Mosaic 2 QX 6.0 12/3/07 15:13 Página 1

Objectius de Nacions Unides per al Mil·lenni

2000-2015la Cimera del Mil·lenni, celebrada l’any 2000, el conjunt dels Estats membres

de les Nacions Unides van aprovar la Declaració del Mil·lenni, en la qual vanreafirmar el caràcter universal i intemporal dels propòsits i principis de lesNacions Unides.

Van considerar com a valors fonamentals del nou mil·lenni: la llibertat la igualtat, la soli-daritat, la tolerància, el respecte del medi ambient i la responsabilitat comuna.

Van comprometre’s a alliberar la humanitat de la guerra, la pobresa extrema i l’amenaçade viure en un planeta malmès per l’activitat humana.

Com a seguiment de la declaració del mil·lenni, les Nacions Unides han establert vuitobjectius, els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, que es pretenen assolir per l’any2015 i que comprometen els països a adoptar mesures i aplicar esforços i recursos per acon-seguir-los. L’Ajuntament de Mollet del Vallès es va adherir, l’any 2005, a aquest objectius ial seu impuls en el seu treball solidari.

1. Eradicar la pobresa extrema i la fam. La fam no és un problema de recursos,sinó polític. El dret a l’alimentació és un dret humà fonamental.

2. Assolir l’educació primària universal. L’educació és desenvolupament. Creaoportunitats per les persones, ajuda a reduir la probresa i les malalties, i fa que les perso-nes puguin viure amb plenitud i dignitat.

3. Promoure la igualtat entre els gèneres i l’autonomia de la dona.La igualtat de gènere és més que un objectiu en si mateix. És una condició prè-via per poder reduir la pobresa. No hi ha cap eina més útil pel desenvolupamentque l’educació de les noies.

4. Reduir la mortalitat infantil. Cada tres segons mor un infant permalalties que podrien prevenir-se fàcilment. Hi ha polítiques eficaces debaix cost que permetrien evitar 2 de cada 3 morts.

5. Millorar la salut materna. Cada any, un milió de nens quedenorfes de mare. Aquestes morts podrien evitar-se amb bons serveis sanita-ris i una bona nutrició materna.

6. Combatre la sida, la malària i altres malaties. La pandèmiadel SIDA podria aturar-se al Tercer Món amb el compromís dels països rics,que gaudeixen de la informació, dels tractaments i les medicines més avança-des.

7. Garantir la sostenibilitat del medi ambient. L’ONU assumeix elrepte del desenvolupament sostenible. S’han establert programes i fites concre-tes. Ara els compromisos s’han de traduir en accions.

8. Fomentar una associació mundial pel desenvolupament. Aquestaassociació impulsaria ajudes al desenvolupament, reduccions del deute i un comerç mésjust. “El que cal al món és justícia, no caritat”, Mary Wollstonecraft.

A

declaració

2

Mosaic 2 QX 6.0 12/3/07 15:13 Página 2

presentació

eniu a les mans el cinquè número de la revista Mosaic,l’espai amb què ens dotem l’Ajuntament i les entitats

implicades per explicar els projectes de cooperació i solidaritat que femrealitat a la nostra ciutat.El Mosaic que presentem ara, l’hem anat treballant al llarg de tot l’anypassat, prenent com a eix conductor l’Any internacional dels deserts ila desertització, que les Nacions Unides van proclamar per al 2006.Cada any, el 17 de juny, se celebra el Dia mundial per combatre la deser-tificació. Tanmateix, però, les Nacions Unides van creure necessari ferun pas més contundent, amb la proclamació d’aquest Any, en compro-var que després que més de 100 països, l’any 1994, signessin un docu-ment per ratificar la Convenció per a la Lluita contra la desertificaciói la sequera no s’han produït els canvis esperats. Ans al contrari. Peraixò, es tractava d’alertar i tornar a fer els intents necessaris per posarremei a les amenaces que ocasionen la desertització –la pèrdua de fer-tilitat dels sòls propers als deserts per modificacions climàtiques– i la

desertificació –la transformació de sòls fèrtils en àrids a causa de les activitatshumanes.Vet aquí un problema crucial que té plantejat la humanitat: actualment unterç de les superfícies conreables de tot el món es troba amenaçat, i més de 135milions de persones corren el risc d’haver-les d’abandonar. Aquests dies, la qües-tió del canvi climàtic és present arreu: en l’alerta sostinguda de molts cientí-fics i organitzacions, en l’agenda dels governs, en els mitjans de comunicació...,i se’ns fa evident que ja no podem esperar més per pal·liar-ne les conseqüènciesque, any rera any, anem notant en el temps i en les estacions de l’any. Per altrabanda, la manca d’aigua i l’accés a l’aigua, dissortadament, representen a horesd’ara, i continuaran representant, la causa de conflictes i guerres entre països icomunitats.Molts dels articles que llegireu mostren com la desertització i la desertificacióafecten de manera especial les comunitats pobres de tots els continents, espe-cialment d’Africa, el centre i el sud d’Amèrica i d’Àsia. Ens cal prendre cons-ciència que estem davant un moment crucial per a la supervivència del plane-ta. Però, sobretot, cal que comencem a aplicar les mesures que marquen les con-vencions internacionals i que no es cansen d’explicar els entesos. Els governs hitenen –tenim– una gran responsabilitat, però l’acció individual és una acciópoderosa, definitiva, per aplicar els canvis i exigir unes polítiques energètiquesi de consum raonables i justes per a tots els països del món, tots, sense excepció.La revista continua explicant, com fem sempre, programes de cooperació i soli-daritat que canvien, per millorar-les, les condicions de vida de moltes persones,i també expliquem com distribuïm l’1% del pressupost municipal per a l’àm-bit de solidaritat i cooperació. Agraeixo sincerament la feina i l’interès de totesles entitats i persones que, més enllà de ser els nostres col·laboradors en el pro-grama ciutadà de cooperació i solidaritat, han escrits els articles que ens aju-den a prendre consciència de moltes realitats que no sempre coneixem prou bé.Tal com he dit més amunt, estem en un moment crucial, però la capacitat huma-na per superar grans problemes, la intel·ligència, la formació, la curiositat i lacreativitat ens han fet progressar sempre, i ara també ho farem. Però cal que tin-guem clar que no podem perdre passades. Des de Mollet, estem treballant per con-tribuir-hi en la mesura de les nostres possibilitats. I això és el més important.

Josep Monràs i GalindoAlcalde

Edició: Ajuntament de Mollet del Vallès

Disseny gràfic i maquetació: Servei Municipal d’Arts Gràfiques

Fotografies: Entitats solidàries de Mollet i arxiu municipal

Correcció de textos: Consorci de Normalització Lingüística (CNL)

Dipòsit Legal: B-38.634-02

T

3

Mosaic 2 QX 6.0 12/3/07 15:13 Página 3

a desforestació afecta de forma punyent Nica-ragua, que posseeix grans extensions de boscos(pinars, boscos tropicals; tant d’humids com desecs), és un dels principals problemes ambien-

tals del país, i és deguda a l’augment de la frontera agrí-cola, entre altres causes, com és la degradació del sòl i lacreixent sedimentació dels sistemes transfronterers, segonsla FAO.

Es produeix un augment en la deforestació de la terraper l’agricultura i la ramaderia comercial i pel fenòmende la sobreexplotació dels boscos per obtenir fusta i elec-tricitat. El 50% de la fusta exportada de Nicaragua provéde la tala il·legal, segons un documental el·laborat pelperiodista Carlos Fernando Chamorro. Les empreses defusta tenen una sèrie de mecanismes (compten amb moltpoder econòmic que es veu afavorit per una manca devigilància dels boscos per part de les autoritats governa-mentals) per no haver de passar comptes als tribunals,mentre que destrueixen els boscos del país de forma irra-cional.

S’estima que la taxa de deforestació a Nicaragua és demés de 150.000 hectàrees per any, fins al punt que actual-ment la deforestació supera els 32km

2

, àrea molt més granque el territori que equival al país fronterer d’ El Salvador.

Les causes d’aquesta deforestació són diverses, però laprincipal és la pobresa extrema que obliga els camperols

a utilitzar els recursos forestals al marge de qualsevol pla-nificació, i es veuen obligats a cultivar el que poden enzones de gran risc, com per exemple a les vores dels rius ide les muntanyes. Un exemple d’això és l’huracà Mitch,que a finals de l’any 1998 colpejà Nicaragua, i que va pro-vocar grans pèrdues humanes i d’infraestructures a tot elpaís. L’huracà va fer patent l’extrema vulnerabilitat degrans sectors de la població i va manifestar la necessitaturgent d’aplicar polítiques sostenibles i responsables enmatèria mediambiental. La deforestació a gran escala i elcultiu de terres marginals sense conservar el sòl van pro-vocar derrumbaments de la terra, juntament amb la man-ca d’una d’ordenació adient de les conques hidrogràfiquesque van agravar les inundacions.

Els incendis forestals són una altra causa molt impor-tant de la defostestació, ja que per a l’agricultura migratò-ria és molt més fàcil desmuntar un bosc ja cremat.

És important poder generar responsabilitat ciutadana,i plantejar el nostre espai d’acció com a ciutadans a casa,al carrer, al barri i a l’escola, per, entre tots, evitar aquestsdesastres naturals que repercuteixen a tot el món.

En general, ens trobem amb una situació de crisiambiental. La desforestació és un motiu de preocupació,ja que fa perillar l’existència humana la terra i afecta a ladestrucció del planeta. Alguns dels principals motius depreocupació són les causes, les conseqüències i les accions.

Nicaragua i laDeforestació

L

amistat parroquial amb cinco pinos

4

Mosaic 2 QX 6.0 12/3/07 15:13 Página 4

Desertificació i

canvi climàtic

Les causes de la desforestació dels “pulmons de la terra”,com l’obertura de carreteres per edificar i el negoci d’ex-portació de la fusta als països rics.

També, les conseqüències, ara amb un ritme de desfo-restació molt intens, la qual cosa fa que desaparegui unapart important de la fauna i de l’ecosistema de les zonesafectades. Moltes zones que queden desprotegides d’arbresi d’altre tipus de vegetació són més susceptibles de patir

qualsevol tipus de desastre natural, i d’intensificar-ne lesconseqüències i derivar a catàstrofes, com l’huracà Mitch.

Finalment, les accions són importants per poder gene-rar responsabilitat ciutadana i plantejar el nostre espaid’acció com a ciutadans a casa, al carrer, al barri i a l’es-cola. Cal adoptar un compromís ecològic. La tala d’arbresha estat un aspecte oblidat políticament, ja que no inte-ressa regularitzar-lo...

a desertificació és la degradació progressiva delssòls fins a la seva transformació en deserts coma conseqüència de diversos factors, entre elsquals trobem les activitats humanes i el canvi

climàtic. Actualment es calcula que la desertificació afec-ta entre 6 i 12 milions de quilòmetres quadrats de sòl (mésque Brasil, Canadà i Xina junts) i més de 1.000 milions depersones.

El canvi climàtic està accelerant els processos de deser-tificació. Per una banda, augmenta el nombre de dies desequera, que afectant la productivitat de les terres i faci-lita la proliferació d’incendis: per l’altra, augmenta el nom-bre dels fenòmens meteorològics extrems, i es produei-xen situacions com la de períodes de sequeres ferotgesseguits de pluges torrencials que arrosseguen el sòl, afa-voreixen que terres que sovint ja eren àrides s’acabin deser-tificant.

Les conseqüències del canvi climàtic són una font de

vulnerabilitat que afecta tota la població, però especial-ment les comunitats més pobres. Davant d’aquesta reali-tat, la Creu Roja actua a partir d’actuacions com ara:

Sensibilitzar la població a través d’activitats devoluntariat ambiental sobre la problemàtica del canviclimàtic.

Crear el Centre sobre el Clima www.climate-centre.org, que va ser fundat l’any 2002 per la Creu RojaHolandesa i la Federació Internacional de la Creu Roja i laMitja Lluna Roja. El Centre sobre el clima dóna supoert aCreu Roja/ Mitja Lluna Roja i a altres organitzacions, i lesajuda a entendre i a enfrontar-se als riscos del canvi climà-tic, especialment en programes de reducció del risc de desas-tres. També, facilita la cooperació entre les organitzacions,els científics que investiguen el clima i els responsables polí-tics per fomentar programes, investigació i polítiques quereforcin la resistència de les persones vulnerables.

A part de les accions que duen a terme les organitza-

L

creu roja-vallès sud

5

Mosaic 2 QX 6.0 12/3/07 15:13 Página 5

El canvi climàtic ens afecta a tots

ONGajut al poble sahrauí-mollet i comarca

6

cions, nosaltres com a ciutadans també podem contribuira reduir la nostra contribució al canvi climàtic. Com?Doncs escollint aquelles opcions de la nostra vida diàriaque comporten menys emissions de gasos d’efecte hiver-nacle a l’atmosfera. Poden ser gestos tan senzills com:

Utilitzar la bicicleta o el transport públic en desplaça-ments curts.Aprofitar la llum natural i apagar els llums que no s’u-tilitzen.

Utilitzar bombetes de baix consum.Comprar electrodomèstics de classe A+.Estendre la roba en comptes d’utilitzar l’assecadora.Fer servir l’aigua calenta només quan calgui.I és que, com deia un conegut personatge, els petits can-

vis són poderosos!

Més informació: www.creuroja.org

l canvi climàtic és un problema que pot afectartots els països en més o menys mesura, però, comgairebé sempre, són els més pobres els que rebenles conseqüències més nefastes. La manca d’in-

fraestructures provoca que en els països del tercer mónqualsevol fenomen meteorològic extrem tingui un efectedevastador i destrueixi en poc temps allò que s’ha trigatmolt de temps i molts d’esforços a construir.

Tots hem pogut veure com, durant l’any passat, milersde persones patien els efectes de diferents catàstrofes natu-rals arreu del món, amb més o menys ressò mediàtic.

Durant l’hivern passat, uns forts aiguats van trencar laplacidesa de la vida en els campaments sahrauís a Tindouf(Algèria) i van malmetre moltes de les barraques fetes ambsorra del mateix desert, així com haimes (tendes de cam-

panya típiques de la zona) i d’altres senzilles edificacionscol·lectives com poden ser escoles, dispensaris, etc.

Al desert del Sàhara les condicions climàtiques sóndures: altes temperatures a l’estiu, manca d’aigua, baixestemperatures a l’hivern, tempestes de sorra…Tanmateix,el que no tenen ni hi estan acostumats és un excés de plu-ges torrencials que va destruir en pocs dies el que cadafamília ha anat construint amb temps i esforç.

Moltes són les opinions sobre si realment aquestescatàstrofes són degudes al canvi climàtic o són fenòmensque es produeixen de tant en tant, imprevisibles, però sen-se cap causa que els provoqui. Una cosa és clara, però, sem-pre paguen un preu més alt aquells que menys tenen.

Més informació: www.asso.org

E

Mosaic 2 QX 6.0 12/3/07 15:13 Página 6

mb motiu de l’any contra la desertització i ladegradació de la terra la Fundació Interna-cional Solidaritat Companyia de Maria (FISC),que està molt sensibilitzada amb el tema, us

proposa una exposició de caràcter didàctic, en que es plan-teja el problema de la desertització al món, un procés gra-dual de pèrdua de productivitat de la terra i debilitació dela capa vegetativa per efecte de l’activitat humana i de lesvariacions climàtiques. És un procés en què l’aigua té unpaper molt important, sobretot en el països en vies de desen-volupament. Aquesta exposició es titula Aigua i desertifica-ció i s’ofereix en el marc del conveni de la Diputació de Bar-celona i l’Associació per a les Nacions Unides.

Més informació: xavier@anue.org

El FISC és una ONG que des dels seus inicis hacol·laborat en projectes dedicats a millorar les condicionsdel món rural, la potabilització d’aigua, els sistemes derec, la formació directa als camperols del tercer món i enla sensibilització del primer món.

Amb motiu dels 400 anys de la Fundació de la Com-panyia de Maria, el FISC proposa un projecte per ajun-tar solidaritat i celebració. Es tracta d’un projecte dedi-cat a la ciutat de Mobokoli a la República Democràticadel Congo i respon a l’objectiu de fer realitat la solida-ritat donant resposta a les necessitat urgents i generarespais de convivència per la justícia social, l’educació ila pau.

Més informació: http://www2.lestonnac.org/.

El FISC contra la

desertització i la

degradació de la terra

A

fundació solidaritat companyia de maria-lestonnac

7

Mosaic 2 QX 6.0 12/3/07 15:13 Página 7

associació musulmana de mollet

Tachott Botkholloassociació mauritana tachott botkhollo

achott es un pueblo de 4.000 habitantes y formaparte de Guidimakha.Tachott fue fundado por Sidi Bonco Camara.Entre los años 1944 y 1970 la sequía se ha nota-

do en la agricultura y la ganadería.La agricultura y la ganadería son nuestra fuente para

vivir, pero la sequía acaba con todo.El hambre y la pobreza van en aumento cada día que

pasa en el pueblo.Ya se empieza a notar la emigración hasta el primer

mundo, un 45% de africanos.La mayoría no llega a Europa, se quedan por el cami-

no. Muchos africanos han sufrido la pérdida de un serquerido.

Por eso los emigrantes de Tachott que están en Euro-

pa, España y en Francia quieren frenar este flujo de emi-gración creando dos proyectos. Uno es una maternidadque tiene capacidad de servir a toda la comunidad, alre-dedor de 12 millones de habitantes. El principal proble-ma es la alimentación y el suministro de agua y la elec-tricidad.

El segundo proyecto es un campo protegido con vallasincluso el estado lo reconoce. El campo mide 7.000 kmde largo y 3000 km de ancho. Este campo podrá alimentarmás de un pueblo, pero nos falta material.

Por tal motivo nos dirigimos y confiamos en la cola-boración del pueblo catalán y en l’Ajuntament de Molletdel Vallès.

Brahim Abdallahi Camara

T

8

Convivènciai respecte

a nostra associació fa molts anys que treba-lla perquè la convivència i el respecte siguipossible entre la societat d’acollida i les per-sones que vénen de fora. Nosaltres treballem

perquè tot i totes se senten ciutadans d’aquest paísamb els mateixos drets i deures. En definitiva, treba-llem per al bé d’aquest país que ens ha donar l’opor-tunitat de treballar i viure millor.

L

Mosaic 2 QX 6.0 12/3/07 15:13 Página 8

9

La desertitzacióa la ribera del llac Txad

a visió satèl·lit és molt impressionant. El llac, eldelta format per infinitat de braços, una verdorexuberant, aigua per tot arreu. Però si miremel mapa de la mateixa regió quedem sorpresos

i espantats. Del gran llac Txad, que abans regava quatrepaïsos, en queda ben poc. Pràcticament només la part quetoca al Camerun, i això perquè estem a l’entrada. I senseenganyar-nos, la foto satèl·lit està presa durant les inun-dacions, que és quan al llac té la màxima extensió.

Cada any, poc abans de Nadal van arribant els nòma-des. No son nòmades de tradició, son nòmades obligats,obligats per la sequera. Els seus poblats, no massa llunyde nosaltres, han vist eixugar-se les basses, que omplertesdurant les pluges, resistien tota l’estació seca i donavenaigua al bestiar. Ara ja no. Les pluges han disminuït, lesreserves d’aigua també. Han d’emigrar a les vores del llacen busca de l’aigua per al seu bestiar. Els pous també esbuiden, cerquen aigua també per a ells.

Que passarà quan el llac ja no tingui aigua? Si per aixòel petroli no puja, segurament res. Res per a Occident.Aquí significarà la fi d’una vida, d’un ecosistema, de mol-tes cultures, de moltes coses.

Una mica cap al sud, la visió és demencial. No hi haboscos, no hi ha arbres, no hi ha res. Només alguns poblatsdispersos en la immensa plana del Logone. Però a les por-tes de les cabanyes, hi ha llenya per vendre. D’on l’han tre-ta? On han anat a tallar-la? La cuina es fa amb llenya, toti que Nigèria és un dels primers productors de petroli del

món, i amb reserves per omplir un llac. El petroli d’aquíés molt car; només es fa servir per il·luminar els fanals quecremen el combustible a la nit.

El que el canvi climàtic (o el que sigui) no fa tot, hoacaba fent l’ésser humà. Menys pluges, menys boscos. Cer-cle fatal. Per on començar? Les pluges no són cosa del totnostra; conservar guardar arbres potser sí. Ja hi ha guar-des forestals, programes governamentals i privats, sensi-bilització a les escoles i algunes accions. Sembla la lluitade David contra Goliat.

Els poblats secs s’aniran abandonat, i el llac es vapoblant, i l’acció devastadora que els éssers humans por-tem a terme allà on anem. EL futur aquí no és fàcil.Durant uns quants anys, qui sap si pocs o molts, el medibiològic resistirà, però si no es fa res, té la data de cadu-citat ja posada.

Hi ha el projecte de fer un transvasament des de l’À-frica Central, però si a la Península Ibèrica és tan difícil inomés són dos païssos, qui garanteix que a l’Àfrica es farà?Molts països involucrats, massa conflictes, massa pocinterès internacional el tema, em temo.

Hi ha xifres sobre la sequera, estadístiques, estudis, pro-postes, acords i idees. Aquí, ara només veiem com un hàbi-tat va deixant de ser-ho, i mirem amb preocupació la con-tinuada manca d’aigua. El desert guanya terreny i a nosal-tres ens queda cada vegada menys.

Miquel Àngel Pérez Sánchez

missió makary-blangoua

L

Mosaic 2 QX 6.0 12/3/07 15:13 Página 9

1% Solidaritat i cooperació al dese

INV

ERS

ION

S S

OLI

DÀ

RIE

S

DE

MO

LLET

PER

TIP

US

D

E P

RO

JEC

TE

INV

ERS

ION

S

SO

LID

ÀR

IES

DE

MO

LLET

PER

ZO

NES

GEO

GR

ÀFI

QU

ES

Mosaic 2 QX 6.0 12/3/07 15:13 Página 10

Pa

rtic

ipa

ció

su

pra

mu

nic

ipa

l

L’Aju

ntam

ent

de M

olle

t de

l Val

lès

col·l

abor

a am

bel

s or

gani

smes

seg

üent

s:

�C

oord

inad

ora

cata

lana

d’a

junt

amen

ts s

olid

aris

am

b el

pobl

e sa

hrau

í (C

CA

SPS)

�

G

rup

d’aj

unta

men

ts v

alle

sans

sol

idar

is a

mb

el P

roje

c-te

cas

a d’

adul

ts m

alal

ts s

ahra

uís

de M

onto

rnès

del

Vallè

s�

Xa

rxa

de P

oble

s i C

iuta

ts p

els

Dre

ts H

uman

s de

la D

ipu-

taci

ó de

Bar

celo

na�

G

rup

de tr

ebal

l per

cul

tura

de

pau

de la

Dip

utac

ió d

eB

arce

lona

�

Fons

Cat

alà

de C

oope

raci

ó al

Des

envo

lupa

men

t (FC

CD

)�

Fe

dera

ció

Mun

dial

de

Ciu

tats

Uni

des

(FM

CU

)�

G

rup

d’aj

unta

men

ts v

alle

sans

sol

idar

is a

mb

l’Ass

ocia

-ci

ó de

mun

icip

is d

el n

ord

de C

hina

ndeg

a-N

icar

agua

(AM

UN

OR

CH

I)�

C

omitè

cat

alà

de l’

Agè

ncia

de

l’ON

U p

er a

ls r

efug

iats

(AC

NU

R-C

atal

unya

)�

Fu

ndac

ió S

ervi

cio

de P

az y

Jus

tícia

del

pre

mi n

obel

per

la p

au A

dolfo

Pér

ez E

squi

vel

�

Fede

raci

ón e

stat

al d

e in

stitu

cion

es s

olid

aria

s co

n el

pueb

lo s

ahra

uí (F

EDIS

SAH

)

Su

bve

ncio

ns r

eb

ud

es

�

Proj

ecte

del

Pla

de

sens

ibili

tzac

ió d

e M

olle

t del

Val

les.

Dip

utac

ió d

e B

arce

lona

: 12.

000

euro

s�

Pr

ojec

te S

iste

ma

cada

stra

l als

mun

icip

is d

el n

ord

deC

hina

ndeg

a (N

icar

agua

). D

iput

ació

de

Bar

celo

na:

21.3

37,5

eur

os

Ad

he

sio

ns d

e l

’Aju

nta

me

nt

de

Mo

lle

t d

el

Va

llè

s

�A

l man

ifest

Tot

s só

n in

noce

nts,

con

tra

l’exp

lota

ció

infa

n-til

, con

egut

com

la D

ecla

raci

ó de

La

Gom

era;

din

s de

laca

mpa

nya

impu

lsad

a pe

l Par

lam

ent d

e C

atal

unya

; apr

o-va

t per

la J

unta

de

Gov

ern

Loca

l, el

13

de fe

brer

de

2006

�M

anife

st c

ontr

a l’a

sset

jam

ent m

ilita

r al

Pob

le p

ales

tí,ap

rova

t al P

le m

unic

ipal

, 20

de ju

liol d

e 20

06�

Aco

rd s

obre

el t

erce

r an

iver

sari

de la

inva

sió

de l’

Iraq,

apro

vat a

l Ple

mun

icip

al, e

l 27

de m

arç

de 2

006

Acti

vit

ats

so

lid

àri

es d

e s

en

sib

ilit

za

ció

�

Act

es d

e se

nsib

ilitz

ació

per

Cin

co P

inos

. Gru

p A

mis

tat

Parr

oqui

al a

mb

Cin

co P

inos

, 600

eur

os�

Fe

sta

de la

Sol

idar

itat.

Esco

la L

esto

nnac

, 2.1

00 e

uros

�

Act

es p

el c

onei

xem

ent d

’altr

es c

ultu

res

i per

la in

te-

grac

ió, 2

1 de

mai

g. D

ia in

tern

acio

nal d

e la

div

ersi

tat

cultu

ral i

el d

esen

volu

pam

ent.

Cre

u R

oja,

600

eur

os�

A

udio

visu

al d

e se

nsib

ilitz

ació

sob

re la

real

itat d

e la

regi

óde

l’ex

trem

nor

d de

l Cam

erun

. Aju

t i S

olid

arita

t Mak

ary-

Bla

ngou

a, 6

00 e

uros

�

Con

cert

pel

Tib

et. F

unda

ció

Rok

pa e

l 3 d

e no

vem

bre,

300

euro

s�

Jo

rnad

a de

sen

sibi

litza

ció

sene

gale

sa 9

de

dese

mbr

e.A

ssoc

iaci

ó pe

r la

Prom

oció

de

les

Cul

ture

s, la

Inte

gra-

ció

Soci

al i

Aju

da a

l Des

envo

lupa

men

t Kan

deem

a, 2

.100

euro

s�

Fo

ns d

ocum

enta

l de

solid

arita

t a la

Bib

liote

ca m

unic

i-pa

l de

Can

Mul

à, 2

.000

eur

os

�

Act

es p

er la

pau

a M

olle

t el 4

de

mar

ç i l

’11

de ju

ny,

Plat

afor

ma

Atu

rem

la g

uerr

a, 4

17,6

0 eu

ros

�

Euro

pa i

la c

ultu

ral d

e pa

u di

ns d

e l’a

germ

anam

ent R

ivo-

li-M

olle

t, 4.

184

euro

s�

D

os m

olle

tans

al C

amp

d’ac

tivita

ts i

d’ed

ucac

ió a

mbi

en-

tal e

urop

eist

a i p

er la

pau

a R

ivol

i, de

l 27

de ju

ny a

l 2de

julio

l: 61

6 eu

ros

�

Sem

inar

i Diá

logo

ent

re c

ultu

ras,

Com

unita

t isl

àmic

a de

Mol

let

i Cen

tre

cultu

ral d

e tr

ebal

lado

rs im

mig

rant

sm

agre

bins

, 2 d

e de

sem

bre

�

Act

es d

e so

lidar

itat a

mb

el P

oble

Sah

rauí

als

cam

pa-

men

ts (F

rent

e Po

lisar

io):

588,

90 e

uros

�

Mat

eria

ls d

e la

Com

issi

ó A

gend

a lla

tinoa

mer

ican

a 20

07:

363

euro

s�

B

eque

s so

lidàr

ies

per a

jove

s m

olle

tans

3.6

43,9

8 eu

ros

�

Coo

pera

ció

Solid

ària

200

6 a

Som

oto

(Nic

arag

ua) E

stiu

Solid

ari a

mb

ON

G X

XI S

olid

ari-

Soci

etat

Alte

rnat

iva.

Due

s be

ques

de

350

euro

s�

C

amp

de tr

ebal

l a

Lara

ix (

Mar

roc)

, cam

p de

treb

all a

Sene

gal a

mb

Sete

m (

Mar

roc)

i se

rvei

civ

il in

tern

acio

-na

l (Se

nega

l). U

na b

eca

de 3

50 e

uros

�

Brig

ada

a B

lang

oua-

Mak

ary

06 (C

amer

un) a

mb

l’ent

i-ta

t Mol

let 1

00%

Cam

erun

. Due

s be

ques

de

350

euro

s�

Pl

a de

tele

com

unic

acio

ns p

er a

la re

gió

de K

itui (

Keny

a)

amb

la U

PC, L

a Sa

lle i

Tele

cos

sens

e fro

nter

es. U

na b

eca

de 3

50 e

uros

�

Nic

arag

ua 2

006

de D

entis

tes

sens

e fr

onte

res.

Una

bec

ade

350

eur

os

�

Mer

cat S

olid

ari,

dins

del

pro

gram

a 10

any

s de

l Mer

cat

Mun

icip

al�

D

el 1

9 al

23

de ju

ny a

ctiv

itats

de

prom

oció

de

l’age

r-m

anam

ent a

mb

San

Juan

de

Cin

co P

inos

(Nic

arag

ua)

�

Qui

nzen

a de

la S

olid

arita

t, de

l 10

al 2

5 d’

octu

bre,

3.5

00eu

ros

–Con

ferè

ncia

i ex

posi

ció

Petr

oli i

per

sone

s(E

ngin

yers

sens

e fr

onte

res)

–Con

ferè

ncia

inau

gura

l, M

olle

t i la

sol

idar

itat

–Fes

ta d

e la

sol

idar

itat a

mb

carp

es d

e le

s O

NG

i es

pec-

tacl

e de

mús

ica

i dan

sa d

e le

s G

irafe

s de

la Ín

dia

–Lliu

ram

ent

del R

econ

eixe

men

t A

ccio

ns S

olid

àrie

sM

olle

t 200

6al

s Es

plai

s de

la c

iuta

t–T

aula

rodo

na. J

oves

mol

leta

ns s

olid

aris

am

b el

món

�

Prog

ram

a Fe

m u

n m

ón s

ense

vio

lènc

ia, n

ovem

bre,

100

euro

s–C

onfe

rènc

ia i

expo

sici

ó El

con

flict

e pa

lest

í vis

t des

d’u

-na

mira

da d

e gè

nere

�

Rec

onei

xem

ent A

ccio

ns S

olid

àrie

s 20

06al

s Es

plai

s de

la c

iuta

t: Es

plai

Tua

reg,

Esp

lai M

ijac,

Esp

lai X

ivar

ri i E

spla

iC

an P

antiq

uet.

196,

90 e

uros

�

Setm

ana

d’À

fric

a, d

el 2

7 de

mar

ç al

4 d

’abr

il, 3

327,

11eu

ros

–Con

ferè

ncia

i ex

posi

ció

Sàha

ra O

ccid

enta

l: A

mb

30an

ys n

’hi h

a pr

ou–C

onfe

rènc

ia C

onei

x el

pob

le m

aurit

à�

A

ctiv

itats

de

sens

ibili

tzac

ió p

er N

icar

agua

, del

21

al 2

6d’

abril

, 52,

03 e

uros

–Tau

la ro

dona

, víd

eo i

expo

sici

ó D

igue

m-l

i tur

ism

e–V

ídeo

-fòr

um L

a ca

nció

n de

Car

la�

M

osai

c. R

evis

ta d

e le

s en

titat

s so

lidàr

ies

de M

olle

t.C

ol·la

bora

ció

de d

otze

ong

de

la c

iuta

t�

M

inim

osai

c. 2

.233

eur

os–R

evis

ta in

fant

il de

les

entit

ats

solid

àrie

s i e

scol

es d

eM

olle

t del

Val

lès.

Col

·labo

raci

ó de

cin

c es

cole

s de

laci

utat

.

peració al desenvolupament

Mosaic 2 QX 6.0 12/3/07 15:13 Página 11

12

La desertificaciónassociació mauritana de harr

e suele decir que la desertificación es un fenó-meno natural. Tal vez es verdad; ¿pero tam-bién el factor humano causa su progresiónconstante y desertifica su entorno?

El hombre ha vuelto a ser enemigo de si mismo. Hoyen día, después de las guerras y las enfermedades, el fenó-meno más preocupante en África es la desertización. Poreso, algunos países tal como Mauritania, o pueblos, aso-ciaciones u organizaciones no gubernamentales se ponenla mano a la obra para buscar soluciones y luchar contraesta calamidad. Geográficamente, Mauritania se divideen dos partes: en el norte donde todo es desierto y en elsur donde llueve mucho más que es la parte verde del país.Esta división, implica dos políticas distintas pero con elmismo fin. La política adoptada en el norte es tomar medi-das para frenar la desertización, a saber fijar las dunasmóviles plantando árboles y animar a los agricultores paraque hagan que sus oasis sean más verdes. Y en el sur don-de yo vivo, la idea es proteger la fauna y la vegetación, sen-sibilizar a la población que la desaparición de los árbolesimplica la llegada de la desertificación y entonces una ame-naza para la supervivencia del hombre en su tierra.

El problema es que esta sensibilización llegó muy tar-de porqué la población no sabía que degradar la selva tie-ne como consecuencia la llegada a largo plazo del desier-to. Si no fuera por las actividades hostiles del hombre, nohubiera existido la desertificación.

En el sur de Mauritania y particularmente en mi pue-blo; Harr, hasta 1978 la conquista no controlada de tie-rras nuevas para practicar la agricultura tradicional. Acontribuido a la degradación de la selva que tenía y dón-de se encontraban elefantes, leones, serpientes… etc. Elpaisano cuando tiene una mala cosecha, echa la culpa ala tierra diciendo que no es fértil; y en lugar de fertilizar-la con abono, piensa en conquistar otra tierra virgen, cor-tando todos los árboles que encuentra a su paso. Eso erala mentalidad de los paisanos. Hoy las mentalidades hancambiado. Se han dado cuenta que la falta de selva signi-fica la escasez de las lluvias, pues la llegada de sequía y alargo plazo el desierto.

La solución es pasar de la agricultura tradicional a lamoderna –y para informar a la población de las conse-cuencias de la degradación de la fauna hay que estar máscerca de ella–. A partir de esta idea se creó la asociaciónpor la promoción de la agricultura en el Pueblo de Harr.Con medidas más modernas se pueden conseguir mejo-res cosechas que las de la agricultura tradicional.

Estoy convencido que nuestro modelo servirá de ejem-plo para todos los pueblos vecinos.

Jommare Abdoulaye YoussoufTel. 658887553

abdoulaye.youssouf@hotmail.com

S

Mosaic 2 QX 6.0 12/3/07 15:13 Página 12

13

os inmigrantes no vienenpara quitar el pan a los espa-ñoles. Todo lo contrario. Losinmigrantes vienen para

ganarse la vida y fortalecer la economíadel país de acogida.

También esto contribuye a fortalecerlas pensiones de las personas mayores.

Creo que se están repitiendo losmismos tópicos que los años 60-70 ( sedice que todos los inmigrantes soniguales, que no se quieren integrar y quereciben todas las ayudas. Se dice que nocotizan a la seguridad social. Y no escierto, ya que la mayoría de inmigran-tes son jóvenes, por lo tanto utilizan losservicios sanitarios relativamente poco.Pero si aportan muchos recursos ya quesi cotizan).

Yo creo que la mayoría de inmigran-tes se organiza en entidades para fomen-tar el desarrollo de su país de origen.Como por ejemplo, la Asociación Sene-galesa Kandeema, que está actualmentededicada a un proyecto para mejorar lasanidad de Sedhiou en Senegal. El pro-yecto consiste en la construcción de unhospital. La asociación recibe la ayudade varias ONG y ayuntamientos dediversos pueblos de Cataluña.

L

associació senegalesa kandeema

Inmigracióny riqueza

Mosaic 2 QX 6.0 12/3/07 15:13 Página 13

l treball sempre ha estat i encara és avui el mitjàper poder formar part de la societat, ser-ne unmembre més. Com? Amb el reconeixement, i,sobretot, perquè obtenim uns ingressos que són

els que ens permeten poder obtenir el necessari per viure.Davant d’aquesta evidència, des de Càritas s’han anat

creant espais de recerca de feina. Una espais que a la vega-da són acollidors i ofereixen suport afectiu, són flexiblesamb capacitat d’adaptació als canvis de la societat i en fun-ció de les necessitats detectades, i són participatius ja quees promou la participació activa de les persones en el seuprocés de millora.

El 2003, es va iniciar un d’aquests espais a Mollet del

Vallès, amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitat de les per-sones i acompanyar-les en el seu itinerari de recerca de fei-na i d’inserció sociolaboral.

El programa de recerca de feina i d’inserció sociola-boral es va fonamentar en tres grans objectius:

1. Ubicar socialment (especialment adequat per aaquelles persones nouvingudes) i laboralment els parti-cipants. Aquesta ubicació feia referència especialment alterritori de Catalunya i de forma concreta a la ciutat deMollet del Vallès.

2. Capacitar les persones i donar-los eines per fer, deforma adequada, la tasca encomanada.

3. Conèixer i interactuar amb la persona per tal de faci-litar la seva inserció laboral tenint encompte les seves necessitats i, d’aques-ta manera, poder-li presentar la milloroferta de feina.

Sempre es dóna molta importància al’ acollida, ja que són persones en unasituació extrema, en la qual no nomésrequereixen un suport per aconseguir fei-na, sinó també un suport moral i afectiu.El curs facilita les relacions entre els par-ticipants i això els ajuda a començar acrear una xarxa social al país d’acollida,així com el diàleg intercultural i religiós.

Borsa de treballLa borsa és un servei dirigit a les per-

sones que necessiten un suport a casa, jasigui tenint cura de nens, acompanyantavis o fent tasques de neteja. Els profes-sionals de Càritas s’encarreguen de ferla mediació entre l’ofertant i el deman-dant de feina, amb l’objectiu d’aconse-guir un acord laboral el més satisfactoripossible per a ambdues parts. Es fa unseguiment de cada acord i es proposa-ven alternatives i solucions davant dedubtes o problemes.

També s’ofereix un espai d’assessora-ment i d’orientació sobre el mercat labo-ral actual i les fluctuacions del seu marclegal respecte al fenomen migratori.

La participació en el curs i la borsaés totalment gratuïta. Dels participantsque han fet el curs fins ara, un 95% hatrobat feina, gràcies a totes aquelles per-sones que han posat la seva confiançaen el nostre projecte.

Mes informació:www.caritasbcn.org

14

Càritas: el treball com

a mitjà d’integracióE

càritas

Mosaic 2 QX 6.0 12/3/07 15:13 Página 14

na de les travessies turístiques que més fan elscooperants a Nicaragua és la de travessar totel país en avioneta per a arribar l’Atlàntic iconèixer l’altra Nicaragua, terra d’uns altres

colors, d’unes altres llengües i de barreja de cultures. Elviatge en avioneta et permet gaudir de paisatges selvàtics,i alhora de la visió de grans clapes que cada cop es van fentmés grans per la tala d’arbres indiscriminada. Molts nica-ragüencs, quan els demanes per aquesta qüestió, et diuenque abans quan tenien la concessió de la tala els canadencs,aquest repoblaven allò que desforestaven, però que actual-ment… D’això ja fa quasi deu anys.

Al nord de Nicaragua, durant més de dos anys han patitsequera, cosa que ha malmès les collites, font primera desupervivència i d’intercanvi de milers de persones i famí-lies. Els camperols i les camperoles veien passar els núvolsque d’antuvi es quedaven i provocaven pluges. Però tam-bé hem de dir que en aquesta zona, i San Juan de CincoPinos n’és un exemple, estava plagada de grans pins i altresarbres que tenien una gran funció ambiental i estructuralper al sector agrícola i artesanal. Mentrestant, els campe-rols i les camperoles han seguit, a més, fent servir la tèc-nica de cremar el sòl per a poder conrear la terra, que hade donar sigui com sigui una collita a l’any. La desfores-tació i el canvi climàtic produït per aquesta causa tambéhan provocat que les pluges, els huracans i altres fenòmensmeteorològics arralessin encara més les poblacions que

desproveïdes de parapets naturals n’han patit les conse-qüències.

I una de les grans preguntes que ens hem de plantejari respondre és com pot ser que un país i de retop tota unazona del món pateixi les conseqüències de la gran des-trucció ambiental que provoquen unes quantes persones(amb complicitat del govern local) que casualment viuenal nord del món. Hem vist com un huracà destrossava unpaís, com una sequera inacabable els matava de gana, comuna desforestació canviava l’estructura de la flora i faunai de retop el clima, però ens és molt més senzill disposaruna almoina quan això passa que exigir o pressionar elnostre govern perquè acompleixi el seu compromís ambel protocol de Kyoto o la Convenció de les Nacions Uni-des sobre la desertització. Les causes del canvi climàtic iambiental són moltes i molt complexes, des del comerçinternacional fins a les pràctiques insostenibles de l’orde-nació de terres de les comunitats locals. S’han de fer can-vis, però reals i alhora difícils, tant d’àmbit internacionalcom local.

“Milions de persones han hagut d’abandonar les sevescomunitats, en no poder mantenir els seus estils de vidanòmades o continuar conreant les seves terres, i centenarsde milions corren el risc de convertir-se en refugiatsambientals... Hem d’actuar amb urgència”. Amb aquestesparaules, el secretari general de les Nacions Unides hademanat als estats que formen part de la Convenció de lesNacions Unides contra la Desertització (UNCCD) queredoblin els seus esforços per assolir els objectius del trac-tat internacional contra la desertització que es va adoptarel juny de 1994, i que es van signar més de 200 països. Pot-ser ja és hora de posar-nos les piles!

Anna Fernández

Clamanten el desert

associació cinco pinos poble germà

15

U

Mosaic 2 QX 6.0 12/3/07 15:13 Página 15

16

egons les Nacions Unides, la desertitzacióafecta més de 110 països del planeta i cadaany es perden 6 milions d’hectàrees de terraproductiva.

El secretari de la Convenció de l’ONU de Lluita con-tra la Desertització i Sequera, considera que les personesmés pobres viuen a les àrees més degradades, així el 52%de les terres de Llatinoamèrica i del Carib estan afectadesper la desertització o la degradació. Més de 250 milionsde persones en tot el món, des de Mongòlia a Àsia fins ala zona meridional africana, es veuen afectades directa-ment per la desertització, afirma la mateixa Convenció deles Nacions Unides.

La desertificació es produeix principalment per les acti-vitats humanes i la desertització pels canvis climàtics i fenò-mens naturals. Aquest fenomen és degut a la sobreexplo-tació i a un ús inadequat del terreny. Cal tenir en compteque el 70% del total d’hectàrees usades per a fins agríco-les al planeta està degradat, això significa que l’alimenta-ció dels pobles, sobretot dels més pobres, està en risc.

El consum dels països rics se sosté, en part, gràcies a

les importacions creixents a molt baix preu de matèriesprimeres i d’altres recursos des dels països més pobres,que es veuen abocats a exportar per pal·liar el seu endeu-tament internacional.

Cal tenir en compte que la globalització ha augmen-tat la pobresa, i aquesta no és gens bona per al mediambient. Per exemple Haití, un dels països més pobres, éson hi ha més danys ecològics.

La cultura de la pobresa resta aliena a la conservaciódel medi ambient, a mig i a llarg termini. No es pot man-tenir la majoria de la població mundial amb un consumbaix i en molts casos insuficient, perquè la part rica puguicontinuar consumint al màxim. Tots els països han deplantejar-se nous patrons de consum que siguin compa-tibles amb la conservació dels boscos, de les matèries pri-meres, etc.

Si tots fóssim conscients dels efectes del consumisme,podríem reduir efectes com els terribles costos mediam-bientals del nostre planeta.

Més informació: www.justiciaipau.org

S

justícia i pau

La desertitzacióés causa directa de pobresa

i migració

Mosaic 2 QX 6.0 12/3/07 15:13 Página 16

es de l’any 1959, al Tibet s’ha fet una tala gene-ralitzada per explotar els immensos recursosde fusta dels boscos tibetans. La destruccióde l’hàbitat, la desertificació i la degradació

de les pastures s’ha accelerat espectacularment a tot elTibet. Les estadístiques mostren que el 17 % de la RAT(Regió Autònoma del Tibet) i el 14,7 % de la província deQinghai s’han convertit en deserts.

El Tibet té un sòl, que per culpa del clima, es regeneramolt lentament. A més a més, el canvi climàtic i el desen-volupament industrial fan que les conseqüències siguinmés greus. Tenint en compte que els rius com el Brahma-putra, el Salween, el Mekong, el Groc i el Iang-Tsé són moltimportants al Tibet, podríem dir que la desertització perfenòmens naturals i la desertificació per accions huma-nes seria molt greu pel món que gira al voltant d’aquests.

Els tibetans ja fa molt de temps que expressen la sevapreocupació per la desforestació. La reforestació de lamuntanya de Tao-Yaknying, a la província de Sichuan, ésun projecte que va ser sol·licitar la població local a ROK-PA. Aquesta va accedir a portar a terme durant 10 anys vareforestar la zona, amb la col·laboració de les autoritatslocals i regionals per protegir la zona. En acabar la gestiói finançament, la supervisió d’aquest projecte ha passat a

càrrec del monestir al qual pertanyen els monjos tibetans,que actualment exerceixen de guardes forestals.

ROKPA considera que reforestar llocs on hi havia hagutgrans masses boscoses és beneficiós, perquè atura l’erosió,estabilitza el microclima de la zona, evita la desertificació ila desmineralització dels nutrients del sòl, raons que con-tribueixen a fer que els assentaments humans de la zonapuguin seguir mantenint el seu sistema de vida tradicional.

Un dels objectius prioritaris de ROKPA és que els seusprojectes siguin sostenibles i puguin ser gestionats pelspropis beneficiaris, quan s’acabi l’ajuda i el finançamentexterior. ROKPA mai imposa cap projecte allà on ajuda.La població de la zona està implicada totalment en el pro-jecte; només cal recordar que són ells qui planten els arbresi les herbes medicinals, en funció de les seves necessitats.Un dels objectius d’aquest projecte és precisament quesiguin els propis tibetans els que puguin fer ús d’aquestesplantes medicinals i l’elaborin de les seves pròpies medi-cines, les quals els són més efectives i econòmiques queno pas importar-les.

Tenir cura del nostre planeta i del seu futur és a lesmans de tots.

Més informació: www.rokpa.org

La desertització del Tibet: un greu problema per al planeta

D

fundació rokpa

17

Mosaic 2 QX 6.0 12/3/07 15:13 Página 17

18

ada cop queda mésenrera la figura del’infant jugant alcarrer. En la nostra

societat els nens han de triarentre un ampli ventall de possi-bilitats. Nosaltres, els esplais,volem retornar d’alguna mane-ra al plaer del joc amb els altres,compartint i estimant tot allòque hi ha al nostre voltant. Elsesplais estan formats per grupsde monitors joves amb inquie-tuds i amb ganes de fer riure alsmés petits, Confiem en ells isabem que ells són el nostrefutur.

Acostumem a reunir-nos elsdissabtes a la tarda dos o treshores i fem jocs i activitats ambl’objectiu que l’infant experi-menti i adquireixi uns certsvalors, sovint oblidats a la nos-tra societat.

La franja d’edat dels nensque vénen a l’esplai acostuma aser d’entre 7 a 15 anys.

A la nostra ciutat hi conviuentres esplais i un moviment(Xivarri, Can Pantiquet, Tuaregi Mijac) i, de tant en tant, enstrobem per celebrar festes con-juntament.

Apostem per la convivència,per la igualtat, per la solidaritati per una educació integral itransversal. Per aquest motiuanimem a tots el nens i joves ques’acostin un dissabte a la tarda ajugar amb nosaltres, perquè tro-baran un espai diferent al del’escola o al de casa. Tanmateix,també volem fer un crit a totsaquells joves que vulguin viureel món del voluntariat amb elsmés petits ja que cada cop sommenys els que estem disposats acomprometre’ns amb els infantsels nostres caps de setmana.

C

esplais de mollet

El temps avança

Premi al

Reconeixement

Accions Solidàries.Mollet 2006

Mosaic 2 QX 6.0 12/3/07 15:14 Página 18

19

a Declaració institucional d’adhesió a laDeclaració de La Gomera,

contra l’explotació dels infantsAprovada el 15 de desembre de 2005 pel Parlament de Catalunya

i el 13 de febrer de 2007 per la Junta de Govern Local de Mollet del Vallès

avant del sofriment diari de milions d’infants arreu del món, el Parlament

de Catalunya es declara activament en contra de qualsevol forma d’explo-

tació dels infants. Així mateix, condemna, perquè són aberrants i il·legals,

les pràctiques de la servitud per deutes, el treball forçat, el reclutament de menors per

a les forces armades i llur utilització en els conflictes, el tràfic de menors per a la pros-

titució i la producció de material pornogràfic, la utilització de menors

en activitats il·lícites i qualsevol treball que, per la seva natu-

ralesa o per les circumstàncies en què es desenvolupi,

comporti un risc per a la salut, la seguretat o la moral

infantils.

En conseqüència, el Parlament de Catalun-

ya rebutja l’esclavitud, la prostitució i la por-

nografia infantils; l’ús de menors per al nar-

cotràfic i altres crims; l’ús de menors en con-

flictes armats, i qualsevol treball que

perjudiqui la salut física, psíquica o moral

dels menors.

El Parlament de Catalunya es compromet

a lluitar activament contra els factors que

generen l’esclavitud infantil, com ara la pobre-

sa, la violència dins de la família, els patrons cul-

turals que perpetuen la desigualtat entre les perso-

nes, la permissivitat social de la violència, la manca d’o-

portunitats d’alguns sectors socials, i la insuficiència en la

cobertura universal, la qualitat i el compliment de l’obligatorietat

de l’educació.

El Parlament de Catalunya es compromet a denunciar i combatre activament

qualsevol forma de treball infantil, a fomentar les iniciatives que afavoreixin el comerç

just i a prendre totes les mesures necessàries perquè a Europa no entrin productes

elaborats per infants esclaus.

Finalment, el Parlament de Catalunya s’adhereix a la iniciativa de declarar el 16

d’abril Dia Internacional contra l’Esclavitud Infantil, en commemoració de la mort

d’Iqbal Masih. Iqbal era un nen esclau que militava en el Front d’Alliberament del

Treball Forçat del Pakistan, des d’on lluità contra l’esclavitud infantil. Fou assassi-

nat per la “màfia de les catifes” el 16 d’abril de 1995.

D

declaració

Mosaic 2 QX 6.0 12/3/07 15:14 Página 19

Mosaic 2 QX 6.0 12/3/07 15:14 Página 20