municipis de catalunya. mitjanes inputs reals i òptims · 1357 786 980 7,8 5,5 6,4 6158 2778 3563...

F

Quadre 5.13

MUNICIPIS DE CATALUNYA. Mitjanes inputs reals i òptims

GESTIÓ PRIVADA GESTIÓ NO PRIVADA

MUNICIPIS(habitants)

COST SERVEI

(ptes. perhabitant)

TREBALLADORS

(per 10.000habitants)

COST SERVEI

(ptes. per Tn.produïda)

TREBALLADORS

(per 1.000 Tn.produïdes)

RAT

RAT

RAT

RAT

10.000 -20.000

15337391033

7,24,14,3

615844404668

2,9, 1.8* 1,9

20.000 -50.000

183512351500

7,24,65,5

564949804987

2,21,81,8

Mes de50.000

232920262112

65,35,6

787368567212

21,81,9

10.000 - 20.000 -20.000 50.000

1357786980

7,85,56,4

615827783563

2,91,92,3

Mes de50.000

197816021758

6,75,55,7

803067257350

2,72,32,4

R = nitjana dels inputs actualsA = nit j ana dels inputs optias (ef. agregada)T = Bit j ana dels inputs optias (ef. tècnica)

317

5.4.3.3. Avaluació de l'eficiència d'una mostra de ciutats

de més de 100.QQQ habitants de l'estat espanyol.

Amb una mostra de dades referents a diverses capitals de

provincià de l'estat espanyol i a algunes ciutats cata-

lanes, hem configurat un conjunt de ciutats de més de

100.000 habitants per avaluar l'eficiència en la gestió

del servei de recollida i eliminació de RSU de l'any 1986.

Les dades referents a aquestes poblacions figuren a l'an-

nex 5.

En la mateixa línia que en les anteriors aplicacions, de

bell antuvi hem considerat el grup conjuntament i després

1'hen dividit en dos subgrups: ciutats amb gestió privada

i ciutats amb gestió no privada.

En 1'avaluació anterior es detectava que els municipis de

més dimensió eren els que assolien una major eficiència,

afirmació que no queda corroborada en l'actual aplicació.

Els resultats obtinguts són molt poc satisfactoris (vegeu

annex 6). Només dos municipis actuen amb eficiència global

i la mitjana de la mostra és inferior al 71%.. Els munici-

pis eficients són vuit (32%) quan analitzem l'eficiència

tècnica amb la què operen aquestes ciutats. Aquesta diver-

gència en el nombre d'unitats eficients indica que un dels

problemes que tenen els municipis de més població és

maximitzar la seva productivitat mitjana.

ÉS a dir, tot i que algunes ciutats actuen amb una combi-

nació d'inputs que en minimitza el consum, aquesta no

arriba a ser òptima si es tenen en compte els preus rela-

tius dels factors. En altres paraules, no aconsegueixen

minimitzar el cost. Per tal de situar-se en aquesta dimen-

318

sïó òptima, caldria una reducció mitjana de les quantitats

consumides del 30% aproximadament.

De les ciutats de Catalunya incloses en aquesta nova

mostra, l'única que es manté eficient globalment és Terra-

ssa. En cada una de les diferents avaluacions de què ha

estat objecte aquesta ciutat del Vallès sempre ha obtingut

la màxima valoració. Cal destacar, també, que sis ciutats

de les que actuen amb eficiència tècnica, són catalanes i

ja presentaven els mateixos resultats en l'avaluació

precedent.

Ens sembla important subratllar que tant Madrid com Barce-

lona són dins d'aquest conjunt òptim. En primer lloc, per

tot el que això significa de reconeixement a la tasca

d'administració i de gestió d'un servei el cost del qual

representa un 10% dels respectius pressupostos ordinaris

i, en segon lloc, pel fet de respondre a la conducta

esperada d'aquells ajuntaments que "a priori" disposen de

més mitjans per actuar més racionalment en la distribució

dels recursos municipals.

Si subdividim la mostra segons els tipus de gestió del

servei, els resultats són força sorprenents. No tant pel

que fa als municipis amb explotació privada del servei, on

la mitjana d'eficiència és molt semblant a la global de la

mostra, com pel que fa al subgrup de gestió no privada

(vegeu quadre 5.15).

Aquest darrer bloc de cinc ciutats presenta un index

d'eficiència tècnica del 98%, cosa que equival a dir que

quatre dels municipis actuen en condicions òptimes. Mentre

ciutats com LLeida i Terrassa ja havien estat estimades

eficients en les anteriors aproximacions, Màlaga i Sevilla

eren qualificades d *ineficients en un 10% i 23% respecti-

319

Quadre 5.15CIUTATS DE CATALUNYA I CAPITALS DE PROVINCIÀ - GESTIÓ PRIVADMes de 100.000 habitants

CIUTAT

1 BADALONA2 HOSPITALET LLOB.3 SABADELL4 STA. COLOMA GRAMANET5 TARRAGONA6 ALACANT7 ALMERIA8 BARCELONA9 BILBAO10 JAÉN11 LLEÓ12 MADRID13 MURCIÀ14 OVIEDO15 SALAMANCA16 SANTANDER17 TENERIFE18 VALENCIÀ19 VITÒRIA20 SARAGOSSA

AGREGADA

0,94390111

0,9194270,6832420,6790520,5250010,5159470,7775810,5917560,5295270,6488740,4607140,9407420,7030320,6663760,6680190,5363110,7876120,927163

1986

TÈCNICA

0,9677571111

0,7502550,624319

10,8606050,8410260,683333

10,472640,9734890,7452050,6682520,6822590,8154470,788007

1

ESCALA

0,97534911

0,9194270,6832420,9050950,8409180,5159470,9035280,7036120,7749180,6488740,9747670,9663610,9434080,9971930,9791280,6576900,9994990,927163

CIUTATS DE CATALUNYA I CAPITALS DE PROVINCIÀ - GESTIÓ MUNICIMes de 100,000 habitants

CIUTAT AGREGADA

1986

TÈCNICA ESCALA

1 LLEIDA2 TERRASSA3 MÀLAGA4 SEVILLA5 VALLADOLID

0,7359971

0,8186120,5411220,560156

1111

0,915589

0,7359971

0,8186120,5411220,611799

320

vament. En el moment que la mostra o conjunt de referencia

respon més a les seves característiques de recollida i

eliminació de RSU aquestes ciutats han passat a definir la

frontera eficient.

Recordem que el model DEA emprat en aquestes avaluacions

facilita una estimació de l'eficiència de les unitats de

decisió en base a les dades observades i que, si variem la

mostra, els resultats poden ser diferents. Amb això volem

insistir que tots els municipis qualificats com eficients

ho són en relació als altres amb què es comparen i, per

tant, no necessàriament assoleixin la màxima eficiència

possible.

Hem expressat una vegada més aquesta limitació del model

per evitar interpretacions precipitades d'aquests resul-

tats. Malgrat la seva espectacularitat, no ens atreviríem

a mantenir que la gestió del servei d'escombraries en les

grans ciutats ha d'ésser assumida per l'ajuntament. En

primer lloc, perquè el nombre de ciutats que l'ofereixen

en les millors condicions tècniques quan no es té en

compte el tipus de gestió es reparteix proporcionalment

entre dos subgrups. En segon lloc, perquè no s'observa una

caiguda de l'índex d'eficiència en cap dels dos subgrups

quan aquests s'avaluen per separat i, finalment, per totes

les reserves que imposa una interpretació dels resultats

d'una mostra de dades tan limitada con la que hem treba-

llat.

321

5.4.4. Conclusions de 1'apliació empírica.

El tipus d'avaluació a què hem sotmès el servei de reco-

llida i eliminació de RSU permet l'obtenció de resultats

dobles:

A) Resultats de l'estimació de l'eficiència de dos anys

diferents a partir d'una mostra de municipis de Cata-

lunya classificats segons la seva població.

Un cop rebutjats els municipis de menys de 10.000

habitants per les raons exposades, hem establert tres

grups .-

- Municipis entre 10.000 i 20.000 habitants.

ÉS el grup de municipis que actua amb menys eficièn-

cia en termes de mitjanes, a la vegada que és l'únic

grup que ha minvat en eficiència i en nombre de

ciutats eficients en el període estudiat (1981 -

1986}.

L'única raó que pot explicar aquesta situació és

l'elevada dotació de recursos humans assignats al

servei, fet que pot respondre a la manca de mecanit-

zació de l'explotació.

No obstant això, s'observa que l'any 1986 les ciu-

tats tècnicament eficients estan més a prop d'asso-

lir la frontera de minimització de costos. Per asso-

lir l'eficiència haurien de reduir els seus inputs

en un 30%, aproximadament.

322

- Municipis entre 2Q.QQO i 50.QQQ habitants.

L'any 1981 eren els menys eficients i l'any 1986 han

estat substituïts pel grup anterior. Els increments

mitjans que han experimentat es situen entre el 14%

i el 36%. El nombre de municipis que operen amb

eficiència tècnica s'ha duplicat en 1'interim.

- Municipis de més de 50.000 habitants.

Aquest grup ha mantingut la primacia sobre els al-

tres dos quant a l'eficiència mitjana aconseguida en

els dos anys.

Els índex mitjans d'eficiència que mantenen són

superiors al 85%, amb una tendència a evolucionar

més favorablement. Les majors possibilitats tècni-

ques i econòmiques afavoreixen, sens dubte, aquestes

poblacions.

Amb tot, la petita regressió existent pel que fa a

la dimensió òptima implica el control atent d'aquest

servei finançat amb recursos públics.

B) Resultats de l'estimació de l'eficiència d'una mostra

de municipis classificats segons la seva població i el

tipus de gestió del servei.

Les dimensions i les característiques de la infor-

mació amb què hem treballat limiten considerablement

les interpretacions dels resultats d'aquesta avalua-

ció, però l'exploració de les possibilitats del model

323

DEA i la voluntat de deixar-nos sorpendre ens hi han

empès.

- Municipis amb gestió privada del servei.

La majoria dels municipis de la mostra i, en gene-

ral, tots els d'una certa dimensió opten per conce-

dir 1'explotació del servei a una empresa privada

concessionària.

El fet d'extreure de cadascun dels grups els munici-

pis que tenen una gestió no privada no ha alterat

substancialment els resultats de 1'estimació. El

grup de les poblacions entre 10.000 i 20.000 habi-

tants continua essent el menys eficient, tot i que

s'aprecia un augment en la mitjana d'eficiència en

relació al total de la mostra quan es consideren

únicament els de gestió privada. Els altres dos

grups mostren la mateixa tendència, cosa que fa que

les diferències entre ells es mantinguin en els

mateixos termes.

Les conclusions obtingudes en l'estimació feta per a

la mostra de ciutats de 1'estat espanyol de més de

100.000 habitants són semblants. El predomini d'a-

questa forma de gestió del servei no altera massa la

mostra ni, en conseqüència, el valor de les estima-

cions .

- Municipis amb gestió no privada del servei.

En la mostra de ciutats de Catalunya de més de

50.000 habitants, el subgrup considerat es perfila

324

menys eficient en comparació amb 1'altre subgrup o

amb el total de la mostra. Amb tot, les diferències

en l'índex d'eficiència no superen els dos punts.

Una situació inversa es planteja en el cas de les

viles entre 10.000 i 20.000 persones.

L'estudi del grup de municipis entre 20.000 i 50.000

habitants no permet extreure conclusions puix que

només registra un únic municipi amb gestió no priva-

da.

De forma contrària al que feien preveure els resul-

tats de l'estimació de l'eficiència de les ciutats

catalanes de més de 50.000 habitants, quan avaluem

els diferents tipus de gestió de les poblacions amb

més de 100.000 individus els municipis amb un siste-

ma no privat del servei assoleixen la màxima efi-

ciència (98%).

Les restriccions de la mostra avaluada, la proporció

de ciutats eficients entre un subgrup i 1'altre, i

el manteniment dels índex d'eficiència són les cau-

ses que ens impedeixen assegurar la superioritat

d'un sistema de gestió sobre 1'altre en la consecu-

ció d'una assignació eficient dels recursos.

Amb l'aplicació del model DEA al servei municipal de

recollida i eliminació d'escombraries hem pogut constatar

algunes de les seves possibilitats i mostrar-ne la utili-

tat per avaluar activitats del sector públic.

S'ha de tenir en compte que els resultats d'aquesta apli-

cació requereixen una interpretació limitada als factors i

als productes avaluats.

325

La prestació del servei de recollida i tractament d'escom-

braries presenta una gran varietat d'aspectes que no hem

pogut recollir, ateses les dades disponibles. No ha estat

possible contemplar factors externs a l'explotació del

servei (grau de satisfacció dels ciutadans, extensió i

estructura del municipi, característiques econòmiques...)

ni altres factors més relacionats amb la gestió i l'explo-

tació (nombre de vegades que s'escombren els carrers de la

ciutat, dotació de material mòbil, taxes pagades pels

ciutadans...).

Si introduíssim totes aquestes variables o només alguna

d'elles, la caracterització de municipis eficients o ine-

ficients podria variar significativament. De totes mane-

res, la validació del model i de la seva aplicació ha

quedat demostrada. En un futur caldrà completar la infor-

mació disponible i estendre la seva aplicació a altres

àrees de l'actuació municipal, on els resultats poden

ésser realment interessants.

326

TAnnex 1

1. CIUTATS DE CATALUNYA. Inputs i outputs del servei.Entre 10.000 i 20.000 habitants

1981 1986

CIUTAT

1 ARENYS DE MAR2 BALAGUER3 CASTELLAR DEL VALLÈS4 LLORET DE MAR5 MALGRAT6 MOLINS DE REY7 OLESA DE MONTSERRAT8 PALAFRUGELL9 PALAMÓS10 RIPOLL11 ST. CARLES DE LA RÀPITA12 SANT JUST DESVERN13 STA. PERPETUA MOGODA14 SEU D'URGELL15 SITGES16 TÀRREGA17 TORELLÓ18 VENDRELL

HABITANTS

183061258511172474491713618308140952255319773122421251711022135491035428419110461094121524

TN.RSU

379031242242927735394322264653494354271325582281324220796446240919935112

COST(niïs)

817470005986295816400111983000170157764411665003105113099000142918300180024500

PERS.

6,03,04,020,06,07,04,018,08,06,06,04,03,05,013,06,04,09,0

HABITANTS

184231278711480706452100218380143443410230643113271438111820150111068626676110221095128129

TN.RSU

4300335530842000040005840391560006580350737004160399626605396274531006744

COST(lils)

36030165501567499000135004464419500350004794217355146442550019500151644726222000861265831

PERS.

14,010,010,031,59,016,07,021,06,06,39,014,013,011,047,011,06,028,7

TOTALS 312991 67476 179039 132,0 371809 93082 563708 270,5

327

Annex 1 (cont.)

2. CIUTATS DE CATALUNYA. Inputs i outputs del servei.Entre 20.001 i 50.000 habitants

1981 1986

CIUTAT

1 BARBERA DEL VALLES2 CASTELLDEFELS3 GAVÀ •4 GRANOLLERS5 MOLLET DEL VALLÈS6 MONTCADA I REIXACH7 RIPOLLET8 RUBÍ9 ST. ADRIÀ DEL BESOS10 ST. FELIU LLOBREGAT11 SANT JOAN DESPÍ12 ST. VICENÇ DELS HORTS13 TORTOSA14 VILADECANS15 VILAFRANCA PENEDÈS16 VILANOVA I LA GELTRÚ

TOTALS

HABITANTS

29231542864348745348354802562526133465793639738004253092155733654450022502946942

578063

TN.RSU

6932145991069810895811462566490110518632901660014867789411498442711062

138432

COST(lils)

900070002184924522182313708123976284732108520014247652423938715129001108022127

345057

PERS.

4,015,012,016,08,012,06,017,015,09,03,020,016,012,06,014,0

185,0

HABITANTS

20012539473249048263367002523325584461023393938840238442024029190443482641444705

549851

TN.RSU

610016216117401672211400862070151643210642910073504200760012000771316317

169167

COST(niïs)

360001054005594699610687433769935761924877640072921230001965639558471265177993520

955606

PERS.

21,535,022,840,625,025,016,025,020,026,017,012,033,020,09,029,0

376,9

3. CIUTATS DE CATALUNYAMes de 50.000 habitants

1981 1986

CIUTAT

1 BADALONA2 CERDANYOLA3 CORNELLÀ4 HOSPITALET DE LLÒBREGA!5 LLEIDA6 MATARÓ7 PRAT DE LLOBREGAT8 REUS9 SABADELL10 ST. BOI DE LLOBREGAT11 STA. COLOMA GRAMANET12 TARRAGONA13 TERRASSA

HABITANTS

2297805088591563

[ 29507410681497008604198068318612373474140613112811155614

TN.RSU

59696121402157275124251562649915308191404499718709333572940036975

COST(•lis)

1347552776893169326103122605656324006893150124234714661119779348075875

PERS.

52,012,016,071,027,032,015,022,052,021,040,022,036,0

HABITANTS

221707535848527727634211150799320626688352118428075388135189109577166032

TN.RSU

64000130002536182155290003265416500300005289622000361823263039551

COST(lils)

552800123889172100659870265000232100111730234000360343128575328000325299266000

PERS.

121,034,041,0138,098,056,540,058,0128,547,084,0126,591,5

TOTALS 1680861 418073 1515843 453,0 1664392 475929 3759706 1064,0

328

OJ 10

1. CIUTATS DE CATALUNYA - INPUTS Ò

PTIMS

Entre 10.000 i 20.000

habitants

1981

EFICIÈNCIA AGREGADA

(D X toEFICIENCIA TÉCNICA

CIUTAT

E

1 ARENYS DE MAR

2 BALAGUER

3 CASTELLAR DEL VALLES

4 LLORET DE M

AR5 MALGRAT

6 MOLINS DE R

EY7 OLESA DE

MONTSERRAT

8 PALAFRUGELL

9 PALAMÓS

10 RIPOLL

11 ST. CARLES DE LA RÁPITA

12 SANT JUST DESVERN

13 STA. PERPETUA MOGODA

14 SEU D'URGELL

15 SITGES

16 TÀRREGA

17 TORELLÓ

18 VENDRELL

XI = cost del servei

X2 = treballadors servei

Yl = habitants

Y2 = producció RSU

iFICIENCIA

0,806429 1

0,727301

0,618981

0,79981

0,713508 1

0,419522

0,761832

0,721535

0,574988

0,853927 1

0,521757

0,6653

0,4935871

0,558513

XI 6592

7000

4354

18310

5119

7990

3000

7138

5915

2970

3737

2651

11309

4696

9508

4097

1800

13684

X2 4,8

3.0

2,9

12,4 4,8

5,0

4,0

7,6

6,1

4,3

3,4

3,4

3,0

2,6

8,6

3,0

4,0

5,0

Yl

18306

12585

11172

47449

17554

19399

14095

27234

22046

14527

12644

12074

13549

10354

31757

11231

10941

21524

Y2 3911

3124

2445

10354

3539

4322

2646

5349

4354

2713

2558

2281

3242

2383

6446

2409

1993

5288

EFICIÈNCIA 1 1

0,8437241

0,966584

0,92602 1

0,6387531

0,774266

0,609704

0,9502451

0,645714 1

0,5721521

0,918623

XI 8174

7000

5051

29581

6186

10370

3000

10868

7764

3187

3963

2951

11309

5811

14291

4749

1800

16970

X2 6,0

3,0

3,4

20,0 5,8

6,5

4,0

10,4 8,0

4,1

3,7

3,8

3,0

3,2

13,0 3,4

4,0

8,3

Yl

18306

12585

11969

47449

17136

18747

14095

23885

19773

14318

12517

11572

13549

12209

28419

11873

10941

24053

Y2 3790

3124

2700

9277

3539

4322

2646

5349

4354

2713

2590

2281

3242

2865

6446

2634

1993

5112

W o

2. CIUTATS DE CATALUNYA - INPUTS ÒPTIMS

Entre 10.000 i 20.000

habitants

1986 EFICIÈNCIA AGREGADA

EFICIENCIA TÉCNICA

CIUTAT

1 ARENYS DE MAR

2 BALAGUER

3 CASTELLAR DEL VALLÈS

4 LLORET DE MAR

5 MALGRAT

6 MOLINS DE REY

7 OLESA DE

MONTSERRAT

8 PALAFRUGELL

9 PALAMÓS

10 RIPOLL

11 ST. CARLES DE LA RÀPITA



14 SEU D'URGELL

15 SITGES

16 TÀRREGA

17 TORELLÓ

18 VENDRELL

EFICIÈNCIA

0,517670

0,638801

0,592309

0,9508331

0,573401

0,879171

0,675282 1

0,878838

0,793140

0,539446

0,600639

0,516860

0,373158

0,4536351

0,411150

XI

18652

10572

9284

94132

13500

25599

17144

23635

47942

15252

11615

13756

11712

7838

17636

9980

8612

27066

X2 7,2

6,4

5,9

30,0 9,0

9,2

6,2

14,2 6,0

5,5

7,1

7,6

7,8

5,4

11,8 5,0

6,0

11,8

Yl

18423

12787

11480

80272

21002

22969

15393

34642

30643

13763

14381

15244

15011

10686

26676

11022

10951

28129

Y2 4300

3355

3084

20000

4000

5840

3915

6540

6580

3507

3700

4160

3996

2660

5396

2745

3100

6744

EFICIÈNCIA

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0,522089

,640136

,603984 1 1

,586902

,880671 1 1

,952381

,808197

,560491

,691191

,567924

,488034

,545455 1

,432589

XI

18811

10594

9467

99000

13500

26202

17173

35000

47942

13212

11835

14293

13478

8612

23065

8754

8612

28478

X2 7,3

6,4

6,0

31,5 9,0

9,4

6,2

21,0 6,0

6,0

7,2

7,8

9,0

6,0

12,7 6,0

6,0

12,4

Yl

18423

12787

11480

70645

21002

21678

15331

34102

30643

13254

14381

15731

20952

10951

26676

11022

10951

28129

Y2 4300

3355

3182

20000

4000

5840

3915

6000

6580

3507

3700

4160

3996

3100

5396

3113

3100

6744

3 i x to o o a rt

(J w K


Entre 20.000 i 50.000 habitants


EFICIENCIA TÉCNICA

CIUTAT

1 BARBERA DEL VALLES

2 CASTELLDEFELS

3 GAVÀ

4 GRANOLLERS

5 MOLLET DEL VALLÈS

6 MONTCADA I REIXACH

7 RIPOLLET

8 RUBÍ

9 SI. ADRIÀ DEL BESOS

10 ST. FELIU LLOBREGAT

U SANT

JOAN DESPÍ

12 ST. VICENÇ DELS HORTS

13 TORTOSA

14 VILADECANS

15 VILAFRANCA PENEDÈS

16 VILANOVA I LA GELTRÚ

EFICIÈNCIA 1 1

0,575113

0,486657

0,606476

0,294472

0,597365

0,447837

0,436312

0,5821551

0,208860

0,286677

0,777463

0,644398

0,566104

XI 9000

7000

12566

11934

11057

10919

14322

12751

9200

11651

24765

5063

11099

10029

7140

12526

X2 4,0

15,0 6,9

7,8

4,9

3,5

3,6

7,6

6,5

5,2

3,0

4,2

4,6

9,3

3,9

7,9

Yl

29231

54286

44306

45348

35480

26337

27275

46579

36397

38004

25309

21557

33654

45504

25029

46942

Y2 6932

14599

10698

11114

8414

6256

6490

11328

8988

9021

6001

5392

7984

11498

6036

11474

EFICIÈNCIA

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

1 1,854906

,692245

,842941

,318482

,607763

,683316

,476408

,872405 1

,348956

,371366

,910334

,799223

,841124

XI 9000

7000

7862

7713

8502

11810

14572

7615

8428

8299

24765

8458

8647

7741

8855

7587

X2 4,0

15,0

10,3

11,1 6,7

3,8

3,6

11,6 7,1

7,9

3,0

7,0

5,9

10,9 4,8

11,8

Yl

29231

54286

43487

45348

35480

28484

27749

46579

36397

38004

25309

36017

33654

45002

31043

46942

Y2 6932

14599

11294

11864

8844

6777

6603

12241

9125

9617

6001

9008

8285

11758

7486

12352

(D X ÜO o o rt

(x) (jj to

4. CIUTATS

DE CATALUNYA - INPUTS ÒPTIMS

Entre 20.000 i 50.000

habitants

1986

CIUTAT


EFICIÈNCIA

XI

X2

YlY2

EFICIÈNCIA

EFICIENCIA TÉCNICA

XI

X2

Yl

D n> x to o o rtY2


2 CASTELLDEFELS

3 GAVÀ

4 GRANOLLERS

5 MOLLET DEL

VALLÈS


7 RIPOLLET

8 RUBÍ

9 ST. ADRIÀ DEL BESOS


11 SANT JOAN DESPÍ


13 TORTOSA

14 VILADECANS



0,583707

0,713269

0,847768

0,678146

0,72408

0,752421

0,756262

0,936803

0,748658

0,646099 1 1

0,71408 1 1

0,845196

21013

75179

47429

67550

49775

28366

27045

86642

57197

47114

23000

19656

28248

47126

51779

79043

12.5

25,0

19,3

27,5

18,1

18,8

12,1

23,4

15,0

16,8

17,0

12,0

19,2

20,0 9,0

24,5

20878

58811

43258

61616

41644

28751

25640

58576

37831

38840

23844

20240

29190

44348

26414

58846

6100

16216

11740

16722

11400

8620

7015

16432

10642

10649

7350

4200

7600

12000

7713

16317

0 0 0 0 0 0 0 0,666039 1

,847804 1

,727183

,784882

0,87529 1

,763822

,648887 1 1

,740441 1 1

,976368

23977

105400

47431

99610

49989

29589

31301

92487

58356

47317

23000

19656

29290

47126

51779

91310

14,3

35,0

19,3

40,6

18,2

17,8

14,0

25,0

15,3

16,9

17,0

12,0

17,8

20,0 9,0

24,9

22589

53947

43253

48263

41098

29444

25584

46102

35403

38840

23844

20240

29190

44348

26414

46056

6100

16216

11740

16722

11400

8620

7015

16432

10642

10609

7350

4200

7600

12962

7713

16317

3 tu X N

OJ W U


Mes de 50.000

habitants

1981 EFICIÈNCIA A

GREGADA

O o

EFICIENCIA T

ÉCNICA

CIUTAT

1 BADALONA

2 CERDANYOLA

3 CORNELLÀ

4 HOSPITALET LLOB.

5 LLEIDA

6 MATARÓ

7 PRAT DE LLOBREGAT

8 REUS

9 SABADELL

10 ST. BOI DE

LLOBREGAT

11 STA. COLOMA GRAMANET

12 TARRAGONA

13 TERRASSA

EFICIÈNCIA 1

0,963687 1

0,790445

0,755253

0,828523

0,897705

0,715752

0,808879

0,729315

0,766987 1 1

XI

134755

26760

93169

257766

92598

54378

35969

66672

100490

52121

85885

93480

75875

X2 52,0

11,6

16,0 56,1

20,4

25,8

13,5

15,7

42,1

15,3

30,7

22,0

36,0

Yl

229780

50885

91563

295074

106814

111524

60419

80683

186123

73474

140613

112811

155614

Y2

59696

12222

21572

75145

27296

26499

15308

19140

44997

18709

33357

29400

36975

EFICIÈNCIA

0 0 0 0 0 0 0

1 1 1 1,755411

,846878

,944570

,722203

,816498

,750614

,768163 1 1

XI

134755

27768

93169

326103

92617

55582

37847

67273

101437

53643

86017

93480

75875

X2 52,0

12,0

16,0

71,0

20,4

25,9 14,2

15,9

42,5

15,8

30,7

22,0

36,0

Yl

229780

50885

91563

295074

106814

111437

62473

80683

186123

73654

140613

112811

155614

Y2

59696

12140

21572

75124

27257

26499

15308

19140

46465

18709

34747

29400

36975

_J

a 3 fl>

x

U W

6. CIUTATS DE

CATALUNYA - INPUTS ÒPTIMS

Mes de 50.000

habitants


O O a ftEFICIENCIA TÉCNICA

CIUTAT

1 BADALONA

2 CERDANYOLA

3 CORNELLÀ

4 HOSPITALET LLOB.

5 LLEIDA

6 MATARÓ

7 PRAT DE LLOBREGAT

8 REUS

9 SABADELL

10 ST. BOI DE LLOBREGAT


12 TA

RRAGONA

13 TERRASSA

EFICIÈNCIA

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0,899935

,801607 1

,963004

,691877

.948482

,925732

,859526

,874719 1

,830668

,586230 1

XI

433833

99310

172100

557498

183347

220143

103432

201129

315199

128575

244552

190700

266000

X2

108,9

27,3

41,0

132,9

64,7

53,6

36,6

49,9

112,4

47,0

69,8

69,8

91,5

Yl

221707

53584

85277

276342

111507

117508

62668

101043

184280

75388

135189

111814

166032

Y2

64000

14680

25361

82155

29000

34816

16500

30000

52896

22000

36182

32630

39551

EFICIÈNCIA

0,926585 1 1 1

0,691995 1 1

0,892737 1 1

0,836035

0,651119 1

XI

498491

123889

172100

659870

183379

232100

111730

208900

360343

128575

253591

211808

266000

X2

112,1

34,0

41,0

138,0

64,7

56,5

40,0

51,8

128,5

47,0

70,2

74,0

91,5

Yl

221707

53584

85277

276342

111507

99320

62668

104473

184280

75388

135189

130238

166032

Y2

64000

13000

25361

82155

29000

32654

16500

30000

52896

22000

36182

32630

39551

CIUTATS DE CATALUNYA. Variables de folgansa.

s ÍT> U

1981

1986

U) Ul

CIUTAT

XI

Entre 10.000 i 20.000

1 ARENYS DE MAR

2 BALAGUER

3 CASTELLAR DEL VALLES

-4 LLORET DE MAR

5 MALGRAT

6 MOLINS DE REY

7 OLESA DE

MONTSERRAT

8 PALAFRUGELL

9 PALAMÓS

10 RIPOLL

11 ST. CARLES DE LA RAPIT

-12 SANT JUST DESVERN


-14 SEU D'URGELL

15 SITGES

16 TÀRREGA

17 TORELLÓ

18 VENDRELL

AGREGADA

X2

Yl

Y2 121

_

203

1077

418

-1091

-_ -

4681

--

2272

--

2285

-127

-1052

-.

304

- 3338

-185

-_

176

TÈCNICA

XI

X2

Yl

Y2

_ _

797

458

_ .439

-_

1,1

1332

-_

0,5

2076

- 32

550

-.

1855

786

_

827

225

_ 5535 2529

-

AGREGADA

XI

X2

Yl

Y2

_ _ _

- 9627

-_

- 4589

-1049

- 540

--

2436

--

- 3424

-_ 0,3

-5,7

-_ _ _

TÈCNICA

XI

X2

Yl

_ . _ _

__ .

- 3298 987

- _ 3317

- 1927

- 0,05

-

- 3911

- 5941

0,2

265

- 10,2

-

3246

-. _

Y2 _ - 98

- - - - - - - - - - 440

- 368

-

W

Entre 20.000 i

50.000


2 CASTELLDEFELS

3 GAVÀ

4 GRANOLLERS

5 MOLLET DEL

VALLES


7 RIPOLLET

8 RUBÍ

9 ST. ADRIA DEL BESOS


11 SANT JOAN DESPÍ


13 TORTOSA

14 VILADECANS



Mes de 50.000 habitants

1 BADALONA

2 CERDANYOLA

3 CORNELLÀ

4 HOSPITALET LLOB.

5 LLEIDA

6 MATARÓ

7 PRAT DE LLOBREGAT

8 REUS

9 SABADELL

10 ST. BOI DE LLOBREGAT


12 TARRAGONA

13 TERRASSA

819

712

1142

219

300

277

356 5

10812

9262

6866

11841

1617

9161

525 90

5730

502

4002

1609 412

11025

596

969

730

2859

510

1616

113

1190 493

601

14460

4141 391

260

6014 3059

1290

866

4863

10768

13353

4944

3518 56

12474

3892

2576

- 10762

- 4398

1,8

4211

1464

3 3 0) X o o 3 ft

1549

1508

4,4

14141

6,6

- 962

3,4

- 1351

63651

13725

-82 21

2140

1680

0,7

14516

77959

- -

2101

- 3,1

- -

3,1

-1,2 14429

- -

- 10579

- -

- 2054

- 0,4

- -

- 17522

- -

- 20952

--

1468

- -

1180

- -

--

1390

27907

- -

- 20628

-4,4

2237

- -

8,4 20711

-

1. CIUTATS DE

CATALUNYA - INPUTS ÒPTIMS

Entre 10.000 i 20.000 habitants

1986

GESTIÓ PRIVADA

D (D X


EFICIENCIA TÉCNICA

W W vi

CIUTAT

EFICIÈNCIA

1 ARENYS DE MAR

2 CASTELLAR DEL VALLÈS

3 LLORET DE MAR

4 MALGRAT

5 MOLINS DE REY

6 OLESA DE

MONTSERRAT

7 PALAFRUGELL

8 PALAMÓS

9 RIPOLL

10 ST. CARLES DE LA RÀPITA



13 SEU D'URGELL

14 SITGES

15 VENDRELL

0,544271

0,6819101 1

0,614438

0,942331

0,675282 1

0,943624

0,895312

0,616848

0,691615

0,592027

0,385331

0,438012

XI

19610

10688

99000

13500

27431

18375

23635

47942

16377

13111

15730

13486

8977

18212

28835

X2 7,6

6,8

31,5 9,0

9,8

6,6

14,2 6,0

5,9

8,1

8,6

9,0

6,0

12,1

12,6

Yl

18423

15887

70645

21002

22240

14924

34102

30643

13460

18747

19999

20981

13966

28332

28783

Y2 4300

3084

20000

4000

5840

3915

6540

6580

3507

3700

4160

3996

2660

5396

6744

EFICIÈNCIA

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0,558939

,879747 1 1

,628990

,989410 1 1 1

,958391

,623608

,692308

,890266

,488034

,439463

XI

20139

13789

99000

13500

28081

19293

35000

47942

17355

14035

15902

13500

13500

23065

28930

X2 7,8

8,8

31,5 9,0

10,1 6,9

21,0 6,0

6,3

8,6

8,7

9,0

9,0

12,7

12,6

Yl

20146

20276

70645

21002

27087

15485

34102

30643

11327

19660

21400

21002

21002

26676

29577

Y2 4300

3963

20000

4000

5840

3915

6000

6580

3507

3932

4160

4000

4000

5396

6744

CIUTATS DE CATALUNYA - INPUTS ÒPTIMS

Entre 10.000 i 20.000 hbitants

1986

GESTIÓ NO PRIVADA


EFICIENCIA TÉCNICA

CIUTAT

1 BALAGUER

2 TÀRREGA

3 TORELLÓ

EFICIÈNCIA

0, 0,700594

5489911

XI

10056

8668

8612

X2 7,0

6,0

6,0

Yl

12787

11022

10951

Y2 3620

3120

3100

EFICIÈNCIA 1

0,5595171

XI

16550

8919

8612

X2 10,0 6,2

6,0

Yl

12787

11022

10951

Y2 3355

3110

3100

w ço

2. CIUTATS DE CATALUNYA -

INPUTS ÒPTIMS

Mes de 50.000

habitants


GESTIÓ PRIVADA

EFICIENCIA TÉCNICA

D (D X O o aCIUTAT

1 BADALONA

2 CORNELLÀ

3 HOSPITALET LLOB.

4 MATARÓ

5 PRAT DE LLOBREGAT

6 REUS

7 SABADELL

8 ST. BOI DE

LLOBREGAT

9 STA.

COLOMA GRAMANET

10 TARRAGONA

EFICIÈNCIA

0,902281 1 1

0,948482

0,965457

0,859526

0,881793 1

0,810938

0,586230

XI

498781

172100

659870

220143

107871

201129

317748

128575

265988

190700

X2

109,2

41,0

138,0

53,6

38,6

49,9

113,3

47,0

68,1

69,8

Yl

221707

85277

276342

109899

62668

101043

184280

75388

135189

111814

Y2

65921

25361

82155

32654

18306

30000

53839

22000

40083

32630

EFICIÈNCIA

0 0 0 0 0,933097 1 1

,996148 1

,891025 1 1

,875247

,640385

XI

515816

172100

659870

231206

111730

208500

360343

128575

287081

208317

X2

112,9

41,0

138,0

56,3

40,0

51,7

128,5

47,0

73,5

75,0

Yl

221707

85277

276342

110153

62668

101216

184280

75388

135189

112853

Y2

65780

25361

82155

32654

16500

30000

52896

22000

39832

32630

CIUTATS DE CATALUNYA - GESTIÓ MUNICIPAL O MIXTA

Mes de 50.000 habitantss


EFICIENCIA TÉCNICA

CIUTAT

1 CERDANYOLA

2 LLEIDA

3 TERRASSA

EFICIÈNCIA

0, 0,884562

735997 1

XI

87432

195039

266000

X2 30,1

67,1

91,5

Yl

54573

121740

166032

Y2

13000

29000

39551

EFICIÈNCIA 1

0,7906681

XI

123889

209527

266000

X2 34,0

69,2

91,5

Yl

53584

121347

166032

Y2

13000

29000

39551

Annex 5

CIUTATS DE CATALUNYA I CAPITALS DE PROVINCIAMes de 100.000 habitants

1986

1986

CIUTAT

1 ALACANT2 ALMERIA3 BADALONA4 BARCELONA5 BILBAO6 HOSPITALET DE7 JAÉN8 LLEIDA9 LLEÓ10 MADRID11 MÀLAGA12 MURCIÀ13 OVIEDO14 SABADELL15 SALAMANCA16 STA. COLOMA DE17 SANTANDER18 SEVILLA19 TARRAGONA20 TENERIFE21 TERRASSA22 VALENCIÀ23 VALLADOLID24 VITÒRIA25 SARAGOSSA

HABITANTS

2710001450002217071760526541000

LLOBREGAT 2763421053611115071300003007813595264263082189376184280169000

GRAMANET 135189186773625649109577205000166032835000330000202292607885

TN.RSU

850004050064000500405111000821552760029000360008974111840008033751700528964400036182500001861003263054500395512082999153444850156000

COST(Bill)

900,0540,0552,89550,01400,0659,9390,0265,0480,0

11351,02251,51350,0460,0360,3470,0328,0548,02313,0325,3600,0266,03461,01099,0533,01363,2

PERS.

177,0142,0121,01120,0323,0138,068,098,0132,04500,0330,0215,068,0128,5119,084,0178,065070126,5249,091,5659,0300,0115,0245,0

TOTALS 11374655 3185650 41817,0 10377,5

339

W *> o

CIUTATS DE CATALUNYA I

CAPITALS

DE DE PROVINCIÀ. Inputs optiis 1986

Mes de 100.000 h

abitants

EFICIÈNCIA A

GREGADA

EFICIENCIA TÉCNICA

X U*

CIUTAT

EFICIENCIA

1 ALACANT

2 ALMERIA

3 BADALONA

4 BARCELONA

5 BILBAO

6 HOSPITALET DE LLOBREGAT

7 JAÉN

8 LLEIDA

9 LLEÓ

10 MADRID

11 MÀLAGA

12 MURCIÀ

13 OVIEDO

14 SABADELL

15 SALAMANCA

16 STA. COLOMA DE GRAMANET

17 SANTANDER

18 SEVILLA

19 TARRAGONA

20 TENERIFE

21 TERRASSA

22 VALENCIÀ

23 VALLADOLID

24 VITÒRIA

25 SARAGOSSA

0,666066

0,504412

0,924885

0,679385

0,635240 1

0,529389

0,735997

0,504412

0,997154

0,636411

0,457638

0,886358

0,987376

0,629621

0,840608

0,61364

0,541122

0,674617

0,6108991

0,538428

0,560156

0,663802

0,804472

XI

599,5

272,4

511,3

3365,4

889,3

659,9

206,5

195,0

242,1

11318,7

1432,9

617,8

407,7

355,8

295,9

275,7

336,3

1251,6

219,5

366,5

266,0

1400,9

615,6

353,8

1096,7

X2

183,2

93,7

111,9

1157,7

267,7

138,0

55,6

67,1

83,3

3775,6

330,9

148,3

97,5

122,4

95,5

70,6

115,7

430,5

75,5

126,1

91,5

481,9

211,8

109,5

337,9

Yl

339082

170016

221707

2100661

541000

276342

105361

121740

151125

4373868

647691

287773

189376

222053

184709

135189

209896

781233

136978

228787

166031

874423

384253

202292

624567

Y2

85000

40500

64547

500405

130572

82155

27930

29000

36000

897411

184000

80337

52955

52896

44000

36649

50000

186100

32630

54500

39551

208299

91534

50423

156000

EFICIÈNCIA

0, 0, 0, 0 0, 0, 0, 0, 0, 0, 0, 0, 0, 0, 0, 0, 0,

770476

505011

965838 1

,85508 1

812719 1

554167 1

901868

477785

939618 1

632847 1

631569

764672

817707

649363 1

815477

676136

6935201

XI

693,4

272,7

524,2

9550,0

1197,1

659,9

317,0

265,0

266,0

11351,0

1788,8

645,0

412,5

360,3

297,4

328,0

346,1

1768,7

266,0

389,6

266,0

2822,4

743,1

369,6

1363,2

X2

211,9

94,1

116,9

1704,0

370,3

138,0

85,3

98,0

91,5

5700,0

469,0

154,8

103,4

128,5

97,5

84,0

120,6

634,4

91,5

133,3

91,5

729,9

203,8

114,4

420,0

Yl

333027

167330

221707

1760526

541000

276342

140681

111507

166032

3007813

595370

284726

189376

184280

172116

135189

186773

705318

166032

205000

166032

835000

330000

202292

607885

Y2

85000

40500

64000

500405

138373

82155

36782

29000

39551

897411

184000

80337

51700

52896

44000

36182

50000

186100

39551

54500

39551

224392

91534

50642

156000

XI = cost servei

X2 = treballadors

Yl = habitants

Y2

= producció

RSU

6. RESUM I CONCLUSIONS.

En 1'administració espanyola el control de la despesa

pública és un fet reconegut constitucionalment. La pròpia

Carta Magna n'assenyala els criteris d'assignació, de

programació i d'execució i l'òrgan suprem encarregat de

vetllar pel seu acompliment.

L'estructura administrativo-comptable de les diferents

organitzacions públiques assegura la verificació interna

de la legalitat dels actes econòmics de cada entitat. Per

altra banda el Tribunal de Comptes s'ocupa de la fiscalit-

zació externa de l'activitat econòmico-financera.

Però el fet de vetllar perquè els actes econòmico-adminis-

tratius de les diferents organitzacions públiques s'ajus-

tin al principi de legalitat no és suficient per garantir

els requeriments constitucionals.

Hom afirma que la despesa pública s'ha de distribuir

equitativament i s'ha de programar amb criteris d'eficièn-

cia i d'economia, aspecte primordial en la gestió dels

recursos públics. Amb això no volem dir que el control de

legalitat quedi relegat a un segon terme, sinó que consta-

tem que la jerarquització dels criteris per avaluar l'ad-

ministració i la gestió dels recursos públics és difícil

d'establir.

En els darrers anys, la tendència d'alguns governs de

reduir la despesa pública després de dècades de creixement

insostenible ha obligat als responsables de les diferents

administracions a assajar noves tècniques pressupostàries

per planificar més acuradament les seves necessitats eco-

nòmiques .

341

Totes aquestes tècniques tenen com a finalitat la planifi-

cació i l'avaluació de l'assignació dels recursos públics

d'acord amb els objectius previstos. Tant el "Pressupost

per programes" com el "Pressupost base zero" han estat

experimentats per diverses administracions públiques occi-

dentals amb resultats força contradictoris.

Malgrat 1'interès d'aquests sistemes pressupostaris per

promocionar una gestió més racional del sector públic,

manquen encara procediments objectius per avaluar-ne els

resultats, és a dir, les relacions cost-benefici o inputs-

outputs. La dificultat de mesurar quantitativament els

objectius i els outputs de l'administració pública han

contribuït en general a aquesta mancança.

El nostre estudi incideix en la problemàtica que envolta

la gestió eficient dels recursos públics. El seu objectiu

prioritari ha estat demostrar la necessitat que existeix

de dotar les administracions públiques amb tècniques que

permetin avaluar la seva activitat, tot relacionant els

serveis oferts amb les quantitats necessàries de factors.

El coneixement del grau d'eficiència amb què actua una

determinada administració pública li permetrà disposar de

mitjans per documentar la futura presa de decisions sobre

necessitats financeres amb criteris més racionals que els

que poden deduir-se d'una simple estimació incrementalis-

ta.

Alhora 1'administració pública en general i els propis

ciutadans disposaran de més mitjans per valorar l'actuació

dels diferents segments de govern i per participar en la

decisió de la composició de la despesa pública amb més

coneixement de causa.

342

Tot això contribuirà a enriquir i reforçar tot el sistema

democràtic ensems que garantirà la transparència de la

gestió pública i el compliment d'uns preceptes constitu-

cionals i d'uns principis econòmics de racionalitat i

eficiència.

Hem limitat l'àmbit de l'estudi a les corporacions munici-

pals de l'estat espanyol per diferents motius. En primer

lloc calia delimitar l'examen a una única esfera de l'ad-

ministració pública per raons d'operativitat i a causa de

la complexitat del problema.

En segon lloc, cal dedicar esforços a l'estudi del sector

públic municipal que tradicionalment ha estat molt abando-

nat. Finalment, cal tenir present el paper fonamental que

juguen els ajuntaments en la satisfacció de les necessi-

tats inmediates dels ciutadans des de la instauració de la

democràcia. Aquesta preponderància es fa palesa no sola-

ment en la seva incidència creixent en els afers polítics,

econòmics i socials del país, sinó també en l'increment

del volum de recursos que gestionen.

Per això hem ̂ dividit el nostre treball en dos grans blocs.

En el primer hem examinat 1'aspecte legal i formal dels

mecanismes de control de la gestió de 1'administració

pública espanyola i la dels municipis en particular, i hem

analitzat l'evolució i la composició dels pressupostos

d'aquests ens, així com la seva participació en la despesa

pública del país.

En el segon bloc hem definit i formulat un model per a

mesurar l'eficiència de les actuacions municipals en la

prestació dels serveis. Per això hem analitzat les dife-

rents tècniques aplicades a altres sectors d'activitat amb

aquesta mateixa finalitat i hem procedit a la formulació

343

analítica i a la posteior adaptació d'un procediment per

avaluar la gestió del sector públic municipal. L'aplicació

empírica del model proposat a un servei concret permet

valorar-ne els resultats.

La mateixa estructura del treball servirà per presentar-ne

les conclusions.

6.1. La situació actual.

6.1.1. La situació econòmico-financera dels ajuntaments i

la seva participació en la despesa pública espanyola

És conegut el fet que la despesa pública espanyola ha

crescut en els darrers anys de forma accelerada i a un

ritme superior a l'experimentat pel PIB, però potser no ho

és tan el fet que el creixement del component de despeses

municipals s'ha incrementat a un ritme marcadament supe-

rior al de la despesa total, l'ha arribat a duplicar en

alguns exercicis (1981 i 1984) i gairebé l'ha triplicat

l'any 1982.

Encara que el volum de recursos gastats pels ajuntaments

no és un component prioritari de la despesa pública ha

anat creixent fins a situar-se l'any 1985 en el 7,2% del

PIB i en el 18,3% de tota la despesa de les administra-

cions públiques.

Aquest fet posa de relleu el protagonisme que les adminis-

tracions locals han adquirit com a promotores i executores

d'activitats pròpies del sector públic en les seves àrees

344

d'influència.

Quant el període 1983 - 1985 l'agregat dels pressupostos

ordinaris i els pressupostos d'inversions de les corpora-

cions municipals presenta una estructura molt concentrada

en les operacions corrents, que absorbeixen les tres quar-

tes parts del total i en deixen disponible un 20% per a

inversions reals i un 5% per a les altres operacions

financeres i de capital.

Si bé existeix una tendència a corregir aquestes desigual-

tats , la rigidesa que imposa una estructura pressupostària

tan concentrada en el manteniment estricte dels serveis

que ja s'ofereixen, deixa poques possibilitats a invertir

recursos en la creació de noves infraestructures o en

1'ampliació de les existents, situació que pot desenbocar

en un estancament de l'activitat municipal i a la manca de

satisfacció de les noves necessitats dels ciutadans.

És curiós observar que el percentatge d'inversió és supe-

rior en els municipis de menor dimensió que en els que

superen el milió d'habitants, que són els menys inversors.

Podem atribuir aquest fet a la precària situació financera

en què es desenvolupen les corporacions municipals, cir-

cumstància que s'accentua amb el nombre d'habitants. Els

ingressos propis dels ajuntaments (impostos i altres in-

gressos patrimonials) no cobreixen les despeses corrents,

mentre que els procedents de l'exterior (transferències i

préstecs) representen més del 40% dels ingressos totals.

Aquesta marcada dependència de l'assignació concedida per

1'administració central i dels diners obtinguts en préstec

de les entitats financeres condiciona greument 1'activitat

municipal. Per una banda, perquè la subvenció de l'estat

345

no té en compte les necessitats particulars del moment

malgrat que es cenyeix a uns criteris objectius i, per

l'altra, a causa de l'elevat cost que l'endeutament repre-

senta. Si bé la partida d'interessos té una importància

relativa dins del pressupost, és la que experimenta un

creixement més ràpid.

Les grans concentracions urbanes són les més afectades per

aquesta situació, tot i que són les menys inversores. El

màxim exponent el constitueix el cas de les ciutats que

superen el milió d'habitants, en les quals els interessos

satisfets pels recursos aliens han arribat a superar les

inversions reals efectuades. Cal dir que aquestes metròpo-

lis assumeixen la quarta part dels interessos pagats per

tots els ajuntaments de l'estat espanyol.

Aquesta circumstància queda ben palesa en la classificació

funcional de les despeses municipals que registra el 13%

del total en 1'epígraf corresponent a despeses de natura-

lesa indefinida on s'inclouen totes les derivades del

deute. Això significa que aquesta funció ocupa el tercer

de vuit llocs quant a dotació.

Si aglutinem les vuit funcions per afinitats,

classificació més homogènia:

obtenim una

- Administració i govern el 39% del pressupost.

- Infraestructura urbana ± altres serveis urbans el

del pressupost.

- Serveis personals el 24% del pressupost.

37%

Aquesta distribució ratifica l'anterior i assigna la majo-

ria de recursos municipals al manteniment de 1'estructura

dels ajuntaments. Un elevat percentatge es dedica a la

creació d'una infraestructura urbana (habitatges, benestar

346

comunitari i serveis econòmics) i als serveis personals es

dedica només una quarta part del pressupost.

De fet les àrees de sanitat, d'educació i d * altres serveis

personals són responsabilitat directa de 1'administració

supramunicipal i no és indispensable que els ajuntaments

hi aboquin un gran quantitat de recursos. Ara bé, una

distribució més equitativa dels recursos beneficiaria tots

els ciutadans.

6.1.2. La configuració del control de la despesa en 1'ad-

ministració pública de l'estat espanyol.

A l'estat espanyol l'assignació equitativa dels recursos

públics és un fet reconegut constitucionalment per la qual

cosa s'han instrumentalitzat els mecanismes per garantir-

ne el compliment.

L'optimització de la quantitat i qualitat dels serveis

oferts, la necessitat d'evitar un creixement irracional de

la despesa i la garantia d'una correcta gestió dels fons

públics són algunes de les principals finalitats del con-

trol de la despesa. Segons el punt de mira del control,

se'n poden desitingir tres tipus principals:

a) El control de legalitat. Es proposa comparar si l'acti-

vitat econòmico-financera de l'administració pública

s'ajusta a les disposicions vigents per donar garanties

a la societat que els recursos públics es gasten co-

rrectament .

347

b) El control financer. Vetlla per tal que les operacions

financeres s'executin correctament i els estats compta-

bles de sintesi responguin a la realitat econòmico-

financera de l'organisme examinat.

c) El control d'eficàcia, d'economia i d'eficiència. Ava-

lua si l'actuació de les entitats públiques s'aculi als

objectius proposats i els compleix al menor cost. Arri-

bats aquí, és important diferenciar els conceptes d'e-

ficiència i d'eficiàcia que sovint han estat interpre-

tats de manera equivoca.

El control d'eficàcia verifica l'acompliment dels ob-

jectius proposats, mentre que el control d'eficiència

determina si aquests objectius s'assoleixen amb el

mínim consum de recursos.

Aquests controls poden ser exercits per la pròpia adminis-

tració avaluada o per un òrgan independent. Si els fa

l'administració implicada es parla de control intern; quan

els porta a terme un òrgan diferent, és un control extern.

És primordial^ que les administracions examinin el procés i

els resultats de la seva gestió per tal de prendre deci-

sions futures més ponderades. Els efectes d'aquesta ava-

luació poden tenir una incidència més efectiva i eficaç

que la realitzada per un òrgan extern.

La fiscalització externa de l'activitat econòmico-finance-

ra de les administracions públiques de l'estat espanyol

està encomenada al Tribunal de Comptes que assegura la

imparcialitat i la professionalitat.

Un altre element fonamental del control de les actuacions

de les administracions públiques són els ciutadans que, si

348

bé no disposen de gran quantitat de mitjans, no obstant

això, tenen el dret de participar en les decisions de la

distribució dels fons públics i de fiscalitzar-ne la ges-

tió . Aquesta participació pot ésser més efectiva en les

corporacions municipals que en altres instàncies de l'ad-

ministració a causa de la proximitat entre administrats i

administradors i a causa de les dimensions de l'entitat

examinada.

El control d'economia i d'eficiència és el que s'exerceix

d'una forma menys habitual degut a la manca d'instruments

per facilitar-lo. Així doncs, la racionalitat en l'assig-

nació dels recursos ha estat el nucli central del nostre

treball.

Si bé en el decurs dels anys les administracions públiques

han anat adoptant noves tècniques pressupostàries per a la

planificació de les despeses, han mancat elements per

avaluar-ne els resultats. Aquesta deficiència és deguda

fonamentalment a la dificultat de mesurar quantitativament

els objectius i els outputs del sector públic i, en el

cas de l'estat espanyol, a l'absència d'un sistema de

comptabilitat analítica que doni informació sobre el cost

de cadascun dels serveis. Malgrat les disposicions sobre

el grup 9 del Pla General de Comptabilitat Pública aquest

encara no s'ha fet realitat en l'administració. La difi-

cultat addicional que això suposa ha propiciat la carència

d'estudis i treballs en aquest sentit.

349

6.2. Definició i formulació d'un model per mesurar l'efi-

ciència de les administracions municipals.

En l'intent de trobar un model per mesurar l'eficiència de

les administracions municipals hem fet una anàlisi dels

procediments habituals que tracten aquest problema. Poste-

riorment hem desenvolupat analíticament el model "Data

Envelopment Analysis" i hem examinat les seves possibili-

tats per assolir aquest objectiu.

6.2.1. Les possibilitats dels models per mesurar l'efi-

ciència de les unitats sense finalitat de lucre.

Els models per a mesurar l'eficiència han aparegut i s'han

desenvolupat en l'àmbit de les unitats de producció, l'a-

nàlisi de les quals en són el centre d'atenció juntament

amb les relacions entre inputs i outputs.

El sentit ampli d'unitats de producció és extensible a les

administracions públiques. Igualment com les empreses,

aquestes organitzacions transformen múltiples inputs en

múltiples serveis mitjançant una tecnologia, una gestió i

una organització determinades.

Entre els diferents models d'estimació de l'eficiència es

poden distingir aquells que utilitzen una funció de pro-

ducció frontera i aquells que no la utilitzen.

A) Els models frontera.

Els models frontera tenen com a principal motivació

l'estudi de la ineficiència de les organitzacions.

350

Parteixen d'un conjunt d'observacions d'inputs i

outputs de diferents unitats i defineixen un limit del

conjunt, anomenat frontera de producció eficient amb

aquelles unitats que obtenen 1'output màxim possible

dels seus inputs. Les observacions situades per sota

d'aquesta frontera són considerades ineficients.

L'estimació de la funció de producció frontera pot fer-

se a través de models frontera paramètrics que pres-

suposen una forma explicita i prèviament definida de la

funció, o a través de models no paramètrics que deses-

timen cap forma funcional prèvia.

Aquests models no paramètrics construeixen la frontera

a partir de les dades observades d'inputs i d'outputs

d'un conjunt d'observacions a les quals imposen uns

rendiments constants d'escala i forta disponibilitat

d'inputs.

Precisament per la imposició d'aquests dos supòsits

restrictius, aquest mètode ha estat contestat per força

economistes però l'exploració de les possibilitats del

model ha permès estendre aquesta mesura d'eficiència a

altres tecnologies menys restrictives.

En els models paramètrics les fronteres de producció

són conformades per una pertorbació aleatòria que deno-

ta la ineficiència productiva. Segons la naturalesa de

la pertorbació, la frontera serà determinista, determi-

nista estadística o estocàstica.

Els models paramètrics tenen l'avantatge d'eliminar el

supòsit d'homogeneïtat lineal i, en el cas de les

fronteres estocastiques, en subministren les propie-

tats estadístiques. Tenen, però l'inconvenient que la

351

forma de la funció de producció fixada no sempre s'a-

justa a l'especifica del conjunt examinat i que, llevat

de les deterministes, és impossible estimar una mesura

d'eficiència individual per a cada unitat.

Per avaluar l'eficiència de les administracions públi-

ques sempre és preferible emprar un model que faciliti

un estimació per a cada unitat, ja que pretenem analit-

zar la gestió de cada municipi o de cada servei con-

cret . Aixi doncs, els models paramètrics deterministes

o els no paramètrics compleixen millor el nostre objec-

tiu.

De totes maneres, el que s'adapta millor a les parti-

cularitats de les administracions públiques és el de

frontera no paramètrica perquè requereix menys especi-

ficacions sobre la frontera de producció i construeix

la frontera a partir d * observacions empíriques.

B) Models no frontera.

- A

Els models que no empren una funció de producció fron-

tera es basen en índex o en aproximacions economètri-

ques.

Existeixen dos models d'índex: els índex de productivi-

tat parcial i els índex de productivitat global dels

factors.

El primer es basa en simples relacions entre 1'output

final i un dels inputs emprats per obternir-lo. Com que

és una mesura parcial, les variacions de la ratio input

/ output poden veure's afectades o bé per canvis en

352

l'eficiència o bé per substitucions dels factors, la

qual cosa constitueix la principal limitació d'aquest

tipus de mesura.

Els índex de productivitat global constitueixen una

mesura basada en la diferència entre la taxa de varia-

ció en 1'output real i la taxa de variació de 1'input

total. Aquestes taxes de variació de factors i de

productes són mitjanes ponderades de les taxes de crei-

xement de cada input i output individual. Hom pren com

a factor de ponderació la proporció relativa de cada

element en relació al valor total de 1'output i de

1'input. La necessitat d'operar amb preus fa inaplica-

ble aquest mètode a l'administració pública, ja que la

majoria de serveis oferts no té un mercat ni un preu de

mercat.

Finalment els models econometries, tal com els paramè-

trics, requereixen especificar una funció de producció

i treballar amb funcions de cost i amb preus. Ambdues

característiques impedeixen l'aplicació d'aquests mè-

todes a l'administració pública.

El model frontera no parametric és, doncs, el que millor

s'acomoda a les característiques de les administracions

municipals. Una de les limitacions incials que presentava,

el suposar rendiments constants d'escala, ha estat salvada

i formulem el model extenent-lo a altres tecnologies menys

restrictives i a la definició de tres tipus d'eficiència:

l'eficiència tècnica, l'eficiència agregada i l'eficiència

d'escala.

Una organització actua amb eficiència agregada quan pro-

dueix en la seva dimensió òptima, és a dir, quan maximitsa

353

la seva productivitat mitjana. En canvi, una firma és

tècnicament eficient quan minimitza l'us dels seus inputs,

encara que no operi en la dimensió òptima. Finalment,

l'eficiència d'escala mesurarà la desviació d'una unitat

tècnicament eficient respecte a l'escala òptima de pro-

ducció.

6.2.2. Formulació i anàlisi de les possibilitats del model

"Data Envelopment Analysis" (PEA) per a la mesura

de l'eficiència de les corporacions municipals.

El model DEA per a la mesura de 1'eficiència de les orga-

nitzacions parteix dels supòsits del model frontera no

parametric. Construeix una frontera de producció en base

les observacions d'inputs i d'outputs d'una mostra exten-

sible a diferents tecnologies de referència.

La mesura de l'eficiència d'una unitat es basa en una

ratio de valors ponderats d'outputs i d'inputs i es calcu-

la en relació les ratios d'altres observacions de la

mostra. Aquesta mesura relativa de l'eficiència és una

extensió de l'usual concepte de Pareto.

El model empra una formulació de programació lineal, el

procés de maximització de la qual dóna a la ratio d'efi-

ciència la valoració més alta possible.

La frontera de producció definida pel model DEA és lineal

a troços, és a dir, que cada ratio d'eficiència s'associa

amb un segment de la frontera. Les productivitats margi-

354

nals associades amb aquest segment permeten calcular al-

tres característiques de la frontera de producció com són

els guanys en l'eficiència, les relacions tècniques de

substitució i les relacions de transformació de productes.

Les característiques del model DEA permeten calcular l'e-

ficiència agregada, tècnica i d'escala de les unitats

avaluades, així com el tipus de rendiments que prevalen en

la zona on opera cada unitat observada.

La capacitat de DEA de treballar amb múltiples inputs i

múltiples outputs que no necessiten de ponderacions "a

priori", ni d'especificacions sobre la funció de pro-

ducció, i la possibilitat d'introduir variables fora del

control de les unitats (p.e. factors ambientals) el fan

especialment útil per a la determinació de l'eficiència de

les administracions públiques.

6.3. L'aplicació del model DEA per a l'avaluació d'un ser-

vei municipal: el servei de recollida i eliminació de

residus sòlids urbans.

L'aplicació del model a l'àmbit municipal no ha deixat de

tenir dificultats. No tan pel que fa a la definició dels

outputs com pels inconvenients d'obtenir dades del sector.

En aquest camp els problemes han estat irresolubles.

Malgrat els esforços, només ha estat possible disposar

d'una informació mínimament completa referida a un únic

servei municipal: la recollida i eliminació de residus

sòlids urbans (RSU).

355

Hem pogut configurar una mostra de 47 ciutats catalanes de

diferent dimensió i 18 capitals de provincià de l'estat

espanyol de més de 100.000 habitants. S'han definit quatre

variables que descriuen el servei: la producció anual de

RSU, la població servida, el cost del servei i les perso-

nes que hi treballen.

L'avaluació s'ha plantejat a dos nivells: una de valoració

i comparació de l'eficiència de la mostra en dos exercicis

diferents i l'altra que avalua l'eficiència segons el

tipus de gestió del servei. A les capitals de més de

100.000 habitants s'ha aplicat la segona avaluació.

Els resultats de la primera aplicació denoten que els

municipis de 10.000 a 20.000 habitants són els que actuen

amb menys eficiència i que aquesta situació tendeix a

agreujar-se en els anys, motivada per 1'excesiva dotació

de personal. Aquests municipis, si volen actuar eficient-

ment hauran de reduir els seus inputs en un 30% aproxima-

dament .

Els municipis entre 20.000 i 50.000 habitants milloren

l'eficiència el segon any amb la quarta part de les pobla-

cions que actuen amb condicions òptimes. La reducció dels

inputs hauria de ser del 20% en aquest cas.

Pel que fa a les poblacions amb més de 50.000 habitants,

les condicions de prestació del servei són les millors de

tota la mostra, malgrat s'observa una pèrdua en el nombre

de municipis eficients. Amb tot, l'evolució ha estat favo-

rale car el grau d'eficiència mitjana ha incrementat així

com el nombre de municipis eficients tècnicament. Un es-

forç de controlar el consum d'inputs per reduir-los entre

el 8% i el 12% aconseguiria que aquestes ciutats assoli-

ssin la màxima eficiència.

356

Els resultats no són gaire diferents si considerem el

tipus de gestió del servei. Els municipis majors són els

més eficients i els menors els menys eficients en un tipus

i altre de gestió. L'explotació per concessió presenta

índex mitjans d'eficiència superiors als d'una explotació

municipal, amb 1'excepció de que aquesta correspongui a un

municipi de 10.000 a 20.000 persones.

Quan aquesta mateixa avaluació es fa sobre els municipis

de més de 100.000 habitants, els resultats són sorpre-

nents. La mitjana de l'eficiència i el percentatge de

municipis eficients és superior quan la gestió és no

privada. Aquest fet podria portar-nos a concloure que els

municipis de més dimensió han d'oferir un servei de reco-

llida d'escombraries gestionat directament per l'ajunta-

ment , però les característiques de la mostra, la distribu-

ció de municipis en el dos subgrups de gestió diferent i

el manteniment de l'índex d'eficiència en ambdós grups fan

que siguem prudents en la valoració d'aquests resultats.

Futures aplicacions que contemplessin més variables i una

mostra més estensa podrien reafirmar o rebutjar la nostra

afirmació.

Malgrat les limitacions hem volgut comprovar la utilitat

d'aquest model en l'avaluació de les activitats munici-

pals. Creiem que el nostre objectiu s'ha acomplert i que

el nostre treball no deixa de ser una aportació en 1'in-

tent de trobar uns indicadors objectius per avaluar la

gestió dels ajuntaments.

La futura estensió a altres àrees de l'activitat municipal

i fins i tot la seva aplicació a empreses de serveis

municipals poden ajudar a consolidar el model DEA com un

instrument per a valorar els resultats de la gestió passa-

da i facilitar dades per la decisions futures amb l'objec-

357

tiu d'aconseguir una racional distribució dels recursos

públics.

Si això es compleix, com a professionals ens sentirem

satisfets i com a ciutadans partícips en la tasca comuna

d'assolir una administració pública que respongui als

principis democràtics que tots desitjem.

358

BIBLIOGRAFIA

AFRIAT, S. N., "Efficiency estimation of production func-

tions". International Economic Review, vol. 13, nQ 3,

octubre 1972, p. 568-598.

AIGNER, D.J. i S.F. CHU, "On estimating the industry pro-

production function". American Economic Review, vol. 58,

nQ 4, setembre 1968, p. 826-839.

AIGNER, D.J., C.A.K. LOVELL i P. SCHMIDT, "Formulation and

estimation of stochastic frontier production function

models". Journal of Econometrics, vol. 6, nQ 1, juliol

1977, p. 21-37.

ALBIÑANA GARCIA-QUINTANA, C., Derecho Financiero y Tribu-

tario. Escuela de Inspección Financiera y Tributaria.

Madrid, 1979.

ANTHONY, R.N., Planning and Control Systems: A framework

for analysis. Boston: Division of Research, Graduate

School of Bussiness Administration, Harward University,

1965.

ANTHONY, R.N. i R. HERZLINGER, Management Control in Non-

profit Organizations. Homewood, Illinois: R.D. Irwin,

Inc. 1975.

ARGUELLO REGUERA, C. i J.A. PALACIOS RODRIGO, "El Presu-

puesto por Programas en España". Hacienda Pública Espa-

ñola. nQ 50, 1978, p. 279-289.

BAIMAN, S., "Agency Research in Managerial Accounting: A

Survey". Journal of Accounting Literature. nQ 1 , 1982.

359

BAIMAN, S. i J. NOEL, "Noncontrollable Costs and Responsi-

bility Accounting". Journal of Accounting Research. vol.

23. nQ 2. tardor 1985. p. 486-501.

BANKER. R.D.. "A game theoretic approach to measuring ef-

ficiency" European Journal of Operational Research, vol.

5, nQ 4, octubre 1980, p. 262-266.

BANKER, R.D., "Estimating most productive scale size using

data envelopment analysis". European Journal of Opera-

tional Research. vol. 17, nQ 1, juliol 1984, p. 35-

44.

BANKER, R.D., A. CHARNES i W.W.COOPER, "Some models for

estimating technical and scale inefficiencies in data

envelopment analysis". Management Science, vol. 30, nQ 9,

setembre 1984, p. 1078-1092.

BANKER, R.D., A. CHARNES, W.W. COOPER i A.P. SCHINNAR, "A

bi-extremal principle for frontier estimation and effi-

ciency evaluations". Management Science, vol. 27, nQ 12,

desembre 1981, p. 1370-1382.- A

BANKER, R.D., A. CHARNES i C.A.K. LOVELL, Some models for

estimating technical and returns to scale inefficien-

cies. Research Report CCS 417, Center for Cybernetic

Studies, Austin, Texas 1981.

BANKER, R.D., R.F. CONRAD i R.P. STRAUSS, "A comparative

application of data envelopment analysis and translog

methods: An illustrative study of hospital production".

Management Science, vol. 32, nQ 1, gener 1986, p. 30-44.

BANKER, R.D. i A. MAINDIRATTA, "Piecewise loglinear esti-

mation of efficient production surfaces". Management

Science. vol. 32, nQ 1, gener 1986, p. 126-135.

360

BANKER, R.D. i R.C. MOREY, "The use of categorical varia-

bles in data envelopment analysis". Management Science.

vol. 32, nQ 12, desembre 1986, p. 1613-1627.

BANKER, R.D. i R.C. MOREY, "Efficiency analysis for exoge-

nously fixed inputs and outputs". Operations Research.

vol. 34, nQ 4, juliol-agost 1986, p. 513-521.

BAREA, J., "Pasos para la implantación en España del

Presupuesto por Programas". Hacienda Pública Española.

nQ 11, 1971, p. 319-328.

BENEYTO JUAN, L.R., "Evolución de los sistema presupuesta-

rios en Europa". Hacienda Publica Española. nQ 51, 1978,

p. 165-188.

BENEYTO JUAN, L.R., "La elaboración del primer presupuesto

por programas en el Ministerio de Hacienda". Presupuesto

y Gasto Público. nQ 9, 1981, p. 19-45.

BENEYTO JUAN, L.R., "Las nuevas fórmulas presupuestarias

de la eficacia en la asignación de recursos". Presupues-

to y Gasto Público. nQ 22, 1984, p. 11-16.

BENNETT, J.T. i M.H. JOHNSON, "Public versus private pro-

vision of collective goods and services: garbage collec-

tion revisited". Public Choice. vol. 34, nQ 1, 1979, p.

55-63.

BENNETT, J.T. i M.H. JOHNSON, "Tax reduction without sa-

crifice: private-sector production of public services".

Public Finance Quarterly, vol. 8, nQ 4, octubre 1980, p.

363-396.

361

BERGES, A., F. MARAVALL i R. PEREZ SIMARRO, "Eficiencia

técnica en las grandes empresas industriales de España y

Europa". Investigaciones Económicas. vol. X, nQ 3, se-

tembre 1986, p. 449-466.

BERMEJO SANCHEZ, C.J., "La implementación del presupuesto

por programas en el sector público: las estructuras de

programas en el encuentro del funcionalismo con el orga-

nicismo". Presupuesto y Gasto Público. nQ 24, 1985, p.

11-22.

BESSENT, A. , W. BESSENT, J . KENNINGTON i B. REAGAN, "An

application of mathematical programming to assess pro-

ductivity in the Houston Independent school district".

Management Science. vol. 28, nQ 12, desembre 1982, p.

1355-1367.

BIELSA, R., Compendio de Derecho Público. Tipografía Llor-

dén, S.R.L., Buenos Aires, 1952, III.

BLASCO LANG, J.J. i J. del BARCO FERNANDEZ-MOLINA, "Los

Presupuestos Generales del Estado para 1986 y su con-

trol", Hacienda Pública Espaflola. nQ 97, 1985, p.103-113,

BLASCO SÁNCHEZ, T. i J.L. CUEVA CALABIA, "Estado actual de

la presupuestación por programas: el presupuesto a medio

plazo", Hacienda Pública Española. nQ 102-103, 1986, p.

91-100.

BOHOYO CASTAÑAR, F. , "Comentario sobre el control de la

eficiencia administrativa". Presupuesto y Gasto Público.

nQ 13, 1982, p. 217-221.

BOL, G.,"On Technical Efficieny Measures: A Remark". Jour-

nal of Economic Theory, vol. 38, nQ 2, abril 1986, p.380

-385.

362

BOYD, G. i R. FARE, "Measuring the efficiency of decision

making units: a comment". European Journal of Operatio-

nal Research, vol. 15, nQ 3, març 1984, p. 331-332.

BRICALL, J.M., A. CASTELLS i al., Las finanzas municipales

en el Estado de las Autonomías: Estudios y propuestas.

Diputació de Barcelona, Barcelona 1985.

BRUECKNER, J.K., "A test for allocative efficiency in the

Local Public Sector". Journal of Public Economics. nQ 19,

1982, p. 311-331.

BURLAUD, A., "Comptabilité de gestión dans les administra-

tions". Supplement aux Cahiers Francais. nQ 210, marc-

abril 1983, notice 5.

BURLAUD, A., "Management Public et controle de gestión".

Formation et Gestión. nQ 39, setembre 1986, p. 81-90.

BYRNES, P., R. FARE i S. GROSSKOPF, "Measuring productive

efficiency: An application to Illinois strip Mines". Ma-

nagement Science, vol. 30, nQ 6, juny 1984, p. 671-681.

BYRNES, P., S. GROSSKOPF i K. HAYES, "Efficiency and ow-

nership : further evidence". The Review of Economics and

Statistics. vol, LXVIII, nQ 2, maig 1986, p. 337-341.

CAVIN, E.S. i F.P. STAFFORD, "Efficient provision of em-

ployment service outputs: A production frontier analy-

sis". The Journal of Human Resources, vol. XX, nQ 4,

tardor 1985, p. 484-503.

CARREÑO RODRIGUEZ-MARIBONA, A.M. i A. GONZALEZ FINAT, "El

primer presupuesto por programas del Ministerio de Obras

Públicas y Urbanismo". Hacienda Pública Española. nQ 58,

1979, p. 129-152.

363

CAZORLA PRIETO, L.M., El control de las Corporaciones Lo-

cales por el Tribunal de Cuentas. Instituto de Estudios

de la Administración Local, Madrid 1982.

CHARNES, A. i W.W. COOPER, "Auditing and accounting for

program efficiency and management efficiency in not-for-

profit entities". Accounting. Organizations and Society.

vol. 5, nQ 1, 1980, p. 87-107.

CHARNES, A. i W.W. COOPER, "Management science relations

for evaluation and management accountability". Journal

of Entreprise Management, vol. 2, nQ 2, gener 1980, p.

143-162.

CHARNES, A. i W.W. COOPER, "The non-Archimedean CCR ratio

for efficiency analysis: A rejoinder to Boyd and Fare".

European Journal of Operational Research, vol. 15, nQ 3,

marc 1984, p. 333-334.

CHARNES, A., W.W. COOPER, B. GOLANY i L. SEIFORD, "Founda-

tions of data envelopment analysis for Pareto-Koopmans

efficient empirical production functions". Journal of

Econometrics. vol. 30, nQ 1/2, octubre-novembre 1985, p.

91-107.

CHARNES, A., W.W. COOPER i E. RHODES, "Evaluating program

and managerial efficiency : An application of data enve-

lopment analysis to Program Follow Through". Management

Science. vol. 27, nQ 6, juny 1981, p. 668-697.

CHARNES, A., W.W. COOPER i E. RHODES, "Measuring the effi-

ciency of decision making units". European Journal of

Operational Research, vol, 2, nQ 6, novembre 1978, p.

429-444.

364

CHARNES, A., W.W. COOPER i E. RHODES, "Short communica-

tion. Measuring the efficiency of decision-making units".

European Journal of Operational Research, vol. 3, nQ 4,

juliol 1979, p. 339.

CLARK, R.M. i J.I. GILLEAN, "Solid Waste Collection: A Ca-

se Study". Operational Research Quaterly. vol. 28, nQ 4,

1977, p. 795-806.

CLARK, R.M., B.L. GRUPENHOFF, G.A. GARLAND i A.J. KLEE,

"Cost of the Residential Solid Waste Collection". Jour-

nal of Sanitary Engineering. nQ 97, octubre 1971, p. 563

-568.

COLUMBIA UNIVERSITY GRADUATE SCHOOL OF BUSSINESS, Evalua-

ting Residential Refuse Collection Costs: A Framework

for Local Government. Public Technology Inc. Washington,

1978.

CONSTITUCIÓ ESPANYOLA de 27 de desembre de 1978 (BOB 29 de

desembre de 1978).

-4DAVIES, D.G., "The efficiency of Public versus Private

firms. The case of Australia's two Airlines". Journal of

Law and Economics, vol. XIV, nQ 1, abril 1971, p. 149-

165.

DAVIES, D.G., "Property Rights and Economic Efficiency -

The Australian Airlines Revisited". Journal of Law and

Economics. vol. XX, nQ 1, abril 1977, p. 223-226.

DEMEESTERE, R., "Formation au controle de gestión: le cas

des municipalités". Formation et Gestión. nQ 39, setem-

bre 1986, p. 91-95.

365

DENISTON, O.L., I.M. ROSENSTOCK i V.A. GETTING, "Evalua-

tion of Program Effectiveness". Public Health Reports.

vol. 83, nQ 4, abril 1968, p. 323-335.

DENISTON, O.L., I.M. ROSENSTOCK, W. WELCH i V.A. GETTING,

"Evaluation of Program Efficiency". Public Health Re-

ports . vol. 83, nQ 7, juliol 1968, p. 603-610.

DEPRINS, D., L. SIMAR i H. TULKENS, "Measuring Labor-effi-

ciency in post offices" ap. The performance of Public

Entreprises: Concepts and measurement. M. Marchand, M.

Pestieau ± H. Tulkens (eds). Elsevier Science Publishers

B.V., North-Holland, Amsterdam 1984, p. 243-267.

DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ. GENERALITAT DE CATALUNYA. Els

serveis municipals a Catalunya. Barcelona, 1982.

DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PUBLIQUES.

GENERALITAT DE CATALUNYA. Pla director de tractament de

residus urbans a Catalunya. Barcelona, abril 1984.

DIAZ ALVAREZ, A., Economia y fiscalidad de los municipios

en España. Instituto de Estudios Económicos, Madrid,

1985.

DiLORENZO, T.J., "Special Districts and Local Public Ser-

vices". Public Finance Quaterly. vol. 9, nQ 3, juliol

1981, p. 353-367.

DIRECCIÓN GENERAL DE COORDINACIÓN CON LAS HACIENDAS TERRI-

TORIALES. MINISTERIO DE ECONOMIA Y HACIENDA. Estadística

de los presupuestos de las Corporaciones Locales. Datos

iniciales de los años 1984 y 1985. Madrid, octubre 1986.

366

DIRECCIÓN GENERAL DE COORDINACIÓN CON LAS HACIENDAS TERRI-

TORIALES. MINISTERIO DE ECONOMIA Y HACIENDA. Estadística

presupuestaria de las entidades locales de 1983. Tomo I

(Nivel nacional), Madrid, desembre 1984.

DIRSMITH, M.W., S.F. JABLONSKY i A.D. LUZI , "Planning and

Control in the U.S. Federal Government: A Critical Ana-

lysis of PPB, MBO and ZBB" . Strategic Management Journal.

vol. 1, 1980, p. 303-329.

DOMÍNGUEZ ALONSO, M. , Presupuestos, contabilizaciòn y

calización en las Corporaciones Locales. Instituto de

Estudios de la Administración Local, Madrid, 1983.

DUGGER, R. , "An application of bounded nonparametric esti-

mating functions to the analysis of bank cost and pro-

duction functions". Ph. D. Dissertation. University of

North Carolina, Chapel Hill, N.C., 1974.

ESCUDERO , L . T . , Programación lineal: continua, entera, bi-

valente y mixta . Ed. Deusto, Bilbao, 1976.

FARE, R., "Efficiency and the Production Function". Zeits-

chrif t fur Nationalokgnomie / Journal of Economics . vol.

35, nQ 3, 1975, p. 317-324.

FARE, R. i G. BOYD, "Measuring the efficiency of decision

making units: A comment". European Journal of Operatio-

nal Research, vol. 15, nQ 3, 1984, p. 331-332.

FfiRE, R., R. GRABOWSKI i S. GROSSKOPF , "Technical effi-

ciency of Philippine Agriculture". Applied Economics.

vol. 17, nQ 2, abril 1985, p. 205-214.

367

FARE, R. iS. GROSSKOPF, "A nonparametric cost approach to

scale efficiency". The Scandinavian Journal of Economics.

vol. 87, nQ 4, 1985, p. 594-604.

FARE, R., S. GROSSKOPF i J. LOGAN, "The relative perfor-

mance of publicly-owned and privately-owned electric

utilities". Journal of Public Economics. vol. 26, 1985,

p. 89-106.

FARE, R., S. GROSSKOPF i C.A.K. LOVELL, The measurement of

efficiency of production. Kluwer-Nijhoff, Boston, 1985.

FARE, R. i W. HUNSAKER, "Notions of efficiency

municipis de catalunya. mitjanes inputs reals i òptims · 1357 786 980 7,8 5,5 6,4 6158 2778 3563...

Documents