seu futur com a president en les seves mans, lligant la continu-ïtat del seu projecte a uns èxits que no arriben.El que Mourinho no sap és que el mateix interès que té ell per marxar i tornar al seu estimat Inter de Milà el té el club per desfer-se’n d´ell. Els descontents amb els seus mètodes al vestidor són ja majoria. Les seves relacions amb l’’staff’ blanc són nul·les. La seva guerra amb Valdano segueix en peu. I Florentino, que estava disposat a riure-li totes les gràcies per tal de guanyar, ara ja no li perdona que destrueixi l’històric senyoriu del club a canvi d’humilia-cions contra el Barça.Si Mourinho no ha estat encara acomiadat és per l’estratosfèrica indemnització que caldria pagar-li i pel suport incondicional que ha aconseguit del madridista del carrer. El madridisme és feliç amb Mourinho, amb un home que guanya habitualment i que sap endolcir les derrotes tirant merda sobre el rival. Aquesta valentia, aquest coratge de plantar cara al Barça, a la Federació, a la UEFA... agrada en el madridisme i per a Florentino no serà fàcil explicar a la seva militància que Mou no seguirà.Això ho sap molt bé Mourinho, que prossegueix amb la seva tàcti-ca de tensar la situació per a sortir del club com a ell li agrada, com una víctima, encara que en realitat ell és el primer que sap que si no vol ni pot continuar al Bernabéu no és per manca d’amor del seu en-torn, sinó perquè se sent incapaç d’acabar amb el regnat del Barça amb arguments futbolístics. El 5-0 li va fer molt mal. Massa.

No pot amb el Barça

E

‘MOU’ PREPARA EL SEU AdéU

Segueix tota la informació awww.madrid-barcelona.com

més al web...

Page 17: mind the, gap, rt

goldilluns 02.05.2011 17online

L’ afició del Reial Madrid comença a estar cansada del discurs del seu entrenador, José Mourinho, i es planteja possibles substituts per a la propera temporada

Candidats per a dirigir el Madrid?

Michel agrada. El Reial Madrid no està quallant una gran temporada, tot i el desemborsament que ha fet aquest any, amb incorporacions tan sonades com les de Di María, Carvalho o el propi Mourinho. Però, tot i així, el rendiment de l’equip blanc no és desastrós i els rumors d’inestabilitat vénen més donats per qüestions d’interès al club que fan referència a la mala relació que hi ha entre Mou i Valdano. A més, el discurs del tècnic portuguès tan victimista comença a degradar la imatge d’un senyor club com és el Madrid, i això ja preocupa els aficionats madridistes, que busquen alternatives de cara a la propera temporada.

els destacats de

powered by

El primer diari online fet pels usuarisTu manes en l’informació esportiva

Pep tuteja José per al·lusions

l passat dimarts Guar-diola va sortir del seu to característic de declaraci-ons per a entrar de ple en

la batalla dialèctica plantejada per Mourinho. Un gest que va arribar a la massa blaugrana, que va agrair la seva actitud i el seu ferm lideratge per contraatacar d’una vegada per totes les provocacions infundades de l’entrenador del Madrid. La prò-pia plantilla del Barça va reconèi-xer les seves paraules amb un sin-cer aplaudiment. Els jugadors van captar perfectament el missatge i,

E

L’anada de les semifinals ha portat cua a diarigol.cat. L’usuari Furlopa va destacar el paper de Leo Messi i va criticar l’estratègia tàctica de José Mourinho sobre el terreny de joc. Andy_culer va lloar la possessió de la pilota de l’equip culer. Ferran Martín va exposar que no es pot acusar la plantilla del FC Barcelona de fer teatre. Georgina Valls també es va posicionar en favor del barce-lonisme, fent al·legoria de la cante-ra i l’internauta whatgoesaround defensa que el joc del Reial Madrid és mesquí i avorrit.

De teatre n’hi ha molt a BCN, però no pas a Can Barça

Després de l’enfrontament al Ber-nabéu s’ha intentat justificar la der-rota del Reial Madrid. Ferran Martín exposa al seu article que la verme-lla a Pepe és justa i mereixedora, mentre critica l’actitud del club i de Mourinho. José de la Paz repli-ca el contrari. No obstant, els usu-aris Eudald i Andy_culer manifes-ten la clara superioritat blaugrana i les correctes decisions arbitrals. A més, Jorge Heredia puntualitza que finalment sí que es va parlar en català per megafonia.

Justificacions sense sentit a la caverna

Pep Guardiola es va mostrar molt contundent en la roda de premsa prèvia al partit REUTERS

diarigol.cat

esperonats per la derrota a la final de la Copa del Rei, van sortir a men-jar-se la gespa des del primer minut del partit. Una magnífica actuació dels Messi, Xavi, Puyol i companyia van deixar l’eliminatòria vista per a sentència i amb la il·lusió de tor-nar a Wembley. L’internauta Alber-

to Jiménez va preguntar a diarigol.cat si Guardiola havia encertat amb les seves declaracions. El resultat és clar i absolut. El 74,2% dóna su-port a les paraules de l’entrenador de Santpedor, mentre que només un 25,8% es mostra reaci a la con-testació de Pep Guardiola.

David Bley/ CM Creus que va encertar guardiola amb les seves declaracions?Sí

74,2%No

25,8%

És justa l’expulsió de Pepe?

Sí.

31,5%No.

68,5%A Madrid es considera que l’expulsió no va ser justa. Després de la derrota del Reial Madrid enfront el Barça en l’anada de la semifinal de Champions, la justificació va recaure en una acusació brutal cap a l’arbitratge, sobretot pel que feia referència a la expulsió de Pepe. A 6CER0.com, els usuaris consideren injusta l’expulsió.

Va merèixer guanyar el Reial Madrid?

Sí.

49,8%No.

50,2%Una Copa igualada i trencada. La victòria del Reial Madrid a la final de la Copa del Rei encara cueja a 6CERO.com i la gent es pregunta si el conjunt dirigit per Mourinho

va ser el just vencedor d’un partit que va estar molt igualat i que es va decidir en una pròrroga carregada d’emoció i tensió. Els resultats no poden estar més igualats.

Mourinho

22,6%

Del Bosque

16,1%

Wenger

8,1%

Michel

28,2%

Altres

17,7%

Rafa Benítez

7,3%

Page 18: mind the, gap, rt

goldilluns 02.05.201118 Futbol

Nomspropis Els rellotges de

luxe i els jugadorsl jugador de futbol és un ésser conegut. Un refe-rent i un mirall per a molta gent. El que ells porten, el que ells compren, els locals on es deixen veure, els res-

taurants on sopen tenen més èxit si estan ells presents. Les marques de luxe s’han adonat d’aquest fenomen i des del primer dia els jugadors són la imatge dels seus productes. Avui ens centrarem en els re-llotges. El millor jugador del món, Leo Messi, és la imatge d’Audemars Piguet, una de les manufactures més tradicio-nals i exclusives de la rellotgeria suïssa

(el rellotge més barat d’aquesta marca costa uns 10.000 euros). Sempre veiem el crac argentí lluint les peces d’Aude-mars Piguet. Cristiano Ronaldo és imat-ge de Time Force, una marca molt menys exclusiva que Audemars, però que, amb el patrocini de CR7, ha pujat força en vendes. Gerard Piqué (un enamorat dels rellotges, ja que té un Cartier, un Chopard, un Audemars Piguet i un Hublot) és també imatge de Time Force. El capità blaugra-na, Carles Puyol, és imatge de la seva pròpia marca, el CP5, un rellotge que ha tingut molt

èxit entre els companys del seu equip i de la selecció espanyola. Sergio Busquets i l’entrenador Pep Guardiola són imatge de Jaeger-LeCoultre, segurament una de les marques suïsses més exclusives. A ‘can merengue’, l’entrenador, José

Mourinho, és imatge de deLaCour, una

s u p e r m a r c a amb rellotges

d’or, platí i diamants, v a l o r a t s en molts euros.

E

les directives es cuiden força béEstà clar que quan el Barça ju-ga a can merengue, els direc-tius del Reial Madrid procuren quedar bé i convidar els repre-sentants del Barça a restau-rants luxosos de la capital. Asa-dor Donostiarra, Chistu, Lucio i l’Hotel Ritz són els indrets que trien sempre. Ara, la nostra di-rectiva també sap estar a l’alça-da i sap triar entre Via Veneto, Gaig, Barceloneta, Cal Cesc, Ca l’Isidre... Veiem com les di-rectives es cuiden, i força.

For

adeJ

ocIs

aac

Mar

tín

on gaudeixen de les victòries els jugadors?

És per tots sabut que les victòri-es del Barça s’acostumen a cele-brar a la Font de Canaletes. Pe-rò els jugadors també es deixen veure sovint al Sutton, una co-neguda discoteca situada al car-rer de Tuset. Entre els habituals, Carles Puyol, Messi o Alves. L’ex-president Laporta n’era assidu.

Els mitjons de guardiolaL’entrenador del Barça, Josep Guardiola, utilitza mitjons de la marca Bur-lington, àmpliament re-coneguts al món de les marques de roba de luxe.

Keita, al BonanovaEl migcampista del Bar-ça es va deixar veure en un dels restaurants amb més qualitat de Barcelona, el Bonanova, situat a Sant Gervasi.

Dani Alves, a ETRoEl defensa blaugrana acostuma a comprar ro-ba a l’exclusiva boutique Etro, situada al carrer Pau Clarís, al barri del Turó Parc, a Barcelona.

Villa i les bambes lVEl davanter del Bar-ça sempre gasta bones marques, en aquest cas, unes bambes de la mar-ca Louis Vuitton valorades en més de 400 euros.

Els jugadors són imatge

de les marques

més luxoses i amb més‘glamour’

Page 19: mind the, gap, rt

goldilluns 02.05.2011 19Futbol

‘Por qué’ ningú parla de la seva vida privada?

esprés de les últimes de-claracions de Mourinho, ningú dubta que el tècnic del Reial Madrid no té cap mena de problema a ser el centre d’atenció per

a tothom i entre els mitjans de comuni-cació. Deixa anar un discurs alegrement i els que el coneixen diuen que després dorm la mar de bé, malgrat que els seus comentaris hagin escalfat als contraris i l’hagin col·locat en el punt de mira.

Tot això és cert, però paral·lelament hi ha un tema tabú: la seva vida privada. Des que Mourinho es dedica al món del

futbol mai s’ha sentit a dir ni ‘mú’ dels seus. Mourinho sempre ha intentat marcar una barrera entre el món professional i el seu món personal.

‘Por qué?’, ens podríem preguntar. Per què una persona que aconsegueix sempre ser el centre d’atenció només obrint la boca i té tanta facilitat a que es parli d’ell aconse-gueix alhora que la seva vida personal resti intocable, mentre d’altra banda cada dia es comenta més i més de la vida personal dels jugadors? Es parla d’Iker, es parla de Piqué, es parla de Puyol, de Cristiano, de jugadors de la Premier i de la Sèrie A... però de Mourinho, no.

I és que dels ‘Mourinho’, de portes en-fora, se sap ben poc. Tot i això, sí que ha trascendit que ‘Mou’ va haver d’incremen-tar la protecció de la seva família durant la seva estada a Itàlia, perquè es planejava segrestar el seu fill. O que ‘Mou’ va insultar un periodista quan aquest intentava foto-grafiar-lo a ell i la seva família.

I és que Mou duu sota control tot allò que comenta davant dels periodistes du-rant les fantàstiques rodes de premsa que protagonitza i que tant donen a parlar, però a la vegada sense dir res sap marcar un STOP per a tots aquells que pretenen interferir en la seva vida personal.

D

Helen,la dona sense ‘glamour’La dona de l’exjugador del FCB Zlatan Ibrahimovic, Helen Seger, va concedir una entrevista a la revista ‘Wellness’, on va afirmar que la seva vida no està plena de ‘glamour’. I és que l’esposa d’Zlatan es considera “una dona amb samarreta i texans que cui-na, s’encarrega de fer les feines domèstiques i de cuidar els seus fills.’’ A més, Helen també va afe-gir que ha deixat la seva carrera com a empresària pel seu amor cap a Zlatan.

Rickardses declara seguidora del ChelseaLa bella model anglesa Ami-ee Rickards ha declarat ofici-alment ser una nova aficiona-da del Chelsea. Amiee ha pro-tagonitzat al Regne Unit diver-ses campanyes publicitàries, moltes d’elles dedicades al fut-bol, com alguna que ha hagut de gravar per al que és el seu club preferit. Rickards va con-fessar que espera amb molta il·lusió que els ‘blues’ puguin atrapar el Manchester de Ro-oney i d’aquesta manera gua-nyar la Premier League.

El consol de CristianoCristiano Ronaldo va com-plir el seu càstig des de les grades del Bernabéu acom-panyat d’Irina Shayk, que en tot moment es va mostrar molt atenta amb el jugador.

El casament secretEl davanter del Polònia Lukas Podolski i Mónica Puchalski s’han casat civil-ment i de forma molt confi-dencial, després de 7 anys de relació i un fill en comú.

Nina retroba l’amorDesprés de la ruptura amb el jugador de la Ro-ma Marco Boriello, la be-lla model sèrbia Nina Se-nicar ha tornat a trobar l’amor amb l’actor Ales-sandro Pess.

Nomspropis

For

adeJ

ocC

arla

Roy

Page 20: mind the, gap, rt

goldilluns 02.05.201120 Poliesportiu

El Barça Borges, a la Final FourHandbol L’ equip de Xavi Pascual visita-va la sempre complicada pista del Kiel en un partit que decidiria el seu futur en la competició europea. Després d’una anada força complicada, amb un resultat ajustat (27-25), el Barça havia

d’anar a per totes, sense especular, i havia d’intentar portar el joc cap a on els convenia. I així ho van fer. En una pri-mera meitat brillant, els blaugrana van marxar al descans amb un avantatge que precediria el definitiu 33-36.

En temps de crisi la gent està més per la passió que per la devoció. Això què significa? Doncs, molt senzill. Que les ocupacions i les preocupacions passen a un segon plànol quan l’esport entra en joc.És per això que el mercat espor-tiu mou quantitats ingents de di-ner. Els esportistes no són només professionals, sinó també ídols de masses que han trobat en la seva professió una font d’ingressos es-pectacular. La setmana passada, la pàgina ESPN, especialitzada en informació esportiva, va elaborar una llista amb els esportistes millor pagats de cada país en funció dels seus salaris i sense tenir en comp-te ingressos extres que engreixen encara més els seus comptes cor-rents. Així doncs, i tenint en comp-te la llista que s’ha donat a conèixer a la ESPN, les disciplines que més

seguidors arrosseguen són també les que més diners generen i en les que les nòmines dels seus jugadors més zeros apareixen.

Coneguts com Leo Messi, Roger Federer o Fernando Alonso apa-reixen en la llista, però el sorpre-nent és que cap d’ells l’encapçala, ja que gran part del seu patrimoni econòmic ve donat per ingressos

publicitaris. A Espanya, l’esportis-ta que més ingressos anuals té es el pilot de Ferrari Fernando Alonso. Els més de 22 milions de dòlars que cobra anualment el situen en una primera posició, per davant d’altres butxaques privilegiades, com les de Rafa Nadal o Pau Ga-

sol. El pilot asturià, però, cobra menys que el seu antic company a la F1, Kimi Raikkonen que, tot i haver-se passat a la WRC, rep uns ingressos anuals per sobre dels 25 milions d’euros. Una quantitat estratosfèrica que, tot i així, no supera a esportistes, que almenys aquí a Espanya no són tan cone-guts com el filipí Manny Pacquiao, l’únic boxejador que ha aconseguit ser campió en vuit divisions dife-rents. Els seus 32 milions de dòlars anuals el fan encapçalar una llista en què el segueix, de ben a prop, Álex Rodríguez, base dels New York Yankees. Sens dubte, un cop de puny sobre la taula per a espor-tistes com Cristiano Ronaldo o Lewis Hamilton, que queden lluny d’aquestes xifres, concretament, a 13 milions. Per la seva part, l’ar-gentí Leo Messi no ostenta la posi-ció que té com a futbolista quant a ingressos es refereix, ja que el seu compatriota Carlos Tévez rep 9 millions d’euros més anuals.

L’esport com a font d’ingressos

Fernando Alonso és l’espanyol millor pagat

Cristian Martín

leo Messi no és l’argentí que més diners cobra. Aquest privilegi l’ostenta Tévez

l’aspirant derrota al campióMotociclisme Dani Pedrosa va guanyar ahir al GP d’Estoril i va aconseguir així la primera victòria en aquest Mundial. Després d’una intensa lluita amb Jorge Lorenzo, el català va demostrar que aquest any tornarà a competir totes les

curses i que és un ferm aspirant a gua-nyar el títol mundial. En tercera posició va arribar l’australià Casey Stoner.A Moto 2, Julian Simón va fregar la vic-tòria i, a 125 cc, Nico Terol va aconseguir la seva tercera victòria consecutiva.

Manny Pacquiao és l’esportista millor pagat del món REUTERS

Page 21: mind the, gap, rt

goldilluns 02.05.2011 21Publicitat

Page 22: mind the, gap, rt

goldilluns 02.05.201122 Esport Català

a Federació Catalana de Futbol Sala ha re-but més de 330.000 euros en subvenci-ons en els dos dar-rers anys, malgrat

que només té 32 clubs inscrits. El seu polèmic president, Jordi Eduardo, és un home de confian-ça de Rafel Niubò, d’ERC, que ha estat destituït dels tres darrers càr-recs públics que ha desenvolupat a la secretaria general de l’Esport, al CAR de Sant Cugat i a la Fundació Catalana per a l’Esport.

L’era del malbaratament en l’es-port català s’ha acabat. L’etapa de Rafel Niubò i Anna Pruna en la que es llençaven milers d’euros a les escombraries sota el pretext de promocionar internacionalment l’esport català mentre els nostres esportistes de base malvivien per a arribar a final de mes s’ha aca-bat. I la pregunta ara, quan per fi ha tornat el seny a la secretària general de l’Esport amb l’arriba-da d’Ivan Tibau, és què fem amb

una entitat com la Federació Ca-talana de Futbol Sala (FCFS), que només compta amb 32 clubs i que ha rebut suculentes subvencions des de l’arribada del tripartit al govern amb l’únic objectiu de dis-putar uns tornejos internacionals de costellada que no li han apor-tat cap tipus de prestigi al nostre país.

La solució sembla clara: decre-tar el tancament. Baixar la per-siana d’una federació artificial i sota sospita que va ser parida, dissenyada i mantinguda econò-micament pels polítics d’ERC i que ha acabat convertida en l’organit-zadora de tornejos menors i en el reducte d’un president, el polític d’ERC Jordi Eduardo, a qui han fet fora de forma progressiva dels tres últims càrrecs públics que ha tingut en la secretaria general de l’Esport, en el CAR de Sant Cugat i en la Fundació Catalana per a l’Esport.

Catalunya no es pot permetre el balafiament econòmic que su-posa mantenir viva una federació

la Federació Catalana de Futbol Sala ha rebut més de 330.000 euros en subvencions en els dos darrers anys, malgrat que només té 32 clubs inscrits, quan abans en tenia 150

Una federació sota sospita

cert també que la selecció catala-na sots-21 va quedar sotscampiona d’Europa després de perdre la final amb els amfitrions de la República Txeca. I és cert també que la selec-ció absoluta femenina va guanyar el Mundial 2009 disputat a Reus en imposar-se a Galícia a la final per 4-0. Però, a quin preu? El nivell d’aquests tornejos que organitza l’Associació Mundial de Futbol Sala és tan baix que no tenen cap tipus de repercussió mediàtica al món ci-vilitzat. Però a Josep-Lluís Carod-Rovira, Rafel Niubò, Anna Pruna, Carles Macian o Jordi Eduardo això sembla que els va importar ben poc. Fins i tot, i per si les sub-vencions no eren suficients, li van donar el premi ARC 2008, econò-micament molt ben remunerat, a les integrants de la selecció feme-nina que va guanyar a Reus.

És més, hi ha un fet que demos-tra com funciona aquesta FCFS. A Albert López, el seleccionador que va portar les noies a l’or, li van dir, quan es va presentar a cobrar el salari i la prima pactada que,

L

Amb l’arribada de Tibau, l’era del malbaratament de Pruna i Niubò ja s’ha acabat

Berta Batlló

que només té 32 equips –tornejos privats com Meiland o Geminis a la ciutat de Barcelona deixen en ridícul aquesta xifra–, quan al nos-tre país ja existeix una entitat com la Federació Catalana de Futbol (FCF), que compta amb el Comitè de Futbol Sala, en el qual es reu-neixen 430 clubs de primer nivell que tenen més de 900 equips dis-putant les diferents competicions que organitza la FCF. Un Comitè de Futbol Sala de la FCF en què fi-guren els nostres millors jugadors de futbol sala, aquells com l’inter-nacional espanyol Javi Rodríguez, que juga al FC Barcelona, o les jo-ves promeses del Marfil Santa Co-loma, de Divisió d’Honor.

Xifres escandalosesLes xifres són brutals. La Federa-ció Catalana de Futbol Sala, que va ser inscrita al Registre d’Enti-tats Esportives de la Generalitat de Catalunya l’any 2003 després d’un llarg període de conflictes i d’escàndols protagonitzats pel seu expresident, Josep Maria Zamora,

va rebre, entre moltes altres apor-tacions econòmiques, una subven-ció de 153.558 euros, el primer trimestre del 2010, que va signar l’aleshores director general del Consell Català de l’Esport, Carles Macian, també membre d’ERC i amic personal de Jordi Eduardo. Uns mesos després, al quart tri-mestre del 2010, la FCFS va re-bre, també del Consell Català de l’Esport, una subvenció de 25.000 euros per a la promoció del futbol sala en esportistes no federats i per a la inclusió de persones en risc d’exclusió social. Unes aportaci-ons sorprenents en temps de crisi econòmica i quan només s’ha de donar servei a 32 clubs si tenim en compte que la FCFS ja havia rebut una subvenció de 10.000 euros el quart trimestre del 2009 per realitzar actuacions relacionades amb la I Copa de Nacions i una al-tra, el primer trimestre del 2009, de 144.743 euros, del conveni plu-rianual de subvenció a les federa-cions esportives catalanes.

És, sens dubte, un altre escàndol

esportiu d’un departament de vi-cepresidència del tripartit que, per sobre de la promoció de l’esport de base, només pretenia, amb el su-port de la Plataforma Proselecci-ons Catalanes, potenciar la promo-ció exterior de Catalunya a través de l’esport. És cert que la selecció catalana absoluta de la FCFS va disputar el Mundial de Colòmbia el passat mes de març, on va que-dar eliminada a quarts de final al caure amb l’Argentina per 7-0, i és

la Federació va ser ‘parida’, dissenyada i mantinguda pels polítics d’ERC

Catalunya no es pot permetre el balafiament econòmic de les cares subvencions

Les noies de la selecció catalana de futbol sala femení, el dia en què van ser premiades per l’or aconseguit al Mundial Rafel Niubò, polític d’ERC

Page 23: mind the, gap, rt

goldilluns 02.05.2011 23Esport Català

Un president polèmicJordi Eduardo és un home de confiança de Niubò

a trajectòria política de Jordi Eduardo, fi-del escuder de Rafel Niubò i actual presi-dent de la Federació Catalana de Futbol

Sala, no deixa de ser sorprenent. L’arribada del tripartit al poder va portar aquest diplomat en Relaci-ons Laborals a la secretaria gene-ral de l’Esport, on va desenvolupar el càrrec de Coordinador Territo-rial i Institucional, convertint-se en el responsable de desenvolu-pament del Pla Director d’Instal-lacions i Equipaments Esportius de Catalunya (PIEC). Un càrrec que va ocupar durant cinc anys i cinc mesos fins que va ser destituït pel vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira pel trist i fosc episodi que va protagonitzar quan va ‘avisar’, mitjançant missatges de telèfon

mòbil, als regidors d’esports dels ajuntaments d’Esplugues i Rubí amb l’únic objectiu de que cedis-sin les seves jugadores a la selecció catalana femenina que disputava el Mundial de Reus. Al regidor de Rubí li va reclamar, per exemple, la suspensió del partit contra el Castelldefels, de la Segona Divi-sió, amb un sms demolidor: “Josep Antoni, si aquest partit es juga, la secretaria d’esports sabrà enten-dre que Rubí no col·labora en els nostres projectes. Per tant, quid pro quo. Així com tu mateix m’has dit a mi, tu mateix”. Jordi Eduardo hauria ‘avisat’ a reduir les subven-cions que la Generalitat entrega a aquests clubs com a càstig per no fer cas de la seva petició.

Destitució pactadaAquesta actuació, que en l’empre-sa privada hauria suposat un aco-miadament immediat i una taca de per vida en el seu currículum professional, al tripartit li va su-posar una destitució pactada que el va portar dos mesos després a

L

convertir-se en el Director de Projectes del CAR de Sant Cugat, amb un sou gens menyspreable de 60.000 euros anuals. És a dir, ERC pagava presumptament els seus serveis, catapultant-lo a un càrrec on va controlar el desen-volupament de les noves infraes-tructures del Nou Mòdul Esportiu de 25.000 metres quadrats amb un valor d’adjudicació de 34 mi-lions d’euros. I, a més, per volun-tat del tripartit, el van nomenar el mes de març del 2010, quan el govern de Montilla ja agonitzava, director de la Fundació Catalana per a l’Esport, on dirigia el pro-grama SECAR d’ajuda a la inte-

gració laboral i el patrocini dels esportistes d’elit. Dos càrrecs, aquests darrers, dels quals ha es-tat destituït amb l’arribada de CiU al govern de la Generalitat. Jordi Eduardo s’aferra ara a la seva posició de president de la FCFS amb l’únic suport d’una Platafor-ma Pro Seleccions Catalanes que li riu les gràcies, tot i que aquestes dues institucions veuen perillar les seves suculentes subvencions. Ningú entendria que, en temps de crisi, el govern es dediqués a promocionar internacionalment l’esport català quan els nostres esportistes de base no poden ar-ribar a final de mes.

Recentment ha estat destituït de tres càrrecs públics molt importants

la Federació Catalana de Futbol Sala ha rebut més de 330.000 euros en subvencions en els dos darrers anys, malgrat que només té 32 clubs inscrits, quan abans en tenia 150

Una federació sota sospita

amb el que ingressava per la seva part del premi ARC, ja en tenia su-ficient. López va acabar cobrant allò pactat, però va ser després de denunciar el que passava en una carta que va enviar a un dels nom-brosos ‘foros’ de futbol sala a inter-net. Albert López i el seu ajudant en el Mundial de Reus, Cristian Roldán, van ignorar aquest epi-sodi i es van comprometre, quan formaven part de la candidatura de Jordi Casals a la presidència de

Jordi Eduardo, president de la FCFS ARXIU

la FCF, a desvincular el futbol sala de la FCF i portar tots els clubs a la FCFS. Però la jugada els hi va sor-tir malament. La victòria d’Andreu Subies consolida la força i l’auto-nomia del futbol sala català dins de la FCF.

Les preguntes que toca fer ara són evidents: I les subvencions? On han anat a parar? Com s’en-tén que una federació que ha rebut més de 600.000 euros en subvencions hagi passat de tenir 150 clubs en la seva millor època a tenir-ne només 32. La resposta és ben senzilla. Les competicions que organitza la FCFS són un desgavell i els clubs han preferit l’estabilitat i el bon funcionament competitiu que els ofereix el Comitè de Fut-bol Sala. Aquesta és la realitat de la FCFS, a la qual el Consell Català de l’Esport, ara que ha recuperat el seny amb l’arribada d’Albert Mar-co a la Direcció General, hauria de revisar les subvencions que rep, ja que no es poden malbaratar en temps de crisi els seus diners, de-dicats a la promoció de l’esport.

la FCFS ha rebut 600.000 euros en subvencions que no arriben als 32 clubs catalans

El futbol sala ja es troba representat pel Comitè de la FCF, on hi ha inscrits 430 clubs

Ivan Tibau i Albert Marco ja estan posant ordre a l’esport catalàRafel Niubò, polític d’ERC

Page 24: mind the, gap, rt

Contra el Madrid?A gaudir i no a patir

mics, jo encara ric! Ho he de reconèixer: m’ho vaig passar ‘teta’ amb el partit dels nostres al Bernabéu. I és que la cule-rada necessitava una resposta contundent, clara, després

del ‘show’ de la Copa. Ho necessitàvem aquí, però encara més allí, on ja començaven a treure pit i posar en dubte el regnat del nostre Barça –“fin de ciclo”, deien–. Doncs, a les primeres de canvi, el cicle s’ha tornat a posar en marxa, deixant amb un pam de nas a tots aquells que van dubtar de que aquests nois s’aixecarien i respondrien al camp les acusacions, insults, vexacions, faltes de respecte, menyspreus i un llarg etc. que hem hagut de suportar i patir els que som del Barça i ens estimem aquest club.

Ja tocava. Acostumats a guanyar-ho pràcti-cament tot. A passejar-nos per la majoria de camps amb un futbol de treure’s el barret, la victòria del Bernabéu a la Champions va saber millor que cap perquè el barcelonisme venia de tastar el gust de la derrota i ens bullia la sang. Magnífica l’actitud de l’equip. Primer ‘round’ a la butxaca i ara a tancar l’eliminatòria a casa. Un partit final que ha de ser una festa del bar-celonisme, on el culer ha d’anar a gaudir i no a patir. Donar el cop de gràcia al Madrid d’un Mourinho que de ben segur jugarà a una altra cosa. Ep! no perquè vulgui ‘Mou’, sinó perquè les baixes de Sergio Ramos i Pepe, per sanció, i un Khedira que arrossega molèsties, obliguen el tècnic a proposar un altre futbol. Problema. Per què? Doncs perquè l’equip del portuguès en sap, i molt, de defensar, però d’anar a l’atac, jo almenys, encara no ho he vist... I tot adobat amb un Cristiano Ronaldo que ja es comença a queixar del joc ranci dels blancs... Si demà la cosa es tanca amb golejada i ball final, la Copa guanyada a Mestalla potser començarà a semblar menys Copa.

El Camp Nou ha d’esclatar demà una i mil vegades en un par-tit que ha de servir per a donar el cop de gràcia al Madrid

Quique GuaschAl soci no se’l pot enganyar... més!

Maaambo!

A

Guardiola va esclatar contra Mou quan es complien 106 rodes de premsa

1 El comissari de la UEFA va ser l’impulsor de l’expulsió de Pinto i Chendo

2 El millor del Schalke-United va ser l’àrbitre: Velasco Carballo

3

Editor: Dalmau CodinaDirector: Xavi MirRelacions externes: Quique GuaschEdita: Ediciones GOL España, S.L.

Redacció: Rambla de Canaletes, 1406ª planta. 08002 Barcelona.E-mail: [email protected].: 93 343 68 63 Fax: 93 221 50 71

Imprimeix: ImprintsaDipòsit Legal: T-649/04 ISSN: 1698-5931

Difusió controlada perDISTRIbucIóN gRaTuITa

a la tele :Dilluns 2TENNIS MÀSTER 1000 MADRID

Fins diumenge MarcaTV 12 hFuTbOL LLIGA BBVAEspanyol-athletic GolTV/PPV 21h

Dimarts 3bÀSQuET NBA - PLAYOFFSLakers-Dallas C+Dep. 04:30hFuTbOL CHAMPIONS LEAGUEbarça-Madrid La1 20:45 h

Dimecres 4bÀSQuET LLIGA ACBM. alacant-Regal barça E3 20 hFuTbOL CHAMPIONS LEAGUE

M.united-Schalke TV3 20:45 h

Dijous 5bÀSQuET LLIGA ACB

DKV Joventut-c. Laboral E3 20 hFuTbOL EUROPA LEAGUE

Vila-real-Porto Cuatro 21:05 h

braga-benfica Canal+ 21:05 h

Divendres 6bÀSQuET FINAL FOUR EUROLLIGAPanathinaikos-Montepaschi Tdp. 18hMadrid-Maccabi Tdp. 21 h

Dissabte 7FuTbOL LLIGA ADELANTEbarça b-albacete E3 18hFuTbOL LLIGA BBVAValència-R.Societat GolT/C+Liga 18h

atlético-Màlaga GolTV/C+Liga 20hSevilla-Madrid TV3/LaSexta 22h

Diumenge 8FóRMuLa 1 GP DE TURQUIAcursa LaSexta/TV3 14 hbÀSQuET FINAL FOUR EUROLLIGA

Final Tdp. 16:30 hFuTbOL LLIGA BBVA

barça-Espanyol GolTV/C+Liga 19 hSaragossa-Osasuna Canal+ 21h

Barcelona-MadridDimarts 3 La1 20:45 hÚltim Barça i Madrid, aquest cop al Camp Nou i amb Wembley a la vista.