42 el 3 de vuit DIVENDRES, 19 DE MAIG DEL 2017

ECONOMIA

ww

w.e

l3de

vuit

.cat

ACTUALITAT TERRA I PAGESIA

Ponent, 54 | 08720 Vilafranca del Penedès | T. 938 924 320

Rebaixa en la declaració de la rendaEls que feu la declaració de la renda per a persones físiques pel mèto-de d’estimació objectiva, també anomenat sistema de mòduls, heu de tenir present que alguns índex de rendiment net s’han reduït.El Ministeri d’Hisenda, a petició de diferents comunitats autònomes i d’esmenes presentades per Unió de Pagesos de Catalunya, ha aprovat una reducció de mòduls per adequar la fiscalitat a la pèrdua d’ingressos que el 2016 van patir les explotacions amb vinya com a conseqüència d’adversitats climàtiques.Així, si teniu l’explotació de vinya a la zona de l’Alt Penedès, o a al-gun dels següents municipis del Baix Penedès: l’Arboç, Banyeres del Penedès, la Bisbal del Penedès, Llorenç del Penedès o Sant Jaume dels

Domenys, el coeficient passa de 0,32 a 0,22.A l’Alt Penedès, en cultiu de l’olivera, també es contempla una reducció on el coeficient, que passa a ser de 0,13.En el cas de producció de fruits no cítrics, el coeficient passa a 0,19 en les zones de Avinyonet del Penedès, Castellet i la Gornal, Pontons, Sant Sadurní d’Anoia, Subirats i Torrelavit.A més de la reducció en els anteriors índex, també se n’han produït en altres cultius. Cal, doncs, que el vostre assessor fiscal n’estigui al cas.A les nostres oficines trobareu especialistes que, a més de poder trami-tar-vos la declaració de renda amb les màximes garanties, us oferiran un assessorament fiscal expert.

A fi de conèixer la situació de l’accés dels ajuts i/o subvencions disponibles per al sector vitivinícola ens hem posat en con-tacte amb Miquel Rius, gerent de Rius i Rius Assessors, consultoria que compta amb un experimentat equip d’enginyeria i gestió vitivinícola (“Wines Engineering Service”) que continua presentant un dels millors balanços del sector, tant pel que fa al nombre d’expedients cursats com per l’alt percentatge d’aprovacions aconse-guides.

Quina valoració ens pot fer respecte del programa d’ajuts al sector vitivinícola?

Com és ben sabut, la darrera línia d’ajuts des-tinada al sector vitivinícola emanava de les

disposicions establertes en el marc de la refor-ma de la Política Agrícola Comuna (PAC) per a l’aplicació de les mesures del programa de su-port, especial i específic, al sector vitivinícola pel període 2014-2018 que, de fet, va funcionar molt bé per a la convocatòria del 2014, havent marcat una fita “històrica” pel que fa al percen-tatge d’ajuts destinats a les inversions per a la innovació i la millora de la producció i/o comer-cialització de productes vitivinícoles; 40% del valor de les inversions realitzades i acreditades a fons perdut. La convocatòria corresponent al 2015 va tornar a uns termes mitjans de “nor-malitat”, sobre el 20%, prou interessants. La següent convocatòria va ser rebutjada de ple, a escala estatal “per manca de disponibilitats pressupostàries”.

Així, doncs, què en pot esperar, el sector?

En aquests moments, per mitjà de les Taules Sectorials del Departament d’Agricultura, i mercès al suport i bona actuació tant de l’INCA-VI com de l’Associació Vinícola Catalana (AVC) s’està donant a conèixer un primer esborrany d’una propera convocatòria per la qual s’apro-varan les bases reguladores dels ajuts destinats a les inversions relatives a la transformació i co-mercialització d’aliments (en què s’enquadren, de bell nou, els vins) i les relatives a la mitiga-ció del canvi climàtic en la transformació d’ali-ments. Aquesta nova convocatòria es faria a l’empara del FEADER (Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural).

Quines actuacions podran ser subvencio-nables?

En principi, l’esborrany que circula (i al qual hem tingut accés) detalla com a prioritàries les següents inversions: millora de la competitivi-tat de les indústries amb processos innovadors

de transformació i/o comercialització dels pro-ductes agrícoles per incrementar-ne el valor afegit; foment de la internacionalització de les empreses agroalimentàries; ús més eficient de l’energia en la transformació dels aliments; ús de fonts d’energia renovables, de subproduc-tes, de residus i altres matèries primeres no alimentàries per impulsar el desenvolupament de la bioeconomia i reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Quines recomanacions d’interès es poden fer arribar als operadors?

Com hem tingut ocasió de manifestar en d’altres convocatòries d’aquests tipus, des de Rius & Rius Assessors estem convençuts que es tractarà d’una molt bona oportunitat per a tots aquells cellers i caves que tinguin

previstes inversions de cara a la nova campa-nya vitivinícola.Caldrà tenir molt en compte els requisits bàsics que s’estableixen per accedir a aquests tipus d’ajuts, com són no tenir deutes amb Hisenda i amb la SS; que el Registre d’Indústries Agrà-ries reflecteixi la situació actual de les instal-lacions; disposar de la Llicència Ambiental posada al dia, i tenir molta cura en la redacció dels projectes tant des del punt de vista tèc-nic (tenen cabdal importància tots els aspec-tes relacionats amb el medi ambient), jurídic i administratiu.Una bona coordinació prèvia ha de resultar fo-namental. Així mateix, la correcta elecció d’es-pecialistes qualificats per a l’estudi i tramitació de les peticions que es formulin és la primera garantia d’èxit.

Miquel RiusRIuS & RIuS ASSESSORS

“Les ajudes són una bona oportunitat per als cellers que vulguin

fer inversions”

ENTREVISTA Jordi Melendo

Jordi Melendo amb Miquel Rius durant l’entrevista | 3D8

Les Gunyoles

Plaques de cava en impressió 3D a les caves Cuscó Berga

El celler Cuscó Berga de les Gunyoles d’Avinyonet acolli-rà aquest diumenge l’acte de presentació de les primeres plaques de cava fetes amb impressora 3D. Aquesta idea innovadora dins del món del

cava surt de la col·laboració de Cuscó Berga i de l’empresa Čapek Maker, ubicada al C/ Tossa de Mar, 22 de Vilafran-ca. Les plaques estan fetes amb un material que es diu PLA, un termoplàstic total-

ment biodegradable i respec-tuós amb el medi ambient obtingut del midó del blat de moro o la canya de sucre. Des que va sorgir la idea han passat 4 mesos fent el modelat de la placa, el disseny i les proves de

resistència corresponents fins arribar al resultat definitiu.A la trobada es presentaran dues plaques, una de color groc i l’altre de color daurat, amb el logo del celler fet amb relleu al mig de la placa i les

inscripcions “caves Cuscó Ber-ga” també amb relleu al faldó de la placa. Totes les plaques estan numerades i es farà una tirada de 200 plaques de cada color.