Novembre 2011 n. 139

Manteniment a l’alça de l’activitat

Anàlisi mensual d’economia i empresa

Llum verda al corredor mediterrani

La Comissió Europea s’hi pronuncia a favor

ESPECIAL: EMPRESES D’INSPECCIÓ

La infraestructura ha d’aportar més competitivitat a l’economia

El creixement de les empre-ses d’inspecció i certificació és possible gràcies a l’incre-ment de la regulació, tant a nivell nacional com global, i a l’augment de la subcontracta-

ció de les activitats d’inspec-ció tant del sector públic com privat. Alhora el consumidor final està cada cop més preo-cupat per la qualitat, la segu-retat i l’impacte ambiental.

Tot i que les inspeccions tèc-niques de vehicles són avui dia les més nombroses, en els darrers anys han aparegut no-ves normes que afecten a la gestió de la qualitat, el medi

ambient i la prevenció de ris-cos dins de l’àmbit empresa-rial. Tenint en compte això, les empreses del sector veu-en amb optimisme el futur.

PÀGINES 23 A 34 >>

EMPRESA

Entrevista a Albert Calzada, president de la Unió Empre-sarial del Penedès.

pàg. 4 >>

Entrevista a Olga Orós, directora de màrqueting de Cosmètica Gran Consum de Henkel.

pàg. 8 >>

Entrevista a Lucio Fernández, director de RH d’Antena 3 TV.

pàg. 9 >>

El Decàleg: deu opinions de deu experts.

pàg. 14-15 >>

Social Car, el primer portal de lloguer de cotxes entre particulars.

pàg. 16 >>

ECONOMIA

El catedràtic Joan Tugores repassa les característiques del Mittelstand alemany i analitza si a casa nostra també el tenim.

pàg. 19 >>

El mapa: Les ciutats més cares del món.

pàg. 20-21 >>

El catedràtic Oriol Amat analitza les dificultats per finançar la innovació.

pàg. 22 >>

ESTILS DE VIDA

Entrevista a José María Bermúdez de Castro, paleon-tòleg i codirector del projecte d’Atapuerca.

pàg. 35 >>

LES SECCIONS

Malgrat la crisi, les empreses d’inspecció i certificació es mantenen i, fins i tot, en alguns casos arriben a créixer. Actualment, l’ENAC és l’organisme designat per l’Administració per establir i mantenir el sistema d’acreditació a nivell nacional, seguint les polítiques establertes per la Unió Europea.

Finalment, el corredor me-diterrani formarà part de la Xarxa Transeuropea de Trans-ports (TEN-T). La Comissió Europea s’hi ha mostrat clara-ment a favor. Aquesta notícia tan esperada pel sector insti-tucional i empresarial català arriba, però, en plena crisi. És per això que des de la Gene-ralitat de Catalunya ja s’ha de-manat al govern central que consideri el projecte com a

prioritari. Això representaria que el 2020 ja podria estar en-llestit.El Corredor tindrà 1.300 qui-lòmetres de llarg i passarà per quatre comunitats autònomes: Catalunya, Comunitat Valenci-ana, Múrcia i Andalusia, i ha de pemetre millorar conside-rablement el transport de mer-caderies, aportant més com-petitivitat a l’economia.

PÀGINA 3 >>

2 OPINIÓ / Sumari MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011

No ha passat ni mig any des de les darreres elecci-ons, i ens trobem de nou immersos en plena cam-panya electoral, tot i quea la pràctica els polítics ja s’han posat en marxa desde fa setmanes i, fins i tot, mesos. Tot i que per primer cop en molts anys ens tro-bem amb uns resultats més que previsibles, els partitsno escatimen esforços per aconseguir algun vot.

Els propers quinze dies les agendes dels nostres polí-tics estaran supeditades a la cita del 20-N. Tornarem a sentir retrets a banda i ban-da. Aquest cop, més que mai, la lluita pot ser només entre dos, fet que perjudicarà enor-rrmement els altres actors delmapa polític. En qualsevol cas, la crisi fa preveure una campanya amb poques sor-rrpreses. Les paraules més

repetides, probablement, seran ocupació i austeritat. Les promeses del passat, en el present actual, ja no tenensentit, ningú se les creuria.

Mentrestant, els ciutadanses mostraran distants en-front de tanta posada enescena. L’argument d’una campanya electoral és, amb poques diferències, sempre el mateix. De tot plegat, però, el més preo-cupant és que qui els estan ocupant càrrecs importantsper al país estaran bolcatsa la campanya, en comptesde resoldre els problemes i aportar solucions a la si-tuació actual. Ara més que mai, no ens podem perme-tre paralitzar el país durant15 dies, als quals cal afegir-hi el període preelectoral ipostelectoral.

EDITORIAL

PERÍODES ELECTORALS ESCASSAMENT PRODUCTIUS

DIRECTORID’EMPRESESEditorialAbengoa .................................12Alternativa 3...........................11AMR .......................................13Antena 3...................................9Bankinter ................................12CaixaBank...............................12Dexia ......................................13Eroski......................................12Grup Restaura ........................13H&M.......................................13Heinz.......................................11Henkel ......................................8Iberia ......................................13Kutxa ......................................11La Caixa..................................11La Piara...................................13Marcilla ..................................11McDonald’s ............................13Mercadona .............................13Nokia ......................................13Orange....................................11Philips Electronics ................. 13Poolbike....................................6PwC ........................................13Renfe ......................................13Repsol...................................... 7Ryanair ...................................13Sacyr.......................................13Samsung.................................13Seat ........................................13Social Car ...............................16Sony........................................13

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Director Administració: Ramon Thomas. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Delegada Madrid: Maika Fernández. Director Cap ÀreaDirecció: Carles Vives.c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.410.66.37 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. M-40, portal 13, bajo 27. 28921 Alcorcón (Madrid). Tel. 91 116.96.82

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Gerard Arias, Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Miquel Bonet. Col·laboradors: Jordi Arasa. Responsable de Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: DiegoCalderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS:Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a al-tres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPEC

Premi a l’Excel·lènciaen Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millortrajectòria professional enla difusió de l’economia

CONTROL OJD

STATT FF

3NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

de les emissions del transport d’aquí al 2050, deixant d’emetre més d’un milió de tones de CO2 l’any a l’atmosfera.

La posició del GovernEl conseller de Territori i Sos-tenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Lluís Recoder, va manifestar, just després de saber-se la decisió de la Co-missió Europea, la voluntat que el tram català “estigui en-llestit i plenament operatiu el 2020” (tot i que la previsió real s’ha fixat pel 2030). Les nego-ciacions s’han de dur a terme ara amb el govern central per aconseguir que es prioritzi el corredor mediterrani abans que el central. Amb paraules de Recoder, “Brusel·les ha de-cidit uns corredors prioritaris, però són els Estats els qui els han d’impulsar.” El conseller ha fet una crida a les institu-cions catalanes, de la Comu-nitat Valenciana, Múrcia i les Illes Balears per tal que es se-gueixin mobilitzant perquè el Corredor del Mediterrani sigui prioritari.

L’enllaç essencial amb EuropaEL CORREDOR DEL MEDITERRANI

CRISTINA S.

El desitjat Corredor del Medi-terrani finalment serà una rea-litat. La Comissió Europea ha donat llum verda a la proposta feta pel Ministeri de Foment espanyol de manera que, final-ment, aquest Corredor formarà part de la Xarxa Transeuropea de Transports (TEN-T). La no-tícia ha estat rebuda amb mol-ta satisfacció i, en paraules del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, la decisió de la Comissió Europea “és un èxit col·lectiu de Catalunya, Espanya i Eu-ropa.” Juntament amb els al-tres quatre corredors inclosos (Central, l’Atlàntic, el Cantà-bric-Mediterrani i l’Atlàntic-Mediterrani), que estaran connectats en diversos graus amb l’eix mediterrani, la xarxa bàsica conformarà una malla que aportarà més competitivi-tat a l’economia. Espanya haurà d’invertir un total de 49.800 milions d’euros fins el 2030 per tal de construir els cinc corredors espanyols en el termini previst. D’aquests, 19.424 milions d’euros corres-ponen al Corredor del Mediter-rani fins a Algesires i la seva connexió fins a Sevilla. D’altra banda, per tenir les xifres cla-res, el Corredor Central re-querirà 11.621 milions més, l’Atlàntic uns altres 11.699 mi-lions, el Cantàbric-Mediterrani 13.168 i l’Atlàntic-Mediterrani uns 6.025 milions d’euros. El fet que el projecte estigui inclòs dins la xarxa RTE-T permetrà rebre ajuts de la Unió Europea fins un màxim de 6.340 milions d’euros per a la seva construc-ció, l’equivalent al 20% del total. Foment, amb el ministre Blan-co al capdavant, assegura que Espanya no tindrà problemes en desemborsar 7.000 mili-ons d’euros l’any i que això en cap cas condicionarà la resta d’inversions en altres noves infraestructures o en manteni-ment de les ja existents. El Corredor del Mediterrani tindrà 1.300 quilòmetres de

llarg i passarà per quatre comu-nitats autònomes: Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia i Andalusia. La seva posada en funcionament també permetrà passar dels 2,9 milions de pas-satgers actuals als 7,7 i, un cop finalitzades les obres, aquest corredor disposarà d’una línia de mercaderies i d’una línia d’alta velocitat per al transport de viatgers. A més, la línia de mercaderies connectarà tots els ports i les instal·lacions lo-gístiques ferroviàries del traçat i permetrà el pas de trens de fins a 750 metres de longitud.

Nou escenari de transports i medi ambientSegons ha explicat el vicepresi-dent de la Comissió i comissari de Transports de la UE, Siim Kallas, “la xarxa suposa unir 83 ports europeus, la construcció de 37 aeroports, la realització de 15.000 km d’AVE i 365 grans projectes transfronterers que reduiran els colls d’ampolla.” A més, ha puntualitzat que “sen-se bones connexions, Europa no creixerà. La fragilitat de les interconnexions és un obstacle per al creixement econòmic.” La nova connexió amb Europa farà que l’ample de via s’unifiqui i es faci servir l’ample europeu. D’aquesta manera, les xarxes de transport seran interopera-bles fent que els trens de mer-caderies pugin circular sense problemes per tot Europa sen-se haver de canviar la càrrega dels combois, permetent així estalviar temps i diners. A més, la nova xarxa contribuirà a assolir els objectius de la UE en matèria de canvi climàtic. La TENT-T permetrà reduir el 60%

La Comissió Europea ha aprovat el projecte ferroviari del Corredor Mediterrani presentat per Foment que farà possible el tant necessari creixe-ment econòmic d’Europa. Des de Catalunya es reclama que el tram català estigui llest el 2020.

Catalunya demana que el tram català estigui enllestit el 2020, just 10 anys abans del previst

Empresa

La veu de les institucionsSindicats i patronals catalanes han rebut també amb entusias-me la notícia de l’aprovació del Corredor Mediterrani. Des d’UGT es posa l’accent en el fet que la mitjana europea de la circulació de mercaderies a Europa és d’un 18%; a la zona escandinava d’un 50% mentre que al corredor del mediterrani és només del 4%. D’altra banda, per part de PIMEC també es celebra la decisió però exigeix al futur govern de l’Estat sorgit del 20N que situï l’execució del Corredor Mediterrani com a prioritat absoluta d’inversió per als propers anys. A més, han destacat que “el Corredor del Mediterrani garanteix la con-nectivitat de Catalunya i l’Estat amb Europa però també amb el món a través dels ports del Mediterrani. Tot plegat afavo-rirà el nostre comerç exterior i generarà llocs de treball.” Final-ment, PIMEC ha expressat que “convindria primer acabar les connexions ferroviàries amb els ports del Corredor, així com modernitzar i ampliar la concor-reguda línia Barcelona-Valèn-cia”. La Cecot, per la seva part, demana també, “per eficiència, per cost i per sentit comú”, que es prioritzi el Corredor Medi-terrani en el desplegament de xarxes a l’Estat espanyol. D’altra banda, les Cambres de Catalunya, València, Múrcia, Andalusia i les Cambres de les Illes Balears, juntament amb les organitzacions empresarials Foment del Treball, Cierval, Croem, Cea i Caeb celebren una decisió que ajudarà l’activitat empresarial. El president del Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, ha destacat que “per complir les necessitats d’inversió que requereix aquest corredor ferroviari hauran de buscar-se les millors fórmules de col·laboració públic-priva-des i assegurar els terminis per a la seva execució segons el projecte tècnic presentat, en el seu moment, pel Ministeri de Foment.”

Gràfic de la Xarxa Transeuropea de Transport, referent a la zona de la península ibèrica. / Ministeri de Foment

Melilla

Palma de Mallorca

Avilés

Jaén

León

Lugo

Cádiz

Gijón

Ávila

Soria Huesca

Málaga

Huelva

Mérida

Murcia

Madrid

Cuenca

Zamora

Oviedo

Ferrol

Bilbao

LleidaGirona

Toledo

Burgos

Teruel

Logroño

Almería

Granada

Córdoba

Sevilla

Badajoz

Cáceres

Alacant

Ourense

Segovia

AlbaceteValencia

A Coruña

Zaragoza

Palencia

Castellón

Algeciras

Barcelona

Santander

Tarragona

Salamanca

Pontevedra

Valladolid

Ciudad Real

Guadalajara

Pamplona/Iruña

Vitoria-Gasteiz

Santiago de Compostela

Donostia-San Sebastián

Cartagena-Puerto Cartagena

Ceuta

RED TRANSEUROPEA DE TRANSPORTERed básica de ferrocarriles. Corredores mixtos

0 100 200 300 400 km

Santa Cruz de Tenerife

Las Palmas de Gran Canaria

Viajeros

Mercancías

Mixta

Red Global de ferrocarriles

4 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011EMPRESA / Associacions

REDACCIÓ

Com valora el recent anunci del Govern de la Generalitat i el Central d’haver aconseguit el Corredor Mediterrani Ferroviari de Mercaderies?Molt positivament. Des de la resta de l’Estat s’estava pres-sionant per altres alternati-ves, com l’Eix Madrid-País Basc-França o l’Eix València-Saragossa-França, però final-ment s’ha impulsat la lògica. Aquesta opció assegura mi-llor el binomi cost-benefici, és a dir, eficiència i justifica-ció de la inversió segons les necessitats i el retorn eco-nòmic. L’Eix Mediterrani que passa per Catalunya ja fa se-gles que és la via de comuni-cació més còmoda i efectiva de la Península amb la resta del continent, ho és des de l’època dels romans, i aquest futur Eix de mercaderies era una assignatura pendent.

Per què parlem d’una assig-natura pendent?Ja fa dècades que molts sec-tors econòmics i empresari-als de la façana mediterrània, des d’Algesires fins a La Jon-quera, reclamaven aquesta infraestructura. No fa falta recordar que la franja medi-terrània representa el 40% del PIB espanyol. Espanya té un ample de vies diferent al de la resta d’Europa, no tenim ter-minals ferroviàries adequa-des per rebre els llarguíssims trens de càrrega que circulen per Europa i no tenim bones interconnexions amb els cen-tres logístics. Calia una apos-ta ferma en aquest sentit.

Quins beneficis comportarà per Catalunya?Actualment, les empreses que importen i exporten es veuen limitades majoritàriament al transport amb camió, fet que satura les nostres carreteres; al transport per vaixell, una bona alternativa menys cos-tosa però lenta; i al transport per avió, amb les limitacions

que aquest mitjà comporta pels grans volums de càrre-ga. El tren de mercaderies és imprescindible avui dia i portem ja dècades d’endar-reriment en aquest aspecte. La internacionalització és la gran perspectiva de futur per les empreses catalanes, i aquesta serà una eina més al seu abast. Es calcula que els efectes de les inversions per a la seva construcció as-solirien un 1,94% del PIB ca-talà, l’1% del seu valor afegit, al 0,7% de la població activa i al 3,7% de l’actual desocu-pació. A més també s’han de tenir en compte les noves

oportunitats de negoci, trans-port, logística, productivitat i eficiència energètica que es derivaran gràcies al nou cor-redor.

Parlem, doncs, d’una millora de la competitivitat?Evidentment. El fet de con-nectar tot el vessant mediter-rani de l’Estat amb França, Bèlgica, Alemanya, els Països Bàltics i els Països Escandi-naus, amb interconnexions amb altres territoris com Ho-landa, Polònia o Rússia, per exemple, obre unes possibili-tats de mercat impensables a dia d’avui. El tren és un mitjà

eficaç, ràpid, proper, amb uns costos acurats i una conta-minació més baixa. Farà les empreses més competitives perquè rebaixarà els costos logístics. Per l’empresa cata-lana suposarà un plus molt important. I no només per les empreses que ja tenim aquí. Suposarà també un important reclam per aconseguir que companyies estrangeres ens contemplin com un enclava-ment atractiu on instal·lar-se.

I, en concret pel Penedès,què suposarà?L’Alt i el Baix Penedès es tro-ben al bell mig d’aquest Cor-redor Mediterrani i això ens ha de beneficiar clarament. Pel nostre teixit econòmic i empresarial implicarà un augment molt clar de possi-bilitats. Per això, des d’enti-tats com la nostra ja fa molt temps que reclamàvem aques-ta infraestructura i ara treba-llarem perquè la seva posada en marxa tingui al Penedès les conseqüències desitjades d’increment de la competiti-vitat. També ajudarà a poten-ciar una logística d’escala que

afavorirà l’empresariat del territori.

Li semblen correctes els terminis i les inversions anun-ciades pel president de la Generalitat i el ministre José Blanco?51.300 milions d’euros supo-sen una xifra importantíssima i és evident que, en l’actual moment de crisi, això molt probablement implicarà l’en-trada d’inversors privats en el projecte, perquè el Govern difícilment ho podrà assumir tot sol. I pel que fa al termini per enllestir el projecte, ens agradaria que entrés en fun-cionament abans, però ente-nem que el 2020 és una data acurada, tenint en compte que s’ha d’executar un pro-jecte immens per a constru-ir dues línies d’alta velocitat independents per a merca-deries i per a passatgers. És molt important per tota la nació els altres 4 corredors que s’interconnectaran cre-ant una xarxa que aproparà a tot el territori amb Europa i Àfrica. Tanmateix, hi ha pri-oritats i començar per l’eix Mediterrani ho és.

I què li ha semblat el paper de la Generalitat en aquest procés?El president Mas ha fet del corredor Mediterrani una de les seves prioritats des del primer moment i la seva intervenció ha estat molt important per aconseguir l’impuls definitiu per part de Foment. A més, recentment, quan ha pres possessió com a president de l’Euroregió Pi-rineus-Mediterrani, ha tornat a prioritzar aquesta infraes-tructura, demanant un impuls conjunt dels seus integrants, Catalunya, Aragó, Balears, Languedoc-Rosselló i Midi-Pyrenées. Una implicació, doncs, digna de destacar, que deixa clar la prioritat dels corredors de mercaderies.

“El Corredor Mediterrani Ferroviari de Mercaderies marcarà el nostre futur”

ENTREVISTA A ALBERT CALZADA I VILASECA, PRESIDENT DE LA UNIÓ EMPRESARIAL DEL PENEDÈS (UEP)

“L’Alt i el Baix Penedès es troben al bell mig d’aquest Corredor i això ens ha de beneficiar”

El Penedès, per la seva ubicació geogràfica es beneficiarà clarament del Corredor del Mediterrani. De fet, des d’entitats com la Unió Empresarial del Penedès ja fa molt temps que es reclamava una infraestructura ferroviària d’aquestes característiques. En paraules del president de la UEP, “el Corredor generarà noves oportunitats de negoci, transport, logística, productivitat i eficiència energètica.”

Albert Calzada, president de la Unió Empresarial del Penedès (UEP). / CEDIDA

“Entenem que el 2020 és una data acurada, tenint en compte que s’ha d’executar un projecte immens”

6 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011EMPRESA / Emprenedoria

SEAT, un consorci d’em-preses catalanes i dos centres tecnològics de la xarxa TECNIO d’AC-C1Ó han posat en marxa ENERGEST, un projecte amb l’objectiu de redu-ir el consum energètic de les empreses indus-trials. El nou sistema permet optimitzar l’efi-ciència dels processos industrials gràcies a un dispositiu de predicció energètica totalment pi-oner per a les fàbriques. Així, ENERGEST detec-ta les pèrdues d’energia gràcies a l’ús de tècni-ques de mesurament de consum energètic basa-des en intel·ligència ar-tificial. Aquestes eines intel·ligents gestionen de forma automàtica els consums produïts en una planta industri-al i adapten de mane-ra instantània aquests consums segons les necessitats que sorgei-xen durant el cicle pro-ductiu.

Menys costos energètics i de produccióL’optimització del con-sum energètic permet, per exemple, calcular indicadors clau com el cost de l’energia per cotxe i reduir les taxes de CO2 que les indús-tries emeten a l’atmos-

fera. SEAT calcula que l’aplicació del sistema ENERGEST a la planta de Martorell permetrà estalviar gairebé 3.000 tones de CO2 a l’any, una xifra que equival a l’efecte d’uns 260.000 arbres per cicle anu-al (gairebé el 8% de tot el Parc Natural del Montseny). Així mateix, l ’apl icació d’ENER-GEST suposarà un gran impacte en la competi-tivitat de les plantes in-dustrials en què s’adopti ja que, a més de l’opti-mització energètica i la reducció d’emissions de CO2, rebaixa els costos energètics i de produc-ció. Altres factories del Grup Volkswagen estan estudiant la viabilitat d’aplicar el sistema amb els mateixos principis d’optimització energèti-ca en el cicle productiu.

i Qatar són altres països on la companyia centra els seus esforços comer-cials. I és que, realment, des de la seva creació l’any 2008, la firma s’ha dedicat a captar l’atenció de l’exterior com a princi-pal focus de negoci. Així, exporta els seus aparells de fitness a 10 països, en-tre els quals cal destacar Canadà, Mèxic, Bulgària, Alemanya o Itàlia. En aquest últim, segon Bos-que, “es va inventar el concepte de pedalar a la piscina”. La firma preveu fabricar aquest any unes 1.000 unitats, el doble que el 2009. A nivell estatal, Poolbi-ke ha tancat un acord amb tots els centres d’El Corte Inglés per co-mercialitzar-hi diferents models de bicicletes. Els equips del València i del Mallorca de primera divisió de futbol també figuren com a clients de la companyia.

Bicicletes aquàtiques que triomfen a l’estranger

TRES NEGOCIS D’ÈXIT

L’empresa catalana Pool-bike, fabricant de bici-cletes aquàtiques, ha sabut treure profit dels mercats emergents. De fet, aquest any preveu doblar la seva facturació gràcies a l’aposta per les exportacions en aquests mercats. Així, les vendes a l’exterior van represen-tar un 65% del total du-rant l’any 2010, una xifra que el 2011 augmentarà fins al 90%. Poolbike dissenya i co-mercialitza bicicletes, màquines el·líptiques i cintes de fitness que s’utilitzen per a l’exer-cici en l’interior de pis-cines. Els seus clients principals són centres de rehabilitació mèdi-ca, gimnasos i hotels vacacionals, sobretot de França i de les seves antigues colònies, com Polinèsia i Martinica, on l’exercici aquàtic està força estès.

Punts estratègicsL’objectiu principal de la firma és iniciar la dis-tribució dels productes al Brasil. “És un mercat molt obert als esports relacionats amb l’aigua i que ofereix moltes oportunitats per als nos-tres productes”, afirma Ferran Bosque, direc-tor de Poolbike. Rússia, Dubai, els Emirats Àrabs

El sistema ENERGESTcontribueix a reduir els costos energètics i de producció

La seguretat estarà as-segurada, valgui la re-dundància, gràcies a Security, una platafor-ma de vídeo vigilància intel·ligent dissenyada per l’empresa catalana Artificial Intelligence Technologies (AITECH) –spin-off de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona (UAB)– i la multinacional japone-sa Mitsubishi Electric Europe. El nou sistema incorpora novetats im-portants respecte a les tecnologies actuals. Per exemple, permet comp-tar i detectar el per-centatge d’ocupació de persones o vehicles d’un espai en temps real. Així mateix, determina amb una fiabilitat superior al 90% el flux de moviment de les persones i vehi-cles que es desplacen en un escenari concret, com una gran superfície comercial o una via per al trànsit de vehicles.

IdentificacióexactaUna altra novetat és que la plataforma in-corpora un mòdul de detecció de cares en temps real. A partir de diverses seqüències de vídeo preses per dife-rents càmeres, Security utilitza paràmetres bi-omètrics per permetre

la identificació d’una persona en concret, ja que explora, recupera i compara rostres amb paràmetres similars que es troben en una base de dades. D’aquesta ma-nera, Security és capaç de localitzar seqüències de vídeo enregistrades on aparegui un individu i d’extreure la trajec-tòria global que ha se-guit. Gràcies a això, els operaris de seguretat podran tenir en tot mo-ment una imatge global de l’escenari que està sota la seva vigilància, i detectar i interpretar situacions de risc po-tencial en temps real a partir de la generació d’alarmes per la detec-ció de moviments no autoritzats.

Un sistema de vídeo vigilància intel·ligent

L’estalvi energètic, la clau de la competitivitat

Els operaris de seguretat podran tenir una imatge global de l’escenari que està sota la seva vigilància

L’objectiu principal de la companyia és iniciar la distribució dels productes al Brasil

Poolbike exporta els seus aparells de fitness a 10 països. / CEDIDA La plataforma incorpora un mòdul de detecció de cares en temps real. / CEDIDA La planta de SEAT de Martorell aplicarà el sistema ENERGEST. / CEDIDA

A fons / EMPRESA 7NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

REDACCIÓ

El passat 13 de juliol, el pre-sident de la Fundació Repsol, Antonio Brufau i el vicepresi-dent, César Gallo, van presen-tar aquesta iniciativa pionera en el país que suposa un pas endavant en el compromís de la companyia en matèria d’energia i respecte pel medi ambient. L’objectiu d’aquest projecte es fer aflorar el talent i donar suport a emprenedors perquè pugui desenvolupar els seus projectes empresari-als en el sector de l’eficiència energètica, i que aportin solu-cions en matèria d’estalvi i ús responsable de l’energia.

La convocatòria de partici-pació romandrà oberta fins el dia 30 de novembre. A partir d’aquest dia, la Funda-ció Repsol iniciarà un procés

de selecció per escollir els cinc millors projectes i plans d’empresa presentats, per tal que es puguin desenvolupar a Espanya. Aquesta convo-catòria pretén captar les pro-postes i projectes més nous i focalitzats en nous processos, tecnologies, serveis, produc-tes i materials, tecnologies d’emmagatzematge i gestió de xarxes de transport i distri-bució d’energia i tecnologies. Els projectes escollits comp-taran amb l’assessorament tècnic, financer i legal neces-

Repsol, amb els emprenedors i el talent

FONS D’EMPRENEDORS DE LA FUNDACIÓ REPSOL

“La convocatòria de participació romandrà oberta fins el dia 30 de novembre”

La Fundació Repsol crea el primer Fons d’Emprene-dors amb l’objectiu de potenciar l’àmbit de l’eficièn-cia energètica a Espanya.

El primer fons privat Amb aquesta iniciativa, la Fundació Repsol ha creat el primer fons privat per empre-nedors en el camp de l’efici-ència energètica a Espanya. Una iniciativa que s’integra dins dels compromisos de Repsol per millorar la soste-nibilitat dels actuals models

sari per començar, i amb un suport econòmic de fins 1,5 milions d’euros anuals. Cada un dels cinc projectes rebrà una assignació mensual, depenen del projecte, d’entre 6.000 i 12.000 euros durant el període necessari per dur-lo a terme, i amb una durada màxima de 24 mesos.

energètics que afecten el medi ambient. A més de tot l’assessorament i suport eco-nòmic per part de Repsol, als projectes seleccionats se’ls facilitarà l’accés al mercat laboral i als contactes empre-sarials necessaris per dur a la pràctica i poder exacutar la seva idea inicial.

Lucio Fernández a les instal·lacions d’Antena 3. / ARXIU

8 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011EMPRESA / Director de màrqueting

REDACCIÓ

Quin és el posicionament de Henkel i com es justifica?Henkel te una clara visió que és “ser líder global en mar-ques i tecnologies”. Això sig-nifica que vol tenir posicions de lideratge en els 125 països on està present i en les tres divisions de negoci on ope-ra: detergents/cura de la llar, cosmètica/cura personal i adhesius i tecnologies. I per això compta amb un equip humà compromès de 50.000 persones a nivell mundial i inverteix uns recursos molt importants en I+D: 3% de les vendes i 3.000 persones dedi-cades a aquesta tasca.

La creativitat i el disseny, quina importància tenen dins el procés de marquèting de Henkel?La creativitat i el disseny for-men part de tot procés de marquèting. Els productes per tenir èxit, no només han de cobrir una necessitat del consumidor no satisfeta fins al moment, sinó que també han de ser atractius per captar l’atenció en el lineal i explicar ràpidament els seus beneficis únics per ser comprats.

La innovació i el llançament de nous productes té una gran importància a la seva empresa. Com ho treballen?La innovació forma part de l’ADN de la companyia. Ja en els nostres orígens figura la in-venció del primer xampú del món l’any 1903, sota la mar-ca Schwarzkopf (cap negre). Per això, tenim estipulat que el 30% de les nostres vendes provinguin de productes amb menys de 3 anys de vida, fet que potencia en gran mesura la cultura innovadora de l’em-presa. Però aquesta innovació, a més a més, és sostenible! Què significa això? Doncs vol dir que tenim establertes cinc àrees focals: energia i clima, aigua, materials i residus, sa-lut i seguretat i progrés social; i cada nou llançament ha d’im-pactar com a mínim en una d’aquestes àrees. Innovació constant utilitzant els menys

recursos possibles! Mostra d’això, per exemple, és que el 82% dels ingredients de les nostres fórmules de sabons, xampús i gels de bany són biodegradables amb marques com Gliss, La Toja,...

Quins objectius es plante-gen, des del seu departament, de cara al que queda d’any 2011? Hi ha alguna novetat a nivell d’estratègia o de producte?Acabo d’assolir la posició de directora de màrqueting de cosmètica i em fa especi-al il·lusió perquè coincideix amb un llançament molt es-

pecial per la divisió: La Toja Spa. Es tracta de l’entrada de la marca al mercat de xam-pús i tractaments capil·lars. La Toja, marca emblemàtica amb més de 100 anys d’expe-riència, aportarà el benefici termal de les sals minerals de l’Illa de La Toja (Galícia) a to-tes les llars amb una gamma completa per la cura personal a casa: gel de bany, xampú, acondicionador, mascareta i body milk. L’autèntic spa a casa!

Quin és el perfil del consu-midor dels vostres productes? Han canviat els hàbits del con-sumidor?En general, el perfil del consu-midor dels nostres productes és la família. La situació eco-nòmica actual ha comportat un canvi d’hàbits de consum a la població cap a una des-pesa més racional quan fa la compra. Encara que el factor preu ha guanyat rellevància, el consumidor realitza més actes de compra i passa més temps a casa. Això vol dir que com a fabricants tenim més oportunitats per atraure’l al lineal i que compri més pro-ductes ja que opta per cuidar-se més a casa perquè resulta més econòmic.

L’actual situació de crisi afecta les estratègies de màr-queting de les marques? De quina manera?La crisi econòmica actual ens afecta principalment de dues maneres: una, la racionalitza-ció del consum i dues, la con-tenció de la despesa impactant en un decreixement del mercat tant en volum como en valor. Davant aquesta situació, hem d’innovar per poder oferir al consumidor una millor equació qualitat/preu, millors productes que solucionin necessitats fins ara no cobertes i tenir una bona visibilitat al punt de venda per comunicar el benefici dels nos-tres productes.

El màrqueting serveix per vendre productes que satisfa-cin necessitats, o també crea aquestes necessitats?La clau de l’èxit del màr-queting radica en una bona i constant investigació del mercat i dels consumidors. Hem d’escoltar molt el con-sumidor! D’aquesta manera, podrem oferir solucions a les necessitats que té ara però més important encara, a les que tindrà en el futur.

Quin paper juga Internet en la seva estrategia de màrque-

ting? Creu que els nous canals poden acabar desplaçant la televisió?Les estratègies de comunica-ció de les marques s’han de planificar tenint en compte on tenen el seu públic objectiu. Nosaltres utilitzem internet perquè és un canal que ja té una bona penetració a totes les llars. El camí de futur és repartir la inversió de publi-citat en els diferents canals segons el perfil de consumi-dor de la marca. La televisió passarà a ser un canal més i no “el canal”.

Com veu el nivell de publici-tat, en general, del nostre país?Crec que la publicitat és vital per dinamitzar els mercats en un entorn de recessió com el que vivim al nostre país. En aquest context, penso que el nivell publicitari nacional és correcte, encara que està pa-tint per la falta de recursos al sector. A més a més, donada la saturació publicitària del mitjà televisiu, els anunciants demanem cada vegada més estratègies integrals en la pu-blicitat de les marques, per-què reforcin la seva “equity” , incorporant la notorietat que suposen les noves regles de joc dels nous mitjans digitals.

“La innovació forma part de l’ADN de la companyia”

ENTREVISTA A OLGA ORÓS, DIRECTORA DE MÀRQUETING DE COSMÉTICA GRAN CONSUM DE HENKEL IBÉRICA

Olga Orós a les instal·lacions de Henkel. / REDACCIÓ

“Els productes per tenir èxit han de ser atractius per captar l’atenció en el lineal”

“La situació econòmica actual ha comportat un canvi d’hàbits de consum”

NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL Recursos Humans / EMPRESA 9

És tant bohèmia com sembla la gent que treballa a la TV? A la televisió hi ha dos colec-tius molt definits: aquells que es dediquen a la creació i posada en acció dels programes i aquells que els produeixen i els que estem a les àrees de suport.

¿Com s’aconsegueix que es portin bé entre ells els tècnics i, diguem-ne les “estrelles”?És molt senzill perquè ambdós són col·lectius molt sensats, molt professionals, conscients de què guanyen els equips i no les estrelles. És molt curiós que quan “una estrella” torna a la Casa per fer un nou programa, a les persones que saluda amb més afecte i interès són els tèc-nics que van estar treballant amb ella o ell en el passat.

La tasca de RRHH és més com-plexa en una empresa d’un mitjà tant potent?La complexitat la marquen els problemes a abordar. Estar en una empresa més gran úni-cament comporta que els col-lectius siguin més heterogenis de manera que els seus interes-sos esdevenen més variats, pero no és res que no es pugui abor-dar amb sentit comú i amb una vinculació total amb les àrees de treball. Els RRHH aporten a la companyia les eines més eficaces per tal que la presa de decisions en la gestió de les per-sones sigui la millor possible.

Imagino que amb tanta flexibi-litat laboral, conciliar no serà un problema.A la companyia, la flexibilitat ha estat un dels seus trets d’identi-tat des que es va crear, i va ser un dels aspectes que més em va cridar l’atenció quan m’hi vaig incorporar. Per damunt de tot està la professió; impressiona com les persones es volquen en els programes, com s’hi invo-lucren i com pateixen quan el share no surt, i també com se n’alegren quan una estrena ha anat bé...

¿Més dones que homes?El percentatge es gairebé un 50%-50%, però a les tasques ope-ratives (càmeres, il·luminació,

so, realització, escenografia,...) hi ha majoria d’homes, i a les tasques de redacció, continguts, producció, àrees de suport... les dones guanyen la partida.

Com es viu des de RRHH, la gestió del coneixement, el des-envolupament professional i els plans de carrera, en els col·lectius amb els que us moveu?La Companyia ha desenvolu-pat un Programa de Gestió del Talent que intenta identificar aquells professionals no només amb talent de gestió sinó també amb talent creatiu. La clau en aquest tipus de plans és, d’una banda posar en funcionament accions que ajudin al desenvo-lupament d’aquest potencial en

creixement, però d’altra banda, la gestió adequada de les expec-tatives i la coordinació dels ritmes d’evolució personal amb la gestió de les necessitats con-cretes de la companyia a cada moment. Nosaltres intentem tenir en compte ambdós aspec-tes i no descuidar-ne cap.

Feu alguna cosa especial per a detectar el talent i retenir-lo?Tenim un Programa de Gestió del Talent, que identifica les persones amb capacitats direc-tives i aquelles que tenen qua-litats directives destacades, de cara a establir plans de desen-volupament individual. Aquest pla també permet identificar les posicions clau de l’empresa, així com les àrees on hi ha dèfi-cit o excés de talent per a evitar situacions de desmotivació per falta de perspectives de profes-sionals valuosos.

Què és el que incentiva més als vostres equips humans: el salari, la seguretat o treballar en aquest mitjà?És una barreja de tots els fac-tors. Per la meva experiència, puc dir que l’orgull de perti-nença i la motivació de treballar a Antena 3 és un dels aspectes que més valoren les persones; tal com diem aquí, el logo d’An-tena 3 enganxa molt!

MIQUEL BONET

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

“Gestionar col·lectius heterogenis significa també gestionar interessos molt variats”Una empresa de la mida d’Antena 3 aglutina perfils, funcions i interessos ben diversos. La tasca del departament de RRHH, dirigit per Lucio Fernández, té com a objectiu gestionar de manera eficaç aquesta heterogeneïtat, descobrir i potenciar els talents i aconseguir que les persones que treballen a la cadena s’hi sentin a gust.

ENTREVISTA A LUCIO FERNÁNDEZ, DIRECTOR DE RRHH D’ANTENA 3 TV

Lucio Fernández a les instal·lacions d’Antena 3. / CEDIDA

A COR OBERT

On vas néixer? A Puertollano, província de Ciudad Real.

Amb qui vius?Amb la meva dona Teresa i amb els meus dos fills, l’Adriana i el Lucas.

Quina és la teva formació acadè-mica?Sóc llicenciat en Psicologia Indus-trial i Executive MBA per l’Instituto de Empresa.

Quina és la teva principal virtut?La capacitat de posar-me al lloc de l’altre.

Tens algun defecte?De vegades vull fer massa coses alhora.

Tens alguna afició?Llegir novel·les històriques, córrer, esquiar i veure, durant les poques estones que puc, partits de la NBA.

Treballar en Recursos Humans és una vocació o una función més?És una feina absolutament voca-cional, que ofereix moltes satisfac-cions.

Tens algún somni pendent de rea-litzar? Escriure un llibre.

Què és el que no perdonaries mai? La falta d’honestedat.

10 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011EMPRESA / RSC

Unilever organitza un circuit saludable el Dia Mundial del Cor

Els treballadors d’Unilever han après a ela-borar esmorzars saludables i han participat en classes de relaxació i de control de la res-piració.

El passat 29 de setem-bre, amb motiu del Dia Mundial del Cor, l’empre-sa Unilever va organitzar per als seus treballadors un circuit amb activi-tats cardiosaludables, a través de la seva mar-ca Flora. El circuit esta-va compost per una sèrie de tallers sobre l’elabora-

ció de receptes cardiosaludables i sobre tècniques de relaxació i control de la respiració. Els participants van poder sotmetre’s, a més a més, a un test per me-surar els factors de risc cardiovasculars. Jaime Drudis, xef d’Unilever, va conduir el taller de receptes i, de manera didàctica i distesa, va mostrar la preparació de fins a set esmorzars saludables per al cor, un per cada dia de la setmana. Els esmorzars estaven basats en fruita, hidrats de carboni, greixos saludables i productes lactis, per tal d’aconseguir l’objectiu de ser complets i equilibrats. Les classes tècniques de relaxació i control de la res-piració les va dur a terme un professional del Ioga i del Pilates, el qual va mostrar com el cor s’adapta al nostre ritme. A més, va instruir els alumnes en la im-portància de controlar la respiració per aconseguir un correcte funcionament. Per últim, els treballadors es van sotmetre a unes proves mèdiques per a mesurar-se el colesterol, la pressió arterial, el pes, l’alçada i el perímetre abdo-minal. Per la seva part, una experta en nutrició els va fer el Test de l’Edat del Cor de Flora per tal de sa-ber si la seva edat real es correspon amb l’edat del seu cor. Aquesta activitat s’emmarca dins el Pla Unilever per a una Vida Sostenible, el qual és un dels compromi-sos de la companyia, i que es basa en promoure la conscienciació entre la població de la importància de la prevenció de les malalties cardiovasculars a través del control dels principals factors de risc com és el colesterol.

20 empreses s’adhereixen a la iniciativa Responsabilitat Empresarial amb

L’IE Business School, la Fundació Bankin-ter i Accenture han posat en funcionament aquesta iniciativa i han comptat amb el su-port del Global Reporting Initiative (GRI).

La iniciativa Responsa-bilitat Empresarial amb Emprenedors, a la qual s’hi han adherit un to-tal de 20 empreses, té per objectiu promou-re el suport als empre-nedors a través de les Estratègies de Respon-sabilitat Empresari-al de cada corporació, així com la difusió de les millors pràctiques

en aquest àmbit. Dins el grup de les 20 empreses hi ha, per exemple, Iberdrola, Inditex, Mercadona, Mútua Madrileña o USP Hospitales, entre d’altres. Aquestes empreses s’han compromès formalment a incloure a les seves memòries els esforços diri-gits a donar suport a les empreses de nova crea-ció, com un element més de a RSE.S’ha impulsat, a més, la creació d’un fòrum em-presarial de Responsabilitat Empresarial per tal d’intercanviar experiències i poder identificar mi-llor les pràctiques. Totes les empreses pertanyents al grup compten amb el seu representant i en les trobades periò-diques es definirà l’estàndard d’aquesta iniciativa, on s’integraran empreses de tots els sectors per tal de potenciar el suport a emprenedors innova-dors i definir-ne les línies d’actuació.

Aquestaactivitats’emmarcadins el PlaUnilever per a una VidaSostenible

4 MODELS A SEGUIR

MRW i UNICEF treballen per promoure l’escolarització a Burkina Faso

100.000 és la quantitat que la Fundació MRW aporta per al finançament d’aquest projecte.

La Fundació MRW Red de Emociones i UNICEF Comitè Catalunya han signat un acord de col·laboració per promoure la cons-trucció d’una residèn-cia comunitària per a 200 nenes adolescents a Burkina Faso. UNICEF, que ja col·labora de fa

anys en diversos programes de col·laboració. Con-cretament, la Fundació MRW invertirà un total de 100.000 euros en el programa d’UNICEF. La residen-cia comunitària disposarà d’instal·lacions d’aigua i sanejament per tal d’assegurar la higiene dels seus residents. D’altra banda, es duran a terme campa-nyes de sensibilització en favor de l’escolarització de les nenes, es posarà en funcionament un projecte de formació a mares educadores per tal que puguin do-nar suport a les nenes i s’involucrin de manera activa a la seva vida quotidiana i, a més a més, es proveirà de materials educatius. Burkina Faso és un dels països més pobres del món, concretament es situa en el número 161 de 169, se-gons el Programa de les Nacions Unides per al Des-envolupament 2010. Es tracta, a més, d’un dels països amb pitjor índex d’escolarització perquè tan sols 1 de cada 5 nens acaba l’educació primària. Aquest projecte garanteix un entorn segur i amb ac-cés al sanejament per a les adolescents i compta-rà amb el suport de 30 professores que ajudaran a les nenes en la realització de les seves tasques, i 50 membres de l’associació de mares educadores que proporcionaran acompanyament social, cultural i psicològic. MRW Red de Emociones es funda el 2011 amb el clar objectiu de treballar per un món on tots els nens tinguin accés a les eines necessàries per al seu desenvolupament físic, emocional i intel·lectual. La seva feina es centra en la població infantil d’en-tre 0 i 12 anys i inverteix en projectes solidaris, entre moltes altres accions solidàries.

El projecte preveu la construcció d’una residència comunitària per a 200 nenes

Actualitat en RSCLa consultora vol, amb aquest mètode, desenvolupar les habilitats personals de lideratge, comunicació, treball en equip i control personal.

Aflora, la consultora especialitzada en oferir serveis de desenvolupament, coaching i transició professio-nal, ha llançat un innovador programa de coaching que utilitza tècniques teatrals aplicades a l’empresa. A través d’aquest servei s’aconseguirà desenvolupar les habilitats personals de lideratge, comunicació, treball en equip i control personal. Amb aquestes no-ves tècniques utilitzades, els professionals interiorit-zen d’una manera més ràpida i divertida les habilitats que s’han treballat. Els programes els duen a terme professionals que compten amb una avalada experiència en docèn-cia teatral per a empreses i coach certificats per ICF. Àngeles de la Flor, Coach i socia-directora d’Aflora apunta que “l’objectiu del programa no és que el pro-fessional aprengui a dur a terme un paper i que es comporti com algú que no és, sinó que manegi, con-troli i modifiqui aquells aspectes que transmet sense voler. En aquest sentit, les tècniques teatrals s’adap-ten a la perfecció, ja que aquesta és precisament la feina d’un actor.

Aflora llança un nou programa de coachingbasat en tècniques teatrals

RSC / EMPRESA 11NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

se amb d’altres persones mit-jançant una tecnologia tàctili multimèdia. En euskera ‘e-mintza’ vol dir “parla electrò-nica” i és un sistema perso-nalitzable i dinàmic de comu-nicació creat especialmentper a persones amb autismei amb greus barreres de co-municació oral o escrita. Elprograma es pot descarre-gar de manera gratuïta i es-tà dissenyat per a ser utilitzaten qualsevol tablet dels quehi ha avui en dia al mercat. Aquest projecte es va iniciar el 2009 involucrant els usua-ris finals des de les fases ini-cials, per tal que el projecterespongués realment a les se-ves necessitats.

BREUS

Alternativa3

19 anys de solidaritat

La cooperativa catalana Alter-rrnativa3 va celebrar el passat 3d’octubre el seu 19è aniversarienvoltat de bona companyia ibons aliments. Alternativa3 ésuna cooperativa especialitza-aada en la distribució de produc-tes alimentaris de Comerç Justi Biològic. El senyor AntoniBaile, gerent d’Alternativa3va presentar l’acte a la seu deTerrassa, on van assistir propd’una cinquantena de persones.De forma privilegiada, l’acte va comptar amb la presència de la senyora Exolina Aldana, mem-bre de la Cooperativa cafetale-ra CECOCAFEN de Nicaragua, qui va explicar als assistentscom és la tasca que fa el movi-ment del Comerç Just.

Heinz

Treballadors solidaris

Un total de 175 treballadors deHeinz Ibérica han caminat ca-aada dia 10 quilòmetres entre elsmesos de maig i setembre per tal de fomentar els hàbits salu-uudables i contribuir al desenvo-lupament de diverses iniciati-ves solidaries, dins el programa Global Corporate Challenge, en eel qual participa l’empresa. Enaquest sentit, totes les empre-ses adherides al programa hanmesurat les passes realitzadesen el trajecte a partir del quales va confeccionar un rànquingmundial. En finalitzar, la recap-tació desemborsada per les em-mmpreses s’ha destinat al finança-aament del Desafiament MundialInfantil, la Fundació de Malal-ties Cròniques i la construcciód’una llar per a nadons a Iganga (Uganda). El director de Heinza Espanya, França i Portugal,Albert Moncau, ha explicat quela filosofia de l’empresa “ha apostat sempre per fomentar la pràctica d’hàbits saludables per part dels treballadors”.

Kutxa

A+ per a la Memòria de RSE

La Memòria de Responsabili-tat Social Empresarial de la Ca-aaja Gipuzkoa San Sebastián Kut-ttxa ha rebut la classificació A+del Global Reporting InitiativeGRI, el màxim grau que es potatorgar a un Informe Anual. Elinforme de Kutxa ofereix una visió global de les accions eco-nòmiques, socials i mediam-mmbientals de l’entitat. Kutxa ha afirmat que la Memòria desta-aaca l’adhesió de l’entitat al Pac-te Mundial de les Nacions Uni-iides des del maig del 2004, una iniciativa de compromís èticdestinada a que les entitats detots els països acullin com una part integral de la seva estratè-gia i de les seves operacions, 10 principis de conducta i acció enmatèria de drets humans, tre-ball, medi ambient i lluita con-nntra la corrupció.

La Caixa

Compte solidari

La Caixa ha obert un comp-te amb una donació inicial de100.000 per atendre els afec-tats per la crisi alimentaria alCorn d’Àfrica a causa d’una de les pitjors sequeres ocorre-gudes en dècades, que afecta més d’11 milions de persones a Kenya, Etiòpia, Somàlia, Yibutii Uganda. L’entitat ha informaten un comunicat que aportarà un euro per cada 10 que n’in-nngressin els ciutadans a l’esmen-nntat compte, que s’inclou en elmarc del programa d’Emergèn-nncies i Acció Humanitària de la seva Obra Social.

Marcilla

Donació de cafè

Marcilla ha fet una donacióde 33,5 tones, l’equivalent a 6,7 milions de tasses de cafè als bancs de cafè en el marcde la campanya Cafè per a

tots 2011 en la qual col·labora a través de la Federació Es-pañola de Bancs d’Aliments (FESBALL). Marcilla ha cal-culat que més d’1 milió de per-rrsones de 53 centres es bene-ficiaran d’aquesta donació. La quantitat donada permet queesmorzin un total de 18.500persones durant un any.

Orange

Aplicació per a persones amb barreres

La Fundació Orange llança “e-mintza”, un sistema que permet a l’usuari comunicar-

Sector restauració

Acció contra la fam

L’1 de octubre es va iniciar la campanya Restaurants contra la fam, promoguda per l’ONGmAcció contra la fam i que dura-aarà fins el 15/11. A la campanya d’enguany hi participen de 450restaurants de 42 províncies,142 més que el 2010.

guíaíguíaguíamastersRevista Trimestral de Masters, Postgrados y Cursos de Especialización

www.guiamasters.com

..

N.25 // 4º trimestre 2011 // 5

¿Lo ves tan CLAROCOMO CUANDO ERAS NIÑO?

LA REVISTA QUE DESVELA QUÉ HAY DESPUÉS DE

LA UNIVERSIDAD.

¡A la venta

en tu quiosco!

1 06/10/2/201

12 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011EMPRESA / Panorama

EL MES POSITIU

AbengoaParcs eòlics al Brasil

Abengoa durà a terme la cons-trucció, operació i manteni-ment de 3 parcs eòlics durant 3 anys, els quals es construiran al Brasil, a l’Estat de Ceará. El projecte es durà a terme a tra-vés d’una joint venture amb el Banco Santander Brasil. El projecte permetrà el subminis-trament d’energia renovable per a una població de 200.000 persones i evitarà l’emissió anual de més de 400.000 tones de CO

2 a l’atmosfera. Amb

aquesta adjudicació, Abeno-goa referma la seva entrada al mercat eòlic després de l’adju-dicació, el passat mes de març per l’Administración Nacional de Usinas y Transmisiones Eléctricas (UTE), del pro-jecte per a desenvolupar un parc eòlic de 50MW a la loca-litat de Peralta a Tacuarembó, Uruguai.

BankinterPremiarà els nous clients

L’entitat ha anunciat que bonificarà amb abonaments de fins el 4% en compte tras-pàs de plans de pensions que es traspassin a l’entitat des de la competència, sempre que aquests comptin amb una quantitat mínima de 50.000 .La campanya durarà fins el proper 28 de febrer i no ha fixat un límit màxim de bonificació per client. Per a traspassos d’entre 30.000 i 50.000 , Bankinter abonarà un 3% de l’import traspassat i un 2% en aquells traspassos d’entre 3.000 (import mínim requerit) i els 30.000 .

CaixaBankCompra Bakpime

CaixaBank ha adquirit per un valor de 16 milions d’euros Bankpime, el negoci bancari i de gestió de fons. CaixaBank assumeix amb aquesta opera-ció principalment la cartera d’inversió creditícia (363M ), la gestora de fons, totes les sucursals bancàries, els tre-balladors adscrits a aques-tes sucursals bancàries i tots els dipòsits de la clientela. CaixaBank incorporarà amb aquesta operació un volum de negoci d’aproximadament 1.200 milions d’euros, incloent 400 milions d’euros de fons d’inversió fora de balanç, una bona situació de liquiditat, bon marge d’interessos i amb un reduït impacte en solvèn-cia.

EroskiCompra més participació de

Caprabo

El Grup Eroski ha comprat a CaixaBank la seva partici-pació del 9% que tenia a la societat Central de Serveis Ciències, matriu de Caprabo, per un import aproximat de 125 milions d’euros. D’aquesta manera, el grup presidit per Agustín Markaide, passa a controlar del 75% al 84% del l’accionariat. Per la seva part, la família Botet, una de les fundadores de Caprabo ara fa més de 52 anys es manté com a accionista amb el 16% res-tant del capital. La formalitza-ció de a compra va tenir lloc el passat 21 de juliol.

IberiaPorta oberta a una low cost

Antonio Vazquez, president del holding de la fusió Iberia-

British Airways, IAG, i també president d’Iberia, ha assegu-rat recentment que la aerolí-nia comunicarà la seva deci-sió sobre la nova solució per al curt i mig radi la qual podria passar per la creació d’una low cost. Els sindicats, però, no hi estan d’acord i han anunciat manifestacions si Iberia tirà endavant amb el projecte.

McDonald’sCrearà 2.700

llocs de treball

La cadena d’hamburgueseries ha anunciat que invertirà un total de 104 milions d’euros en el seu pla d’expansió a Espa-nya, el qual preveu l’obertura de 55 restaurants fins el 2013. L’execució d’aquest pla donarà lloc a la creació de 2.700 llocs de treball, segons ha informat la companyia. McDonald’s seguirà, d’altra banda, amb la remodelació dels restaurants que ja té oberts. Enguany, l’empresa celebra el 30è ani-versari de la seva arribada a Espanya i per a l’ocasió ha creat la nova hamburguesa McIbérica. Cal destacar que al llarg del 2010 McDonald’s va invertir prop de 22 mili-ons d’euros en l’obertura de 12 nous establiments que van generar prop de 600 llocs de treball directes.

PwCEleva els ingressos

La firma d’auditoria PriceWa-terhouseCoopers va aconse-guir un creixement del 10% el 2010, amb uns ingressos mundials de 21.860 milions d’euros. A més, les contrac-tacions van augmentar fins a arribar als 169.000 professio-

nals. Per línies de negoci, la divisió d’Auditoria va créixer un 7% fins els 14.100 milions de dòlars, la Consultoria va créixer un 20% el 2011 fins els 7.500 milions de dòlars i, final-ment, la divisió d’Assessora-ment Legal i Fiscal va assolir uns ingressos de 7.600 mili-ons de dòlars, és a dir, que va millorar un 8%.

RenfeAmb vistes als Estats Units

Renfe ha posat la mirada als Estats Units amb la finalitat d’explotar algun tipus de ser-vei ferroviari en aquest país. Renfe duu a terme d’aquesta manera la seva estratègia d’in-ternacionalització i, en aquesta mateixa línia l’any vinent pre-veu presentar-se als concursos d’explotació de diverses línies ferroviàries que s’impulsaran al Regne Unit. Alemanya i França són altres mercats en els quals Renfe hi té interès, països on el transport per a viatgers ja està liberalitzat. Renfe té per objectiu posicionar-se en aquests països i traslladar-los la seva experiència en la pres-tació de serveis públics. En qualsevol cas, Renfe s’aliarà amb un soci local o bé que ja hi sigui present i que compti amb experiència en els mer-cats en qüestió.

SacyrCompra el 20% de Repsol

La constructora ha iniciat el procés per a refinançar el crè-dit de compra del 20% de Rep-sol. Actualment, la financera presenta un saldo d’uns 4.900 milions d’euros, el qual venç el proper 21 de desembre, segons ha informat el grup a la Comissió Nacional de Valors (CNMV).

SamsungAmplia l’aliança

amb Microsoft

Samsung ha anunciat un acord de llicències creuades amb Microsoft que li permetrà disposar de patents de tecno-logia mòbil, alhora que podrà reduir la seva dependència de Google, creador del sistema operatiu Android. Samsung s’ha convertit en el segon fabricant de smartphones al món entre els mesos d’abril i juny, darrere d’Apple, a través del seu model Galaxy.

SeatMesures contra la crisi

Seat ha anunciat el llança-ment de quatre models per tal de sortir de la crisi, el primer dels quals és el Mii. Es tracta d’un utilitari que segueix la línia de models com el Panda o l’Arosa i es fabricarà a Bra-tislava (Eslovaquia). Amb el Mii, Seat competirà en el seg-ment A, el més petit. Amb la renovació i ampliació de la gama Seat busca mantenir el lideratge en les vendes, que va recuperar ja al 2010 després d’haver-lo perdut feia 30 anys. El model Mii es comercialitzarà a partir del novembre però la companyia no ha volgut desvetllar quines són les seves expectatives de venda.

SonyComprarà peces a Europa

La multinacional ha anunciat que comprarà un volum supe-rior a l’actual de peces a la zona euro per tal d’alleugerir l’impacte en els seus beneficis pels guanys del ien en front de la moneda comú europea.

Panorama / EMPRESA 13NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIUAMRLa matriu d’American

Airlines es desploma

AMR, la matriu d’American Airlines, s’ha desplomat un 30% a la borsa després que s’especulés sobre la possibi-litat que l’aerolínia es pogués declarar en bancarrota. El rumor va fer que la seva cotització es veiés interrom-puda fins a 5 ocasions. La Borsa de Nova York va regis-trar caigudes de fins el 33,1% en els títols de la companyia, els quals es van arribar a can-viar per 1,98 dòlars, xifra que no es veia des del 2009. En el que portem d’any, els títols s’han devaluat el 74,58%. El passat 20 de juliol, l’aerolínia va anunciar que en el primer semestre de l’any va perdre 722 milions de dòlars.

DexiaCauen les accions

Tan sols tres anys després del seu rescat, Dexia, el grup bancari franco-belga és el centre dels rumors que apunten que podria necessi-tar un segon rescat en breu. L’entitat compta amb una gran quantitat de deute grec davant la impossibilitat que tindrà Atenes d’assumir la reducció de dèficit. L’alarma s’ha creat arran de l’avís llan-çat per l’agència Moody’s, la qual ha amenaçat de baixar-li la seva qualificació. En el pri-mer rescat, França, Bèlgica i Luxembuerg va injectar a Dexia un total de 6.400 mili-ons d’euros. De la situació avui, en destaca el fet que aquest estiu, l’entitat havia aconseguit les qualificacions més altes en les proves de resistència.

Fannie MaeConeixia els

abusos hipotecaris

Fannie Mae estava al corrent el 2003 dels abusos hipotecaris que es produïen per part dels bufets d’advocats que havia contractat però no va fer res per frenar-los. Això és precisa-ment el que se’n desprèn d’un informe de l’Agenda Federal Financera de Vivenda (FHFA), al qual va tenir accés el rotatiu The New York Times. Segons la informació publicada, l’entitat va començar examinar la con-ducta dels bufets d’advocats que formaven part de la seva xarxa després d’uns informes del 2010 que començaven a descriure pràctiques dubtoses, com és el cas de la presenta-ció de documents amb falses al·legacions als jutjats de ban-carrota.

Grup RestauraPresenta concurs

de creditors

El grup immobiliari Restaura ha presentat concurs de creditors amb un passiu de prop de 300 milions d’euros. Restaura està especialitzada en promocions a través de la restauració en els centres urbans i el concurs arriba després que hagi trencat amb el grup francès Colbert, el qual ha donat per finalitzada la seva participació després d’un període de 15 mesos. La família Solano, propietària de la companyia, ha comunicat la seva intenció d’utilitzar l’any d’espera que els dóna el pro-cés concursal per tal d’acon-seguir un acord amb la banca creditora i que la companyia pugui tornar a operar amb normalitat. D’altra banda, s’es-pera negociar l’entrada d’algun grup internacional aprofitant

la qualitat dels actius ubicats en zones cèntriques de ciutats com Madrid i Barcelona.

H&MMenys guanys

La sueca H&M va reduir un 15% el benefici del tercer tri-mestre del 2010. D’altra banda, ha decidit endarrerir el seu des-embarcament online als Estats Units fins la tardor del 2012.

La PiaraPresenta un ERE

La Piara ha presentat un ERO temporal per a 71 treballadors de la seva fàbrica de Manlleu. La mesura s’aplicarà per un període de 79 dies laborables i fonts de la companyia han explicat que l’ERO temporal és “per adequar-se a les noves necessitats del mercat i per garantir la viabilitat de l’activi-tat de la planta a llarg termini. L’any 2009, La Piara ja va rebre l’autorització per a un ERO de caràcter temporal.

LesmaEs planteja acomiadaments

L’empresa de handling de l’ae-roport de Girona vol acomiadar 10 treballadors, personal que equival al 20% de la plantilla i, a més, vol reduir la jornada a altres 13 treballadors. Per part del comitè d’empresa aquestes mesures s’han rebutjat i s’ha proposat l’aplicació d’un ERE temporal i rotatiu a tota la plan-tilla per evitar acomiadaments. Lesma compta amb una planti-lla de 48 treballadors i, segons ha denunciat el sindicat UGT, l’empresa ja va acomiadar una vintena de treballadors a prin-cipis d’estiu quan el departa-

ment d’Empresa i Ocupació no li va acceptar un ERO que es volia aplicar.

MercadonaLi suplanten la identitat

La companyia de supermercats amb seu a València ha estat víc-tima en un cas de suplantació d’identitat. Una empresa que es fa passar per Foster Whee-ler Iberia ha fet enviaments de correus electrònics en els quals s’indica el següent: “Mercadona et regala vals de descompte de 100 euros i centenars de viat-ges per tot el món”. L’objectiu de l’empresa que fa els envia-ments d’e-mails té per objectiu aconseguir dades dels consu-midors per a elaborar bases de dades, un bé molt preuat per les empreses de màrqueting i estudis de mercat. Aquesta no és la primera vegada que Mer-cadona ha estat víctima d’una suplantació d’identitat també a través d’internet.

NokiaTanca fàbrica a Romania

La finlandesa Nokia ha anun-ciat el tancament d’una fàbrica a Cluj, a Romania, a finals de 2011 com a mesura extra en el seu objectiu d’es-talvi de costos i per crear, diuen fins de la companyia, “una organització més ràpida i eficient”. El tancament de la fàbrica implica la supres-sió de 3.500 llocs de treball, segons ha informat Nokia en un comunicat. Segons el pre-sident i conseller delegat de Nokia, Stephen Elop, “la com-panyia està realitzant sòlids progressos en la seva estratè-gia i que amb els canvis plan-tejats Nokia resorgirà com una empresa més dinàmica, àgil i eficient davant els des-afiaments.”

Philips ElectronicsRetallarà 4.500

llocs de treball

L’empresa ha anunciat que reta-llarà fins a 4.500 llocs de treball després de patir un descens del 85% en el seu benefici net pel que fa al tercer trimestre de l’any per les grans despeses de la seva reestructuració i de les matèries primeres. D’altra banda, la companyia holan-desa ha afegit que està negoci-ant amb la firma TVP, amb seu a Hong Kong, la venda de bona part del seu negoci de televi-sors.

PrisaPossible venda d’actius

Segons ha informat el Finan-cial Times, Prisa podria veu-re’s obligada a vendre part dels seus actius a causa del seu deute, xifrat en 3.500 milions d’euros. Segons el rotatiu, els actius que es podrien veure afectats per aquesta nova ronda de des-inversió podrien ser la edito-rial Santillana i la divisió de mitjans portuguesos, Media Capital. L’any passat, Prisa va haver de vendre el 25% de Santillana al fons DLJ South American Partners per 278,6 milions d’euros, amb unes plusvàlues de 213 milions d’euros.

RyanairAcomiadaments a Reus

La decisió de Ryanair de marxar de l’aeroport de Reus comportarà com a mínim 88 acomiadaments a partir de novembre.

14 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011EMPRESA / Decàleg

EMPRENEDORIA COMPETITIVITAT RSC GESTIÓ INNOVACIÓ

FRANCESC TORRALBACÀTEDRACÀTEDRA EETHOS DE LA UTHOS DE LA URLRL

GIAN-LLUÍS RIBECHINIEENGINYER D’INNOVANGINYER D’INNOVACCIÓ –IÓ IINNOGENIERNNOGENIERUUM.M

COMISSIÓ INTANGIBLES ACCID.

El principide Pareto

El principi elaborat per Wi-fredo Pareto té innombrables aplicacions dins l’ambit em-presarial que permet donar respostes concretes a infini-tat de preguntes sobre deter-rrminades distribucions de dos variables.L’autor de l’article ha des-envolupat un algoritme de cálcul basat en el principi de Pareto amb el que s’obtenen resultats espectaculars, en-tre ells, el mes significatiu és l’anàlisi de les vendes i elsmarges desagregats, ambdós per productes.L’algoritme permet conèixer quin percentatge de vendesi/o marges s’obté amb un de-terminat percentatge de pro-ductes, per exemple el 80% de les vendes o del marge s’obté amb el 20 % dels pro-ductes, o, atesa la decisió de reduir el número de produc-tes, quins productes dels de capçalera de llista haurand’augmentar-se en un per-centatge determinat a fi queel marge global es mantinguiinvariable

JOSÉ CARLOS BALAGUÉECONOMISTA. CONSULTOR DE QUESNAY

KERNEL ASSOCIATS

Visió i multi-culturalitat

Una de les qüestions que ge-nera més debat és la tensió entre la visió i la diversitatcultural. Tota organització téuna missió a desenvolupar i un conjunt de valors que re-presenten els horitzons de referència a seguir.És bo que les organitzacions sàpiguen transmetre els seus valors tant a nivell intern com a nivell extern, però sobretotque els clients constatin quehi ha coherència entre el que proposen i el que fan.El problema sorgeix quanl’organització integra una gran diversitat cultural i reli-giosa de membres dins de la seva estructura que no par-rrticipen ni comparteixen, enocasions, el mateix cos de valors. Això exigeix un doble treball de pedagogia, peròtambé d’aclimatació de l’or-rrganització en cada context cultural. Sense aquest treball de co-hesió, l’organització acaba perdent la seva entitat i, con-següentment, la seva marca diferencial.

El poder dels emprenedors

El ‘boom’ del comerç electrò-nic està deixant diluïdes altresalternatives emprenedoresque van més enllà del benefici econòmic propi i que busquenmillorar les carències de la so-cietat del s.XXI. Es tracta del’emprenedoria social. Una via que pocs emprenedors escu-llen, però que progressivamentguanya terreny a mesura quela societat pren consciència i les entitats públiques i priva-aades ofereixen suport per de-senvolupar aquests projectes.Molts d’ells s’han constituït com a ONGs o fundacions ambl’objectiu de millorar les con-dicions de vida d’àrees subde-senvolupades, el medi ambient o per oferir suport a la llibertat de premsa en països que no la gaudeixen com és el cas de Me-dia Development Loan Fund. Tots aquests projectes empre-nedors tenen com a motiva-ció impulsar un canvi social.Aquestes iniciatives són molt maques sobre el paper, peròquants emprenedors estarien disposats a deixar de banda elbenefici econòmic?

Si no ets àgil,no innoves

Cal respondre diferent alsnous escenaris d’un món glo-bal?L’escenari empresarial actualés comandat per la velocitat i la incertesa.Per això, per innovar, les em-preses han de canviar la uti-lització de metodologies clàs-siques de gestió de projectes (amb tot previst i planificat) per metodologies amb una vi-sió “d’innovació àgil”.Aquest model pot suposar canviar certs paradigmes em-presarials com:• El valor està en els equips que tenen la propietat i responsabi-litat dels seus projectes. • Respondre als canvis està per sobre del seguiment d’un pla definit.• Cal començar els projectesencara que no es tinguin totes les dades.• Treballar amb prototips el més aviat possible.La “innovació àgil” ajuda a en-frontar-se al futur perquè posa la creativitat i l’adaptació als canvis com a valors en la cul-tura de l’empresa.

EMMA OLIVERODDEPARTAMENT DE COMEPARTAMENT DE COMUUNINICCAACCIÓ CIÓ CININCC

L’escenari actual és comandat per la velocitat i la incertesa

S’obtenen resultats espectaculars pel que fa a l’anàlisi de les vendes

És bo que les organitzacionssàpiguen trans-metre els valors

L’emprenedoria social és una via que de mica en mica va guanyant terreny

En un context de crisi com l’actual, buscar la reorienta-ció dels processos per acon-seguir resultats satisfactorisde manera immediata, més que una possibilitat es plan-teja com una necessitat en moltes organitzacions. La filosofia Lean és una de lespoques eines que busca la transformació de les organit-zacions per obtenir resultatsa curt termini. Des de ja fa anys aquesta metodologia ha estat adoptada per moltesempreses dedicades al sector productiu i darrerament s’es-tà exportant i aplicant ambèxit a sectors tant diversos com el de serveis, sanitat,administració pública i logís-tica, entre d’altres. Tot i tenir els seus orígens en l’automo-ció, a poc a poc el model delque és considerat per molts el millor sistema de pro-ducció, es va estenent cap a altres sectors. El més impor-rrtant és que aquest model pre-tén compatibilitzar els costos i la qualitat, sense oblidar-sede les persones.

XAVIER SERIGÓGERENT DE L’ÀREA MILLORA DE LA

PRODUCTIVITAT D’AUREN

La metodologia lean ha estat adoptada per moltes empreses

Lean a entornsno industrials

Yo, encontrétrabajo a travésde InfoJobs

Decàleg / EMPRESA 15NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

Un dels fenòmens més im-portants esdevinguts en elsprimers anys del segle XXI ha estat la irrupció i extensió mas-siva de la web 2.0. Les empreses han anat des-cobrint el valor que pot tenir per a elles tenir presència a les xarxes socials i fer servir les eines 2.0 per establir con-tactes i arribar a una bona parttant del seu públic potencial com de la seva comunitat (cli-ents, usuaris,…). El repte deles organitzacions ha estat iserà, durant els propers anys, esdevenir una Empresa 2.0(concepte definit el 2006, per Andrew Mc Affee). Les tecno-logies i aplicacions 2.0 tenenun valor molt important per a ser utilitzades com a eines de comunicació, treball en equip, i accés a la informacióentre d’altres, en la gestió de projectes, o en l’elaboració imanteniment de la informacióassociada als nostres proces-sos de gestió. Llavors la qües-tió que ens hauríem de fer és: ‘per què no ho estem aplicanten la nostra organització?’

Esdevenir una empresa 2.0

RAMON COSTATTENGINYER INFORMÀTIC I PROFESSOR E.U.

GIMBERNAT I TOMÀS CERDÀ

JORDI MASTETECNOCAMCNOCAMPUPUSS MMATARÓATARÓ

TECNOLOGIA CREATIVITATINTERNET COMERCIAL

COL·LEGI D’AGENTS COMERCIALS DE

BARCBARCEELONALONA

Cau l’atur comercial

L’atur al sector comercial ha caigut un 8,5% durant el pri-mer semestre de 2011 respec-te el mateix període de l’any anterior, segons un estudi del Col·legi Oficial d’AgentsComercials de Barcelona (COACB).Aquest descens ha estat mésacusat al sector de Ferros i Informàtica, mentre que la baixada ha estat menys notò-ria als sectors Articles per a la Llar, Química i Serveis.El president del COACB, En-ric Enrech, ha assegurat queaquestes xifres “demostrenque el sector s’està recupe-rant”, i confia en què conti-nuï aquesta dinàmica de cara als propers mesos i acabar el 2011 amb òptims resultats.El COACB és una de les entitats que agrupa un ma-jor nombre d’autònomsa Catalunya, amb més de 12.000 col·legiats. Les seves funcions principals són pro-tegir i representar la pro-fessió i els interessos delscol·legiats.

TRANSFERÈNCIA

La generació de coneixement és la funció essencial de la universitat. Aquesta afirmacióesdevé estratègica si volem esdevenir societat del conei-xement. Que el coneixement creat o adquirit arribi al mer-rrcat requereix d’uns processosde transferència que respon-guin a les particularitats del’origen i del destí. Les TIC iInternet han obert la porta alque podríem anomenar com la transferència de coneixement 2.0. Seguint l’esperit de l’openinnovation i algunes iniciativespioneres com, per exemple,INVO de la Northwestern Uni-versity, cal exportar el conei-xement generat al nostre país per tal de recuperar les inver-rrsions fetes en recerca. Els pro-fessionals de la transferència afirmen que no es podrà su-plantar la seva funció basada en el contacte personal i direc-te amb els investigadors i lesempreses. Recordant els inicis de l’ebusiness, caldrà veureexactament els beneficis reals i quines etapes es poden fer 2.0 i quines no.

Un nouconeixement

AMADEU BERGÉSCREATIU AUDIOVISUAL

Una marca endos móns

Ja sabem que el disseny i l’estratègia de màrqueting sobre la marca la posicionen i li donen un valor. Però avui, no és suficient abandonar els productes en una prestatge-ria i confiar en la publicitattradicional perquè se’ns om-pliran de pols. El productereal també ha d’existir en elmón virtual. Els serveis de la web 2.0,especialment els blogs, in-flueixen enormement en elconsumidor. Cada cop és més creixent el poder de l’usuari en els processos dedecisió de compra a través de la xarxa i la xarxa social.Avui, l’usuari confia més en l’opinió d’un altre usuari queen qualsevol campanya clàs-sica de publicitat. Senyores i senyors, si estan segurs dela seva marca en el món real, descobreixin què pensend’ella en el mercat virtual. La veritable comunicació només s’aconsegueix amb el “one to one”.

L’usuari confia més en l’opinió d’un altre usuari que en qualsevol campanya

JORDI TORRASFFUUNDADOR I NDADOR I CCEEOO DDEE IINBNBEENTANTA

No em facis navegar!

L’ús constant per part dels consumidors de pàginesweb i l’oferta, cada cop mésàmplia, provoquen que la paciència de l’usuari sigui un recurs cada cop més escàs.Això fa que el temps d’espera es converteixi en una bomba de rellotgeria que comença a fer tic-tac quan un usuari entra a la teva pàgina. No-més tens uns minuts (osegons) per mostrar a l a panta l la cont ingutssuficientment atractius i rellevants per a l’usuari; sino ho aconsegueixes, ja etpots anar acomiadant delsteus clients (i dels teus ingressos). Els usuaris de webs quasi mai passen més enllà de la segona pàgina de resultatsde la seva recerca. És per això essencial que la recerca prioritzi els resultats deforma útil i que els més importants apareguin a la pàgina principal. D’altra banda, la recerca hauria de ser una caixa clara a la vista de l’usuari.

La paciència de l’usuari és un recurs cada cop més escàs

Les TIC han obert la porta a la transferència de coneixement 2.0

Les empreses han descobert el valor que pot tenir estar a les xarxes socials

El descens més acusat s’ha registrat en el sector informàtic

16 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011EMPRESA / Empresa del mes

EVA CERES

El primer portal de lloguer de cotxes entre particulars ha arri-bat al nostre país de la mà de Social Car. Després d’un mes de captació d’usuaris, l’empresa catalana va activar, a finals de juliol, la fase de reserves per a tot l’Estat espanyol. El resultat, passats tres mesos, és de 350 cotxes i un miler de conductors de llarg a llarg de la península i les illes. Aquesta nova modalitat de ci-berlloguer permet als propieta-ris de vehicles rendibilitzar els seus cotxes en posar-los en llo-guer quan no els utilitzen i els tenen aparcats temporalment. De la mateixa manera, és un servei beneficiós per al llogater que troba més oferta i preus més competitius a l’hora de llogar un vehicle, així com una major comoditat en localitzar el cotxe més proper al seu punt de partida. El idearis d’aquest projecte empresarial esperen que la seva iniciativa suposi una nova font d’ingressos per a molts ciutadans i un estalvi per als usuaris contractants, fet a destacar en temps de crisi com l’actual.

La idea ja ha demostrat el seu bon funcionament a d’altres ciutats europees i nordamerica-nes. La prova de foc es planteja en una cultura com la nostra on el gust per la propietat i pels mètodes tradicionals es troben fortament arrelats. “Nosaltres des del primer moment hem procurat adaptar al màxim el carsharing P2P a la nostra le-gislació i, sobretot, a la nostra cultura”, explica Mar Alarcón, cofundadora de Social Car. Hi ha determinats aspectes del funcionament que la compa-nyia ha ajustat al tarannà de la nostra societat. “Hi ha empre-ses estrangeres que instal·len una determinada tecnologia al vehicle perquè els usuaris no s’hagin de trobar personal-ment, per a nosaltres el fet que ambdós s’hagin de veure per entregar i recollir el cotxe és fonamental per generar con-fiança”, comenta Alarcón.L’equip humà de la companyia de carsharing compta amb un

milió d’euros d’inversió per executar el projecte. Gràcies al seu patrocinador, Social Energy –empresa dedicada a la gestió integral de projectes d’energies renovables– ambdues empreses han desenvolupat un projecte comú motivat per l’optimització dels recursos existents.

L’ou o la gallina“Ha arribat el moment de ser eficients amb el consum i amb la despesa”, insisteix la cofun-dadora de Social Car. En aquest sentit i referent a la ibèrica ten-dència a la propietat, Mar Alar-cón adverteix que “últimament s’ha demostrat que l’accés als actius d’una persona només

mitjançant la propietat no és eficient, ni per a l’economia de cadascú ni per a la comunitat en general”. L’empresària cata-lana assegura que la companyia recentment constituïda a Barce-lona és un resultat més d’aquest canvi. La homepage del seu portal resumeix gràficament aquesta idea preguntant-se si quan vols un ou, et compres la gallina. Ja comencen a ser diversos els estudis que analitzen les noves tendències en l’eficiència del consum i la despesa. Un bon exemple és el IV Observatori de la Mobilitat i el Transport d’Europcar, el qual reflecteix com els espanyols han canviat els seus hàbits de conducció significativament per raons econòmiques i de protecció del medi ambient. En aquest sentit, des de l’organitació de Social Car s’assenyala com el projecte contribueix a reduir el nombre de vehicles i, per tant, les emis-sions contaminants de CO2.“Les generacions més joves se senten molt més atretes per posseir un telèfon mòbil d’última generació que no pas un cotxe”, explica Alarcón. La cofundadora del portal de car-sharing entre particulars insis-teix que “el món evoluciona i es produeixen canvis” i, assegura que s’està passant de la cultura de l’excés a la de l’accés: “ja no

és tan important posseir si no accedir a l’ús”.

Senzill i rendibleEl funcionament del servei és senzill tant per als conductors que lloguen com per als propie-taris que ofereixen un vehicle. Enregistrar-se al portal és gra-tuït, no es cobra cap quota de manteniment sinó que només es paga per l’ús que es fa d’un vehicle. Per ser conductor es necessita un carnet de conduir en vigència, amb més d’un any d’antiguitat, no haver perdut més de sis punts i no haver es-

Si vols llet, et compres la vaca?CARSHARING P2P ONLINE

Les idees de negoci a Internet no tenen fi. Amb un capital de 50.000 euros s’ha constituït recentment a Barcelona Social Car, un servei pioner de carsharing P2P, que fomenta la cultura de l’accés a l’ús per sobre de la propietat.

El projecte comporta reduir el nombre de vehicles i, per tant, les emissions contaminants

La idea ja ha demostrat el seu bon funcionament a d’altres ciutats europees

tat mai condemnat per cometre una infracció. Cada cop que es té la necessi-tat de conduir s’efectua una reserva del cotxe que es té més a prop i es paga per les hores, dies o setmanes que es necessi-ta. Com és habitual en aquests casos, es fa el dipòsit d’una fiança que es retorna un cop el lloguer finalitza amb èxit. En el cas que es produeixi un inci-dent, els usuaris tenen 24 hores per comunicar-ho a Social Car, qui procedeix a la seva gestió i resolució. Com a usuari propietari d’un vehicle, cal tenir un cotxe en bones condicions tècniques, interiors i exteriors, amb la ITV en regla, i estar al corrent de pagament dels impostos cor-responents. El propietari ha de procedir al canvi d’assegurança per tal de quedar protegit quan el cotxe funcioni sota la moda-litat de lloguer. El preu i la disponibilitat del lloguer de vehicles són lliures de ser fixats pel propietari, tot i que l’empresa sempre els pot orientar. Un cop el vehicle està validat, l’usuari propietari ja pot començar a guanyar. Com a exemple, el propietari d’un cotxe mitjà pot guanyar 60 euros al dia, mentre que per a una persona que condueix un promig de 80 hores al mes su-posarà un estalvi anual de 280 euros entre assegurança, pàr-quing i manteniment.

ANAR SOBRE SEGUR

El propietari que vol enregistrar el seu vehicle al portal de ciberlloguer té una evident necessitat de fer un canvi d’assegurança per al nou ús del seu cotxe. Ara haurà de cobrir tant els seus trajectes personals com els que es faran sota un lloguer. Aquest tipus d’assegurança pot incrementar la quota tot i que, com recorda Mar Alarcón, “el preu pagat per la nova modalitat es pot recuperar amb els ingressos obtin-guts amb els lloguers, mentre el cost de l’assegurança habitual, que no permet llogar, passa directament a ser una despesa”. Social Car ha integrat un sistema a la seva plataforma de registre que simplifica al màxim els tràmits a efectuar pel propietari per donar d’alta la nova assegurança. “Per a nosaltres és fonamental tenir el control sobre les assegurances dels cotxes que gestionem, ja que la seguretat és un pilar indispensable pel bon funcionament del nostre servei”, assegura Alarcón.

Mar Alarcón, cofundadora de Social Car. / CEDIDA

Mou-te, treballa, somia, crea, viu el plaer dels negocis. Sent l’aire del Mediterrani i gaudeix del seu

mar i de la seva llum. Treu el màxim partit de les teves reunions de feina en un lloc emocionant.

A PortAventura t’ho posem ben senzill: un gran Centre de Convencions perfectament equipat; 2.000 habitacions en 4 hotels de 4 estrelles; una restauració ben cuidada; obertura d’àrees temàtiques en exclusiva en el parc; activitats de golf i team building.

18 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011EMPRESA / A fons

REDACCIÓ

Ha arribat el moment d’es-curçar els passos entre la generació d’idees i l’aplicació de solucions i la seva expe-rimentació, millora i tornada visible de la inversió. En aquesta tasca cal destacar els avantatges dels clusters per generar millors productes i serveis, un desenvolupament més sostenible i harmònic amb l’entorn i les ciutats, i una economia basada en la innovació oberta. Els profes-sionals i les empreses que en formen part, poden bene-ficiar-se d’alternatives de finançament, de fons d’inver-sió, d’accés a capital risc i de xarxes d’inversors, de convo-catòries públiques d’R+D+i, de subvencions, d’ajudes per a empreses, i de moltes més possibilitats.Els clusters són un punt de trobada, un espai físic comú on la investigació, la ciència, la recerca del perquè i el com de les coses conflueixen amb l’aplicació pràctica d’aquesta investigació, és a dir, amb l’empresa. Són els clusters, i són iniciatives com Bioàgora, on els diferents agents econò-mics i científics es troben amb l’objectiu comú d’innovar, de perseguir la clau de l’èxit de les economies del segle XXI: aplicar la gestió del coneixe-ment a la innovació. Bioàgora, una trobada per a la generació de confiança entre els àmbits empresarial, inversor, econòmic i científic, torna de nou en la seva ter-cera edició per convertir-se en un esdeveniment referent en biomedicina. Crear xarxa entre els diferents agents per trobar un llenguatge i un denominador comú de con-ceptes molt distanciats, facili-tar la transferència de conei-xement, posar a disposició dels futurs emprenedors les eines per a la innovació són els seus objectius principals.Les jornades, que veuran el tret de sortida el dia 9 a les

cinc de la tarda, comptaran amb el seu primer plat fort amb la taula rodona titulada l’economia del coneixement, que tindrà lloc acte seguit a la cerimònia d’inauguració i on es conversarà sobre el nou model de concepció del coneixement com a producte en si. L’intercanvi d’opinions sobre la matèria tindrà la seva continuació amb el diàleg arrel del pensament científic entre el neuròleg José López Barneo i el director de l’Ins-titut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Eudald Carbonell.El 10 de novembre estarà dedicat a ponències i taules rodones sobre inversió, models de negoci i nous entorns empresarials, a més d’una nombrosa varietat d’oferta de serveis i activitats, networking i assessorament individualitzat.Parlarem de l’èxit, del fracàs, de la corrent transversal del pensament, de la open innovation, de la generació de riquesa. Ens trobarem als micro-tallers per inte-ractuar amb el management persuasiu, aprendrem a com relacionar-nos i podrem con-feccionar el nostre propi pla d’empresa. Aquest any, més enllà de les jornades que tindran lloc el 9 i el 10 de novembre a l’Hotel Hesperia Tower, l’acte por-tarà amb si tot un conjunt de propostes que s’estan desenvolupant al llarg de la propera meitat del mes d’oc-tubre i de novembre. Amb aquest calendari, el Bioàgora busca obrir-se a nous públics i oferir quelcom més que un punt on reunir les diferents baules de la cadena de valor del producte biotecnològic i biomèdic: l’esdeveniment vol erigir-se com un entorn per apropar a una audiència més àmplia els coneixements necessaris per iniciar-se en diverses activitats relacio-nades amb aquest sector en

auge.En aquest context Biopol’H i La Salle van organitzar els dies 26 i 27 d’octubre una Escola de Business Angels i un Fòrum d’Inversió.

Recerca i cinema Per altra banda, a fi de pro-moure i de difondre el món científic i biotecnològic en la societat, Biopol’H ha pre-parat, el 3 de novembre, Bio-mediCINE 2011, la primera

mostra de cinema biomèdic de L’Hospitalet de Llobregat. BiomediCINE vol servir d’ori-entació a tots aquells cineas-tes que es vulguin endinsar en el món dels documentals científics i oferir-los les bases per poder preparar els seus treballs audiovisuals amb rigor.

En resum, Bioàgora 2011 incorpora el pensament cien-tífic, la cultura i la formació. Al cap i a la fi, la creativi-tat i la innovació són l’apli-cació del pensament a la millora pràctica d’allò que ens envolta. Trobareu tota la informació sobre les jornades a: http://bioagora.cat.

Les jornades, organitzades per Biopol’H el 9 i 10 de novembre, reuneixen a científics, empresaris, inversors i consultors.

Bioàgora, una trobada per la generació de confiança entre empreses, inversors i científics

Bioàgora 2011, l’epicentre de ciència, empresa i inversors

Bioàgora 2011, comptarà amb xerrades, diàlegs entre experts i tallers per interactuar. / CEDIDA

BIOÀGORA 2011

PROGRAMA BIOÀGORA 2011

Dimecres 9 de novembre:

-17h, Inauguració Institucional, amb Núria Marín, Alcaldessa de L’Hospitalet i Josep Antoni Bombí, President del Consorci Biopol’H.

-17,20h, Taula rodona “L’economia del coneixement”

-18,30h, Diàleg entre Eudald Carbonell (arqueòleg) i José López Barneo (neuròleg).

-19,45h, Cloenda.

Dijous 10 de novembre:

-9h, Taula rodona “Els parcs, un entorn per a les empreses?”

-10h, Diàleg entre Montserrat Vendrell (Directora General de Biocat) i José Mª del Valle (Director de Catalunya Clarke, Modet & Cº.

-11,45h “Inversors: de Family Office i els Business Angels al capital risc”.

-15h “Models de negoci. Casos d’èxit”.

-16,15h “No m’entenen” o com trobar una base de llenguatge comú entre científics, inversors i empresaris.-17h, Trobada i assessorament.-18h, Cloenda.

BiomediCINE, la primera mostra de cinema biomèdic vol promoure i difondre el món científic i biotecnològic

NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL 19

Economia

El Mittelstanda CatalunyaQuè poden fer al respecte?Quin és o pot ser l’equiva-lent nacional del Mittelstand germànic? El tenim, i funci-ona de forma silenciosa, dis-creta però efectiva. Un dels pocs indicadors positius que tenim a Espanya i sobretot a Catalunya és el bon ritme deles exportacions. I, encara que alguns parlin de forma interessada que això és degut a unes quantes grans empre-ses, els habitualment anome-nats “national champions” de l’establishment hispànic –que de vegades exporten mésllocs de treballs qualificatsa seus estrangeres que altra cosa– cal ser conscients queel gruix de la feina l’estan fentels anomenats hidden cham-pions, els “campions ama-gats”, per fer servir un termi-nologia encunyada també a centre Europa per referir-se amb altre denominació a la idea del Mittelstand.

La figura 1 és un dels indica-dors recents que mereixen més atenció: mostra com han evolucionat entre 2000 i 2010 les quotes d’exportació de mercaderies –sobre el total

Mittelstand

EXPERIÈNCIA ALEMANYA

El darrer informe de l’FMI sobre Europa (octubre de2011) destina un capítol a analitzar què pot fer el Vell Continent per reprendre unespautes de creixement que li permetin sortir del lloc de cua que ocupa en l’actualitat al conjunt de l’economia global.Avalua les lliçons que es podendesprendre dels casos d’èxit–amb referències a Holanda, Suècia o Àustria – en quèmereix una atenció especiall’experiència alemanya amb el Mittelstand, l’entramat deteixit productiu d’empreses mitjanes i en ocasions petitesque ha esdevingut el pulmódel potencial exportador ale-many, motor d’un dinamisme a prova de competència desalaris dels emergents i de la tecnologia nord-americana.També fa poc temps l’influentrevista Foreign Affairs, publis -cada pel Consell de Relacions Internacionals dels EstatsUnits, discutia en un article quines lliçons podia aprendreaquest país del model alemany i de nou el Mittelstand era una referència obligada, tant pelsseus excel·lents paràmetres decompetitivitat com per la seva capacitat de combinar eficièn-cia i cohesió social, amb unteixit emprenedor que, aprofi-fifitant al màxim les oportunitatsde la globalització, manté unes

El paper del teixit empresarial internacionalitzatde mitjana empresa a Alemanya rep molta atenciói planteja preguntes sobre la seva aplicabilitat aCatalunya a on hi ha força empreses que conformen un actiu essencial pel present i el futur.

nal. Una massa crítica del teixit emprenedor que abansde la crisi va veure com els incentius (tipus de canvi real,rendibilitats a curt termini,etc.) s’adreçaven a altres tipus d’activitats menys ori-entades a la veritable gene-ració de riquesa i assoliment de pautes de competitivitata prova de salaris xinesos i tecnologia alemanya. Una franja estratègica que des delcomençament de la crisi veucom tothom parla de canvi demodel productiu i de passar a primer termini la internaci-onalització però malgrat aixòles actuacions efectives són reduïdes, per dir-ho de forma políticament correcte, quanno en sentit contrari. Lesdades són cada vegada més clares respecte al fet que undels nostres principals actiussón les empreses d’aquest maltractat Mittelstand local.

Ara que està tan de moda seguir les pautes alemanyes–de bon cor en alguns casos,de manera resignada o for-rrçada en d’altres– hauríem de fer cas del seu exemple de respecte, atenció i suport a aquesta principal font de dinamisme, el principal puntd’ancoratge també a casa nostra per entreveure una millor economia i una millor societat.

arrels al territori i uns compro-misos amb la societat que l’en-volta.Els problemes a escala espa-nyola i catalana fan especial-ment interessants aquestes referències. Alemanya, juntamb Àustria, Holanda i Suècia, es troben entre els països euro-peus que millor aguanten la crisi. A l’altre extrem trobem Espanya a prop d’amistats perilloses com Grècia, Irlanda, Islàndia o també Itàlia. Aquest darrer grup presenta una dinà-ààmica inadequada dels CostosLaborals Unitaris – és a dir, la relació entre salaris i producti-vitat – que ha provocat la gene-ració dels dèficits exteriors i el deteriorament de la pèrdua de competitivitat. És massa nítida com per ignorar-la la contra-posició amb els països que, gràcies a reformes a temps,van ser capaços de mantenir una evolució de la productivi-tat en consonància amb la dels costos salarials.

Els problemes són molt com-plexos, però no hi hauria d’ha-aaver dubtes que en la contrapo-sició entre el model alemany i el de les economies amb pro-blemes de la perifèria europea el paper del teixit emprenedor,la seva resposta, els incentius i facilitats o dificultats que troben, té un paper central.A casa nostra el degoteig detancaments d’empreses peti-tes i mitjanes, de negocis por-rrtats per autònoms, d’activitats professionals, així com la situ-ació cada cop més delicada de moltes de les que encara sobreviuen, és una peça cabdal a l’hora d’explicar lesinacceptables xifres d’atur i la manca de recuperació –i fins i tot les perspectives de tornar a la recessió– de la nostra eco-nomia.

de les exportacions mundi-als– de diversos països euro-peus. A un món global en quèdurant la primera dècada delsegle XXI han irromput amb força les exportacions de les economies emergents calia esperar que les economiesdel Vell Continent anessin cedint posicions, com així ha estat en la major part de casos. Holanda és una inte-ressant excepció però el fet que Espanya mantingui pràc-ticament posicions expor-rrtadores –i cal recordar queCatalunya continua essent el principal motor de l’exporta-ció al conjunt del Estat– és un clar indicatiu d’una de les fortaleses de la nostra eco-nomia, darrera de la qual hiha, sobretot, el nostre Mit-telstand local.

Un segment cabdal del nostre teixit productiu que no repl’atenció mediàtica que pels seus problemes tenen altresentitats més grans i visibles. Un conjunt essencial del nostre dinamisme emprene-dor i internacionalitzador que sovint no té –ni de vega-des vol tenir– protagonisme a les organitzacions i institu-cions que, presumptament, són les representatives del sector. Un símptoma preocu-pant, per cert, de la qualitatdel nostre teixit institucio-

Actualment el Vell Cotinent es troba a la cua del conjunt de l’economia global

JOAN TUGORES QUES

Grèc

ia

Portu

gal

Finl

àndi

a

Irlan

da

À ust

ria

Suïs

sa

Espa

nya

R egn

eUn

it

Itàlia

Fran

ça

Hola

nda

Alem

anya

0

2

4

6

8

10

EVOLUCIÓ ENTRE 2000 I 2010 DE LES QUOTES D’EXPORTACIÓ DE DIVERSOS PAÏSOS EUROPEUS. FIGURA 1.

Font: Fons Monetari Internacional, Regional Economic Outlook – Europe, octubre 2011, disponible a: www.imf.org

2000 2010

El Mittelstand germànic el tenim i funciona de forma silenciosa, discreta però efectiva

La capital catalanivell de preus, Angeles, Chicagho constata l’infelaborat per la uEl 2008, en aqueera la 20a ciutathavia baixat finsde caure fins a lala tendència i esL’informe, en quciutats dels cincnent com a índeYork, que té el vaconsidera 122 bécistell de la comptipus, entre els qroba, el transportels electrodomès

Barceloque fa u

20 El mapa del món MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011

1. slo

15. Londres

2.3. Ginebra

4. C

9. Toronto

12. arís11. 14. Nova York

30 Madrid

19. Sao Paulo

25. Barcelona

-

449

El mapa del món 21NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

ELS SALARIS (EN BRUT)

ZURICH 144,1GINEBRA 138,8

+

31o

rich

openhague

6. Tokio

7. Sydney

10. Singapur

Viena

22 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011ECONOMIA / Finances

publica i privada, la promoció de la transferència de conei-xement, i el requisit de cofi-nançament dels projectes per afavorir la comercialització del resultats dels projectes que reben ajuts. Per tant, es fa necessari posar més diners en productes finan-cers específics per a la innova-ció, i cal fer-ho amb criteris de rendibilitat dels recursos invertits, però al mateix temps cal millorar-ne la promoció.

Segur que no tota la recerca ha de ser aplicada i ha de mesurar-se amb criteris de rendibilitat. Però almenys en una part de la recerca el criteri de transferència a les empreses hauria de comptar. Els bons resultats assolits per diversos països europeus, com Finlàndia o Alemanya, per exemple, poden servir per a identificar bones pràc-tiques en matèria de finan-çament per a la millora de la innovació. Per això, és conve-nient apostar per unes línies estratègiques prioritàries per tal de disposar de massa crí-tica i evitar la dispersió dels recursos. Sembla oportú la concentració dels centres de recerca i de les entitats de promoció de la innovació. També és fonamental cercar la rendibilitat dels recursos públics invertits en aquestes activitats. Així, han donat bons resultats la col·laboració

Les dificultats per a finançar la innovació

LES LÍNIES DE FINANÇAMENT A LES EMPRESES

D’acord, amb l’estudi publicat recentment pel Centre d’Eco-nomia Industrial les empreses innovadores tenen, en general, moltes dificultats per a finan-çar els seus projectes. Tal i com es comprova a la figura 1, un 48,3% de les empreses enquestades assenyalen la manca de finançament com un problema per a innovar. Desta-quen també altres problemes com l’elevat temps de tramita-ció, l’excés de burocràcia i la necessitat d’aportar l’aval dels socis.La quantitat de finançament que necessita una empresa varia molt en funció de cada etapa del seu cicle de vida. Això també afecta al tipus de finançament que es necessita. Si ens referim, per exemple, a les empreses d’alt creixement, no es necessita el mateix en els primers anys de vida que quan l’empresa ja agafa la velo-citat de creuer. En els primers anys de vida (veure figura 2) les empreses acostumen a tenir pèrdues però tenen grans necessitats d’inversió. En les etapes d’alt creixement (nor-malment entre l’any 10 i 15) tornen a haver-hi grans neces-sitats d’inversió però l’empresa ja ha demostrat la seva capaci-tat per a generar beneficis.Això condiciona el tipus de productes de finançament que es necessiten. Per exemple, com que en el primer any de vida les empreses necessiten invertir molt i, en canvi, tenen resultats negatius. Per això,

Sens dubte, la innovació és fonamental perquè les empreses mantinguin i guanyin competitivitat. I per innovar es necessiten tot un seguit de condicions entre les que podem incloure l’obtenció de finançament.

és fonamental comptar amb subvencions, business angels,capital llavor, subvencions, avals... En aquesta etapa inicial també és molt útil el capital de proximitat de familiars, idea-listes i amics (Family, Fools & Friends) ja que és molt difícil aconseguir un préstec ban-cari si no es disposa d’avals o immobles que es puguin hipo-tecar. En canvi, a partir del quart any, aproximadament, si el projecte ha tingut èxit, ja es habitual començar a generar beneficis. Aleshores, ja es pot accedir amb més facilitat als préstecs bancaris i a d’altres formes de finançament com el capital risc, per exemple. Més endavant, al voltant de l’any 10, aproximadament, si el projecte continua sent exitós i hi ha grans perspectives de creixe-ment ja és més fàcil aconseguir préstecs o nous accionistes; i fins i tot es pot plantejar l’en-trada al MAB (Mercat Alterna-tiu Borsari). Les empreses catalanes dis-posen d’una oferta considera-ble en tipologia de productes per a cada etapa del seu cicle de vida, però es detecta una insuficiència en la quantitat de recursos.Pel que fa a les noves formes de finançament en capital que han anat sorgint en els darrers anys (business angels, capital risc...) malgrat la tendència positiva que mostren les dades, els recursos que es mouen són molt menors als d’altres països del nostre entorn. Per tant, s’observa que existeix una gamma de productes de finançament molt àmplia, però les quantitats monetàries que tenen les empreses per a finan-çar les seves activitats d’inno-vació són insuficients. Un altre problema és el nivell de coneixement que hi ha a les empreses dels productes de finançament. En l’estudi es posa de manifest que la majo-ria de les empreses, sobretot les pimes, coneixen molt poc els productes financers espe-

cífics per a la innovació (sub-vencions, ACC1Ó, capital risc, ENISA, etc.).Algunes administracions públi-ques es queixen sovint que algunes línies de finançament no s’utilitzen totalment perquè no hi ha suficient demanda. Això fa necessari millorar la divulgació d’aquestes línies.Un altre problema és la rendi-bilitat dels recursos invertits. Per exemple, a Catalunya en els darrers anys han aug-mentat molt els recursos que l’Administració Pública destina a la recerca. Això explica que Catalunya produ-eixi en aquests moments al voltant de l’1% de la ciència mundial, mesurada segons el nombre d’articles publicats en revistes científiques inter-nacionals. Per tant, produïm l’equivalent a un país de 70 milions d’habitants. Però, en canvi, el nombre de patents és molt reduït a l’igual que la incidència d’aquesta recerca per a la millora de la compe-titivitat empresarial. Per això, és fonamental incorporar el control de la rendibilitat dels recursos invertits en recerca.

És convenient apostar per unes línies estratègiques prioritàries per evitar la dispersió dels recursos

ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF,

ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

InversióBeneficis

Pèrdues

Vall de la mort Alt creixement

Any 4

Beneficis

Inversióanual

Inversors de proximitat Business angels

Capital llavorSubvencions

Avals Préstecs

...

Capital risc, Subvencions

Avals Préstecs

Oferta accions, MBA,

SubvencionsAvals

Préstecs

Oferta posteriors,

MBA,Subvencions

Avals Préstecs

...

FIGURA 2: NECESSITATS D’INVERSIÓ AL LLARG DE LA VIDA DE LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT

Font: Amat, O., Castillo, D. i Crespo, P. (2011): Finançament de la innovació, la internacionalització i el creixement a les empreses catalanes, Centre d’Economia Industrial.

0 10 20 30 40 50 60

3,4

Aportació d’aval dels socis

Aportació de garanties hipotecàries

Beneficis insuficients per accedir al crèdit

Termini de devolució massa reduït

Cost molt elevat

Manca de finançament

Elevat temps de tramitació

Excés de burocràcia

31

6,9

27,6

13,8

6,9

48,3

37,9

41,4

Altres

FIGURA 1: CAUSES DELS PROBLEMES FINANCERS PER A INNOVAR (EN PERCENTATGE D’EMPRESES)

Font: Amat, O., Castillo, D. i Crespo, P. (2011): Finançament de la innovació, la internacionalització i el creixement a les empreses catalanes, Centre d’Economia Industrial.

NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL 23

Especial: Empreses d’inspecció

REDACCIÓ

Quina evolució estan seguint les inspeccions, en general, a causa de la crisi?Tal com és fàcil d’imaginar i suposar la crisi actual afecta el sector de forma negativa. La nostra feina es pot entendre des de dues òptiques diferents, la realització de les inspeccions periòdiques de les instal·lacions i/o vehicles, i la realització de les inspeccions de les noves instal·lacions o vehicles. En el cas de les inspeccions periòdi-ques afecta de forma negativa en les inspeccions dels vehi-cles professionals donat que el fet de tenir els vehicles parats no motiva a passar les precep-tives inspeccions periòdiques. En el cas de les instal·lacions industrials el cas és diferent si bé els criteris d’estalvi de preu per part dels titulars ens afec-ten com afecten a tots els pro-veïdors. Pel que fa a les noves instal·lacions és evident que la crisi de la construcció en parti-cular i la crisi en general ha fet que decaigui de forma substan-cial el nombre d’inspeccions a realitzar, i d’expedients a revi-sar. És especialment significa-tiu en les àrees d’aparells ele-vadors (ascensors i grues) i en les àrees d’electricitat.

Com valora, en concret, el comportament del subsector de la inspecció tècnica de vehicles?L’envelliment del parc de vehi-cles obligarà que les inspec-cions periòdiques siguin més freqüents per una banda i l’es-tancament de noves matricula-cions suposarà una disminució de l’evolució de les inspecci-ons. En cas de persistència de la crisi actual està clar que els vehicles industrials de trans-port de mercaderies optaran per no passar la inspecció de les ITV si no estan treballant.

En quins sectors es registra un major nombre d’inspeccions?A banda del sector de les ITVs on es realitzen un total d’apro-

“Les campanyes han millorat l’acceptació de les inspeccions”

ENTREVISTA A VIRGILI SÁEZ, ADMINISTRADOR D’OCA ITV

cosa és que estiguem dispo-sats a pagar per això o que ens obliguin a fer-ho. És evi-dent que aquestes obligacions es perceben de vegades com una imposició ingrata, però crec que la societat en general està disposada a acceptar-les perquè a l’altra costat de la balança hi ha esdeveniments ingrats i amb una despesa social i moral molt elevada. Crec que el grau d’acceptació de la societat és actualment elevat i campanyes que s’han impulsat des de les associ-acions empresarials com la d’‘stop als accidents’ des de les ITVs contribueixen a millo-rar aquesta acceptació social.

Creu que les empreses d’ins-pecció tendeixen cap a la diver-sificació o a l’especialització?Crec que el procés real d’evo-lució és que les empreses que són generalistes, és a dir les que ofereixen un major ventall de serveis corresponen a un perfil multinacional o nacional mitjà, mentre que les petites empreses estan sens dubte abocades a l’especialització, ja sigui per àrea geogràfica o servei. L’exploració en investi-gació en el desenvolupament de noves tècniques d’inspecció acaben per ser absorbides per

les grans companyies que no podem oblidar copen el mercat espanyol i mundial. Com a exemple, tenim que les 10 pri-meres companyies espanyoles tenen una quota del 46% del mercat total d’inspeccions i que el sector de certificació encara està molt concentrat, donat que les cinc primeres empreses tenen un 83% del mercat.

Pensa que les empreses d’ins-pecció més petites poden compe-tir amb les multinacionals que controlen gran part del mercat?Està clar que les petites empre-ses d’inspecció poden com-petir en base a dos fonaments bàsics: competir per especialit-zació en determinats sectors, o bé competir per àrea geo-gràfica d’influència. No és el cas únicament d’Espanya sinó que succeeix a nivell mundial. Coexisteixen les grans multi-nacionals que copen un per-centatge elevat del mercat amb petites companyies de tecno-logia avançada i petites com-panyies locals. S’està produint de forma sistemàtica un procés de concentració del mercat per les grans multinacionals però de forma periòdica segueixen apareixent petites i mitjanes empreses que ho fan molt bé des del punt de vista tecnolò-gic o per la seva adaptació al mercat local.

Quins són els principals reptes del sector de les empreses d’inspecció?Per descomptat en primer lloc esquivar la crisi actual de la millor manera possible. A mig termini crec que s’ha d’afrontar dos grans reptes: el reconei-xement social, per una banda, i l’adaptació tecnològica, per una altra. L’evolució de la infor-mació representa un repte fonamental per a les nostres empreses, cal informar més i millor, i hem d’adaptar les nos-tres organitzacions a nous sis-temes d’informació que cada cop calen més profundament en els nostres clients.

Les principals empreses del sector opinen sobre el moment actual. PÀG. 24-25

ximadament 15 milions d’ins-peccions anuals, en el sector industrial hi ha dos camps cla-rament significatius: elevadors i electricitat. És difícil de quan-tificar el nombre d’inspeccions totals en cada camp donat que són dades de les quals disposen les comunitats autònomes de forma individual i no coneixem cap estadística que hi faci refe-rència, però per dir alguna cosa podríem estar parlant d’unes 250.000 revisions anuals d’apa-rells elevadors i unes 200.000 inspeccions d’instal·lacions elèctriques. La dada que sí que coneixem és que entre els dos sectors aglutinen aproximada-ment entre un 75 i un 80% del nombre total d’inspeccions en seguretat industrial.

Les inspeccions s’estan este-nent, en els darrers anys, a noves àrees. Quines serien aquestes?

Sobretot les inspeccions en el camp de les embarcacions d’esbarjo, les inspeccions tèc-niques periòdiques d’edificis de recent aplicació, inspec-cions en l’àmbit sanitari de qualitat interior, anàlisis de legionel·la, etc. Addicional-ment en l’àmbit de les instal-lacions industrials també han aparegut noves inspeccions com la dels articles piro-tècnics o els productes de la construcció. En general podem assegurar que estem en un sector en contínua evo-lució donat que cada vegada apreciem viure més segurs i més confortablement.

Quina pensa que és la per-cepció que té el consumidor final sobre les inspeccions?Tal com he indicat anterior-ment, cada cop ens agrada viure més segurs. Una altra

“Estem en un sector en contínua evolució, donat que cada cop volem viure més segurs”

“En el sector de les ITVs es realitzen uns 15 milions d’inspeccions anuals”

Virgili Sáez al seu despatx. / A. PONS

24 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011 ESPECIAL / Empreses d’Inspecció

SGS Tecnos és líder mundial i pioner en serveis d’inspecció, verificació, assajos i certifica-ció. Fundada el 1978 està consi-derada com a referent mundial en qualitat i integritat. Establer-ta a Espanya des de 1929, SGS s’ha convertit en el major grup empresarial en el sector de qualitat. En l’actualitat, SGS Espanya compta amb 2.900 professionals, dels quals 700 treballen a Catalunya.A SGS Tecnos, la crisi, com

en la majoria de les empreses, “s’ha notat tot i que de mane-ra molt diferent en cadascun dels serveis que oferim”, afir-ma Vicenç Campí, director de Catalunya de SGS Tecnos. Així concreta que “en aquells serveis associats a la construcció s’es-tà patint molt més que en d’al-tres activitats. Però, no obstant, en tenir un ventall molt ampli de serveis, en tocar diferents sectors i molts d’ells associats a obligacions reglamentàries,

ens ha permès a nivell general, mantenir-nos estables i, fins i tot, créixer en alguns àmbits”.SGS Tecnos afronta un rep-te important, a Catalunya, ar-ran de l’autorització per actuar com a Organisme de Control Autoritzat (OCA). Campí ex-plica que “actuar com a OCA és una activitat que, a la resta de l’Estat, ja la venim fent des de fa anys, però a Catalunya no ens ha estat possible fins ara. En aquesta època d’incertesa econòmica, és un repte impor-tant detectar ràpidament noves línies de negoci a desenvolupar

i reinventar contínuament els nostres serveis actuals perquè el client comprovi dia a dia el

valor afegit que li suposa treba-llar amb nosaltres”.El nucli d’activitats de SGS Tec-nos el constitueixen els serveis d’inspecció i supervisió del co-merç internacional de produc-tes agrícoles, minerals, petroli i petroquímics, equips industri-als i béns de consum. Al llarg dels anys, SGS ha ampliat les seves activitats cap a camps no dependents del comerç, com són la certificació, la gestió in-dustrial, el medi ambient, etc.

ÀGORALes empreses del sector esquiven la crisi i miren cap al futur amb optimisme

SGS Tecnos

El sector de la certificació s’ha vist afectat per la crisi tenint en compte que moltes empreses han retallat plantilla, altres han tancat i algunes han abandonat

la certificació, segons Enric Ne-bot, gerent de Vendes Nacional de Certificació de Sistemes de TÜV Rheinland Group a Espa-nya. Per la seva banda, Nebot

afegeix que “és cert que el mer-cat de la certificació ha entrat en una espiral de baixada de preus desorbitats que en breu poden fer insostenible aquest sector. A més, això acostuma a suposar un empitjorament del servei i, ara com ara, dub-tem de l’eficàcia de moltes de les certificacions existents en el mercat. Per sort, al mercat encara quedem professionals que seguim treballant amb vi-sió a llarg termini amb els nos-tres clients i no hem caigut en aquesta tendència del mercat”.De cara als propers anys, Ne-bot afirma que “el nostre rep-te és mantenir-nos ferms en les nostres polítiques de tre-ball i fer sostenible la nostra activitat així com la dels nos-

tres clients, mantenir la nostra plantilla i, fins i tot, incremen-tar-la per poder satisfer millor les necessitats dels nostres cli-ents, escoltar les seves necessi-tats i aportar-los el valor de la nostra experiència per a la con-tinuïtat del seu negoci. La cri-si no ens ha de fer perdre els nostres principis ni la filosofia de treball, només ha de servir per fer-nos reflexionar, innovar i fer-nos millors”.A TÜV Rheinland s’inspecci-onen tot tipus d’instal·lacions subjectes a reglaments de segu-retat industrial repartits en tot tipus de sectors, entre els qual cal destacar el sector industri-al, el sector sanitari, el sector energètic i el sector turístic. També TÜV està apostant amb

èxit, explica José Ángel Mile-na, gerent de Vendes Nacio-nal de Serveis Industrials de TÜV Rheinland Group a Espa-nya, per temes relacionats amb l’eficiència energètica, desen-volupant projectes en coope-ració amb l’Institut Tecnològic Hoteler (ITH) i també dins de l’Associació Nacional de Ser-veis Energètics (ANESE). Mi-lena comenta que, tot i la crisi, “una part significativa de la nostra actuació, com a tercera part independent, es desenvo-lupa dins el sector de la cons-trucció, en noves instal·lacions, obres i edificacions, on asse-gurem a l’inversor o promotor la qualitat dels seus projectes i la disminució de situacions no previstes”.

TÜV Rheinland roup

José Ángel Milena i Enric Nebot. / CEDIDA

Vicenç Campí

Empreses d’Inspecció / ESPECIAL 25NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

Applus+ és una multinacional amb una gran ventall d’activi-tats, que s’agrupen a grans trets en inspecció, assajos, certifica-ció i control de qualitat, i que presta serveis a una gran vari-etat de sectors econòmics, des-tacant l’energètic i l’industrial, entre d’altres. En total, la com-panyia va facturar 900 milions d’euros durant el darrer exer-cici.El ventall de serveis de la com-panyia és molt ampli, i abraça des dels vehicles, per exemple, amb les Inspeccions Tècniques de Vehicles (ITV) fins als assa-jos no destructius en tot tipus d’infraestructures.Des del punt de vista d’Applus+ “el sector de l’avaluació de la conformitat en un sentit am-pli juga cada cop un rol més important en l’economia i en la societat en el seu conjunt.

La seguretat, qualitat i fiabili-tat d’eines, productes i serveis és una exigència creixent dels consumidors arreu del món que fa que les empreses i les administracions tinguin una consciència cada cop major so-bre la seva importància. L’efici-ència en els processos també és una preocupació creixent d’empreses i ciutadans que es veu justificada per la necessitat de reduir costos innecessaris i pel creixent compromís amb la sostenibilitat”. Segons l’empre-sa, la crisi no ha afectat d’una forma especialment negativa a aquest sector, ja que, per exem-ple, cada cop són més les em-preses que volen arribar als mercats internacionals i neces-siten per això complir amb els estàndards que els hi exigeix cada regulació. A més a més, en línia amb el punt anterior, augmenta la preocupació en-tre les empreses per l’eficièn-cia en tots els seus processos, fent-se així més palès que mai

la importància d’una gestió, uns serveis i unes instal·lacions de qualitat.En aquests moments, Applus+ es troba immersa en un ambi-ciós pla de creixement que l’ha portat a augmentar d’una for-ma substancial la seva factura-ció en els darrers cinc anys i a elevar d’una forma molt impor-tant el pes de les exportacions

sobre el seu volum total de fac-turació. Un dels reptes d’Applus+ pels propers anys és consolidar el creixement dels darrers anys aprofitant sinèrgies de tipus comercial i industrial en no-ves àrees d’activitat, com per exemple les que ha aportat Ve-losi, empresa cotitzada a la Borsa de Londres que va ser

adquirida a principis d’aquest any per part de la companyia. Així mateix, Applus+ manté el seu creixement amb l’objectiu de consolidar-se com un dels principals players internacio-nals en el camp de l’avaluació de la conformitat.

www.britishcouncil.es

FORMACIÓ D’ANGLÈS PER A EMPRESESSeminaris, programes modulars i cursos regularsProgrames personalitzats per a cada empresaPreparació per a presentacions, reunions i negociacions

AMIGÓ, 74-83 08021 BARCELONA T 932 419 700 MUNTANERcursos.barcelona@britishcouncil.es examens.barcelona@britishcouncil.es

SEGUEIX-NOS AL facebook

Applus+

“La nostra principal activi-tat d’inspecció a Catalunya des de l’entrada en vigor de l’assegurança desenal, la de l’OCT (Organisme de Control Tècnic) ha caigut significati-vament des del 2008, així com l’activitat de seguretat en les obres”, explica Samuel Re-dondo, delegat de Barcelona i Girona d’Atisae, tot i que “en altres sectors, com el de la inspecció en medi ambient industrial, hem aconseguit

mantenir el volum de nego-ci gràcies a l’adquisició d’al-tres EACs (Entitat Ambiental de Control), si bé el mercat en general ha caigut”. Redon-do afegeix que “per l’activitat d’inspecció reglamentària de seguretat industrial, és una activitat nova a Catalunya, que just s’inicia ara”.Segons Redondo, el principal repte d’Atisae és “créixer en l’activitat OCA (inspeccions reglamentàries de seguretat industrial) i captar quota de mercat als actuals operadors, situant-nos entorn del 10-15% de quota de mercat, així com

desenvolupar el negoci de les ITVs gràcies a l’autorització aconseguida per a la creació de tres estacions, concreta-ment a Sant Celoni, Amposta i Borges Blanques”,El volum de negoci d’Atisae es reparteix de la següent manera: un 30%, construcció: un 10%, OCA (organisme de control autoritzat); un 20%, MAI (medi ambient industri-al); un 20%, PRL (prevenció de riscos laborals); i un 20%, la resta.

ATISAE

Samuel Redondo.

Les instal·lacions d’Applus+. / CEDIDA

Agraïm la col·laboració de les següents empreses en la realització d’aquest especial:

AMAYUELAS, S.L.ASESORÍA DE SERVICIOS DE INGENIERÍA Y GESTIÓN MEDIOAMBIENTAL S.A.ASISTENCIA TÉCNICA INDUSTRIAL, S.A.E. (ATISAE)CENTRO DE APLICACIONES METROLÓ-GICAS, S.L.CENTRO ESPAÑOL DE METROLOGÍACERTIO ITV, S.L.CUALICONTROL - ACI, S.A. (Unipersonal)INSPECCIONES Y CERTIFICACIONES TEC-NICAS, S.L.INSTITUTO DE CERTIFICACIÓN CDQ, S.L.LABORATORIO DE CERTIFICACIONES VEGA BAJA, S.L. (Unipersonal) (LABCER)PREVENCONTROL, S.A.SOCOTEC IBERIA, S.A.VORSEVI, S.A.

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 201126 ESPECIAL / Empreses d’Inspecció

Retrat de les empreses d’inspecció

ENQUESTA DEL SECTOR

COM VALORA LA SITUACIÓ ECONÒMICADEL SEU SECTOR A ESPANYA?

QUINS SERVEIS D’INSPECCIÓ OFEREIX LA SEVA EMPRESA?

COM VALORA EL NOMBRE D’INSPECCIONSREGLAMENTÀRIES QUE HAN DE PASSAR DETERMINADES ACTIVITATS EMPRESARIALS?

A QUINS SECTORS PERTANYENMAJORITÀRIAMENT LES INSPECCIONSQUE REALITZA LA SEVA EMPRESA?

Creix, contínuament apareixen noves normes que exigeixen inspeccions periòdiques 7%

Es troba en retrocés, per efecte de la crisi43%

Es manté, en gran part gràcies a l’obligatorietat de determinades ins-peccions 50%

Ascensors i grues 7%

Instal·lacions contra incendis 4%

Instal·lacions elèctriques 7%Instal·lacions

petrolieres 3%

Seguretat per a plantes i instal·lacions frigorífiques 3%

Transport per carretera 3%

Vehicles 5%

Altres 5%

Emmagatzematge de productes químics

3%

Medi Ambient5%

Serveis 4%

TIC i telecomunicacions2%

Segons els sectors la situació és diversa 8%

Agroalimentari 2%

Automoció 3%

Construcció 3%

Industrial 7%

Energia 3%Químic i farmacèutic 2%

Insuficients. No ens trobem al nivell d’altres

països europeus 4%

Suficients. La seguretat està garantida 1%

Transport per carretera 4%

28 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011ESPECIAL / Empreses d’Inspecció

1. La seguretat està ad-quirint un paper cada cop més important a les empreses. De fet, a Bayer, el foment de la seguretat i la protecció de la salut dels emple-ats és un dels objectius més importants. El nos-tre lema és “Res del que fem val la pena si posa en risc la nostra segure-tat”.

2. Aquest any, el Dr. Ma-rijn Dekkers, president del Consell de Direc-ció de Bayer va inau-gurar personalment el dia de la seguretat a ni-vell mundial en totes les seus i fàbriques del món i va subratllar: “Per a no-saltres, la seguretat és el primer”, i va afegir que l’èxit de Bayer es basa en la seva bona reputa-ció i en la confiança que els clients i accionis-tes dipositen en la com-panyia. Els diferents subgrups i societats de

serveis s’esforcen a tot el món per aconseguir un entorn de treball en-cara més segur. A Bayer la identificació de pe-rills potencials, l’avalu-ació de riscos i la gestió d’aquests constitueixen punts clau de les mesu-res sobre seguretat en el lloc de treball. Exis-teixen unes directrius sobre seguretat en el tre-ball que regulen les me-sures i els procediments necessaris per prevenir accidents en el lloc de treball i analitzar les cau-ses d’aquells que mal-grat tot es produeixen. Sobretot a les fàbriques, Bayer s’assegura que els treballadors disposin d’una qualificació uni-forme a tot el món per saber com actuar durant el funcionament normal de les instal·lacions o en casos d’emergència.

3. Totes les fàbriques de Bayer a Espanya dispo-

sen de l’acreditació ISO 14001 i de la certificació OSHAS 18001:200. El 2009 es va crear a Bayer MaterialScience (BMS) –concretament en l’àrea de Producció i Tècnica– el Premi CEO SAFETY AWARD com a iniciati-va per millorar la segu-retat dels empleats i els processos de treball, ai-xí com per augmentar el grau general de consci-enciació en relació a la seguretat en totes les seves plantes producti-ves.

1. COM CREU QUE HA CANVIAT LA CONSCIEN-CIACIÓ EMPRESARIAL EN TEMES DE SEGURE-TAT EN ELS DARRERS ANYS?

2. QUINA IMPORTÀNCIA DONEN A LA SEGURETAT EN LA SEVA EMPRESA? PER QUÈ?

3. DE QUINES ACREDITACIONS DISPOSEN?

10 grans empreses usuàries que aposten per la seguretat

BAYER

2. A Almirall estem orientats a la investiga-ció i comercialització de fàrmacs d’R+D prò-pia i de llicència amb el propòsit de millorar la salut i el benestar de les persones. Aquesta ori-entació l’estenem a la seguretat i salut laboral, així com al respecte al medi ambient. Tots els centres i activitats d’Al-mirall apliquen de ma-nera contínua els nous i més exigents criteris de prevenció de riscos laborals i de gestió am-biental, més enllà dels estàndards de la legisla-ció aplicable. La segure-tat i el respecte al medi ambient és un objec-tiu de tota l’organitza-ció d’Almirall. Mirem de fomentar aquesta sen-sibilitat entre tots els nostres col·laboradors, a través de programes sistemàtics de forma-

ció i comunicació. Per exemple, durant l’any 2011, haurem impartit al voltant de 2.500 hores de formació en segure-tat i medi ambient, cosa que es tradueix en més de 80 accions formati-ves a uns 850 assisten-tes. Afavorir la inclusió d’una dieta equilibrada als nostres menjadors o crear espais dedicats al fitness als centres de treball són exemples de les accions impulsades per l’empresa en aquest sentit.

3. Almirall va rebre el 2007 el certificat TÜV Rheinland que avala la conformitat del seu Sistema de Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals a la norma in-ternacional OHSAS 18001 :2007 . Aques -ta certificació es va re-novar el 2010, després

d’una nova auditoria exhaustiva d’avaluació que va englobar tots els centres i activitats d’Al-mirall a Espanya. D’al-tra banda, el 2004 es va obtenir la certificació ISO 14001:2004 de Bu-reau Veritas per al siste-ma de gestió ambiental d’Almirall. Després de la renovació de la cer-tificació el 2007 amb re-sultat favorable, el 2009 es va transferir la certifi-cació a TÜV Rheinland. Aquesta certificació es va renovar el 2010, després d’una nova au-ditoria exhaustiva d’ava-luació, realitzada de manera conjunta amb la d’OHSAS 18001:2007.

SECTOR FARMACÈUTIC

Directors de qualitat, producció o prevenció de riscos laborals d’empreses, de diferents sectors, ens donen la seva opinió sobre com veuen l’àmbit de la seguretat i, en concret, ens expliquen l’aposta de les seves empreses en aquest tema, des de diversos punts de vista.

“Per a nosaltres, la seguretat és el primer” “La seguretat i el respecte al medi ambient és un objectiu de tota l’organització”

ALMIRALL

LA SEGURETAT, OBJECTIU DE TOTES LES EMPRESES

Empreses d’Inspecció / ESPECIAL 29NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

Applus+SECTOR BEGUDES I ALIMENTACIÓ

1. La conscienciació em-presarial en temes de se-guretat més que canviar, ha evolucionat, ja que s’ha ampliat el concepte a pràcticament totes les àrees de la companyia. Podem dir que el concep-te de seguretat s’aplica avui en dia de forma in-tegral a qualsevol aspec-te que estigui relacionat directament o indirecta-ment amb l’entorn empre-sarial: disseny, empleats, productes, instal·lacions, visitants, empreses col-laboradores, etc.

2. És un valor estratègic destacat. Ja fa anys vam dur a terme una campa-nya interna on manifestà-vem que la seguretat era una de les nostres prio-ritats, juntament amb el medi ambient, la qualitat i la productivitat. Certa-ment allò important per Damm era, i és, l’interès en transmetre a l’orga-nització i també a tots els nostres col·laboradors, inclús externs, la cultu-

ra d’empresa basada en aquests valors que són cabdals per la compa-nyia. En aquest camí hem avançat establint dinàmi-ques i modelant tota l’or-ganització, per tal que es prenguin totes les iniciati-ves preventives possibles de manera implícita, vin-culant-les a tots els pro-cessos.

3. Treballem en base a un sistema de gestió de-senvolupat, seguint les normes de referència tant en qualitat i en medi am-bient, com en seguretat i salut laboral. El sistema és certificat anualment d’acord amb les normes de qualitat ISO 9001 i de medi ambient ISO 14001. Actualment, i tenint en compte que la norma OSHAS 18001 s’està im-posant com a estàndard reconegut a nivell inter-nacional, des de Damm ens hi estem adaptant per tal de complir-la amb la màxima eficiència.

DAMM“El concepte de seguretat s’ha ampliat a totes les àrees de la companyia”

1. La consciència dels empresaris s’ha incre-mentat de forma consi-derable en els darrers 10 anys. El sector industrial ha incorporat la segure-tat com a part integrant del dia a dia. Les activi-tats de formació i cons-cienciació mantenen el nivell d’alerta de tots els col·laboradors per acon-seguir anticipar i treballar realment de manera pre-ventiva, però encara que-da molt camí a recórrer.

2. La nostra empresa considera la seguretat com un tema clau i fo-namental ja que les per-sones són l’actiu més valuós de la nostra orga-nització. És per això, per exemple, que tenim un programa de canvi cultu-ral que denominem BBS (Behaviour Based Safety o Seguretat Basada en el Comportament) que in-tenta augmentar la per-cepció del risc de tots els empleats per aconse-guir que la seguretat ar-

ribi a formar part de la seva pròpia essència i del seu dia a dia, no només en l’entorn del treball si-nó també en la seva vida personal, familiar i d’oci. Una altra de les iniciati-ves a destacar, entre mol-tes, és que treballem la seguretat en l’origen, in-cloent-la com un requi-sit en el disseny de noves instal·lacions i en el de-senvolupament de nous productes, per la qual co-sa comptem amb diver-ses eines internes.

3. En totes les nostres fà-briques, disposem de la certificació OHSAS 18001 que es revalida periòdica-ment. A més, realitzem i rebem auditories nacio-nals i internacionals per verificar el nostre nivell de progrés en matèria preventiva i ens fixem ob-jectius cada cop més exi-gents en aquest tema.

NESTLÉ“Ens fixem objectius cada cop més exigents en seguretat”

1. A partir de les crisis alimentàries que han anat apareixent en els darrers anys, els con-sumidors s’han tor-nat més exigents. Per garantir-los la segure-tat dels seus aliments, les empreses han pas-sat a un nivell superior en consciència de se-guretat alimentària. Ai-xò ha comportat que moltes d’elles hagin im-plementat estàndards normatius europeus i mundials.

2. Desenvolupem una política de seguretat alimentària adreçada a satisfer les expecta-tives i necessitats dels nostres clients, pres-tant especial atenció a garantir la seguretat ali-mentària dels nostres productes. El principal objectiu és l’elabora-ció de productes segurs que compleixin amb la legislació vigent i amb els requisits de segu-

retat alimentària acor-dats, sota condicions de seguretat i higiene. Per complir amb aques-tes premisses, comptem amb la col·laboració i el compromís de tot el personal de l’empresa, així com dels recursos i la tecnologia necessaris per a la consecució de productes segurs.

3. La ISO 22.000:2005 Sistema de gestió de se-guretat alimentària.

TORRES“Els consumidors s’han tornat més exigents”

Grup Mahou-San Miguel

2. La nostra meta no pot ser més exigent: treba-llem en la millora contí-nua de les condicions de Seguretat i Salut de tots els llocs de treball i les instal·lacions. Practiquem reconeixements mèdics freqüents i desenvolupem

programes d’activitat físi-ca i salut personalitzats per a cada treballador. Comptem amb la certi-ficació OHSAS 18001, la més prestigiosa pel que fa a gestió de la salut i la seguretat al treball. La se-guretat dels nostres tre-

balladors és clau per a nosaltres. Per això, ens hem marcat una meta que no pot ser més exi-gent: “zero accidents”. Per a aconseguir-ho, re-alitzem importants in-versions a les nostres instal·lacions i en forma-ció als nostres treballa-dors. Gràcies a això, ens mantenim molt per sota dels indicadors nacionals

i sectorials d’accidenta-litat. Durant el 2010 hem invertit més d’un milió d’euros en aquest àmbit. Per tal de ser el més efici-ents possibles en matèria de seguretat, hem confi-gurat un model de gestió definit en la política de prevenció de riscos labo-rals del grup al voltant de tres eixos principals:- Planificació de l’activitat preventiva.- Increment de la cultu-ra preventiva de tots els

nostres col·laboradors mitjançant el desenvo-lupament de campanyes preventives.- Millora contínua de la qualitat de vida dels tre-balladors i el seu entorn proper.

3. Des del 2008, el Grup compta amb la certifica-ció OHSAS 18001:2007, la més prestigiosa pel que fa a gestió de la salut i la se-guretat al treball. Des de fa anys, desen-

volupa un complet pro-grama de salut i qualitat de vida denominat “A tu Salud” en el qual poden participar-hi tots els seus treballadors i que ha tin-gut varis reconeixements, per exemple, el Premi Ex-pansió i Ocupació a la in-novació en RRHH i el I Premi Internacional de Recursos Humans Res-ponsables que atorguen el Club d’Excel·lència en Sostenibilitat i la Funda-ció Adecco.

“Durant el 2010 vam invertir més d’un milió d’euros en seguretat”

30 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011ESPECIAL / Empreses d’Inspecció

2. Com a mútua d’acci-dents de treball, Egarsat és una entitat de servei per a la qual la seguretat es troba entre els seus principals objectius. La privacitat de les da-des dels nostres paci-

ents està avalada pel compliment de la LOPD i per auditories que es fan cada dos anys. Les dades dels pacients te-nen un grau elevat de confidencialitat, per la qual cosa es tracten

amb una estricta segu-retat i controlant-ne en tot moment el seu ac-cés. Egarsat estableix sistemàtiques d’actuació en l’accés i tractament de la confidencialitat d’aquestes dades, tant pel que fa a formats fí-sics com a electrònics. L’equip tècnic informà-tic compta amb la cer-tificació individual del sistema ITIL, que té un procés específic per a la

gestió d’accessos i segu-retat de la informació.Així mateix, en la línia de l’establiment de pro-cessos, l’entitat disposa d’un sistema de qualitat, certificat per la Norma ISO 9001:2008, que ga-ranteix la seguretat del funcionament de tots els processos interns, per tal d’assegurar l’ade-quada qualitat del servei prestat. Aquests proto-cols d’actuació engloben

totes les àrees de l’enti-tat: sanitària, jurídica, administrativa, etc.Quant a la nostra ac-tivitat en matèria de prevenció de riscos, Egarsat garanteix la se-guretat dels treballadors al seu lloc de feina, com-plint estrictament amb la LPRL 31/1995, realit-zant les avaluacions de riscos pertinents, corre-gint les possibles defici-ències als llocs de feina

i a les instal·lacions, i formant els treballadors en els riscos associats als seus llocs, per tal de garantir la seguretat a la feina.

3. Egarsat disposa de les següents acredita-cions: ISO 9001:2008 i el Model EFQM (Eu-ropean Foundation for Quality Management) Excel·lència Europea 400+.

SECTOR INDUSTRIAL

1. Els professionals de la seguretat percebem ma-jor sensibilitat en gene-ral. Els esdeveniments globals han influït. Pan-dèmies, atacs terroristes, catàstrofes naturals i el seu impacte als mitjans, han provocat un creixent sentiment de vulnerabili-tat i intolerància davant del risc per la població en general. Aquest pro-cés també es viu a les em-preses i molt directament al sector d’automoció, on per exemple hem pa-tit recentment els efectes i conseqüències del ter-ratrèmol del Japó sobre les produccions. Aques-ta creixent sensibilitat i intolerància al risc facili-ta la labor dels professi-onals de la gestió del risc en àrees com la Preven-ció de Riscos Laborals. En l’actualitat el món em-presarial és més receptiu i sensible.

2. Els millors exemples els trobem en les coses senzilles, com l’augment

en un 21% en producti-vitat a les nostres línees de muntatge amb la sola introducció de millores ergonòmiques sense ne-cessitat d’inversió. Per a FICOSA, la seguretat i sa-lut no és només una obli-gació legal; apliquem les mateixes polítiques i ei-nes de gestió de riscos a tots els països. El De-partament de Seguretat i Salut participa de mane-ra integrada amb àrees com Operacions, Com-pres, Recursos Humans, Assegurances... Apostem cada cop més per la se-guretat en el disseny dels nostres processos, l’ad-quisició de béns i equips i la participació activa del personal de producció. Podem dir que donem una importància alta a la seguretat, i sobretot al benestar de les persones del nostre gran equip.

3. OHSAS 18801, ISO 14000, ISO9001, entre les més importants.

FICOSA“Hi ha una major sensibilitat per la seguretat, en general”

2. A la nostra empresa donem a la seguretat una importància clau, i així es reflecteix en la Políti-ca del Sistema Integrat de Gestió, perquè som una empresa amb voca-ció de lideratge, i aquest és un àmbit de gestió a tenir molt en compte, ja que afecta tots els tre-balladors. S’han desti-nat esforços econòmics a la seva millora, con-siderant-ho també per exemple en les millores de disseny de les màqui-nes amb la instal·lació de línies de vida, i afortuna-dament hem aconseguit reduir en tres anys l’ac-cidentabilitat a la meitat i estar un 40% per sota de l’índex del nostre sector. Creiem que és un punt fort a valoritzar també amb els nostres clients i que l’empresa ha de tenir un gran compromís de responsabilitat social. Tot i això, en una empresa de la dimensió, diversitat de processos i complexitat de productes de Comexi

les accions per eliminar i minimitzar els riscos su-posen un treball de fons molt important al que cal destinar importants es-forços, però sens dubte és una inversió amb un retorn assegurat.

3. Comexi té implantat i certificat externament un Sistema de Gestió de Seguretat i Salut segons el referencial OHSAS 18001:2007 des de l’any 2006. De fet, hem estat una empresa pionera en integració de Sistemes de Gestió a nivell de l’Es-tat espanyol aconseguint fa cinc anys la quàdruple acreditació en Qualitat (ISO9001), Medi Ambi-ent (14001), Seguretat i Salut (OHSAS18001) i In-novació (166002). Creiem que aquest Sistema Inte-grat de Gestió ens apor-ta un potencial de gestió i millora contínua molt important per aconse-guir avenços vers l’excel-lència empresarial.

COMEXI“La seguretat ja no es veu com un cost, sinó com una necessitat”

2. A Ercros, la segure-tat és un objectiu bà-sic tan important com la producció, les ven-des, les despeses, la qualitat i el respecte al medi ambient. El ferm convenciment d’Ercros és que, per a realitzar qualsevol operació, la manera més segura és així mateix la manera més correcta, tècnica i econòmica, i que tot ac-cident pot ser evitat.D’acord amb aquest con-venciment, organitzem els recursos humans, econòmics i tècnics amb eficàcia i flexibili-tat, i considerem que la seguretat i la salut de les persones és un dife-rencial competitiu de la nostra empresa. Les persones que tre-ballen a Ercros inte-gren al seu treball les actuacions i tasques de prevenció, i és la seva responsabilitat assumir aquests principis bà-sics: tots hem d’adop-tar el compromís d’un

treball ben realitzat, eli-minar els accidents, ob-tenir resultats òptims a les activitats, exigir el compliment de les normes, procediments i instruccions i donar exemple d’aquest com-portament.

3. El nostre sistema de gestió de la segure-tat i salut a la feina es-tà certificat per Aenor a tots els nostres centres de treball conforme a l’especificació OHSAS 18001:2007. Igualment, els centres passen les auditories legals del sis-tema de gestió d’acord amb la legislació vigent. A més de la certificació del sistema de gestió de la seguretat, els nostres centres també tenen acreditats per Aenor els sistemes de gestió de la qualitat i el medi ambi-ent segons les normes ISO 9001 i ISO 14001, respectivament.

ERCROS“El nostre convenciment és que tot accident pot ser evitat”

EGARSATSECTOR ASSEGURADOR

1. COM CREU QUE HA CANVIAT LA CONS-CIENCIACIÓ EMPRESARIAL EN TEMES DE SEGURETAT EN ELS DARRERS ANYS?

2. QUINA IMPORTÀNCIA DONEN A LA SEGURETAT EN LA SEVA EMPRESA? PER QUÈ?

3. DE QUINES ACREDITACIONS DISPOSEN?

“Garantim la seguretat dels treballadors al seu lloc de feina”

NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL 31Empreses d’Inspecció / ESPECIAL

UNIPOSTUnipost ha estat una de las empreses pioneres dins el seu sector a l’hora de promoure les condicions de segure-tat i salut dels seus treballadors. Des dels seus inicis ha existit una cultura preventiva empresarial que aposta per crear les millors condicions per tal d’assegurar un entorn de treball adient i sense riscos. Una bona prova n’és el fet que en els seus arxius podem trobar documents anteriors a la promulga-ció de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals. Es va començar a treballar de manera conjunta amb la representació sindical a través dels Comitès de Seguretat al Treball, estu-diant abans de la seva implantació tots els processos i entorns de treball per garantir que complissin les condicions adequades. La direcció d’Unipost, conscient que la seguretat i la salut laboral són tan importants com les altres activitats de producció i quali-tat, determina el conjunt d’actuacions i responsabilitats precises per tal d’establir un adequat nivell de protec-ció de la salut dels treballadors davant dels riscos derivats de les condicions de treball, en el marc d’una política de prevenció de riscos coherent, coordi-nada i eficaç. Unipost concep la segu-retat i la salut dels seus treballadors com a intrínseca i inherent a totes les modalitats de treball, de manera que la seguretat ha de ser assumida a cadascuna de les activitats realitzades, integrant-se a tota la línia de comanda-ment. La meta que persegueix Unipost S.A. és la de fomentar una autèntica cultura, sentiment i esperit de preven-ció dels riscos al treball en tots els tre-balladors.

AcreditacionsEl Sistema de Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals, d’Unipost ha estat auditat recentment per l’Auditora i Consultora Full Audit. Havent obtingut el corresponent certificat d’Auditoria en el Sistema de Preven-ció de Riscos.

MESSERIBÉRICA DEGASES, S.A.La direcció de Messer Ibérica de Gases, d’acord amb els valors i princi-pis del Grupo Messer, considera que la seva acció empresarial ha de satis-fer les necessitats i expectatives dels seus clients, garantint la qualitat, la seguretat i la protecció de la salut de les persones i la preservació del medi ambient. Per aquest motiu, Messer Ibérica de Gases ha documentat i implantat un Sistema de Gestió com a desenvolupament de la present política, que li permet garantir el subministrament de productes amb uns nivells de qualitat adequats a les necessitats i expectatives dels clients, assolir la més alta cota possible de salut i seguretat dels treballadors, disminuint el nivell d’accidentalitat i actuant de manera proactiva enfront de possibles accidents greus, així com mantenir la seva competitivitat mitjançant un ús eficient dels recur-sos tècnics i naturals i de respecte al medi ambient.

AcreditacionsMesser Ibérica de Gases disposa de les acreditacions ISO 9001, ISO 14001 i OHSAS 18001.

LAYHERLayher és el major fabricant de bas-tides del món i això s’ha aconseguit amb pilars de qualitat i seguretat com a base. La prevenció de riscos per als treballadors de les bastides és la preocupació permanent a l’hora d’elaborar i estudiar cadascuna de les peces que fabriquen; aquestes peces estan dissenyades pensant en

el procés de muntatge així com en la seguretat estructural que han de garantir. Col·laboren com a associats tant com a fabricants com amb els instal·ladors perquè creuen en el des-envolupament integral de la segure-tat en el sector; o, dit d’altra manera, quan les exigències augmenten, es realitzen millors muntatges i el tre-ball manté un nivell més alt de profes-sionalitat. Internament, es disposa de fàbriques adequades als requisits de seguretat insistint especialment en la integració a l’estructura de l’empresa amb grups de seguretat; a més, la tec-nologia de les fàbriques es desenvo-lupa per automatitzar i aïllar els tre-balladors dels processos de risc com

LA SEGURETAT, OBJECTIU DE TOTES LES EMPRESES

Les acreditacions asseguren el compliment d’unes normes clau

32 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011ESPECIAL / Empreses d’Inspecció

el recent tren de galvanitzat que és completament automàtic. Per part de les seus, com l’espanyola, es treballa amb SPA per a la part tècnica.

AcreditacionsDestaquen, per al cas de les bastides de treball, la certificació segons UNE EN 12810 – 1 obtinguda a Espanya amb AENOR així com l’alemanya del DIBT. A la part d’empresa han inte-grat el seu reglament dins els pro-cediments d’ISO 9001 de gestió (que estan certificats per Lloyds register a Espanya) per tal d’assegurar el seu compliment.

DSVDSV dóna, a la seguretat, la importàn-cia màxima. Per a DSV és una prio-ritat, degut a què la seguretat en la seva activitat (el transport) és condi-ció primordial per a donar confiança, fiabilitat i integritat del seu servei als seus clients. Invertint en seguretat redueixen el perill, dany o risc que les mercaderies dels seus clients siguin sostretes i això comporti un perju-dici per als clients i per a l’empresa. D’aquesta manera DSV ofereix un servei de qualitat i, tenint en compte els temps de crisi que corren, això es tradueix en fidelització de clients.

AcreditacionsDSV disposa de la certificació TAPA A i TAPA B de protecció i seguretat de les instal·lacions a diferents delega-cions, així com el certificat OEA ator-gat per l’agència tributària i certificat ES-RA com a Agent Acreditat, atorgat per AESA (Agencia Española de Segu-ridad Aérea), en base al compliment del Pla Nacional de Seguretat Aèria.

GRUP EULENLa Prevenció dels Riscos Laborals és part integrant de la gestió de les empreses del Grup EULEN i part molt important tant pels greus efec-tes que acompanyen els accidents i malalties laborals, com per les greus conseqüències socials, econòmiques i empresarials que se’n deriven. Per tot això, el Grup EULEN es compromet seriosament i decididament a aplicar a totes les activitats de les empreses que el componen una Política de Preven-ció de Riscos Laborals que es millora i actualitza de manera continuada. La responsabilitat en la gestió de la Pre-venció dels Riscos Laborals, involucra tota l’organització. A més de definir les funcions i responsabilitats, un dels mitjans necessaris per aconseguir una

correcta integració de la prevenció en el si de l’empresa és assegurar una correcta comunicació entre els dife-rents participants. El Servei de Preven-ció Mancomunat del Grup EULEN ha dissenyat l’aplicació informàtica “Hér-cules”, la qual garanteix la integració de la prevenció a tota l’organització i assegura el compliment de les exigèn-cies en matèria preventiva per als més de 50.000 treballadors que desenvo-lupen la seva feina diària repartits en múltiples centres client a tot el terri-tori nacional.

AcreditacionsEl sistema de Gestió de PRL del Grup EULEN s’ha sotmès a auditoria externa, segons estàndards OHSAS 18001:2007, amb la finalitat de comprovar que els procediments i pràctiques que es duen a terme en matèria de PRL, i que es troben recollits al sistema normatiu del Grup, s’ajusten adequadament als requisits de l’especificació OHSAS i que es troben convenientment implan-tats. El Grup EULEN compta amb la certificació OHSAS 18001:2007 a la prestació de serveis de Neteja, Mante-niment, Seguretat, Medi Ambient i Ser-veis Auxiliars.

GRUP CYOA Contratas y Obras la garantia de la seguretat i salut dels seus col·laboradors i col·laboradores s’anteposa a qualsevol altra deci-sió empresarial. Així ho garanteix el sistema de gestió de PRL basat en l’especificació OHSAS 18001:2007 que mantenen implantat des del 2004 i ho evidencia el seu índex d’incidència d’accidents, molt inferior a la mitjana del sector. En aquest sentit, dispo-

sen d’un departament de PRL propi, que treballa per la millora contínua dels seus sistemes preventius, editen manuals de prevenció de riscos a les llengües dels seus treballadors, pro-veïdors i empreses col·laboradores i incorporen i promouen valors saluda-bles al si de la seva organització. Per tot això, han rebut diversos premis i reconeixements públics dels seus stakeholders com, per exemple el CREA Paisaje de Empresas Seguras de la Confederación Empresarial de Aragón o els Premis Atlante de Foment del Treball Naciona.

AcreditacionsEl sistema de gestió de Contratas y Obras està basat en les següents cer-tificacions: Sistema de Gestió de la Qualitat (certificat des de 1998 segons norma UNE-EN ISO 9001:2008), Sis-tema de Gestió Ambiental (certificat des de 2000 segons norma UNE-EN ISO 14001:2004), Sistema de Gestió Ètica i Socialment Responsable (cer-tificat des del 2003 segons norma SGE 21:2008 de Forética), Sistema de Gestió de Prevenció de Riscos Labo-rals (certificat des del 2004 segons norma OHSAS 18001:2007), Consta (certificat de qualitat des de 2008 per a empreses constructores de Cata-lunya), Madrid Excelente (marca de garantia de qualitat en excel·lència empresarial certificada des de 2009) i Discert (certificat europeu d’integració laboral de personal discapacitat).

CIRCUTORA la seva organització, les persones amb la seva capacitat d’aportació i creativitat, constitueixen el principal

actiu, i per tant les seves condicions de treball són un factor estratègic a l’organització, és per això que l’any 2006 varen obtenir la certificació OHSAS 18001 de Sistema de Gestió de Seguretat i Salut al Treball, inte-grant-lo dins el seu sistema de gestió. La seguretat del seu personal a la feina, ha estat una preocupació cons-tant i permanent per part de la direc-ció de Circutor, per això compten amb el departament de RH, que jun-tament amb el de Gestió de Sistemes, supervisa totes les accions neces-sàries no només per al compliment de la llei, sinó per a la millora contí-nua de la seguretat i salut a la feina de tot el personal. Compten amb un servei de Prevenció Extern, per tal que el comitè de Seguretat realitzi una valoració i actualització dels fac-tors de risc laboral i planificació de les accions preventives adequades. La implantació del Sistema de Gestió OHSAS 18001, acompanyat d’un canvi cultural on tots els integrants de l’organització comparteixen valors i creences positives cap a la Segure-tat i Salut al Treball, els ha permès situar-se amb uns índexs de sinistra-litat molt per sota de la mitjana del sector.

AcreditacionsUNE-EN ISO 9001: 2008 (Sistemes de Gestió de Qualitat), UNE-EN ISO 14001: 2004 (Sistemes de Gestió Ambiental), OHSAS 18001: 2007 (Sistemes de Gestió de la Seguretat i Salut al Treball), INTERTEK RSC MS (RoHS) (Sistemes de Gestió de Substàncies Restringides), IEC-QC 080000: 2005 (Sistemes de Gestió de Procés de Substàncies Perilloses) i l’UNE-EN 16001:2010 (Sistemes de Gestió Energètic).

NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL 33Empreses d’Inspecció / ESPECIAL

CARLSONWAGONLITESPAÑAPel fet de ser una agència de viatges corporatius, amb una plantilla que treballa a locals d’oficines, la impor-rrtància pel que fa a la seguretat es centra en altres aspectes fonamen-tals de la Prevenció de Riscos Labo-rals com, per exemple, els riscos Psi-cosocials, Ergonomia i els factors de confort al treball amb les pantalles informàtiques. Dins la seva política de Seguretat i Salut, Carlson Wagonlit España considera la promoció de la millora contínua de les condicions de treball un dels seus principis bàsics iun dels seus objectius fonamentals.Per això, assumeix les obligacions que indica la llei 31/1995 de 8 de no-vembre de Prevenció de Riscos Labo-rals i la seva normativa de desenvolu-pament i les considera com el nivell mínim d’actuació en aquest àmbit. Aquest compromís amb la prevenció iles responsabilitats que se’n deriven,

afecten tots els nivells que integren l’empresa.

AcreditacionsDisposen d’un Sistema de Gestió en PRL propi, amb dues especialitats (Seguretat i Higiene). Així, a CARL-SON WAGONLIT ESPAÑA, S.L. s’ha definit una estructura preventiva de col·laboració entre el Servei de Pre-venció i les diferents unitats organit-zatives, composta per tres nivellsd’intervenció: Nivell 0: Servei de Prevenció, amb l’organització i competències indica-des.Nivell 1: Responsable del Departa-ment/Unitat.Nivell 2: Col·laborador en Prevenció del Departament/Unitat. A part d’aquests tres nivells, el per-rrsonal tindrà les obligacions generalsindicades a l’artícle 29 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

RHENUSLOGISTICSA una empresa com Rhenus Logis-tics, una de les líders nacionals ieuropees en logística, es gestionen diàriament milers de tones de merca-aaderies de tot tipus i característiques amb clients de sectors molt diversos.Una de les bases de la seva feina és la seguretat, entesa des de tots els fronts possibles. Des del punt de vista de seguretat laboral, el seu personalestà obligat a vestir amb la roba ade-quada per a la seva tasca, en especialaquells que desenvolupen la seva feina en entorns on hi ha màquines imercaderies pesades. Pel que fa a la seguretat de mercaderies i edificis, compten amb l’última tecnologia ensistemes electrònics de protecciócontra robatoris, sistemes de control i restricció d’accés amb identifica-ció personal, fet al qual se li afegeixvigilància física amb empreses deseguretat especialitzades en això. La seguretat en edificis es completa amb sistemes antiincendis amb sprinklers

i plans d’evacuació. Per últim, ino menys important, la seguretat s’extrema en l’ús de les dades de lesseves operacions i els seus clients.Compleixen escrupolosament amb la Llei de Protecció de Dades i comptenamb els millors sistemes de seguretatinformàtica, amb protecció antivi-rus i restriccions a l’accés d’Internetsegons les necessitats de cada lloc o departament.

AcreditacionsC o m p t e n a m b l a n o r m a I S O 9001. També estan certificats per l’Administració com a Operador Econòmic Autoritzat (OEA). Per últim han anat certificant paulati-nament les seves instal·lacions dins la norma SQAS, fet que consisteix en la comprovació del complimentde requisits tant de qualitat, com de seguretat i medi ambient per a la indústria química.

34 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011ESPECIAL / Empreses d’Inspecció

ALTADISAltadis estableix a la seva polí-tica l’objectiu d’aconseguir ser una referència a nivell mundial en la gestió de la seguretat i medi ambient en tots els àmbits empresarials en els quals actua. Per dur-ho a terme, el més important és: - Cuidar al màxim a tots els seus empleats i altres públics involucrats en les seves activitats.- Minimitzar l’impacte advers que puguin causar els seus productes, acti-vitats i serveis al seu entorn natural.- Implantar uns complets estàndards a tota la companyia - Anar més enllà de complir els requi-sits legals fomentant la millora con-tínua.Altadis entén que l’excel·lència empresarial es basa en tres pilars: Seguretat, Qualitat i Eficiència. Perquè sense Seguretat no poden pro-duir, sense Qualitat no poden vendre i sense Eficiència les vendes no són sostenibles.

AcreditacionsA nivell global, tal i com marca la llei, cada quatre anys s’audita la gestió que el servei de prevenció mancomu-nat fa de la prevenció. L’última audi-toria (AUDELCO) va obtenir l’any 2010 resultats favorables. La fàbrica de Logronyo ha obtingut la certifica-ció OHSAS 18001 el setembre de 2011 (Bureau Veritas) mentre que la fàbrica de Cantàbria ha obtingut el certificat HPR Site com a centre d’alta protec-ció davant de riscos.

GRUP ORDESAEn primer lloc, entenen que la segure-tat és un dels pilars bàsics en el fun-cionament de la societat per garan-tir tant el compliment de la legalitat vigent, les bones pràctiques empresa-rials, la qualitat dels seus productes, la protecció del seu capital humà i la salvaguarda dels actius del Grup. Quan parlen de seguretat, es refe-reixen a seguretat en sentit ampli com un element transversal que afecta totes les àrees del Grup. En particu-lar i en relació a les àrees que afecten més directament als seus clients exis-teixen uns protocols interns de segu-retat (alimentària, de qualitat, de pro-cessos) que excedeixen els requisits legals establerts a aquests efectes. En aquest sentit són un Grup empresa-rial amb un compromís clar de man-tenir uns estàndards de qualitat molt elevats donat que consideren la satis-facció dels seus clients, la seguretat dels seus productes (i en especial al públic al qual van dirigits) i la marca que han creat al llarg dels anys com els actius intangibles més rellevants del Grup.

AcreditacionsS’ha obtingut la certificació ISO 9001:2008 (Norma de Sistema de Gestió de la Qualitat) i la certificació ISO 22000:2005 (Norma de Sistema de Gestió de la Seguretat Alimentària). D’aquesta manera, estan acreditats de la ISO 17025:2005 per a la realització d’assaigs de productes agroalimen-taris. Realitzen auditories de segui-ment internes de manera periòdica i de forma anual efectuen auditories

externes. Estan seguint molt de prop els requisits establerts a la LOPD (i indirectament amb la LSSICE) i ja han implantat tots els requeriments interns que estableix amb un segui-ment regular d’auditoria interna i bianual d’auditoria externa. També revisen amb regularitat els protocols de seguretat a l’àmbit físic de la Societat i del web del Grup.

IBERPOTASHIberpotash és una empresa minera. L’activitat implica una sèrie de riscos associats a les operacions subte-rrànies amb maquinaria pesada. La seguretat, en el seu cas, és la pri-mera prioritat de treball, donant lloc per sí mateixa a tota una política d’inversions i actuacions que comen-cen amb una formació exhaustiva i especialitzada que implica, des de dalt cap a baix, a la Direcció General, a totes las línies de comandament i als treballadors, implantant-se una cultura de seguretat. Aquesta impli-cació, permet rebre a la Direcció informació de la percepció del propi treballador i de la línia de comanda-ment, des de baix cap a dalt. El tan-cament d’aquest cercle de qualitat en la seguretat assegura la millora con-tínua.

AcreditacionsLa ISO-9001:2008 en qualitat, única empresa minera a Espanya amb aquesta certificació en operacions subterrànies, ISO-14001:2004 en medi ambient i ISO-OHSAS-18001:2007 en gestió de seguretat, prevenció i salut; i també programa Responsible Care.

RICOHA RICOH ESPAÑA SLU, creuen en la Responsabilitat Social Corporativa com a principi fonamental de la seva meta cap a l’excel·lència empresarial. Per això promouen actuacions per tal de contribuir en el desenvolupament d’una societat sostenible basant-se en els conceptes d’RSC de Ricoh Family Group:– Integritat en les activitats que des-envolupen, harmonia amb el Medi Ambient, Respecte per les Persones, i Harmonia amb la Societat.En aquest sentit, atenent a la conser-vació del Capital humà de la compa-nyia i a la gestió ambiental i de qua-litat dels seus productes, serveis i operativa del dia a dia, es comprome-ten als següents principis:Integrar la seguretat i salut en el con-junt de les activitats així com a tots

els nivells de l’estructura organitza-tiva, fent ser conscients a cadascuna de les parts de les seves obligacions individuals, d’acord amb els següents principis: Compromís d’evitar els danys i el deteriorament de la salut, identificant els riscos, reduint-los al màxim i avaluar aquells que no s’hagin pogut evitar; combatre els riscos des del seu origen; adaptar el treball a la persona; planificar la prevenció i anteposar la protecció col·lectiva a la individual.

AcreditacionsRICOH ESPAÑA SLU disposa de les certificacions ISO9001, ISO14001, ISO27001 i OHSAS18001.

EUROPCARLa seguretat és un dels valors corpo-ratius més importants per a Europcar i se situa al centre de totes les seves pràctiques: -Internes: A través d’un sistema de gestió específic de Riscos Laborals, realitzen una profunda vigilància de la salut, garantint així els més alts estàndards de seguretat i higiene al treball, amb reconeixements mèdics anuals i altres mesures orientades a assegurar la màxima seguretat i con-fort a tots els llocs.- Externes: Europcar compta amb un ambiciós Pla de Mobilitat Sostenible que té tres potes fonamentals (La reducció de l’impacte mediambiental que genera la seva flota, d’aquí que fins un 60% dels seus vehicles siguin respectuosos amb el medi ambient; la prevenció dels accidents de trànsit a través de cursos de conducció tant a clients com a treballadors; i la inclu-sió a la en seva empresa d’aquells col·lectius que es troben en risc d’exclusió social).

AcreditacionsDisposa del Sistema de Gestió de Qualitat i Medi Ambient basat en el compliment dels requisits de les normes UNE-EN ISO 9001:2000 i UNE-EN ISO 14001:2004. El seu Sis-tema de Gestió de Qualitat està certi-ficat per AENOR des de 1997. Compta també amb la certificació del Sistema de Gestió Mediambiental sobre la norma UNE-EN ISO 14001, la certi-ficació integrada en Qualitat i Medi Ambient des de 2004 i també OHSAS, el Certificat d’Auditoria Legal, con-forme a la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals, i el Certificat d’Auditoria OHSAS 18001 i la certifi-cació d’Empresa Familiarment Res-ponsable, concedida per la Fundació MásFamilia.

35NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

“L’increment demogràfic no pot ser infinit”

EVA CERES

Quins avantatges selectius tenia l’Homo Sapiens que li han permès prevaler sobre altres espècies d’homínids?Coneixem les diferències amb altres espècies sense poder precisar quina o quines d’aques-tes diferències van ser decisi-ves. Cal tenir molt en compte que els caracters diferencials poden ser avantatjosos o no en funció de les circumstàncies ambientals.

Un exemple?La nostra estructura esquelè-tica és més lleugera i eficaç des del punt de vista energètic en els desplaçaments llargs. Però aquest caracter ha tingut reper-cussions negatives durant el part (majors problemes obstè-trics).

En el seu llibre La evolución del talento (Editorial Debate) ente-nem que el cervell és la nostra eina més poderosa però no sabem com treure-li el màxim rendiment. Què em recomana?La millor manera de treure el màxim profit al nostre cervell és entrenar-lo, com es fa amb

taments, el pronòstic no és bo.

Com afecta el fort i poderós procés tecnològic a l’evolució del genoma de l’espècie?La ciència avança i no s’atura, perquè els humans som insa-ciables en el nostre desig de conèixer. La genòmica desen-voluparà sistemes per detectar possibles malalties fins i tot abans del naixement. Hi haurà teràpies preventives de mani-pulació genètica que encara no podem imaginar. Si l’espècie continua la seva evolució tan sols durant uns quants cente-nars d’anys sense majors pro-blemes, les futures generaci-ons coneixeran la manipulació del genoma amb una enorme facilitat.

Les persones més adequades per parlar del futur són les que coneixen el passat. Com serà, doncs, l’home del futur?Doncs si continués actuant la selecció natural sobre les mutacions que es produei-xen de manera espontània, diria que el futur evolutiu de la nostra espècie és impredic-tible. Les mutacions naturals són impredictibles i els canvis ambientals, també. Ambdós són els responsables de l’evolu-ció i la variabilitat. Així que no hi ha resposta excepte que el nostre futur evolutiu pot estar en mans de les futures genera-cions.

Com a gestor d’equips i paleoantropòleg, digui’m, un líder neix o es fa? No tinc cap dubte. Els líders naturals neixen amb aquesta capacitat, que pot millorar amb l’experiència. Es poden formar bons directius, però no es poden crear líders amb uns quants cursets.

A quina pregunta li agradaria donar resposta? M’agradaria saber la procedèn-cia de la matèria que forma l’univers. És clar que aquesta és la pregunta que ens fem tots...

LA PLAGA HUMANA

Algunes teories defensen que ens trobem davant un coll d’ampolla evolutiu. En paraules del doctor Bermúdez de Castro, Premi Príncep d’Astúries d’In-vestigació Científica i Tècnica (1997), “el model humà és el més semblant al concepte bio-lògic de plaga”. I va més enllà: “l’increment demogràfic no pot ser infinit i tindrà les seves conseqüències”. El codirector de les excava-cions dels jaciments plisto-cens de la Serra d’Atapuerca explica que en l’actualitat la taxa de mortalitat infantil és completament diferent als països desenvolupats i en el tercer i quart món. Els països desenvolupats, però, tenim altres formes d’autorregulació: les guerres. “Una guerra a gran escala al segle XXI delmaria a uns nivells encara majors que les guerres mundials”. Res no és pot descartar, segons, el doctor, perquè “pot arribar a ser una necessitat per a la supervivència de l’espècie en un planeta on els recursos són finits”, especula.

Bermúdez ha rebut el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica. / SERGI BRIET

millor aquestes similituds. Per descomptat, caminem drets i tenim un cervell quatre cops major. Aquests són trets molt cridaners, però es resolen amb el concurs de molt pocs gens. Lamentablement, la majoria de cops predomina el com-portament ancestral, retroali-mentat per la nostra gran intel-ligència.

La cultura és un bon aliat per superar l’impuls biològic del primat que sorgeix en situacions límit, pero no és suficient. Molts humans són solidaris; es tracta d’un bon germen per a què es vagi imposant la cons-ciència d’espècie. Si superem les dificultats dels propers decennis, és molt possible que aquesta consciència finalment pugui prevaler. Per exemple, la cobdícia dels mercats (un impuls biològic incrementat per la intel·ligència) és la cau-sant d’una crisi mundial, on la pietat pels més desafavorits no existeix. Amb aquests compor-

ENTREVISTA AL DOCTOR JOSÉ MARÍA BERMÚDEZ DE CASTRO, PALEONTÒLEG I CODIRECTOR DEL PROJECTE D’ATAPUERCA

Estils de vida

la musculatura. Quant més ens relacionem, més llegim, estu-diem, etc., més connexions neuronals es produiran i aug-mentaran les capacitats cogni-tives.

S’ha posat fi a l’evolució del cervell humà? Per descomptat que “l’evolució continua”; però no es tracta d’augmentar el volum cerebral. És fàcil demostrar que l’aug-ment de la masa cerebral és poc avantatjós des del punt de vista biològic. La resposta està en la millora de la connectivitat cerebral. Les possibilitats d’un òrgan tan complex com el cer-vell són inimaginables.

Com és que un 1% de diferèn-cies en el genoma de ximpanzé i ésser humà donen lloc a diferèn-cies tan notables en els fenotips d’ambdúes espècies?Si ens desféssim de tota la nostra tecnologia, inclosos els vestits, pentinats, depila-ció... podríem veure una mica

En sis milions d’anys d’evolució humana gairebé no ens hem distanciat un 1% dels nostres ancestres més propers: els ximpanzés. El doctor Bermúdez de Castro (Madrid, 1952) ens explica fins a quin punt la nostra biologia ens marca i som esclaus d‘ella.

36 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011ESTILS DE VIDA / Gourmet

GERARD ARIAS

En actiu des de fa 16 anys, el restaurant Windsor s’ha guanyat el prestigi i una gran reputació dins el panorama gastronòmic barceloní. Com-binant la bona cuina amb una línia de treball força discipli-nada, han aconseguit fideli-tzar un públic majoritària-ment del món dels negocis, tot i que per les seves taules també hi passa un públic més familiar o estrangers amb ganes de gaudir de la cuina del país. Al capdavant d’aquest projecte hi trobem en Joan Junyent, director del restaurant, que ja de ben jove es va obrir camí dins el món de la restauració al cafè Roy de Sitges. Ens assegura que

faltar a la cuina del Windsor, i ens explica que “més que un ingredient m’estimo dir producte fresc, en general, ja que una gran part de la nostra cuina no és gens complicada i tot el que es fa és “retocar” un producte de primera perquè arribi a taula sense perdre la identitat. En l’àmbit més personal, ens comenta que el plat que no es cansaria mai de cuinar és “l’arròs, perquè a més de ser molt sà i poder-se menjar molts dies a la setmana, es pot preparar de tantes mane-res diferents que podem con-sumir-lo sovint sense arri-bar-nos a avorrir. I per últim ens recomana els menús de mercat que ofereix el restau-rant Windsor, que ofereixen una qualitat preu sense igual, se’ns dubte “una bona manera d’entrar en contacte amb la nostra cuina”, diu en Joan.

RESTAURANT WINDSOR

Tradició, modernitat i bon gust

Situat a la zona de l’Ei-xample de Barcelona, el restaurant Windsor combina una cuina de producte amb arrels catalanes, en un entorn empresarial idoni pels negocis.

UN REGAL PER LLEPAR-SE’N ELS DITS

Des del restaurant Windsor

es preocupen molt pels petits

detalls i perquè el client quedi

més que satisfet amb la seva

cuina. És per això que ara pot

regalar la cuina del Windsor a

qui ho desitgi. Regali bona cuina

a través de l’oferta “Regala

Windsor”, unes targetes pen-

sades regalar a clients o amics,

vàlides per un àpat en aquest

restaurant. A més, com que cada

client no menja el mateix ni té els

mateixos gustos, existeixen dues

modalitats de targeta regal: el

petit àpat gastronòmic o el gran

àpat gastronòmic. Sens dubte

un regal que s’ha d’utilitzar com

abans millor.

El restaurant Windsor aposta per una cuina de producte, més que d’autor. / CEDIDA

DROLMAUn dels màxims exponents de l’alta cuina catalana.Passeig de Gràcia, 68 - BarcelonaTel. 93 496 77 10

TICKETSLa nova aposta en tapes de la cuina de Ferran Adrià. Avinguda Paral·lel, 164 -Barcelonawww.ticketsbar.es

COMERÇ 24L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona.Carrer Comerç, 24 - BarcelonaTel. 93 319 21 02

CAN FABES La cuina del desaparegut San-ti Santamaria és ja un referent de la gastronomia catalana.Carrer Sant Joan, 6 - Sant Celoni Tel. 938 672 851

CAN JUBANYAl capdavant de la seva cuina hi trobem el xef mediàtic Nan-do Jubany.Ctra. de Sant Hilari - CalldetenesTel. 93 889 10 23

LES SET PORTESTípica cuina catalanade qualitat.Passeig Isabel II, 14 - BarcelonaTel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHELCarta flexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef.Beltrán i Rózpide, 16 bis - BarcelonaTel. 93 203 84 08

SANT PAURestaurant de la famosa cui-nera Carme Ruscalleda.Nou, 10 - Sant Pol de MarTel. 93 760 06 62

JAUME DE PROVENÇACuina de mercat, catalana i internacional, amb un toc d’imaginació.Provença, 88 - BarcelonaTel. 93 430 00 29

VIA VENETOLa qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina.Ganduxer, 10 - BarcelonaTel. 93 200 72 44

PER MENJAR...I FER NEGOCIS

ELS ‘TOP 10’

“aquest no és un restaurant “de cuiner” com ara és ten-dència. El Windsor és un res-taurant de “restaurador” com Ca l’Isidre o Via Veneto”. Però abans d’arribar on és ara, en Joan va passar un temps treballant al Casino de Bar-celona, i després va entrar a formar part de l’Escola de Restauració de Barcelona durant tres anys, i dos més estudiant Sumilleria. Amb els anys, diu que el secret per mantenir-se dins el panorama gastronòmic actual és “una línia de treball molt recte”, i afegeix que “qui ve al Wind-sor per segona, tercera o desena vegada sempre troba el mateix equip, la mateixa línia de cuina i el mateix tarannà de tracte a les perso-nes”. Uns trets distintius que segons ells els diferencien ja que “avui dia els restaurants són empreses i no paren de canviar els treballadors”, i el fet de mantenir una línia de treball concreta “es valora quan el client és d’un perfil com el que tenim la sort de tenir”. El perfil de client que passa per les taules del Windsor és “de dilluns a divendres al migdia, clarament del món dels negocis”, tot i això “durant el vespre el nostre client és més variat incloent

tant públic més familiar com públic estranger amb inquie-tuds gastronòmiques”. El propi Joan, defineix la cuina del Windsor com “una cuina de producte, condicionada per la temporada i amb mar-cades arrels catalanes”. Unes arrels que precisament han portat la cuina del país a trio-mfar arreu del món, tot i que ens matisa que “es mereixen el reconeixement tot i que no és precisament la cuina veri-tablement catalana la que ens està produint millors retorns”. D’altra banda, li preguntem per un ingredient que mai pot

“El perfil de client és, de dilluns a divendres, clarament del món dels negocis”

NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL 37Social / ESTILS DE VIDA

participa en el projecte “Angel’s Workshop” en el qual dos cops per setmana es desplacen a un poblat on donen de menjar a unes 400 persones, majoritària-ment mares amb fills, i a més “també els ensenyem a llegir i escriure”. Una feina molt dura per la que no reben res a canvi, simplement el plaer i la tranquil·litat de saber que estan ajudant a persones que ho necessitem. Sobretot, l’Anna posa molt d’èmfasi en deixar-nos ben clar que “si no fem alguna cosa, aquests nens són els futurs criminals ja que han de sobreviure al carrer i això els fa ser vio-lents”.L’origen de tots aquests pro-blemes el trobem en l’alcohol, ja que a les Filipines té un preu molt assequible, i també en una falta del control de natalitat que pugui ajudar a pal·liar aquesta problemàtica amb els nens. A tot això se li suma la passivitat d’un govern que es desentén de la situació ja que “el problema és tan gran que no saben ni per on començar”, afegeix l’Anna, “nosaltres som la salvació del país, si no hi ha hagut una revolta és gràcies a la feina de les ONG com nosaltres”.

GERARD ARIAS

L’Anna Balcells té 56 anys, és filla de mare xinesa i pare català. Quan va complir 16 anys va traslladar-se a Barce-lona procedent de les Filipi-nes. Aquí va seguir estudiant i treballant durant més de 20 anys, però les circums-

mínim”. El preu d’aquestes cases no és cap xifra astronò-mica, ni molt menys. Per tan sols 1.500 euros Kalipay construeix cases de ciment equipades amb cuina, lavabo “on les famílies poden viure de forma decent”, i puntua-litza que “també hem fet una escola i una clínica de pri-mers auxilis, sobretot per atendre dones que estan a punt de donar a llum i morien de camí a l’hospital”, tot grà-cies a l’ajuda de la gent que hi col·labora i que ho ha conver-tit en “un viatge de miracles”.

El projecte va creixent Per si fos poc, Kalipay també

ONG KALIPAY A LES FILIPINES

“Un viatge de miracles”

Kalipay és una ONG de les Filipines que recull nens del car-rer. A més, significa “alegria” i “felicitat” en Ilongo, la principal llengua que es parla a la província de Ne-gros Occidental, al sud de les illes.

COM AJUDAR?

Es pot col·laborar amb Kalipay

a través de 3 vies diferents: mit-

jançant donacions mensuals al

número de compte de La Caixa

(2100 0548 1102 00304129); també

donant roba per a nens des de

petits fins als 18 anys; i per últim

pots anar a les Filipines com

a voluntari. Més informació a:

www.kalipaynegrense.org

L’Anna, envoltada d’alguns dels nens i nenes de Kalipay. / CEDIDA

tàncies la van fer tornar al seu país natal. Actualment porta més de 4 anys al cap-davant de l’ONG Kalipay, que s’encarrega de recollir i ajudar a nens maltractats i violats, fins i tot pels seus propis pares, en un país, les Filipines, on el 75-80% de la població són pobres. Ens explica que el que més l’ha afectat és “la gran diferen-cia entre el primer i el tercer món, el contrast és enorme”, i afegeix que “quan estic de visita a Barcelona veig que aquí les coses funcionen, allí tot és un caos, o ets pobre o ets ric, no hi ha classe mit-jana, per això hi ha tants fili-pins treballant a l’estranger”.L’aventura de l’Anna amb Kalipay comença sense buscar-ho, quan per circums-tancies de la vida es troba davant d’una realitat a la que no pot donar l’esquena, la

pobresa i els nens maltrac-tats. Amb l’ajuda d’una amiga, ens explica, “vam poder comprar una casa per acollir nens, i així neix la Fundació Kalipay”. Actualment, “hem passat d’una sola casa a tenir-ne tres on estem ajudant a un total de 300 nens que resca-tem dels carrers, de la brossa o fins i tot de les clavegueres”, però la seva activitat com a ONG s’ha ampliat a molts altres projectes i col·laboren amb una de les associa-cions més importants de les Filipines que es diu Gawad Kalinga. Amb molt d’orgull, ens comenta que, juntament amb aquesta altra associa-ció “i amb l’ajuda d’amics i familiars de Barcelona, vam construir un petita aldea que rep el nom del meu pare en el seu honor, i que consta de 22 cases; però no em conformo, volem arribar a les 50 com a

38 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

REDACCIÓ

Diaghilev és consideratun personatge clau per a entendre l’esdevenir de la dansa, l’art i la música delsegle XX. És per això queCaixaForum Barcelona acull la mostra Els Ballets Russos de Diaghilev, 1909-1929. Quan l’art balla amb la música, la qual es apot visitar del 5/10/11 al15/01/12. L’exposició està organitzada pel Victoria & Albert Museum de Lon-dres i produïda per l’Obra Social “la Caixa”. En sónels comissaris el Geoffrey Marsh i la Jane Pritchard,responsable i conservadora del departament de Teatre iDansa del Victoria & AlbertMuseum (V&A). La mostra inclou més de 200 objectes entre pecesde vestuari, elements per a les coreografies, dissenys,cartells, programes, foto-grafies, maquetes de tea-tres i pel·lícules documen-tals. La mostra reviu l’afany renovador de Diaghilev així com dels nombrosos

col·laboradors dels quals es va envoltar. L’exposició està acompanyada per una excepcional agenda d’ac-tivitats com són concerts,dansa filmada, conferèn-cies, etc.).

Els inicisEn els primers anys delsegle XX havia sorgit a Rússia una avantguarda artística i musical poc cone-guda internacionalment i, de fet, els Ballets Russosvan crear les danses en què s’emmiralla el segle XX.Serge Diaghilev va tenir la idea de reunir un grupde ballarins excepcionals del Ballet Imperial del Teatre Mariinski de Sant Petesburg i prersentar-losa París en un espectacle degran categoria que posava en joc la música, el ball, la pintura i la literatura; una obra d’art total que donaria a conèixer al món la vitali-tat de la Rússia Moderna.Tot i que alguns ballarinsvan actuar en pel·lícules, Diaghilev va impedir expressament que els Ballets Russos es filmes-sin. Ara, el CaixaForumBarcelona mostrarà per primer cop l’única filma-ció que existeix fins a dia d’avui, presa de manera

clandestina i que s’ha des-cobert recentment. La filmació documenta 60 segons de Ballets Russosen una actuació a Suïssa,l’any 1911. D’altra banda,l’exposició també deta-lla de quina manera els Ballets Russos van poder sobreviure durant la GranGuerra, separats de lesseves arrels a Rússia i amb poc accés a les ciutats onhavien actuat abans de 1914 i finalitza explicant la dècada de 1920.

Els ballets russos a EspanyaEls Ballets Russos es van refugiar a Espanya entre 1914 i 1918, els anys dela primera Guerra Mun-dial, un període en queera impossible anar degira per les ciutats i elsteatres on havien triom-fat en els seus primers anys. Després de passar 6 mesos del 1915 a Suïssa, on es va reformar la companyia, i fer una primera gira pels EstatsUnits, els Ballets Russoses va instal·lar a Espa-nya, i artistes russos,francesos i espanyols esvan agrupar al voltant de Diaghilev i la seva ener-rrgia creativa.

CulturaCITA CÈLEBRE: “No és suficient saber, també cal aplicar. No és suficient voler, també cal fer.” J. W. Goethe (1749-1832), poeta i dramaturg alemany.

Yo me he llevado tu quesoAutor: Deepak MalhotraEditorial: Empresa ActivaPàgines: 96

Després de la publicació del llibre ¿Quién se ha llevado mi queso?, ara fa 12 anys, i coincidint amb el naixement del segell Empresa Activa, ara arriba Yo me he llevado tu queso. El nou llibre de Malhorta oparla de la qüestió de la superaciódels propis límits a partir de la his-tòria de tres ratolins, el Max, el Zed i el Big, que viuen dins el laberint.L’autor proposa trencar les reglesi desenvolupar la nostra capacitat per a modificar l’entorn. Ja no estracta de trobar el formatge sinó de sortir del laberint. Per a aconse-guir-ho cal fer ús de la innovació i de la creativitat per tal de trencar totes les barreres. A través de lesaventures dels ratolins, el lector descobrirà que el seu èxit depen-drà de la seva capacitat de posar en entre dit les seves suposicionssobre limitacions a les que real-ment s’enfronta.

Trabajo en equipoAutor: José Maria AcostaEditorial: ESIC EditorialPàgines: 238

Ningú treballa sol, realment tot es fa en equip. Les noves tendències laborals i, sobretot la necessitat de reduir despeses per tal de ser com-petitius, ha portat a les empreses a desenvolupar els equips com una forma habitual de treball. La roba oles sabates que portem no les ha fet una sola persona amb molta expe-riència sinó que és el fruit del treballde gent, probablement més jove i que és experta en poques coses, que produeixen coses amb molta més qualitat a preus infinitamentmenors i en molt poc temps. JoséMaria Acosta apunta que la qüestióés produir qualitat a menor preu i de manera ràpida. Per tot això, s’ha produït un canvi fonamental en la manera d’entendre l’organitzaciódel treball; de ser l’operari la unitatbàsica laboral, s’ha passat a consi-derar el grup com la cèl·lula fona-aamental de tota la organització.

Dansai artrussosCaixaForum Barcelona acull des del 5 d’octubred’enguany i fins el 15 degener de 2012 la mos-tra titulada Els Ballets Russos de Diaghilev, 1909-1929. Quan l’art balla amb la música, laaqual recupera per pri-mera vegada la figura de l’emprenedor Serge Diaghilev, a través dels 20 anys d’història de la seva emblemàtica companyia de dansa.

Concert de RoxetteEl duo suec, compost per Marie Fredriksson i Per Gessle, arriba a Barcelona per presentarel seu darrer treball discogràfic titulat Charm School. Roxette va iniciar la seva carrera ldiscogràfica als anys 80 i, des d’aleshores, jaha venut 75 milions de discs i singles. Al Palau Sant Jordi, el 19 de novembre a les 20.15.

Concha, “¡Yo lo que quiero es bailar!”Després d’una llarga carrera professional,Concha Velasco ara s’asseu amb el seupúblic per parlar i cantar a través de l’espec-tacle “¡Yo lo que quiero es bailar!”.Al Teatre Goya, a partir del 15/10 fins el 8/12.

Espectacle “Ombres de plata”, de Marc ParrotEl cantant i productor presenta aquest espectacle de cançons que expliquen les històries que s’amaguen entre els plecs delsdecorats pintats dels films de Chomón. A l’Auditori, el 10/11 a les 21h.

Ballet de Teatre MariinskiLe Corsaire es va estrenar el 1856 al eThéatre Imperial de l’Opéra de París i ara arriba a Barcelona de la mà del Ballet Teatre Masriinski de Sant Petesburg, amb la coreografia creada per Jules Perrot i Marius Petipa per al Ballet Imperial. Al Gran Teatre del Liceu, del 21/11 al 27/11.

Mostra dels vestits propis dels Ballets Russos. / Cedida per CaixaForum Barcelona.

AGENDA CULTURAL

EL PACKAGINGMARCA LA DIFERENCIA

www.hispack.com

Recinto Gran Via14-18 Mayo 2012

2012