Faventia 21/1

155-181 16/3/99 12:55 Página 172

superación de las pruebas impuestas alhéroe. Sin duda, el fin del viaje dantescorefleja el fin del viaje argonáutico: el autorretornará con la corona poética así como

172 Faventia 21/1, 1999

,

t

e

establir un lligam amb la història de cadaperíode que ha analitzat capítol rere capítol,amb la intenció d’oferir al lector eminent-ment jurista tot un seguit d’obres històriquesque complementin la visió genèrica que ellmateix ens ha ofert. És en aquest punt, noobstant això, que li podríem discutir l’elec-ció d’una monografia o d’una altra, al mateixtemps que observem una certa dificultat peractualitzar-la. De vegades no sabem si el lec-tor serà prou conscient que alguns dels títolsllistats han estat superats a bastament fins aconsiderar-los «clàssics». També és cert,però, que l’autor ha incidit en diverses oca-

.anra

Ressenyes

Cierra el cuidado volumen un elencobibliográfico, al que remiten las notas a piede página, con la inclusión de las edicionesde textos antiguos, traducciones (en alemán),

r

Jasón regresó con el vellocino. Una reflexión final: el mito argonáutico

tiene una función muy amplia, es un mito«poetologico che serve ad affabulare, piúche la realtà della visione ultraterrena o lacondizione del poeta pellegrino, la vitadell’opera stessa» (p.200).

Des de l’òptica de la història de la Hispàniaromana i visigòtica aquest manual d’histò-ria del dret romà pot també interessar aquellsque no tenim una formació jurídica, i quenecessitem ajuda en l’aclariment de con-ceptes bàsics de la disciplina romanística ofins i tot, definicions dels termes més usatsen aquest àmbit. De tota manera, la volun-tat principal de l’autor és la de servir d’o-rientació als estudiants universitaris delsprimers cursos d’aquestes matèries. A causad’això, l’estructura del llibre és deutorad’una clara vocació pedagògica. En aquessentit, destaquen sobretot els apartatsbibliogràfics, en els quals no només s’aple-ga la literatura jurídica de consulta i esp-cialitzada. L’autor, a més a més, ha procurat

MORALES ARRIZABALAGA, Jesús. 1995Ley, jurisprudencia y derecho en HispZaragoza: Prensas Universitarias de Za

textos medievales y una extensa lista delibros y revistas especializadas sobre lostemas tratados.

Nélida Iglesias de FabriziUniversidad Nacional del Sur

Bahía Blanca, Argentina

sions en qüestions com la crítica a una cetavisió de la història com quelcom immutablei establert, manifestant la necessitat de l’his-toriador del dret de tenir present l’evolucióhistòrica en la seva anàlisi dels fenòmensjurídics. Alhora, l’autor ha intentat defugirels tòpics que durant dècades han dificultatla història de la Hispània romana i visigòti-ca, com per exemple, la recerca d’una supo-sada «fàcies hispànica originària», o fins itot un caràcter «unitari» en la resistència deles poblacions preromanes a la RepúblicaRomana. L’apartat gràfic que acompanya elstextos és prou ampli i divers, tot i que devegades prescindible.

Més enllà de qüestions metodològiques, lamonografia està estructurada en dues grans

ia romana y visigoda.goza. Colección de Textos Jurídicos.

àrees. En primer lloc, Jesús Morales estudiala història jurídica de la Hispània Romana,centrant-se en una certa història de les ins-titucions sociopolítiques, tant del món pre-romà com romà, a la península Ibèrica, desdel desembarcament d’Escipió a Empúriesel 218 aC fins a l’anorreament de l’Imperiromà d’Occident. L’acompanyen uns qua-dres sinòptics sobre la història política decadascun dels períodes que conformen elsdiversos capítols, juntament amb uns epílegsque incideixen sobre problemàtiques con-cretes, com ara la conquesta militar, la roma-nització, la Constitutio Antoniniana,etc. Sens

Faventia 21/

dubte, aquests resums seran de gran utilitatper a aquells lectors poc avesats a la histò-ria antiga de la península Ibèrica, malgratque no hagin estat escrits per un especialis-ta. Al mateix temps, destaquen pel seu trac-

Ressenyes

1 155-181 16/3/99 12:55 Página 173

tament jurídic fenòmens com els pactes dededitioo les reformes flàvies en l’estatutdeles comunitats hispàniques. Sens dubte,però, la part més interessant del llibre és laque analitza amb tot detall la legislació i eldret de la Hispània visigòtica. Diem això per-què sobtadament el llibre tracta el tema mésdirectament del que havia fet fins aleshores,i tal vegada deixant de banda el to divulgatiu,la qüestió dels codis legals d’època tardoro-

d’estudi era Catalunya, sota qualsevolaspecte, i, més encara, si es tractava de laseva història de l’art medieval, matèria quepodria passar com l’especialització d’unsavi que sabia franquejar amb tota llibertatles tènues fronteres del coneixement humà.La rica bibliografia de Joan Ainaud, que potconsultar-se en el darrer número de Mis-cel·lània litúrgica, publicació, dit sigui depassada, excel·lent de la Societat Catalanad’Estudis Litúrgics, quedava culminada ambla direcció del Corpus Vitrearum Cata-loniae, del qual sortiren tres volums en vidadel seu iniciador i director, i ara acaba

V. ,

À

entre el dret romà i el dret no romà reflectiten l’anàlisi dels diferents codis legals —elBreviari o la Lex Visigothorum—) té unarelació directa amb diverses problemàtiqueshistòriques, com l’origen i el caràcter de la

Faventia 21/1, 1999 173

monarquia visigòtica o la seva conversió alcatolicisme, partint d’uns esquemes romans,germànics i catòlics. Aquesta voluntat inter-disciplinària que plana en tota la monogra-fia, malgrat les lògiques mancances d’unllibre adreçat prioritàriament als estudiantsuniversitaris, ajuda a entendre en conjunt elprimer període de la història del dret aHispània.

mana i la seva continuïtat i canvi en el perío-de visigòtic gràcies a influències diverses.El tractament en cada capítol de les qües-tions estrictament jurídiques (com la relació

Tots els qui hem tingut el privilegi deconèixer personalment el Dr. Joan Ainaud ide Lasarte som testimonis directes de laseva erudició extraordinària dins un ampliventall de temes i d’èpoques. Però aquestsconeixements augmentaven quan l’objecte

AINAUD I DE LASARTE, J.; MUNDÓ, A.M.;CAÑELLAS, S.; VILA I DELCLÒS, A. 1997Els vitralls de la catedral de BarcelonaCorpus Vitrearum Medii Aevi. EspanyaFotografies de R. Roca i Junyent.Barcelona: Institut d’Estudis Catalans,

Toni ÑacoUniversitat Autònoma de Barcelona

Departament de Ciències de l’Antiguitati de l’Edat Mitjana

d’aparèixer-ne un de pòstum dedicat avitralls de Barcelona.

Tal com explica en el pròleg el Dr.Anscari M. Mundó, que, per expressa volun-tat del Dr. Ainaud, l’ha succeït en la direc-ció del projecte, l’origen d’aquesta empresa

ILA-GRAU, J.; ESCUDERO I RIBOT, M.A.;

i delmonestir de Pedralbes.9- Catalunya, 4.

mbit Serveis Editorials. 394 p.

sorgí en el Congrés Internacional d’Històriade l’Art celebrat a Amsterdam el 1952. Dosanys després la Unió Acadèmica Inter-nacional el féu seu i l’Institut d’EstudisCatalans l’assumí tot seguit. La particularsituació històrica que visqué Catalunyaaquells anys, però, impossibilità l’inici deltreball fins al 1979. Després hom treballàamb diligència, com ho proven els volumsapareguts el 1985 (Santa Maria del Mar), el1987 (Catedral de Girona) i el 1992 (Catedralde Tarragona i monestir de Santes Creus), iara el de la catedral de Barcelona, del mones-tir de Pedralbes i del monestir de Sant Cugat.