món a principis segle xxi
TRANSCRIPT
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
INTERNETINTERNET
PER COMENÇARPER COMENÇAR
SÍNTESI
MAPA DE LA UNITAT
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Línia del temps
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Mapa de la unitat
EL MÓN AL PRINCIPI DEL SEGLE XXI
LA DESAPARICIÓ DEL BLOC COMUNISTA
ELS ESTATSUNITS
LA UNIÓEUROPEA
RÚSSIAI LA XINA
EL MÓNISLÀMIC
ELS CONFLICTES
GLOBALITZACIÓI SUBDESENVOLUPAMENT
CANVIS SOCIALSI CULTURALS
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Enllaços d’interès
Àudio de la caiguda del mur del Berlín
Àudio de l’atemptat de l’11-S
Àudio de la mort d’Arafat
PASSA AL WEBPASSA AL WEBPASSA AL WEB
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La desaparició del bloc comunista
Revolucions d’Europa de l’Est
Àudio de la caiguda del mur de Berlín
La dimissióde Gorbatxov
La dissolució de l’URSS
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEPASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE PASSA AL WEB
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Revolucions d’Europa de l’Est
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: La dimissió de Gorbatxov
La dimissió de Gorbatxov
Benvolguts compatriotes, conciutadans: atesa la situació creada amb la formació de la Comunitat d’Estats Independents, cesso en la meva activitat com a president de la Unió Soviètica. Prenc aquesta decisió per consideracions de principi [...] S’ha imposat la línia del desmembrament del país i de la desunió de l’estat, cosa que no puc acceptar. [...] A més, estic convençut que resolucions d’aquesta envergadura s’haurien d’haver pres basant-se en la voluntat expressa del poble (és a dir, un referèndum). [...] El destí va voler que quan em vaig veure al capdavant de l’estat ja estigués clar que el nostre país estava malalt. [...] Avui estic convençut de la raó històrica dels canvis iniciats el 1985. [...] Hem posat fi a la guerra freda, s’ha aturat la cursa armamentista i la dement militarització del país, que havia deformat la nostra economia, la nostra consciència social i la nostra moral.
M. GORBATXOV, discurs de comiat, 1991
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La dissolució de l’URSS
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Els Estats Units
El pes de l’economia nord-americana
El pes de la inversió militar L’ 11-S
Àudio de l’atemptat de l’11-S
El món cinc anys
després de l’11-S
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL WEB
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El pes de l’economia nord-americana el 2006
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El pes de la inversió militar
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’atac de l’11-S a les Torres Bessones
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: El món cinc anys després de l’11-S
El món cinc anys després de l’11-S
Sembla raonable pensar que dinou homes no poden canviar la història. Però ho van fer. Cinc anys i dues guerres americanes més tard, el món creat pels segrestadors de l’11 de setembre és més fosc del que ningú podia preveure al començament del nou segle. [...] Un relat honest ha de concloure que el nombre de gihadistes i de simpatitzants probablement s’ha multiplicat des de llavors. I s’ha multiplicat en part com a resultat de la resposta dels Estats Units. La primera de les dues guerres que George Bush va llançar després de l’11 de setembre va semblar un èxit inicial i comparat amb la segona [la invasió de l’Iraq al març de 2003] encara ho és. [...] Allà [l’Iraq], tres anys i mig després, la lluita i el terrorisme maten centenars de persones cada mes, i serveixen de consigna als gihadistes per reclutar nous membres i com a camp d’entrenament on millorar les tàctiques militars. [...] L’Iraq ha estat un gol en pròpia porta en la batalla per guanyar-se l’opinió política, i no tan sols la musulmana. Fa cinc anys Occident estava darrere dels Estats Units. Ara es troba dividit: una enquesta rere una altra reflecteixen la profunda desconfiança entre els aliats tradicionals dels Estats Units, desconfiança que fa que la cooperació en tot, des de la proliferació nuclear fins al comerç, sigui més difícil. [...]
The Economist, 31 d’agost de 2006
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La Unió Europea
La Unió Europea el 2007 Desigualtats en el PIB Desigualtats en el PIB per càpita
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La Unió Europea el 2007
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Desigualtats en el PIB
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Desigualtats en el PIB per càpita
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Rússia i la Xina
És una democràcia,
la Rússia de Putin? (I)
És una democràcia,
la Rússia de Putin? (II)
Creixement del PIB a la Xina
Els contrastos de riquesa a la Xina
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: És una democràcia, la Rússia de Putin? (I)
És una democràcia, la Rússia de Putin? (I)
Putin es va fixar com a objectiu del seu mandat restaurar la governabilitat de Rússia, molt danyada després dels anys del seu antecessor, Borís Ieltsin, en què el Kremlin no va deixar de perdre competències sobre les repúbliques i regions, i enfront d’altres grups no tan formals, com les oligarquies econòmiques i les màfies. Putin aspirava a alliberar Rússia del descontrol i la fragmentació a través de tornar a concentrar el poder en les seves mans. El problema és que des de les eleccions legislatives de 2003 i de ser reelegit com a president, ara fa un any, Putin ha excedit de molt el seu pla de «renacionalització» de la presa de decisions a Rússia, tant en el terreny domèstic com en la seva actuació exterior. Avui per avui, la democràcia a Rússia –almenys el sistema de democràcia liberal tal com la coneixem– està en clara retirada.
R. L. BARDAJÍ, En defensa de la democràcia, GEES, 28 de febrer de 2005
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: És una democràcia, la Rússia de Putin? (II)
És una democràcia, la Rússia de Putin? (II)
Els russos, poques vegades han estat més lliures. «Són molt més lliures que els xinesos. Poden viure bé i divertir-se. Poden llegir, veure i dir el que volen, i accedir a Internet» [...]. Però aquestes tendències positives coexisteixen amb molts signes que Rússia s’està aturant en el camí cap a la democràcia de lliure mercat. [...] L’avaluació anual de l’organització nord-americana en pro de la democràcia Freedom House mostra un deteriorament progressiu de Rússia respecte de les eleccions lliures, els governs representatius i la llibertat de premsa. Les companyies controlades per l’estat suposen ja el 40 % de l’economia, i la proporció augmenta com a part d’un model més ampli de centralització del poder en mans del president i els seus socis més propers. Una dada és que el Fòrum Econòmic Mundial sobre corrupció situa Rússia en el lloc 106 de 117 països quant al «favoritisme en l’atorgament de contractes públics», i en el 108 quant a protecció del dret de propietat. [...]
J. F. O. MCALLISTER, Time Magazine, 2 de juliol de 2006
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Creixement del PIB de la Xina comparat amb el creixement d’altres economies
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Els contrastos de riquesa a la Xina
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El món islàmic
Comparativa del PIB
El govern islamista d’Iran
La situació de les dones
a l’Aràbia Saudita
Al-Qaida
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Comparativa del PIB i el PIB per càpita d’alguns països islàmics
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: El govern islamista de l’Iran
El govern islamista de l’Iran
En l’islam, governar significa únicament aplicar les lleis alcoràniques, o dit d’una altra manera, les lleis divines. Aquestes lleis han de ser obeïdes i executades per totes les persones, sense excepció i sense contestació. [...]
S’obeeix el Profeta perquè Déu ho ha volgut així. I s’ha d’obeir els dirigents del govern islàmic perquè així ho ha volgut Déu.
Principis polítics, filosòfics, socials i religiosos de l’aiatol·là Khomeyni
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: La situació de les dones a l’Aràbia Saudita
La situació de les dones a l’Aràbia Saudita
L’Aràbia Saudita va signar la Convenció per a l’eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones el 2000. No obstant això, les saudites no poden votar, conduir un cotxe, menjar soles en un restaurant, caminar soles pel carrer ni abandonar el país sense el consentiment escrit d’un familiar home. S’han de cobrir el cos sencer i el rostre amb una llarga túnica negra. [...]
Cada dona té un tutor (mahram), que en principi és el seu marit. Si no té marit, aquesta tasca l’exerceix el pare, un germà o fins i tot, un fill menor d’edat. El mahram ha de donar la seva autorització perquè pugui treballar o viatjar. La policia religiosa, que patrulla els carrers, vigila la conducta, la roba i el comportament de les dones, i pot detenir-les per infringir els principis morals i socials tradicionals del país.
M. C. BELAZA, El País, 31 d’agost de 2005. Adaptat
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: Al-Qaida
Al-Qaida: el terrorisme que va canviar el món
Al-Qaida, que en àrab significa «la base», va ser fundada el 1988 per Ossama Bin Laden i Mohammed Atef. L’origen de la xarxa i del seu nom és el refugi per a lluitadors àrabs que hi havia a la localitat pakistanesa de Peshawar des del 1979; aquest lloc de trobada era conegut com «la base». El nom també és degut al fet que aquesta organització s’estructura en cèl·lules independents dirigides per un comandament central o base.
Des del principi, Al-Qaida es va establir com el bloc on es podien integrar els grups extremistes islàmics armats que havien participat en la lluita contra la invasió soviètica de l’Afganistan. L’objectiu principal era, i ho continua sent?, mostrar la seva oposició als governs no islàmics, recorrent a la força en cas necessari.
L. TEJERO, a TodoPolitica.com
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Els conflictes
Els Balcans L’Àfrica subsahariana
L’Orient Mitjà Àudio de la mort d’Arafat
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL WEBAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Els Balcans
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’Àfrica subsahariana
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’Orient Mitjà
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Globalització i subdesenvolupament
El domini dels fluxos financers
Grans centres de l’economia mundial
Les potències a l’economia mundial
Distribució del comerç mundial
Índex de Desenvolupament Humà en el món
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El domini
dels fluxos financers
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Grans centres de l’economia mundial
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Participació de les potències
a l’economia mundial
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Distribució del comerç mundial
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Índex del Desenvolupament Humà en el món
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Canvis socials i culturals
Evolució de la població urbana
AMPLIARAMPLIAR
Principals fluxos migratoris mundials
AMPLIARAMPLIAR
Grups ètnics a Nova York
AMPLIARAMPLIAR
Percentatges de dones en alguns parlaments
AMPLIARAMPLIAR
La bretxa digital
AMPLIARAMPLIAR
Telefonia mòbil i Internet en el món
AMPLIARAMPLIAR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Evolució
de la població urbana
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Principals fluxos migratoris mundials
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Grups ètnics
a Nova York
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Percentatges de dones
en alguns parlaments
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: La bretxa digital
La bretxa digital
El problema de la bretxa digital té una perspectiva tecnològica, però també social, cultural i econòmica, perquè totes van entrellaçades entre si, en una mesura més o menys gran. La bretxa tecnològica suposa no poder accedir o no saber utilitzar la tecnologia. Aquesta primera exclusió pot ser deguda a tres raons: no comptar amb els mitjans tècnics i econòmics necessaris; no saber què fer amb la tecnologia, quin profit treure’n, i no tenir cap interès en la tecnologia. La bretxa econòmica és ben clara; si no tens diners per comprar-te un PC, per tenir una connexió a Internet... no pots tenir accés a les oportunitats de les TIC. La bretxa social es refereix al fet que segons quin estrat social ocupis, tindràs més o menys probabilitats de tenir accés a les TIC. [...] finalment, hi ha la bretxa educativocultural que es reflecteix, d’una banda, en el fet d’estar familiaritzat o no amb les TIC, el seu ús, les seves capacitats, etc., i de l’altra, amb el fet que els continguts de la Xarxa es troben majoritàriament en un sol idioma, cosa que pot provocar una situació de «colonialisme lingüístic».
F. J. GARCÍA GÓMEZ, a Pez de plata
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Penetració de la telefonia mòbil i Internet en el món
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Síntesi (I)
La política d’obertura de Gorbatxov i les revoltes populars del 1989 a l’Europa oriental van significar la fi del bloc comunista. Les antigues repúbliques soviètiques van iniciar un procés de transició cap a la democràcia
i el capitalisme.
Després de la dissolució de l’URSS, al començament de la dècada dels noranta, els Estats Units es van convertir en l’única superpotència mundial gràcies
a l’enorme poder econòmic, militar, polític i cultural.
Els últims anys s’han anat incorporant nous països a la Unió Europea, que avança amb rapidesa cap a la unió econòmica, i més lentament cap a la unió política.
Els darrers anys, Rússia ha recuperat gran part de la seva influència a l’exterior i del seu potencial econòmic gràcies als recursos energètics. L’obertura de la Xina a Occident ha convertit aquest país en un dels principals motors de
l’economia mundial.
SÍNTESI (II)SÍNTESI (II)
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 15
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Síntesi (II)
El món islàmic és un espai divers que avui dia s’enfronta a un seguit de problemes econòmics i ideològics que generen tensionsi conflictes.
En les últimes dècades ha tingut lloc un procés de globalització. La globalització ha permès a diversos països superar la seva situació de subdesenvolupament i, en alguns casos, convertir-se en els nous centres de l’economia mundial. Tanmateix, n’hi ha d’altres que no gaudeixen dels beneficis d’aquest procés.
En les darreres dècades s’han produït un seguit de canvis socials molt significatius, especialment als països desenvolupats.
Els darrers anys, els avenços científics i tecnològics se succeeixen a gran velocitat i afecten tots els aspectes de la nostra vida.