monogrÀfic. mÀsters i postgraus formaciÓtar-se a les necessitats del ... l’enquesta pregunta...
TRANSCRIPT
La Generalitat destinarà 50 milions d’euros a orientar, formar o inserir joves en el mercat de treball
FORMACIÓAdministració i universitats presten serveis d’orientaciói assessorament als estudiants
L’oferta acadèmica presenta una àmplia oferta d’estudis amb interessants sortides professionals
MONOGRÀFIC. MÀSTERS I POSTGRAUS el Periódico 7 de juny del 2014
Xavi Datzira II MONOGRÀFICS
Els màsters universitaris bus-
quen cada vegada més ajus-
tar-se a les necessitats del
mercat laboral i als reque-
riments dels sectors estratègics per
donar una resposta eficaç al que, al
capdavall, busquen els seus alumnes:
trobar una feina dins de la seva espe-
cialitat d’acord amb les seves capaci-
tats. Una cosa fonamental en un con-
text d’atur de més del 25% i en què la
població jove és una de les més afec-
tades per la desocupació. En aquest
sentit, les últimes dades disponibles
indiquen que l’atur de professionals
amb formació de postgrau ha baixat
per primera vegada des de l’any 2007.
A ixò és e l que ind ica l ’estudi
L’ocupabilitat de la població qualifica-
da 2013, elaborat per l’Strategic Re-
search Center d’EAE Business School.
L’informe assenyala que el percentat-
ge de desocupació es redueix al 8,6%
per als professionals amb estudis de
màster, MBA o postgrau. Si es com-
para amb la taxa de desocupació
dels treballadors que només tenen
formació superior (13,7%), l’estudi
d’EAE mostra que l’ocupabilitat dels
professionals amb estudis de postgrau
és un 57% més gran que la dels que
únicament tenen estudis universitaris,
i un 202% més gran que la del total de
la població activa. La població que té
formació de postgrau també presenta
una taxa menor de temporalitat en els
contractes, més bones xifres de su-
bocupació i una taxa d’atur de llarga
durada inferior.
Catalunya, Madrid i Aragó són les
millors comunitats autònomes per a
professionals qualificats, segons es
desprèn de l’estudi. En el cas cata-
là, la comunitat repeteix primera po-
sició i manté les millors condicions
d’ocupació per a la seva població amb
estudis de tercer cicle. Això ho acon-
segueix gràcies a una baixa taxa d’atur
per a empleats qualificats (5,2%, gai-
rebé sense variació respecte al 2011),
una rapidesa més gran a l’hora de tor-
nar al mercat laboral (els aturats de llar-
ga durada suposen el 45,4%, per sota
de la mitjana estatal), i una de les taxes
de subocupació més baixes d’Espanya
(del 4%, mentre la mitjana és del 5,8%).
Les universitats també estan oferint
cada vegada més màsters impartits
en anglès, així com amb convenis
d’intercanvi o pràctiques en els dife-
rents països de la UE, cosa que reper-
cuteix en l’ocupabilitat. >>
ESTUDIS UNIVERSITARIS DE TERCER CICLE
Més poder d’atraccióEls postgraduats presenten una taxa de desocupació molt inferior a la resta de treballadors
b Un informe privat revela que només el 8,6% de les persones amb un màster estan sense feina
b
bQui posseeix aquest tipus d’estudis també obté contractes més estables
L’ESTUDI
bCatalunya és la comunitat amb menys atur per a aquests professionals
Publicitat2DISSABTE
7 DE JUNY DEL 2014el Periódico
el PeriódicoPàgines especialsDiSSABTE
7 DE JUNY DEL 2014 3
Preparació. Alumnes de màster atenen un conferenciant en una de les aules d’Esade.
X. D. II MONOGRÀFICS
<< Una altra prova que la millora
dels índexs d’inserció laboral s’ha
convertit en un element prioritari
en l’àmbit universitari es troba en
l’acord firmat per la Generalitat i
les universitats públiques i priva-
des catalanes per impulsar un nou
programa d’inserció laboral i millo-
ra d’ocupabilitat per a 27.000 joves
estudiants i graduats universitaris.
Sobre aquesta base, la Generalitat
destinarà 50 milions d’euros a orien-
tar, formar o inserir joves catalans en
el mercat de treball, que es podrien
doblar amb els fons que l’Estat distri-
buirà per posar en marxa la Garantia
Juvenil Europea.
Aquesta mesura s’emmarca en la
lluita contra l’atur juvenil, una de les
prioritats de la Generalitat i del Pla
Nacional de Joventut 2012-2020.
L’objectiu és aconseguir que les
iniciatives dissenyades acostin els
joves en els seus àmbits d’acció. A
més, permet una actuació conjunta
de diferents departaments de la Ge-
neralitat amb les universitats en ma-
tèria d’orientació laboral i formació
integral, cosa que contribueix a fer
més eficients els programes.
Per la seva banda, les universi-
tats que han firmat el conveni de
col· laboració reforçaran els ac-
tuals dispositius d’inserció labo-
ral o n’establiran de nous a través
d’espais físics i virtuals amb perso-
nal tècnic especialitzat que oferirà
un servei d’informació i d’orientació
professional de qualitat als joves uni-
versitaris.
ASSESSORAMENT. Les principals
actuacions que es desenvoluparan
des d’aquests disposit ius seran
l’orientació en la definició de la car-
rera professional i en la investigació
de treball; l’assessorament per la
mobilitat laboral; la prospecció em-
presarial i la intermediació laboral;
l’assessorament en l’emprenedoria
i la creació d’empreses; i la difusió i
gestió dels programes formatius que
millorin l’ocupabilitat dels joves.
Els estudiants universitaris de grau
i postgrau –així com els graduats re-
cent, llicenciats i doctorats de fins
a dos anys des del tancament de
l’expedient acadèmic– comptaran
amb disposit ius que oferiran un
servei d’atenció presencial o virtual
mínim de 7,5 hores diàries i es po-
dran beneficiar de sessions per a la
inserció laboral de manera individual
o en grup.M
La Generalitat i les universitats busquen millorar l’ocupabilitat
dL’Agència per a la Qualitat del Sis-
tema Universitari de Catalunya (AQU
Catalunya) es troba en ple procés
d’elaboració de la seva cinquena
edició de l’Estudi d’inserció laboral dels titulats del sistema universitari català, que posa en marxa cada tres
anys i que té com a objectiu recollir
informació signifi cativa a nivell de ti-
tulació per poder millorar els plans
d’estudis oferts per totes les univer-
sitats catalanes, tant públiques com
privades.
L’enquesta pregunta per qüestions
com la taxa d’ocupació, la qualitat
d’aquesta ocupació i la satisfacció
respecte dels estudis realitzats, és
a dir, si les competències adquirides
són útils en la seva feina.
Entre les quatre edicions realitza-
des de l’estudi s’han generat més de
50.000 registres. Això signifi ca que
Catalunya disposa d’una de les ba-
ses de dades més extenses d’Europa.
Aquest any, la població a enques-
tar és un 50% superior respecte
al 2011, ja que per primera vega-
da s’enquesten les ensenyances de
màsters i s’utilitzarà l’enquesta per in-
ternet per recollir les dades dels estu-
dis de doctorats i màsters internacio-
nals. Es preveu una mostra de gairebé
28.000 persones.
Estudi sobrela inserció
QUALITAT
Pàgines especials el Periódico4 DISSABTE7 DE JUNY DEL 2014
L’escola de negocis ESIC potencia la seva expansió
Aposta fort pel mercat sud-americà, alhora que reforça la seva presència a la Xina
b Les classificacions i acreditacions situen el centre entre els millors de la seva categoria
b
Públic expert. Celebració de la jornada Avui és màrqueting al Palau de Congressos de Catalunya.
Julio Maya II MONOGRÀFICS
Fundada fa 50 anys, l’ESIC va
ser la primera escola de nego-
cis del nostre país a oferir for-
mació especialitzada en màr-
queting, fet que l’ha consolidat com
a líder en l’ensenyament d’aquesta
disciplina. Des d’aleshores, ha cres-
cut i potenciat la seva presència en el
mercat amb un total de nou campus
repartits per tota la geografia espa-
nyola: Madrid, València, Sevilla, Sa-
ragossa, Pamplona, Màlaga, Bilbao,
Granada i Barcelona. El campus de
la capital catalana va ser inaugurat fa
nou anys, i es va convertir en el primer
a oferir programes d’economia digital
a Catalunya, com a resultat de l’auge
de les noves tecnologies d’internet i els
nous models digitals de negoci.
A nivell internacional, l’escola està
apostant fort pel mercat sud-americà,
amb una seu al Brasil (Curitiba) i un
altre centre de pròxima obertura al ma-
teix país. Per un altre costat, ha poten-
ciat la seva presència a la Xina gràcies
als acords contrets amb universitats i
institucions educatives, que permeten
als seus alumnes portar a terme esta-
des acadèmiques en aquest país per
facilitar el seu ingrés laboral al mercat
asiàtic. A més, compta amb nombro-
sos acords de mobilitat internacional
amb prestigioses universitats d’Europa
i Amèrica.
A l’ESIC s’aplica una metodologia
que combina el rigor acadèmic amb la
pràctica empresarial. En aquest sentit,
tots els programes inclouen un gran
percentatge de resolució de casos
pràctics i simulacres de negoci enfo-
cats a donar resposta a situacions reals
i concretes, on es fomenta la creativi-
tat, la innovació i la internacionalització
dels projectes. “Ens avalen els més
de 32.000 alumnes que passen per
les diferents seus de l’ESIC cada
any, fet que ens ha posicionat en-
tre les quatre primeres escoles de
negocis del nostre país per nombre
d’estudiants i volum de negoci”, afir-
men fonts del centre. Un altre punt des-
tacable és l’àmplia xarxa de networking
que l’ESIC posa a disposició dels seus
alumnes per impulsar la seva carrera
professional.
L’escola compta, així mateix, amb
l’àrea ESIC Emprenedors per impulsar
i recolzar l’execució de nous projec-
tes. Els seus serveis es dirigeixen ex-
clusivament als professionals que volen
emprendre, aportant coneixement i tèc-
niques de gestió empresarial, emprene-
doria, innovació i estratègia. Per a això,
posa a disposició dels seus alumnes i
antics alumnes assessorament perso-
nalitzat per analitzar a fons la viabilitat
i rendibilitat de cada pla de negoci, a
més d’un acurat seguiment per asse-
gurar el seu èxit al mercat. En la seva
última etapa, se’ls facilita l’accés al fi-
nançament a través de convenis amb
entitats bancàries i inversors privats
atentament seleccionats.
PROJECTES. A través de la jornada
Avui és màqueting que, des de fa 11
anys, celebra anualment en diferents
ciutats espanyoles, l’ESIC impulsa
propostes per afrontar el futur empre-
sarial a través del diàleg obert amb els
millors experts en les últimes tendèn-
cies de l’economia. En l’edició ante-
rior, celebrada el 20 de maig al Palau
de Congressos de Catalunya, s’hi van
congregar més de 2.600 professionals
del màrqueting i l’empresa. Gràcies
a la seva capacitat de convocatòria i
al seu compromís amb la innovació,
aquesta jornada s’ha convertit en una
trobada de referència per als profes-
sionals del nostre país.
L’ESIC també va comptar amb una
gran representació al saló del Bizbarce-
lona d’aquest any, iniciativa de Barce-
lona Activa que planteja solucions per
a la creació, finançament, creixement,
internacionalització i innovació de les
empreses. En aquesta edició, celebra-
da els dies 4 i 5 de juny, professors de
l’ESIC van presentar vuit ponències i
dues sessions d’assessorament, sent
una de les escoles de negoci amb més
participació.
En els últims anys, l’ESIC ha en-
fortit l’àrea de qualitat destinada a
l’avaluació i millora de tots els seus
programes. Aquests esforços s’han
vist reflectits en les posicions que
ocupa l’escola en las classificacions
més importants d’ensenyament a
nivell internacional: la publicació QS
Global 200 Business School Report
ha posicionat l’ESIC com la quarta
Escola Internacional Emergent del
món. I el rànquing Merco Empresas
l’ha col·locat com la quarta escola
de negocis amb millor reputació del
nostre país. Finalment, i en la moda-
litat d’Executive Education, la llista
d’América Economía ha posicionat
l’ESIC com la 16a Escola de Negocis
del Món.M
bL’última jornada ‘Avui és màrqueting’ es va celebrar a BCN i va congregar més de 2.600 professionals
INICIATIVA
Pàgines especials el PeriódicoDISSABTE7 DE JUNY DEL 2014 5
La seu. Edifici que alberga les instal·lacions del centre de formació contínua UPF-IDEC.
Julio Maya II MONOGRÀFICS
E l centre de formació contínua i
a mida UPF-IDEC de la Univer-
sitat Pompeu Fabra de Barcelo-
na manté acords de col·laboració amb
més de 600 empreses perquè els seus
alumnes de màster i postgrau puguin
fer les pràctiques professionals durant
la seva formació o una vegada la fi-
nalitzin. Aquesta gran xarxa d’entitats
col·laboradores s’ha aconseguit des-
prés de més de dues dècades de fun-
cionament en què l’objectiu sempre ha
estat “adaptar els diferents plans i
programes formatius a la demanda
del mercat i les necessitats de les
empreses”, segons destaquen fonts
del centre.
Des de l’UPF-IDEC es gestionen cada
any les pràctiques d’uns 700 alumnes
en empreses, procedents d’algun dels
seus 50 programes de formació repartits
entre vuit àrees d’estudi diferents molt
relacionades amb les professions liberals
de més actualitat en aquests moments.
Així, més enllà de l’especialització en
matèries clàssiques com el Dret i la
Comunicació, en totes les seves ra-
mificacions, els postgraus del centre
inclouen especialitzacions en formació
gairebé exclusives com l’art digital,
l’edició literària, la creació de videojocs,
les tecnologies de la informació, la gestió
cultural, la traducció especialitzada o tot
el que està relacionat amb la salut i el
benestar.
NOUS CAMPS. Per al curs que ve, el
seu programa de màsters i postgraus
s’amplien amb el legal compliance, en
ple desenvolupament a les empreses,
la usabilitat i la interacció amb els en-
torns web o la tecnologia de l’esport,
camps en què cada dia sorgeixen noves
oportunitats de feina i emprenedoria. A
més, també ofereix formació específica
i adaptada per a empreses i organitza-
cions. Conscients que no hi ha dues
companyies iguals i que les necessitats
són diferents per als objectius de cada
empresa, es dissenyen cursos i plans de
formació a mida per a l’especialització i
optimització dels empleats.
En tot aquest temps, l’UPF-IDEC
s’ha convertit en un centre de forma-
ció de referència a nivell internacional,
amb un ampli desplegament d’aliances
FORMACIÓ ESPECIALITZADA
Els alumnes poden accedir a més de 600 empreses per fer pràctiques professionals
L’UPF-IDEC s’adapta al món empresarial
bEls 50 programes de màsters i postgraus ofereixen moltes novetats
AMPLIACIÓ
a Llatinoamèrica i l’entorn del Medi-
terrani. Fruit de tot aquest treball im-
parteix formació cada any a uns 4.000
alumnes procedents de mig centenar
de nacionalitats diferents. Una xifra que
puja a més de 10.000 si es comptabi-
litza la formació per a empreses que
valora la implicació del centre en el
funcionament i les necessitats del món
empresarial.M
E ls smartphones han generat
un gran impacte des de la
irrupció de l’iPhone el 2007.
Al seu voltant s’està consolidant un
sector que mou milions d’euros a
escala global. Actualment podem
trobar aplicacions relacionades amb
un gran ventall d’activitats econò-
miques i socials: des del pur entre-
teniment en xarxa a aplicacions per
millorar la salut o les habilitats per-
sonals. Els mòbils ens proporcionen
connectivitat global, capacitat de
processament i, a més, ens perme-
ten interaccionar de forma natural,
i per això s’han consolidat en poc
temps com una eina insubstituïble.
El Màster en Apps&Games que im-
parteix la UVic se centra en el disseny
i el desenvolupament d’aplicacions
per a mòbils, i incorpora conceptes
de disseny de jocs, animació, realitat
augmentada i disseny d’interfícies,
adaptats a les necessitats de cada
aplicació.
PROJECTES INNOVADORS. La
UVic-UCC és una universitat amb
un gran dinamisme i amb uns perfils
de docència i investigació interdisci-
plinaris en els àmbits de l’educació,
la salut, l’empresa, la comunicació,
les biociències i les enginyeries.
Aquest ecosistema ofereix moltes
possibilitats per generar projectes
d’investigació innovadors a les fron-
teres entre disciplines.
El màster potencia els àmbits de
mHealth, mEducation i mPowe-
ring, que tenen un gran atractiu i un
enorme potencial de creixement, i
els explora en aliança amb centres
d’investigació i amb empreses pun-
teres, com les que avalen aquest pro-
grama. Així mateix, Creacció ofereix
una plataforma en la qual desenvo-
lupar les idees emprenedores dels
alumnes que vulguin explorar aquest
camí.M
Cristina Borralleras
Coordinadora del Màster
universitari en Apps&Games
de la UVic-UCC (www.uvic.cat)
Pàgines especialsDISSABTE
7 DE JUNY DEL 2014el Periódico 76 Pàgines especials
DISSABTE7 DE JUNY DEL 2014
el Periódico
UN ROL CADA VEGADA MÉS GLOBAL
Generar innovació per configurar el futur mercat laboral, un dels reptes de la UVic-UCC
La universitat que respona cada etapade la vida
El món de l’act iv itat f ís ica i
l’esport ha viscut i continua vi-
vint un creixement exponencial
tant aquí com a nivell internacional.
Aquest fenomen ha suposat l’aparició
de demandes creixents, diverses i
especialitzades, de professionals en
aquests àmbits. A la ja tradicional
necessitat de perfils professionals de
l’àmbit de l’educació i l’esport, s’hi ha
sumat la necessitat de formar altres
perfils amb totes les competències
per dirigir i gestionar qualsevol tipus
d’organització esportiva, així com les
d’entrenadors i formadors de l’esport
altament qualificats.
En aquest sentit, amb l’objectiu de
formar els millors professionals en
aquestes tres especialitats, la UVic-
UCC disposa d’una cuidada oferta
acadèmica en cada una d’elles.
DMàster en Sport Management.
Dirigit, principalment, a graduats de
CAFE i d’ADE, té com a objectiu for-
mar professionals que disposin de to-
tes les competències necessàries per
dirigir i gestionar empreses, entitats
i organismes del món de l’esport. El
màster destaca per la seva proposta
formativa en l’àmbit econòmic finan-
cer, la gestió d’instal·lacions i esdeve-
niments esportius, i les habilitats de
management.
DMàster en Entrenament Esportiu
en Etapes de Formació. Dirigit a
graduats en CAFE, té com a objec-
Segons dades del CEDEFOP
(European Centre for the De-
velopment of Vocational Trai-
ning), cap al 2020 hi haurà un
increment del 20% dels llocs de treball
a Europa que requeriran un alt nivell de
qualificació. El 50% seran de qualifi-
cació mitjana i només el 15% serà de
baixa qualificació. A l’horitzó del 2020
de la Unió Europea es contempla que
un 15% dels adults entre 25 i 65 anys
participin en programes de formació
contínua. Davant aquesta realitat, el
futur de les universitats passa per in-
cloure la formació al llarg de la vida en
el centre de la seva missió.
Com es va debatre en l’última Jor-
tiu formar professionals que puguin
atendre necessitats específiques de
la població infantil i juvenil en la pràc-
tica esportiva. Respon a una deman-
da creixent d’experts qualificats que
abordin amb èxit un ventall ampli de
tasques professionals: director tèc-
nic, coordinador esportiu, entrenador
esportiu, preparador físic i personal
tècnic de suport.
DMàster de Formació del Profes-
sorat en Educació Física. Màster de
Esport. Un jugador xuta la pilota en un partit de rugbi.
L’àmbit de la gestió esportiva necessita nous perfils i competències
Activitat física i esport: un ventall de sortides professionals
caràcter professionalitzador, impres-
cindible per poder exercir la docència
en l’ESO, el Batxillerat i la Formació
Professional.M
Albert Juncà
Director del Màster en Sport
Management de la UVic-UCC
Javier Peña
Director del Màster en Entrenament
Esportiu en Etapes de Formació
de la UVic-UCC (www.uvic.cat)
Màsters universitaris en educació
L a Facultat d’Educació, Traducció
i Ciències Humanes de la UVic-
UCC ofereix tres màsters oficials
verificats que tenen l’objectiu comú de
proporcionar als graduats en Educació
Infantil, Educació Primària, Educació
Social i altres estudis afins una formació
especialitzada, possibilitant-los l’accés
a un programa de doctorat en l’àmbit
de l’educació.
DMàster en Educació Inclusiva. Co-
ordinat per la UVic, amb participació
de la Universitat de Lleida i la Univer-
sitat de les Illes Balears, capacita per
dissenyar, aplicar i avaluar propostes
i plantejaments educatius que integrin
les persones amb discapacitat o amb
risc d’exclusió, promoguin canvis per
assegurar una inclusió real de totes les
persones i contribueixin al desenvolu-
pament d’institucions escolars i socials
inclusives.
DMàster en Pedagogia Montessori
0-6. Validat per l’Association Mon-
tessori Internationale (AMI), i ofert en
col·laboració amb el Montessori Insti-
tute of San Siego i el Complex Cultural i
Esportiu Montessori-Palau, proporciona
una formació integral, de base científica,
pedagògica i metodològica, que permet
exercir com a formador reconegut en
el mètode Montessori en les etapes de
0-3 i 3-6 anys.
DMàster d’Innovació en Didàcti-
ques Específiques. Permet apro-
fundir en la didàctica particular de les
Llengües i la Literatura, les Ciències
Experimentals, les Matemàtiques
o l’Educació Física, en les etapes
d’educació infantil i d’educació pri-
mària. Al mateix temps, capacita per
desenvolupar funcions de coordinació
pedagògica de centre o de planifica-
ció transversal de projectes didàctics
integradors.
AMPLIAR CONEIXEMENTS.
D’altra banda, si es cursen els res-
pectius itineraris d’investigació o uns
crèdits complementaris d’investigació,
aquests tres màsters donen l’accés
al Doctorat en Innovació i Intervenció
Educatives que ofereix l’Escola de Doc-
torat de la UVic-UCC i la Universitat de
Mondragón.
Aquest programa de doctorat inclou
les línies d’investigació de vuit grups
d’investigació de la UVic en l’àmbit de
l’educació.M
Francesc Codina
Degà de la Facultat d’Educació,
Traducció i Ciències Humanes
de la UVic-UCC (www.uvic.cat)
nada CyD sobre Universitat i Ciutat,
s’assigna a les universitats un nou rol
com a institucions urbanes fonamen-
tals, que juguen un paper global, però
amb significatius impactes directes
i indirectes locals, no només sobre
l’ocupació, sinó com a innovació sis-
tèmica i específica en el conjunt de la
societat.
Dibuixant aquest futur, la Uvic-UCC
ofereix una programació que dóna
resposta a l’entorn territorial i que po-
siciona a nivell internacional els àmbits
on té un clar lideratge. Totes les acti-
vitats es plantegen amb un doble rep-
te: adequar l’oferta al món del treball
i l’ocupabilitat i, amb una concepció
més a llarg termini, generar innovació
per contribuir a configurar el futur mer-
cat laboral.
Una universitat al llarg de la vida
(des del grau fins al campus sènior,
des de l’àmbit acadèmic fins a les
activitats culturals), és una universi-
tat complexa, que requereix una ac-
tualització constant per a dinàmiques
econòmiques i socials; amb itineraris
nous, més oberts i flexibles, aprofitant
el suport de les TIC i dels nous recur-
sos d’aprenentatge.M
Neus Pons
Directora del Centre Internacional
de Formació Contínua. UVic-UCC
www.uvic.cat
Tracte humà. Una dona rep atenció per part d’una professional sanitària.
Espai urbà. Vista aèria de l’Eixample.
Didàctic. Dos nens aprenen jugant.
Les persones en situació de depen-
dència requereixen un conjunt de
suports i atencions que respon-
guin a les seves necessitats biopsico-
socials. Per aconseguir aquesta atenció
integral els sistemes organitzatius i de
disseny de recursos han de millorar i
coordinar-se, especialment en l’àmbit
sociosanitari.
L’evidència científica mostra que les
intervencions que més qualitat de vi-
da aporten en àmbits de l’envelliment
o la discapacitat són les que apliquen
l’enfocament d’atenció centrada en la
persona, per a la qual cosa s’ha de ga-
rantir la preservació de la seva dignitat.
Combinant les dues dimensions es
proposa el model d’Atenció Integral i
Centrada en la Persona (AICP), que re-
sulta bona per a les persones, eficient
D avant el motllo homogeneït-
zador propi de la globalitza-
ció, els ter ritoris s’atomitzen,
utilitzen la seva identitat diferenciada,
s’interessen per alcanzar una marca
(en moltes ocasions, no explícita) que
les garanteixi la continuïtat i pervivèn-
cia de la seva tradició identitària. La
supervivència, en temps de globalitza-
ció, passa pel manteniment d’aquesta
mateixa identitat.
Efectivament, les marques territorials
exerceixen una influència creixent en el
context d’una progressiva necessitat,
per part dels territoris, de diferenciar-se
en relació amb un entorn espacial apa-
rentment homogeni i en ocasions més
competitiu. Per dir-ho d’alguna manera,
assistim a un procés complet de comer-
cialització de l’espai geogràfic, on les
estratègies de màrqueting, branding i
comunicació desenvolupen un paper
preponderant.
Les marques de territori que sorgeixen
des de dins, per desig o necessitat de
les comunitats locals autòctones, re-
valoritzen el sentiment de pertinença
o l’orgull d’adscripció a un determinat
emplaçament geogràfic. En aquest punt,
els processos de participació ciutada-
na transversals i reals (la gent decideix
i no només opina), on la tendència cap
a la definició de marques es faci sobre
la base d’un plantejament bottom-up
Una atenció integral centrada en la persona
CANVI DE MODEL
Identitats territorials en competició
COMERCIALITZACIÓ DE L’ESPAI GEOGRÀFIC
per als sistemes de protecció social i
que transforma els serveis assistencia-
listes en espais d’humanització.
Però la generalització del model signi-
fica un canvi de paradigma que exigirà
esforç i, també, que els professionals
obtinguin formació que els doti de capa-
citació suficient per dissenyar, intervenir,
gestionar o investigar en programes o
recursos dirigits a persones en situació
de dependència, de discapacitat i/o de
cronicitat.M
Pilar Rodríguez
Directora de la Fundació Pilars i
codirectora del Màster en Atenció
Integral Centrada en la Persona
en Àmbits de l’Envelliment i la
Discapacitat de la UVic-UCC
www.uvic.cat
(de baix a dalt) i no top-down (de dalt a
baix) esdevé imprescindible. El procés
comunitari que comporta la conceptua-
lització de marques d’espais geogràfics
té valor per ell mateix i impulsa l’inici de
processos de dinamització econòmica
forjats d’acord amb el valor identitari del
territori al qual es vol associar una mar-
ca. En aquest punt, resulta clau la pro-
fessionalització en la conceptualització i
gestió de la marca i la imatge territorial,
que passa, irrenunciablement, per una
formació que transcendeixi la tradicional
visió associada a marques comercials i/o
corporatives.M
Jordi de San Eugenio Vela
Codirector del Postgrau en
Branding territorial i Màrqueting de
ciutats. UVic-UCC (www.uvic.cat)
MÀSTER EN APPS&GAMES
Dissenyar noves funcions,generar noves utilitats
‘Smartphone’. Innovació tecnològica.
Les ciutats tenen dues mar-
ques. La marca interna és
la percebuda pels ciuta-
dans que la construeixen
en la quotidianitat. La marca externa
s’utilitza per posicionar-la de forma
que resulti atractiva per captar in-
versions i turisme. Tant l’una com
l’altra són, en la mesura que són
marques, una promesa de valor. Una
marca –ja es tracti d’un refresc, un
polític o un territori– ens refereix a
un univers de valors amb els quals
ens identifiquem o que rebutgem.
La marca sintetitza una proposta i
la comunica.
BUSCAR LA COHERÈNCIA. El
principal repte del màrqueting de
ciutats consisteix que els valors
que evoca la marca en els seus ciu-
tadans han d’estar alineats amb els
que s’estan comunicant per atraure
capital o turistes. Quan aquestes
dues marques coincideixen, la po-
sició de la ciutat en l’imaginari local
i global és una. La visibilitat de la
ciutat es refor ça per la coherència
entre el discurs domèstic i l’extern.
En canvi, si les dues promeses de
valor s’allunyen, creixen les ten-
sions entre la realitat que es comu-
nica als visitants i la que perceben
els veïns. La marca externa deixa
de ser un actiu per a la visibilitat i
es converteix en una agressió per
al ciutadà.
DETERMINAR L’HORITZÓ. Tots
som veïns. I tots hem estat en algun
moment turistes. La visibilitat co-
mença a casa, acordant amb els ciu-
tadans quin és l’horitzó que es desitja
per a la ciutat. D’aquesta manera és
possible gestionar de forma sòlida la
visibilitat global.M
Neus Arqués
Codirectora del Postgrau en
Branding territorial i Màrqueting de
ciutats de la UVic-UCC
www.uvic.catBarcelona. Panoràmica d’una zona de la
ciutat amb la torre Agbar al centre.
EL DISCURS DOMÈSTIC I L’EXTERN HAN DE SER COHERENTS
El repte del màrqueting en aquest camp és gestionar de forma sòlida la visibilitat global
Veïns i visitants conformen les marques de les ciutats
La formació universitària requereix itineraris nous, més obertsi fl exibles
Aplicats. Alumnes de la UVic estudien en una aula.
Pàgines especials el Periódico8 DISSABTE7 DE JUNY DEL 2014
Interdisciplinarietat. Un element comú que distingeix l’oferta de postgrau de la UIC.
Julio Maya II MONOGRÀFICS
L a Universitat Internacional de
Catalunya (UIC) imparteix 13
titulacions als seus dos cam-
pus, situats a Barcelona i Sant Cugat
del Vallès, que acullen un total de set
facultats i l’Escola Tècnica Superior
d’Arquitectura (ESARQ_UIC). Però a
la seva oferta de grau s’hi suma una
àmplia oferta de postgrau que propor-
ciona una formació específica en les
diferents àrees de coneixement. La ges-
tió i la internacionalitat són alguns dels
trets que caracteritzen aquesta oferta
de postgrau, així com el seu caràcter
professionalitzador.
En Dret, es presenten dues propostes
que a més poden cursar-se com un únic
doble postgrau; per un costat, el Màster
Universitari en Advocacia, que és únic
en el seu gènere per tres motius: perquè
reuneix en un mateix programa tots els
continguts possibles d’assessorament
i litigación que capaciten per a l’exercici
de l’advocacia, des de la perspectiva
del món de l’empresa; perquè basa la
seva docència en el mètode del cas, i
perquè compta al claustre docent amb
els principals socis i advocats respon-
sables de les més prestigioses firmes
establertes a Barcelona. Per un altre
costat, el Màster en Planificació i As-
sessorament juridicofiscal, realitzat en
col·laboració amb el despatx Cuatreca-
sas Gonçalves Pereira, que ofereix un
model d’ensenyament transversal, amb
una visió del sector de 360 graus i amb
gran connexió amb el món professional.
En el camp de les Humanitats, la UIC
ofereix el ja consolidat Màster Univer-
sitari en Gestió Cultural, amb edicions
en anglès i espanyol, adreçat a aquelles
persones que desenvolupen una activi-
tat professional i volen aprofundir en el
coneixement dels instruments de gestió
de la cultura.
ACCESSIBILITAT. L’Escola Tècnica
Superior d’Arquitectura (ESARQ_UIC)
també compta amb programes molt
consolidats com el Master’s Degree of
Internacional Cooperation in Architectu-
re, impartit en anglès, i amb postgraus
diferencials, com el Postgrau en Acces-
sibilitat, àrea en què la UIC és pionera,
ja que va introduir l’accessibilitat en els
seus plans d’estudi ja fa ara més de
cinc anys.
Finalment, el Campus Sant Cugat
ofereix una àmplia oferta de màsters en
medicina, infermeria i fisioteràpia, amb
els quals la universitat dóna resposta a
la necessitat de formació professional
qualificada i subratlla el desenvolupa-
ment científic i instrumental que la insti-
tució posa a l’abast de l’alumnat, com el
Màster Universitari en Gestió Sanitària,
el Màster Universitari en Investigació
en Infermeria i Ciències de la Salut o
el Màster Universitari en Fisioteràpia i
Evidència Científica.
EXTENSA GAMMA. La Facultat
d’Odontologia també imparteix una ex-
tensa gamma de màsters i postgraus
en diferents àrees: cirurgia oral, pròte-
si, periodòncia, ortodòncia, odontologia
restauradora, odontologia preventiva,
salut pública oral, odontopediatria i clí-
nica integrada.
Per a més informació sobre l’oferta
formativa de la UIC, consulteu la pàgina
web www.mastersuic.es.M
La UIC aposta per programes de postgrau professionalitzadors
La proposta en aquest àmbit contempla una formació específica en les diferents àrees de coneixement
b La universitat imparteix 13 titulacions als seus dos campus situats a Barcelona i Sant Cugat del Vallès
b
el PeriódicoPàgines especialsDISSABTE
7 DE JUNY DEL 2014 9
A l’aula. Estudiants d’ESCI-UPF atenen l’explicació d’un directiu.
J. M. II MONOGRÀFICS
L es turbulències econòmiques
d’aquests últ ims anys han
obligat a repensar la majoria
d’estratègies empresarials. Mercats
locals debilitats i clients que han tan-
cat o, en el millor dels casos, a causa
del seu alt endeutament, han reduït la
seva capacitat de compra.
No és estrany, doncs, que moltes
empreses hagin decidit ampliar el seu
radar i buscar nous mercats. El pro-
blema, per a moltes d’elles, és el seu
desconeixement de l’operativa interna-
cional, la falta de formació dels seus
recursos humans i certs dubtes sobre
la seva capacitat per operar a l’exterior.
La falta de tradició exportadora s’ha
solucionat gràcies a l’esperit de super-
vivència. Però els reptes s’acumulen:
els mercats de l’entorn més immediat
a Catalunya creixen poc o estan igual-
ment estancats.
Així, si Europa no creix, s’ha de
seguir ampliant la presència en la-
tituds més llunyanes de les quals el
desconeixement encara és més gran
i els dubtes per operar, considera-
bles. S’ha de canviar la mentalitat:
s’ha acabat el mercat local i interna-
cional. De mercat només n’hi ha un
i és global.
DIVERSIFICACIÓ. Arribats a
aquest punt, el principal repte de les
empreses és créixer, guanyar dimensió
i diversificar els mercats per equilibrar
els que no van bé amb altres que estan
en contínua expansió.
Per aconseguir aquesta meta, és
necessari comptar amb professionals
formats, amb coneixements tècnics,
especialitzats en l’operativa i amb ha-
bilitats de comunicació i negociació en
un entorn internacional. Tan important
és saber que Incoterm és necessari
i quin cost s’ha d’imputar en el preu
final, com interpretar els silencis d’un
interlocutor oriental. Transversalitat i
versatilitat en els coneixements i cert
grau d’especificitat en l’entorn inter-
nacional.
I aquesta és l ’especial i tat de
l’Escola Superior de Comerç Inter-
nacional, ESCI-UPF, nascuda fa 20
anys [el 22 de maig va celebrar l’acte
central del 20è aniversari a les depen-
dències del Palau de Pedralbes] i que
ha consolidat al llarg d’aquestes dues
dècades una sòlida trajectòria amb un
títol de grau i una oferta de formació
contínua composta per màsters, exe-
cutive programmes i formació custo-
mitzada en funció de les demandes
empresarials.
Màsters com el d’International Bu-
siness, íntegrament en anglès i amb
un perfil molt internacional, ja que el
90% dels seus membres procedeixen
de l’estranger; el Màster en Comerç
Exterior, centrat en l’operativa de
qualsevol empresa que vulgui expor-
tar de manera eficient; el Màster en
Retail Internacional, per a les empre-
ses d’aquest sector que estiguin en
processos d’expansió; i, finalment, el
Màster en Màrqueting Digital Interna-
cional, que permet als seus partici-
pants fer un ús intensiu de les TIC per
augmentar la seva presència i notorie-
tat a l’estranger.
PROJECCIÓ. Un estudi recent ela-
borat conjuntament per ESCI-UPF i
l’Associació Multisectorial d’Empreses
(AMEC) posava de manifest la impor-
tància que tenen els coneixements de
l’operativa del comerç internacional,
de producte i de màrqueting i operati-
va comercial per a qualsevol persona
que vulgui fer carrera en un depar-
tament internacional. Una oportuni-
tat, en definitiva, d’aconseguir un bé
molt preat: una feinal estable i amb
projecció.
Un dels objectius d’ESCI és adap-
tar-se a les necessitats de formació
que puguin sorgir en els diferents àm-
bits empresarials del país. “El nostre
principal actiu són les persones”,
afirma el seu director, Xavier Cua-
dras. L’escola, destaca, ha contribuït
a crear coneixement en àmbits com
el negoci internacional, l’economia
catalana, la gestió ambiental i la res-
ponsabilitat social corporativa, entre
altres.M
bEl centre fomenta la transversalitati la versatilitat en els coneixements
bCompta amb una àmplia proposta en màsters altament especialitzats
VINT ANYS DE SÒLIDA TRAJECTÒRIA
L’Escola Superior de Comerç Internacional, ESCI-UPF, adapta el seu programa educatiu a les demandes i necessitats empresarials
Formació específica per a un mercat global
Pàgines especials el Periódico10DISSABTE
7 DE JUNY DEL 2014
Proximitat. Vista aèria del campus de Cappont de la Universitat de Lleida, situat al marge esquerre del Segre.
Xavi Datzira II MONOGRÀFICS
La Universitat de Lleida (UdL)
s’ha convertit en un referent
a nivell nacional i internacio-
nal en l’àmbit agroalimentari
i forestal, i això es reflecteix en una
oferta de màsters que es caracteritza
per la seva varietat, la qualitat dels
continguts i la participació d’experts
destacats de cada sector. Aquests
estudis permeten a l’estudiant ad-
quirir una formació avançada dirigida
a una especialització acadèmica o
professional o ben enfocada a pro-
moure la seva iniciació en activitats
investigadores. Tots els programes
del centre estan dissenyats des de la
perspectiva de l’alineació entre do-
cència i investigació i amb una ele-
vada exigència acadèmica.
A ix í , d’una banda, destaca e l
màster en Enginyeria Agronòmica,
que forma tècnics superiors amb
capacitat, des del punt de vista de
l’enginyeria, per a la gestió, el projec-
te i la planificació d’activitats agroa-
limentàries i mediambientals, com
la producció agrícola i ramadera, la
transformació d’aliments, el disseny
d’infraestructures rurals, la gestió del
territori… Un programa de tercer cicle
orientat cap al que és, sens dubte, un
dels principals sectors econòmics de
Catalunya i Espanya.
A més, la ubicació de l’Escola Tèc-
nica Superior d’Enginyeria Agrària
(ESTEA) de la UdL, pròxima a im-
portants zones de producció agroa-
limentària, permet una relació intensa
amb empreses, administracions i en-
titats del territori, la qual cosa faci-
lita la possibilitat de fer-hi estades,
visites, pràctiques i treballs finals de
carrera.
CONTRA EL FOC. En la mateixa línia
de vinculació amb el territori se situa el
màster en Incendis Forestals, que té
per objectiu contribuir a la formació de
personal altament qualificat per complir
amb la demanda social de gestió de
les emergències per incendis forestals.
I és que la gestió dels programes de
defensa contra incendis forestals, i en
particular, les activitats vinculades amb
les operacions d’extinció, estan direc-
tament relacionades amb l’aplicació
del sistema de gestió d’emergències
(SMEIF). Les posicions i jerarquies en
relació amb la responsabilitat opera-
cional requereixen la formació, capa-
citació i acreditació del personal que
intervé.
Aquest programa formatiu propor-
ciona eines i coneixements avançats
per a la gestió preventiva del paisatge
forestal davant els incendis i ofereix
una visió de la planificació i ordena-
ció del territori, subjecta a criteris
d’eficiència econòmica, efectivitat i
rendibilitat operacional de les accions
de control i extinció. També per a la
gestió postfoc.
INVESTIGACIÓ. Un altre dels màs-
ters fonamentals dins de l’oferta de la
Universitat de Lleida és el màster en
Investigació Biomèdica, tant pel fet
que ofereix una continuïtat als estu-
diants de grau propis obrint l’accés
als estudis de doctorat, com perquè
fa d’enllaç entre l’àmbit acadèmic i
el de la investigació, formant inves-
tigadors capaços que es podran in-
corporar als grups d’investigació de
l’IRBLleida o a grups d’altres centres
o institucions.
L’objectiu d’aquest màster univer-
sitaris és la formació d’investigadors
plenament capacitats per portar a
terme un projecte d’investigació i
coneixedors dels models d’estudi i
les tècniques més punteres. La qua-
litat del programa s’ha de valorar no
només pels continguts teòrics, sinó
també per la plantilla de professors i
investigadors, tant bàsics com clínics,
que participen en la docència així com
per a les instal·lacions cientificotecno-
lògiques que es posen a l’abast dels
alumnes.M
dL’oferta de tercer cicle de la Universitat de Lleida intenta respon-
dre a l’aparició de noves necessitats professionals, algunes amb una
marcada vocació internacional. És el cas d’un conjunt de màsters
sobre els aspectes econòmics i jurídics clau per a la construcció eu-
ropea. Entre ells hi ha el màster en Comptabilitat, Auditoria i Control
de la Gestió. Està dirigit a graduats que vulguin desenvolupar les
seves competències en comptabilitat, fi nances i auditoria, com a
elements fonamentals d’informació sobre empreses i entitats.
Reconegut a tota la UE, el programa s’endinsa en el camp de la
direcció comptable i auditoria, que ha experimentat en els últims
anys un creixement important, tant per la implantació a Europa de
les Normes Internacionals de Comptabilitat com per la gran quan-
titat de canvis que es produeixen en el món empresarial. En aquest
context, el paper de l’auditor tindrà encara més rellevància.
Un altre dels màsters que destaquen a la UdL és el de Gestió Es-
portiva, que té com a missió formar professionals especialistes en la
gestió dels diferents àmbits de les entitats i clubs esportius.
Nous professionals
COMPETÈNCIES
VINCULACIÓ AMB EL TERRITORI
La Universitat de Lleida forma especialistes en enginyeria agronòmica i en la gestió de focs
Referència en els àmbits agroalimentarii forestal
Pàgines especials el PeriódicoDISSABTE7 DE JUNY DEL 2014 11
Aposta per promoure la innovacióLa Universitat de Barcelona estrenarà un màster i un postgrau orientats a l’àmbit de la biotecnologia
b L’objectiu és impulsar l’emprenedoria i aplicar una visió empresarial a les ciències de la vida
b
Evolució. Vista exterior de la Facultat de Biologia de la UB, al campus de la Diagonal.
Xavi Datzira II MONOGRÀFICS
La Universitat de Barcelona (UB)
oferirà el curs vinent més de 140
màsters universitaris repartits en-
tre els diversos àmbits de coneixement.
A més dels ja clàssics, destaquen els
que apunten directament als sectors
estratègics que poden ser clau per
impulsar l’anomenada nova econo-
mia, connectant amb les necessitats
reals de la indústria innovadora. Per
exemple, la biotecnologia, un àmbit
en el qual Catalunya s’ha posicionat
en situacions davanteres a nivell inter-
nacional.
La UB i la companyia Biotech De-
velopment –amb seu al Parc Científic
de Barcelona– acaben un conveni de
col·laboració per desenvolupar dos
programes de formació en la creació i
gestió d’empreses de base biotecno-
lògica i en la transferència de coneixe-
ment dins del sector biofarmacèutic.
Són, concretament, el màster de Ges-
tió Empresarial Aplicada i Transferèn-
cia de Coneixement en Biomedicina i
Biotecnologia Sanitària i el postgrau de
Scientific Management: Gestió i Des-
envolupament Professional en l’Àmbit
de la Biomedicina i la Biotecnologia
Sanitària.
Amb la incorporació d’aquests dos
cursos a l’oferta formativa de la Facul-
tat de Biologia del pròxim curs, la UB
vol potenciar les seves capacitats en
el camp de la formació i promoció de
l’esperit emprenedor i l’actitud inno-
vadora en els universitaris. “Aquests
dos programes pretenen ser una
referència formativa i una eina per
potenciar el talent i l’emprenedoria.
Es tracta d’una iniciativa pionera
en l’àmbit universitari, que enfor-
teix el model de formació innova-
dor de la UB, ja que complementa
la formació en ciències de la vida
amb una visió empresarial”, recalca
Joaquim Gutiérrez, degà de la Facul-
tat de Biologia.
EMPRESES. Una altra de les nove-
tats és la creació de la plataforma UB
Business, que enllaça la investigació
amb la formació executiva en adminis-
tració d’empreses que es desenvolu-
pen a la UB. L’objectiu és augmentar la
visibilitat de la investigació de qualitat
que s’està realitzant en àmbits com
l’estratègia i l’emprenedoria, la tecno-
logia i la gestió d’operacions, la comp-
tabilitat, les finances o el màrqueting. A
nivell de docència, es materialitza amb
el màster d’Investigació d’Empresa, el
programa de doctorat d’Empresa i
l’Executive MBA.
El primer està dissenyat per dotar
els estudiants de la metodologia i les
tècniques necessàries per investigar en
el camp de la direcció i l’administració
d’empreses. Per la seva banda, el pro-
grama de doctorat d’Empresa permet
als doctorands desenvolupar investiga-
ció d’alt nivell i a escala internacional
sobre aquest àmbit.
Pel que fa a l’Executive MBA, aquest
màster està dirigit a professionals amb
una àmplia experiència laboral i amb in-
quietuds per millorar la seva trajectòria
empresarial i potenciar les competèn-
cies directives i les habilitats de lideratge
i gestió.
Aquest programa proporciona als es-
tudiants una àmplia visió de la direcció
d’empreses, així com les habilitats i tèc-
niques necessàries en l’actual context
competitiu, cada vegada més canviant
i complex.M
bLa plataforma UB Business enllaça la formació executiva amb la investigació
Publicitat12DISSABTE
7 DE JUNY DEL 2014el Periódico
el PeriódicoPàgines especials 13DISABTE
7 DE JUNY DEL 2014
D. R. II MONOGRÀFICS
Vivim un moment econòmic
complicat, amb elevades xi-
fres d’atur i escasses ofertes
laborals. No obstant, internet
és, des de fa anys, un dels pocs seg-
ments en què augmenta de manera
constant la demanda d’ocupació i en
el qual molts estan trobant oportuni-
tats, no només per treballar, sinó per
desenvolupar una carrera sòlida i amb
projecció.
L’oferta de feina a la xarxa creix tant
de la mà de noves companyies nascu-
des per operar només a internet com
de les marques ja consolidades en un
negoci off line que s’estan adonant que
no poden girar l’esquena a l’enorme
canvi que ha introduït aquest canal en
tots els sectors.
Davant aquesta tendència, l’Institut
Superior per al Desenvolupament
d’Internet (ISDI) promou el seu Màster
en Internet Business (MIB), un progra-
ma de postgrau de 400 hores adreçat a
professionals que es volen reciclar cap
al món d’internet, emprenedors que
volen llançar les seves empreses a la
xarxa o especialistes que busquen una
visió integral del negoci digital.
S’imparteix a Madrid (des del 2009),
Barcelona (2010) i, des del 2013, a
Mèxic DF (Mèxic). El programa està
dissenyat per formar els líders del fu-
tur en l’àmbit de la societat digital, una
disciplina en la qual hi ha importants
carències formatives.
En els seus cinc anys de vida, el MIB
ja ha format més de 400 alumnes. És el
màster amb més alumnes per promo-
ció i aconsegueix uns resultats únics:
el 20% llança una start-up i el 59%
troba feina com a professional digital
en menys d’un any després d’acabar
el MIB.
BORSA D’OCUPACIÓ. Segons
fonts d’ISDI, “el MIB compta amb
la borsa d’ocupació de més enver-
gadura i qualitat dins de les ofertes
d’internet”. L’evolució d’aquesta bor-
sa i dels càrrecs aconseguits pels seus
alumnes corrobora aquest imparable
creixement i apunta les tendències que
estan marcant l’oferta laboral en aquest
moment.
Per la banda de les empreses, fins fa
poc temps, les companyies buscaven
professionals que els facilitessin una
presència a la xarxa de la qual moltes
no estaven ni tan sols convençudes:
els llocs de treball que s’oferien esta-
ven poc definits i no gaire ben pagats.
Ara, en canvi, les empreses necessiten
i busquen professionals amb una bona
formació que, a més, siguin capaços
d’entendre i liderar la seva feina a in-
ternet però ja des de l’estratègia i en
càr recs directius. L’oferta d’aquest ti-
pus de posicions ha crescut un 40%
l’últim any, segons les dades de la borsa
d’ocupació del MIB. Augmenta la quali-
tat, però també la quantitat.
Per la banda dels professionals, inter-
net absorbeix tot tipus d’especialitats
i revaloritza carreres que en el mercat
més tradicional pateixen l’escassetat
d’ofertes d’una manera més crua.
Això significa que s’obre un món ple
d’oportunitats tant per a perfils huma-
nistes com tècnics, perquè el que bus-
quen les empreses són professionals
amb experiència en una àrea o sector i
que sumi coneixements d’internet.
El MIB és tan heterogeni a les seves
aules com ho és el mercat. Una part
dels seus alumnes tenen la intenció
d’emprendre; altres busquen aprofun-
dir en els seus coneixements sobre la
xarxa o completar-los si tenen expe-
riència només en una àrea per adquirir
una visió de 360 graus sobre el negoci
digital; i també hi ha professionals que
volen reciclar-se: treballen en empreses
que estan ancorades i amb una cultura
antiquada o veuen que la seva expe-
LA METODOLOGIA D’ISDI ÉS EMINENTMENT PRÀCTICA
MIB, un màster que capacita per treballar en el món digital
Internet és un dels pocs segments on l’oferta de treball creix cada any
b Les empreses necessiten professionals capaços de liderar la seva digitalització
b
riència és poc valorada i internet els
proporciona una clara via per iniciar un
altre rumb professional. Lluny de veure
aquest gir com una obligació, a internet
està passant de forma natural.
D’altra banda, “és el màster amb
més professors, 110, i està impartit
per professionals que viuen el pols
dels negocis digitals en el seu dia a
dia i que han liderat les companyies
més punteres de la xarxa. Perquè
no hi ha millor manera d’aprendre a
dirigir un projecte digital que quan
l’expliquen persones que ja ho han
fet abans”, expliquen responsables del
MIB. “També és un programa amb un
enfocament totalment pràctic disse-
nyat perquè els alumnes siguin ca-
paços d’abordar aquests projectes,
no només des de la teoria, sinó amb
l’experiència d’haver digitalitzat una
empresa durant el curs. També és
l’únic que aporta una visió completa
de tots els aspectes que necessita
un professional de la xarxa”.
Per a més informació, consulteu la
pàgina web www.mib.isdi.es o truqueu
al telèfon 900 814 144.M
dImpulsar l’ecosistema digital a través de la formació, la investigació i
l’assessorament, al mateix temp que s’accelera el canvi cap a un model
econòmic més competitiu i efi cient que maximitzi el potencial de les per-
sones, els professionals, les empreses i els mercats. Aquest és l’objectiu
fundacional de l’Institut Superior per al Desenvolupament d’Internet
(ISDI), institució que va ser creada l’any 2009.
Aquest projecte impulsa diverses activitats formatives per a profes-
sionals, directius, emprenedors i, en defi nitiva, alumnes que busquin
adquirir un coneixement pràctic d’internet com a entorn de negoci. Per
a això compta amb programes de diferent extensió i nivell, així com
amb la plataforma més gran de formació on line, que cobreixen totes
les necessitats d’aprenentatge dels estudiants, tant per contingut com
per format.
En els seus cinc anys de vida, l’ISDI s’ha convertit en una institució
de referència en la formació digital a Espanya i ha estès la seva propos-
ta formativa a Mèxic i Harvard (Estats Units). A més, ha posat en marxa
nombroses iniciatives per promoure el desenvolupament de la societat
digital, entre les quals destaquen les seves col·laboracions amb altres
institucions i universitats, el suport als emprenedors i els serveis al seu
grup d’alumnes.
Centre de referènciaCINC ANYS DE VIDA
Atenció. Alumnes d’ISDI enmig d’una classe presencial.
Páginas especiales el PeriódicoDISSABTE7 DE JUNY DEL 201414
Harambee. Equip d’estudiants d’Esade, finalista al Hult Prize 2014.
J. M. II MONOGRÀFICS
L’any passat, l’Organització
Mundial de la Salut (OMS) va
reportar que les malalties no
transmissibles constituïen la principal
causa de mort al món: representen
més del 60% de les totes les morts
anuals. La competició d’emprenedors
socials més important del món, el Hult
Prize, desafia els participants d’aquest
any a fer front al problema d’aquestes
malalties a les faveles i als barris mar-
ginals, on resideixen aproximadament
1.000 milions de persones a tot el
món i on es produeix prop del 80%
de les morts anuals mundials.
Per segon any consecutiu, un equip
d’estudiants d’Esade Business School
ha arribat a la final de la competició
d’estudiants més destacada del món
en l’àmbit de l’emprenedoria social.
El premi està dotat amb un milió de
dòlars com a capital inicial per poder
executar el projecte guanyador.
Harambee (HRMB) és el nom de
la start-up dels finalistes d’Esade,
paraula que en suahili significa tots
junts. El seu projecte pretén portar
a terme una intervenció sostenible,
holística i escalable per abordar el
problema de la hipertensió als barris
marginals de Kenya. A través del seu
pla d’actuació, es proposen conscien-
ciar els habitants dels barris marginals
sobre els riscos de la hipertensió, així
com portar a terme el diagnòstic, el
tractament i la cura de la malaltia.
La seva intenció és adaptar xarxes
de salut existents de provada eficàcia
en el diagnòstic i el tractament, i apro-
fitar l’apoderament d’alguns membres
de la comunitat com a directors de
grups de suport, amb la idea de trac-
tar la hipertensió.
Harambee preveu multiplicar per 20
el nombre de persones que podran
tenir controlada la seva pressió arte-
rial. En una primera fase, tenen pre-
vist llançar un projecte pilot a l’Àfrica,
abans d’extrapolar-lo a barris margi-
nals d’altres ciutats del món. El diag-
nòstic i el tractament costarien 0,62
dòlars per habitant. Es tracta, doncs,
d’un projecte econòmicament soste-
nible, i els seus beneficis socials es
podran estendre a altres regions del
món.
CANVIAR LES REGLES. L’equip
està integrat per estudiants de cinc
països: Caela Tangjangco (Filipines),
del Master in International Manage-
ment d’Esade, i quatre estudiants
del Master in Innovation and Entre-
preneurship: Bijan Mashagh (Ale-
manya), Gabriel Sebastián (Bolívia),
Rubén Camerlynck (Bèlgica) i Ta-
mara Zakharia (Líban). Encara que
Com tractar malalties no transmissibles en barris marginals és el repte que han d’afrontar
Estudiants d’Esade, a la final del Hult Prize
procedeixen d’entorns acadèmics i
professionals molt diversos, que van
des de l’advocacia fins a la medicina,
han sabut conformar un equip unint
les seves experiències per oferir una
solució al problema de la hipertensió
als suburbis urbans.
“Som un grup molt divers, ens
complementem de manera ex-
traordinària i hem sigut un equip
molt unit en tot moment”, destaca
Gabriel. A Caela, el voluntariat per
causes nobles li ha mostrat que “les
iniciatives socials potents poden
tenir una gran incidència en l’statu
Noves necessitats educativesLa Universitat Blanquerna estrena cinc màsters, quatre dels quals estan dedicats a la formació infantil
b Els programes se centren en la psicopedagogia i en l’especialització en música, esport o idiomes
b
Especialització. Estudiants de Blanquerna davant la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport.
Xavi Datzira II MONOGRÀFICS
La Universitat Blanquerna-Ra-
mon Llull reforçarà el curs vi-
nent la seva oferta de màsters
universitaris disponibles a la Facultat
de Psicologia, Ciències de l’Educació
i de l’Esport amb cinc nous progra-
mes de postgrau, posant un espe-
cial èmfasi a l’hora d’acompanyar
els estudiants en un aprofundiment
de les tècniques d’educació infantil.
D’aquesta manera, el centre oferirà
el 2014-2015 un total de 16 màsters.
Així, per exemple, el màster en
Psicopedagogia té com a objectiu
contribuir a la formació de profes-
sionals perquè puguin liderar els
processos d’innovació en els dife-
rents àmbits educatius, responent
a les noves necessitats de les es-
coles. En concret, es pensa en un
professional que, ajudant a desco-
brir les pròpies fortaleses dels cen-
tres, impulsi, guiï i avaluï projectes
de qualitat per millorar l’educació.
“S’entén per qualitat tot aquell
plantejament que sorgeix des del
reconeixement del valor de la di-
versitat i s’orienta per aconseguir
la millora del benestar de totes les
persones que formen part de la
comunitat educativa”, assenyalen
des de Blanquerna. En aquest sentit,
la capacitat d’intervenció en situa-
cions educatives que plantegen difi-
cultats i trastorns en l’aprenentatge,
l’atenció a la diversitat i la neces-
sitat d’orientació psicopedagògica
resulten imprescindibles per donar
resposta a les noves necessitats de
la realitat educativa.
Una altra de les particularitats amb
què els professors han de lidiar ac-
tualment a les aules és amb el pluri-
lingüisme, un fet que també s’ha de
tenir en compte a l’hora d’ensenyar
llengües estrangeres. El màster en En-
senyament i Aprenentatge de l’Anglès
en l’Educació Infantil i l’Educació Pri-
mària ofereix una formació innovado-
ra i especialitzada en la didàctica de
l’anglès per a tots aquells professio-
nals graduats que tinguin la voluntat
d’exercir docència en aquesta àrea de
coneixement i vulguin treballar positi-
vament amb la diversitat de llengües
existents a la classe.
RENOVACIÓ. I encara dins de
l’aula, el màster en Pedagogia Mu-
sical 0-12 es dirigeix als graduats
que es vulguin professionalitzar en
el camp de la pedagogia musical
en diferents àmbits i contextos, per
capacitar-los en la necessària re-
novació pedagògica en el camp de
la música, preparant-los per crear
situacions musicals i artístiques fa-
vorables per al creixement de les
persones, per investigar i aprendre
bLa realitat actual a les aules requereix renovar els plantejamentsde l’ensenyament
des de la pràctica reflexiva i per con-
vertir-se en “un mestre de música
efectiu i positiu, capaç d’arribar
a tothom i capaç d’enfrontar-se a
les noves situacions”. Finalment,
el màster universitari en Educació
Física i Psicomotricitat pretén pro-
porcionar una formació específica
en psicomotricitat perquè puguin
liderar el treball motriu i psicomotriu
als centres educatius.
PSICOLOGIA. Entrant ja en el ter-
reny de la psicologia, Blanquerna-
Ramon Llull estrena el curs que ve
el màster en Psicologia General
Sanitària, amb un enfocament pro-
fessionalitzador que contempla una
formació integrada i completa del
futur professional sanitari. Pretén
proporcionar un coneixement espe-
cialitzat i una perspectiva reflexiva en
els aspectes clau que defineixen la
professió. El pla d’estudis, apunten
des de la facultat, està dissenyat
sobre la base del que s’estableix
en la regulació de la professió de
Psicòleg General Sanitari, incloent-
hi mòduls bàsics i específics, tots
dos de caràcter obligatori, un mòdul
optatiu, les pràctiques i el treball de
final de màster.M
quo i contribuir a canviar les regles
de joc”. En aquest sentit, Alfons Sau-
quet, degà d’Esade Business School,
subratlla que “ens agrada pensar
que no ens limitem a ajudar els nos-
tres estudiants a convertir-se en els
millors gestors del món, sinó també
per al món”.
Com diuen els integrants de Haram-
bee, “el poder de les comunitats no
és inherent únicament a l’Àfrica, si-
nó que es pot trobar a tot el món”.
“Si treballem tots junts, podrem
aconseguir un impacte global més
important”, proclamen.M
Pàgines especials el PeriódicoDISSABTE7 DE JUNY DEL 2014 15
Esperit col·laboratiu. Alumnes de la Facultat Pere Tarrés repassen uns apunts en una aula del centre.
Darío Reina II MONOGRÀFICS
Amb més de 50 anys d’experiència,
la Fundació Pere Tarrés és una
organització no lucrativa d’acció
social i educativa, dedicada a la promo-
ció de l’educació en el temps lliure, el
voluntariat, la millora de la intervenció
social i l’enfortiment del teixit associatiu.
En l’àmbit de la formació superior, actua
a través de la Facultat d’Educació Social
i Treball Social Pere Tarrés de la Universi-
tat Ramon Llull. El seu objectiu és servir
la societat formant professionals com-
promesos amb la millora de la qualitat
de vida de les persones i les comunitats.
Individus que adquireixin posicions clau
per a la cohesió social, la integració i el
desenvolupament.
Entre els màsters que imparteix en
destaquen tres. El primer és el de Di-
recció, Gestió i Intervenció en Serveis
Socials, que capacita per ocupar llocs
d’elevada responsabilitat en organitza-
cions no lucratives i d’economia social;
càrrecs de pes en serveis socials, con-
sultors en el tercer sector o en RSC,
etcètera.
El segon màster –Models i Estratè-
gies d’Acció Social i Educativa en la
Infància i Adolescència– s’orienta a la
formació de professionals especialit-
zats en l’anàlisi i la intervenció en si-
tuacions socials i culturals complexes,
que requereixin la implementació
d’estratègies i metodologies especí-
fiques i de qualitat en aquest àmbit.
En tercer lloc, el màster universita-
ri de Prevenció i Gestió de Riscos a
la Comunitat prepara els estudiants
per a un tipus de feina que es porta
a terme tant des de la comunitat com
des de l’Administració, i que requereix
una formació interdisciplinària (jurídica,
educativa, sociològica, antropològica,
social i psicològica).
DIFERENTS MODALITATS.
D’altra banda, la Facultat d’Educació
Social i Treball Social Pere Tarrés de
la Universitat Ramon Llull compta amb
un programa de màsters i postgraus
bEl 12 de juny i el 10 de juliol se celebraran les reunions informatives
ASSESSORAMENT
propis d’Acció Social. Entre els pre-
sencials, s’ha de destacar el Diplo-
ma d’Especialització Universitària en
Gestió Dialogada de Conflictes i Me-
diació Comunitària i Organitzacional; el
d’Expert Universitari en Inserció Labo-
ral; el d’Expert Universitari en Violència
Familiar, i el d’Expert Universitari en
Intervenció Estratègica en Contextos
Socials i Educatius.
Entre els estudis semipresencials,
hi ha el Màster en Counselling; un
altre en Desenvolupament, Coope-
ració i Acció Comunitària; el Diplo-
ma d’Especialització Universitària en
Fundraising; el d’Expert en Prevenció
i Tractament en Drogodependències,
i el d’Expert en Dol.
Entre una modalitat i l’altra, hi ha la
semipresencial, amb títols com el Di-
ploma d’Especialització en Gestió de
Residències i Altres Serveis per a les
Persones Grans; el Diploma en Inter-
venció Socioeducativa amb Persones
Grans; l’Expert en Orientació i Inserció
Laboral, i l’Expert en Alimentació i Co-
hesió Social.
La metodologia i l’estil propi es ba-
sen en la qualitat de la docència, la
participació activa de l’estudiant, la
importància de la dimensió pràctica,
el contacte amb el món professional,
la projecció internacional (la facultat té
convenis de col·laboració amb 34 uni-
versitats europees) i les col·laboracions
entre institucions. Més informació a
www.peretarres.url.edu o bé en les
sessions informatives previstes (les
pròximes tindran lloc el 12 de juny i
el 10 de juliol, en els dos casos a les
20.00 hores).M
IMPLICACIÓ COMUNITÀRIA
La Facultat Pere Tarrés té convenis de mobilitat amb 34 universitats europees
Compromís amb la societat i la qualitat de vida de les persones
